• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
Punt De Trobada 05
 

Punt De Trobada 05

on

  • 1,240 views

 

Statistics

Views

Total Views
1,240
Views on SlideShare
1,239
Embed Views
1

Actions

Likes
0
Downloads
10
Comments
0

1 Embed 1

http://puntviladecans.blogspot.com 1

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Punt De Trobada 05 Punt De Trobada 05 Presentation Transcript

    • http://puntviladecans.blogspot.com puntviladecans@telefonica.net Punt de trobada Viladecans 5 Any 1 15 de novembre Publicació independent d’informació i opinió de 2007 Per què tanta por? El passat mes de desembre, la Plataforma Salvem Oliveretes, acollint-se al que hi ha previst en el Reglament de Participació Ciutadana, va demanar d’intervenir en el Ple municipal, i se’ls va denegar la intervenció mitjançant una interpretació restrictiva del Reglament, tal com ells mateixos explicaven a l’anterior número de Punt de Trobada. Ara, aquest octubre, el Grup Tres Torres va demanar igualment d’intervenir en el Ple, i també se’ls va denegar, tal com també expliquen en aquest número que esteu llegint. La sensació que fan aquestes reiterades denegacions és que el govern municipal té por de la ciu- tadania. Que prefereix retallar al màxim l’expressió d’opinions, perquè vol evitar com sigui que es qüestioni res del que fa. Que s’estima més impedir que aflori la riquesa d’idees i plantejaments que poden tenir els ciutadans i ciutadanes de Viladecans, abans que arriscar-se a haver de reco- nèixer algun error o algun incompliment, o haver d’acceptar que la gent té idees que mereixen ser acollides i tirades endavant encara que no hagin estat pensades des de l’ajuntament. Certament, no hi ha motiu per tanta por. El govern municipal té tota la legitimitat democràtica per dur a terme les actuacions que cregui oportunes, que per això ha estat elegit. Ningú no li qüestionarà aquest dret. Però alhora, el govern municipal ha de voler escoltar el que pensen els ciutadans, sobretot quan aquests ciutadans diuen que tenen ganes de dir coses. Això és la participació. Els governants, llavors, aprofitaran el que creguin oportú d’aquestes idees, i a ve- gades els faran cas i altres no. Però el que no té sentit és dir que es vol la participació ciutadana i després, quan la ciutadania demana d’expressar-se, no donar-li cap facilitat per fer-ho. Aquests dos episodis que comentem demostren que el Reglament de Participació Ciutadana és massa ambigu i que caldria canviar-lo, per evitar temptacions restrictives. Però demostra so- bretot que el nostre govern municipal hauria de deixar de tenir por de la participació ciutadana i començar a estimular-la realment. La qualitat democràtica de Viladecans hi guanyaria molt. Sumari Equip de redacció 2 Pujada a Sant Ramon. Joan Pedrero Anna Besora M. Carmen Castellano Maria Comas 2 Salvem el nostre territori. Sergio Porrón Encarnació Garcia es- Josep Lligadas 3 No ens han deixat parlar… Josep Lligadas Asunción Polaina Miguel de la Rubia 4 La memòria històrica. Maria Comas Mercè Solé i 4 La rosa del desierto. Rosa Mercader La distribució d’aquest butlletí es fa 5 El Pla de Ponent. Jaume Cullerés per correu electrònic. Si no desit- geu rebre’l només cal que ens ho 6 Records, emocions i sensacions d’un viatge a comuniqueu. I si voleu que li envi- em a un amic o amiga vostres, feu- l’Índia. Montse Pastor nos arribar la seva adreça. Gràcies. bia 7 Elitismes. Mercè Solé Si voleu enviar articles per publi- car, tingueu en compte que han o 8 La cara del llop a Viladecans. Ricard Caba i d’anar signats i no sobrepassar les 40 ratlles o les 600 paraules. Jordi Mazon Ma- 9 Una fira de Frankfurt amb ketxup i una gerreta El nostre correu electrònic: sisplau! Jaume Lligadas. puntviladecans@telefonica.net 10 La vivenda, un dret segrestat. Miguel de la Rubia El nostre bloc: http://puntviladecans.blogspot.com 11 Ho confesso... Josep Ginjaume
