Loading…

Flash Player 9 (or above) is needed to view presentations.
We have detected that you do not have it on your computer. To install it, go here.

Like this presentation? Why not share!

Punt De Trobada 04

on

  • 1,309 views

Publicació independent

Publicació independent

Statistics

Views

Total Views
1,309
Views on SlideShare
1,309
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
21
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Punt De Trobada 04 Punt De Trobada 04 Presentation Transcript

  • http://puntviladecans.blogspot.com puntviladecans@telefonica.net 4 Viladecans Punt de trobada Any 1 15 d’octubre 2007 Publicació independent d’informació i opinió Viladecans val molt la pena Viladecans és el poble més lleig del Baix Llobregat. Viladecans no té entitats potents i em- prenedores. Viladecans no té tradicions, ni història ni monuments històrics. A Viladecans no val la pena preocupar-se per fer coses, perquè no hi ha cap projecte que duri ni aguanti. Tot això són frases que tots les hem sentides dir més d’un cop, o potser les hem dites nosaltres mateixos. És un dels nostres drames: que tenim l’autoestima baixa. I així no es va enlloc. És cert que a Viladecans, pel fet d’haver crescut de manera tan ràpida i sense una prèvia xarxa social forta i consolidada, costa més de fer arrelar i assentar les coses: és aquesta una característica pròpia i inevitable de qualsevol població de l’estil de la nostra. Però si a sobre d’això tots plegats ens mirem la nostra realitat com si no valgués la pena, malament ho tenim. Perquè Viladecans té una vitalitat i unes possibilitats que les hem de potenciar més del que ho fem. I això és una tasca de tots. És tasca de les autoritats, que haurien, per exemple, de promoure iniciatives per ajudar a fer conèixer i valorar les petites riqueses que ens donen personalitat, des del jardí de l’ajuntament ara tan degradat fins a la masia de Cal Menut, que sembla definitivament escamotejada al gaudi ciutadà; i haurien de promoure un Sant Jordi i un Onze de Setembre i uns actes centrals de la Festa Major dignes i preparats amb participació col.lectiva; i haurien d’evitar destrossar la imatge ciutadana amb monstres urbanístics com és el cas de tota la zona que va cap a l’estació. I és tasca de tots els ciutadans i ciutadanes, que hem de valorar més les coses que tenim, que hem de voler-les conèixer i fer-les conèixer, que hem de sentir-nos orgullosos de per- tànyer a una ciutat que abans va haver de lluitar molt per domesticar una naturalesa hostil (i que, com que era tan hostil, va anomenar Filipines a una àmplia zona dels seus camps, perquè les Filipines sonava a lloc molt llunyà i molt difícil), que hem d’enfortir les entitats, i que hem de crear tants espais nous de trobada com sigui possible, amb els viladecanencs de tota la vida, amb els que han vingut aquí ja fa anys, i amb els que estan venint ara. Per- què Viladecans val molt la pena. Només faltaria! Sumari Equip de redacció Anna Besora 2 M. Carmen Castellano Tres propostes més de govern municipal. M. Solé Maria Comas 3 El curs de gestió multicultural. M. Pastor Encarnació Garcia 3 Josep Lligadas “Talibanitzar” Viladecans? M. de la Rubia Asunción Polaina 4 Cosetes del carrer Sant Marià. M.C. Castellano Miguel de la Rubia 4 Càritas necessita voluntaris. R.Vilaró Mercè Solé 5 Comienza un nuevo curso escolar. J. Ávila La distribució d’aquest butlletí es fa 5 El manteniment dels nostres carrers. A. Mazón per correu electrònic. Si no desit- geu rebre’l només cal que ens ho 6 La Diada. V. J. Martínez comuniqueu. I si voleu que li envi- 6 Continua la campanya del “Camí de les Filipines”. em a un amic o amiga vostres, feu- nos arribar la seva adreça. Gràcies. J. Lligadas Vendrell 7 Si voleu enviar articles per publi- Que fàcil que és rebre informació d’Oliveretes! car, tingueu en compte que han R. Caba d’anar signats i no sobrepassar 8 les 40 ratlles o les 600 paraules. El cotxe oficial de l’alcalde: tot un exemple d’insoste- nibilitat i incoherència ideològica. J. Mazón El nostre correu electrònic: 9 El camí del Puig Aguilar. V. Castelló puntviladecans@telefonica.net 9 Para oir..., para ver... M. de la Rubia El nostre bloc: 10 Vels i mantellines. M. Solé http://puntviladecans.blogspot.com
