PdT 56
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

PdT 56

on

  • 696 views

 

Statistics

Views

Total Views
696
Views on SlideShare
449
Embed Views
247

Actions

Likes
0
Downloads
1
Comments
0

7 Embeds 247

http://pdtviladecans.blogspot.com.es 239
http://pdtviladecans.blogspot.co.uk 2
http://translate.googleusercontent.com 2
http://pdtviladecans.blogspot.in 1
http://pdtviladecans.blogspot.fr 1
http://pdtviladecans.blogspot.com.br 1
http://pdtviladecans.blogspot.ru 1
More...

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    PdT 56 PdT 56 Document Transcript

    • http://puntviladecans.blogspot.com puntviladecans@telefonica.netPunt de trobada Viladecans 56 Any 6 15 de juny de 2012 Publicació independent d’informació i opinió Quin associacionisme? Valors tous en temps durs és el títol d’un estudi sobre valors a Catalunya presentat fa uns mesos. Tot i que segurament no recull encara la incidència d’una crisi tan crua com la que estem vivint, sí que posa en relleu algunes dades ben interessants. Assenyala en primer lloc l’individualisme com a tendència dominant, la pèrdua de valor del treball i l’increment del valor del lleure, la desafecció per les institucions i una tendència que denomina del clientelisme associatiu, és a dir, l’associacionisme en funció del rèdit personal que se’n pot extreure. Sembla que tendim a associar-nos més per donar contingut al nostre temps lliure, però que simultàniament la nostra implicació en aquestes associacions sol consistir en el pagament d’una quota per participar en determinades activitats. Al costat d’això disminueix la proporció d’associats disposats a responsabilitzar-se de la gestió de les associacions. Sembla que aquesta tendència afecta tota mena d’entitats i que a més s’aguditza en proporció inversa a l’edat dels associats: els membres més joves són els més clientelars. I els homes ho són més que les dones. En consonància amb això les associacions hegemòniques són bàsicament les esporti- ves i culturals, és a dir, les que solen oferir serveis. Aquesta anàlisi descriu força bé l’estat actual de les associacions a Viladecans: la dificultat per renovar juntes, per captar joves, per connectar amb els nous veïns, el baix índex d’afiliació, la substitució d’activitats reivindicatives per bars i activitats recreatives... L’associacionisme és la base de la participació ciutadana i política, una veritable escola d’aprenentatge i de transmissió de valors col·lectius, on informalment s’adquireixen eines molt valuoses per viure. Potser ens aniria bé a tots plegats abordar conjuntament totes aquestes dificultats: per conèixer-nos millor, per re- flexionar plegats, per compartir experiències, per aportar idees. Ens hi juguem molt. Per què no? Sumari 2 L’honor de ser mamutaire d’honor. El mamut de Viladecans Equip de redacció 3 Viladecans acull la 5a Caminada Mundial contra la Fam. Iris Pérez. Anna Besora M. Carmen Castellano 4 Sense por, diguem-ne escarxofes!Josep Lligadas Maria Comas 4 Al servei dels veïns. Bàrbara Lligadas Josep Lligadas Miguel de la Rubia 5 Eduard Toldrà i el patrimoni musical de Catalunya. Mercè Mercè Solé Solé (els quals, tot sigui dit, no compartim necessàriament les opinions que en 6 Cal mesura en temps difícils. Eduard Mondragón aquest butlletí es puguin expressar). 7 De masies i cases pairals (o quan la ciutat era poble). Josep Ginjaume La distribució d’aquest butlletí es fa 8 Objectiu: Torre Modolell. Josep Lligadas per correu electrònic. Si no desit- geu rebre’l només cal que ens ho 9 Viladecans lluita contra l’Eurovegas. Ricard Caba comuniqueu. I si voleu que li envi- em a un amic o amiga vostres, feu- nos arribar la seva adreça. Gràcies. 10 La mirada aguda: Flor caputxina. Eio Ramon Si voleu enviar articles per publicar, 11 Recerca històrica: Notes per a l’estudi de la repressió fran- tingueu en compte que han d’anar signats i no sobrepassar les 40 ratlles quista a Viladecans (2). Manuel Luengo o les 600 paraules. Els hauríem de 16 Històries viladecanenques: Manuel González Fernández, tenir abans del dia 8 de cada mes. dignitat indignada (i 2a. part). Andreu Comellas El nostre correu electrònic: 18 Conèixer Viladecans: Una mirada als nostres camps (2). puntviladecans@telefonica.net Josep Lligadas El nostre bloc: http://puntviladecans.blogspot.com ió Secc va 20 La memòria en imatges. Reivindicant l’hospital. Jaume Muns Segueix-nos al Facebook No
    • L’honor de ser Mamutaire d’Honor Aquí publiquem la llista dels comerços, entitats, partits, associacions de tota mena, i també persones a títol individual, que han volgut contribuir perquè aquest any el Mamut de Viladecans pugui continuar viu i fent festa pels nostres carrers. Si no sou Mamutaires d’Honor, encara sou a temps per ser-ho. Es tracta de fer una aportació mínima de 50 €, i rebreu un magnífic diploma acreditatiu, uns mocadors del Mamut per repartir a qui vulgueu, i el Mamut us vindrà a visitar en els dies previs a la Festa Major. Només cal que us poseu en contacte amb nosaltres enviant un correu a: mamutviladecans@gmail.com Forn del Mig √ Forn del Mig √ Centro Cultural Raíces de Andalucía √ Calçats Daniel √ Parròquia de Santa Maria Magdalena √ Viladecans Punt de Trobada √ Forn de la Plaça √ Llibreria Els Nou Rals √ Fruites Esther √ Grup Tres Torres √ Pastisseria Roca √ Modes Constanci √ Agrupament Coral La Lira √ Hobbit Viatges √ Associació de Viladecans d’Afectats de √ Carns Nati Fibromiàlgia i SFC √ Partit dels Socialistes de Catalunya √ Centro Cultural y Recreativo Andaluz Sierra Norte √ Convergència i Unió √ Vicky i Vicenç √ Iniciativa per Catalunya Verds √ Restaurant Petit Món √ Esquerra Unida i Alternativa √ Baugar √ El Partit dels Comunistes de Catalu- nya √ Xarcuteria Piñol (Mercat Roureda) √ Cal Sei √ Mercè i Josep √ Associació de Familiars del C.O. CavigaViladecans Punt de Trobada - Núm. 56 - Juny 2012 2