    • Salvem el nostre territori de Viladecans A quest escrit va dirigit a totes aquelles persones que durant més de 50 anys han estat esperant a gaudir dels terrenys que Viladecans té al mar. Moltes persones han estat esperant aquesta ansiada recuperació del litoral viladecanenc on molts pares, nens i nenes de la ciutat esperaven que s’acabés la concessió de 50 anys que tenien els càmpings de la nostra ciutat, per exemple els càmpings Ballena Alegre i Toro Bravo. També recordar que per fi els abocadors de la ciutat estan tancant de mica en mica. El meu somni, com el de tants viladecanencs, s’està complint. Per fi gau- direm d’aquesta extensió de terreny oblidada per les especulacions urba- nístiques, municipals com d’altres. És l’hora que aquesta gent que ha estat esperant tant de temps, per poder passejar, córrer, anar amb bici, com anar a desconnectar en aquesta zona tan protegida i verge que tenim, participin i defensin aquesta zona. Perquè és ara i no demà que la tenim lliure d’especulacions, i la partici- pació ciutadana és clau per poder protegir per sempre aquesta zona per la qual tanta gent ha lluitat i defensat per protegir-la, perquè és de tots. Són molts els rumors que avancen un projecte antic en aquesta zona, que va tenir en contra molta gent de Viladecas, que és el camp de golf. És l´hora de fer memòria històrica i recordar que els viladecanencs van estar en contra d’aquest projecte. Sergio Porrón Pujada a Sant Ramon E l passat dia 30 de setembre, l’Associació de Veïns del Casc Antic de Viladecans vam organitzar una pujada a Sant Ramon. L’activitat era oberta a tothom, amb la intenció de difondre l’existència de la nostra associació i de fomentar l’interès en l’associaci- onisme, que tanta importància tè i que per desgràcia avui dia tan poca se n’hi dóna. Tot i ser la primera vegada que organitzàvem aquesta activitat la gent va respondre a la ini- ciativa molt millor del que esperàvem. En total es van inscriure per pujar-hi 157 persones. L’activitat finalitzava baixant pel cos- tat de la masia de Cal Menut i, gràcies a la col·laboració del Grup Tres Torres, vam gaudir una mica de la seva història. Un temps esplèndid ens va acompa- nyar durant tota la jornada, fins i tot amb una mica de calor. Només cal donar les gràcies a to- tes les persones que hi van participar i esperem que l’any vinent la puja- da tingui encara més èxit i puguem comptar amb més gent engrescada. Joan Pedrero Viladecans, punt de trobada - Núm. 5 - Novembre 2007 
    • No ens han deixat parlar… E n la clausura d’unes jornades sobre el patrimoni al Baix Llobregat que van tenir lloc el no- vembre de 2004, l’alcal- de de Viladecans, Carles Ruiz, que aleshores era ti- nent d’alcalde i president de l’àrea de cultura de la Diputació de Barcelona, deia: “Crec que cada ve- gada més la percepció po- lítica dels municipis veu les possibilitats que té de recuperació del patrimoni no sols com a element de recuperació i divulgació ció del coneixement del nostre patrimoni històric i de la memòria, sinó també com a element estruc- cultural mitjançant plaques, plafons, opuscles, etc. turador del territori, que genera al seu voltant tot un conjunt d’activitats turístiques i econòmiques El tema del catàleg està ja iniciat tot i que encara que no són directes i que es produeixen a mitjà o falta molt per fer, la dotació econòmica ja consta als a llarg termini”. Així es llegeix en el llibre publi- pressupostos, però en canvi del tercer punt no s’ha cat pel Consell Comarcal que recull el material fet res. I és precisament el punt que faria visible per d’aquelles jornades. a tota la ciutadania, tant la que està interessada en el tema com la que no, la importància que té i ha de Sens dubte que aquesta percepció política és impor- tenir el nostre patrimoni. Certament que, per fer-ho, tant. A Viladecans, per exemple, potenciar el nostre calen diners. Però no gaires, comparat amb altres centre històric, ressaltant els edificis que li donen despeses que es duen a terme en el nostre municipi. personalitat, els carrers que més mantenen el perfil Cal, més aviat, convenciment. Creure que, com deia de poble antic, el Jardí de l’Ajuntament amb la seva l’alcalde, això és important i genera beneficis de tot barreja d’estil romàntic i modernista i amb el pecu- tipus i per a tots. liar afegit de les restes a Ca n’Escuder… és important per a la recuperació i divulgació de la memòria, i és Al darrer ple municipal, el Grup Tres Torres va de- també important com a inversió de cara a generar manar d’intervenir per sol·licitar informació sobre noves possibilitats turístiques i econòmiques bones el perquè de l’incompliment d’aquest tercer punt, i per a tots. Per a això, a més d’evitar que aquests per demanar que s’activi la seva realització. I tam- espais es degradin i es perdin (com lamentablement bé volíem oferir la nostra col·laboració, si