  • Tres propostes més de govern municipal fàcils, barates, útils 1. Millorar la senyalització per pujar a Sant Ramon Si voleu pujar a Sant Ramon, trobareu uns magnífics indicadors per fer el camí a peu fins a Santa Coloma de Cervelló. Indicadors de muntanya, que convindria acabar d’adequar a una realitat mig urbanita que necessita força més concreció. Per exemple, quan trobes indica- dors com els de la foto, que dirigeixen (en dos sentits oposats) cap a Viladecans, s’hauria de dir a quin barri adrecen, cosa que també trauria al vianant la sensació d’esquizofrènia; o quan el camí pren el nom d’una masia cal indicar on és la masia i si con- tinua existint, a part de senyalitzar els camins que es van tro- bant i que no porten a Sant Ramon: seria una manera de conèixer més l’entorn de la muntanya i la seva història. Tampoc no estaria gens malament posar un plànol general de camins en els inicis dels camins que surten de Viladecans, per poder tenir una visió de conjunt, semblant al plànol que hi ha al capdamunt de Sant Ramon. Ah, i unes quantes indicacions sobre l’arbrat i el paisatge viladecanenc no sobrarien. 2. Informar a través dels rètols lluminosos de l’Ajuntament so- bre les avaries de la Renfe i altres emergències Renfe és pura aventura. Per això aniria tan bé que quan hi ha una avaria impor- tant els rètols lluminosos de l’Ajuntament, que solen dedicar-se amb encert a promoure els esdeveniments de la ciutat, indiquessin al vianant si li cal o no arribar-se fins a l’estació de la Renfe. I de fet un in- dicador a la cruïlla de la carretera de la Vila amb l’avinguda de la Generalitat no hi faria cap mal. Un servei d’informació sobre la Renfe també aniria molt bé als vilabusos, que també comp- ten amb retolació informàtica interna. De fet, per Sant Joan, en què un tren va descarrilar al Prat, molts vam contemplar amb estupor com el Vilabús portava la gent fins a la Renfe sense avi- sar-los que no hi havia servei, gent que després havia de tornar a peu fins a l’avinguda de la Generalitat per agafar allà el bus. Perquè, si les noves tecnologies no serveixen per donar informació pràctica al moment, per què serveixen, doncs? 3. Obrir la biblioteca tot el dia, sense tancar al migdia Aquesta no és una proposta tan barateta, però potser podria pagar la Diputació, que n’és la titular. En qualsevol cas, un equipament com la biblioteca s’ha mostrat ben útil i freqüentat. És un espai agradable, ben assortit (potser encara podria estar-ho més), realment difusor de cultura. A Vilanova i la Geltrú obre tot el dia. A Viladecans, amb més habitants, això també hauria de ser possible. Per què no? Mercè Solé  Viladecans, punt de trobada - Núm. 4 - Octubre 2007
  • El curs de gestió multicultural A punt d’acabar el curs de gestió mul- Voldria remarcar que el curs format per persones ticultural i intervenció en immigració de diferents edats i formació ha estat molt partici- que venim realitzant cada dijous a patiu. l’ IES Torre Roja de Viladecans des del Penso que és un curs adient per po- curs passat, va sent hora de fer-ne alguna valo- der entendre aquesta nova ració. Una podria ser aquesta. societat que s’està formant Ha estat una expe- al nostre entorn. És difícil riència força positiva posar-te a la pell de les per- pel que he après i per sones que arriben d’ altres tots els conceptes que contrades per guanyar-se dia a dia m’anaven col- la vida i educar els seus pint, fent caure tòpics fills dins la nostra so- i estereotips que sense cietat. Ajudar, entendre adonar-me havia assolit. aquestes minories no és Voldria felicitar i agrair fàcil, i sovint adoptem actituds poc a tots i totes les perso- acollidores i prepotents. El curs ens hauria de ser- nes que directament o indirec- vir doncs per observar el nostre entorn