PdT 60
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Like this? Share it with your network

Share

PdT 60

on

  • 766 views

 

Statistics

Views

Total Views
766
Views on SlideShare
554
Embed Views
212

Actions

Likes
0
Downloads
4
Comments
0

6 Embeds 212

http://pdtviladecans.blogspot.com.es 205
http://pdtviladecans.blogspot.co.uk 2
http://translate.googleusercontent.com 2
http://pdtviladecans.blogspot.com 1
http://pdtviladecans.blogspot.com.br 1
http://pdtviladecans.blogspot.ru 1

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

PdT 60 Document Transcript

  • 1. http://puntviladecans.blogspot.com puntviladecans@telefonica.netPunt de trobada Viladecans 60 Any 6 15 de novembre de 2012 Publicació independent d’informació i opinió Lluitar per una cultura que ens fa més persones La paraula «cultura» té tants significats que de vegades resulta difícil entendre’ns quan en parlem. Nosaltres la veiem com aquell bagatge que t’ajuda a comprendre millor el món on vius, que et fa lúcid, que et fa veure i apreciar la seva complexitat i pluralitat sense por, que et permet fruir d’aquella gran expressió que és l’art en qualsevol de les seves formes. Que et fa més lliure i més feliç, més persona, en definitiva. Un bé molt desitjat per molts fills de les classes treballadores que durant molts anys l’han tingut molt lluny del seu abast. Una cultura que es manifesta en la qualitat de l’educació general i artística, l’accés a equipaments públics de qualitat com biblioteques, teatres, sales de concert, noves tecnologies, l’accés a espectacles de qualitat, i el protagonisme dels ciutadans en els àmbits poètics, musicals, teatrals. Doncs bé, tot això trontolla: la debacle econòmica que viuen moltes famílies, el descens de les subvencions, l’increment de l’IVA, les retallades a tot allò que és educatiu, la banalitat i la demagògia de tants mitjans de comunicació... Per això, a més a més de les manifestacions i altres formes de lluita, des d’aquesta modesta revista cridem a la militància cultural, és a dir: aprofiteu i assistiu a tots els actes culturals que pugueu. No us deixeu portar per la mandra davant de qualsevol expressió de la bellesa. Penseu, escriviu, llegiu, feu música, feu teatre, en la llengua que vulgueu. Sols i en companyia. Destineu-hi diners, si podeu. Seran ben aprofi- tats. Ens cal donar feina als artistes. Ens cal cercar solucions no demagògiques a la greu crisi que vivim. El mercat tendeix a presentar la cultura com un ornament del qual es pot prescindir tranquil·lament, potser perquè la percep com a perillosa. Efectivament, la cultura desenvolupa les nostres capacitats, ens fa creatius i resistents, i obre camins a les nostres utopies. No ens la deixem arrabassar. Sumari 2 La K y la B. Oriol Úbeda Equip de redacció 4 El “incapaz”: despropòsits judicials. Mercè Solé Anna Besora 6 Correllengua 2012. Josep Mumany M. Carmen Castellano 7 Artur Mas, a Viladecans. Carles Lozano Maria Comas Josep Lligadas 8 Siguiendo el sueño familiar. Bàrbara Lligadas Miguel de la Rubia 9 Ara és l’hora del poble! Albert Buigues Mercè Solé 10 Crònica infidel d’un acte polític. José Luis Atienza (els quals, tot sigui dit, no compartim necessàriament les opinions que en 11 Tres històries sense llar. Mercè Solé aquest butlletí es puguin expressar). 12 Desahucios. Ramiro Vega La distribució d’aquest butlletí es fa 13 “El Delta” compleix cinc anys. Miguel de la Rubia per correu electrònic. Si no desit- 13 D’on ve el nom de l’Alba-rosa. Josep Lligadas geu rebre’l només cal que ens ho comuniqueu. I si voleu que li envi- 14 La huelga general. Dani Gutiérrez em a un amic o amiga vostres, feu- nos arribar la seva adreça. Gràcies. 15 La mirada aguda: Territ pectoral. Eio Ramon Si voleu enviar articles per publicar, 16 Les nostres entitats: La Asociación de Vecinos Hispanitat.Vi- tingueu en compte que han d’anar cenç Andreu signats i no sobrepassar les 40 ratlles o les 600 paraules. Els hauríem de 17 Recerca històrica: Secundí Roca, més de 50 anys tenir abans del dia 8 de cada mes. al servei de la fotografia i de la ciutat. Manuel Luengo El nostre correu electrònic: 19 Històries viladecanenques: Joan Masgrau i Marcet, l’alcalde. puntviladecans@telefonica.net Andreu Comellas El nostre bloc: 21 Conèixer Viladecans: Toc de queda. Jaume Lligadas http://puntviladecans.blogspot.com Segueix-nos al Facebook 23 La memòria en imatges: Tarradellas a Viladecans. Jaume Muns
  • 2. La K y la BL a K y la B, és un grup de rap contestatari creat a Viladecans l’any 2009. Està format per Indy (Jordi Ubeda Garcia) i Juno (Ori- ol Ubeda Garcia), i també compta amb lacol·laboració dels Dj’s Deiker Selektor  i  Dj Lepre. L’objectiu del grup és des dels inicis reflectir larealitat en què vivim, incidint tant en els aspectesmés locals, com en aspectes més generals. Des deLa K y la B creiem en la neccesitat d’una músicaque reflecteixi la realitat de la gent de carrer i querebutgi els estereotips de la música més comercial,ja que pensem que la música és tambè una eina perla protesta i per fomentar el canvi social.Trobem també molt important la manca d’espais onpoder gravar per gent que no disposa de mitjanseconòmics suficients i és per això que hem fet unaposta per l’autoprodució, creant el nostre propi es-pai anomenat Mcenas Producciones on hem produ-ït 4 maquetes i 3 videoclips.Fins a aquest moment hem autoeditat tres maque-tes de La K y la B i el primer treball de RuenB (Enca-dena2  2011). La primera maqueta de La K y la B vasortir l’any 2011,  es diu “Sin Plan” i està compostaper nou temes amb les col·laboracions de DC3, Koi-tomano i Leuko. El segon treball va sortir l’any 2012i es titula “Desde la Calle”, aquesta esta compostade dotze temes amb les col·laboracions de Deiker Se- Per l’any 2013 tenim previst la sortida de la terceralektor i RuenB. Per últim aquest 2012 també ha sor- maqueta de La K y la B, que podem avançar que estit la primera maqueta en solitari de Juno, “Cruza- titularà  “Cogito ergo pum!” i que comptarà amb ladas”, nou temes amb la col·laboració d’Indy, Deiker col·laboració de Daniel Bonete entre d’altres artistesSelektor i RuenB. Totes es poden descarregar gratu- encara per confirmar. En el tema concerts, podemïtament a:  http://soundcloud.com/mcenasprods, anunciar un concert el dia 3 de novembre a la Plaçatambé tenim un canal de youtube, on publiquem Europa de Viladecans. La lluita, continua!les cançons i els videoclips que hem fet fins ara. També aprofito per adjuntar informació del M.A.LPer un futur pròxim estem preparant dos nous pro- (Moviment Artístic Llibertari) que és un col·lectiujectes, un d’ells molt avançat i que esperem tenir format a Viladecans a finals de l’estiu passat ambper desembre d’aquest any, aquest projecte es diu una motivació per l’art lliure. Aquest col·lectiu en“BajoLLobrerap” i és la primera maqueta d’Indy una de les seves branques anomenada Projecteen solitari. En aquest treball Indy s’ha centrat en la Ecos, organitzarà cada primer de mes un concertproducció de les Instrumentals per diversos artistes als carrers de la nostra ciutat, per tal d’apropar ladel Baix Llobregat, com RuenB, Juno, Jalber, Soje, música local als habitants de la nostra ciutat.Afroman, Craig, i Ganny entre altres artistes de la Aquí adjunto la web: nostra comarca. http://movimientoartisticolibertario.wordpress.com/ Oriol Úbeda GarciaViladecans Punt de Trobada - Núm. 60 - Novembre 2012 2
