Your SlideShare is downloading. ×
Pdt 62
Pdt 62
Pdt 62
Pdt 62
Pdt 62
Pdt 62
Pdt 62
Pdt 62
Pdt 62
Pdt 62
Pdt 62
Pdt 62
Pdt 62
Pdt 62
Pdt 62
Pdt 62
Pdt 62
Pdt 62
Pdt 62
Pdt 62
Pdt 62
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Pdt 62

361

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
361
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
6
Actions
Shares
0
Downloads
3
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. http://puntviladecans.blogspot.com puntviladecans@telefonica.netPunt de trobada Viladecans 62 Any 7 15 de gener de 2013 Publicació independent d’informació i opinió Educació i immersió lingüística El nostre sistema educatiu pateix, des de l’inici de la democràcia, de la incapacitat, o la manca de voluntat, dels dirigents polítics per posar-se d’acord a l’hora de fer un programa educatiu consensuat, cosa que fa que cada cop que canvia el govern canviïn també els plans d’estudis, amb el consegüent desgavell per a alumnes i mestres, i amb el greu perjudici que això comporta per al nivell educatiu. Però resulta que ara, a més de tot això, ens han caigut a sobre els deliris d’un ministre que, amb el suport del govern del qual forma part, ha decidit posar tots els entrebancs possibles al sistema d’immersió lingüística amb què l’escola catalana ha estat capaç de fer front, amb un èxit inqüestionable, a la realitat de la diversa procedència dels nois i noies. L’escola feta en català ha aconseguit que tots els nois i noies puguin compartir escola i aula sense proble- ma, i que tots en surtin amb un bon coneixement de la llengua castellana (present majori- tàriament als mitjans de comunicació i amb projecció mundial) i la llengua catalana (mino- ritària a tots els efectes). En aquest èxit hi ha tingut un paper determinant el bon seny dels pares i mares castellanoparlants que, en la seva immensa majoria, han entès que els seus fills i filles viuran millor i tindran més oportunitats de futur si dominen bé totes dues llengües. És evident que l’intent de tombar aquest sistema educatiu en nom d’una suposada llibertat d’elecció dels pares, no està mogut per cap interès pel bé dels nois i noies, sinó pel desig de fer mal al bon funcionament escolar, amb l’esperança de perjudicar així el coneixement de la llen- gua catalana. Però és que aquesta mena de llibertat no s’aguanta per enlloc, perquè els plans d’estudis, llengua inclosa, no els han de triar els pares, sinó són els poders públics democràtics els que han de buscar –de forma participativa, això sí– el que millor ajudi a l’educació dels nois i noies. A Catalunya això s’ha fet, i ha funcionat bé. És una indignitat que hi hagi qui s’ho vulgui carregar. Sumari Equip de redacció 3 El tió de Nadal torna a Viladecans. Ricard Caba Anna Besora M. Carmen Castellano 4 L’esperança és el regal. Montserrat Pastor Maria Comas 5 La gran nevada de 1962 en 6 qüestions. Jordi Mazón Josep Lligadas 6 El racó de la lectura. Bàrbara Lligadas Jaume Muns Montserrat Pastor 7 Com és l’agricultura a Viladecans? Josep Domènech Miguel de la Rubia 9 L’any que Eurovegas ha sacsejat el Parc Agrari. Montserrat Mercè Solé Lligadas (els quals, tot sigui dit, no compartim necessàriament les opinions que en 10 Independentista i d’esquerres. Jaume Alloza aquest butlletí es puguin expressar). 11 PVT Viladecans inicia campanya. Daniel Clemente La distribució d’aquest butlletí es fa 12 La tercera Nit del Mamut per correu electrònic. Si no desit- geu rebre’l només cal que ens ho 13 La mirada aguda: Corriol camanegre. Eio Ramon comuniqueu. I si voleu que li envi- em a un amic o amiga vostres, feu- 14 Les nostres entitats: Breu història de l’Agrupació Fotogràfica nos arribar la seva adreça. Gràcies. de Viladecans Si voleu enviar articles per publicar, 15 Recerca històrica: La propietat de la terra a Viladecans l’any tingueu en compte que han d’anar signats i no sobrepassar les 40 ratlles 1931. Manuel Luengo o les 600 paraules. Els hauríem de 17 Històries viladecanenques: Secundí Roca Roca: tenir abans del dia 8 de cada mes. fúria infernal, jutge terrenal. Andreu Comellas El nostre correu electrònic: 19 Conèixer Viladecans: Uns dibuixos escolars de fa gairebé puntviladecans@telefonica.net cent anys. Josep Lligadas El nostre bloc: 21 La memòria en imatges: Contra la mili, objecció de consci- http://puntviladecans.blogspot.com Segueix-nos al Facebook ència! Jaume Muns
  • 2. ajor Fes ta M 2013 d’hi vern TAULA RODONA(que acabarà amb unes cançons de la K i la B) amb: 30 h. a les 18, gener, Dijous , 17 de
  • 3. El tió de Nadal torna a ViladecansC om ja sembla ser habitual, el tió de Nadal va tornar a ser present a la plaça de la Vila de Viladecans. Vaser el passat dilluns 24 de desembre.L’ajuntament de Viladecans amb elsuport d’Òmnium Cultural Vilade-cans i l’AAVV del Casc Antic, va ferpossible que la plaça s’omplís i queuna columna de gent fes una cua queva arribar a enfilar-se carretera enllàen direcció a Gavà, perquè els nens inenes poguessin fer cagar el tió.Òmnium Cultural de Viladecans ésel segon any que màgicament ali-menta el tió de Nadal perquè elscops de bastó facin cagar al tió unesrevistes de Cavall Fort per a cada undels nens i nenes que hi van partici-par. Aquest any 500 nens i nenes hanrebut un Cavall Fort perquè han seguit al peu de la restrenyiment. I no el faràs cagar per molts cops delletra allò que marca la tradició. bastó que rebi.Com és prou sabut, el tió de Nadal és un costum ca- Moments abans de fer-lo cagar, se li crema el mor-talà que se celebra el dia de Nadal o a la seva vigília ro, i se’l rega amb vi (símbol de joventut i vitalitat).quan la família està reunida. Símbol del geni boscà Després es pica ben fort tot cantant tonades combenefactor de la casa (perpetuació del foc a la llar) és aquesta:l’equivalent de l’avet típic dels països nòrdics i ger- Caga tiómànics. Al tió, adormit com la natura en aquest temps Caga torród’hivern, cal despertar-lo picant ben fort per obtenir No caguis arengades,regals per a tothom (fertilització cíclica de l’arbre). Que són salades,Els tions d’alzina i roure són els millors. Un bon Caga torronsgarrot flexible i consistent per bastonejar-lo asse- Que són molt bonsgurarà una collita abundant. Dies abans es prepara Aquest any vam comptar amb actuació de Miquiel tió tapant-lo amb un sac o flassada perquè no es Giménez que va animar la festa fins passada la unaconstipi. Si li dóna menjar cada dia: galetes, fruita. del migdia.Si fa sol se’l treu a passejar. Un tió malaltís pateix de Ricard Caba Amics, amigues, a TV3 parlen de mi!!!!!! Acabo de llegir a la seva web que aquesta setmana el programa Espai Terra viatja en el temps i es trasllada fins a l’Edat del Gel, fa 150 mil anys. Diuen que coneixe- rem els mamuts, grans elefants llanuts que en aquella época vivien a Catalunya: o sigui els meus tiets i cosins serem els protes. Sabrem com eren, què menjaven o com vivien aquests grans mamífers, i la pregunta de la setmana d’El Joc de Cata- lunya estarà molt relacionada amb aquests animals prehistòrics. I jo sospito que molts veïns i veïnes de la nostra comarca n’endevinaran la resposta!!! Caldrà estar-hi, doncs, especialment atents. El programa s’emet de dilluns a di- vendres en directe a les 19,55. Divendres, molt especialment, confio que tots vos- altres estareu amorrats a la tele, perquè em sembla molt que tindré els cinc minuts de glòria!!!!!Viladecans Punt de Trobada - Núm. 62 - Gener 2013 3