i començar a ta heu fet que el curs tirés endavant. Penso que actuar. El recomanaria a tothom, però sobretot, en- per als assistents ha estat un regal impagable. cara que adequat, penso que a l’escola se’n podria Les primeres sessions més formatives ens van in- parlar, com a crèdit variable a l’ESO o simplement troduir dins un món nou per a la majoria de nosal- com a formació. És des de la mainada que hauríem tres, claus pràctiques de la legislació d’estrangeria, de començar per trencar tòpics i estereotips, potser eines i recursos multiculturals, programes de ser- aleshores alguns no prosperarien, fins a arribar al veis socials, etc., que van donar pas a les classes punt de no existir. pràctiques interessantísimes que es van anar des- Gràcies doncs per haver-me donat l’oportunitat de granant. Els ponents explicaven el tema d’ una ma- fer aquest curs. nera pràctica i de vegades personal, donant peu a a Montse Pastor debats sempre enriquidors per a tots. “Talibanitzar” Viladecans? F a uns anys un fet em va deixar estupefacte. No podia comprendre una acció com la que veia en aquell moment. Era la demolició d’unes grans estàtues de Buda, uns monuments que eren Patrimoni de la Humanitat, per part dels “talibans” a l’Afganistan. Era una acció que demos- trava fins a quin punt podia ser més gran la intolerància, de portar als màxims extrems la ideologia o les creences, que el respecte a la cultura o al patrimoni de tots. Ara, fa uns dies he observat perplex com també podem tenir, aquí a Viladecans, gent que no tenen cap mirament de tenir una conducta semblant. Uns “talibans” locals, de petita intensitat, que per reivindicar alguna cosa no s’han aturat a l’hora de fer pintades a edificis singulars de la nostra ciutat que són patrimoni històric. És el cas de Can Bruguera o de la Parròquia. No es tracta ni molt menys de comparar situacions, però sí que es pot considerar molt més greu que qualsevol acte vandàlic o de gamberrisme, en amagar-se al darrera d’una creença o ideologia. Encara que les reivindicacions o demandes poguessin ser més o menys raonables, el que mai es pot justificar és malmetre un patrimoni històric ja prou castigat i pel qual tots hem de lluitar. Miguel de la Rubia  Viladecans, punt de trobada - Núm. 4 - Octubre 2007
  • Cosetes del carrer Sant Marià J a fa quasi dos anys que van començar i un any que es van inaugurar unes obres del Pla Eixample 21 que pretenien fer que part dels carrers Salvador Baroné i Sant Marià guanyessin espais per a l’ús públic. A data d’avui, encara que estem satisfets del resultat global d’aquesta intervenció hem de fer unes observacions de cosetes que encara resten per solucionar. Possiblement siguin alguns dels motius pels quals un veí, de la cantonada del carrers Mare de Déu de Montserrat amb Sant Marià, continuï des fa temps amb una pancarta que demana la dimissió del nostre alcalde. Com a observacions remarcables podríem dir que els contenidors soterrats que hi ha als carrers de Salvador Baroné amb Sant Marià encara estan, potser, en fase d’estudi perquè ningú encara no hem pogut obrir-los per utilitzar-los. Per altra part tenim, tant al principi com al final del trajecte “peatonalitzat”, encara la deco- ració d’unes tanques i unes xapes metàl·liques al terra que indiquen obres sense finalitzar. També cal preguntar si quan es fa un projecte no es pensa en la seva utilització, ja que als aparcaments del tram “peatonalit- zat” hi ha unes jardineres que són al darrera i si vens amb el cotxe carregat i vols treure les coses del maleter, moltes vegades ho has de fer des de dintre la jardinera. En un altre àmbit de coses, moltes vegades veiem tota la zona blava buida mentre donem voltes amb el cotxe sense poder aparcar. Com a veïna em pregunto si feia falta ocupar tantes zones d’aparcament com a zona blava. Aquestes cosetes son incidències que ens afecten quasi a diari, de ma- nera que estaria bé que en prenguessin nota perquè es puguin solucionar els pro- blemes que he comentat. Mª Carmen Castellano