  • 3. El “incapaz”: despropòsits judicials Reflexions en ocasió del Dia Internacional del DiscapacitatA quests dies una parella d’amics que tenen un fill de 28 anys amb síndrome de down i que havien demanat la seva incapacitació parcial, s’han trobat queel jutge l’ha declarat totalment incapaç. L’Andreués un noi encantador que treballa, és amant de lamúsica, té nòvia i té, també, opinions polítiques icriteri propi en unes quantes coses. Els pares havi-en demanat una mesura protectora molt habitual,en casos com el seu i en situacions molt pitjors. Es L’Andreu, el fill dels meus amics, i jopreserva així el patrimoni i els mitjans de vida dela persona amb discapacitat, però se li permet una que amb un punt d’ansietat anava dient: “estic moltautonomia en molts altres camps: pot votar, pot content”. Però si hagués tingut un mal dia igualtreballar, fins i tot es pot casar, pot dur una vida hagués pogut dir una altra cosa.I van preguntar almolt normal, en definitiva. Amb la incapacitat total seu pare per què no volia continuar fent-se’n res-tot això desapareix. Ja no pot ni votar. ponsable, cosa que, a 88 anys, em va semblar cruel.Aquesta lamentable situació m’ha recordat la que La resolució en aquest cas va ser totalment favora-vam viure a casa ara fa un any, quan es va formalit- ble a la petició de la família. El tutor queda obligatzar el traspàs de la tutela del meu cunyat, que també a donar comptes anualment i a justificar totes lespateix una discapacitat. La tutela va passar del pare despeses d’en Jordi. I qualsevol canvi econòmic im-de l’afectat (88 anys i un estat precari de salut) al seu portant haurà de ser aprovat pel jutge. Això sí, vamgermà, que és el meu marit. El meu cunyat, de fet, haver de pagar advocat i procurador.vivia a casa nostra des de feia temps. Una petició que El regust que em va deixar tot plegat és que tot i ser unes feia amb total consens de totes les parts. procés importantíssim per a la persona amb discapa-Doncs bé, a mi em va semblar un procés grotesc. citat, la decisió es pren amb un coneixement molt su-Per començar, es mantenen les formes de jutjat. Vol perficial de la seva situació. Em va semblar també quedir que la distància entre l’aparell jurídic i l’interes- per discapacitada que sigui la persona té dret a que sesat és notòria: en el vestuari, en un llenguatge in- li faciliti al màxim la comprensió de tot el procés. I emcomprensible per als no iniciats. De fet, la persona pregunto perquè, no tractant-se d’un jutjat especialit-incapacitada perd el nom i en tot l’acte, jutge, fiscal zat, no es compta amb professionals del camp social,i advocat es refereixen a ell com a “El incapaz” (per- educatiu, sanitari, que puguin conèixer i interpretarquè, a més, tot es fa en castellà). El fiscal, d’entrada, molt millor allò que tenen al davant.i tot i conèixer suposadament la situació, es va ma- També penso que està bé que sigui el jutge qui for-nifestar en contra de la petició de la família, cosa malment prengui aquesta mena de decisions, comque deu formar part de la litúrgia legal, però que a es fa en els processos de desemparament de la in-mi em va fer mal a les orelles. fància, per exemple, però que podria simplificar-seLes preguntes del fiscal, que haurien de garantir la molt el procés a través d’un equip qualificat queseva protecció no van ser, segons el meu criteri, ni podria elevar al jutge la proposta de resolució. Elsde bon tros les adequades. No es van interessar so- judicis, pròpiament, podrien reservar-se per a casosbre què opinava la resta dels germans de la persona conflictius o especialment complexos. Seria una for-incapacitada sobre el tema, per si el noi estava ben ma d’agilitzar-ho ti d’abaratir-ho ot plegat.atès (sobre això el taller on va o els professionals Aquesta superficialitat també es dóna en els orga-diversos que l’atenen hi podrien dir moltes coses), nismes de la Generalitat que, per exemple, valorenper si rebia l’atenció familiar, social, mèdica que ne- fins a quin punt pot treballar una persona amb dis-cessitava, persi tenia o no béns, quins ingressos te- capacitat: una entrevista, un petita prova, i una de-nia ell i quins teníem nosaltres... o quina era la com- cisió que pot afectar tota la vida.posició familiar de la seva nova llar o, senzillament, Crec sincerament que convindria revisar totsquè en pensava la parella del tutor. Van pregun- aquests processos per fer-los àgils i autènticamenttar-li, això sí, si se sentia bé vivint amb nosaltres. I, eficaços.per sort, va dir que sí. Encarcarat, i em va semblar Mercè SoléViladecans Punt de Trobada - Núm. 60 - Novembre 2012 4
  • 4. Correllengua 2012 U n any més hem portat endavant una nachs, organitzat per l’ANC i la Llibreria «Els nou nova edició del Correllengua. Sí, rals». L’acte va comptar amb la presència de la Nú- aquella festa on reivindiquem, de ria Roig i l’Antoni Aceves de la Fundació Randa - manera festiva, l’ús social del Cata- Lluís Maria Xirinachs, que ens van explicar la vida i là... Prometo no explicar un altre cop els objec- els pensaments deixats per en Lluís, i l’Àngel Colom tius del Correllengua, per no fer-me pesat. que, com a amic personal, ens va donar la imatge Com cada any, hem intentat oferir novetats en les més humana del mite. Desprès vam tenir la xerrada activitats que s’organitzen, la nostra intenció és de la Plataforma per la Llengua a càrrec d’en Marc que el Correllengua no sigui sempre igual, sinó Piera, que ens va explicar la tasca d’aquesta entitat mirar d’innovar en cada edició per fer-lo dife- anomenada l’ONG del Català. També vam tenir un rent. Tot i així, hi ha activitats que cada any son record per un dels seus fundadors, en Martí Gasull, més reclamades i que nosaltres, la comissió or- que ha rebut, recentment, la creu de Sant Jordi de la ganitzadora, intentem millorar, com és el cas del Generalitat a títol pòstum. Correbars. Finalment, per cloure el Correllengua, Òmnium El Correbars pretén tres objectius concrets: en- Cultural de Viladecans ens va delitar amb un con- grescar els locals d’oci a punxar música en català; cert a Can Xic, amb els grups Trànsit, La Banddarra promocionar els locals que hi participen incen- tivant el comerç local d’oci; recordar, alguns en diuen reivindicar, el nostre dret a expressar-nos i ser atesos en català als comerços locals. Aquest any ha estat la tercera edició del Correbars, on cada vegada hi participa més gent. El primer any vam ser 51 persones, l’any passat 82 i aquest hem arribat a ser 120 persones, tot i l’amenaça de pluja i Ebri-Knigth. Tres estils diferents, però una barreja que vàrem patir durant tot el recorregut. També explosiva: Trànsit amb el seu pop-rock molt perso- hi va haver nous locals: La Moka, El Pintxito loco nal, La Banddarra amb l’Ska alegre i sense comple- i el Bar Torre Roja, i altres que comencen a ser xos, i els Ebri Knight amb la seva música tradicio- clàssics: Bar Quico i el Dada. nal (ells en diuen folk) barrejada amb el rock més potent. En fi, una gran cirereta per a un Correllen- El dissabte al matí es dedicà a la gent menuda, gua força participatiu. amb una gimkana organitzada per l’A. E. i G. Garbí, la contacontes Regina Martí i Lo ronda- Josep Mumany llaire que va fer ballar a menuts i grans. La tarda del dissabte vam gaudir del plat fort del Correllengua amb l’Homenatge a Lluís M. Xiri-Viladecans Punt de Trobada - Núm. 60 - Novembre 2012 6
  • 5. Artur Mas, a Viladecans L ’Àtrium de Viladecans es va quedar petit aquest 5 de novembre, amb més de 900 persones que van donar suport al President Artur Mas, en el punt de partida de la campanya per les eleccions del proper 25 de no- vembre. A més, s’ha presentat l’eslògan electoral: “La voluntat d’un poble” El candidat convergent va començar amb una reflexió sobre la lluita contra la po- bresa, que ha de ser el primer objectiu del país, tant ara en moment difícils com quan l’economia anava bé i no es va combatre amb prou fermesa. Artur Mas ha reiterat el seu compromís en fer avançar Catalunya pel camí de deci- dir el seu futur. Després de 30 anys de col· laboració sincera i generosa amb l’Estat Es- panyol, cada cop som més els catalans que veiem com a única opció de futur la de cons- truir un estat propi. Això es farà de forma se- riosa, democràtica i amb el suport del poble de Catalunya, al qual ha demanat fermesa quan vinguin moments complicats. El Pre- sident ha destacat que ell no pretén posar-se al capdavant del milió i mig de persones que es van manifestar l’Onze de Setembre, sinó al seu costat. Artur Mas ha demant el suport del 7 milions i mig de catalans. Per això ha escollit el Baix Llobregat per iniciar la campanya electoral, una comarca que pateix la manca d’inversi- ons i infraestructures i l’elevada taxa d’atur. Ha recordat que precisament aquí, l’escola té un paper fonamental per garantir la igualtat d’oportunitats. Davant dels que amenacen amb el tema de les pensions, ha recalcat que una Catalunya independent seria més capaç de pagar-les que l’Espanya actual. A més de les repetides interrupcions pels aplaudiments del públic a Artur Mas, tam- bé va ser ovacionat el Conseller de Benestar Social Josep Lluís Cleries, que és el primer candidat de CiU al Baix Llobregat. L’acte es va tancar amb el cant d’Els Segadors per part dels prop de mil assistents. Podeu veure un video de dos minuts, amb declaracions del President, a la secció d’elec- cions de www.viladecanstv.tv Carles LozanoViladecans Punt de Trobada - Núm. 60 - Novembre 2012 7
