Your SlideShare is downloading. ×
Punt De Trobada 03
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Introducing the official SlideShare app

Stunning, full-screen experience for iPhone and Android

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

Punt De Trobada 03

666
views

Published on

Punt de Trobada, núm. 3, setembre 2007

Punt de Trobada, núm. 3, setembre 2007

Published in: Entertainment & Humor

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
666
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
17
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. http://puntviladecans.blogspot.com puntviladecans@telefonica.net 3 Viladecans Punt de trobada Any 1 15 de setembre 2007 Publicació independent d’informació i opinió Festa Major El passat dia 7, el cantant José Galisteo, en el Pregó de Festa Major, va dir tres o quatre vegades que agraïa “a l’alcalde i a la comissió” que l’haguessin convidat a parlar des del balcó de l’ajuntament. I la pregunta que alguns ens fèiem era que a quina comissió es devia referir. Segurament, suposem, als tècnics encarregats de programar les actuacions i altres activitats d’aquests dies. Perquè una comissió pròpiament dita, en què s’intenti pensar com fer una festa major que tingui moments centrals, que aglutinin la gent, que siguin un punt de referència, no sembla que n’hi hagi pas. Per exemple, el pregó mateix podria ser-ne un. No està malament, convidar un any una persona popular com José Galisteo a fer-lo. Però tampoc no estaria gens malament vet- llar també perquè aquest pregó fos un moment de veritable crida ciutadana, cosa que no seria gaire difícil d’aconseguir. Primer, fent que el pregó fos per parlar de Viladecans i no de les glòries del pregoner. I després, fent que anés envoltat d’altres activitats, que caldria pensar, i en què hi participessin tant les figures tradicionals dels gegants o el drac, com altres elements més novedosos a inventar. El pregó podria ser un moment central de la festa. I com el pregó, se’n podrien trobar d’altres. Però el problema és que al nostre govern municipal sembla que li costi fiar-se de la gent i no cregui gaire que val la pena convidar la ciutadania interessada a participar i a imaginar i a debatre. Sembla que tot hagi de venir de dalt. I en canvi, Viladecans té prou riquesa de persones i d’idees com perquè valgui la pena aprofitar-la perquè la nostra vida ciutadana sigui més viva, més potent, més sòlida. La festa major és un bon mirall de la manera de funcionar d’una ciutat. I Viladecans, certament, podria funcionar molt millor. Sumari Equip de redacció 2 Anna Besora I els serveis socials? Josep Lligadas M. Carmen Castellano 3 Maria Comas Final de curs a Càritas. Montserrat Pastor Encarnació Garcia 3 L’estiu, també a l’agost. M.Carmen Castellano Josep Lligadas Asunción Polaina 4 Què passa amb l’oferta cultural de Viladecans a l’es- Miguel de la Rubia Mercè Solé tiu? Bàrbara Lligadas 5 Malas comunicaciones. Ana Belén Ruiz La distribució d’aquest butlletí es fa per correu electrònic. Si no desit- 6 Sostenibilitat i arbres urbans de fulla caduca. Jordi geu rebre’l només cal que ens ho Mazón comuniqueu. I si voleu que li envi- em a un amic o amiga vostres, feu- 7 Camí de les Filipines? Sí, de tota la vida! Jaume nos arribar la seva adreça. Gràcies. Lligadas Si voleu enviar articles per publi- car, tingueu en compte que han 8 Voreres per a vianants o serveis? Maria Comas d’anar signats i no sobrepassar 8 “El Jueves”, episodi de censura? Miguel de la Rubia les 40 ratlles o les 600 paraules. 9 Agraïment després de les eleccions. José M. Carro El nostre correu electrònic: 9 Participar. Mercè Solé puntviladecans@telefonica.net 10 Entrellaça, el Viladecans multicultural a la Festa Ma- El nostre bloc: http://puntviladecans.blogspot.com jor. Idoia Baixench
