Punt de Trobada 40
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Punt de Trobada 40

on

  • 1,003 views

Publicació independent d'informació i opinió

Publicació independent d'informació i opinió

Statistics

Views

Total Views
1,003
Views on SlideShare
981
Embed Views
22

Actions

Likes
0
Downloads
3
Comments
0

3 Embeds 22

http://pdtviladecans.blogspot.com 11
http://mosquiticamell.blogspot.com 10
http://www.blogger.com 1

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Punt de Trobada 40 Punt de Trobada 40 Document Transcript

  • http://puntviladecans.blogspot.com puntviladecans@telefonica.netPunt de trobada Viladecans 40 Any 5 15 de gener de 2011 Publicació independent d’informació i opinió Any de Mil·lenari, any d’eleccions El 29 d’abril d’aquest any que acabem de començar, en farà mil que el comte Ramon Borrell i la seva muller Ermessenda van escriure la frase aquella que ja tothom coneix i que parla del “locum nominatum Canis Vallis Sancti Clementis”, el primer esment escrit del paratge on ara vivim les gairebé 65.000 persones que formem la ciutat de Viladecans. No està gens malament. Mil anys d’història. Fa mil anys, la poca gent que devia haver-hi per aquí, s’havien d’espavilar per sobreviure en un espai més aviat insalubre i que, a més, depenia d’uns senyors que no tenien gaire interès a assegurar-los una vida mínimament digna. Els senyors eren els amos, i els habitants del locum nominatum Canis Vallis Sancti Clementis no podien fer gaire cosa més que treballar i obeir. Per això té una especial gràcia que el mil·lenari del nom de Viladecans s’esdevingui ben pocs dies abans (vint-i-tres, concretament) de les eleccions municipals. Quina diferència, i quin im- mens progrés! Podrem dir el que vulguem sobre la qualitat de la nostra democràcia, i podrem criticar-la tant com considerem oportú. Però certament que ara, en aquest 2011, les nostres pos- sibilitats de gestionar el nostre futur no tenen punt de comparació amb les dels nostres mil- lenaris avantpassats. Però atenció. Dir això no és dir que ja està bé tot, que no cal fer res més. Dir això és tot el contrari. És dir que hem d’avançar molt més en l’interès pel col·lectiu, en el fer possible que tothom pu- gui viure feliç, en l’assegurar que la nostra ciutat sigui un espai amable on faci de bon estar-hi, i sense cap exclusió. I és dir que tots, tant el conjunt de la ciutadania com aquells que són elegits per dirigir la gestió de la cosa pública, hem de creure, ben fermament i ben sincerament, que to- tes les veus han de parlar i han de ser escoltades, i totes les mans han de tenir ganes de treballar i han de tenir els canals necessaris per fer-ho. Viladecans té mil anys, i tots n’estem orgullosos. Però Viladecans cal continuar construint-lo, i tots hi hem d’aportar el que som capaços d’aportar, i tots hem de poder fer-ho realment. Sumari Equip de redacció 3 Un Viladecans cosmopolita. Luis Miguel Narbona Anna Besora 4 El gegantó del Mestre Pau Casals. AMPA Pau Casals M. Carmen Castellano 5 Una nit per recordar. Josep Ginjaume Maria Comas Josep Ginjaume 6 Els colors de la música. José Luis Atienza Josep Lligadas 7 Viladecans, el repte de la llengua. Josep Lligadas Miguel de la Rubia 8 El canvi climàtic a Viladecans. Jordi Mazon Mercè Solé 9 Fires de Vila-de-cans. Vicenç Castelló La distribució d’aquest butlletí es fa 10 Viladecans, ¿de derechas? Miguel de la Rubia per correu electrònic. Si no desit- geu rebre’l només cal que ens ho 11 Escoltar per fer propostes. Bàrbara Lligadas comuniqueu. I si voleu que li envi- 12 Cantada nadalenca. Idoia Baixench em a un amic o amiga vostres, feu- nos arribar la seva adreça. Gràcies. 13 Tres reis i un mamut. El Mamut de Viladecans Si voleu enviar articles per publicar, 14 La mirada aguda: La polla blava (Porphyrio Porphyrio). Eio tingueu en compte que han d’anar Ramon signats i no sobrepassar les 40 ratlles o les 600 paraules. Els hauríem de 15 Les nostres entitats: El Centre Cultural Sant Joan. Jaume Lli- tenir abans del dia 8 de cada mes. gadas 16 Històries viladecanenques: Home-nassos al bat : Fèlix Cano El nostre correu electrònic: i Josep Porcar (1). Andreu Comellas puntviladecans@telefonica.net 18 Conèixer Viladecans: Els Consells Populars de Cultura Ca- El nostre bloc: talana (1). Josep Mumany http://puntviladecans.blogspot.com
  • Dissabte 22 de gener LA NIT 6,30 del vespre DEL MAMUT a la Plaça de la Vila Festa Major d’Hivern 2011 Hi pot haver una manera millor de celebrar-la? Cercavila T’ho perdràs? amb torxes i vi calent Amb aquest recorregut: Plaça de la Vila, Àngel Guimerà, Sant Joan, Rambla Modolell, Àngel Arañó, Doctor Reig, Jaume Abril, Plaça de la Vila Vine amb el mocador del Mamut!Viladecans, punt de trobada - Núm. 40 - Gener 2011 2
  • Un Viladecans cosmopolitaD e 1989 a 1990 vaig gat, com Sant Vicenç dels Horts amb uns anys de retard i es tro- estar recollint dades o Sant Boi, Viladecans va ser una ben en plena fase de reunificació per realitzar la meva localitat pionera en l’assenta- familiar, creixent la migració es- tesi de llicenciatura ment d’estrangers. Fa més de 35 trangera molt més ràpidament.“Marroquins a Viladecans”. No anys que les primeres famílies de Precisament per haver encunyatsuposava que 21 anys després marroquins es van instal·lar a la una primerenca identificaciócontinuaria recollint dades a la nostra ciutat. amb un perfil de migració mar-ciutat i analitzant el seu procés Els veïns d’origen estranger su- roquina, la major part dels veïnsmigratori. Moltes coses han can- posen el 9,33% de la població pot estar pensant bàsicament enviat des de llavors, la ciutat ha total; xifra significativament més immigrants procedents del Mar-passat de 48.298 a 65.045 habi- baixa que la mitjana a Catalunya roc, però el cert és que Vilade-tants en una dinàmica de creixe- i del nostre entorn: cans s’ha convertit en una ciutatment que ha convertit les ciutats plenamentdel Baix Llobregat en receptores cosmopolitade tot un moviment migratori de % estrangers sobre la població total. 2009 Fons: Idescat 1/1/09, Padró Viladecans 30/11/09 on conviuenpersones que han sortit de Barce- veïns proce- 18,90%lona i l’Hospitalet buscant millor 20,00% dents de 78 16,60%qualitat de vida i preus més asse- 18,00% 16,00% 15,40% països delsquibles a l’habitatge. Viladecans, 14,00% 12,40% cinc conti-igual que durant tot el segle XX, 12,00% 9,33% nents. 