  • 4. L’esperança és el regalC ada any quan arriben les festes nadalenques sovintegen anuncis de regals, joguines, bonspropòsits… intentant entendrirels cors i les ànimes del personal,demanant ajuts per als més des-protegits. Forma part de la tradi-ció, per Nadal hem de ser soli-daris i pensar en tot aquest móngris i opac que potser durant laresta d’any obviem.Una de les accions més solidàri-es al nostre país per la repercus-sió mediàtica que comporta és laMarató de TV3, esdeveniment ta malaltia. Crec que el perso- actes precedeixen a la gran festasolidari, que estimula diferents nal que en forma part estan fets cívica. Tot i la crisi el nostre paísagents socials, combina sensibi- d’una fusta diferent, no és només participa unànimement perquèlització pública amb l’entreteni- una feina, és un acompanyament el motiu s’ho val. Des del 1992ment i la divulgació científica, i per fer aquest camí tan difícil, ja és una tradició més que con-que enguany s’ha dedicat al càn- sense pensar a llarg termini per- solidada amb testimonis íntimscer en general. què el futur no existeix, només el sense caure en la morbositat,Quina família malauradament present, tractament darrere trac- s’aprofundeix científicamente ens`escapa d’aquesta malaltia, en tament. el tema, és una ocasió per a l’op-un grau o un altre, amics, pares, timisme en uns moments difícils. Amb el programa de la Maratógermans, fills, néts… és una de hem vist com molts dels malalts Una societat capaç d’organitzarles xacres amb què la nostra soci- que han patit o pateixen càncer aquests actes amb les seves for-etat ha de viure. viuen dins el món de la malal- ces és una societat preparada iLes investigacions avancen i els tia amb l’esperança dels canvis madura per assumir nous reptes.percentatges de salvació han que es van aconseguint gràcies Emoció, entreteniment, aportaci-augmentat considerablement, a les investigacions. A poc a poc ons de metges especialistes deta-però malauradament encara són s’avança. llen l’estat de les investigacionsmoltes les persones que es que- actuals i els seus avenços. Les persones afectades viuenden al camí i per a elles sí que el sense fer plans. Estar lligat a un Per un dia s’aparca la crisi, mal-càncer és el final, després de patir tractament t’invalida per a tenir grat les dificultats econòmiquesllargs tractaments la majoria de una vida normal, alguns durant enguany s’ha superat amb es-vegades molt agressius, que els les quinze hores de la Marató ens creix la recaptació d’altres convo-han portat al límit de les seves han explicat com viuen amb la catòries, destinant-la a la investi-forces. malaltia, s’acostumen a passar gació biomèdica perquè el càncerQuan tens contacte amb la ma- temporades dins l’hospital com- deixi de ser mortal i es convertei-laltia, no és només al voltant d’ partint les hores, dies i nits amb xi en malaltia curable o crònica.aquestes festes sinó sempre, que les infermeres i infermers, metges Una vegada més hem demostratveus com metges i metgesses, in- i metgesses, una família nova. que no deixarem sols els malats ifermers i infermeres, voluntaris i La societat fa un gran esforç so- els especialistes.voluntàries… treballen tot l`any lidari amb les aportacions, mú- Hi ha desitjos impossibles, ma-per alleugerir i potser aconseguir sics, escriptors col·laboren amb lalties invencibles. Per tot això:guarir els malalts. Quan passes a el disc i enguany també amb un “L’esperança, és el regal”.formar part del món de l`hospital llibre ben interessant, aquestsveus realment l’abast d’aques- Montserrat Pastor
  • 5. La gran nevada de 1962 en 6 qüestionsE l 24 de desembre de 1962, ara fa tot just 50 anys, a Viladecans i a bona part de la cos- ta catalana hi va haver la nevada més im- portant en més de 100 anys. Una nevadaque no s’ha tornat a repetir, i que va deixar gruixosde fins a mig metre de neu al nostre terme. L’àreade Patrimoni Cultural de l’ajuntament ha elabo-rat una exposició per a rememorar aquell episodia partir de les fotografies de molts conciutadansvan poder fer, i que d’una forma o altra van viurela gran nevada. En aquesta exposició vaig tenir lasort de participar amb una conferència per explicarel fet meteorològic, i que es va estructurar en 6 pre-guntes bàsiques. Aquí en mostraré les 5 primeres...La sisena, en el següent Punt de Trobada.1. Què és la neu? El vapor d’aigua de l’atmos- fera, provinent de l’evaporació del mar, de l’ai- 4. Per què va nevar tant el 24 de desembre del gua continental, i de la transpiració de la vege- 1962? La nit de Nadal d’aquell any la configu- tació i els animals, en refredar-se es condensa, ració de l’atmosfera era exactament com la des- transformant-se en gotetes d’aigua líquida, tan crita en la qüestió 3. Un potent anticicló ja feia petites que suren en l’aire. Es forma aleshores un parell de dies que enviava aire molt fred del un núvol. Si la temperatura en què es produeix centre d’Europa. El 24 es va formar una baixa aquesta condensació es troba per sota de 0ºC, pressió sobre la Mediterrània, que va impulsar aleshores el vapor es sublima, i en comptes d’ai- un vent de llevant, humit. Podríem dir que vam gua líquida es forma un cristall de gel. tenir una llevantada hivernal durant unes ho-2. Per què neva? Aquests cristallets són molt lleu- res. A partir del 25 a migdia la depressió es va gers, i queden suspesos en l’aire, dins del nú- allunyar i així el vent humit de la Mediterrània, vols. Però a poc a poc van creixent, pel fet que de manera que va sortir el sol i això va fer que sobre ells es van dipositant més i més cristalls, els viladecanencs i viladecanenques poguessin fins que el pes d’aquests es fa suficientment gaudir d’un bon tou de neu fresca pertot arreu. gran, fins que es forma un floc de neu. Alesho- 5. Feia més fred abans que ara? Nevava més? res cau cap al terra, produint-se la nevada. Dels nostres avis se sol sentir que abans feia3. Què ha de passar a la costa catalana perquè hi més fred, que nevava més... I certament, les da- nevi? Que nevi a la costa és inusual, però no des mostren que és així. Des del 1850 aproxi- estrany. Cada dècada acostumen a caure entre madament, la Terra ha iniciat un cicle d’ascens 4 i 8 nevades, generalment de poca importàn- tèrmic, en el qual estem plenament immersos. cia, més anecdòtiques que res. Perquè nevi es Però per causes no conegudes del cert, entre el requereix que dues condicions es donin de for- ma simultània. Primerament, que ens arribi una massa d’aire molt freda, generalment del nord- est. Aquesta massa d’aire que prové de Centre- Europa i més enllà, de Sibèria, acostuma a ser eixuta quan arriba a la costa catalana, i només provoca algunes nevades a la cara nord dels Pi- rineus. Però si simultàniament a aquesta massa freda i eixuta també arriba a la costa catalana aire humit de la Mediterrània, aleshores es po- den formar núvols que acostumen a generar precipitacions sòlides al litoral. Aquesta situ- ació es dóna quan un anticicló potent se situa sobre el nord d’Europa, i una depressió sobre la Mediterrània occidental. Fotografia: Secundí Roca. Arxiu municipal.Viladecans Punt de Trobada - Núm. 62 - Gener 2013 5