podia ser està passant per exemple amb els racons més carac- útil. Però no ens van deixar. En l’escrit de denega- terístics del Jardí de l’Ajuntament, com és l’escala ció, ens deien que les intervencions en el ple no són i la zona de les antigues escoles), i de treballar per per demanar informació, perquè la informació es donar-los rellevància, cal fer tota una tasca de di- demana a través de les àrees corresponents. vulgació per fer-ho conèixer tant als viladecanencs A mi em sap molt de greu, aquesta actitud. Segur com als de fora. Amb plafons i plaques explicatives, que la denegació no és incorrecta jurídicament, per- amb fulletons d’itineraris, amb senyalitzacions a la què, com tothom sap, no és difícil fer-li dir a un re- carretera… En definitiva, cal creure’s seriosament glament el que un vulgui. Però és llàstima que la això que deia l’alcalde de Viladecans. nostra intervenció, que tenia com a objectiu empè- De fet, l’abril de 2005, ja fa dos anys i mig, el ple mu- nyer en la realització d’una cosa que, almenys teò- nicipal va aprovar per unanimitat, a proposta del ricament, tothom té clar que és important, no sigui Grup Tres Torres, una moció sobre el patrimoni his- vista com un suport a una tasca que ha de ser col. tòric i cultural de Viladecans, en què s’assenyalaven lectiva, sinó com una nosa empipadora que cal in- tres actuacions a dur a terme: l’elaboració del catàleg tentar evitar. patrimonial de la ciutat, la dotació d’una partida Josep Lligadas Vendrell econòmica per a temes patrimonials, i la potencia- Viladecans, punt de trobada - Núm. 5 - Novembre 2007 
    • La rosa del desierto A minetu Haida, defensora saharaui de Derechos Humanos, y Cristina del Valle, recibieron el premio Silver Rose que entrega el Parlamento Europeo. Sabíamos sus historias de compromiso a través de medios y ONG que trabajan con la causa saharaui. Aminetu Haidar impre- sionó con su rostro, lleno de serenidad y dulzura. Sus ojos lo contaban todo. A los 20 años fue secuestrada y encerrada en una mazmorra, y durante los cuatro años de cautiverio sus ojos estuvieron tapados por una tela que impedía la en- trada de luz. Fue torturada, violentada, pero nada pudo con su fortaleza. Volvió a ser encarcelada en 2005 y estuvo en huelga de hambre casi 60 días en protesta por la ocupación marroquí. Al recoger el premio, los 500 asistentes aplau- dieron en pie su valentía, dignidad y coherencia. Esperamos que el Parlamento Eu- ropeo tome definitivamente un compromiso claro con el derecho a la autodetermi- nación del pueblo saharaui. Acaps de Viladecans felicitamos a ambas por el premio concedido, y apoyamos su lucha por la libertad del pueblo saharaui. Libertad! Rosa Mercader La memòria històrica de Viladecans A Viladecans hi viuen encara moltes persones de més de 80 anys que ens podrien explicar coses del passat de la nostra ciutat. Una ciutat que, certament, per a elles serà sempre un poble. Des de Ca n’Amat ja s’han organitzat diverses xerrades sobre el passat de Viladecans, de com es vivia a les masies, o diverses visites als edificis més emblemàtics. Però penso que no n’hi ha prou. Cal- dria fer més coses per donar a conèixer el nostre passat. Per exem- ple, testimonis de la guerra civil que expliquessin com la van viure, com hi havia persones que en els bombardeigs es refugiaven a Cal Menut, una masia que encara existeix. O recordar aquell pa que es feia al forn de llenya, que malgrat les penúries donava sensació de confort. I moltes altres coses. Coneixent el passat d’un poble s’aprèn a estimar-lo més, per això tots hi hem de posar de la nostra part. Ens hem de treure d’una ve- gada el complex de ciutat dormitori. Viladecans ha de tenir la seva personalitat pròpia, enriquida amb les diferents cultures. Deixem que la nostra gent gran ens expliqui les seves vivències. Ho estan desitjant! Maria Comas Viladecans, punt de trobada - Núm. 5 - Novembre 2007 