10,00%continua sent un lloc d’immigra- 8,00% De tots elsció. Si alguna cosa caracteritza la 6,00% 4,00% estrangersnostra població de forma evident 2,00% residents,és el creixement demogràfic a 0,00% únicamentpartir de constants arribades de Viladecans Baix llobregat Barcelonés Àmbit Catalunya Metropolità el 37,2% sónveïns forans. Vam iniciar el se- (demarcació) d’origen afri-gle XX amb 1.119 viladecanencs; cà, el 23% sónde 1900 a 1936 la població es va La diferència amb l’entorn i la europeus, 7,6% asiàtics o 33,7%triplicar, del 1936 al 1960 es du- resta de Catalunya s’explica per americans. Gairebé tothom pen-plica, de 1960 al 1965, en tan sols la característica de Viladecans sa en la immigració irregularcinc anys, gairebé va tornar a du- de ser pionera en immigració com un element bàsic de l’aug-plicar-se, per passar a triplicar-se estrangera. Inicialment teníem ment de la immigració, quan lesen els següents 10 anys, aconse- migració estrangera quan en la reunificacions familiars de formaguint els 36.270 habitants el 1975. resta de Catalunya no era signi- totalment regular (matrimonisDes de llavors, el creixement, en- ficativa i aquí es va encunyar la que s’ajunten després d’anys decara que important, s’ha alentit. imatge d’un fet diferencial de la separació i fills que s’uneixen alsAquest creixement demogràfic, nostra ciutat. Quan el fenomen seus pares) han suposat una partconstant des de mitjans dels 80, es va anar estenent a altres zones considerable d’aquest augment.ha permès anar “cosint” urbanís- de Catalunya aquí començava a Finalment assenyalar que la crisiticament els diferents barris, his- estabilitzar-se, produint-se el fe- que arrosseguem al país des detòricament separats, i configurant nomen de la reunificació famili- fa dos anys comença a revelar elsun perfil més cohesionat després ar i augmentant dràsticament el seus efectes en la migració estran-del creixement urbanístic espe- nombre d’immigrants, el que ens gera. L’arribada de nous ciuta-culatiu i sense planificació de cap va fer ressaltar respecte a altres dans d’origen estranger s’ha anattipus dels anys 60 i 70. zones. Una vegada consolidades alentit de forma progressiva i, aSimultàniament al creixement les famílies, la reunificació fami- Viladecans, per primera vegadademogràfic general s’ha produït liar decreix dràsticament i la po- el nombre de residents d’origendes dels anys 70 del segle passat blació estrangera creix de forma estranger s’ha reduït en l’últimuna gradual arribada d’immigra- més continguda. Mentrestant, any en 40 persones.ció estrangera. Juntament amb altres zones de Catalunya viuenaltres municipis del Baix Llobre- el mateix procés de reunificació Luis Miguel NarbonaViladecans, punt de trobada - Núm. 40 - Gener 2011 3
  • El gegantó del Mestre Pau CasalsA questa iniciativa va timbalers, uneix els CEIP Àngela sorgir a la nostra es- Roca, Pau Casals i Doctor Trueta, cola, l’escola pública a l’IES Sales i als Diables de Vila- Pau Casals, amb mol- decans.ta il·lusió l’any 2008. La nostra Les finalitats d’aquest progra-idea era crear un moviment que ma, al qual l’Ajuntament apor-integrés l‘escola dins del marc ta 3.643,75 euros, és fomentarmulticultural del barri de Sales la cohesió social, en un entornon estem ubicats. Aquest és un multicultural, mitjançant la dina-barri de moltes i diverses cultu- mització de la cultura tradicionalres que de mica en mica, i molt lí- catalana, i organitzar activitatscitament, estan establint els seus educoculturals en xarxa, entrecostums i noves arrels al nostre l’entitat dels Diables, els centresentorn. educatius organitzadors i les res-Nosaltres no podíem deixar pas- pectives AMPA.sar una oportunitat com la que En aquests moments, ens trobemse’ns oferia, de crear un projecte en una nova situació de continu-a través de l’escola oberta al bar- ïtat en aquesta línia, la de crear iri, per donar a conèixer els nos- potenciar les nostres tradicions, d’un futur Esbart Dansaire de Vi-tres costums i les tradicions de presentant fa pocs dies a l’Ajun- ladecans.la cultura catalana. Quin millor tament un nou projecte que portaprojecte que la realització d’un Des de la nostra escola, continu- per nom Danses Populars Catala-gegantó del mestre Pau Casals, arem treballant en aquesta línia nes, en el qual estan implicadesmúsic català de qui la nostra es- per fomentar els nostres costums novament, l’Entitat del Mamutcola porta el seu nom orgullosa- com a poble català, respectant de Viladecans i la nostra AMPAment. Aquest projecte relacionat sempre les diferents i diverses de l’escola Pau Casals. Encaraamb la cultura popular catala- cultures que conviuen al nostre està en estudi, però seria una bo-na, aquest cop amb els gegants i entorn. níssima ocasió per a la creació AMPA Pau Casals Vols ajudar alguns nens i nenes a fer els deures? Càritas està preparant un nou projecte per fer REFORÇ ESCOLAR a Viladecans. Es farà als locals de la parròquia de Santa Magdalena , al Grup Sant Jordi , els dilluns i els dimecres a la tarda , de les 17’15 a les 18’45h Es tracta de donar un cop de mà a l’hora de fer els deu- res a molts nens i nenes que tenen dificultats a escola . Es farà amb l’assessorament de professionals. Però fan falta voluntaris. Per què no hi col·labores? Truca a Càritas (93.652.57.70) i pregunta per l’agnès.Viladecans, punt de trobada - Núm. 40 - Gener 2011 4
  • Una nit per recordarH o explicàvem fa un gar eficàcia, imaginació parell de números. i multiplicitat de recur- L’Àtrium Viladecans sos dramàtics i estètics. va ser el passat 17 Ell mateix va demostrarde desembre escenari de la 60a en la roda de premsa deNit de Santa Llúcia, una de les presentació de l’acte unavetllades literàries més impor- grata sorpresa pel nivelltants de l’any, organitzada per i la implicació dels inte-Òmnium Cultural. La cita va ai- grants del Mossèn Cinto,xecar expectatives i les va com- entitat de llarga tradicióplir amb escreix. L’engranatge al nostre poble i símboli la infraestructura inherent a de la tradició teatral queuna entitat com la convocant es impregna Viladecans desvan manifestar amb tota la seva de fa dècades.forma i contundència convertint Menció especial van me-per unes hores la nostra ciutat en rèixer també els actescapital de la cultura catalana. previs organitzats a CanUna nodrida representació d’ex- Xic amb la col·laboracióponents de la literatura, del món de diverses entitats lo-creatiu, cultural i periodístic ca- cals i persones a títol in-talà hi va prendre part a través de dividual. En destacariales diverses categories i premiats el concert de Manu Guix(Novel·la, Poesia, Contes, Narra- el dissabte 11 a la nit: eltiva juvenil...) demostrant un cop professor de l’acadèmia El pintor Joan Pere Viladecans (casualitat o no)més que la nostra cultura és mo- d’Operación Triunfo (Tele va ser l’autor del cartell de la 60a edició, on podem veure una espelma que desprèn les lle-derna, atractiva, dinàmica, diver- 5) va presentar amb sol- tres que il·luminen la Nit de Santa Llúcia.sa, competitiva i d’una qualitat, vència i bona acollida elcom a mínim, comparable a la seu últim disc on versi-de qualsevol altre país del nostre ona onze clàssics de Lluís Llach. ria com són l’Àtrium i Can Xic; ientorn. Això malgrat no disposar També van ser concorreguts el sobretot les gràcies i el reconeixe-dels mecanismes d’un Estat que contacontes a càrrec de la nostra ment per la col·laboració altruistala vetlli i la promogui en igualtat veïna Annabel Ballester, una tau- i compromesa als molts conciuta-de condicions. la rodona sobre la importància de dans que van participar i viure laLa Nit de Santa Llúcia va ser, la cultura amb Txe Arana i Bien- 60a Nit de Santa Llúcia com unadoncs, una nova ocasió de rei- ve Moya o la xocolatada i les acti- experiència enriquidora que devindicació nacional dels Països vitats lúdiques per als més petits ben segur ens quedarà a tots perCatalans, de prendre conscièn- de l’endemà diumenge. al record.cia i recordar que la llengua i la En definitiva, la catalanitat es va Josep Ginjaumecultura catalana van més enllà expressar amb tota la seva esplen-de les fronteres o demarcacions dor a mitjans d’aquest desembrelegalment establertes. Va ser mo- i és motiu d’orgull i celebració,ment per valorar i encarar amb perquè això no passa gaire sovintoptimisme el futur. I va ser tam- a la nostra ciutat (pensem només,bé, a escala local, un abans i un per exemple, en la poca transcen-després per a l’Agrupació Cultu- dència de la diada de Sant Jordi Més informació i premiats:ral Mossèn Cinto, que va exercir en comparació amb altres loca- http://nitdesantallucia.om-de fil conductor de la gala amb litats). L’agraïment a Òmnium nium.catgran solvència sota la batuta del Cultural, especialment a la seva Gala retransmesa per TV3:director de la companyia Come- secció comarcal del Baix Llobre- http://www.tv3.cat/diants, Joan Font. Un expert en gat; a l’Ajuntament, per cedir dos videos/3273770la matèria que va saber conju- equipaments de màxima catego-Viladecans, punt de trobada - Núm. 40 - Gener 2011 5
