VilAd ECANS

de ïnobAdA

Pi l>lii m‘ Ill l(ll| )llll‘1l «livl-ziumu Ill l | 'I[ll‘4II. I

Any l
15 d'octubre 2007

¡lodeco...
Tres propostes més de govern municipal
facils,  barates,  útils

l.  Milloror la senvalització per pujar a Sant llamen

Si...
6| curs de gestió multicultural

punt dïtcabar el curs de gestió mul-
ticultural i intervenció en immigració
que venim rea...
a fa quasi dos anys que van comenqar i un any que es van inaugurar unes obres
del Pla Eixample 2| que pretenien [er que pa...
Comienzo un nuevo curso escolar

or Íin comenzó el curso escolar con toda la comunidad educativa al completo: 
profesores,...
'onze de setembre Catalunya celebra la

seva festa nacional,  popularment cone-

guda com la Diacla.  Un dia de festa en

...
a Plataforma Salvem

Oliveretes va voler par-

ticipar en el ple munici-

pal el passat mes de de-
sembre,  i ¡’equip de g...
6| catre oficial de Polcolde: 
tot un example cïinsostenibilitot i
¡ncoheréncio ideológico

l nostre alcalde té un
cotxe o...
6| comí del Puig Hguilctr

a uns «lies,  animat pels indicados que han pasat aquest any alscamins del busc del Mas Ratés, ...
a insistencia a portar
el vel a escala per part
d'una nena ha provo-
cat grans escarafalls
i una polémica que em resulta
c...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Punt De Trobada 04

821 views
754 views

Published on

Publicació independent

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
821
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
15
Actions
Shares
0
Downloads
22
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Punt De Trobada 04