  • 6. Siguiendo el sueño familiar M i abuelo vino a Ca- país donde todo es posible, par- talunya buscando tiendo de la riqueza de su cultu- un sueño, un futu- ra catalana, la cual, a su vez, se ro mejor para él y ha enriquecido de todas aquellas su futura familia. Cuando se ju- culturas que han convivido en biló la gente le preguntaba que estas tierras? por qué no volvía a su pueblo, y Un país donde la educación y él siempre respondía que cómo la sanidad públicas nunca sean se iba a ir a vivir allí si lo más im- cuestionadas, un país donde la portante lo tenía aquí, sus hijos igualdad de género no deba ser y nietos. reivindicada, un país donde el Siempre recordaré su ilusión al catalán no corra ningún riesgo y ver que su nieta había entrado el castellano acompañe la forma- en la universidad. Poco después ción de nuestros niños y niñas, murió, pero murió sabiendo que un país donde la vivienda vuelva sus esfuerzos, los de un niño que a ser un derecho, un país donde cuidaba cerdos y era práctica- la pobreza sea una anécdota en mente analfabeto, habían valido lugar de una categoría, un país la pena. donde las personas sean más im- Yo hoy continúo su sueño, no portantes que el dinero, un país quiero emigrar, quiero que mis donde la corrupción se penalice, hijos crezcan en un país soci- un país donde las pensiones es- almente justo y nacionalmente tén garantizadas, un país de to- libre. Porque sé que solo así po- dos y para todos. drán tener un futuro mejor. Sigo Por todo esto votaré Esquerra Re- con el sueño familiar deseando publicana, por todo esto tengo el que mis hijos puedan estudiar lo orgullo de formar parte de una que quieran y tener un buen ofi- candidatura que quiere un país cio y sueldo que les permita vivir libre para conseguir que su gente dignamente. viva bajo el paraguas de la justi- ¿Que mejor sueño que contribu- cia social. ir a construir un nuevo país, un  Bàrbara Lligadas i MuñozViladecans Punt de Trobada - Núm. 60 - Novembre 2012 8
  • 7. Ara és l’hora del poble!A mb aquest lema irromp a l’escena de les mòcrata representada fins avui al Parlament de res- eleccions que tindran lloc al Parlament pondre als interessos del poble treballador català. el 25-N la Candidatura d’Unitat Popu- La CUP concorre a les eleccions amb uns objectius lar – Alternativa d’esquerres (CUP-AE). molt concrets: esdevenir una eina política al ser-La CUP però, no neix de zero, ans al contrari, por- vei del poble treballador català i dels movimentsta un bon bagatge de lluita populars per confrontarpolítica gràcies a l’aposta el discurs de la por i deferma de l’Esquerra Inde- les retallades que imposapendentista per aquesta la burgesia local, estatal iorganització, que compta internacional, a través deactualment amb 101 regi- organitzacions com la UE,dors i 4 alcaldies arreu del fidel servidora dels inte-Principat de Catalunya. ressos del capital europeu.La CUP, però, neix molt Concorre per defensar unsabans, arran de l’impuls serveis públics de qualitat iper part de l’Esquerra In- universals, per demanar ladependentista un cop aca- nacionalització i posteriorbat el procés de Vinaròs socialització dels sectorsde l’AMEI (l’Assemblea estratègics de l’economia,Municipal de l’Esquerra per demanar una bancaIndependentista), una as- pública capaç de crear mo-semblea que coordinava neda i de fer una políticadiverses experiències mu- monetària al servei de lanicipalistes (com la UM-9 classe treballadora catala-de Ribes, o la COUP d’Ar- na, per lluitar per l’ofici-búcies). Arran d’aquest alitat única del català i depetit nucli, s’han anat este- tornar-li la vitalitat que linent arreu del territori dels pertoca, sense menystenirPaïsos Catalans nuclis i as- altres realitats lingüísti-semblees locals de la CUP ques presents al territo-(fins i tot en pobles del País ri català, per defensar elsValencià com Barxeta, Elx col·lectius més marginatso Almàssera). Després d’uns anys, la CUP va de- pel capitalisme (immigrants, dones, joves, precaris,cidir esdevenir una organització nacional amb es- aturats, jubilats i pensionistes) i per avançar ferma-tructures organitzatives nacionals per consolidar ment sense renúncies a la plena sobirania, és a dir,el projecte i seguir amb la seva expansió. Val a dir la independència, dels Països Catalans. Neix perque el debat sobre la concurrència a eleccions su- tant, per portar la veu del poble al Parlament sensepramunicipals no és nou, tot i que fins a hores d’ara cap renúncia.no s’havien valorat com a suficient la capacitat or- Això es farà amb un codi ètic que aplica la CUP allàganitzativa de la CUP per tal d’arriscar-se a fer el on governa i que ens permet dir que som exemplepas. La nova conjuntura política d’emergència na- de transparència política, de democràcia participa-cional, on la independència ha passat de ser un de- tiva i directa i d’honestedat política, com per exem-sig d’un independentisme minoritari a ser un debat ple la limitació del sou parlamentari a 1.600 € o lapermanent en el dia a dia i un desig compartit per limitació dels mandats a 1 legislatura, així com lacada cop més i més ciutadans (els quals per majoria voluntat de consultar permanentment al poble tre-aclaparadora desitgen ser consultats) així com les ballador sobre allò que decideix el parlament i queretallades a nivell laboral, social, cultural, pel que ens afecta diàriament.fa a prestacions i serveis públics feien necessària la Ara és l’hora del poble!participació de la CUP en aquests comicis, un copconstatada la impossibilitat de l’esquerra socialde- Albert BuiguesViladecans Punt de Trobada - Núm. 60 - Novembre 2012 9
  • 8. Crònica infidel d’un acte políticE n aquest món dominat per les tecnologies, on qui no tingui tuiter o feisbuc està incomu-nicat en una illa deserta, on elspolítics ja no sabem què fer peragradar, si connectar-nos a unpinganillo per donar tombs alvoltant dels assistents com unAndreu Buenafuente amb el sa-lero d’un Pepe Montilla, o asseu-re’ns en rotllana en plan col·legui,sempre va bé tenir un acte política l’antiga, com el del mes passata Can Pastera, amb els oradorsasseguts darrera una taula sense una crisi inèdita del capitalisme. família a arribar a final de mes.micro, parlant dempeus, perquè Ha caigut el capital financer en Les eleccions són una oportunitata les últimes files sempre hi algú la seva pròpia trampa, perquè no de dir sí o no als que davant deque diu més fort que no se sent. es pot créixer sense límit, consu- les protestes diuen que això és elVa ser un acte passat de moda mir sense límit i acaparar sense que hi ha, als que no poden pro-d’ICV-EUiA, una esquerra que límit. Haurem d’aprendre a viure metre menys retallades ni perdo-s’ocupa de les utopies perdudes d’una altra manera, no tan mala- nar l’euro per recepta, però sí quei abandonades, com que hi hagi ment com ara, però tampoc con- poden prometre rebaixar els im-menys pobres, que defensa exi- sumista com abans. Sí, però esti- postos als de sempre. Dret a deci-gències tan insòlites com l’en- rar dels vells motors de la justícia dir, sí, a decidir que sí o a decidirsenyament gratuït de qualitat, i la igualtat per no quedar-nos que no, però la vida en minúscu-entossudida en objectius tan im- presoners de la desesperança. les seguirà més enllà del resultatpossibles com trobar residències En aquesta crisi s’ha d’aplicar el final, si és que hi ha resultat final.per a la gent gran que no pot ni sentit comú social, i qui té més I si és així, l’objectiu nacionalanar al lavabo sense ajut, capfica- ha de pagar més, perquè l’al- primer hauria de ser mantenirda en l’obsessió patològica d’im- tra solució, les retallades, és que la cohesió social, el nostre millorpedir la mutilació de la sanitat pagui més qui té menys. Ara bé, capital, avui més fràgil que mai,pública. no és fàcil combatre la lògica de evitar la divisió de la gent delVa parlar Lluís Tejedor, alcalde la injustícia i la desigualtat que país en dues meitats, com un ge-del Prat. Hi ha alcaldes i alcaldes, s’amaga en el no, perquè no hi lat de dos colors, i no deixar dei el Tejedor és un cas especial. Va ha diners. Cal esforç, compromís, ser un sol poble, solidari i bar-ser capaç de dir que no a Eurove- pedagogia i tossuderia per resis- rejat, capaç de fer avançar junta,gas, i defensar les escarxofes hu- tir-se i guanyar-se el dret a aspi- com hem fet fins ara des d’ima-mils com a símbol d’un model de rar a ser socialment feliços. ginaris diferents, una Catalunyaciutat amb autoestima, que prefe- El Tejedor va parlar de la impor- diversa. Per una raó de mate-reix donar denominació d’origen tància d’aquestes eleccions on es màtica política, la Catalunya dela un vegetal que ser el bressol del decidirà el model social del futur present és la suma de la gent queparadís del joc i els llums de neó. de Catalunya, no el de la Catalu- va a sortir al carrer l’11 S i de l’al-Quan parla de política se l’entén, nya dels herois i els màrtirs sinó tra. Una suma, no una divisió niencara que no porti bones notíci- el de la Catalunya de cada dia, on una resta.es. S’atreveix a dir que estem en l’heroi és l’avi que ajuda tota la José Luis AtienzaViladecans Punt de Trobada - Núm. 60 - Novembre 2012 10
