Pdt 63
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Like this? Share it with your network

Share
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
423
On Slideshare
291
From Embeds
132
Number of Embeds
6

Actions

Shares
Downloads
0
Comments
0
Likes
0

Embeds 132

http://pdtviladecans.blogspot.com.es 126
http://pdtviladecans.blogspot.co.uk 2
http://translate.googleusercontent.com 1
http://pdtviladecans.blogspot.com.br 1
http://pdtviladecans.blogspot.ru 1
http://pdtviladecans.blogspot.com 1

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. http://puntviladecans.blogspot.com puntviladecans@telefonica.netPunt de trobada Viladecans 63 Any 7 15 de febrer de 2013 Publicació independent d’informació i opinió L’esperança és en nosaltres La corrupció ens ofega. Ens sentim estafats, enganyats, robats. Ens fa mal que la justícia coli el mosquit i s’empassi el camell, i que per tant la majoria d’imputats en surtin indem- nes, mentre que el sistema de benestar social, que sempre protegeix els més febles, s’en- sorri. No sembla que els partits afectats estiguin disposats ni a reconèixer el que han fet, ni a disculpar-se, ni a tornar els diners, ni a canviar el seu funcionament. Neguen l’evidència i com a molt acusen l’adversari de fer el mateix. Un atemptat gruixudíssim a la democràcia, sens dubte. Ara bé, també un bon reflex de la nostra inhibició. «En la dictadura tots som víctimes, en la democràcia tots som culpables», deia l’escriptor Joan Fuster. I potser tenia raó. Els partits necessiten militants honestos, generosos, crítics, imaginatius, capaços de construir amb qui no pensa exactament com ells i capaços de posar el bé comú per damunt de l’interès personal o de partit. I de fet si ens apropem una mica més al món de la política, coneixerem gent que ha patit presó per defensar la llibertat, gent que ha estat regidora durant molts anys sense haver-ne tret res en benefici propi, gent que ha dedicat moltes hores a conèixer més a fons la realitat que l’envolta per buscar-hi solucions. No reconèixer això és retallar la realitat. En aquest sentit, més que fer desqualificacions globals i no provades sense cap compro- mís personal (el camí cap a una mena de feixisme, sens dubte), necessitem saber mirar la política d’una altra manera, valorar allò de positiu que tanta gent hi ha abocat i hi continua abocant, i saber sortir de casa per posar-nos, no només a criticar allò que fan (o que no fan) les institucions polítiques, sinó per aportar-hi també el nostre esforç, la nostra capacitat crítica, la nostra objectivitat. L’única esperança és en nosaltres. Sumari Equip de redacció 2 La (bona) cara amagada de l’associacionisme. Mercè Solé Anna Besora 4 Qui vol fer-se gran en un país així? Núria Molina M. Carmen Castellano 5 El colegio Ángela Roca. Milagros Jonte Maria Comas Josep Lligadas 6 Els efectes de la crisi sobre la salut mental. Josep Ginjaume Jaume Muns 7 La gran nevada del 1962 en 6 qüestions (i II). Jordi Mazón Montserrat Pastor Miguel de la Rubia 8 Monarquia platanera i diner. Ramon Cuñé Mercè Solé 9 El Mamut de Viladecans a TV3. Joan Nieto (els quals, tot sigui dit, no compartim necessàriament les opinions que en 10 Construint un futur sense fonaments de merda. Bàrbara Lligadas aquest butlletí es puguin expressar). 11 Dones de Viladecans. De veïnes a ciutadanes La distribució d’aquest butlletí es fa 12 Els fogons de Viladecans: Dues receptes casolanes. Anna per correu electrònic. Si no desit- geu rebre’l només cal que ens ho Besora comuniqueu. I si voleu que li envi- 13 La mirada aguda: Corriol camanegre. Eio Ramon em a un amic o amiga vostres, feu- nos arribar la seva adreça. Gràcies. 14 Les nostres entitats: Delit Teatre: de les aules als escenaris. Si voleu enviar articles per publicar, Sílvia Sacristán i Montse Tomeu tingueu en compte que han d’anar 15 Recerca històrica: Viladecans, pocs i marxants. Xavier Calderé signats i no sobrepassar les 40 ratlles o les 600 paraules. Els hauríem de 17 Històries viladecanenques: El Joanet de cal Menut del Be- tenir abans del dia 8 de cada mes. gues, místic, pagès, fejocista (1). Andreu Comellas El nostre correu electrònic: 19 Conèixer Viladecans: Els noms de les persones en la parla puntviladecans@telefonica.net viladecanenca de fa cent anys. Josep Lligadas El nostre bloc: http://puntviladecans.blogspot.com 21 La memòria en imatges: Amanadant espàrrecs. Jaume Muns Segueix-nos al Facebook
  • 2. #jove,okupalacultura! La (bona) cara amagada de l’associacionismeU na seixantena de per- sones ens aplegàrem el passat 17 de gener a Can Xic per parlarde l’associacionisme dels joves,en el marc de la Festa Majord’Hivern.Teníem ganes ja fa temps d’abor-dar el tema de l’associacionismei de fer-ho amb els joves. De fet,entre l’atur i els problemes d’ha-bitatge, el desmantellament del’Estat del Benestar i el descrè-dit de les institucions polítiquesi econòmiques, el paper queles entitats poden jugar es va-lora poc: un lloc on tothom potser protagonista, desenvoluparla pròpia creativitat i habilitats, llen amb joves i són portades per nar-se a conèixer entre la pobla-sentir-se reconegut i valorat, ad- joves. I ens va semblar que valia ció i per organitzar-se que la restaquirir sentit crític i col·lectiu i re- la pena fer aquesta realitat més d’entitats.lacionar-se. Una eina importan- visible i pensar entre tots com po- - l’associacionisme dels joves i latíssima, doncs, que contribueix a dem ajudar-nos mútuament per seva expressió pública no depènla cohesió social. construir una societat més justa, tant dels diners que s’hi dedi-Volíem parlar-ne amb els joves, més digna, més amable. quen sinó de la simplificació deperquè són un dels col·lectius Van participar en la taula ro- tràmits administratius que ellsmés afectats per la crisi i un col· dona: Jordi Agut (Delit Teatre), perceben com una barrera.lectiu sobre el que se sol fer un Anna Bordas (vinculada a C.S.O. I encara es va fer una altra apor-doble discurs: ser jove és mera- Els Timbres i que parlava a ni- tació valuosa per part d’algunsvellós, s’entesten a transmetre vell personal), Manel Membrilla integrants del públic (que sónels mitjans de comunicació, però (Agrupament Escolta Sant Joan), membres d’Asdivi): és importantser jove també és carregar amb el Joan Sànchez Escamilla (Caste- que les entitats de joves i d’adultspercentatge més elevat d’atur i llers de Viladecans) i Oriol Úbe- tinguin en compte que les perso-amb retallades socials en educa- da (La K y la B). nes amb discapacitat poden par-ció i cultura que sens dubte tin- La trobada va donar molt de si i ticipar i col·laborar amb elles dedran greus repercussions en el es van dir coses molt interessants. moltes maneres.seu futur. Aquí en teniu unes quantes: I la taula va finalitzar amb unaPerò per sort hi ha unes quan- - la cultura va associada al sen- crida a associar-se i a les admi-tes entitats que a Viladecans fan tit crític. Fer teatre, fer música és nistracions a donar més prota-aquest paper estimulant, creador una manera de prendre postura gonisme a les associacions de jo-de cultura (més enllà del corsé es- en el món i de transmetre un sen- ves. Tot just abans d’escoltar trescolar, de cultura en el sentit de fer tit crític que no sempre troba ca- magnífiques cançons de La K i lales persones més crítiques, més mins en les institucions. B. Un acte rodó (mal ens està ellliures, més creatives, més capa- dir-ho!).ces davant les dificultats). I que - les entitats de joves troben elsmoltes d’aquestes entitats treba- mateixos problemes per a do- Mercè SoléViladecans Punt de Trobada - Núm. 63 - Febrer 2013 2
  • 3. Viladecans Punt de Trobada - Núm. 63 - Febrer 2013 3