    • Viladecans acull la 5a Caminada Mundial contra la FamV iladecans va acollir el passat diumenge 3 legi Sant Gabriel. Els més de 4.000 participants van de juny la 5a edició de la Caminada Mun- fer un recorregut pel parc de la Marina i el parc de dial contra la Fam, una iniciativa solidà- la Torre Roja passant per davant de les noves ofici- ria, de la companyia d’Unilever, que es nes centrals d’Unilever a Viladecans fins a tornarrealitza de forma simultània a diverses ciutats del al punt d’inici, on els caminants van rebre un lotplaneta. D’aquesta manera, durant tot el dia hi va de productes Unilever com a agraïment per la sevahaver algú que va caminar contra la fam arreu del participació a la marxa.món. El projecte té dos objectius clars: conscienciar Entre els assistents, cal destacar la presència del pi-sobre el problema de la desnutrició que pateixen lot Isidre Esteve, que va donar el tret de sortida amolts infants, i col·laborar a pal·liar-la. la Caminada, juntament amb l’alcalde de la ciutat,La iniciativa, impulsada per la companyia Unile- Carles Ruiz; el director del Col·legi, Vicenç Godayol;ver amb la col·laboració de l’Ajuntament i el Col· Jaime Aguilera, president d’Unilever Espanya, i lalegi Sant Gabriel de Viladecans té l’objectiu de col· directora de comunicació de la companyia, Ana Pa-laborar amb el Programa Mundial d’Aliments de lencia, qui agraeix l’esforç de tots els participantsles Nacions Unides, va aconseguir aplegar més de de la Caminada i especialment als viladecanencs4.000 persones i una recaptació de 17.000 euros que que fa anys acullen la caminada: “És un orgull queajudarà a alimentar 85.000 nens a Bangladesh ja que per cinquè. any consecutiu Viladecans participi a lael Programa Mundial d’Aliments de Nacions Uni- Caminada mostrant un any més el compromís de lades enviarà cinc racions de menjar per cada euro ciutat en ajudar a eradicar la fam del món, un delsrecollit. compromisos de la companyia en el seu Pla Unile-La marxa, d’uns 5 quilòmetres i apta per a totes les ver per una vida sostenible”.edats, va començar cap a les 10:30 del matí al Col·  Iris Pérez BonichViladecans Punt de Trobada - Núm. 56 - Juny 2012 3
    • Sense por, Al servei diguem-ne dels veïns escarxofes! E l mes de desembre de 2011 es va instal·lar una nova antena de tele- fonia mòbil al centre comercial Vi- lamarina, per tant, a prop d’habitat- ges i zones concorregudes per nens i nenes. Aquest fet va inquietar els veïns, que es van N o sé per què ha passat això. Aquí, posar en contacte amb nosaltres. des de sempre, d’aquesta mag- A partir d’aquí des d’Esquerra ens vàrem po- nífica hortalissa tan conreada en sar a analitzar la problemàtica i vam detectar els nostres camps, n’hem dit es- que a Viladecans no existeix un mapa d’ante- carxofa. I de la planta d’on surt, escarxofera. nes, de manera que es possibilita l’arbitrarie- Però, ja dic, no sé per què, a l’hora d’escriure- tat en la instal·lació d’aquests artefactes. ho, molts escriuen “carxofa” i “carxofera”. Davant d’aquesta mancança i tenint en comp- Per exemple, en les campanyes per evitar que te el risc existent per a la salut de la ciutada- ens caigui a sobre el disbarat d’Eurovegas, en nia, ens vam mobilitzar per tal de defensar els comptes de reivindicar les nostres escarxofes, viladecanencs i viladecanenques de les possi- reivindiquen les nostres “carxofes”. Com si bles instal·lacions indiscriminades d’antenes. ens semblés que aquesta paraula que hem dit Tenint en compte que els veïns no obtenien sempre fos una paraula inculta, una paraula una resposta satisfactòria de l’Ajuntament, que hem d’amagar. vàrem presentar una proposta de resolució al I no senyor. Escarxofa és una paraula catalana Parlament de Catalunya, per tal que es realitzi perfectament correcta, i escarxofera també. O un estudi sobre l’impacte de les antenes ubi- sigui que a veure si ens animem a estimar més cades a la nostra ciutat. Posteriorment, tenint la nostra manera de parlar. Viladecanencs i en compte el resultat de l’estudi, es retirarien viladecanenques, santboians i santboianes, aquelles antenes que puguin ser perjudicials pratencs i pratenques: sense por, diguem-ne per a la salut de tots nosaltres. escarxofes, i escriguem també escarxofes. Aquesta iniciativa fou aprovada en seu parla- Fora les “carxofes”, que no són cosa nostra! mentària el passat mes de maig, garantint la Josep Lligadas Vendrell tranquil·litat de viure en un entorn lliure de radiacions perjudicials per a la salut pública. Així doncs, des d’ERC-Viladecans ens sentim satisfets per la feina feta, ja que hem ajudat a la ciutadania en un problema real que els feia patir. Bàrbara LligadasViladecans Punt de Trobada - Núm. 56 - Juny 2012 4
    • Eduard Toldrà i el patrimoni musical de CatalunyaS empre m’ha agradat molt la música d’Eduard Tol- drà (1895-1962), un excel· lent violinista, composi-tor i director d’orquestra del qualenguany es commoren cinquantaanys de la seva mort. Quan vaigcomençar a interessar-me per lamúsica mal anomenada “clàssi-ca” jo tenia deu anys, i ell ja enfeia cinc o sis que havia mort,però recordo l’afecte amb què lagent en parlava. Va ser el primerdirector de l’orquestra municipal(que jo vaig conèixer amb el nom Eduard Toldrà i Anna Riccid’Orquestra Ciutat de Barcelona ique s’ha acabat convertint –ambun nom impossible– en l’Orques- us puc recomanar un programa Cristòfor Taltabull (1888-1964),tra Simfònica de Barcelona i Nacio- de Catalunya Música (Guia d’or- que és magnífica. Trenta anysnal de Catalunya). questra) en què s’analitzen algu- de Generalitat no han servit per nes de les seves cançons i que és publicar, enregistrar, divulgar laToldrà va ser un gran músic amb extraordinari. música de tota aquesta gent, com-un itinerari personal dificultat Tot això per explicar-vos que l’al- positors i intèrprets, ni per inten-primer per la primera guerra tre dia vaig anar a un concert al tar aplegar-ne la documentació amundial (el 1913 va aconseguir Palau de la Música, en què s’in- les biblioteques públiques. I aixòuna beca per estudiar a París, a terpretava l’òpera de Carner i no és culpa de Madrid, no, mésBerlín i no recordo on més, estu- Toldrà, El Giravolt de Maig, una aviat del desinterès de tots ple-dis que van quedar interromputs òpera que anys enrere havia estat gats. Dels governs de la Genera-un any després), per la guerra interpretada i gravada per Anna litat i nostra per no exigir-los-ho.civil, i encara pel franquisme. Ricci (1930-2001), una mezzoso- És una vergonya. Sobretot per-Perquè la música clàssica, com la prano amb molts lligams a Vila- què en plena dictadura hi va ha-cultura en general, catalana o no, decans i que ha donat nom a un ver iniciatives molt interessantsva ser molt maltractada. La seva passatge de la nostra ciutat. i arriscades com per exemplemúsica, íntima i allunyada dels la col·lecció d’enregistramentscorrents contemporanis, recull El concert va venir precedit d’una “Antologia històrica de la músicaelements populars amb una gran conferència de Jorge de Persia, catalana”, publicada per Edigsa idelicadesa, ben bé en la línia de crític musical de La Vanguardia. sembla que desapareguda en elsl’obra de Schubert. En les seves Remarcava com bona part de les llimbs de la cultura. Perquè sicançons parteix de poetes con- partitures originals i del patrimo- tant de nacionalisme no serveixtemporanis (Joan Maragall, To- ni dels músics de la generació de per preservar la cultura, no ser-màs Garcés, Josep M. de Sagarra, Toldrà s’ha mantingut en mans veix per res...Josep Carner, Trinitat Catasús…) privades o ha desaparegut, i comi fins i tot servidora que més avi- senzillament són de desconegu- Mercè Soléat sóc negada per a la poesia, hi des moltes de les obres de músicspuc reconèixer una gràcia extra- d’una gran qualitat. Jo ho he pen-ordinària a l’hora de donar relleu sat sovint. Quan vaig conèixer,al text. Si us interessa el tema, per exemple, la música coral deViladecans Punt de Trobada - Núm. 56 - Juny 2012 5