  • 9. Tres històries sense llarEl proper 25 de novembre a més a més de les eleccions generals, se celebra el dia dels sense llar. Una situació que en unprincipi defineix un col·lectiu de característiques peculiars: persones sense llar, desarrelades, sense família, sense fei-na, de vegades amb malalties associades. Passavolants que dormen al carrer i que no solen encaixar amb els esquemesdels serveis públics. I que entitats com Càritas, com Arrels, o com tantes d’altres, aconsegueixen acollir i estabilitzar.Però avui, la paraula “sense llar” desvetlla també en nosaltres altres alarmes: les famílies desnonades, les que viuenrellogades, els pisos pastera... Situacions que amb la crisi estan afectant cada cop més persones i que probablementportaran a la marginació les més febles, les més soles.Per conèixer aquesta realitat de més a prop, vaig tenir ocasió de visitar el Centre d’Acollida Abraham de Càritas deVilafranca i de parlar amb alguns dels seus estadants...Xerrrada distesa a l’eixida. No és trenta-tres anys cotitzats, té dret a meti, entre d’altres coses, millo-gaire difícil iniciar una conversa. rebre una pensió.Perquè als seus rar la seva precària salut.Jo no pregunto, escolto allò que gairebé seixanta anys ho té molt I en P. es mostra molt animat ibonament em volen contar. Els difícil per tornar a treballar. Men- no para d’explicar acudits. Éshomes tenen ganes d’explicar la trestant, un company el va con- carnisser de professió i ha passatseva veritat de les coses mentre vèncer per venir a Catalunya. El temporades guanyant-se moltfan una cigarreta. Una veritat que company demana caritat, ell no bé la vida a grans cadenes d’ali-té a veure amb el seu bagatge, en té ganes i per això han separat mentació. Fins que va arribar laamb el seu sentir-se persona útil, les seves rutes. Un dia aquí, un reducció de personal i va anaramb capacitat. Potser han viscut altre allà, fins que es resolgui la al carrer. També ha exhaurit totsmoments millors però continua situació. Sensació d’anar lliscant els ajuts possibles. Va a la vere-vigent el seu sentit de la digni- cap avall. A la conversa no sur- ma i fa feinetes aquí i allà. i és untat. No té gaire importància si de ten les arrels familiars ni els seus home inquiet, que es mou cons-tant en tant algú cola un sopar de afectes. Té un posat trist i manté tantment.duro. Percebo que una relació tan l’esperança en la pensió que po- Tots tres s’entesten tossudamentefímera com la que tenim, a ells dria cobrar, per modesta que fos. a desbordar fronteres i encaixo-els permet sentir-se reconeguts i En J. ve de Saragossa. Tota la vida naments. Pel senzill fet d’anara mi, retornar a l’essencial de les vivint en el món del toreig, com d’una banda a l’altra i de nocoses. a mosso en una ramaderia. No empadronar-se enlloc quedenL’X havia estat cambrer, i espor- m’explica malalties ni desgràcies, al marge dels ajuts socials quetista d’un esport amb retribuci- sinó la passió amb què sempre ha demanen com a requisit una re-ons modestes. Primer va perdre viscut la seva feina. La seva ex- sidència estable. Un fet que potel seu lloc a l’equip professional, periència l’ha fet sentir eficaç, acabar deixant-los totalment alper allò de les lesions i l’edat. valorat, preparat, però en el seu marge.Després va treballar en un bar, moment no li va facilitar la cotit- Hauríem d’aprendre a no encai-com a cambrer. Fins que el bar zació necessària com per gaudir xonar les persones dins dels re-va tancar. Ha anat exhaurint tots d’una bona pensió. Quan va dei- cursos, sinó a crear els recursosels ajuts un cop esgotat el subsidi xar de treballar es va desarrelar. I que necessiten les persones.d’atur. Ha hagut de deixar el pis sembla que està pensant a iniciarde lloguer. I està mirant si, amb un procés d’estabilitat que li per- Mercè SoléViladecans Punt de Trobada - Núm. 60 - Novembre 2012 11
  • 10. DesahuciosS i un banco está en números rojos se le rescata; gros reales: estamos paralizando casi todos los des- si una familia está en números rojos se le des- ahucios de las familias que han pasado por la PAH, ahucia y se la condena a deuda perpetua. hemos conseguido alguna dación (si te quitan el piso, En tiempos en los que, según algunos, “vi- que te quiten la deuda) y que alguna persona se que-víamos por encima de nuestras posibilidades”, los dara en su casa con un alquiler social. Estas dos últi-bancos nos han vendido descaradamente sus pro- mas reivindicaciones junto con la de que paralicenductos. Cuando con las nóminas no llegaba para la los desahucios y que se haga de forma retroactivahipoteca, pedían avales. El banco te trataba como es para lo que se ha creado la Iniciativa legislativaun señor. Hasta que te quedas sin trabajo, sin di- popular. Actualmente hemos conseguido 530.000 fir-nero, sin comida, sin poder pagar la casa, tú y los mas de las 500.000 necesarias para que se debata latuyos. En este momento el banco te sigue ofrecien- actual ley hipotecaria en el parlamento español.do productos golosos encaminados a renegociar ladeuda, pedir préstamo personal..., después de untiempo estás metido en un pozo, dejas de pagar yvienen el papelamen, las denuncias, los interesesabusivos de demora. El mismo director del bancocambia de cara y te dice que pagues hasta el últimoeuro mientras ellos siguen haciendo negocio. Su-bastan el piso y se lo queda el banco por el 60% delvalor de tasación y el resto debes pagarlo tú hastael último euro aun cuando ya estés sin casa. Y tedeclaran moroso... y te embargan el sueldo... y alavalador o avaladora lo mismo. Y es que la actualley hipotecaria protege a los bancos y deja en la ca-lle a las familias. ¡Vergonzoso!Como dice Ada Colau, portavoz del PAH de Barce-lona: “Estamos ante el grave problema de una estafa Por la PAH de Sant Boi han pasado cerca de cienorganizada y planificada desde los bancos y los res- familias, no sólo de Sant Boi sino también de variosponsables políticos”. Cada día, en el estado español, pueblos que no tienen PAH entre ellos de Vilade-532 familias van a la calle. Y sigue diciendo Ada: cans. Una tarde nos vino una madre. Su hija estaba“Cada uno debe decidir si seguir permitiendo este a punto de entregar la llave a Unnim de Viladecanssistema perverso que está amenazando la vida de la y ella es avaladora, ¡toda una madre coraje! La esta-mayoría de la población o ponerse de parte de la mos acompañando y hemos hecho varias accionesjusticia y de la dignidad de la vida humana”. “Si te ante el banco. También hemos colaborado en dete-quedas en casa te quitan la casa, si te mueves puede que ner el desahucio de una familia a la que Adigsa te-tengas mucho que ganar”. nía el piso alquilado. Ha pasado por la Plataforma alguna familia más pero la mayoría a nivel infor-Es imposible luchar uno solo. Para acompañar a mativo y no ha vuelto.las personas en este duro proceso se creó la Pla-taforma de Afectados por la Hipoteca (PAH) Ahora estamos a punto de crear la PAH de Vilade-cuyo eje vertebrador son la transformación cans, si alguno o alguna se anima a colaborar puedende una problemática individual en una lucha dirigirse a la Asociación de Vecinos de la Montserra-colectiva y el proceso de organización de las perso- tina y preguntar por Carmen. El correo electróniconas afectadas y solidarias, por la conquista del de- de la Asociación es : Avmonserratina8@hotmal.comrecho a una vivienda digna. Para terminar quiero compartir con los lectores esteSiguiendo esta filosofia, hace más de año y medio pensamiento con la intención de animar a la luchacreamos en Sant Boi la PAH: tenemos que decir pacífica por el derecho a la vivienda y todos otros de-«no» a esta Ley Hipotecaria que es injusta. Como rechos que están siendo pisoteados: “Mañana tal vezdecía Gandhi, cuando una ley es injusta lo correcto tenga que sentarme frente a mis hijos y decirles que fuimoses desobedecer. derrotados. Pero no podría mirarles a los ojos y decirles que hoy ellos viven así porque yo no me animé a luchar”.Cuando compartes los problemas y las solucionesestas compartiendo la vida, estás dando esperanza. Ramiro VegaAquí en Sant Boi, como en otros sitios, se palpan lo-Viladecans Punt de Trobada - Núm. 60 - Novembre 2012 12
