Your SlideShare is downloading. ×
http://puntviladecans.blogspot.com                                                                                        ...
Eurovegas: el retaule del flautistaT          inc una amiga que sem-             La foto de l’amic americà publi-       l’...
Eurovegas, el darrer despropòsitF          a dies que una notícia va fent “xup-xup”,          ocupant portades i tertúlies...
“El saben aquel ....”“Saben aquel que diu que un cacic americà amb molts       ció científica i tecnològica, en la producc...
Primera assemblea contra l’Eurovegas                     al Baix LlobregatM                és de 20 associacions ecologist...
Rehabilitar la Torre Modolell:     una trobada amb l’alcalde Carles RuizA             ra ja és un tema urgent, que no pot ...
Descargas                                                           Aclariment a l’article            ilegales            ...
Ha caducat, la Constitució?V            an passant els anys i            aquella llei de lleis, la            Constitució ...
L’Assemblea Nacional Catalana,                           la societat civil cap a la ruptura                               ...
El Día de AndalucíaU             n saludo a todas las             personas que asistieron             a los actos conmemo-...
L’Arxiu Municipal prepara una exposició sobre                           la nevada de l’any 1962  Enguany es compleixen 50 ...
Mirar Viladecans / 4                                                              Mirar la Torre RojaA             questa ...
la mirada aguda                                                                       secció a càrrec d’Eio Ramon         ...
les nostres entitats                 La Asociación de Vecinos La RieraE          sta Asociación fue fundada         nuevo ...
Recerca històrica     Un baró, un pagès, quatre promotors urbans                              i alguns nouvinguts.        ...
inflació dels jornals que es cobra-                                                                                       ...
Històries viladecanenques                                                                  secció a càrrec d’Andreu Comell...
dels nous habitants, ja no érem              vint treballadors s’havian tancatgent vinculada a la fàbrica Roca, jo        ...
PdT53
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

PdT53

950

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
950
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
5
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Transcript of "PdT53"

  1. 1. http://puntviladecans.blogspot.com puntviladecans@telefonica.netPunt de trobada Viladecans 53 Any 6 15 de març de 2012 Publicació independent d’informació i opinió Dones contra corrent Darrerament tenim la sensació d’estar fent un dolorós viatge cap enrere: els salaris, les presta- cions socials, les condicions laborals, el sistema sanitari, l’educatiu... Tot el que realment és la seguretat de qui només compta amb el propi treball per viure sembla que està en risc. Tot plegat en nom d’una economia sense rostre que il·legítimament se situa per damunt dels sistemes po- lítics i que diu crear llocs de treball mentre els destrueix i garantir-los mentre els fa més precaris. Però hi ha coses que, sortosament, tenen difícil marxa enrere. Les dones, a Occident, han estat protagonistes i capdavanteres de canvis espectaculars durant el passat segle en favor de la igualtat. Uns canvis aconseguits pam a pam, amb constància, lluita i molt de sacrifici i amb un horitzó igualitari encara llunyà: participació política, capacitat de decisió, formació, autonomia econòmica i personal, atenció compartida a les persones, protagonisme respecte a la pròpia vida, en definitiva. Queden pendents molts aspectes, sobretot superar la desigualtat laboral i acabar amb la violència de gènere. Però és impensable tornar enrere. Amb tot, caldrà continuar lluitant, aquest cop especialment contra corrent: el suport a les famí- lies fa aigües, l’atur se centra en les dones, de la conciliació d’horaris laborals i familiars ja no se’n parla. Les dones en general no tenen poder ni riqueses. Però ja han experimentat que són corredores de fons i que la seva força prové de la mútua solidaritat, de la diversitat, d’allò que és petit i poc valorat, però que amaga una gran força transformadora. Ens en sortirem, perquè l’alliberament de les dones és l’alliberament de tothom, i sens dubte una bona alternativa a aquesta mena de societat de la desigualtat social, del consum i l’indivi- dualisme, del guany immediat i de la irresponsabilitat. Sumari 2 Eurovegas: el retaule del flautista. José Luis Atienza Equip de redacció 3 Eurovegas, el darrer despropòsit. Bàrbara Lligadas Anna Besora 4 “El saben aquel ....”. Jordi Mazon M. Carmen Castellano 5 Primera assemblea contra l’Eurovegas al Baix Llobregat. Ri- Maria Comas card Caba Josep Ginjaume 6 Una trobada amb l’alcalde Carles Ruiz. Josep Lligadas Josep Lligadas Miguel de la Rubia 7 Descargas ilegales. David Rebollo Mercè Solé 7 Aclariment a l’article “Obras son amores”. Vicenç Mazon (els quals, tot sigui dit, no compartim necessàriament les opinions que en 8 Ha caducat, la Constitució? Miguel de la Rubia aquest butlletí es puguin expressar). 9 L’Assemblea Nacional Catalana, la societat civil cap a la rup- La distribució d’aquest butlletí es fa tura democràtica. Albert Buigues per correu electrònic. Si no desit- geu rebre’l només cal que ens ho 10 El Día de Andalucía. M. Carmen Carbonero comuniqueu. I si voleu que li envi- em a un amic o amiga vostres, feu- 12 Mirar la Torre Roja. Josep Lligadas nos arribar la seva adreça. Gràcies. 13 La mirada aguda: Territ de Temmninck. Eio Ramon Si voleu enviar articles per publicar, tingueu en compte que han d’anar 14 Les nostres entitats: La Asociación de Vecinos La Riera. signats i no sobrepassar les 40 ratlles Faustino Murillo o les 600 paraules. Els hauríem de tenir abans del dia 8 de cada mes. 15 Recerca històrica: L’origen del barri de Sales (1922-1931). Xavier Calderé El nostre correu electrònic: 17 Històries de Viladecans: Celestino Bravo, el barris de Ponent puntviladecans@telefonica.net i el seu temple (2ª part). Andreu Comellas El nostre bloc: http://puntviladecans.blogspot.com 19 Conèixer Viladecans: De què morien els viladecanencs Segueix-nos al Facebook ara fa cent anys? Jaume Lligadas
  2. 2. Eurovegas: el retaule del flautistaT inc una amiga que sem- La foto de l’amic americà publi- l’Eixample de Barcelona, que no pre insisteix que cal dis- cada en la premsa sembla d’un té més de les 746 hs. Una ciutat. tingir entre informació i dolent de pel·lícula de Scorse- La ciutat del joc. coneixement. La infor- se on els capos dels casinos de Parlen de la cultura de l’esforç imació són dades, però el coneixe- Las Vegas feien volar pels aires, davant del diner fàcil es compor-ment dóna un pas més enllà i ens no els ànecs del Remolar, sinó els ten com els dolents de les pel·ajuda a saber, per prendre una competidors del negoci. Encara lícules americanes, que volen ferdecisió, o per crear-nos una opi- que parlant d’ànecs, a mi em re- projectes faraònics sobre fràgilsnió sobre algun tema. D’alguna corda el tio Gilito, parent del Pato paisatges. A nosaltres ens faltenmanera el coneixement s’apropa Donald, que sempre ensenyava els diaris que incendien a les pel·a allò que anomenem la veritat, els bitllets de dòlars a la mà, però lícules per portar la contrària alperò com deia Manuel Vázquez mai els deixava anar. Llegei- poder.Montalbán “el hombre moderno xo que portarà una inversió de Els mitjans, amb alguna excep-cree saber muchas cosas. La re- 18.000 milions de dòlars, però no ció, estan fent de flauta del flau-alidad es que apenas sabe más llegeixo, no deu semblar infor- tista d’Hammelin que per cobrarallá de unas cuantas verdades mativament rellevant, que Izqui- els deutes ens vol portar els nensa medias, epidérmicas, superfi- erda Unida denuncia que aquests i els aturats, no al riu ni a l’hortciales, del mundo en el cual se diners sortiran d’un préstec del sinó al casino, on podran entrarmueve… Estamos habituados a Banc Europeu, avalat per l’estat menors d’edat. Parlen de cente-un tipo de información donde la espanyol. nars de milers de llocs de treballverdad suele quedar oculta, por El control de la informació, la baixen i pugen com les cotitza-debajo de la noticia”. concentració de poder informatiu cions de Borsa, sense mencionarHe rescatat aquesta reflexió d’un en molt poques empreses perio- la probabilitat de que no siguinllibre, Informe sobre la Informa- dístiques