  • Estampes del segle XX/ 10 Els colors de la músicaA penes quatre mesos després que el Tribunal Suprem declarés il·legal Comissions Obreres, elmateix juny de 1967 que va sortirel Sargent Pepper dels Beatles, elsBlack Boots van fer la primera ac-tuació de la seva història al Coco-drilo Llorón. Van començar sensecantant. El Jaume Puig i el JoanPugés s’alternaven en les veussolistes, i el Jaume Cabistany i elVicenç Domènech ajudaven enels cors. El grup va acollir unacurta temporada un eivissencmassa aficionat a les nits bogesi accidentades, finalment substi- Els Black Boots al casino de Gavà per Sant Joan de 1968tuït pel Sebastià Oriol, propietarid’una veu amb textura de can- Anar a ballar llavors era anar a de pescadors, en pendent cap altant negre. Era el millor moment, escoltar música en viu, a l’aire passeig del mar, també portavenarribava el soul que trencava la lliure a l’estiu, sota teulada la res- al carrer del pecat, un pecat mésdiscriminació racial de la música ta de l’any, en les mateixes sales de pensament que d’obra. Anari anticipava la imatge dels jocs del de ball on havien ballat els joves amb els Black Boots a Sitges no68 amb els atletes negres pujant dels quaranta i dels cinquanta. assegurava menjar-se un rosco,al pòdium amb el puny en alt per Eren sales on no faltava la llum, però alguns van menjar la prime-expressar l’ orgull rebel pel seu ja que el ball era lloc de trobada ra hamburguesa de la seva vida,color de pell. i contacte entre els dos sexes i les primeres patates fregides amb aquella situació compromesa exi- maionesa i paperina, o l’últimLa música popular també va can- gia llums i taquígrafs. crit de la gastronomia de baixviar el color de pell i una part del Els Black Boots arrossegaven pressupost: un quart de pollastrerepertori dels Black Boots era tan grups d’amics i alguna amiga a l’ast.negre com el color de les botes delseu nom. Versionaven cançons –fins i tot per anar a ballar les do- Van actuar a tot Catalunya, a laen anglès dels èxits del moment nes tenien mobilitat limitada– i ràdio al carrer Casp i guanyarcom I’m Believer dels Monkees i Sitges era el desplaçament pre- algun concurs de grups –la tele-sobretot Con su blanca palidez dels ferit de l’estiu, a qualsevol de les visió era un horitzó gairebé in-Procol Harum, però també l’I feel dues pistes enjardinades de noms abastable, fins i tot per a grupsgood de James Brown, la Terra de tan suggeridors com El Retiro o com Pic-nic que llavors triomfa-les mil danses del Wilson Pickett o El Prado. ven amb Cállate niña– però el seules balades d’Otis Redding. Anar a Sitges per a un jove de Vi- hàbitat natural era Viladecans i ladecans era com anar a un altre Gavà. A Gavà actuaven al Casi-El grup era més que un grup. Hi món. Quan passaven l’estació de no, que tenia sala d’hivern tanca-havia els dos chispas, el Salva- Vallcarca, que era com una postal da, però també un espai darreredor Bel i el Joan Domènech, que de la contaminació, grisa i pol- a l’aire lliure per les tardes delses barallaven amb aparells i mi- segosa per la fàbrica de ciment, diumenges d’estiu. A Viladecanscros amb irrefrenable tendència i després dels túnels apareixia tocaven a Can Batllori i a un lloca acoblar-se enmig d’una cançó, Sitges, era el més proper a viat- inversemblant: el Nido de los Re-i un mànager, el Fernando Prat, jar barat a un paradís assequi- tales. (continuarà)que s’ocupava de trobar-li actua-cions al grup. ble. Els carrers blancs del poble José Luis AtienzaViladecans, punt de trobada - Núm. 40 - Gener 2011 6
  • Viladecans, el repte de la llenguaL a llengua catalana, a Vi- mís diguem-ne sagrat per part ladecans, necessita ser de les nostres administracions potenciada. Ho necessita públiques. Perquè els sectors a tot Catalunya, sobretot on menys ha penetrat el cata-ara que patim els bombardeigs là és on més imprescindible ésdel PP i companyia, secundats fer-lo visible. 2.pel Tribunal Constitucional i el Una cosa semblant s’hau-Tribunal Suprem, que sembla rien de proposar les en-que parlin d’una Constitució di- titats amb alguna incidènciaferent de la que vam votar l’any pública: associacions, partits,1978. En aquella Constitució, us o el que sigui. Encara que l’ac-ho juro, la llengua catalana hi tivitat que convoquin sigui entenia bona cabuda i bon recorre- castellà, caldria que en la con-gut. Però ara aquella Constitució vocatòria el català hi fos pre-sembla que ens l’hagin segresta- sent d’alguna manera o altrada. Jo espero que el Parlament i sempre.el Govern de Catalunya faran lafeina que els toca fer en aquestcamp tan determinant. 3. Després d’aquestes dues primeres coses elementals, la tercera seria ja de més volada. seriós com per saber posar-se d’acord.Però bé, parlem de Viladecans, iamb la mirada posada en els quielegirem per governar la ciutat el Jo proposo, i demano, que des- prés de les eleccions municipals, 4. I el quart potser sonarà més estrany, però com que a un servidor li sembla també molt i independentment de com que-proper 22 de maig. A Viladecans di el govern, els partits que va- important, doncs el dic, i sensehi ha feina a fer, i a molts nivells, loren la llengua catalana i creuen circumloquis. I és que caldria evi-perquè aquí el català està en evi- que mereix ser potenciada (és a tar al màxim associar la defensadent situació minoritària. Es fan dir, dels de l’actual consistori, de la llengua catalana a la reivin-coses, i bones coses, però se’n po- el PSC, CiU, ICV-EUiA i ERC), dicació independentista. Quandrien fer més, i se n’haurien de s’asseguin en una taula i pactin s’insisteix, com a vegades es fa,fer més, si volem que la llengua unes quantes mesures i iniciati- que l’única manera de defensarcatalana tingui la difusió que me- ves per afavorir la seva difusió. la llengua catalana és treballarreix tenir. Jo assenyalaria quatre Actualment, a Viladecans tenim per la independència de Cata-camps d’actuació: ja unes quantes bones coses: des lunya, s’està aconseguint que1. Que, mai, cap de les comu- de la Xarxa Parlar per Conviure molta gent, que no considera la nicacions que emeti l’admi- a les parelles lingüístiques i al- independència cap cosa desitja-nistració pública en el nivell que tres iniciatives de diversos tipus. ble, es vegi abocada a pensar quesigui, estigui només en castellà. Doncs es tractaria de veure com això de la defensa de la llenguaPerquè, encara que sembli men- es potencia més això, i què més no va amb ell, i perdi les ganestida, hi ha organismes depenents es pot fer. Ja sé que cada partit té de treballar pel tema. La defen-de l’administració pública que programes màxims sobre aquest sa i la potenciació de la llenguaa Viladecans (i, atenció, que no tema que són inassumibles pels catalana ha de ser cosa de tots,m’estic referint a cap organis- altres. Però si hi ha ganes de fer i tothom s’hi ha de poder sentirme municipal) envien cartes a la feina ben feta, cal ser capaç de còmode. Si no, mal anirem…gent només en castellà, o fan car- posar-se d’acord amb un mínim Josep Lligadastells anunciadors només en cas- comú denominador, i deixar clartellà. Això no hauria de passar a la ciutadania que això és proumai, hauria de ser un compro-Viladecans, punt de trobada - Núm. 40 - Gener 2011 7