  • 11. “El Delta” compleix cinc anysE ls darrers temps ningú Per sort, a Viladecans, un mitjà no sap amb seguretat el escrit i per internet es manté al que passarà a tres me- mig d’aquesta voràgine, amb sos vista. Al món de la una veu pròpia i una històriainformació molt menys ja que la que fa que hagi complert cincinestabilitat econòmica sobrevo- anys.la tots els aspectes de la nostra I no s’ha mantingut per casua-societat. Innombrables mitjans litat, es manté i evoluciona dede comunicació han anant caient manera molt positiva perquèun rere l’altre per manca de su- gaudeix de l’esforç i la inde-port econòmic o de rendibilitat . pendència d’una persona queEls altres sobreviuen com poden, lluita amb la seva dedicaciófins i tot alguns convertint-se en per millorar dia a dia. Aques-una botiga ambulant o oferint ta persona, Enrique Carri-amb el diari els productes més llo, molt bon professional haestranys. aconseguit que la publicacióEn aquests temps, és difícil trobar “El Delta” hagi format partmitjans independents que no ex- dels darrers cinc anys dels i depliquin veritats a mitges o mani- les viladecanenques.pulades. Avui, i crec que mai, els Es per això que vull felicitarmitjans mai no han estat neutrals la publicació amiga i el seui han estat al servei dels grups de poder. D’aquí ve editor Enrique, desitjant que segueixi mantenintla importància dels mitjans independents. aquesta valuosa aportació com mitjà d’expressió aA nivell local, la realitat dels mitjans de comunica- Viladecans.ció no és molt diferent i veient com van desaparei- Enrique i “El Delta”, per molts anys.xent televisions, ràdios i mitjans escrits. Miguel de la Rubia D’on ve el nom de l’Alba-rosa L’Alba-rosa és, com tothom sap, un barri de Viladecans, que in- cialment s’escrivia Albarrosa i ara ha agafat aquesta nova forma que es considera ortogràficament més adequada. El barri va néi- xer com una urbanització d’estiueig, tipus ciutat-jardí, promogut durant els anys 50 pel matrimoni barceloní format per Joaquim Nebot i Dolors Jorge, i que progressivament s’ha anat convertint en el lloc de residència habitual dels seus habitants. Una de les discussions que a vegades sorgeixen a propòsit de l’Alba-rosa és sobre l’origen del nom. Hi ha dues versions. Una és que els promotors tenien una filla que es deia Rosa, i que el nom està dedicat a ella: l’alba es refereix a la lluminositat del dia que s’alça, i Rosa és el nom de la noia. I una altra versió és que els promotors tenien dues filles, que es deien respectivament Alba i Rosa, i que van unir els dos noms per anomenar la urbanització. Doncs bé. He tingut la sort de localitzar la Rosa Nebot Jorge, filla de Joaquim Nebot i Dolors Jorge. I m’ha explicat que ella és filla única, i que, efectivament, el nom de la urbanització ve del seu nom, i voldria dir l’alba, l’albada, de la Rosa. Discussió, doncs, tancada. Josep LligadasViladecans Punt de Trobada - Núm. 60 - Novembre 2012 13
  • 12. La huelga generalE l incesante crecimien- Ante una situación de crisis ge- lizan como espada de Damocles to del paro, los recortes nerada por el capitalismo más para sumirnos en una desespera- que no cesan, y el alar- salvaje de las últimas décadas, da situación de paro, de pobreza mante deterioro de los las derechas europeas encabeza- y de penurias para muchas fami-servicios públicos, ha llevado a das por Angela Merkel y la es- lias tanto en Catalunya como enlos sindicatos del sur de Euro- pañola con CiU en Catalunya y España.pa, entre ellos España, a convo- PP en el resto del estado, están Y que no nos digan que la eco-car una Huelga General para el aprovechando para plantear no nomía no tiene ideología, porquedía 14 de noviembre, una huelga ya políticas económicas injustas, la tiene y el capitalismo la aplicageneral que debe ir mas allá de sino políticas ideológicas que de forma despiadada, y si no quelo que es el terreno estrictamen- favorecen a los poderosos que expliquen por qué hay gobiernoste laboral, esta huelga además generaron la crisis y castigan in- que suben los impuestos a los ri-de laboral tiene que ser social, justamente a aquellos que la pa- cos como Francia, y otros comoes una huelga que tiene que ser decen. España hace todo lo contrario,compartida por toda la ciudada- Y encima nos quieren hacer cre- quita los impuestos a los ricos ynía. Y es que no estamos hablan- er que los culpables somos no- los sube a los pobres.do solo de los recortes en materia sotros, la gente humilde, la clase Ya nos han quitado demasiado,de derechos laborales que afec- trabajadora, por haber vivido es hora de decir basta, que notan a los trabajadores y trabaja- dicen por encima de nuestras nos quiten el futuro, y como haydoras. posibilidades, y hay que decir culpables tendrán que pagar porLos recortes en sanidad, en edu- rotundamente que no, que los ello, que no nos engañen más,cación, en los temas de depen- trabajadores y trabajadoras y la hay soluciones y queremos quedencia, etc., junto a los recortes ciudadanía de este país, hemos las pongan en marcha con otroen derechos laborales está dina- vivido como hemos podido y tipo de políticas para que no nosmitando el estado de bienestar y como nos han dejado. lleven a la situación de Grecia.rompen los equilibrios de los que Que nosotros no creamos la Por nuestro futuro. Hay culpa-nos dotamos al principio de la burbuja inmobiliaria, ni hemos bles. Queremos soluciones. Eltransición, tanto en los llamados provocado la caída del sistema día 14-N todos y todas a la Huel-pactos de la Moncloa como en el financiero, ni hemos generado ga General.Estatuto de los Trabajadores. la maldita deuda que ahora uti- Dani GutiérrezViladecans Punt de Trobada - Núm. 60 - Novembre 2012 14
  • 13. la mirada aguda secció a càrrec d’Eio Ramon Calidris melanotos-Territ pectoral Remolar-Filipines 09 de setembre 2012 És un ocell de la familia dels escolopàcids que habita a l’estiu la tundra de la costa àrtica de Sibèria, i a Amèrica des de l’oest i nord d’Alaska cap a l’est pel nord de Canadà i el nord-oest de Groenlàndia. Durant l’hivern habita prats humits, estanys i aiguamolls del sud d’Austràlia i Sud-Amèrica. Tot i no ser un ocell europeu de vegades algun exemplar, com aquest, apa- reix per aquí. Una forta tempesta de vent el pot haver desviat de la seva ruta.Viladecans Punt de Trobada - Núm. 60 - Novembre 2012 15
  • 14. les nostres entitats La Asociación de Vecinos Hispanitat¿C ómo explicar quiénes somos? Nosotros somos una asociaciónde vecinos que se fundó en 1985, do y que ha dado sus frutos, todo esto no sería posible sin todos los componentes de la junta, aunque somos pocos como en todas las asociaciones, pero todos aporta-como todas las asociaciones se mos todo lo que podemos dentroformó para mejorar el barrio y de nuestras posibilidades, desdeseguir unidos todos los vecinos, los vocales hasta el presidente yporque aunque el barrio estaba como no los colaboradores ex- A.VV. Hispanitatformado por gente de diferen- ternos, que sin todos ellos toda Plaza Luís Burción, Nº 8tes puntos del país, todos somos lucha no sería posible por este 08840-Viladecansuna gran familia. Aunque hemos motivo doy las gracias a todospasado por diferentes etapas, los por seguir colaborando desinte- que aprenden día a día de esajóvenes que nos hemos quedado resadamente con nosotros. profesora que pone todo su es-seguimos los pasos de nuestros En nuestra asociación ofrecemos fuerzo y dedicación para que suspadres para que nuestro barrio a nuestros socios múltiples acti- alumnas salgan hechas unas ex-siga siendo como lo conocimos vidades para todos, empezando pertas en danza del vientre y quede pequeños con nuestras fies- por los niños y acabando por los más tarde demuestran bailandotas y nuestras peticiones para mayores, que todos ellos hacen en las fiestas de barrio a las queque