• Like
PdT 52 febrer 2012
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

Published

 

  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
757
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
6

Actions

Shares
Downloads
1
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. http://puntviladecans.blogspot.com puntviladecans@telefonica.netPunt de trobada Viladecans 52 Any 6 15 de febrer de 2012 Publicació independent d’informació i opinió La Torre Modolell, cosa de tots La Torre Modolell és la seu de l’Ajuntament de Viladecans. Però és molt més que això. És, sobretot, un monument de notable valor arquitectònic i que s’ha convertit en símbol de la nostra ciutat. És una de les imatges que més ens identifica. Per això, el fet que anem veient, i sabent, que cada cop està en més mal estat, ens omple de tristesa. Actualment, la façana està molt deteriorada, per una colla d’actuacions incí- viques, i també per algunes intervencions de restauració desencertades. A l’interior, el segon pis del palau està tancat per perill d’esfondrament, i tota l’ala esquerra està inutilit- zable per les filtracions d’aigua de la teulada que agreugen la humitat que l’edifici ja té de per si. I al jardí, les escales que duen a la terrasa estan en estat lamentable i tot el conjunt fa una gran sensació de deixadesa. Aquesta situació no pot continuar així, perquè si hi continua, ens quedarem sense aquest magnífic palau. Per això, el fet de rehabilitar-lo no és, com algú irreflexivament podria pensar, un luxe innecessari que només serviria perquè els membres de l’Ajuntament es- tiguin més bé, sinó que és un bé per a tots els ciutadans i ciutadanes de Viladecans. Tenir un edifici com aquest és un orgull i un motiu de satisfacció per a tots els qui vivim a Vila- decans. I per això l’hem de cuidar i tenir-lo en les millors condicions. Per aquest motiu, doncs, des del Punt de Trobada ens adherim a la campanya perquè es duguin a terme les actuacions imprescindibles per evitar que l’edifici es degradi més, en espera que sigui possible, quan sortim de la crisi, rehabilitar-lo plenament. Sumari 2 Per celebrar els cinquanta 3 La nit del Mamut, la nit de tots. El Mamut de Viladecans Equip de redacció 4 El càncer, transforma la mirada? Pepi Venegas Anna Besora 5 Campaña contra el sindicalismo de clase. Daniel Gutiérrez M. Carmen Castellano Maria Comas 6 En defensa de la comunicació local. Maria-Josep Hernàndez Josep Ginjaume 7 Serà qüestió de fer un esforç? Laia Lligadas Josep Lligadas 8 Adéu al Consell de la Convivència. Mercè Solé Miguel de la Rubia Mercè Solé 9 Comença una nova coral infantil a Viladecans. Idoia Baixench (els quals, tot sigui dit, no compartim 10 Mirar la Torre del Baró, per dins. Josep Lligadas necessàriament les opinions que en 11 Més enllà del Bicibox. Marta Pombo aquest butlletí es puguin expressar). 12 Qüestió de protocol. Mercè Solé La distribució d’aquest butlletí es fa per correu electrònic. Si no desit- 13 Obras son amores. David Rebollo geu rebre’l només cal que ens ho 13 Replantada a Can Preses. Maria Comas comuniqueu. I si voleu que li envi- em a un amic o amiga vostres, feu- 14 Himne del mil·lenari de la Ciutat de Viladecans. Noemí Trujillo nos arribar la seva adreça. Gràcies. 15 Les pintures de Santa Maria de Sales. Manuel Luengo Si voleu enviar articles per publicar, tingueu en compte que han d’anar 16 Ments a la sorra. Rosa Mercader signats i no sobrepassar les 40 ratlles 17 La mirada aguda: Grua. Eio Ramon o les 600 paraules. Els hauríem de tenir abans del dia 8 de cada mes. 18 Les nostres entitats: Associació de Veïns de Can Preciós. Eduard Tobaruela El nostre correu electrònic: 19 Recerca històrica: Els milicians de Viladecans (2). Manuel Luengo puntviladecans@telefonica.net El nostre bloc: 21 Històries de Viladecans: Celestino Bravo, el barris de http://puntviladecans.blogspot.com Ponent i el seu temple (1ª part). Andreu Comellas Segueix-nos al Facebook 23 Conèixer Viladecans; L’esmolet. Jaume Lligadas