  • 4. Qui vol fer-se gran en un país així?I mpotència. Això és el que sento. Per què? Perquè no acabem de reunir la for- ça necessària. Per a què? Per a fer front al futur que ens espera, company.Els joves d’avui en dia sentim impotència da-vant la política que, en principi, ens està fentde guies cap a un món més millor. I sobretot,em vull centrar en els infinits casos de corrup-ció que matí i nit s’estan descobrint, si mésno, sortint a la llum. Què esperen d’un poble,on els seus màxims representants s’aprofitendia rere dia dels béns públics? L’únic que es-tan aconseguint és que molta gent, en especialel jovent, i sobretot de la meva generació capamunt, aquells que aviat començarem la universitat, vulguem marxar. Fora d’Espanya, i molt probable-ment fora d’Europa.És ben cert que aquí les coses no van bé, tots ho sabem, però molt poca gent fa coses per arreglar-ho. Un pe-tit pas del poble pot quedar anul·lat per un d’algun polític, com està passant aquests dies amb tots els casosde malversació de fons. Posaré un exemple ben clar. Hi ha molta gent que ajuda a la gent que no té casa,oferint-los menjar, lloc per dormir... Però mentre s’ajuda a “x” persones, una persona, i quasi sempre po-lític, s’embutxaca milers d’euros. Nosaltres volem canviar la situació, però sembla que ells no ens deixin.Ens estan ensenyant que la felicitat s’aconsegueix amb els diners, que l’esforç no importa, és l’engany elque funciona, que les persones no s’entenen parlant, sinó barallant-se entre elles.Doncs no, no i no. Segurament molts d’ells no dimitiran, ni nosaltres farem que ho facin, però el que sí queestà a les nostres mans és fer un petit passet per a canviar el món on vivim. Qui vol fer-se gran en un paísaixí? Núria Molina Barrera Joan Fuster L’any 2012 es compleix el 90 aniversari del naixement de l’escriptor i intel·lectual valencià Joan Fuster (Sueca, Ribera Baixa, 1922), així com els 50 anys de la publicació de l’assaig Nosaltres els valen- cians, la seva publicació amb més impacte. Potser alguns haureu visitat l’exposició que encara es pot veure al Palau Robert sobre aquesta obra. En qualsevol cas, us deixem amb alguns dels seus aforismes. Sobre l’excepcionalitat de l’escriptor. Certament, l’home és un bípede implume. Però l’escriptor en té una, almenys, de ploma. Encara que només sigui metafòrica. Això li confereix un lleuger aire de família amb els pells roges i els paons reials. No hi ha cosa més saludable, espiritualment, que posar en clar la part de raó que mai no podrem arrabassar als nostres enemics. “Tan difícil resulta per als rics adquirir la saviesa com per als savis adquirir la riquesa”. Això deia Epictet, que era pobre –i esclau– i, naturalment, savi. I és que, en aquest món, qui no es consola és perquè no vol.Viladecans Punt de Trobada - Núm. 63 - Febrer 2013 4
  • 5. El colegio Ángela RocaL a semana del 14 de enero no la olvidarán muchos padres y alumnos del colegio Án- gela Roca. Se enteraron que iban a cerrar su colegio. La incredulidad, la confusióny la desesperación ante esta noticia generó un pe-queño caos en toda la Comunidad Educativa y ciu-dadanos vinculados de alguna manera al colegio,bien por su entorno o por otros vínculos. El Depar-tament d’Ensenyament les comunicó el cierre de suCentro para convertirlo en un nuevo Instituto enel plazo de dos años paulatinamente. ¿La causa?“Motivos demográficos”, o al menos eso alegaban.Según el estudio de la Generalitat, el descenso dealumnado justificaba la reubicación de los alum-nos en otro centro.Querían desplazar a 450 alumnos a casi 2 km. dedistancia del centro actual. Toda la Comunidad que había sido su escuela y que ayudaría a los pa-Educativa se volcó en rechazar el cierre que plan- dres de Ángela Roca en su lucha.teaba el Departament d’Ensenyament de la Genera- El día 18, y tras una reunión mantenida entre ellitat de Catalunya. El Ayun- Ayuntamiento de Viladecanstamiento a través de unas y Josep Maria Pérez, direc-declaraciones a los medios tor de los Serveis Territorialsde comunicación, mostró su d’Ensenyament de la Gene-rechazo al cierre. ralitat de Catalunya, deses-El colegio Ángela Roca, con timaron el cierre del colegio.53 años de vida, fue un le- Pero no se puede levantargado de uno de los herma- la guardia, porque en estosnos Roca, fundadores de la momentos se necesita estarempresa “Roca Radiadores” en un mismo barco, para lu-para hacer una escuela para char por el derecho de todoslos niños de Viladecans. los alumnos, por una educa-Toda la Comunidad Educa- ción digna y de calidad. Estiva se volcó de lleno, pero innegable que el peligro dequiero destacar y elogiar el aumentar más las ratios (nú-trabajo del AMPA. Reaccionó mero de niños por clase) estácon celeridad y premura, lo ahí.que contribuyó positivamen- Nuestro sistema educativote para reorganizarse los padres. está enfermo y falto de recursos para mejorar. LosUn padre de otro centro me contó que su madre padres y profesores se tienen que apoyar, y juntos(que vive de toda la vida enfrente del colegio) lo hacer un frente común por el bien y el futuro dehabía llamado llorando y pidiéndole que hiciera nuestros hijos.algo, que no se podía consentir que cerraran la es- Milagros Jontecuela, este padre me contaba con pena y nostalgia,
  • 6. Els efectes de la crisi sobre la salut mentalU na enquesta recent del Ministeri de Sa- nitat, Serveis Socials i Igualtat ha posat de manifest com els psicofàrmacs (anti- depressius, ansiolítics, somnífers...) sónl’única droga que registra un augment en el darrerany empesa pels efectes de la crisi sobre la pobla-ció. Coincidint amb el trencament de la bombollaimmobiliària, des de 2007 s’ha duplicat el consumd’aquest tipus de substàncies tranquil·litzants isomníferes, només per sota de l’alcohol i el tabac.Assistim a una progressiva medicalització de la so-cietat, que arriba a l’extrem de voler controlar com-portaments, sensacions, emocions o estats d’ànim através de substàncies químiques. El perfil del con-sumidor habitual d’hipnosedants, pastilles per al’angoixa i l’insomni respon al d’una dona major de35 anys. No cal dir que tots aquests medicamentstenen una sèrie d’efectes secundaris importants, a pació (ERO) al sector de l’automòbil era del Baixbanda d’un cost per a la butxaca no gens menyspre- Llobregat. Una desocupació que en molts casos esable (aquí és on hi ha el negoci). manté fins avui, ja que molts operaris que varenFa pocs dies el Consell Comarcal del Baix Llobregat perdre la feina encara no n’han trobat cap de nova iva organitzar una jornada al CaixaForum de Barce- han esdevingut parats de llarga durada.lona sobre crisi i salut mental, en el marc de la quales va presentar un estudi sobre els efectes que la re- Per tal de reduir aquest impacte, l’estudi presentatcessió econòmica està tenint sobre la ciutadania. La al CaixaForum liderat pel psiquiatra Josep Moyarecerca s’ha fet a diverses poblacions de la comarca proposa teixir una nova intervenció comunitària,i al districte de l’Eixample. La principal conclusió a través per exemple dels centres cívics, que vagiés que l’atur està provocant sensació de desempa- molt més enllà de l’atenció individual i personalit-rament en una part important de la població, així zada que ofereixen actualment els serveis de salutcom una baixada de l’autoestima que pot derivar mental. Es tractaria, segons els mateixos experts,en tendències suïcides. de fer emergir les capacitats de cadascú per tal deHi ha, doncs, una relació directa entre l’augment poder valorar-les i aprofitar-les en benefici de la co-dels trastorns mentals i la crisi. Segons un balanç munitat. Al mateix temps es generaria autoestimade 2010 de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, en els individus i un treball en xarxa cohesionadorl’increment a la capital de les alteracions mentals i promotor d’unes relacions interpersonals riques irespecte l’any anterior va ser del 7 %, xifra que al enriquidores. En definitiva, una recepta socialitza-Baix Llobregat es va disparar fins al 20 %. El fet que dora per un mal massa estès en una societat cadasiguem una comarca molt industrialitzada hi té vegada més individualista.molt a veure: només el 2009, 1 de cada 4 treballa- Josep Ginjaumedors afectats per un Expedient de Regulació d’Ocu-Viladecans Punt de Trobada - Núm. 63 - Febrer 2013 6