nos arreglen el lugar donde que la asociación siga adelante y nos invitan, con las coreografíasvivimos, nos mejoren las comu- creciendo día a día. Para los ni- que realizan a la perfección em-nicaciones de nuestras calles, ños tenemos varias actividades pezando por la danza del vientrepero todo esto va muy despacio, una de ellas es el kung fu y otra y acabando por la gimnasia.aunque hemos mejorado bastan- la danza moderna que es una ac- Por último estamos preparandote pero queda mucho camino por tividad que acabamos de incor- actividades por la mañana dadodelante, que tenemos que seguir porar para los niños, después de que muchas personas están enluchando. que muchas madres nos pidie- paro y nos gustaría ofrecer desdeMucha gente no entiende que ran para sus hijos una actividad nuestra asociación, cursos varia-nosotros los que componemos para que los niños se lo pasaran dos enfocados al aprendizaje yla junta trabajamos por mejorar en grande y disfrutasen. Para los ahorro como puede ser un tallerla calidad de vida de muchas demás o sea los grandes tene- de costura o cómo cocinar conpersonas y que lo hacemos po- mos diferentes actividades una un microondas y por último losniendo tiempo de nuestra vida de ellas es la gimnasia de man- lunes se realizara otra actividady dejamos de estar con nuestras tenimiento que la realizan los nueva que es para mejorar tu ca-familias, por este motivo siempre mayores y no tan mayores, pero lidad de vida, y crear un estadoestamos involucrados toda la fa- todos van al mismo ritmo, otra de equilibrio y armonía interior.milia desde el padre que fundó clase que también se realiza es Por lo tanto con esta clase de re-la asociación, hasta el hijo y los una de ejercicios aeróbicos para lajación me despido esperandonietos que somos los que en estos mantener todos los músculos en que la gente al leer estas líneasmomentos estamos luchando a forma, sin dejarse ninguno mo- haya comprendido que todo nocambio de nuestra propia satis- ver, por este motivo es una clase es el dinero sino la satisfacción defacción, cuando vemos que algo de las que le gusta a todos los que poder realizar cosas por la genteque hemos organizado nos ha la prueban y no pueden pasar sin de una forma desinteresada y sinsalido bien y hemos visto como hacer la clase cada semana como ánimo de lucro, solo con la satis-gente nueva ha disfrutado y se un reloj. Por otro lado la clase de facción de hacer un trabajo paraha unido a nosotros, que nos di- danza del vientre es una activi- ayudar a los demás. Gracias.cen que el año que viene conte- dad que también tiene una granmos con ellos, para nosotros es acogida por parte de las mujeres Vicenç Andreu Torrecillasun triunfo ver todo esto realiza- que realizan esta actividad de laViladecans Punt de Trobada - Núm. 60 - Novembre 2012 16
  • 15. Recerca històrica Secundí Roca, més de 50 anysal servei de la fotografia i de la ciutatP ermetrà el lector que, aquest cop, la secció de “Recerca històrica” no sigui ben bé de recerca, sinó de record d’una persona que amb el seu treball, dins del món de la fo-tografia, ens ha ajudat, de manera inestimable, arecuperar la nostra memòria gràfica: en SecundíRoca.En poc més d’un any, efectivament, Viladecans haperdut dues grans personalitats: al novembre del’any passat, ens va deixar l’historiador Josep Ei-xarch (Forcall, 1915 - Tortosa, 2011) i ara, a finalsd’octubre, ens ha deixat en Secundí Roca Roca (Vi-ladecans, 1927 - 2012), fotògraf. I dic fotògraf, per-què a banda de la seva professió i altres dedicacionscom a regidor municipal o jutge de pau i de dis-tricte, tots coneixíem en Secundí per la seva facetad’artista de la fotografia.Dins del món de la fotografia amateur, l’amic Se-cundí ho ha estat, pràcticament, tot. Reconegut coma Artista, Mestre i Excel·lència, per la Federació Ca-talana de Fotografia, per la Confederació Espanyolade Fotografia i per la Federació Internacional d’ArtFotogràfic, a banda de diversos reconeixements, i Secundí Roca en una imatge de juny de 2010en diversos anys, a la seva trajectòria fotogràfica Fotografia de Diestro&Álvarezper part de la mateixa Federació Catalana i la Con- AMVA, Fons Ajuntament de Viladecansfederació Espanyola de Fotografia. rebent i donant distincions, i com a Enllaç Oficial deEn Secundí ha estat més de cinquanta anys, amb la Federació Internacional, a nivell mundial.la seva càmera, retratant paisatges i paisanatgesde Viladecans, però també de molts pobles i llocs Jo vaig conèixer en Secundí a mitjans de la dècadade Catalunya, així com de la resta d’Espanya. Tot de 1980, feia molt poc que havia començat a tre-va començar, de manera continuada, l’any 1961, ballar a l’Arxiu Municipal de Viladecans. Des dequan juntament amb altres amics del poble formen l’Arxiu volien continuar la feina engegada a prin-l’Agrupació Fotogràfica de Viladecans, una entitat cipis dels anys 1980 pels membres de la Comissióque volia afavorir i divulgar el coneixement de la de l’Arxiu Gràfic, de recuperar fotografies antiguesfotografia dins de la nostra ciutat, i així ha estat de Viladecans. Volien recuperar la memòria gràficaal llarg dels darrers cinquanta anys. L’Agrupació, de la ciutat i allí estaven els amics i companys del’any 2011, va celebrar el seus primers cinquanta l’Agrupació Fotogràfica. Si Viladecans disposa d’unanys i en Secundí la va presidir durant vint-i-cinc important arxiu gràfic, és en part, gràcies a la bonaanys, compaginant aquesta dedicació amb d’altres labor de recerca i recopilació que els companys dedins del món de la fotografia: membre de la Junta l’Agrupació Fotogràfica van fer, al capdavant delsDirectiva de la Federació Catalana i Oficial Enllaç quals es va posar en Secundí. Aquells eren anys end’Espanya amb la Federació Internacional de Fo- què no hi havia càmeres digitals ni fotoshops, tot eratografia. D’aquesta manera, durant molts anys, en manual, la càmera i el laboratori. Per treure bonesSecundí Roca ha portat el nom de Viladecans per fotografies, a banda de l’enfoc, t’havies de passartot arreu per on ha anat, com a jurat, com a fotògraf, hores de laboratori i revelat i els amics i companys de l’Agrupació dirigits per en Secundí, s’hi van po-Viladecans Punt de Trobada - Núm. 60 - Novembre 2012 17
  • 16. sar. Fruit d’aquella primera col·laboració van ser les centenars de fotògrafs vinguts d’arreu de Catalu-exposicions de fotografies antigues de la ciutat, que nya i després al desembre de 2003, Viladecans vavan seguir denominant-se Viladecans Antic. Se’n ser seu de l’assemblea anual de la Confederacióvan fer quatre edicions, les dues primeres a càrrec Espanyola de Fotografia, que aplegà membres dede la Comissió de l’Arxiu Gràfic i les dues següents les diverses federacions fotogràfiques d’arreu dedes de l’Arxiu Municipal, en franca i estreta col· l’Estat. El nom de la ciutat, en aquells anys, va serlaboració amb l’Agrupació Fotogràfica. Van ser uns molt conegut dins del món de la fotografia amateuranys de molta relació entre l’Arxiu i l’Agrupació, catalana, però també espanyola. Aquesta projeccióamb en Secundí Roca fent de pont. Col·laboració de la nostra ciutat dins del món de la fotografia, l’hiinstitucional en la recerca i recopilació de fotogra- devem, en part, a l’amic Secundí Roca, al seu dina-fies antigues de la ciutat, en la recerca d’imatges misme i al seu treball incansable.per a publicacions municipals, en la realització de Amic Secundí, fa més de vint-i-cinc anys quereportatges fotogràfics sobre la ciutat, però també ens coneixem, t’agraeixo sincerament la teva col·col·laboració en la història més recent, com en el lli- laboració, dedicació i, sobretot, la teva franca amis-bre que retrata els vint anys de transformació de la tat. Hem recorregut un llarg camí junts, impulsantciutat (1979-1999) o en el treball de camp, que junta- el món de la fotografia local, treballant colze ambment amb en Manel Sunyer, l’Isidre Solina i d’altres colze, ara aquest camí l’hauren de seguir fent sen-amics del poble, van realitzar sobre la toponímia de se tu, però amb l’exemple de voluntat, dedicació ila ciutat, on en Secundí, càmera en mà, anava foto- bona fe que sempre hi posaves en les teves accions.grafiant diversos indrets del nostre territori. Molt possiblement, allà on sigui, estaràs enfeinat:Gràcies a l’esforç, la voluntat i l’empenta d’en Se- càmera en mà, retrant-nos a tots!cundí, la ciutat va viure, l’any 1997, la Festa de la Manuel Luengo CarrascoFotografia, diada anual de fotografia que agrupaDia de mercat a la plaça de la Vila a primers de la dècada de 1960Fotografia de Secundí Roca RocaAMVA, Fons Secundí Roca RocaViladecans Punt de Trobada - Núm. 60 - Novembre 2012 18