  • 2. Per celebrar els cinquantaE l passat 18 de gener, marcar la vida col·lectiva, tant en sos xenòfobs, de les institucions dintre els actes de la el nivell de fer conèixer el que es (fins i tot de les que es declaren Festa Major d’Hivern, fa a Viladecans, el que hi passa, democràtiques); dels partits po- vam celebrar els cin- la riquesa d’activitat que hi ha, lítics, per tant… i de tota menaquanta. Aquesta revista, nascu- com també en el nivell d’incidir d’esglésies”.da el juny de 2007, ha arribat als en la gestió de la ciutat, amb pro- I, a partir d’aquí, va remarcar quecinquanta números. Déu n’hi do. postes, opinions, reivindicaci- la incomunicació “ha fet metàsta-I per celebrar-ho, ens vam trobar ons. I que, encara que no estava si”: tant per absència de comu-a l’ateneu Pau Picasso en un acte previst, amb el temps a aquests nicació, com per excés. I aquestaque volia, d’una manera especi- dos objectius se n’hi ha afegit un incomunicació té una concreció,al, reivindicar la importància de tercer, que és el de la recuperació que ell va anomenat la “desver-crear canals de comunicació, per de la història i de la memòria col- balització”, és a dir, la incapacitatevitar que només ens assaben- lectiva, per fer més present que de conjugar temps de verb: enstem d’allò que volen els que te- Viladecans és un lloc amb arrels, limiten a dir i a sentir eslògans, inen el poder. Per això el títol de amb solidesa humana, amb vida no som capaços d’expressar ma-l’acte era ben explícit: “Que ens acumulada. tisos.volen deixar incomunicats? Re- I després d’aquestes dues intro- I de tot plegat, en surt una cri-inventem la comunicació!”. duccions, va iniciar la seva xerra- da: la importància de dir coses,L’acte el va obrir el tinent d’alcal- da Ignasi Riera, escriptor, polític, de comunicar coses, de conver-de i regidor de Cultura José Luis periodista, i home arrelat profun- sar, de compartir idees i plan-Atienza, el qual va ressaltar la dament al Baix Llobregat i conei- tejaments, per tots els mitjans aimportància d’un mitjà com és el xedor de la nostra realitat, encara l’abast. I això Ignasi Riera ho vaPunt de Trobada, com a lloc per fer que ara visqui a Madrid. acabar significant a través d’unaque circulin les informacions i es Ignasi Riera va fer una encesa de- paraula catalana molt especial,creï un Viladecans més viu i més fensa de la necessitat de prendre que significa parlar però que volactiu, més horitzontal, on no tot la paraula, i va ressaltar com pre- dir molt sobre la manera com esvingui de dalt, i va agrair la feina cisament tots els règims totalitaris parla: és la paraula “enraonar”,dels seus promotors. han temut i han odiat la llibertat que en definitiva vol dir exposarDesprés va parlar un dels promo- d’expressió. Però, va afegir, “sim- i intercanviar raons.tors de la revista, Josep Lligadas plificaríem massa el diagnòstic si L’acte el va tancar la presidentaVendrell, el qual va assenyalar ens crèiem que només els poders de l’Associació Viladecans Puntque aquesta publicació havia polítics antidemocràtics neguen de Trobada, Maria Comas, quenascut just el mes després de les el dret a la llibertat d’expressió. va agrair a tots, començant pelpenúltimes eleccions municipals, La paraula, que deslliura els ig- ponent i pel regidor de Cultura,i que, de fet, igual com les elec- norants, fa mal i molt mal als po- la seva participació en l’acte, i vacions marquen la vida de la ciu- derosos: del poder econòmic, del animar a continuar endavant entat, també aquesta revista volia poder dels mercats, dels podero- aquesta bona tasca.Viladecans Punt de Trobada - Núm. 52 - Febrer 2012 2