Càritas Interparroquial de Viladecans necessita persones voluntàries  Curs de dones marroquines Ens fan falta persones voluntàries per al curs de dones marroquines que fem a la Montserrati- na, per participar en alguna d’aquestes activitats:  • Alfabetització • Conversa • “Canguratge” amb els nens mentre les mares són al curs Roba usada Càritas recull roba per a persones sense recursos. I està remodelant de cap i de nou el rober per millorar-ne les instal·lacions i el funcionament a l’estil d’una botiga. També fan falta persones que vulguin donar-hi un cop de mà. Vols col.laborar amb nosaltres? Posa’t en contacte amb Roser Vilaró, al tel. 93 630 11 66, o a l’adreça electrònica rvilaro@caritasbcn.org  Viladecans, punt de trobada - Núm. 4 - Octubre 2007
  • Comienza un nuevo curso escolar P or fin comenzó el curso escolar con toda la comunidad educativa al completo: profesores, AMPAS y Ayuntamiento. Tal vez para algunas personas tan sólo sea una frase hecha cuando llega septiembre, para otras muchas es el inicio de ilusiones, proyectos compartidos de trabajo, algunas veces no reconocido, pero hecho con ganas e ilusión. Está comprobado que trabajar en equipo da muy buenos resultados, sobre todo cuando se trabaja en algo tan importante como la educa- ción de nuestros hijos. Ellos son y serán el reflejo de una sociedad, y qué mejor que trabajar para que la sociedad en la que han de vivir, sea cada vez más justa, más solidaria, con oportunidades, para todos sin distinción, sin diferencias. Esto se consigue remando en el mismo barco padres, profesores y poderes públicos. En Viladecans, mucha gente de las AMPAS apostamos por una en- señanza pública y de calidad. Demos un voto de confianza a los po- deres públicos. Ayuntamiento, esperamos que lo que se propuso se haga realidad y no sean meramente propuestas electoralistas. Sabe- mos que hay ganas y proyectos muy enriquecedores para nuestras escuelas, tanto en el ám- bito educativo como en el mantenimiento de los centros escolares. La gente que trabajamos en AMPAS tendemos nuestra mano, aprovechadla. El trabajo en común es beneficioso para todos. Ánimo, luchamos por una escuela pública de calidad. Estamos todos en el mismo barco. Jordi Ávila El manteniment dels nostres carrers F a dies que observo que estan modificant els xam- frans d’alguns carrers, com per exemple els del Sol, Muntanya, Mare de Déu de Sales o Pare Artigas, però el que realment em sorprèn és que la resta de les voreres, que tenen des de fa anys tant les rajoles com els “bordillos” trencats, no s’estiguin canviant. És lamentable veure veure l’estat en què es troben algunes zo- nes de Viladecans: brutícia, contenidors que fan pudor, vore- res en què moltes vegades has de baixar pel mal estat en què es troben, asfalt deteriorat que en els últims anys s’han limitat a posar-hi pegats, cotxes mal aparcats sobre les voreres i als xamfrans. Viladecans es mereix tenir una millor imatge. I aquí hi entra un altre tema. Temps enrere vaig veure pels carrers unes persones que eren “agents cívics”, i segons em van comentar aquestes persones estaven per conscienciar la ciutadania i explicar que determinades coses no s’havien de fer. Però sembla que pel resultat que s’observa amb el dia a dia, amb el simple fet de Estat actual del carrer Pare Artigas conversar no n’hi ha prou, i realment em sembla molt lamen- table. Potser caldria actuar amb més contundència. Amalia Mazón  Viladecans, punt de trobada - Núm. 4 - Octubre 2007
