PdT 55, maig 2012

1,487 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,487
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
329
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

PdT 55, maig 2012

  1. 1. http://puntviladecans.blogspot.com puntviladecans@telefonica.netPunt de trobada Viladecans 55 Any 6 15 de maig de 2012 Publicació independent d’informació i opinió Sant Jordi En aquest temps de malestar general i de por davant el que ens està venint a sobre, neces- sitem més que mai situacions i moments en què puguem sentir-nos vius, formant un col· lectiu, compartint la ciutat, fent-nos nostres els carrers… Certament que això no resol els problemes de fons que estem tenint, és clar, però ens permet afrontar-los amb més ànim, i ens permet també no tancar-nos en nosaltres mateixos pensant que no hi tenim res a fer i que tot ens ha de venir donat de més amunt. La festa de Sant Jordi és un magnífic exemple d’això, com ho és també la Festa Major i altres ocasions semblants. En el primer número d’aquesta revista, ara fa cinc anys, publicàvem un article de Maria Victòria Herrero en què es lamentava de la poquíssima vitalitat de Viladecans en aquesta data, una vitalitat reduïda pràcticament a la parada que posava al carrer la llibreria Els Nou Rals. Ara, cinc anys després, toca dir que la situació ha millorat de manera notable. No perquè sigui una meravella d’activitat, de festa i de cultura al carrer, però sí que podem constatar que la situació és ben diferent de llavors. Ara, en efecte, passar pel carrer de Sant Joan, “la Raval”, és tot un goig. I al carrer del Doctor Reig també hi ha un moviment destacable. L’Ajuntament, a més, ha promogut la trobada d’escriptors viladecanencs que sens dubte caldrà millorar en el futur però que d’entrada és una magnífica idea. I la gent que circula per aquests espais és també notablement variada. Hauria de ser-ho més, perquè Viladecans ho és més, però en tot cas anem pel bon camí. Sortir al carrer, compartir el carrer, posar vida al carrer, és una gran cosa. Caldrà, any rere any, potenciar-ho. Sumari 3 L’informe del Síndic de Greuges. Vicenç Mazón Equip de redacció 4 El cafelito de Beteta. Miguel de la Rubia Anna Besora 5 La sanidad pública en Viladecans, ¿esperanza o frustración? M. Carmen Castellano Leandro Ortiz Maria Comas 6 La sardana “Mil·lenari a Viladecans”. Joan Gibert Josep Lligadas Miguel de la Rubia 7 1 de Mayo. Carlos de la Rubia Mercè Solé 8 Rius de gent cridant: Aturem Eurovegas!!! Ricard Caba (els quals, tot sigui dit, no compartim necessàriament les opinions que en 9 Eurovegas. Montserrat Lligadas aquest butlletí es puguin expressar). 10 Que el tren no passi de llarg! Bàrbara Lligadas 10 Wilaya. Rosa Mercader La distribució d’aquest butlletí es fa per correu electrònic. Si no desit- 11 Que plourà, avui? José Luis Atienza geu rebre’l només cal que ens ho comuniqueu. I si voleu que li envi- 12 Solidança, a la Deixalleria de Viladecans. Josep Maria Fisa em a un amic o amiga vostres, feu- nos arribar la seva adreça. Gràcies. 14 El Mamut a la Fira. El Mamut de Viladecans Si voleu enviar articles per publicar, 16 La mirada aguda: Camallarga. Eio Ramon tingueu en compte que han d’anar signats i no sobrepassar les 40 ratlles 17 Les nostres entitats: Òmnium Cultural a Viladecans. Agustí Martí o les 600 paraules. Els hauríem de tenir abans del dia 8 de cada mes. 18 Recerca històrica: El protagonisme de Josep Feliu. Xavier Calderé El nostre correu electrònic: 20 Històries viladecanenques: Manuel González, dignitat indig- puntviladecans@telefonica.net nada (1). Andreu Comellas El nostre bloc: 22 Conèixer Viladecans: Una mirada als nostres camps (1). http://puntviladecans.blogspot.com J. Lligadas Segueix-nos al Facebook
  2. 2. L’honor de ser Mamutaire d’Honor Aquí publiquem la llista dels comerços, entitats, partits i associacions de tota mena que han volgut contribuir perquè aquest any el Mamut de Viladecans pugui continuar viu i fent festa pels nostres carrers. I si no sou Mamutaires d’Honor, encara sou a temps per ser-ho. Es tracta de fer una aportació mínima de 50 €, i rebreu un magnífic diploma acreditatiu, uns mocadors del Mamut per repartir a qui vulgueu, i el Mamut us vindrà a visitar en els dies previs a la Festa Major. Només cal que us poseu en contacte amb nosaltres enviant un correu a: mamutviladecans@gmail.com √ Forn del Mig √ Calçats Daniel √ Viladecans Punt de Trobada √ Llibreria Els Nou Rals √ Grup Tres Torres √ Modes Constanci √ Hobbit Viatges √ Carns Nati √ Partit dels Socialistes de Catalunya √ Convergència i Unió √ Iniciativa per Catalunya Verds √ Esquerra Unida i Alternativa √ El Partit dels Comunistes de Catalunya √ Cal Sei √ Associació de Familiars del C.O. Caviga √ Centro Cultural Raíces de Andalucía √ Parròquia de Santa Maria Magdalena √ Forn de la Plaça √ Fruites Esther √ Pastisseria Roca √ Agrupament Coral La Lira √ Associació de Viladecans d’Afectats de Fibromiàlgia i SFC √ Centro Cultural y Recreativo Andaluz Sierra NorteViladecans Punt de Trobada - Núm. 55 - Maig 2012 2
  3. 3. L’informe del Síndic de Greuges Gairebé tres de cada quatre recomanacions del Síndic Municipal de Greuges de Viladecans han estat favorables per la ciutadaniaE l dijous 22 de març de edificis. En l’àmbit de 2012, en el Ple Munici- Serveis a les Persones, pal, com a Síndic Mu- la majoria de les queixes nicipal de Greuges de rebudes han estat per laViladecans, vaig presentar l’in- temàtica de Salut i Ben-forme de les actuacions de l’any estar, les quals s’han2011 i vaig fer un balanç dels resolt amb mediacionsdarrers cinc anys (2007-2011). En i cap recomanació. Enel mateix ple, per unanimitat, em l’àmbit de la Via Pública,van renovar com a Síndic mu- vaig demanar a l’Ajun-nicipal per uns altres cinc anys tament que valori simés. compensa el fet d’instal·Durant l’any 2011 vaig realitzar lar elements dissuasoris,205 atencions, de les quals 64 van com són els pivots a lesser queixes, de les quals a l’Ajun- voreres o el bloqueig to-tament en vaig tramitar 44 per ser tal de carrers, motivatmatèria de la seva competència, per l’incivisme d’algunsles altres queixes van ser deriva- conductors i el rigor dedes a altres Síndics o Defensors. respectar els espais de- l’Ajuntament i al ciutadà. No-Va haver-hi 6 recomanacions i dicats per a l’ús dels vianants, més en els casos que la resolució7 mediacions. Quant a la resta atenent el cost i el manteniment conté una recomanació, prime-d’atencions van ser considerades que representa. rament es lliura a l’Ajuntamentcom a consultes d’assessorament De totes les actuacions realitza- perquè aquest es pronunciï alde diversa temàtica, el 55% van des en aquests cinc anys hi ha 116 respecte i una vegada ha donatser consultes de competència queixes amb recomanació o me- resposta, es notifica al ciutadà lamunicipal. diació, de les quals el 75 % s’han resolució del Síndic i la respostaVaig obrir un expedient d’ofici resolt favorablement per a la ciu- de l’Ajuntament. D’aquesta ma-relacionat amb la responsabili- tadania. nera el ciutadà coneix en un ma-tat patrimonial, i vaig proposar Els temes que més han preocupat teix document les consideracionsa l’Ajuntament unes recomanaci- a la ciutadania han estat el “so- i recomanacions del Síndic i deons amb la finalitat que a les reso- roll/medi ambient”, les “sanci- l’Ajuntament.lucions utilitzi un llenguatge més ons” i els “tributs”, seguit per les En conclusió, la institució de laentenedor i informi els ciutadans “obres/disciplina”, el “trànsit”, Sindicatura de Greuges de Vila-de quines són les accions que han “salut i benestar”, “la via públi- decans amb l’assessorament delde realitzar, mitjançant una carta ca” i la “responsabilitat patrimo- seu equip té la missió de garan-de serveis. nial”, en aquest ordre de major a tir els drets dels ciutadans queFent un balanç dels cinc anys vaig menor. davant un greuge produït comdir al Ple, que caldria millorar la Des de la Sindicatura es facili- a conseqüència de l’activitat degestió en la instrucció de les san- ten tasques d’informació, ori- l’administració local o del seucions, evitar donar respostes pre- entació, assessorament tècnic i servei, el Síndic demana la sal-establertes i que les resolucions jurídic. Davant la formalització vaguarda dels drets fonamentalscontemplin les al·legacions rea- d’una queixa i la seva valoració del ciutadà.litzades pel ciutadà, degudament es segueix la fase en la qual es El detall de les actuacions es-motivades. També vaig recordar proposa un pronunciament amb tan disponibles a la pàgina webla necessitat de fixar criteris més recordatoris, recomanacions i www.sindicatura.viladecans.catclars per regular les infraestruc- suggeriments a l’Ajuntament. a l’apartat de “Informes anuals”.tures de radiocomunicació i dels Significar que quan es resol una Vicenç Mazonequips d’aire condicionat en els queixa, aquesta es notifica aViladecans Punt de Trobada - Núm. 55 - Maig 2012 3