  • 7. La gran nevada del 1962 en 6 qüestions (i II)T al i com vam dir en el darrer número del Figura 2. Temperatura mitjana (panell superior) i precipita- Punt de Trobada, responem a l’última pre- ció (panell inferior) en el període 2070-2100 a Viladecans. gunta (la sisena) que ens vam plantejar per explicar el perquè de la gran nevada del24 i 25 de desembre del 1962, ara fa poc més de 50anys, la resposta de la qual és plena d’incerteses.....6. Es podrà tornar a repetir una nevada com aquella? Quin clima tindrem a Viladecans al llarg d’aquest segle XXI?Tal i com vam comentat a la pregunta 5, la tendèn-cia en el nombre de nevades importants és clara-ment a la baixa. L’ascens de la temperatura delsdarrers anys s’ha fet notori, com ho mostra la figura1. En aquesta s’observa com a partir de la meitat dela dècada dels anys 80 l’ascens de la temperaturaés més que notori. Però fixem-nos en la línia negrahoritzontal. Els anys més freds dels darrers 20 anys(situats per sobre de la línia horitzontal negra) sónmés càlids que els anys més càlids dels registrats alllarg del segle XX (per sota de la línia negra). És adir, per a un viladecanenc o viladecanenca de fins amitjans-finals del segle XX un any càlid és l’equiva-lent al que per a nosaltres és un any fred. Com a element a destacar, cal fer veure que durant tots els mesos la temperatura serà superior a la del període 1960-90. És a dir, hiverns encara més suaus, i per tant amb menys probabilitat que hi pugui ha- ver nevades importants. Per altra banda, la preci- pitació també disminueix els mesos d’hivern (línia i barres grogues en el panell inferior de la Figura 2). Per tant, segons aquest model, tindrem uns hi- verns més suaus i més eixuts. Amb tot, menys risc de grans nevades com la del 1962. Per dir-ho en termes més entenedors, si a Vilade- cans hem tingut una temperatura mitjana d’unsFigura 1. Temperatura mitjana anual a Barcelona. 15.8ºC i una precipitació d’uns 610 mm en el pe-Aquesta tendència a l’alça de la temperatura sem- ríode 1960-90, és d’esperar que el darrer trentennibla que seguirà així durant aquest segle XXI, com del segle XXI tinguem una temperatura mitjanaho mostren les simulacions numèriques que re- de 18ºC i una precipitació d’uns 580 mm. Aques-alitza el grup d’experts mundials que estudien el tes darreres dades corresponen a un clima similarcanvi climàtic (Panell Intergovernamental sobre el al que ha tingut Màlaga en el període 1960-90. És aCanvi Climàtic). Les figures 2 i 3 mostren els resul- dir, tendirem a un clima similar al de Màlaga.tats d’aplicar un d’aquests models numèrics a Vila- Dit això, cal advertir que tot i la rigorositat dels mo-decans, amb una resolució de 30 km (és a dir, que dels, i que fins ara les previsions es van complint,30 km al voltant de Viladecans el model numèric existeix una gran incertesa en el que fa referència alho considera com un píxel). Concretament, es mos- sistema atmosfèric, cosa que fa que constantmenttra la precipitació i la temperatura mitjana que és calgui anar afinant aquests resultats.d’esperar que tindrem en el trentenni 2070-2100, en Jordi Mazoncomparació amb la que tinguérem entre el 1960-90.
  • 8. Monarquia platanera i diner T ot sovint es descobreixen a Espanya nous casos de corrupció “políti- caeconòmica” (tal com sona, ben barrejat i doblement accentuat). Ja en tenim una bona col·lecció que va des dels partits de l’esquerra fins als de la dreta i empastifant també a la monarquia. Veig un panorama polític tan i tan brut, podrit i emmerdat (disculpeu el tercer adjectiu, però empastifat seria un mot massa polit per aquest context), que se’m generen mals pensaments. Un dels pensaments més negres que tinc és el següent: i si resulta que la corrupció a Espanya es regeix per la teoria de l’iceberg? Això voldria dir que caldria multiplicar per vuit el nombre de casos que coneixem ara. Imagineu-vos-ho... Les planes de diaris que s’omplirien i les hores de televisó i de ràdio en les quals es parlaria de la corrupció, si es complís la teoria de l’iceberg. Si fos així, no dubto que els dos partits polítics majoritaris (PP i PSOE) arribari- en ràpidament a un d’aquells acords llampec que ells saben fer, amb la finalitat de modificar immediatament la Constitució. La modificarien per adaptar-la a la nova realitat política de l’estat espanyol i en canviarien la definició de mo- narquia parlamentària per la de monarquia platanera, que no bana- nera, ja que en aquest país tenim plàtans i no bananes. Les definicions sempre han estat i són molt importants per a la humanitat i cal que estiguin ben ajustades a la realitat. Parlant seriosament, he de dir que jo sí que crec en la “teoria de l’ice- berg” aplicada a la corrupció. Avui mateix, divendres 25 de gener, s’ha destapat un nou cas d’un polític amb un compte bancari a Suïssa i no serà el darrer. Hem tingut “sort” ja que aquest no arriba als 22 milions d’euros. Diuen que cal reformar la llei de finançament dels partits per evitar que hi hagi corrupcions de caire “políticoeconòmic”. Jo crec que no n’hi ha prou amb una sola acció; caldrà fer-ne diverses per anar re- dreçant de mica en mica la funció política i impregnar-la definitiva- ment de la finalitat de servei als altres, despullant-la de l’obsessió per l’enriquiment econòmic i/o la concentració de poder personal. En termes molt generals, penso que caldria evitar l’acaparament excessiu de diner per part d’algunes persones (no només els polítics). Seria un objectiu poc específic, ambigu i, segurament, utòpic. Però no és menys cert que l’excés de diner afecta negativament totes les persones: ens corromp una part del seny i ens podreix l’ànima sencera. Ens atrevim a fer-hi alguna cosa? Podem començar a reconèixer, a nivell per- sonal, que molt diner i/o molts béns materials no vol dir molta felicitat? Per posar uns exemples clars i concrets, podríem viure “allargant” la vida del nos- tre cotxe, rentadora, mobles, etc? Ramon Cuñé AiguadéViladecans Punt de Trobada - Núm. 63 - Febrer 2013 8