dominades pels grans d’aquí, que Eurovegas vulgui serción, de 1963, que dibuixava un grups econòmics és gairebé un com una colònia tèxtil del seglepanorama informatiu que en co- monopoli. Un gairebé monopoli XXI. Els treballadors ja no vin-ses ha empitjorat, malgrat unes que s’estén sobre la informació i dran del camp, ni d’Andalusia,llibertats democràtiques que ja fa que cada partit important per vindran de la santa forca o devan cap a la quarantena i ens a la nostra vida col·lectiva el ju- l’Extrem Orient.hauria de preocupar, perquè ja guem a camp contrari, amb un Per aquestes inversions el món ésse sap que a partir dels quaran- àrbitre que veurà penals a l’àrea un mocador, i el treball una mer-ta, cadascú és responsable de la pròpia i ignorarà els de l’àrea caderia i un cost a reduir. Volenseva pròpia cara. En el cas d’Eu- contrària, que ens traurà targetes ser un país dins d’un altre país,rovegas hi ha hagut una alineació en cada entrada i permetrà les amb les seves lleis i els seus jut-informativa a favor dels interes- trepitjades del contrari. ges. Com diuen a Las Vegas, “elsos de Míster Sheldon Adelson, Les pàgines parlen de les hectàre- que passa a Las Vegas, es quedadonant xifres sense contrastar es com si fossin pams, perquè a la a Las Vegas”.i afegint moltes dades que més perifèria no li ve d’un pam. Igualque aclarir, ens amaguen la re- diuen 120 que 800. Més gran que José Luis Atienzaalitat.Viladecans Punt de Trobada - Núm. 53 - Març 2012 2
  3. 3. Eurovegas, el darrer despropòsitF a dies que una notícia va fent “xup-xup”, ocupant portades i tertúlies, desconcertant ciutadania i alcaldes. L’objecte d’aquesta notícia és l’anunci de la possibilitat d’enca-bir l’Eurovegas en terrenys catalans, concretament,en terrenys baixllobregatins.Tots els avaladors de l’statu quo han estat aquestsdies preparant l’opinió pública en favor d’aquestmacroprojecte, apel·lant el sentit comú i jugant ambl’alta xifra d’aturats. Segons aquestes persones elque el Sr. Adelson posa sobre la taula és una granoportunitat per al país, pel turisme que portarà i lagran quantitat de llocs de treball que crearà. natural perquè quatre, dels de sempre, facin quatrePer què no reflexionem una mica abans de dei- calerons?xar-nos enlluernar pel neó? No podem deixar-nos I encara hi ha més. Quina mena de gent vindrà aentabanar per uns suposats llocs de treball que un espai on el joc i l’aposta són el seu eix central?difícilment es poden quantificar. Ara bé, suposant Volem aquest turisme? O preferim apostar per unque la xifra és elevada i es creessin molts llocs de turisme de qualitat i respectuós amb el nostre patri-treball... cometrem el mateix error que amb la cons- moni cultural i natural?trucció? Per a mi aquest no és el model, jo vull queens emmirallem en models nòrdics i germànics, Jo ho tinc clar, aquest no és el meu model. Vull queadaptant-t’ho a la nostra cultura i les nostres possi- el meu país aposti pel coneixement, per la difusióbilitats; però no apostant de nou pel diner fàcil de de les nostres potencialitats, sense subestimar-nospoc recorregut i menys valor afegit. ni vendre’ns per l’opció més fàcil. No vull que ens agenollem davant una fortuna mundial que a canviPer altra banda, els terrenys que la Generalitat de muntar el seu “xiringuito” provoca greus exter-ofereix afecten considerablement el Delta del Llo- nalitats negatives i a sobre exigeix que se li apliquibregat, la reserva del Remolar-Filipines. Gran part la llei a mida.dels terrenys són els famosos i “foscos” terrenysdel Barça, limítrofs amb un espai de gran riquesa Bàrbara Lligadasmediambiental. Hipotecarem el nostre patrimoni 31 de març de 2012, dissabte, a les 22 hores a l’Àtrium. 15 euros No et vesteixis per sopar Agrupació Cultural Mossèn Cinto Verdaguer Riure. Per què riem? Per manifestar un esta d’ànim? Per mostrar sim- Durada de l’espectacle: 2 hores, amb entreacte patia amb aquells que ens envolten? Per què és una reacció instintiva davant d’allò positivament sorprenent i inesperat? O senzillament, perquè sí. Perquè volem. Perquè ens fa sentir millor. La comèdia és el gènere teatral destinat a divertir-nos, a fer-nos riure. A l’antiga Grècia, Aristòtil deia que les comèdies havien de presentar personatges quo- tidians a través dels quals l’espectador podia veure els defectes de ca- ràcter de les persones o de la societat. La que l’Agrupació presenta ara és “No et vesteixis per sopar”. Es tracta d’una obra àgil, fresca i sorpre- nent de l’autor francès Marc Camoletti estrenada el 1988 a París, ciutat on va restar-hi durant dos anys. Atrets per les divertides situacions d’aquest vodevil, l’hem volgut representar al nostre teatre. Així que, benvolgut espectador, en aquest espectacle, si ho desitja, pot buscar el metafísic secret del riure o els trascendentals defectes del món de la pa- rella o un bon grapat de corcons que amenacen de menjar-se l’escenari. Però sobretot segui, relaxi’s i gaudeixi: ara toca comèdia.Viladecans Punt de Trobada - Núm. 53 - Març 2012 3
  4. 4. “El saben aquel ....”“Saben aquel que diu que un cacic americà amb molts ció científica i tecnològica, en la producció de béns idòlars es presenta un dia a la plaça Sant Jaume i el serveis d’alt valor afegit, útils per a la societat en elrep al president de la Generalitat, l’Artur Mas, i li seu conjunt. Em pensava també que el caciquisme,diu: Tu, t’instal·lo unes Vegas al costat de Barcelona, com molts virus, s’havia eradicat en la nostra socie-al Delta del Llobregat, amb tat. Però res més lluny36.000 llits, uns quants casi- de la realitat.nos, una Venècia en minia- L’EuroVegas, a méstura, des de Viladecans fins a més de violar mésal riu Llobregat... Si m’ho d’una trentena de lleisdeixes fer creo 200.000 llocs estatals i nacionals, ésde treball... Ara, m’has de fa- un negoci basat en elcilitar els terrenys catalogats foment de l’especula-ZEPA i dins del Parc Agrari, ció, del joc, l’atzar, quei permetre que em salti unes genera llocs de treballquantes lleis del teu país, poc qualificats, quefins i tot la laboral... els meus no aporta cap valor200.000 treballadors viuran del qual puguem sen-en els 10.000 pisos que jo els tir-nos orgullosos. Noconstruiré, com les colònies genera riquesa d’alttèxtils de principis del segle valor afegit, cap co-XX teníeu una mica més amunt del Llobregat... Vull neixement, cap bé o servei útil i necessari per a laque sigui, com a Nevada, una zona franca, fora de nostra societat... Res de res... Que Viladecans, Bar-la legislació del teu país... celona, siguin coneguts a nivell mundial per acollir“... I va i el president li diu: SÍ, SISPLAU ...” aquest tipus de negoci no deixa de ser vergonyósLlàstima que no sigui un acudit de l’Eugenio, sinó per qui signa aquest escrit.un lamentable fet real. Sóc un il·lús. Ho admeto. Em En fi... En el fons crec que no hem de patir. Ben aviatpensava que la crisi del totxo havia estat una lliçó des de la conselleria de Territori i Sostenibilitat deper a alguns dels nostres governants, tant els d’es- la Generalitat, així com el Consell Assessor per alquerra com els de dreta, que els darrers anys no han Desenvolupament Sostenible de la Generalitat, i lesfet més que fomentar una economia especulativa, diferents regidories de medi ambient dels munici-basada en la construcció descontrolada, irracional. pis afectats, el consorci del Parc Agrari, etc... es ma-Em pensava que per fi, havien vist la llum, i que nifestaran i deixaran ben clar que l’EuroVegas no ésseguirien, després del desastre del totxo, el camí un projecte sostenible... I si no, sempre ens queda eld’altres països, apostant per una economia d’alt va- sentit comú de la comissió europea.lor afegit, basada en el coneixement, en la innova- Jordi MazonViladecans Punt de Trobada - Núm. 53 - Març 2012 4