  • 6. 1940 i el 1975 aproximadament, la temperatu- de la temperatura mitjana a l’observatori Fabra ra de la Terra va experimentar una davallada de Barcelona, els anys més freds dels últims 15 transitòria. Entre aquests anys hi trobem un ma- anys són els més càlids del període 1914-1980. jor nombre de dies de gelada, de nevades, i una Les nevades observades al pla de Barcelona durant pluja que si bé al cap de l’any és la mateixa que els darrers 110 anys mostren també aquesta concen- en l’actualitat, es produïa d’una forma més con- tració de nevades en aquest període de temps, i una tínua, sense tantes setmanes de sequera, com clara davallada a partir de la dècada dels 1980. passa actualment. Entre aquests anys hi trobem la gran gelada del 1957 o la gran nevada del 1962. Tal i com es mostra en la gràfica adjunta Jordi Mazon El racó de la lectura “Llibertat” & “El llenguatge secret de les flors” L a lectura és una de les activitats més apassionants que existeixen, per això un bon propòsit per a aquest any que acabem d’encetar podria ser llegir més sovint. Dedicar-nos més estones al plaer de la desconnexió i la rela- xació, que en aquests temps tan convulsos són ben necessàries per poder mantenir el seny. Per això us proposo un parell de bones novel·les, per si us ve de gust plantejar-vos un propòsit assumible per al 2013. Els títols són “Llibertat”, de Jonathan Franzen, i “El llenguatge secret de les flors”, de Vanessa Diffenbaugh. Dues novel·les amb protagonistes femenines que degut a esdeveniments traumàtics sobrevinguts durant l’adolescència evolucionen coixes emocionalment al llarg de la història. Dues dones envoltades de personatges rics, complexos i emocionalment molt ben definits, que acaben configurant novel·les pràcticament corals. Un entorn que les ajuda a enfortir-se a poc a poc, per superar la mancança d’un entorn familiar esta- ble i sòlid que els va impedir proveir-se d’una maduresa emocional que els perme- tés fer front als reptes de la vida adulta. Dues històries molt contemporànies, amb les quals us sentireu probablement iden- tificats/des i reconeixereu detalls del vostre entorn proper. Dos autors diferents, un home i una dona que retraten amb mestria la travessia que fan les protagonistes a la cerca de la felicitat ofegant vells fantasmes. Dos viatges emocionals que no us deixaran indiferents, us absorbiran i gaudireu de la lectura de forma plena. No voldreu que s’acabin les pàgines, perquè voldreu saber com continuen les seves vides. Us endinsareu en les seves experiències i voldreu seguir donant-los la mà, acompanyant-les en la seva quotidianitat. Us costarà enllestir la lectura. Bàrbara LligadasViladecans Punt de Trobada - Núm. 62 - Gener 2013 6
  • 7. Com és l’agricultura a Viladecans?H i ha força desconei- sos, Llimosos i de sorres quan ens xement de l’agricul- apropem a la línia de costa. tura que es practica Els pagesos hem anat cultivant al Baix Llobregat, i les diverses hortalisses als tipusen concret a Viladecans. Potser de sòls on s’hi adapten millor,aquest fet sigui donat perquè des seguint l’estacionalitat de cadadel mateix sector no l’hem sabut varietat o protegint-lo amb es-obrir prou als ciutadans que te- tructures d’hivernacle per podernim tan a prop de les nostres ex- produir a contra-estació i avançarplotacions agràries. Però crec que les collites. Els tècnics de l’ADVseria interessant que es conegués fan un seguiment dels cultiusla varietat de cultius que s’hi fan d’exterior per determinar el mo-i les tècniques que apliquem per ment òptim per dur a terme elsfer una agricultura respectuosa tractaments necessaris amb pro-amb el medi que ens envolta. ductes autoritzats per ProduccióEls professionals que ens hi dedi- Integrada i respectuosos amb laquem estem associats a una ADV fauna auxiliar, que ens ajuda a(Agrupació de Defensa Vegetal) controlar les diferents plagues.amb dos enginyers agrònoms En cultius protegits, en no existirque treballen perquè els nostres aquesta fauna auxiliar, es fa uncultius es puguin desenvolupar control biològic introduint dife-sans, lluitant contra plagues i rents espècies d’insectes depre-malalties, amb tècniques que si- dadors o paràsits a fi de trobarguin respectuoses amb el medi l’equilibri entre espècies benefi-ambient i amb total seguretat cioses i perjudicials, obtenint aixíper al consumidor. Els socis de collites amb nivell zero de resi-l’ADV paguem una quota i tenim dus. Pel que fa a la fertilització,també l’ajuda del Departament l’any passat vam signar dos con-d’Agricultura i del Parc Agrari, venis: un amb la Junta de Residusi la constant col·laboració amb per fer aportacions de matèria or-la UPC de Castelldefels, per tal gànica als camps amb el compostque la transferència tecnològica que es genera de la transformaciósigui la manera d’actualitzar els de la recollida selectiva d’escom-coneixements sobre les noves tèc- braries de l’Àrea Metropolitana;niques que s’apliquen per dur a l’altre amb un doctor enginyerterme una agricultura adaptada agrònom, professor associat de laa les necessitats del nostre temps. Universitat de Lleida, especialit-A l’horta de Viladecans hi podem zat en fertilitat de sòls i nutriciótrobar una gran varietat de cultius de cultius que ens assessora encom: apis, cols, coliflors, enciams, el maneig del reg i la fertilitza-bledes, cebes, alls tendres, faves, ció des de la interpretació de lesmongetes, pèsols, carbassons, car- anàlisis de sòls, aigües, fulles ibasses, xíndries, escarxofes, tomà- fruits, que en funció dels resul-quets, cogombres, entre d’altres. tats fem l’aportació dels diferentsAquesta rica varietat de conreus nutrients segons les necessitatsés plantada en diferents tipus de d’extracció de les plantes en cadasòls, propis del Delta de Llobregat fase del cultiu i aconseguir ambi formats a causa dels sediments aquestes tècniques un estalvi endipositats com a conseqüència el consum de fertilitzants, man-de les riuades. Aquests sòls estan tenir la textura del sòl, que és laclassificats com Francs, Argilo- proporció de les diferents partí-Viladecans Punt de Trobada - Núm. 62 - Gener 2013 7
  • 8. cules minerals que el composen,aconseguint l’equilibri necessariper al creixement de les plantesi evitant la salinització i la conta-minació per excessos d’adobs.Hem de tenir present que coma activitat econòmica del sectorprimari té una problemàtica di-ferenciada de qualsevol altre sec-tor. Com a espai obert a tothom,en els últims temps, estem patintonades de robatoris que van desde la pròpia collita a les infraes-tructures de reg (vàlvules i con-duccions elèctriques), saquejos amagatzems i robatoris de maqui-nària pesada per tractors, la qualté un alt valor d’adquisició, i pos-teriorment és venuda desballes-tada o a pes.Destacar també la poca sensibili-tat de les administracions i parti-cularment de la local, que senya-litza camins d’ús agrari perquè hipuguin circular les bicicletes, ambels riscos que això comporta. Laxarxa de camins no està adequa-da per circular tractors i camionsamb grups de ciclistes, els qualsdificulten el trànsit i, per tant, l’ac-tivitat agrària. A més, és impor-tant parlar de la problemàtica quecomporta conviure al costat d’unespai natural com és el Remolar-Filipines i els Reguerons, conside-rada zona ZEPA (Zona d’EspecialProtecció d’Aus) amb cultius al Tinc la sensació que alguns con-voltant. La viabilitat els nostres servacionistes confonen la bio-cultius es veu amenaçada, quan diversitat i la sostenibilitat amben diferents èpoques de l’any, pa- la protecció de les espècies. Sitim els atacs dels estornells en la podem gaudir d’un entorn comfruita, dels tudons en cultius aca- aquest és perquè els nostres avisbats de plantar, dels ànecs quan i besavis s’hi van deixar la pellles plantes estan a punt per collir per modelar el territori com eli de les gavines que paren a sobre coneixem ara, però una agricul-dels hivernacles i ens foraden els tura periurbana, amb la pressióplàstics. Portem anys denunciant urbanística que això comporta i sentit, la pagesia, amb una agri-aquesta situació, i els únics que sense un relleu generacional ga- cultura sostenible i respectuosaassumim les pèrdues som els pa- rantit, està en constant risc, com amb la biodiversitat del territorigesos, que davant de veritables ha passat aquest darrer any amb i amb la implicació de tots i totes,destrosses no rebem cap compen- el projecte que la Conselleria de farà que en puguem gaudir du-sació, arribant a la paradoxa que Territori tenia previst construir al rant molts anys.el Departament d’Agricultura Baix Llobregat.dóna permisos per matar a trets Hem de tenir clar com volem que Josep Domènech Vendrellles aus que se’ns mengen els cul- sigui el nostre entorn i en aquesttius.Viladecans Punt de Trobada - Núm. 62 - Gener 2013 8
