• Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
620
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1

Actions

Shares
Downloads
0
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. http://puntviladecans.blogspot.com puntviladecans@telefonica.netPunt de trobada Viladecans 50 Any 5 15 de desembre de 2011 Publicació independent d’informació i opinió Cinquanta números Aquest que esteu llegint és el número cinquanta de la revista Viladecans Punt de Trobada. Era el juny de l’any 2007 que apareixia aquesta publicació que, dèiem llavors, volia “ser un espai de trobada per a la gent de Viladecans per compartir idees, per parlar de les coses que passen, per pensar els problemes, per empènyer els canvis que cal fer, per reflexionar sobre el que ens preocupa, per promoure objectius i propostes que valguin la pena”. I des de llavors, mes rere mes llevat de l’agost que fem vacances, aquestes pàgines s’han anat repartint per via electrònica, gratuïtament, a molta i molta gent. Hem de dir que, els qui tirem endavant aquest projecte, n’estem molt satisfets. I, pel que ens arriba, molta altra gent que rep la publicació, també. Aquí hi pot escriure tothom, amb uns límits tècnics (els articles han de mirar de no sobrepassar les 600 paraules i ens han d’arribar com a més tard el dia 8 de cada mes), i uns altres de dignitat (ni insults, ni acusacions sense proves, ni altres coses per l’estil). I, ara que som al número 50, voldríem convidar-vos a tots perquè us animeu a enviar les vostres col·laboracions. O sigui que ja ho sabeu: animeu-vos a escriure! Estem en uns temps molt difícils, d’una crisi econòmica que fa més mal als més febles, que d’altra banda no són els que l’han provocada. Però tot i així, pensar plegats i dir el que pensem, i explicar les coses que fem, i valorar la cultura que entre tots creem, no estan en crisi. I no sols no estan en crisi, sinó que estem convençuts que potenciar coses com aquesta publicació, ajuden a empènyer per sortir-ne. A Viladecans estem vius. I Viladecans Punt de Trobada continuarà explicant-ho. Sumari 3 Els llibres de l’any Equip de redacció 5 El seu braçalet és blanc. Montserrat Pastor Anna Besora 6 Josep Eixarch en la memòria. Manuel Luengo M. Carmen Castellano Maria Comas 7 Reconeixement a les arrels de l’Agrupació Mossèn Cinto. Joan Josep Ginjaume Bonich Josep Lligadas 8 Per Nadal, mirar la Torre Modolell. Josep Lligadas Miguel de la Rubia Mercè Solé 9 La veu de la mare. José Luis Atienza (els quals, tot sigui dit, no compartim 10 La bicicleta elèctrica. Marta Pombo necessàriament les opinions que en aquest butlletí es puguin expressar). 10 Unas pistas. David Rebollo La distribució d’aquest butlletí es fa 11 Per Nadal, el Messies de Händel, també a Viladecans. Mercè Solé per correu electrònic. Si no desit- geu rebre’l només cal que ens ho 12 El Nadal en solfa: 3 concerts de Nadales a Viladecans: comuniqueu. I si voleu que li envi- 13 Ni TDT ni hòsties. Josep Ginjaume em a un amic o amiga vostres, feu- nos arribar la seva adreça. Gràcies. 14 IV Trobada de Centres d’Estudis d’Eramprunyà. Vicenç Castelló Si voleu enviar articles per publicar, 15 El Mamut de Viladecans, premi Pau Bertran i Ros. El Mamut de tingueu en compte que han d’anar signats i no sobrepassar les 40 ratlles Viladecans o les 600 paraules. Els hauríem de 16 La mirada aguda: Becplaner. Eio Ramon tenir abans del dia 8 de cada mes. 17 Les nostres entitats: L’Associació de Veïns Parc Torre Roja. El nostre correu electrònic: 18 Histories viladecanenques. Consell de guerra sumaríssim núm. puntviladecans@telefonica.net El nostre bloc: 43-IV-1961 (4ª part). Andreu Comellas http://puntviladecans.blogspot.com 20 Conèixer Viladecans: La plataforma Salvem el Casc Antic Jau- Segueix-nos al Facebook me Lligadas
  • 2. Viladecans Punt de Trobada - Núm. 50 - Desembre 2011 2
  • 3. Els llibres de l’anyA quí us oferim, en acabar l’any, un recull Com veureu, hi ha llibres de totes menes i espècies. ben interessant: els llibres publicats per I val a dir que no hem recollit col·laboracions en re- gent de Viladecans durant aquest 2011. culls d’estudis, o fulletons, o altres materials que no Entenent per gent de Viladecans els que són estrictament llibres d’autor. Però tot i així, Déuhi han nascut, o hi viuen, o hi treballen. D’alguns n’hi do la quantitat de producció que surt!n’hem pogut aconseguir més dades, i d’altres menys.I us els oferim sense seguir cap ordre especial. Esperem no haver-nos-en deixat cap. I si ens n’hem deixat, en demanem disculpes. • Jaume Lligadas Vendrell. Viladecans 1915. L’herència de Magdalena Modolell. Publicat pel Grup Tres Torres. 196 pàgines. El relat del que va significar la conflictiva distribució de l’herència de Magdalena Modolell, i en especial del seu emblemàtic palau que ara és la seu de l’ajuntament. Una història que ens presenta, de fet, i de manera molt amena, el retrat polític i religiós del complex Viladecans de principis del segle XX. • Elena Cantarell, Mireia Comas i Carme Muntaner. El llibre de la Baronia d’Eramprunyà. Pagès Editors. Lleida. 447 pàgs. Un llibre d’important valor històric. Es tracta de la transcripció del lli- bre manuscrit en què els senyors de l’Eramprunyà anotaven tots els documents sobre temes que afectaven la baronia i els seus drets i pro- pietats, així com també relats d’esdeveniments de l’època. • Manuel Simó. Presència mil·lenària de l’Església a Viladecans. Parròquies de Viladecans. 140 pàgs. Amb motiu del mil·lenari de Viladecans, una presentació, a grans pin- zellades, de moments i històries que volen fer adonar de la importàn- cia de la presència cristiana en la vida de la ciutat. • Jordi Mazon. 100 preguntes de física: per què volen els avions de paper i per què els de debò. Cossetània Edicions. Valls. 183 pàgines. Un llibre que respon a algunes de les qüestions que l’autor ha rebut dels seus alumnes al llarg dels seus anys d’ensenyament, tant secunda- ri com universitari. Un llibre assequible a tots els públics, amb voluntat de divulgar la cultura científica i lluitar contra algunes supersticions. • Josep Lligadas i Mercè Solé. El llibre de Nadal. Editorial CPL. Barcelo- na. 44 pàgines. Publicat també en castellà. Un bon regal de Nadal, per a qui vulgui conèixer el seu sentit cristià. Un llibre ben dissenyat i il·lustrat, que presenta el sentit cristià del Na- dal, amb textos significatius, explicacions, resposta a preguntes concre- tes, reflexions, poesies, etc. • Noemí Trujillo. La muchacha de los ojos tristes. Parnass Ediciones. Barcelona. 63 pàgines. Una poesia pausada, observadora, melancòlica, d’una autora ja prou coneguda per les seves publicacions, i que a més ara ha estat traduïda a l’anglès als Estats Units. Una poesia de dones turmentades, adolori- des pels trencaments i les absències, també del sexe. Una poesia que, malgrat el dolor, vol ser com aigua enmig del desert. • Micaela Serrano. No dejes de ser lluvia. Parnass Ediciones. Barcelona. 66 pàgines. Un llibre de poesia que tracta de les relacions humanes, de l’amor com el sentiment més gran que pot existir a la vida, com el motor del món.Viladecans Punt de Trobada - Núm. 50 - Desembre 2011 3
  • 4. “No dejes de ser lluvia” vol dir, explica l’autora, “No dejes de ser vida, no dejes de amar a la vida”. • M. Ángeles Gabalda. ¡Gracias, crisis! Parnass Ediciones. Barcelona. 76 pàgines. Un relat de lluita i perseverància. La història d’un comercial que ha hagut d’anar-se adaptant a feines diverses, en una situació plena de joc brut, fins a aconseguir accedir a un treball digne. • David Fernández. Les veus que parlen al escriure. Parnass Ediciones. Barcelona. 