    • Cal mesura en temps difícilsD es de desembre de 2010 sovint s’utilitza un llenguatge esbiai- xat, partidista, dema-gògic, poc objectiu i desmemori-at, que l’únic que busca és, d’unabanda, inflamar la ciutadania perobtenir rèdits partidistes o cor-poratius i, de l’altra, mantenir laquota de poder dins de qualse-vol tipus d’organització ja siguipública o privada. És molt fàcildonar les culpes a l’altre, però lapregunta que em faig és: on ensporta demonitzar-nos els unscontra els altres?On estaven tots aquells que aradefensen una millora del benes-tar de les persones quan els go-vernants del moment varen dirque no hi havia crisi i que el nos- núm. 22 i 23) vaig escriure que “... quatre anys enrere– no serien detre sistema financer era el millor de forma immediata la crisi repercu- la cruesa actual.d’Europa? On eren quan es varen tirà en la disminució del nivell de Partir d’una percepció total-adoptar solucions com el “Plan benestar general, en el pagament de ment esbiaixada ens pot allunyarE” (la ruïna del país) i mesures serveis que ara són gratuïts, en llocs d’aquell punt de trobada queper ajudar als grans grups banca- de tre­ all amb contractes més preca- b ens permeti acostar posicions,ris? On eren quan vam sentir dir ris i salaris més baixos, etc. Això és d’acceptar allò de bo que pugui“nos hemos cepillado” l’Estatut el que s’acosta.“. Què varen fers els aportar l’altre i d’arribar a feraprovat pel Parlament de Cata- governs d’aquella època –tant a propostes que millorin la qualitatlunya o quan l’Estat es va negar Espanya com a Catalunya–   per de vida al conjunt dels ciutadans.a donar els diners que es devien tal d’evitar el que molts ciutadans Cal buscar l’espai comú per par-i es deuen a la Generalitat? On ja intuíem? Per mi és molt fàcil lar des de posicionaments obertseren quan veient el problema dir això ara, però em pregunto si al canvi, objectius i sense encoti-que teníem –un atur de 4.500.000 arribarem a construir quelcom de llaments de cap tipus. Cal fer-ho,persones arreu de l’Estat– no es positiu seguint per aquest camí. o en cas contrari ens ensorraremvan prendre mesures perquè eren I la resposta és que per aquest com a país.contràries als interessos polítics camí anirem tots plegats a la ruï-i/o partidistes del moment? Per Crec que tan sols seguint un plan- na. Plantejar les coses com un en-què no ho defensaven en aquells tejament d’aquest tipus aconse- frontament  no ens portarà enllocmoments com ara ho estan defen- guirem un país unit i fort on tots i utilitzar els mitjans per difondresant? Per què justament ara que els seus ciutadans podran gaudir aquest tipus d’actuació menysja no queda marge? Potser per- d’un nivell de benestar adequat i encara. Cal ser rigorosos i acu-què els que governaven llavors i just. rats, cal mesura en temps difícils.els que promouen els moviments Ara és el moment de la respon-  Eduard Mondragón Condeminasciutadans actualment eren del sabilitat, d’unir esforços, de nomateix signe polític? criminalitzar aquells que ara hanA mitjans del 2009 en aquesta ma- de prendre decisions dures queteixa publicació (Punt de Trobada si s’haguessin pres molt abans –Viladecans Punt de Trobada - Núm. 56 - Juny 2012 6
    • De masies i cases pairals (o quan la ciutat era poble)Q ualsevol persona nouvinguda a Vila- decans amb un mí- nim de curiositat sesorprendrà al descobrir el nom-bre de masies i cases pairalsque hi ha amagats pels diversosbarris i carrers. Només cal aixe-car la vista, tan sols aturar-se iresseguir les línies arquitectòni-ques d’aquests immobles singu-lars que ens recorden un passatno tant llunyà, quan la ciutatera poble i no superava el milerd’habitants. Aleshores la pobla-ció era eminentment agrícola i elnucli habitat tot just un parell o Projecte per a Cal Ginestartres de carrers, amb algunes ca-ses disseminades al seu voltant. Trobaríem més exemples com envoltada d’ametllers centenaris. Can Sellarès, just al límit entre Vi- Lamentablement avui presentaAmb el fort creixement demo- ladecans i Gavà. Documentat des un estat d’abandó i deixadesagràfic viscut al segle XX, aques- del segle XIII, la Roca va comprar deplorable, que no es cansen detes masies van anar quedant la finca a mitjans del segle pas- denunciar entitats locals com elintegrades (o directament absor- sat per dedicar-la a usos recrea- Grup Tres Torres o Unió de Pa-bides) dins el teixit urbà. Algu- tius pensant en els treballadors i gesos.nes van a anar a terra per donar llurs famílies. Actualment és una Certament, voltant pel termepas a nous habitatges, però d’al- zona esportiva i cultural manco- municipal podríem afegir méstres s’han mantingut amb prou munada entre els dos municipis cases pairals a aquest llistat queintegritat fins als nostres dies. vinguda francament a menys. configura un indiscutible patri-N’hi ha que s’han recuperat amb Ben a prop tenim Can Palmer, moni arquitectònic i cultural. Unprou encert com Can Xic, actu- masia aixecada també en època catàleg que constitueix, al meualment equipament municipal medieval i que ha arribat als nos- entendre, un important atrac-per a joves. Altres com la masia tres dies molt reformada, només tiu, un valor amb gran potenci-de Cal Ginestar resten a l’espera la falsa façana dibuixa l’ombra al que, ben aprofitat, permetriasine die de concreció i millora, del que havia sigut. Actualment resintonitzar la ciutadania ambsi bé almenys l’entorn immedi- acull diversos serveis socials de les arrels i el passat mil·lenari deat s’ha reconvertit en un pulmó l’Ajuntament i dóna nom al bar- Viladecans. També hi veig unaverd. Aquí val la pena ressenyar ri i a l’escola que té al costat. Un singularitat a tocar de Barcelonauna proposta de la Facultat d’Ar- topònim vinculat probablement per atreure turisme de qualitat iquitectura de la UPC de 2006 en a les nombroses palmeres que hi una immillorable ocasió per rei-què es plantejava fer-ne un equi- ha als barris de Ponent. vindicar amb orgull i el cap benpament cultural (vegeu maquetai treball complet a http://hdl. Capítol a part mereix la masia de alt el nostre passat rural. Sí, crechandle.net/2099.1/4009). És clar Cal Menut, també del segle XIII, que en podríem treure més suc. situada a peus de la muntanya que llavors no havia esclatat labombolla i encara era permès de de Sant Ramon, declarada bé Josep Ginjaumesomiar. cultural d’interès local el 2002 iViladecans Punt de Trobada - Núm. 56 - Juny 2012 7
