• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
Catalunya 1714
 

Catalunya 1714

on

  • 2,749 views

Un viatge als escenaris de la guerra de Successió i al temps del barroc

Un viatge als escenaris de la guerra de Successió i al temps del barroc

Statistics

Views

Total Views
2,749
Views on SlideShare
2,715
Embed Views
34

Actions

Likes
0
Downloads
33
Comments
0

1 Embed 34

http://www.quaderna.cat 34

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Catalunya 1714 Catalunya 1714 Presentation Transcript

    • Catalunya, 1714 - Un viatge als escenaris de la Guerra de Successió i al temps del barroc Catalunya, 1714 Un viatge als escenaris de la Guerra de Successió i al temps del barroc Guies turístiques de Catalunya ISBN 978-84-393-8670-49 788439 386704
    • Catalunya, 1714 un viatge als esCenarisde la guerra de suCCessió i al temps del barroC
    • Catalunya, 1714 Biblioteca de Catalunya. Dades CIP: Serra i Sellarés, Francesc Catalunya, 1714 : un viatge als escenaris de la Guerra de Successió i al temps del Barroc. – (Guies turístiques de Catalunya) ISBN 9788439386704 I. Agència Catalana de Turisme II. Catalunya. Departament d’Innovació, Universitats i Empresa III. Museu d’Història de Catalunya IV. Títol V. Índex Col·lecció: Guies turístiques de Catalunya 1. Guerra de Successió, 1702-1714 – Camps de batalla – Catalunya – Guies 2. Llocs històrics – Catalunya – Guies 914.671(036) Presentació............................................................. 5 Pròleg ................................................................... 7 © Generalitat de Catalunya Una ruta per viatjar a la Catalunya Departament d’Innovació, Universitats i Empresa de la Guerra de Successió i del barroc .......................... 11 Secretaria de Comerç i Turisme Direcció General de Turisme Catalunya i les guerres modernes ............................. 11 Col·lecció Guies turístiques de Catalunya Una guerra pel control d’Europa .............................. 12 Direcció: Jaume Font i Garolera, subdirector general de Programació Turística Col·laboració: Museu d’Història de Catalunya Els bàndols en conflicte ........................................ 15 Edita: Agència Catalana de Turisme Guió i realització: Quaderna, estratègia corporativa Progrés i repressió ............................................... 15 Textos: Francesc Serra i Sellarés Compaginació: Fons Gràfic Una societat il·lustrada i barroca ............................. 18 Imprès a Gràfiques Cuscó, S.A. Itineraris ............................................................... 20 Dipòsit legal: B-46718-2010 Barcelona: “Fineixi la nació amb glòria” .................... 22 Crèdits de les il·lustracions Per la Plana de Vic i el Lluçanès: Ajuntament d’Hostalric (pàg. 99 i 100) Jaume Balanyà (pàg. 79 i 119) Ajuntament de la Seu d’Urgell (pàg. 14) Jordi Aparicio (pàg. 98) la revolta dels vigatans ......................................... 35 Ajuntament de Sallent (pàg. 52) Jordi Pareto (pàg. 102, 106, 108, 125 Per l’eix del Llobregat: repressió i resistència ............. 46 Ajuntament de Sort (pàg. 91) i 129) Aplec 18 de Setembre (pàg. 66) M. Àngels Parareda (pàg. 43) Grans exèrcits a l’interior: Arxiu Direcció General de Turisme Masats (pàg. 68) (pàg. 67) Miguel Raurich (pàg. 77 i 132) el duel Starhemberg-Vendôme ................................ 61 Biblioteca de Catalunya. Barcelona Miquelets de Catalunya (pàg. 28 i 118) (pàg. 18) Museu Palau Mercader. Ajuntament de Per les Terres de Ponent: les planes de la discòrdia ....... 74 Bob Masters / DGPC (pàg. 109) Cornellà de Llobregat (pàg. 14) Carme Marsal / Rafa Domínguez (pàg. 50) Nano Cañas (pàg. 31) El front pirinenc: la muntanya en armes .................... 84 Diputació de Tarragona / Joan Alberich Oriol Alamany (pàg. 127 i 130) Per les terres gironines: la defensa persistent .............. 92 (pàg. 116) Oriol Llauradó (pàg. 42) Esther Coscojuela Martínez (pàg. 32) Osona Turisme (pàg. 38) Per la Costa Brava: la frontera marítima ...................104 Felipe J. Alcoceba (pàg. 34, 117 i 121) Quaderna (pàg. 5, 41, 44, 45, 46, 48, Festa Barroca Moià (pàg. 60) 50, 51, 57, 59, 60, 63, 65, 66, 69, 71, 84, Pel Camp de Tarragona: guerrilles i sometents ............111 Fotoluigi, Berga (pàg. 55) 87, 90, 96, 107, 122, 124 i 131) Francesc Bedmar (pàg. 101 i 120) Ramon Manent (pàg. 19, 39, 56, 68, Per les Terres de l’Ebre: el front meridional ...............125 Francesc Gomà (pàg. 94) 108 i 129) Francesc Tur (pàg. 83) Servicios Editoriales Georama Per saber-ne més....................................................133 Fundació Fortaleses Catalanes (pàg. 22 i 35) (pàg. 104) Toni Vidal (pàg. 30, 37, 40, 61, 72, 73, Glossari de batalla .............................................134 Georgina Camps i Rusiñol (pàg. 54) 78, 80, 95, 103, 111 i 113) Guillem de Plandolit / Consell Comarcal Turisme de Lleida / Ciudades Els protagonistes ...............................................135 de l’Alt Urgell (pàg. 86) Catedralicias (pàg. 74 i 78) Informació pràctica ............................................138 Imagen MAS (pàg. 88 i 92) Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) (pàg. 23, 27, 29, 64, 70, 76, 81, 82, 87, 89, 107, 115 i 128)2 3
    • Catalunya, 1714 Presentació Us presentem la guia turística que permet recórrer els principals escenaris catalans de la Guerra de Successió (1702-1714), el gran conflicte bèl·lic del temps del barroc, que afectà a tot Europa i que aquí és interpretat en clau catalana. La guia s’emmarca en el context de les grans rutes nacionals que impulsa la Direcció General de Turisme, d’acord amb les directrius i recomanacions del Pla Estratègic del Turisme a Catalunya (2005-2010). El Pirineu Comtal, el Camí de Sant Jaume o la Ruta dels Castells de Fron- tera, són la mostra d’aquesta aposta per recuperar el patrimoni històric del país i posar-lo en valor turístic. Cadascuna d’aquestes rutes permet conèixer la gran diversitat del paisatge natural i humà del país i revalorar el seu patrimoni tangible i intangible, des dels grans monuments fins als escenaris de fets històrics o bé la petja dels grans personatges històrics i llegendaris. És amb aquest esperit que la Direcció General de Turisme publi- ca una nova guia de la col·lecció Guies turístiques de Catalunya que en aquest cas permet al visitant endinsar-se en la història moderna del país a través dels escenaris i els fets de la Guerra de Successió. Així, més enllà de l’aprofundiment en el coneixement d’una guerra de grans conseqüències europees, ens aporta també una visió completa de la Catalunya del set-cents, de la complexi- tat de la seva societat i de l’esplendor del barroc, tot recorrent la diversitat dels nostres pobles i paisatges. Aquesta publicació s’emmarca també dins de la commemoració nacional del tres-centè aniversari de la Guerra de Successió, que s’impulsa des de la Generalitat de Catalunya mitjançant la Comissió Catalunya 2014, amb l’objectiu general de recuperar i divulgar la memòria de la Guerra de Successió i les seves conse- qüències per a l’organització política i institucional de Catalunya. Dins d’aquest marc de commemoració nacional, també, el Museu d’Història de Catalunya (MHC) ha presentat la Ruta 1714, un iti- Cardona. Garita nerari cultural i turístic pels monuments gestionats pel museu que4 5
    • Catalunya, 1714 tenen relació directa amb la guerra (Museu Rafael Casanova de Catalunya i la Guerra de Successió Moià, castell de Cardona, Torre de la Manresana dels Prats de Rei, Universitat de Cervera i Seu Vella de Lleida). La Guerra de Successió (1702-1715) assenyala una fita determi- La Ruta 1714 s’ha incorporat al Pla d’Implementació dels Recursos nant en la història de Catalunya. La derrota catalana de 1714 va Turístics Intangibles de Catalunya al si de la marca “La Catalunya suposar l’abolició de les constitucions i de les institucions de go- rebel”, que comprèn recursos situats entre el 1500 i el 1740 i al- vern del Principat, la fi de l’estat català. El mateix s’esdevingué tres itineraris ambientats en les bruixes i bandolers, els pirates i als altres regnes de la Corona d’Aragó. La memòria col·lectiva els corsaris, la Guerra dels Segadors, els moriscos o el barroc. d’aquell fet ha convertit la data de l’Onze de Setembre en la nostra Diada Nacional. Així va ser proclamada per la primera llei En resum, aquesta obra permet assolir diversos objectius: d’una que aprovà el Parlament de Catalunya en el moment del seu res- banda, recuperar i difondre la memòria històrica a Catalunya, tabliment, el 1980. en aquest cas a través dels escenaris de la Guerra de Successió i el llegat del temps del barroc, fet que permet que la ciutadania El plet dinàstic que enfrontà les cases de Borbó i d’Àustria a la tingui un millor coneixement i sensibilitat respecte al patrimoni mort de Carles II (1700) va esdevenir ben aviat una guerra inter- històric, monumental, cultural i simbòlic del país. I, de l’altra, nacional, amb repercussions directes o indirectes arreu d’Europa esdevé també un nou recurs i una nova oportunitat per impulsar i en altres continents. La proclamació com a hereu de la Monar- el turisme interior i donar suport a les iniciatives que diversos mu- quia hispànica del duc Felip d’Anjou, nét de Lluís XIV, amb el nom nicipis ja han endegat en el sentit de posar en valor els escenaris de Felip V, suscità un ampli rebuig a la majoria de corts europees. de la Guerra de Successió. Finalment, la guia ofereix als visitants La Gran Aliança de la Haia, formada el 1701, declarà la guerra als del nostre país i, molt especialment, a les persones interessades estats borbònics l’any següent. Un any més tard, el 1703, l’arxi- pel turisme cultural noves claus que ajudin a gaudir de la visita, duc Carles d’Àustria, fill segon de l’emperador Leopold I, va ser amb el descobriment de nous atractius repartits per tot el terri- proclamat rei de la Monarquia hispànica, a Viena, amb el nom de tori. Carles III. Per tant, us convidem a viatjar a un temps històric, el d’una Ca- Felip V convocà la Cort General de Catalunya (1701-1702) i va talunya que lluita per mantenir la seva personalitat i les seves fer-hi importants concessions. Tanmateix, a Catalunya hi havia institucions, ple encara de sorpreses que us permetran fer noves un ampli sentiment antifrancès i antiborbònic, que les darreres descobertes a cada pas, un viatge que us ofereix gaudir d’un pa- invasions franceses havien contribuït a atiar. A poc a poc, en els trimoni cultural i monumental de primer ordre i dels atractius anys següents, aquest sentiment va anar prenent forma com a d’un país que aposta per un model de turisme sostenible, divers, moviment polític clandestí. Hi van contribuir la política repressi- singular, fonamentat en la seva identitat i en la seva projecció va de les autoritats reials i les notícies dels primers compassos de internacional. la guerra internacional. Direcció General de Turisme L’austriacisme català assolí un ampli suport social per la seva defensa de les constitucions. Entre els principals nuclis que el conformaren cal destacar la burgesia de Barcelona, que alesho- res s’emmirallava en els models polític (parlamentari) i econòmic (comercial i industrial) d’Anglaterra i dels Països Baixos. També hi tingueren un paper determinant la petita noblesa i la pagesia be- nestant de la Plana de Vic (els vigatans), bregats en els combats dels anys anteriors contra les tropes franceses. El 1705 la resistència catalana signà amb Anglaterra el Pacte de Gènova. Aquest tractat internacional donà pas, en els mesos se-6 7
    • Catalunya, 1714 güents, al desembarcament aliat a Barcelona, la revolta gene- bòniques van superar, en el moment culminant dels combats, els ralitzada del país i la proclamació de Carles III com a rei dels 90.000 homes. En aquestes circumstàncies, la resistència del cap catalans. S’iniciava, doncs, un nou front d’aquesta guerra inter- i casal, que es prolongà durant catorze mesos, impactà l’opinió nacional, que constituí, de fet, la primera guerra civil hispànica. pública europea i reobrí del debat polític a Anglaterra. En aquell context, la Cort General de 1705-1706, convocada i pre- sidida per Carles III, suposà el moment de màxim desplegament Com ja s’havia esdevingut en els anys anteriors al País Valencià, del pactisme polític català. durant el setge de Barcelona s’estengueren els actes de terroris- me militar per tot el Principat. La insurgència o la simple deso- La batalla d’Almasa (1707) provocà l’ocupació borbònica del País bediència van ser pagades amb càstigs col·lectius, que incloïen la Valencià, d’Aragó i de les comarques occidentals de Catalunya. instal·lació temporal de la tropa a les viles i llocs, alhora que es Felip V abolí els furs dels regnes de València i d’Aragó per derecho mantenien sobre el país, el saqueig i crema de localitats senceres de conquista. Aquest fet condicionà de manera decisiva el com- i els assassinats indiscriminats (amb pràctiques com el diezmo de portament dels catalans en els anys següents. horca, o assassinat d’un de cada deu detinguts, les execucions sin estrépito de justicia, és a dir, sense processos que generessin Tot i que la guerra internacional era clarament favorable als aliats, documentació, etc.). El règim de terrorisme militar es prolongà dos fets contribuïren a trencar la seva cohesió política. D’una ban- després de l’11 de setembre de 1714, i molt més enllà de la pu- da, a Gran Bretanya, l’arribada al poder dels tories (conservadors), blicació del Decret de Nova Planta de Catalunya (1716), amb una el 1710, suposà un canvi d’actitud. Els tories eren partidaris d’aban- contundència inusitada en un període de pau. donar la guerra a canvi d’importants contrapartides comercials a Hispanoamèrica, que Lluís XIV i Felip V es mostraren disposats a La caiguda de Barcelona hi afegí, a més, el desenvolupament escoltar. D’altra banda, la mort de l’emperador Josep I, germà de d’una repressió programada i desenvolupada des de la Real Junta Carles, suposà la proclamació d’aquest com a emperador, amb el Superior de Justicia y Gobierno, que actuà en gairebé tots els nom de Carles VI. Per a la resta d’estats aliats, la possibilitat que àmbits: la supressió formal de les institucions de govern de Cata- un mateix monarca regnés alhora a l’Imperi germànic i a la Mo- lunya, l’empresonament d’oficials i suboficials de la resistència, narquia hispànica no resultava gaire menys inquietant que l’am- el control dels soldats, el desterrament d’eclesiàstics i altres col- pliació del domini borbònic que havia originat la guerra. Per això, lectius, el control policial i el segrest de béns dels principals diri- el 1713 van signar el Tractat d’Utrecht, que reconeixia Felip V gents civils austriacistes, els bans de prohibició d’armes, l’ender- com a rei hispànic. En contrapartida, en van obtenir concessions rocament de castells, la construcció de fortaleses que controlaren territorials i econòmiques de gran abast. Tanmateix, els catalans les principals viles i ciutats (com la Ciutadella de Barcelona), el restaren abandonats a la seva sort. tancament de les universitats, la destrucció dels símbols, etc. El juliol de 1713, mentre les tropes aliades abandonaven Catalu- La repressió sistemàtica desembocà també en l’exili de més de nya tot cedint el territori a l’exèrcit de les Dues Corones borbò- 25.000 persones, majoritàriament catalans del Principat. L’exili, niques, es convocà la Junta General de Braços, o Parlament del amb un fort contingut interclassista, s’instal·là majoritàriament Principat. La Junta aprovà la resistència, davant la sorpresa de en terres de l’emperador Carles VI, a Itàlia, Àustria i Hongria. Ar- les diverses corts europees. Políticament, s’iniciava el moment reu generà àmbits de sociabilitat propis, preservà els trets identi- republicà. La Conferència dels Tres Comuns (Generalitat, Consell taris i intentà mantenir els vincles amb la resistència interior. de Cent i Braç Militar) es va fer càrrec del govern de la Catalunya resistent, va organitzar la defensa i el proveïment i va enviar am- Finalment, el Decret de Nova Planta insitituí un govern de caràc- baixadors a les antigues capitals aliades. ter absolutista, que només formalment imità el model castellà. El nou govern de Catalunya es constituí sobre una triple base: el Tanmateix, es tractava d’un combat òbviament desigual. Els ca- Capità General, que era la primera autoritat del Principat i co- talans només podien comptar amb dues places fortes, Barcelona i mandava la tropa (que, durant tot un segle, mai no se situà per Cardona, i uns pocs milers de combatents, la majoria civils barce- sota dels 25.000 homes); la Reial Audiència, formada per jutges lonins enquadrats a la Coronela, o milícia urbana. Les tropes bor- castellans i botiflers, que es féu càrrec de l’ordre públic mitjan-8 9
    • Catalunya, 1714 çant l’estructura territorial de corregidors i alcaldes, i la Super- Una ruta per viatjar a intendència, encarregada de la fiscalitat. Les noves autoritats van mantenir tots els impostos existents, ara segrestats per la la Catalunya de la Guerra Superintendència, i en van afegir de nous, com el cadastre, que va multiplicar per 7,3 la fiscalitat directa dels catalans, a més de Successió i del barroc d’altres impostos indirectes. Malgrat tot, la resistència continuà actuant, a l’interior i a l’exi- Aquesta ruta recorre la Catalunya de fa tres-cents anys a través li, i aprofità les conjuntures de guerra internacional per posar de dels fets de la Guerra de Successió, un conflicte bèl·lic d’abast nou sobre la taula el “cas dels catalans”. Així, durant la Guerra internacional que va tenir conseqüències fonamentals per a la de la Quàdruple Aliança (1718-1720) revifà la guerrilla dirigida Catalunya moderna i contemporània, amb la pèrdua dels seus per Pere Joan Barceló, Carrasclet, mentre l’exili redoblava les drets i llibertats i amb l’aturada momentània d’una nova etapa iniciatives d’ofensiva política i mediàtica. Altre tant s’esdevingué de desenvolupament social i econòmic. La ruta presenta els fets i a partir de 1734, arran de l’esclat de la Guerra de Successió de els escenaris d’aquella guerra en el context de les circumstàncies Polònia. A la fi de la dècada de 1740, però, la resistència donà històriques, socials i culturals del seu temps. Una època emmar- pas, inevitablement, a un sentiment més difús de nostàlgia de les cada per l’art barroc i per les idees que sacsejaven els fonaments constitucions, que pervisqué durant més d’un segle. Aquesta idea de la vella societat europea. encara era present en els orígens de la Renaixença cultural i del catalanisme polític, a la dècada de 1830. La ruta presenta 10 itineraris pels llocs i els fets que permeten explicar la Guerra de Successió a Catalunya. Els itineraris es ba- La derrota de Catalunya a la Guerra de Successió suposà, doncs, sen en els territoris de les “vegueries”, l’antiga divisió territorial la supressó de les lleis i institucions polítiques del país i la impo- catalana d’origen medieval que va ser abolida pels vencedors de sició, manu militari, del dret de conquesta. Però no assolí el seu la guerra. Cada itinerari es divideix en diverses etapes que enlla- objectiu últim: la fi de la nació catalana. Tres-cents anys després, cen els principals llocs d’interès en el context del conflicte. Per Catalunya continua vindicant els seus drets nacionals i històrics. cadascun d’aquests punts s’expliquen els principals fets bèl·lics que s’hi van viure, els seus protagonistes, el patrimoni monumen- Agustí Alcoberro i Pericay tal de l’època i altres llocs d’interès al seu voltant. Es recomanen Director del Museu d’Història de Catalunya diverses etapes per fer en cotxe, tot i que sempre es pot optar per les alternatives que ens ofereix la carretera. En qualsevol dels casos, la descoberta està assegurada. Catalunya i les guerres modernes Les guerres modernes es fonamenten en les noves estratègies militars impulsades per l’evolució tecnològica de l’artilleria i les tècniques d’atac i setge de les places fortes. Els segles xvii i xviii fan de Catalunya una de les principals àrees del continent que van patir els efectes de la “guerra moderna” com a teatre d’ope- racions dels exèrcits europeus. El rol geopolític desenvolupat per Catalunya en aquesta època cal entendre’l dins de la tradicio- nal rivalitat entre les monarquies hispana i francesa per fer-se10 11
    • Catalunya, 1714 amb la supremacia militar i política europea. Tot i així, durant la l’exemple de Catalunya i es Guerra de Successió (1702-1714) les dues potències s’alien contra van revoltar contra Felip V i The deplorable Catalunya. van jurar fidelitat a Carles III. history of the Però, l’any 1707, a la batalla Catalans d’Almansa primer i després a És un opuscle d’un centenar Cronologia de les guerres modernes Lleida, les tropes borbòniques de pàgines publicat a Londres a Catalunya: 1640-1814 van vèncer les austriacistes i l’any 1714 i imprès per J. Ba- això va precipitar el canvi de ker, que demostra l’interès Data Fet històric signe de la guerra. Els austri- i l’admiració que la societat 1618-1648 Guerra dels Trenta Anys acistes van aconseguir encara britànica i europea en general 1648 Pau de Westfàlia importants èxits militars a va tenir pels fets bèl·lics que l’interior de Catalunya, com 1640-59 Guerra dels Segadors i de Separació es van produir a Catalunya du- les batalles d’Almenar (1710) 1659 Tractat dels Pirineus rant la Guerra de Successió. i dels Prats de Rei i el setge de 1688-1697 Guerra dels Nou Anys Del seu contingut, en desta- Cardona (1711). 1702-1714 Guerra de Successió quen l’heroisme i la tenacitat 1716 Decret de Nova Planta a Catalunya L’any 1711 Carles III va here- emprats pel poble català en la 1725 Pau de Viena tar la corona de l’Imperi aus- defensa de les seves llibertats 1789-1799 Revolució Francesa tríac i això va conduir les po- i institucions enfront de l’ocu- 1793-95 Guerra Gran tències europees a signar el pació borbònica. 1808-1814 Guerra del Francès Tractat d’Utrecht (1713), que posava fi a la Guerra de Suc- cessió i confirmava Felip V com a rei d’Espanya. Des d’aleshores, Catalunya va restar sola davant dels exèrcits borbònics. L’11 de Una guerra pel control d’Europa setembre de 1714 es va produir l’assalt final de les tropes borbò- niques a la ciutat de Barcelona. Un cop caiguda la capital, només resistia a Catalunya la plaça militar de Cardona, que capitulà el 18 de setembre. Les conseqüències de la Guerra de Successió van L’any 1700 moria sense descendència Carles II, últim rei de la dinastia ser l’ocupació de Catalunya per les tropes borbòniques i la supres- dels Àustria a Espanya, i la seva successió va esdevenir un proble- sió de les institucions catalanes. El Decret de Nova Planta (1716) ma de política internacional entre dos pretendents: l’arxiduc Carles imposà a Catalunya les institucions i lleis de Castella. d’Àustria (Carles III dels catalans) i Felip d’Anjou (Felip V). Això va provocar una guerra entre les potències europees: la Gran Aliança de la Haia (formada per Holanda, Anglaterra, Portugal i l’Imperi austríac) es va enfrontar a França i l’Espanya borbònica. Al si de la Monarquia La Diada Nacional de Catalunya Cada 11 de setembre se celebra la Diada Nacional de Catalunya, que hispànica, la Guerra de Successió (1702-1714) enfrontà Castella amb commemora la resistència de Barcelona durant el setge borbònic dels la Corona d’Aragó i amb Catalunya en primer nivell. anys 1713 i 1714. És un homenatge als defensors de les institucions i llibertats de Catalunya durant la Guerra de Successió. Entitats, particu- L’any 1705 els austriacistes catalans van signar un pacte d’ajut mi- lars, institucions i partits polítics fan una ofrena floral als monuments litar amb Anglaterra (el Pacte de Gènova); des d’aquest moment, de Rafael Casanova i al Fossar de les Moreres. La Diada té un caràcter la guerra internacional es convertí en una llarga guerra civil penin- reivindicatiu, amb actes polítics i manifestacions. Molts ciutadans pen- sular. L’octubre d’aquell any, els austriacistes van entrar a la ciutat gen la bandera catalana als balcons i s’interpreta “Els Segadors”, himne de Barcelona amb l’arxiduc Carles, que va ser proclamat rei Car- nacional de Catalunya, en els diferents actes commemoratius. les III per la població. Els regnes de Mallorca i València van seguir12 13
    • Catalunya, 1714 Carles d’Àustria Els bàndols en conflicte L’arxiduc Carles d’Àustria, nascut a Vie- na l’any 1685 i fill segon de l’emperador Durant la Guerra de Successió s’enfrontaren dos bàndols molt he- austríac Leopold I i d’Elionor del Palati- terogenis. D’una banda, els austriacistes, partidaris de l’arxiduc nat, va ser el pretendent al tron de la Carles d’Àustria, comptaven amb exèrcits procedents del Regne Monarquia hispànica durant la Guerra Unit, els Països Baixos, l’Imperi austríac, Portugal, Itàlia, Catalu- de Successió espanyola, en què va rebre nya i els territoris de l’antiga Corona d’Aragó. Els soldats catalans el suport de Catalunya, Aragó, València, representaven un sector minoritari dins de l’exèrcit austriacista; Mallorca, Sardenya, Sicília i Nàpols. Va ser una part important d’ells eren fusellers de muntanya (o mique- coronat rei a Barcelona l’any 1705 amb el lets) i soldats de cavalleria. L’exèrcit austriacista va arribar a mo- nom de Carles III i va fixar la cort a Barcelona. bilitzar més de 25.000 soldats per l’interior de Catalunya. Pel que fa al bàndol borbònic, integraven l’exèrcit regiments francesos i L’1 d’agost de 1708 es va casar a la catedral Arxiduc Carles. castellans, amb domini dels francesos en nombre. Hi havia també de Barcelona amb Elisabet Cristina de Brunsvic- Museu Palau Mercader. (Cornellà de Llobregat) regiments italians i irlandesos que lluitaven a favor de la causa Wolfenbüttel. L’any 1711, després de la defun- borbònica. L’exèrcit borbònic, a les acaballes de la Guerra de Suc- ció del seu germà Josep I, va ser coronat emperador del Sacre Imperi cessió, l’any 1714, arribà a mobilitzar per l’interior de Catalunya Romanogermànic, i va adoptar el nom de Carles VI, motiu pel qual va més de 100.000 efectius. La Guerra de Successió va ser també una haver de tornar a Viena. En morir a Viena l’any 1740, va ser substituït guerra civil entre bàndols enfrontats, amb el partit austriacista al poder per la seva filla, l’emperadriu Maria Teresa I d’Àustria. sustentat per vigatans i miquelets enfront dels filofrancesos o bo- tiflers (també coneguts com gavatxos, agavatxats i renegats). Felip d’Anjou Felip V o Felip d’Anjou, nascut a Versalles (França) l’any 1683 i nét del rei Lluís XIV i de Maria Teresa, germana del rei Carles II, va ser el Progrés i repressió primer rei de la dinastia de Borbó que va heretar la corona de la Monarquia hispànica (1700). L’any 1701 es va casar a Figueres amb Maria Lluïsa Entre els segles xvi i xvii, la població catalana va experimentar un de Savoia i, el 1714, en segones núpcies, creixement lent però sostingut després de les crisis i pandèmies amb Isabel de Farnesio. La seva política medievals. A començament del segle xviii, el país s’havia recupe- centralista i uniformitzadora, similar a rat del tot fins que la guerra va trencar aquesta tendència. Mal- la que es portava a terme a França, va grat la derrota del 1714 i el canvi de règim polític experimentat, Catalunya va reeixir i va reemprendre ben aviat el camí traçat a fer que els antics territoris de la Corona les darreres dècades. Aquesta represa demogràfica i econòmica va d’Aragó s’inclinessin pel suport a l’arxi- lligada a l’expansió agrícola, amb l’especialització que es va viu- duc Carles d’Àustria quan aquest va des- re, en què destaca notablement l’increment de la vinya, tant per embarcar a Barcelona l’any 1705. Després abastar els mercats interiors com el mercat d’ultramar, amb la de deu anys de guerra i havent-ne sortit vic- transformació del vi en aiguardent (fins al 1778 no s’atorga a Ca- Felip V. toriós, Felip V va promulgar, l’any 1716, el Decret talunya el lliure comerç amb Amèrica). Com a testimonis d’aque- Ajuntament de de Nova Planta, amb el qual es va crear tot un nou lla època podem contemplar els masos repartits per gairebé tot la Seu d’Urgell sistema de govern de caràcter centralista, castella- el país, molts dels quals resten gairebé inalterables tres-cents nitzador i militaritzat, després d’abolir les institucions i constitucions anys després. Estretament lligada a l’expansió agrària i el comerç catalanes. Felip V va morir a Madrid l’any 1746. del segle xviii, sorgirà la producció industrial, centrada fonamen- talment en la indústria tèxtil cotonera i també de la llana, de14 15