  • 17. Històries viladecanenques secció a càrrec d’Andreu Comellas Joan Masgrau i Marcet, l’alcalde (1a. part)E nguany hauria fet cent trà a treballar a la Cambra de Co- anys. El que va ser pri- merç de Barcelona i és en aquest mer alcalde de Vilade- àmbit laboral on va arrencar l’agi- cans escollit democràti- tada joventut viscuda. S’afilià alcament després del franquisme, CADCI, mena d’associació-sin-havia nascut l’any 1912. Bona dicat del que en deien proletariathora per saber-ne alguna cosa més mercantil. Havia estat fundat eli bon moment per rememorar-lo 1903, per joves vinculats a la Lligaen detriment de l’oblit. Sense la Regionalista, al cafè dels 4 Gats,pretensió d’esgotar cap tema, ni amb el nom de Centre Autono-la d’entrar en la feixuga acció de mista de Dependents del Comerçgovern durant els quatre anys al i la Indústria. La acció social i rei-capdavant del consistori, del 1979 vindicativa dels seus membres elsal 1983, voldria dur-vos, això si, a anà decantant vers Estat Català iuna millor comprensió del perso- la Unió Socialista de Catalunya denatge i a un major reconeixement. Rafel Campalans per, finalment,Poc temps després de néixer a acabar fent costat al nou PSUC enBarcelona, els seus pares Ramon la guerra de 1936-1939. Durant elsi Júlia, van anar a viure prime- fets del 6 d’octubre de 1934, quanrament a Els Monjos a tocar de el president Companys proclamàVilafranca del Penedès i uns anys la República Catalana, la seu del de 1937 a Barcelona, en què s’en-després a Vilanova i la Geltrú. En CADCI a la Rambla de Santa Mò- frontaren els partidaris de fer laJoan cursà els seus primers estu- nica fou un dels escenaris d’en- revolució amb els partidaris dedis amb els escolapis. Fou durant frontament armat amb l’exèrcit primer guanyar la guerra i sal-la República que la família Mas- espanyol en defensa de la Genera- var la República, el Regimentgrau s’instal·là definitivament litat. Tenim doncs un primer tret Pirinenc fou l’encarregat de cus-a Viladecans obrint graneria al que es desprèn de les seves pri- todiar el Palau de la Generalitat.número 64 de l’actual avinguda meres vivències, en Joan Masgrau Allà hi era ell. Uns mesos desprésde la Generalitat. De la bondat, era “catalanista i anticapitalista” d’això, el regiment va ser integrattranquil·litat i seny de la seva dit en paraules de la seva neboda a l’Exèrcit de l’Est de la Repúbli-mare, a la qual el veïnat coneixia Maria Àngels. ca Espanyola que operava encom la “Senyora Júlia”, encara en D’Estat Català, del CADCI i de la la zona del Pirineu a Bielsa i enqueden testimonis. Del seu pare Unió Excursionista de Catalunya Joan, tenint llavors vint-i-quatreen canvi, aquests testimonis, no- (UEC) en sorgiren, quan esclatà anys, fou nomenat comissari po-més en poden dir que era tot un la guerra, molts dels integrants lític de batalló el 27 de novembretràfec. Al comerç de casa hi féu de les Milícies Alpines que, una de 1937, quan s’establí la cadenael primer aprenentatge laboral, vegada dissoltes, conformaren el de comandament polític, paral·però no sols ell sinó també dos Regiment Pirinenc nº 1, la prime- lela al militar, per assegurar lagermans que tingué, en Pere, que ra i única unitat militar d’obedi- fidelitat republicana dels unifor-morí al front republicà de la guer- ència estrictament catalana des mats. Aquest és un segon tret quera civil i en Ramon, quinze anys de 1714. El regiment l’integraven el durà a ser empresonat durantmés petit, que acabà dedicat tota una companyia d’esquí i dues de el franquisme l’any 1961.la vida al comerç, en aquest cas raquetes operants sobretot en el Derrotada la República, hagué dede materials per a la construcció. control fronterer i la repressió del passar a l’exili a França per salva-De jove, buscant anar més enllà contraban des de la seva base a la guardar vida i llibertat. Exiliar-se,de la tradició paterna, en Joan en- Molina. Durant els fets de maig no és una decisió massa personalViladecans Punt de Trobada - Núm. 60 - Novembre 2012 19
  • 18. que diguem, és més decisió del El seu establiment de gra i pro-poderós que et diu que no ets ductes agraris, alhora que casa,dels seus, que fas nosa i que si no no tenia rebotiga. Li feia de ma-desapareixes ràpidament, acaba- gatzem un local que tenia llogatrà empresonant-te o et farà ma- a l’Hostal, a la vorera del davant,tar. En el camp de concentració per tant, era un continu veure’ld’Argelers conegué la Trini, amb entrar i sortir de casa a la del da-la qual posteriorment es casà. Tri- vant a la recerca de mercaderies.nitat Farré Gili, era una militant Quan jo era petit, cap a finals delscomunista del PSUC nou anys anys cinquanta, anant i tornant Joan Masgrau (primer a la dreta), amés gran que ell, de les que en d’escola, o en les corregudes amb Tolosa de Llenguadoc, amb la Resis-deien “de armas tomar”, amb res- patinet per la meva vorera dels tència.ponsabilitats dins el Socors Roig senars, sovint topava amb ell i el l’església de Sant Joan reclamantInternacional. Exiliat a Tolosa de recordo travessant ben depressa l’amnistia, va evidenciar un re-Llenguadoc, en Joan s’involucrà i riallerament la carretera. Sovint brot comunista que ràpidamenten la resistència francesa a l’ocu- el veia fer brometa amb els Molas la policia va mirar d’estronxarpació nazi, fent volar ponts, des- del bar de Ca l’Esparter i amb la (vegeu Viladecans Punt de Troba-carrilar trens portadors d’armes, seva clientela, o escridassant al- da del núm. 47 al 51). Una dot-i fent de correu clandestí. Des- guna sortida irònica als que es- zena d’homes van ser detingutsprés de la victòria aliada, encara, peraven l’autobús de la Rué per a primers de maig del 1961. Se’lses dedicà al pas clandestí per An- anar a Castelldefels a la platja... incoà Consell de Guerra Suma-dorra i muntanyes dels voltants ríssim. Als que eren militants delde persones que volien tornar, PSUC els atonyinaren amb ganesentre elles alguns dels alliberats i la condemna fou d’un any endel camp de Mathausen, L’any amunt, als que només eren tertu-1947, tornà a casa, a Viladecans, lians de Cal Sastre, i en Joan eraamb la Trini. Tornà desil·lusionat, un d’ells, els estomacaren molta resultes del desinterès aliat per menys però els tocà complir sisfer caure a qui, ajudat per Hit- mesos de presó, com si de la tor-ler i Mussolini, havia ensorrat la na d’una barra de pa de kilo esRepública. Acabaren el desterra- Joan Masgrau (primer a l’esquerra, tractés. I això és així perquè, enment tornant per sobreviure bo dret) a les Milícies Alpines. aquells llargs anys del nostre cò-i sotmetent-se a l’esquifida vida Aquesta quotidianitat, es veié lera, quan s’enduien gent, sovintsocial, escarransida vida cultural truncada l’any 1961. Cuba havia n’hi afegien altres del seu entorni nul·la vida política dels 4.000 fet la revolució; més d’una dot- per escarmentar i fer prendrehabitants que llavors tenia Vi- zena de països s’havia indepen- nota, encara que les raons tin-ladecans. En Joan i la Trini teni- ditzat a l’Àfrica; Kennedy era guessin ben poc a veure amb elsen trenta-cinc i quaranta-quatre nomenat president; i a Espanya fets jutjats.anys, respectivament. No tingue- el trencament de la política d’au- RESULTANDO DUODÉCIMO. –ren fills. tarquia l’any 1958 havia fet venir Que el procesado JUAN MASGRAUUna de les finalitats de tot exili molt capital foraster i començava MARCET, que fue Comisario Polí-és contraposar l’estima a la teva un fort creixement industrial al- tico de Batallón en el Ejército Rojoterra, a les teves arrels i a la teva hora que s’intensificava el fet mi- y tuvo solicitado su ingreso en lagent, amb les conviccions, acti- gratori. Començaven a sovintejar Masonería, gozaba de la confianzatuds i fets que t’han dut a aques- els cotxes i es veien els primers de los procesados vecinos de Vilade-ta situació, cercant la renúncia, televisors als pocs bars, també cans que le consideraban más capa-el renec de les pròpies idees i els primers turistes malgrat que citado políticamente, frecuentandoun autodestructor sentiment de políticament la cosa continuava el trato con los mismos, manteni-culpa abans de tornar a casa. No igual. De tot plegat es discutia endo conversaciones políticas consucceí això amb en Joan i la Trini. obertament, en tertúlia grossa, a aquellos, conociendo las actividadesUn cop aquí, el seu aïllament fou l’hora del cafè bo i mirant el Te- subversivas de los mismos, si bien sesuportat gràcies a un treball sufi- lediario de les tres, al bar de Cal negó a ingresar en la Organizacióncient per viure, a una bona rela- Sastre. Però succeí que una gran clandestina, habiendo cotizado enció amb la cultura, sobretot amb escampada de fulls del PSUC una ocasión para los presos cuyola lectura i la pintura, i amb un a les portes de la Seda del Prat, dinero entregó al procesado Linares.sorneguer sentit de l’humor. de la Roca i de l’atri i escales de Continuarà...Viladecans Punt de Trobada - Núm. 60 - Novembre 2012 20