  • 2. I els serveis socials? V iladecans, diuen les estadístiques, és una de les poblacions de Catalunya amb més necessitats socials i amb més alts nivells de pobresa. I resulta que ara, en aquesta legislatura que acabem de començar, no tenim regidor ni regidora de Serveis Socials. Sí, ja ho sé. La tinent d’alcalde de Serveis Personals, Gisela Navarro, és la responsable directa d’aquest tema, així com dels temes d’Educació, Sanitat, Consum, Polítiques de la Dona, Joventut, Mediació Social i Ci- visme. Déu n’hi do. Segur que la Gisela Navarro és una persona molt capaç, i segur també que cada una d’aquestes àrees té tècnics igualment capaços i que faran una bona gestió. Però no és aquest el problema. El problema és que, a Viladecans, els Serveis Socials no tenen cap rostre visible. I que, per molt que vulgui, la tinent d’alcalde de Serveis Personals no podrà llançar-se a donar l’impuls polític seriós i constant que els Serveis Socials ne- cessiten. Podrà vetllar la gestió més o menys directament, però no podrà fer de l’atenció als sectors de població viladecanenca més necessitada una prioritat de govern com realment hauria de ser. De fet, resulta ja molt discutible el sistema de distribució de tasques entre els re- gidors de l’equip de govern, amb un nombre molt reduït que ho acumulen tot i tenen dedicació completa, mentre la resta no tenen dedicació. I aquesta acu- mulació fa, a més, que el de Viladecans sigui un ajuntament ple d’assessors amb grans sous, que no han estat elegits per ningú, mentre que als que han estat elegits per governar no se’ls dóna temps per dedicar-s’hi. Però més enllà d’aquest peculiar sistema de funcionament, fa mal veure com un govern d’esquerres no creu necessari que hi hagi una persona que tingui com a funció específica estar atenta a la gent amb més necessitats socials. A Viladecans hi ha moltes coses per fer, en aquest camp. I pel que sembla, al nostre govern municipal no li sembla gaire important fer-les. No sé qui deia un dia que de fet els treballadors i treballadores socials de l’ajuntament no reben gaires demandes de serveis i ajuts. I algú altre m’explicava que això és per dos motius: perquè la gent ja sap que els recursos són pocs, i per tant s’estalvia anar a sentir que li diuen que no a les seves peticions, i es resigna a anar aguantant com pot; i perquè no hi ha una política d’”anar a buscar” les necessitats, de manera que moltes queden amagades, perquè molta gent està tan malament que ni és capaç d’anar a demanar. Si hi hagués un regidor o regidora de Serveis Socials que es dediqués de ple a aquest departament, podria començar, per exemple, impulsant un treball de detecció de les necessitats socials de Viladecans, a tots nivells. No a base de llogar uns tècnics de no sé on perquè vinguin aquí, preguntin als treballadors socials, facin un informe i cobrin un munt de diners, sinó a base de treballar des de dintre, amb el regidor o regidora seguint-ho de prop, amb la implicació dels treballadors socials i de gent voluntària que segur que n’hi hauria, també amb la implicació de gent de Càritas… Això sol, i les conseqüències que se’n traguessin a nivell de recursos pressupostaris i humans, seria una gran pas en- davant. Però per fer-ho, cal que hi hagi un regidor o regidora que tingui com a dedicació prioritària aquest important problema ciutadà. No pot ser, que els Serveis Socials no siguin una prioritat clara i visible a Viladecans. Josep Lligadas Vendrell  Viladecans, punt de trobada - Núm. 3 - Setembre 2007
  • 3. Final de curs a Càritas Montserratina D imarts 19 de juny. satisfetes, alegres, eren uns moments Avui hem acabat el de convivència i de generositat que em curs 006/007, però sorprenia. per a mi, que n’he Vam tastar un munt de plats típics de acabat uns quants, aquest ha es- la seva terra, barrejats també amb un tat ben diferent. gran pastís de xocolata, flams i mus que En apropar-me a la parròquia ens havien fet també la senyora Josefa del barri de la Montserratina, i la Isabel. Tot era molt bo, però el més que és on cada dimarts faig clas- important era la sintonia, complicitat i se de català majoritàriament a amistat que vaig respirar tot el matí. senyores magribines, ja hi anava La festa es va animar quan la senyora veient una corrua de dones ben vestides, mudades, Josefa, que és d’Almeria, té 70 anys i vol aprendre endiumenjades amb robes elegants i carregades de català, es va decidir sense fer-se pregar gaire a can- bosses. tar-nos una cançó. Ens va interpretar “Ojos verdes“. Arribo, entro i ja algunes descansaven als bancs tot Això va ser el tret de sortida perquè les alumnes esperant que les voluntàries, la Isabel, Candelària, magribines s’animessin a cantar. Ho van fer, i ens Araceli, Josefa… acabessin de preparar la sala on van delectar amb melodies de Marroc que ens feien faríem el comiat d’aquest