106 pàgines. Un recull de poemes on es troben somnis, records, emocions... coses que fan moure l’ànima i la ment cap al món de les arts. Són també l’ím- petu i la inspiració que romanen darrere del text creat. • Eva Díaz. Nutrición Física-Mental y Emocional. Editorial La Plana. Bar- celona. L’autora vol mostrar en aquest llibre la relació que hi ha entre la nu- trició i la salut psicològica i mental. Aporta una visió dels transtorns psicològics més comuns, i proposa recursos per fer-hi front a partir de l’alimentació i del que la natura ens ofereix. • Constancio Zamora i Carlos Sánchez-Batalla. Historia de Monti- zón. 490 pàgines. L’exregidor viladecanenc Constancio Zamora publica, en col·laboració, aquesta història del poble de Montizón, a la província de Jaén, que in- clou també la història de les dues aldees que formen part del municipi, Venta de los Santos y Aldeahermosa. • Constancio Zamora, Jorge Manrique y su familia por tierras de la fronte- ra de Castilla con Al-Andalus. També aquest mateix any, Constancio Zamora ha publicat aquesta obra que recull diversos episodis de la vida del conegut poeta del segle XV Jorge Manrique. Pregària laica contra la crisi Amic, amiga, Vius en terra de pagesos i d’obrers, que al llarg de la història se n’han anat sortint, de totes les dificultats: veïns que defugen el paludisme del delta, pagesos que arrenquen terra i fertilitat al mar, obrers que extreuen dignitat de la dictadura, dones que desafien la seva forçada vulnerabilitat i acon- segueixen tirar endavant amb tot el que es proposen. No tinguis por. Potser ets en atur, potser els teus ingressos es redueixen, potser ja no tens papers. No formes part dels poderosos ni dels qui remenen les cireres. Però la teva força és l’esperança, la voluntat, la capacitat de lluita, la confiança en els qui són com tu. Perquè ets una persona amb infi- nites possibilitats, creativa, imaginativa. No ets una persona anònima entre la multitud. Tens nom i cognoms, la teva pròpia història, els teus projectes. No és cert que no hi hagi camins ni sortides. “En som molts més dels que ells volen i diuen”, diu la cançó. Doncs és veritat. Hi ha molta gent dis- posada a indignar-se, a comprometre’s, a pensar, a lluitar. A poc a poc forjarem un futur solidari. És el nostre desig per a tots nosaltres el 2012. Amén.Viladecans Punt de Trobada - Núm. 50 - Desembre 2011 4
  • 5. El seu braçalet és blanc S ’acabava l’estiu. En Biel va canviar el seu color bru d’haver nedat, jugat, gaudit de les vacances com qualsevol nen d´onze anys, per un de trencat, blanc, que ens posa en alerta, la pèrdua de gana, el cansament, veiem que alguna cosa no anava bé. El met- ge ens va dir que podia ser del creixement... Passat el se- tembre amb la història no resolta el diumenge 2 d´octubre l’ingressàvem a Sant Joan de Déu, i el dilluns ens dona- ven el diagnòstic: leucèmia aguda linfoblàstica. Sí alguna persona que em llegeix ha passat per aquesta situació ja ho sap tot, pels que tenen la sort de no saber-ho no els ho podria descriure, sols dir que tot el món s´enfonsa al teu voltant i només hi ha una pregunta als metges: El salva- reu? Aleshores comença un llarg camí pel nen i la família lluitant a tort i a dret. El Biel fent-se preguntes de per què li ha tocat a ell, la família contenint les llàgrimes i ani- mant-lo per no enfonsar-nos tots plegats. La part positiva d´aquesta situació, que s´ha de buscar, i la trobes, és: Primer, l’hospital de Sant Joan de Déu. No hi ha paraules per poder descriure el tracte, la professionalitat, amabi- litat, tendresa... vers el Biel, de tot l’equip de metges, in- fermeres, personal de planta, voluntaris i, per què no, la Gelocatila i el seu company, pallassos de la planta vuitena que tot sovint ens feien riure de debò. I després, la sensibilització de l’escola Marta Mata, di- recció, professors, personal no docent, monitores, pares i mares, AMPA, alumnes... han estat i estan al costat de la família i del nen en tot moment. També tots els amics i amigues propers a la família, ser- veis socials, donar-los les gràcies per fer-nos costat en aquest tràngol, dir-los que són les paraules tan sovinteja- des aquests dies per a nosaltres: “Pel que calgui ens teniu al costat”, les que ens enforteixen i ens ajuden a seguir. La polsera que porta el Biel a la planta vuitena és blanca. Montserrat Pastor PujadóViladecans Punt de Trobada - Núm. 50 - Desembre 2011 5
  • 6. Josep Eixarch en la memòriaE l dilluns 28 de novembre de les dificultats d’estudiar-la per em vaig assabentar del la dispersió dels documents entre traspàs del mestre i amic els arxius dels diversos propietaris Josep Eixarch (Forcall, feudals que van manar a la nostraCastelló, 1915) a la ciutat de Torto- jurisdicció.sa, on vivia des de feia uns quants La col·laboració amb el mestre Ei-anys. Malgrat que el senyor Eixarch xarch es va fer més estreta quan–jo sempre l’havia tractat així, no des de l’Arxiu Municipal se li vaperquè ell fos distant ans al contra- plantejar la compilació de tots elsri sinó pel respecte i admiració que seus articles i l’edició d’altres queli tenia– ja era una persona molt tenia en cartera; així naixeria el lli-gran, la notícia de la seva mort em bre Les arrels històriques de Vilade-va colpir. Sempre se sent moltíssim cans. Segles XII-XVIII, publicat perla pèrdua d’un amic, a pesar que l’Ajuntament de Viladecans, l’anyfaci temps que no el veus. Josep Eixarch Frasno signant llibres, als 1989. Treballar amb ell, en la con-El vaig conèixer el setembre de 1982, Jardins de Can Modolell, el dia de la fecció d’aquell llibre, va ser grati-quan l’Ajuntament de Viladecans li presentació de Les arrels històriques de ficant per la passió i la il·lusió que Viladecans, l’11 de setembre de 1989.va atorgar la distinció de Fill Adop- transmetia en explicar-te elementstiu en virtut dels seus treballs de re- Fotografia d’Antoni Pastor Pérez, Vilade- de la història de la nostra ciutat al cans. AMVA, Fons Ajuntament de Vila-cerca i difusió de la nostra història. decans mateix temps que ens encoratjava aAquells treballs ja els coneixia, els seguir en la lluita d’anar descobrinthavia llegit i estudiat. Aleshores era bocins d’història, d’història de Vi-un jove membre de la Comissió d’Història de Vilade- ladecans, malgrat que alguns s’entestaven a dir que nocans, engrescat en la recerca del Viladecans del segle teníem història. Els treballs del mestre Eixarch es vanXIX. Coneixe’l en persona va ser una gran satisfacció. encarregar de desmentir-ho.El senyor Eixach tenia 67 anys, s’havia jubilat de pro- En Josep Eixarch, va ser contemporani d’altres estudi-fessor de Clàssiques i es podia dedicar més abastament osos del Delta del Llobregat: en Josep Soler Vidal deal que sempre li havia agradat, la recerca històrica. Era Gavà, en Carles Martí de sant Boi o de l’historiador peruna persona menuda però de gran cor, generós, que no excel·lència de la nostra comarca, en Jaume Codina, es-va tenir cap recança en posar-se a disposició de la Co- tudiós de la història del Prat, però també de l’Hospi-missió d’Història amb tots els seus coneixements i per talet i de sant Boi de Llobregat. Amb ells va coincidirtot allò que fes falta. en els arxius barcelonins. Amb metodologies diferentsPer als que no coneguin al mestre Eixarch, he de dir tots van voler recuperar la història d’aquests poblesque la seva relació amb Viladecans comença a principis sotmesos a jurisdiccions senyorials, oprimits per l’ho-de la dècada de 1950, quan estableix la seva segona re- me i condicionats per una natura tremenda que ha ca-sidència a l’Alba-rosa. És a partir d’aquest moment que racteritzat la història de les nostres poblacions al llargs’interessa per la història de la nostra població, desco- del temps.brint que no hi ha res escrit. Així, ell serà el primer que En Josep Eixarch no només va estudiar Viladecans,estudiarà la nostra història començant a remenar papers també ho va fer amb el seu poble nadiu, Forcall, queals arxius parroquials de Sant Joan de Viladecans i Sant el va distingir amb el nomenament de Fill Predilecte,Climent de Llobregat, als arxius històrics de Barcelona l’agost de 1994, acte al qual vaig tenir el goig d’assis-i al municipal de Viladecans. Cap a l’any 1958 prepa- tir. Va estudiar d’una manera molt profunda molts delsra una petita exposició sobre la història de Viladecans, pobles de la comarca dels Ports, cosa que li va valdre elamb pergamins cedits per particulars, iniciant-se així reconeixement dels centres d’estudis i estudiosos de latota una sèrie de col·laboracions, en el butlletí muni- comarca morellana.cipal i en els programes de Festa Major, al llarg dels El mestre i amic Josep Eixarch, allà on ha anat ha dei-anys 1960 i 1970, en els quals va desgranant el resultat xat la seva empremta d’estudiós, de persona lliurada alde les seves recerques sobre la història medieval i mo- coneixement del territori; de ben segur, senyor Eixarch,derna de Viladecans. Aquesta tasca pionera és la que li que allí on estiguis seràs benvingut; t’estaven esperantvaldrà el reconeixement del primer ajuntament demo- per fer la seva història.cràtic. A hores d’ara, encara són vigents bona part delsseus treballs. En el coneixement de la història medieval Manuel Luengo Carrascode la nostra població no hem avançat gaire. Ell ja sabiaViladecans Punt de Trobada - Núm. 50 - Desembre 2011 6