    • El Pla de Ponent E caldria millorar. De fet no se sap encara les ajudes l passat 17 d’octubre es va fer una reunió que donarà la Generalitat, i els projectes i pressu- convocada pel senyor José Luis Nicolás, postos per a la col·locació dels ascensors encara no tinent d’alcalde de Planificació Territori- estan acabats, de manera que no es pot donar una al, amb les entitats del sector de Ponent opinió definitiva respecte a aquests projecte. per exposar-nos el projecte d’aquest sector. Tampoc no es pot opinar sobre la remodelació que En realitat, segons el tècnic que donava les explica- significa aquest Pla de Ponent, ja que el projecte en- cions sobre aquestes obres, encara no estava del tot cara no està ben definit. L’única cosa segura és que ben definida la seva realització. Més que res se’ns es faran 300 aparcaments. Això, en si, a mi no em va informar dels diners que hi havia disponibles preocupa, però en canvi el que sí que interessa sa- per a aquesta remodelació que es realitzarà en qua- ber és com quedarà la remodelació dels carrers. Si tre anys, de manera que els veïns haurem de tenir hem de fer cas dels rumors sobre com s’organitzarà paciència, ja que aquestes obres són unes millores el trànsit, cal dir que comportarà problemes, per- per a aquest sector (almenys jo suposo que és així). què desapareixerien molts aparcaments en super- La quantitat total per a aquest projecte és de prop fície i hi haurà molts veïns que econòmicament no de 15 milions d’euros. Aquesta quantitat em fa pen- podran accedir als nous aparcaments que es cons- sar que el que es realitzarà en aquests barris serà de truiran. Personalment crec que els responsables, si qualitat i de més comoditat per als veïns. Pel que això és així, ja deuen haver pensat que es donaran vaig entendre del poc que ens van dir, es construi- aquestes circumstàncies i que caldrà trobar-hi algu- rà un centre cívic amb un pressupost de 4 milions na solució. I si no, caldrà buscar-la, que parlant la d’euros, també es va parlar d’una millora del col·legi gent s’entén. Doctor Fleming i de la instal·lació d’ascensors als De fet, però, en no disposar del projecte no es pot barris de la Hispanitat i Poblat Roca, una millora opinar. Per això, el que dic en aquest escrit gairebé que és molt necessària per a aquests habitatges. Les tot són suposicions. ajudes per part de l’ajuntament per a les 71 comuni- tats de veïns que componen aquests dos barris són Jaume Cullerés Rufat de 1.242.000 euros, que segons el tècnic va insinuar Aquest cartell va aparèixer en un tren de rodalies un d’aquests dies. No sabem si és una crida a una nova religió presidida per la “guru Mandalena” amb el man- tra: “¡A por ellos, que son pocos y cobardes!”. En qualsevol cas, com que ja s’ha dit moltes coses sobre el transport públic i el culebrot Renfe, ens limitem a cons- tatar que el servei de la Mohn s’ha posat les piles i que ens agradaria molt que amb Renfe o sense sempre tingués aquesta qualitat. I malgrat les errades que hi pugui haver, ens alegrem que la Direcció General de Trànsit hagi donat priori- tat amb determinació al transport públic. Que és el que hauria de ser. Sempre. Mercè Solé Viladecans, punt de trobada - Núm. 5 - Novembre 2007 
    • Records, emocions i sensacions d’un viatge a l’Índia E nguany el viatge or- ganitzat per mossèn Joan ha estat a l’Índia. treballada fins el detall ens feien El grup estava format sentir immersos dins d’ un passat per 31 persones vingudes de que ni l’home ni la natura havien diferents localitats del Baix Llo- pogut destruir. bregat. Aquest impressionant Les explicacions del guia Sucil, viatge que tant ens il·lusionava les seves bromes, ens introduïen començà el 17 d àgost. Aques- en aquest món llunyà i sorpre- tes il·lusions ja van començar nent per la riquesa de l’art i la po- a les reunions prèvies on en bresa del poble. Així coneixíem Ricard, representant de l’agèn- de primera mà les diferents re- cia, ens donà totes les explica- ligions, introduint-nos a la seva cions pertinents. El grup es va fe i cultura respectuosa amb les anar configurant amb persones persones i la natura. Les riqueses, diverses, avesades a triscar pel poder i diferències entre un Ma- món i amb moltes ganes de pas- harana, Maharajà o un Rajà. sar-ho bé. Començava l’aventu- ra: Bombai, on vam poder veure Les pregàries, les reflexions, tam- de ben a prop l’Índia profunda bé estones d’acudits i cançons ens que es coneix poc, no és turís- feien més curtes les tirades fortes tica ni bonica, és molt dur veure amb l’autocar. famílies vivint a les voreres, A tot el grup ens van colpir di- sota ponts entremig de la bru- ferents imatges, visions, sensa- tícia i de tots els animals ima- cions, i contrastos. En destacarem ginables. Aquesta visió ens va alguns: la pobresa i la riquesa, frapar a tots, imatges que ja no els seus rictus