    • Catalunya, 1714 Cronologia de la Guerra 1711 Batalles a l’interior de Catalunya: els Prats de Rei i Cardona Parts importants de Catalunya cauen en mans de Felip V. El germà de de Successió a Catalunya Carles III, Josep I, esdevingut emperador, mor. Carles III esdevé em- perador i ha de marxar a Viena. Això comporta un gir en la política britànica, que no vol reforçar l’Imperi i pot treure molts avantatges 1700 Mort del rei Carles II econòmics de la pau. Les tropes borbòniques del duc de Vendôme i Felip d’Anjou és proclamat rei de la Monarquia hispànica. les austriacistes del mariscal Starhemberg s’enfronten en la batalla 1701 Jurament de les constitucions catalanes dels Prats de Rei. Durant el novembre i el desembre, els borbònics Els catalans accepten Felip d’Anjou com a rei, que jura a Barcelona assetgen el castell de Cardona, que resisteix heroicament. les constitucions davant de les Corts Catalanes. 1713 Tractat d’Utrecht 1705 Pacte dels Vigatans Felip V és reconegut pels estats aliats, però perd Gibraltar (ocupat Es reuneixen notables de Vic (vigatans) i es comprometen a alçar- el 1704), Menorca, Sicília, Sardenya, Nàpols, Milà i Flandes. Al juliol se contra la monarquia de Felip V. Envien ambaixadors a Gènova comença el setge de Barcelona. per reunir-se amb els representants de la Gran Aliança de la Haia i 1713 Conveni de l’Hospitalet establir una aliança antiborbònica. El mes de juny, el comte de Königsegg, en representació del ge- 1705 Pacte de Gènova neralíssim austríac Starhemberg, pacta l’evacuació de les tropes Els ambaixadors vigatans es comprometen a Gènova davant del imperials de Catalunya davant del borbònic marquès de Grimaldi, plenipotenciari de la reina d’Anglaterra, Mitford Crowe, a portar en representació del duc de Pòpuli. un exèrcit de suport quan arribi l’armada angloholandesa a Barce- 1713 Junta de Braços lona amb l’arxiduc Carles d’Àustria. Després del bombardeig, la A primers de juliol es reuneix la Junta General de Braços (o Par- població se subleva i jura fidelitat a l’arxiduc Carles. lament de Catalunya) a Barcelona i declara la guerra a ultrança 1706 La Corona d’Aragó, a favor de l’arxiduc contra Felip V. Les Corts Catalanes reconeixen l’arxiduc com a rei Carles III. El País 1713 Ocupació borbònica de Tarragona Valencià i l’Aragó també s’alcen al seu favor. Al juliol, Carles III en- Al juliol, els borbònics ocupen la ciutat de Tarragona, mentre que tra a Madrid, però n’ha de marxar per l’avanç borbònic. l’exèrcit aliat és evacuat cap a territoris imperials. La repressió 1707 Batalla d’Almansa cau sobre els resistents catalans. Les tropes borbòniques vencen les austriacistes el dia 25 d’abril i 1713 Expedició del diputat militar el País Valencià i l’Aragó passen a domini borbònic. Durant l’agost s’embarca des de Barcelona una expedició militar Batalla de Lleida liderada pel diputat militar i el general Rafael Nebot, amb l’ob- A l’octubre, Lleida és vençuda pels borbònics després d’un llarg i jectiu de fer revoltar tot Catalunya contra Felip V i formar un gran costós setge. El nou govern de la ciutat clausura la Seu Vella i la exèrcit de resistència per atacar el setge de Barcelona. L’expedició destina a usos militars. fracassa. 1708 Setge de Tortosa 1714 Darreres batalles. Setge i caiguda de Barcelona i Cardona Al juliol, l’exèrcit borbònic, a les ordres del duc d’Orleans, aconse- Les tropes catalanes de l’interior resisteixen soles l’ofensiva borbò- gueix vèncer l’exèrcit austriacista després d’un llarg mes de setge nica fins a l’estiu, amb victòries a Talamanca i altres combats dis- i combat a la ciutat de Tortosa. Els borbònics es van fer amb el persos. El setge de Barcelona s’endureix amb l’arribada de Berwick control del front de l’Ebre. i la ciutat cau l’11 de setembre, després d’una resistència heroica. 1710 Batalles d’Almenar, Saragossa, Brihuega i Villaviciosa No es respecten els acords assolits. El 18 de setembre capitula el Amb les victòries aliades a les batalles d’Almenar i Saragossa, castell de Cardona, darrer baluard de les llibertats catalanes. Carles III entra de nou a Madrid. La subsegüent ofensiva borbònica, 1716 Decret de Nova Planta amb les derrotes aliades de Brihuega i Villaviciosa, fan retrocedir Nou ordenament jurídic al Principat de Catalunya, després d’abo- Carles III a Catalunya. lir-se’n totes les institucions i constitucions. 1711 Setge borbònic de Girona 1717 Universitat de Cervera Al final del gener, un gran exèrcit francès, a les ordres del duc de Felip V signa el decret de creació de la Universitat. Noailles, aconsegueix conquerir la ciutat de Girona i posar-la sota 1725 Tractat de Viena l’obediència de Felip V. L’emperador Carles VI d’Àustria i el rei Felip V acorden l’amnistia i la devolució de béns confiscats als perdedors de la guerra.16 17
    • Catalunya, 1714 ació d’institucions privades, com A partir de la caiguda de Barcelona i de Cardona al 1714, la història de la Junta de Comerç, i acadèmies Catalunya canvia radicalment. El govern de Catalunya es fonamentava com la dels Desconfiats. Aquest en el principi del pacte entre el rei i la representació del país i dels segle, malgrat la repressió po- drets individuals i col·lectius. Amb la liquidació de la Corona d’Aragó lítica i lingüística, experimenta es vol fer desaparèixer Catalunya, no només com a entitat política, un redreçament social i cultural sinó també social i cultural. El Decret de Nova Planta (1716) supri- al costat dels corrents més il- miria les institucions més emblemàtiques del Principat: la Generali- lustrats que arriben a Catalunya. tat i el Consell de Cent. Començava l’Espanya unificada i absolutista. El nou règim va forçar un canvi Dins de l’època moderna, els cor- radical en les estructures políti- Barcelona. Plafó ceràmic de rents artístics del Renaixement, ques, fiscals, socials, culturals i “La xocolatada”. Museu de Ceràmica el barroc i el neoclassicisme re- lingüístiques. Les set universitats del Palau Reial de Pedralbes presenten, d’alguna manera, la transformació social de l’època: catalanes varen ser suprimides i des del segle xvi, amb l’idealisme i el classicisme del Renaixement, substituïdes per la nova Universi- passant pel dramatisme del barroc (xvii-xviii), fins al racionalisme tat de Cervera el 1717; la llengua neoclàssic de la fi del segle xviii. D’aquests, l’estil que deixa més catalana va ser proscrita, en els empremta a Catalunya és el barroc, impulsat per la contrarefor- àmbits oficial i escrit, de la jus- ma resultant dels conflictes religiosos europeus. Després de l’es- tícia i de l’ensenyament. Més de plendor medieval –romànic i gòtic– aquest territori que engloba la 25.000 persones van emprendre nostra ruta experimenta un nou període de relleu artístic amb el el camí de l’exili. barroc. Els constants episodis bèl·lics a Catalunya des del segle xviii fins a la Guerra Civil (1936-39) han devastat la major part d’aquest patrimoni. Al llarg dels itineraris de la ruta podrem con- la seda, del paper, del vidre i templar l’esplendor del barroc (i sovint del Renaixement i el neo- altres manufactures. Les guer- classicisme) en tot tipus d’edificis (esglésies, palaus…) i en obres Decret de Nova Planta res del final del segle van tor- escultòriques o pictòriques, especialment en els retaules. nar, però, a alentir el progrés imparable del país: guerres nord-americanes (1779-1783), contra França (1793-1795) i contra Anglaterra (1779, 1796 i 1800). Una societat il·lustrada i barroca A l’època moderna (1500-1800) Europa viu un temps de descobri- ments extraordinaris, des de l’humanisme fins a la Il·lustració. El xviii és “el segle de les llums”, en contraposició a la foscor de l’absolutisme imperant. Grans canvis en el camp del pensament transformen les societats de l’època, representades per la Re- Cadaqués. Detall volució Francesa (1789). El moviment il·lustrat s’obre camí i la del retaule barroc raó i la ciència imperen en el món de les idees. A Catalunya, el de l’església de moviment il·lustrat promou el coneixement a partir de la cre- Santa Maria18 19
    • Catalunya, 1714 Els itineraris de la ruta Antiga Principals Itinerari vegueria o punts sotsvegueria d’interès 1 Barcelona: “Fineixi la Barcelona Barcelona nació amb glòria” Vallès Sant Boi de Llobregat 2 Per la Plana de Vic i Vic Vic el Lluçanès: la revolta Lluçanès Centelles dels vigatans El Lluçanès 3 Per l’eix del Llobregat: Manresa Manresa repressió i resistència Berga Sallent Moià Gironella Berga Talamanca Moià 4 Grans exèrcits a Cervera Cardona l’interior: el duel Els Prats de Rei Solsona Starhemberg-Vendôme Els Prats de Rei Cervera 5 Per les Terres de Lleida Lleida Ponent: les planes de Balaguer Balaguer la discòrdia Tàrrega Agramunt Almenar itineraris 6 El front pirinenc: Puigcerdà Castellciutat la muntanya en armes Pallars La Seu d’Urgell Aran Puigcerdà Sort 7 Per les terres gironines: Girona Girona la defensa persistent Besalú Hostalric Olot 8 Per la Costa Brava: Girona Roses la frontera marítima Besalú Figueres 9 Pel Camp de Tarragona: Tarragona Tarragona guerrilles i sometents Montblanc Torredembarra Montblanc Capçanes 10 Per les Terres de Tortosa Tortosa l’Ebre: el front Miravet meridional20 21
    • Catalunya, 1714 Itinerari 1 Barcelona: Riu Llobregat “Fineixi la nació amb glòria” Caldes de Montbui Arenys Olesa de Mar Esparreguera de Montserrat Caldes Mataró d’Estrac Sant Quintí de Mediona Castellví Sant Martí de Rosanes Sarroca Barcelona Sant Boi de Llobregat Punts principals Llocs d’interès en el conflicte Sitges Visita recomanada Vilanova i la Geltrú Plànol de l’itinerari Barcelona La Guerra a Barcelona Barcelona, capital de Catalunya, va ser la ciutat més afectada per la Guerra de Successió. Va viure els principals fets de la guerra i, al mateix temps, també els més dramàtics, en ser conquerida l’11 de setembre de 1714 per l’exèrcit borbònic. El 22 d’agost de 1705, després d’haver-se signat el Pacte de Gènova entre bri- Rafael Casanova, ferit i enarborant la bandera de Santa Eulàlia, d’Antoni Estruch i Bros. Fundació Caixa de Sabadell Aquest itinerari permet descobrir els principals espais escènics de la Guerra de Successió pel territori comprès per les vegueries històriques de Barcelona i el Penedès i la sotsvegueria del Vallès. L’itinerari ens evoca el principal fet bèl·lic de Catalunya durant la guerra: el setge borbònic de Barcelona de 1713-1714. També ens permet descobrir el pas de la guerra pels municipis de la seva perifèria, alhora que ens trasllada a les construccions barroques i renaixentistes més destacables d’aquest territori. Itinerari recomanat L’itinerari de Barcelona es pot fer bàsicament en dues etapes. La primera se centra exclusivament en la capital de Catalunya, recorrent els principals escenaris de la guerra i el ric patrimoni modern de la ciutat. L’altra recorre el litoral a banda i banda de la ciutat: cap a les costes del Garraf i cap al Maresme. A prop de Barcelona, cap a l’interior, també hi ha altres poblacions destaca- des en el conflicte que també mereixen una visita. Gravat del setge de Barcelona, s. xviii. Du Bosc. (ICC)22 23
    • Catalunya, 1714 Itinerari 1 va ser embarcada per una flota “Fineixi la nació amb glò- El 22 d’octubre de 1705, l’arxiduc Carles d’Àustria va entrar a Bar- britànica cap a dominis imperi- celona, i el 7 de novembre va jurar les constitucions catalanes i va ria!”: paraules pronuncia- als, juntament amb molts cor- ser proclamat rei amb el nom de Carles III. Al desembre, el nou rei va des per Manuel Ferrer i Sit- tesans. convocar les Corts Catalanes, celebrades al Palau de la Generalitat. ges, representant del sector Carles es va comprometre a impulsar econòmicament Catalunya i a El duc de Pòpuli, comandant militar a la Junta de Braços recuperar els territoris cedits a França durant el Tractat dels Pirineus general dels exèrcits borbònics, de la ciutat, que, reunida el (1659). preparava l’ofensiva final con- juliol del 1713, va decidir tra Catalunya amb un exèrcit la resistència a ultrança. El francoespanyol format per uns llarg setge de l’exèrcit bor- tànics i catalans, va desembarcar a Barcelona una gran flota de 25.000 soldats i concentrat a les bònic a la ciutat de Barce- l’exèrcit aliat sota el comandament de Lord Peterborough i Georg fronteres d’Aragó i de València. lona s’allargaria tretze me- von Hessen-Darmstadt. Inicialment, les autoritats de la ciutat es sos, fins a la derrota final de van posar al servei de Felip V i van formar la Coronela (milícia ur- Les autoritats catalanes van in- l’11 de setembre de 1714. bana) per protegir la ciutat de l’atac austriacista; però, el setem- tentar d’impulsar la revolta a bre de 1705, l’exèrcit aliat, amb l’ajut d’un miler de vigatans, va tot el territori amb l’expedició derrotar l’exèrcit borbònic a la batalla de Montjuïc i, des d’allà, del diputat militar, que es va embarcar al port de Barcelona amb va bombardejar la ciutat. Assetjada Barcelona per les tropes ali- forces de cavalleria i infanteria i va desembarcar a Arenys de ades, el virrei de Catalunya, Fernández de Velasco, va capitular Mar per tal de recórrer Catalunya buscant homes per fer un gran el dia 9 d’octubre. exèrcit i atacar el cordó del setge. La maniobra va fracassar i les revoltes antiborbòniques a l’interior de Catalunya i les victòries Al principi d’abril del 1706, un nombrós exèrcit borbònic, format de l’exèrcit de resistència del marquès del Poal no van ser sufici- per més de 20.000 soldats i encapçalat pel mateix Felip de Borbó ents davant la superioritat numèrica dels borbònics. i els comtes de Tolosa i de Tessé, es va establir a Sarrià per prepa- rar un atac a Barcelona. La ciutat comptava amb prop de 10.000 El tinent general Antoni de Villarroel va prendre la direcció de homes per a la seva defensa, entre la Coronela, el regiment de la defensa de Barcelona durant el setge. Per la part borbònica, les Reials Guàrdies Catalanes, els voluntaris i els soldats britànics, va ser el duc de Pòpuli. En una primera fase, els borbònics van alemanys i holandesos. El 19 d’abril els borbònics van atacar la conquerir els convents i masos del voltant de Barcelona, amb la fortalesa de Montjuïc, des d’on bombardejaren la ciutat de Bar- intenció d’anar estrenyent el setge. Al maig del 1714, després celona. Vuit dies més tard, una gran flota britànica a les ordres d’haver arribat canons francesos de gran calibre, es va iniciar un de l’almirall John Leake va aconseguir desembarcar a Barcelona, bombardeig sistemàtic a la ciutat. L’objectiu no van ser les defen- fet que va provocar la retirada ràpida i desordenada de l’exèrcit ses sinó la població civil, les cases i els ciutadans de Barcelona. borbònic que assetjava la ciutat. Felip V va anar cap a França, Una gran flota francesa a les ordres de l’almirall Jean Baptiste du travessant la frontera per Navarra, per tornar a la cort madrilen- Casse va bombardejar i bloquejar la ciutat per via marítima. ya. Barcelona va ser la cort del rei Carles III fins al maig del El 6 de juliol, el duc de Berwick va substituir el duc de Pòpuli Amb el Tractat d’Utrecht 1711, moment en què va ser com a comandant en cap dels exèrcits borbònics. Amb ell van (11 d’abril de 1713) i l’eva- nomenat emperador del Sacre arribar més reforços francesos. Aleshores assetjaven Barcelona cuació de les forces imperials Imperi Romanogermànic, des- uns 47.000 soldats i uns 40.000 més ocupaven la resta d’un país acordada en el Conveni de prés de la mort del seu germà, que, amb prou feines, arribava aleshores al mig milió de perso- l’Hospitalet (22 de juny de l’emperador Josep I. La reina, nes. Berwick va decidir penetrar les muralles per la banda del 1713), Barcelona entrava en Elisabet Cristina de Brunsvic- riu Besòs, pels baluards de Santa Clara i del Portal Nou, on ac- una de les fases més dramàti- Wolfenbüttel, es va quedar a tualment trobem el passeig de Lluís Companys, l’Arc de Triomf i ques de la seva història. Barcelona com a governadora, el parc de la Ciutadella. Va fer bombardejar les muralles i, el 13 fins que l’1 de març de 1713 d’agost, després d’haver tingut moltes baixes, va ordenar l’atac24 25
    • Catalunya, 1714 Itinerari 1 1 d’agost de 1708 es va celebrar el matrimoni entre el rei Car- Es calcula que durant el setge de Barcelona hi va haver unes 22.000 les III i Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel. Si bé es tracta baixes, unes 7.000 del bàndol català i unes 15.000 del bàndol borbò- d’una gran obra gòtica dels segles xiii i xiv, a l’interior podem trobar nic. Caigueren sobre la ciutat unes 30.000 bombes, que destrossaren importants elements barrocs, com el sepulcre de Sant Oleguer, i completament una tercera part de la ciutat i en malmeteren força la diversos retaules, entre els quals hi ha el de la Mare de Déu de resta. la Mercè, actual patrona de la ciutat. Al davant de la catedral hi Els borbònics van empresonar tots els militars austriacistes més desta- destaca la Casa de l’Ardiaca, seu actual de l’Arxiu Històric de la cats, mentre que els que van poder s’exiliaven a territoris imperials. Ciutat de Barcelona, amb un pati d’entrada que conté nombrosos La repressió va ser sistemàtica, molts catalans van ser executats, com elements renaixentistes. Al costat, i donant al carrer del Bisbe, s’hi ara el general Josep Moragues, que va ser capturat uns mesos després, ubica el Palau Episcopal, reformat durant la segona meitat del se- quan es disposava a embarcar-se cap a Mallorca. Ben aviat es va de- gle xviii i residència de l’arquebisbe de Barcelona. Per l’altre costat molir el barri de la Ribera i en el seu lloc, al cap de dos anys, s’hi va de la catedral i seguint el carrer dels Comtes de Barcelona, s’arriba construir la Ciutadella, una fortificació militar destinada a la vigilància al palau del Lloctinent, de mitjan segle xvi, darrere del qual s’obre la plaça del Rei, presidida també pel Palau Reial Major, antiga i al control de la ciutat. Totes les institucions i constitucions barce- residència dels comtes de Barcelona, i la Casa Clariana-Padellàs, lonines i catalanes van ser abolides, i la nova administració, militar i seu del Museu d’Història de la Ciutat. castellanitzadora, es va articular a través del Real Decreto de Nueva Planta (1716). D’entre les grans esglésies barcelonines, destaca també Santa Maria del Mar, la gran basílica gòtica del barri de la Ribera, on el rei Carles III va assistir a la seva primera missa en acció de gràcies al baluard de Santa Clara, que, després d’una dura lluita que es quan va desembarcar a Barcelona l’octubre del 1705. Al darrere va allargar dos dies, va ser controlat pels catalans. Els borbònics trobem el passeig del Born, que ja existia en el traçat actual du- van allargar unes setmanes més els bombardejos. L’eficàcia del rant el segle xviii i des d’on Villarroel va preparar el darrer atac de bloqueig marítim i la impossibilitat del marquès del Poal de tren- la cavalleria catalana per intentar expulsar l’artilleria enemiga car el setge de Barcelona amb les seves tropes, van deixar Bar- que s’apropava a la ciutat. Seguint pel carrer de Montcada, on celona al límit de les seves possibilitats. Les reserves de pólvora vivien les famílies de la noblesa i rics comerciants del barri de la es reduïen i l’aliment escassejava. L’11 de setembre de 1714, Ribera, hi podem trobar diversos palaus de l’època, com el Palau després que la Junta de Braços hagués rebutjat una altra oferta Dalmases, residència del mercader austriacista Pau Ignasi de Dal- de rendició per part del duc de Berwick, va començar l’assalt ge- mases i Ros, construït entre el 1690 i el 1710. neral de les tropes borbòniques, que van penetrar a la ciutat per la Bretxa Reial, situada entre el baluard de Santa Clara i el del Portal Nou. L’assalt es va allargar durant tot el dia amb intensos combats pels carrers. Els principals punts d’enfrontament van ser el convent de Sant Agustí, els baluards del Portal Nou i de Sant Pere, i el Palau Reial Nou. Finalment, la majoria dels membres del govern de la ciutat, reunits al baluard de Sant Antoni, van decidir capitular. La visita a Barcelona La ciutat conserva encara un nombrós patrimoni monumental vin- culat al conflicte bèl·lic i l’estil artístic del moment: el barroc. La major part d’aquest patrimoni monumental es troba situat dins de l’actual districte de Ciutat Vella, el perímetre de la Barcelo- na d’aquells temps. Entre les edificacions més importants de la Barcelona de la Guerra de Successió trobem la Catedral, on el dia Setge de Barcelona, 1714. J. Rigau. (ICC)26 27
    • Catalunya, 1714 Itinerari 1 Cada 11 de setembre, al Fossar de les Moreres, els ciutadans recor- den els màrtirs de les llibertats catalanes durant la Guerra de Succes- sió; entre ells, el general Josep Moragues, a qui, executat a Barcelona el 27 de març de 1715, van posar el cap dins d’una gàbia al portal del Mar i no l’en van retirar fins al cap de dotze anys, com a escarni dels catalans que havien combatut valentament contra els exèrcits de Felip de Borbó. Just al costat de l’església de Santa Maria del Mar hi ha el Fossar de les Moreres, l’antic cementiri on es van enterrar bona part de les víctimes de la ciutat durant el setge. Un peveter amb una flama que mai no s’apaga i una inscripció que diu “Al Fossar de les Mo- reres no s’hi enterra cap traïdor, fins perdent nostres banderes serà l’urna de l’honor”, recorden els milers de catalans que hi van ser enterrats durant l’atac borbònic a la ciutat l’any 1714. Plànol de Barcelona amb la Ciutadella, S. xix. Moulinier. (ICC) Travessant el portal del Mar s’arriba al pla de Palau, on antiga- Seguint el passeig de Colom arribem al parc de la Ciutadella, ment es concentrava l’activitat comercial i marítima de la ciutat. ubicat en els terrenys on Felip V va ordenar construir una ciu- Allà hi havia el Palau Reial, residència oficial del rei Carles III, tadella per tal de controlar la ciutat de Barcelona després de des d’on s’accedia a Santa Maria del Mar a través d’un pont que la Guerra de Successió. Ac- comunicava els dos edificis. Un altre edifici del pla de Palau que tualment, l’antic arsenal de Per construir la Ciutadella, les ha arribat fins als nostres dies és la Llotja de Mar, gran cen- la ciutadella militar és la seu tre econòmic a l’edat mitjana i escenari de la representació de del Parlament de Catalunya. autoritats borbòniques van or- l’òpera d’Antonio Caldara Il più bel nome (1708), dedicada al rei De les altres construccions de denar l’enderrocament d’una Carles III i a la seva esposa Elisabet Cristina. A la mateixa plaça, la ciutadella destaquen l’es- part del barri de la Ribera, les el palau de la Duana Nova, mostra del barroc clacissista, és la glésia i el palau del Governa- restes del qual es poden veu- seu actual del Govern Civil. dor, dissenyats per l’enginyer re a l’antic mercat del Born. militar borbònic Pròsper de La població que va perdre les Verboom. seves cases va ser traslladada a un barri de nova creació: la No gaire lluny del Born tro- Barceloneta, iniciat a mitjan bem les restes del convent segle xviii i dissenyat a partir de Sant Agustí el Vell, que dels plànols de Pròsper de va ser un dels escenaris més Verboom. cruents en la batalla de l’11 de setembre. El convent va quedar molt malmès pels bombardejos i va ser enderrocat amb la construcció de la Ciutadella. A mitjan segle xviii s’hi va instal·lar un quarter borbònic, edifici que actualment alberga el Museu de la Xocolata. Ben a prop hi ha el monestir benedictí de Sant Pere de les Puelles, on es va produir un dels grans enfrontaments de la batalla de l’11 de setembre. El seu cementiri va quedar ple de cadàvers Barcelona. Miquelets al Fossar de les Moreres dels resistents del setge. Una mica més al nord hi havia el balu-28 29
    • Catalunya, 1714 Itinerari 1 dels segles xvii-xviii. Rambla avall, cap al sector conegut com a rambla de les Flors, s’arriba al Palau de la Virreina (segle xviii), un dels mi- llors exponents del barroc civil català. Creuant la Rambla cap al carrer del Carme arribem a l’Hospital de la Santa Creu, lloc on van ser acollits els ferits dels dos bàndols durant el setge de Barcelona. A partir del 13 de setembre, amb l’ocupació borbònica, només hi ha registrats els ferits del bàndol borbònic, atès que els resistents se suposa que van ser exterminats. Dins del conjunt de les dependències de l’antic hospital, hi trobem la Biblioteca de Catalunya, l’Institut d’Estudis Catalans (a la Casa de Convalescència) i el Col·legi de Cirurgia. Sortint pel carrer de l’Hospital, s’arriba a l’església barroca de Sant Agustí Nou, de mit- jan segle xviii. Des de la plaça de Sant Jaume baixant pel carrer del Regomir, hi trobem el Palau Vilana-Perlas, que va ser la residència del protonotari Ramon de Vilana-Perlas, secretari del Despatx Uni- versal del rei Carles III. Continuant cap al carrer Ample, arribem a la basílica de la Mercè, i al costat, al Palau Larrard, del segle xviii. Als afores de la Ciutat Vella, i situat en un turó estratègic amb do- mini sobre la ciutat i el mar, s’hi ubica el castell de Montjuïc, que Barcelona. Parlament de Catalunya va ser escenari de les batalles dels setges dels anys 1705 i 1706, i va tenir un paper destacat també en la defensa de Barcelona ard de Sant Pere, que ocupava el l’any 1714. Altres monuments amb força elements renaixentistes Rafael Casanova: una es- traçat actual de la ronda de Sant i barrocs són l’església de Sant Vicenç de Sarrià, el monestir de tàtua commemorativa da- Pere. Va ser un dels baluards que Santa Maria de Pedralbes, l’església dels Josepets de Gràcia i els munt d’un pedestal recorda més protagonisme van tenir en jardins del Laberint d’Horta, de la darreria del segle xviii. avui la figura de la màxima la batalla. Hi va caure ferit el autoritat civil de la Barce- conseller en cap de Barcelona, lona del 1714, on cada 11 Rafael Casanova, mentre porta- de Setembre milers de ca- va la bandera de santa Eulàlia, patrona de la ciutat. talans fan una ofrena floral en memòria dels defensors Al bell mig del centre de la Ciutat de les llibertats catalanes. Vella, a la plaça de Sant Jaume, es mantenen encara els dos edi- ficis des d’on es prenien les decisions de la resistència barcelonina durant el setge borbònic. Aquests eren el Palau del Consell de Cent, actual seu de l’Ajuntament de Barcelona, i l’altre, el Palau de la Diputació de Catalunya, actual seu del govern de la Generalitat de Catalunya, on es reunia la Junta de Braços. Ben a prop del Palau de la Generalitat hi ha l’església barroca de Sant Sever, freqüentada antigament per les classes benestants barcelonines. En la confluència de la Rambla amb el carrer de la Portaferrissa, cal destacar el Palau Moja, de la fi del segle xviii, i a l’altre cantó, l’església de Betlem, Barcelona. Castell de Montjuïc30 31