    • Objectiu: Torre Modolell T ot un èxit, tenir oberta un parell de dies la por- ta principal de la Torre Modolell, amb el corra- ló que permet contemplar l’escala monumental i anar cap al jardí. I si a sobre hi ha el Mamut allà rebent les visites, doncs encara millor. Realment, l’exposició del Grup Tres Torres dels passats dies 9 i 10 reivindicant la rehabilitació de la Torre Modolell, un dels grans símbols de Viladecans, ha servit per fer adonar que aquest espai és, efectivament, un lloc esplèndid que és una pena que estigui sempre tancat. I la molta gent que ha passat per l’exposició, a més de disfrutar del lloc, ha pogut veure i comentar tota la història i tota la riquesa ciutadana que hi ha en aquest palau i el seu jardí, i la- mentar l’estat de deixadesa en què entre tots hem permès que caigués. I també ha estat tot un èxit l’acte que tingué lloc el dissab- te dia 9 a la tarda, en què Teresa Bubí, Andreu Comellas, Jaume Lligadas i Vicky Herrero ens van barrejar amena- ment records personals i evocacions històriques amb la re- ivindicació d’un edifici que és de tots. I ho van fer, precisa- ment, tenint com a fons les escales que del palau baixaven al jardí, un dels elements originàriament més valuosos de tot el conjunt i un dels més degradats actualment. Unes escales que cal recuperar i dignificar sens falta, perquè són patrimoni col·lectiu i no les podem perdre. Per a qui no vagi poder visitar l’exposició, cal dir que esta- rà instal·lada, a partir del dia 5 de juliol, a l’Ateneu d’En- titats Pablo Picasso. Josep Lligadas VendrellViladecans Punt de Trobada - Núm. 56 - Juny 2012 8
    • Viladecans lluita contra l’Eurovegas D issabte dia 9 de juny a la tarda, el Parc de la Marina de Viladecans va ser l’es- cenari de la Festa Reivindicativa “Euro- vegas, go home!”, convocada per la Pla- taforma Aturem Eurovegas – Salvem el Delta del Llobregat, a la qual s’han adherit fins al moment prop de 200 entitats de tot tipus d’arreu del país. Durant la tarda es van succeir diferents actuacions musicals, com la de Bitxe i els Mariatxis del Del- ta, entre d’altres; així com xerrades sobre l’impacte que podria suposar la construcció d’aquest macro- complex de casinos i hotels al Baix Llobregat, tal i com apunten diferents informacions en els darrers mesos. Els assistents es van mostrar molt interes- sats per quin podria ser l’hipotètic emplaçament d’Eurovegas i quin impacte directe podria tenir en la destrucció de terrenys agraris i naturals a la co- marca. Una de les intervencions més aplaudides fou la de Lluís Pares, d’Unió de Pagesos, que va criticar la postura dels alcaldes del PSC del Baix Llobregat, als quals el sindicat agrari ha reclamat que rebutgin el projecte d’Eurovegas, ja que suposaria “trencar l’actual equilibri de la comarca, que amb els anys ha aconseguit fer conviure les infraestructures, les àrees de població i els espais agraris amb una certa harmonia”. El plat fort de la jornada reivindicativa fou la inter- venció d’Arcadi Oliveres, economista i president de Justícia i Pau, que des que es van conèixer les infor- macions al respecte d’Eurovegas s’hi ha posicionat en contra. En la seva xerrada, Oliveres va afirmar que “Eurovegas no és la solució a la crisi i no por- tarà cap benefici a la gent” i va assenyalar els bancs i el frau fiscal com a causants de la crisi que estem vivint. D’altra banda, mentre continuen les protestes de di- ferents organitzacions socials contra Eurovegas, la propera cita serà el diumenge 17 de juny a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona, el Govern de la Ge- neralitat continua negociant amb el magnat nord- americà Sheldon Adelson per portar Eurovegas a Catalunya. L’última hora apunta que Eurovegas es farà al Parc Agrari del Baix Llobregat o no es farà: El Govern sobre Eurovegas: “Tot apunta que o Bar- celona o res”. Ricard CabaViladecans Punt de Trobada - Núm. 56 - Juny 2012 9
    • la mirada aguda secció a càrrec d’Eio Ramon Anacamptis pyramidalis-flor caputxina, Viladecans-El Remolar, 03/VI/2012.Molt escassa a Viladecans i al Delta però abundant en altres zones de Catalunya. És una orquídia quenormalment fa de 25 a 40 cm d’alçada. Les seves flors són petites i estan agrupades en espigues moltdenses. Floreix de mitjan maig a principi de juliol.Viu a les brolles i als prats secs i, especialment, a les joncedes, per sota dels 1200 m d’altitud. Font: Institut d’Estudis CatalansViladecans Punt de Trobada - Núm. 56 - Juny 2012 10
    • Recerca històrica Notes per a l’estudi de la repressió franquista a Viladecans (2)T al i com ens havíem als i/o va incoar procediments denada cronològicament a partir compromès en l’article sumaríssims (Consells de Guer- de la coneixença de les dates de anterior del Punt de Tro- ra), acabant en la majoria dels detenció a Sant Feliu de Llobre- bada –núm. 54, d’abril casos complint condemna a la gat, i del seu trasllat posterior,d’enguany– a continuació publi- presó Model de Barcelona. normalment, a la presó Modelquem un quadre amb tots els ve- El quadre ha estat elaborat a par- (Cel·lular) de Barcelona. En la se-ïns de Viladecans (85) –coneguts tir del creuament de les dades de gona part, hi ha la relació alfabè-fins al nivell actual de la recerca– la relació de detinguts en la presó tica d’altres veïns de Viladecansque van ser detinguts, traslladats militar de Sant Feliu de Llobregat als quals, entre març i desembreinicialment a la presó militar de (ACBL, Arxiu Comarcal del Baix de 1939, es va sotmetre a infor-Sant Feliu de Llobregat, i poste- Llobregat), la correspondència de me d’antecedents políticosocials,riorment a la Model de Barcelo- l’Ajuntament de Viladecans dels bàsicament, des del Jutjat Militarna o que procedien d’altres esta- anys 1939-1942 (AMVA, Arxiu de Sant Feliu de Llobregat com abliments penitenciaris arreu de Municipal de Viladecans) i dels acte previ a la incoació del proce-l’Estat Espanyol i als quals l’Au- procediments sumaríssims, bui- diment sumaríssim. Dels 