curs. posar la pell de gallina. Les vaig saludar, estaven contentes, per a elles era Aquests moments van ser com un parèntesi a la un dia molt especial, valia la pena l’esforç que havi- vida d’aquestes dones. El rellotge no para i s’acos- en fet en llevar-se més d’hora per preparar les men- tava l’hora de recollir la mainada i fer el dinar. El ges que portaven ufanoses per a ser tastades. comiat arribava, abraçades, ulls plorosos, petons i moltes moltes gràcies, gràcies… La sala era a punt, van anar pujant, cada una es col. locava i treia el menjar que havia fet. Els les vaig acceptar tal i com ens va aconsellar en Quico Mañós en el curs del “llenguatge no verbal”, Quin goig, si les haguéssiu vist, era una visió de però el cert era que jo els havia de donar les gràcies postal on es barrejaven diferents cultures conjuga- a elles per tot el que en tant poc temps m’havien do- des amb harmonia, els colors, les robes, les lluen- nat, fent-me sentir una bona persona per ajudar-les tors. Cadascuna havia cuinat un plat o més d’un i una mica a entrar i entendre el nostre món. els oferia a la resta de companyes i voluntàries, era una festa de sabors i d’olors inexplicable, estaven Montse Pastor i Pujadó L’estiu, també a l’agost L a gent que normalment vivim l’agost a Viladecans, podem notar aquest mes pels seus avan- tatges i inconvenients. Podríem dir com a avantatge el de poder trobar fàcilment aparcament, una proesa durant la resta de l’any, i que en aquestes dates es veu millorat en part per la supressió de les zones blaves. També gaudim d’una tranquil·litat, potser en alguns moments excessiva, ja que hi ha molta menys gent i ens mostra una cara dels nostres carrers que no és l’habitual degut a un paisatge desolador de carrers buits i persianes abaixades. L’anar a comprar no sé si definir-ho com a bo o dolent: si bo perquè has de fer una veritable excursió realitzant un exercici saludable per anar per exemple a comprar un diari o algunes altres coses, o dolent perquè de vegades no pots trobar fàcilment allò que vols comprar. Però, el que més empipa és que per al nostre Ajuntament l’estiu sembla acabar el 1 de juliol, com in- dicava el cartell de activitats culturals de la Plaça de la Vila. Juny i juliol són mesos en els quals l’oferta cultural és molt àmplia i diversa (teatre al carrer, Croma, cinema a la fresca, etc.). En canvi, a l’agost res. No es pot exigir una programació ambiciosa en aquest mes, però si demanar alguna activitat que ens ajudi, als viladecanencs, a conviure amb les calors d’aquest mes que també és d’estiu a Viladecans. Mari Carmen Castellano  Viladecans, punt de trobada - Núm. 3 - Setembre 2007
  • 4. Què passa amb l’oferta cultural de Viladecans a l’estiu? E tori no avalua quin ha de ser el en segon lloc vull transmetre un n primer lloc, vull des- millor espai de cada espectacle a dubte... per què és tant complicat tacar l’opinió cada la graella per tal que se’n tregui el accedir de manera gratuïta al fes- cop més estesa en- màxim rendiment possible? tival Croma? Actualment existei- tre els viladecanens i xen certes mesures de gratuïtat, viladecanenques sobre la reduc- A més a més, em provoca força que impliquen anar a recollir les ció constant de la qualitat del inquietud veure com el festival entrades a la Torre Baró –és l’únic festival Al Carrer. Recordo com s’està traslladant al Parc de la punt de recollida habilitat–, però fa uns anys et trobaves els amics, només pots recollir una entrada coneguts i saludats pel carrer i per persona i per concert cada ve- t’anaven recomanant allò que ha- gada que hi vas –no pots recollir vies de veure, i tu ho anaves ano- dues entrades per dos concerts tant al programa assimilant que et diferents el mateix dia–, omplint perdries alguna cosa interessant una butlleta amb les teves dades. perquè no tenies el do de la ubi- Això demostra que hi ha un cert qüitat. Mentre que ara has d’anar interès per acostar el Croma a la marcant aquells espectacles que població, però ¿per què cal seguir et diuen que no val la pena que tot aquest periple? vagis a veure i les possibilitats es redueixen estrepitosament. Crec Crec que aquest festival hauria de que el festival ha de ser una eina ser gratuït com a mínim per a la que permeti acostar la gent de la gent jove, de manera que es po- ciutat al teatre, però aquesta dis- dria