  • La Diada L es recordaria d’aquesta forma, haurien deixat pas- ’onze de setembre Catalunya celebra la sar Felip V i les seves tropes molt abans. seva festa nacional, popularment cone- guda com la Diada. Un dia de festa en Per sort, avui en dia, no hem de defensar els drets el qual, en contra del que molta gent es de la nostra terra amb les armes, però pensa, no se celebra cap derrota, sinò la resistèn- tot i això no aniria malament fer-ho cia que va oferir el poble català amb unes con- amb els sentiments. I quina mi- dicions molt limitades, davant el potent exèrcit llor forma que començar que espanyol. La lluita contra les tropes de Felip V amb la festa nacional. per defensar els drets i llibertats de Catalunya A Viladecans aquest dies han simbolitzat durant molts anys el tarannà estem encara amb la dels catalans. ressaca de la Festa Ma- De petit recordo les diferents celebracions que es jor, i qualsevol acte, realitzaven aquest dia. La visita obligada a la tomba més que un destorb, de Rafael de Casanova situada a l’església de Sant hauria de ser una Boi, les ofrenes florals als diferents monuments de embranzida per moltes poblacions… Sempre m’han agradat aquests aconseguir que tot- actes commemoratius. hom sortís de casa. Aquest any l’únic A Viladecans també fem festa grosa, i quan dic fes- acte de la diada ha estat ta vull dir FESTA! A les 12 en punt del migdia uns anul·lat per la coincidència amb quants representants dels diferents partits polítics la cursa popu- lar. En aquell moment i associacions de la vila, davant del C.A.P. 2 també s’estaven a punt d’entregar els premis als guanya- dit de Maria Bernades, col·loquen unes flors a terra, dors al parc de l’Ajuntament. Quin millor lloc hi just al costat d’unes senyeres posades cinc minuts hauria per fer l’homenatge de l’onze de setembre abans. Un cop llegit un manifest, que encara com- que aquest! Es podria fins i tot alçar un petit monò- porta que algú ja marxi abans d’hora, es canta ràpi- lit d’homenatge i entre aquells que anem a l’ofrena dament Els Segadors. Per cert, no cal que hi vagi cap floral i els qui han anat a la cursa ens podríem aple- coral, ni res semblant, les veus dels viladecanencs gar allà un número de persones més elevat. ja de per si són melòdiques i compassades. A més, fent-ho així, en un quart d’hora queda tot enllestit Crec que ningú no s’imagina un Feria de Abril sen- per poder marxar a fer el vermut, o fins i tot anar a se sevillanes, un dia de San Isidro sense braus a Las la platja. Al cap i a la fi és un dia de festa. Ventas, un Sant Jordi sense roses i llibres, i per tant no podem consentir un onze de setembre sense se- Personalment, crec que si Rafael de Casanova i tots nyeres, segadors, sardanes i castells. aquells que juntament amb ell es van deixar la pell, haguessin sabut que 300 anys després la seva lluita Víctor José Martínez Roncero Continua la campanya per mantenir el nom de “Camí de les Filipines” La campanya iniciada ara fa un mes pel Grup Tres Torres, continua amb notable èxit. Si vols signar, trobaràs fulls a la llibreria Nou Rals. Si el que vols es participar recollint signatures a la feina, entre els amics, o bé a la teva associació, pots contactar amb el grup escrivint a: trestorresviladecans@telefonica.net. Camí de les Filipines? Sí, de tota la vida! Jaume Lligadas Vendrell  Viladecans, punt de trobada - Núm. 4 - Octubre 2007
  • Que fàcil que és rebre informació d’Oliveretes! L Creiem que l’article nº 20 del re- a Plataforma Salvem Igualment, registrat per instància glament de participació ciutada- Oliveretes va voler par- nº 18127 en el Registre de l’Ajun- na no nega la possibilitat d’adre- ticipar en el ple munici- tament de Viladecans, el 27 de çar-se al ple per fer una pregunta, pal el passat mes de de- desembre de 2006, tot fent la ma- sempre que sigui d’interès muni- sembre, i l’equip de govern de teixa pregunta, fent cas a l’article cipal, i que l’equip de govern ne- l’ajuntament de Viladecans va 14 del RPC, es va preguntar la raó gui aquest dret als ciutadans tra- denegar aquest dret reconegut per la qual la comissió d’urbanis- ient-se de la màniga l’existència en el article nº 20 del regla- me va retornat a l’ajuntament de l’article 14, fa que la ciutada- ment de participació ciutadana l’expedient del projecte d’Olive- nia quedi indefensa a la voluntat (RPC), aprovat pel mateix ple. retes. del equip de govern. El que es volia era preguntar per Tot i que la llei obliga a contestar la irregularitat per la qual es va Aquest fet va fer que ho denun- les