  1. 1. VilAd ECANS de ïnobAdA Pi l>lii m‘ Ill l(ll| )llll‘1l «livl-ziumu Ill l | 'I[ll‘4II. I Any l 15 d'octubre 2007 ¡lodecons vol molt lo pena Viladecans ¿»s ol poble más llvig del Baix Llobregat. Viladecans‘ no tó cntitatx potente i vm- pruiioilqires. Viladecans no te tradicions, iii historia ni mnniiments historicas. A Viladecans. no i al la pena ivreocupar-se per fer coses, perque no hi ha cap pmjecte que d uri ni aguanli Tot aixü són frases: que tots les hem sentidcs dir més d'un mp, o potscr lIS hem dins nosaltres matcixus. Es un dcLs nmtirs drama-s: que tenim lïiutucstima baixa. I així no m, va crilloc. És cert que a Viladecans, pel fet d'ha<er ctescul de manera tan rápida i sense una prévia xarxa social torta i consolidada, costa mó< de for arrolar i aswntar los casos: és aquesta una caracteristica prfipia i inevitable de qualsevol població de | 'esti| de la nostra. ¡’um si a sobre olkiixü luis plegal: en: min-iii la nostra rcalital cuiii si nu valgués la pena, malamenl hu teiiini, Parque Viladecans tn. ’- una Vllillllül i unes tiussibilitaita que les hem dc potenciar ind-s del que ho tem. l així) una tasca de tots. És tasca de les autoritzats, que hauricri. per utumplc, de promourc IDICÍJÍÍVLS pu‘ aiudar a fer mnéixcwi valorar los riquvsm quo nm donan pcrvaunalitat, dos del ¡aidí do Fajuntamcnt ara tan tltgrailat fins a la masia do: Cal Meniit, que sembla xlefinitivament escamutejaila al gaudi cíutada; i haurien de plïmlúlll’? un Sant lordi i un Onze de Setembre i uns acles centmls de la Festa Major nligiies i preparas amb ¡xirticipwió collective): i llduríül dï-v ¡tar dcstiïssar la imatge ciutadaria amb moments iubanisbcs com (¡es cl cas dc tota la zona qui: va cap a Iktstació. l és tasca de tots els ciutadans i ciutadanes, que hem de valorar més les cases que tenim, que hem de voler-les coneixer i fer-les cnnéixei‘, que hem de sentir-nos orgullosos de per- tanirer a una ciutat que abans va haver de lluilai‘ molt por «lnmesticar una naluralesa hostil (i que, com que era tan hustil. va anmiiciiar Filipino a una ¿implia zona del. » seus camps, porqué lcs Filipinas Mflldïü a lloc mult Ilunivii i molt dificil), qui. - hem dbnfurtir les cntitats, i que hem de crear lants espais nous de trnbada com sigui possible, amb els viladecanencs de tnta la vida, amb els que han vingut aquí ja fa anys. i amb els que estan venint ara. Per- que Viladecans val mnll la pena Nome-K faltaria! , . . . sumo" Equip de nsdnccio Ama Besora 2 Tres propostes més de govem municipal. M. Solé M- c°mïfgjfém° 3 El curs de gestió multicultural. M. Pastor mama; com; 3 “Talibanitzar” Viladecans? M. dela Rubia Jose? ligadas 4 Cosetes del carrer Sant Mariá. M. C. Castellano fiffigfi: 4 Cáritas necessita voluntaris. R. Wan) Mercé Solé 5 Comienza un nuevo curso escolar. J. Ávila ¿o ¿“bum d'aqvesfbunlefi “¡a 5 El manteniment dels nostres carrera. A. Mazón ner carey electrónic- Si no desil- 6 La Diada. v. J. Martinez gfimfigfiflffioïfijfifi: 2213,23 6 Continua la campanya del ‘Cami de les Filipines”. em o un orric o amiga vostres. teu- J‘ Lh-gadas venda”, nosmiborlosevaodtcco Gvócñes. 7 Que fácil que és rebre informació d‘0liveretesl Ïaïfllfigïm ï‘m. ":_f: z: R. Cabe d'una signal: i no sobrepasa 8 El ootxe oficial de Falcalde: tot un example dinsoste- '95 ‘° '°"°‘ ° l“ 60° °°'°°‘°’A nibilitati incohenéncia ideológica. J. Mazón amm, cu” ¿‘mflm 9 El cami del Puig Aguilar. V. Castelló puntviioaecometeietonicami 9 Para oir. ... para ver. .. M. de la Rubia amm m: 10 Vels i mantellines. M. Sole‘ hffot/ lplflttvitadecavsblomootcotn E é E í . | 3 E a Mtpzvpuntvtladocaishloypotcom
  2. 2. Tres propostes més de govern municipal facils, barates, útils l. Milloror la senvalització per pujar a Sant llamen Si voleu puiar a San! Ramon, Irobareu uns magnífica: indicadors per fer el cami a peu fins a Santa Coloma de Cervelló. lndicadors de muntanya, que convindria acabar Wade-qua: a una realitat mig urbanita que necessita forqa més cnncrecíó. Per exemple, quan trobes indica- dors com els de la foto, que dirigeixen (en dos sentits oposats) cap a Viladecans, s'hauria de dir a quin barri adnecen, cosa que també trauria al vianant la «fesquizofrenia; o quan el cami pren el num d'una maña cal indicar un és la masia í si cun- tinua existint, a part de senyalitzar els camins que es van tm- bant i que no porten a Sant Ramon: seria una manera de coneixer més l’enlorn de la muntanya i la seva historia. Tampoc no estaria gens malament posar un plano] general de camins en els inicis dels caminas que surten de Viladecans, per poder tenir una VÍSÍÚ de conjunt, semblant al plánol que hi ha al capdamunt de Sant Ramon. Ah, i unes quantes indicacions sobre l’arbrat i el paisatge viladecanenc no sobrarien. 