crear un carnet jove munici- minució de qualitat pot frenar o pal on, entre altres beneficis per a fins i tot impedir aquest acosta- la joventut de la ciutat, es podria ment. trobar aquest accés directe gratu- ït al festival Croma. Segur que la Per altra banda, el festival també seva gratuïtat acostaria el festival hauria de ser una eina que donés a molta més gent. Degut al caire a conèixer la ciutat arreu del país, Marina, en el que sembla un in- alternatiu del festival, que és on però això no és així. Tot i que el tent d’argumentar a la ciutada- resideix el seu encant, els artistes govern municipal no ha parat nia per què ha calgut fer aquelles sovint són desconeguts per a la de repetir l’orgull per la “majo- obres faraòniques. Em plantejo, i població, de manera que el preu ria d’edat” del festival, aquest és m’amoïna, si el festival s’acabarà de l’entrada impedeix que la gent amb prou feines conegut a la co- dient “el festival de l’avinguda “s’arrisqui” a assistir-hi. marca. ¿No creieu que seria inte- (Marina)”. Espero i desitjo que no ressant que s’incrementés la pro- En tercer i darrer lloc, un altre sigui així, i que l’equip de govern paganda del festival i se’l donés dutbe que vull compartir... ¿per corregeixi i retorni el festival al a conèixer arreu, de manera que què l’oferta cultural de l’estiu es centre històric de Viladecans, re- la gent de la ciutat se’n beneficiés redueix al mes de juliol? Seria in- cuperant el seu encant i essència. –a diferència d’altres campanyes teressant que es tingués en comp- publicitàries que només compor- Per últim, ¿no creieu que se- te que hi ha molts viladecanencs ten un “autobombo” de l’alcalde ria interessant que es valorés la i viladecanenques que no poden i el seu equip? possibilitat de crear una zona marxar de vacances, i que esta- d’acampada durant el festival, ria bé que poguessin disposar A banda d’aquesta reducció de la de manera que els botiguers i d’oferta cultural i d’esbarjo du- qualitat, el repartiment d’espais restauradors del municipi se’n rant el mes d’agost, un mes en i horaris ha estat en molts casos poguessin beneficiar? què Viladecans recorda a un po- poc afortunat i les darreres fran- ble fantasma. ges horàries han tingut poques Però aquest festival no és l’únic alternatives en l’oferta d’especta- que m’inquieta en l’activitat cul- Bàrbara Lligadas cles. Jo em pregunto... ¿el consis- tural estiuenca del meu municipi,  Viladecans, punt de trobada - Núm. 3 - Setembre 2007
  • 5. Malas comunicaciones Lo peor es a la vuelta. Los auto- buses que salen de Barcelona, lo hacen cada cuarto de hora. Eso estaría muy bien si lo hiciesen hasta el final, pero no, como pier- das el de las 1:0h., que es lo que nos pasa a todos los que tenemos horarios de tarde, ya que es la misma hora a la que salimos no- sotros, tienes que esperarte hasta las h., y eso si pasa, porque los días de fútbol no se molestan en pasar, tienen la excusa perfecta, ya que la zona universitaria se encuentra al lado del Camp Nou y la Avenida Diagonal se colap- S sa. oy estudiante, y como Si decido coger el tren, ya que se muchos estudiantes me supone que va más rápido, pasan he de desplazar a Barce- más a menudo y no tienes el ries- lona. Cada día cuando go de coger caravana, resulta que ya estoy preparada para ir a la tienes que ir con cuidado al ver universidad, llega el problema: el cual coger porque ¡no todos pa- transporte público. ran en Viladecans! ¿cómo puede Vivo en la Albarrosa, un barrio ser eso? residencial desplazado del cen- ¿Como puede ser que una ciudad tro de la ciudad, donde la mayo- que tiene autobús propio como ría de personas son de alta edad, en nuestro caso el Vilabús, que ¿pero eso es motivo para que no tenemos ya ¡hasta Vilabús !, no puedan ir fácilmente a hacer sus tenga parada de todos los trenes? recados o a trabajar? ¿Acaso somos menos que Gavá? Los pocos autobuses que pasan, Porque ahí paran todos… en sus respectivas paradas no Si es Viladecans una ciudad tan tienen actualizados sus horarios, importante como para tener bi- yo porque lo miro por Internet, blioteca pública, cine, centros ¿pero y la gente mayor que no culturales, el famoso Atrium, conoce este método? grandes zonas comerciales, par- Cuando ya estoy en el centro ques, jardines, campos de fútbol, para coger el único autobús que estadio de