instàncies, el cas és que no es retornar, per part de la Comis- ciéssim al Síndic de Greuges de va rebre cap resposta. Tres mesos sió Territorial d’Urbanisme de Catalunya, ja que la figura del després, el 23 de març, es va tor- Barcelona (CTUB), l’expedient Síndic a Viladecans encara no nar a preguntar, es va contestar el nº 2006/024058/B corresponent existia. El Síndic de Greuges de 22 de maig, un cop la irregulari- a la tramitació del pla parcial de Catalunya va obrir un expedi- tat ja estava arreglada i el projec- Llevant, que vol edificar 2.377 ent del cas (nº.15836/06) i va co- te aprovat definitivament. habitatges a la falda de la mun- mençar a tramitar-lo tot fent un tanya de Sant Ramon. Tot i estar aprovat definitivament requeriment a l’Ajuntament de el mes d’abril, actualment encara Tot i ser una qüestió d’interès Viladecans el passat més de fe- no ha estat publicat al DOGC. Es municipal, es va vetar el dret tot brer; en no rebre resposta, ho va veu que encara els cal presentar al·legant l’existència de l’article tornar a fer el més d’abril, i fins i un text refós per complimentar el 14 del mateix reglament, que ofe- tot, va haver de repetir-ho el mes projecte. Però, quin article hem reix la possibilitat d’adreçar-se a de juliol. Davant el silenci mu- de fer servir, el 20 o el 14, per oficines d’informació que l’ajun- nicipal, el Síndic de Greuges de saber què és aquest text refós? tament posa a disposició dels Catalunya es planteja personar- Creiem que per tot això, i més co- ciutadans. se presencialment a l’ajuntament ses que encara estem treballant, per fer el requeriment en perso- Des de la Plataforma Salvem l’equip de govern no està a l’alça- na. Oliveretes creiem que l’equip de da dels requeriments que des de govern no va voler reconèixer un No s’entén ni l’actitud de l’equip la ciutadania se li fan. error en públic, i per tant, no va de govern de l’Ajuntament del Ricard Caba i Calbet voler contestar la pregunta en el passat mes de desembre, ni el si- ple, tot i ser d’interès municipal. lenci actual. ? V  Viladecans, punt de trobada - Núm. 4 - Octubre 2007
  • El cotxe oficial de l’alcalde: tot un exemple d’insostenibilitat i incoherència ideològica E Acceptant, però, que realment al ació d’aquesta empresa automo- l nostre alcalde té un nostre ciutadà alcalde li calgui un bilística. Seria per tant coherent, cotxe oficial, amb xo- cotxe oficial, l’altra reflexió que més correctament, de sostenibili- fer particular. Aquest em faig és si ha de ser el cotxe tat econòmica i social que el cotxe estiu, l’he vist moltes que té. Es tracta d’un model de oficial de l’alcalde fos d’aquesta vegades amunt i avall, i moltes gamma alta, d’un empresa ale- empresa, que tant treballadors té reflexions m’han passat pel cap, manya de prestigi, que té com a de Viladecans. Si els Seat no són algunes de les quals intentaré símbol unes anelles al morro del uns cotxes del gust del nostre transmetre en aquest escrit. davant... ja sabeu quina empresa ciutadà en cap, l’altra alternativa Primerament, jo qüestiono la ne- vull dir. Aquest model deu costar que proposo és que adquireixi un cessitat que a un alcalde d’un uns 40.000 euros, i és altament cotxe híbrid, i doni exemple de municipi com Viladecans li cal- contaminant. És un cotxe que sostenibilitat. Tot i que el millor gui un cotxe oficial. Crec que per pretén marcar la diferència amb exemple de sostenibilitat seria assistir a les reunions que pugui els altres, i que tenen normal- que anés en transport públic. De tenir en diferents parts de la ciu- ment els empresaris, o la gent de ben segur que si ho fes, la visió tat no necessita d’un cotxe oficial molt diners. Vaja, crec que tot el que tindria de Viladecans seria que el porti. Hi ha alternatives, contrari del que hauria de trans- molt diferent, i veuria la seva com el Vilabús, la bicicleta, o anar metre una persona i un govern acció de govern amb uns altres a peu. Si les reunions són fora de socialista. ulls. Viladecans, crec que hauria de do- Crec