  4. 4. El cafelito de Beteta L a apuesta de muchos ciudadanos cuando la tendencia era la contraria nues- y ciudadanas por un futuro la- tro salario subía estrictamente el IPC. boral ha pasado durante Veíamos como muchos profesio- mucho tiempo entre las nales del ámbito privado, opciones de ganar más en me- pertenecientes al ramo de nos tiempo o una totalmente la construcción u otros, diferente que para mí re- con categorías similares presentaba varios ele- a las nuestras se gana- mentos positivos, entre ban bien, pero que muy ellos, el trabajar por y bien, la vida y su nivel para la ciudad donde económico les permi- naciste y siempre has tía tener más de un lujo. vivido, el trabajar cerca de Nosotros, los empleados casa, la estabilidad y otras co- públicos, continuábamos ahí sas en las que la cuantía económica no lo apostando por la estabilidad era todo. Yo como muchos elegí la segunda del trabajo y dar día a día nuestro esfuerzo preparando oposiciones para ser empleado para mantener los servicios públicos. público. He pasado muchos años, creo yo, Y llegó la crisis y con ella, una bajada del sa- trabajando con la intención de que el trabajo lario del 5%, dos congelaciones más (incre- que yo realizaba fuese provechoso para mis mento salarial anual 0%) durante dos años conciudadanos y jamás se me ha ocurrido consecutivos, la subida de IRPF que ha toca- verlo como una forma de “escaquearme” o do a todo el mundo, los recortes, etc., etc. Y de sacar más provecho personal que aquel aún así la gente nos ve como privilegiados, que se había pactado colectivamente. sí, a nosotros que mayoritariamente no co- Creo que la mayoría de los empleados pú- bramos ni 2.000 ni 3.000 euros al mes, como blicos, al contrario de lo que expresan voces sitúan los debates malintencionados. malintencionadas, trabajamos, incluso mu- Desde hace tiempo a los empleados públi- chas veces festivos, fines de semana, turnos, cos, junto a políticos y sindicalistas, se nos etc. de forma que ofrecemos unos servicios ha situado en el centro del huracán como si públicos más que aceptables. Son los em- fuésemos los que hemos generado la crisis. pleados públicos los que permiten que los Hasta hay algún político como el Sr. Beteta ciudadanos tengamos acceso a unos servi- (Secretario de Estado de Administraciones cios públicos (sanidad, educación, emergen- Públicas) que se permite generalizar y nos cias...) independientemente de los recursos pedía “olvidarse del cafelito y de leer el pe- económicos que tengamos. riódico”. No diré que ningún empleado pú- Lejos están ya los tiempos en los que “el blico lo haga, pero sí podría afirmar que ni la funcionario” era aquella persona que estaba mayoría de mis compañeros y compañeras tras una mesa poniendo sellos y enviando a ni yo mismo hacemos lo que este Sr. Secreta- la gente de un sitio a otro. Hoy creo que la rio de Estado seguro que hace habitualmen- Administración es otra cosa muy diferente. te. Pero a los empleados públicos se nos ha Digan lo que digan sujetos como el anterior, convertido en un chivo expiatorio de forma los empleados públicos seguiremos traba- que durante muchos años, cuando venían jando con esfuerzo para que los y las ciuda- vacas flacas, los incrementos salariales que danas puedan seguir disfrutando de unos aprobaba el Gobierno del Estado eran cero servicios públicos en condiciones. y se nos congelaba el salario y en cambio Miguel de la RubiaViladecans Punt de Trobada - Núm. 55 - Maig 2012 4
  5. 5. La sanidad pública en Viladecans, ¿esperanza o frustración?L os ciudadanos de Viladecans no solo so- defels, Begues y Sant Climent! al Gobierno de la portan la crisis económica, también so- Generalitat de Catalunya llega Convergencia, para- portan el abandono, por parte de Con- liza el proyecto y frustra la esperanzas de todos los vergencia, de la sanidad pública. Ponerse ciudadanos, sobre todo las de todos aquellos queenfermo en Viladecans puede convertirse en un necesitan hacer uso de los servicios que habría dedrama personal y proporcionarles elfamiliar. Nuevo Hospital.Por su número de Amparados en lahabitantes, Vila- crisis económica ydecans ya debería sin más miramien-contar con tres am- to, Convergenciabulatorios. Hace i Unió frustran lasya diez años que esperanzas de loslas Asociaciones ciudadanos, eso sí,de Vecinos están promueve el envíoreivindicando el de enfermos a lastercer ambulatorio, clínicas privadasdel que, al parecer, concertadas, clí-ya están asignados nicas que se cons-los terrenos, pero truyen y se ponenllega Convergen- en marcha por lacia al Gobierno iniciativa privadade la Generalitat pero que luego sony paraliza su construcción. Los usuarios seguirán pagadas con dinero público que es aportado por lossufriendo, por muchos años más, la masificación y enfermos que son desviados a ellas al no tener ca-por ende, un mal servicio sanitario, siendo salvado pacidad el servicio público de sanidad y ¿por quéen muchos casos, por cierta pericia profesional de no tiene capacidad el sistema público? Porque nomédicos/as, enfermeros/as y demás personal. se hacen las inversiones adecuadas, porque el en-El Hospital, ¿qué pasa con el Hospital? Desde su vío de enfermos a las clínicas privada resulta muymisma apertura como Hospital Público, las reivin- rentable para unos pocos, y no importa que esa ren-dicaciones de ampliación y mejora han sido una tabilidad sea producida por el sufrimiento de losconstante, se han ampliado sus instalaciones para más débiles.atender mejor las visitas de especialidades, se ha Puede ser que muchos ciudadanos no se hayan per-mejorado y ampliado el servicio de urgencias y catado todavía cuál es el camino que Convergènciase ha incrementado el número de quirófanos y la i Unió, desde el Gobierno de la Generalitat de Cata-conclusión final, allá por el 2003, era la construc- lunya, ha elegido con la excusa de la crisis económi-ción de un Hospital nuevo, un Hospital nuevo con ca, pero no tardará en percibirlo y será entonces cu-más camas, más quirófanos, mejor y más moderno ando desde Convergència i Unió, comprobarán queequipamiento, todo lo necesario para dar cobertura los ciudadanos están dispuestos a luchar por esosa la población de Begues, Castelldefels, Gavà, Sant servicios públicos que le son necesarios para vivirCliment y Viladecans, con una atención sanitaria de dignamente y no va a permitir que le sean arreba-calidad. tados y sirvan para que unos pocos hagan negocioEl Ayuntamiento de Viladecans expropia los terre- a costa de su salud. La lucha en defensa de este ser-nos necesarios y los pone a disposición de la Gene- vicio básico es inevitable, porque es necesaria, noralitat de Catalunya para que inicie todo el proceso deberemos permitir semejante despropósito.que debía culminar con la puesta en marcha del Leandro Ortiz IbarburenNuevo Hospital de Viladecans, pero, ¡oh desgraciapara los ciudadanos de Viladecans, Gavà, Castell-Viladecans Punt de Trobada - Núm. 55 - Maig 2012 5
  6. 6. La sardana “Mil·lenari a Viladecans”E scriure una sardana per commemorar els • en els llargs: mil anys d’història de Viladecans va ser un introit, després del qual apareix encara el una idea dels organitzadors dels actes de tema dels Goigs planteja una preparació de la celebració. Que en fos jo l’autor va sorgir festa i dóna pas a la part central de la sardana.de la proposta d’en Secundí Roca. En ella, tenora, tible i flabiol expressen un cantDes del primer moment em va seduir l’idea i m’hi melòdic, romàntic i sentit però de caire festiu ivaig posar amb ganes. Vaig creure convenient que a ballador. Després torna a sentir-se la introduc-la sardana hi figurés, de manera destacada, algun o ció dels curts tot recordant el crit que convidaalguns temes musicals relacionats directament amb a la celebració i la cobla du a terme un crescen-Viladecans. I em vaig decidir pel més representatiu do fins a arribar a un ple en el qual es viu totque vaig trobar, tant per la seva antiguitat, com per l’esplendor del mil·lenari en sentir novament,ser molt conegut: el tema dels Goigs de la Mare de ara amb la força expressiva de tota la cobla, elDéu de Sales, la patrona de la ciutat. tema melòdic principal. Quan ja s’acaba, que-Aixi doncs, estructuralment, la sardana ens mostra: da temps per poder sentir encara el tema dels Goigs que, com de lluny, ens recorda el caire de• en els curts: la festa i ens condueix cap a la seva fí. una introducció, que és com un crit i una invi- Al darrere d’aquesta estructura hi ha la voluntat tació a la festa; immediatament apareix el tema d’expressar els meus sentiments i la meva gratitud complet dels Goigs, que es glossa i que al final vers una ciutat que m’ha acollit plenament d’ençà dels curts s’interpreta amb tota força. que hi vaig arribar. Joan Gibert i CanyadellViladecans Punt de Trobada - Núm. 55 - Maig 2012 6