    • Catalunya, 1714 Itinerari 1 Al voltant de Barcelona de gener de 1714). Des d’allà, La repressió a Sant Quintí A part de la ciutat de Barcelona, les comarques que l’envolten la revolta es va anar estenent de Mediona va ser brutal. El disposen també de gran quantitat d’edificis barrocs i renaixen- per tot Catalunya. De Sant poble va ser saquejat i incen- tistes. A continuació, però, ens limitarem a recórrer aquelles po- Martí en destaca el castell, do- blacions que van tenir un paper destacat en el transcurs de la cumentat ja al segle x, que va diat. Els borbònics van calar guerra. resistir sota domini austriacista foc a les 140 cases que hi ha- fins al 18 de setembre de 1714, via i van matar tothom que Al municipi de Sant Boi de Dins de la mateixa comarca del quan va capitular juntament hi van trobar. Es calcula que Llobregat, a la casa pairal de Baix Llobregat, més al nord, hi amb el castell de Cardona. El van matar 800 persones. Amb Can Barraquer, hi va viure i hi ha Castellví de Rosanes. El seu 10 de gener de 1714 el briga- aquestes mesures es pretenia va morir –l’any 1743– Rafael castell, encimbellat i avui dia dier borbònic Diego González, donar un càstig exemplar als Casanova i Comes, conseller enrunat, va ser ocupat pel co- rebent ordres del duc de Pòpu- revoltats per tal que es des- en cap de Barcelona l’any ronel de fusellers austriacista li, es va presentar a la vila de mobilitzessin. Des de l’any 1714. Està enterrat a la ca- Miquel Santjoan el 13 de gener Sant Quintí de Mediona amb 2008 a la vila se celebra la pella de la Pietat de l’esglé- de 1714. L’endemà, el mateix 300 infants i 300 dragons per festa del Mata-degolla, una sia parroquial de Sant Baldiri coronel va atacar el castell de reprimir la rebel·lió iniciada jornada de reconstrucció his- (primera meitat del segle Corbera. Els borbònics el van a Sant Martí i intensificada a recuperar una setmana més Sant Quintí. tòrica en record de la massa- xviii). Una ruta promoguda tard, quan el brigadier Diego cre borbònica a la vila l’any per l’ajuntament i el museu González va atacar els revol- La vila d’Olesa de Montserrat 1714. de la ciutat recorre aquests tats. va ser lloc d’aquarterament de indrets. Cada 11 de Setembre l’exèrcit austriacista. En el transcurs de la guerra consta que hi van diferents entitats, instituci- A 57 km a l’oest de Barcelona, morir 158 soldats, principalment alemanys, i la majoria entre el ons i organitzacions polítiques la vila de Sant Martí Sarroca juny del 1711 i el febrer del 1712. Des de fa alguns anys, pels volts li fan una ofrena floral i un ha passat a la història per ha- de l’11 de Setembre, es commemora el Memorial 158, en record homenatge amb motiu de la ver estat el primer focus de re- d’aquests morts en la defensa de Catalunya. A mitjan maig del 1714 seva defensa de les instituci- volta popular antifiscal contra el marquès del Poal va reunir els seus caps militars en un consell ons i llibertats de Catalunya. l’administració borbònica (el 4 de guerra a Olesa, on es va passar revista a totes les tropes del seu exèrcit de la resistència abans d’entrar en combat amb les tropes borbòniques a Esparreguera. D’aquella època sobresurt l’església parroquial de Santa Eulàlia (segles xvi i xvii), amb el campanar bar- roc de 64 metres d’alçada, un dels més alts de Catalunya. A 33 km al nord de Barcelona, la vila de Caldes de Montbui es va revoltar contra la seva guarnició borbònica al principi del gener de 1714, en van arrestar els membres i els van portar com a presos al castell de Cardona. El 13 de gener el comte de Montemar va envi- ar a la vila 1.000 infants i 1.000 cavalls per reprimir la revolta, va cremar la vila i va executar els capdavanters de la rebel·lió. Qua- tre mesos més tard, a les proximitats de Caldes, les tropes del co- ronel austriacista Ermengol Amill van ser atacades pels regiments borbònics de Vallejo i González, fet que va provocar una pèrdua força considerable en el bàndol català. És testimoni d’aquest pe- ríode de la guerra l’església parroquial de Santa Maria, que té una Sant Boi de Llobregat. Església parroquial de les portalades més característiques del barroc català.32 33
    • Catalunya, 1714 Itinerari 2 Seguint el litoral de Barcelona cap al sud-oest, i travessant el Per la Plana de Vic i el Lluçanès: massís del Garraf, hi trobem Sitges, amb l’església parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla (segle xvii), que conserva un orgue i la revolta dels vigatans set retaules barrocs. El maig del 1714 Sitges va ser assetjada pels fusellers catalans del marquès del Poal, que buscaven apropar-se al setge de Barcelona. Seguint per la costa, trobem Vilanova i la Geltrú, amb l’església parroquial de Sant Antoni Abat, de mitjan segle xviii, amb un elegant campanar barroc. A l’altra banda del litoral, al nord-est de Barcelona, la ciutat de Mataró va jurar obediència a l’arxiduc Carles d’Àustria el 27 d’agost de 1705 i va participar ben activament en favor del bàn- dol austriacista. Al seu port hi van desembarcar l’arxiduc Carles, quan va arribar a Catalunya l’any 1705, i la seva futura esposa, Elisabet Cristina, quan es dirigia a Barcelona per contraure matri- moni. Del Mataró d’aquella època es conserva la basílica de Santa Maria. Seguint el litoral, arribarem al poble de Caldes d’Estrac, conegut també per Caldetes. Al seu terme, l’11 d’agost de 1713, es va produir una batalla entre les tropes catalanes del general Rafael Nebot i les tropes borbòniques, que va acabar amb victòria catalana. Passat Caldes, hi ha el municipi d’Arenys de Mar, on va desembarcar l’expedició del diputat militar l’agost del 1713. Poc abans, durant el mes de maig, el coronel austriacista Bac de Roda va vèncer els borbònics que s’havien apoderat de dues torres del Vic. Plaça Major i Casa de la Ciutat municipi. Destaca l’església parroquial de Santa Maria d’Arenys de Mar. L’itinerari ens descobreix els escenaris primerencs de la Guerra de Successió a l’interior de Catalunya, pel territori comprès per les vegueries històriques de Vic i el Lluçanès (sotsvegueria). L’iti- nerari ens mostra el bressol de l’austriacisme català, la Plana de Vic, on es va originar el Pacte dels Vigatans, la primera revolta catalana a favor de l’arxiduc Carles d’Àustria. No totes les pobla- cions de la Plana de Vic prengueren la mateixa posició; Centelles i Manlleu optaren per la causa de Felip de Borbó. Reviurem també la repressió borbònica al Lluçanès, una de les terres més represa- liades el 1714, i podrem apreciar el barroc rural d’aquesta zona i el barroc urbà de la ciutat de Vic. Itinerari recomanat Recomanem dividir l’itinerari en dues etapes. La primera recor- re la Plana de Vic de sud a nord, des del poble de Centelles, al congost del Figaró, fins al riu Ter. La segona etapa ens porta a la comarca natural del Lluçanès, un altiplà de paisatges rurals i boscosos característics de la Catalunya interior. La ciutat de Vic, que ens fa de nexe entre les dues etapes, mereix per si sola una Sitges. Turó i església parroquial visita aprofundida.34 35
    • Catalunya, 1714 Itinerari 2 que Anglaterra es comprometés El 2 de novembre de 1713 a defensar les constitucions ca- Riu Ter el coronel austriacista vi- talanes i subministrés tropes a gatà Francesc Macià i Am- Catalunya. bert, conegut popularment Torellò com a Bac de Roda, va ser Perafita El Pacte dels Vigatans i el Pacte Sant Boi Sant Hipòlit de Lluçanès de Gènova, formalitzat al cap penjat en una forca a la de Voltregà Prats de Lluçanès la Gleva Rupit d’un mes, van involucrar Catalu- rambla de les Davallades San Bartomeu nya a la Guerra de Successió. El Olost del Grau les Masies de Vic, després d’haver de Roda 22 d’agost de 1705 una gran es- estat traït per un amic seu Sant Feliu Sasserra quadra angloholandesa, amb uns que s’havia passat al bàn- Oristà Vic 10.000 soldats i una gran quan- dol borbònic. titat d’armament, va desembar- car a la costa catalana (a Mont- gat) amb el pretendent arxiduc Carles d’Àustria i el general anglès Lord Peterborough. Al novem- bre, els vigatans austriacistes van formar el regiment de les Reials Centelles Guàrdies Catalanes, que va arribar a tenir 900 combatents i que va lluitar en moltes de les batalles de la Guerra de Successió. Figaró Punts principals Llocs d’interès en el conflicte Visita recomanada Plànol de l’itinerari Vic La guerra a Vic Va ser a Vic on es va produir el primer fet de la Guerra de Suc- cessió en territori català: el Pacte dels Vigatans, formalitzat el 17 de maig de 1705 a l’ermita de Sant Sebastià (terme municipal de Vic i parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer). Es tracta d’un document signat per diverses personalitats de la petita noblesa i l’aristocràcia rural vigatana, coneguts popularment per vigatans, en què s’impulsava formalitzar una aliança amb els anglesos i a adherir-se a la causa austriacista. Aquesta aliança fou acordada entre els comissionats vigatans i Mitford Crowe, plenipotenciari de la reina Anna d’Anglaterra. L’acord pres pels vigatans, i comunicat als anglesos a Gènova, comportava el compromís d’aixecar 6.000 homes armats per faci- litar el desembarcament de l’arxiduc Carles a Barcelona, a canvi Vic36 37
    • Catalunya, 1714 Itinerari 2 La ciutat de Vic va Darrera estrofa del poema de Bac de Roda estar sota l’obedi- (cançó popular de Bac de Roda, de ència del rei Carles J. Verdaguer): d’Àustria fins al 30 “No em maten per ser traïdor d’agost de 1713, quan el mariscal ni tampoc per ser cap lladre, de camp borbònic sinó perquè he volgut dir Feliciano Braca- que visqui sempre la pàtria”. monte va entrar a la ciutat amb un gran exèrcit i va posar-la sota l’obediència del rei Felip de Borbó. Els vigatans havien estat vençuts. Els sometents i fusellers del marquès del Poal van intentar recuperar el control de Vic en diferents intents l’any 1714. Rupit Si bé Vic és una ciutat amb un contingut patrimonial considera- ble, el principal testimoni viu de la Guerra de Successió és l’er- mita de Sant Sebastià. Aquesta entranyable ermita, situada a Vic. Ermita de Sant Sebastià de Sentfores 5 km a ponent del nucli de Vic i visible des de gran part de la Plana de Vic, és una peça principal dins de la memòria històrica La visita a Vic de la Guerra de Successió. Cada any, pels volts del 17 de maig, Vic és avui una de les ciutats catalanes amb el patrimoni monu- s’hi commemora l’aniversari del Pacte dels Vigatans. S’hi encén mental més ben conservat. El fet de ser capital episcopal fa que la “Flama del Pacte dels Vigatans”, que posteriorment s’utilitza la la ciutat disposi de nombrosos edificis religiosos que enriqueixen la nit del 10 de setembre durant la Marxa dels Vigatans per cremar monumentalitat de l’arquitectura urbana. Són molts els elegants simbòlicament el Decret de Nova Planta a Vic. edificis barrocs que vinculen la ciutat amb el període de la Guerra de Successió. D’aquest patrimoni barroc en destaquen les façanes Al voltant de Vic d’algunes de les cases de la plaça del Mercadal, la Casa de la A 10 km al nordest de Vic hi trobem el municipi de les Masies Ciutat o el Palau Episcopal. La presència barroca a Vic es manifes- de Roda, on es pot contemplar la gran masia del Bac de Roda, ta també amb gran quantitat d’esglésies que es van bastir durant on va viure un dels més reputats herois vigatans de la Guerra de aquell període. Successió, el coronel Francesc Macià i Ambert, més conegut com38 39
    • Catalunya, 1714 Itinerari 2 Centelles La guerra a Centelles La vila de Centelles, a diferència de Vic, ha passat a la història per haver-se posicionat a favor de Felip V durant la Guerra de Successió. De totes maneres, els posicionaments de Centelles i de Manlleu, l’altra vila botiflera de la comarca, s’han d’enten- dre més per les rivalitats i els interessos de les seves classes dirigents locals que per condicions polítiques diferenciades. A més, no és fins al juliol del 1713, poc abans que les tropes borbòniques envaeixin la Plana de Vic, que Cente- lles es passa a l’obediència del rei Felip V. Prop de Centelles, seguint el curs del riu Congost tro- bem el municipi de Figaró- Montmany, on es va produ- ir la batalla del Congost (29 de juliol de 1705), el Masies de Voltregà. Santuari de la Gleva primer enfrontament dels vigatans contra les tropes a Bac de Roda. Des de les Masies, podem arribar-nos fins al cor del borbòniques. Els vigatans massís del Collsacabra, on trobem el poble de Rupit, que disposa van vèncer i controlar d’un magnífic nucli antic, amb cases dels segles xvi-xvii i capelles l’únic accés a la vegueria barroques. de Vic des de Barcelona, que era a través del Con- A 12 km al nord de Vic, i dins del terme de les Masies de Voltregà, gost. Les victòries dels vi- hi trobem el santuari de la Gleva, d’origen medieval i reestruc- gatans comptaren amb la turat a la segona meitat del segle xvii, que va ser atacat pels direcció de Josep Moragues Centelles. Església barroca de Santa Coloma borbònics el gener de 1714. El poble de Sant Hipòlit de Voltregà, incendiat i saquejat per les tropes borbòniques el mateix mes, destaca per la grandària de la seva l’església parroquial (sego- El 28 de febrer de 1714 un destacament austriacista català a les or- na meitat del segle xviii). Seguint en direcció nord trobarem el dres del coronel Ermengol Amill va ocupar la vila de Centelles i en va municipi de Torelló, que també va ser incendiat per les mateixes dates. Molt a prop del nucli urbà s’ubica el santuari de la Mare de incendiar un centenar de cases, com a represàlia per la col·laboració Déu de Rocaprevera. de la vila amb el bàndol borbònic. Per aquesta raó, Felip V va conce- dir a la vila el títol de “fidelísima Villa de Centellas”, amb el qual li La Plana de Vic, en general, presenta excel·lents masies repre- foren atorgats diversos privilegis. sentatives d’aquella època de gran desenvolupament agrari.40 41
    • Catalunya, 1714 Itinerari 2 i la connivència del comte de Centelles, que, per ordres del virrei El Lluçanès Velasco, tenia 6.000 sometents a la seva disposició per vèncer els vigatans revoltats, ordres que no van acatar. El 23 d’agost, un La guerra al Lluçanès exèrcit format per més de A les acaballes de la Prats de Lluçanès va ser cremada 800 vigatans inicià la mar- Guerra de Successió, el pels borbònics en dues ocasions, al xa per ocupar militarment Lluçanès, que havia estat febrer i al juliol del 1714. El resul- el Pla de Barcelona, mentre sempre fidel a l’arxiduc tat va ser molt desolador de les 180 una gran flota angloholan- Carles d’Àustria, va ser o 190 cases que tenia la població, desa, amb l’arxiduc Carles una de les zones més cas- en van quedar habitables la meitat. d’Àustria a bord, assetjava tigades pels borbònics. Barcelona. El comte de Cen- Tres pobles de la contra- telles va ser un dels primers da van ser cremats l’any 1714 com a represàlia per l’alçament a jurar obediència a l’arxi- dels sometents del Lluçanès en contra de l’administració borbò- duc Carles d’Àustria. nica, el gener del mateix any. Aquests pobles van ser Prats de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra i Oristà. La visita a Centelles Durant la Guerra de Suc- La visita al Lluçanès cessió, Centelles era una La vila de Prats de Lluçanès, capital històrica de la sotsvegueria vila comtal. La família Bla- del Lluçanès, és el principal nucli de població de la zona. S’hi nes, comtes de Centelles, conserven diferents edificacions barroques, que són testimonis s’havia traslladat a viure a vius del període de la Guerra de Successió. El principal edifici bar- la vila al començament del roc de la vila és l’església parroquial de Sant Vicenç. Hi destaquen segle xvi, procedent del cas- també les esglésies de Sant Sebastià, Santa Eulàlia de Pardines tell de Sant Martí de Cente- (fora del nucli) i Cal Bernat, una de les poques cases que es va lles. En aquesta època es escapar dels dos incendis provocats l’any 1714. va construir el palau dels comtes de Centelles i, al voltant seu, la plaça Major. El segle xvi va ser el moment principal de transformació urbanística de la població. La construcció barroca més Centelles. Festa del Pi important és l’església par- roquial de Santa Coloma, patrona de la vila. A l’interior de l’església se celebra, cada 30 de desembre, dia de Santa Coloma, la festa del Pi de Centelles, una festa documentada des del 1751, que consisteix a tallar un pi, fer-lo ballar a la plaça Major, entrar-lo a l’església i penjar-lo cap per avall davant de l’altar major. D’entre les diferents masies que envolten el terme de Centelles destaca el Cerdà de la Garga, completament reformat al segle xviii i lloc de naixement d’Ildefons Cerdà i Sunyer (1815-1876), urbanista i planificador de l’Eixample de Barcelona. Prats de Lluçanès. Festa dels Elois42 43
    • Catalunya, 1714 Itinerari 2 Als segles xvii i xviii, Prats de Lluçanès era un important centre de pro- La popularitat del bandoler Perot Rocaguinarda va travessar fronte- ducció i distribució de teixits de llana. Els traginers, anomenats també res, i Miguel de Cervantes, autor de El ingenioso hidalgo Don Quijote elois en honor al seu patró, sant Eloi, van tenir un paper destacat en de La Mancha, (1615) li va dedicar unes quantes pàgines en la segona el transport de la llana. És per això que a Prats de Lluçanès se celebra part de la seva obra, concretament en el capítol 62è. Durant la Guer- cada any, els dies 24 i 25 de juny, la festa dels Elois, molt arrelada ra de Successió encara es recordava la seva imponent presència per a la vila. aquelles contrades. Durant els segles xvii i xviii moltes de les esglésies romàniques del Lluçanès es van ampliar o construir de nou, seguint l’estil arqui- tectònic de l’època, el barroc, i posteriorment, el neoclassicis- me. D’entre les esglésies d’aquest període, les més interessants són la de Sant Boi de Lluçanès; la de Santa Maria d’Olost, que destaca per les grans dimensions i pels dos campanars, i la de Sant Bartomeu del Grau. El paisatge, eminentment rural, de la comarca natural del Lluça- nès ens presenta un important nombre de grans masies, reforma- des completament en època barroca, com la Cortada de Merlès (Santa Maria de Merlès), casa pairal de destacats austriacistes, o la casa Castellnou (Perafita), edificada sobre les runes de la Casa dels Puig de Perafita, incendiada pels borbònics. A Perafita hi ha un monument en memòria del seu il·lustre fill Jaume Puig de Pe- rafita, líder de l’alçament vigatà. Oristà i Sant Feliu Sas- serra, les dues altres poblacions incendia- des per les tropes bor- Oristà. Cingle dels Tres Còdols. Inscripcions de Perot Rocaguinarda bòniques l’any 1714, conserven elements les ruïnes del Mas Rocaguinarda, lloc de naixement del famós patrimonials d’un im- bandoler Perot Rocaguinarda (segles xvi-xvii). Molt a prop de la portant interès histò- casa s’ubica el cingle dels Tres Còdols, on es poden llegir unes ric. A Oristà, hi trobem inscripcions de l’època sobre la roca i que estan relacionades amb el bandoler. Dins del nucli d’Oristà cal destacar també l’església parroquial de Sant Andreu, del segle xviii, així com el Museu de Terrissa Catalana. Sant Feliu Sasserra té un interessant edifici civil d’estil renai- xentista, la Casa del Consell i Jurats del Lluçanès, que va ser la seu de la sotsvegueria del Lluçanès fins que aquesta va ser abo- lida pels decrets de Nova Planta (1716). Actualment és la seu de l’ajuntament. Per Tots Sants se celebra la Fira de les Bruixes, Sant Boi de Lluçanès. que recorda els processos de bruixeria que va viure el poble i Església parroquial tota la contrada durant els segles xvi i xvii.44 45
    • Catalunya, 1714 Itinerari 3 Borredà Santuari de Queralt Berga Gironella Casserres Riu Llobregat Gaià er Riu Carden Balsareny Santa Maria d’Oló Sant Joan d’Oló Sallent Manresa. La Seu i el Pont Vell Moià Sant Benet Monistrol de Calders Per l’eix del Llobregat: de Bages Talamanca repressió i resistència Manresa Mura L’itinerari travessa el territori de l’interior de Catalunya com- près per les vegueries/sotsvegueries històriques de Manresa, Moià i Berga, on podrem descobrir poblacions com Manresa i Sallent, Punts principals que van patir intensament la repressió de les tropes borbòniques Montserrat Llocs d’interès amb incendis provocats (l’anomenada tàctica de terra cremada). en el conflicte Visita recomanada També veurem els escenaris de les batalles i els atacs guerrillers del marquès del Poal a la fi de la guerra, com la batalla de Tala- manca o l’atac al castell de Gironella. Igualment ens portarà al Plànol de l’itinerari lloc de naixement del més universal dels personatges catalans que van viure el conflicte el conseller en cap de Barcelona Rafael riberencs i les seves colònies industrials, exemple del dinamis- Casanova, fill de Moià. La ruta també ens porta a tres importants me econòmic del segle xix. La segona etapa enllaça les tres ico- santuaris i monestirs catalans: Montserrat, la Cova de Sant Ignasi, nes religioses de l’itinerari, remuntant el riu des del monestir de Sant Benet de Bages i Nostra Senyora de Queralt, tots ells amb Montserrat fins al monestir de Sant Benet de Bages, passant per importants edificacions barroques. la Cova de Sant Ignasi a Manresa, al peu del riu Cardener, el prin- cipal afluent del Llobregat. La tercera etapa surt de Sant Benet Itinerari recomanat camí de Talamanca i en direcció a Moià, remuntant el riu Calders, L’itinerari recorre el curs central del riu Llobregat, amb Manresa un dels altres afluents del Llobregat. Des de Manresa, per la vall com a eix principal. La primera etapa, de camí cap als contraforts del Cardener, podem enllaçar amb Cardona, punt central d’un del Pirineu, ens porta de Manresa a Berga resseguint els pobles altre dels nostres itineraris.46 47
    • Catalunya, 1714 Itinerari 3 Manresa La guerra a Manresa Manresa fou una de les primeres ciutats catala- Peramola Prats de Lluçanès Torelló nes que jurà obediència a Sant Feliu l’arxiduc Carles, amb for- Sasserra Oristà ça prohoms compromesos amb el bàndol austriacis- Sallent ta, com el general de ba- Arbúcies talla Ignasi Picalqués. La Manresa ciutat va col·laborar força amb l’exèrcit austriacista, Manresa. Cova de Sant Ignasi Caldes de Montbui tant en subministrament de munició i de queviures com en contribució d’homes per a la Sant Quintí Martorell guerra, com va fer durant els enfrontaments dels Prats de Rei i de Mediona Cardona durant la tardor i l’hivern del 1711. Manresa també va ser una de les ciutats catalanes més repre- saliades durant la Guerra de Successió. El seu posicionament a favor de l’exèrcit austriacista fou castigat amb una desmesurada severitat. Viles incendiades durant la Guerra de Successió El 4 de setembre de 1714, una setmana abans de la caiguda de Bar- celona, Manresa va tornar a viure un important fet bèl·lic. El mar- fugiat una part important de la guarnició borbònica. Es van produir quès del Poal, amb els seus fusellers, va ocupar la ciutat i va atacar molts estralls a dins de la basílica, seguits d’un gran incendi, que la seva guarnició borbònica, el regiment napolità de la Basilicata, va destruir tot l’interior. El mateix dia 5, en saber-se que el comte que es va fer fort als convents del Carme, Sant Domènec, Sant de Montemar venia en auxili de la guarnició borbònica assetjada, Francesc i la Seu. El dia 5, l’exèrcit del marquès del Poal va inten- l’exèrcit del marquès del Poal va abandonar la ciutat. sificar l’atac i es va fer amb el control de la ciutat. Els fusellers catalans van aconseguir entrar a la Seu de Manresa, on s’havia re- La visita a Manresa Manresa conserva un interessant patrimoni barroc que es pot seguir per una ruta turística al voltant de la Casa de la Ciutat, l’edifici dels Jutjats, la Cova de Sant Ignasi, la col·lecció del mu- L’incendi de Manresa: el 13 d’agost de 1713 un gran exèrcit borbònic, seu comarcal, i els diversos casals barrocs de la ciutat. La Seu format per quatre batallons de guàrdies espanyoles i dotze companyi- de Manresa, la imponent basílica gòtica de la ciutat, conté des- es de granaders i comandat pel general José de Armendáriz, incendià tacats elements barrocs, com la cripta (decorada al segle xviii), Manresa. El foc va afectar 522 edificis, inclosa la Casa de la Vila i les arques d’argent dels cossos sants (segle xvii), el sepulcre del l’església del Carme, i alguns molins de pólvora que agreujaren més canonge Mulet (1719) o la sepultura del comte d’Eck. les flames. L’incendi borbònic de Manresa fou una clara voluntat del duc de Pópuli d’exemplificar la repressió estenent el terror per tal Manresa ofereix la Ruta Ignasiana, al voltant de la figura de sant d’obtenir la submissió pacífica dels pobles de la Catalunya central. Ignasi de Loiola, fundador de la Companyia de Jesús, i la casa L’incendi de Manresa va motivar que moltes poblacions es passessin a mare de l’orde dels jesuïtes, la Cova de Sant Ignasi, conjunt mo- l’obediència de Felip V. numental amb importants elements barrocs. La ruta recorre di- versos indrets ignasians de la ciutat i el seu entorn.48 49
    • Catalunya, 1714 Itinerari 3 Montserrat. Santuari Al voltant de Manresa A 30 km al sud de Manresa trobem el santuari de Montserrat, centre religiós de devoció local i internacional. El monestir de Santa Maria de Montserrat, amb orígens del segle ix, és també un important llegat de l’art barroc a Catalunya. Si bé els exèrcits na- poleònics cremaren el monestir de Montserrat l’any 1811 (restau- Sant Fruitós de Bages. Eixida de migdia del monestir de Sant Benet de Bages rat de nou a mitjan segle), l’època del barroc havia estat un dels períodes de màxim creixement i d’importants transformacions de la història del monestir. Destaca la basílica i els edificis monàstics que l’envolten. L’abat de Montserrat, el P. Benet Sala i de Cara- Christian Friedrich Graf von many, va ser un dels eclesiàstics més compromesos amb el bàndol Eck, comte d’Eck, general austriacista, inquisidor general i cardenal de Barcelona. dels exèrcits austriacistes a les ordres del mariscal Star- A 6 km al nord-est de Manresa trobem el monestir romànic de hemberg, va ser enviat al Sant Benet de Bages (terme de Sant Fruitós de Bages), avui dia baluard de Cardona per go- integrat en el gran complex turístic i cultural de Món Sant Benet. vernar-lo i protegir-lo durant El monestir, recentment restaurat, compta amb una important el setge borbònic de 1711. empremta barroca del període de dependència del monestir de Va morir el 1712 a Manresa Montserrat, al qual fou annexionat l’any 1593. Durant els segles com a conseqüència d’una xvii i xviii, el monestir de Sant Benet experimentà un creixement ferida rebuda en la batalla i una transformació importants. Es construïren un nou palau aba- de Cardona. La seva làpida cial i una nova mongia a sobre del celler, amb unes grans eixides que delimiten el conjunt monacal pel sector de migdia. A més, es mortuòria es conserva avui va reformar completament l’església del monestir, la cripta i s’hi en un angle del claustre de va bastir un nou retaule, que ha arribat fins a l’actualitat conver- la Seu de Manresa. Manresa. Làpida sepulcral del comte d’Eck tit en mobiliari, testimoni de l’època modernista del monestir.50 51