  • El canvi climàtic a ViladecansE l físic Michio Kaku, cate- de nosaltres hauria d’anar enca- Moltes són les reflexions que po- dràtic de física de la Uni- minada a minimitzar les emissi- den sorgir d’aquests resultats, so- versitat de Nova York, ons dels gasos d’efecte hivernacle bretot per als qui ens governen, i defineix quatre tipus de i fer de les nostres accions siguin que deixo per a un altre Punt decivilització a l’Univers, suposant sostenibles de veritat, és a nivell Trobada. Potser només apuntar queque n’existissin a més a més de polític que s’han de prendre les donada la magnitud del problema,la nostra en el Cosmos, en funció decisions més importants, les que la creació d’una comissió cívica dede la manera que obtenen l’ener- ens han de conduir cap a una ci- canvi climàtic local, i fins i tot, aragia per a subsistir. La civilització vilització tipus I. I en això tenen a que s’acosten eleccions locals, latipus 0 és aquella que obté la seva dir molt les polítiques locals, tant de la creació d’una regidoria dedi-font d’energia de plantes i ani- si són d’esquerres com de dretes. cada exclusivament a aquest afermals morts. Aquesta és la nostra. Com serà el clima a Viladecans a hauria d’estar en l’ordre del diaObtenim energia cremant plan- finals del segle XXI si els nostres dels programes electorals dels di-tes i animals fossilitzats. En un governants no es prenen seriosa- ferents partits polítics locals, tantany els 7.000 milions d’habitants ment el problema del canvi cli- de dreta com d’esquerra.del planeta consumim el que a la màtic, i no ens encarrilen cap aTerra li ha costat un milió d’anys Jordi Mazon una societat tipus I? El projectegenerar com a dipòsit geològic. PRUDENCE de la Unió EuropeaLa civilització tipus I és aquella permet fer simulacions a esca-que extreu l’energia del propi la regional mitjançant el modelplaneta: el vent, les marees, la ca- numèric PROMES, i que l’autorlor interna, etc... La tipus II, obté d’aquest article ha aplicat al casl’energia de les estrelles (energia de Viladecans. Les figures 1 i 2solar), i la tipus III, de la galàxia. adjuntes permeten comparar laTot i que alguns països comencen temperatura mitjana mensual i laa despuntar cap a societat tipus precipitació de cada mes per a dosI, encara som tipus 0, i això és períodes: 1960-1990 (dades reals) i Figura 2. Les barres negres (o lala causa de l’escalfament global. 2070-2100 (segons el model PRO- línia negra que les ressegueix)Ningú no nega ja que el clima ha MES). indiquen la precipitació mitjanacanviat, està canviant, i que els del període 1960-1990, i les gro-propers anys aquest canvi es farà gues la mitjana que s’espera permés evident. I pràcticament hi ha al període 2070-2100. En generalun consens a nivell científic en hi ha un descens de la precipita-atribuir aquest canvi a l’activitat ció, excepte a la tardor on s’incre-antròpica, amb l’emissió massiva menta, molt probablement per lades del 1850 de gasos d’efecte hi- gran quantitat de vapor d’aiguavernacle, principalment el diòxid que hi haurà a l’atmosfera delde carboni alliberat en la combus- Delta, amb unes temperaturestió dels combustibles fòssils. Des molt elevades i un mar molt més Figura 1. En color vermell la calent. Això pot indicar un incre-dels anys 90 del segle XX aques- temperatura mitjana mensual ment de les pluges torrencials. Sites emissions s’han incrementat per al període 2070-2100, i en la mitjana anual entre el 1960 iexponencialment. blau la que hi va haver entre el 1990 fou de 650 mm, per al darrerEl canvi climàtic és el problema 1960-1990. Cal destacar dues co- trentenni del segle XXI s’esperenambiental, social i econòmic més ses. Primerament, que si en el mitjanes de 570 mm. Cal desta-important al qual s’enfronta la període 1960-1990 la tempera- car però unes primaveres més tura mitjana fou de 16ºC, per al seques, i uns estius amb molthumanitat en el seu conjunt. Tots i període 2070-2100 s’espera una poca pluja. Si tenim en comptetotes en som responsables, els més temperatura mitjana anual de que la temperatura estival seràde 7.000 milions d’habitants del 19,2ºC. Per altra banda, els me-planeta, ja que d’una forma o una molt més alta, el panorama pels sos d’estiu es fregaran els 30ºC a nostres boscos i ecosistemes ésaltra, en major o menor mesura, finals del segle XXI, mentre que realment preocupant, així comsom consumidors de productes entre el 60 i el 90 del passat segle per a la salut dels nostres vilade-que han emès aquests gasos. Tot i XX no se superaven els 25ºC de canencs del futur.que l’acció individual de cadascú temperatura mitjana estival.Viladecans, punt de trobada - Núm. 40 - Gener 2011 8
  • Fites de Vila-de-cans N o hem tingut sort, algú més ha trobat les fites de VILA-DE-CANS i n’ha fet un mal ús. La separació dels termes de Viladecans i Sant Climent, està marcada amb una sèrie de fites de notable antiguitat. Algunes d’aquestes fites ja estan relacionades al llistat del precatàleg de patrimoni –malauradament, pel que sembla, el catàleg definitiu encara és lluny de ser enllestit– i comentades en aquesta mateixa revista. La gent del Grup Tres Torres ens hem dedicat a buscar totes aquelles fites que encara continuen a la vista, així com de les barraques de vinya que hi ha al nostre terme per tal de reconstruir-les, si més no alguna, si el propietari hi té interès. Ja portem onze fites localitzades (més endavant farem un article relacionant totes les fites trobades i fins i tot es podria fer una excursió pel perímetre del nostre poble), però ens ha entristit que una de les fites, situada al peu de la muntanya de Sant Ramon, ha estat esmicolada. És incomprensible que algú pugui sentir plaer trencant i desfent el nostre pa- trimoni, un patrimoni que per tenir-lo han hagut de passar molts anys i que ha fet que Viladecans sigui com és i que és com ens agradaria que se’l trobessin els que vénen darrera. Semblaré tonto, però cada vegada que trobem una nova fita salto d’alegria i estic esperant el dia que pugui explicar als meus conciutadans el que hem trobat i resulta que, abans d’acabar la feina, ens trobem que una d’elles ha estat destrossada. No sé si paga la pena seguir ja que et fa pensar si algú no acabarà destrossant-les totes, quan sàpiga on són. M’agradaria saber què hauríem de fer per aconseguir que tothom respectéssim les persones, les idees i els béns materials encara que aquests no siguin els que més ens agraden. Salut i que tots tinguem un bon any. Vicenç Castelló SolinaViladecans, punt de trobada - Núm. 40 - Gener 2011 9
