Your SlideShare is downloading. ×
Pdt 61
Pdt 61
Pdt 61
Pdt 61
Pdt 61
Pdt 61
Pdt 61
Pdt 61
Pdt 61
Pdt 61
Pdt 61
Pdt 61
Pdt 61
Pdt 61
Pdt 61
Pdt 61
Pdt 61
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Pdt 61

400

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
400
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
6
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. http://puntviladecans.blogspot.com puntviladecans@telefonica.netPunt de trobada Viladecans 61 Any 6 15 de desembre de 2012 Publicació independent d’informació i opinió La greu problemàtica de l’habitatge Càritas dels bisbats de Barcelona i Sant Feliu va posar en marxa el setembre de 2011 un Servei de Mediació d’Habitatge. Ja fa molts anys que en els seus informes alerta de l’excessiu cost de l’habitatge en relació al conjunt d’ingressos familiars. Va ser pionera en els acords amb propietaris d’habitatges buits per tal que els cedissin durant uns anys a preus socials, i va crear una fundació que els gestiona. Manté un servei d’ajuts econòmics –modest– que pot donar un cop de mà per fer-se càrrec d’alguns deutes, però que és clarament insuficient en la situació que vivim. Al nostre bisbat Càritas manté set habitatges compartits (un d’ells a Viladecans i un altre a Sant Climent) i un alberg per a persones sense sostre. Al costat d’aquests recursos, més limitats del que convindria, Càritas ens recorda que amb un 1,5 % dels fons obtinguts pel FROB (Fons de Rescat d’Ordenació Bancària) se salvarien del desnonaments 30.000 famílies. I ens recorda també que n’hi hauria prou amb regular per llei els imports de lloguers i hipoteques per disminuir el sobreendeutament de les famílies. Càritas també fa propostes per a la creació i gestió d’un parc públic i social d’habitatges de lloguer, aprofitant la creació de la Societat de Gestió d’Actius Procedents de Reestructuració Bancària (SAREB) i demana una moratòria immediata dels desnonaments, mostrant-se al- hora molt crítica amb les recents mesures preses pel PP en aquest tema, que són més un gest de cara a la galeria que una solució eficaç. En la indignant situació social que estem vivint sobre aquest tema, i que provoca afortuna- dament incisives reaccions i actuacions com les de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) de què parlàvem en el número passat, val la pena agrair i difondre aquestes propostes que van més enllà de l’ajut assistencial i que aporten la credibilitat de qui treballa fa molt de temps en l’assistència, la promoció, la prevenció i la denúncia. Al servei de la gent. Sumari Equip de redacció Anna Besora 2 Fàbriques de ciutadania (elogi de les biblioteques públi- M. Carmen Castellano ques). Josep Ginjaume Maria Comas 3 Unes eleccions diferents. Montserrat Pastor Jaume Muns Josep Lligadas 4 La guia del discapacitat. Jordi Lligadas Montserrat Pastor 5 El futur dels pagesos. Jaume Vendrell Miguel de la Rubia Mercè Solé 6 Viladecans: el llibre del bon amor. José Luis Atienza (els quals, tot sigui dit, no compartim 7 La V Trobada d’Estudiosos i Centres d’Estudis d’Erampru- necessàriament les opinions que en aquest butlletí es puguin expressar). nyà. Vicenç Castelló La distribució d’aquest butlletí es fa 8 Viladecans amb qui ens necessita. Carme Reguant per correu electrònic. Si no desit- 8 Ressaca post-electoral. Bàrbara Lligadas geu rebre’l només cal que ens ho comuniqueu. I si voleu que li envi- 9 Caviga surt al carrer. Mercè Solé em a un amic o amiga vostres, feu- nos arribar la seva adreça. Gràcies. 10 La mirada aguda: Gamba roja pintada. Eio Ramon. Si voleu enviar articles per publicar, 11 Recerca històrica: Una emissora de ràdio a Viladecans en la tingueu en compte que han d’anar frontera entre la república i el franquisme. Xavier Calderé signats i no sobrepassar les 40 ratlles o les 600 paraules. Els hauríem de 13 Històries viladecanenques: Joan Masgrau i Marcet, l’alcalde tenir abans del dia 8 de cada mes. (2a. part). Andreu Comellas El nostre correu electrònic: 15 Conèixer Viladecans: Ara ve Nadal, posarem el porc en sal. puntviladecans@telefonica.net Jaume Lligadas El nostre bloc: 17 La memòria en imatges: La Bru en lluita. Jaume Muns http://puntviladecans.blogspot.com Segueix-nos al Facebook
  • 2. Fàbriques de ciutadania (elogi de les biblioteques públiques)E nmig d’aquests temps difícils que ens ha tocat viure i del cúmul de males notícies i del pessimisme que tot ho envolta hi ha motius d’esperança, encara. Un d’aquestsmotius és la bona salut de les biblioteques públi-ques, aquests centres de difusió del coneixement ila cultura que s’han convertit en quelcom més quesimples sales d’estudi o de lectura. Són “templeslaics”, d’accés lliure i servei gratuït que ofereixenal conjunt de la població múltiples vies per créixeri formar-se en l’àmbit professional i personal. Sónfàbriques de ciutadania, intergeneracionals i inter-culturals: dins seu hi trobem des d’infants de 0 a 3anys fins a jubilats amb ganes d’aprendre com fun-ciona això d’Internet o repassant la premsa diària. radors de clubs de lectura que agrupen lectors enLluny del que pugui semblar des de fora, els joves tertúlies literàries i, cada cop més, s’obren a entitatsestudiants no són el col·lectiu més nombrós. Ho i organitzacions del seu entorn per promoure acti-són els adults d’entre 30 i 64 anys (el 67 % segons vitats conjuntament.la memòria 2011 de les Biblioteques de Barcelona). A Viladecans, la Biblioteca Pública va celebrar elAquí probablement hi té força a veure la crisi, que 2009 el seu desè aniversari. Aleshores comptavaha empès molta gent a formar-se i ampliar compe- amb 23.000 usuaris registrats, la qual cosa equivaliatències. I és que les biblioteques són molt més que al 38 % de la població. Confiem que aquesta xifraprestatgeries plenes de llibres. Comparteixen espai vagi a l’alça (potser aquest article hi contribueixi,amb còmics, revistes, butlletins, pel·lícules, cedés, modestament). Fa temps que penso que, a diferèn-contes per a la mainada, novel·les juvenils, fons lo- cia d’altres municipis, la nostra biblioteca està òr-cal, material per preparar oposicions, atles, enciclo- fena de nom i que seria una bona oportunitat perpèdies, guies de viatge i un llarguíssim etcètera. reivindicar algun personatge de la nostra localitat,A més a més, obtenir el carnet d’usuari és gratuït (en dedicar-la a un home o una dona que s’hagi desta-té el 42 % de la població a la demarcació de Barce- cat per la defensa i la cohesió social de Viladecans.lona) i permet endur-se a casa, sense cap cost, fins a Segur que hem de tenir candidats i candidates. Per30 documents: 15 en paper (incloses revistes que no què no una consulta popular? No es tracta de fo-siguin el darrer número) i 15 en multimèdia (6 DVD mentar la participació ciutadana?i 9 en altres suports com CD o CD-ROM). Durant 30 Per acabar, si teniu temps i ganes, us recomano tresdies prorrogables. El mateix títol serveix per a tota visites a biblioteques ben properes que us deixaranla xarxa de biblioteques municipals i permet gaudir bocabadats (i que també podeu utilitzar): la Bibli-d’interessants avantatges en el món de la cultura, oteca Jordi Rubió i Balaguer de Sant Boi al Parc decom descomptes en museus, teatres i cinemes o en la Muntanyeta, la Biblioteca Josep Soler Vidal dela compra de llibres i música. Com una mena de Gavà al costat de l’Ajuntament i la Biblioteca Cen-Carnet Jove, però per sempre i sense comissió. tral de Castelldefels a sota el castell. Aquesta últimaPer si fos poc, això no és tot. Les biblioteques tam- va estrenar nova i flamant seu per Sant Jordi, al-bé faciliten accés a Internet, disposen de connexió guns l’anomenen “la joia de la corona”. Fins aquestWIFI i promouen diversitat de cursos i tallers com 2012 duia el nom de l’exdiputat socialista i promo-els de formació en tecnologies de la informació. tor de l’esperanto Ramon Fernández Jurado, peròTambé acullen periòdicament activitats culturals el govern municipal del PP li va canviar el nom, noi d’oci com contacontes per a nens, exposicions o sense polèmica.presentacions de llibres i conferències. Són gene- Josep GinjaumeViladecans Punt de Trobada - Núm. 61 - Desembre 2012 2