  • 7. Reconeixement a les arrels de l’Agrupació Mossèn Cinto “L ’Agrupació Cultural Mossèn Cinto Verdaguer avui està de fes- ta per un motiu molt especial: volem retre reconeixement als nostres mestres i amics d’aquest món del teatre”. Així va co- mençar l’acte el diumenge 27 de novembre, que tingué lloc en el Centre Cultural Sant Joan. Un reconeixement a unes persones que han estat referents dins l’Agrupació. Que no han deixat mai de pertànyer com socis a Mossèn Cinto i que, amb els seus consells i el seu caliu ens han anat acompanyant en les representacions que hem fet. Ens referim a Josep Puy, Antònia Vall.llosada, Maria Vidal, Maria Bonich, Vicenç Castellano, Gori Condeminas, Conxita Fierro, Jaume Gelabert, Pepe Linares, Flora Quintín, Pepitu Sabaté, Paquita Sanchís, Carme Segura i Eugeni Solina. El sentit de l’acte, tal com allà es va explicar, era aquest: “Volem agrair a tots ells la seva tasca, moltes vegades silenciosa, a voltes sacrifi- cada i també incompresa; però si més no, molt valuosa per tot el que han fet per l’Agrupació. Avui volem ser al vostre costat per a dir-vos: Gràcies. Gràcies per les hores que heu estat en aquesta sala, passant fred i calor; per tot el que ens heu ensenyat, que no és poc, i per tot el temps dedicat a la cultura, deixant la família, per aquest amor al teatre que ens mou a tots. Cada un de vosaltres, en la vostra tasca dins de l’Agrupació, heu creat escola, que en algun cas ha tingut continuïtat i en d’altres no tant, però que en el moment que es parla d’una feina concreta, segons la que sigui... la resposta és: Pregunteu a Tal o a Tal, que ell/ ella sap com es fa.” S’explicaren anècdotes de cada un d’ells i es van fer unes lectures dramatitza- des d’obres emblemàtiques representades en aquests anys per ells i algunes cançons de sarsueles i musicals. L’acte fou clos pels parlaments del President de la entitat Xavier Mondragon i del Regidor de Cultura Jose Luis Atienza, i es va acabar amb una copa de cava i coca. Joan BonichViladecans Punt de Trobada - Núm. 50 - Desembre 2011 7
  • 8. Mirar Viladecans / I Per Nadal, mirar la Torre ModolellL a Torre Modolell, la seu allà hi havia una fassina on es feia de l’Ajuntament de Vila- aiguardent. Aquesta part de l’edi- decans, tots la tenim molt fici amb les voltes i els pilars de vista. Però… us heu aturat fet era més llarga, i ocupavamai a mirar-la detingudament? part de l’espai que avui faNo? Doncs segur que, si ho d’aparcament, com es potfeu, hi trobareu un munt comprovar si un mirade belleses descone- la paret de ponent degudes. Aquests l’edifici, en què es ve-dies de Nadal po- uen els senyals deden ser una bona ocasió per fer-ho. dues de les voltes iPer situar-nos d’entrada, diguem ment ornamentat, i amb unes grans el seu pilar central.que la Torre Modolell és un palau finestres amb barana a cada costat. Si mirem ara cap a la dreta de lamodernista d’estil neogòtic cons- Aquesta entrada principal, que torre de guaita, trobarem en primertruït l’any 1892 per l’arquitecte fi- dóna pas tant a l’escala monumen- lloc una entrada secundària del pa-guerenc Josep Azemar per encàrrec tal que puja al primer pis com al lau, que era l’entrada dels masoversde Magdalena Modolell i el seu jardí del palau, en l’actualitat habi- i ara és l’entrada de l’Ajuntament.marit Jaume Nogués, en la línia del tualment està tancada. A continua- Ja a la cantonada, hi tenim el balcóque era habitual en la burgesia ca- ció, hi veiem una segona torre, amb que dóna a la plaça i que porta gra-talana de l’època, que afirmaven el la qual s’acaba el palau pròpiament vat a sobre la data de la construcció:seu estatus amb la construcció de dit. Tant en aquesta banda esquerra “Any 1892”. Si mirem més amuntvistoses residències. Sens dubte que com a la banda dreta i tot al llarg encara, sota la torreta amb espiells,en el Viladecans de finals del segle del carrer d’Àngel Guimerà, po- veurem, a la banda de la plaça, unXIX, en què la majoria de cases eren dem observar que els elements de medalló amb les inicials “MM”, debaixes i molt senzilles, la construc- suport de la façana, brancals, llin- Magdalena Modolell, i a la bandació d’aquell palau devia causar im- des, ampits, etc., són de pedra ver- del carrer Àngel Guimerà, un altrepacte. mella de marès. Igualment, podem medalló amb les inicials “JN”, de veure que Azemar també va fer ser- Jaume Nogués, el seu marit.I ara, posem-nos a mirar. La millor vir materials i elements decoratiusperspectiva la tindrem si ens situem Seguint el carrer Àngel Guimerà, característics del modernisme, comdavant de la porta del número 7 de continuarem veient el mateix tipus són l’estuc en imitació de pedra,la plaça. Doncs som-hi. de finestres i decoració. I, al final de reixats de ferro forjat, i vitralls a lesEl centre del palau és la torre qua- l’edifici, trobem una altra entrada finestres.drada del segle XVI, una torre de secundària i, a dalt, una torreta amb Després d’aquesta segona torre, espiells bessona de la d’abans.guaita edificada en el seu moment l’edifici continua amb una façanaper prevenir les incursions de pira- Per acabar, podem aixecar els ulls a més baixa i senzilla, construïda entes i bandolers. Mantenint, doncs, la teulada de l’edifici, i adonar-nos una fase posterior, l’any 1899. Enaquesta torre central, Azemar va que també se li ha volgut donar una aquest part de l’edifici, que inici-construir la seva obra, substituint vistositat especial: el palau, en efec- alment tingué funcions de magat-les edificacions que abans hi havia te, està cobert per teula d’estil àrab zem, l’arquitecte hi va manteniradossades a banda i banda. Cal esmaltada de color negre, un altre –i encara hi són ara– les voltes dedir, però, que el campanar que ac- dels elements de gust modernista la planta baixa amb els pilars detualment corona la torre de guai- que Josep Azemar va utilitzar. pedra vermella que les sostenien,ta llavors no hi era, sinó que es va originaris del segle XVIII, de quan Josep Lligadasconstruir l’any 1937, aprofitant lescampanes de l’església parroquialde Sant Joan, que havia estat crema- L’escala monumental, un patrimoni per lluir-loda a l’inici de la guerra civil, i que L’escala monumental que puja al primer pis és un dels elements més vistosos del pa-eren de propietat municipal. lau, amb els llums de ferro forjat, les finestres neogòtiques i els seus vitralls, etc. Ac-Mirem ara cap a l’esquerra de la tualment, però, no es pot veure, perquè la porta principal del palau, que dóna pastorre de guaita. Hi trobem, de se- també al jardí, està tancada. Seria important tenir aquesta porta principal oberta,guida, l’entrada principal del pa- i l’espai ben endreçat i ressaltat, perquè tothom pogués fruir i sentir-se orgullóslau, amb un balcó-tribuna especial- d’aquest magnífic patrimoni col·lectiu.Viladecans Punt de Trobada - Núm. 50 - Desembre 2011 8
  • 9. La veu de la mare (Adaptació infidel de la meva aportació a la presentació d’Òmnium, el passat 14 d’octubre. Segona i última part)S i la llengua neix com a part central de l’ex- periència vital de comunicar-se, al formar part de la relació d’una comunitat, aquest aprenentatge personal es converteix en unfet polític. La llengua es polititza, ja no és un dretsinó també una obligació. En les nacions amb estati sense estat, la llengua és la marca de naixement,de nació, la marca de diferència. Però més enllàde textos, consignes i proclames, la llengua formapart de la vida, i com Carles Marx deia, “no és laconsciència qui fa la vida, sinó la vida la que fa laconsciència”. res econòmiques i no ajuda a la barreja de gents iCom és la vida lingüística de la nostra gent de Vila- parles. Es comparteix la ciutat de manera diferent.decans? En gran part depèn de la llengua la mare, Només el 20% participem de la festa major. Avui esmalgrat les actuals voluntarioses paternitats parti- viu al mateix carrer i es pot habitar en mons cultu-cipatives que semblen haver perdut l’al·lèrgia als rals diferents, depèn en part de la tele que veus, debolquers. Segons una enquesta de la Diputació de l’emissora que escoltes. Les televisions i les ràdios2005, només el 16,4% tenim els dos pares catalans, proposen adhesions a universos culturals diferents.el 13,6%, només un dels dos pares són d’aquí, i el En una multiresposta de l’enquesta, TV3 