  • Viladecans , ¿de derechas?S e nos fue el 2010 y se nos presenta un 2011 con no menos incertidumbre, pues nos ha- blan de paro, de recortes sociales, de subi- das de precios por encima del IPC y unamás concreta, la subida exagerada de la luz. Eneste 2011 también nos encontraremos por el cami-no con unas elecciones, esta vez municipales.Las pasadas autonómicas dejaron un mal sabor deboca a todos aquellos que nos consideramos de iz-quierdas. La izquierda plural fue excluida del Go-vern de Catalunya, y según creo yo, no por que nohicieran una gestión de lo más progresista y avan-zado de Europa. El poder económico y mediáticoen manos de la derecha catalana fueron determi-nantes para poner en jaque repetidamente al “Go-vern d’Entesa”, resaltar los errores cometidos y es- lejos de querer la mejora de la mayoría apuestanconder los aciertos. Pero no sólo se pueden achacar por la mejora de unos pocos o pretenden dividir lalos resultados a estos factores, pues la crisis, el es- sociedad en función de la lengua que hablan o delpañol-populismo y el factor migratorio por un lado origen que tienen y otras fuerzas que pueden go-y por otro los problemas y actuaciones políticas en bernar para favorecer un Viladecans de la mayoría,el seno de los partidos del Govern, han sido otros en un sentido progresista y de salida de la crisis,de los factores que han influido de manera decisiva donde se favorezca a las clases populares.en el recuento final. Y es que aunque algunos se empeñen en negarlo,En Viladecans, los resultados no han ido en senti- todavía hay diferencias entre la izquierda y la de-do contrario. Viladecans, una población en la que recha, y sobre todo entre políticas de derecha enca-la diferencia izquierda-derecha en lo que respecta minadas a favorecer a banqueros y grandes empre-a apoyo electoral, era sin duda claramente favora- sarios, frente a políticas de izquierdas que sitúanble a las fuerzas de izquierda desde los comienzos como eje fundamental las políticas sociales en be-del periodo democrático, en esta ocasión la suma neficio de la mayoría de los ciudadanos.de las opciones populistas o de derechas ha sido Como siempre los trabajadores, en las elecciones,superior a la de las fuerzas de izquierda. Un mal nos jugamos mucho y ni por un momento me pue-sabor de boca también aquí en Viladecans. Pero ese do imaginar que por la abstención de trabajadorasmal sabor de boca se ha visto acrecentado con la in- y trabajadores, se posibilite que haya en Viladecanscorporación de la derecha fascista al mapa electoral un gobierno de derechas en el que además puedade Viladecans con un resultado nada despreciable. ser figura decisoria un componente de la extremaEn poco, nos veremos de nuevo en la tesitura de derecha.decidir y tendremos que hacerlo esta vez en clavemunicipal, entre unas fuerzas políticas que muy Miguel de la Rubia Coordinadora d’Entitats “El Mamut de Viladecans” mamutviladecans@gmail.com Vols ser de la colla del Mamut? http://elmamutdeviladecans.blogspot.com Per acompanyar-lo a les cercaviles... El Mamut vol companyia. Per donar més vida a les nostres Festes Majors... El Mamut et necessita. Per “mamullar”, quan calgui.... I per tot allò que se’ns acudeixi... Si tens entre 12 i 100 anys, i vols formar part de la Colla del Mamut, posa’t en contacte amb nosaltres: elmamutdeviladecans@gmail.com. A Can Xic, hi trobaràs també fitxes d’inscripcióViladecans, punt de trobada - Núm. 40 - Gener 2011 10
  • Escoltar per fer propostesF a unes quantes setma- com per arreglar Can nes em vaig reunir amb Palmer no compta- les dones de l’Associa- ven amb tota la gent ció Cultural Gitana de que hi ha a l’atur alViladecans, on vaig anar bàsica- propi barri. Crec quement a escoltar-les. Quan vaig aquesta idea és delarribar els vaig donar diverses tot sensata. ¿No tro-publicacions que hem fet des de beu que tindria sentitla Fundació Josep Irla vincula- que l’ajuntament no-des amb el tema del gènere com més concedís obresEl feminisme i Feminitzar el poder, o serveis a empresesapoderament femení i estructures que estiguessin dis-organitzatives (les podeu trobar posades a contractar em va dur a pensar en una altraa la xarxa: http://irla.cat/pu- un percentatge de viladecanencs proposta. El jovent gitano de Vi-blicacions/). Al parlar de gènere i viladecanenques aturades a la ladecans sovint queda reclòs enes van pensar que jo havia anat seva plantilla? el seu gueto. Ells són conscientsa alliçonar-les sobre el maltrac- A més a més, això permetria evitar que s’han d’integrar, però la genttament o quelcom per l’estil. possibles conflictes socials, ja que també els ha de deixar que ho pu-Suposo que estan esgotades de un racisme latent es notava entre guin fer. Un primer pas seria quebatallar contra prejudicis. Un les meves contertulianes causat aquests joves impartissin cursoscop arreglat aquest malentès van pel fet que els treballadors que de “cajón flamenco” a Can Xic,començar a explicar-me les seves estan arreglant el seu barri són per exemple.casuístiques, que van resumir d’origen magrebí. Tothom té dret Com veieu, una tarda escoltantamb un concret “tenim el matei- a treballar, però la pedagogia i la em van dur a pensar en duesxos problemes que tothom, però cohesió social es fan més difícils propostes. Dues propostes basa-agreujat pel fet de ser gitanes”. quan hi ha elevades taxes d’atur des en necessitats reals, les qualsUna de les grans crítiques que i no es fa prou per reduir-les. només es poden conèixer trepit-feien a la gestió municipal és que Després de trobar-me amb elles jant el carrer i conversant amb lase senten abandonades, exem- vaig estar parlant amb José San- ciutadania.plificant-ho amb les obres que tos, president de l’associació i deestan fent amb el Pla de Ponent. Gràcies per tot i fins aviat! la Federació d’Associacions Gita-Elles em deien que no entenien nes de Catalunya, conversa que Bàrbara Lligadas Ballades de sardanes a Viladecans el 2011 16 gener 12 matí Plaça de la Vila Cobla Ciutat de Cornellà 23 gener 6 tarda Ateneu Can Batllori Cobla Ciutat de Cornellà 20 febrer 12 matí Plaça de la Vila Cobla Rambles 27 març 12 matí Plaça de l’Albarrosa Cobla Baix Llobregat 10 abril 12 matí Plaça de la Sardana Cobla Baix Llobregat 5 juny 12 matí Plaça de la Vila Cobla Baix Llobregat 9 juliol 10 nit Rambla Modolell Cobla Rambles 8 setembre 7 tarda Plaça de la Vila Cobla Baix Llobregat 11 setembre 8 tarda Plaça de la Vila Cobla Ciutat de Cornellà 2 octubre 12 matí Plaça de la Vila Cobla Baix Llobregat 6 novembre 12 matí Ateneu Can Batllori Cobla Rambles 4 desembre 12 matí Plaça de la Vila Cobla RamblesViladecans, punt de trobada - Núm. 40 - Gener 2011 11