  • 9. El Mamut de Viladecans a TV3 E l passat dia 18, vam estar al programa de Tomàs Molina “Espai Terra”. Va ser com a conseqüència de la pregunta de la setmana, que era aquesta: “D’on són els Mamuts més joves de Catalunya?” La res- posta era: “Del Baix Llobregat”, i més concreta- ment de Sant Vicenç dels Horts i de Viladecans, i per això vam ser convidats. Vam coincidir amb el Mamut de Sant Vicenç “Ve- nux” i amb la seva colla d’Àngels Diabòlics, va ser una trobada molt agradable i una experièn- cia inoblidable per a nosaltres els de la Colla del Mamut de Viladecans, que vam passa una tarda molt divertida, mentre el nostre president, el Jo- sep Lligadas, es preparava per intervenir en el programa. Allà va quedar demostrat que a part de por- tar-nos tots molt bé, ens calen unes petites pràcti- ques per poder dominar bé el maneig del nostre Mamut, ja que sembla fàcil, però no ho és tant. Però si que quedà patent, que el nostre Mamut va sent conegut i admirat per tot Catalunya i que cada vegada hi ha més persones interessades per les nostres participacions i activitats en les festes locals. Joan Nieto Canvi de plans: sardanes en lloc de cercavila Doncs sí. Ja m’ho va dir en Tomàs Molina el dia an- terior: demà, mamut, no sortiràs. Plourà molt, farà vent. Jo no me’l vaig creure i vaig demanar a la meva colla que em preparessin igualment el vi calent i la xocolata per a la Cercavila. Però a l’hora de la veritat vaig decidir no sortir del cau. Els gegants tampoc no tenien ganes de remullar-se i els músics estaven tremolant de fred. Ens vam quedar sense cercavila. Això sí, l’endemà al matí vaig anar a visitar els meus amics sardanistes (que m’estimen molt i sempre em tenen present). Allà vaig repartir vi i xocolata. I vaig ballar sardanes i vaig mirar els castellers. M’agradaria molt fer d’enxaneta. Una ruixadeta des de dalt de tot faria uns castells únics. O no? El Mamut de ViladecansViladecans Punt de Trobada - Núm. 63 - Febrer 2013 9
  • 10. Construint un futur sense fonaments de merdaA quests dies la merda s’escampa a una velocitat inassumible, obres els tele- notícies i ja no es parla de crisi, desno- naments, prima de risc o bons escom-braries, ara és parla de corrupció, corrupció i méscorrupció. I no és que haguem superat la crisi, no,sinó que en un context on les famílies malden persobreviure, tot allò que se sospitava però ningú vo-lia explicitar ha explotat.Cada dia apareixen nous casos i els mitjans vanplens de perillosíssimes expressions del tipus “Totsels partits...”. Hem de ser tots plegats més respon-sables amb allò que diem, i fer una reflexió profun-da. D’on ve la democràcia a l’Estat espanyol? Sobrequines bases es va establir? Aquí hi trobarem la res-posta a tot el que ara està sortint. Hem viscut una trar que les coses es poden fer d’una altra mane-falsa realitat, ens hem cregut que formàvem part ra. La ciutadania s’ho mereix. Perquè si no és així,dels països avançats, de l’elit democràtica, però fa tota aquesta aventura no haurà tingut cap sentit, noquatre anys que ens anem estampant contra la rea- haurà valgut la pena. litat amb unes conseqüències dramàtiques. Bàrbara LligadasLa transició no es va fer bé, el dictador va morirper vellesa i malaltia i ningú va anar a la presó. Elshereus de la dictadura, fins i tot alguns protagonis-tes de primera fila, van passar impunes a ocuparllocs importants al sistema “democràtic” espanyol.Els servilismes, les influències i la confusió del pa-trimoni públic pel patrimoni personal varen conti-nuar.La bombolla immobiliària, afavorida per una ne-teja de cara del règim imperant i el bon clima, vaaconseguir disfressar-ho tot de prosperitat i rique-sa, però els mateixos de sempre continuaven robanti emmalaltint un precari sistema democràtic, finsque els fonaments han quedat tant podrits que totha caigut pel seu propi pes.Però ara no podem equivocar-nos posant tothomal mateix sac, perquè no tots els partits beuen dela mateixa tradició. N’hi ha que creuen fermamenten la democràcia i el seu currículum és impol·lut.Si barrem les portes a l’esperança de la ciutadania,estem obrint les finestres al populisme, i això és elpitjor que podria passar.Per sort, a Catalunya tenim una il·lusió, un projec-te nou, però no podem cometre el mateix error, nopodem crear un estat basat en fonaments de merda.Hem de ser intel·ligents, hem de fer-ho bé i demos-Viladecans Punt de Trobada - Núm. 63 - Febrer 2013 10
  • 11. Dones de Viladecans. De veïnes a ciutadanes E l proper divendres 8 de març, a les 18 h, s’inaugura a la Biblioteca de Viladecans l’exposició: Dones de Viladecans. De veïnes a ciutadanes i l’audiovisual Dones de Vi- ladecans: constructores de ciutadania, produïts pel Programa d’Igualtat de Gènere, el departament de Patrimoni Cultural – Arxiu Municipal de l’Ajunta- ment de Viladecans i la Fundació Ciutat de Vilade- cans. L’exposició és una mostra de textos i imatges, amb finalitat divulgativa, en la qual es podrà resseguir la història i la petjada de les dones de Viladecans al llarg de bona part del segle XX fins arribar a l’ac- tualitat. Des de les aproximadament 1.500 donesCompanyes viladecanenques i santboianes de la fàbri- veïnes d’un poble petit i encara força pagès, cap aca del Fonollar, durant el període de la Revolució (1936- la dècada dels anys 30, passant per la dona en el1939). context del franquisme o la transició democràtica.Autoria fotogràfica desconeguda Un recorregut que finalitza en l’època actual on lesAMVA, Col·lecció Marieges i Yáñez – L’Abans Efadós dones ciutadanes tenen destacada presència en la política local o en camps professionals o de lleure ben diversos, així com en nombroses entitats cultu- rals i de defensa dels drets de les dones. La mostra també és una oportunitat per observar quines són les darreres aportacions en aquest camp, realitza- des des de la pròpia administració local, i alhora reflexionar sobre quines han de ser les apostes de futur, tot cercant la igualtat d’oportunitats per a les dones. Un altre dels productes derivats del treball de re- cerca esmentat és l’audiovisual Dones de Viladecans: constructores de ciutadania  que s’hi presentarà paral· lelament a l’exposició. L’audiovisual esdevé el per- fecte complement a la mostra documental i gràfica ja que en ell s’hi podran observar els diversos tes- timonis de les dones de la ciutat i de les entitats de dones prèviament entrevistades durant la recerca. Tots aquests testimonis, entrellaçats però classifi- cats en diversos capítols temàtics, ajuden a copsar de primera mà quina ha estat la vida i l’experiència de moltes de les dones de Viladecans. L’alt nivell deActe d’acceptació del càrrec de la regidora del PSC Ma- l’audiovisual i de l’exposició servirà de base i acom-ria Jesús Acacio, durant la constitució de l’ajuntament on panyament a una proposta didàctica que s’oferta-resultaria elegit alcalde Joan Masgrau, 19 d’abril de 1979. rà als instituts de la ciutat a partir del curs vinent.Fotografia d’Anton i Jaume Muns González L’exposició es podrà visitar a la mateixa Bibli-AMVA, Fons Jaume Muns González oteca de Viladecans, entre el 8 i el 30 de març del 2013. Posteriorment, itinerarà per diversos equipaments municipals i centres educatius.Viladecans Punt de Trobada - Núm. 63 - Febrer 2013 11
  • 12. Fogons a Viladecans Dues receptes casolanes Aquí us oferim dues receptes senzilles i casolanes. I us convidem, a tots els qui vulgueu, a enviar-nos-en. Siguin d’on siguin: l’únic que cal és que les hàgiu fet i tingueu ganes de compartir-les. Ous amb lletIngredients: un litre de llet; 4 ous; pa de pagès; 200 grams de su-cre; la pell d’una llimona; un canut de canyella.Es bull la llet amb el sucre, la pell de la llimona i la canyella, i es Truita de pomareserva. Ingredients: 2 ous i 2 pomes.En un bol es posen els ous i es baten bé. S’hi afegeix la molla de Es pelen les pomes, es tallenpa i amb una forquilla es va barrejant fins que quedi espès. Es posa a daus i es fregeixen, i es fa launa paella al foc amb oli abundant i amb una cullereta es van fent truita com si féssiu una truitacroquetes i al mateix temps es van fregint. A continuació es posen de patates. Es pot menjar com aa la llet i es deixen reposar unes hores, i ja estan a punt per servir. postres.Aquest plat és molt bo fred. Anna Besora Regalar Viladecans Ho podeu trobar a la joieria Aibar, al car- rer de Sant Joan. Es tracta d’un clauer de vidre tallat amb làser amb la imatge de la Torre Modolell (també n’hi ha amb la Torre del Baró i amb l’ermita de Sant Ramon). I els venen dins d’aquests potets encantadors. Una bona iniciativa per lluir de Vilade- cans, per donar a conèixer els nostres edi- ficis emblemàtics, per crear complicitat al voltant de la nostra ciutat. Un gest per agrair. Per cert, em diuen que els clauers es poden personalitzar a partir de qualsevol imatge.Viladecans Punt de Trobada - Núm. 63 - Febrer 2013 12