  • 3. Unes eleccions diferentsA rran de les eleccions al govern llar i donar suport a l’equip directiu per al de Catalunya, voldria comentar compliment de la programació anual del encara que d’una manera resu- centre i del projecte de direcció, el qual, en mida unes altres eleccions, tam- el marc del projecte educatiu del centre vin-bé molt importants sobretot per a les mares cula l’ acció del conjunt d’òrgans de governi els pares de la nostra mainada. Són les elec- del Consell.cions al Consell Escolar de Centre. El CEC ha d’aprovar les seves normes deEl Consell Escolar de Centre (CEC) és funcionament, es reuneix a l’inici i final del`òrgan col·legiat de participació en el go- curs i també una vegada cada trimestre. Lavern del centre. durada del càrrec de conseller és de quatreCal que les famílies coneguin bé què són anys. Les decisions del CEC es prenen nor-els Consells Escolars, quines funcions tenen malment per consens. Si no és possible ar-atribuïdes, quin paper hi poden tenir com a ribar-hi, la decisió s’adopta per majoria derepresentants de les mares i pares del centre les persones membres presents, llevat delsi quina és la millor manera d’exercir-lo. Un casos en què la normativa determini una al-repte important per a la participació real de tra majoria qualificada.les famílies en els centres educatius és trobar Al si del Consell Escolar es constitueixenla manera de col·laborar en la seva gestió i dues comissions preceptives: l’econòmicaper aconseguir-ho hi ha un òrgan de partici- i la de convivència. També hi pot haver lapació de primer ordre, el Consell Escolar de permanent, la de menjador... i d’ altres.Centre, però com sempre, no n’hi ha prou El CEC ha de ser el motor que dinamitziamb tenir les eines, cal saber-les usar amb tota la comunitat educativa i tots els sectorsconeixement i experiència. de la comunitat educativa han de conèixerEl procés electoral s’efectua per renovar la els seus acords.meitat dels membres de cadascun dels sec- La implicació de les famílies en l’educaciótors electius que integren el Consell Escolar. dels seus fills i filles augmenta el seu rendi-El CEC el constitueixen: el director o direc- ment com a alumnes (millors resultats, méstora, que n’és el president, el o la cap d’es- assistència a classe...).tudis, el o la secretària, un representant de Totes les mares i pares tenim alguna cosal’Ajuntament, representants dels alumnes, per aportar i alguna cosa per aprendre, ésrepresentants dels professors i professores, per això que us animo a participar-hi el pro-representants de les mares i pares i un re- per mes de gener quan al centre escolar depresentant de l’administració o serveis. les vostres filles i fills les convoquin.Les funcions del CEC són les que estableix Montserrat Pastor i Pujadóla Llei d’Educació. A més, li correspon vet-
  • 4. La guia del discapacitatE l 29 de novembre al Pau Picasso es va presentar la Guia de la discapacitat. Una guia que es pot trobar a internet, com deia la Idoia, regidora de l’Ajuntament de Viladecans que va obrir l’acte. La regidora va fer una àmplia explicació sobre el tema i sobre el que es pot trobar a la guia. I ara, anem al més important: l’Angelita (per Asdivi), la Maria Antònia i jo (per Caviga) vamprendre part en una taula rodona. I la gent ens va fer diverses preguntes: com vivíem la discapacitat, ambqui vivíem. A mi em van preguntar quins esports fèiem a Caviga i vaig explicar que al pati juguem a bàs-quet o a futbol i que fa unes quantes setmanes es va fer un campionat esportiu en què hi havia bàsquet,petanca, bitlles i futbol. Jo em vaig apuntar a futbol perquè m’agrada molt.La Maria Antònia va explicar que al febrer farem l’obra de teatre que vam fer al Teatre al carrer a l’Àtriumi que li feia molta il·lusió.La meva cunyada em va demanar que expliqués les meves classes de guitarra. Jo vaig a música amb unprofessor que es diu Ramon Muro, els dillus i els dijous. I tinc dues companyes que es diuen Paula i Ana, iels dijous ve un noi que es diu Rubén i ara estic aprenent a tocar “Carros de Foc” puntejant, i més endavantja veurem.També ens van preguntar si els discapacitats teníem els mateixos drets que les altres persones, i vam dirque sí, i que si algú pensa que no, està molt equivocat.A l’Angelita la van felicitar pel seu esperit de lluita a la piscina. L’Angelita va explicar que vivia sola i queanava a comprar sola. Va a botigues que ja la coneixen i l’ajuden a obrir el moneder.Va ser un acte preciós. No era un festival, però s’hi assemblava una mica. Al principi a la gent li va costarparticipar, però després estaven molt engrescats. La Idoia va haver de posar punt i final a les preguntes iens va felicitar a l’Angelita, a la Maria Antònia i a mi. I ens van demanar de fer-nos una foto tots quatre. Jordi LligadasViladecans Punt de Trobada - Núm. 61 - Desembre 2012 4
  • 5. El futur dels pagesosTranscrivim aquí les paraules de benvinguda pronunciades pel president de “+ de 1000. Històries de Sant Climentde Llobregat” a la cinquena Trobada d’Estudiosos i Centres d’Estudis d’Eramprunyà, que va tenir lloc a Sant Climentel passat 17 de novembre.“+ de 1000. Històries de Sant Climent de Llobregat”és una entitat que vol reivindicar el patrimoni deSant Climent de Llobregat, el seu paper en la his-tòria i el de la gent que ha contribuït a dibuixar elnostre poble com és.Des de fa més de mil anys els nostres avantpassatshan dissenyat un paisatge, un entorn urbà i un lle-gat oral que ens ha ensenyat a estimar la terra i queens fa sentir orgullosos de ser hereus de tantes fa-mílies pageses que durant dotzenes de generacionshan traçat l’horitzó del nostre paisatge amb la suordel seu treball.I, des de la nostra entitat, aquest és el llegat quevolem deixar perquè les generacions futures tambése’n sentin part important i encarin el futur senseoblidar mai els seus fonaments. zona? Ja sabem que, com a mínim, podrien collir perFins fa cinquanta o seixanta anys el nostre era un menjar? A Sant Climent tenim la masia de Can Mo-poble pagès i encara ens en sentim. Els nostres pa- lins i cent mujades de terres de propietat pública pergesos, els de la Baronia d’Eramprunyà, abans que a fer-ho i, segurament, en les altres poblacions de laels grans magatzems ho anunciessin, eren els que