  • Cantada nadalenca E l passat vespre del 22 de de- sembre, l’Agrupament Coral La Lira va oferir el seu reper- tori nadalenc a una residèn- cia geriàtrica i a la zona comercial de Viladecans. Després d’una setmana carregada de concerts de caràcter més formal, com van ser la participació en el Premi de les Lletres Catalanes i con- certs a Castelldefels i Àtrium, aquesta vetllada va servir per gaudir d’una manera distesa del que més ens agra- da, cantar, i alhora portar els millors desitjos de manera desinteresada a aquells que no sempre poden gaudir de la seva ciutat. Tot i la pluja no vam defallir, i en tres punts comercials vam amenitzar la tarda als ciutadans i co- merciants. Fins i tot un grup de joves va afegir-se a cantar amb nosaltres. Per un altre any repetirem, tot espe- rant que la pluja ens respecti i puguem tenir més públic. Idoia BaixenchViladecans, punt de trobada - Núm. 40 - Gener 2011 12
  • Tres reis i un mamutHa estat la primera vegada que hepres part a la cavalcada de Reis. Emfeia mitja por: sóc un mamut de senti-ments més aviat republicans, m’agra-den més les mamullades que sortir“de secà” i una cosa tan solemnem’espantava una mica.Però em va encantar: vaig anar acom-panyat de tres majestuosos patges,que no em van deixar sol i que em vanguiar. També d’en Juan, la Desi i laIsabel, que s’estrenaven com a colladel Mamut.De fet tampoc no els va costar gaireperquè el camí venia assenyalat perun estel lluminós que s’obria pas acop de pedalada (com són aquestsecologistes!).Vaig recollir unes quantes cartes quedesprés vaig lliurar personalment ases majestats. I vaig descobrir que,entre les moltes utilitats de la mevapanxa-dipòsit hi ha la de fer de bústiaocasional. Em vaig sentir orgullós quealguns nens confiessin més en mi queno pas en els reis, que per senzilletsque vulguin passar no deixen de seruna de les monarquies més antiguesdel món.Vaig descobrir el poder dels caramels.Em sentia tot un capitalista, per unatarda, repartint aquí i allà. Vaig cons-tatar que la voracitat d’alguns “ten-dres infants” i de les seves iaies feiaque en un cert moment ells tinguessinmés caramels que no pas jo mateix...En fi, el millor, sens cap mena dedubte, els ulls, el somriure i la il·lusiódels milers de nens i nenes que veienpassar la comitiva. Confio que els reiss’haguessin portat bé amb ells, per-què no dubto pas que s’ho mereixendel tot.I per acabar només demanaria a l’al-calde a veure si un dia em deixavaaquesta clau màgica de Viladecansque obre totes les llars... Guai, no? El mamutViladecans, punt de trobada - Núm. 40 - Gener 2011 13
  • la mirada aguda secció a càrrec d’Eio Ramon La polla blava (Porphyrio porphyrio) Viladecans 5-01-2011Ocell de l’ordre dels gruïformes, de 48 cm, que és de color blau, fosc a les parts superiors i més pàl·lid al pit, i té les infracobertores caudals blanques, i el bec, la placa frontal, les potes i l’iris roig viu.El bec és robust i les potes són llargues. Habita en canyars i aiguamolls de vegetació densa al sudde la península Ibèrica, a Sicília, Sardenya, el Marroc i Algèria. Actualment és escàs a l’Albufera deValència i molt rar a la resta dels Països Catalans. Font: Enciclopèdia catalana.Viladecans, punt de trobada - Núm. 40 - Gener 2011 14
  • les nostres entitats El Centre Cultural Sant JoanE l Centre Cultural Sant Joan de Viladecans té la seu al carrer Pare Artigas número 2. Són unes dependències i una sala de tea- tre que, tot i ser propietat de la parròquia,les administra de manera autònoma una junta re-presentativa dels socis.El Centre Cultural d’avui és, de fet, la continuació del’antic “Centre Parroquial Catequístic”, que encaramés enrere era anomenat “Centre Catòlic”. L’inicidel Centre Catòlic, situat en les dependències de laparròquia, va ser a principis de 1930. I era hereu del’antic Centre que, amb el nom de “Patronat Obrer”,s’havia fundat el 1912 a les dependències de la Tor-re Modolell, per voluntat de Magdalena Modolell ia instàncies del rector Andreu Samaranch.El Centre Catòlic fou destruït durant la guerra ci-vil espanyola junt amb l’església, rectoria i casa delcampaner. Tot el conjunt va quedar convertit en ungran solar. Anys després, un cop construïda l’es-glésia i amb l’esforç de tot el poble de Viladecans,el dia 5 de novembre de l’any 1950 tingué lloc lainauguració de la sala nova del teatre del que desd’aleshores es va anomenar Centre Parroquial Ca-tequístic. Va ser amb l’obra “Batalla de reines”, dePitarra.La vida artística del Centre, como tota entitat cul-tural, ha tingut els seus alts i baixos. L’època mésesplendorosa fou de 1950 a 1960, en què s’hi feiateatre i cinema. Mentre que a partir de 1966 es vaentrar en una època de decadència. El Centre es tro-bava gairebé tancat, tota vegada que les represen- La primera gran transformació que es fa al Centretacions teatrals eren molt poques, i les sessions de Cultural Sant Joan és l’obra d’ampliació de l’espaicinema s’havien acabat. edificat, amb les sales a la part superior annexa al teatre, els nous sanitaris i l’enrajolat del pati. TambéA principis dels anys 70 neix el grup de teatre L’Es- es va modificar l’escenari.carbat i s’inicien una colla d’activitats teatrals (laprimera, “Pigmalió”, el setembre de 1972) i d’altres Posteriorment s’han dut a terme la remodelació detipus als locals del Centre, que duren un cert temps. la sala i escenari del teatre.Però la consolidació arriba quan a meitat de l’any L’any 2000 es va celebrar el cinquantè aniversari de1974 es forma l’Agrupació Cultural Mossèn Cinto la inauguració.Verdaguer. Aquest grup va ser convidat pel rector S’ha de destacar l’extraordinari servei que les instal-mossèn Salvador Jordi a utilitzar l’espai del Cen- lacions del Centre han donat a la ciutat de Vilade-tre, i així va tornar a arrencar l’activitat en aquest cans. Sense cap mena de dubte la sala de teatre delespai. Centre Cultural Sant Joan és el local més emblemà-Durant tots aquests anys s’hi han fet una sèrie de tic de la part antiga de la nostra població.millores, sobretot des dels anys 80 fins a l’actuali- Jaume Lligadas Bassolastat.Viladecans, punt de trobada - Núm. 40 - Gener 2011 15
  • Històries viladecanenques secció a càrrec d’Andreu Comellas Home-nassos al bat : Fèlix Cano i Josep Porcar (1)F ins el 1992, que vàrem ser sub-seu olímpica, la gent de Barcelona ens acostumava a ubicar en-tre Gavà i Castelldefels, no pasal peu de la muntanya de SantRamon. El beisbol ajudà a posarViladecans en els mapes. Fora deCatalunya només algunes perso-nes de Calaceit, de Tauste, d’Al-cossebre, de Matalascañas o deBenalúa de Guadix sabien, grà-cies a la migració de familiars iamics, que hi havia un poble que Félix Cano, d’esquena, amb el bates deia Viladecans uns kilòme-tres al sud de la capital. Fins i totels turistes dels campings “Toro” La raó de ser sub-seu olímpica Porcar Escrichs. En Fèlix acabài “Ballena” creien estar estiuejant va ser la conjunció d’aquests tres essent l’únic jugador present dea Sitges. Exagero, és cert. ingredients: tenir l’espai necessa- manera activa a tots els triomfs.Per altra banda i sense proposar- ri (el camp), la tradició més que En Josep, com a jugador dei-s’ho, el beisbol contribuí a fer- suficient (fundació de l’any 1945) xà de jugar, quan tenia prop denos més dignes i mereixedors de i el Club Beisbol Viladecans (con- quaranta anys, les dues últimesmillors serveis dels que fins lla- tinuadament victoriós). Aquest copes del Rei. Però aquest pa-vors se’ns atorgaven. Sovint ens havia estat el just guanyador de rell d’homenassos no solamentvolien menysprear dient-nos que totes les lligues nacionals i totes guanyaven a base de les millorsérem de Vila-de-gossos i… qua- les copes del Rei els deu anys batacades, patacades i enguan-si bé callàvem. Exagero, d’acord. previs. De semblant raó, Bada- tades, sinó que, portadors delPerò fins aquell 1992, quan agafà- lona va ser sub-seu del bàsquet, seny i la rauxa necessaris, erenvem la Mohn, més que sovint ens Banyoles del rem, Terrassa del capaços de fer encaixar una dot-tocava anar drets a Barcelona. hoquei i Granollers de l’handbol. zena d’individualitats tendents aSi sortíem a la carretera sempre Amb posteritat al 92, el club tor- qualsevol dissonància i dur-losestàvem embotellats, tant si anà- nà a guanyar en set ocasions la mitjançant una paraula, un gest,vem pel Camí Ral com pel “Gato lliga i en nou ocasions la copa. una mirada o una acció precisa,Negro”... De no tenir, ni cinema Ara, l’exagerat ja no sóc jo, sinó a la concordància imprescindibleteníem. Per veure una pel·lícula, que ho comença a ser el bagatge perquè l’equip perdés el mínimel cinema més proper era el Ma- victoriós. Molt probablement, no de partits.ragall de Gavà. Per ni-ni, ni es- ha nascut, i dificilment ho farà, Encara eren bordegassos (16 anys)tació de tren. L’estació ens la va cap club que pugui acaparar quan ajudaren en les primeres vic-portar l’Olimpiada i us asseguro semblant tresor de manera con- tòries nacionals als veterans Al-que ja no exagero gens. Com que secutiva. fons Barrué, Josep Pallàs, Jaumeno quedava bé que una sub-seu Els responsables principals i en Castañé, Vicenç Santacana, Joanestigués tan mal comunicada, primer pla d’aquesta gesta, dei- Domènech, a l’avui presidentens van plantificar un baixador xeu-m’ho dir ras i curt, varen ser doctor Julio Cano germà d’en Fè-enmig d’enciams i bledes. en Fèlix Cano Ridruejo i en Josep lix, a l’ex president Jordi Amat,Viladecans, punt de trobada - Núm. 40 - Gener 2011 16
  • a en Jaume Puig, a en Fernando Els nostres herois i amics FèlixCarmona, als germans Muñoz, Cano i Josep Porcar, estadística-a en Paco Cereceda i a l’Enrique ment, durant anys batejaren perCortés. Amb el company i amic sobre el 300x1000 de promig (elde la mateixa fornada Josep Se- fet de colpejar bé la bola amb elgura que els feia de catxer de ma- bat, en els intents corresponents,nera més que intel·ligent, en Fèlix arribant com a mínim a primerai en Josep aviat es van convertir base sense que l’equip contrarien el pal de paller d’aquell equip pugui evitar-ho). En Fèlix, algu-que durant els anys vuitanta anà nes temporades feu hit al voltantinjectant a tothom d’aquí bones dels 400. Per altra part, tenint ladosi d’autoestima. possibilitat de jugar en qualsevolDeixeu-me que també us recordi posició defensiva, tots dos desta-i faci reconeixement dels qui fo- caren també com a pitxers durantren els companys protagonistes molts anys. En Fèlix per la sevadels anys noranta: el catxer Juan- precisió i potència, amb llança-ma Salmerón, en Xavi Benito, en ments al voltant del 140 km/h,Gabi Espín, els germans Jordi i i en Josep per la seva varietat deRaul Pérez, en David Porcar, en corbes i enganys sobre el bateja-Marcos Berenguer, l’Enric Fer- dor rival.nández, en Miguel Catalán, i al- Josep Porcar, amb ulleres D’aquests dos referents del beis-guns més que rucament dec estar conquerir alguna heroïna veïna bol, només en Fèlix jugà l’Olim-oblidant. Tots ells continuaren del barri. I domini també d’al- píada de Barcelona. A en Josepenfilant-se a la torre que tenia per tres ja no tant xavals, que aban- me’l deixaren fòra de la pre-se-base en Fèlix i en Josep acceptant donant tot joc, lluita i esperança, lecció, anys abans, els estamentsde bon grat el seu lideratge. Tam- es picaven directament a la vena burocràtics de la Federació. Re-bé hi vam tenir forasters delito- una altra mena d’heroïna, a risc ivindicava amb tota raó, peròsos de fer pinya contribuint a la de deixar aquest barri, sense cap potser massa sonorament per aconsecució del seguit de victòri- compliment, amb bromera a la les fines oïdes de qui manava,es. Foren benvinguts en tant que boca. compensacions a les pèrdues ino posaven en perill el bon rotllo Afortunadament per als més jo- disfuncions que en la seva feinaamistós, la identitat i la raó de ser ves, el Club Beisbol Viladecans, provocava la dedicació intensivadel Club Beisbol Viladecans. foragitat del camp que compartia a la selecció. Per altra part, abansLa cosa de guanyar a l’engròs va des de l’any 1945 amb els xutadors de l’Olimpíada aquest equip na-començar l’any 1982. La crisi eco- de calçotets curts, jugava llavors a cional desgraciadament responianòmica persistent arreu del país i aquells mateixos descampats del més a criteris de quota de clubsa Viladecans en particular, no ens Poblat Roca a tocar del Col·legi que a criteris de vàlua personal.permetia gaires alegries. Els pro- Mestres. Força pares i mares de En Fèlix en canvi, amb l’equipcessos de reconversió i l’atur que l’entorn, amb més angoixa que il- d’Espanya tingué ocassió de ju-se’n derivava posaven la pell de lusió i fent-ne en molts casos un gar a dotzenes de camps d’arreugallina. L’ajuntament, que amb seguiment de regnes curtes, dei- del món i esdevingué figura enprou feines arrencava després de xaren derivar els seus fills cap a els Jocs on també ho varen ser elsles primeres eleccions democràti- aquella pràctica insertada al bell americans, futurs”Hall of fame”,ques i es recuperava de l’ensurt mig de Viladecans, considerada Jason Varitek, Nomar Garciapar-del 23-F, acabava d’ocupar-se de més inòcua que la de trencar fa- ra i Jason Bianchi. Per a la històriala meravellosa herència prede- nals a pedrades i més divertida del beisbol, el nostre paisà queda-mocràtica d’asfaltar l’Albarrosa, i formativa que la de injectar-se rà com el primer batedor olímpicampliar el cementiri i alguna al- estupefaents a la vena. Així, en que aconseguí un gran eslam (ho-tra coseta, sense tenir un duro. l’exercici de la seva responsabi- merun amb bases plenes). Fou enEls descampats del Poblat Roca, litat, alguns d’aquests pares s’hi el partit que Espanya guanyà ade Can Batllori i del torrent Ba- quedaren enganxats i, juntament Puerto Rico al nostre camp muni-llester, que uns pocs anys enrere amb fills i filles, contribuïren en cipal. (Al proper número acabaremhavien estat els camps de batalla bona mesura a fer que el club la història...)de la vaga de la Roca, ara eren anés més enllà del que sempre Andreu Comellasdomini de xavals que jugaven havia estat, un simple lloc de tro-a tirar-se pedres perquè sí o per bada amical per jugar.Viladecans, punt de trobada - Núm. 40 - Gener 2011 17