  5. 5. Primera assemblea contra l’Eurovegas al Baix LlobregatM és de 20 associacions ecologistes (Eco- logistes en Acció, Depana, WWF-Bcn, SEO/BirdLife-Bcn, Quercus), plata- formes (S.O.S. Delta Llobregat, Sal-vem Oliveretes, Llobregat SOStenible), sindicats(Unió de Pagesos), partits polítics (ICV, ERC, CUP,Revolta Global, Joves d’Esquerra Verda, etc.), enti-tats ciutadanes (associacions de veïns, acampades,cooperatives, centres excursionistes, centres cultu-rals, etc.), entre altres, ens vam reunir a l’epicentredel projecte Eurovegas a Catalunya: concretament,segons les últimes notícies, al terme municipal de es que han sortit) i recollir firmes per aconseguirViladecans i Sant Boi de Llobregat. un gran suport ciutadà, accions com una cami-Desprès d’explicar les raons i objectius d’aquesta nada popular pels terrenys afectats, entre altres,trobada, i la situació actual del projecte (fins ara presentar mocions als ajuntaments, fer assem-en l’aire) es va mostrar un video sobre els valors blees als pobles afectats, etc. A més a més es cre-naturals del delta del Llobregat i de denúncia de aran equips de comunicació i dinamització perl’especulació urbanística, i es va passar a la presen- fer xerrades, activitats i arribar a l’opinió pública.tació de les entitats i una taula rodona. Les veus Aquesta primera reunió ha sigut un gran èxit i unacontra el projecte van ser unànimes al condemnar primera crida d’atenció a les autoritats, amb aquestno només la destrucció del medi sinó com a mo- missatge: Ni un Pam més!!! No ens quedarem dedel de comarca i de país, i es va titlar de “valen- braços creuats!cianizació” la tendència actual. Es va constatar la L’Eurovegas no sabem si acabarà apostant perdesinformació que existeix als mitjans de comuni- instal·lar-se al Delta del Llobregat, però el que hacació massius, com al parlar de la “riquesa” que es fet, és anunciar a tot el món que aquí hi han unsgenerarà (quan ja han dit que no volen pagar im- terrenys i uns polítics que poden i volen aco-postos, a sobre demanaran un crèdit al Banc Euro- llir uns projectes d’aquesta magnitud sobre unpeu, i es necessitarà construir infraestructures amb parc agrari i dins un espai natural. De fet ja hadiners públics), els habitatges (que precisament mostrat interès uns promotors xinesos que vo-sobren a l’àrea metropolitana) o el xantatge dels len instal·lar a Catalunya “un resort turístic fa-llocs de treball (probablement fins i tot se’n des- miliar amb un toc xinès”, i diuen que els seustruiran, ja que es portaran treballadors estrangers, impulsors “coneixen bé Catalunya i són molt afici-i faran tancar a altres activitats que reben els turis- onats al Barça”. No voleu Eurovegas? Tres tasses!!!tes ara). Es van defensar els serveis ambientals del Es convoca una segona assemblea el proper diven-delta (l’aqüífer és una reserva estratègica d’aigua), dres 16 de març a les 18:30 al Ateneu Pablo Picas-socials (l’agricultura de proximitat, turisme rural) so de Viladecans. Si vols informació o donar-nosi culturals (paisatgístics, d’educació ambiental) suport, escriu a: stopeurovegas@gmail.com.com a model de construcció d’un altre tipus d’eco- Més informació anomia, per la qual es porta molts anys lluitant... http://sosdeltallobregat.wordpress.com/A continuació es va fer una pluja d’idees, i es http://salvemoliveretes.blogspot.com/va proposar fer un manifest (amb totes les ide- Ricard CabaViladecans Punt de Trobada - Núm. 53 - Març 2012 5
  6. 6. Rehabilitar la Torre Modolell: una trobada amb l’alcalde Carles RuizA ra ja és un tema urgent, que no pot espe- rar més. La Torre Modolell i el seu jardí, no poden continuar en l’actual situació, cada cop més degradada. Certamentque ara no és moment de grans obres, perquè es-tem en crisi, però sí de fer el mínim imprescindi-ble perquè el conjunt no es continuï fent malbé i espugui començar ja a experimentar que entre totsvalorem aquest símbol de la nostra ciutat i que ésun orgull per a tots.Per aquest motiu, i amb el lema “La Torre Modo-lell és el nostre símbol. Rehabilitem-la!”, el GrupTres Torres ha començat una campanya per dema-nar que, de moment, es comenci a treballar en cincpunts bàsics: 1) Recuperació de la façana, que actu- conversa, l’alcalde ens ha manifestat el seu interèsalment presenta una imatge molt malmesa; 2) Re- per aconseguir que la Torre tingui la prestància quehabilitació i impermeabilització de la terrassa de les li correspon, malgrat que ara amb la crisi no siguiantigues escoles, per on actualment es filtra aigua a possible afrontar tot el que caldria fer. De moment,l’interior de l’edifici i pot provocar greus danys; 3) és previst treballar en la restauració de la façana, laDignificació de les escales que porten a la terrassa, impermeabilització de les teulades degradades, i elque són l’element monumental més fet malbé de tot millorament de l’estat del jardí i les escales. Igual-el conjunt. 4) Recuperació del jardí, perquè tingui la ment, es buscarà la manera de tenir oberta, en datesdignitat i bellesa que tenen tants altres espais enjar- determinades, la porta principal del palau.dinats de la ciutat; i 5) Que es torni a obrir la porta Per part del Grup Tres Torres, cal dir que continu-principal del palau, la que dóna pas al jardí, per tal arem duent a terme accions per conscienciar delde poder admirar l’escala monumental, que es una valor de la Torre Modolell i de la necessitat de lade les joies del palau. seva rehabilitació. Entre altres, una exposició, queI el primer pas de la campanya ha estat presentar a preveiem realitzar de cara a la primavera i l’estiu,l’alcalde de Viladecans, Carles Ruiz, una carta sol· en què volem donar a conèixer més i millor el valorlicitant que s’iniciïn ja aquestes tasques. La carta històric, cultural i arquitectònic d’aquest edifici, perl’han signada un ampli nombre de persones signifi- remarcar també la importància que ha tingut en lacatives de la nostra vida social i ciutadana: des del nostra vida ciutadana, i per fer adonar de com calSíndic de Greuges fins als que van rebre les dues actuar de manera immediata.primeres Medalles d’Honor de la ciutat, un d’ells re- La Torre Modolell és el principal símbol de Vila-presentat per la seva viuda; des de presidents d’as- decans. Tenir-la en les millors condicions i fer quesociacions de veïns fins a persones compromeses en llueixi tot el que pot lluir ha de ser un gran objec-entitats culturals; des de regidors i exregidors fins tiu col·lectiu, per fer-nos sentir més orgullosos de laa responsables d’associacions de lleure infantil; des nostra ciutat i més contents de viure-hi. És llàstimade titulars de comerços fins als rectors de les parrò- que entre tots hàgim permès que es degradi tant.quies; des d’arquitectes a metges; des de dirigents Però no podem permetre que es degradi més. I en-d’entitats socials fins a professors universitaris; des cara que ara estiguem en crisi i no sigui moment ded’antigues masoveres i mestresses de masies fins a grans actuacions, seria imperdonable que no féssimactivistes antifranquistes històrics. el mínim imprescindible per evitar que la degrada-En l’entrevista que hem tingut per presentar la car- ció continuï.ta, a més de l’alcalde Carles Ruiz hi han assistit la Josep Lligadas Vendrellprimera tinenta d’alcalde, Maria Salmerón, i el se-gon tinent d’alcalde, José Luis Atienza. Al llarg de laViladecans Punt de Trobada - Núm. 53 - Març 2012 6
  7. 7. Descargas Aclariment a l’article ilegales “Obras son amores” D L esde hace unos me- ses, tenemos un perro. legint la revista núm. 52 del Viladecans Punt de Trobada, Evidentemente es una hem trobat l’article “Obras son amores”, en el qual es responsabilidad, pero fa referència al Síndic de Greuges i la resposta que va nada que no compense tenerlo con rebre a una problemàtica plantejada. nosotros. Com a Síndic Municipal de Greuges de Viladecans no tinc cons- Como a todo el mundo, me moles- tància d’aquesta queixa, per tant vull informar que hi ha dife- ta las heces que dejan los irrespon- rents Sindicatures de Greuges a Catalunya que actuen amb la sables al pasear a sus mascotas, seva pròpia independència; el Síndic de Catalunya i els Síndics solo que ahora me doy más cuenta municipals. porque paseo por los lugares ade- Aprofito l’ocasió per indicar que vaig ser nomenat al febrer de cuados para ello y me preocupa la 2007, i que acabo de complir el període del meu mandat de 5 anys, salud de mi perro y la de mi fami- he presentat al Ple Municipal els informes de cada any. En aquest lia. període he tractat 260 expedients, dels quals 17 han estat relaci- Pasear por Can Ginestar donde onats amb la circulació de vehicles i d’aparcament. D’aquests he juegan niños resulta una experien- realitzat 11 recomanacions, de les quals n’han estat acceptades cia poco agradable siendo penoso totalment 8, parcialment 2 i 1 està pendent resposta. A més a més circular por sus caminos. 2 queixes s’han resolt per mediació a favor del ciutadà davant l’Ajuntament de Viladecans. Per tant, de les queixes d’aquesta La riera es un buen sitio para que temàtica, el 70 % s’han resolt favorablement per al ciutadà. los perros paseen y se socialicen. Los dueños comparten también un Els informes que tinc publicats al llarg de tots aquests anys estan buen rato de esa experiencia. a disposició de consultar-los a la pàgina web de la Sindicatura www.sindicatura.viladecans.cat, a l’apartat “informes anuals”. Pero ninguno queremos compartir Contenen una síntesi de tots els casos tractats i diferenciats per lo que algunos dueños no recogen. temàtica. També consta la resposta que dóna l’Ajuntament a les Esta no es la manera de protestar recomanacions que els he realitzat. contra de la ley Sinde-Wert. Aquesta institució va ser creada per la defensa dels drets i lliber- Nos gusta pasear con nuestro pe- tats de les ciutadanes i els ciutadans en relació amb l’actuació de rro y no dejar más que buenos re- l’Ajuntament de Viladecans i els seus organismes dependents. cuerdos. Vicenç Mazon David RebolloViladecans Punt de Trobada - Núm. 53 - Març 2012 7