beisbol, zonas empre- nos lleva directamente a la zona sariales, hoteles y ahora un cen- universitaria, se presenta el pro- tro comercial, ¿no se merece más blema de los horarios. Por la comunicación? Porque no entien- mañana muy bien, pasan cada do la relación de la nueva zona 10 minutos, te aseguras que no de la estación, con unos grandes llegarás tarde a clase, ¿pero qué edificios que modifican en canti- pasa a partir de las 10 de la ma- dad la imagen y con ella el medio ñana? ¿qué pasa con los que va- ambiente, la estación de solo dos mos de tardes? Os lo voy a decir, únicas vías y ese gran muro de pasan cada ¡media hora!, es decir, hormigón de separación. una barbaridad, que como per- damos uno, ya no hace falta ir a Ana Belén Ruiz clase, para lo poco que vamos a estar allí.  Viladecans, punt de trobada - Núm. 3 - Setembre 2007
  • 6. Sostenibilitat i arbres urbans de fulla caduca L ’augment de l’1% en la població d’una ciutat dem estalviar energia. I si aquests arbres deixen (a Viladecans vol dir 600 habitants) incremen- passar el sol a l’hivern, estalviarem també energia. ta en gairebé el .% el consum d’energia, i de Els arbres urbans són quelcom més que un orna- la totalitat d’aquest consum, entre el 0 i el 70% es ment. Fan una funció bàsica, i ens poden ajudar a produeix en els edificis, i per tant és la font d’emis- estalviar energia. A més a més de protegir de la ra- sió de milers de tones de gasos d’efecte hivernacle diació solar els edificis, també ho fan dels carrers cada anys. Els edificis són els responsables d’apro- i les voreres, fomentant així la vida al carrer. (¿Us ximadament el 18% de les emissions de CO, del imagineu les Rambles de Barcelona sense els pla- 10% del CO, el 6% de SO, i el % dels NOx. Bona taners, amb mimoses que a l’hivern no deixessin part d’aquest consum es produeix en la refrigeració passar la tímida llum solar, i a l’estiu no fessin prou i l’escalfament dels habitacles. ombra per a poder passejar sense que el sol moles- Un bon urbanisme, que no el que ha impulsat el nos- ti?). tre equip de govern en els darrers anys, pot mitigar Doncs ara analitzeu i observeu el tipus d’arbrat que en molt aquestes emissions. Així per exemple, les es planta d’uns anys ençà a la nostra ciutat. Són ar- zones pavimentades i asfaltades, que a Viladecans bres de fulla perenne, tipus mimosa, amb fulla peti- en tenim moltes, com les places dures del Cúbic, ta i present tot l’any. A l’estiu fan molt mala ombra, Plaça d’Europa, etc..., contribueixen a un escalfa- i a l’hivern, en no caure la fulla, dificulten que el sol ment de la ciutat a l’estiu, i fomenten l’ús dels aires arribi als carrers o a les cases. A l’avinguda de la condicionats, i això vol dir més demanda d’energia. Marina, són petits i no creixeran gaire més, a la del Avui dia, se sap amb certesa que és més econòmic Segle XXI, són raríssims, amb unes fulles en forma estalviar un megawatt d’energia que generar-la. d’agulla que no fan ombra, a la dels Gabrielistes, Una d’aquestes bones formes d’estalvi energètic a Sant Jeroni, i altres, unes mimoses que tot l’any fan les ciutat és la de fomentar les zones verdes (que una mala ombra, i a la primavera deixen anar una no són les rotondes, ni les mitjanes, ni les rieres, ni flor blava que en caure al terra i ser trepitjada dei- els torrents) i, sobretot, l’existència d’un arbrat urbà xa tot el terra enganxifós. Les darreres joies, al nou adequat. tram del carrer Guifré el Pilós, en unes jardineres A l’estiu, l’ombra dels arbres protegeixen de la de ferro, perquè no creixin i les arrels s’escalfin, uns radiació solar les cases i les primeres plantes dels arbres que fan una fulla minúscula. Tantes empre- edificis, i l’evapotranspiració a través de les fulles ses municipals, i uns sous de pel·lícula per això? redueix la temperatura de l’aire, humidificant l’am- M’agraden més i fan una funció més important els bient, a banda de filtrar els contaminants i millorar plataners de la Torre Roja, o els garrofers d’Olive- la qualitat de l’aire. Diversos estudis mostren una retes. reducció de les hores d’ús dels aparells d’aires con- Les zones verdes són cobertes de vegetació i de ter- dicionats d’entre el 0 i els 6% en cases i habita- reny permeable que suposen una àrea de refrige- cles protegits de la radiació solar per l’ombra dels ració, que poden fer disminuir la temperatura fins arbres. Les simulacions per ordinador mostren cla- a 6ºC respecte a les zones urbanes pavimentades i rament aquest fet, amb descensos tèrmics de fins a asfaltades, que així es converteixen en zones con- 10ºC en habitacles protegits per l’ombra dels arbres, fortables durant les càlides nits estivals de ciutats i així la despesa energètica en la seva climatització. mediterrànies com Viladecans. Si aquests arbres fan una bona ombra a l’estiu, po- Jordi Mazon Bueso 6 Viladecans, punt de trobada - Núm. 3 - Setembre 2007