  • 9. L’any que Eurovegas ha sacsejat el Parc AgrariL ’any 2012 serà recordat per molta gent perquè ha estat un any molt intens en di- ferents aspectes. La situació econòmica, el mercat laboral, la qüestió nacional, en-tre d’altres. Per a la gent del Baix Llobregat tambéquedarà en el record com l’any d’Eurovegas.A finals del mes de febrer sortia la notícia que elmagnat nord-americà del joc, el Sr. Adelson, voliaportar el seu negoci a l’estat espanyol i Barcelonaera candidata per a acollir-lo. El govern català vaconfirmar la notícia i, tot i voler amagar, tant sicom no, les converses que mantenia amb Las Ve-gas Sands Corporations, les filtracions van posaren evidència que el lloc escollit per l’empresa i ac-ceptat per la Generalitat era el delta del Llobregat. Un camp que ha estat molts anys abandonat i que en elsI concretament els terrenys que ara són Parc Agra- darrers mesos s’ha posat en conreu, a la zona anomena-ri. No entraré més en els detalls d’aquesta història da Ca l’Inglada de Sant Boitortuosa, que va arribar al seu final a principis desetembre, quan la Generalitat va anunciar que re-nunciava al projecte i que es decantava pel Barce-lona World, un altre negoci del mateix estil, però parlant d’un nombre molt significatiu d’hectàrees,que aquest cop s’ubicava en terrenys a tocar de Port però l’important és que, siguin les que siguin, esti-Aventura. guin en producció.El cas és que si d’alguna cosa va servir el globus Es tracta doncs, de que l’administració pública fa-d’Eurovegas va ser per a fer prendre consciència a ciliti la posada en contacte de propietaris i possi-la ciutadania del Baix Llobregat i de Barcelona, de bles arrendataris. Aquests arrendataris poden serque al costat de casa hi té un rebost. L’opinió majo- explotacions ja existents que ampliïn la seva baseritària va ser la de preservar-lo i potenciar-lo. territorial o bé persones que es vulguin incorporar al sector agrari com a titulars d’explotacions, assu-I vet aquí, que la zona agrícola del delta del Llobre- mint els riscos que comporta emprendre un negocigat, anomenada, des de fa més de deu anys, Parc d’aquestes característiques.Agrari, es posa en relleu, i un sector de la pobla-ció que fins aquest moment se n’havia mantingut Aquesta iniciativa no és nova, ja que en d’altresal marge, o bé l’havia ignorat, en comença a parlar. indrets de Catalunya ja s’està portant a terme. EnI surt a la llum la feina que s’ha estat fent durant moments de crisi, on tothom ha de fer esforços peraquests anys. Des de la millora de las infraestructu- reinventar-se, tornar a l’explotació familiar pot serres agràries, fins a la promoció del producte local, una manera de sortir-se’n. Cooperatives que gestio-sota el nom de Producte Fresc del Parc Agrari del nen terres dels seus associats que deixen l’activitat iBaix Llobregat. les cedeixen a altres pagesos de la mateixa coopera- tiva, és una altra de les iniciatives que s’està posantI un dels projectes que ha estat al calaix durant en marxa, a Lleida, per exemple.molt de temps, tot esperant la voluntat política detirar-lo endavant, surt a la premsa i pren rellevàn- Esperem que el 2013 sigui l’any de la consolida-cia: posar mecanismes a l’abast de propietaris i ar- ció d’aquest projecte i de molts d’altres que el Parcrendataris per tal de posar en producció terres que, Agrari té en marxa, per tal de donar a conèixer ipels motius que sigui, han estat durant anys ermes, potenciar el sector agrari, per fer-lo econòmicamento bé terres de pagesos que es jubilen i deixen l’ac- viable i per garantir un espai on la seguretat ali-tivitat. De manera que el potencial productiu del mentària de la ciutadania estigui garantida, en unParc Agrari sigui posat en valor i aprofitat al mà- entorn metropolità molt densament poblat.xim. En contra del que es pugui pensar, no estem Montse LligadasViladecans Punt de Trobada - Núm. 62 - Gener 2013 9
  • 10. Independentista i d’esquerres A l respecte de les eleccions del 25 de novem- bre passat voldria esmentar un fet que m’ha sobtat positivament. I és que hi ha hagut un partit, en concret la CUP, que ha demos- trat que es pot ser independentista i també d’esquer- res. Fins ara l’esquerra tradicional d’aquest país havia mirat amb recel el moviment independentista  com a sospitós de ser, diguem-ne, burgès. La CUP ha trencat aquesta premissa. És pot ser independentista i estar  fins i tot a l’esquerra de l’esquerra de sempre. Sembla- va que un partit d’esquerres podia defensar amb tota llibertat un estat propi per al poble palestí  però no un estat propi per a Catalunya. No era polí- ticament correcte. La CUP demostra que es pot anar a les manifestacions del 15M, lluitar  contra els desnonaments, estar fora de l’euro i fins i tot fora de la Unió Europea. Tanmateix voler que el Tibet sigui independent però que també ho sigui Catalunya.   Ja no val el discurs social com a coartada per anul·lar el discurs nacional. Són dos vasos comuni- cants. No hi ha esquerra sense discurs social com tampoc sense defensa de la llibertat individual o col·lectiva. L’esquerra tradicional no té cap problema en denunciar els problemes socials. També la CUP ho fa. Però a l’esquerra tradicional li  surt urticària cada cop que ha d’esmentar el dèficit fiscal que pateix Catalunya des de fa 30 anys, aquells 16.000 milions d’euros anuals que van cap a Espanya sense retorn. La CUP no té cap problema en denunciar-ho. L’esquerra tradicional pot  seguir lluitant pels drets socials i creure en una Espanya federal però també en una Catalunya independent. Jaume Alloza La Torre Modolell es vesteix de festa 19 de gener, a les 6,30 de la tarda L a plaça de la Vila i la Torre Modolell seran l’eix central dels actes de la festa major d’hivern d’enguany. Tots i totes estem convidats la Pla- ça de la Vila a una cita molt especial, abans de sortir amb el Mamut de festa popular i gresca amb foc, xocolata i vi calent. El dissabte 19,  a les 18h 30 minuts es podrà assistir a un espectacle audiovisual sense precedents a Viladecans. Seran deu minuts de  projecció d’imatges  sobre l’edifi- ci més identificatiu de la nostra ciutat, que volen rega- lar als espectadors un esclat de color i d’efectes sobre la centenària pell de la Torre Modolell. Serà un espectacle amb una càrrega festiva i simbòlica perquè intenta su- mar imaginació, tecnologia, tradició i patrimoni histò- ric de la ciutat.Viladecans Punt de Trobada - Núm. 62 - Gener 2013 10