  • 19. conèixer càrrec del Grup Tres Torres secció a viladecans Toc de quedaL a Publicidad va ser un diari en llengua cas- tellana, fundat a Barcelona l’any 1878, de caràcter republicà i anticlerical. El dissabte 13 d’octubre de l’any 1883, vaaparèixer en aquest diari una notícia que ens ha cri-dat molt l’atenció. Diu així:“El señor alcalde de Viladecans (gobernadorcillo ó caci-que, como ustedes quieran) ha mandado que nadie tran-site por las calles del pueblo de su mando despues de lesdiez menos cuarto; á un pobre súbdito que se vió obligadoá salir de su casa en busca del medico, le hizo detenerimponiendole una multa por haber contravenido sus ór-denes. A ver, señor gobernador, si explica usted al alcaldede Viladecans, don José Oriol Pibernat, que estamos en de la hora señalada, y el dia siguiente dos solas han sido1883, quince años despues de la Revolucion de setiembre, las multadas.y que no reina en España el rey don Felipe II”. Tiene esto su explicacion.Josep Oriol Pibernat i Dinarès va ser alcalde, repre- El secretario municipal, secretario del juzgado, cobradorsentant de les dretes, en la major part de la dècada de consumos, panadero, tabernero y cafetero, que con seisdels anys 80 del segle XIX. La seva ocupació labo- cargos y oficios diferentes desempeñados por una solaral era la de pagès com gairebé tothom en aquell persona verdadera, parece que tiene interés en que suViladecans que ni tant sols arribava a la xifra de café sea frecuentado y hé aquí por qué unos vecinos sonmil habitants. Concretament era masover de Mag- multados y otros nó. Los que salen de su café, sea la horadalena Modolell, encarregat de cultivar la finca de que quiera, pueden circular libremente.la Parellada, que ocupava l’espai actualment deli-mitat per l’avinguda de la Generalitat, carretera de Este señor secretario dícese que está enterado de lo quela Vila, avinguda dels Germans Gabrielistes i la via sucedió con el mismo motivo en un pueblo de la provinciadel tren. de Gerona. Pero á buen seguro que no sabe como terminó.Dos mesos després, el dia 1 de desembre de 1883, el Una comision nombrada de entre los 30 vecinos multa-mateix diari tornava a parlar, aquest cop amb certes dos de Viladecans pasará hoy á visitar al señor Gober-dosis d’ironia, d’aquest conflicte originat pel toc de nador para esponerle sus quejas. Y este funcionario lequeda imposat per l’alcalde Josep Oriol Pibernat: contestará”.“El alcalde de Viladecans continua haciendo de las suyas El secretari municipal en qüestió era Gabriel Puig ieste buen señor. Continua prohibiendo á los vecinos cir- Net, que curiosament vivia, i a on cal suposar quecular por las calles del pueblo así que han dado las diez hi tenia el negoci, al número 8 del carrer de les Ca-y media. Su Bando de buen gobierno (sic) así lo ordena. nals (actual Jaume Abril), casa propietat de Magda- lena Modolell, que anys més tard en seria llogaterEs que á fulano le precisa ir á buscar la comadrona. Mul- l’alcalde Baldiri Miernau, posteriorment hi tindriata de siete pesetas, ó sinó que espere hasta mañana. la seva seu el primer Centre Catòlic de Viladecans,— ¡Que vá á fallecer mi padre, señor alcalde! i que finalment va ser comprada per l’esposa del—Paga la multa si quieres que muera con los ausilios de també secretari municipal Jaume Pugès. Precisa-la religion. ment, arran d’aquesta compra, la casa va ser co-Y así sucesivamente. neguda com Cal Secretari: es veu que ja hi estavaPero lo gracioso del caso es que no todos los vecinos del predestinada.pueblo deben estar obligados á obedecer las órdenes del Com a informació afegida i segons un article de Xa-señor Alcalde, pues muchas veces, segun se nos dice, se vier Calderé publicat a la revista Vilarrels de generhan encontrado juntas tres personas en la calle despues de 1993, es dóna el cas que Gabriel Puig va estar al capdavant d’una revolta, a la dècada anterior, con-Viladecans Punt de Trobada - Núm. 60 - Novembre 2012 21
  • 20. trària a la convocatòria d’un Sometent amb l’objec- multas impuestas por infracciones á las indicadastiu d’acabar amb les guerrilles carlines. prescripciones por atentatorias á la ConstitucionPerò tornem al que estàvem explicant. La comisió del Estado.representativa dels trenta viladecanencs multats En la comunicacion que recibirá el señor alcalde,per contravenir les ordres de l’alcalde Pibernat, va dándole cuenta de lo que dejamos apuntado, se leaconseguir que el governador cridés a l’ordre a l’al- amonesta seriamente para que en lo sucesivo secalde de Viladecans. El 22 de desembre de 1883, el atenga á la ley, bajo apercibimiento de la respon-diari La Publicidad ho explicava així: sabilidad á qué haya lugar en caso de reincidencia.“El alcalde de Viladecans, este buen señor recibirá hoyuna comunicación del Excmo. señor gobernador civil de Por lo tanto, mucho ojo señor alcalde. No reincidaesta provincia que vá á gustarle mucho. usted, porque si los vecinos agraviados le denun-¿Se acuerdan nuestros lectores del articulito que cian á los tribunales, pagara usted el pato.con el mismo titulo publicamos dias pasados? Arregle enseguidita aquel desaguisado que cometióPues en él decíamos que el señor alcalde de Vilade- cuando recogió el permiso de un vigilante á pesarcans, deseoso sin duda de favorecer á cierto cafe- de tener el apoyo nada menos que de 50 propieta-tero, secretario por partida doble, panadero, etc., rios.etc., multaba á cuantos vecinos encontraba por la Mire que si no ha tenido otro motivo, para recogercalle después de las nueve y media, siempre que es- el permiso, que el de querer proteger á algun indivi-tuviere justificado que no salían del establecirniento duo de su satisfaccion, es otra alcaldada cometida yde su protegido. pudiera ser que se interpretara como reincidencia.Al efecto, publicó un bando de buen gobierno con- Mire que la vara puede escapársele de las manos.tra el cual han acudido los vecinos multados en los Y si los vecinos le denuncian á los tribunales se leprimeros dias. escapará sin remedio”.¿Y saben la resolucion del expediente que se formó Són coses que passaven 129 anys enrere a la nostrapor la seccion de órden público? Pues, que inme- ciutat quan encara era poble, un petit poble agrícola que ni tan sols arribava al miler d’habitants.diatamente desaparezcan del expresado bando lasprescripciones 2ª y 3ª y que queden sin efecto les Jaume Lligadas Vendrell La Trobada d’Estudiosos i Centres d’Estudis de l’Eramprunyà Com cada any, i ja és el cinquè, aquest dissabte dia 17 de novembre tindrà lloc la Trobada d’Estudiosos i Centres d’Estudis de l’Eramprunyà, que aquest cop es farà al Casal de Cultura de Sant Climent i tindrà com a tema central la pagesia. Per part de Viladecans hi participarà el Grup Tres Torres amb una ponència a càrrec de Josep Lligadas, titulada “La parla del Viladecans pagès: els noms, els llocs, les coses, les formes d’expressió”. I hi participarà també l’historiador Manuel Luengo amb una ponència titulada “L’estructura de la propietat agrària en el Vi- ladecans de la dècada de 1930”. La Trobada és ober- ta a tothom.Viladecans Punt de Trobada - Núm. 60 - Novembre 2012 22
  • 21. la memòria en imatges secció a càrrec de Jaume Muns TARRADELLAS A VILADECANS Enguany fa trenta-cinc anys que el President de la Generalitat, Josep Tarradellas, va retornar a Catalunya. Dos anys mes tard, el juny de 1979, va visitar Vila- decans. L’alcalde, Joan Masgrau, del PSUC, primer alcalde de la democràcia, el va rebre juntament amb els membres de la Corporació i representants de les enti- tats socials i culturals de la ciutat.Viladecans Punt de Trobada - Núm. 60 - Novembre 2012 23