  • 3. La nit del Mamut, la nit de tots Festa Major d’Hivern 2012 Va ser una festassa. Per primer cop en molts anys, la Torre Modolell m’esperava engalanada de Festa Major, amb domassos i torxes. La meva colla va venir ben tapa- da, i arrossegant cinquanta litres de vi i cinquanta de xocolata ca- lentíssims (el vi i la xocolata, no malpenseu!). No hi faltava nin- gú: el Ca de foc, els diables, els gegants, la colla dels grallers (de Viladecans i de Sant Joan Despí), i encara la coral La Lira i Raíces de Andalucía. Anàvem caminant a les fosques, il·luminats per les tor- xes, i ens deturàvem per cantar, i per assaltar el vi i la xocolata. A mi em va agradar molt. Hi ha algunes coses a polir, bàsicament de ritme, perquè coordinar-nos tots plegats costa, però em sembla que tothom qui va venir s’ho va passar d’allò més bé.Vam acabar ballant el patatuf i unes quantes danses tradicionals, de la mà d’un grup sensacional, a què ens va convidar Òmnium: Sants & Fot. El mamutViladecans Punt de Trobada - Núm. 52 - Febrer 2012 3
  • 4. El càncer, transforma la mirada de l’altre sobre qui el pateix? E ls malalts de càncer de- No és fàcil per ningú, cada cas és sitgem que la vostra un món i cada cos una illa en què mirada continuï sent la les expectatives de curació poden mateixa, no volem que ser infinites i dispars. Però mirar us preocupeu pel nostre pati- endavant, endavant!, amb afany ment més del neces- de superació ens ajuda a sal- sari perquè viure és var-nos de la destrucció. No po- el nostre objectiu i dem oblidar sentiments com ara us necessitem en la la por, l’angoixa, la ràbia, la pre- nostra vida amb les ocupació, el dolor… perquè sem- coses quotidianes. pre són presents. Són sentiments Encara ens resulta que no es poden amagar ni su- difícil acceptar que perar amb un optimisme forçat, algú que estimem perquè no tothom té la gran sort o nosaltres matei- de poder encarar aquesta lluita xos tenim un càncer. amb un somriure a la cara i una És difícil no pensar gran força al cor. en un possible mal Ara fa un any que van trobar-me final en lloc d’una un tumor i em van diagnosticar possible curació. com a malalta de càncer i, durant Durant molt de tot aquest temps, he afrontat la temps ha estat una meva malaltia amb la força i sere- malaltia “maleïda”, nitat que m’ha donat la confiança que ens fa portar en el meu tractament, els metges marca als que la patim. Però la i la meva pròpia força i ganes de realitat d’avui dia ens ha d’aju- viure. Potser que la mirada d’al- dar a combatre l’estigmatització gun de vosaltres cap a mi s’hagi d’aquesta malaltia que, encara, transformat en el moment que moltes vegades s’amaga, i a la vau saber de la meva malaltia, qual moltes vegades ni se li diu però no ho he notat gaire! i, sim- pel seu nom. plement, us he sentit propers. La meva opció va ser enfron- Penso que molt de nosaltres és tar-me al càncer sense anar a el que volem, volem continuar mitges, sense amagar res. Tot i formant part de la normalitat, ser conscient de la gravetat, no d’aquest dia a dia que ens fa ser donant a aquest mal més valor un més, necessitem continuar ni excepcionalitat que la que cor- sent un més. Els malalts de càn- respon. Viure una situació com cer no tenim un estigma, tenim aquesta et fa prendre conscien- una malaltia per la qual, avui dia, cia de la nostra fragilitat i de que hi ha més mitjans per combatre i, això és una loteria en la qual t’ha aixì, en molts casos, poder tenir tocat el número, no té més mis- una segona oportunitat de viure. teri! Jo en sóc un exemple! Pepi VenegasViladecans Punt de Trobada - Núm. 52 - Febrer 2012 4