    • Catalunya, 1714 Itinerari 3 En l’assalt borbònic de Sallent del 1714 van morir uns 60 catalans i alguns altres foren executats a ganivetades, com el batlle Ber- nat Coromines i el conseller Francesc Alzina. El notari sallentí Rafel Conangla fou penjat a la forca a la plaça Major de Manresa com a represàlia. Sallent fou probablement la tercera vila de l’actual comarca del Bages, després de Cardona i de Manresa, que més es va signifi- car durant la Guerra de Successió, tant pel que fa a la seva col· laboració amb sometents a la causa de l’arxiduc Carles com a la repressió que en va fer l’enemic. Sallent és, després de Manresa, durament cremada el juliol del 1713, un dels exemples més clars de repressió i atac de les tropes borbòniques sobre la població civil catalana. La visita a Sallent Un dels testimonis d’interès de la vila de Sallent d’aquell pe- ríode és la Casa Museu Torres Amat, una gran casa benestant construïda durant el segle xvii, on nasqueren els germans Fèlix Torres i Amat (1772·1847), gran literat i bisbe d’Astorga, i Ignasi Torres i Amat (1768-1811), bibliotecari i autor del Diccionario de escritores catalanes, acabat pel seu germà l’any 1836. A la casa es conserven molts objectes i mobiliari que permeten conèixer com vivia una família benestant catalana de finals del Sallent. Casa Museu Torres Amat segle xviii. Sallent Al voltant de Sallent De camí cap a Berga, podem visitar el castell de Balsareny, d’es- La guerra a Sallent til gòtic civil català (segle xiv), l’ermita del qual disposa d’una Sallent va ser, durant els anys de la Guerra de Successió, la vila capella lateral d’estil barroc. A 16 km al nord de Sallent trobem més important del Pla de Bages després de la ciutat de Manresa. el municipi de Gaià (Bages). Dins del seu terme, totalment disse- Els salts d’aigua del riu Llobregat havien desenvolupat una acti- minat de masies, s’hi va produir un dels fets més sanguinaris de la vitat preindustrial que va facilitar el desenvolupament i creixe- Guerra de Successió a Catalunya. ment de la vila. Els sallentins van prendre partit a favor de l’ar- xiduc Carles d’Àustria, enviant els seus sometents a lluitar contra l’exèrcit borbònic. L’agost del 1713 les tropes borbòniques van La matança del bosc de Pregones: el dia 25 de gener de 1714 alguns cremar la vila, poc després de fer el mateix a Manresa. fusellers del coronel Ferrer, juntament amb sometents del territori, degollaren prop de 700 soldats borbònics al bosc de la casa de Prego- El gener del 1714 una divisió de l’exèrcit borbònic va arribar a Sallent i es va disposar a ensorrar i a cremar la vila per ser adepta nes (Gaià). La majoria eren soldats del regiment de Lleó, que havien de l’arxiduc Carles. Els sallentins es van concentrar al portal del estat capturats l’11 de gener a Balsareny i fets presoners al castell pont per defensar·se, però els soldats borbònics van penetrar a la de Cardona. vila. Molts sallentins es van tancar a l’església.52 53
    • Catalunya, 1714 Itinerari 3 Gironella La guerra a Gironella El castell de Gironella, en possessió borbònica l’any 1714, fou atacat pels fusellers de muntanya del marquès del Poal l’11 de març d’aquell any. El castell, avui desaparegut, s’alçava prop de l’església, dominant la vall del Llobregat; nomes en resten alguns murs defensius i la part inferior de la torre. Al voltant de Gironella A 7 km al sud-oest de Gironella, hi trobem la vila de Casserres, amb l’església parroquial de Nostra Senyora dels Àngels, de gran interès artístic perquè se n’ha conservat un altar major barroc molt rellevant (segle xviii). Ben a prop de l’església parroquial hi havia el palau dels Marimon, una família aristocràtica que se sig- nificà per la seva destacada afiliació borbònica durant la Guerra de Successió. Prop de Casserres, trobem patrimoni barroc als po- bles de l’Espunyola (Sant Martí de Correà) i de Montmajor (Santa M. de Sorba i Sant Sadurní). Berga. Castell de Sant Ferran Cada 11 de Setembre es representa l’obra teatral L’Onze de Setembre i Gironella, que explica la història d’un grup de voluntaris de la pobla- ció que van ser a Barcelona pel setge del 1714. Té com a escenari les Berga roques del Pont Vell, sobre el riu Llobregat. La guerra a Berga La vila de Berga no va tenir un caràcter gaire heroic durant la Guerra de Successió. A mitjan 1707 a la vila es va produir un ai- xecament a favor de Felip V, encara que la ciutat va continuar sota l’obediència de l’arxiduc Carles fins al juliol del 1713. La vila destacava per la militància borbònica d’alguns dels seus prohoms. El 29 de juny havia mort assassinat el governador militar de la vila, el coronel Francesc Puig i Sorribes. Poc després, la milícia berguedana borbònica posà setge a la guarnició austriacista del castell i aquesta es va rendir al cap de sis dies. Berga es va posar de part de Felip V i el regiment borbònic de Granada en va ocupar la guarnició. El castell de Sant Ferran és avui el principal testimoni del pas de la Guerra de Successió per Berga. Aquest castell, d’origen medieval, fou totalment reformat durant els segles xvii i xviii com a caserna militar. El coronel Francesc Puig i Sorribes en fou governador. Gironella. Escenificació de L’Onze de Setembre i Gironella54 55
    • Catalunya, 1714 Itinerari 3 Talamanca La guerra a Talamanca Els dies 13 i 14 d’agost de 1714, un mes abans de la capitulació de Barcelona, al terme de Talamanca es va produir la darrera batalla guanyada per l’exèrcit català contra les tropes borbòniques. La batalla es va desenvolupar en un abrupte terreny delimitat pel castell i el poble de Talamanca, al sud, i per la casa de Mussarra, al terme de Monistrol de Calders, al nord. Berga. Santuari de Nostra Senyora de Queralt Talamanca. Castell La visita a Berga Antoni Desvalls i de Vergós, marquès del Poal, era comandant en Un altre testimoni de l’època és l’església parroquial barroca de cap de l’exèrcit català i tenia sota les seves ordres tots els regi- Santa Eulàlia, construïda durant la segona meitat del segle xvii, ments de fusellers de muntanya i de tropes regulars que havien sobre l’antiga església de Sant Pere. L’església es troba ubicada continuat lluitant en el bàndol austriacista després de l’evacuació a la plaça de Sant Pere, l’escenari principal de la festa de la Pa- dels exèrcits imperials de l’any 1713. El dia 13 d’agost el marquès tum, declarada patrimoni cultural immaterial de la humanitat. del Poal es trobava al castell de Talamanca amb uns 2.500 efectius del seu exèrcit, que ocupaven el Al voltant de Berga castell i poble. El mateix dia es La batalla de Talamanca A 5 km al nord-oest de Berga, hi trobem el santuari de Nostra va presentar un nombrós exèrcit va ser la darrera victòria Senyora de Queralt. L’actual església és un edifici barroc cons- borbònic, a les ordres del maris- de l’exèrcit català contra truït al segle xviii, on es conserva la Mare de Déu de Queralt, molt cal de camp comte de Montemar, venerada pels berguedans. A 20 km a l’est de Berga hi trobem Bor- les tropes borbòniques. El amb més de 3.500 efectius, d’en- redà, un poble pintoresc de muntanya, on el 6 de març de 1714 resultat de la batalla fou tre els quals uns 1.500 eren dra- es va produir un enfrontament entre l’exèrcit català del marquès d’unes 680 baixes, entre gons de cavalleria. Els borbònics del Poal i les tropes borbòniques del marquès de Bus, que va per- ferits i morts. van instal·lar el seu quarter a la dre molts soldats en l’emboscada. casa de Mussarra i van fer baixar56 57
    • Catalunya, 1714 Itinerari 3 Exèrcit Moià borbònic La guerra a Moià Hússars voluntaris La vila de Moià és una de Infanteria i cavalleria les poblacions catalanes Reg. Coronel Ferrer Cavalleria de Ramon de Rialp Regs. Torres i Massegú que més rememora la Zona de la batalla Ro Guerra de Successió, per- se Exèrcit Dragons desmuntats te s català què hi va néixer un per- Infanteria i cavalleria sonatge cabdal d’aquest conflicte: Rafael Casanova G Re ra g. i Comes, conseller en cap na co de ro r de Barcelona en el mo- s n So de el C m M av C et ment de l’ocupació borbò- itj ar al en an le do ts ría s n nica de la ciutat, l’11 de a ih In om f an setembre de 1714. es te ria d’ h on or Rafael Casanova va néixer Mapa de la batalla de Talamanca a Moià pels volts del 1660 al si d’una família ben· per les abruptes carenes la seva infanteria en direcció a la riera estant. De jove, Casanova amb l’objectiu d’atacar l’exèrcit català. Als peus de la riera de va estudiar dret a Barcelo- Talamanca, els regiments de fusellers de muntanya del marquès na i l’any 1686 ja exercia del Poal es van enfrontar a la infanteria i als dragons borbònics, i com a doctor en drets a es va iniciar una dura batalla que s’allargà fins l’endemà, quan els la capital. L’any 1706 fou catalans van aconseguir vèncer els borbònics i perseguir·los fins a nomenat conseller tercer Sant Llorenç Savall. de Barcelona i, un any més tard, l’arxiduc Carles li Al voltant de Talamanca concedí el títol de Ciutadà Moià. Església parroquial de Santa Maria Des del castell de Talamanca es pot seguir un itinerari pel poble i Honrat de Barcelona. L’any pel terreny que va viure la batalla. El camí travessa la riera i s’en- 1713 participà en la Junta de Braços, que va votar per continuar fila cap a la casa de Mussarra (Monistrol de Calders). El paisatge la resistència contra l’exèrcit de Felip V. Al novembre, Casanova és un testimoni evident de la guerra de guerrilles. A Monistrol de va ser elegit conseller en cap de Barcelona, càrrec que compor- Calders es pot visitar l’església parroquial barroca de Sant Feliu. tava també el comandament de la Coronela, la milícia gremial de la ciutat. L’11 de setembre de 1714, quan les tropes borbòniques Des de Talamanca es pot seguir la carretera 12 km cap al sud fins al assaltaven Barcelona, Casanova fou ferit en combat. coll d’Estenalles, en ple Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, on els fusellers catalans del marquès del Poal s’enfrontaren La visita a Moià a les tropes borbòniques el maig del 1714. Dins del parc, al poble de Al davant de la Casa·Museu Rafael Casanova s’ubica l’església Mura, es pot visitar la masia del Puig de la Bauma, una espectacular parroquial de Santa Maria de Moià, principal edifici barroc de casa obrada a la roca, que avui dia s’utilitza com a casa d’agroturis- la vila, amb una imponent portalada i un majestuós campanar me. Per les valls del Montcau, entre Talamanca i el Pont de Vilomara barrocs. Un altre important edifici d’aquesta època és el convent i Rocafort, enmig dels camps i aïllades de qualsevol nucli habitat, es dels Escolapis, de la fi del segle xvii. És un gran edifici quadrat poden observar els espectaculars grups de tines (segles xviii-xix) que amb una església barroca i un petit claustre interior. Moià re- ens demostren la importància de la vinya en el desenvolupament corda, any rere any, la trajectòria de Rafael Casanova durant la econòmic d’aquest territori després de la guerra. Festa Barroca, que se celebra pels volts de l’11 de Setembre.58 59
    • Catalunya, 1714 Itinerari 4 La Casa-Museu Rafael Casanova, ubicada a la plaça major de la vila de Moià i gestionada pel Museu d’Història de Catalunya, inclou una interessant exposició sobre la Guerra de Successió i diversos equipa- ments relacionats amb la cultura i la història moianeses, com l’Arxiu Històric de Moià i el Museu de la Prehistòria. En el marc d’aquest festa es re- creen teatralment les escenes de l’elecció de Casanova com a conseller en cap de Barcelo- na, la darrera Junta de Guerra i l’assalt borbònic a Barcelona de l’11 de setembre. Des de Moià és recomanable fer una excursió a peu o en bicicle- ta fins a la casa de Marfà (terme municipal de Castellcir), que va ser, durant el febrer del 1714, quarter del marquès del Poal, Moià. Casa·Museu de Rafael Casanova comandant en cap de l’exèrcit català a la Catalunya interior. Des d’allí dirigia accions guerri- lleres contra les tropes borbòni- ques que es movien pel territori i que van cremar algunes cases de la vila de Moià. L’excursió ens mostra la riquesa natural del seu paisatge i les imponents Cardona. Vista general del castell i de la vila parets de roca que sostenen la casa i l’església de Sant Pere de Moià. Festa barroca Marfà. Grans exèrcits a l’interior: Al voltant de Moià el duel Starhemberg-Vendôme A 30 km a l’oest de Moià, hi trobem el municipi de Santa Maria d’Oló, del qual destaca l’església parroquial, amb dos retaules i una portalada, i el nucli de Sant Joan d’Oló, de gran interès L’itinerari ens descobreix els principals escenaris bèl·lics de la artístic pels tres retaules que s’hi han conservat. Guerra de Successió a l’interior de Catalunya, pel territori com- près per les vegueries històriques de Cervera i els Prats de Rei (sotsvegueria), amb dues importants victòries austriacistes: les batalles i setges de Cardona i dels Prats de Rei. Alhora, ens pre- senta quatre tipologies patrimonials de l’època: l’arquitectura militar moderna a Cardona, amb la seva imponent fortalesa; el60 61
    • Catalunya, 1714 Itinerari 4 Sant Llorenç de Morunys el El Castellvell Solsona Solsona Navès Navàs El Miracle el Cardona Cardona Bergús Pinós Riu Ca rde ne r Sant Ramon Calaf Cardona. Detall de la fortalesa els Prats de Rei El Prats de Rei Punts principals Punts principals Cervera Cervera Llocs d’interès en el conflicte Cardona Visita recomanada La guerra a Cardona Plànol de l’itinerari Cardona va ser una de les viles catalanes amb més transcendència durant la Guerra de Successió. El seu castell, darrer baluard en barroc religiós de Solsona, amb la seva seu episcopal; el barroc caure en mans de Felip V, va resistir victoriosament nombrosos civil i el neoclassicisme a Cervera, amb la universitat, i el paisat- atacs de les tropes borbòniques. La seva capitulació es va produir ge agrari d’un camp de batalla als Prats de Rei. una setmana més tard que la de Barcelona i quan tot el país ja es- tava controlat per l’exèrcit borbònic. Hi ha tres fets de la guerra Itinerari recomanat a Cardona que destaquen per la seva magnitud: el setge de Cardo- Recomanem dividir l’itinerari en dues etapes, sempre prenent na de novembre i desembre del 1711; el setge de l’agost del 1713, Cardona com a punt de sortida. La primera, en direcció nord, i la capitulació del castell, el 18 de setembre del 1714. ens porta a Solsona passant pels santuaris barrocs de Pinós i del Miracle, on podreu gaudir d’un excel·lent paisatge rural. Des de L’hivern del 1711, el castell de Cardona, que aleshores era un Solsona podeu arribar fins a Sant Llorenç de Morunys, al peu dels important baluard controlat per les tropes austriacistes, va re- contraforts pirinencs, on contemplareu l’espectacular retaule de sistir un terrible setge davant d’un exèrcit d’uns 25.000 soldats l’altar dels Colls. La segona etapa ens porta de Cardona a Cerve- borbònics comandats pel tinent general comte de Muret, a les or- ra, passant pels Prats de Rei, on descobrirem l’altiplà de Calaf i dres del duc de Vendôme, mariscal de l’exèrcit borbònic. Essent les immenses extensions cerealístiques dels pobles de la Segarra governador de la vila i el castell Manuel Desvalls i de Vergós, els històrica. El santuari de Pinós ens permet fer de nexe entre les borbònics van entrar a la vila el 17 de novembre i es van apropiar dues etapes. dels queviures que hi van trobar, bombardejant el castell durant62 63
    • Catalunya, 1714 Itinerari 4 La visita a Cardona La Primera Guerra Mundial: al setge de Cardona van combatre uns El castell de Cardona, avui gestionat pel Museu d’Història de Cata- 16.000 homes d’onze nacionalitats diferents: catalans, castellans, lunya, convertit en parador de turisme, és la icona de la resistèn- francesos, austríacs, alemanys, suïssos, holandesos, anglesos, irlande- cia catalana a la Catalunya central. Inclou, també, un parador de sos, italians, portuguesos… Les tropes castellanes estaven integrades, turisme. A més dels seus imponents baluards, podem veure també també, per alguns soldats nascuts a Amèrica. la creu de bales de canó que hi ha al baluard de Sant Llorenç en commemoració del setge del 1711. Altres elements arquitectònics visibles d’aquest patrimoni són la casamata i el camí cobert, així com la canònica de Sant Vicenç, joia del romànic català, que con- té el sepulcre de marbre del comte Joan Ramon Folc I (1668). A la capella de Sant Ramon Nonat es pot contemplar també el frontal d’altar i el retaule de Sant Ramon del castell (1680). La visita al nucli antic de la vila de Cardona ens aporta nombrosos testimonis de la Guerra de Successió, com les restes de la muralla o cases amb protagonisme destacat durant el conflicte. Al vestíbul de l’ajuntament, una llàntia encesa ininterrompudament recorda la resistència de la vila de Cardona durant la Guerra de Successió. A la plaça de la Fira, una font monumental (1914) commemora el 200è aniversari de la caiguda de Barcelona i una escultura en bronze representa el setge al castell del 1711. Pels volts del 18 de setembre, se celebra l’Aplec del 18 de Se- tembre, que commemora els fets històrics succeïts a la vila de Cardona durant la Guerra de Successió Plànol del setge de Cardona, 1711. Tindal. (ICC) amb una represen- tació teatral que 34 dies. El 18 de desembre es van presentar les tropes austriacis- reconstrueix amb tes del general Guido von Starhemberg i Rafael Nebot per tal de fidelitat històrica la trencar el setge del castell. capitulació del cas- tell, seguit d’una Des d’aquell moment, el baluard de Cardona, amb el coronel Des- solemne baixada de valls al capdavant, va resistir a l’ofensiva borbònica fins al final. torxes i altres actes Des del castell, l’exèrcit català del marquès del Poal (germà de festius i commemo- Manuel Desvalls) s’anava desplaçant per l’interior de Catalunya ratius. atacant les guarnicions borbòniques i els destacaments que es movien per l’interior. Després d’haver resistit el llarg setge del 1711 i un fort atac a la fi de l’agost del 1713, el baluard de Cardona, debilitat de provisions i municions, acabà capitulant el 18 de setembre de 1714, després d’haver-se pactat com una de les quatre condicions imposades en la rendició de Barcelona. La capitulació de Cardona va possibili- Cardona. Monument a l’Onze tar la marxa dels oficials i membres de la guarnició a l’exili. de Setembre64 65
    • Catalunya, 1714 Itinerari 4 Solsona Cardona. Representació del 18 de Setembre L’octubre del 1711 un miler de soldats borbònics, a les ordres del duc de Vendôme, obriren un camí carreter des de Calaf fins a Cardona, pas- Solsona. Catedral de Santa Maria i Palau Episcopal sant pel santuari de Pinós, per tal de traslladar les tropes i els carros d’artilleria per posar setge al castell de Cardona. Uns 8.000 soldats bor- La guerra a Solsona bònics van acampar al Pla de Bergús (Cardona), un lloc amb una funció Solsona va jurar obediència a l’arxiduc Carles d’Àustria la tardor estratègica molt important durant la Guerra, perquè hi acampaven tots de l’any 1705 i va lluitar per la causa austriacista fins al 1713. els grans exèrcits que es proposaven d’atacar el castell de Cardona. La Pel març del 1711 el regiment de dragons irlandesos del general masia de la Garriga de Bergús presideix aquest majestuós indret. Henry Crofton va ocupar i saquejar Solsona, després de vèncer els austriacistes, que, sota les ordres de Starhemberg, van tornar a recuperar la ciutat al cap de pocs dies. A l’hivern va tornar a can- Al voltant de Cardona viar de mans i des d’aquí va sortir bona part de la tropa borbònica A 25 km al sud-oest de Cardona, en ple centre geogràfic de Cata- que va assetjar el castell de Cardona. lunya, hi trobem el santuari de Pinós (Pinós–Solsonès), un centre religiós de devoció comarcal format per l’església barroca, una La visita a Solsona gran construcció senyorial i un hostal. L’església havia posseït un Solsona disposa de seu episcopal des del 1593, fet que va provocar retaule barroc de l’any 1709, que fou destruït l’any 1936, durant una gran transformació en l’urbanisme de la ciutat i un ric patri- la Guerra Civil. A Pinós també es troba la capella de Santa Maria moni barroc i neoclàssic, del qual destaquen: el Palau Episcopal, la de l’Avellana, a Vallmanya, i l’església de Sant Pere de Matamar- façana de la catedral de Solsona i el seu retaule interior, l’hospital gó. A tocar de Cardona, també al Solsonès, trobem el municipi de de Pere Màrtir Colomés, la capella de Sant Joan, l’edifici actual de Navès, on es va l’ajuntament, el convent de les monges; el col·legi dels escolapis; produir un com- el pont de l’Afrau, i el portal del Pont, entre d’altres. bat i on trobem diverses cape- lles amb retau- El 1713 Solsona jurava obediència al rei Felip V. La ciutat va ser força les barrocs. malmesa pels estralls de la guerra; la població havia passat de tenir 500 cases a només 200. Una de les conseqüències de la victòria bor- bònica fou la pèrdua de la Universitat Literària, creada l’any 1620 i ubicada al Palau Llobera. Va ser tancada l’any 1717, en el mateix moment que es creava la Universitat de Cervera. Pinós. Santuari de Pinós66 67
    • Catalunya, 1714 Itinerari 4 El barroc a Solsona ha El duc de Vendôme, comandant en Els Prats de Rei deixat també una em- cap dels exèrcits borbònics, ordenà premta pictòrica de per decret a la seva tropa, el no- primer nivell: el pintor vembre de l’any 1712, que es pro- solsoní Francesc Ribalta (1565-1628), considerat tegís i es respectés el santuari del el fundador de l’escola Miracle i tots els religiosos que hi pictòrica espanyola. Són vivien. també rellevants els re- taulistes Francesc i Anto- ni Bordons i el pintor bar- roc Antoni Viladomat. Al voltant de Solsona A 2 km a ponent de Sol- sona podem trobar el Castellvell, dins del ter- me municipal d’Olius. El castell, que durant l’edat mitjana pertanyia als vescomtes de Cardo- na, va ser una fortificació Detall del retaule del santuari del avançada de les defenses Miracle de Carles Moretó (1744-58) del castell de Cardona durant la Guerra de Successió. Encara avui, després d’haver estat enderrocat en diverses ocasions, conserva el seu caràcter defen- siu. Seguint cap a l’oest, a Pinell del Solsonès, podem contemplar l’església de Sant Pere de Madrona, de la fi del segle xviii. A 13 km al sud de Solsona, hi trobem el santuari del Miracle (Riner). El conjunt està format per una església barroca, una capella, un monestir benedictí i diversos llocs d’acollida. L’església disposa d’un gran retaule de mitjan segle xviii. Prop de Solsona podem visitar altres elements barrocs a Llobera i la Molsosa. Els Prats de Rei. Torre de la Manresana A 25 km al nord de Sol- sona, als contraforts La guerra als Prats de Rei del Pirineu, hi trobem La batalla dels Prats de Rei va ser una de les més importants de la el municipi de Sant Guerra de Successió a Catalunya. Hi van participar un gruix molt Llorenç de Morunys. A important de les tropes i els seus comandaments principals: per la l’església parroquial hi part borbònica, el duc de Vendôme, i, per la part austriacista, el trobem l’espectacular mariscal Guido Von Starhemberg, comandant suprem dels exèr- retaule barroc de l’altar cits aliats de l’arxiduc Carles d’Àustria. dels Colls, construït pel retaulista Josep Pujol La primavera del 1711, les tropes austriacistes de Starhemberg Sant Llorenç de Morunys. Retaule barroc de l’altar dels Colls entre el 1773 i el 1784. havien aconseguit reagrupar les seves forces, estabilitzar el front68 69
    • Catalunya, 1714 Itinerari 4 i recuperar part de les A la batalla dels Prats de Rei, s’hi El 1710, tropes irlan- terres que havien estat enfrontaren més de 55.000 homes, deses que lluitaven ocupades pels borbònics. de diverses nacionalitats: 22.000 per la causa borbò- Durant la tardor, el prin- cipal objectiu de l’exèrcit pel bàndol austriacista i 35.000 nica sota el coman- borbònic era controlar pel borbònic. dament del comte l’altiplà de Calaf per faci- Daniel O’Mahony in- litar l’assalt definitiu al castell de Cardona i després avançar cap cendiaren el castell a Barcelona. D’altra banda, els exèrcits aliats necessitaven fer-se de Calaf després de forts en aquesta zona per evitar-ho i poder subministrar reforços, fer malbé moltes de armes, municions i queviures al castell de Cardona, el principal les seves provisions. baluard austriacista de la Catalunya central. El setembre del 1711 les tropes aliades se situaven entre la Man- resana i els Prats de Rei, i les tropes borbòniques, arribades de les terres de Lleida i comandades pel duc de Vendôme, s’ubicaren entre Calaf, els Prats de Rei i Sant Martí de Sesgueioles. L’ende- mà, Vendôme va ordenar bombardejar i enderrocar els murs i Els Prats de Rei. Museu municipal el poble dels Prats de Rei. Aleshores Star- La visita als Prats de Rei Al plànol de la batalla dels Prats de Rei hemberg ordenà l’o- Els testimonis d’aquesta important batalla són la Torre de la Man- (publicat a Londres per Nicholas Tindal cupació de la vila. resana, les masies i els camps de l’entorn, i el nucli urbà dels l’any 1733 en el llibre History of England, Ambdós exèrcits van Prats de Rei. La Torre de la Manresana va esdevenir l’observa- de Mr. Rapin de Thoyras) es referencien mantenir les seves tori estratègic de l’exèrcit austriacista. El mariscal Starhemberg testimonis de la batalla com masies o er- posicions i van cavar s’instal·là a Can Roca, una masia que aleshores es trobava just al mites encara existents avui dia. trinxeres als voltants costat de la torre. Al peu de la Torre, gestionada pel Museu d’His- de la vila, que va ser tòria de Catalunya, es poden consultar elements d’interpretació bombardejada pels de la batalla i, des de la terrassa, es pot observar tot el camp de borbònics durant tota batalla. Dins del terme dels Prats es troba també la masia de Can la primera setmana Codina de la Quadra, que va ser ocupada pels borbònics. d’octubre. A mitjan novembre, la contesa Al nucli urbà, força devastat durant el setge, hi podem trobar bèl·lica es va esten- l’església barroca de Santa Maria, el palau gòtic que ocupa ac- dre cap a Cardona. tualment l’ajuntament; i el Museu Municipal dels Prats de Rei, Starhemberg hi va en- on podem veure un exemplar del plànol de Tindal, bales de canó viar un destacament de la batalla i un testimoni manuscrit d’un pagès que va viure el comandat pel comte setge. d’Eck, que havia de governar la plaça. Al voltant dels Prats de Rei A Calaf, a 5 km al nord-oest dels Prats de Rei, hi podem trobar l’antiga casa de mossèn Jeroni Abadal, que va acollir la residència del duc de Vendôme durant els tres mesos que va durar el setge i la batalla dels Prats de Rei. Són testimonis d’aquell moment l’església parroquial de Sant Jaume –amb el seu imponent campa- Plànol de la batalla dels Prats nar– la plaça Gran, l’hospital, el castell i bona part dels carrers i de Rei. Tindal/Rapin. (ICC) edificis del nucli antic.70 71