2. Informar a través dels retols ¡luminosos de Pfljuntament so- bre les avaries de la Renfe i altres emergencies Renfe és pura aventura. Per aixó aniria tan bé que quan hi ha una avaria impor- tant els retols [luminosos de l'Ajuntament, que salen dedicar-se amb cncert a prumoune els esdeircmiments de la ciutat, indiquessin al vianant si Ii cal o no arribar-se fins a Yestació de la Renfe. I de fet un in- dicador a la cruilla de la carretera de la Vila amb lïwinguda de la Generalitat no hi taria cap mal. Un servei sobre la Renfe també aniria molt bé als vilabusos, que també comp- ten amb retolació infurmática interna. De fet, per Sant Juan, en que un tren va descarrilar al Prat. molts vam contemplar amb estupor com el Vilabús portava la gent fins a la Renfe sense avi- sar-los que no hi havia servei, gent que després havia de tomar a peu fins a Favinguda de la Generalitat per agafar alla el bus. Parque, si les noves tecnologias no serveixen per donar informació practica al moment, per que serveixen, dones? 3. Obrlr la biblioteca tot el clla, sense tancar al migdla Aquesta no és una proposta tan baratcta, pen‘: potser podria pagar la Diputació, que n15 la titular. En qualsevol cas, un equipament com la biblioteca s'ha mostrat ben útil i freqüentat. És un espai agradable, ben assortit (potser encara podria estar-ho més), nealment difusor de cultura. A Vilanova i la Geltrú obre tot el dia. A Viladecans, amb més habitants, aixó també hauria dr: ser possible. Per qui‘: no? Merce‘ Solé Viladecans. nun! de tonada - tam, 4 - Octubre 2007
  3. 3. 6| curs de gestió multicultural punt dïtcabar el curs de gestió mul- ticultural i intervenció en immigració que venim realitzant cada clijnus a l’ IES 'l'orre Roja de Viladecans des del curs passat, va sent hora ració. Una podria ser ¿qu Ha estat una expe- riencia forget positiva pel que he apres í por tots els conceptos que dia a dia mïanaven col- pint, fent caure topics i eshereotips que sense adnnar-me havia asmlit. Voldria felicitar i agrai a tots i totes les persc nes que directament o t n l r e c - ta hcu fet que el curs endavant. Pensa que per als assistcnts ha estat un regal impagable. les primeres sessions més formativos ens van in- troduir dins un món nou per a la majoria de nosal- tres, claus práctiques de la legislació tiïrstrangeria, cines i recursos multiculturals, programas de ser- veis socials, etc, que van dnnar pas a les classes práctiques interessantisímes que es van anar des- granattt. Els ponents explicaven el tema d’ una ma- nera práctica i de vegatdes personal. donant peu a a debats scmpre enriquidtins per a tots. Voldria remarcar que el curs format per persones de diferents edats i fonnació ha estat molt partici- patio. Perea-o que és un curs adient per po- ontondre aquesta nova ¡eta! que {esta forman! nostre entum. És tiificil sar-le a la pell de les per- nes que arriben d’ altres ntradcs por guanyar-sc- a vida i educar els seus fills dins la nostra so- ‘ietat. Ajudar, entendre questes minories no és t adoptem actitudes por l curs ens hauría de ser- vir dones per o vservar el nostre entom i comenqar a actuar. lil recomanaria a tothom, pero sobretot, en- cara que adequat, penso que a Yescola se'n podria parlar, com a credit variable a YESO o símplement com a formació. És des de la mainada que haurient de comenqar per trenear topics i estereotips, potser aleshons alguns no prosperarien, fins a arribar al punt de no existir. Crácies donas per haver-mc donat lbpurtunitat de fer aquest cum. Montse Pastor “Talibanitzar" Viladecans? a uns anys un fet em va deixar estupefacte. No podia comprendre una acció com la que veia en ¿iquell moment. Era la demolició d'une» grana estátucs de Buda, uns munuments que eren Patrimoni de la llumanitat, per part dels "talibans" a YAfganíStan. Era una acció que demos- trava fins a quin punt podia ser més gran la intolerancia, de portar als máxims extrems la ideologia o los cneences, que el respecto a la cultura o al patrimoni de tots. KIT 2' f. -1_u_, -_<g -. e , . _. ._. ..1 Ü; —o; kc-v fiy'¿"' ‘-‘* '*FI—' scmhlant. . v—. " w111.‘- ¿ouvu - — g-q- Vllaoocans. punt do tonada - Num 4 - Octubre 2007 -‘ Ara. fa uns dios he observan pcrplcx com també podem tenir. aquí a Viladecans. gent que no tenen cap mirament dc tenir una conducta Uns "talihans" reivindicar alguna cosa no s'han aturnt ¡l ¡‘html de fer pintadcs u cdiñcis singulars de la nostra ciutat que són patrimoni historic, És- cl cas dc Can Bruguera o de la Parroquia. No cs tracta ni molt menys de comparar SÍIUZICÍOIIS, pen‘) sí que es pot considerar molt mes ¿neu que qualsevol actc vandítlic o dc gambcrrismc. cn amagar-sc al darncra d'una crecnea o ideologia. Encara qu: les rcivindicacions o dcmtmdcs pogucssin ser més o menys raonables. cl que mai es pot justiticar és ntalmctrc un ptttrimoni historic ja prou casstigzit i pel qual tots hem de lluitnr. locals. dc pctita intcnsitat, que per Miguel de la Rubia _ 3