  7. 7. 1 de MayoD ía 1 de Mayo, el Día del Trabajo, el Día Dignidad, y no porque no se lo merezca la clase tra- del Trabajador, el Día Internacional del bajadora, sino porque ese apelativo de Dignidad se Trabajo, podemos llamarle de mil ma- lo estarían llevando gratuitamente los que he refe- neras, pero en el fondo, es el día de la renciado más arriba.esperanza, esperanza por la llegada de una nueva En estos días nos hemos encontrado ante el 1º desociedad, justa y social, de lucha, lucha para conse- Mayo más importante de los últimos años, que nosguir esa esperanza, de recuerdo, recuerdo de aque- enfrentamos ante un avance desmedido de la dere-llos mártires de Chicago, sindicalistas ejecutados cha, en su faceta más extrema, que está eliminandoen Estados Unidos el 11 de noviembre de 1887 por sin contemplación, apoyándose en la crisis –quesu lucha para conseguir la jornada laboral de ocho como bien sabemos, ha sido creada por las propiashoras, de reivindicación, reivindicación de los de- políticas neoliberales que se han aplicado en estosrechos conseguidos en toda la historia y que hoy últimos años– todos los derechos sociales y labora-día, los gobiernos de derechas –PP, CiU, etc– están les conseguidos desde hace unos siglos atrás. Nosreduciendo a la mínima expresión. han impuesto una reforma laboral de lo más retró-Se me ha pasado por un momento, llamarle el Día grado que nos podíamos imaginar en la Europa delde la Dignidad, pero he decidido en el último mo- siglo XIX, están desintegrando poco a poco todo lomento, no denominarlo de ese modo. De siempre, que conlleva el concepto de Público. Estas extre-he podido escuchar aquello de que “el trabajo dig- maderechas que nos gobiernan están consiguiendonifica a la persona”, sí, pero me he puesto a pensar, cada día con mayor efectividad que se haga ciertoen que si el trabajo de los cuerpos antidisturbios se el eslogan “El Pueblo Unido jamás será vencido”, yhan dignificado con las cargas policiales efectua- esto se lo hemos demostrado en la reciente huelgadas, si el trabajo ha dignificado a aquellos políticos general, y en este 1º de Mayo que ha pasado.cuyo “trabajo” ha sido el expolio de las arcas públi- Y por último, desearía que los jóvenes que van acas, a través de la corrupción, si aquellos Jueces que sufrir todo esto en sus propias carnes, con un futurohan juzgado casos, como el del Juez Garzón, tam- poco esperanzador, no dejen la lucha y la moviliza-bién se han dignificado con su trabajo, si los políti- ción a sus padres y abuelos, como hemos visto encos gobernantes, que nos están recortando la vida, estas últimas movilizaciones. Vosotros tenéis quetambién están dignificados con su trabajo, creo que decidir por vuestro futuro.no, si no más bien, todo lo contrario, y por ello hedecidido no señalar el 1º de Mayo como Día de la Carlos de la RubiaViladecans Punt de Trobada - Núm. 55 - Maig 2012 7
  8. 8. Rius de gent cridant: Aturem Eurovegas!!! L a Plataforma Aturem Eurovegas considera Una columna de manifestants a peu i en bicicleta va un èxit indiscutible la jornada de mobilitza- sortir de Viladecans a les 10:00h, recorrent els carrers ció que, el dissabte 21 d’abril, va organitzar fins a l’estació de tren. Allà es van trobar amb els ma- contra el projecte d’Eurovegas i en defensa de nifestants arribats des de Castelldefels i Gavà i els vin-l’agricultura i els espais naturals protegits al Delta del guts amb tren des de Barcelona i altres punts de l’àreaLlobregat.  L’acte va assolir els dos objectius desitjats metropolitana (com el Maresme), comptabilitzant enper la Plataforma: visibilitzar l’oposició ciutadana a total entre 500 i 800 persones a peu. A més, un col·aquest projecte especulatiu i destructiu del territori lectiu de ciclistes provinent de Castelldefels, de Gavàque portaria ocupació de baixa qualitat i demostrar i Viladecans va formar un grup de més de 50 bicicletesque, més enllà del discurs governamental, moltes per- que des de Viladecans es van endinsar al parc agrarisones i col·lectius rebutgen importar a casa nostra un per anar fins al Prat a trobar-se amb la marxa que ve-model socioeconòmic que ha fracassat a Las Vegas. nia de Barcelona. La protesta va materialitzar allò que idealment es vol La columna ciclista principal va sortir prop de la Plaçaaconseguir: que la població de la gran ciutat recuperi d’Espanya de Barcelona i, amb uns 400  participants,els espais agrícoles i naturals, els valori i els estimi. va recórrer la Gran Via fins arribar a L’Hospitalet, onPerquè el territori forma part de la nostra identitat va recollir un altre grup de  manifestants en bicicletacol·lectiva; és el lligam amb la nostra història. El Baix que van desplaçar-se fins al Prat, un cop creuat el pontLlobregat no només és l’horta de Barcelona, també té del Llobregat. Allà es van reunir al voltant de 600 bici-una història agrícola molt  potent amenaçada per la cletes i 100 persones més a peu, ja que s’hi va afegir laimmensa pressió de les infraestructures i la urbanitza- columna de participants vinguts de Sant Boi, Corne-ció que ha arrasat ja, convé no oblidar-ho, més del 50 llà i Sant Joan Despí. Els acompanyaven una vintenaper cent del Delta.  de tractors de pagesos provinents principalment delLa Plataforma considera que alguns titulars dels mit- Prat, Sant Boi, Viladecans i Gavà. jans de comunicació han estat clarament orientats a Totes les columnes van confluir a una parcel·la aban-minimitzar el seguiment ciutadà de la protesta i la donada situada molt a prop de les basses de Cal Di-seva repercussió social. Així, alguns mitjans han par- moni, a Sant Boi de Llobregat, juntament amb uneslat de 100, 200 o 300 participants a la jornada mentre 200 persones més que havien fet  camí cap a aquellque la nota d’Europa Press parlava “d’un miler de punt a títol individual.  L’acció de protesta va consistirmanifestants”. Una altra mostra del poc rigor infor- a dibuixar a la terra d’aquest camp abandonat unesmatiu ha estat la informació inexacta que la marxa lletres gegants amb el lema “Aturem Eurovegas” i“sortia de Barcelona i anava fins a Viladecans” quan, plantar-hi cols com a símbol de la lluita pel manteni-en realitat, els punts de sortida estaven distribuïts per ment de l’espai agrari del Delta del Llobregat, fona-tota la comarca. En general, des de la Plataforma ve- mental per a garantir la sobirania alimentària de l’àreanim denunciant des de fa setmanes un tractament in- metropolitana de Barcelona. La jornada va finalitzarformatiu molt parcial en relació al projecte Eurovegas amb un dinar popular, enriquit per les escarxofes quede la majoria de mitjans de comunicació així com la van cuinar un grup de voluntàries i voluntaris, en undifusió de dades falses  sense contrastar (com les des- ambient distès i il·lusionant, plantejant les futures ac-mesurades i irreals xifres de llocs de treball o l’import cions per a  continuar la lluita contra Eurovegas. real de la inversió total).  Com dèiem en una pancarta a la marxa, els catalans iLa realitat ha estat ben diferent. L’acció de protesta les catalanes no deixarem que es juguin la nostra ter-contra el projecte Eurovegas del 21 d’abril va comptar ra! Volem pagesos, no casinos. Eurovegas, ni aquí,amb la participació activa d’unes dues mil persones. ni enlloc!! Des de 1976 no es recordava una protesta semblant al Ricard CabaDelta del Llobregat.  http://aturemeurovegas.wordpress.com Viladecans Punt de Trobada - Núm. 55 - Maig 2012 8