  8. 8. Ha caducat, la Constitució?V an passant els anys i aquella llei de lleis, la Constitució de 1978 que havien votatmolts del espanyols que avui nohi són i que molts del que hi sónno la van poder votar, començaa desdibuixar-se en determinatsaspectes.I és que la Constitució de 1978va ser un joc d’equilibris pel quall’esquerra i els nacionalistes vancedir en algunes coses davant unaparell político-militar que pre-tenia perpetuar les lleis del fran-quisme. L’esquerra i els naciona-listes van cedir entre altres cosesen aspectes com la Monarquia,la relació Estat - Església Catò-lica i l’organització territorialde l’Estat. També i amb un gran Unes instàncies judicials, que Possiblement, si al final aconse-sentit de la responsabilitat histò- per exemple han estat capaces de gueixen treure el caràcter social,rica van optar per no demanar en retallar un Estatut, quan ja havia democràtic i de dret de la Cons-aquell moment responsabilitats estat votat pel poble de Catalu- titució hauran posat en dubte ela aquells que havien comès tor- nya o el procés judicial, premedi- caràcter de consensos que signifi-tures i assassinats sota l’ombra tat, amb nocturnitat i traïdoria a cava, i podria ser que arribés und’un règim feixista. El canvi, era un jutge per tocar coses que no es moment d’encetar un nou procésiniciar un procés democràtic que poden tocar, mentre veiem un re- constitucional en què es torninpermetés construir un Estat De- sultat de “no culpable” al procés a discutir molts dels temes quemocràtic i Social. de l’expresident de la Generalitat avui afecten la nostra societat.En aquest moment, si girem la Valenciana, el Sr. Camps.vista enrere veiem com a poc a Miguel de la Rubia Però l’hegemonia política de lapoc aquella llavor de democràcia dreta és tal que no es tallen al pocque va néixer al 1978, allunyava d’arribar al govern de dir frasesla possibilitat d’involució mili- com “esta reforma me va a cos-tar però també com s’havia estat tar una huelga” o “ va a ser unamaltractant per diferents governs reforma laboral muy agresiva”. Ide l’Estat espanyol. Reformes la- al final, no ens han enganyat, ensborals, de pensions, terrorisme han fet la retallada de drets labo-d’estat, llei de partits i altres as- rals mes forta de la nostra demo-pectes retallaven la qualitat de cràcia.la nostra jove democràcia. Peròestà sent ara, aquest darrers anys, Encara que durant molts anysamb l’excusa d’una maleïda crisi, s’hagin anant anomenant els de-quan la Constitució de 1978 està mòcrates o els constitucionalis-perdent tot el seu plomatge soci- tes, res més allunyat de la realitat,al i moral i arribem a veure esce- ells mai han volgut la Constituciónes que farien tornar vermell el del 78 i ara se l’estan carregant.més agosarat.Viladecans Punt de Trobada - Núm. 53 - Març 2012 8
  9. 9. L’Assemblea Nacional Catalana, la societat civil cap a la ruptura democràtica E l dissabte 25 de febrer es va pre- pendentista (sobretot amb l’aparició de sentar a Viladecans, a l’Auditori Terra Lliure primer i del MDT després, Pau Picasso, l’Assemblea Naci- i actualment amb la CUP com a traduc- onal Catalana, amb un èxit sor- ció política) no hi hauria la consciència prenent d’assistència (ni més ni menys independentista que hi ha actualment ni que unes 120 persones). existirien forces independentistes amb L’ANC es configura com un moviment de interessos de classe ben diferents (des de la societat civil organitzada que, des de la l’aposta d’ERC per l’independentisme el transversalitat política i una organització 1992) i l’aparició d’organitzacions polí- tiques com Reagrupament o Solidaritat Catalana per la Independència. En Carles Benítez va desgranar això molt correcta- ment a l’acte de presentació, i ens feia re- flexionar que l’independentisme no seria actualment el que és sense les morts de molts caiguts en combat com Fèlix Goñi o Martí Marcó, i sense la lluita al carrer que es va generar en l’etapa del Moviment de Defensa de la Terra dels anys 80. Però perquè es produeixi un procès de ruptura a la nació sencera (els Països Ca- talans), contra tot interès de perpetuar el fals regionalisme imposat per l’espa- nyolisme en l’elaboració de les provínci- es primer, i de les autonomies després, i perpetuat per les forces sucursalistes du- rant tots aquests anys, cal que l’ANC faci el pas d’organitzar-se també a nivell de la territorial de base (i també d’àmbit secto- nació sencera, per tal de donar un sentit rial), treballa per la ruptura democrática veritablement nacional al procés de rup- amb els estats espanyol i francés. L’ANC tura. sorgeix amb la voluntat d’empènyer a I perquè es doni el procés de ruptura, cal les diverses opcions polítiques a deixar que l’ANC respongui als interessos de de banda l’autonomisme i el sucursalis- les classes populars, donat que aquestes me que han dominat aquests quaranta i formen la majoria social en tota societat escaig anys de la nostra malanomenada capitalista. Això s’ha de basar en un pro- democràcia i a apostar clarament per la grama clar d’Unitat Popular (República ruptura independentista com l’única via Catalana, creació llocs de treball en l’àm- per avançar a un futur de justícia social bit públic i privat, control del futur estat per a les classes populars. català dels sectors econòmics estratègics Sens dubte que, sense l’aparició del pri- clau i defensa i impuls del català i la cul- mer independentisme contemporani tura catalana com a cultura pròpia del el 1968 amb la creació del PSAN (Partit nostre país). Socialista d’Alliberament Nacional), i la Albert Buigues posterior vertebració de l’Esquerra Inde-Viladecans Punt de Trobada - Núm. 53 - Març 2012 9
  10. 10. El Día de AndalucíaU n saludo a todas las personas que asistieron a los actos conmemo- rativos del Día de An-dalucía los días 25 y 26 de febrerode 2012 en Viladecans.Hace tres años, cuando las tres en-tidades andaluzas de Viladecansdecidieron unirse para organizarel Festival de Entidades  Andalu-zas de Viladecans, no podíamossuponer la repercusión que podríatener y el apoyo que todos/as losciudadanos/as de  Viladecans nostransmitirían. Edición tras ediciónse han ido cumpliendo todas lasexpectativas. Tres entidades loca-les  que   se unieron para un biencomún: hacer llegar a todas laspersonas que viven en Catalunyael  sentir y la historia de la  culturaandaluza. Ahora nos sentimos orgullosos,por defender esta unión por unsentimiento común como es elamor a una tierra como Andalucíay  el cariño incondicional a Catalu-nya. Año tras año unimos la ban-dera verde y blanca, símbolo deesperanza y paz, con la senyera deCatalunya. Una senyera muy im-portante para todos nosotros, quehemos creado raíces en este país.El CCA Peña Bética, CCA Raicesde Andalucía y CCA Sierra Nortede Viladecans, agradece la granparticipación obtenida porque esteéxito ha sido de todos/as voso-tros/as. Esta edición, contaba con La organización de las tres entida-   En estos momentos estamos in-la participación de nuestro Mamut des y el esfuerzo de todos sus in- mersos en una situación de crisisde Viladecans, que  había aprendi- tegrantes hicieron posible las exhi- muy importante y es de agradecerdo a  bailar unas sevillanas y de los biciones de baile de niños y niñas que toda los/as ciudadanos/as vi-Grallers. La colaboración de nues- de escuelas de baile, de cuadros de nieran a nuestro festival y que nostro Mamut que dió final a nuestros baile   flamenco, de un desfile de dieren tanto apoyo en el desarrolloactos   el domingo 26 de Febrero, vestidos de moda flamenca, de las de los actos, ya que sin ellos tam-fue muy esperada y concurrida.  actuaciones de los coros de cada poco hubiera sido posible el reali- entidad,del grupo Los Sobraos, de zarlos. Para cualquier entidad lo-El Mamut estuvo todo el fin de la misa rociera y de la comida po- cal, como son las nuestras, la mejorsemana con nosotros, presidiendo pular... una garbanzada con muy inyección de energía y de avance,los actos, como símbolo de unidad buen gusto.. es la participación que hace animarcon nuestra ciudad,  Viladecans.Signo importante del intercambio Todo este trabajo es fruto de un a organizar el próximo festival.cultural y de una amistad que se- buen equipo que año tras año lu-   Os esperamos en el próximo fes-guiremos manteniendo a lo largo cha por realizar el denuevo otro tival.de muchos años. Festival más innovador y del agra- do de  todos/as. M. Carmen CarboneroViladecans Punt de Trobada - Núm. 53 - Març 2012 10