  • 11. PVT Viladecans inicia la campanya Viladecans Desperta 2013P VT Viladecans inicia la campanya Vilade- imputat per dos delictes o que no s’ha fet res per cans Desperta 2013, la més brutal i extensa pal·liar l’excessiva pujada de taxes de guarderia, que s’ha fet mai a Plataforma por la Verdad y entre d’altres temes. A Viladecans hi ha molta gent la Transparencia. adormida, que continuen votant aquesta colla, queL’organització, que farà un any aquest mes de ge- no se n’adonen per culpa dels encobriments, ocul-ner, va néixer per apropar al poble el que no ens diu tismes i censures que fa la coalició PSC-ICV. Criti-l’ajuntament, com projectes impopulars, la miliona- quen contínuament altres partits per les retalladesda que se’ns va de les butxaques dels ciutadans a quan ells també retallen els serveis municipals. Elles massives pèrdues a les empreses municipals, la joc recíproc de tota casta política.despesa d’alcaldia, els endollismes i en definitiva Creiem del tot necessari que la gent s’assabenti deallò que no surt a la revista municipal. A sobre ens la veritat de Viladecans, perquè estimem la nostradiuen que no hi ha diners i la gent s’ho creu. Amb ciutat i no consentirem que els viladecanencs con-aquesta excusa, ens retallen en serveis bàsics com tinuïn enganyats. És per això que et demanem, siara són la neteja i el transport públic, entre d’altres, no estàs dormint i ja t’has despertat, que ens ajudisperquè aquests diners els han despilfarrat alguns amb la campanya o a fer ressò d’aquestes informa-de la coalició PSC-ICV i ara no n’hi ha ni per plantar cions. Volem gent com nosaltres, gent valenta quenous arbres als nostres carrers on n’hi havia algun treballi pel poble sense cap tipus d’interès econò-de mort. No hi ha calers perquè paguem quasi un mic ni polític, que els agradi escoltar a la ciutadaniamilió d’euros als seus amics i parents, els anome- i que busquin la veritat i la transparència al nostrenats càrrecs de confiança, que no els fa falta tenir municipi. Si ets així, uneix-te al nostre moviment.ni tan sols el graduat per guanyar més de 2.500 € al Uneix-te al moviment PVT! Perquè tenim dret a sermes. Gastem també de la nostra butxaca els més de informats!2.800.000 d’euros que se’n van a l’àrea d’alcaldia. Pots posar-te en contacte amb nosaltres al telèfonI també gastem en els endollismes a les empreses 619240234 i a internet per tres vies: el correu elec-municipals, amb pèrdues milionàries... i en els sis trònic pvt.viladecans@gmail.com, el grup de Face-tinents d’alcalde que tenim. book “PVT Viladecans” –on trobaràs un espai perIniciem aquesta campanya a peu de carrer per apro- dir la teva sobre Viladecans–, o al Twitter @pvtcat.par a tots els viladecanencs tota aquesta informació Aquesta vegada sí que arribarem a tot Viladecans!i molta més, com per exemple com els socialistes i  Daniel Clemente Ávilaels que diuen ser verds agilitzen tràmits per cons-truir a la falda de Sant Ramon, que l’alcalde estàViladecans Punt de Trobada - Núm. 62 - Gener 2013 11
  • 12. la mirada aguda secció a càrrec d’Eio Ramon Charadrius alexandrinus-corriol camanegre Viladecans 7-XII-2012. 5 exemplars hivernant a la platja. La seva àrea de distribució sha vist reduïda en les darreres dècades a causa de la destrucció del seu hàbitat natural. Així, per exemple, ja fa temps que no cria a Gran Bretanya. Menja cucs, mol·luscs, crustacis, insectes i aràcnids. És molt característic el comportament daquest ocell quan se sent amenaçat, ja que simula estar ferit i es mou feixugament i arrossegant una ala com si la tingués trencada. Daquesta manera desvia latenció del possible depredador i evita que aquest trobi el niu. Aquest comportament no és exclusiu del corriol camanegre. Font: Viquipèdia.Viladecans Punt de Trobada - Núm. 62 - Gener 2013 13
  • 13. les nostres entitats Breu història de l’Agrupació Fotogràfica de ViladecansL ’any 1961 un grup d’afi- cionats a la fotografia, van fundar l’Agrupació Fotogràfica de Vilade-cans, aconseguint disposar d’unlocal amb laboratori per revelarles fotografies en blanc i negre,situat al segon pis del edificide Can Modolell (Ajuntament).L’entitat va quedar integradadins del Patronat Municipal deCultura i Esports.Des d’un bon començamentl’Agrupació ha difós l’art de lafotografia a la nostra població, Fotografia de Josep Ponsa, primer premi de la XXXIII edició del concurs esta-mitjançant cursets i tallers de fo- tal organitzat per l’Agrupació amb tema de Viladecans.tografia, la qual cosa ha donat alllarg d’aquets anys excel·lents fo- l’Ajuntament, va organitzar d’iniciació i avançats, de capturatògrafs a la nostra vila. la Festa de la Fotografia que i processat de la imatge digital,Entre d’altres, les activitats i es- promou la Federació Catala- fem sortides i tallers fotogràfics,deveniments més importants re- na de Fotografia. i durant tot l’any diverses expo-alitzades durant aquests 52 anys • L’any 2003, l’Agrupació sicions a locals de Viladecans.d’existència han estat: Fotogràfica va organitzar També disposem al nostre local• Concurs Estatal de Fotografia el Congrés Nacional de la d’una impressora fotogràfica amb els temes Lliure i Vilade- Confederació Espanyola de professional de capacitat fins a la cans que enguany arribarà a Fotografia, també amb el su- mida DIN A3, que resta a dispo- la seva XXXIV edició. port de l’Arxiu Municipal de sició del nostres socis.• L’any 1984, els membres de l’Ajuntament, i de la Federa- Tots els divendres els fotògrafs l’Agrupació Fotogràfica và- ció Catalana de Fotografia. que ens trobem a la seu social, rem constituir juntament Un dels esdeveniments més  des- comentem els nostres treballs i amb l’Arxiu Històric de Vi- tacables dels darrers anys, va ser exposem les tècniques per fer fo- ladecans l’Arxiu Gràfic de rebre de la Confederación Es- tografies i el tractament digital Viladecans (embrió del que pañola de Fotografia el premi a de la imatge. posteriorment, seria l’Arxiu la millor Agrupació Espanyola La seu social es troba al Carrer de d’Imatges Municipal). Es de  l’any 2006. la Antiga Riera, 8-1er i els dies de tractava de recopilar la me- Hem de dir que la presència reunió són els divendres de 20:00 mòria històrica partint de les d’aquesta entitat va mes enllà de a 22:00 h. Per a més informació fotografies i targetes postals l’àmbit municipal, ja que en el podeu consultar la nostra web o antigues, aportades pels fotò- transcurs d’aquests anys els socis adreçar-vos al correu electrònic. grafs i veïns de la ciutat. de l’entitat han estat reconeguts• L’Agrupació va ser cofunda- amb nombrosos premis i distin- dora de la Federació Catalana cions, tant estatals com internaci- Pàgina web: de Fotografia. onals. http://www.agfovi.com• L’any 1997, l’Agrupació Foto- Actualment, a part les activitats esmentades fem un concurs so- Correu electrònic: gràfica de Viladecans, amb el cial mensual, realitzem cursets agfovi@gmail.com  suport l’Arxiu Municipal deViladecans Punt de Trobada - Núm. 62 - Gener 2013 14