tan fervorosos, els vàrem poder oblidar. enterraments de la gent humil i En aquesta primera part del via- els dels poderosos, l’ancorament tge ens van sorprendre gratament en el passat d’un poble que se’l en visitar a Aurangabad les co- menja la pobresa, la dignitat de ves d’Ajanta i d’Ellora, temples les dones que menyspreades són budistes i hinduistes en una loca- les que més treballen, les carones lització extraordinària. Va seguir dels nens pidolant pels carrers l’experiència del tren, que segons sempre contents. el guia és l’AVE de l’Índia, la re- Finalment l’apoteosi del recorre- cordarem per les set hores que hi gut, l’esperat Taj Mahal, sorpre- passàrem envoltats de brutícia; nent, impressionant, tots els qua- això sí, a les estacions pujaven i lificatius es queden curts. baixaven un munt d’executius L’ultima parada del viatge era a amb els seus ordinadors perso- Benares. Què dir del recorregut nals, i així continuàrem tot el tra- pel Ganges i visita a la ciutat? jecte adonant-nos ja dels grans Doncs no ens quedaven parau- contrastos del país. les i hi va haver molts silencis, la Els dies que van seguir, farcits de pobresa arribava al límit combi- visites a temples, fortaleses, pa- nada amb la brutícia i les flaires dels crematoris i de tots els ex- filmat dins les nostres retines i laus, cerimònies, passejades amb crements imaginables. Tot plegat dels nostres cors, que guardaran jeep, dromedari, elefant, ton/ va fer que diguéssim: sí, ja ens ho aquest tresor que ha representat tons i bicicletes anaven desgra- havien dit, però s’ha de veure. conèixer l’Índia de més a prop. nant cada dia i millorant l’ante- rior. Les construccions de pedra Tot això i molt més ha quedat Montse Pastor i Pujadó Viladecans, punt de trobada - Núm. 5 - Novembre 2007 
    • Elitismes 1. No fa gaires setmanes, en el programa “El Club” de TV3 es parlava de la Rambla de Barcelona i d’allò que hi sobrava i que hi faltava. Un dels contertulians, Carles Flavià, corejat amb l’assentiment general de la resta, manifestava que de la Rambla li sobrava sobretot el teatre del Liceu, un teatre elitista segons ell que hagués hagut de reconstruir-se a qualsevol altre indret de la ciutat. Paral·lelament a això, els assistents a la tertúlia trobaven a faltar a la Rambla algun local de restauració que representés alguna de les grans figures de la cuina catalana actual. 2. Fa pocs dies vaig assistir al recital d’una gran cantant anglesa (Felicity Lott), acompanyada d’un excel·lent pianista al Liceu. L’entrada em va cos- tar 6,75 € (comprada per Internet en costava 8). Certament era la butaca més barata i no tenia visibilitat, cosa que ja et feien saber quan la compra- ves. Tenia, però, una pantalla individual a través de la qual podia veure l’escenari per un sistema de televisió i seguir el subtitulat d’allò que es cantava en català, castellà o anglés. L’entrada per un espectacle operís- tic (amb cantants de primera fila, cor, orquestra, decorats, figurants, i de vegades ballet, a part de tots els tècnics corresponents) costa entre 129 i 10 €. Preus que es redueixen a través dels abonaments. De fet el Liceu ha eixamplat considerablement el nombre de representacions, d’abona- ments, d’espais (es fan espectacles no només a la gran sala, sinó al Foyer), i d’introduccions a la música. Es fan representacions per a infants, s’obren alguns assajos generals al públic, es fan conferències gratuïtes d’introduc- ció a cada una de les representacions operístiques. Es programen concerts paral·lels a cada òpera programada per tal de donar a conèixer l’entorn musical de cada compositor. En fi, es fa una tasca de divulgació musical molt important i a un preu assequible. Naturalment, anar a platea és car, però servidora fa molts anys que va al Liceu i mai no ha tingut la necessi- tat de comprar-me una entrada de 129 €. 3. No puc contrastar aquesta experiència amb la dels grans restaurants. És que al Bulli, que deu ser una cosa no gens elitista i a l’abast de tothom, mai no hi he anat. 4. ¿Per què una televisió pública s’entesta a reproduir estèrils estereotips en lloc de valorar els esforços per difondre la cultura? Mercè Solé Viladecans, punt de trobada - Núm. 5 - Novembre 2007 