    • Catalunya, 1714 Itinerari 4 El 14 d’octubre de 1717 Felip V signava el decret de creació de la Uni- versitat de Cervera. Abans, però, va suprimir les set universitats que hi havia a Catalunya: Barcelona, Girona, Lleida, Solsona, Tarragona, Tortosa i Vic. Cervera va esdevenir l’únic centre d’estudis superiors de Catalunya fins al 1837, quan, amb la Revolució Liberal, la universitat es va traslladar a Barcelona. Cervera es va convertir en l’acadèmia de nombrosos personatges il·lustres. L’etapa de més gran esplendor va ser al final del segle xviii, quan tenia uns 2.000 alumnes. La visita a Cervera La Universitat de Cervera és, sens dubte, una de les obres d’ar- quitectura civil catalana més monumentals de tot el segle xviii. La seva construcció la van iniciar els enginyers militars francesos François de Montaigu i Alexandre de Rez, i no es va acabar fins 87 anys més tard, el 1804. El seu conjunt s’organitza al voltant de dos patis separats per la capella o paranimf, amb un esplèndid retaule barroc en alabastre del segle xviii. A l’edifici hi destaquen les dues façanes, exterior i interior. A Cervera, hi ha altres edificis barrocs dignes d’admirar com l’Hos- Cervera. Universitat pital Berenguer de Castelltort (1733) i l’edifici de la Paeria. Al Museu Comarcal de Cervera es pot contemplar una col·lecció de Cervera peces relacionades amb la universitat i la Cervera del segle xviii. La guerra a Cervera Al voltant de Cervera Abans de la Guerra de Successió, els dies 26 i 27 de setembre de A 15 km al nord-est de Cervera hi trobem el municipi de Sant 1701, el monarca Felip V, de camí cap a Barcelona, es va aturar Ramon, amb el monestir barroc de Sant Ramon de Portell (segles a la vila de Cervera, que era població reial, i va ser rebut amb xvii i xviii). També a la mateixa comarca podem visitar altres nuclis tots els honors. El rei ennoblí el paer en cap (alcalde) de la vila, amb monuments barrocs d’interès (Guissona, Torà, Ivorra, Sanaü- Ramon de Navès, i va jurar els privilegis de la ciutat. El març del ja o els Plans de Sió) o amb episodis bèl·lics destacats (Montfalcó 1702 el monarca atorgava a la vila el títol de ciutat (després de Murallat – les Oluges). pagar una suma important de diners). Cervera, doncs, tenia mo- tius per estar agraïda a Felip V. Iniciada la guerra, però, al setembre del 1705, Cervera va procla- mar l’obediència a Carles d’Àustria. Va començar així un període molt difícil per a la ciutat pel fet de trobar-se durant set anys en plena frontera dels dos exèrcits. Al final del mes de juliol del 1712, bona part de la població va abandonar la ciutat a causa de la inseguretat. En tornar a Cervera, a mitjan 1713, els ciutadans, amb la població pràcticament arruïnada, van decidir enviar dos Sant Ramon. síndics a Madrid per tal d’obtenir bones concessions reials per a Monestir de Sant la ciutat, com la construcció d’una universitat. Ramon de Portell72 73
    • Catalunya, 1714 Itinerari 5 Os de Balaguer Almenar Algerri Balaguer Agramunt e gr Se u Ri el Poal Bellvís Lleida Bellpuig Juneda Aitona Punts principals Llocs d’interès en el conflicte Visita recomanada Lleida. La Seu Vella Plànol de l’itinerari Lleida Per les Terres de Ponent: La guerra a Lleida les planes de la discòrdia La ciutat de Lleida havia jurat obediència al rei arxiduc Carles d’Àustria el 23 de desembre de 1705. Des d’aleshores una guar- nició de dos mils soldats austriacistes constituïa la guarnició dels L’itinerari ens porta als principals escenaris de la Guerra de Suc- castells de la Suda i de Gardeny, a les ordres del comandant gene- cessió a les Terres de Ponent, el territori comprès per les vegue- ral Heinrich von Hesse-Darmstadt. ries històriques de Lleida, Balaguer, Tàrrega i Agramunt. La visita inclou les dues ciutats més importants de ponent durant la guer- Derrotats els exèrcits austriacistes a la batalla d’Almansa, l’abril ra: Lleida, borbònica a partir del 1707, i Balaguer, austriacista fins del 1707, les tropes borbòniques del duc d’Orleans van avançar al 1711. Aquestes terres van ser frontereres entre els dos bàndols cap a l’Aragó i es van disposar a entrar a Catalunya. L’ocupació durant aquest període. La ruta es completa amb la gran victòria borbònica va començar el setembre del 1707 per Lleida, que era la de l’exèrcit austriacista a Almenar, al juliol del 1710, que va per- ciutat més important de l’oest de Catalunya i permetia controlar metre a l’arxiduc Carles d’Àustria fer una ofensiva per l’Aragó i tota la regió de ponent. A mig setembre van arribar 30.000 soldats arribar fins a Madrid. borbònics a les proximitats de Lleida i van establir els camps de comandament i aprovisionament a Balaguer i a Fraga, preparant Itinerari recomanat l’assalt a la ciutat, que va tenir lloc el 12 d’octubre. Amb poques L’itinerari més pla de la nostra ruta es pot fer en tres etapes. La hores, la guarnició austriacista va ser derrotada, i la població i els primera la dedicarem a visitar el ric patrimoni històric de la ciutat combatents que van poder, es van refugiar al castell. Conquerida de Lleida, capital de la Catalunya de ponent. La segona etapa ens la ciutat, els borbònics van iniciar l’assalt al castell, que va resis- condueix pel paisatge de l’horta lleidatana passant per Almenar, tir fins a l’11 de novembre, dia de la capitulació, després de prop on va tenir lloc la principal batalla del nostre itinerari, fins a la de dos mesos de setge. Paral·lelament, el general britànic Lord ciutat de Balaguer i el seu entorn. La tercera etapa ens durà per Galway, que havia retirat els seus 8.000 soldats de les proximi- la immensitat de les planes interiors, visitant Bellpuig i Agramunt tats de Lleida, en veure que l’enemic travessava el riu Segre, va i la resta dels pobles de l’itinerari. intentar apropar-se a la ciutat per alliberar-la dels assetjadors,74 75
    • Catalunya, 1714 Itinerari 5 cis es troben al Turó de la Seu Vella, el conjunt monumental que presideix la ciutat amb la imponent catedral (la Seu Vella), la Suda-Castell del Rei i la fortalesa moderna que l’encercla. El castell de la Suda o castell del Rei, d’origen andalusí, va tenir un destacat protagonisme durant la Guerra de Successió, atès que a l’interior hi havia la guarnició austriacista, juntament amb part de la població refugiada, que va resistir durant dos mesos el setge Gravat del setge de Lleida, 1810. Rémond/Massard. (ICC) cosa que no va ser possible ja que aquests eren numèricament molt superiors. La capitulació del castell era inevitable, perquè més enllà dels in- tensos bombardejos borbònics, els assetjats es van quedar sense aigua i van sofrir una virulenta epidèmia de disenteria. En total, la batalla va provocar uns dos milers de morts entre els dos bàn- dols i uns quants milers de ferits i damnificats. Lleida. Castell de la Suda La conquesta de Lleida va suposar per als borbònics la possessió de la part occidental de Catalunya i les planes agrícoles imprescindi- borbònic. La mancança d’aigua i els intensos bombardejos van fer bles per a la logística de l’exèrcit, que més tard atacaria la resta del que el castell acabés capitulant el novembre del 1707. Al costat país i la seva resistent de la Suda, la Seu Vella de Lleida, l’antiga catedral, és un altre capital, Barcelona. dels elements patrimonials de la Guerra de Successió a la ciutat. En la batalla i setge de Lleida s’hi en- Les autoritats borbòniques van convertir la Seu Vella en presó i, frontaren un exèrcit borbònic format per La visita a Lleida posteriorment, a partir del 1749, en caserna militar. La militarit- més de 19.000 soldats a les ordres del Lleida conserva en- zació del barri de la Suda va ser completa. A mitjan segle xviii es Duc d’Orleans (14.000 dels quals france- cara algunes edifica- va construir una nova catedral a Lleida, la Seu Nova, consagrada sos i la resta espanyols i catalans) i uns cions importants que l’any 1781. Aquesta, d’estil barroc i amb grans tendències clas- 2.700 soldats austriacistes (una tercera són testimonis dels sicistes, va substituir definitivament la Seu Vella com a catedral part catalans, i la resta anglesos, holan- esdeveniments viscuts de Lleida. desos i portuguesos), a les ordres del durant la Guerra de príncep alemany Heinrich von Hesse- Successió, relacionats El convent del Roser, construït durant la segona meitat del se- Darmstadt, del general anglès Wills i del amb la batalla i setge gle xvii i conegut aleshores per convent de Sant Domènec, va ser tinent coronel holandès Widders. de la tardor del 1707. incendiat per les tropes borbòniques durant el setge del 1707. En Alguns d’aquests edifi- aquest incendi hi van morir la majoria de les persones que s’hi ha-76 77
    • Catalunya, 1714 Itinerari 5 vien refugiat. El castell de Balaguer Gardeny, que corona l’altre turó sobre el riu Segre, al sud-oest de la ciutat, va te- nir un paper destacat durant la batalla del 1707. El cas- tell, en possessió de l’orde del Temple des del segle xii, havia estat fortificat per a les guerres modernes. Al voltant de Lleida A 23 km al sud-oest de Llei- da trobem el municipi d’Ai- tona, amb l’església parro- quial barroca de Sant Antolí (segle xviii), al voltant de la Lleida. La Seu Nova qual cada maig se celebra un mercat barroc. A 20 km al sud-est de Lleida, a Juneda, podem passejar per les cases por- xades dels segles xvii-xviii i visitar l’església parroquial barroca de la Transfiguració del Senyor, construïda a mitjan segle xviii. A 24 km a l’est de Lleida trobem el municipi de Bellvís. Al final Balaguer. Vista general de la ciutat amb el riu Segre de juliol se celebren els Firals de Bellvís, una commemoració teatral i festiva que ens trasllada al segle xvii, durant la Guerra La guerra a Balaguer dels Segadors, quan els terços castellans ocuparen Bellvís i les L’any 1706 la ciutat de Balaguer es va posar sota l’obediència de Terres de Ponent. Al costat de Bellvís hi trobem el poble del Poal, l’arxiduc Carles d’Àustria, per la intervenció d’Antoni Desvalls i amb Cal Castell, casa natal de Manuel Desvalls i Antoni Desvalls de Vergós, marquès del Poal. Al principi de maig del 1710, Felip V (marquès del Poal), destacats militars catalans durant la Guerra va sortir de Madrid amb l’objectiu de conquerir Balaguer. Alesho- de Successió. res era una plaça forta ben protegida per l’artilleria i defensada per una guarnició força nombrosa. Qualsevol intent de setge es Més apartat ja de Lleida, a preveia llarg i havia de donar temps als aliats per rebre reforços. 38 km cap a l’est, hi trobem El 16 de maig uns 23.000 soldats borbònics van acampar davant de el municipi de Bellpuig, que Balaguer. Guido von Starhemberg, comandant en cap de l’exèrcit va experimentar una etapa austriacista, havia reforçat la guarnició del lloc. Les tropes bor- de prosperitat durant el se- bòniques es van trobar amb el gran cabal del riu Segre, provocat gle xvi. En un dels laterals de pel desgel de les muntanyes i les pluges, que dificultava molt la l’església de Sant Nicolau hi conquesta de la ciutat. Un dels dos ponts que construïen els bor- trobem el mausoleu de Ramon bònics havia estat destruït pel corrent d’aigua, i la seva situació Folc de Cardona-Anglesola, va esdevenir tant precària que es van retirar. duc de Cardona i senyor de Bellpuig, d’estil renaixentista i Per salvar la dificultat que suposava la presència del riu entre fet amb marbre de Carrara i el Bellpuig. Mausoleu de Ramon Folc l’exèrcit i la fortalesa, els borbònics, comandats pel marquès de més majestuós de Catalunya. de Cardona-Anglesola Villadarias, havien d’intentar el setge des del marge esquerre del78 79
    • Catalunya, 1714 Itinerari 5 Plànol de la vila i castell de Balaguer de l’any 1645. (ICC) La visita a Balaguer Balaguer destaca pel nucli antic, allargat entre el Segre i la mu- ralla medieval, coronada per les esglésies de Santa Maria i del Sant Crist, i pels vestigis del castell Formós. De l’interior de la ciutat destaquen el Mercadal, plaça porticada i punt més cèntric de la ciutat, així com altres carrers i places porticades a l’interior de la muralla. Altres edificis barrocs són l’església de la Mare de Déu del Miracle, construïda al principi del segle xviii, i l’església de Sant Josep, Balaguer. Santuari del Sant Crist antiga església dels carmelites descalços, que només conserva la façana. Segre, la qual cosa feia que Balaguer no pogués ser fàcilment assetjada mentre els aliats controlessin el pont sobre el riu. En Al voltant de Balaguer apropar-se els borbònics, l’artilleria aliada començà a disparar i A 15 km al nord-oest de Balaguer trobem el municipi d’Os de van retornar a les seves posicions, amb menys força, a causa de la Balaguer, amb l’església parroquial de Sant Miquel i la seva falta de menjar i mala higiene, fins que van abandonar el setge. magnífica façana barroca. L’obra es va acabar el 1700, l’any en La capitulació de Balaguer a favor de les tropes borbòniques va què es va construir la font monumental barroca de Sant Pitot, haver d’esperar encara un any. pariona de les de Bellpuig de les Avellanes, Castelló de Farfanya i Algerri. A uns 30 km a l’est de Balaguer trobem el municipi d’Agramunt, L’arxiduc Carles d’Àustria, aconsellat pel general Stanhope i pel ma- on destaquen l’edifici de l’ajuntament i les esglésies de Santa riscal Starhemberg, es va desplaçar a Balaguer amb el seu exèrcit. Maria (amb el retaule de la capella del Roser, de la segona meitat Felip V, d’altra banda, també s’hi havia desplaçat. Era el primer cop del segle xvii) i de la Mare de Déu dels Socors (amb un retaule de en la guerra que els dos pretendents s’havien de trobar al front de les primeries del segle xviii). batalla. Els austriacistes eren 19.000 soldats i els borbònics, 24.000.80 81
    • Catalunya, 1714 Itinerari 5 Almenar La zona del camp de batalla d’Almenar, per les seves característiques geoestratègiques, ha viscut altres enfrontaments al llarg de la histò- ria: una batalla entre el Cid i el comte de Barcelona l’any 1082; un setge durant la Guerra dels Segadors i, fins i tot, combats per l’aerò- drom situat a l’altiplà durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). va fer fugir de manera desordenada. La victòria d’Almenar va permetre a l’arxiduc Carles d’Àustria continuar l’ofensiva cap a Saragossa, reconquerir l’Aragó i entrar a Madrid. La visita a Almenar Des de la plaça de l’església de Santa Maria d’Almenar, amb l’esvelt campanar del segle xviii, pot observar-se bastant bé el camp de batalla de l’enfrontament entre els dos grans exèrcits el 27 de juliol de 1710. Des del mirador situat a la plaça es veu el panorama ofert pel riu Noguera Ribagorçana, així com la consi- derable altura de l’al- Mapa de la batalla d’Almenar de Mr. Tindal (Continuació de la Història tiplà de Fenollet, a d’Anglaterra, de Mr. Rapin de Toyras el 1740) l’oest del poble, in- drets protagonistes de La guerra a Almenar la batalla. Al nord de A Almenar es va produir una de les batalles més importants de Ca- l’altiplà de Fenollet i talunya durant la Guerra de Successió. La batalla va tenir lloc el en direcció a Alfarràs 27 de juliol de 1710, just després que l’exèrcit borbònic es retirés hi ha el Pla del Sas, on de l’intent de setge a Balaguer. Amb els borbònics en retirada cap el general Stanhope va a Lleida, els austriacistes van fer una marxa forçada nocturna i fer pujar el seu exèrcit van creuar el riu Noguera Ribagorçana per més amunt, anticipant- per controlar el marge se al pas de l’exèrcit borbònic. Van ocupar la població i hi van es- dret del riu i poder-se tablir una bateria de canons per tal d’evitar el pas dels borbònics enfrontar a les tropes per baix. L’exèrcit austriacista, a les ordres del mariscal austríac borbòniques. Guido von Starhemberg i del general britànic James Stanhope, format per batallons aus- Al voltant d’Almenar tríacs, britànics, holande- A 10 km a l’est d’Alme- En el transcurs de la batalla d’Al- sos, portuguesos i catalans, nar hi trobem el poble menar els austriacistes van estar va enfrontar-se a l’exèrcit d’Algerri. En destaca a punt de fer presoner Felip V, borbònic, dirigit pel mar- l’església parroquial de que va ser evacuat en el darrer qués de Villadarias. El bom- Santa Maria, reformada moment del camp de batalla per bardeig de l’artilleria, jun- a la fi del segle xviii. Té un escamot del brigadier José tament amb la càrrega de una de les façanes bar- Vallejo. Entre morts i ferits hi va la cavalleria de Stanhope, roques més grans de haver un miler de víctimes. va permetre derrotar final- Catalunya i un retaule ment els borbònics, i els a l’interior. Almenar. Campanar de Santa Maria82 83
    • Catalunya, 1714 Itinerari 6 Ribera de Cardós Llívia Montlluís Sort Puigcerdà la Seu Aristot Castellciutat d’Urgell Gerri de la Sal egre S Riu Punts principals Llocs d’interès Peramola en el conflicte Oliana Visita recomanada Plànol de l’itinerari Itinerari recomanat L’itinerari es divideix en tres etapes pirinenques, prenent la Seu d’Urgell com a punt de partida. La primera, en direcció sud, ens porta cap a Oliana i Peramola seguint el curs del riu Segre. La segona etapa ens porta riu amunt fins a la Cerdanya, resseguint el Tractat dels Pirineus, amb les viles de Puigcerdà, Aristot, Llí- via i Montlluís. Finalment, la darrera etapa ens du, pel port del Cantó, cap a Sort i el Pallars, a la porta dels cims més alts del Pirineu català. Castellciutat (la Seu d’Urgell). Detall de la fortalesa Castellciutat (la Seu d’Urgell) El front pirinenc: La guerra a Castellciutat la muntanya en armes La fortalesa de Castellciutat (avui dins del municipi de la Seu d’Urgell) va tenir una funció estratègica clau per barrar el pas dels exèrcits francesos cap a l’interior de Catalunya, posant a pro- L’itinerari ens trasllada als escenaris bèl·lics de la zona fronte- va les defenses austriacistes a la zona fronterera pirinenca. A la fi rera i pirinenca de Catalunya, concretament al territori comprès del segle xvii, la fortalesa va esdevenir el centre d’un equipament per les vegueries històriques de Puigcerdà i el Pallars, on la re- militar modern, flanquejat per la Ciutadella, la torre de Solsona sistència austriacista va patir les contínues incursions borbòni- i el reducte del Valira. El baluard era governat per un dels herois ques. Alhora, ens presenta una tipologia d’arquitectura militar principals del conflicte a Catalunya, el general Josep Moragues. de l’època, d’estil típicament francès: el castell i la fortalesa de Castellciutat (la Seu d’Urgell). El paisatge escarpat d’un front de L’any 1710 les tropes catalanes defensaven aferrissadament la batalla pirinenc ens mostra la dificultat d’ambdós bàndols per fortalesa davant dels atacs d’un cos considerable de l’exèrcit mantenir la supeditació de l’enemic. francès. La manca de queviures i municions, però, va fer que el84 85
    • Catalunya, 1714 Itinerari 6 Castellciutat (la Seu d’Urgell). Les fortificacions de Castellciutat a principi del segle xx. Fotografia de Guillem de Plandolit (Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell) 28 de setembre de 1713 Moragues hagués d’acceptar la capitula- ció de la fortalesa davant del setge del general borbònic Feliciano Bracamonte. La capitulació, que afectava les guarnicions austri- acistes de Castellciutat i d’Aristot, va permetre la sortida lliure i l’exili dels membres de la guarnició. Moragues va ser indultat i es va retirar a Sort per recuperar-se; ràpidament, però, acabaria tornant al camp de batalla de les comarques interiors de Catalu- Castellciutat (Seu d’Urgell). Torre de Solsona nya per lluitar fins al darrer moment. fi del segle xvii, en un equipament militar modern, que durant la La visita a Castellciutat i la Seu d’Urgell Guerra de Successió va tenir una importància considerable per- Avui convertit en hotel, el castell de Castellciutat és la gran for- què era el principal baluard pirinenc de la resistència catalana. talesa catalana de l’alta vall del Segre. L’antic castell de Castell- ciutat, amb orígens probablement romans, es troba situat sobre Al començament del segle xviii, al sud de Castellciutat es va bas- puig d’Urgell, lloc d’un gran valor estratègic. Des del castell es tir la Ciutadella, ampliant l’anomenada Torre Blanca. És una for- domina la ciutat de la Seu d’Urgell i un dels accessos fronterers talesa en forma de dos migs baluards, amb els costats flanque- més importants. El castell, que a l’edat mitjana pertanyia als jats per una torre hexagonal. A la mateixa època es va fer també comtes d’Urgell, i més tard als vescomtes, es va convertir, a la la torre de Solsona, una altra fortificació perifèrica per protegir les defenses de migdia. Altres restes arquitectòniques que exem- plifiquen la funció militar del recinte són els grans fragments de La fortalesa de Castellciutat es va dissenyar durant el segle xviii, se- muralla i els cinc baluards, refets l’any 1751. guint el model de les fortaleses de la Catalunya nord que aplicava l’enginyer militar Vauban, adaptant les fortificacions al progrés de L’edifici més important de la Seu d’Urgell és la seva majestuo- sa catedral romànica, seu del bisbat més extens de Catalunya. l’artilleria de l’època. El claustre va ser modificat parcialment durant el segle xvii. A86 87
    • Catalunya, 1714 Itinerari 6 l’església de Sant Domènec hi podem trobar la sepultura de Llo- Puigcerdà renç Tomàs i Costa, un dels sacerdots més distingits pel servei a l’arxiduc Carles d’Àustria. Al Museu Diocesà es conserven diver- ses obres barroques, entre les quals destaca l’espectacular urna d’argent de sant Ermengol. Un passeig pel nucli antic de la Seu ens retornarà a l’esplendor de la capital pirinenca. Al voltant de la Seu d’Urgell A 20 km a l’est de la Seu d’Urgell trobem el municipi d’Aristot, que conserva encara les ruïnes de l’antic castell medieval. Va tenir un paper destacat durant la Guerra de Successió, quan el 20 d’octubre de 1708 els miquelets i fusellers catalans van vèncer les tropes borbòniques que es disposaven a conquerir-lo. Mapa de El castell d’Aristot, governat també pel general Moragues, va Puigcerdà, capitular davant de les tropes borbòniques el mateix dia que 1700. (ICC) el de Castellciutat, del qual depenia. A 40 km al sud de la Seu d’Urgell hi trobem el municipi d’Oliana, vila natal de Ramon de Vilana-Perlas, secretari d’Estat i del Despatx Universal del rei La guerra a Puigcerdà Carles d’Àustria. De la vila destaquen l’església parroquial de El Tractat dels Pirineus (1659), que va segregar els territoris ca- Sant Andreu, de la primera meitat del segle xvii, amb el campa- talans del nord dels Pirineus de la resta del Principat de Ca- nar, l’element arquitec- talunya, havia deixat la frontera pirinenca oberta a possibles tònic més significatiu de incursions franceses i la Cerdanya va ser reiteradament ocupada la vila, i el convent dels militarment pels francesos fins ben entrat el segle xviii. Puigcer- escolapis, de la segona dà va tenir sempre un paper important en la defensa austriacis- meitat del segle xvii, ta, perquè era la primera població catalana després del coll de amb una capella dedi- la Perxa, un dels passos més senzills per travessar els Pirineus i, cada a la Mare de Déu per tant, un dels punts calents, juntament amb el pas de la Jon- dels Àngels. A 2 km a quera. El 29 d’abril de 1707 Puigcerdà va patir un setge francès l’oest de la vila trobem aturat per quatre companyies de miquelets. El 13 de setembre el municipi de Peramo- següent, la vila, defensada per una guarnició austriacista de 400 la, amb un interessant homes, va caure sota el control de les tropes franceses, sense que centre històric, amb ca- els esforços del governador de Castellciutat, el general Moragues, ses i carrers dels segles que enviava tropes, fossin suficients per expulsar els francesos de xvii i xviii. El poble fou la Cerdanya. Els borbònics van instal·lar, a Puigcerdà i a Bellver, incendiat per les tropes dues fortificacions que van enderrocar en acabar la guerra, l’any La Seu d’Urgell. Urna de sant Ermengol. borbòniques el gener 1714. Museu Diocesà del 1714. La visita a Puigcerdà Durant la Guerra de Successió, el nucli antic de Puigcerdà queda- va a l’interior de la ciutadella del Fort Adrià, formada per un nucli central pentagonal amb cinc grans baluards i una avantmuralla per la part de la porta principal. La resta d’elements que for- maven la fortificació exterior eren la plaça d’armes i els camins coberts. La ciutadella havia quedat força obsoleta davant dels avenços militars del moment. Va ser per aquest motiu que l’admi-88 89
    • Catalunya, 1714 Itinerari 6 Amb el Tractat dels Pirineus (1659), signat entre els monarques Sort francès i espanyol, França va aconseguir la sobirania dels territoris La guerra a Sort catalans del Rosselló, el Vallespir, el Conflent, el Capcir i part de la Durant la Guerra de Successió, Sort prengué Cerdanya. Llívia es va salvar de la segregació, ja que el tractat parlava partit pel bàndol austriacista. L’any 1707 Jo- de villages o “pobles” i Llívia no era altra cosa que una “vila” i, per sep Moragues va ser nomenat governador aus- tant, no podia passar a sobirania francesa. triacista de la fortalesa de Castellciutat, que protegia l’accés a Sort des del port del Cantó. nistració borbònica es va decidir a remodelar les fortificacions de El general Moragues, vidu, contragué matrimo- Puigcerdà, sota la direcció de l’enginyer militar François Montai- ni en segones núpcies amb Magdalena Giralt, Sort. Bust del gu. Poques restes ens ha deixat Puigcerdà de l’època del barroc. filla d’una casa benestant de Sort i vídua del General Moragues Tant sols hi trobem el darrer tram del campanar de l’església de senyor de Bressui. El setembre del 1713, des- Santa Maria, destruïda l’any 1936, i les cases renaixentistes de la prés de capitular la fortalesa de Castellciutat davant de les tropes plaça Cabrinetty. borbòniques, Moragues es va retirar una temporada a la casa fa- miliar de Sort per recuperar-se, abans d’emprendre novament la Al voltant de Puigcerdà lluita contra les tropes borbòniques per l’interior de Catalunya. A 7 km al nord-est de Puigcerdà trobem la vila de Llívia. És d’es- pecial interès el museu de la farmàcia més antiga d’Europa, que La visita a Sort conserva un dels conjunts més importants d’instruments de labo- El nucli antic de Sort està format per carrers estrets i cases anti- ratori dels segles xvi i xviii. En destaquen els armaris barrocs i els gues, que queden als peus del turó rocallós on hi ha les restes del anomenats pots blaus dels segles xvii i xviii. castell de Sort, antiga residència dels comtes de Pallars i, des del segle xv, dels administradors del marquesat de Pallars, represen- A 23 km al nordest de Puigcerdà i dins de terres franceses, hi tants dels ducs de Cardona. El castell va ser reformat durant el trobem la vila nord-catalana de Montlluís, que destaca pel seu segle xvii. Entre les cases més antigues de la vila, al carrer Major valor estratègic i militar amb les fortaleses modernes de la sego- hi trobem la casa dels Giralt, senyors de Bressui, amb una làpida na meitat del segle xvii, obra de l’enginyer militar Vauban. Una commemorativa de la figura del general Moragues. En arribar a característica interessant de Montlluís és que tant la vila com la la plaça Major de Sort, i davant de l’església parroquial de Sant ciutadella queden resguardades pels baluards, murs i valls que les Feliu, hi trobem el bust del general Moragues, en commemoració envolten. Aquesta fortalesa forma part de la Ruta de les Fortale- de la seva vinculació amb la vila de Sort. ses Catalanes, que enllaça les fortificacions a banda i banda del Pirineu català. A Montlluís es poden visitar interessants capelles Al voltant de Sort amb retaules, pintures i escultures del segle xviii. Curs avall del riu Noguera Pallaresa, arribem a Gerri de la Sal, que té una vila closa, el monestir de Santa Maria i el Reial Alfolí del segle xviii (magatzem de la sal). A 30 km al nord de Sort, dins L’any 1679 el rei de Fran- de la vall de Cardós, hi trobem el llogarret de Bonestarre, del ça, Lluís XIV, va encarregar qual destaca la casa Mill, lloc de naixement del coronel austria- a l’enginyer militar francès cista Ermengol Amill. Molt allunyat ja de Sort, a la Vall d’Aran, Sébastien Le Prestre, mar- al municipi d’Es Bòrdes, es conserven les restes del castell de quès de Vauban, el disseny Castell-Lleó (Castèth Leon, en aranès), ocupat inicialment pels d’una fortificació que per- francesos i recuperat l’any 1706 pels austriacistes. L’any 1711 un metés defensar la frontera exèrcit borbònic comandat pel marquès d’Arpajon i pel marquès fixada pel Tractat dels Piri- de Rozel van ocupar militarment la Vall d’Aran i s’apoderaren del neus. D’aquí que la vila du- Castell-Lleó. El 1719, quan la Vall va ser envaïda per tropes fran- gui el nom del mateix rei. ceses com a conseqüència de la Guerra de la Quàdruple Aliança, Montlluís. Fortalesa el castell va ser cremat i destruït.90 91