  11. 11. L’Arxiu Municipal prepara una exposició sobre la nevada de l’any 1962 Enguany es compleixen 50 anys de la recordada nevada de l’any 1962. És per aquest motiu, que l’Arxiu Municipal, tot rememorant aquesta efemèride, prepara una exposició sobre un fet que, de ben segur, encara està en la memòria de molts veïns i veïnes de la ciutat, per la seva excepcionalitat. L’exposició, que es presentarà a la població el proper mes de desembre, tindrà per objecte documentar la nevada a partir de la mostra de material gràfic i documental provinent, majoritàriament, de fotogra- fies, retalls de diari o, potser, pel·lícules que cadascú pot encara conservar. Per tot plegat, l’Arxiu Mu- nicipal fa una crida a la col·laboració de la gent, en l’aportació dels documents que puguin documentar més i millor el fet viscut i, alhora, enriquir l’exposició. El material lliurat a l’Arxiu serà digitalitzat i re- tornat més tard als seus lliuradors. Hi ha temps fins al 30 de juny per aportar documents. Un cop més, l’objectiu és reconstruir, entre tots, la història de la nostra ciutat i de recuperar la memòria del nostre passat immediat. Gràcies per la vostra col·laboració. Lloc de recollida dels documents: Arxiu Municipal de Viladecans Carrer de Guifré el Pelós, 32-36 Tel. 936 352 985 a/e: arxiumunicipal@viladecans.cat Horari d’atenció de les visites: De dilluns a divendres, de 10 a 14 h. i dimarts i dijous, de 16 a 19h. “ELS DIJOUS D’ÒMNIUM”Dijous 22 de març de 2012L’altra història de Catalunya Òmnium Cultural proposa una sèrie deXerrada a càrrec d’en Victor Cucurull Miralles, Historiador trobades “per posar damunt la taula SINOPSI Ens han habituat, de grat o per força, a mirar-nos la història de Cata inquietuds de la llengua, la cultura i el lunya des del punt de vista d’Espanya. I, és clar, no s’entén res. Amb els país” Es faran a la Sala de l’Escorxador . seus tribunals, tres famílies poden imposar un model d’ensenyament a un milió i mig d’estudiants. Amb la seva constitució ens poden espoliar de l’Ateneu d’Entitats Pablo Picasso. Us 20.000 milions d’euros cada any, més de 2.500,00 d’euros a cada català. n’anirem informant periòdicament. Aquí Esborrar una llei aprovada pel poble en plebiscit o saltar-se-la a la torera. Això és intolerable. teniu la primera: Però, sabem d’on ve tot aquest disbarat? Sabem què vol dir ser català? Voleu conèixer què feien i com parlaven els catalans abans de l’arribada dels romans? I, per què aquests dividiren la península en tres provín- cies? Quin fou el primer projecte nacional? Quan es va acabar? Què eren les assemblees de Pau i treva? Els Usatges, les constitucions? El carreratge? I, després, què va passar? Per què Catalunya lidera una confederació d’estats? Qui va defensar la capital de l’imperi d’orient? Qui va fer la Roma del renaixement i per què? Amb quin projecte s’arriba al Nou Món? Què va explicar Ferran Cortès que no es podia saber? Per què es va signar a Molins de Rei el viatge per fer la primera volta al món? Hi ha coses que vénen de molt lluny, que quan les coneixes tenen una explicació molt lògica. Només cal tenir les claus per saber interpretar els fets. Els d’abans, els d’ara i els de l’esdevenidor. I, si algú, després de la conferència, no pot dormir en tota la nit, com em va passar a mi mateix, fa una pila d’anys, quan vaig descobrir l’engany en què hem viscut, feu- m’ho saber, perquè aquest mal es pot curar.Viladecans Punt de Trobada - Núm. 53 - Març 2012 11
  12. 12. Mirar Viladecans / 4 Mirar la Torre RojaA questa seccioneta que hem anomenat “Mirar Viladecans” s’acaba, de moment, avui. En quatre articles haurem mirat les tres torres de Viladecans: la Torre Modo-lell, la Torre del Baró i, avui, la Torre Roja.De la Torre Roja, la part més destacable és la torre cen-tral, construïda cap a finals del segle XII. Les dues aleslaterals són, en canvi, construccions més recents d’es-til neogòtic: la de ponent és de finals del segle XIX i lade llevant es va fer entre els anys 1922 i 1928.Mirem, doncs, la torre central. Té tota la potènciad’una torre de guaita, i està feta tota ella de carreusben tallats, sòlids. El conjunt d’obertures –portes, fi-nestres– no podem saber si són originals o no, donatque la torre ha experimentat moltes modificacions alllarg de la història. Sorprèn la senzillesa de la porta donaven pas als porxos on es guardaven els carros id’entrada, que li dóna una bellesa molt tranquil·la i carruatges. A la banda dreta, en canvi, no hi ha aquestfins i tot relaxant. La finestra del primer pis, neogò- tipus d’arcs. I també, mirant cap enrera, podem veuretica, és de l’època en què es va reformar l’ala de po- la paret de la torre de guaita, tota massissa. Aquest patinent, si bé abans aquí hi havia una finestra gran. Al es va construir al mateix temps que es feia la reformasegon i tercer pis també hi ha finestres, més petites. I, de l’ala de ponent.a dalt de tot, tres petits matacans, un al centre i un al- La cosa més destacable de la Torre Roja, i que sor-tre a cada costat; els matacans servien, recordem-ho, prèn quan un ho sent explicar per primer cop, és queper defensar-se de possibles atacants i llençar-los aquest edifici –o, més ben dit, la casa-castell que hiper exemple oli bullent. També podem fixar-nos en devia haver aquí– va ser, durant segles, centre d’unaels merlets de dalt de tot, tan amplis i sòlids, amb jurisdicció diferent de la de Viladecans, i que era co-espitlleres al mig, construïts, segons es veu per les neguda com la Quadra Burgesa. Eren, en definitiva,fotografies antigues, quan es va fer la reforma dels i per parlar amb el llenguatge actual, dos municipisanys vint, però imitant els pocs que quedaven en peu diferents.de la torre original. I, finalment, ens podem fixar en I ara, fem una ràpida història. El primer propietariles parets dels dos costats, fortes, sense cap obertura. de la Torre Roja del qual tenim notícia és, segonsFixem-nos ara en les dues ales a banda i banda. Han sembla, un personatge important del segle XII, queestat construïdes, com hem dit, en èpoques diferents, té dedicada una plaça a Barcelona: Bernat Marcús.si bé la de la llevant es va fer imitant la de ponent, D’ell vindria el nom amb què era coneguda la tor-de manera que mostren una imatge semblant, d’estil re en aquelles èpoques antigues: la Torre Marcusa. Ineogòtic, senzill però ben equilibrat, amb les fines- d’una filla seva vindria l’altre nom que en aquellestres del primer pis del mateix estil que la de la torre èpoques va tenir: Torre de Na Sança. L’any 1265 lacentral. Aquest tipus de finestres donen la volta a tot torre va passar a ser propietat de la família Burgès, il’edifici, excepte a la paret de llevant, on n’hi ha tres des d’aleshores va passar a ser coneguda com a Torrede quadrades i amb un voraviu coronat amb l’ana- Burgesa, i va donar nom també al territori que depe-grama religiós IHS (Jesús – Home – Salvador). A la nia de la Torre, la Quadra Burgesa. La Torre Burgesaparet de darrere de l’edifici, un petit absis assenyala es va dir així fins que l’any 1527 els Burgès la vanel lloc on hi havia, al primer pis, una petita capella; vendre, juntament amb totes les seves propietats, alpodem fixar-nos en les minúscules gàrgoles que el jurista barceloní Esteve Salavardenya. A partir de lla-decoren, i en la creu que el corona. vors la gent va començar a dir-ne Torre Roja. DesprésSi entrem a l’interior de l’edifici, ens trobarem amb un la Torre va passar als marquesos de Puertonuevo, i elpati presidit per l’escala que duu al primer pis, que era 1907 la va comprar Mercè Pratmarsó, esposa d’Àn-la residència dels senyors, a la qual s’entra passant sota gel Arañó, la qual a principis dels anys 40 la va ven-un petit i treballat porxo de fusta. A les finestres es po- dre a Josep Cabaní. I ara és de l’Ajuntament.den veure els vitralls decorats segons el gust moder- Josep Lligadas Vendrellnista. També podem veure, a mà esquerra, els arcs queViladecans Punt de Trobada - Núm. 53 - Març 2012 12