  4. 4. a fa quasi dos anys que van comenqar i un any que es van inaugurar unes obres del Pla Eixample 2| que pretenien [er que par! dels carrers Salvador Barone i Sant Maria guanycssin cspaís per a l'ús públic. A data «favui, encara que estem sathfets del rmultat global d'aquesta intervencíó hem de fur unes observaicions de cosetes que encara restan per solucionar. Possiblemeni siguin alguns dels motius pels quals un veí, de la cantonada del carrera Mare de Déu de Montserrat amb Sant Maria, continuï des ía temps amb una pancarta que demana la dimissió del nostre alcalde. Com a observacions remarcables podría-m dir que els contenidors soterrats que hi ha als carrers de Salvador Barone amb Sant Liam)‘: encara estan, potser, en fase dïistudi porqué ningú encara no hem pogut abrir-los per utilitzar-los. Per altra part tenim, tant al principi com al final del tra¡ecte “peatonalitzatï encara la deco- ració d'unes tanques i unes xapes melál-liques al terra que mdiquen obres sense finalitzar. També cal preguntar si quan es fa un projecte no es pensa en la seva utilítzacíó. ja que al: ¡iparcamgmts del tmm "peatunnlit- zat” hi ha unes jardinera; que són al darrera i si vens amb el cobre canegat i vols rneure les coses del maleter, moltes vegades ho has de fer des de clinlre la jardinera. En un allre ambil de coses, moltes vegades veiem lola la zona blavai huida mentre donem voltes amb el com‘: sense poder aparcar. Com a veïna em pregunto >i ¡cia falta ocupar tante: ¡Ames dhparcament com a zona blava. Aqucstcs caseta-a son incidencias que ens afecten quasi a diari, dc ma- nera que estaria bé que en prenguessin nota porque es puguín solucionar els pm- blemcs que he comenlal. M" Carmen Castellano Córiïas Inierpcrrrocguicil de Viladecans necessiicr persones voIunicÉ-riss Curs de dones morroquines Ens fan falta persones voluntarios por al curs dc dont-s marmquincs que fom ala ivíontscrrati- na, per participar en alguna d'aquesta-s activitats: M Alfabetització 0T Conversa M “CanguraIgN amb els nens mentre les mares són al curs Robo usada Cáritas recull mba per a persones sense recursos. l está remodelant de cap i de nou el rober per millorar-ne les insial-Iacions i el Íuncionament a l'estil d'una botiga, També Ían falta persones que vulguín donar-hi un cop de má. Vols coLIaborar amb nosolire s? Pesa’! en contacte amb Roser Vilaró, al m. 93 ao u es, o a ¡‘adn-gn clczctrünica rvilamítkaritasbcimorg mlaoacsns. punl de rwnma - Nam 4 - Granma 2007
  5. 5. Comienzo un nuevo curso escolar or Íin comenzó el curso escolar con toda la comunidad educativa al completo: profesores, AMPAS y Ayuntamiento. Tal vez para algunas personas tan sólo sea una frase hecha cuando llega septiembre, para otras muchas es el inicio de ilusiones, proyectos compartidos de trabajo, algunas veces no reconocido, pero hecho con ganas e ilusión. lista’ comprobado que trabaiar en equipo da muy buenos resultados, sobre todo cuando se trabaia en algo tan importante como la educa- ción de nuestros hijos. Ellos son y serán el reflejo de una sociedad, y que mejor que trabajar para que la sociedad en la que han de vivir, sea cada vez más justa, más solidaria, con oportunidades, para todos sin distinción, sin diferencias. Esto se «insigne nemando en el mismo barco padres, profesores y poderes públicos. En Viladecans, mucha gente de las AMFAS apostamos por una en- senanza pública y de calidad. Demos un voto de confianza a los po- dores públicos. Ayuntamiento, esperamos que lo que se propuso se haga realidad y no sean meramente propuestas electoralistas. Sabe- mos que hay ganas y proyectos muy enriquecedora para nuestras escuelas, tanto en el ám- bito educativo como en el mantenimiento de los centros escolares. La gente que trabajamos en AMPAS tendemos nuestra mano, aprovechadla. El trabajo en común es beneficioso para