    • Catalunya, 1714 Itinerari 7 Castellfollit de la Roca Riu Fluv Besalú ià Olot Santa Pau Banyoles r Te u Ri Girona Fornells de la Selva Sant Hilari Sacalm Cassà de la Selva Arbúcies Hostalric Punts principals Llocs d’interès Girona. Catedral en el conflicte Sant Celoni Visita recomanada Per les terres gironines: Plànol de l’itinerari la defensa persistent Itinerari recomanat Aquest itinerari recorre la part més humida de les comarques del voltant de Girona, fèrtils, muntanyoses i boscoses. La primera L’itinerari ens porta als principals escenaris de la Guerra de Suc- etapa de l’itinerari té com a punt principal de visita la monu- cessió a les comarques gironines, pel territori comprès per la ve- mental ciutat de Girona. Des de Girona podem fer una extensió gueria històrica de Girona i part de la sotsvegueria de Besalú. per les poblacions del costat i arribar-nos fins a Banyoles i el seu Amb una Girona assetjada per borbònics i austriacistes durant els llac. La segona etapa ens portarà fins a Olot, a les terres volcàni- anys 1711-1713, aquest és un territori que va resistir els embats ques de la Garrotxa. La darrera part del nostre itinerari parteix del conflicte des del principi fins gairebé al final, defensant de de la fortalesa d’Hostalric i s’estén pels boscos de les Guilleries forma persistent la causa austriacista. i el Montseny.92 93
    • Catalunya, 1714 Itinerari 7 Girona a la ciutat i a la fortalesa de Montjuïc, que protegia l’entrada pel cantó nord. Els forts temporals i la crescuda del riu Onyar van dificultar el setge, que es va allargar fins a l’1 de febrer de 1711, quan la ciutat va capitular a favor del duc de Noailles. Durant el temps que es va allargar el setge hi va haver una gran mobilitza- ció de tropes arreu de Catalunya per aturar-lo, però la superiori- tat numèrica dels borbònics es va acabar imposant. A mitjan desembre, els austriacistes, amb Starhemberg al cap- davant, van estar molt a punt de conquerir la ciutat, però l’arri- bada al principi del gener del 1713 d’un gran exèrcit borbònic de 22.000 soldats, comandats pel duc de Berwick, va fer desistir els austriacistes de les seves intencions i es van retirar de la ciutat, fet que va posar fi a vuit mesos de setge. La visita a Girona La ciutat de Girona excel·leix pel seu patrimoni monumental. Són molts els edificis testimonis de la Guerra de Successió i moltes les empremtes de l’època del barroc. L’aspecte de la ciutat va Girona. Riu Onyar amb la catedral al fons canviar considerablement entre els segles xvi i xviii amb els es- tabliments dels nous ordes religiosos de la Contrareforma i les La guerra a Girona remodelacions dels principals edificis gironins. Girona va jurar obediència a l’arxiduc Carles el 12 d’octubre de 1705. Durant la Guerra de Successió, va ser la ciutat dels setges. En va patir dos entre el 1710 i el 1713. El primer, des del desem- bre del 1710 fins al final de febrer del 1711, va posar la ciutat sota el control de Felip V, mentre que el segon, un duríssim blo- queig de vuit mesos, va ser l’intent de tornar la ciutat al bàndol austriacista, cosa que no va ser possible. El 14 de desembre de 1710, La primavera del 1712 Girona els borbònics, a les ordres del va viure un nou setge. Els aus- mariscal duc de Noailles, es triacistes, dirigits pel general disposaven a conquerir Girona Wetzel, van intentar recuperar amb un exèrcit de divuit mil la ciutat, defensada per una homes, mentre que el gover- guarnició de dotze batallons i nador de Girona, el general dos-cents cavalls borbònics a les Ignasi Picalqués, tenia una ordres del marquès de Brancas. guarnició de dos mil soldats. El setge s’allargà i, com que la La ciutat disposava de fortifi- gana es va apoderar de la pobla- cacions exteriors ben prepara- ció, va caldre recórrer al con- des, però l’endemà ja estava sum de carn de cavall, d’ase, completament assetjada. El Nadal del 1710 els borbònics de gos, de gat i de ratolí. van començar el bombardeig Girona. Muralles i monestir de Sant Pere de Galligants94 95
    • Catalunya, 1714 Itinerari 7 Feliu i de sant Narcís, patrons de la ciutat. Altres edificacions importants d’aquesta època són l’església de Sant Martí Sacosta, de començament del segle xvii, que destaca també per la seva escultòrica façana, i l’església de Sant Josep del convent dels carmelites descalços. Una ruta per la ciutat ens descobrirà molts altres edificis barrocs civils, com l’antic Estudi General (universitat), l’Hospital de Sant Llàtzer, l’Hospital de Santa Caterina i l’Hospici i la Casa de Con- valescència. Són d’especial interès també algunes de les cases aristocràtiques gironines que trobem pels carrers del nucli antic i, en especial, al carrer de la Força. La muralla de Girona va tenir un paper ben destacat en la defensa de la ciutat durant els dos setges de la Guerra de Successió. Des- prés d’un recomanable itinerari al llarg de la muralla i al voltant de la ciutat antiga, fora muralles hi trobem la fortalesa de Mont- juïc, construïda al segle xvii i homònima a la de Barcelona, que va tenir un paper destacat en els dos setges. Al voltant de Girona Ben a prop de Girona, a 6 km cap al sud, hi trobem Fornells de la Selva, on cal destacar l’església parroquial de Sant Cugat, fortifi- cada i construïda durant els segles xvi i xvii. Al sud-est, a 9 km, hi trobem Cassà de la Selva, on destaca també l’església parroquial de Sant Martí, del mateix període que l’anterior i amb una façana renaixentista. A 20 km al nord de Girona hi trobem Banyoles, vila saquejada per Girona. Església de Sant Feliu les tropes borbòniques del duc de Noailles l’any 1709. Recupera- da pels austriacistes l’any 1712, aquests, per ordre del baró de Girona és una ciutat episcopal i això va permetre aquest gran Wetzel, van ensorrar les defenses que havien instal·lat els borbò- creixement de les edificacions religioses. Més enllà de les esglé- nics a les muralles de la vila i el monestir. D’entre les diferents sies principals, durant aquella època, a la ciutat hi havia deu co- edificacions del període barroc munitats religioses d’homes i quatre de dones. D’entre l’extens destaca el monestir de Sant El pare Josep de Vilamala, patrimoni barroc de la ciutat destaca, en primer lloc, la imponent Esteve de Banyoles. A l’esglé- monjo i sagristà del mo- façana de la catedral de Santa Maria, precedida per la monu- sia del monestir es conserven nestir de Sant Esteve de mental escalinata. La catedral, barreja d’estils romànic, gòtic i veneren les relíquies de sant i barroc, es caracteritza també per tenir la nau més ampla del Banyoles, va ser el darrer Martirià, patró de Banyoles, i gòtic europeu. president de la Generali- un orgue del segle xviii. tat de Catalunya abans de Un altre important monument del barroc és la façana-retaule l’abolició per la monarquia de l’església de Sant Feliu, construïda al principi del segle xvii. borbònica (16 de setembre L’edifici, iniciat durant el segle xiii, conté a l’interior la cape- de 1714). lla de Sant Narcís (segle xviii). S’hi veneren les relíquies de sant96 97
    • Catalunya, 1714 Itinerari 7 Hostalric El 13 de gener de 1714, durant la revolta antifiscal contra l’adminis- tració borbònica que es va anar estenent per Catalunya, els some- La guerra a Hostalric tents de les Guilleries van vèncer el destacament borbònic d’Hos- Durant la Guerra de Successió, a Hostalric hi va haver una de les principals fortaleses austriacistes de les comarques gironines. Du- talric, format per 740 soldats i 130 cavalls. Al final del mes de maig, rant l’agost del 1713 l’expedició del Diputat Militar, Antoni de Be- el coronel austriacista Ermengol Amill va atacar, amb els seus fusellers renguer i Novell, va passar per la fortalesa d’Hostalric per tal de de muntanya, la guarnició borbònica d’Hostalric i va aconseguir pren- reforçar la plaça militar. L’expedició buscava afavorir la rebel·lió dre’ls un total de 135 mules. contra l’invasor borbònic. L’objectiu de mantenir la plaça d’Hos- talric va acabar fracassant, i el 17 d’agost de 1713 el general aus- triacista Wallis lliurava la fortalesa d’Hostalric a l’exèrcit borbò- nic i embarcava les seves tropes alemanyes a les naus del general britànic Jennings el 19 d’agost, en plena evacuació de les tropes imperials de Catalunya, tal com havia decidit el comandant ge- neral Guido von Starhemberg en el Conveni de l’Hospitalet. La guerra no s’havia acabat encara a Hostalric. La visita a Hostalric La vila d’Hostalric es troba situada en un punt estratègic, dalt d’un turó a la vora esquerra del riu Tordera, que domina el més tradicional dels camins que anaven antigament de Barcelona cap a França. El castell d’Hostalric, amb orígens medievals, va ser enderrocat l’any 1695 per ordres del mariscal francès duc de No- ailles i un any més tard es va començar a reconstruir a partir de la Hostalric planificació de l’enginyer militar Josep Chafrion. L’aspecte actual de la fortalesa militar correspon a la reconstrucció feta entre els anys 1719 i 1754. Avui dia, se’n conserva la major part de l’es- tructura i el sistema defensiu, atès que hi va haver una guarnició militar fins al segle xx. Actualment, després d’una restauració, les dependències interiors acullen un restaurant. A més del castell, la vila té uns 600 m de recinte emmurallat i vuit torres cilíndriques que en configuren l’aspecte fortificat. A l’extrem més oriental destaca la torre dels Frares, que contro- lava l’entrada a la vila. Al costat s’hi va construir, al principi del segle xvii, el convent de Sant Francesc, actualment seu de la Casa de la Vila. La torre d’Ararà era una altra de les torres de guaita Hostalric. Recinte emmurallat importants de la vila.98 99
    • Catalunya, 1714 Itinerari 7 Olot La guerra a Olot La vila d’Olot es va adherir des del primer moment a la causa de l’arxiduc Carles d’Àustria. Els primers fets de guerra importants es van viure a Olot i altres pobles de la Garrotxa la tardor del 1709. Un exèrcit borbònic integrat per 12.000 soldats, a les or- dres del duc de Noailles, va ocupar Olot l’11 d’octubre i la vila va jurar obediència a Felip V. El dia 22 els borbònics van abandonar la ciutat i es van dirigir cap a Camprodon passant pel coll de Cap- sacosta, on van ser combatuts per 1.500 fusellers i 3.000 milicians austriacistes. Hostalric. Detall de les muralles Al voltant d’Hostalric A 15 km al nord-oest d’Hostalric hi trobem Arbúcies. La població va viure un combat el 13 de gener de 1714 entre els sometents revoltats de les Guilleries i un regiment borbònic que es dirigia al castell d’Hostalric. Els borbònics, que eren valons, van ser der- rotats. Encara avui la llegenda popular diu: “Gent d’Arbúcies, gent d’astúcies, mata valons a cop de bastons!” A la vila s’hi pot visitar el Museu Etnològic del Montseny, situat a l’edifici de La Gabella, una casa pairal del segle xvii, que havia estat magatzem d’aliments i hostal durant el segle xviii. A 27 km al nord-oest d’Hostalric trobem Sant Hilari Sacalm. La vila, coneguda també per la vila de les 100 fonts gràcies a la seva riquesa d’aigües, conserva el mas Moragues, la masia on va néi- xer el general Moragues, heroi de la Guerra de Successió. La vila té una estàtua que recorda el personatge. També dins del terme de Sant Hilari i a la parròquia de Sant Martí de Querós, es poden contemplar encara les ruïnes del mas Serrallonga, la casa de Joan Sala i Ferrer, àlies Serrallonga, un dels bandolers més coneguts de la història de Catalunya. Olot. Volcà Montsacopa i església de Sant Francesc A 20 km al sud-oest d’Hostalric, i en els límits del territori de l’an- tiga sotsvegueria del Vallès, hi trobem Sant Celoni. La vila va viure Rafael Planella, un paraire olotí, conegut popularment amb el malnom un combat el 21 de juliol de 1714 entre els fusellers de muntanya Dimoni d’Olot, va tenir un paper important en la resistència com a del coronel austriacista Ermengol Amill i una columna francesa. Hi espia infiltrat dins de les tropes borbòniques. destaca la decoració esgrafiada de l’església parroquial barroca de Sant Martí i l’església de la Mare de Déu de l’Esperança.100 101
    • Catalunya, 1714 Itinerari 7 Al març del 1711 les tropes austriacistes del general Rafael Ne- bot van entrar a Olot, van foragitar l’exèrcit borbònic del comte de Fiennes i van ocasionar-hi 766 baixes. Des de la fi del 1711 i durant tot el 1712 el pas dels dos exèrcits per Olot va ser un fenomen molt continuat. A la vila hi havia allotjat el regiment austriacista del general duc d’Ahumada. El juliol del 1713 Olot es va posar definitivament sota l’obediència de Felip V. La visita a Olot Olot, al centre de la zona volcànica de la Garrotxa, conserva actualment diversos edificis testimonis del període de la Guerra de Successió. En destaca el convent del Carme, amb el claustre renaixentista del segle xvii. L’església parroquial de Sant Esteve, construïda a mitjan segle xviii, conserva a l’interior el retaule bar- roc del Roser, joia del bar- roc català. Dins del museu parroquial destaca el qua- dre Crist portant la creu, d’El Greco. El santuari de la Mare de Déu del Tura, patrona d’Olot, després de ser enderrocat pels terra- Olot. Detall del retaule del Roser, de Pau Costa. trèmols del segle xvi, va ser Castellfollit de la Roca Església parroquial de Sant Esteve reedificat a mitjan segle xviii. L’Hospici, seu del mu- A 10 km al nord-est d’Olot trobem el poble de Castellfollit de la seu i l’arxiu comarcals, és un edifici de la fi del segle xviii amb un Roca. El pintoresc conjunt format per l’església vella i les cases gran, sobri i elegantíssim pati interior amb tres galeries d’arca- antigues del poble es troba ubicat damunt d’un penya-segat de des. La seva construcció es va fer amb pedra volcànica negra. 60 m d’alçada. Durant la Guerra de Successió, l’octubre del 1709, els fusellers austriacistes dels coronels Birolà i Ferrer, acampats Del mateix període barroc hi ha també algunes cases benestants a Castellfollit, es van enfrontar a les tropes borbòniques del mar- destacables, com és el cas de la casa Trinxeria, propietat de quès de Guerchy. Josep de Trinxeria, líder de la revolta dels Angelets de la Terra (1667-1675) contra l’ocupació francesa del Rosselló, i del seu fill A 23 km a l’est d’Olot trobem Besalú, la important vila comtal. Blai, mariscal de camp dels exèrcits borbònics durant la Guerra El seu esplendor medieval queda testimoniat amb alguns monu- de Successió, en posicions força distants l’un de l’altre. ments ben coneguts com el Pont Vell, l’església de Sant Vicenç, l’edifici de la Cúria Reial, el monestir de Sant Pere i l’Hospital de Al voltant d’Olot Sant Julià, entre d’altres. La vila va ser ocupada per les tropes A 10 km a l’est d’Olot trobem Santa Pau, poble que destaca per borbòniques del duc de Noailles el 10 d’octubre de 1709, on van la seva vila vella, que conserva una part de les antigues muralles, deixar alguns regiments. El 13 de febrer de 1713 els borbònics amb carrers empedrats, la plaça Major i cases antigues al voltant van recuperar la vila definitivament. El final de la guerra va ser de l’antic castell. Santa Pau va ser saquejada per les tropes bor- desastrós per a Besalú, ja que les tropes que ocupaven la vila van bòniques l’octubre del 1709. contagiar una epidèmia a la població.102 103
    • Catalunya, 1714 Itinerari 8 Ri u M ug a Cadaqués Figueres Roses Castelló d’Empúries Riu Fluvià Riu Ter Torroella de Montgrí Palafrugell Figueres. Castell de Sant Ferran Punts principals Per la Costa Brava: Sant Feliu de Guíxols Visita recomanada la frontera marítima Plànol de l’itinerari L’itinerari ens porta als principals escenaris de la Guerra de Suc- Itinerari recomanat cessió a l’Empordà (per part de les antigues vegueries de Girona Recomanem fer l’itinerari en dues etapes. La primera se centra i Besalú), una comarca històricament estratègica per a l’accés en la vila marinera de Roses i en el seu entorn, on podrem gaudir francès al Principat, tant pels passos pirinencs com per l’extens de dos extraordinaris paisatges naturals i culturals: el de la plana litoral. En aquest espai obert a la invasió, hi trobarem dos llocs empordanesa, amb la visita a Castelló d’Empúries, i el del massís especialment rellevants: la fortalesa costanera de Roses contro- del Cap de Creus, amb la visita a Cadaqués. La segona etapa té lant el golf; i la ciutat de Figueres, enmig de la immensa plana com a node principal la ciutat de Figueres, des d’on travessarem empordanesa i primer objectiu des de la frontera, com ho demos- la plana fins al massís del Montgrí, on iniciarem la ruta cap al sud tra el castell de Sant Ferran, la important fortalesa que es bastí seguint la part central de la Costa Brava i visitarem les poblacions poc després de la guerra. de Torroella de Montgrí, Palafrugell i Sant Feliu de Guíxols.104 105
    • Catalunya, 1714 Itinerari 8 Roses Plànol de la ciutadella de Roses, s. xvii. (ICC) La visita a Roses Els principals testimonis ar- quitectònics de la Guerra de Successió a Roses són la Ciutadella i el castell de la Trinitat. El recinte de la Ciutadella, convertida ac- Roses. Ciutadella tualment en el Museu de la Ciutadella de Roses, és una La guerra a Roses fortificació renaixentista Roses va ser l’única fortalesa catalana que va romandre sota so- situada al nord-est de Ro- birania borbònica durant tota la Guerra de Successió. La seva im- ses i molt propera al mar. Roses. Entrada a la Ciutadella portància residia en la seva ciutadella, construïda a mitjan segle En realitat es tracta del xvi, durant el regnat de l’emperador Carles V. La ciutadella cons- sistema de defenses de la vila vella de Roses, algunes restes de tava d’un gran recinte pentagonal delimitat i defensat per cinc la qual es conserven encara a l’interior, així com la ciutat grega baluards. La població vivia dins del recinte emmurallat, que no i romana de Rhodes i el monestir de Santa Maria. La Ciutadella passava de les 70 cases. La majoria dels oficials de la guarnició de va ser ampliada i modernitzada durant els segles xvii i xviii pel seu la fortalesa eren francesos, des del governador del castell de la caràcter defensiu i de control del port natural més septentrional Trinitat fins a l’enginyer de la plaça militar. D’entre els soldats, de l’Empordà. que n’hi havia prop de 600, destacava la presència de soldats napolitans. Com a defensa avançada de la Ciutadella de Roses, hi havia tam- bé el castell de la Trinitat, situat a 2,5 km i emplaçat just en el L’enginyer militar francès Louis Jean-Baptiste de Joblot va pro- jectar una reforma de la plaça militar de Roses el maig del 1707 per tal de tenir-la més defensada des del mar. Es va construir Durant els mesos d’agost i de setembre de 1712 les tropes austriacis- un pont a la Porta del Mar, es van restaurar les barreres que tes del general baró de Wetzel atacaren sense èxit la plaça militar de tancaven el camí de Castelló i el del castell de la Trinitat, i es va Roses, que era aleshores la fortalesa més moderna de Catalunya. reforçar el camí cobert.106 107
    • Catalunya, 1714 Itinerari 8 Figueres Cadaqués Figueres. Castell de Sant Ferran lloc on comencen els estreps muntanyo- La guerra a Figueres sos del massís del Cap de Creus. Va ser El 3 de novembre de 1701 es van ratificar a Figueres els acords construït a mitjan segle xvi per protegir per a les noces reials del monarca Felip V de Borbó i Maria Lluïsa la badia de Roses per l’est. Les seves Gabriela de Savoia. Això no obstant, la vila va passar a l’obedi- dimensions són força considerables. El ència de l’arxiduc Carles d’Àustria quan el setembre del 1705 el conjunt, actualment molt enderrocat, coronel austriacista Birolà va atacar la ciutat amb 1.300 homes. és un extraordinari exemple d’una for- Al cap de mig any, el febrer del 1706, l’exèrcit francès del duc de talesa d’artilleria de costa. Noailles va ocupar la ciutat. D’aleshores ençà, Figueres va exercir com a quarter general de les tropes franceses que entraven a Al voltant de Roses Catalunya pels passos pirinencs de Pertús-Panissars i Banyuls. Els A 17 km a l’est de Roses i al bell mig austriacistes van aconseguir foragitar els borbònics en diferents del Parc Natural del Cap de Creus, hi ocasions, però la proximitat amb França feia que Figueres fos trobem el poble de Cadaqués, mundial- fàcilment recuperable. Cadaqués. Retaule barroc ment conegut per haver estat el poble de l’església parroquial de on va viure Salvador Dalí. En el punt més La importància de Figueres com El castell de Sant Ferran Santa Maria alt del nucli antic trobem l’església par- a plaça militar estratègica per es troba ubicat en un turó roquial de Santa Maria, construïda entre controlar els passos fronterers situat a cara nord de la els segles xvi i xviii. A l’interior s’hi conserva l’imponent retaule entre Espanya i França s’inicià barroc dedicat a la Mare de Déu de l’Esperança (segle xviii). ciutat de Figueres. Ocupa l’any 1753, quan van començar una superfície total de 32 les obres de construcció del cas- A 9 km a l’oest de Roses hi ha Castelló d’Empúries, antiga capital ha, dins d’un perímetre de tell de Sant Ferran. La colossal del comtat d’Empúries. La vila va estar sota obediència austri- 3.125 m. Té una capaci- fortalesa es va construir durant la acista des del setembre del 1705 fins al final del 1710, quan va tat interior pensada per a segona meitat del segle xviii sota entrar a la vila el gran exèrcit francès del duc de Noailles. Són 6.000 soldats i és el monu- la direcció de l’enginyer militar diverses les edificacions barroques que testimonien aquest perí- ment de majors dimensi- Juan Martín Cermeño, que va ode: el palau dels comtes d’Empúries, reformat com a convent ons de Catalunya i la for- aplicar a la fortalesa els aspectes durant els segles xvii-xviii; el convent de Sant Agustí (segle xviii), o talesa més gran d’Europa. més evolucionats de l’arquitectu- el convent de Santa Clara, de les acaballes del segle xvii. ra militar de l’enginyer i mariscal108 109
    • Catalunya, 1714 Itinerari 9 francès Vauban. Se li va posar el nom de Sant Ferran en honor del rei d’Espanya Ferran VI. Per alçar-ne les grans muralles i construir-ne el sistema defensiu, va ser necessari el treball diari d’uns quatre mil homes al llarg de gairebé tretze anys. Les obres dels edificis interiors es van allar- gar fins al final del segle xviii i algunes no es van arribar a acabar. L’obra arribava amb un segle de retard, després que amb el Trac- tat dels Pirineus (1659) la frontera hagués reculat cap al sud. Com a resultat d’aquest desplaçament, l’Empordà havia esdevingut un camp de batalla obert durant la segona meitat del segle xvii i du- rant tota la Guerra de Successió. El castell de Sant Ferran és obert al públic de manera regular, amb un servei de visites guiades que permeten descobrir-ne les enormes dimensions, les sofisticades tècniques constructives mo- dernes i l’excel·lent estat de conservació. Al voltant de Figueres A 35 km al sud de Figueres trobem Torroella de Montgrí, important població de la costa gironina a principis del s. xviii, que va ser ocu- pada per les tropes borbòniques l’any 1707. D’entre les edificaci- ons barroques destaca l’església parroquial de Sant Genís, del s.xviii; l’antic hospital de pobres i malalts (s.xvii-xviii); el claustre del con- vent de Sant Agustí (s. xvii), i la façana de la casa de la vila (s.xvi). Recorrent la Costa Brava en direcció sud, hi trobem Palafrugell. El seu nucli antic, apartat del mar, conserva encara l’antic traçat urbà amb carrerons estrets i curts de dins de la muralla, de la qual queden ben pocs vestigis. Del període barroc destaca l’església Tarragona. Catedral parroquial de Sant Martí (s. xvi-xviii), que té adossada la Des de Figueres, en direcció nord, ja en la Catalunya adminis- Casa Rosés (s.xvii-xviii). Pel Camp de Tarragona: trativament francesa, trobarem Més al sud, sense deixar la guerrilles i sometents les fortaleses modernes prota- costa, arribem a Sant Feliu gonistes en els conflictes fronte- de Guíxols, una important rers del s.xvii i s.xviii (Bellaguarda, vila completament emmu- L’itinerari ens porta als principals escenaris de la Guerra de Suc- Pertús, Perpinyà, Vilafranca de rallada durant la Guerra de cessió a les comarques tarragonines, pel territori comprès per les Conflent, Salses, Colliure, Port- Successió. Hi podem visitar vegueries històriques de Tarragona i Montblanc. La visita inclou vendres, etc.), totes visitables i el monestir benedictí, refet la ciutat de Tarragona, que va ser una de les que va resistir més enllaçades amb el castell de Sant el s.xviii, que durant l’època temps sota el domini austriacista, així com també les altres ciu- Ferran a través de la Fundació de moderna va dependre del tats i viles importants properes. D’altra banda, reviurem també les Fortaleses Catalanes. monestir de Montserrat. els territoris de la insurrecció del Carrasclet, mite de la resistèn- cia al nou ordre establert acabada la guerra.110 111