  13. 13. la mirada aguda secció a càrrec d’Eio Ramon Calidris temminckii- Territ de Temminck Remolar-Filipines, 3 de març de 2012 Es tracta d’una espècie migratòria, hivernant en llocs amb aigua dolça. Habita en els pan- tans i aiguamolls de la taigà del nord d’Euràsia. Aquestes aus s’alimenten en el sòl humit amb vegetació i atrapen el seu menjar mitjançant la vista. S’alimenten principalment d’insectes, petits crustacis i invertebrats. Són uns territ molt petits, amb uns 13,5-15 cm de longitud mitjana. Els territ de Temminck tenen un curiós sistema de cria al que mascles i femelles incuben nius separats, habitualment en llocs diferents. Els mascles estableixen petits territoris i s’aparellen amb una femella que posa la primera posta d’ous de la qual s’encarrega el pri- mer mascle. La femella llavors es desplaça a la recerca d’una nova parella i diposita una segona posta que incuba ella mateixa. Alhora, el primer mascle pot tornar a aparellar-se amb una segona femella, que pot posar la seva segona posada en el seu territori. Font: Viquipèdia.Viladecans Punt de Trobada - Núm. 53 - Març 2012 13
  14. 14. les nostres entitats La Asociación de Vecinos La RieraE sta Asociación fue fundada nuevo local, el cual es y legalizada el 17 de dici- en el que nos encontra- A.V. LA RIERA embre del 1980. La docu- mos en la actualidad, Viernes C/ Pi nº 7 Bajo mentación fue presentada calle Pi nº 7 bajo, se 08840 Viladecans a 20,0 Barcelonaen su día por el Sr. Adolfo Corbac- amplían las activida-  674.612.366ho. La sede de esta, en principio des, y se elige un nu-  avlariera@hotmail.comfue instalada en un piso de la calle evo presidente, el Sr.Roure, y fue su primer presidente José M. Carro.el Sr. Paz Dorado. Ya habíamos tomado la iniciativa La Riera convoca nueva asambleaEl nacimiento de esta Asociación, en la cual el Sr. Alfonso Vera es de formar socios con la Mutualidad LA ASOCIACION DE VECINOS LA RIERAse produjo manifestándose de cara Veinal Sinera. Se formó el club de nombrado nuevo presidente de laal que fue el primer alcalde demo- Ajedrez (ya desaparecido), que fue EstaAsociación.fundada y legalizada el 17 de diciembre del 198 Asociación fue El Sr. Vera con entusias-crático de Viladecans, donde par- mo de dar mejoras a nuestra Asoci- legalizado con el nombre de Can presentada en su día por el Sr. Adolfo Corbacho. La sede de esta,ticipaban estos mismos señores. Riera. El Sr. Manuel Martin es nom- ación, convoca una reunión a todosPoco después nos fuimos dando a los vecinos del barrio. Cual no fue brado como nuevo presidente de un piso de la calle Roure, y fue su primer presidente el Sr. Paz Doconocer entre amigos y conocidos. la Asociación, y consigue formar la la sorpresa, que el absentismo deDe este acercamiento se comenzó Asociación de Viudos y Separados. El nacimiento de esta Asociación,Por tal motivo los vecinos fue nula. se produjo manifestándose de cara formar algunas reuniones de las Seguidamente damos comienzo a la democrático de de estos,donde participaban estos mismos señor a partir Viladecans, todo se convirtiócuales se comenzó a tomar nuevas en malas interpretaciones y desáni- Campaña del Agua, donde se comi- dando a conocer entre amigos y conocidos. De este acercamiento sdecisiones. Unos de estos primeros enza a tomar contacto con partidos mo por lo cual el Sr. Presidentecambios, se determinó y aprobó políticos, sindicatos y asociaciones reuniones de las cuales Asamblea tomar nuevasen convoca una se comenzó a General decisiones. Unoel cambio de lugar nuevo para la de vecinos para formar una mesa en se determinó elaprobó el cambio de lugardecisión la Asociació la que y Sr. Vera toma la nuevo paraAsociación, alquilando un local en Viladecans por los impuestos que Carretera de San Clemente, dando Gestora, tras asamblea d de formar una Junta lugar a convocar unala Carretera de San Clemente, dan- ser presentada a la Generalidad de incrementaron al precio del agua. aprobación del primer presupuesto de la asociación, y el nombramido lugar a convocar una asamblea Cataluña, al efecto de un nuevo in- En el transcurso de las visitas a las tento de convocar nueva asambleadonde se procedió a la aprobación al Sr. Faustino Murillo, y nuevos miembros que dio lugar al comien asociaciones de vecinos, a la llegada en un tiempo breve, asamblea quedel primer presupuesto de la aso- de Can Palmer, a la falta de tiempo fundamental, como el comienzo de las actividades y algunas reivindciación, y el nombramiento como no llega a realizarse, motivo de que nos vemos obligados a convocar a social o Junta Gestora entre otras. la la Fiesta del Barrio presentada consis-nuevo presidente al Sr. Faustino la totalidad de las asociaciones para tían con los siguientes cargos, Pre-Murillo, y nuevos miembros que así dar comienzo a la movilización. Aproximadamente un año después, se incorpora a nuestra asociaciódio lugar al comienzo de un cambio sidente, Vicepresidente, Secretario, Tras diversas convocatorias, los re- Hernández, la cual es nombrada presidenta. A este la Tesorero y 4 Vocales. A tal efecto cambio se sumafundamental, como el comienzo de presentantes de Alba-rosa, pedían Generalidad entiende y la reconocelas actividades y algunas reivindi- ser los coordinadores. Finalmen- que como Junta normal, dándole así ladel Barrio, co se ampliaba junto a otras actividades en la Fiestacaciones como un local social o la solteros y casados, estos actos se realizaban en la Torre Roja, dándo te se toma la decisión de crear la validez por dos años.Fiesta del Barrio entre otras. Federación de Asociaciones de Ve- con una comida conjunta.Aproximadamente un año después, cinos. Hasta la fecha de hoy, han No tarda en presentar la dimisiónse incorpora a nuestra asociación la irrevocable como presidente. Pasa- cambiado seis veces la presidencia, En la Feria de San Isidro donde la participación tomaba parte con mSra. Francisca Hernández, la cual que dan motivos de pensar si funci- do unos meses, presente la totali- onan como Federación. En el supu- dad de la Junta en una reunión, es entretenimiento, solíamos recoger firmas para que se nos concediees nombrada presidenta. A estecambio se suma un equipo de fút- aceptada la dimisión haciéndose esto caso que fuese afirmativo, qué ayuntamiento. Concedido un nuevo local, el cual es en el que nos ebol, deporte que se ampliaba junto hacen. cargo el Vicepresidente como co- calle Pi nº 7 bajo, se amplían las actividades, y se elige un nuevo pra otras actividades en la Fiesta del rresponde, convocando Asamblea La asociación La Riera nombra nue- Carro. General en un breve plazo de tiem-Barrio, con un partido de futbol en- vo presidente Sr. Antonio Ortiz.tre solteros y casados, estos actos se po, la fecha fue el pasado 25 de oc- Dándose por concluida la Campaña Ya habíamosdel 2011 iniciativa de formar socios con la Mutualida tubre tomado la en la cual se proponerealizaban en la Torre Roja, dándo- del Agua, se da comienzo a la Cam- clubnueva listadesaparecido), que fuepara la con el nomb de Ajedrez (ya de candidatos legalizadose por terminada la jornada con una paña de recurso del Transporte Me- formación de nueva Junta. Se nom-comida conjunta. tropolitano, en esta causa se puntu- bra como presidenta la Sra. SilviaEn la Feria de San Isidro donde aliza que, de catorce Asociaciones Tuca, Vicepresidenta, Secretaria, Te-la participación tomaba parte con de Vecinos existente en Viladecans, sorero completando la nueva juntamanualidades y entretenimiento, La Riera es la única que participa con ocho vocales.solíamos recoger firmas para que en la mencionada campaña hastase nos concediera un local por par- la firma de un acuerdo con entidad Faustino Murillote del ayuntamiento. Concedido un Metropolitana.Viladecans Punt de Trobada - Núm. 53 - Març 2012 14