que si realment calgués cot- Acabo amb anècdota. Mentre feia nar exemple i anar amb transport xe oficial, el nostre alcalde hauria de voluntari a la locució del camp públic, com se’ns demana a la res- de tenir un Seat, per coherència de bèisbol en la darrera Copa ta de ciutadans. I si ha de matinar ideològica i econòmica. Què té d’Europa de seleccions, celebra- per no fer tard a aquestes reuni- de dolent tenir un Seat Arosa, da a començaments de setembre ons, que matini, com fem la resta per exemple, de cotxe oficial: és a Viladecans, vaig anunciar di- de ciutadans. Algú em va fer notar un Seat, fet a Martorell, consu- verses vegades: “Aquest campio- que és clar, les seves reunions són meix poc i per tant emet pocs ga- nat és un Green Event, respectuós molt importants, i anar com una sos d’efecte hivernacle. A la Seat, amb el medi. Si us plau dipositin sardina al tren o a l’autobús, suar, empresa situada a Martorell a la en els contenidors corresponents i arribar tard a les importants re- qual treballen molts ciutadans les escombraries. Accedeixin a unions que segur que té, no dóna de la comarca del Baix Llobregat, l’estadi en transport públic, i si bona imatge. Jo també tinc impor- tant el govern de la Generalitat ho fan en cotxe, comparteixin-lo tantíssimes reunions cada matí a (en l’època de CiU) i el central amb amics”. L’alcalde hi accedia les 8, amb 30 alumnes que volen (en l’època de Felipe González, amb el cotxe oficial. Tot un exem- aprendre, i m’he d’aixecar ben i per tant socialista) han invertit ple d’insostenibilitat i poca cohe- d’hora per si de cas el tren falla, i molts diners per redreçar la situ- rència ideològica. arribar a temps... Jordi Mazon Bueso  Viladecans, punt de trobada - Núm. 4 - Octubre 2007
  • El camí del Puig Aguilar F a uns dies, animat pels indicadors que han posat aquest any als camins del bosc del Mas Ratés, vaig pensar que ja era hora de tornar al Puig Aguilar, que feia molts anys que no hi pujava. Aprofitant un dia assolellat, vaig començar per fer un tomb fins al Mirador del Mas Ratés. Des d’aquest punt hi ha unes vistes esplèndides sobre el delta del Llobregat, es divisa de Barcelona fins al Garraf i a més es pot veure el nou Viladecans on costa trobar edificis que tinguin una mica d’història. Continuant pel camí del Mas Ratés, a 600 metres del mirador, segons es llegeix a l’indicador, s’ha d’arribar al cim del Puig Aguilar. Doncs bé, a pocs metres del final del camí, hi ha una porta que impedeix el pas i impossibilita arribar a dalt de tot. Suposo que la porta, tancada amb clau, ha estat col·locada per la persona que conrea un terreny amb frui- ters a tots dos costats del camí. Puc entendre que per protegir la propietat privada es col·loqui una tanca al llarg del camí, però el que crec que no és correcte, és impedir el pas pels camins de muntanya, ja que això fa que cada cop tinguem menys llocs per on anar a caminar per la natura. És contradictori que un altre rètol, col·locat per l’ajuntament 200 metres després de l’anterior, indiqui que fins al Puig Aguilar falten 400 metres i que al final del camí no s’hi pugui arribar perquè una porta impe- deix el pas. Potser el darrer tros del camí fins al Puig Aguilar és propietat privada, no ho sé, però el dret de pas pels camins de muntanya no s’hauria de perdre. Vicenç Castelló Solina Para oir... E ste pasado mes de Septiembre hemos podido escuchar un nuevo trabajo de Manu Chao. Reaparece con su nuevo disco, La radioli- na. Después de Próxima estación esperanza y seis años, vuelve con 21 temas de música fresca, joven y alternativa en la que destacan entre otros “Rainin in Paradize” o “Me llaman calle” (BSO de la película “Princesas”). Para ver... S i no pudisteis ver en cine Llach: La revolta permanent, ahora tenéis otra oportunidad, porque ha salido en formato DVD. Una película-do- cumental en la que Llach recuerda los trágicos sucesos ocurridos en Vitoria, durante el transcurso de una asamblea de trabajadores. Una película que contribuye decididamente a la recuperación de la memoria. Miguel de la Rubia  Viladecans, punt de trobada - Núm. 4 - Octubre 2007