  • 13. la mirada aguda secció a càrrec d’Eio Ramon Charadrius alexandrinus-corriol camanegre Viladecans 7-XII-2012. 5 exemplars hivernant a la platja. La seva àrea de distribució sha vist reduïda en les darreres dècades a causa de la destrucció del seu hàbitat natural. Així, per exemple, ja fa temps que no cria a Gran Bretanya. Menja cucs, mol·luscs, crustacis, insectes i aràcnids. És molt característic el comportament daquest ocell quan se sent amenaçat, ja que simula estar ferit i es mou feixugament i arrossegant una ala com si la tingués trencada. Daquesta manera desvia latenció del possible depredador i evita que aquest trobi el niu. Aquest comportament no és exclusiu del corriol camanegre. Font: Viquipèdia.Viladecans Punt de Trobada - Núm. 63 - Febrer 2013 13
  • 14. les nostres entitats Delit Teatre: de les aules als escenarisE s pot dir que des de aprenen i desenvolu- l’any 86 s’està fent pen les seves habilitats, teatre a l’Institut un cop que s’aixequen Torre Roja (quan es de la cadira i reciten undeia IFP Viladecans). Hem text, que no necessàri-passat per diverses etapes, ament ha d’haver estatl’última s’inicià amb “Ter- manipulat o alterat perra Baixa” al curs 2006-2007, tal de fer-los-el “acces-que va ser quan ens vam sible”... Els alumnesbatejar amb el nom de De- s’esforcen a entendrelit Teatre. D’aleshores ençà aquell text perquè sehem fet diverses obres, entre l’han de fer “seu”: aixòles quals n’hi ha algunes de sí que és necessari, quecreació pròpia: L’alegria que els alumnes, convertitspassa ( Santiago Rusiñol), Si en actors, se sentin a lam’abandones, puc venir amb pell d’aquell personat-tu? (Delit Teatre sobre una a treballar en equip. El teatre és ge. I malgrat la seva jo-selecció de textos de la literatura la vida. ventut i inexperiència de la vida,universal), Hamlet (William Sha- Els alumnes que participen en el molt sovint troben els mecanis-kespeare), La importància de ser grup s’apropen d’aquesta mane- mes per comprendre conflictesFrank (Oscar Wilde), La Plaça del ra a un gran bé cultural i es fa- que són universals i inherents aDiamant (adaptació de Delit Te- miliaritzen amb el fet teatral com la condició humana. D’aquí queatre de la novel·la homònima de a font intel·lectual i d’oci, cosa representar els grans autors tea-Mercè Rodoreda). que els fa créixer no només com trals no hagi estat un problemaA l’actualitat el grup està prepa- a persones sinó també com a ciu- insalvable per a nosaltres.rant una obra que l’està escrivint tadans. L’any passat vam assumir un al-(work in progress) un dels mem- Aquest projecte neix amb la vo- tre gran repte: l’adaptació al te-bres de Delit Teatre, ex-alumne luntat de completar la formació atre d’una grandíssima novel·ladel centre i actual estudiant de dels alumnes del centre des d’un catalana. No en teníem experièn-primer curs a l’Institut del Tea- punt de vista pedagògic (el valor cia però el resultat final, conse-tre. L’obra té per títol L’habitació del teatre com a eina pedagògica qüència d’un gran esforç portat ade l’escriptor i serà estrenada a és cosa ja àmpliament demostra- terme per tot el grup, va ser lloatl’Atrium Viladecans els propers da), cultural (donar a conèixer per tots aquells que el va veure.dies 30 i 31 de maig. Us animem als alumnes els grans autors te- Any rere any ens anem superant.a tots a venir a veure’ns i a gaudir atrals), personal (fomentant els Enguany l’obra es va construintamb nosaltres d’aquesta experi- valors de la responsabilitat i l’au- sobre si mateixa: l’autor escriu iència compartida que és el teatre. toconeixement) i humana (oferint els actors “retoquen” amb les se-El teatre apassiona tots aquells un entorn de grup on tothom rep ves interpretacions als assajos. Elque tenen el privilegi d’haver-lo el suport dels altres). I la seva ex- feedback constant fa que l’obraviscut de prop perquè és un de- periència és profundament posi- estigui contínuament en canvi ivessall d’emocions, d’art, de tiva, ja que molts d’ells continuen transformació, i va creixent ambliteratura... És una manera de en el grup any rere any, tot i ha- nosaltres. I és que ja ho va dircomprendre el món, de conti- ver deixat l’institut, fins i tot al- Meredith: These things are life.nuar exercitant la imaginació i guns d’ells descobreixen gràcies Silvia Sacristán i Montse Tomeucontinuar “jugant”, com quan a Delit Teatre la seva vocació. Noérem nens. El teatre és també, i tots aprenem de la mateixa ma-sobretot, esforç i dedicació: ens nera ni ens importen les mateixesensenya a aprendre dels errors i coses... En un sistema educatiu “encotillat”, alguns alumnesViladecans Punt de Trobada - Núm. 63 - Febrer 2013 14
  • 15. Recerca històrica Viladecans, pocs i marxants Els comerciants i menestrals del poble, el 1913C om cada any, la mateixa història i la ma- teixa obligació fiscal. A inicis de l’any 1913, en Bernat Solina i Canals, de 62 anys d’edat1, es disposava a pagar, amblògica desmotivació, la quota anual de l’impost decontribució industrial. En total, gairebé 20 pesse-tes2. Aleshores, Bernat Solina era ajudat en el ne-goci pel seu fill Isidre, de 27 anys. Pare i fill com-partien feina en el petit taller de carreter, situat a lacarretera de Barcelona a pocs metres de la ferreriad’en Rossendo Pont, l’anomenat per tots com a fer-rer de la Riera. En Bernat i l’Isidre de cal Carreter ien Rossendo de cal Ferrer de la Riera, regentavendos del total de gairebé quaranta negocis, al margedels pagesos, que presentava el poble de Vilade-cans aquell any.La contribució o subsidi industrial era l’impost quel’Estat reclamava a tots els comerciants o menes-trals del país. Un fet introduït per la reforma tribu-tària decretada pel govern moderat dels ministresRamón de Santillán i Alejandro Mon, l’any 1845.L’impost consistia en una quota fixa que s’escalo-nava en tres tarifes, la més important de les quals–l’anomenada tarifa general– determinava vuitclasses d’activitats comercials i fins a dotze classesde municipis classificats segons el nombre de veïns.A cada localitat, la quantia de l’impost es calculavaen funció del nombre de pobladors i del pes i ri- Matrícula de Contribució Industrial de Viladecans, el 1913.quesa comercial existent. Això no obstant, el mateix AMVA, Fons Ajuntament de Viladecansgovern central, per manca de funcionaris, delega-va en els ajuntaments mateixos la responsabilitatdel recompte dels comerços o professionals locals, comercial i menestral del Viladecans als inicis delaixí com la posterior recaptació de l’impost. Com segle XX.a contrapartida, el mateix Estat permetia que els En la Matrícula Industrial d’aquell any, Viladecans,ajuntaments mateixos apliquessin un recàrrec a la amb 1.197 veïns, va pagar 1.122 pessetes d’impost.quota que Madrid demanava. El recompte, anome- Qui més pagava (74 pessetes) era el farmacèutic tar-nat llibre o fulls de la Matrícula de la Contribució ragoní Tomàs Mirambell qui dos anys abans s’haviaIndustrial i de Comerç, s’exposava públicament en quedat amb l’antiga farmàcia de l’Esteve Guinart, ala Casa de la Vila el trimestre anterior a l’any fiscal la carretera. El seguia el modest forn de coure ma-en què comerciants, menestrals i possibles industri- terial d’obra d’en Baldiri de cal Barratet (63 pessetesals haurien de pagar. Per al nostre cas, la Matrícula d’impost) i la caldera de coure aram, d’un m3 dede l’any 1913 esdevé un document indispensable capacitat, que l’Antoni Marquès tenia a la carrete-si hom vol estudiar, cent anys més tard, la realitat ra núm. 2; negocis que llavors es mostraven com a1 AMVA, Fons Ajuntament de Viladecans, Padró Municipal únics exemples de procediments industrials, a moltd’habitants, 1920-1921. petita escala, en un poble encara dominat per l’eco-2 AMVA, Fons Ajuntament de Viladecans, Matrícula de ve- nomia agrària.ïns subjectes a contribució industrial, 1913.Viladecans Punt de Trobada - Núm. 63 - Febrer 2013 15