  15. 15. Recerca històrica Un baró, un pagès, quatre promotors urbans i alguns nouvinguts. L’origen del barri de Sales (1922-1931)P er a en Josep Déu i Cas- més de la meitat de la producció tells, veí i pagès de Vila- de l’oli producte de les oliveres decans, aquella jornada plantades en aquell conreu. del 2 de desembre de El cens emfitèutic de l’any 1851l’any 1922, no havia de ser un dia acordava el següent: “(...) Quequalsevol. Era dissabte i tenia cita será duradero por el término de no-a cal notari, a Barcelona. L’espe- venta años a contar desde el presen-rava Melcior Canal el qual el va te, pasados los cuales y como tam-rebre en el seu despatx del núme- bién en el caso de morir la mitad dero 37 del passeig de Gràcia. Ja feia las cepas deberá darse por finido elmesos que tractava amb pagesos establecimiento volviendo las tierrasviladecanencs i gairebé sempre al señor estabilente o a los suyos, sinera per tancar afers semblants. tener que abonar cosa alguna por lasEn aquella ocasió, Josep Déu ha- cepas y demás árboles que entoncesvia de formalitzar la cancel·lació existieren (...)”. Els termes d’aque-d’un establiment emfitèutic que lla escriptura eren ben conegutsla seva família havia conreat a per Josep Déu quan, aquell 2 de-l’indret de la Parellada del Bisbe sembre de l’any 1922, seia davantde Viladecans, també anomenat de la taula d’aquell notari barce-pels veïns com la Vinya del Baró loní. Havien passat 71 anys deso la Vinya de la Torre. de 1851 i el pagès restava obligat Fotografia aèria del barri de Sales.El tros conreat pel pagès era prou ara a tornar el dret de conreu de Any 1947. AMVA-ICCdestacat i atorgava plena justifi- la terra als seus legítims senyorscació al nom del lloc. Eren unes propietaris atès que havien “(...) mort més de la meitat dels ceps?8 hectàrees, en total, que s’havien muerto más de la mitad de las cepas No ho sabem del cert. Tanma-dedicat majoritàriament a la vi- de las fincas que fueron objeto del teix, el més raonable és conclourenya, des del 1851, com a mínim. calendado establecimiento (...)” per que, senzillament, les relacionsEl 2 de febrer d’aquell any de la qual cosa el pagès “(...) dimitió entre pagès i senyor de la terramitjan del segle XIX, el seu pare, y devolvió dichas fincas, o sea el do- havien canviat substanciament,en Josep Déu i Monmany –tam- minio útil de las mismas y cuantos en aquell indret, a les darreriesbé pagès, veí del carrer Major derechos en ellas tenía o les corres- del 1922. Efectivament, tan solsdel poble– havia acordat amb el pondía (...)”1. tres dies abans del tràmit delpropietari Ramon de Viala –baró Què havia passat perquè a les pagès a Barcelona, Enric de Via-de Viala i senyor d’Almenar– darreries de l’any 1922, en Jo- la i Massalles2 –fill d’en Ramonl’establiment d’un cens agrari sep Déu cancel·lés el contracte de Viala– s’havia venut totes lespel qual el baró es convertia en de conreu que el seu pare ha- seves terres de Viladecans i Santsenyor d’una propietat conreada via acordat amb el baró de Via- Climent a quatre advocats barce-pel pagès, considerat, al seu torn, la, l’any 1851? Realment havien lonins àvids de sòl rústic: Joseppropietari del domini útil de la Feliu Gusiñé, els germans Lluísmateixa terra, només a canvi de 1 Arxiu Calderé Bel, Escriptura de ven- da efectuada pels senyors Josep Feliu Guiñé, i Isidre Riera Modolell i en Lluíslliurar al senyor baró –el consi- Luis i Isidro Riera Modolell i Lluís Campsderat propietari eminent– una i Oliva a favor dels cònjuges Bautista Bel 2 www.lavanguardia.com/hemeroteca.tercera part de la collita anual Royo i Dolores Montfort Sanz, autoritzat pel La Vanguardia, 10 de gener de 1926. Enricde raïm i resta de fruits, a més a notari Melcior Canal i Soler, 5 de setembre de Viala Masalles va morir a Barcelona, de 1930, pàg. 6-7. el 2 de gener de 1926.Viladecans Punt de Trobada - Núm. 53 - Març 2012 15
  16. 16. inflació dels jornals que es cobra- ven al Delta del Llobregat, es van decidir a emigrar i deixar el lloc de naixement. Primer es despla- çaren al Prat de Llobregat; anys després, cap al 1928, ho van fer a Viladecans i van buscar una modesta casa de lloguer per viu- re-hi. La trobaren en una caseta del carrer Rafael Casanova. Van ser uns dels 250 primers veïns que poblarien el nou barri, cap al 19305. La parella de nouvinguts es de- ien Baptista Bel i Dolors Mont- fort. El 5 de setembre de 1930 es decidiren a comprar el solar 136 de la urbanització on ja vivien.Davant de casa, al carrer de Guifré el Pelós, l’any 1952. S’identifiquen el ma- Per legalitzar l’adquisició, vantrimoni format per Dolors Montfort i Baptista Bel, que té a la falda la seva néta haver d’anar a signar l’escrip-Rosita Calderé Bel. Amb ells també hi són Guadalupe i Maria Antonieta Bel.Fotografia d’Ignasi Calderé Zurita, Viladecans. Arxiu Calderé Bel tura, davant del mateix notari de Barcelona que havia rebut alCamps Oliva. I ho varen fer da- terres de conreu, tot arrencant els pagès Josep Déu gairebé set anysvant el mateix notari barceloní ceps de la Vinya del Baró, davant abans. I davant d’ell, van pagarque rebria al pagès Josep Déu el de la insistència o les pressions 1.000 pessetes als promotors dedia 2 de desembre d’aquell any3. dels nous propietaris i així donar la urbanització. Sobre el solarAixí doncs, el que va passar va compliment a allò estipulat en comprat, situat al bell mig delser que el senyor baró va vendre l’escriptura del 1851. carrer de Guifré el Pelós, ràpida-les seves terres de la Parellada ment s’hi van fer una petita casa Finalment, el 25 d’abril de l’any de planta baixa6, amb més eixidadel Bisbe –entre d’altres– a uns 1923, els nous propietaris de labarcelonins, els quals ja no es- que la zona dedicada a habitat- Vinya del Baró van presentar a ge; com moltes de les que es vantarien gens interessats en obte- l’ajuntament de Viladecans elnir rendes agràries de les noves construir en aquella zona, durant projecte d’urbanització de la Pa- aquells anys.propietats adquirides. Aquests rellada del Bisbe4, tot preveientquatre promotors urbanístics, bé bona part de la fesomia dels actu- D’aquesta forma va néixer elmereixeran una biografia en una als carrers d’un barri –apartat del barri de Sales: fruit de la vendacontinuació d’aquest article. centre de la vila– que seria cone- d’una propietat agrària, per partAl capdavall, davant tots quatre gut, a partir d’aquell moment per d’un noble; de la cancel·laciópromotors, el tràmit de la cancel· la gent del Barri Antic amb l’apel· d’un cens agrari sobre un conreulació del cens emfitèutic per part latiu de barri Xino, i que cap a de vinya, per part d’un pagès; dedel pagès Josep Déu va esdevenir mitjan de la dècada dels anys cin- l’interès de quatre promotors ur-un pas més, i potser el més sen- quanta seria batejat, per voluntat bans barcelonins per guanyar di-zill, en l’objectiu final que cavil· de mossèn Ramon Saborit, amb el ners tot especulant, i de la il·lusiólaven els propietaris: convertir nom de barri de Sales. d’immigrants que cercaven unels conreus en parcel·les urba- horitzó millor a Viladecans. Les primeres cases d’aquell nounes disposades per a la posterior barri es van construir cap al 1924. Xavier Calderé i Belvenda; un procés que tot i que no En aquell any, una parella, ori-era nova al poble, cap als anys ginària d’un poble del nord devint del segle passat s’imposava Castelló, tot fugint d’una terra 5 AMVA, Fons Ajuntament de Vilade-amb força a Viladecans i a altres desagraïda i atreta, alhora, per la cans, Padró Municipal d’Habitants, 1930.poblacions semblants a la nostra. 6 AMVA, Fons Ajuntament de Vilade- 4 AMVA, Fons Ajuntament de Vila- cans. Llicència urbanística per a la cons-En aquest canvi podem aventu- decans, Projecte d’urbanització d’uns trucció d’una casa en un solar del carrer Jofrerar la hipòtesi que en Josep Déu terrenys coneguts com “Parellada de lo Pilós, propietat de Baptista Bel Royo. Laes veiés obligat a abandonar les Bisbe o Vinya de la Torre”. El projecte llicència fou aprovada per la Comissió va ser aprovat pel Ple Municipal al mes Municipal Permanent de l’ajuntament,3 Arxiu Calderé Bel. Escriptura…, pàg. 8 d’agost del 1923. el 24 de gener de l’any 1931.Viladecans Punt de Trobada - Núm. 53 - Març 2012 16