Baronia hi trobaríem d’altres instal·lacions per a unportaven la primavera a la ciutat, amb la fruita fres- projecte com aquest. Com pot ser que el mòdul edu-ca de la nova temporada; no arribava mai el fred catiu més proper a la terra i a la nostra regió, sigui desense que els caquis, les cols o els bolets que es co- formació forestal i s’imparteixi a Barcelona? No seriallien als boscos arribessin als barcelonins des de les més adequat fer-lo en un lloc com Begues?nostres terres. Ens queden massa perquès i se’ns acaba el tempsEls temps han canviat molt... però hem de deixar de poder-los respondre.anar morint als pagesos que ho feien possible? Hem En aquesta jornada volem donar les gràcies als pa-de deixar morir aquestes terres nostres tan produc- gesos que encara queden, per mantenir-se i mostrartives? Les àrees de desenvolupament industrial i les el seu coratge. Per aquest motiu hem volgut queinfraestructures ja se n’han menjat una gran part. fossin presents en la nostra Trobada en forma d’unaMassa sovint s’oblida el valor d’aquestes terres, petita reproducció d’una parada de venda de verdura as’oblida la gent que ja hi treballa i apareixen visio- la menuda, on veiem tota una gala de productes delnaris, que sense posar-se pedres al fetge hi projec- Pla del Llobregat i de la nostra muntanya. Moltíssi-ten grans complexos d’oci de focs d’artifici sense mes gràcies als que hi han col·laborat.sentit, prometent milions de dòlars d’inversió i mi- Gràcies als seus pebrots i a la seva persistència s’obrelers de llocs de treballs ficticis. un fil d’esperança. Les noves formes de comercialit-Per què s’obliden dels pagesos que ja hi són i hi tre- zació, els nous productes i la recuperació d’anticsballen? Per què ningú parla de recuperar les terres cultius aporten cultura, moviment econòmic i nousermes i dignificar la professió? Posa’ts a fer... per llocs de treball. A més, tot el que cullen permet laquè no es crea una Zona Especial de Protecció Pa- seva comercialització de proximitat i la contribuciógesa, per a l’espècie en perill d’extinció que repre- a la sostenibilitat ambiental, a la reducció d’emissi-senta la nostra gent pagesa? Bé que ho han fet amb ons en transport i a la millora de la qualitat de lesels ocells... verdures i fruites que arriben al consumidor fres-Per què no es crea al Pla del Llobregat un mòdul de ques i acabades de collir.formació professional agrària bàsic per a estudiants Protegim-los. I a ells, moltes gràcies per continuari gent sense feina, a qui posteriorment l’administra- estant amb nosaltres.ció faciliti el lloguer de les terres ermes de la nostra Jaume Vendrell CondeminasViladecans Punt de Trobada - Núm. 61 - Desembre 2012 5
  • 6. Viladecans: el llibre del bon amorE l llibre de Josep Lligadas, ons de casa, la dels nens, la de la Viladecans, els llocs i les histò- planxa, els noms populars els po- ries, publicat pel Grup Tres sava la gent, gairebé per plebiscit. Torres, és un llibre sobre la Eren noms que anaven per feina,memòria de les pedres, de la gent i de llocs, d’esdeveniments o de ca-dels noms de Viladecans. També és mins que portaven a algun lloc. Eluna declaració d’amor a Viladecans. Josep suggereix que seria bo plan-I com tota declaració d’amor, està tejar-se despullar les plaques deescrita en primera persona del sin- personatges i tornar el vell nomgular i del plural. amb que la gent els anomenavaEl llibre adopta l’estil d’una guia, espontàniament. El nom populard’un viatge, per demostrar que Vi- sempre té darrere una història deladecans no ha començat de zero fa la terra, del lloc o de la gent, unacinquanta anys, i invita al lector a un pregunta o una resposta.passeig per tot el terme, començant El llibre és també una didàcticapels camps, a una pujada a l’ermita lliçó d’història local, amb una ecu-de Sales, una baixada al centre de la mènica, excel·lent i àmplia biblio-Vila i un recorregut pel nucli urbà històric i pel no grafia sense complexos, muda demostració de quetan històric, fins baixar fins el mar, tornar i acabar a Viladecans comença a sumar xifres i lletres. És unSant Ramon. Paga la pena acceptar l’oferiment del llibre que jo recomanaria com a assignatura als ins-Josep i anar amb el llibre a la mà i passejar per Vila- tituts, però sobretot com a manual ciutadà d’auto-decans amb ulls de primera vegada, com un turista ajuda, perquè és un bany d’autoestima que ajudaen una ciutat estrangera. a esborrar la frontera de doble direcció, invisible iÉs que, a més a més, el Josep escriu molt bé i descriu desconfiada, entre el Viladecans que pronuncia lesencara millor. En companyia d’unes fotografies dobles erres molt llargues i se sap el nom de pila deexcel·lents, el seu text és precís en les descripcions les cases, i el Viladecans que té les erres i les arrelscom els naturalistes del segle XVIII quan portaven curtes, perquè amb el temps es faran llargues.noves de terres, animals i herbes desconegudes. Ell I una penúltima raó: en aquests moments d’infelici-il·lustra sobre torres de barons, palaus modernistes tats col·lectives, la seva lectura contagia optimismeamb intriga d’herència, cases de maçons, o sobre civil. Optimisme crític, convençut que tot és possi-el perquè el carrer Major és tan poc major. Indica ble encara.qui es qui, on és cada lloc, cada camp, cada fines- José Luis Atienzatra, com qui dibuixa el mapa d’un tresor abans desalpar per tornar vint anys després. La veu del nar-rador no és desinteressada, és una veu interessadai curiosa que sovint s’aparta del camí i ens explicacoses i més coses, des de l’herència Modolell a quètenen en comú xupets i aljibes.Viladecans, els llocs i les històries reivindica vint-i cincllocs i la memòria dels noms. Els noms es perdencom es perden les pedres, però de més ràpida ex-tinció, perquè la seva erosió és l’oblit. Lligadas ex-plica quan les cases dels carrers tenien el nom delpropietari i proposa fer memòria amb una placa.Ara només tenen nom les botigues. Com que somtants, practiquem el desconeixement i amaguem lesnostres vides en l’ordre sense significat del núme-ro. Lligadas ens pregunta si és vici o virtut posarnoms als carrers que ja el tenien, com el carrer de Presentació del llibre al Centre Cultural Sant Joan, el pas-l’Escaleta. Així com nosaltres bategem les habitaci- sat 30 de novembre, amb Josep Lligadas, Encarna Gar- cía i Jaume Vendrell.Viladecans Punt de Trobada - Núm. 61 - Desembre 2012 6