  • conèixer càrrec del Grup Tres Torres secció a viladecans Els Consells Populars de Cultura Catalana (1)E ls Consells Populars de Cultura Catalana, que mai no es van reconèixer com a enti- tat, es van crear amb l’objectiu de recupe- rar les festes populars arreu de Catalunya.A Viladecans va ser-ne l’impulsor en Jordi Vicen-te, un noi que havia arribat de Begues amb la sevamotoreta, i buscava obrir una llibreria entre Gavà iViladecans. L’atzar o la casualitat, va fer que ales-hores a Gavà s’obrís una llibreria similar a la queell volia muntar, i això el va fer decidir d’obrir-laa Viladecans. Com no coneixia gaire gent, el JordiSoler, un amic comú de Gavà, li va presentar enJaume Lligadas Vendrell, perquè li ensenyés el bar-ri i li parlés de Viladecans.En Jaume i en Jordi van quedar a la rambla, i d’allà Alguns dels membres dels Consells, en l’actualitat.van fer un tomb per el barri antic. Així en Jordiva conèixer què era la Torre Modolell, la Torre del sorgir del Congrés de Cultura Catalana que nasquéBaró, l’edifici del Bofill, els jardins de Can Modo- d’una iniciativa aprovada, el gener de 1975, per lalell, l’església de Sant Joan... Edificis i llocs que per junta de govern del Col·legi d’Advocats de Barce-a nosaltres són habituals, però que són singulars i lona.carregats d’històries. La convocatòria rebé immediatament l’adhesióAquella trobada va ser productiva, ja que en Jordi de diverses entitats i personalitats, de resultes deva trobar un local que li anava bé per muntar el seu les quals fou constituït un secretariat provisional,negoci, al costat del local de CCOO i davant de l’edi- fins que l’octubre d’aquell mateix any fou creadafici d’en Bofill, al carrer del Sol. La llibreria “Els nou la comissió permanent integrada per un total deRals” anomenada així perquè nou rals era, segons vuitanta-cinc entitats de tots els Països Catalans.el llibre Episodis de la història de Rafael Dalmases, Jordi Rubió i Balaguer fou nomenat president d’ho-el que es pagava de lloguer de terres de pastura al nor del Congrés, amb quatre vicepresidents d’ho-segle XIX, tal com marcava el plet de termes i pastu- nor: Joan Miró per Catalunya, Joan Fuster pel Paísres del Baix Llobregat. La llibreria es va inaugurar Valencià, Francesc de B. Moll per les Illes Balears,el setembre de 1979, i de seguida es va convertir en Pere Ponsich per la Catalunya del Nord i Joan Mar-un punt de reunió de la cultureta local. tí i Alanis per Andorra. El Congrés fou presentat a València el 6 d’abril de 1976, a Perpinyà el 12 deA poc a poc, gràcies al seu negoci, en Jordi va co- juny, a Palma el 27 del mateix mes, a Andorra lamençar a conèixer, i a relacionar-se amb gent de Vella el 10 de novembre i, finalment, a Barcelona elViladecans i, de mica en mica, amb el seu caràcter 8 de desembre. Foren organitzades cinc campanyesextrovertit, va començar a engrescar amics i cone- de mobilització popular a l’entorn de la defensaguts, en projectes culturals per a la població. Un del patrimoni natural, la identificació del territori,d’aquests projectes va ser la constitució dels Con- l’ús oficial del català, la revitalització dels valorssells Populars de Cultura Catalana a Viladecans. populars i del folklore i de les institucions. Pel no-Però, què eren els Consells? No he trobat una de- vembre de 1976 els coordinadors dels àmbits delsclaració d’intencions, ni un any de creació, però cal Països Catalans, aplegats a Barcelona, redactarensuposar que la idea d’instaurar, o crear, Consells la ponència de continguts culturals del Congrés, laa nombroses poblacions dels Països Catalans va qual constitueix una proposta de marc institucionalViladecans, punt de trobada - Núm. 40 - Gener 2011 18
  • dels conceptes de cultura, de catalanitat i de pobleals ciutadans dels Països Catalans. El Congrés rebél’adhesió d’unes quinze mil persones i de més demil cinc-centes entitats i s’hi inscrigueren 12.400congressistes. La tasca primordial fou l’elaboraciói redacció de les resolucions dels diferents àmbitsen què es dividia el Congrés, que constituïren unbalanç de l’estat cultural dels Països Catalans del1936 fins a la celebració del Congrés, amb l’apor-tació dels projectes de futur a curt i mitjà termini.Tots aquests treballs foren editats en tres volums.El 15 d’abril del 1977 foren iniciats a Perpinyà elsactes de cloenda dels àmbits, que culminaren el 20de novembre a Manresa. El 8 de desembre de 1977tingué lloc al Palau de Congressos de Barcelonal’acte solemne de la clausura. Amb posterioritat alCongrés, el 1979 fou constituïda la Fundació Con-grés de Cultura Catalana, amb seu a Barcelona, alCol·legi d’Advocats, amb l’objecte de dur a termemoltes de les iniciatives proposades en les conclusi-ons congressuals dels diferents àmbits. Podeu veu-re més informació a http://www.fundccc.cat/Però tornem als Consells. Tot i que els indicis emfan suposar que la idea dels Consells va sorgir delCongrés de Cultura Catalana, a la pàgina web de lafundació no en fa cap esment, cosa que em fa pen-sar que la idea va sorgir de manera espontània, pre-nent l’esperit del Congrés, però en cap cas liderat ocontrolat per les mateixes persones que l’havien im-pulsat. A Viladecans, si més no, els Consells Popu-lars de Cultura Catalana es van constituir el generde 1980 de manera assembleària. Alguns del seusmembres que van estar en actiu en diferents etapes de ideòloga franquista i, en alguns casos, fins i tot,de la vida de l’associació van ser en Jordi Vicente, el van rebre amenaces i agressions que posaven en pe-Jaume Lligadas, el Pere Riol, l’Anna Besora, el Joan rill la integritat física i la pròpia vida.Bau, la Teresa Bubí, el Josep Pérez, el Jordi Dolz, elCarles Soler, la Teresa Montmany, l’Albert Coll, el El Consells també eren vistos des del consistori lo-Miquel Segura, i perdoneu-me, però segur que em cal amb cert recel, per tractar-se d’un moviment as-deixo algú, gent amb ganes de mobilitzar cultural- sociatiu amb caràcter propi i poc “controlable”. Totment la població, recuperar les festes i les tradicions i així, són moltes les relacions entre els Consells ique la dictadura ens volia fer oblidar, i integrar, mit- l’Ajuntament, i eren respectuoses. Malgrat els entre-jançant la festa popular, als nous catalans arribats bancs, els Consells es van posar a treballar. El locald’arreu d’Espanya als anys 60, i que, per diverses on van fer les primeres reunions era el de l’Agru-raons, no se’ls havia deixat descobrir qui i què eren pament Escolta i Guia Sant Joan, que era al carrerels Països Catalans i per què ens estimàvem la nos- Sant Josep. Aleshores n’eren caps d’agrupament latra terra. Aquest últim objectiu no era fàcil, però era Irene Esteban, en Jaume Lligadas i el Joan Bassolas.molt important. Cal pensar que les entitats creades Des d’allà van començar organitzant tot un seguiten època franquista per albergar i alliçonar aquests d’activitats, que anaven des de cursos de balls denousvinguts, continuaven funcionant amb l’objec- saló, tallers de danses d’arreu del món, xerrades,tiu de mostrar una falsa identitat espanyolista que etcètera, fins a la recuperació de les festes populars.subtilment i fàcilment era reconvertida en posicio- Una de les fites importants va ser, la recuperació delnaments anticatalanistes. No en va els membres del Carnaval.grup van ser diverses vegades increpats per grups En el proper número parlarem d’aquesta recupera- ció i de les altres activitats que es van promoure. Josep MumamyViladecans, punt de trobada - Núm. 40 - Gener 2011 19