  17. 17. Històries viladecanenques secció a càrrec d’Andreu Comellas Celestino Bravo, el barris de Ponent i el seu temple (2ª part)E l Padre Celestino diu que tació abans explicitada de Roca; en la gènesi i el bastiment els 3.685.000 pessetes aportades del “temple del tobogan” per la parròquia de Sant Joan, en el que hi ha és: l’Amis- base a donatius dels feligresos fetstat. Vol dir que, quan la Cia. Roca públics a totes les misses fins l’anyes desentengué de l’acompliment 1972, en què Mn. Ramon es va ju-total del projecte del “Poblado”, bilar; l’aportació de 1.823.000 permossèn Ramon Saborit, dolgut per part de diferents empreses i enti-la no-església, va fer partícep del tats; i finalment un préstec de Cai-seu desencís a l’aparellador Rafa- xa Catalunya de 5.000.000, avalatel Paulo. Aquest, va transmetre la per una vintena de feligresos del Hispanitat, construïdes en règimfrustració a l’amic arquitecte Ro- mateix Sant Joan, que acabà de pa- de cooperativa, en bona part perbert Kramreiter. I, a l’arquitecte, la gar-se l’any 1982. El total facturat obrers de Roca, havien estat im-possibilitat de fer un edifici religiós per Agromán va ser de 12.256.000 pulsades i assessorades per Luísli va esbatanar els ulls, de manera pessetes i, tot sigui dit, mai va re- Burción, fundador de la coopera-que li remeté amicalment a mossèn clamar ni afegir demores pels múl- tiva del Sagrat Cor del Poble Nou,Ramon l’interès de dur-lo a terme. tiples i grans endarreriments de a qui, en gratitud, se li va dedicarA aquesta amistat, jo hi afegiria al- pagament de la facturació. una de les places. Paral·lelament,guna conveniència. En Paulo tenia Fer front a la recapta per restituir l’Alba-rosa creixia per les rampesuns terrenys a prop de Can Batllori, el préstec a la Caixa, fou cosa, so- de la Serra de Miramar a base deen Kramreiter un projecte dubtós bretot, de mossèn Celestino, amb torres i torretes, gairebé totes sego-de fer a Lloret i el senyor rector de les més inversemblants iniciatives. na residència de gent barceloninaViladecans la necessitat i la deter- És de recordar, per exemple, que la si exceptuem les cases amb paretsminació de crear una nova parrò- Parròquia de Santa Maria de Sales mitgeres del carrer dels Lliris i delquia més enllà del torrent Ballester. ja als anys seixanta feia participaci- carrer dels Pensaments.Establerta la bona relació, el primer ons de la Loteria de Nadal. Encara Entrats en la crisi dels setanta iva cedir els terrenys, el segon el en fa. I és de remarcar que era prac- quan Franco es començava a mo-projecte de Lloret i el tercer, per co- ticament l’única entitat de la vila rir, es construiren les 188 vivendesmençar, va anar a trobar-se amb la complidora de la legalitat. Sempre anomenades del Congrés, a tocarseva vella amiga Àngela Roca, a qui ho ha fet amb l’obligatòria autorit- de Gavà. Fou aquesta una de lesva arrencar el compromís d’aportar zació de la Delegació d’Hisenda. darreres actuacions del Patronatels 4.800.000 pessetes que li hauria Així doncs, també podríem dir que de Vivendes del Congrés Euca-costat de fer l’església del projecte fou la fe de molts, convertida en rístic Internacional depenent dede vivendes del Poblado. suport financer, la que acabà fent l’arquebisbat de Barcelona, queDesprés, l’especial habilitat de de Santa Maria de Sales un referent promovia vivendes de proteccióMn. Ramon de fer amics va incor- geogràfic i religiós per a tots els vi- oficial durant els anys cinquanta iporar al bastiment del temple a ladecanencs i per l’allau migratòria seixanta. D’aquí que la plaça quetot un altre personatge: José Ma- dels anys seixanta i setanta. Al seu el conjunt enclou es digui de l’Ar-ría Aguirre Gonzalo, president voltant va anar pivotant la urbanit- quebisbe Modrego. Quan Francod’Agromán S.A. i posteriorment, zació del ponent viladecanenc. ja era mort, arrencava la primeradel Banco Guipuzcoano i del Ban- Coetanis del Poblat Roca, dins els fase-meitat dels blocs amb nom deco Español de Crédito. D’aquí que seixanta, ho són el conjunt de blocs rius catalans que hi ha a l’avingu-fos Agromán l’empresa construc- del carrer Comerç, gairebé ados- da del Doctor Fleming, i que en-tora, després de retirar-se Brycsa. sats al temple, i els de la plaça de cerclen el col·legi del mateix nom,Sense cap subvenció estatal, els la Hispanitat a tocar de Can Batllo- que fins l’any 1979 es deia Almi-ingresos del bastir van ser: l’apor- ri. Aquestes vivendes de la plaça rante Carrero Blanco. La majoriaViladecans Punt de Trobada - Núm. 53 - Març 2012 17
  18. 18. dels nous habitants, ja no érem vint treballadors s’havian tancatgent vinculada a la fàbrica Roca, jo aquell dimarts a l’interior del Tem-mateix hi vaig anar a raure durant ple. Quatre dies abans, el dissabteset anys a l’edifici que duu el nom 28 de febrer, havia començat la pri-del riu Cardoner, quan començava mera de les vagues de Roca Radia-la segona vaga de 1976. dors de l’any 1976, i aquesta n’eraEls anys setanta, per mossèn Ce- una acció derivada més.lestí, amén de ser els anys de les Preciso parlant de primera o sego-vagues, foren els anys dels vitralls na vaga de 1976, perquè és massade Santa Maria. Una de les prin- oblit no recordar, com algú fa, quecipals fixacions del seu viure era en aquell espaterrant any de lacomplementar l’obra del temple. nostra història, primerament, n’hiPer més que jo, llavors militant del va haver una de 42 dies, entre el 28PSUC, m’acostés a ell una i altra de febrer i el 9 d’abril i, sis mesosvegada per veure fins on érem ca- després, la segona de 95, comença-paços d’anar plegats políticament da l’11 de novembre i acabada l’ 11i socialment, o conèixer la realitat de febrer del 1977. 28, la secundà la factoria de Vila-des d’un diferent punt de vista, El tancament dels cent vint durà decans-Gavà. Reprimida violenta-recordo que sempre acabàvem re- quatre dies, fins el divendres dia ment per part de la Guàrdia Civilpassant la bellesa de les noves re- 5. Va ser escurçat per donar pas a i Policia Nacional i ben embolicadapresentacions bíbliques en format les celebracions religioses del cap per part de la direcció, la vaga delsvitrall. Any rere any, ell els feia de setmana, però sobretot per la 42 dies acabà amb un esquifit acordinstal·lar tan bon punt aconseguia pesantor i espaordiment dels fets d’augment mensual de 3.000 pes-els diners necessaris, i cofoi i feliç de la ciutat de Vitòria-Gasteiz del setes, però sense acomiadaments.me’ls mostrava. L’artista creador dimecres dia 3, quan la Policia Na- Mig acceptat en assemblea, des-fou el bon muralista i polifacètic cional en el desallotjament d’una prés d’un referèndum previ orga-Llucià Navarro, mort l’any 2007. assemblea a la parròquia del bar- nitzat per l’empresa, en què no vaNo era un artista de floretes i colo- ri de Zaramaga, disparant a tort i participar gairebé ningú de fàbrica,rins, ho era de la figura humana ei- a dret, matà 5 obrers i en ferí 150. el dia 10 d’abril la gent es va anarxuta. Qui conegui la revista Cavall Fraga Iribarne era el ministre de incorporant al seu lloc de treball.Fort el recordarà perquè durant l’Interior. “La calle es mía”, deia. L’assemblearisme agafà volada amolts anys en fou il·lustrador. Se’n va anar a l’altre barri sense partir d’aquí i marcà el subsegüentEl temple de Santa Maria de Sa- demanar perdó ni expiar culpes, moviment obrer de Roca.les no és un edifici clàssic ni res- amb honors de la seva patuleia. L’església del Poblado havia tor-pon a un projecte estàndard, ja Aquesta primera vaga esclatà tres nat a prendre un protagonismeque el seu arquitecte, Kramreiter, dies després d’haver acabat victo- que no hauria volgut. Desprésera deixeble de Le Corbousier. De riòsament la de 106 dies dels tre- del tancament dels cent vint, fouplanta, parets i sostre fent curva- balladors de Laforsa de Cornellà, vigilada de manera permanenttures, integra elements puristes en començada la setmana abans de per la Guàrdia Civil. Els barris deuna gran austeritat funcional feta morir Franco. Laforsa havia ar- ponent, patrullats policialment dea base de formigó armat. L’ele- rosegat centenars d’aturades so- manera continuada per evitar re-ment més destacable de l’exterior lidàries, durant la setmana del 20 unions de més de tres persones,és el discutit campanar. Personal- al 28 de gener, en l’anomenada s’emportaren una mala dosi dement, sempre he volgut interpre- Vaga General del Baix Llobregat. garrotades i un dels seus veïns,tar l’edifici com la representació Les accions del moviment obrer l’acomiadat capdavanter Antoniod’una “haima”, de les que deurien en el marge dret del riu tingueren Plata, una brutal pallissa-torturaabrigar el Poble d’Israel en la seva menys esclat que les del marge es- al calabós de la Guàrdia Civil detravessia del desert. El campanar querre, a excepció de les del Prat Gavà. Celestino Bravo, a part deseria, doncs, per a mi, el faldó ai- de Llobregat, i molt escàs, tot sigui les pressions, rebé una dolorosaxecat que emmarca l’entrada, cri- dit, a Roca Radiadors. quantitat d’insults i recriminaci-da, dóna la benvinguda i acull els Vetaquí que, en desacord a l’hora ons, en forma de carta a l’opinióparroquians. A l’interior tot gira al de revisar el conveni, que es feia pública, de cristians a qui costavavoltant de l’altar i el seu presbite- semestralment per raó de patir molt entendre què és la justicia i,ri. És a dins on es fa més palesa la una inflació de preus del 18%, la molt més, la fraternitat.bellesa dels vitralls i la bondat de fàbrica d’Alcalà d’Henares es posà En definitiva, acumulació de ràbial’espai assembleari en cercle. en vaga el 26 de febrer per fer front i enemistat per la segona topada.Aquest espai, fou més assembleari a la minsa oferta empresarial i, el (Continuarà...).que mai el 2 de març de 1976. CentViladecans Punt de Trobada - Núm. 53 - Març 2012 18

×