  • 5. Campaña contra el sindicalismo de claseL o que en un principio parecía ser solo una 1ª mentira: Los sindica- crisis financiera por la irresponsabilidad tos tienen cada vez menos de las grandes corporaciones y el mirar apoyos. Sin embargo la para otro lado de la mayoría de los go- realidad es que desde 1980biernos, se ha convertido al final en una de las cri- la afiliación a los sindicatossis más profundas que se han producido después se ha multiplicado por seis,de la gran crisis de 1929. Esta crisis ya no es solo pasando de 500.000 a tresfinanciera: es también económica, alimentaria, in- millones de afiliados quemobiliaria, etc. para sí los quisieran losEs también una crisis de valores, de principios, de partidos políticos.ideas, etc., y sobre todo es una crisis donde se ha 2ª mentira: Los sindicatospuesto de manifiesto que la lucha de clases aparece no nos representan. Bien, sicon más fuerza y está más vigente que nunca. la representatividad se mide por los apoyos que seCon la crisis como excusa, el capitalismo intenta no obtienen en los procesos electorales, veremos quesolo recortar derechos a los más débiles para que en los últimos procesos en las últimas municipalessean estos los que paguen sus desmanes, sino que la participación fue del 65% en las generales dello que se está llevando a cabo es un cambio de siste- 75% y en las europeas del 46%, mientras que en losma cuyo principal objetivo es acabar con el estado procesos de elección de representantes de los tra-de bienestar. bajadores la participación es del 90%. Por tanto los sindicatos tendrían más representatividad que losDesde hace varios años, las patronales de sectores diputados o los alcaldes.como la sanidad o la enseñanza, sueñan con hacernegocios con aquellos servicios que hoy presta el 3ª mentira: Los sindicatos viven de las subvencio-estado de forma gratuita i universal. Para ello es nes del gobierno. La realidad demuestra que lanecesario cargarse lo público y pasar estos servicios principal fuente de financiación de los sindicatos esal sector privado de manera que el que necesite un la cuota que pagan sus afiliados y los servicios quemédico que lo pague. Y lo mismo con la educación presta a traves de la acción sindical y sus serviciosy toda una parte importante del sector público. jurídicos. Del estado se percibe un porcentaje mi- núsculo como lo perciben también las patronales,La situación en estos momentos es: por un lado la en cambio los partidos políticos, la casa del Rey o lalucha de la ciudadanía por mantener el estado de iglesia, que reciben subvenciones millonarias, se vebienestar, y por otro el capitalismo salvaje repre- normal por la derecha capitalista.sentado por las grandes corporaciones financieras,gobiernos de derechas y las patronales, intentando Podría poner un sinfín de ejemplos que demostra-cargárselo y sacar tajada de la crisis modificando ría que toda la campaña de descrédito hacia los sin-todos los sistemas de protección, pasando al sector dicatos es totalmente falsa e interesada, pero dudoprivado todos los servicios que presta el estado. que este artículo pueda dar para tanto, pero sí quie- ro advertir que si consiguieran lo que se proponen,Y es en esta lucha de clases de los más desprote- que la mayoría de los trabajadores y trabajadorasgidos contra los más poderosos, donde la política y la ciudadanía en general dejara de creer en elhace ya bastante tiempo perdió credibilidad al po- movimiento sindical y los sindicatos no tuvierannerse bajo la tutela de los mercados, donde surge la fuerza necesaria para enfrentarse al capitalismouna feroz campaña contra el movimiento sindical salvaje que las clases dominantes intentan imponer,como si fuera el ultimo dique que le queda al capi- los derechos para millones de ciudadanos retroce-talismo por derribar para poder campar a sus an- derían radicalmente, sobre todo aquellos derechoschas ante una ciudadanía sin defensas. que más nos afectan como el derecho a una sanidadPor ello están llevando a cabo una campaña de des- y una educación pública, o los derechos de los tra-prestigio contra los sindicatos de clase basada en un bajadores en las empresas, etc. Volveríamos a vivirmontón de mentiras, haciendo bueno aquello que en una sociedad sin derechos y quién sabe si másdecía Goebbels (ministro de propaganda nazi), que tarde sin libertades.una mentira dicha mil veces la conviertes en unaverdad. Daniel Gutiérrez SalgadoViladecans Punt de Trobada - Núm. 52 - Febrer 2012 5