quedava70% tots dos nascuts fora de Catalunya. El resul- amb el 35% mentre Tele5 tenia un 57%, com a teletat és que el 66,8% dels nostres veïns no parlen mai habitual de la gent de Viladecans.el català, i només el 14,4% utilitzen el català com a La immersió ha estat una gran troballa, al marge dellengua habitual. que pugui ferir determinades sensibilitats perquèJo, que pertanyo al 18,6% que practica el bilingüis- les pells lingüístiques de vegades són molt fines. Se-me com a llengua habitual, però que probablement gons l’Indescat al 2001, el 60% de la gent més granparla castellà a la intimitat, tinc un cert sidral lin- de 45 anys de Viladecans no sabia llegir el català,güístic a casa. Jo parlo castellà amb la meva dona, arribava al 70% en els més grans de 60 anys, però enque és catalanoparlant. Ella em contesta en castellà, la gent de menys de 24 anys, gairebé el 90% ja el sa-però parla català amb les meves filles i amb la seva ben llegir. El futur es presenta millor que el presentmare, amb qui jo parlo i em contesta en castellà. Jo gràcies a la palanca que representa l’ensenyamentparlo a les meves filles en català, però elles em con- conjunt de les dues llengües, amb discriminació po-testen en castellà, però amb la meva dona parlen en sitiva per la llengua nascuda en aquesta terra.català. En resum, un carinyós merder lingüístic, real Però jo crec que l’avenç de la igualtat d’oportunitatscomo la vida misma, que provocaria infarts als tertu- lingüístiques vindrà perquè pels castellanoparlantslians d’Intereconomia i a algun jutge del Tribunal el català sigui una llengua sabuda, però també esti-Constitucional. mada. I els enamoraments lingüístics no són fàcils.Aquestes dades ens donen, més enllà dels projec- Es necessita capacitat de seducció i ganes d’enrot-tes nacionals o polítics de cadascú, una comunitat llar-se i de deixar-se enrotllar, sense intentar maiescindida en la seva capacitat natural de comuni- convertir la llengua en un tema de bons i dolents.cació, en els seus hàbits culturals. Sense dramatit- Capacitat de seducció, haberla hayla, però hay muchazar el fet, és una barrera que se suma a les barre- tela que cortar i molta feina per fer. José Luis AtienzaViladecans Punt de Trobada - Núm. 50 - Desembre 2011 9
  • 10. La bicicleta elèctrica, el gran vehicle oblidat en temps de crisiE n temps de gran crisi econòmica cal bus- car més d’una solució als problemes quo- tidians. Per aquest motiu, és important potenciar molt més l’ús de la bicicletacom a vehicle d’ús diari per anar a treballar, estu-diar, comprar, etc. Però encara falten accions quemillorin la seguretat per circular i també per apar-car aquest vehicle evitant al màxim els robatoris. Il’altra gran qüestió fonamental és, sens dubte, pro-moure seriosament l’ús de la bicicleta elèctrica jaque permet el següent:• estalviar diners en aquests temps tan difícils ja que tenir vehicles propis com un cotxe és molt car, a part de contaminar més. Una bicicleta eléctrica és molt més econòmica a curt i a llarg tinació sense estar cansada ni regalimant suor termini. per tot el cos. Les pujades deixen de ser obsta-• millorar la salut individual i col·lectiva perquè, cles impossibles. gràcies al mecanisme elèctric d’assistència per Per tant, queda prou clar que cal fer una aposta ben pedalar, moltes més persones poden utilitzar- ferma per a aquest tipus de vehicle. També falta, la, fent un tipus d’exercici tranquil i no cansat, però, més respecte i capacitat de convivència pacífica absolutament necessari en una societat massa entre tots els usuaris de la via pública vagin amb bi- sedentària. Aquest exercici, adequat a les pos- cicleta, cotxe, moto, a peu o amb el que sigui. Aquest sibilitats de cada persona, evita moltes malalti- problema de la mala educació de certes persones és es que tenen un gran cost econòmic i també un a tots els nivells de la nostra societat i cal lluitar-hi cost en la qualitat de vida de la persona. També contundentment en tots els àmbits on es presenta. permet a la gent arribar als seus llocs de des- Marta Pombo Sallés Señor presidente: Supongo que no está en su mente hacer otra cosa Unas pistas que lo mismo que hacen todos, o lo que ya hicieron Una política laboral para todos por igual, incluidos antes, pero déjeme que fantasee un poco. los funcionarios. ¿Qué le parecería aparecer en los libros de historia, Promulgue leyes actuales eliminando siempre que transcender de lo usual y hacer algo que le encum- sea posible los huecos legales y elimine aquellas que bre por encima de los mortales que nadie nunca hizo dan privilegios a unos sobre otros. antes? Descubra la tecnología y proponga un sistema fácil Le doy unas pistas. de voto a distancia y que tenga un valor del 50%, el Asegúrese de tener información experta, las mejo- otro 50% los votos de sus señorías. res, y escúchelas con atención. Sean consecuentes con la leyes y háganse cumplir de Sea el primero en colocar las cuentas detalladas en manera equitativa e igualitaria tanto si se trata de un internet, las reales. ladrón de poca monta o un banquero. Asegúrese de exigir que todas las administraciones Ofrezcan una educación consistente y una bolsa de sigan su sistema de transparencia y el dinero que se la compra básica razonable. perdía entre los “dedos” tapará todos los agujeros Estoy seguro de que al final, estará mucho más satis- que tengamos. fecho que de hacer lo de siempre. Elimine todos los puestos innecesarios, exija el cum- plimiento de sus puestos al resto. David RebolloViladecans Punt de Trobada - Núm. 50 - Desembre 2011 10
  • 11. Per Nadal, el Messies de Händel, també a ViladecansÉ s una tradició nada- El Messies és, doncs, un ora- lenca europea que tori religiós fet des de la cort. de mica em mica Parteix d’un text, de Charles s’ha anat implan- Jennes, que bàsicament és untant també entre nosaltres, recull de fragments de la Bí-i que aquest any arriba a blia, molt ben triats, en fun-l’Àtrium de Viladecans de la ció del seu sentit religiós i,mà de la Coral Cantiga i de sobretot, en funció de la seval’Orquestra de Cambra Ter- bellesa poètica.rassa 48. Un veritable privile- El text no és gens descriptiu,gi per a la nostra ciutat. en el sentit que no explica laPer a qui no és especial co- vida de Jesús, d’altra bandaneixedor de la música mal ben coneguda pel públic delanomenada “clàssica” és pos- segle XVIII. És un text litúr-sible que el Messies de Händel només sigui aquell gic, és a dir, algunes de les cites bíbliques s’utilitza-esplèndid “Al·leluia” que no deixa indiferent ningú, ven com a pregària comunitària en l’església angli-perquè anima fins i tot les pedres. cana. En les seves tres parts, al·ludeix a qüestionsPerò el Messies és molt més que això: és allò que cabdals des de la fe cristiana:en diuen un “oratori”. Una obra típica del barroc • L’espera del Messies (l’Advent i el Nadal)(1741), que en la seva recerca constant d’espectacu- • El patiment i la mort de Jesús, i la resurrecció (éslaritat, posa música, i una música molt teatral, en- aquí on hi ha el cèlebre Al·leluia)cara que no es representi, a textos més o menys • El triomf sobre la mort, la vida eterna, la vidapiadosos. Recordem que és el segle en què l’òpera de l’Església.pren volada i en què es produïen a Europa dos fe-nòmens aparentment contradictoris. D’una banda, La música del Messies, que Händel va escriure enl’inici del pensament racionalista il·lustrat, i d’una tres setmanes!, és senzillament fantàstica i s’adaptaaltra, el ple desenvolupament, en un context pací- perfectament al text. Quan els àngels canten gaire-fic, de les esglésies reformades (protestants). bé sents com mouen les ales. Quan, seguint el text d’Isaïes, s’alçaran les fondalades,s’abaixaran les munta-L’Església reformada, a Alemanya i a Anglaterra, nyes i els turons, el terreny escabrós serà una plana, i lacomptava ja amb la tranquil·litat necessària, amb serralada, una ampla vall, notes com la veu del solistaexcel·lents músics que podien expressar-se amb s’enfila amunt quan parla d’alçar-se i baixa quanmés llibertat que dins l’església catòlica, i amb una arriba a les fondalades. Tota la capacitat expressivacerta tradició litúrgica. La primera part del segle del barroc es posa en tensió. Per això és molt im-XVIII és la de les grans obres de Bach i de Händel, portant fer l’esforç d’escoltar el Messies intentant–que per cert van néixer el mateix any i a Saxònia. seguir-ne el text.Es tracta d’obres religioses on l’accent de la reformaes nota molt. En el cas de Bach, que en la major part Res més, us desitjo que hi assistiu i que en gaudiu.de la seva vida va dependre laboralment d’esglé- És a l’abast de tothom, com les que de debò sónsies luteranes, es nota en els espais de participació grans obres, perquè en cada moment de la vida endels feligresos i en la simplicitat i la bellesa dels podeu assaborir una bellesa diferent.himnes luterans, sovint basats en temes populars. I acabo citant un dels textos, molt adequat per a laHändel, però, va establir-se a Londres, i va treba- crisi que estem vivint, i que és tal i com comença elllar al servei de la cort reial. El seu ofici era, doncs, Messies: Consoleu, consoleu el meu poble, i anuncieu-limés profà i comptava amb els millors recursos. De que s’ha acabat la seva servitud. En temps de crisi fa defet, entre les seves obres més conegudes n’hi ha una bon sentir. Tant de bo!per acompanyar els focs artificials de la cort, i una Mercè Soléaltra per acompanyar el seguici reial en un viatgepel Tàmesis.Viladecans Punt de Trobada - Núm. 50 - Desembre 2011 11