    • La cara del llop a Viladecans A la Plataforma Salvem Oliveretes se’ns • Executar l’al.legació nº. 9 al Pla de Llevant ha titllat de fer demagògia en assimi- a Oliveretes de Viladecans, presentada pel lar el Pla de Llevant, que vol construir Consell Municipal de Medi Ambient i Sos- un nou barri de 2.377 habitatges a la tenibilitat en què es demana garantir que el zona agrícola-forestal d’Oliveretes, amb la destrucció de la muntanya de Sant Ramon. Doncs bé, aquesta crida a la possible espe- culació urbanística de la muntanya, com si fos la crida a la vinguda del llop, tal i com passa al conte, finalment podem dir que el llop té cara, boca i ulls. El llop es diu Josel S.L. (del Grup Núñez i Navarro) i sobretot, Inversiones Europeas (GIE) www.globalinversiones.es, que ronda pel terme municipal de Viladecans de mar a muntanya, tot aprofitant totes les inversions públiques que s’estan fent. A muntanya amb un estudi d’un planejament urbanístic “sec- tor residencial Sant Ramon” (vegeu fotogra- fia) per sobre la ronda de cornisa, tot i que la ronda havia de marcar el límit de la ciutat on començaria el parc forestal, segons l’equip de sòl urbanitzable no programat que hi ha per govern de l’ajuntament. I al mar amb la promoció sobre de l’àmbit d’actuació passi a ser Parc urbanística de la zona deltaica. Forestal No Urbanitzable. Volem denunciar, tal i com sempre hem sabut, que • Estudiar la possibilitat de sol.licitar a la Di- el projecte urbanístic “Pla de Llevant” a Oliveretes recció General de Medi Natural de la Gene- de Viladecans, és la porta d’entrada a que s’especu- ralitat la declaració d’utilitat pública, a la li muntanya amunt de l’emblemàtica muntanya de muntanya de Montbaig (Sant Ramon), com Sant Ramon. ha fet el municipi de Sant Boi per pal·liar la Els últims moviments que s’han realitzat daten de pressió immobiliària que pateix la munta- l’any 2003 i 2005, quan sobretot les dues immobili- nya. Si la Generalitat de Catalunya conside- àries esmentades, han comprat terrenys qualificats ra que la muntanya de Sant Ramon ha de segons el PGM com a 24 (rústic agrícola protegit), convertir-se en un espai d’actuació priorità- 26, 27 i 28 (sòls no urbanitzables, lliures, conserva- ria, en atenció a les seves potencialitats com ció i repoblació), situats per sobre de la ronda de a espai natural per a l’educació i l’esbarjo en cornisa del ja aprovat projecte urbanístic “Pla de l’entorn de l’àrea metropolitana de Barcelona, Llevant” a Oliveretes de Viladecans. la Direcció General de Medi Natural ha Aquestes empreses, com hem dit, són Josel S.L. (del d’aprovar la Declaració d’Utilitat Pública, i grup Núñez i Navarro) i Global Inversiones Eu- l’Ajuntament haurà de presentar en el ter- ropeas (GIE), societat vinculada a la Confederació mini d’un any un projecte d’ordenació o un d’Empresaris del Baix Llobregat i dirigida per Paz pla tècnic per a la correcta gestió dels ter- Dorado, un promotor polèmic per una causa pen- renys. Un conveni entre ambdues adminis- dent als tribunals per un suposat frau en ajuts a la tracions establirà posteriorment les obliga- formació, i que és l’actual propietari de la Masia de cions de cada part. Cal Menut, al peu de la muntanya de Sant Ramon, Aquesta sol.licitud portaria aparellada la pe- per mitjà de l’empresa de l’engranatge de GIE, ano- tició que Sant Ramon s’incorpori al Catàleg menada Promocions Sant Ramon Viladecans S.L. de forests d’utilitat pública de Catalunya. Davant tot això la Plataforma Salvem Olivere- Accions de denúncia d’aquesta mena tenen grans tes Proposa, iniciar una campanya per preservar dificultats per accedir als grans mitjans. Per això us la muntanya de Sant Ramon que començaria per demanem que ajudeu a la seva difusió. aquestes dues demandes: Ricard Caba Calbet i Jordi Mazon Bueso Viladecans, punt de trobada - Núm. 5 - Novembre 2007 
    • Una fira de Frankfurt amb ketxup i una gerreta sisplau! o el debat sobre la cultura catalana literatura catalana d’Espriu i la castellana de Mar- sé formen part de la literatura catalunyesa”, o bé “el perpinyanès Joan-Lluís Lluís i el valencià Joan Francesc Mira fan literatura catalana però no for- L a fira de Frankfurt ja s’ha acabat, i amb men part de la literatura catalunyesa”. D’aquesta ella s’ha apaivagat el debat sobre les de- forma, al meu entrendre, gairebé tindríem la con- finicions de cultura i literatura. No obs- trovèrsia resolta. També podríem concloure que tant, a mi em ve de gust dir-hi la meva. “la Névoa, Miguel Poveda, Roger Mas, la cultura aranesa, i també Juan Marsé i la feria