85 ve-ditoria de Guerra de la 4a Regió dats fins a l’actualitat, conservats ïns afectats per la repressió fran-Militar de Catalunya, emplaçada a l’Arxiu del Tribunal Militar Ter- quista, en 29 casos, a hores d’ara,a Barcelona, entre 1939 i 1942, va ritorial Tercero de Barcelona. La ignorem si se’ls va obrir procedi-demanar informes político-soci- primera part del quadre està or- ment sumaríssim.Veïns de Viladecans sotmesos a investigació per part de l’Auditoria de Guerra de la 4ª Regió Militar de Catalunya i als quals se’ls va incoar procediments sumaríssims (Consells de Guerra) Data Detingut Trasllat presó Observacionsdetenció Adscripció política2 març Jaume Pañella Biscarri 1 setembre 1939 – Cel·lular Des del 23 de juliol de 1941 en llibertat condicional1939 Barcelona Joan Comas Caldes 11 març 1939 – Hospital Sumaríssim - 12 anys i un dia de reclusió temporal ERC Municipal Barcelona Presó: 2 anys i 9 mesos aprox. Campamento Penitenciario de Belchite, Saragossa Des del 19 de novembre de 1941 en llibertat con- dicional3 març Francesc Arnau Porcar 7 setembre 1939 – Cel·lular Des del 21 de juliol de 1941 en llibertat condicional1939 Barcelona Vicenç Gómez Mir 8 maig 1939 – Cel·lular Bar- Sumaríssim Dirigent sindical celona Des del 9 de juliol de 1941 en llibertat condicional Josep Jordà Santacruz 8 maig 1939 – Cel·lular Bar- Sumaríssim – 15 anys de reclusió temporal ERC celona Des del 8 de juliol de 1941 en llibertat condicional Conseller municipal Llibertat definitiva el 16 de febrer de 1942 Josep Lluch Marsà 8 maig 1939 – Cel·lular Bar- Colonia de Redención de San Leonardo, Soria celona Des del 16 d’agost de 1941 en llibertat amb ban- dejament Josep Cañelles Segarra 8 maig 1939 – Cel·lular Bar- Al juny de 1941 encara és a la presó Cel·lular de celona BarcelonaViladecans Punt de Trobada - Núm. 56 - Juny 2012 11
    • Data Detingut Trasllat presó Observacionsdetenció Adscripció política Josep Melich Olivé 8 maig 1939 – Cel·lular Bar- Sumaríssim - 12 anys i un dia de reclusió CNT celona El 23 de juny de 1947 se li commuta la pena, però no sabem el temps total de presó José Doménech Pérez 8 maig 1939 – Cel·lular Bar- celona José Martí Murt 8 maig 1939 – Cel·lular Bar- celona Joan Franch Gilabert 25 agost 1939 – Cel·lular Des de gener–febrer de 1942 en llibertat definitiva. Barcelona Bandejat a Sant Jordi, Castelló Manuel Massip Gómez 25 agost 1939 – Cel·lular Amb data 24 de gener de 1941 encara és a la presó Barcelona9 març Francesc Vilardell Mas 8 maig 1939 – Cel·lular Bar- Sumaríssim –12 anys i un dia de reclusió temporal 11939 ERC celona Presó: 2 anys i 5 mesos aprox. Conseller municipal Des del 25 de juliol de 1941 en llibertat condicional13 març Josep Borjas Clavé 14 març 1939 – Cel·lular1939 Barcelona20 març Virgínia Amposta 23 març 1939 – Presó de Do- Sumaríssims – Pena de mort1939 2 Amposta nes, Les Corts Assassinats al Camp de la Bota el 8 d’agost de Adolfo Casé Pitarque 23 març 1939 – Cel·lular de 1939 PSUC / UGT Barcelona15 abril Josep Arrufat Gasa Cel·lular Barcelona Sumaríssim – 12 anys i un dia de reclusió temporal1939 ERC Presó: 2 anys i 7 mesos aprox. Conseller municipal Setembre de 1941, en tràmit de llibertat condicio- nal José Gómez Cánovas Cel·lular Barcelona Sumaríssim - Absolt el 6 de desembre de 1939 CNT Presó: 8 mesos aprox.28 abril Josep Iturrioz Rebull Cel·lular Barcelona Sumaríssim – 30 anys de reclusió major1939 ERC Presó: 6 anys i 6 mesos aprox. Conseller municipal Des del 23 d’octubre de 1945 en llibertat condici- onal Llibertat definitiva a partir del 5 de gener de 19618 maig Miquel Milà Domènech Cel·lular Barcelona Procedia del Camp de Concentració de Presoners1939 UGT-PSUC de Guerra de Pamplona on va ser detingut el 8 de Conseller municipal febrer de 1939 Sumaríssim – 12 anys i un dia de reclusió temporal Presó: 6 mesos aprox.18 maig Salvador Pérez Martin Cel·lular Barcelona Sumaríssim - Assassinat al Camp de la Bota el 61939 CNT de juny de 194012 agost Pere Trius Raurich El 7 de febrer de 1939 passa la frontera francesa i el1939 UGT-PSUC 12 d’agost es presenta en Figueres a les autoritats franquistes Sumaríssim - Al febrer de 1942 en llibertat condi- cional El 10 de juny de 1943 sobreseïment del procés, lli- bertat definitiva26 Ricard Planas Mitjans Procedia de la Punxa, presó de Tarragona, onoctubre ingressa el 20 de febrer de 1939, procedent dels1939 camps de concentració de Tarragona Sumaríssim - Al febrer de 1942 en llibertat condi- cional4 no- Vicenç Navarro Arnau 22 gener 1940 – Presó del Procedia de La Tabacalera, presó provincial Bil-vembre CNT Poble Nou bao, on havia ingressat el 17 de maig de 19391939 Sumaríssim7 no- José Barón Ortíz Procedia de La Tabacalera, presó provincial Bil-vembre CNT bao, on havia ingressat el 22 de maig de 19391939 Desembre de 1941 en llibertat condicionalViladecans Punt de Trobada - Núm. 56 - Juny 2012 12
    • Data Detingut Trasllat presó Observacionsdetenció Adscripció política5 de- Joan Torras [Mas] Procedia de la presó de Heliopolis, Sevillasembre ERC Sumaríssim - Posat en llibertat el 18 de desembre1939 de 193928 Rafael Casé Pitarque 3 febrer 1940 – Presó Cel· Procedent del Camp de Concentració de Presonersgener ERC / CNT lular Barcelona de Guerra del Burgo d’Osma, Sòria, on havia in-1940 gressat el 22 de maig de 1939, procedent del front de Valls, Tarragona, on havia estat fet presoner el 13 de gener de 1939 Sumaríssim – 12 anys i un dia de reclusió temporal Presó: 4 anys i 3 mesos aprox. Des del 21 d’abril de 1943 en llibertat condicional7 març Francisco Carrique 6 abril 1940 – Presó Cel· Procedia de La Tabacalera, presó provincial Bilbao.1940 Meca lular Barcelona A l’octubre de 1942 empresonat a la Cel·lular de CNT Barcelona. Sembla que a finals de novembre en lli- bertat condicional10 març Salvador Olivé Anglés Sumaríssim - Absolt el 5 de juny de 19401940 ERC Conseller MunicipalMarç Llorenç Torras Vendrell BDT núm. 51, Madrid Sumaríssim - Al febrer de 1942 en llibertat condi-1940 ERC cional Conseller municipal Absolt el 14 d’abril de 194323 Miquel Mondragón Presó Cel·lular Barcelona Sumaríssim – 30 anys de reclusió majoroctubre Gómez Sembla que a partir del 30 de gener de 1942 queda-1941 ERC / CNT ria en llibertat condicional Conseller municipal Llibertat definitiva a partir del 23 d’octubre de 1971 Data Detingut Trasllat presó Observacionsdetenció Adscripció política Alavedra Casas, Fran- cesc ERC Aledon Igual, Vicente A l’octubre de 1942 consta com a empresonat a la Cel·lular de Barcelona Alonso González, Sumaríssim Simón Barrera Castells [Caste- Sumaríssim - 6 anys i un dia los], Federico Des del 9 de juliol de 1941 en llibertat condicional Bastida Periago, Angel Sumaríssim - A l’agost de 1942 sembla estar en lli- bertat condicional Becerra Olaeche, An- Sumaríssim - Al juny de 1942 sembla estar en lli- dres bertat condicional Berenguer Valls, Ra- Sumaríssim mon Blas Vallès, Manuel Setembre de 1942, llibertat condicional – presó ate- ERC nuada, en tràmit d’obtenir la llibertat definitiva Canuto Moli, Andres Carreras Reguan, Josep CNT Conseller municipalViladecans Punt de Trobada - Núm. 56 - Juny 2012 13