  • 12. El Nadal en solfa: 3 concerts de Nadales a Viladecans: 1. Dissabte 17 de desembre, a les 8 del vespre, la Coral La Lira a la parrò- quia de Sant Joan (Sant Joan, 16) concert de nadal COR MONTSERRAT COR INFANTIL Escola de Música de Sant Joan de Vilatorrada Grup instrumental Direcció: Glòria Coma i Pedrals Diumenge 18 de desembre de 2011, a les 18 h Parròquia de Sant Joan Baptista de Viladecans Organitza: 2. Diumenge 18 de desembre, a les 6 de la tarda, la Coral i el Grup instrumental de Sant Joan de Vilatorrada també a la parròquia de Sant Joan (Sant Joan, 16) Col·labora: Parròquia de Sant Joan Baptista Cor Som i Serem Cor & Cants 3. Divendres, 23 de desem- bre a les 8 del vespre el Cor & Cants a la Plaça de la VilaViladecans Punt de Trobada - Núm. 50 - Desembre 2011 12
  • 13. Ni TDT ni hòsties H em hagut de conèixer per de canals no ha anat lligada en termes la premsa que el nostre generals a un augment dels nivells de Ajuntament i en paral·lel satisfacció. Més oferta no significa més els de Begues, Castellde- qualitat: per a més indicacions facin fels, el Prat, Gavà, Sant Boi i Sant Cli- un tomb a través del comandament a ment han decidit posar punt i final al distància a qualsevol hora del dia. canal Delta TV... si és que mai va exis- Mentrestant, pel camí han caigut Lo- tir, és clar. El calia Viladecans, que va deixar d’eme- Consorci per tre el 2009 després d’onze anys en fun- a la gestió de cionament, i actualment estan a punt la televisió de fer-ho la ràdio i la televisió muni- digital local cipals de l’Hospitalet de Llobregat, pública de la que es diu aviat, amb 70 treballadors demarcació al darrere. També l’Ajuntament de del Delta del Gavà ha informat que el gener de 2012 Llobregat, deixarà d’emetre Gavà TV: la voluntat ens consti- és reconvertir-la en una televisió per tuït el 2007 Internet “ajustada a les necessitats del pels ante- municipi”. Tant l’Hospitalet com Gavà riors mu- semblen seguir així l’exemple de Vila- nicipis, es decans apostant per canals únicament dissoldrà en per Internet, amb menys despeses de breu si res personal i costos més ajustats. no ho atura, i res no ho fa pensar. Sense desmerèixer la potencialitat de Un projecte que va néixer en vista a la xarxa com a suport estratègic i de l’apagada analògica, abans de la crisi futur per a transmetre informació (ja econòmica i amb l’objectiu de dotar el sigui local, comarcal, nacional, estatal nostre territori d’una oferta de televi- o internacional), és obvi i evident que sió pública de proximitat, de caràcter encara avui hi ha una majoria de la comarcal, se’n va en orris bàsicament població que no compta amb possibi- per la impossibilitat de sostenir-se litats reals d’accés a Internet, per man- econòmicament. Per una combinació ca de costum o manca de recursos, per letal, diríem: unes arques municipals molts W!ladecans i xats amb l’alcalde molt pressionades i una capacitat que s’organitzin. d’autofinançament (per publicitat) Avui la televisió continua essent el gairebé inexistent. principal mitjà de comunicació de La lògica actual ha fet inviable la ma- masses. Cap altre arriba a més d’un terialització d’aquesta fórmula, ideada 90 % de les llars, mentre que Internet en el seu dia pel Consell de l’Audiovi- no arriba al 50 % (dades del Baròmetre sual de Catalunya com a solució ho- de la Comunicació i la Cultura a Cata- mogènia a tot Catalunya per facilitar lunya, novembre de 2011). I aquí està la migració de la televisió analògica el drama: veure com la crisi s’enduu a la digital i també per acabar amb la per davant un dels símbols de qualitat permanent provisionalitat en què vi- democràtica, pluralitat i servei públic vien moltes televisions locals. Una via més evidents del nostre sistema com que s’ha demostrat efectiva només en són les televisions municipals (mal- determinades demarcacions i no sense grat les seves imperfeccions, que en dificultats. tenen, o en tenien). Tampoc s’han complert moltes de les Josep Ginjaume expectatives que es van crear amb l’arribada de la TDT, la multiplicacióViladecans Punt de Trobada - Núm. 50 - Desembre 2011 13
  • 14. IV Trobada de Centres d’Estudis d’EramprunyàA quest any ha es- tat el GREHIC de Castelldefels qui ha organitzat laTrobada de Centres d’Estudisd’Eramprunyà, que es va dura terme entre la Nova Biblio-teca de Castelldefels i l’hotelRey Don Jaime. Va ser unatrobada llarga, però entretin-guda i amena, amb la cireretaafegida de poder visitar i pu-jar a la Torre Barona situadadins del recinte de l’hotel.La jornada va començar ambuna mostra de cultura popu-lar amb Gegants, Grallers,Balls de Bastons i un pilarde quatre a càrrec de la CollaCastellera de Castelldefels, idesprés, un cop acabats els actes protocol·laris, es Tres Torres, ens va explicar com va anar tot allò quevan iniciar les ponències. va passar fa deu anys, amb l’intent de remodelacióLes ponències, de temàtica diversa, van començar del centre històric de Viladecans, l’oposició de laamb la presentació d’un treball conjunt sobre les plataforma Salvem el Casc Antic i l’acord final pro-fites que s’han trobat dins del perímetre de la Ba- posat per un arquitecte neutral, en Salvador Matasronia de l’Eramprunyà; es va parlar del patrimoni i Dalmases. En aquest número del Punt de Trobada imariner i de les forques de Barcelona; de l’aplec en el proper, a la secció “Conèixer Viladecans”, po-de Sant Miquel, que es va il·lustrar amb una pel- dreu llegir aquesta explicació. A la tarda, en Xavi-lícula d’animació que reproduïa com era el Castell er Calderé, ens va parlar dels documents de fitaciód’Eramprunyà fa molts anys. També ens van en- que tenen a l’Arxiu Municipal de Viladecans –temasenyar les inscultures del Montbaig –pedres amb central de la Trobada–; en Manuel Luengo, ens vaforats que bé podrien ser megalítiques–; ens van fer una xerrada sobre els elements d’interès Patri-endinsar dins l’heràldica i la vexil·lologia de la Ba- monial del nostre poble, i la Mireia Comas, ens varonia. i ens van presentar l’anàlisi econòmica de explicar com el llibre de la Baronia d’Eramprunyà,vuit pobles al voltant de Sant Boi, entre ells Vilade- de mans del seu propietari, va arribar a la Universi-cans, feta en el seu moment per demostrar la neces- tat de Barcelona; la seva feina de traducció i trans-sitat de construir una estació de tren a Sant Boi. Ens cripció del text que, per cert, esperem que presentivan fer cinc cèntims de les feines de rehabilitació de a Viladecans el més aviat possible. Finalment, enCan Roca de Baix –antiga comissaria de policia de Josep Mª Solías, ens va parlar de la divisió roma-Castelldefels–, i també del Castell d’Eramprunyà na de Viladecans i de l’origen dels noms del nostreon, per cert, es fan visites guiades cada segon diu- entorn. L’any que ve, la trobada es farà a Sant Cli-menge de mes. ment, i el tema preferent serà la Pagesia. Us convi-Viladecans ha estat qui ha tingut més representats dem doncs, a la 5a Trobada que es tindrà lloc el diaa la Trobada. Al matí, en Jaume Lligadas del Grup 17 de novembre de 2012. Vicenç Castelló SolinaViladecans Punt de Trobada - Núm. 50 - Desembre 2011 14