de abril de Començaré per la gastronomia que és un element Catalunya, les sardanes i els castells, sense oblidar- cultural que no genera controvèrsia, i per tant, senzill nos de les activitats dels marroquins que viuen a d’argumentar. El gazpacho, per exemple, tothom sap Catalunya, tot plegat és cultura catalunyesa”, però que és cuina andalusa, tot i que a Catalunya ens en de tots ells només el Mas, les sardanes i els castells fem tips de menjar-ne. També el pa amb tomàquet, són cultura catalana, que igual que la llengua és la que cada cop es més conegut i menjat arreu, no hi ha pròpia de Catalunya juntament amb l’aranesa. ningú que l’assimili a una cuina que no sigui la catala- na. Fins aquí mes o menys tothom hi està d’acord. Un cop dit això i veient el que es desprèn del con- veni signat, l’octubre del Ara analitzem la literatura. Tot i que encara hi ha 2005, entre l’Institut Ramon gent que en discrepa, en general s’està d’acord en Llull i la Fira Internacional la definició de que literatura catalana és la que s’es- del Llibre de Frankfurt, es criu en català, s’escrigui on s’escrigui, i literatura pot assegurar que la cultura castellana o espanyola es la que s’escriu en castellà convidada era la catalunye- o espanyol. sa, inclosos Marsé i Mendo- La gran discrepància apareix en el moment en què za, i al mateix temps oberta s’ha de definir la cultura catalana. Mentre que uns a tots els territoris de parla mantenen que ho és tot, n’hi ha d’altres que defen- catalana. Torno a dir, que sen que és només una part. La meva opinió és que és això és el que es desprèn totes dues coses i que tothom te raó. M’explicaré. del conveni signat el 2005. Névoa es el nom artístic de la Núria Piferrer, una Però com va dir el president cantant catalana que es dedica al gènere del fado Montilla, si la cultura catalana hi ha estat convida- portuguès; Miguel Poveda és un cantant també da, és precisament perquè, a Catalunya, es fa litera- català, de Badalona, que es dedica al flamenc; Ro- tura en català. ger Mas també es un cantant català, que fa cançó Com a conclusió final i degut al fet que l’IEC no d’autor en català. Per tant, en tant que ciutadans de ens permet utilitzar el terme catalunyès, jo proposo Catalunya, tots tres fan cultura catalana. Ara bé, si tendir a anomenar la cultura de caràcter territori- agafem una gravació de tots tres i la presentem a al, com a “cultura de Catalunya” (tots recordarem algú que no els coneix, segurament ens dirà que la l’expressió del president Tarradellas “ciutadans de Névoa fa cultura portuguesa, el Poveda andalusa i Catalunya”com a fórmula integradora) i la cultura el Mas catalana, i no s’equivocarà. pròpia de Catalunya, la que s’ha desenvolupat a l’en- El problema rau en el fet que a casa nostra, com a torn de la llengua, anomenar-la “cultura catalana”. molts altres països, coincideix l’adjectiu que defi- Per cert, vàreu veure la interpretació que va fer la neix el territori amb el de la llengua. Per il·lustrar Maite Martín del “Paraules d’amor” a la inauguració la situació contrària, a on no coincideixen els dos de la fira de Frankfurt? Realment encantadora, a mi adjectius, se m’acudeix l’exemple de Filipines. Allà em va posar la pell de gallina i és que aquesta dona es parla la llengua tagal, i per tant una cosa es la té una veu magnífica, però sobretot és impresionant cultura filipina (que inclou tot allò que es fa a les el sentiment que li posa com només els andalusos ho illes en tagal, anglès o en el que sigui), i una altra es saben fer; bé, i ara també els catalans …vull dir els la cultura tagal, que és la pròpia de les Filipines. catalunyesos. No ho sé, és igual, el que si que sé és que Tornant cap a casa, imaginem-nos ara que els ciu- a mi la Maite Martín em va agradar molt. tadans de Catalunya ens diguéssim catalunyesos. Aleshores podríem fer afirmacions del tipus “la Jaume Lligadas Vendrell Viladecans, punt de trobada - Núm. 5 - Novembre 2007 