todos. Ánimo, luchamos por una L-scuela pública de calidad. Btamos todos en el mismo barco. Jordi Avila El montcnimcnt dels nostres corrers Estat actual del carrer Pare Artigas Vllaaocms. punt de tonada - Num 4 - Oman Z007 a dies que observo que estan modificant els xam- frans dflilguns carrera, com per exemple els del Sol, Muntanya, Mare de Déu de Sales o Pare Artigas, pero el que realment em sorpren es que la resta de les VOIUHJS, que tenen des de la anys tant les rajolcrs com els "bordillos" trencats, no sïestiguin canviant. És lamentable veure veure Yestat en que es tmben algunos zo- nes de Viladecans: bruticia, contenidors que fan pudor, vore- res en que moltes vegades has de baix-ar pel mal estat en que es troben, astalt deteríorat que en els últims anys s'han limitat a posar-hi pegaba, cotxes mal aparentes sobre les voreres i als xamfrans. Viladecans es mereix tenir una millor imatge. l aqui hi entra un altre tema. ‘lemps enrere vaig veure pels carrera unes persones que eren "agents cívics", i segons em van comentar aquestes persones est-aven per consciencia: la ciutadania i explicar que determinados coses no s'havien de fer. Perú sembla que pel resultat que sbbserva amb el día a dia, amb el simple fet de conversar no n'hi ha prou, i realment em sembla molt lamen- table. Potser caldria actuar amb més contundencia. Amalia Mazón _5
  6. 6. 'onze de setembre Catalunya celebra la seva festa nacional, popularment cone- guda com la Diacla. Un dia de festa en el qual, en contra del que molta gent es pensa, no se celebra cap derrota, sino la resisten- cia que va oferir el poble Catalá amb unes con- dicions molt limitades, davant el potent exércit espanyol. l. a Iluita contra les tropes de Felip V per «iefemar els drets i llibertats de Catalunya han simbolitzat durant molts‘ anys el taranna dels catalans. De petit recordo les diferents celebracions que es malitzaven aquest dia. La visita obligada a la tumba de Rafael de Casanova situada a lesglesia de Sant Boi, les olrenes llorals als diferents monuments de moltes poblacions. .. sempre m’han agradat ¡iquests actes commemomtius. A Viladecans també fem festa grosa, i quan dic fes- ta vull dir FESTA! A les 12 en punt del migdia uns quants representantes dels diferents partits politics i amociaciotis de la vila, davant del C . A.l’. 2 també dit de tvlaria Bem-ades, col-toquen unes flors a terra, just al costat d'unes scmyeres posades cinc minuts abans. Un cop llegit un manifest, que encara com- porta que algú ¡a marxi abans d'hora, es canta rapi- dament Els Segadors. l’er cert, no cal que hi vagi cap coral, ni res semblant, les veus dels viladecanencs ja de per si sún melodiqties i compassades. A mes, fent-ho així, en un quart d’hora queda tot enllestit per poder marxar a fer el vermut, o fins i tot anar a la platia. Al cap i a la ti es un ctia de (esta. Personalment, crec que si Rafael de Casanova i tots aquells que ¡untament amb ell es van tleixar la pel], hagucssm sabut que 30o anys després la seva lluita Lo Diodo es recordaria d'aquesta fomia, haurien «ieixat pas- sar Felip V i les seves tropes molt abans. Per sort, avui en dia, no hem de defensar els drets de la nostra terra amb les airmes, pero tot i aixó no aniria malament fer-ho amb els sentiments. l quina mi- llor forma que comencar que amb la festa nacional. A Viladecans aquest dies estem encara amb la reseaca de la Festa Ma- jor, i qualsevol acte, más‘ que un destorb, hauria de ser una embranzida per acnnseguir que tot- hom sortís de casa. Aquest ¡my lïmic la diada ha estat anul-lat per la coincidencia amb la cursa pnpu- lar. En aquell moment tïestaven a punt d'entregar els premis als guanya- dors al parc de l'Ajuntament. Quin millor lloc hi hauriai per fer Vhomenatge de l'onze de setembre que aquest! Es podria fins i tot alcar un petit mono- lit cïhomenatge i entre aquella que anem a Vofrena floral i els qui han anal a la cursa ens podríetn aple- gar alla un número de persones més elevat. Crec que ningú no {imagina un Feria de Abril sen- se sevillanes, un dia de San Isidro sense bra us a Las Ventas, un Sant jordi sense roses i llibres, i per tant no podem consentir un onm de setembre sense se- nyeres, segadors, sardanes i castells. ade de Victor José Martinez Roncero continua 8a campanya po! manual: al nom de ‘Gamo’ de ln Filipinas’ La carnpanya Iniciada ara Fa un mes pel Grup Tres Tones. contínua amb notable éxtt. St vols sígnar. trobarás fiills a la Ilíbrería Nou Rals. Si el que vols es participar recollínt signature a la feina. entre els amics, o bé a la teva Associació, pots contactar amb el grup escrlvtnt a: tteshorrcsvtladccansfitclcfontcanct. Cami de les Filipinas? Si, de tota la vidal Viladecans. punt de vanette - Num 4 - Omwre 2007 Jaumeuigadeavbnúnll