  • 15. El Mamut de Viladecans, premi Pau Bertran i Ros VII Premis de reconeixement cultural del Baix LlobregatE stic emocionat. El 25 de novembre vaig assistir al sopar de lliurament de la setena edició delspremis de reconeixement cul-tural, que concedeix el Centred’Estudis Comarcals del BaixLlobregat. Va ser a Martorell, a laseu de la Societat Recreativa del1928 El Progrés. Una passada delocal! I una excel·lent organitza-ció. Vam tenir teatre, música endirecte i un bon sopar, que mai d’Arts Visuals) i servidor per al molt, i perquè d’alguna forma elno està de més. premi Pau Bertran i Bros de Cul- mamut representa tot els veïnsCertament, vam ser una bona tura Popular. El Sr. Roca i jo vam de la nostra ciutat. I això m’ani-colla: 78 entitats van estar nomi- ser finalistes. I jo vaig guanyar el ma a continuar endavant. És unanades per als premis, i d’aques- premi en la meva categoria. bona cosa per als viladecanencstes, se’n van seleccionar 36 fina- Cosa que em va fer molt feliç. comptar amb tres entitats nomi-listes. De Viladecans vam estar Perquè era la primera vegada nades i, encara que només n’haginominats: l’Arxiu Municipal de que un d’aquests premis anava guanyat una, jo ho visc com si hoViladecans (per al premi Josep a Viladecans, perquè sé que les haguéssim guanyat tots tres.Maria Jujol, de Preservació del 23 entitats que m’empenyeu i la Amics, amigues, per moltsPatrimoni), el Sr. Secundí Roca colla del Mamut us ho heu currat anys!!!(per al premi Antoni Serra i Fiter, El Mamut de Viladecans Per al teu (o teva) amic Fundación Espejo invisible, res millor que un mamut BEN VISIBLE! 2ª HUEVADA POPULAR DE VILADECANS. PROYECTO DE ACCIÓN HUMANITARIA: MENTS A LA SORRA. Per què no regales un mamut ben visible al teu amic o amiga invisible? Serà un regal viladecanenc baratet “VILADECANS PEL SAHARA” (3 €), per enganxar al cotxe, a la moto, a la bici o a la Construcción de un hospital psiquiátrico en los Campos de carpeta. Si el teu amic/ga és de viladecans, li pujarà Refugiados del RASD en el Sáhara Argelino l’autoestima. Si no, també et pot servir per lligar: pri- mer li regales l’adhesiu, i després el/la convides a una Nuestra pequeña aportación supone una gran ayuda para ellos. DÍA 18 DE DICIEMBRE DEL 2011 EN EL PARQUE cercavila del mamut o a la mísmissima Mamullada. I DE TORRENTE BALLESTER, DE 10 A 15 HORAS. caurà als teus peus. Paraula de mamut. CONCENTRACIÓN Y EXHIBICIÓN MOTERA… Pots comprar l’adhesiu a la Llibreria Els Nou Rals o a JUEGOS Y CONCURSOS VARIOS PRECIOS ANTICRISIS: Can Batllori. HUEVO, PAN Y REFRESCO: 2 €. 2º REFRESCO: 1 €. Viladecans Solidària!Viladecans Punt de Trobada - Núm. 50 - Desembre 2011 15
  • 16. la mirada aguda secció a càrrec d’Eio Ramon Becplaner (Platalea leucorodia) Remolar-Filipines 21 de maig 2011És un ocell gran, ja que fa entre 80 i 93 centímetres de llarg i té una envergadura alar d’entre 120i 135 centímetres. Els becs planers deuen el seu nom a la forma del seu característic bec, òrgan moltespecialitzat en la filtració de llims, on es troben els petits invertebrats dels quals s’alimenten a leszones de maresmes de zones de climes càlids i moderats. El seu règim alimentari es compon, a més,de peixos i amfibis.Viladecans Punt de Trobada - Núm. 50 - Desembre 2011 16
  • 17. les nostres entitats L’Associació de Veïns Parc Torre RojaE l principi d’aquesta Associa- dues o tres més i així ció de Veïns té origen el gener va començar. Es varen del 1991, quan uns quants tramitar els estatuts, veïns acabats d’instal·lar al es va demanar un lo-barri van veure la necessitat d’associ- cal a l’Ajuntament,ar-se per poder arribar amb més faci- i varen passar quasilitat als poders públics. quatre anys fins queEl barri de la Torre Roja es va comen- van aconseguir elsçar a urbanitzar a principi dels anys locals on ara estem,80 Pels que siguin d’aquesta ciutat i i que eren els localstinguin més de 40 anys, recordaran provisionals de l’Ins-que era una zona separada del Casc titut Torre Roja. EraAntic per la riera i el Mas de Can Pre- l’any 1995.ciós (avui dia zona que es coneix més Les persones que tre- • Pel que fa al foment de la convivèn-com Can Preciós, que va ser urbanit- ballem en una Associació de Veïns, ho cia i la relació veïnal realitzem tot unzada més tard i que pertany al Parc fem pensant en el nostre barri. Treba- seguit d’activitats: ball de saló, ioga,de la Torre Roja ), a on es venia a fer llem voluntàriament i ho fem amb la puntes de coixí, manualitats infan-una excursió, o almenys una camina- il·lusió de tenir activitats i alguns ser- tils, gimnàstica (molt aviat) i en col-da i també a fer una paella amb els veis per al conjunt de persones que laboració amb l’escola Doctor Trueta iamics. Per arribar a la Torre Roja sols el formem. Als estatuts de l’A.V.V. l’AMPA de l’escola l’Aula Informàticaes podia passar per la Carretera o bé es parla del nostre àmbit d’actuació oberta al barri dins el projecte “Escolaper un pont que sortia des de el carrer i dels nostres objectius, a on podem oberta al barri” de l’ajuntament.de les Sitges. També ho dificultava la distingir dos àmbits d’acció, la reivin-fàbrica del Llevat, i una de productes dicació veïnal per la problemàtica ge- A més de les festes: Revetlla de Santquímics. nerada a l’entorn del Parc de la Torre Joan, Festa del Barri, Castanyada. A Roja i per altra el foment de la con- les tres darreres festes de barri hanS’havia planejat per l’Ajuntament vivència i la relació veïnal mitjançant participats els grups de timbalers defranquista com un possible Bellvit- la realització d’activitats i la prestació les escoles Doctor Trueta, Pau Casalsge, cases altes de més de 7 pisos com de serveis. i Àngela Roca.podeu veure al primer bloc de propdel Torrent d’Oliveretes. El consistori • Pel que fa a la reivindicació veïnal, I els serveis: Mútua Veïnal Sineraque va sortir de les primeres elecci- en tots aquests anys s’han plantejat (l’últim servei per als qui ens dei-ons democràtiques, va poder parar el davant l’ajuntament diverses qües- xen). Assegurances Atlantis i el Ser-projecte i va reduir dos pisos d’alçada tions: de recollida de cotxes abando- vei d’administració gratuït per a lesa l’actual edifici, a més de no deixar nats, circulació, il·luminació, neteja, comunitats del nostre barri.desenvolupar els que venien a conti- passos de vianants, sanejament i Actualment de l’A.V.V. ja en formennuació. Es va aprovar un nou projecte altres. També els veïns, juntament part uns 500 socis (unes 250 famílies),de cases unifamiliars, i alguns edificis amb l’A.V.V, vàrem aconseguir que malgrat això i per a tota aquesta tas-de pisos, però no tan alts com els que l’Ajuntament fes la rotonda de sor- ca seguim unes poques persones alal final han arribat a construir. Tam- tida pel carrer Vicent Foix a la carre- peu del canó. Desitjaríem que algu-bé es van fer les Piscines Masgrau, tera, també anys desprès treure els nes més ens ajudéssiu i estem obertsque malauradament les incidències camions i els munts de sorra que hi a la vostra col·laboració. Ens trobareuclimàtiques van trencar, i que en ha- havia al costat del Torrent d’Olivere- cada dilluns, de 7 a 8, al local de l’As-ver-hi el projecte de construir un nou tes. Vàrem pressionar i finalment es sociació (és a l’esquerra de la Torrerecinte esportiu que sembla paralit- varen tancar els terrenys que estan al Roja).zat, i portar tres anys tancades, s´han costat de la Seat, que eren un focus dedeixat acabar de malmetre. El nou cotxes abandonats i rates, així com laprojecte ja fa més de dos o tres anys zona del carrer Vicent Foix, el qual esque l’estem esperant. Es farà? No es va netejar i es varen plantar pins.farà? Caldrà reivindicar recuperar les Hem denunciat reiteradament quepiscines actuals? els carrers del barri hagin derivat aL’ A.V.V va néixer quasi amb el barri. ser travessies d’entrada i sortida delsUna persona que tenia moltes inqui- cotxes cap a l’ autopista o Sant Boi.etuds en aquest camp en va reunirViladecans Punt de Trobada - Núm. 50 - Desembre 2011 17