  • 14. Recerca històrica La propietat de la terra a Viladecans l’any 1931L ’article d’aquest mes pretén donar una mica simultaniejar la feina al camp amb les feines en aquestes més de coneixement del que va ser el món agra- primeres indústries; no obstant això és indubtable que el ri del Viladecans de les primeres dècades del Viladecans de la dècada de 1930 encara és un Viladecans segle XX, en concret conèixer quina era l’estruc- pagès i rural, ni que sigui pel seu paisatge.tura de la propietat de la terra a Viladecans, uns mesos Aquest fet també es pot concloure si observem les ma-abans de proclamar-se la II República. La font documen- trícules de la contribució rústica, industrial i urbana detal utilitzada és l’Amillarament de 1931, aprovat el 28 l’any 1931. La contribució a satisfer pels propietaris dede febrer de 1931.1 L’amillarament es una font fiscal que finques agrícoles i forestals importa 17.104,48 pts., da-es forma a partir de les declaracions jurades dels propi- vant de les 15.126,80 pts., dels industrials i les 8.753,48etaris sobre les seves finques, on consta l’extensió que pts., dels propietaris de finques urbanes. Com podemtenen, el tipus de conreu així com la seva qualitat. En veure, encara, malgrat ja en franca disputa, la contribu-funció de la superfície de la finca, del conreu i de la seva ció rústica segueix generant mes ingressos que la indus-qualitat s’ha de pagar major o menor contribució. Tots trial i està molt per sobre de la contribució urbana.els historiadors que han treballat amb els amillaraments Per tant, tenint en compte la importància de l’activitati cadastres han destacat que s’ha de tenir en compte la agrícola en la nostra ciutat en aquells primers anys de laprevisible ocultació, tant en la superfície de les finques dècada de 1930, és preceptiu preguntar-nos: com erencom en el tipus i qualitat del conreu. Els amillaraments les finques del nostre terme municipal?, qui eren el seustampoc no ens parlen de les relacions contractuals entre propietaris? Com he dit anteriorment, una part de lesels pagesos, propietaris o no de terres, ni dels diversos respostes les tenim amb l’explotació de la informaciótipus de contractes (rabassa, censal, emfiteusi, parceria, que conté l’amillarament de 1931. Anem a pams.etc.), per contra podem conèixer tots els propietaris deterres del terme, d’on són, quantes finques tenen, on les El febrer de 1931, a Viladecans hi havia un total de 1.485tenen, què s’hi conrea, què paguen així com el nom dels finques agrícoles i forestals corresponents a 650 propie-paratges on tenen les terres, element, aquest últim, d’in- taris.terès per a la toponímia local. Malgrat les limitacions de El 94 % de les finques són inferiors a 6 mujades i d’aques-la font i les possibles ocultacions i fraus, els amillara- tes el 38 % ho són de menys d’una mujada. A destacar lesments ens donen la tendència i la imatge fixa aproxima- tres finques de mes de 100 mujades: la de Montserrat deda del que és l’estructura de la propietat agrària en un Casanovas, de Barcelona, en la Casa Alta, amb 113 mu-terme municipal en unes dates concretes. jades i, dues finques de Dolors Casanovas Montero, delViladecans a primers de l’any 1931 tenia una població de Prat de Llobregat, a Las Africas, de 100 i 146 mujades.22.997 habitants que, encara, majoritàriament es dedica- Dels 650 propietaris, el 81 % ho són de terres, amb unaven a les activitats agràries. El 81 % de la seva població superfície total de menys de 6 mujades i d’aquests, el 21activa es dedicava a les feines agrícoles o amb activitats % són propietaris de terres de menys d’una mujada, ésrelaciones amb l’agricultura i la ramaderia. D’aquests, a dir la gran majoria són petits propietaris, per no diruna gran majoria –645– eren jornalers i 345 persones, molt petits propietaris. Cal ressaltar els cinc gran propi-es declaraven en el padró municipal d’habitants com a etaris, dels quals la superfície total de les finques sumenpagès, agricultors, “conreuador” o “llaurador”, a banda més de 100 mujades: la Dolors Casanovas Montero, deldels 6 cabrers, 2 xolladors, 3 pastors i 5 vaquers. Les per- Prat de Llobregat, amb 284 mujades, i quatre propietarissones que podem vincular amb el sector secundari son de Barcelona, Climent Guix Sabadell amb 137 mujades,unes 80 (6 %), de les quals 58 estan relacionades amb el Montserrat de Casanovas amb 131 mujades, Josep Amatmón de la construcció (36 paletes i 22 rajolers/teulers). Aymar, 118 mujades i Carles Garcia Fària, 104 mujades.Ciutadans que declaren activitats/professions relacio- Aquests cinc grans propietaris posseeixen el 21 % de to-nades amb el sector terciari o de serveis són 163, el 13 tes les propietats agrícoles i forestals de Viladecans.% del total de la població activa. Vegem doncs, la im- La majoria dels propietaris de finques agrícoles i fores-portància del món agrícola en la nostra ciutat, malgrat tals són de Viladecans, uns 348 –el 53,5 % del total–; laque a partir de la segona meitat de la dècada dels anys resta, fonamentalment, són propietaris de Sant Climent1920 es va produir una primera industrialització, amb de Llobregat –143, 22 %–, de Barcelona –71, 10,9 %– o dela instal·lació de la indústria del Llevat (1926), la fàbri- Gavà –56, 8,61 %–, i en menor mesura de poblacions delca tèxtil de Joan Fàbregas (1929) o l’assentament a Gavà Baix Llobregat, de Vilafranca del Penedès (1), Vilanovade la Compañia Roca Radiadores (1917). Possiblement, (1) i Madrid (1).i ho coneixem per la història oral, molts del jornalers ifins i tots aquests que es declaren pagesos comencen a1 Tota la documentació que es cita es conserva a l’Arxiu Mu- 2 Mesura agrària utilitzada al Delta del Llobregat: 1 mujadanicipal de Viladecans (AMVA). = 4.896,5006 m2 = 16 mundines; 1 mundina = 306,0313 m2.Viladecans Punt de Trobada - Núm. 62 - Gener 2013 15
  • 15. Els propietaris de Viladecans, que són la majoria, no- només controlen la major part de les finques petites imés controlen un terç de totes les terres amillarades i molt petites; són els propietaris forans els que dominendetenten el 63 % de la propietat de les finques de menys les dues terceres parts de la propietat de la terra de Vila-6 mujades, però tanmateix caldria assenyalar que els decans, i entre aquests els barcelonins, amb l’excepció depropietaris locals són un terç del total dels propietaris la pratenca Dolors Casanovas. Aquesta es una tendènciade finques d’entre 26 i 99 mujades: Rossend Busquets, que ja vam veure en els amillaraments de Viladecans deamb 71 mujades; Josep Presas, amb 45 mujades; Baldiri mitjan segle XIX i que ve a confirmar la importància deFaura, amb 34 mujades; Roc i Claudi Monmany amb 29 la inversió en terres del Delta per part de la burgesiamujades i Josep i Mateu Bosch amb 29 mujades. barcelonina, ja des de temps enrere. Una altra dada de laEls 71 propietaris de Barcelona tenen quasi el 38 % de concentració de la propietat local en poques mans ens latotes les terres de Viladecans i són la gran majoria entre dóna el fet que 29 propietaris (4,5 % del total), que tenenels propietaris de finques, l’extensió total de les quals, més de 20 mujades, són els amos del 48 % de tota la terrasumen més de 50 mujades. Entre la resta de propietaris agrícola i forestal del terme municipal de Viladecans.forans, es distingeix la gran propietària del Prat de Llo- Les dades de la matrícula de la contribució territorialbregat i primera del llistat de grans terratinents del ter- rústica per a l’any de 1931 ens ve a confirmar la infor-me de Viladecans, la Dolors Casanovas Montero, amb mació anterior. La riquesa agrícola de vecinos y colonos284 mujades, totes concentrades al paratge de l’Àfrica. s’estima en 27.747,12 pts. mentre que la dels hacendadosEntre els propietaris originaris del Prat, de Gavà i de forasteros ho és en 46.513,88 pts. Es a dir, els propietarisSant Climent sumen un domini del 20 % de les terres de forasters disposen de les dues terceres parts de la rique-Viladecans. sa agrícola de Viladecans.A tall de resum: la majoria dels propietaris de terres delterme municipal de Viladecans, són locals, però aquests Manuel Luengo Carrasco Els propietaris de Viladecans que tenen més de 20 mujades (1931) Núm. Nom i cognoms Procedència Propietats 1 Dolors Casanovas Montero El Prat de Llobregat 284 mujades i 2 mundines 2 Climent Guix Sabadell Barcelona 137 mujades i 11 mundines 3 Maria Montserrat de Casanovas i Fernández de Landa Barcelona 131 mujades 4 Josep Amat i Aymar Barcelona 118 mujades i 13 mundines 5 Carles García Faria Barcelona 104 