  • 7. La V Trobada d’Estudiosos i Centres d’Estudis d’EramprunyàE l passat 17 de novembre es va fer a Sant Climent, organitzada pel grup “+ de 1000 històries” la cinquena trobada d’estudio- sos de la Baronia d’Eramprunyà. Vilade-cans va presentar dues ponències. La primera, pre-sentada per Josep Lligadas del Grup Tres Torres, estitulava “La parla del Viladecans pagès: els noms,els llocs, les coses, les formes d’expressió”, una xer-rada prou explícita de com s’ho han fet venir elsnostres conciutadans a pagès a l’hora d’enumerartot allò que els envolta: els familiars, els estris de lafeina i els llocs on treballen. I la segona, presentadaper Manuel Luengo, duia per títol “L’estructura dela propietat agrària en el Viladecans de la dècada Intervenció de Manuel Luengode 1930”, on partint de l’amillarament de 1931, ensva explicar quina era l’estructura de la propietatagrària de Viladecans durant aquella dècada.La trobada, que ja és un clàssic per tots els que ensagrada conèixer alguna cosa més de tot allò que ensenvolta, es va centrar en el mon a pagès i la proble-màtica que es troben aquells que encara viuen delcamp, de les feines que no són prou rendibles si notens la primera peça de temporada i de les pressionsque reben, com a exemple, tot el que ha passat ambl’Eurovegas on es volien canviar escarxofes per mà-quines escurabutxaques. En Jaume Vendrell de SantCliment va posar el to reivindicatiu demanant queles terres de cultiu continuïn sent la font de vidaque han estat durant tants segles. També hi va ha-ver curiositats com la projecció d’una pel·lícula re- Intervenció de Josep Lligadascuperada sobre la matança del porc als anys 60, pels L’organització, en tot moment esplèndida, va in-participants de Castelldefels, o l’explicació d’en Xa- cloure dins la trobada una visita al Museu d’Einesvier Sánchez de Sant Boi dels enigmes i misteris de de Pagès de Sant Climent, on es guarden les einesles masies de l’antiga Quadra Llor. Destacar igual- del camp del nostres veïns climentons. Per cert quement la ponència d’en Víctor Mata de Begues sobre la col·lecció d’eines és prou bona, però la de carrosla restauració de les estructures de pedra seca i d’en de fusta és espectacular, tant pel nombre com pelJosep Campmany de Gavà sobre la condició pagesa seu estat de conservació. No us la podeu perdre,al segle XVII, on es relacionava la propietat de la aprofiteu per veure-la quan sigui oberta.terra amb els conflictes de aquell període. Vicenç Castelló SolinaViladecans Punt de Trobada - Núm. 61 - Desembre 2012 7
  • 8. Ressaca post-electoralL a nit del 25N và- subestimat la ciutadania. rem aconseguir Una ciutadania que ens una fita increï- ha demanat que portem ble, vàrem pas- el país cap a la llibertatsar de cinquena força del nacional sense oblidar-Parlament de Catalunya nos ningú pel camí, fenta segona. Tot això en dos una oposició valenta aanys i fent una enorme re- un model econòmic inovació de les estructures social que no compartim,del nostre partit. Les coses i demostrant que es pots’han fet bé i hem estat re- afrontar la crisi des d’uncompensats. A pesar de la altre prisma.campanya mediàtica, delmenyspreu cap a la nostra un gran error de càlcul, aquesta Estem vivint momentsformació i del missatge Massià- pel·lícula només la pot escriure excepcionals, i la gent ja hanic, la ciutadania ens ha fet con- la ciutadania, la qual té voluntat demostrat que per a aquestsfiança perquè ha vist que hi ha pròpia, és intel·ligent i disposa de moments no vol una majoriauna altra manera de fer les coses: llibertat i capacitat de decisió.  excepcional, sinó una maneraeducada, humil, honesta, valen- excepcional de fer les coses. Per Així que amb la boca pastosa això serem coherents amb tot allòta, clara discursivament, peda- per la borratxera electoral tota que hem dit durant la campanya,gògica, respectuosa... la maquinària proMassianisme per això demostrarem que hi haEl matí del 26N el país es va llevar es va posar en marxa de nou una altra manera de fer política,amb una enorme ressaca. Ningú contra Esquerra Republicana. perquè sinó perdríem tota las’esperava els resultats de la nit Ens havien menystingut, havien nostra credibilitat.anterior. Sobretot aquells que es cregut que ja no mereixíem aquestvan esforçar per controlar el guió esforç, però ves per on, nosaltres Bàrbara Lligadasde la pel·lícula. Però van cometre hem après dels errors i no hem Viladecans amb qui ens necessita Càritas cada any per aquestes dates organitza a moltes ciutats i pobles la recollida d’aliments. Vila- decans també hi col·labora: els voluntaris de Càritas, parròquies, esplais i persones d’altres entitats participen en l’organització i la realització d’aquesta recollida d’aliments. Els llocs on es fa la recollida són les escoles de primària i secundària tant públiques com concertades, també en els centres comercials, supermercats i botiges. En cada parròquia hi ha un local on s’hi poden portar aliments. En els locals de l’associació de veïns del barri de Sales juntament amb la parròquia de Santa Maria Magdalena ja fa anys que s’hi fa la recollida d’aliments, i aquest any les entitats que fan les activitats en aquests locals s’hi han volgut adherir i han organitzat activitats per poder recollir diners i fer més gran l’aportació a Càritas. Hem de donar las gràcies a totes les persones i voluntaris que desinteressadament fan l’aportació de temps, aliments i diners per a aquest gran projecte d’ajuda als qui no tenen res per menjar. Càritas avui i sempre ha estat al costat dels més necessitats. Moltes gràcies Carme ReguantViladecans Punt de Trobada - Núm. 61 - Desembre 2012 8
  • 9. Caviga surt al carrer El 3 de desembre té lloc el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat. A Viladecans, Asdivi (Associació per a la integració de persones amb discapacitat a Viladecans) i el taller ocupacional Caviga van prendre part en dos actes molt participats: la presentació de la Guia de la Discapacitat, de la qual en Jordi Lligadas en fa la crònica en aquest mateix número, i una festa, el dia 1, a Can Xic que va ser també tot un èxit. Però avui que s’han assolit tants canvis importants en l’atenció a les discapacitats, les retallades posen en perill tant la qualitat d’aquesta atenció com la supervivència d’algunes de les entitats que hi treballen. Per tot això, el dia 3, els homes i dones de Caviga van concentrar-se a la plaça de la Vila. Aquí teniu els fragments més significatius del manifest que van llegir en finalitzar el seu acte reivindicatiu:«Les persones amb discapacitat lluitemperquè ens considerin ciutadans de pledret. Volem participar en la societat, en lanostra comunitat i als nostres barris.Sabem molt bé que tenim drets i obligaci-ons. Els nostres drets estan reconeguts enla Constitució Espanyola de 1978. Aques-ta constitució és la mateixa per a tots elsespanyols amb i sense discapacitat. Elsdrets també estan recollits en la Conven-ció Internacional de Nacions Unides sobreels drets de les persones amb discapacitat.Aquesta convenció diu que els nostresdrets s’han de complir com els de la restade ciutadans. • Demanem a jutges, advocats, metges i fiscals queNo obstant això, cada dia vivim situacions en què ens coneguin i que s’informin. Han de conèixer bémolta gent no respecta els nostres drets: abans de signar les nostres sentències d’incapaci-• Altres persones decideixen per nosaltres sense te- tació. Som capaços de fer moltes coses i prendre nir-nos en compte. decisions!• Sentim que no ens tracten amb respecte i que ens • Necessitem ciutats i pobles accessibles per poder discriminen. participar, entendre la informació, passejar pels carrers i entrar en els llocs públics. Pregunta’ns• Molts de nosaltres estem incapacitats. Per això no com fer-ho. Volem col·laborar amb vosaltres per ens deixen votar. aconseguir-ho entre tots.