  • 18. Històries viladecanenques secció a càrrec d’Andreu Comellas Consell de guerra sumaríssim núm. 43-IV-1961 (4ª part)F ent memòria dels encau- moment, fent agitació. L’escrip- sats, ens podríem pre- tor abans esmentat, el recordava guntar, com ho feia el polemitzant amb els trotsquistes cantant comunista ameri- al Centre Social de La Florida,cà Pete Seeger, aquell mateix any l’any 1968. Defensor a ultrança de1961, enregistrant la cançó “Whe- qualsevol tesi del “Partit”, la sevare Have All the Flowers Gone” companyia, com ja havia dit, eratraduida aquí per “Que se n’ha considerada cosa perillosa fins ifet d’aquelles flors?”. La cançó tot pels seus propis camarades,ens parla de noies que fent-ne un car, per desgràcia seva, en Creix lipom, per a nois que se’n van a fer atorgà una categoria superior a lael soldat, es plantegen un “vés a de “sospechoso habitual” i cada copsaber si tornaran”, i que un cop que venia Franco a Barcelona, o unmorts a la guerra, ens diu que de dignatari internacional, o el gover-les seves tombes hi surten noves nador tocava el xiulet, era reportatflors que serveixen per fer un nou a Via Laietana per rebre la dosipom. corresponent de calbots, al voltantDe les flors d’aquest pom de 1961, d’una acurada anàlisi de situació. El Viejo Topo), recorda haver-li vistque en sé alguna cosa, us faig par- Amb feines sempre temporals i una espantosa i vomitiva esquenaticep de la flaire que em deixaren. malvivint a precari tota la vida, llagada, tres mesos després de la quan la crisi dels setanta enviavaEn Felipe Cruz Martinez, el del detenció del maig de l’any 1968. a l’atur a milers de treballadors, ellbarri de la Bomba de l’Hospita- Els interrogadors li apagaven sis- els adreçava a centenars al sindi-let, era membre del PSUC des temàticament totes les cigarretes a cat de CC.OO. i al despatx labo-d’abans de 1955, quan treballava la seva esquena apallissada. Ell i la ralista d’en Josep Mª Mestieri ala Can Batlló. Detingut anterior- seva dona Pura Fernandez García, Poblat Roca, on tingué una de lesment amb els “seixanta-quatre” varen fundar l’Associació de Veïns seves darreres ocupacions. De lesde l’any 1958, un cop complerta la de Bellvitge Nord, l’any 1973. La persones que la vida les hi ha fetcondemna del consell de guerra, Pura, detinguda també dues vega- passar putes, per ser fidel als seusa més a més de lluitar per sobre- des, aprengué a llegir i escriure a principis, dificilment se’n trobarà,viure, convertí la seva vida en una la presó i es convertí en referent de a Viladecans, cap com en Zinoviev.lluita per dignificar i esbombar dona lluitadora. L’Ajuntament de Els antics companys, en reconeixe-aquella vergonya urbanística, on L’Hospitalet li posà el seu nom al ment a la seva persona, en l’enter-vivia, plantada a tocar de la Gran Centre d’Urgències d’Atenció Pri- rament de l’any 1998, quan tenia 75Via. Amb aquest fi, l’any 1965 fun- mària (CUAP) del carrer Cobalt. anys, li cantaren la Internacional aldà la “Cooperativa de Viviendas En Zinoviev Linares Risquez, sortí cementiri, mai de manera tan malObreras del barrio de La Bomba” de la presó de manera més altiva entonada, però poques vegades deque aconseguia un primer bloc de que mai. Havia estat l’únic con- manera tan emotiva.166 pisos a Bellvitge l’any 1969. demnat a la pena que demanavaDefinitivament enderrocat el barri D’en Joan Masgrau Marcè, tothom el fiscal, mentre que als altres elsl’any 1977, totes les famílies res- en sap que va ser el primer alcalde quedava reduïda a la meitat. Sortítants acabaren al polígon Gornal democràticament escollit després més comunista que ningú i menysdel mateix Hospitalet. En Felipe del franquisme, l’any 1979. Però disposat a afluixar que mai. MenysCruz va ser detingut i empreso- poca gent recorda que ell no era clandestí que ningú i més deciditnat dues vegades més. L’escriptor afiliat al PSUC sinó que hi figurà que mai a denunciar qualsevolPepe Gutierrez-Alvarez (Memorias com a independent. Complerts els injusticia. Ens el podíem trobarde un bolchevique andaluz. Editorial sis mesos de presó, continuà fent a qualsevol lloc, i en qualsevolViladecans Punt de Trobada - Núm. 50 - Desembre 2011 18
  • 19. el mateix que feia abans d’entrar- s’organitzà el Partit Comunista a li havia tocat unes setmanes dehi, era botiguer de gra i produc- aquell poble de la Vega Baja, que prevenció a la Model, juntamenttes fitosanitaris per al camp, però l’any 1979 conformà majoria abso- amb altres vuit companys del Prat.això sí, d’ara endavant, extremant luta al consistori, amb la gent del A resultes del Consell de Guerrales precaucions respecte a qual- PSOE, sense ell ser-ne regidor. Per que ens ocupa, no solament vasevol activitat subversiva, mirant iniciativa ciutadana, l’Ajuntament quedar acomiadat de la feina, sinóde semblar no fer res. En realitat de Rafal, governat, a dia d’avui, que en sortir de la presó es va tro-però, sempre que tenia ocasió, pre- pel Partit Popular, li ha posat el bar sense sostre, desnonat per Ladicava la necessitat de canvi sen- seu nom a un carrer, amb el sub- Seda del pis on vivia des de 1958se revenja i trauma, acumulant en títol de “el Maestro”. En el Punt de i temporalment hagué de viureaquest sentit un bon capital politic Trobada núm. 35, ja vaig relatar que sota un porxo. En Ramos Llàs, tanentre força gent. És així que ajudà el seu funeral i enterrament l’ofici- aviat com tornà a posar els peusel PSUC a guanyar les eleccions. aren tres capellans i va ser dut al al Prat, tant aviat reemprengué laSense revenja i trauma fou, també, cementiri carregat a les espatlles. militància clandestina. De la sevala raó de ser com a alcalde. Filant Tenia 77 anys. mà ingressà al partit, entre d’al-prim, en Joan Masgrau anà a pa- Els altres dos germans Clemente, tres, en Faustino Albadalejo querar a la presó perquè havia estat en Pepe i l’Antonio, també passa- el va substituir en l’organitzacióComissari Polític de batallò a la ren de no ser-ne, a ser comunistes. de La Seda, on hi destacà com aguerra, aconseguint exiliar-se sen- Els germans Creix s’havien aco- capdavanter als anys setanta. Else ser-ne castigat. I a algú tampoc miadat d’en Pepe i en Manolo, en potent PSUC dels anys cinquantano li semblà bé l’alegria, la lleuge- marxar cap a la Model, dient-los del Prat, després de moltes garro-resa i la impunitat amb què una amb odi i mirada enfurismada: Es tades policials, entrà en crisi i bonacolla comentava les notícies del posible que no seais miembros del Par- part de la dècada dels seixanta foumón al bar de Cal Sastre relatives tido... pero si sé que sois comunistas.., d’estancament. L’any 1967 per raóa Castro, Kennedy i Fabiola... bo i me lo demuestra vuestro comportami- de diferències al voltant de la Co-fent el cafè de la tarda, davant un ento familiar y la manera de educar a operativa de Vivendes, es produídels primers televisors. En els in- los hijos que tenéis los Clemente. Així una escissió (PCE-i) i en ella, jun-terrogatoris en Joan es mantingué doncs, sortits del trull, es digue- tament amb altres històrics, ensferm que ell només havia demanat ren: “Si ens hi posen, millor que hi hi trobem en Ramos Llàs com al’ingrés a la maçoneria en el temps siguem” però, centrats en respon- protagonista. Finalment però, ade la República, i reconegué haver sabilitats familiars i autoformació, començaments dels setanta totsfet un donatiu pro presos al Zino- la seva militància clandestina no els fills pròdigs tornaren al PSUC.viev. Per això li endossaren els sis anà gaire més enllà de participar Morí l’any 2001, als 75 anys.mesos. L’alcalde Masgrau morí el en col·lectes pro-presos, facilitar Ja sabem què se n’ha ha fet d’aquell2003, als 90 anys. contactes dins la fàbrica Roca, a la pom de flors, roselles en aquest cas.En Manolo Clemente Martínez va qual l’Antonio també va anar a pa- Evocant-los, també em ve a la me-ser un dels que se’n va anar. No rar, i fer seguiment de les accions mòria una cançó d’un cantant mésessent militant del Partit abans que es plantejaven. Tenien fama nostrat, enregistrada en aquellsd’entrar a la presó, se’n va fer en de bons treballadors i no els era mateixos anys seixanta: “Cal quesortir. Però, poc després d’allibe- extrany l’estajanovisme quan calia. neixin flors a cada instant”. Doncsrat, en una de les trobades amb en Amdós es varen jubilar quan feren això, i que no quedi cap poncellaManuel Vizcaino, arrossegant la els seixanta-cinc anys, després de closa. Ja no sona gaire aquesta can-minusvalidesa pel carrer Major, li ser delegats sindicals de CC.OO. çó d’en Llach (i altres tampoc), noengegà: Vizcaino, yo estoy “quema- En Pepe, l’any 1979, formà part de sé si per considerar-la una marxado”... no vuelvas más... tu seguridad la candidatura del PSUC guanya- una mica pàmfila o perquè tornenes lo primero... Ya no tengo nada más dora a les eleccions municipals. a bufar vents exacerbats de “Aque hacer aquí..,” i se’n tornà a Ra- S’afiliaren, finalment, al PSUCviu, cadascú lo seu” i “Primer els defal, a la província d’Alacant, d’on integrant d’EUiA. L’Antonio tornà casa”. Desconec si els encausats lahavia vingut. Allà, sense poder ser al seu poble de Rafal per viure-hi, coneixien gaire, però si que sé quemestre oficialment, ho va ser pels després de plegar de Roca. Ara té molts dels versos eren coincidentsseus collons. Convertida la plan- 77 anys. En Pepe morí el gener de amb els seus lemes de vida: Calta baixa de ca seva en una aula, l’any 2009. En tenia 85. anar endavant sense perdre el pas...dotzenes d’hortolans analfabets Al lleidatà Josep Ramos Llàs, emi- Enterrem la nit... enterrem la por...aprengueren d’ell a llegir i escriu- grant del camp català, i membre Fe és penosa lluita per l’avui i pelre, dotzenes de famílies li portaren d’una familia “psuquera” de Tér- demà..., etc. No estaria de més anarels fills a classes de repàs i tots els mens a la comarca de la Nogue- al YouTube i aprendre-la. Ves a sa-seus nebots i nebodes el tingueren ra, prèviament a la vinguda d’en ber si no trigarem gaire a tornar-lacom a preceptor. Al voltant d’ell Franco a Barcelona, l’any 1960, ja a marxar.Viladecans Punt de Trobada - Núm. 50 - Desembre 2011 19