  9. 9. EurovegasD es que al mes de febrer va sortir a la llum banístic de Barcelona, el van anomenar Regional pública que el govern de la Generalitat Planning. Ja llavors, el redactor, Rubió i Tudorí, va estava negociant amb Las Vegas Sands posar de manifest la importància com a proveïdora Corporation per tal d’acollir el complex d’aliments d’aquesta zona, per a la ciutat de Bar-que aquesta empresa vol construir a l’estat espa- celona, i es va plantejar la necessitat de deixar-lanyol, i que entrava en competència amb Madrid lliure de la urbanització. Als anys seixanta, els re-per aconseguir aquesta inversió, les informacions dactors dels Plans Directors, també van plantejarno han parat d’evolucionar. Són informacions que la necessitat de no ocupar el Delta del Llobregat,surten entre silencis i mitges veritats, i moltes ve- llavors però, per a mantenir l’equilibri d’aquesta àreagades forçades pels passos que van fent a Madrid. i evitar un continu urbanitzat a tot el litoral català.No repetiré ara tot el que ha anat sortint Després va venir el Pla General Metropolità, quea la premsa sobre el tema, ara bé, també va deixar lliure aquest àmbit. Final-intentaré discernir algunes ment l’any 2010 s’aprova, en el marc de laqüestions. planificació territorial, el Pla TerritorialPer començar, les nego- Metropolità, que qualifica aquestaciacions van de debò. zona com a espai lliure de protec-No estem davant de cap ció especial pel seu valor naturalmaniobra de distracció per i agrari. I ara ve la pregunta: si alaconseguir que Las Vegas vagi llarg de tot el segle vint i princi-a Madrid i aquí ens quedem algu- pis del vint-i-u hem cregut quena altra cosa. No és així. La Genera- valia la pena protegir aquest espai, silitat està fent passos molt seriosos per ha resistit, més o menys, a la voràgine urba-aconseguir el complex. Això vol dir que nitzadora dels anys 50 i 60, si ha resistit l’especulaciósi les persones que vivim en aquest territori o les devoradora de l’època de la bombolla immobiliària,que viuen a Barcelona, creuen que aquest projecte ara ens ho carregaren? Per satisfer a quins interessos?no convé, cal que ens posem a treballar ja, i sen- El Baix Llobregat produeix entre un 15 i un 20% de lase descans. En aquest sentit la Plataforma està fent producció d’horta a Catalunya. És pioner amb pro-una magnífica feina. Però no es pot defallir, perquè ductes com les escarxofes, o les bledes. Ocupa mésquan el senyor Adelson decideixi si li interessa o no de mil persones, entre autònoms i assalariats. Guar-el nostre territori, ja no hi haurà marxa enrere. da un patrimoni històric únic i irrepetible (masies,En segon lloc, l’única opció que el Sr. Adelson con- canals de reg i de drenatge...). Una manera de fer itempla, si és que això ha de venir, és el Delta del una manera d’entendre que forma part de la idiosin-Llobregat. La Generalitat li va oferir al principi de cràsia del territori. Un dels pocs signes d’identitat deles negociacions fins a deu localitzacions diferents, la gent del Baix Llobregat, que ara els polítics locals iperò l’única que interessa a la corporació, és aques- els polítics autonòmics volen vendre’s.ta. Per tant, tampoc cal perdre el temps pensant en I si com diuen les últimes informacions aparegu-les alternatives. des a la premsa resulta que Eurovegas ja està moltEl paper dels Ajuntaments durant els mesos que a prop de Madrid, aleshores tot tornarà a comen-fa que això es va publicar ha estat, com a mínim, çar, perquè el meló de l’ocupació del Delta ja estaràllastimós. Només l’alcalde del Prat s’ha pronunciat obert. Aleshores haurem d’estar a l’aguait, perquèclarament i diàfanament sobre la qüestió, en una in- tenim molt a prop unes infraestructres que proba-tervenció al ple municipal. Els altres alcaldes s’han blement voldran crèixer.excusat en la manca d’informació i en el miratge Si alguna cosa haurà tingut de positiu tot això ésdels llocs de treball. Com pot ser aquest silenci? que molta gent ha descobert aquest patrimoni queDoncs no cal ser Sherlock Holmes per veure quin tenim al costat de casa. Si el defensem amb conven-paper està jugant amb tot això el partit dels alcaldes ciment ben segur que no s’hi atreviran. És hora ded’aquests pobles. Ja han mostrat la seva posició, fa- despertar consciències. Un amic meu avui ha creatvorable a que el projecte es faci al Baix Llobregat, en un lema que tant de bo puguem enarborar moltaseu parlamentària. gent: “Amb la gent del Baix Llobregat EurovegasFinalment, el territori. Als anys 30, el govern de ha topat”.la república va encarregar la redació d’un pla ur- Montse Lligadas SorribasViladecans Punt de Trobada - Núm. 55 - Maig 2012 9
  10. 10. Que el tren no passi de llarg! E l passat 2 de maig, en seu parlamentària, es va aprovar una proposta de resolució que com- promet al Govern de la Generalitat a estudiar la millora de la freqüència de pas a l’estació de RENFE de Viladecans. Aquest compromís ha estat possible gràcies a la iniciativa de la gent d’Esquerra d’aquesta ciutat, que vàrem presentar aquesta iniciativa al Parlament, re- collint la inquietud històrica de la població viladecanenca. Aquesta fita assolida, demostra que tot i no tenir representació a l’Ajuntament de Viladecans, podem i fem molta feina per a la nostra ciutat, ja que el compromís amb la ciutadania va més enllà de dispo- sar o no d’un seient al Ple municipal. Així doncs, el Govern format per la gent de CiU haurà d’estudiar la manera de millorar el servei de trens a la nostra ciutat, fins que les dues estacions soterrades que s’han de construir a Viladecans siguin una realitat. Aquest projecte de noves estacions fa anys que s’endarrereix, mentre que la ne- cessitat de la gent que ha de desplaçar-se diàriament per a estudiar o treballar s’agreuja amb el pas del temps. És per això que nosaltres hem demanat aquest compromís, perquè mentre el nou projecte no sigui realitat, com a mínim hi hagi més oportunitats de servei que satisfacin millor la demanda existent. Ara toca pressionar per fer complir la paraula a l’executiu de CiU. Bàrbara Lligadas WilayaE l 4 de mayo se estrena en cines la película “Wilaya” y con ella queremos unir- nos a la labor de comu-nicar la situación actual del con-flicto del Sahara Occidental conel que los españoles tenemos unadeuda moral desde el año 1975.“Wilaya” es una sencilla y be-lla historia sobre dos herma-nas que se reencuentran en loscampamentos saharauis. Nos sas, casi una metáfora de lo que pasa en los cam-cuenta cómo es la vida allí a través de Fatime- pamentos donde parece que se ha instalado latu (Nadhira Mohamed), una española de ori- idea de que ya no se puede hacer nada y es me-gen saharaui que se ve obligada a regresar a jor vivir dejándose llevar por las circunstancias.los campamentos tras la muerte de su madre. Memona Mohamed obtuvo el Premio a la MejorFátima encontrará el “amor” de Said. Pero por en- Actriz por “Wilaya” en la pasada edición del Festi-cima de todo se encontrará con su hermana Hayat val de Abu Dhabi.(Memona Mohamed), un ejemplo de superaciónque nos demuestra que si se quiere se puede sa- Rosa Mercaderlir adelante incluso en circunstancias tan adver-Viladecans Punt de Trobada - Núm. 55 - Maig 2012 10
  11. 11. Que plourà, avui? Q ue plourà, avui? és el títol del nou llibre de Jordi Mazon, on l’autor ens dóna les claus i el duro per entendre el temps atmosfèric. Jordi Mazon ens descobreix el món de la meteorologia, alhora que ens denuncia la perversió del llenguat- ge radiotelevisiu que confon condicions atmosfèriques amb climatologia, que sovint ens dóna informació, però ens nega el coneixement. El llibre combina el rigor amb una amenitat treballada des de l’exemple, on pot sortir el gos petit, blanc i pelut de la seva tieta Paquita per explicar-nos la gota freda, o confessar que els seus íntims el consideren un torracollons per donar peu a explicar-nos el vent de marinada i la força de Coriolis. Ens dóna explicacions plausibles dels blocs de gel que fa uns anys queien del cel. Ens recorda que els fenòmens atmosfèrics han canviat no només el paisatge sinó la nostra història. Malgrat que Felip II va dir que “Yo no mandé mis naves a luchar contra los elementos” la història de l’home ha estat la de conviure amb els ele- ments, lluitar, i normalment perdre. De fet el temps atmosfèric i la meteorologia formen part directa del centre de les nostres vides, del nostre llenguatge (“Plourà aquest cap de setmana?”), de les dites, que rimen gairebé sempre com els vells anuncis. Són paraules senzilles per a veritats científicament complexes. En abril, lluvias mil o pájaros mil. A mi m’agrada molt el que m’ha ensenyat el meu pare: “Marzo ventoso, abril lluvioso, sacan a mayo florido y hermoso”, o aquell altre que em van ensenyar els pagesos empordanesos: “Cel rogent, pluja o vent” Ens parla de l’atmosfera com una de les principals culpables de la vida al nostre planeta, i de sobte entenem que l’efecte papallona, allò de que l’aleteig d’una papallona a Pequín pot causar una tem- pesta a Nova York, és més que una frase aparent, perquè el vent, l’aire que es mou de temperatura a temperatura, és la mare de qua- si totes les batalles que es fan i es desfan en la natura, és la palanca que mou el món. Ens descobrirà que les cèl·lules no són només aquelles unitats bàsiques dels éssers vius que s’assemblen als ous de gallina, sinó que també són cicles d’aire tancat batejats amb noms anglesos. Podem aprendre a conèixer els núvols pel seu nom i a saber-ho tot dels seus enemics, els anticiciclons, veritables màquines exterminadores de núvols, siguin del color que siguin. Però sobretot recomano Que plourà, avui?, perquè sense alçar la veu, és tot un exercici de pedagogia ambiental. L’atmosfera, més concretament la troposfera, seu vitalícia dels fenòmens atmosfèrics, és la mano que mece nuestra cuna, el pájaro que da cuerda a nuestro mundo, és un sistema en contac- te i relació permanent amb nosaltres, amb l’aigua, el sol, les plantes, amb l’erosió, amb la vida dels éssers vius i de les nostres pedres. Ens afecta el que fa el temps atmosfèric, però també li afecta el que fem nosaltres. Formem part del món i el món forma part de nosaltres. No estem sols i ni som ni se- rem mai els reis del mambo. Depenem del que passa. I una part del que passa depèn de nosaltres. No és un exercici d’humilitat per quedar bé. Quan Jordi Mazon parla de la interconnexió entre els éssers vius i l’ecosistema que compartim amb l’aire, el sol, el vent i les pluges no ho fa des del voluntarisme hippie o ecologista, sinó des de l’objectivitat de veritats científiques, de verdades como puños que no hem incorporat encara a les nos- tres certeses. Que plourà, avui? ens dóna respostes, però també fa preguntes. Fer-nos les preguntes és la manera de començar a trobar les respostes, no de la pluja d’avui, sinó del futur de l’endemà. José Luis AtienzaViladecans Punt de Trobada - Núm. 55 - Maig 2012 11