  • 16. A continuació (amb 45 pessetes de pagament ca- Ginestar d’en Jaume Molins (núm. 17) i la de caldascun) seguien l’activitat dels tres cafès del poble, Somé, d’en Baldiri Molas i Engràcia Sabatés (núm.tots tres situats a la carretera de Barcelona. El cafè 15); a la carretera, el document esmenta les botiguesde l’Isidre Bonet –el qual, el 1917 seria anomenat ca d’en Joan Casellas (núm. 17) i d’en Miquel Salisachsl’Esparter, quan el comencés a portar la família Mo- (núm. 28); finalment, al carrer de les Canals hi havialas–; el cafè de cal Sastre, conduït per l’antic sastre els establiments de cal Marxant de Josep Torras iFrancesc Vendrell i el cafè del Pau Ollé de cal Pau Isabel Pugés (núm. 4), el de Baldiri Miernau (núm.del Monges. A aquests tres establiments també es 8) i la botiga que la Francesca Deu –muller d’enpodria sumar la taverna –i alhora carnisseria– d’en Pere Masallach– portava al núm. 9 de la via.Bernat Vilà, al carrer del Sol, situat entre els carrers Un capítol a part el tenia la botiga de cal Tinet onde Sant Isidre i de Balletbó, a la mateixa casa on Josep Reguan venia, el 1913, plats i olles, cassolesanys després s’obriria la Tenda Nova d’en Salvador de terrissa o baldufes per a la mainada. Dins delCodina i Teresa Ribes. recompte fiscal, cal Tinet havia de pagar 22 pessetesPer ordre d’importància seguien els negocis enqua- de contribució pel seu negoci; el mateix que paga-drats en la classe desena, dins la Matrícula: és a dir, ven cadascuna de les carnisseries del poble.botigues de roba o merceries. Aquests eren els casos El recompte fiscal deixa per al final als menestralsde la botiga d’en Maurici Mateu i la Maria Martínez de Viladecans. Parlàvem al començament de l’arti-i la de la Maria Riambau, totes dues al carrer de les cle, a títol d’exemple, d’un dels carreters i un delsCanals. La primera, situada davant per davant de ferrers, però de carreters també caldria esmentarla torre de can Modolell, era també al mateix temps l’Esteve Nuri (Raval, 8) i de ferrers el Rafael Barnúsl’únic estanc del poble des de 1889, el qual, pocs (Carretera, 20) i el Josep Solina, que aquell mateixanys més tard, es traslladaria a la plaça de la Vila 1913 obriria nou taller a la Plaça de la Vila. Pel queregentat per la mateixa família. La segona era cal fa als fusters, treballaven al poble del 1913 en Fran-Beco, llavors situada al número 6 de la via. Havien cesc Carbonell (Plaça de la Vila, 4) i en Joan Raurichde passar alguns anys fins que la botiga de vetes- (Raval, 3). De basters també n’hi havia dos, en Jau-i-fils de cal Beco es traslladés al mateix carrer de me Torelló i l’Antoni Monmany, (núm. 32 i 40 deJaume Abril, gairebé a tocar del seu encreuament la carretera). Tots ells –carreters, ferrers, fusters oamb el carrer de Pi i Margall. basters– donaven gran servei a la gran majoria deFinalment, arribava el torn de les carnisseries i les pagesos del poble en les seves tasques quotidianes.botigues de queviures, anomenades en castellà Al marge d’aquests professionals resta recordaramb el terme d’abacerías. Mataven carn i la venien l’espardenyer Jaume Vilà, al carrer Major, 3; el sa-després, en Josep Casadó de cal Guenyo (al núm. bater Elies Arnall, que treballava en un taller situat15 de l’actual carrer d’Àngel Guimerà, antic carrer al carrer de la Riera de Sant Climent, davant de l’erade Sant Joan), en Salvador Formosa de cal Tolino, de can Sala; el llauner Lluís Durso, a la carretera,que llavors regentava una botiga a la plaça de la 20 i els barbers Josep Roig (Sant Isidre, 1) i CorneliVila, i la Rosa Miernau de cal Secretari, al núm. 3 Rodríguez (Plaça de la Vila, 2).del carrer de les Canals. Respecte a les botigues de Deixem per al final a en Pau Satorra i Figueras, elqueviures, totes elles se situaven entre els carrers forner del poble des de 1860. El forn estava situatde Sant Joan, la carretera de Barcelona i el carrer de en el mateix lloc on encara avui trobem l’únic fornles Canals. Al primer d’aquests carrers se situaven del carrer d’Àngel Guimerà. Poc després del 1913,les botigues d’en Firmo Cònsul (núm. 19), la de cal el forn es traspassaria a Antoni i Teresa Domènech, tot iniciant una nissaga de forners que manté avui l’establiment obert i ben actiu després de 150 anys de mateixa activitat comercial. El llibre de Matrícules Industrials esmenta, final- ment el nom del metge local, Roberto López al qual se’l declarava exempt de pagar la contribució. De la mateixa forma, el secretari de l’ajuntament, Jau- me Pugés, certificava que llavors a Viladecans no se celebrava cap mercat ni fira. Trigarien alguns anys en arribar els avenços comercials i tecnològics a un poble que no comptava encara amb cap màquina de vapor, ni amb cap motor elèctric o de benzina. Xavier Calderé i BelViladecans Punt de Trobada - Núm. 63 - Febrer 2013 16
  • 17. Històries viladecanenques secció a càrrec d’Andreu Comellas El Joanet de cal Menut del Begues, místic, pagès, fejocista (1)F ou conegut així, com el Jo- de la Parellada, venudes per fer anet de cal Menut del Be- front als plets de l’herència, plets gues, quan a Viladecans que foren de l’integrisme contra el el nom de les persones so- sentit comú. Ja velleta, la iaia An-vintejava en diminutiu i els cog- gelona em contava indignada: “Sinoms es substituïen per motius. el poble de Viladecans hagués estatEl seu pare, Josep Comellas, era l’únic beneficiari de l’herència de Canfill d’Antònia Margarit, darrera Modolell, tal com volia la mestressa,pubilla dels Margarits que se les Viladecans seria un poble ric i mai detenien amb el Marquès de la Man- la vida hauríem hagut de pagar im-resana bo i rompent les Marines postos!”. La clerecia marmessora,durant el segle XVIII i dels que en compliment de la voluntat deprotagonitzaven les guerres car- la senyora, deu anys després delines al Viladecans del segle XIX. la seva mort, i per renúncia delsLa seva mare, Angeleta Guitart i escolapis als quals els degué sem-Bosch, pubilla coneguda també blar massa poca cosa Viladecans,com Angelona, fou filla de Salva- adjudicà als Germans Gabrielistesdor Guitart i Romaguera, rabadà el restant de la finca de la Parella-de cabres i llenyataire de Begues da per cultivar-la, i la masia perque per manca de futur, poc des- fer-hi l’escola catòlica per a nens.prés de la Primera República bai- Era l’any 1925, i en Joan Comellas Altrament, prou amatents a qual-xà al Pla del Llobregat a treballar en fou un dels de la primera reme- sevol millora en el domini del seuen la construcció de la via de tren sa que hi estudià. Hi anà a classe ofici i en el domini de les terresBarcelona-Vilanova-Valls, inau- entre els set i els catorze anys. Fou deltaiques, aquella fornada de jo-gurada l’any 1881. Aquest cabrer un bon estudiant, d’aquí l’amistat ves pagesos del temps de la Repú-beguetà es quedà a viure entre cultivada tota la vida amb l’ano- blica, no sols visqué dedicat al blatnosaltres i es casà amb Rosa Bosch menat “Hermano Agustín”, una i les garrofes, a la civada i l’alfals,i Balletbò. Desaparegut Can Mar- institució gabrielista que sempre a prendre-li terrenys al