mujades i 7 mundines 6 Mercè Pratmarsó i Soler Barcelona 76 mujades i 8 mundines 7 Gabriel Amat i Aymar Barcelona 75 mujades i 4 mundines 8 Rossend Busquets Amat Viladecans 71 mujades i 11 mundines 9 Ricard i Alfred Conde Gómez del Olmo Barcelona 70 mujades i 2 mundines 10 Josep Feliu Gusiñé Barcelona 67 mujades i 7 mundines 11 Jaume Ribas Rocas Sant Feliu de Llobregat 66 mujades i 9 mundines 12 Jaume Puigarnau Prats Barcelona 54 mujades i 4 mundines 13 Josep Presas Monmany Viladecans 45 mujades 14 Lluís Puigjaner Vidal Barcelona 38 mujades i 3 mundines 15 Dolors Rodríguez de Llauder Barcelona 35 mujades i 8 mundines 16 Hereus de Rafael Sabadell Barcelona 35 mujades 17 Isidre Leocor Sió Barcelona 34 mujades i 7 mundines 18 Baldiri Faura Tetas Viladecans 34 mujades i 11 mundines 19 Manuel López Coll Vilafranca del Penedès 31 mujades i 8 mundines 20 Modest H. Villaescusa Barcelona 30 mujades i 2 mundines 21 Roc i Claudi Monmany Pascual Viladecans 29 mujades i 13 mundines 22 Germans Josep i Mateu Bosch Viladecans 29 mujades 23 Hereus de Josep Pons Barcelona 27 mujades i 7 mundines 24 Martí Ragull Güell Barcelona 25 mujades i 12 mundines 25 Enric de Viala i Masalles Barcelona 24 mujades i 5 mundines 26 Agustí Grivé Congost l’Hospitalet de Llobregat 22 mujades i 2 mundines 27 Joan Monmany Marieges Viladecans 20 mujades i 9 mundines 28 Emili Vidal Firmat Barcelona 20 mujades i 8 mundines 29 Tallers Roca Gavà 20 mujades i 2 mundinesViladecans Punt de Trobada - Núm. 62 - Gener 2013 16
  • 16. Històries viladecanenques secció a càrrec d’Andreu Comellas Secundí Roca Roca: fúria infernal, jutge terrenalF ou en un dels Nadals Quasi bé no tinc cap altre repre- de quan era petit que sentació del dimoni al cap que la vaig conèixer Satanàs. que en Secundí ens donà de ma- Al bosc de la por, ulls i nera tant truculenta.orelles se’ns esbatanaven sen- En els últims anys de Pastoretstint el banyut bramular: “Caps dels seixanta, ja sense la por d’in-de cargol sense closca!” “Becs de fant, més d’una vegada em tocàlloca esmicolats!” “Sac de rocs es- ser qui feia les flamarades de so-cantellats!”   Entestat a endur-se fre, bufades amb una llarga pipaels pastors Lluquet i Rovelló a de canya, darrera les seves dava-les calderes d’en Pere Botero,  llades a l’avern. Mai no vaig te-sempre apareixia l’arcàngel Sant nir altre paper a les funcions delMiquel per salvar-los, fent ser- Centre, per Nadal, a casa noméspentejar per terra el pobre diable hi era els dies de vacances. Monfins a endinsar-lo per la trapa de pare habitualment hi sortia, diri-l’infern, d’on immediatament gia o feia d’apuntador. A ell, tan grans llaüts que traginaven mer-emergia una flamarada pudenta seriós, li tocaven els papers de fer caderies, arrossegant-los ambde sofre. La representació era al riure per dissipar la por que era cordam des del camí de la vore-Centre Parroquial de Sant Joan i capaç de transmetre el dimoni ra. En el cas del riu Ebre, lignitseren els Pastorets els d’en Folch i pelut. Acostumava a fer de Ro- anant avall i arròs i altres que-Torres, els més populars. El meu velló en els d’en Folch i Torres viures d’Amposta anant amunt.Satanàs particular era en  Secun- i  de Jonàs en els de L’Estel.  Són Si la garbinada no omplia veles,dí Roca i morí el 28 d’octubre de recordar les cantades estripa- penjar-se  la maroma a l’espatllapassat, als vuitanta-cinc anys. des que amb en Josep Quilez, en per remuntar el corrent per Xer-Uns altres Pastorets eren els de paper de Mathathies, feien de la ta, Miravet, Mora, Ascó, Flix…“L’Estel de Natzaret”. Escrits peça de l’Estel: Se’ns ha mort l’ase havia de ser  escruixidor.pel mataroní Ramon Pàmies per a mig camí… Què farem ara sense De l’Ebre i de la mina en Secundíexplicar a gent més gran el què el pollí?... Era tant maco!, tant ben se’n lliurà, i Mequinensa acabài perquè del Nadal,   resultaven criat!, que ens estimàvem com a ger- només essent la cantarella delsmés difícils de representar per mans!... pares. Del que no es lliurà fou deraó de ser en vers i musicals. Però és d’en Secundí Roca que veure cremar la parròquia de SantPerò també Satanàs, embolcallat avui us en faig memòria. En Se- Joan el juliol de 1936, tenint deuamb mantell negre i caputxa roja, cundí, que tots anomenàvem Se- anys, ni de la fam que durant lahi feia patxoca escridassant:  L’in- cundinu, va néixer al carrer Major guerra el feia anar a menjar cire-fern bramula i omplen els aires sos de Viladecans l’any 1927. El seu res, figues, prunes, etc. als campsudols de fera!  Crideu éssers infer- pare havia emigrat de Mequi- que no eren seus, per sobreviure.nals! Crideu diables! Llanceu ronc a nensa pocs anys abans, després Fa un parell d’anys em contava l’espai el crit satànic! Recordeu-los d’haver conegut l’infern de les com aquests fets són dues de lesque al fons del negre abisme amena- mines de lignit i rebutjat l’ofici de espines més penoses que sempreçant, hi vetlla sempre l’odi d’aquells l’avi que era sirgador. No volgué arrossegà com a record, de quanque un jorn vam exclamar: Non que els seus fills s’haguessin de havent de ser quasi bé un angeletServiam!!.   Crideu fúries: Guerra! guanyar la vida com els talps i només podia ser fúria.Guerra! Guerra! al Déu del Sinaí. I, menys encara sirgant. Sirgar era Aquesta fúria, ja força més gran,vinga més sofre, altra vegada fla- la duríssima feina, ja desapare- fora del Centre se’ns transforma-marades pudentes. guda, de fer avançar pel riu els va en celestial jugador de bàs-Viladecans Punt de Trobada - Núm. 62 - Gener 2013 17
  • 17. quet al jardí de l’Ajuntament,fent equip amb l’Almirall, enBarat, en Piqué i altres, Esdevin-gué un bon atleta i en calçotets isamarreta jugà fins i tot un partitamb la Selecció Catalana, en elsanys més espaterrants del bàs-quet a Viladecans. Recordo es-pecialment un partit al jardí deCan Modolell en què l’equip dela nostra vila  se les va tenir ambl’equip de VI Flota Americanaamarrada a Barcelona, malgrat d’aquí i de fora, ens mostrava cionat, l’afany d’esbrinar la belle-que el més baix d’ells fos quasi altres realitats que habitualment sa  i altres virtuts.bé tan alt com l’Almirall, el més no vèiem, i les visions artístiques En Secundí Roca també fou regi-alt dels nostres. que han anat omplint digna- dor de l’Ajuntament, “concejal”De resultes de ser tan destre ju- ment  les nostres minses galeries. que dèiem llavors, del 1964 algant a bàsquet, convincent fent L’any 2006 l’Agrupació Fotogrà- 1971. A la fi del mandat d’en Joanteatre i prou bon jan en la vida fica de Viladecans va rebre el re- Miernau i al començament delquotidiana, és molt possible que coneixement com a millor Agru- periple d’en Vicenç Galindo. Nola filla del Domingo del Molí, la pació Fotogràfica d’Espanya per en tenia un bon record d’aquestRoser Túgas, s’embadalís d’ell, i part de Confederació Estatal. I servei al poble. Les poques pos-ell d’ella. Els embadalits solien no és qualsevol cosa això. Par- sibilitats de fer-hi res profitós, lespassar per la vicaria i de la con- ticularment, en Secundí se’n va emprà quan li fou encomanadatemplació al casori, i això és el fer un fart de guanyar premis no la gestió del cementiri. Vés a sa-que succeí. A partir d’aquí, s’aca- sols d’àmbit local sinó també na- ber si el fer-ho bé, que així va ser,bà l’encistellar-la al jardí dels pe- cional i internacional, i és que el tingué més a veure amb el saberriquitos. seu cop d’ull sempre va estar fora escatològic  propi del diable que del comú. amb el sentit comú del jutge ter-D’atleta passà a retratista, unaafició força més