    • La vivenda, un dret segrestat ivenda, PISO 40 m2 - 1 hab. – 177.900 €- 29.600.000 pts. P ossiblement aquest pot ser el valor mínim, a Viladecans i a tota el àrea metropolitana, neces- sari per gaudir d’un dret reconegut en la Consti- tució Espanyola. No és un pis nou i és molt petit, però encara així, per a molta gent és un somni difícil de complir. Si vols escollir una altra manera d’accedir a la vivenda i mires l’anunci del costat per escollir un pis de lloguer, et posen una barrera si no tant alta, sí igual de difícil ja que situen el valor mensual del lloguer a partir dels 700 €. Amb la gran quantitat de persones que cobren sous de menys de 1.000 €, i l’encariment progressiu de les hipoteques, és impossible començar a pensar en tenir algun dia un pis si no treballes vint hores al dia. Actual- ment, l’article 47 de la Constitució no es compleix i po- dríem parlar d’un dret segrestat. Amb aquest escenari el nostre govern ha impulsat el “Pacte per l’Habitatge” amb una sèrie de mesures per afavorir i facilitar l’accés a una vivenda digna. El debat estava servit i els grups de la dreta del nostre Parlament no han trigat a demostrar per a qui governen. Han prioritzat el dret d’uns pocs a mantenir vivendes tancades, afavorint l’especulació, per sobre de l’intent de solucionar el problema de la gran majoria de la gent. Un dels grups polítics que més s’ha oposat a la llei ha estat CiU, el grup que va governar durant 23 anys i que va fer molt poc per assegurar el dret a la vivenda. Podem veure quantes vivendes socials han fet a Viladecans en aquest pe- ríode. A sobre critiquen un dels aspectes de la nova llei, el lloguer forçós de les vivendes buides durant molt temps, sense explicar per què ells van defensar i aprovar el 2002 l’ús de l’expropiació de solars si portaven més de dos anys sense edificar. Podríem parlar en el cas dels polítics de CiU, de contradicci- ons, electoralisme o bé podríem parlar del veritable tarannà i que utilitzen els vots per afavorir els que més tenen. Miguel de la Rubia Trastorns del son El dimecres d’aquesta propera setmana, dia 14, es realitzarà a les 18:00h una conferència sobre els trastorns del son a càrrec del personal del EAP Maria Bernades al Club Sant Jordi (Dos de Maig, 46). Aquesta conferència vol donar a coneixer a la població en general, hàbits i recursos per solucionar els problemes de son que puguin tenir. Viladecans, punt de trobada - Núm. 5 - Novembre 2007 10
    • Ho confesso... S empre m’han agradat etaris o empleats, veure com es els locals antics. Ente- relacionen amb els clients habi- nent com a tals esta- tuals i, en definitiva, el trànsit de bliments comercials, la gent. Com en un viatge en el botigues, bars i cafès que res- temps, entrar en aquesta mena piren i viuen de temps passats. d’establiments em fa recordar i No n’hi ha gaires, almenys a també em provoca certa nostàl- Viladecans, on he vingut a viu- gia. Serà per aquells anys d’ado- re fa poc. Quan viatjo pel país lescència en què acompanyava i en trobo perduts pels carrers els avis a mercat i, de passada, a majors o per les places, sempre un parell o tres de botigues i bars miro de ficar-hi el nas, compro d’estil “antiquat”. alguna cosa o em prenc algun Al cap i a la fi també formen un glop i intento passar desaper- patrimoni històric a preservar, cebut. M’encanta convertir-me són part de la nostra memòria no en espectador de la quotidiani- escrita, d’uns temps que s’eva- tat d’aquests espais. Perquè em poraran quan els propietaris relaxa, són espais que transpi- tanquin o canviïn d’amos i remo- ren tranquil·litat i remeten a un delin la botiga per fer-hi un pub passat gairebé oblidat per la fe- d’ambient o obrir-hi una oficina rocitat dels nostres dies. bancària. Petits illots enmig d’un Penso en el Motoclub de Tarragona mar de mediocritat. (tot una institució a la capital amb Josep Ginjaume en Jesús, amic per sempre des- prés de tants esmorzars, darrera la barra amb un somriure sota el nas), en aquell bar-societat (com li en deien en temps de guerra) d’Horta de Sant Joan, a la Terra Alta, amb cadires “preconstituci- onals” i una colla d’homes jugant a la botifarra que et repassen de dalt a baix només d’entrar. O en aquella granja prop de la plaça del Pi de Barcelona on fan uns su- ïssos divins! O en el bar de Falset, al Priorat, amb hostal al damunt i un restaurant d’estar per casa on serveixen un dinar com el que et prepararia l’àvia. O en aque- lla botiga descoberta recentment prop de casa, Cal Ginestar, on ve- nen fruits secs, espècies i aliments derivats: sembla que res no hagi canviat en els darrers trenta anys! Us invito a entrar-hi, per si no ho heu fet encara. M’agrada escoltar en silenci el funcionar d’aquests locals, els sorolls precisos dels seus propi- Viladecans, punt de trobada - Núm. 5 - Novembre 2007 11