• Ens trobem amb barreres arquitectòniques que • L’educació és un dret de tots. Demanem ajuda als ens impedeixen moure’ns amb llibertat. També professionals i les Associacions de Mares i Pares ens trobem amb cartells informatius que no en- per tenir una educació de qualitat. tenem. • Dia a dia ens formem per treballar. Exigim que• Durant anys ens preparem molt bé en Centres les empreses i administracions compleixin amb Ocupacionals, però després no tenim oportuni- la llei, i reservin ocupació per a les persones amb tats d’aconseguir treball. discapacitat. Exigim als sindicats que ens defen-• Molts de nosaltres no podem tenir una parella i sin. formar una família. Altres persones ens neguen • Ens preparem per ser independents i viure com la sexualitat. qualsevol persona. Podem fer-ho. Només necessi-• Ens impedeixen participar en la comunitat com la tem suport per a aconseguir-ho. resta de ciutadans i ciutadanes. • Exigim als responsables d’associacions veïnals,Per tot això, reivindiquem el següent: culturals, esportives i d’oci que compleixin les• Volem un tracte d’igual a igual, d’adult, de ciu- normes d’accés a les seves instal·lacions. Igual tadà. Per això, necessitem el suport dels governs que nosaltres complim amb totes les normes que i els mitjans de comunicació. Necessitem que els ens exigeix la societat». mitjans donin a la societat una imatge positiva i inclusiva de nosaltres. Mercè SoléViladecans Punt de Trobada - Núm. 61 - Desembre 2012 9
  • 10. la mirada aguda secció a càrrec d’Eio Ramon Gamba roja pintada (Tringa erythropus) Remolar-Filipines 12/10/2011 Habita la tundra pantanosa d’Euràsia boreal. A l’estiu el plomatge gairebé negre, i a l’hivern, molt semblant al de la gamba roja, però més clar, amb les parts superiors tacades de blanc i sense vora blanca a les ales. El bec és brunenc, amb la base de la mandíbula inferior roja i les potes d’un roig fosc a l’estiu i ataronjat a l’hivern. Habita al nord d’Europa, hiverna al nord Àfrica, a la Mediterrània i al sud d’Àsia, i és oca- sional als Països Catalans. Font:enciclopèdia.cat.Viladecans Punt de Trobada - Núm. 61 - Desembre 2012 10
  • 11. Recerca històrica Una emissora de ràdio a Viladecans en la frontera entre la república i el franquismeM atí del dissabte 9 de maig de 1936. va arribar la precepti- L’alcalde Llorenç Puig es dirigia per la va llicència d’obres a carretera del Prat a la cita que cap al mans de l’arquitecte migdia havia concertat amb un grup municipal, Josep Ca-d’homes de Barcelona que l’esperaven a l’indret de naleta.5 Ens situem enles Ràfoles. El batlle de Viladecans havia acceptat el Ple de l’ajuntamentrepresentar l’ajuntament en els actes protocol·laris del dia 21 de març dede col·locació de la primera pedra de la futura 1931 –a només mes iemissora que Ràdio Associació de Catalunya esta- mig de l’acte de col·va construint als afores del poble.1 De fet, dos dies locació de la primeraabans de l’acte s’havia rebut la invitació formal sig- pedra que citàvem–6 inada per en Pau Llorenç i Gispert, president de la en ell l’ajuntament es Logotip i adreça de la Coo-cooperativa del mitjà de comunicació.2 En aquesta donava per assaben- perativa Ràdio Associació deinvitació, es recordava a l’alcalde que la construcció tat, oficialment parlant, Catalunya. AMVA, Fons Ajun-de l’emissora beneficiaria a la població, tot reconei- dels desitjos construc- tament de Viladecans, Cor-xent-li l’interès personal que sempre havia mostrat tius de Ràdio Associa- respondència general d’en- trada,7 de maig de 1936.en la solució de les gestions que la societat barcelo- ció de Catalunya. I nonina havia portat a terme en els darrers mesos. només això, sinó que elsEn efecte, el projecte de l’emissora ja feia mesos que regidors reunits aprovaven tàcitament el projecte,s’havia anat madurant, tant des de la cooperativa tot condonant a la cooperativa l’arbitri municipalcom des de l’ajuntament mateix. Com a mínim des d’edificacions i drets d’instal·lació de motors si adel mes d’abril de l’any anterior, moment en què canvi el sol·licitant es feia càrrec de l’arranjamentla societat barcelonina havia decidit comprar una de la carretera del Prat i hi emprava part de la màfranja allargassada de 29.582 m2 propera a la via del d’obra aturada local existent.tren, mitjançant cinc pagaments anuals per un va- Per tant, amb l’atorgament de la llicència d’obres delor de 9.500 pessetes cadascun.3 Mesos després, Rà- l’emissora, l’ajuntament assolia el condicionamentdio Associació de Catalunya pressionava davant de de la carretera del Prat sense gaire esforç pressu-l’ajuntament de Viladecans per aconseguir l’arran- postari. De retruc, el poble podria sortir als diaris ijament de la carretera del Prat, pas previ i necessari al mapa de les infraestructures de les telecomunica-per a poder iniciar les obres de la futura infraes- cions de Catalunya. Tot plegat, en un context en eltructura de les Ràfoles.4 Finalment, ja entrat el 1936, qual Ràdio Associació de Catalunya ja feia alguns anys que s’havia convertit en la nineta de les oïdes1 L’Arxiu Nacional de Catalunya custodia, entre les fotogra- radiofòniques de la Generalitat republicana. Un de-fies del fons dels autors Josep, Joaquim i Xavier Brangulí, unaimatge de l’acte que detallem del 9 de maig de 1936. Aques- tall no gens menor del qual devia ser ben conscientta imatge es pot contemplar en enllaçar l’adreça web: http:// tant el republicà Llorenç Puig com també bona partextranet.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/. Després només del seus companys de consistori. En tot cas, devi-cal fer una cerca documental amb el terme “Viladecans” i con- en pensar que allò aniria de forma més reeixida sisultar seguidament la instantània digitalitzada que esmentem el comparaven amb aquell projecte d’aeroport quedins del fons Brangulí (fotògrafs). En ella, a la dreta, s’identifical’alcalde Llorenç Puig probablement envoltat d’altres membres també uns homes de Barcelona van voler situar endel consistori viladecanenc; al centre i a l’esquerra s’hi veuenels representants de Ràdio Associació de Catalunya. va acordar que es convocaria als beneficiaris de l’arranjament2 AMVA, Fons Ajuntament de Viladecans, Correspondència amb grava de l’antic camí del Prat, per tal de valorar quina se-general d’entrada. Carta adreçada per la Societat Cooperativa ria l’aportació de l’ajuntament. Els beneficiaris eren els senyorsde Ràdio Associació de Catalunya a l’alcalde de Viladecans, 7 de Eduard Gelabert, Francesc Plans i Ràdio Associació de Catalu-maig de 1936. nya, S.A.3 Informació extreta del web http://www.radioassociacio. 5 AMVA, Fons Ajuntament de Viladecans, Llicènciescom/Patrimoni.htm d’Obres, 1936.4 AMVA, Fons Ajuntament de Viladecans, Llibre d’actes del 6 AMVA, Fons Ajuntament de Viladecans, Llibre d’Actes delPle de l’Ajuntament, 17 de desembre de 1935. En aquest Ple es Ple de l’Ajuntament, 21 de març de 1936.Viladecans Punt de Trobada - Núm. 61 - Desembre 2012 11