    • Data Detingut Trasllat presó Observacionsdetenció Adscripció política Casado Sorribas, Fran- cisco Casal Mas, Jaume Casé Pitarque, José Al novembre de 1940 consta com a empresonat al ERC Dueso, Santoña, Santander. En tràmit per a conce- dir-li la llibertat condicional Codina Escoda, Pere Sumaríssim - 6 anys i un dia ERC Des del 22 de juliol de 1942 en llibertat condicional amb bandejament a Binefar, Osca Costa Casellas, Valentí Sumaríssim Costa Colomé, Miquel Sumaríssim Costa Sans, Joan Sumaríssim Devés Sánchez, José Estalle [Estelles] Do- Sumaríssim mingo, Carlos Al juny de 1941 en llibertat condicional Fierro Tomàs, Francisco Galindo, Manuel [ERC] González Campos, Ra- mon González Contel, Anto- nio CNT González Suñer, Juan Des d’abril de 1942 en llibertat condicional des de la presó de San Juan de Mozarrifar, Saragossa Grau Vidal, Fèlix Guilañá Duran, Lluís Gusi Balaguer, Joan Sumaríssim Illán Aparicio, Antonio CNT Lapuente Basa, Antonio Llopis Niella, Antonio Sumaríssim Massé Gómez [Coma], Manuel Monclús Riol, Mariano ERC Ollé Tugas, Josep Sumaríssim Ollé Tugas, Pau ERC Oltra Rocamora, Anto- nio Pérez Sorribas, Antonio Piles Climent, Eladio 3 CNT Piñero Guerrero, José � A partir del 27 de juny de 1942 en llibertat condici- Joventuts Llibertàries - onal, des de la Cel·lular de Barcelona CNT Piñero Ureña, Alfonso Al juliol de 1941 consta en el Batalló Disciplinari ERC de Manresa. Al desembre de 1941 en llibertat condicional Puente Puente, Robus- tiano Puerto Segura, Manuel SumaríssimViladecans Punt de Trobada - Núm. 56 - Juny 2012 14
    • Data Detingut Trasllat presó Observacions detenció Adscripció política Puig Cabré, Llorenç �5 Sumaríssim ERC Reguan Carreras, Do- mingo Rios Sarasa, Francisco Rubio López, Cristóbal Sumaríssim - A l’agost de 1942 empresonat a la Cel·lular de Barcelona. Poc després sortiria en lli- bertat definitiva. Sabater Mora, Francesc Des del 9 de novembre de 1941 en llibertat condi- ERC cional, de la presó central de Burgos Sanz Arguedas, Plácido Serna Martínez, An- Des del 14 de setembre de 1940 en llibertat condi- dreu cional CNT Valero González, Juan 6 Sumaríssim Valls, Josep Sumaríssim Vendrell Grau, Josep Via Tejedor, Marcel·lí Al febrer de 1942 sembla estar en llibertat condi- cional Vidal Fuster, Joan UGT-PSUC Conseller municipal Viñas Riera, Ginés Des del 21 de juny de 1941 en llibertat condicional Manuel Luengo Carrasco1 En el procés sumaríssim consta la detenció a Sant Feliu de Llobregat el 26 febrer 1939.2 Detenció en la prefectura de FET y de las JONS de Sant Vicenç dels Horts.3 També es hi consta un Antonio Eladio Piles Climent que va ser fet presoner el 21 d’octubre de 1938. El 29 de maig de 1940 el vanllicenciar del Batalló de Treballadors núm. 27, de Belchite, Saragossa. De moment no hem pogut constatar si es tracta de la mateixapersona o son germans.4 També ens hi consta un Juan Piñero Guerrero. De moment no hem pogut constatar si es tracta d’una errada o son germans.5 Fill de l’alcalde republicà Llorenç Puig Tomàs.6 Dins de les peticions d’informes político-socials del Tribunal Militar de Sant Feliu de Llobregat també hi consta la de FranciscoValero González (CNT).Viladecans Punt de Trobada - Núm. 56 - Juny 2012 15
    • Històries viladecanenques secció a càrrec d’Andreu Comellas Manuel González Fernández, dignitat indignada (i 2a. part)A mitjans dels anys se- prar, a ells també, per un preu etat Anònima Laboral, allargant tanta, entre la vaga de equivalent. l’esquifida vida empresarial per 1971 i la de 1976, aban- L’any 1980, en Manolo González mirar de garantir la jubilació al donat ja tot paternalis- Fernàndez esdevenia regidor de màxim de persones. Després,me, la Cia. Roca Radiadors es va l’Ajuntament de Viladecans. Du- l’any 1992, a punt de fer-ne sei-treure de sobre la propietat de les rant onze anys ens representà xanta, en Manolo va passar a co-vivendes del Poblat. Em sembla dignament en la presa de decisi- titzar a la Seguretat Social coma mi que, de primeres, es desem- ons per a tots els viladecanencs, a empleat del Partit dels Comu-pallegava definitivament dels però ben especialment per a la nistes de Catalunya (PCC), sorgitincompliments urbanístics, de gent dels barris de ponent. Foren de la trencadissa del PSUC, quesegones, ensumant els naixents prop de tres anys al govern amb el contractà fins a la jubilació. Amoviments de lluita reivindicati- en Joan Masgrau, fent-se càrrec partir d’aquest moment i fins ara,va veïnal, es lliurava de respon- de la Guàrdia Urbana, i dos man- fets els vuitanta anys, ha vingutsabilitats envers el manteniment dats de mig-opositor a Jaume col·laborant de manera volun-dels blocs, i finalment gràcies a Montfort. Molt hi té a veure en tària, agraïda i militant a la seules vendes, obtenia un bon com- del seu Partit a Barcelona, al qualplement financer per a l’expan-sió compromesa amb l’Standar,de les factories de Sabadell, Al-calà d’Henares i Alcalà de Gua-daira. La mitjana del preu devenda dels pisos, als seus propisobrers, fou de 150.000 ptes., moltper sota del preu de les viven-des semblants d’aquell entorn.El baix preu facilità la ràpida as-sumpció d’un acord, però és desaber que darrere la baratura hiva haver una topada entre els he-reus de Roca, de manera que und’ells batallà a la baixa en favordels treballadors sota pena demalmetre l’operació.A la familia González-Sánchez,en principi, la cosa els va passar Manolo González amb el fet que continua afiliat.pel damunt. En Manolo i l’Ana els veïns del Poblat no acabessin Direu: Tenint vuitanta anys, ja se-continuaven resistint al seu quart pagant contribucions especials ria hora que parés. Doncs no.pis sense voler pagar i Roca Ra- quan a finals dels anys vuitanta El passat mes d’abril, vàreu po-diadors acumulant raons pel des- se’ls volia cobrar per la urbanit- der llegir al Viladecans Punt denonament. Fou finalment la llui- zació del barri. Trobada un article titulat “Lostada amnistia laboral de 1978 que En la general desfeta i posterior iaioflautas”, on s’explicava míni-feia enrere els acomiadaments reconversió de la siderúrgia es- mament qui eren, què pensaven,improcedents a fàbrica, la que panyola de l’any 1981, Laforsa què feien, i per què. El signavaels donà la possibilitat de com- tancà portes i es convertí en Soci-Viladecans Punt de Trobada - Núm. 56 - Juny 2012 16