  • 20. conèixer càrrec del Grup Tres Torres secció a viladecans La plataforma Salvem el Casc Antic i la recuperació del Centre Històric (Primera part)E l carrer d’Àngel Guimerà, un dels més an- tics de la nostra ciutat, va patir una con- vulsió, ara fa una dècada, amb l’aprovació d’un Pla urbanístic que preveia una trans-formació radical de la seva imatge, ignorant el seuimportant valor patrimonial, identitari i sentimen-tal.El Ple de l’Ajuntament de Viladecans havia aprovatun projecte urbanístic que preveia l’enderrocamentdel front de cases del carrer d’Àngel Guimerà, delnúmero 1 a l’11, que va des de la porta del jardí del’Ajuntament fins a gairebé a tocar del carrer de laFarina amb l’objectiu d’ampliar el mateix jardí. Ditd’una altra manera: amb aquest projecte desaparei-xien les cases de cal Pintor, cal Barber, cal Tòfol, calPepet de la Torre, cal Carcereny i cal Ginestar i ambelles també desapareixia el traçat sinuós del carrer,el seu valor històric i en conseqüència s’escapçavala seva identitat. El projecte també preveia la cons-trucció d’un aparcament subterrani en una part deljardí i la conversió del jardí en una plaça dura. Peraltra banda, amb l’enderrocament de cal Carcerenyes perllongava el carrer de les Sitges fins arribar al Activitat al carrercarrer del Sol i a la banda nord d’aquest nou tram Sergi Camí Górriz era membre del grup de xanquerss’hi preveia la construcció de noves edificacions, en i d’animació “Stolabitna”, els quals tenien com auna part de les quals s’hi encabirien, en un terreny local el pis de dalt de cal Barber, al número 3 delindivís, els propietaris expropiats. carrer d’Àngel Guimerà; a la planta baixa d’aquestaEls propietaris afectats van començar a rebre no- mateixa casa hi havia la botiga de ceràmica de l’En-tificacions de l’administració municipal sobre la carni García Jiménez. La Teresa Casadó, que estavafutura execució del Pla a l’any 1989, i és amb això del tot decidida a lluitar per salvar casa seva, li vaque la Teresa Casadó Tugas, propietària de les cases preguntar al Sergi sobre el funcionament d’aquestesnúmero 5 i 7, i l’Adelina Pugès Tort propietària de plataformes veïnals que li havien parlat al despatxla casa de ca l’Escuder, única propietat afectada del d’advocats; el Sergi li va donar totes les explicaci-carrer del Sol, van iniciar consultes amb un advocat ons i al mateix temps li va oferir el seu ajut.conegut de l’Adelina. Amb aquest primer advocat A cavall dels anys 1998 i 1999, els veïns afectats vanes van emprendre determinades accions legals, el començar a actuar penjant pancartes als balcons deresultat de les quals no va ser gens favorables als in- les seves cases amb eslògans com ara: “Salvem elteressos dels afectats. A l’any 1997, la Teresa s’en va Casc Antic”, “No a la destrucció del Casc Antic” ianar a consultar un altre despatx d’advocats amb “Montfort tens el poder però no tens la raó”.qui van començar a parlar de la conveniència decrear una plataforma veïnal. La Teresa Casadó va pensar que s’havia d’informar a la ciutadania del Pla urbanístic que es preteniaViladecans Punt de Trobada - Núm. 50 - Desembre 2011 20
  • 21. executar. Calia fer-ne difusió. Ésper això que va creure, al tenirla Fira de Sant Isidre a prop, queseria bo de presentar al concurs-exposició de fruits del camp unapanera com a denúncia del quees pretenia fer al carrer d’ÀngelGuimerà. Així doncs, el marit dela Teresa se’n va anar a la Coope-rativa Agrària a inscriure-la peral concurs en la modalitat artís-tica.Van començar l’elaboració de lapanera construint amb marque-teria el perfil de les cases ame-naçades i, entre tota la família,mantenint-ho en secret, van anarcobrint la fusta amb gra de dife- Pancartes als balconsrents tipus i colors. La idea era era un dels afectats i jo m’hi vaig La primera acció que es va em-fer un gegant construït amb pells implicar”. prendre va ser expressar pública-d’hortalisses, al qual li sortien els ment el rebuig al Pla cada dijous A partir d’aquí és quan es cons-diners de les butxaques, atan- a les 7 de la tarda, primer en for- titueix formalment la Plataformasant-se amb actitud amenaçadora ma de manifestació, després en Salvem el Casc Antic i comencenal damunt de les cases del carrer forma de concentració a la plaça les reunions un cop per setma-Àngel Guimerà. Amb el treball de la Vila. Cal destacar la volun- na, primer al Centre Cultural ienllestit i arribat el moment de tat i l’esforç dels organitzadors després a cal Carcereny ja com atraslladar la panera fins el recinte de mantenir el caràcter pacífic seu permanent de l’entitat. Vandel concurs, van decidir d’espe- de les concentracions, procurant ser molts els viladecanencs querar-se fins a la una de la matina- sempre d’evitar o reconduir les es van anar aplegant a l’entornda per tal de ser dels últims i així actituds poc respectuoses que en de la Plataforma per treballar-passar el més desapecebuts pos- alguna ocasió s’havien produït hi o donar-hi suport, també vansible. Així doncs, arribada l’hora per part d’alguns dels assistents. ser moltes les entitats que es vanvan col·locar la panera al seu lloc i oferir per colaborar, com també El setembre d’aquell mateix anyvan marxar. A l’endemà es va pro- ho van fer els partits polítics. El de 1999, la Plataforma va organit-duir l’enrenou. La Teresa Casadó nucli més actiu estaria format per zar per la Festa Major la Festa delsexplica que les autoritats muni- unes 20 o 25 persones i a les as- Aparadors. El carrer es va conver-cipals van exigir que es tragués semblees s’havia arribat fins a la tir en una llarga sala d’exposici-aquella panera o no s’inaugurava vuitantena de participants. ons amb fotografies antigues perla fira. La Cooperativa Agrària,organitzadora de l’exposició, va Amb la Plataforma engegada, el les parets, mentre que els apara-fer costat a la Teresa i al final van Sergi Camí se’n va anar a veure dors de les botigues i també al-inaugurar el concurs amb l’acord l’Encarni García, la ceramista de gunes cases obertes, oferien unaque es traguessin els diners de les la planta baixa de cal Barber, con- mostra d’elements antics combutxaques del gegant. vencent-la que s’integrés a l’orga- ara vestits de les àvies i diferents nització. Ella mateixa explica que estris i objectes que van cridarLa panera de denúncia que la Te- l’atenció i la curiositat dels molts després d’acceptar l’oferimentresa i la seva família havien pre- viladecanencs que es van acos- del Sergi van nomenar-la porta-sentat a la Fira de Sant Isidre va tar a visitar l’exposició; al mateix veu en una assemblea a la qualrepresentar un punt d’inflexió en temps es van fer llaços verds per ella no havia assistit. L’Encarniaquell incipient moviment veï- a la solapa: Posa’t el llaç pel Casc va proposar de compartir la res-nal. El Joan Bonich Roset ho ex- Antic. ponsabilitat amb l’objectiu queplica així: “Aquella panera va ser el càrrec fos més representatiu, i Jaume Lligadas Vendrellel detonant perquè la Plataforma finalment es va acordar nomenarcomencés a funcionar. El seu im- l’Encarni García i el Joan Bonichpacte va fer conscienciar molta com a coportaveus de la Platafor-gent, el meu cunyat Anton Piqué ma Salvem el Casc Antic.Viladecans Punt de Trobada - Núm. 50 - Desembre 2011 21