  • 12. terrenys de Gavà xions, els magatzems, les oficines i altres estances i Viladecans, entre auxiliars. 1933 i 19347. Aquell fou realment un projecte que es va executar Altrament, aquell ràpidament. Potser cap a l’estiu del 1936 ja estava projecte de l’emis- gairebé enllestit. I diem gairebé perquè, pel 18 de sora era un valor juliol d’aquell any, faltava encara el més important: segur que es vivia l’emissora pròpiament dita, la qual setmanes abans amb total optimis- els encarregats catalans havien encarregat i gaire- me. Per a la radi- bé comprat a la casa Telefunken alemanya. Òbvi- odifusió catalana, ament, esmentar el 18 de juliol del 36 a ningú no lluny havien quedat se li escapa que és la data de l’inici de la Guerra ja els anys foscos Civil. Cap a aquells dies d’inici de la guerra i de la de la dictadura de revolució, la pesada emissora de 25 kw va arribar Primo de Rivera en embalada a la frontera francesa, però mai va passar què es veié com Rà- a Catalunya. No obstant, sí que passà a Espanya,L’emissora de ràdio de les Ràfo- dio Barcelona EAJ-1 concretament a l’Espanya totalitària que aviat seriales, gairebé construïda l’any 1936. –l’emissora degana comandada per un general dictador. Al cap i a la fi,AMVA, Col·lecció Royo Pérez fundada per la ca- el que va passar és que l’emissora esdevingué un talana Associació regal de l’Alemanya de Hitler a l’Espanya nacional,Nacional de Radiodifusió– era absorbida per la la qual la posà en mans de l’aparell propagandísticcentralista Unión Radio Madrid. Des del 15 d’abril de l’exèrcit sollevat contra la república.9del 1931, però, en el context de la Segona República, L’emissora Telefunken arribà poc després a Sala-els homes de l’Associació Nacional, ja amb el nom manca i serví per posar en funcionament la primerade Ràdio Associació de Catalunya EAJ-15, s’havien estació de Radio Nacional de España. I des d’aquellaposat al servei de la Generalitat de Macià i Com- estació, sis mesos justos després de l’anomenat Díapanys, havien decidit convertir la seva societat en del Alzamiento Nacional, concretament el 19 de genercooperativa, havien inaugurat una emissora tant a de 1937, el locutor Fernando Fernández de CórdobaLleida com a Girona i ara, entre el 1935 i 1936, es dis- donava per iniciada la història de la radiodifusióposaven a fer un salt endavant amb el nou projected’emissora a Viladecans. La radiodifusió catalanabullia d’entusiasme i fins i tot, els seus responsableses deixaven enlluernar per experiments com l’asso-lit el 21 de maig de 1932 on un grup d’investigadorsque treballaven per a la RAC aconseguiren emetrela primera fotografia a través de la ràdio.I justament per experiments com aquells cal enten-dre la transcendència de l’emissora que al 1936 esvolia construir a la nostra vila. Fins i tot cobejavaen el seu interior un projecte més agosarat: la d’es-devenir la primera emissora de televisió de Ca-talunya, de l’Estat i de tota l’Europa meridional.8 Detall del pànol de l’edifici central de l’emissora de RàdioLes seves proporcions projectades no enganyaven Associació de Catalunya a Viladecans.AMVA, Fons Ajun-a ningú: una imponent antena a tocar d’un edifici tament de Viladecans, Llicències d’obres, 1936.de dues plantes, amb cos central i dos cossos late-rals, on compartirien espai els nombrosos operaris franquista amb aquestes paraules: “Atención, hablai transmissors de l’emissora entre la sala de conne- España...”10. I mentrestant, a Viladecans, l’esquelet de la malaurada i per força silenciada emissora de les Ràfoles esdevenia el símbol rovellat d’un projecte7 Sobre aquest projecte frustrat podeu consultar el llibre dePau Vinyes i Roig, La ciutat republicana s’enlaira. L’Avantprojecte frustrat de modernitat generada per una Repúblicade l’aeroport de Barcelona (1931-1934), Barcelona, LlopRoig, 2011. que aleshores era colpejada i que després seria aban-8 Per a més informació sobre aquest projecte es pot consultar donada pels uns i aixafada pels altres.el llibre de Francesc Canosa titulat República TV. La Catalunyade la primera televisió, Barcelona, Duxelm, 2009. Per a un breu Xavier Calderé i Belesment sobre aquest estudi i sobre el projecte de televisió enterrenys viladecanencs també es pot consultar l’article de Josep 9 GARRIGA, Teodor, La meva vida i Ràdio Associació de Cata-Ginjaume De com la Televisió de Catalunya podria haver nascut a lunya, Proa, Perfils, 1998, pàg. 53Viladecans molt abans dels 80, aparegut en aquesta mateixa revis- 10 Informació extreta al web commemoratiu dels 75 anys de Rà-ta que llegiu ara, el novembre de 2011. dio Nacional de España. http://lab.rtve.es/historia-rne/Viladecans Punt de Trobada - Núm. 61 - Desembre 2012 12
  • 13. Històries viladecanenques secció a càrrec d’Andreu Comellas Joan Masgrau i Marcet, l’alcalde (2a. part)C ontinuant l’aproxima- han passat com un ció al viure d’en Joan vent de tramun- Masgrau, fixem-nos, tana. Parlo de la llegint l’extracte de la gent gran, aquellasentència del Consell de Guerra que com jo (setan-que el va condemnar, que fàcil ta anys) voldríemera l’anorreament en la dictadura. que el temps alentísNo va ser el cas d’en Joan, ell ja la seva marxa, queles havia vist i viscut de tots i molt ens donés espera apitjors colors. resoldre els petitsParem atenció també al paràgraf i grans problemes.“tuvo solicitado su ingreso en la Ma- Però això... sols hosoneria”. Sabeu que en Masgrau pot “aquest ser mis-mai va ser militant del PSUC. A teriós, gran arqui- Proclamació de Joan Masgrau com a alcalde el 19 d’abril de 1979. (Fotografies d’Anton i Jaume Muns)la candidatura de les eleccions del tecte, que va cons-79, hi va anar com a independent, truir tot el que ens ïns ens saludàvem, ho feia esbi-quedant al marge de la disciplina envolta” i ens fa pensar i sofrir, però aixant la mirada i acotant el capdel partit. El que no hi ha manera del qual ningú encara ha aconseguit amb un petit somriure murri, comde saber, és si mai va ingressar a desxifrar el secret, tot i que hi ha qui dient-me: “Sé per on vas i de quècap lògia maçònica, després d’ha- en viu i ho explota. I això ja té molt vas paio, ànims, vinga!” I jo, ve-ver admès en Consell de Guer- a veure amb el que jo deia. Podem ient el que sospitava o sabia, emra haver-ne demanat l’ingrés en observar també, en la seva darre- sentia recolzat i li contestava ambtemps de la República. Però si ens ra frase, que entre la clerecia segu- un adéu semblant al d’ell, acom-fixem, per exemple, en les saluta- rament no hi deuria tenir massa panyat d’un suau assentiment decions com Alcalde dels programes amics i el mateix a la recíproca, cap mostrant-li reconeixementde Festa Major que ens deixà es- quan el tancaren, parlant de l’em- i venint-li a dir sense obrir boca:crits, podrem deduir que era amb presonament, el Senyor Rector, al “Au, que ja queda poc! Ets a puntl’ideari maçònic amb el que més seu germà Ramon li esbarrà: Què de jubilar-te però encara viuràss’avenia. et creies?, que ton germà passaria temps de llibertat”. sense purgar la seva joventut?En la de 1979 havia fet servir les Va tornar a l’àgora política a co-paraules: “s’agermanaven” i “espe- D’això que, havent sortit de la mençaments de l’any 1976. En-rit d’agermanament” referint-se a “Modelo” amb quaranta-nou torn del projecte de Depuradorala gent de l’antigor. En la del 1980 anys fets, extremà la prudència en de la Murtra, aleshores en períodeparlava de ...una Festa Major que aquest nou exili interior, minvant d’informació pública, se’l comen-trenqui les tendències de la societat la vida social i perdent el somriu- çà a veure xerrant i discutint, araactual al tancament en nuclis reduïts re. A la fi dels anys