  7. 7. a Plataforma Salvem Oliveretes va voler par- ticipar en el ple munici- pal el passat mes de de- sembre, i ¡’equip de govem de ¡‘aiuntament de Viladecans va denegar aquest dret reconegut en el article n" 20 del regla- ment de participació ciutadana (RPCLaprovat pel mateix ple. El que es volia era preguntar per la írregularitat per la qual es va retornar, per part de la Comis- sió Territorial d'Urbanisme de Barcelona (CTUB), ¡’expedient n” 2006/024058/ B corresponent a la tramitado del pla parcial de Llevant, que vol edificar 2.377 habitatges a la falda de la mun- tanya de Sant Ramon. Tot i ser una qüestíó dïnteres municipal, es va votar el dret tot allegantlexistencia de l'article 14 del mateix reglament, que ofe- reix la possibilitat Jadrecar-se a oficines ¿informació que ¡‘aiun- tament posa a disposició dels ciutadans. Des de la Plataforma Salvem Olive-retos creiem que ¡’equip de govern no va voler reconeixer un error en públic, i per tant, no va voler contestar la pregunta en el ple, tot i ser dïnberes municipal. Quo fácil que és rebre informació dbliverctes! Creiem que l'article n" 20 del ie- glament de participació ciutada- na no nega la possibilitat d'adre- car-se al ple per fer una pregunta, sempre que sigui d’inter'es muni- cipal, i que ¡’equip de govern ne- gui aquest dret als ciutadans tra- ient-se de la maniga lïixístrï-ricia de l'article 14, fa que la ciutacla- nia quedi indefensa a la iroluntat del equip de govern. Aquest fet va fer que ho denun- ciéssim al Síndic de Creuges de Catalunya, ja que la figura del Síndic a Viladecans encara no existia. El Síndic de Greuges de Catalunya va obrir un expedi- ent del cas (n". lS836/06) i va co» menear a tramitar-ln tot fent un requeriment a ¡’Ajuntament de Viladecans el passat més de fe- brer; en no rebre resposta, ho va tornar a fer el mes d'abril, i fins i tot, va haver de repetir-ho el mes de iuliol. Davant el silenci mu- nicipal, el Síndic de Greuges de Catalunya es planteja personar- se presencialment a ¡‘ajuntament per fer el requeriment en perso- na. No semen ni ¡‘actitud de ¡’equip de govem de ¡’Ajuntament del passat mes de desembre, ni el si- lenci actual. Vllaaocms. nun! de tonada - Num 4 - Dawn 2007 lgualment, registrat por instancia n“ 18127 en el Registre de l'Ajun- tament de Viladecans, el 27 de desembre de 2006, tot fent la ma- teixa pregunta, fent cas a l'article 14 del RPC, es va preguntar la raó per la qual la Comissió dïrrbanis- me va retornat a ¡’ajuntament ¡’exped ¡ent del pmiecte d'Olive- RIOS. Tot i que la ¡lei obliga a contestar les instancias, el cas es que no es va rebre cap resposta. Tres mesos després, el 23 de marc, es va tor- nar a preguntar, es va contestar el 22 de maig, un cop la irregulari- tat ia c-stava arreglada i el projec- te apmvat definitivament. Tot i estar aprovat definitivament el mes d’abriL actualment encara no ha estat publicat al DOGC. Es veu que encara els cal presentar un text refós per cumplimentar el projecte. Pero, quin article hem de fer servir, el 20 o el 14. per saber que es aquest text retos? Creiem que per tot aixt‘), i mes oo- ses que encara estem treballant, ¡’equip de govem no está a ¡’alca- da dels requeriments que des de la ciuradania se li lan. Ricard Cabe Í Cafbel
  8. 8. 6| catre oficial de Polcolde: tot un example cïinsostenibilitot i ¡ncoheréncio ideológico l nostre alcalde té un cotxe oficial, amb xo- fer particular. Aquest estiu, l'he vist moltes vegadcs amunt i avall, i moltes reflexions m'han passat pel cap, algunas de les quals intentaré transmetre en aquest escrit. Pnmcrament, ju qüestíunu la ne- oessitat que a un alcalde d'un municipi com Viladecans li cal- gui un cotxe oficial. Crec que per assistir a les reuníons que pugui tenir en diferents parts de la ciu- tat no mcessita d'un cobre oficial que el porti. Hi ha alternatives, com el Vnlabús, la bicicleta, o anar a peu. Si les nzunions són fora de Viladecans, cruc que hauria de do- nar example i anar amb transport públic, com se'ns demana a la res- ta de ciutadans. l si ha de matinar per no fer tand a aqucstes reuni- uns, que matini, cum fem la resta de ciutadans. Algú em va fer notar que és clar, les seva reunions son molt importanls, i anar com una sardina al tren o a ¡’autobús