    • Manuel González Fernández que Contra les retallades hospitalàri-també n’és de la colla. es i contra el conseller Boi Ruiz.Quan indignament la presidenta • 1 de febrer. Ocupació d’un au-Esperanza Aguirre de la Comu- tobús amb passejada d’anada initat de Madrid, davant les cà- tornada, amb pancartes. Contrameres de televisió, pretenia des- l’augment de tarifes.qualificar els acampats del 15M, • 24 de febrer. Ocupació de la seuanomenant-los de manera insul- de la CAM a Barcelona. Contratant “perroflautas”, una colla de el rescat bancari amb diners pú-persones de més de setanta anys, blics.que havien anat a donar suport del viure (llegiu la primera part • 7 de març. Ocupació de les ofi- d’aquest article, al número ante-als indignats barcelonins, es pre- cines de la patronal catalana Fo- rior). Als seus vuitanta anys, téguntaven davant la tele que mi- ment del Treball. Contra la Refor- clar que li agradaria pintar perraven, sobre l’adjectiu o nom que ma Laboral i exigint la retirada als seus néts molts i millors pai-els podria correspondre amb el de la llei. satges i natures mortes, que hocriteri de la mandatària. Bo i es-coltant-la, en broma un d’ells ex- • 29 de març. Ocupació de l’emi- fa prou bé; com també li agrada-clamà: nosaltres, amb la data de sora de la Cadena SER. Proclama ria cultivar més intensament elcaducitat de fer el gos ja passada, radiofònica a favor de la Vaga sentit de l’humor amb els seuspodríem ser los iaioflautas, oi? General d’aquell dia. amics, per exemple; o, apropar-se • 26 d’abril. Ocupació del vestí- molt més a l’art i contemplar laAixí fou com indignats amb la bul de la Conselleria d’Interior bellesa que ens envolta; o, satis-indigna dignatària i, sobretot, in- de la Generalitat. Contra la dela- fer els propis somnis d’infantesadignats de veure la retallada de ció demanada per en Felip Puig i o adolescència; o només fer cas aldrets conquerits gràcies a la llui- la llibertat dels detinguts el 29M. principi del no desplaer tan pro-ta de molts d’ells i la ignominio- • 29 d’abril. Marxa a la presó dels pi de la gent gran; però els “ia-sa involució política que amb en- Quatre Camins de la Roca del Va- ioflautas”, observadors de comgany se’ns imposa, es contituïren llès. Contra en Felip Puig i l’em- n’és de greu la involució social aen escamot de torracollons dels presonament d’activistes. què ens aboca la dictadura delscentres de poder responsables de mercats, i de com la satisfaccióla crisi que ens ocupa. • 1 de juny. Ocupació a diferents de les necessitats més bàsiques,Des del primer moment hi és en ciutats d’Espanya d’oficines de i qualsevol dret, queda supeditatManolo. Potser hagi estat absent Bankia... a que cadascú s’ho pugui pagar,en alguna de les accions (les de En tots els actes exigeixen la pre- han decidit que les indignitats secaminar massa, tenint vuitanta sència del responsable del lloc, les empassi qui les implanta i unsanys), perquè s’està a Viladecans s’explica el sentit de l’acte, es dis- tres o quatre cops al mes passen ai se’n fan més de dues cada mes, tribueix un comunicat que prèvi- l’acció per servir-les amargamentnormalment allà a Barcelona. ament es llegeix, potser es canta a qui correspon.Aquí en teniu una mostra, per alguna cançó, es crida el que Diuen: “Fins aquí hem arribat.fer-vos-en una idea: calgui fins a cansar-se, es con- Ningú ens ha de prendre el viure• 27 d’octubre. Ocupació de la voca tothom que tinguin a mà a que ens pertoca, ni tenim per quèseu central del Banc Santander a sumar-se a aquella o a qualsevol combregar rodes de molí”.Barcelona. Contra l’especulació i moguda, practiquen la resistèn- cia passiva fins que els mossos Apa doncs, armilla groga-reflec-l’oligarquia financera. tant i a tocar allò que no sona, a els fan fora si el responsable del• 7 de novembre. Ocupació de dojo i on calgui. lloc no els rep, i en fan un vídeol’agència de qualificació Fitch. Lluitar dignament contra els pro- que s’acostuma a penjar al Face-Contra l’especulació i en solida- piciadors de misèria i servitud, en book.ritat envers el poble grec. tinguis vint o en tinguis vuitanta No és que en Manuel González• 1 de desembre. Ocupació de la d’anys. En això creu en Manolo Fernández necessiti sovint des-seu de la Caixa a Badalona. Con- González Fernández, aquest vila- càrregues d’adrenalina, ni quetra l’abús bancari i perquè siguin decanenc del Poblat Roca, nascut sigui de pressió massa baixa,ells qui paguin la crisi. a Riotinto, que creu també que no. El que passa és que aquest• 22 de desembre. Ocupació de senyor va fer de la lluita contra indignar-se és el pas previ a arre-la Unión Catalana de Hospitales. la submissió i pel respecte als mangar-se per la revolta, en l’es- drets de les persones el seu sentit perança que els seus néts no hagin de passar les mateixes penúries.Viladecans Punt de Trobada - Núm. 56 - Juny 2012 17
    • conèixer càrrec del Grup Tres Torres secció a viladecans Una mirada als nostres camps (2)C ompletant el que explicàvem en el núme- mins, caldrà que respectem sempre, això si, els cul- ro passat sobre el procés per aconseguir tius, i que no entrem per dins els camps, que prou una agricultura que realment generés ri- dura és la feina que comporten com perquè a sobre quesa, cal dir encara un parell de coses hi hagi qui els vingui a fer malbé.més. La primera, que a Viladecans aquest procés Mirant totes aquestes construccions, i mirant tam-va ser més lent que als altres pobles del Delta, per bé la riquesa dels conreus, podrem recordar aquellsmúltiples causes; l’esforç, aquí, va haver de ser viladecanencs que al llarg de molts anys van anarmés dur i, per tant, més meritori. I és llàstima que creant aquestes xarxes de rec tan complexes i fins ino tinguem cap estudi a fons de la nostra història tot sofisticades. I de passada, mentre admirem totaagrícola en els últims dos-cents o tres-cents anys. aquesta obra, podem admirar també els noms dePerquè és sobre aquesta història que s’ha construït les diverses partides o sectors, alguns dels quals es-la nostra ciutat. tan indicats en rètols: els Llanassos, els Reguerons, les Xauxes, les Iques, el Pi Tort, el Serral Llarg, les Sorres, les Sorrilles... També podem recordar noms d’altres zones: les Ràfoles, la Sínia, les