secà pergarit a finals del segle XIX, són cregué que el seu millor alumne fer-ne regadiu, sinó que farts deaquest Guitart i aquell Comellas dels anys vint hauria d’haver con- l’enfadosa cantarella de l’herèn-els que donaren el doble nom pel tinuat estudiant i fer carrera. cia Modolell, donaren l’esquenaqual és coneguda la casa on jo Però, l’any 1932, en Joan Comellas a l’integrisme catòlic i a l’anticle-mateix vaig néixer: Cal Menut del passà d’anar a estudi a treballar al ricalisme acomodatici imperantsBegues i Cal Comellas. Fill i hereu camp. Més que a fer de pagès per- en els anys de la dictadura d’end’aquesta casa, en Joan Comellas què tocava, o pel fet de ser l’hereu Primo de Rivera i s’apuntareni Guitart fou el meu pare. de Cal Menut del Begues, puc dir en massa a l’estrenada FederacióVa ser l’únic noi entre dues germa- sense por d’equivocar-me, que ho de Joves Cristians de Catalunyanes, la Rosita (pronunciat Russita) va ser per vocació. Es delia treba- fundada pel capellà Albert Boneti la Pepeta, i havia nascut el 17 de llant la terra, en vivia i la vivia. I i presidida per en Millet i Maris-març de 1918. Viladecans només en contra de l’opinió displicent de tany, a l’hora de la República. Unatenia llavors 1.500 habitants i esta- molta gent de ciutat, o altres urba- de les subseccions de la Federació nites, que tendeixen a utilitzar lava en plena efervescència política va ser l’obrera, la de la JOC (Jo- paraula pagès en sentit despectiu,i social per l’herència de Magda- ventut Obrera Catòlica), fundada com a sinònim d’ignorant, moltslena Modolell. El mateix any de a Bèlgica per Joseph Cardijn. Els pagesos de Viladecans i el Joannéixer, els seus pares compraven Comellas en concret foren gent valors i mètodes d’aquella JOCtres de les vint mujades de la finca ben cultivada. belga foren els grans inspiradorsViladecans Punt de Trobada - Núm. 63 - Febrer 2013 17
  • 18. de la Federació. Far- tades les cols; desats percits d’un apostolat uns dies caveguets, vo-cristià gens carrincló, lants i aixades; i a l’es-oberts a la moderni- pera dels primers xàfecstat, i amarats de cata- i tronades de passadalanisme, se’ls conegué la festa de la Mare depels “fejocistes” i uns Déu d’agost, en Jaumequants d’ells acabaren Abril i en Joan Come-pagant amb la vida el llas tornaren a sortir aseu cristianisme i el veure el cel per un forat.seu catalanisme du- En aquesta ocasió, vanrant la guerra civil de ser acompanyats perl’any 1936. en Joan Miarnau de calEn Jaume Abril, l’any D’esquerra a dreta: Joan Comellas, Joan Miarnau i Josep Ollé Coix i per l’Esteve Sala1932, va ser qui fundà de ca l’Estevet en quali-l’anomenat “grup 67” tat de simpatitzants “fe- El primer fou entre els dies 3 ide la Federació a Viladecans sota 11 d’octubre de l’any 1933. Cinc- jocistes”. Els dos-cents cinquantal’auspici del llavors vicepresident cents joves de la Federació pere- expedicionaris catalans esmerça-i metge Pere Tarrés. A dia d’avui, grinaren, en tren, a Roma a retre ren el primer dia a Lourdes i elsen Pere Tarrés és un dels darrers homenatge al papa Pius XI, visi- tres següents visitant París. Des-beatificats de la catòlica. En Joan tant Marsella i Gènova en el camí prés d’un parell de dies dedicats aComellas en va ser secretari tenint d’anada, Pisa en el de tornada, i l’Expo, els militants de la Federa-quinze anys i és d’aquesta vivèn- Pompeia, Napols i el Vesubi en ció van participar en els diferentscia juvenil, no pas de casa, d’on ar- un dels dies de l’estada. A Roma actes del Congrés de Brussel·les irenca la profunda religiositat que amén de la recepció papal al Vati- en la manifestació final a l’estadiel caracteritzà tota la vida. A sol cà i visita prèvia de totes les basí- Heisel. En aquell estadi, on l’anypost, bandejades les tomaqueres i liques importants de la catolicitat 1985 va morir tanta gent per allaules mongeteres, fermat el matxo a i de les seves relíquies, visqueren humana en vergonyosa final dela quadra, i desenfaixats ronyons una inoblidable missa a les cata- la copa d’Europa de futbol, eni lloms, molts d’aquells pagesos cumbes celebrada pel cardenal Joan Comellas constatà el carismajoves, quan no havien de passar Vidal i Barraquer i un emotiu via de Joseph Cardijn, fundador dela nit anant al Born o algun altre crucis al Coliseu, finalitzat amb la JOC, que entre altres coses elsmercat barceloní per dur-hi el gè- un abrandat parlament del funda- deia: “Alguns volen oposar l’espiri-nero amb el carro, començaven la dor, el Dr. Bonet. D’aquí en sortí el tual i el temporal, com si hi haguésvida social. Els de la Federació a lema: “Oració, estudi, acció” que una forma de tenir quelcom espiritualmés a més de fer revisió de vida en el cas de Jaume Abril i Joan Co- que no fos temporal. Distinció peri-personal en “cercles d’estudi” i mellas es convertí en programa. llosa. L’espiritual ha d’estar encarnatrepàs de l’entorn social per ser-hi Van ser els dos únics pelegrins de en el temporal i terrenal–. D’aquísal, llum i llevat cristianitzador Viladecans. Però no tot fou religió. que, en molts estaments eclesiàs-dins la massa del jovent, es dedi- Sense anar-hi expressament, van tics, l’acció de la JOC sempre foscaven a promoure la cultura, l’ex- ensopegar amb en Mussolini fent considerada massa profana, tot icursionisme i l’esport. l’aval del papa Pius XI. un dels seus discursos en una pla-“L’entusiasme, és una qualitat es- ça romana i en sortiren espantats. Conjugar el treball personal desencialment indispensable en tota El meu pare pagà el seu viatge re- llaurar, sembrar, segar, plantar iorganització que aspiri a la con- nunciant a la Festa Major i recla- collir, amb la vida religiosa, ambquesta de grans masses. És vida, és mant a l’àvia Angelona la quantitat la socialment compromesa de laaudàcia, és talent, és, en una parau- estalviada al no haver de fer front a Federació de Joves Cristians dela, potència creadora. És indispen- les pèrdues de l’envelat que, aquell Catalunya i amb el seu anar d’ex-sable que els dirigents visquin un any, per pluja, els joves de Vilade- cursió, jugar a bàsquet, fer cursesentusiasme penetrant, incisiu, tu- cans degueren afrontar. de bicicleta, etc., deixà de ser pos-multuós, i que sàpiguen portar-lo Un segon viatge important, també sible en esclatar el 18 de juliol dela la massa i fer-li sentir el calfred en tren, fou el de l’anada a l’Expo- 1936. Els trets a la coroneta o alde l’emoció.” deia en Pere Tarrés. clatell de molts capellans que no sició Internacional de Brussel·les aconseguiren fugir i la crema d’es-Aquesta exaltació de l’ànim en i al Congrés Internacional de la glésies i convents a tort i a dret,el viure social, que caracteritzà JOC, entre els dies 19 i 29 d’agost enviaren la cristiandat catalana aels “fejocistes”, tingué dos mo- de l’any 1935. Collides les mon- les catacumbes en els primers diesments cabdals en sengles viatges getes i les esbergínies; sembrats els de reacció contra la sublevaciócol·lectius que deixaren petjada. alls, els raves, i els espinacs; plan- militar i de revolució faista.Viladecans Punt de Trobada - Núm. 63 - Febrer 2013 18