seixanta, en amb l’un ara amb l’altre, pagesosi particulars, i que fomenti la relació espera de la mort del dictador i a sobretot, sobre la millor ubicació ihumana, l’amistat i la “fraternitat”. falta de força suficient per fer-lo abast del projecte. Fou al voltantFins aquí res especial, perquè caure, ja no li recordo el posat ale- de les primeres eleccions, les del“fraternitat” i “agermanar-se” són gre travessant la carretera a l’hora 1977, i el retorn d’en Tarradellas aparaules no sols de la maçoneria, d’anar al magatzem a buscar una l’octubre, que la prèdica políticaencara que en desús molta gent mica de nitrat, o el producte agra- ja era amb tothom i començà a serles tenia com a pròpies, i més el ri de la Shell que fos. reconegut com a interlocutor, finsmón cristià. Però, en la del 1982 Però no perdia l’olfacte polític. i tot per l’alcalde Parellada perdeixant palès el pensament més Prèviament a la mort de Franco, ajudar-lo a interpretar el que suc-personal deia: ...tenim tres anys en clandestinitat encara, quan ens ceïa en el començament de l’ano-més de la nostra vida. Tres anys que vèiem pel carrer i com a bons ve- menada transició democràtica.Viladecans Punt de Trobada - Núm. 61 - Desembre 2012 13
  • 14. tenia l’hospital tancat, ni tan sols mangà per correspondre a la il· tenia ambulatori. D’escoles bres- lusió viladecanenca de canvi, en sol cap, evidentment, però d’Ins- un marc de crisi econòmica que titut de Batxillerat tampoc. Sí que tancava fàbriques a dojo i amb tenia dotzenes de carrers per as- una manca de serveis públics i faltar i un clavegueram a mitges privats com a pocs pobles del Baix que s’embussava arreu. Un cine- Llobregat. Fou en la renovació ma a punt de tancar. Un Centre permanent d’aquest entusiasme,Joan Masgrau amb el grup munici- Parroquial sota mínims, i un Can sal del viure, que en Joan tingué lapal del PSUC. Sellarés a punt de tancar portes, seva millor virtut. com a únics centres culturals. Cap Jo en tenia 27 i era el quart de laI, com va ser que va anar de cap piscina i només una pista poli- llista i reconec que no tenia ni lade llista del PSUC? esportiva, la de la Riera. Alguns meitat d’aquesta sal. El meu op-Quan va ser l’hora d’encarar les carrers tenien, fins i tot, bombetes timisme de la voluntat no acon-eleccions municipals de l’any de llum en alguna cantonada. El seguia equilibrar-se amb el pes-1979, al PSUC no li sortien els cementiri tenia només una dotze- simisme de l’anàlisi, que semprecomptes. El PSC-PSOE tenia totes na de nínxols disponibles, quan partia del fet que Franco s’haviales de guanyar a la vista de com en aquella època morien quinze mort al llit com a Cap d’Estat. Llas-havien anat les eleccions generals. viladecanencs cada més i enca- trat per una bona crisi personal,En la seva anàlisi de situació no- ra no s’incinerava. A beisbol es només vaig aguantar el primermés s’entreveia la victòria electo- jugava en un descampat a tocar any de regidor. Paral·lelament, elral si, a més a més d’equilibrar la del Poblat Roca i de l’únic camp PSUC s’esquerdava sense havercandidatura de la millor manera de futbol. Una biblioteca de Cai- trobat mai un bon inseriment enamb bons representats territorials, xa Catalunya amb sis taules i no la legalitat i esdevenia un magresectorials i socials representatius gaires llibres. Un escorxador que instrument per a la militància. Elde tot el poble guanyant entre els ja no podia escorxar. La Torre del desencís tenia oberta la primeranouvinguts, treia un bon resultat Baró a punt d’ensorrar-se, la Torre escletxa.o aconseguia guanyar entre els Roja rebregada d’igual manera ique ja hi eren abans dels anys cin- A l’alcalde Joan Masgrau li bastà ocupada per una mini-comissariaquanta i seixanta. per arribar a la fi del mandat, te- de la Policia Nacional. De jardins nir sempre present estar al serveiPer altra part també, tenint en dos, el de la Torre Modolell i el de d’aquell concepte de “Fraternitat”compte com s’anaven perfilant les l’interior del Grup Sant Jordi. Ni après a les clases del CADCI l’anycandidatures dels partits emer- Notaria, ni Registre de la Propi- 1934, per poder aguantar la malagents a finals de 1978 i quin po- etat. Ni estació de tren. A l’asis- bava d’alguns i el poc ajut fruitdria ser el consistori resultant, es tència social s’hi dedicava una de la inexperiència de quasi tots.feia evident i necessari que el nou persona quatre hores a laalcalde hauria de ser un bon dipo- setmana. De runes d’obra,sitari de respecte, afegit al degut qualsevol solar n’era plea l’autoritat conferida, per contro- i també les rieres. Quanlar les maneres d’alguns regidors plovia ens negàvem i amassa farcits d’ambició personal l’alçada de la Punyaladai dubtosa voluntat de servei. Dit la carretera quedava ta-d’altra manera: amb poc tarannà llada en els aiguats de tar-democràtic. dor. Als valls i corredoresAquestes foren les raons princi- dels camps, a la Murtra ipals per les quals el Partit Socia- el Remolar ni granotes nilista Unificat de Catalunya li oferí anguiles ni polles, això sí, Joan Masgrau a la manifestació per les esco-encapçalar la candidatura. D’afe- de restes industrials d’olis,les el 18 de setembre de 1979.gitó, aquesta tria esvaïa la possibi- crom, mercuri i asbestos flu- Pretengué la reelecció amb el PCClitat de disputes internes per anar int o condimentant sucs per regar l’any 1983, però la trencadissa delal capdavant i qualsevol altra reti- fruites i verdures als camps, tants PSUC i el seu desballestament acència. La seva condició d’exiliat com en volguéssiu... Aturo l’in- Viladecans havia deixat la cosai repressaliat del franquisme de ventari. com a impossible. Fou un bon al-l’any 1961, hi va ajudar. En Joan Masgrau estava, doncs, a calde. En Jaume Monfort, succesorLlavors, el 1979, Viladecans tenia punt de fer 67 anys quan amb el del seu succesor del PSC-PSOE, esja 42.000 habitants i no solament PSUC guanyà les eleccions. Amb trobà un camí ja ben desbrossat. tot l’entusiasme del món s’arre-Viladecans Punt de Trobada - Núm. 61 - Desembre 2012 14
  • 15. conèixer càrrec del Grup Tres Torres secció a viladecans Ara ve Nadal, posarem el porc en salL a nit de Nadal a Viladecans, és més que Les cançons habitual veure el traginar de gent i cotxes que s’afanyen per anar a casa dels famili- Les cançons de Nadal viladecanenques no diferei- ars a celebrar l’àpat familiar de Nochebue- xen de les de la resta de Catalunya. Entre elles po-na. Com també és habitual que molts conciutadans driem anomenar “El dimoni escuat” , “El rabadà”nostres celebrin el dejuni del ramadà i la posterior o “Fum Fum” com a exemple de les més festives. Ofesta del sacrifici o del xai. bé d’altres de més serioses com “El noi de la mare”, “El desembre congelat”, “Les dotze van tocant” oAquestes celebracions que avui formen part de la l’“Anem a Betlem”.quotidianitat viladecanenca, eren pràcticament in-existents no fa pas gaires anys enrera. És per això, Voldríem destacar, però, un parell de cantarelles,que en aquest article d’avui, aprofitant que som al totes dues amb el mateix títol: “Ara ve Nadal”. Ladesembre, explicarem quins són els diferents ele- primera, molt coneguda, té moltes versions tot i quements o celebracions del