  • 7. Camí de les Filipines? Sí, de tota la vida! G airebé ja tenim enllestit l’accés a la platja Algú es preguntarà, i d’on ve el nom de Filipines? de Viladecans pel Camí de les Filipines. El meu pare, un senyor pagès de 8 anys, diu que De fet, ja fa molts anys que sentim par- ell no recorda haver sentit mai explicar per què a lar del projecte de creació d’un accés al l’indret de les Filipines se l’anomena així, tot i que mar directe des de Viladecans, i també fa molts anys darrerament ha sentit alguna versió sobre la llunya- que sabem que aquest projecte passava per ampliar nia d’aquelles terres: “On vas, allà baix? Mare de i asfaltar el Camí de les Filipines. El nou trajecte, co- Déu, això és com anar a les Filipines!”. De fet, sem- mença a la rotonda del final de la bla que l’origen més probable sigui, Carretera de la Vila, a l’encreua- efectivament, la llunyania i la insalu- ment amb el Camí Ral, i passant britat del lloc. De tota manera, tant se per darrera de cal Simó (abans val quin sigui l’origen del nom, el cas passava per davant), enllaça amb és que sempre s’ha anomenat així. l’antic camí ampliat i asfaltat, el Fins aquí tot molt bé. El que ja no està recorregut continua tot recte fins a tan bé i que no agrada a molts ciu- l’autovía, allà un pont, encara per tadans, és el canvi de nom. Per què acabar, salva la via i ens condueix “Camí del Mar”? Que no està bé Camí fins el mar. En paral.lel i seguint o Carretera de les Filipines? Els nos- el mateix recorregut, una calçada tres besavis li van donar aquest nom. per a vianants i bicicletes ens per- Ara l’hem de canviar? Molts creiem, metrà tot passejant o bé pedalant fins i tot, que seria bo recuperar els arribar fins a les nostres platges. noms populars d’alguns carrers de L’indret ocupat per terres de con- Viladecans com per exemple Avingu- reu que s’estén a banda i banda de da de Gavà / Carretera Vella, Carrer la nova carretera, s’anomena “les de Jaume Abril / Carrer de les Ca- Filipines”, excepte el primer tram nals, Carrer de Sant Joan / El Raval, que se’n diu “les marines de cal Simó”. De fet, tots Carrer Pare Artigas / Carrer dels Barris. La majoria els indrets del nostre terme tenen un nom, diguem d’aquests noms avui encara són vius, i per tal de que de tota la vida, i en general els camins que hi mantenir la seva memòria, caldria posar a sota de menen, reben sovint el mateix nom. Per exemple, a la placa oficial el seu nom popular. marina tenim els Llenassos, les Xauxes, les Sorres, Pensem-ho bé. Batejarem de nou una carretera que les Maletes, o les Filipines, i a muntanya, la Roure- ja té nom? Simplement, no cal. da, la Verdera o Oliveretes, per citar-ne alguns. Jaume Lligadas Vendrell  EL GRUP TRES TORRES, INICIA UNA CAMPANYA PER MANTENIR EL NOM El Grup Tres Torres ha iniciat per la Festa Major una campanya de recollida de signatures amb l’objectiu de mantenir el nom de Camí de les Filipines. Si vols par- ticipar en la campanya, trobaràs fulls per signar a la llibreria Nou Rals. O bé, si ho prefereixes, pots connectar amb el grup escrivint a: trestorresviladecans@telefonica.net El camí de Viladecans al mar, s’ha de dir Camí de les Filipines! 7 Viladecans, punt de trobada - Núm. 3 - Setembre 2007