sedentària i ca- Gràcies  al seu bon cop d’ull no renal.solana que sempre li haurem tingué mai gaires problemes per Bromes a part, quan novamentd’agrair. L’any 1961, fundà junta- fer aplicar el sentit comú exercint l’Ajuntament li tornà a demanarment amb Sebastià Carbó, Ricard de Jutge. Perquè d’això es tracta. exercir de jutge quatre anys mésGrau, Pere Graells, Jordi Garcia Al primer graó del poder judicial, i ell s’hi avingué malgrat l’edati Esteve Esparducé, l’Agrupa- que s’exerceix sense necessitat de que tenia, em semblà molt bé.ció Fotogràfica de Viladecans. tenir la carrera de dret, li pertoca Estic convençut que un homeAltrament, començà a acabar-se conciliar posicions enfrontades i espaordit de veure cremar unaaixò d’entrar i sortir per l’esco- dictaminar el que correspongui església, lladre de fruita per fam,tilló de l’escenari del Centre fent en absència del que hauria de ser i actor que ha bramat en broma:de Satanàs, i és que l’any 1962 el més comú dels sentits, en qual- Non sèrviam!, al Déu del Sinaí!,l’Ajuntament nomenà al nostre sevol assumpte o litigi de poca sempre, sempre, serà més bonestimat maligne Jutge de Pau monta. Disset anys en aquesta Jutge de Pau que qualsevol can-de Viladecans, i no era cosa que, funció no funcionarial, del 62 al didat picaplets espavilat que, perparal·lelament a la funció judici- 79,  i el fet d’haver estat escollit ser-ho, ens vulgui fer creure queal, anés cridant: “Guerra al Déu novament per l’Ajuntament per mai no ha matat una mosca.del Sinaí”. Ni en broma. Ho va  ser-ho entre el 2008  i   l’hora de Tanmateix era prou divertit veu-ser disset anys, fins el 1979. plegar d’aquest món tenint vui- re un ex-diable oficiant cada any tanta-cinc anys,  ens parlen deA l’Agrupació Fotogràfica, que un centenar de matrimonis civils, quina mena de personatge deu-fundà, Viladecans li deu bona registrar naixements i defunci- ria ser en Secundí. Crec jo quepart de la compilació del fons de ons, certificar que encara som amb els cognoms pagava. Si l’ha-fotografies de l’Arxiu Munici- vius i haver-li de dir, a més d’un, guéssim escantellat una mica, depal, tan important per a la nostra que no, que avui per avui encara segur que seríem molts a havermemòria. Tanmateix, els trenta- no hi han batejos pel civil. Gràci- vist en l’esmicolament la forta-i-tants concursos nacionals i les es Secundí, al cel siguis, dimoni! lesa de la sirga, la gosadia de ladotzenes d’exposicions  on, gent mina, la bondat de l’esport afec-Viladecans Punt de Trobada - Núm. 62 - Gener 2013 18
  • 18. conèixer càrrec del Grup Tres Torres secció a viladecans Uns dibuixos escolars de fa gairebé cent anysU na de les bones adquisicions de la peda- gogia actual ha estat, segons es diu, fer que els nens i nenes descobreixin el seu entorn immediat, i després vagin am-pliant el camp d’observació fins a arribar a conèi-xer el món sencer. A l’època del qui escriu aquestesratlles, l’observació de l’entorn no existia. A l’esco-la no ens parlaven de Viladecans, sinó que anàvemdirectament a la geografia d’Espanya i del món.Doncs no. Aquesta adquisició pedagògica té mésantiguitat. Hem trobat un àlbum escolar de VicençVendrell –Vicente Vendrell, diu allà–, del curs 1914-1915, que és tot un exemple d’aquesta pedagogiade la proximitat. Aquell nen, avi del qui escriu Núm. 1aquestes ratlles, i que havia nascut l’any 1903, co-mença el seu àlbum dibuixant un plànol de l’escola(l’“Escuela Nacional de niños de Viladecans”, quees trobava al carrer de la Muntanya, a la cantonadaamb el carrer de la Rere Església), després un plà-nol del nucli urbà de Viladecans, després un mapade tot el terme municipal, després el partit judicialde Sant Feliu, després la província de Barcelona,després diversos mapes (físic, administratiu, deferrocarrils) de Catalunya, després diversos mapesd’Espanya, després d’Europa, després de cada undels continents, i finalment un mapamundi. I a més,encara, ficat dintre l’àlbum, en fulls solts, hi trobemtot de dibuixos de llocs de Viladecans, cosa que voldir que aquella era una escola realment atenta a larealitat dels alumnes. Núm. 2Més enllà del valor pedagògic per als nens de l’èpo-ca, però, aquest àlbum ens ofereix unes quantesinformacions interessants sobre Viladecans. La pri-mera, el mapa del nucli urbà que reproduïm al nú-mero 1. Aquest mapa sembla fet a partir d’un quehavia elaborat un temps abans l’Instituto Geográfi-co Estadístico, que està reproduït a la pàgina 107del llibre Viladecans, els llocs i les històries. Hi ha unesparts en negre i unes altres en marró, però no quedaclar quin és el motiu de la diferència entre aquestsdos colors. En canvi, sí que sembla clar que les partsde color vermell són les de recent construcció o queencara s’estaven construint. Fixem-nos sobretot, a Núm. 3Viladecans Punt de Trobada - Núm. 62 - Gener 2013 19
  • 19. l’esquerra, com s’edificava el carrer del Sol i, al cap-damunt, el carrer de la Mare de Déu de Sales.I després del mapa, els dibuixos. Un bon testimonid’aquell Viladecans que en part encara es conserva.La il·lustració número 2 és òbvia. Una muntanyaamb una ermita al capdamunt i, al peu una masia:Sant Ramon i Cal Menut. I la número 3, el pou de lamasia, ho duu escrit: “Pozo Manut”.I anem a la il·lustració número 4: “Casa Busquets”.Cal Busquets és la casa coneguda també com Cal’Evaristo (pronunciat Evaristu), de la cantonadadel carrer de Joan Balletbó amb el del Doctor Reig.Temps després de fer el dibuix, la casa va ser es- Núm. 4capçada de la seva part esquerra, per poder obrir elcarrer del Doctor Reig.La il·lustració número 5 porta indicat: “Molino deviento de casa Borrull”. Les terres i la casa de CalBorrull, després coneguda com Cal Xim-xim, es tro-baven al carrer de la Muntanya, des del carrer deSanta Teresa cap amunt, on actualment hi ha la pla-ça de Salvador Espriu i els blocs de pisos que l’en-volten i fins al número 32 del carrer de la Munta-nya. El molí era a la banda del carrer de Sant Marià.Després, al número 6, tenim el campanar de l’esglé-sia, tal com era abans de la guerra civil.El número 7 és una masia amb rellotge de sol i una Núm. 5era al davant, que no duu cap indicació i no resultafàcilment identificable. Núm. 6I finalment, al número 8, una eina de treball im-prescindible per a la majoria de viladecanencs i vi-ladecanenques de l’època: un carro. En aquest cas,l’anomenat “carro de trabuc”, que es podia descar-regar trabucant-lo cap endarrere. Josep Lligadas VendrellNúm. 8 Núm. 7Viladecans Punt de Trobada - Núm. 62 - Gener 2013 20
  • 20. la memòria en imatges secció a càrrec de Jaume MunsContra la mili, l’objeccció de consciència!Recordant els joves objectors de consciència, que varen lluitar per l’aboliment del servei militar obli-gatori molts dels quals van pagar la seva lluita amb alguns anys de presó. Entre ells voldria recordarPepe Beunza que l’any 1971 va ser el primer espanyol a declarar-se objector de consciència i a ne-gar-se a fer la mili, cosa que li va suposar anar a la presó diverses vegades.En aquest Punt de Trobada publico unes fotografies de l’any 1976 de joves implicats en l’objeccióde consciència que mitjançant cartells mostraven el seu desacord amb el servei militar obligatori.Aquestes fotografies, tot i que els negatius resten al meu poder, no van ser preses per mi. Desconec laidentitat de l’autor de les imatges ja que els rodets van anar passant de mans en mans fins a arribara mi per por que fossin requisades per la policia i també perquè les revelés (cosa d’aquells temps...).Viladecans Punt de Trobada - Núm. 62 - Gener 2013 21

×