  • 19. conèixer càrrec del Grup Tres Torres secció a viladecans Els noms de les persones en la parla viladecanenca de fa cent anysJ o crec que a tot el territori del Delta del Llo- bregat i de la Baronia de l’Eramprunyà se li pot aplicar allò que Jaume Codina deia a pro- pòsit del Prat: que va ser, fins no fa pas tant,un territori aïllat, “a les portes de Barcelona peròincreïblement lluny” (El delta del Llobregat i Barce-lona. Gèneres i formes de vida dels segles XVI al XX,Edicions Ariel, 1971, pàgina 432).Quan va començar la industrialització, i més encaradesprés amb la immigració i la globalització, aquestaïllament va desaparèixer, i ara estem sotmesos atotes les influències. Però fins aleshores, i tot i queper aquí arribaven aires de modernitats diverses,podem dir que, en el nivell de les formes de vida,és a dir, en qüestions com el vestir o el parlar, re-alment, estàvem increïblement lluny de Barcelona.I a Viladecans, probablement, més encara que alsaltres pobles, per la manca d’un esquelet social mí-nimament sòlid que facilités les influències foranes.Una de les conseqüències positives d’aquest aïlla-ment és que s’han pogut mantenir, i es mantenenencara, formes de parlar molt genuïnes, molt poccontaminades, molt profundament arrelades. Enca-ra ara podem sentir, en els membres de les famí-lies amb arrels viladecanenques més profundes,un munt de paraules i expressions que certifiquenaquesta situació increïblement allunyada de la parlamés estandarditzada que tindria com a emblema la ta una sèrie d’articles recollint “paraules en perillparla de Barcelona. I això, en dos nivells diferents: d’extinció”, que pot ser l’inici d’un treball futurper una banda, en les paraules i expressions; i per més ampli. I, en aquesta mateixa línia va ara aquestuna altra, en el que anomenaríem estructures lin- article, dedicat a les característiques peculiars en lagüístiques, la xarxa bàsica de la llengua en la qual manera d’anomenar les persones en el Viladecansles paraules s’insereixen, i que segurament és més de fa cent anys, i que va perdurar fins ben ençà, iimportant que les paraules mateixes. que en molts casos encara perdura.Tot això, però, ara està canviant a tota velocitat. Fa Doncs som-hi. Fixeu-vos en aquest senyor de laanys que vam deixar la faixa i el mocador de cap, i foto que il·lustra aquesta pàgina. És el meu besavi,juntament amb la nova forma de vestir ens va en- que està aquí acompanyat de la meva àvia i la mevatrar també una forma més globalitzada de parlar. mare, que li tapen el braç i la cama que va perdrePerò tot i així, com que la llengua està més engan- en sengles accidents laborals de la seva vida dexada a l’ànima que no pas el vestit, la llengua enca- pagès. Es deia Roc Balletbò. Com es pot veure, erara perdura i encara la podem repescar. Segurament un senyor gros, sòlid, que imposava. Però li deienque nosaltres som els últims que ho podem fer, i el Roquet. Ell era el Roquet, i a casa seva era a calper això val la pena de dedicar-hi alguns esforços. Roquet. I tota la vida el van anomenat amb aquestDe fet, fa un temps vaig publicar en aquesta revis- diminutiu. Sembla mentida.Viladecans Punt de Trobada - Núm. 63 - Febrer 2013 19
  • 20. I és que aquesta seria la llevant com la Magda-primera característica lena Modolell, a la quala destacar en la mane- un cert nombre de gentra d’anomenar les per- (potser la menys res-sones. Els noms, molts pectuosa) coneixia comnoms, s’usen en diminu- la Madorella. Modolelltiu, i en diminutiu duren costa de pronunciar i éstota la vida, per molt res- més fàcil dir Madorell. Ipectable i rellevant que com que era una dona,sigui qui duu el nom. Pe- Madorella.ret, Pepet, Roquet, Anto- I última característica,net, Tonet, Roquillo, Pe- que abans ja he apuntat.pito, Merceneta, Laieta, Fransiscu, Nitu, Nita,Treseta, Tressita, Nita, Pepitu, Níssiu, Sèbiu…Nitu, Bielet, Sisquet, Ma- O sigui Francisco, Jua-rieta, Joanet, Antonie- nito, Juanita o Anita,ta… Tants com vulgueu. Pepito, Dionisio, Eu-Alguns d’aquests, per sebio… Són molts elscert, són noms d’origen noms d’origen castellàcastellà, però d’això ja en parlarem després. que s’utilitzaven a Viladecans. Uns noms, certa-La segona característica és que la gent no té cog- ment, profundament arrelats. Però atenció. Aquestsnoms, i a vegades ni nom. Bé, sí que en té, però és noms són d’origen castellà, però han estat fagoci-com si no en tingués. Si sou viladecanencs o vilade- tats, deglutits i digerits per les estructures lingüísti-canenques del poble antic i us atureu un moment a ques pròpies del català: i és que aquí, les estructurespensar-hi, us adonareu que teniu una colla de gent lingüístiques eren molt potents, i les paraules s’hiconeguda de la qual no sabeu els cognoms i a vega- incorporaven segons aquestes estructures. Això esdes ni el nom. Abans, la gent es deia, i molts es di- veu, sobretot, en dos fets: el primer, el més obvi, ésuen encara, pel nom de la casa: la Montserrat de cal la pronúncia: Fransiscu, sense cap ressò de la pro-Banato, o la Tressita de cal Forner, o el Siscu de cal núncia original castellana de Francisco. I el segon,Riveró. I més encara: a vegades, com el Xim-xim, o i més rellevant, la manera de retallar els noms: enel Tomacaire, o la Nofre, simplement eren coneguts castellà, es retalla pel final i es manté el comença-amb el nom de la casa, així tal qual, com si aquell ment (Marga, Sebas, Tere, Merche…); mentre quefos el seu nom propi. I encara hi havia una altra pos- en català, es retalla pel començament i es deixa sen-sibilitat, que és la dir-se pel nom del pare o de la cer el final, com és el cas de Ton, que ve d’Anton,mare: el Peret del Sèbio, el Nitu de la Ferrera o, en el Biel, de Gabriel, Laia, d’Eulàlia, Cesc, de Francesc, omeu cas, el Josep de la Merceneta. Txell, de Meritxell. I així és com són retallats aquellsTercera característica. La fenimització del noms. Un noms d’origen castellà: de Fransiscu, Siscu; de Dio-dia parlàvem de la guerra amb una persona gran, i níssiu, Níssiu; d’Eussèbiu, Sèbiu. I les paraules fanella s’anava referint a gent que havia intervingut en llavors el seu propi recorregut, de manera que detal cosa o en tal altra, fins que, en un cert moment, Siscu se’n pot fer el diminutiu Sisquet, una paraulaem va parlar de “les Putxes”. No vaig gosar pregun- en la qual cap castellà podria reconèixer l’originaritar qui eren, per no quedar com un ignorant, fins Francisco. Ja sé que no és així, però es podria dirque vaig endevinar, per la conversa, que les Putxes que Sisquet és una paraula absolutament catalana.eren les filles de l’alcalde republicà Llorenç Puig, I encara hi ha una cosa més sofisticada: aquí, el nomel qual, com que no era de Viladecans, era conegut de Joan es deia Joan, evidentment; però resulta que,pel nom i el cognom propis, perquè no tenia nom al costat del diminutiu normal que és Joanet, tambéde casa. Doncs bé: de Puig, Putxes. I les Marxantes s’utilitza un diminutiu en castellà mig catalanitzat,de cal Marxant, i la Jovita de cal Jovito, i la Magina Juanitu (pronunciant la “J” com en castellà). I ales-de cal Magí, i la Conrada de cal Conrado. D’entre hores, es retalla a la catalana el diminutiu, i quedaaquest costum de feminitzar els noms, el cas més Nitu. Jo crec que això mereix un monument a l’en-emblemàtic és, sens dubte, el d’una persona tan re- ginyeria lingüística. Josep LligadasViladecans Punt de Trobada - Núm. 63 - Febrer 2013 20
  • 21. la memòria en imatges secció a càrrec de Jaume Muns Amanadant espàrrecs Avui en dia parlar del conreu de l’espàrrec al Baix Llobregat és parlar de Gavà, però, a Vi- ladecans fa uns anys també hi havien famílies de pagesos que s’hi dedicaven. Una mostra són les fotografies que publico en aquest núme- ro del Punt realitzades l’any 1974 a la família Faura, una de les poques famílies que en els seus camps conreaven l’es- pàrrec. La mare, Teresa Parés Malibern, a la seva casa de Vi- ladecans , està amanadant es- pàrrecs amb el motllo de fer els manats i el pare, Carles Faura, acompanyat de Llorenç Roig, Miquel Ruiz i d’altres estan co- llint-los als camps de la Mur- trasa de Viladecans.Viladecans Punt de Trobada - Núm. 63 - Febrer 2013 21