  • 8. Voreres per a vianants o serveis? A ixò és el que ens preguntàvem els veïns del barri de l’Alba-rosa, amb instal.lacions tercermundistes. ¿Les voreres són per als vianants, o per omplir-les d’obstacles de tota mena? En ple segle XXI és una vergonya que Fecsa-Endesa i Telefònica tinguin unes línies tan ob- soletes, que van renovant quan cau algun pal, ja que molts estan podrits, amb el perill que això comporta. Els veïns de l’Alba-rosa ja fa temps que estem lluitant perquè ens millorin el barri. I el que demanem no crec que sigui tan difícil: tot és qüestió de voluntat, de començar les conver- ses amb Fecsa-Endesa, Telefònica, l’Ajuntament, i els veïns. Transitar per les voreres del barri és impossible per tot això que he dit, i a més també hi con- tribueixen alguns veïns que no poden les seves plantes i fan encara més difícil el pas. L’Alba-rosa té quatre residències geriàtriques, i treure els avis a passejar és una odissea. També és una odissea anar amb un cotxet de nen petit. I si plou, com que per la vorera, amb tants pals i entrebancs diversos, és impossible anar-hi amb un paraigua obert, o et mulles o vas pel mig del carrer. Estem en el segle XXI. Quan es notarà en el nostre barri? Maria Comas “El Jueves”, episodi de censura? sura desproporcionada i que considera com “into- cable” la institució reial. L’actuació del jutge davant d’aquestes caricatures ha aconseguit l’efecte contrari, que tinguessin una difusió més àmplia, i que la revista augmenti les seves vendes arribant al punt de ser difícil trobar alguns dels últims números. Tot i ser preocupant aquest episodi, encara més ho és el que es permeti per una altra banda l’agressió verbal i la manipulació de la informació contra po- lítics i comunitats per part d’una emissora de ràdio d’àmbit estatal. U na de las setmanes del passat mes de Molts dels que van criticar la resposta donada per juliol, estant de vacances no vaig poder alguns a les caricatures de Mahoma, o la no reno- trobar una de las revistes d’humor satíric vació a Veneçuela d’una llicència d’emissió a una més conegudes d’aquest país. El jutge de emissora de TV, ara han callat com si en aquest cas la Audiència Nacional, Juan del Olmo, va ordenar no estigués en joc la llibertat d’expressió. la retirada de la revista El Jueves dels quioscos per- No es pot defensar qualsevol manera de tractar i què a la seva portada apareixia una caricatura dels expressar la informació, però de cap manera no Prínceps d’Astúries en una situació considerada s’haurien de tornar a repetir episodis de censura “irreverente”. tan sols per motius polítics. Això, sens dubte que podria ser considerat un acte Miguel de la Rubia de censura, però el que ha estat sobretot és una me- 8 Viladecans, punt de trobada - Núm. 3 - Setembre 2007
  • 9. Participar R equisit imprescindible perquè la democràcia bilitats. Comporta prendre deci- ho sigui de veritat. In- sions i actuar. Comparteix riscos. compatible amb la man- Necessita transparència i espais dra. Imprimeix caràcter. Canvia adequats. la percepció de la realitat, perquè el punt de vista s’eixampla. Crea No confondre amb la «participa- consciència col·lectiva. Esmola el ció-de-molt-baixa-intensitat», o sentit crític. Ajuda a conviure. És sigui, el vot i prou. Ni confondre responsabilitat de tots que sigui amb el consum (vegeu votacions accessible a tothom, sigui qui si- televisives), ni tampoc amb els gui i vingui d’on vingui, tingui «òrgans consultius» mai vincu- les dificultats que tingui. lants dels quals s’espera la legi- És l’únic revulsiu «anti-cúpules» timació del poder. La participa- Requereix esforç, ganes d’apro- que es coneix. Quan el poder ció autèntica és lliure i no espera fundir, reflexió, capacitat d’escol- permet una participació real, pot compensacions individuals ni ta, respecte per als altres. Provo- descansar sobre bases sòlides i diners ni privilegis. ca idees, propostes, opinions. Pot s’afavoreix el consens, la motiva- crear conflicte, però també capa- Ah, i convida a fer alguna festeta ció i la corresponsabilitat. citat de negociació i creativitat de tant en tant entre els partici- per buscar sortides. També pot Obre horitzons. Estimula. Porta a pants... crear complicitats i solidaritat. assumir petites o grans responsa- Mercè Solé Agraïment després de les eleccions H an passat ja uns mesos de les eleccions municipals i volem, en primer lloc, agrair als nos- tres votants la confiança que han dipositat en nosaltres, en el projecte d’Esquerra Unitària. A tots i cadascun de vosaltres, mil gràcies! Els resultats electorals no ens han permès obtenir representació al consistori. Per tant, reconeixem que no estem satisfets: no hem guanyat. Tot i això, considerem molt positius els 668 vots, que representen a 668 persones que han estat valentes i han confiat en un projecte de treball en equip, que busca millorar la vida a la nostra