cicle nadalenc en la tradi- el començament sempre és gairebé el mateix: “Aració pròpia viladecanenca, enmarcada, com és natu- ve Nadal, matarem el gall i a la tia Pepa n’hi daremral, dins del costumari català. un tall”. La segona cantarella, també manté consi- derables variacions en la lletra segons els diferents indrets del nostre país, i que fins i tot en alguns llocsEl pessebre s’utilitza per fer cagar el tió. En el cas de Viladecans es canta com a cançó de Nadal per a la mainada. Aquesta versió que us oferim a continuació és la pròpia de Viladecans, tot i que hi pot haver petites variacions segons les famílies. Fixem-nos, però, en tot cas, que és un text extraordinàriament surrealis- ta, ple d’expressions sense sentit, incomprensibles. I aquí està la seva gràcia. Diu així: Ara ve Nadal, posarem el porc en sal, la gallina a la pastera, el pollí dalt del pi,Quan la nostra ciutat era poble i la molsa no forma- toca, toca el violí,va part de les espècies vegetals protegides, el mun- que ara vénen bous i vaques,tatge del pessebre es convertia en tot un esdeveni- les gallines amb sabatesment en la majoria de les famílies viladecanenques. els capons amb sabatons.En primer lloc s’anava al bosc de la masia de cal Correu, correu, minyons,Ginestar o fins hi tot a Sant Climent a buscar molsa, que el vicari fa torrons,pedres, brots d’atzavara i també branques de bruc la guineu els ha tastat,per simular arbres. Amb tot el material a punt s’ini- diu que són un poc salatsciava el muntatge del pessebre en el qual hi partici- Ai el brut, ai el porc,pava tota la família i que encantava sobretot als més ai el cara de pebrot.petits. N’hi havia des de més senzillets fins a d’al-tres de monumentals amb muntanyes, valls i ponts A diferència de la majoria de països de tradicióper travessar els rius, els quals eren fets amb paper cristiana, als països de parla catalana (Andorra,de plata que s’havia anat guardant de les rajoles de País Valencià, Illes Balears i Catalunya) no existeixxocolata o fins i tot amb aigua de veritat. la tradició de sopar en família la nit de Nadal. El sopar del dia 24, segons la tradició viladecanenca,Amb l’obra d’art finalitzada, havia arribat el mo- és un sopar normal i corrent com qualsevol altrement de col·locar les figures. El naixement a la cova, dia de l’any, amb la diferència que a mitja nit, quil’anunciata, els pastors, el caganer i els reis que els vol, assisteix a la missa del gall. Aquesta diferènciamés menuts feien avançar una mica cada dia fins al de tradicions queda perfectament reflectida en la co-seu destí.Viladecans Punt de Trobada - Núm. 61 - Desembre 2012 15
  • 16. mercialització dels diaris: a Madrid, no hi ha premsa es feia la vigília abans de la missa del gall, s’agafavael dia de Nadal com a consequència de la celebració un tronc de la pila de la llenya i començava el ritu-del sopar de Nochebuena, en canvi a Barcelona els di- al de fer-lo cagar. Per tal de despistar les criatures,aris es venen amb normalitat el dia de Nadal, mentre cada família utilitzava el seu sistema, uns els feienque els quioscos són tancats per Sant Esteve. anar a resar o a cantar al pessebre, d’altres anaven aTambé com a curiositat, indicarem que actualment buscar els bastons al porxo o bé a dur el que haviaa la parròquia de la Montserratina, barri amb po- cagat a la cuina.blació majoritària d’origen andalús, la missa del Les cantarelles de fer cagar eren i són moltes i dife-gall se celebra a les sis de la tarda del dia 24, per rents, també segons cada família. Aquí en teniu tresaixí poder celebrar tranquil·lament la Nochebuena. exemples de les que hem recollit: Caga Tió o et donaré un cop de bastó.Nadal Caga tió, caga torró i si no et donaré un cop de bastó. Caga tió, ametlles i torrons, si no cagues molt et donaréEl dinar de Nadal és l’àpat familiar per excelència. un cop de bastó.Aquest és el dia en què es reuneix tota la família al’entorn de la taula per a compartir el menú tradici- Manel Sunyer en el seu llibre Records de la mevaonal el qual consta, com és prou conegut, de sopa de infantesa també hi diu la seva:galets i carn d’olla, capó rostit o farcit i per postres Tió caga torró, si no en cagues et foteré un cop de bastó.les neules i torrons que haurà cagat el tió al matí. Amb l’estomacada, el Tió cagava torrons i neules iLes postres és també el moment en què els més pe- si era el cas també xampany, que després seria con-tits recitaran el vers enfilats a dalt d’una cadira. La sumit a la taula de Nadal.jornada pot culminar amb l’assistència a la tradici-onal i centenària funció dels Pastorets al “Sentru”. Els Sants Innocents Actualment, el dia dels Innocents ha perdut molta força i ja són poques les bromes que es fan. Anys enrere era habitual fer la típica broma de penjar la “llufa” (el clàssic ninot de paper) al primer despis- tat que es trobava pel carrer. Per altra banda, Joan Amades, en el Costumari Ca- talà, diu que el dia dels Sants Innocents es consti- tuia a Viladecans la “Junta del Sac i Tombo”. Això marcava l’inici del cicle de la Tornaboda. Avui, amb més de trenta anys de recuperació, la Tornaboda queda circumscrita al diumenge de carnestoltes. Els ReisEl Tió Poca cosa podem dir de la nit de Reis que el lectorEl Tió (la traducció al castellà és “leño”) és un tronc no sàpiga. En tot cas només apuntar que a Vilade-que els nens fan cagar per Nadal a força de basto- cans, la tradicional cavalcada de Reis va tenir el seunades. És evident que això que acabem d’explicar ja inici a l’any 1948. Va ser iniciativa dels joves delés prou conegut, però hem volgut començar expli- Centre Parroquial amb Secundí Roca, Jaume Janer icant-ho així per animar a tothom a utilitzar la de- Josep Lligadas com a protagonistes regis.nominació tradicional “Tió” enfront de la denomi- Per altra banda hem de dir que en la nostra tradi-nació novedosa “Caga Tió”. ció, els Reis Mags d’Orient són coneguts com “ElsActualment la tradició de fer cagar el Tió s’ha po- Reis”, sense més adjectius. En aquest sentit, creiemtenciat molt, sobretot a les escoles, i això ens sembla també que caldria que tots féssim un esforç permolt positiu. mantenir l’entranyable denominació de “Rei blanc” “Rei ros” i “Rei negre” davant de la més modernaAvui a les famílies, es fa tot un ritual de benvingu- de Melcior, Gaspar i Baltasar. És per allò de man-da, cuidant i alimentant el tronc per tal que arribat tenir les nostres tradicions viladecanenques, queel dia pugui cagar moltes llaminadures i joguines. sempre val la pena.Anys enrere, quan Viladecans era un poble pagès,no hi havia tants cerimonials. És a dir, que el mateix Jaume Lligadas Vendrellmatí del dia de Nadal, tot i que en algunes famíliesViladecans Punt de Trobada - Núm. 61 - Desembre 2012 16
  • 17. la memòria en imatges secció a càrrec de Jaume Muns La Bru en lluitaEl febrer de 1980 els treballadors de la fàbrica d’elec-trodomèstics BRU de Viladecans es van manifestar pelscarrers de la ciutat contra l’acomiadament de part dela plantilla. El 10 de setembre d’aquell any els treba-lladors es van tancar a l’Ajuntament. L’Alcalde, JoanMasgrau, i els regidors els van donar suport en les sevesreivindicacions.Viladecans Punt de Trobada - Núm. 61 - Desembre 2012 17

×