Feixa-roques, l’Enregàs... El nom d’Enregàs és ben curiós: l’article “en” s’ha enganxat al cognom Regàs, i s’ha convertit en una sola paraula. També podem recordar el nom d’unes terres que deien que eren de les més bones de Viladecans, i que ara estan urbanitzades: les Parellades, pronunciat, en la inoblidable parla vila- decanenca pagesa, “les Preiades”. Sobre elles deia Antònia Doñate en el llibre Viladecans 1930-1980. La mirada d’Antò- nia Doñate: “Les del Tomacaire, les Pare- llades i les dels Hermanus eren el millor del poble. Unes terres que aviat pujavaI també cal dir, en un altre nivell, que, actualment, tot. Per fer horta, això era especial. Eren terres ca-l’aigua que arriba a les corredores no ve, com abans, lentes, que deien, i flonges. No eren terres grossesde la pluja barrejada amb les aigües brutes dels usos com són les dels Reguerons, o les dels Llanassos…”.urbans i industrials. Ara, des de finals dels anys 80, I, per damunt de tots, és clar, tindrem presents elsles aigües brutes es canalitzen cap a la depuradora dos noms més plens d’història, les Àfriques i lesque hi ha vora l’estany de la Murtra, i d’allà tornen Filipines, que en l’imaginari dels viladecanencs dea pujar canalitzades cap amunt i es distribueixen a les èpoques antigues representaven llocs llunyans,les corredores. inhòspits i hostils, com ho eren aquells aiguamollsExplicat, doncs, tot això, ara serà l’hora de conti- que calia colonitzar.nuar pel Camí dels Llanassos. A la dreta del Camí, I bé. Tornem al Camí Ral. I ara, si volem, podem ferja ho hem dit, ens acompanya tota l’estona la cor- un altre recorregut per veure millor tota la varietatredora. Si ens hi fixem, veurem alguns xupets. En dels nostres camps. Aquest que acabem de fer eraun camp de l’esquerra, podrem veure una filera de per una zona com encerclada, que a vegades sem-quatre xupets ben aliniats. I ficant-nos pels diversos blava com si fos una mena de reserva. El que ara fa-camins, amagats entre els canyissars, trobarem els rem serà en terres més obertes, on la riquesa agríco-valls que, més estrets, ajuden a canalitzar i distri- la està més a la vista. Indicarem un itinerari concretbuir l’aigua entre els camps. Si ens fiquem pels ca-Viladecans Punt de Trobada - Núm. 56 - Juny 2012 18
    • però, evidentment, si es vol, es poden agafar també ment, podrem veure a la dreta un conjunt d’edifi-altres camins i desviacions. cacions, modernes, conegudes com “Can Ràfoles” iAgafem, doncs, el Camí Ral, també conegut com “l’Emissora”; aquest darrer nom és perquè ocupenAntiga Carretera de València, en direcció a Barce- el terreny del que havia de ser una emissora de rà-lona. Passem la rotonda de la carretera de la Vila i dio construïda per la Generalitat republicana, i decontinuem. A la dreta ens trobem la masia de Cal la qual es va arribar a instal·lar l’antena. I probable-Roc de les Marines, una edificació molt notable i ment és allà on s’havia d’instal·lar també una emis-ben cuidada, que, segons expliquen els seus actu- sora de televisió, en un projecte totalment pioner ials propietaris, havia estat una posada, on es can- que la guerra i la victòria franquista van estroncar.viaven els cavalls dels carruatges. Immediatament En l’edificació més propera al camí podem veure,travessem la riera de Sant Climent. I just després tant a la paret sud com a la paret nord, els pilarsde passar la riera, ens podem aturar un altre cop i amb ànima de ferro que sostenien l’antena.mirar tot el conjunt de la serralada, amb Viladecans Arribem al camí perpendicular i girem cap a l’es-a sota, que encara fa prou goig malgrat alguns edi- querra. Al cap d’una mica travessem la via del tren.ficis que desgavellen el conjunt. A continuació, passem pel pont de sota l’autopista,Mentre anem seguint la carretera, a mà esquer- i ens trobem al carrer de la Tecnologia. Si continu-ra podem contemplar tota l’amplària dels camps. éssim recte, travessant els edificis que tenim al da-Continuem endavant, passem Can Sabadell, també vant, aniríem a parar al carrer del barri de Sales quea l’esquerra, i just després de les naus de l’Horto- porta el nom de carretera del Prat. I és que l’últimafrutícola Muns, agafem el camí asfaltat indicat amb part del recorregut que hem fet correspon precisa-el cartell de Camí de Cal Dimoni. Contemplem els ment a l’antiga carretera que de Viladecans anavacamps amplis i fèrtils a ban-da i banda. A l’esquerra ensacompanya un vall, i mésendavant en començarà unaltre a la dreta.El camí és recte, fins a unmoment que fa un revolt al’esquerra. Just abans delrevolt veiem a la dreta unbarri pintat de color verd.L’obrim, hi entrem, i seguintel camí ens arribem a un es-pai singular: les Basses deCal Dimoni, que alguna gentde l’entorn anomena les Bas-ses del Dimoni. Ens trobem,doncs, amb una gran bassa,amb una fauna destacable,uns llocs per observar-la itambé taules i cadires perpassar-hi l’estona. Cal dir que l’espai aquest és al fins al Prat de Llobregat.terme de Sant Boi i des de la banda de Sant Boi espot arribar fins a un aparcament que hi ha habilitat. I ara, per acabar, una altra mirada possible als nos- tres camps. Aquesta molt ràpida i sense possibilitatTornem al camí, que, com hem dit, fa un revolt a d’aturar-se. Es tracta de pujar al tren a l’estació dell’esquerra. Després en fa un altre a la dreta. I, des- Prat i anar fins a l’estació de Viladecans. Poc des-prés d’aquest segon revolt, ara ja amb un vall a ban- prés de sortir de l’estació passem sota l’autovia queda i banda, veiem al camp de l’esquerra una llar- va a l’aeroport. I, a partir d’allà, a banda i banda,ga filera de xupets aliniats i, després d’una caseta contemplem tota l’amplària dels camps, primer deamb el corresponent rafal –un rafal és un porxo–, Sant Boi i després de Viladecans. Un magnífic pai-podrem veure una construcció que alberga un pou. satge, sobretot si és dia laborable, amb tota l’activi-Mirant a banda i banda, els ulls se’ns ompliran de la tat en marxa. I al fons, la serralada que ens acompa-riquesa i la bellesa dels conreus que anirem trobant. nya tota l’estona.Poc després, i just abans que el nostre camí vagi amorir en un altre camí que el creua perpendicular- Josep Lligadas VendrellViladecans Punt de Trobada - Núm. 56 - Juny 2012 19
    • la memòria en imatges secció a càrrec de Jaume Muns Reivindicant l’hospital Juliol de 1978. Passen els anys però no les reivindicacions socials. Manifestació per demanar un hospital i un ambulatori per Viladecans convoca- da pels partits politics i sindicats.Viladecans Punt de Trobada - Núm. 56 - Juny 2012 20