  12. 12. Solidança, a la Deixalleria de ViladecansA ra farà un any que del Cartró de Sant Joan Despí, ha vénen de Centres Especials de l’empresa d’inserció aconseguit fer una bona gestió de Formació han trobat en alguns “Solidança Treball” més de mil tones de roba a l’any d’aquests tallers una bona sorti- gestiona la Deixalle- i entrar en el camp de la gestió da formativa i professional.ria de Viladecans. Per això pot de deixalleries. Al mateix recinte Però a més, hem fet un treballser d’interès saber què fa aques- de Sant Joan Despí hi tenim una considerable per a mantenir ita empresa i quina orientació àmplia botiga on es poden trobar conservar el recinte patrimoni-té. I quins són els seus objectius mobles, llibres, electrodomèstics, al de Can Cartró, per tal que enprincipals. De fet Solidança Tre- antigalles... i molta roba ben clas- els propers anys, pugui esdeve-ball, que ha firmat un conveni sificada i a punt de fer servir. En- nir un espai cultural com a mos-amb l’Ajuntament, està a dins tre recollides de material, triatge, tra d’una indústria que, a travésd’una entitat que li dóna suport: taller de reparació de contenidors d’un ramal del Canal de la Infan-l’Associació Solidança, creada “Roba Amiga”, reparació d’elec- ta i el Salt de l’Erasme, va donara Sant Joan Despí el juny del trodomèstics i les mateixes dei- feina a treballadors que feien tres1997, ara fa exactament 15 anys. xalleries ja podem comptar amb torns, i color a les indianes queAls anys vuitanta i noranta es més de cinquanta treballadors. també s’hi havien fabricat.van anar creant diverses entitats La inserció sociolaboral és l’eix Avui dóna feina a un col·lectiud’economia social, per tal de do- important del nostre projecte. ben nombrós i té empen-nar resposta a la greu crisi indus- Volem que les energies principals ta per obrir-se a nous reptes.trial que va patir el Baix Llobre- vagin encaminades a fer possible El dia 20 de maig farem la quin-gat. Una resposta petita, és clar, la incorporació al mercat labo- zena jornada de Portes Obertes.però que va donar impuls a mol- ral d’algunes persones que, per Hi esteu tots convidats.tes iniciatives que s’han consoli- motius diversos, n’han quedatdat i que han pogut formar una al marge. Per això comptem amb Josep Maria Fisabona xarxa –per exemple, “Roba personal especialitzat en tasquesAmiga”–, tot especialitzant-se en   d’inserció i formació, a través deel camp de la recuperació. les mateixes activitats: tria de laAquest és el cas de Solidança. Si- roba, planxisteria, venda i comer-tuada l’entitat a l’antiga Fàbrica cialització... Alguns joves queViladecans Punt de Trobada - Núm. 55 - Maig 2012 12
  13. 13. El Mamut a la Fira Em va fer il·lusió. Primer em van posar al cartell, anunciant la mostra d’entitats, amb “new look” rejovenit i celles fashion, això sí. Vaig quedar afavorit i tunejat. I vaig veure que les entitats se sentien còmodes amb la meva presència i que m’acceptaven com un col·lega més. Després em van convidar a fer una cer- cavila dissabte al vespre pel mig de la Fira. Era una cercavila amb totes les enti- tats, vestides de gala, perquè la gent ens veiés i tingués ganes d’associar-se, que no fa mal, tot al contrari. Nois, noies, hi ha molts motius i molts pretextos per as- sociar-nos: per aprendre, per escriure, o pintar, o fer puntes, o ballar... o reivindi- car, o ajudar, o fer-nos veure, o passar- nos-ho bé, però no està de moda. Estic per escriure al Pep Guardiola, a veure si a més de llevar-nos d’hora, que és un pal, ens recomana participar en la vida ciutadana que és una bona manera de conviure. Em van acompanyar, doncs, unes quantes entitats i el grup Tum- Tum-Prat, que és una canya. Òstres, com es movia la gent! Vam acabar amb una ballada col·lectiva de Patatuf, el ball na- cional de Viladecans, amb els grallers i gralleres. I vaig estar present a la meva paradeta de la Mostra, deixant-me veure i tocar per la canalla. Em fonc quan veig arribar els més petitons amb aquella cara... ai, que tendre que sóc... Vaig descobrir que per a molts nens ja sóc la seva mascota. També vaig aprofitar per presentar un àlbum que espero que us agradarà: són dibuixos dels llocs més emblemàtics de la ciutat. Cal pintar-los... i saber quins són. El quadern, que es ven a cinc eurets (bé m’he de guanyar la vida, que jo men- jo molt!) el podreu trobar a la llibreria Els Nou Rals. Per cert, parlant de menjar, vaig tastar la Paella Solidària: boníssima! Això sí, no em va tocar el pernil que rifa- ven. L’any vinent ho tornarem a provar. En fi, han estat uns dies de molta, molta animació. La crisi no podrà amb mi ni, molt menys, amb la gent de Viladecans. El MamutViladecans Punt de Trobada - Núm. 55 - Maig 2012 14
  14. 14. la mirada aguda secció a càrrec d’Eio Ramon Camallarga (Himantopus himantopus) Remolar-Filipines abril 2012Esvelt i d’aspecte fràgil, és nombrós per totes les zones humides dels Països Catalans. Fa uns 37 cmde llargària. Es nodreix amb cucs, mol.luscs i insectes. Quan vola, les potes roses sobresurten uns 18cm darrera la cua. El damunt és negre amb el dessota d’un blanc resplendent. Les negres ales sónestretes, punxegudes i triangulars. Després de la còpula romanen uns segons fregant-se el bec... comsi es fessin petons. Font: Viquipèdia.Viladecans Punt de Trobada - Núm. 55 - Maig 2012 16
  15. 15. les nostres entitats Òmnium Cultural a ViladecansÒ mnium Cultural a Vi- • el mes de març: conferència al adaptació de la novel·la ho- ladecans hi és present voltant de l’altra història de mònima d’Emili Teixidor. gairebé des de fa 50 Catalunya a càrrec de Victor Pel·lícula avalada per 13 pre- anys, quan unes vi- Cucurull Miralles, historia- mis Gaudí, 9 premis Goyaladecanenques i viladecanecs es dor. (entre els quals a la millor pel·van fer socis d’Òmnium Cultu- • el mes d’abril: un audiovisu- lícula), i haver estat el filmral, una entitat que ha complert al-documental i posterior xer- preseleccionat per l’acadèmia50 anys enguany. Però no ha es- rada a càrrec de  Jordi Llorens de cinema als premis Òscars.tat fins que Òmnium ha impulsat i Estapé, fotògraf a Etiòpia. Us volem anticipar que estemel projecte de presència territori- • el proper dijous dia 24 de organitzant la presentació, peral que ha fet possible, el passat maig: xerrada i projecció de part de Jordi Pujol, del tercer vo-1 de juny del 2011, la creació del tràilers de la pel·lícula “Pa lum de les seves memòries, engrup local a Viladecans. negre” amb la seva producto- col·laboració amb la llibreria “ElsNascuda a iniciativa d’un grup ra, Isona Passola, guionista i Nou Rals”.de socis i persones que van or- directora de cinema, guardo- Volem manifestar-vos la nostraganitzar la prèvia de la Festa de nada recentment amb la creu il·lusió i força per a continuar lales Lletres Catalanes que es va de Sant Jordi, coneguda per nostra tasca d’estendre la cultu-celebrar el desembre del 2010 a haver dirigit el documental ra, la llengua i el país per tots elsl’Àtrium Viladecans. Des dels “Catalunya-Espanya” (2009) racons de la nostra ciutat.inicis ha estat una eina de promo- i, molt especialment per ha-ció cultural a la ciutat, amb dos Podeu participar del nostre pro- ver produït al costat del di-clars objectius: jecte cada primer dijous de mes, a rector mallorquí Agustí Villa- les 8 del vespre, a l’Ateneu d’En-Per un costat, visualitzar la llen- ronga, la pel·lícula catalana titats Pablo Picasso.gua, la cultura, i el país (camps amb més ressò de la història;d’acció de l’entitat) a la nostraciutat i al Baix Llobregat, i per Més informació a la web de l’associació www.omnium.catl’altre, reforçar i donar suport a I per contactar amb nosaltres viladecans@omnium.catles iniciatives locals que treballin Per fer-te soci aper la cultura catalana a Vilade- https://segur.omnium.cat/www/omnium/ca/socis/fer-se_soci.htmlcans.Des de fa més d’un any hem do-nat suport a la benvinguda de laflama del Canigó per Sant Joan,organitzant una concentració ala plaça de la vila en defensa delmodel d’immersió lingüística alscentres educatius, hem donat su-port al Correllengua 2011, i hemestat presents a la plaça de la vilaamb el Tió de Nadal obsequiantllibres a la mainada i per Sant Jor-di obsequiant revistes de CavallFort, a tots els nois i noies ques’acostaven al nostre estand.A més, hem organitzat el primercicle de primavera, “Els dijousd’Òmnium”, amb tres propostesculturals:Viladecans Punt de Trobada - Núm. 55 - Maig 2012 17
