VEGUERIA CENTRAL, TURISME I PATRIMONI
Per Jordi Rodó


De forma genèrica, parlem de “Catalunya central” o “Comarques centr...
En definitiva, no podrem parlar amb propietat de polítiques patrimonials (amb
tota l’extensió que això pugui significar) s...
històrics i arqueològics i un destacadíssim patrimoni industrial. En tot cas, el
patrimoni monumental és extens, divers i ...
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Vegueria central: patrimoni i turisme

505

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
505
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Vegueria central: patrimoni i turisme

  1. 1. VEGUERIA CENTRAL, TURISME I PATRIMONI Per Jordi Rodó De forma genèrica, parlem de “Catalunya central” o “Comarques centrals de Catalunya” sense saber massa de quin territori parlem. L’actual organització territorial de Catalunya no ho deixa clar, i la possible composició d’una vegueria per a aquestes comarques presenta importants indefinicions. Per altra banda, l’organització territorial del turisme per marques de la Generalitat proposa la destinació “Catalunya central” sense coincidir amb la vegueria. Així, turísticament es distingeix la promoció turística de la marca “Pirineus- prepirineus”, amb el Berguedà i el Solsonès, de la de “Catalunya Central”, amb l’Anoia, el Bages, Osona i els Vallesos. A sobre, el Solsonès entra dins de la marca provincial “Ara Lleida” i les altres a la de “Turisme total”, de la Diputació de Barcelona. Cal afegir-hi els consorcis de comarques “provisionals” com el Lluçanès o el Moianès, i els respectius consells comarcals i ajuntaments. La “Catalunya central”, per tant, es divideix en vàries estratègies turístiques diferents abans de ser una vegueria. A més, si, per una banda, la marca “Pirineus” ja disposa d’una certa acció promocional, la de la “Catalunya Central” es pot dir que no existeix encara, ni formalment ni efectivament. Davant d’aquest garbuix administratiu és fa difícil parlar de polítiques culturals i patrimonials de futur des d’una vegueria encara per decidir. En tot cas, si fóssim capaços de superar l’encotillament administratiu potser trobaríem territoris més coherents per parlar de destinacions turístiques més o menys homogènies i coherents. D’entrada si sumem el Bisbat de Vic i el de Solsona tindrien força sentit com espai històric i cultural identificable amb una “Catalunya Central”. Però també podem definir aquest territori per coordenades geogràfiques més que no pas administratives; així, té ple sentit parlar de les Valls del Cardener i el Llobregat amb les terres que els són tributàries (Solsonès, Berguedà, Bages, Lluçanès, Moianès).
  2. 2. En definitiva, no podrem parlar amb propietat de polítiques patrimonials (amb tota l’extensió que això pugui significar) si no tenim clar abans quina organització preval, l’estatutària-regional o la turística. En tot cas, fent un salt endavant, treient-nos la cotilla de marques turístiques oficials i d’hipotètiques vegueries, les comarques que realment tenen un perfil turístic (i patrimonial) prou comú com per esdevenir en el futur una real, coherent i potencial destinació turística serien les comarques del Bages, Berguedà i Solsonès (amb les futures de l’Alta Segarra, el Lluçanès, el Moianès), compatibles –esclar- amb les estratègies locals i comarcals de cadascú. Des d’aquesta perspectiva podem apuntar quins són els principals trets identificatius pel que fa al seu patrimoni i als criteris que es podria seguir per a la seva gestió “des del territori”. Aquestes « comarques centrals » tenen grans possibilitats per a desenvolupar una activitat turística a partir del seu patrimoni natural i paisatgístic, arquitectònic i monumental, històric, espiritual, simbòlic,… etc. És a dir, aquest territori pot fer –ha de fer- una aposta de promoció econòmica endògena i de dinamització territorial, a partir de la revaloració dels seus recursos propis. Si es fa amb la cultura (el patrimoni), no només és un element clau en la promoció econòmica a partir del turisme, sinó que també és fonamental per a la revaloració de la pròpia identitat i de l’autoestima. Per això, es tracta de posar en valor el patrimoni històric, cultural, monumental, i fer-lo compatible amb el seu aprofitament turístic. Per tant, un dels principals objectius que hauria de tenir una futura vegueria o marca turística que actués damunt d’aquestes comarques hauria de ser la de valorar el seu patrimoni cultural per tal de conscienciar i educar la població sobre la seva pròpia història i sobre les potencialitats turístiques i econòmiques del seu patrimoni. Avui, ni som conscients del patrimoni que tenim ni del potencial turístic que representa. Aquest territori disposa d’un immens llegat històric que es tradueix en un valuós patrimoni cultural de tot tipus escampat arreu i que abasta totes les èpoques i estils. Fonamentalment, destaquen tres èpoques per damunt de tot: la medieval (romànic i gòtic); la barroca; i la modernista; amb monuments singulars com castells, seus i grans edificis religiosos, monestirs, conjunts monumentals,
  3. 3. històrics i arqueològics i un destacadíssim patrimoni industrial. En tot cas, el patrimoni monumental és extens, divers i de molta qualitat. Més enllà de les “pedres” del nostre paisatge cultural cal ressaltar el patrimoni etnogràfic: aquells aspectes que han determinat i que constaten l’existència d’una identitat i una memòria col·lectiva i que, per tant, ens poden identificar com una destinació singular. Ens referirem, sobretot, a aquells aspectes que conformarien el vessant més intangible de la identitat cultural. Tant des del vessant “natural” (el paisatge, el clima), com des del més estrictament “identitari” (la llengua, el tarannà, les festes i les tradicions, el folklore, les llegendes, les creences, els símbols o l’imaginari col·lectiu), fins als de caire més “socials” (els oficis tradicionals, les relacions comercials i socials, els moviments socials i bèl·lics, etc..). Un capítol a part mereix la gastronomia i els productes de la terra (des del vi al trumfo) que agrupa els tres vessants. Sigui qui sigui que ho impulsi (vegueria o marca turística) l’aprofitament turístic del patrimoni cultural d’aquestes comarques ha de vetllar per una sèrie de principis i valors que assegurin que es construeix un model turístic nou, de qualitat i propi. Justament, l’encara incipient desenvolupament del turisme d’aquest territori permet corregir errors d’altres destinacions. Així, des d’una visió de turisme cultural a partir del patrimoni, caldria vetllar per incorporar conceptes com: preservació; sostenibilitat; responsabilitat; accessibilitat; capacitat de càrrega; identitat; autenticitat; educació; etc. En definitiva, aquestes comarques no només es troben al centre geogràfic del país, sinó que són el “cor” i l’ànima del país, perquè contenen en síntesi, en essència i en presència, la història i el patrimoni cultural de Catalunya.

×