  • Vels i mantellines L moure l’ablació del clítoris. No a insistència a portar gaire al Periódico que l’Alcorà no ho és portar un mocador. El cert el vel a escola per part prescriu l’ús del mocador, o sigui és que vivim en un món en què d’una nena ha provo- que més aviat es tractaria d’una es tolera molt fàcilment la frivo- cat grans escarafalls tradició cultural associada a una litat o la moda (per més que les i una polèmica que em resulta de religiosa. De la mateixa mane- motivacions de fons siguin pura- certament curiosa i que pen- ra que l’ús de la mantellina en els ment consumistes i alienadores, so que s’arrela en dos prejudi- llocs de culte cristià es considera- en el llenguatge marxista de tota cis i un oblit. Primer prejudici, va imperatiu quan de fet només la vida) i on de vegades sembla que el vel és un element religi- era una tradició cultural afegida que calgui justificar-se per ser ós (islamista), forani i impropi al culte catòlic. comunista (només cal recordar d’una societat avançada; segon En segon lloc, el dret individual les recents declaracions de Felip prejudici, que tot allò relacionat a expressar la pròpia confessió Puig sobre ICV i en relació al Pac- amb la religió ha de formar part religiosa. A mi em sembla que a te Nacional per l’Habitatge), per únicament de l’esfera privada. les aules no hi ha d’haver signes ser cristià o per ser estranger. L’oblit: la Constitució Espanyo- religiosos. Però sí que em sembla la recull en el seu article 16 el I finalment voldria recordar que que els i les alumnes poden por- dret a la llibertat ideològica, de també la Declaració Universal tar signes religiosos igual com en consciència i de religió dels in- dels Drets Humans, en el seu arti- porten tants d’altres de diferent dividus i de les comunitats amb cle 18, recull la llibertat religiosa. importància en relació a l’esport, l’única limitació del manteni- És cert que les religions avui te- a la identitat nacional, a la ideo- ment de l’ordre públic. nen mala imatge entre nosaltres. logia política o social, o simple- La Conferència Episcopal Espa- Em sembla que aquí s’hi barre- ment a la moda. Dic això perquè nyola posem per cas, i Al–Qaeda, gen moltes coses: la confusió en- em sembla que la pluralitat no- hi tenen molt a veure i faciliten tre islàmic i islamista, la confusió més és real quan pot manifestar- molts arguments contra el fet re- entre símbol cultural i símbol re- se amb llibertat. ligiós. Però també és cert que ja ligiós, un cert rebuig a allò que ve També em sembla que en tot allò som grandets i que tenim prou de fora i una negativa i amena- que l’escola pugui acollir les per- elements per anar una mica més çadora imatge del fet religiós que sones tal qual, sobretot en relació enllà d’aquesta imatge mediàtica: confón la necessària i constituci- a les persones recent arribades, l’islamisme no és l’Islam, és una onal aconfessionalitat de les ins- facilita una actitud positiva i petita part del conjunt musulmà, titucions públiques amb el dret oberta per part dels nouvinguts de la mateixa manera que avui individual d’expressar la pròpia de cara al futur. Després la con- qualsevol ciutadà de Viladecans religiositat. fiança adquirida, l’apropament que s’apropi a la realitat de les De tot això jo en voldria subrat- mutu i el diàleg segurament ani- comunitats cristianes hi trobarà llar alguns aspectes. En primer ran igualant hàbits i costums. No persones molt més “normaletes” lloc, el mocador com a element deu ser fàcil, amb els alumnes, i plurals del que semblaria si un religiós. Desconec fins a quin distingir allò que és frívol del que només fes cas a la COPE. punt és preceptiu des del punt no ho és. Però si més no, respec- de vista musulmà, però l’estu- tar el marc legal és un bon criteri. Mercè Solé diosa Dolors Bramon deia no fa És delicte, en el nostre país, pro- 10 Viladecans, punt de trobada - Núm. 4 - Octubre 2007