  16. 16. Recerca històrica El protagonisme de Josep Feliu Gusiñé a Viladecans Apunts per a la història d’un rendista i promotor urbà barceloníE s vivien els anys durs i Aquell fet de la meitat dels anys foscos de la dictadura. quaranta, semblava simbolitzar, Feia sis anys del final i al mateix temps coronar el pa- de la Guerra i els veïns per destacat que havia ostentati veïnes de Viladecans, com els Josep Feliu Gusiñé a Viladecans,de tot el país, maldaven per des- durant bona part del que es por-lliurar-se dels anys de la gana, la tava de segle. Però, qui era elrepressió i l’estraperlo. En aquell personatge? Com havia arribat acontext, un diumenge del mes acumular tant de poder? A partird’octubre de l’any 1945, un cot- de què li procedia la seva pree-xe arribava a Viladecans. Aturat minència en el poble? Intentaremdavant la Casa de la Vila, del seu respondre breument en aquestinterior va baixar una persona article a la majoria de les pregun-sobre la qual molta gent havia tes. Tot plegat, a partir d’allò quesentit parlar en els darrers gaire- ens expliquen les fonts d’arxiubé 40 anys1. Tothom sabia situar consultades.la seva imponent torre al poble, En els documents d’arxiu de pro-concretament al bell mig del car- cedència municipal, el senyor Fe-rer de Jaume Abril, i qui més qui liu apareix per primer cop l’anymenys estava al cas que era un 1908. Concretament, el 10 d’agost Panteó de la família d’en Josep Feliuindividu amb poder, acostumat a d’aquell any, el personatge –que Gusiñé, al cementiri de l’Est de Bar-remenar les cireres i a tenir trac- es declara veí de Barcelona i resi- celona.tes amb les altes instàncies. Es dent al carrer del Comerç núme- www.cementeriodeleste.blogspot.comtractava del senyor Feliu, llavors ro 24–, presentava una instànciarecentment nomenat pel gover- a l’ajuntament amb la qual sol· tros de terra més representatiunador civil de Barcelona per a licitava el permís per urbanitzar del patrimoni que havia ostentattots els afers del partit judicial de una gran parcel·la de terra situ- la família Malloles, durant bonaSant Feliu de Llobregat2. Com a ada en el triangle aproximat que part del segle XIX; tot un conjuntgarant de l’ordre jeràrquic domi- avui conformen els carrers del de terres que, al seu torn, haviennant es disposava a presidir l’ac- Sol, Jaume Abril i Sant Isidre; una estat en mans dels marquesos dete de traspàs de la presidència de zona de conreus de cereals, gar- la Manresana, durant bona partla Comissió Gestora Municipal rofers i oliveres coneguda llavors de l’època moderna4.de mans de Nicasi Marieges cap com el Clos d’en Malloles3. El Pel que sembla, totes les terresa Francesc Domènech, tot se- projecte d’urbanització represen- viladecanenques propietat delguint la decisió política dictada tava modificar en zona urbana el barceloní Gaietà Malloles van serdes del mateix Govern Civil. 3 AMVA, Fons Ajuntament de Vila-1 AMVA (Arxiu Municipal de Vilade- decans, Plans i projectes d’urbanització, 4 AMVA, Fons Ajuntament de Vilade-cans), Fons Ajuntament de Viladecans, projecte d’urbanització dels terrenys que cans, Actes de Ple de l’Ajuntament, ses-Actes de Ple de l’Ajuntament, sessió de posseeix el Sr. José Feliu entre els carrers sió del 6 de setembre de 1930. En aquestal’11 d’octubre de 1945. de les Canals i Sant Isidre (Clos d’en Ma- acta es reconeix a Josep Feliu, conjunta-2 ACBLL (Arxiu Comarcal del Baix lloles), 1908. La urbanització del Clos ment amb el seu soci Lluís Camps, comLlobregat), Nomenament de Josep Fe- d’en Malloles, donaria lloc a la creació de a “successors legals del marquès deliu Gusiñé com a delegat governatiu la part de dalt del carrer de Pi i Margall, la Manresana”, arran de la supressiód’aquest partit judicial, setembre de situada entre els carrers de Sant Isidre i d’unes càrregues que afectaven a terres1945. l’actual del Jaume Abril. annexes a la Casa Consistorial.Viladecans Punt de Trobada - Núm. 55 - Maig 2012 18
  17. 17. transmeses a la família Feliu Gusiñé. En total, unes60 mujades de conreus diversos disperses arreu delterme municipal: Torrent Ballester, Samontà delContrabandista, Camp Malet, Vinya Gran, Samontàde la Rajoleria, les Feixes dels Salzes... 5 Un conjuntde terres, sobre el qual calgué sumar-ne altres ad-quirides per en Feliu entre els anys 1915 i 19316, ondestacaven les de l’indret dels Reguerons on fins itot es va construir una casa de camp coneguda coma can Feliu.Fou justament durant la segona dècada del segle XX Signatura de Josep Feliu Gusiñé, present a la instància dequan es va assentar la preeminència d’aquest pro- sol·licitud del projecte d’urbanització del Clos d’en Ma-pietari barceloní a Viladecans. I el símbol d’aquest lloles, 10 d’agost de 1908. poder fou la construcció de la seva imponent torre AMVA, Fons Ajuntament de Viladecans, Plans i projectes–sota projecte de l’arquitecte Josep Canaleta–, del d’urbanitzaciónúmero 18 del carrer de les Canals, justament en elmateix lloc on va existir cal Malloles. La torre delsenyor Feliu, construïda entre 1917 i 19237 es va jectes d’urbanització a l’ajuntament. Des de la sevaconvertir, per la seva alçada, en un dels edificis més mà o en associació amb altres propietaris barcelo-identificatius del poble, fins el seu enderrocament nins són els projectes més destacats dels anys 1922cap als inicis de la dècada dels anys setanta. i 1923: projecte de la Rajoleria –origen dels carrersI mentre es construïa la seva torre, Josep Feliu va de l’Onze de Setembre o Dos de Maig–, del Samon-entrar de ple en la política local. El seu estatus de ric tà del Contrabandista –carrers de Pere Massallach ipropietari i hisendat es va adaptar amb comoditat Girona–, de la Vinya Gran –Narcís Monturiol i Lluísals vents favorables del conservadorisme catalanis- Companys– o de la Parellada del Bisbe –Barri deta de la Lliga Regionalista de Cambó i Bertran i Mu- Sales–...9situ. Tant va encaixar que fins i tot, l’any 1918, va La seva estrella sembla minvar durant la dècadaesdevenir el president del Centre Nacionalista de dels anys trenta i sobretot durant la revolució delViladecans, associació sucursalista de la Lliga amb 1936, i com hem vist no es tornaria a recuperar finsseu en el cafè de Cal Sastre8, on entre els seus mem- l’arribada del franquisme. És això, a grans trets, elbres trobaríem Bernat Vilà –alcalde entre els anys que sabem del personatge però poc o gens sabem1922-1923 i 1930-1931– o el més tard elegit alcalde de la persona. No sabem on ni quan va néixer, norepublicà Llorenç Puig. disposem de cap fotografia, si es va casar, quina fouL’època daurada de Josep Feliu fou però la de la la seva família ni quan ni on va morir. Sí que sabem,dècada dels anys vint del segle passat. Un cop acu- però, que està enterrat al cementiri de l’Est de Bar-mulat tot el seu patrimoni i acabada de construir celona, en un sobri panteó d’estil neoclàssic10, sensela seva torre, es dedicà o bé a convertir-se en cen- inscripcions, que l’autor d’aquestes línies va visitarsualista de la majoria de les terres de conreu que no fa gaire. De vegades hi ha qui s’apropa als ce-ara conrearien pagesos locals o bé a presentar pro- mentiris a la recerca de respostes sobre la trajectòria vital de personatges destacats. I en aquest procés,5 AMVA, Fons Ajuntament de Viladecans, Amillarament podríem afegir que poc s’assoleix quan poc se’n co-de 1904. La majoria d’aquestes terres comencen a tributar enla contribució de béns rústecs de Viladecans a partir de l’any neix. Una petita frustració de l’investigador davant1916, segons consta en les altes de béns l’apèndix de l’amilla- una recerca apassionant que segueix ben oberta.rament de l’any anterior. És en aquest apèndix on s’informaque totes les propietats declarades provenien de l’escriptura de Xavier Calderé i Bell’any 1908, de divisió patrimonial entre Joan i Josep Feliu Gu-siñé, presumiblement germans que es repartien els béns prè-viament adquirits o transmesos en herència i que havien estatpropietat dels Malloles. L’escriptura va estar autoritzada pelnotari de Barcelona Antoni Port i Busquets i inscrita en el regis-tre de la Propietat de Sant Feliu de Llobregat el 22 de setembrede 1908.6 AMVA, Fons Ajuntament de Viladecans, Amillarament de1931. En aquest any, la propietat dels Reguerons representavael 72 % de les propietats rústegues de Josep Feliu a Viladecans.7 AMVA, Fons Ajuntament de Viladecans, Llicències 9 AMVA, Fons Ajuntament de Viladecans, Plans i projectesd’obres. d’urbanització.8 Arxiu de Govern Civil, associacionisme. Estatuts del Cen- 10 Veieu el bloc dedicat a aquest cementiri:tre Nacionalista de Viladecans, 1918. www.cementeriodeleste.blogspot.comViladecans Punt de Trobada - Núm. 55 - Maig 2012 19