    • Catalunya, 1714 Itinerari 9 Vallbona de les Monges Poblet Montblanc Santes Creus Cornudella Valls de Montsant Alcover Escaladei la Selva del Camp Torredembarra Falset Reus Marçà Riudoms Altafulla Capçanes Tarragona Cambrils Punts principals Llocs d’interès en el conflicte Visita recomanada Plànol de l’itinerari Itinerari recomanat Tarragona. Passeig arqueològic L’itinerari es pot fer en tres etapes diferenciades. Una, la que comprèn el Camp de Tarragona, amb el triangle que formen les clarament la seva posició. La guarnició militar austriacista estava ciutats de Tarragona, Reus i Valls, i el seu litoral, de Torredem- formada bàsicament per tropes britàniques, que durant la seva barra a Cambrils. La segona etapa ens porta pels monestirs de la estada a la ciutat van reforçar les antigues muralles romanes per Ruta del Cister i la monumental ciutat de Montblanc. Finalment, tal d’adaptar les defenses a la nova artilleria, van rehabilitar les recorrerem les terres del mític guerriller Carrasclet per la co- fortificacions i van reformar el port. marca del Priorat, de les muntanyes de Prades a les de Llaberia, amb la presència imponent del Montsant i acompanyats de vinyes La crueltat de les tropes borbòniques que van derrotar els aliats i feixes. a Lleida el novembre del 1707 va provocar un moviment migratori de refugiats de les terres de Ponent cap a la Conca i el Camp de Tarragona. La ciutat de Tarragona va ser una de les darreres ciu- Tarragona tats catalanes que resistí a l’ocupació borbònica. El marquès de Lede, general dels exèrcits borbònics, va aconseguir-ne la capi- La guerra a Tarragona tulació el 14 de juliol de 1713 pacíficament i sense resistència, ja Tarragona, com la resta de ciutats importants de Catalunya, va que les tropes imperials havien rebut l’ordre d’evacuar la ciutat jurar obediència a l’arxiduc Carles d’Àustria l’any 1705. Les tro- per part del generalíssim austríac Guido von Starhemberg. D’al- pes britàniques, seguint els compromisos del Pacte de Gènova, tra banda, el general austriacista català Rafael Nebot va reunir van desembarcar al port de Tarragona l’any 1705 i van ocupar uns 1.300 soldats, entre cavalleria, infanteria i miquelets, per militarment la ciutat, ajudats des de l’interior per les tropes intentar evitar el lliurament de la plaça de Tarragona al marquès austriacistes del coronel Joan Nebot. El 17 d’octubre de 1706, de Lede, però va ser derrotat a Torredembarra el 16 de juliol de quan l’arxiduc Carles va visitar la ciutat, aquesta li manifestà 1713.112 113
    • Catalunya, 1714 Itinerari 9 La visita a Tarragona Un cop evacuades les forces Tarragona és una de les ciu- aliades de la guarnició de Tar- tats més monumentals de ragona, la repressió borbònica Catalunya, patrimoni de la va ser terrible contra els sol- humanitat pel conjunt ar- dats catalans i peninsulars que queològic de l’antiga Tàr- hi quedaven. Se’ls va aplicar el raco, la ciutat romana més diezmo de horca, és a dir, per important de la Hispània Ci- cada deu, un de penjat a la for- terior o Tarraconensis. ca, i la resta condemnats a ga- leres de per vida. Per ordres del L’època del barroc també va generalíssim borbònic duc de deixar el seu llegat artístic Pòpuli, van ser penjats a la for- a la ciutat. La seva condició de seu de l’arquebisbat de ca més de cent soldats, a més Tarragona, la demarcació de la totalitat dels seus oficials i eclesiàstica més important voluntaris. El mateix va passar a de Catalunya, va influir en Torredembarra. la proliferació de construc- Plànol de Tarragona, 1694. (ICC) cions eclesiàstiques durant els segles xvi-xviii, moltes de les quals encara podem contemplar la visita al Palau Bofarull, de finals del segle xviii, i sobretot les en la seva esplendor, començant per la Catedral, que conté la pintures del sostre, de temàtica clarament referent a l’exaltació capella de Santa Tecla, patrona de la ciutat. D’aquest període, de la monarquia borbònica. Un edifici important és l’església se’n conserven també nombrosos edificis civils, grans exemples prioral de Sant Pere de Reus (segle xvi), d’estil gòtic però amb del barroc i del neoclassicisme aristocràtics, que descobrirem al influències renaixentistes, on va ser batejat l’arquitecte Antoni llarg de la ruta per la ciutat. Gaudí. També podem contemplar diversos edificis religiosos dels segles xvi-xviii. Relacionades directament amb la Guerra de Successió destaquen les muralles defensives, completament remodelades durant els A 21 km a l’oest de Tarragona hi trobem Riudoms. La vila va veu- anys 1707-1713 pels soldats britànics i austríacs. Es va construir la re néixer una de les nissagues de militars austriacistes més im- Falsa Braga i es van bastir nous fortins avançats, alguns dels quals portants de Catalunya: els germans Nebot. La seva casa pairal, encara perduren, com el fortí de Sant Jordi i el fortí de la Reina, coneguda com a Cal Gallissà, es troba ubicada al carrer del Ra- a la zona de la punta del Miracle. El portal de Sant Antoni (segle val de Sant Francesc. El 27 d’agost de 1705, per intervenció dels xviii), situat al cantó marítim de la muralla, es conserva gairebé germans Nebot, la vila es va posar sota l’obediència de l’arxiduc intacte i té un caràcter purament defensiu. Carles d’Àustria, que en pocs dies van anar aconseguint l’adhesió a la causa de les altres poblacions veïnes. L’església parroquial de Al voltant de Tarragona Sant Jaume testimonia aquella època. A 15 km a l’oest de Tarragona trobem Reus. Amb la visita que hi va fer l’arxiduc Carles d’Àustria el dia 3 de juliol de 1706, Reus va rebre el títol de Ciutat Imperial i molt Atenta, i va emprar Valls és coneguda per haver estat el bressol del primer cos dels Mos- l’àliga imperial a l’escut, que va haver de retirar acabada la sos d’Esquadra (actual policia de Catalunya), que, sota les ordres del guerra. seu fundador i alcalde, Pere Anton Veciana, va combatre l’any 1719 la insurrecció austriacista del guerriller Carrasclet. El juny de 1723 Si bé la ciutat destaca més pels edificis modernistes, són di- el Capità General de Catalunya va reorganitzar les esquadres i les va versos també els edificis barrocs de la ciutat, testimonis vius unificar sota el comandament únic de Veciana. dels anys de la Guerra de Successió. És de referència obligada114 115
    • Catalunya, 1714 Itinerari 9 Torredembarra La guerra a Torredembarra Torredembarra va viure una de les principals batalles del Camp de Tarragona durant la Guerra de Successió. Els fets van succeir el 16 de juliol de l’any 1713, quan un exèrcit de cavalleria, vo- luntaris i miquelets catalans, a les ordres del general austriacista Rafael Nebot, es dirigia a la ciutat de Tarragona per impedir el lliurament de la plaça militar als exèrcits borbònics, comandats pel marquès de Lede. El general Nebot, amb les seves tropes, formades per 400 soldats de cavalleria aragonesa, 400 voluntaris d’infanteria aragonesos i 350 fusellers catalans, situant-se dalt Reus. Palau Bofarull d’un turó a prop d’Altafulla, va ordenar l’atac a un destacament borbònic, format per 700 soldats de cavalleria i 380 granaders, A 20 km al nord de Tarragona hi trobem la vila de Valls, amb in- a les ordres del brigadier Diego González, que avançaren sobre teressants elements barrocs (església de Sant Joan de Valls, amb els horts de Torredembarra. Enmig de la batalla, els oficials ara- retaules i escultures, o l’església del Roser, amb dos magnífics gonesos van retirar la cavalleria en veure el gran cos de cavalle- panells de ceràmica on es representa la batalla de Lepant). ria borbònica. Aleshores, Diego González va ordenar a les seves tropes de llançar-se a discreció sobre els fusellers catalans i els A 28 km al nord de Tarragona trobem Alcover. La vila, que conser- voluntaris aragonesos. va encara part de les seves muralles medievals, destaca per diver- ses edificacions, tant religioses com civils, del període barroc. A 21 km al nord-oest de Tarragona, hi trobem la Selva del Camp. El maig de 1714 les autoritats borbòniques van voler enderrocar les fortificacions de la vila, utilitzades sovint pels miquelets austri- acistes. El comú de la Selva va aconseguir, a canvi del pagament de tributs, poder mantenir les torres i les muralles. Del patrimoni monumental de la vila destaca l’església parroquial renaixentista de Sant Andreu (s.xvi) i els diferents convents que es construïren durant els segles xvi i xvii. A 25 km al sud-oest de Tarragona trobem Cambrils. La vila fou ocupada pels borbònics el 8 de setembre de 1709, encara que només per unes setmanes. Tanmateix, el juliol de 1713 va ser ocu- pada definitivament, després de la victòria dels exèrcits borbò- nics del marquès de Lede per tot el Camp de Tarragona. D’aquell període podem destacar l’ermita de la Mare de Déu del Camí i la torre del Port (segle xvii), torre de guaita i vigilància marítima. L’arxiduc Carles va fer nit a la casa de la vila de Cambrils el 17 de març de 1707 i l’endemà va assistir a missa a l’església de Santa Maria, on va rebre el tàlem en agraïment a la representació que havia conce- dit a la vila dins de les Corts Catalanes. Torredembarra. Castell116 117
    • Catalunya, 1714 Itinerari 9 La visita a Torredembarra Montblanc Torredembarra, com la majoria de poblacions costaneres, disposa d’arquitectura militar defensiva. Avui seu de l’ajuntament de la vila, el castell de Torredembarra, flanquejat per quatre torres dins del recinte emmurallat, n’és un exemple singular, atesa la planta quadrada renaixentista. És inte- ressant fer una visita als carrers del voltant del castell, on podem trobar una barreja d’edificis d’es- til barroc i modernista. Del mateix Torredembarra. Miquelets període són l’església parroquial de Catalunya en la de Sant Pere, dotada d’un orgue commemoració de la batalla barroc del 1705, i l’hospital de po- bres, de finals del s. xviii. Al voltant de Torredembarra A tocar de Torredembarra trobem Altafulla, vila closa que con- Montblanc. Muralles serva encara restes de muralles, dues torres circulars i dues portes de l’antic recinte emmurallat. L’actual Palau Municipal La guerra a Montblanc va esdevenir caserna de les tropes borbòniques durant la Guerra Montblanc es va posar sota l’obediència de l’arxiduc Carles d’Àus- de Successió. Entre els anys 1701 i 1705 es va construir l’esglé- tria l’any 1705, i aquest va visitar la vila el 5 de juliol de 1706, sia parroquial de Sant Martí, que encara conserva un retaule procedent de Valls. La vila, capital de vegueria, va ser considera- barroc de 1745. Un altre edifici important és el castell-palau da plaça forta i punt estratègic pels dos exèrcits. Va ser el centre del marquès de Tamarit, que té forma de poliedre regular i és d’operacions del generalíssim comte de Starhemberg en l’anada cap d’estil renaixentista. a Cervera i les Terres de Ponent l’any 1708. Dominada la vila pels borbònics des de mitjan 1713, el 23 d’abril de 1714 els fusellers de muntanya catalans, a les ordres del coronel Antoni Vidal, van atacar la vila de Montblanc i van assassinar el seu veguer borbònic. La batalla de Torredembarra va resultar una gran derrota per als austriacistes: 400 presoners i una vuitantena de morts. El marquès El 14 setembre de 1714, l’exèrcit borbònic del brigadier Jerónimo de Lede, sota les ordres del duc de Pòpuli, i en última instància per de Solís va arribar a la vila amb l’amenaça de cremar-la si no pa- instigació del mateix Felip V, va dur a terme una política atroç de gaven un elevat impost de 12.102 rals a canvi; a finals d’any s’hi represàlia dels presoners de guerra catalans, que alhora va servir de instal·lava el regiment de les Reials Guàrdies Espanyoles. Amb propaganda per al poder borbònic. Cada 18 de maig, el nucli antic la victòria de Felip V, Montblanc va perdre la capitalitat de la de Torredembarra commemora els fets de la Guerra de Successió vegueria, i com tantes altres viles de la Conca de Barberà, va ser amb la recreació del campament militar de la batalla del 1713. testimoni del terror militar que practicaven els borbònics. La visita a Montblanc La vila, que va ser un nucli important durant els segles medievals, conserva encara avui el traçat de muralles i les principals esglé- sies i construccions d’aleshores. Durant el període barroc, la vila118 119
    • Catalunya, 1714 Itinerari 9 importants d’Europa. La seva fundació va tenir lloc al s. xii i la major part de les construccions són romàniques i gòtiques, enca- ra que també té força elements renaixentistes i barrocs. Durant la Guerra de Successió el monestir de Poblet es va posicionar al costat de l’arxiduc Carles d’Àustria. Francesc Dorda, abat del mo- nestir entre 1704 i 1708, va ser un acèrrim partidari de l’arxiduc, que va visitar el monestir el 5 de juliol de 1706. L’any 1710 va ser nomenat bisbe de Solsona. A 26 km a l’est de Montblanc trobem el monestir de Santes Creus, dins del terme d’Aiguamúrcia. Santes Creus, avui gestionat pel Mu- seu d’Història de Catalunya, és un gran conjunt d’edificacions mo- nacals amb predomini estilístic del romànic tardà i del gòtic (segles xii-xv). Més enllà de les grans edificacions gòtiques, el monestir de Santes Creus conté també interessants elements barrocs. Vimbodí. Monestir de Santa Maria de Poblet ducal i capital de vegueria, va viure importants transformacions arquitectòniques. En primer lloc, cal destacar la façana barroca de l’església de Santa Maria la Major, que conté un dels orgues més ben conservats del barroc català. La Font Major, situada en un extrem de la plaça Major, es remun- ta a final del segle xviii. També a la mateixa plaça, els porxos de Cal Malet, conserven les antigues mesures oficials de la vila, que s’utilitzaren des de mitjan s. xviii fins a principis del s. xx. Al nu- cli antic hi ha diverses cases senyorials amb importants reformes barroques, entre les quals trobem l’antic palau dels Castellví, lloc de naixement del militar i cronista austriacista Francesc de Castellví i Obando (1682-1757). Al voltant de Montblanc A 10 km a l’oest de Montblanc hi trobem el monestir de San- ta Maria de Poblet, dins del terme de Vimbodí. És un monestir cistercenc i al mateix temps és un dels conjunts monàstics més Aiguamúrcia. Monestir de Santes Creus Durant la guerra, el monestir de Poblet va ser refugi de monjos des- terrats o fugitius del País Valencià i Aragó, vençuts pels borbònics el 1707, i, a més, s’hi va instal·lar una partida de miquelets austriacis- Els monestirs cistercencs de Poblet i Santes Creus, conjuntament amb tes. Els borbònics, com a represàlia, van exigir molts diners al mones- el de Vallbona de les Monges, formen la Ruta del Cister, una oferta tir en forma de tributs de guerra. cultural i turística de primer ordre que no podem deixar de fer.120 121
    • Catalunya, 1714 Itinerari 9 Capçanes i el setge de Valls. La figura del Carrasclet va adquirir tanta re- llevància que l’exèrcit borbònic va arribar a oferir 1.000 doblons La guerra a Capçanes per la seva captura en vida. L’any 1721 Carrasclet es va exiliar a Al mas d’en Francisco, Viena i es va instal·lar a Hongria. Anys més tard, des de Nàpols va a Capçanes (Priorat), intentar d’embarcar-se a Catalunya amb altres catalans i van ser hi va néixer l’any 1682 detinguts per una flota espanyola i empresonats durant set anys Pere Joan Barceló, àlies a Cadis. Amb el Tractat de Viena va ser alliberat l’any 1740. El Carrasclet. Va ser un 1743, a l’edat de 60 anys, va morir en una acció militar a l’Alsà- dels guerrillers austria- cia. Va ser enterrat a la catedral de Breisach el Vell. cistes més resistents de la Guerra de Successió. La visita a Capçanes Acabada la guerra, Car- El poble de Capçanes recorda la figura d’aquest destacat heroi au- rasclet va liderar una triacista català. Hi podem trobar una estàtua dedicada al guerri- guerrilla antiborbònica ller i la seva casa natal, el mas que defensava la causa d’en Francisco, que conté una La ruta del Carrasclet austriacista i combatia placa en el seu honor. (PR-C88): el Carrasclet és les autoritats i guarni- probablement el guerriller cions borbòniques per Al voltant de Capçanes les terres tarragonines. A 3 km al nord de Capçanes de la Guerra de Successió L’any 1714, en acabar trobem Marçà, el poble on va que més representa l’es- la guerra, era capità de viure Carrasclet després de ca- perit combatiu i resistent, fusellers. Es va acollir sar-se l’any 1708 amb Josepa i també un símbol de l’exili al perdó reial, que li va Figueres. Del període barroc i de la internacionalització ser concedit el 28 de destaca l’església de Santa Ma- de la causa catalana. La setembre de 1714, i es ria de mitjan segle xviii. A 7 km rellevància de la figura del va retirar a la seva casa al nord-est de Capçanes hi ha Carrasclet ha donat lloc a familiar de Marçà. Ben Capçanes. Pere Joan Barceló, àlies Carrasclet Falset, capital del Priorat. La una ruta que porta el seu aviat va ser empresonat vila va ser ocupada l’any 1708 nom i que permet gaudir de per barallar-se amb un cobrador d’impostos borbònic, però es va per les tropes borbòniques. A l’entorn natural en què es escapar de la presó i es va amagar a les muntanyes de Llaberia, finals d’agost de 1714 el co- movia el personatge. on va formar una guerrilla de fusellers resistents. Les tropes de ronel austriacista Antoni Vidal Carrasclet van actuar bàsicament per les comarques tarragoni- va atacar la ciutat enfrontant- nes. Es va moure i refugiar, sovint, per les serres de Prades, del se al regiment de Madrid i va Montsant, de la Mussarra, de l’Argentera i de Llaberia. Entre les quedar mortalment ferit en l’atac. Són testimonis vius d’aquella seves accions més conegudes hi ha l’ocupació temporal de Reus època el palau dels ducs de Medinaceli (segle xvi), el palau dels comtes d’Azara i l’església parroquial de Santa Maria. Fora del nucli urbà hi trobem l’ermita de Sant Gregori (segle xvii), ubicada El duc de Berwick, conqueridor de Barcelona l’11 de setembre de sota d’una bauma natural de roques vermelles. 1714, va oferir a Carrasclet el càrrec de coronel de fusellers i un exèr- cit d’uns 8.000 soldats per enfrontar-se a la monarquia de Felip V. A 28 km al nord de Capçanes trobem Escaladei, dins del terme S’iniciava la Guerra de la Quàdruple Aliança (1718-1720), en què Fran- de la Morera de Montsant. La Cartoixa d’Escaladei, fundada l’any ça, juntament amb l’Imperi austríac, el Regne Unit i les Províncies 1163, va ser la primera de les cartoixes de la península Ibèrica i, Unides, intentaven aturar l’expansionisme de Felip V cap als territoris al mateix temps, senyoria feudal de tot el Priorat, que era el con- junt de terres que pertanyia al prior de la Cartoixa d’Escaladei. italians. Durant el segle xviii la cartoixa va viure una època d’influència i122 123
    • Catalunya, 1714 Itinerari 10 prestigi, que es va notar en les reformes. I al s. xviii, a Escaladei es va desenvolupar una notable escola de pintura barroca. Avui aquest magnífic monument és gestionat pel Museu d’Història de Catalunya. Als peus del Montsant, prop d’Escaladei, hi trobem Cornudella de Montsant, on destaca l’església parroquial de Santa Maria, d’estil renaixentista, i algunes cases del nucli antic, que conser- ven portals i finestres amb motius ornamentals. En una d’aques- tes cases va néixer fra Joaquim Juncosa (1631-1708), pintor del barroc català. Miravet Per les Terres de l’Ebre: Cartoixa d’Escaladei el front meridional L’itinerari ens porta als principals escenaris de la Guerra de Suc- cessió a les Terres de l’Ebre, el territori comprès per la vegueria històrica de Tortosa. La visita inclou la ciutat de Tortosa, que va patir un violent i intens setge per part de l’exèrcit borbònic du- rant l’estiu de 1708, i el castell de Miravet, la principal fortalesa de la Catalunya meridional, ocupada pels borbònics l’any 1707. Descobrirem també el Renaixement i el barroc de la Terra Alta i les poblacions que van viure conflictes durant la guerra.124 125
    • Catalunya, 1714 Itinerari 10 Riba-roja d’Ebre Flix Vilalba dels Arcs Batea Miravet Tivissa Bot Horta de Sant Joan Arnes Riu Ebre Tortosa Punts principals Llocs d’interès en el conflicte era una ciutat emmurallada i molt ben protegida, que havia re- Tortosa Visita recomanada format les seves defenses a mitjan s. xvii. Després de l’ocupació de Lleida l’octubre de 1707, Tortosa esdevenia el segon objectiu Plànol de l’itinerari estratègic de l’ofensiva borbònica en terres catalanes. El seu en- clavament geogràfic resultava atractiu per als borbònics per la Itinerari recomanat proximitat a la frontera valenciana i pel control que tenia sobre L’itinerari es pot fer en tres etapes, amb el riu Ebre com a eix ver- el pas de l’Ebre. El 9 de juny de 1708 un exèrcit d’uns 25.000 tebral. La primera la dedicarem a visitar el ric patrimoni històric soldats, comandats pel duc d’Orleans i el marquès d’Asfeld, va de la ciutat de Tortosa. La segona etapa ens porta Ebre amunt cap posar setge a la ciutat. Es van requisar totes les collites i es va al castell de Miravet, des d’on podem arribar a altres poblacions tallar tot l’aprovisionament, tant per via terrestre com per via que conserven patrimoni barroc i que van viure intensament la fluvial. El 9 de juliol va començar l’assalt final, que es va produ- Guerra de Successió. La tercera etapa travessa l’Ebre cap a la ir amb una lluita molt sagnant, on els borbònics van perdre uns Terra Alta per visitar pobles pintorescos i amb important patrimo- 3.500 soldats. Tortosa va capitular a favor de Felip V i, el dia 15 ni renaixentista. de juliol, els soldats austriacistes van abandonar la ciutat, llevat dels naturals del país, que van ser durament repressaliats per les autoritats borbòniques. Amb la capitulació de Tortosa es va Tortosa exigir també el lliurament de la ciutadella d’Ares, amb la qual es completava tota la conquesta del Regne de València per part dels La guerra a Tortosa borbònics. El desembre de 1708 el comandant general de l’exèr- L’any 1705, la ciutat de Tortosa havia jurat obediència a l’arxiduc cit austriacista Guido von Starhemberg va intentar recuperar Tor- Carles d’Àustria, proclamat rei. Des d’aleshores, la ciutat estava tosa, però va fracassar en l’intent. La ciutat es va convertir en la defensada per la Coronela de Tortosa i per una guarnició austria- base d’operacions d’un poderós exèrcit borbònic que es llançaria cista d’uns 4.000 soldats a les ordres del comte d’Effern. Tortosa a la conquesta de tot Catalunya.126 127
    • Catalunya, 1714 Itinerari 10 Plànol de Tortosa de l’any 1710 (ICC) “Quan el mal ve d’Almansa, a tots alcança”. Aquesta expressió, que perdura encara al País Valencià, rememora el fet que la gran victòria de l’exèrcit borbònic a la batalla d’Almansa (Albacete), el 25 d’abril de 1707, va permetre a Felip V una conquesta ràpida i atroç dels regnes de València i d’Aragó i l’inici de l’ofensiva cap a Catalunya, que es va iniciar simultàniament per les Terres de l’Ebre i les Terres de Ponent. Tortosa. Façana de la Catedral de Santa Maria Els Reials Col·legis (s. xvi) són una de les edificacions més impor- tants de la Tortosa del Renaixement. L’església de Sant Domè- La visita a Tortosa nec complementa el conjunt d’aquests col·legis dominics. L’an- La ciutat de Tortosa posseeix un nucli històric de grans dimensi- tic Hospital de la Santa Creu, actualment seu dels jutjats de la ons, que destaca per les grans fortificacions, testimonis directes ciutat, és una altra edificació barroca important que conserva un de la Guerra de Successió, sobreposades a l’antic traçat de les interessant claustre i façana. La ciutat de Tortosa destaca també muralles medievals i romanes, durant els segles xvii i xviii. Amb pels palaus renaixentistes i barrocs, com el Palau Episcopal, el l’ocupació borbònica del juliol de 1708 es va reforçar la ciutat Palau Capmany, el Palau Abària-Aldana i el Palau Oliver de Boti- amb la construcció de noves fortificacions. El conjunt més emble- ller, entre d’altres. màtic de la ciutat és el del castell de la Suda, on podem trobar actualment el parador de turisme. Durant la segona quinzena Més enllà de les fortificacions, Tortosa té importants monuments de juliol Tortosa celebra dels períodes renaixentista i barroc. En primer lloc, destaca la la festa del Renaixement, catedral de Santa Maria, que, si bé és d’obra gòtica, va ser cul- minada amb una façana barroca, encara inacabada, i conté una declarada festa d’interès excepcional i luxosa capella d’estil barroc dedicada a la Mare de turístic nacional, que ens Déu de la Cinta, patrona de la ciutat. L’accés al claustre de la trasllada al segle xvi, un dels catedral des del carrer es fa a través del portal barroc de l’Oli- moments més interessants vera (1705). El tresor de la catedral conserva magnífics treballs de la història de la ciutat. d’orfebreria barroca i renaixentista. Tortosa. Castell de la Suda128 129
    • Catalunya, 1714 Itinerari 10 Miravet metre convertir la fortalesa en un punt estratègic durant la Guer- ra de Successió. El conjunt, gestionat pel Museu d’Història de Catalunya, es di- videix en dos grans recintes: el recinte jussà, construït durant els s. ix-xi, i el recinte sobirà, iniciat al s. xii, però adaptat a les funcions militars d’èpoques posteriors. L’ocupació borbònica del castell va comportar el desmantellament d’algunes de les seves dependències durant el s. xviii. Al voltant de Miravet Des de Miravet, podem arribar-nos fins als límits de la comarca de la Ribera d’Ebre a l’est i al nord. A 17 km a l’est de Miravet trobem Tivissa, que l’any 1706 va viure un combat entre les tro- pes borbòniques i les austriacistes. Dins del seu terme municipal trobem la serra de Llaberia, refugi habitual del guerriller austri- acista Carrasclet. A 33 km al nord de Miravet hi ha Flix. El seu Miravet. Castell castell, edificat damunt d’un escarpat turó sobre el riu Ebre, va viure els estralls de la Guerra de Successió quan el setembre de La guerra a Miravet 1705 va ser ocupat per 400 soldats austriacistes a les ordres del Miravet va donar l’obediència a l’arxiduc Carles d’Àustria el se- coronel Joan Nebot. Al cap de dos anys, el castell va ser conquerit tembre de 1705, després de presentar-se davant de la plaça el per les tropes borbòniques del duc d’Orleans. Seguint riu amunt coronel Joan Nebot amb el seu exèrcit. El castell es va mantenir trobem Riba-roja d’Ebre, al costat de l’embassament homònim. sota l’obediència austriacista fins a l’any 1707, quan va ser ocu- En destaca l’església barroca de Sant Bartomeu, del s. xviii. pat per les tropes borbòniques, durant l’ofensiva dirigida pel duc d’Orleans, que van malmetre força les edificacions del castell. Des de Miravet també accedim –cap a l’oest– a la comarca de Posteriorment, a principis de l’any 1709, el castell va tornar a la Terra Alta, on podrem visitar diversos pobles amb un impor- l’obediència austriacista fins que el 28 de febrer de 1711 una divi- sió d’uns 3.000 soldats valons de l’exèrcit borbònic se n’apoderava definitivament, deixant la plaça de Miravet en control de Felip V. La visita a Miravet El castell de Miravet, alçat damunt d’un turó a la riba dreta del riu Ebre, té una llarga història com a fortalesa estratègica de la Catalunya meridional. Els seus orígens es remunten al segle ix com a castell andalusí. Al segle xii el castell va ser conquerit pels cristians i el comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, el va donar als templers. A principis del segle xiv, després de ser assetjats per les tropes del comte-rei Jaume II el Just, el castell va passar als hospitalers, que el van mantenir com a domini fins a l’any 1835. A partir del segle xvii, el castell es va adequar a les innovacions militars del moment. Durant la Guerra dels Segadors (1640-1659), el castell va ser preparat per als usos de l’artilleria, que van per- Miravet. Interior del castell130 131