ciutat. Un projecte rigorós que des del coneixement de la realitat quotidiana de la ciutadania busca construir un projecte alternatiu, d’esquerres i transformador, basat en la il·lusió, la transparència i la participació. Avui, des d’aquestes pàgines, volem refermar-nos en el nostre programa; una forma d’entendre la política que neix del contacte diari amb la realitat a Viladecans. I això vol dir que som plenament conscients dels grans problemes i reptes de la gent d’aquí, i que treballem colze a colze amb les asso- ciacions, les entitats, els veïns i veïnes, etc. No oblidem i continuarem lluitant amb la Plataforma Salvem Oliveretes. Seguirem denunciant les greus mancances de la sanitat pública i no ens cansarem d’oferir alternatives per millorar la vivenda social, superar el dèficit del transport públic i el malson quotidià a la Renfe, les guarderies públiques, l’atenció als més desafavorits, etc. Moltes persones ens han animat a continuar endavant, a consolidar aquest projecte. I creiem que sí, que aquest projecte té futur perquè és necessària una altra forma d’entendre la política, una altra for- ma de ser d’esquerres. Per això, volem comptar amb tu, amb les teves idees, les teves problemàtiques i la teva energia per a canviar les coses. Ens refermem en el nostre lema de campanya: volem ser la teva veu! Fes-te sentir. Nosaltres no ens venem! José María Carro 9 Viladecans, punt de trobada - Núm. 3 - Setembre 2007
  • 10. el Viladecans EEntrellaça, multicultural a la Festa Major E l Consell Municipal per hibició de puntaires de la ciutat, a la Convivència i la Ciu- un taller de cal.ligrafia àrab i un tadania de Viladecans i tast de tes i cafès. una Comissió formada La vetllada va continuar amb el per persones del Consell i alum- Sopar de la Convivència, que va nes del Curs de Gestió Multicul- gaudir de la participació d’uns tural, van dur a terme, el passat 10 veïns i veïnes de la ciutat que, dia 10, l’”Entrellaça!”, una Jor- portant plats elaborats per ells nada dins la Festa Major en què mateixos, els van compartir amb s’ha volgut que les cultures pre- la resta d’assistents. I finalment, sents a Viladecans puguin estar vam tenir la presència de dos representades. grups de música. En un, la poe- L’”Entrellaça!” va tenir lloc en sia, veu i música ens van trans- dos escenaris. Al matí, a la Ram- metre el sentiment de la identi- bla Modolell, es va realitzat un ta- tat amazigh, i en l’altre, a ritme ller de sardanes a càrrec d’Amics de son, salsa, rumba, bolero, un de la Sardana de Viladecans, ta- grup cubà va arrencar força gent tuatges de henna a càrrec d’un a ballar, cosa que ens va procu- grup de dones marroquines, i rar un fantàstic final de festa. Tot un taller de percussió a càrrec de i una certa dosi d’imprevistos l’Associació Cultural Gitana de i d’improvisació propis d’una Viladecans. Tot i ser un dia per a Jornada que just ara comença, molts laborable, i la presència de podem dir que gràcies a la bona viladecanencs al carrer més aviat voluntat de tots els assistents, va escassa, les activitats van tenir ser un èxit. molt bona acceptació entre la L’”Entrellaça!” ha volgut com- gent que s’hi passejava i ha per- partir més els espais i obrir el mès l’aprenentatge d’aquestes programa de la Festa Major a creiem fonamental enfortir el disciplines. tothom, ha volgut ser un primer coneixement i el respecte mutu, A la tarda les activitats es van pas per entendre la pluralitat cul- per tenir un Viladecans més just desenvolupar a la Plaça Europa: tural, com una riquesa per a la i més cohesionat. una explicació de contes d’arreu nostra ciutat. Des de la Regidoria Gràcies a tots els que ho heu fet del món per persones voluntàries de Convivència i Cohesió Social i possible! i dues companyies professionals des del Consell de la Convivèn- van compartir espai amb una ex- cia i la Comissió Multicultural Idoia Baixench No us perdeu l’exposició de les masies de Viladecans! El passat dia 7 es va inaugurar a la Torre del Baró una exposició que val la pena visitar, i que estarà oberta fins a l’11 d’octubre. Es titula “Anem a l’Era!”, i recull infor- mació, fotografies, estris de treball i de vida… de com eren les masies de Viladecans i com s’hi vivia. Són els nostres orígens, la nostra història. No us la perdeu! 10 Viladecans, punt de trobada - Núm. 3 - Setembre 2007