  18. 18. Històries viladecanenques secció a càrrec d’Andreu Comellas Manuel González Fernández, dignitat indignada (1a. part)A quest senyor del Poblat tota inhumanitat i tota desigual- anar a guanyar tants llocs Roca, recentment ha fet tat social, són aspectes del ju- com fos possible del sindi- vuitanta anys. Bon co- gar-se-la per la justicia que qui cat vertical. Ell i en Plata neixedor de la dimen- l’hagi conegut haurà observat són escollits també per alsió social de la persona, per a mi ha en aquest obrer andalús, ex- “Comité de Seguridad e Hi-estat una de les millors referències, tremeny, asturià, madrileny, giene”, i allà hi aboquenper entendre el que vol dir “cons- català i d’on sigui i cal- les reivindicacionsciència de classe” i “plantar cara a gui, anomenat Manuel més quotidianes quela injusticia”. Ell és el protagonista González Fernández. els serviran per apa-d’aquest relat. Tot plegat, valors que lancar reivindicaci-Jugant-se-la ben sovint, la seva han donat sentit al ons superiors.vida acabarà (que trigui) havent seu viure i empenta Per aquesta raó,posat el llistó de la dignitat molt també a qui l’hagi tingut a prop. les topades amb la llarga “cadenapel damunt de l’immensa majoria. Quan va arribar al Poblat ja duia de mando” dins la fàbrica anarenHavia nascut a Riotinto d’Huelva. la cantarella ben apresa i entonada “in crescendo” fins arribar el diaTenint cinc anys i fugint de la re- de les mines de Riotinto, Azuaga i en què el “mando” va fer l’últimpressió de la guerra civil, la seva de la siderúrgia d’Avilés. La seva intent de doblegar aquell més quefamilia va emigrar a Azuaga de carrera sindical començà un cop torracollons de sindicalista, mirantBadajoz. Als deu ja treballava al feta coneixença, l’any 1965, d’en de corrompre’l.camp. Als quinze a l’exterior de les Paco Arias de Cornellà i altra gent Li passen l’encàrrec:mines de plom d’aquell poble ex- de la HOAC, que li ensenyaren bo- –Manolo, el gerente te espera en sutremeny a tocar de Sierra Morena. nes músiques. Fent-se company de despacho.Als dinou, marxava a Avilés d’As- lluitadors com en Plata, en Cazor- la de Gavà i en Ruiz Acevedo de Cap allà que se’n hi va l’enllaç sin-túries a treballar en la construcció la Rockwell Cerdans, va derivar dical:de la siderúrgica Ensidesa. L’any1955, després de fer la “mili”, se’n definitivament la seva existència –Buenos días señor gerente, ¿da suva anar a Madrid i durant cinc vers la lluita per una vida més dig- permiso?anys hi treballà a la construcció. na, en posar-se a cantar de manera –Hombre! señor González...!!, ¿cómoAllà es va casar amb l’Ana Sánchez reivindicativa contra el polsim está usted? Pase, pase..., siéntese porBarragán. negre i les mullenes fangoses del favor! terra, de la secció de banyeres de A continuació, monòleg intrans-El matrimoni ve a raure a Gavà Roca Radiadors. Engrescar com- cendent i xerradeta sobre ell’any 1960, i en Manolo entra a tre- panys a fer el mateix, a cor, per temps... Sense resposta... El gerentballar a Roca Radiadors l’any 1962. aconseguir millores per al seu en- de Roca arrenca una bateria deS’instal·len al “Poblado” l’any 1964 torn i pels altres, ha estat una de preguntes tancades, amb especiali aquí hi aixequen una prole de sis les constants vitals més caracterís- to de veu, que només poden serfills. A dia d’avui, la parella que tiques d’aquesta persona. contestades positivament.continua vivint al Poblat Roca re-plega una onzena de néts i un bes- L’any 1965, el trobem entre els ha- –Señor González, ¿cuanto tiemponét. bituals a la reunió dels dissabtes a lleva trabajando en Roca?, cuatro o la parròquia del barri Almeda de cinco años, ¿verdad...? Tres segonsFer-se valer davant d’aquells que Cornellà, embrió de Comissions de silenci. Tiene cuatro o cinco hijos,ignoren els drets de les persones; Obreres (CC.OO.). L’any 1966 és ¿no es así...? Altres tres segons es-batallar contra la por a sortir de escollit enllaç sindical de la fàbrica coltant el vol de les mosques. Rocala gàbia, a risc d’equivocar-se; de- Roca en les eleccions en què el mo- le posibilitó vivir en el Poblado, hace,nunciar i combatre tota esclavitud, viment de CC.OO. havia deciditViladecans Punt de Trobada - Núm. 55 - Maig 2012 20
  19. 19. también, cuatro o cinco años, creo en aquest afer a quirecordar...¿eh, que si? li tocà perdre fou a–Señor gerente, al grano por favor, Roca Radiadors. La¿para qué me ha hecho llamar?, ¿que familia Gonzálezme tiene que decir?, li diu, mosque- guanyà el judici deljat. desnonament que pretenia la compa-–Pues sí. Vayamos al grano si... Señor nyia. Defensat perGonzález, veamos... ¿qué espera usted l’advocat Francescde Roca...? Casares, el testimo-–No entiendo la pregunta... ¿Qué pre- ni primordial fou eltende decirme? de mossèn Celesti-–(Llefiscosament) Si, hombre... no Bravo Nieto que,siempre anda usted agitando la sec- prèviament al judici,ción i será por alguna razón... ¿Qué li havia ofert el cor en Manolo. En aquella empresapretende usted?, ¿a qué aspira?... del temple parroquial com a lloc siderúrgica de més de dos-cents¿quépodemos hacer por usted...? per- d’acollida temporal en cas de sen- treballadors, s’hi trobà, entre altressonalmente, hombre... personalmente. tència desfavorable. destacats sindicalistes, l’Esteban– Oiga señor! ¿Acaso està intentando Quan el jutge, al final de la sessió, Cerdán, en Francisco Gamero y encomprar a este obrero...? li justificava la possible resolució Simón Ródenas. No és d’estranyarDesprés de mirar-se fit a fit, mentre negativa per als interessos de la doncs, que la feina individual iels rostres s’apropen lleugerament familia, emparant-se en l’estricte col·lectiva de formigueta, feta dial’un a l’altre, durant uns pocs però compliment de la llei, en Manolo a dia, contra les dures condicionseterns segons, el gerent, clavant un li engegà: laborals de Laminados y Forjadoscop de puny damunt la taula, dels –Señor juez, ¿qué clase de justicia es de Hierros y Aceros S.A., que pre-que posa a volar i fa caure a terra la que echa fuera de casa a una familia sidia Claudio Boada, culminés enla meitat de les coses, crida enfu- con cinco hijos, y la pone en la calle la totalment exitosa vaga de 106rismat tot aixecant-se: partiendo de un despido improceden- dies, començada l’11 de novembre te? I, tornant a mirar de fit a fit. de 1975.–De acuerdo... Fuera!!! Váyase deaquí. Vuelva a su puesto! fuera...!! Póngase en mi lugar al consultarlo És prou sabut que la solidaritat, con la almohada esta noche cuando se a raig fet, de la comarca del BaixL’un quedava aïrat i roig com un vaya a dormir. Llobregat envers Laforsa, va atè-tomàquet, amb la dignitat serpen- Després de Roca, va intentar ser nyer el zenit del moviment obrertejant pel terra i l’altre sortia acollo- empleat a la fàbrica dels Hules de en temps franquista en la vaga ge-nit, però necessitant obrir la porta Gavà i un mes després era acomi- neral del gener de 1976 i ajudà ende bat a bat. En González, definiti- adat a resultes d’uns “informes” gran manera a guanyar-la, no m’hivament, havia begut oli pel que fa externs que garantien que no era explanaré, però fou la treballadaa treballar a Roca Radiadors. un borrec. Finalment, l’any 1970, resistència sota la consigna “O to-L’any 1968, eren acomiadats el Pla- dos o ninguno” la que donà a totsta i el Cazorla per haver fet aturar encara en temps de fort creixement econòmic, fou contractat a la fàbri- una gran lliçó de dignitat. En pri-la fàbrica en la primera vaga de mer lloc als que sempre esperen isolidaritat, trenta anys després de ca Laforsa de Cornellà de Llobre- gat, a tocar del barri Almeda. creuen poder comprar-ho tot, finsla guerra, en favor de la Rockwell i tot, éssers humans. I en segon,Cerdans de Gavà, que patia un in- El cap de personal que el contrac- a tots plegats quan massa sovintjustificat i definitiu tancament. Al tava li digué, sense embuts, que li afluixem el nivell d’exigència ètica,González li va tocar el mateix re- agradava contractar gent com ell, massa aviat ens resignem i aban-bre un any després, el 1969, com a amb cinc fills (el sisè encara no donant tota esperança deixem depromotor d’un atur reclamant mi- havia nascut), dit de manera com creure que el futur pot ser millor.llores salarials i higièniques. si cinc fills fossin la millor garan- tia de la necessària resignació a En Manolo González FernándezPerò la indignitat mai en té prou s’havia afiliat al PSUC l’any 1971.d’abatre dignitats i dissidents. Una ser explotat que tot bon obrer ha d’acabar atresorant. Res de cercar El regne del “no hi ha res a fer”, co-vegada fet fora de la fàbrica, amb sí-germà del “tant se me’n dona”,sentència d’acomiadament impro- el potencial humà i els recursos intangibles de tota persona, sinó, i que a dia d’avui vol tornar a sercedent, Roca Radiadors pretengué hegemònic, no era el seu regne.fer-lo fora de la vivenda del Poblat. directament, pretensió d’una pro- fitosa relació d’humiliació i vexa- (continuarà)Havia dit jo, que a hores d’ara hicontinua vivint, i això vol dir que, ció. El pobre ignorant, no coneixiaViladecans Punt de Trobada - Núm. 55 - Maig 2012 21