    • Catalunya, 1714 Itinerari 10 Arnes. Ajuntament tant patrimoni renaixentista. A 33 km de Miravet trobem el municipi de Vilalba dels Arcs. Hi podem visitar l’església bar- roca de Sant Llorenç (s. xvi), amb elements renaixentistes, i el Calvari, amb la capella Per saber-ne més de la Mare de Déu dels Dolors (1724). Des de Vilalba arri- barem a Batea, on trobarem Horta de Sant Joan. Plaça Major l’església parroquial de Sant Miquel (s. xviii), d’estil barroc-neoclàssic, coneguda també com la catedral de la Terra Alta. El nucli antic i el Calvari són també un indrets de visita obligada. En direcció sud passarem per Bot, també amb una església renai- xentista i altres edificis barrocs, i arribarem al municipi d’Horta de Sant Joan. El nucli antic està reconegut com a bé d’interès cultural, amb destacats edificis renaixentistes. Als afores del po- ble i als peus de la muntanya de Santa Bàrbara s’ubica el convent de Sant Salvador (s. xvii), un dels referents paisatgístics de l’esta- da de Picasso a la vila. A tocar d’Horta, Arnes ens mostra l’ajun- tament de finals del s. xvi, una de les joies renaixentistes de la comarca. Tot el nucli antic mereix una visita detallada, així com l’entorn del municipi, que ens apropa al Parc Natural del Ports i a la comarca del Matarranya.132 133
    • Catalunya, 1714 Els protagonistes Glossari de batalla Els austriacistes Baluard Reducte fortificat de forma pentagonal que es projecta cap Casanova, Rafael Nascut al si d’una família benes- a l’exterior del cos principal d’una fortalesa. tant de Moià l’any 1660, va estudiar la carrera de Dret a l’Estudi General de Barcelona i va exercir com a advo- Batalló Unitat militar dins d’un exèrcit regular formada per la suma cat. L’any 1706 va ocupar el càrrec de conseller tercer de de 2 a 6 companyies, i comandada per un tinent coronel. Pot tenir Barcelona i un any més tard, va rebre el títol de Ciutadà entre 300 i 1.200 soldats. Honrat de Barcelona. Després d’assistir a les Juntes de Botiflers Nom donat als partidaris de Felip V durant la Guerra de Braços, va ser nomenat conseller en cap de Barcelona el 30 de novembre de Successió. El nom prové del mariscal Bouflers, cap de les forces borbò- 1713 i màxim responsable de la Coronela durant el setge borbònic de Barcelona de 1714. Durant la batalla final de l’11 de setembre, mentre enarborava la niques a l’inici de la contesa. bandera de Santa Eulàlia, va ser ferit per les tropes borbòniques al baluard de Companyia Conjunt d’homes armats sota el comandament d’un ca- Sant Pere. Retirat urgentment al col·legi de la Mercè, va ser portat d’amagat pità. a la casa del seu fill, a Sant Boi de Llobregat, on va morir el 1743. Des de 1719 va poder exercir de nou la professió d’advocat. Consell de Cent Institució de govern de la ciutat de Barcelona des de l’edat mitjana fins a l’any 1714. Era presidida pel conseller en cap. Villarroel, Antoni de Nascut a Galícia l’any 1656 al si d’una família de mili- tars, va començar lluitant en el bàndol borbònic durant la Guerra de Successió. En Conseller en cap Conseller primer del consell municipal d’una caure en desgràcia del duc d’Orleans, va marxar de Galícia i es va posar al servei ciutat. El càrrec va ser substituït pel d’alcalde amb la imposició del de Carles d’Àustria. Nomenat tinent general de l’exèrcit, va exercir de comandant Decret de Nova Planta. general de l’exèrcit de resistència després de l’evacuació de les tropes imperials i va organitzar i dirigir la defensa de Barcelona. Ferit en la batalla de l’11 de Coronela Milícia armada de la ciutat, amb funcions defensives, for- setembre, va ordenar la capitulació per evitar el saqueig, la crema i l’assassinat mada pels seus habitants i comandada pel conseller en cap, que n’era en massa. Derrotat el seu exèrcit, va ser empresonat i portat com a presoner de el coronel. guerra al castell d’Alacant. Des d’allà va ser embarcat a la Corunya, on moriria encara a la presó i en unes condicions paupèrrimes l’any 1726. Diputació del General o Generalitat Institució de govern del Principat de Catalunya des del segle xiv fins a l’any 1714, i recuperada Desvalls, germans Antoni Desvalls, marquès del Poal, va ser coronel de ca- durant la Segona República (1931) i amb el restabliment de la demo- valleria i president de la Junta de Guerra des de l’any 1713. Com a comandant cràcia (1979). en cap de l’exèrcit de la resistència catalana, va dirigir les accions guerrilleres dels fusellers de muntanya per l’interior de Catalunya. El gener del 1714 va ser Dragons Soldats de cavalleria que portaven espasa i fusell i tant encarregat d’organitzar l’exèrcit català de l’interior per tal d’intentar atacar podien lluitar a peu com a cavall. el cordó del setge de Barcelona. Una de les seves victòries principals fou la batalla de Talamanca. Acollit a la capitulació del castell de Cardona, es va Fortalesa Plaça fortificada preparada per a la defensa en temps de embarcar cap a Mallorca i Nàpols, i va viure fins al final de la seva vida a Viena, guerra i com a quarter militar de l’exèrcit. on va morir l’any 1724. Manuel Desvalls (el Poal, 1674) va ser coronel de cava- lleria i governador del castell de Cardona, on va resistir els setges borbònics Fusellers de muntanya o miquelets Membres d’una milícia de l’hivern de 1711 i de l’estiu de 1713. Desvalls va signar la capitulació de paramilitar, de caràcter mercenari o voluntari, reclutats per a accions la fortalesa de Cardona el 18 de setembre de 1714, que fou la darrera plaça especials o com a reforç de les tropes regulars. a capitular de Catalunya. En el camí de l’exili va ser governador de Gaeta Regiment Unitat militar dins d’un exèrcit regular formada per dos (Nàpols), capità general de l’exèrcit austríac i gran camarlenc de l’emperadriu o més batallons i sota el comandament d’un coronel. Pot tenir entre Maria Teresa d’Àustria. Va morir a Viena a l’edat de 100 anys. 2.000 i 3.000 soldats. Moragues, Josep Josep Moragues i Mas (Sant Hilari Sacalm, 1669) va ser general de batalla de l’exèrcit austriacista i governador de la fortalesa de Sometent Organització de gent armada no professional, formada Castellciutat, des d’on va liderar la resistència pirinenca contra les tropes bor- pels caps de casa, que procurava la pròpia defensa i la defensa de la bòniques entre 1707 i 1713. Després de signar la capitulació de Castellciutat el terra en temps de conflicte bèl·lic. setembre de 1713, va continuar combatent les tropes borbòniques per l’interi- Vigatans Nom donat a Catalunya als partidaris de l’arxiduc Carles or de Catalunya. Camí del seu exili cap a Mallorca, Moragues va ser descobert. d’Àustria durant la Guerra de Successió per haver-se iniciat a la Plana Jutjat i torturat, va ser executat el 27 de març de 1715. de Vic el moviment antiborbònic. Els austriacistes també van ser cone- Vilana-Perlas, Ramon de Ramon de Vilana-Perlas (Oliana, 1663 – Viena, guts com aligots, imperials i maulets (al País Valencià). 1741) ha estat un dels catalans amb més influència política de la història. Els seus contactes clandestins amb el lloctinent Georg von Hessen-Darmstadt per134 135
    • Catalunya, 1714 evitar la coronació de Felip d’Anjou el van portar a la presó. Alliberat després ral de l’exèrcit borbònic en el setge de Barcelona, i n’aconseguí la capitulació del desembarcament austriacista a Barcelona l’any 1705, va ser gratificat l’11 de setembre de 1714. Retornat a les armes, va morir l’any 1734 en rebre amb el marquesat de Rialp i el comtat de Vilana. Notari de professió, Vilana- una bala de canó mentre lluitava en el setge de Philippsburg, en la Guerra de Perlas va arribar a ser un dels homes de més confiança de l’arxiduc Carles Successió de Polònia. d’Àustria. Va ser secretari d’Estat i del Despatx Universal i, durant l’exili, Pòpuli, duc de Rostaino Cantelmo-Stuart, setè duc de Pòpuli, va ser un president del Consell d’Espanya a Viena. destacat aristòcrata napolità que va lluitar a favor de Felip V durant la Guerra Starhemberg, mariscal El mariscal austríac Guido Von Starhemberg va de Successió. L’any 1706 es va incorporar a l’exèrcit de Felip V, que va inten- ser el generalíssim de les forces aliades al servei de l’arxiduc Carles d’Àustria tar prendre Barcelona als austriacistes. Un any després, el 25 d’abril de 1707, entre 1708 i 1713. Durant el setge de Cardona de 1711, des del seu quarter va participar en la batalla d’Almansa. L’any 1713 Felip V li va confiar el comanda- general de la Torre de la Manresana dels Prats de Rei, va enviar destacaments ment de l’exèrcit borbònic espanyol, que posava setge a la ciutat de Barcelona. El anglesos, austríacs, holandesos, italians i catalans per trencar el setge. seu mandat va ser ple de crueltat i de repressió. D’entre les seves accions, destaca l’incendi de la ciutat de Manresa l’agost de 1713. El 26 de juny de 1714 va ser Stanhope, general El general britànic James Stanhope va ser el comandant substituït pel duc de Berwick en el comandament del setge borbònic de Barcelona. en cap de l’exèrcit britànic a Espanya a partir de 1708, durant la Guerra de Nomenat majordom major del príncep d’Astúries, va morir a Madrid l’any 1723. Successió. Va destacar en la captura de Menorca i en les victòries austriacistes de les batalles d’Almenar i Saragossa, però va ser derrotat pels francesos en la Montemar, comte de José Carrillo de Albornoz, Comte de Montemar (Se- batalla de Brihuega, on va ser fet presoner durant un any. Retornat a Londres, villa, 1671). Mariscal de camp de l’exèrcit borbònic, durant els darrers anys va recuperar el seu escó a la Cambra dels Lords, i va exercir les funcions de de la guerra va combatre l’exèrcit català per l’interior de Catalunya. Va ser secretari d’Estat i de ministre del Tresor del Regne Unit. derrotat a Talamanca, però va aconseguir la capitulació del castell de Cardona. Fou capità general de Catalunya i dels Reials Exèrcits espanyols. A la batalla de Nebot, germans Germans d’una nissaga de militars de Riudoms que van Bitonto (1734), va aconseguir l’obediència borbònica de Nàpols i Sicília. L’any destacar per la seva activa participació en la Guerra de Successió a favor de 1737 fou nomenat ministre de la Guerra. l’arxiduc Carles d’Àustria. Rafael Nebot (Riudoms, 1665 – Viena, 1733), el fill primogènit, va ser general de l’exèrcit austriacista i va lluitar contra els bor- Vendôme, duc de Louis Joseph de Bourbon, duc de Vendôme, general bònics pel País Valencià i arreu de Catalunya. L’any 1713 va liderar l’expedició francès que va dirigir les tropes borbòniques a l’interior de la península Ibèri- del Diputat Militar, amb la intenció d’alçar tot el país per la defensa de Bar- ca a partir de 1710 com a mariscal de França. El desembre de 1710 va obtenir celona. Exiliat a Viena, va obtenir la graduació de tinent general de cavalleria dues importants victòries contra l’exèrcit austriacista a Brihuega i Villavicio- i va ser nomenat comte de Nebot per l’emperador Carles. Joan Nebot, amb sa, però no va aconseguir el seu objectiu d’apoderar-se del castell de Cardona grau de tinent, va participar l’any 1704 en la presa de Gibraltar. L’any 1705, al setge de 1711. Va morir a Vinaròs, el 1712, a causa d’una fartanera de com a coronel de cavalleria, va aconseguir que Tarragona es posicionés a favor llagostins i de marisc. de l’arxiduc Carles d’Àustria. Va participar en la defensa de Barcelona l’11 de Orleans, duc d’ Felip d’Orleans, segon duc d’Orleans, era nét per via pater- setembre de 1714 i va ser ferit. Com el seu germà Rafael, es va exiliar a Viena. na del rei Lluís XIII de França. Durant la Guerra de Successió espanyola, va ser Josep Nebot va ser nomenat coronel l’any 1706 i es va enfrontar als borbònics comandant general dels exèrcits borbònics, i destaquen com a victòries seves al País Valencià i a l’Aragó. les conquestes de Lleida (novembre de 1707) i de Tortosa (juliol de 1708). Va Castellví, Francesc de Castellví (Montblanc, 1682 – Viena, 1757) va ser un ser apartat del capdavant de l’exèrcit després de conspirar contra Felip V l’any noble austriacista que va lluitar amb el grau de capità en la defensa de Bar- 1709. Després de la mort de Lluís XIV, rei de França, va ser nomenat regent únic celona l’any 1714, on va ser ferit. Acabada la guerra, li van ser confiscats tots i plenipotenciari de França fins a la majoria d’edat de Lluís XV. Restablí la pau i els béns familiars i es va refugiar al monestir de Vallbona de les Monges, on va s’alià amb el Regne Unit i l’arxiducat d’Àustria en contra d’Espanya. ser detingut l’any 1718. Declarada l’amnistia entre el rei borbó i l’emperador Verboom, Pròsper de Joris Prosper Van Verboom, marquès de Verboom, austríac l’any 1726, Castellví es va exiliar a Viena, on va escriure Narraciones va ser un noble i militar d’origen flamenc que a finals del segle xvii va treballar históricas desde el año 1700 hasta el año 1725, una de les fonts documentals amb l’enginyer militar francès Vauban, pare de les fortificacions militars mo- més importants que explica la Guerra de Successió a Catalunya. dernes. Alliberat pels austriacistes a Viena l’any 1712, després d’haver-lo cap- turat a la batalla d’Almenar, Verboom va retornar a la península i fundà el Cos Reial d’Enginyers. La seva petjada a Catalunya va deixar molts testimonis: es va encarregar de la construcció de la Ciutadella i del barri de la Barceloneta, i Els borbònics de la reforma de Montjuïc, a Barcelona; de la fortalesa de la Seu d’Urgell,i del castell de Sant Ferran de Figueres. Berwick, duc de: James Fitz-James Stuart, primer duc de Berwick i fill il·legítim del rei Jaume II d’Anglaterra, va Aparici, Josep Nascut a Caldes de Montbui, va ser un destacat borbònic cata- ser un destacat militar al servei de Felip V durant la Guerra là. Retirat a Mataró l’any 1713 per fugir del setge de Barcelona, va ser requerit de Successió. Nomenat comandant en cap de l’exèrcit bor- per José Patiño al camp borbònic i se li va oferir una plaça a la junta d’inten- bònic espanyol l’any 1704, va ser destituït després de ser dència. Amb la victòria borbònica, va intervenir en la confecció del cadastre, derrotat a Portugal. L’any 1706 va ser nomenat mariscal de l’impost aplicat per l’administració borbònica, i va ser destinat a la comptadoria França i el 25 d’abril de 1707 dirigia els exèrcits borbònics en la gran victòria de confiscacions. Com a resultat dels viatges que va haver de fer per tot Catalu- d’Almansa. El rei Felip V el va recompensar nomenant-lo lloctinent d’Aragó i nya, va elaborar un mapa que va dedicar l’any 1720 a Felip V, on va inscriure les duc de Llíria. A mitjan 1714 va rellevar el duc de Pòpuli com a comandant gene- fronteres dels corregiments damunt de les demarcacions de les vegueries.136 137
    • Catalunya, 1714 Informació pràctica CENTRE DE TURISME D’OSONA Tel.: 938 851 715 Gironella OFICINA DE TURISME DEL PARC www.osonaturisme.cat FLUVIAL DEL LLOBREGAT Centres d’Acollida Turística Sitges Marxa dels Vigatans Tel.: 938 380 093 (CAT) OFICINA MUNICIPAL www.marxadelsvigatans.cat www.parcfluvial.org www.turismecat.cat D’INFORMACIÓ TURÍSTICA Tel.: 938 944 305 Centelles L’Onze de Setembre i Gironella Agència Catalana de Turisme http://www. www.catalunya.com www.sitgestur.cat OFICINA DE TURISME DE L’ESTACIÓ ALT CONGOST lonzedesetembreigironella.com/ Departament d’Innovació, Arenys de Mar OFICINA D’INFORMACIÓ I Tel.: 938 429 361 Berga/Queralt Universitats i Empresa www.vallesnet.org/~apren OFICINA DE TURISME DEL Direcció General de Turisme TURISME Tel.: 937 922 601 Lluçanès BERGUEDÀ www.gencat.cat/diue/ambits/ www.arenysdemar.org/ OFICINA DE TURISME DE PRATS Tel.: 938 221 500 turisme/index.html DE LLUÇANÈS www.elbergueda.cat Museu d’Història de Catalunya Caldes d’Estrac EQUIPAMENT DE PROMOCIÓ Tel.: 938 560 732 OFICINA DE TURISME Ruta 1714 www.pratsdellucanes.cat Tel.: 938 211 384 www.mhcat.net/serveis/rutes_i_ ECONÒMICA DE CALDES D’ESTRAC Tel.: 937 910 588 OFICINA DE TURISME DE www.turismeberga.cat itineraris/la_ruta_1714 www.mhcat.cat www.caldetes.cat L’ESTACIÓ ALT CONGOST Talamanca Mataró Tel.: 938 429 361 Consorci de les Valls del Montcau Museu Nacional d’Art de www.vallesnet.org/~apren www.vallsdelmontcau.org Catalunya OFICINA DE TURISME www.mnac.cat Tel.: 937 582 698 Ajuntament de Rupit Moià www.mataro.cat Tel.: 938 522 003 OFICINA DE TURISME DEL Fundació de les Fortaleses www.rupitpruit.cat MOIANÈS Catalanes Ajuntament de Sant Boi de Llobregat Ajuntament de Sant Hipòlit de Tel.: 938 301 418 www.lesfortalesescatalanes.info Tel. 936 351 200 Voltregà www.moianes.com Fires i festes de Catalunya www.santboi.cat Tel.: 938 502 626 Museu Història de Catalunya / www.firesifestes.com Ajuntament d’Esparreguera www.santhipolitdevoltrega.cat Casa Museu Rafael Casanova Cardona 1714 Tel.: 937 771 801 Ajuntament de Santa Cecília de www.mhcat.net/serveis/rutes_i_ www.cardona1714.cat www.esparreguera.org itineraris/la_ruta_1714 Voltregà Museu Virtual de la Guerra de Ajuntament d’Olesa de Tel.: 938 502 474 Festa Barroca Successió Montserrat Ajuntament de les Masies de www.retorna1714.moia.cat www.guerradesuccessio.cat Tel.: 937 780 050 Voltregà Montserrat 11 de Setembre de 1714 www.olesam.cat Tel.: 938 570 028 OFICINA DE TURISME DE www.11setembre1714.org Memorial 158 www.lesmasiesdevoltrega.cat MONTSERRAT - PORTALS Miquelets de Catalunya memorial158.blogspot.com Ajuntament de les Masies de D’ENTRADA www.miquelets.cat/ Roda Tel.: 938 777 777 Ajuntament de Sant Quintí de Tel.: 938 540 027 www.montserratvisita.cat Reconstrucció Històrica.cat Mediona www.reconstrucciohistorica.cat Tel.: 938 998 028 www.lesmasiesderoda.cat Sant Benet de Bages www.santquintimediona.cat Ajuntament de Torelló Monestir de Sant Benet de Itinerari 1 Mata-degolla de Sant Quintí de Tel.: 938 591 050 Bages Barcelona www.ajtorello.cat www.monstbenet.com Mediona OFICINA DE TURISME DE www.festacatalunya.cat/ Ajuntament de Casserres CATALUNYA A BARCELONA Itinerari 3 Tel.: 938 234 000 Tel.: 932 388 091 Ajuntament de Sant Martí Manresa www.casserres.cat www.gencat.net/probert Sarroca Tel.: 938 991 111 OFICINA MUNICIPAL Ajuntament de Gaià CENTRE D’INFORMACIÓ DE www.santmartisarroca.net D’INFORMACIÓ Tel.: 938 390 151 TURISME DE BARCELONA Tel.: 938 784 090 www.gaia.cat Tel.: 932 853 834 Ajuntament de Castellví de www.manresaturisme.cat Ajuntament de Balsareny www.barcelonaturisme.com Rosanes Tel.: 937 751 942 Ajuntament de Sallent Tel.: 938 396 100 Caldes de Montbui www.castellviderosanes.cat Tel.: 93 837 02 00 www.balsareny.cat OFICINA DE TURISME www.sallent.cat Ajuntament de Santa Maria d’Oló Tel.: 938 654 140 Itinerari 2 Centre d’Acollida Turística Tel.: 938 385 029 www.caldesmontbui.org Vic (CAT) de Sallent www.olo.org Vilanova i la Geltrú OFICINA MUNICIPAL DE TURISME Tel.: 938 370 200 Ajuntament de Mura OFICINA DE TURISME Tel.: 938 862 091 Tel.: 938 317 226 Tel.: 938 154 517 www.victurisme.cat www.mura.diba.es www.vilanovaturisme.net138 139
    • Catalunya, 1714 Ajuntament de Monistrol de Sant Ramon Agramunt Esterri d’Àneu Calders OFICINA DE TURISME OFICINA DE TURISME OFICINA DE TURISME Tel.: 938 399 000 Tel.: 973 524 018 Tel.: 973 391 089 Tel.: 973 626 345 www.monistroldecalders.cat www.santramon.ddl.net www.agramunt.ddl.net www.esterrianeu.cat Ajuntament de Sant Llorenç de Bellpuig Vielha Itinerari 4 Morunys OFICINA DE TURISME OFICINA DE TURISME Cardona Tel.: 973 492 050 Tel.: 973 320 408 Tel. 973 640 110 OFICINA DE TURISME www.ajuntamentdesantllorencde www.bellpuig.cat ww.torismearan.org Tel.: 938 692 798 morunys.org Ajuntament d’Aitona Organyà www.cardona.cat Ajuntament de Pinós Tel.: 973 794 010 OFICINA DE TURISME Fundació Cardona Històrica Tel.: 973 473 292 www.aitona.cat Tel.: 973 382 002 www.cardonaturisme.cat www.turismesolsones.com Ajuntament de Juneda organya.ddl.net Cardona 1714 Santuari del Miracle Tel.: 973 150 014 Montlluís www.cardona1714.cat Tel.: 973 480 002 www.juneda.cat (Alta Cerdanya) França Aplec del 18 de Setembre www.santuarielmiracle.com Ajuntament de Bellvís Ajuntament de Montlluís, (Cardona) Ajuntament de Navès Tel.: 973 565 000 MAIRIE www.18desetembre.cat Tel.: 973 482 553 bellvis.ddl.net Tél.: 04. 68. 04. 21. 18 www.naves.cat www.mont-louis.net Museu d’Història de Catalunya / Ajuntament del Poal Cardona Tel.: 973 565 002 Ajuntament de Gerri de la Sal www.mhcat.net/serveis/rutes_i_ Itinerari 5 poal.ddl.net Tel.: 973 662 040 itineraris/la_ruta_1714 Lleida baixpallars.ddl.net Ajuntament d’Os de Balaguer Solsona OFICINA DE TURISME DE Tel.: 973 438 004 Ajuntament d’Oliana OFICINA DE TURISME DE CATALUNYA A LLEIDA www.ccnoguera.cat/osbalaguer Tel.: 973 470 035 SOLSONA Tel.: 973 238 446 oliana.ddl.net www.catalunyaturisme.com Ajuntament d’Algerri Tel.: 973 481 009 Tel.: 973 426 013 Ajuntament de Vall de Cardós www.solsonaturisme.com OFICINA DE TURISME www.ccnoguera.cat/algerri Tel.: 973 623 122 OFICINA DE TURISME DEL Tel.: 902 250 050 www.valldecardos.org SOLSONÈS www.turismedelleida.cat Itinerari 6 Ajuntament de Llívia Tel.: 973 482 310 OFICINA DE TURISME DE La Seu d’Urgell Tel.: 972 896 011 www.turismesolsones.com CATALUNYA A LLEIDA OFICINA DE TURISME www.llivia.org Els Prats de Rei Tel.: 973 248 840 Tel.: 973 351 511 Ajuntament de Bonestarre OFICINA DE TURISME DE L’ALTA www.catalunyaturisme.com www.turismeseu.com Tel.: 973 623 122 ANOIA Museu Història de Catalunya / OFICINA DE TURISME DEL CONSELL www.valldecardos.org Tel.: 938 680 366 Seu Vella COMARCAL DE L’ALT URGELL www.altaanoia.info www.mhcat.net/serveis/rutes_i_ Tel.: 973 353 112 Itinerari 7 Museu Història de Catalunya / itineraris/la_ruta_1714 www.ccau.cat Girona Torre de la Manresana Consorci de la Seu Vella Puigcerdà OFICINA DE TURISME DE www.mhcat.net/serveis/rutes_i_ OFICINA DE TURISME DE OFICINA MUNICIPAL DE TURISME CATALUNYA A GIRONA itineraris/la_ruta_1714 CATALUNYA A LLEIDA Tel.: 972 880 542 Tel.: 872 975 975 Cervera Aeroport d’Alguaire www.puigcerda.cat www.girona.cat/turisme OFICINA COMARCAL DE TURISME Tel.: 973 032 744 Hostalric www.catalunyaturisme.com OFICINA DE TURISME DE LA DE LA SEGARRA CERDANYA OFICINA DE TURISME Tel.: 973 531 303 Balaguer Tel.: 972 140 665 Tel.: 902 196 446 www.lasegarra.org OFICINA DE TURISME www.cerdanya.org www.hostalric.cat Museu Comarcal de Cervera Tel.: 973 445 194 www.laselvaturisme.com www.balaguer.cat/turisme Sort www.museudecervera.cat OFICINA DE TURISME DEL Olot Museu d’Història de Catalunya / OFICINA DE TURISME DE PALLARS SOBIRÀ OFICINA MUNICIPAL DE TURISME Universitat de Cervera CATALUNYA A LLEIDA Tel.: 973 621 002 Tel.: 972 260 141 www.mhcat.net/serveis/rutes_i_ Tel.: 638 683 177 www.pallarssobira.info www.olot.cat/turisme itineraris/la_ruta_1714 www.catalunyaturisme.com CASA DELS VOLCANS Ajuntament de Sort Calaf Ajuntament d’Almenar Tel.: 973 620 010 Tel.: 972 268 112 OFICINA DE TURISME Tel.: 973 770 013 www.sort.cat www.parcsdecatalunya.net Tel.: 938 680 833 almenar.ddl.net Arbúcies Bellver de Cerdanya www.calaf.cat OFICINA DE TURISME OFICINA DE TURISME Tel.: 973 510 229 www.arbucies.com140 141
    • Catalunya, 1714 Sant Hilari Sacalm OFICINA DE TURISME Reus Cornudella del Montsant OFICINA DE TURISME D’EMPURIABRAVA OFICINA DE TURISME OFICINA DE TURISME Tel.: 972 869 686 Tel.: 972 450 802 Tel.: 977 010 670 Tel.: 977 821 000 www.turisme.santhilari.net www.castello.cat www.reus.cat/turisme www.pagina.de/cornu Banyoles Palafrugell OFICINA COMARCAL DE TURISME Ajuntament de Riudoms OFICINA DE TURISME OFICINA MUNICIPAL DE TURISME DEL BAIX CAMP Tel.: 977 850 350 Tel.: 972 575 573 Tel.: 972 300 228 Tel.: 977 327 155 www.riudoms.org www.banyoles.cat/turisme www.visitpalafrugell.cat www.turismebaixcamp.org Ajuntament de Marçà Santa Pau OFICINA DE TURISME OFICINA DE TURISME DE Tel.: 977 178 000 OFICINA DE TURISME Tel.: 972 614 475 CATALUNYA A L’AEROPORT DE www.marca.altanet.org Tel.: 972 680 349 Sant Feliu de Guíxols REUS Itinerari 10 www.garrotxa.com/santapau OFICINA DE TURISME Tel.: 977 772 204 www.catalunyaturisme.com Tortosa Besalú Tel.: 972 820 051 OFICINA DE TURISME DEL BAIX OFICINA MUNICIPAL DE TURISME www.guixols.cat La Selva del Camp EBRE Tel.: 972 591 240 Torroella de Montgrí OFICINA DE TURISME Tel.: 977 445 308 www.besalu.net OFICINA DE TURISME DE Tel.: 977 844 630 www.baixebre.cat Ajuntament de Fornells de la TORROELLA DE MONTGRÍ CAN www.laselvadelcamp.cat OFICINA DE TURISME Selva QUINTANA Valls Tel: 977 449 648 Tel.: 972 476 163 Tel.: 972 755 180 OFICINA MUNICIPAL DE TURISME www.tortosaturisme.cat webspobles.ddgi.cat/sites/ www.museudelamediterrania.org Tel.: 977 612 530 La festa del Renaixement fornells_de_la_selva www.ajvalls.org www.festadelrenaixement.org Ajuntament de Cassà de la Itinerari 9 Altafulla Ajuntament de Miravet Selva Tarragona OFICINA DE TURISME Tel.: 977 407 134 Tel.: 972 460 005 OFICINA DE TURISME Tel.: 977 651 426 www.miravet.altanet.org www.cassadelaselva.net Tel.: 977 250 795 www.altafulla.org Museu Història de Catalunya / Ajuntament de Sant Celoni www.tarragonaturisme.cat Santes Creus Aiguamúrcia castell de Miravet Tel.: 938 641 200 OFICINA DE TURISME DE (Alt Camp) www.mhcat.cat www.santceloni.org CATALUNYA A TARRAGONA OFICINA COMARCAL DE TURISME Horta de Sant Joan Ajuntament de Castellfollit de Tel.: 977 233 415 DE SANTES CREUS OFICINA DE TURISME la Roca www.catalunyaturisme.com Tel.: 977 638 141 Tel.: 977 435 043 www.altcamp.cat Tel. 972 294 003 Torredembarra www.hortanet.org www.larutadelcister.info www.castellfollitdelaroca.org PATRONAT MUNICIPAL DE Tivissa www.mhcat.cat www.altagarrotxa.org TURISME OFICINA DE TURISME Tel.: 977 644 580 Poblet Vimbodí Tel.: 977 417 551 Itinerari 8 www.torredembarra.publiweb.es (Conca de Barberà) www.tivissa.net Roses Festa de la batalla de OFICINA COMARCAL DE TURISME Tel.: 977 871 247 Ajuntament de Flix OFICINA DE TURISME Torredembarra Tel.: 977 410 153 www.concadebarbera.info Tel.: 902 103 636 www.catpatrimoni.com www.flix.altanet.org/ www.larutadelcister.info www.roses.cat Montblanc www.mhcat.cat Ajuntament de Riba-roja d’Ebre Espai Cultural de la Ciutadella OFICINA MUNICIPAL DE TURISME Tel.: 977 416 003 Tel.: 972 151 466 Tel.: 977 861 733 Vallbona de les Monges OFICINA DE TURISME www.riba-roja.altanet.org www.patrimonideroses.cat www.montblancmedieval.cat Ajuntament d’Arnes Tel.: 973 330 567 Figueres Ajuntament de Capçanes www.urgell.ddl.net Tel.: 977 435 134 OFICINA DE TURISME Tel.: 977 178 358 www.larutadelcister.info www.arnes.altanet.org Tel.: 972 503 155 www.capcanes.altanet.org Parc Natural dels Ports www.figueres.cat Escaladei la Morera de Montsant Alcover OFICINA DE TURISME www20.gencat.cat/portal/site/ Castell de Sant Ferran OFICINA DE TURISME Tel.: 977 827 346 parcsnaturals www.lesfortalesescatalanes.info Tel.: 977 846 452 www.turismepriorat.org Ajuntament de Batea Cadaqués www.alcover.cat www.mhcat.cat Tel.: 977 430 003 OFICINA MUNICIPAL DE TURISME Fira de Bandolers (octubre) Falset www.batea.altanet.org Tel.: 972 258 315 www.alcover.oasi.org OFICINA D’INFORMACIÓ Ajuntament de Bot www.cadaques.cat Cambrils TURÍSTICA DEL PRIORAT Tel.: 977 428 077 Castelló d’Empúries OFICINA DE TURISME Tel.: 977 831 023 www.bot.altanet.org OFICINA DE TURISME Tel.: 977 792 307 www.turismepriorat.org Ajuntament de Vilalba dels Arcs Tel.: 972 156 233 www.turcambrils.info Tel.: 977 438 002 www.castello.cat www.vilalba.altanet.org142 143
    • Altres títols de la col lecció: ·El Camí de Sant Jaume del Port de la Selva-Sant Pere de Rodes i de la Jonquera a Montserrat de Montserrat a Alcarràs, de Tàrrega a Alfarràs de Tarragona a Lleida de Barcelona a Montserrat de Tortosa a BateaGuia dels escenaris de la guerra del FrancèsCamins de l’Abad Oliba, Viatge a la Catalunya de l’any 1000Pirineu Comtal, Un viatge pel naixement de CatalunyaLa Catalunya Jueva, viatge per les Terres d’EdomVerdaguer, una geografia mítica de CatalunyaSantuaris de Catalunya, una geografia dels llocs sagratsEls Fars de Catalunya, de nord a sud per la costa.La mirada aliena