suar, i arribar tard a les importants re- uniones que segur que té, no dóna bona imatge. lo també tinc impor- tantíssimes reunions cada mati’ a les 8, amb 30 alumnes que volen aprendre, i m’he d'aixecar ben d'hora per si de cas el tren falla, i arribar a temps" Acceptant, perú, que realment al nostre ciutadá alcalde li calgui un mtxe oficial, |'altra reflexió que em faig és si ha de ser el cotxe que te’. Es tracta d'un model de gamma alta, d'un empresa ale- manya de pn-stigi, que té cum a símbol unes anelles al morro del davant. .. ¡a saben quina empresa vull dir. Aquest model deu costar uns 40.000 euros, i és altament ccmtaminant. És un cutxe que pretén marcar la diferencia amb els altres, i que tenen normal- ment els empresaris, o la gent de molt diners. Vai-a, crec que tot el ctmtrari del que hauria de trans- metre una persona i un govern socialista. C rec que si realment calgués cot- xe oficial, el nostre alcalde hauria de tenir un Seat, per coherencia ideológica i económica. Qué té de dolent tenir un Seat Amsa, per example, de cotxe oficial: es un Seat, fet a Martorell, consu- meix poc i per tant emet poes ga- sos d'efeche hivernacle. A la Seat, empresa situada a Martorell a la qual tic-hallen molts ciutadans dela comarca del Baix Llobregat, tant el govern de la Generalitat (en ¡’época de CiU) i el central (en ¡’época de Felipe González, i per tant socialista) han invertit molts diners per redrecar la situ- Vtlaoocma. punt de tonada - wm 4 - Octubre 2007 ació d'aquesta empresa automo- bilística. Seria per tant cuherent, més correctament, de sostenibili- tat económica i social que el conte oficial de ¡’alcalde los d'aquesta empresa, que tant treballadors té de Viladecans. Si els Seal’ no són uns cotxes del gust del nostre cíutadá en cap, l'a| tra alternativa que proposo és que adquireixí un cotxe híbrid, i doni example de sustenibilitat. Tot i que el millor exemple de sostenibílitat seña que anes en transport públic. De ben segur que si ho les, la visió que tindría de Viladccams seria molt diferent, i veuria la seva acció de govern amb uns altres ulls. Acabo amb anécdota. Mentre leia de voluntari a la locució del camp de beisbol en la darrera Copa ¿Europa de seleccion-s, celebra- da a comenqaments de setembre a Viladecans, vaig anunciar di- verses vegades: "Aquest campio- nat és un Green Event, ¡espectuós amb el medi. Si us plan diposítín en els contenidors corresponents les escombraríes. Accedeixin a ¡’estadi en transport públic, i si ho fan en cotxe, comparteixin-lo amb amics". Ualcalde hi accedia amb el cntxe oficial. Tot un exam- ple dïnsostcnibilitat i poca cohe- rencia ideológica. JordiMazon Buesa
  9. 9. 6| comí del Puig Hguilctr a uns «lies, animat pels indicados que han pasat aquest any alscamins del busc del Mas Ratés, vaig pensar qui; - ja era Iiora de tornar al Puig Aguilar, que toia molts anys que no hi ptijavn. ¿Xpmfittmt un dia assulcllat, vaig contcnqar per fur un tomb firms al tvliradur del tx-tais Ratés Des d'aquest punt hi ha ‘LIIICS vistes L-splúndidcs 50h11.‘ cl delta del Llobregat, es divisa du Barcelona fins al Garraf i a más vs pot veure el nou Viladecans un costa trabar edificis que tinguin una mica dltistúria. Continuant pel cami del Mas Raté-s, a 600 metres del mirador, segons es Ilegeix a lïndicador, s'ha d'arribar al cim del Pitig Aguilar. Llsncs bé, a pots metres del final del cami, hi ha una porta que impedeix el pas i impossitïilita arribar a dalt dc tnt. Suposo que la ivorta, tancada amb clau, ha estat collocada por la persona que cunrea un terrvnïv amb frui« ter. » a tots dns costaba do] cami. I'm: entendne que per protegir la pmpietat privada es col-loqui una tanca al llarg del cami, peró el que crec que no mrrecte, ¡mit-salir el pas pels camins de muntang-‘a, ¡a que aixó fa que cada mp tingtiem menys llucs por nn anar a caminar por la natura És cnntradicturi que un .1|tro rótul, cul-loca! por Ikfiiintarnent 2llÜ menus ticsprés dc tanta-rior, indiqui que fins al Puig Aguilar ldlteh 40D ¡item-s i que al final del cami" nu s'hi ptigui ¡irribar parqué una porta impu- dcix cl pas. Potwr cl darrur tros del cami fins al Puig Aguilar (‘.5 propictat privada, nu hu si}, pero cl dret do: pas pels camina dc muntanya no sfhauna de perdrv. ‘lisent; Castelló Salma Porn oir. .. ste pasado mes de Septiembre hemos podido escuchar un nuevo trabajo (le fvíanu Chao. Rcaparccc con su nttcvo disco. La rmfiuli» rm. Después dc Proxima tastitritizi (‘SPÜFIÏJIZKÏ y seis años, vuulvc con 21 tomas dv música fresca, jnvvn y altomativa vn la que destacan entre UNOS "Rainin in Paradizc" o “ N10 llaman callo" (BSC) de la película "Princesasï Para ver. .. i nu ¡Judislcia ver en cine Líach‘ La minha permanent, ahora tcnéi> otra oportunidad, purqtac lia salido cn formato DVD. Una pcllCkllil-dü- cumental en la que Llach recuerda los trágicos sucesos ocurridos en Vitoria, durante ¡‘l transcurso dc una asamblea do trabajadores. Una película que contribuye tlecididamcnto: a la rocuperacióiï de la memoria. íllllAu4hl‘ Miguel de la Rubia Viladecans. punt da turnada - Num 4 - Granma 2007