  20. 20. conèixer càrrec del Grup Tres Torres secció a viladecans Una mirada als nostres camps (1)A questa secció de “Conèixer Viladecans” capdamunt, i abans sense l’ermita. Amb diversos us convida, en aquest article i en el del noms al llarg de la seva història. Però que, es digués proper número del Punt de Trobada, a com es digués, allà ha estat sempre. fer un recorregut pels nostres camps, Entrem, doncs, de ple, en la nostra zona agrícola.és a dir, pels llocs que, fins no fa pas tant, eren el A la rotonda, tal com veníem de la carretera de lamitjà de vida de la majoria de la població. Aga- Vila, tombarem a la dreta pel Camí Ral en direc-farem, doncs, la carretera de la Vila i anirem cap ció a Gavà. I ben aviat, a l’esquerra, al costat deavall. Passada la via del tren, podrem començar la planta de tractament de les escombraries, veu-ja a fixar-nos, a banda i banda de la carretera, en rem que s’inicia una estreta carretera asfaltada.els camps que la voregen. Barrejats amb terrenys És el Camí dels Llanassos. Ens hi fiquem. I, ja dededicats a altres usos menys desitjables, continuen bon començament, veurem com ens acompanya, aessent, però, prou atractius. Si és l’època, veurem la banda dreta, una corredora. Les corredores sónles escarxoferes, les cols, les tomaqueres, en tot el uns canals d’aigua amples, que la canalitzen a tra-seu esplendor. També les casetes on guardar les ei- vés dels camps, juntament amb uns altres canalsnes i tot el que calgui o on protegir-se del sol. I els més estrets, els valls. Ara sí que, a banda i bandahivernacles, una necessitat per fer els cultius més del camí, podem anar veient tota la riquesa agrícolarendibles.… I com més anem recorrent tota la zona, d’aquests terrenys. Hi ha trossos abandonats, erms,més varietat trobarem: enciams, mongeteres, al- perquè la feina de pagès no és una feina que trobibergínies, pebrots, bledes, carbassons, cogombres gaire gent disposada a continuar-la, però malgrat(que, tot sigui dit, cap pagès no anomenarà així: en això, aquests camps, quan estan en el seu ple, fandirà pepinus), xíndries, melons… i els arbres: pere- goig de veure. I fan pensar, també, en la molta feinares, presseguers, pruneres, pomeres, figueres… Fa que hi ha al darrere. La feina dels pagesos d’ara, iuns anys, aquest esclat d’exhuberància agrícola era la feina, més encara, dels que fa més de dos-centssens dubte molt més potent. Però ara encara conti- anys van proposar-se el duríssim objectiu de con-nua prou visible. vertir aquells aiguamolls insalubres, que no servienArribem a la rotonda on comença el Camí de les per res i que eren font de tota mena de malalties, enFilipines. Ens hi aturem un moment i mirem cap terrenys cultivables, en font de riquesa. És el queenrere, cap al nucli de la població. Segons des d’on s’anomena la “rompuda de les marines”.mirem, podrem trobar-nos amb diverses perspecti- Entre els segles XVIII i XIX, en efecte, els pagesosves, més o menys agradables. Però sempre, al fons, van anar canalitzant l’aigua construint les corre-ens hi trobarem la muntanya de Sant Ramon. En dores i els valls, que constituïren tota una xarxa deiniciar el nostre recorregut, bé val la pena de salu- sanejament per recollir i conduir les aigües (no no-dar-la, aquesta muntanya. Perquè, de fet, porta se- més les de les pluges i de les rieres; també, a mesuragles i segles fent com d’horitzó, de teló de fons, de que creixia la població, les aigües brutes dels usosla vida viladecanenca. Des de 1887 amb l’ermita al domèstics i urbans) cap als estanys o llacunes, elsViladecans Punt de Trobada - Núm. 55 - Maig 2012 22
  21. 21. quals un cop plens desguassen al mar. Amb la terra més rendibles econòmicament. Igualment comen-extreta en fer els canals (imaginem-ho: a cops d’ai- çarà l’expansió dels arbres fruiters, gràcies al fet dexada!) aixecaren el nivell dels camps fent-los aptes tenir ara molt més espai. Els cultius d’horta, però,per als cultius i menys propensos a les inundaci- no aconseguiran ser definitivament majoritaris finsons, ja que l’àmplia superfície del delta té poquís- a principis del segle XX, quan es començaran a fersim pendent, i afavoreix l’estancament de l’aigua pous artesians, tant a les terres altes de secà, quede pluja recollida, per la eren terres fèrtils i aixíqual cosa cal conduir-la esdevenien unes magní-fins al mar. I si la terra fiques terres de regadiu,que treien no era sufici- com a les terres més bai-ent, en portaven d’altres xes, que ja eren en partbandes. Una feina in- de regadiu, però quegent, i més quan aquells així tenien l’aigua mésterrenys no eren seus, abundant i assegurada;sinó dels hisendats que l’aigua dels pous primeres quedaven part del s’extreia amb bombesfruit de tot aquell esforç. d’accionament manual iSignificatiu del senti- sínies, però ben aviat vament que això darrer començar a utilitzar-seprovocava és l’escrit que el motor de benzina, quel’ajuntament de Vilade- va ser ja el pas definitiu.cans va publicar com a suplement del Diario Consti- En tot aquest procés de reconversió hortofrutícolatucional Político y Mercantil de Barcelona el 14 de març que farà que el cereal acabi desapareixent, és proude 1822 amb motiu d’un conflicte per la propietat recordat el paper que hi va tenir Joaquim Marieges,del terreny on hi havia l’antiga capella de Sant Joan el Tomacaire, un pagès de Sant Martí de Provençalsa la plaça de la Vila, una propietat que pretenien que es va establir a Viladecans i va introduir novestant el Marquès de la Manresana, senyor de la Torre tècniques agrícoles que aquí eren desconegudes; lidel Baró, com l’ajuntament, que volia utilitzar l’espai deien el Tomacaire perquè era qui aconseguia elsper a diversos serveis públics. En l’escrit, en efecte, millors tomàquets i els més primerencs. I també sónes parla de la poca consideració que el marquès té recordades les aportacions de la família Gusi i delsenvers el poble, i es recorda que els pagesos de Vila- Germans Gabrielistes, encapçalats per l’hermanudecans i Sant Climent “con afanes, trabajos, y fatigas Augusto, que era francès i a qui tothom coneixiaimponderables, de cenagales y pantanos redujeron com l’“hermanu pagès”.á cultivo, pagando al dicho marqués el diezmo, y la Juntament amb les corredores, els valls i els pous,séptima parte de los frutos”. una altra peça clau per regar els camps van ser elsAmb aquesta àrdua tasca, els pagesos van aconse- xupets. Són unes construccions quadrangulars, queguir, per una banda, començar a eradicar la plaga utilitzen un sistema de vasos comunicants per  dis-del paludisme que les terres pantanoses provoca- tribuir l’aigua o, si cal, per portar-la cap a zones mésven de manera permanent, tot i que l’eradicació de- altes. L’aigua passa per una canalització per sotafinitiva no va arribar fins entrat el segle XX. I per terra, va omplint els xupets, i des de cada xupet esuna altra, aconseguir que les noves terres de cultiu rega la superfície més propera. Així es pot controlarfossin terres de regadiu, amb l’ajuda de pous de l’aigua, fer-la anar de manera més fàcil cap allà onpoca profunditat i de sínies. Perquè fins llavors, tots cal, evitar que s’endugui la terra, i marcar tambéels cultius de Viladecans eren de secà: a les terres l’espai per a cada cultiu. Val a dir, però, que els xu-planes eren sobretot cereals: blat, civada, ordi; men- pets cada cop són menys utilitzats per regar, perquètre que més cap a muntanya hi havia molta vinya, els pagesos ara tendeixen a utilitzar mètodes mésque va desaparèixer a la segona meitat del segle directes, com mangueres o aspersors, i per tant elsXIX a causa de la fil·loxera –a la muntanya de Sant xupets es van deixant abandonats i es deteriorenRamon es poden veure en molts llocs els marges de cada cop més. No estaria gens malament recupe-pedra que sostenien les feixes on hi havia plantats rar-ne alguns i posar-los en algun lloc a l’abast deels ceps–, si bé després en part es va recuperar. Tam- tothom amb una explicació d’aquesta petita granbé hi havia arbres, sobretot garrofers, i també frui- obra d’enginyeria pagesa...ters. A partir d’ara, en canvi, comencen ja els cultius En el proper número continuarem i acabarem eld’horta que seran els que esdevindran característics nostre recorregut.de tot el territori, i que també seran, a més, molt Josep Lligadas VendrellViladecans Punt de Trobada - Núm. 55 - Maig 2012 23

×