  10. 10. a insistencia a portar el vel a escala per part d'una nena ha provo- cat grans escarafalls i una polémica que em resulta certament curiosa i que pen- so que sfarrela en dos prejudi- cis i un oblit. Primer prejudici, que el vel es un element religi- ós (islamista), forani i impropi d'una societat avancada; segun preiudici, que tot alto relacional amb la religió ha de formar part únicament de Vesfera privada. Uoblit: la Constitució Espanyo- Ia recull en el seu article 16 el dret a la llibertat ideológica, de consciencia i de religió dels in- dividus i de les comunitats amb ¡’única limitació del manteni- ment de l'ordre públic. Em sembla que aquí s'hi barre- gen moltes coses: la confusió en- tre Lslamic i islamista, la confusió entre símbol cultural i símbul re- ligiós, un oert rebuig a allo que ve de fora i una negativa i amena- cadora imatge del let religiós que confón la necessaria i constituci- onal acunfessiunalitat de les ins- titucions publiques amb el dret individual dïexpressar la propia religiositat. De tot aixo jo en valdría subrat- [lar alguns aspectes. En primer lloc, el mocadur cum a element religiós. Desconec fins a quin punt és preceptiu des del punt de vista musulma, perú Vestu- diosa Dolors Bramon deia no fa Vels gain al Periódico que l'Alcor‘a no prescriu l'ús del mocador, o sigui que més aviat es tractaria d'una tradicíó cultural associada a una de religiosa. De la mateixa mane- ra que l'ús de la mantellina en els llocs de culte cristia es considera- va imperatíu quan de let només era una tradició cultural ategida al culte catblic. En segun lloc, el dret individual a expressar la propia confessió religiosa. A mi em sembla que a les aules no hi ha dTt-aver sigues religiosos. Peri‘) sí que em sembla que els i les alumnes poden por- tar sigues religiosos igual com en portan tants d'altres de dilerent importancia en relació a Yesport, a la identitat nacional, a la ideo- logia politica o social, o simple- ment a la moda. Dic aixó perqué em sembla que la pluralitat no- més es real quan pot manifestar- se amb llibertat. També em sembla que en tot alli) que Pescola pugui acollir les per- sones tal qual, sobretot en relació a les persones recent amb-ados, facilita una actitud positiva i Oberta per part dels nuuvinguts de cara al futur. Després la con- fianca adquirida, Yapmpament mutu i el diáleg segurament ani- ran igualant habits i costums. No deu ser facil, amb els alumnes, distingir alló que és frívol del que no ho és. Pero si més no, respec- tar el marc legal es un bon criteri. És delicte, en el nostre país, pro- ¡ mcintellincs moure ¡‘ablacíó del clítoris. No ho és portar un matador. El cert es que vivim en un món en que es tolera molt tacilment la frivo- litat o la moda (per més que les motivacions de fons siguin pura- ment consumistes i alienadores, en el llenguatge marxista de tota la vida) i un de vegades sembla que calgui justificar-se per ser comunista (només cal recordar les recents declaracions de Felip Puig sobre ICV i en relació al Pac- te Nacional per lllabitatge), per ser cristiá o per ser estranger. I finalment valdría recordar que també la Declaració Universal dels Drets Humans, en el seu arti- cle 18, recull la llibertat religiosa. És cert que les religíons avui te- nen mala imatge entre nosaltres. La Conferencia Episcopal Espa- nyola posem por cas, i Al-Qaeda, hi tenen molt a veure i faciliten molts argumenta‘. contra el fet re- ligiós. Pero també és cert que ¡a snm grandes i que tenim prou elements por anar una mica més enlla d'aquesta imatge mediática: ¡’islamisme no és I’lslam, és una petita part del conjunt musulma, de la mateixa manera que avui qualsevol ciutada de Viladecans que s'apmpi a la realitat de les comunitats cristianes hi trobara persones molt més “nor-maletes" i plurals del que semblaria si un només tes cas a la COPE. Mercé Solá VIIBOOCMI. nun! dG ¡MMO - Mim, 4 - 00111070 Z007 ‘¡o

×