  • 6. En defensa de la comunicació local Reproduïm aquí, pel seu interès i actualitat, un article publicat per Maria-Josep Hernàndez, periodista de Ràdio Pineda, a la revista “L’Agulla”, aquest mateix mes de febrer.S i fa mig any es parlava dels latori més que en un gran hospital, mitjans de comunicació lo- o professors que prefereixen una cal que hi havia en perill a escola rural a un gran centre educa- Catalunya, la confecció dels tiu, o capellans que mai canviarienpressupostos municipals del 2012 la parròquia de barri per una grann’ha enterrat ja uns quants. La llista catedral, molts periodistes hem re-és llarga i afecta mitjans de totes les ivindicat la validesa i la professio-comarques catalanes: ràdios, tele- nalitat dels mitjans locals. Si neva,visions i revistes. I a molts mitjans qui informa del que passa més aque es mantenen hi ha retallades prop? Si estem pendents de la cons-dràstiques de plantilla, amb la mei- trucció de l’edifici de l’institut, quètat del personal al carrer, o retalla- diuen els professors i alumnes? Sides dràstiques de sous, en un con- hi ha una epidèmia de grip o canvistext de salaris que en la majoria dels a l’ambulatori, què explica la direc-casos no arriben a ser mileuristes. tius de la comunicació allà on estan tora del nostre CAP? Si hi ha unaCrec que els periodistes que subsis- implantats. Són necessaris per a la iniciativa solidària, com es trans-tim en mitjans locals municipals, ho pluralitat informativa i el servei pú- met als que viuen al mateix poblehem d’agrair a dues circumstàncies blic a la ciutadania, i els seus con- perquè hi donin suport? Si una àviaque, necessàriament, s’han hagut tinguts no es podrien oferir mai des fa 100 anys, quantes coses pot expli-de donar alhora. La primera és ha- de cap gran empresa de comunica- car a tot el poble a través de la rà-ver aconseguit ser necessaris i creï- ció. I aquesta visió de servei públic, dio? Si hi ha un debat ciutadà, quinbles com un autèntic mitjà de pro- d’actiu per la cultura i la cohesió so- altaveu tindrà? Qui entrevistaràximitat per al conjunt de la societat, cial, és una realitat arreu de Catalu- el gran golejador de l’equip local?donant veu a les forces polítiques nya, com per exemple han expres- Qui donarà veu als nens i joves per-locals i, en la mateixa mesura, do- sat en un manifest de defensa dels què descobreixin la ràdio i diguinnant veu a tota la xarxa de realitats mitjans locals de Manlleu (Osona): les seves opinions? I naturalment,que conviuen en un poble o ciutat, “És desolador que es vulgui veure qui emetrà en directe el ple muni-aconseguint que els ciutadans i en- el periodisme, exclusivament, des cipal (on es prenen les decisionstitats socials comptin amb el mitjà d’una òptica empresarial. D’aques- que ens afecten més de prop) i quii el mitjà compti amb ells. La sego- ta manera, es resta importància entrevistarà tots els portaveus po-na circumstància, inseparable de la al seu paper social, cultural i inte- lítics? Són exemples, no rebuscats,primera, és que els treballadors ens grador. Moltes decisions polítiques sinó d’aquesta mateixa setmana, enhaguem implicat plenament, i que estan canviant les redaccions perio- una ràdio municipal, on treballemels responsables polítics i tècnics ha- dístiques per gabinets de premsa.” sis persones contractades i en ungin actuat amb prudència, evitant O aquesta reflexió al Diari d’Anoia, municipi de 26.000 habitants. Enscreixements excessius dels mitjans que comparteixo plenament: “En considerem ben valorats professio-que després els han fet econòmica- l’era de la globalització correm el nalment i humanament per la ciu-ment insostenibles quan les arques risc d’estar informats al minut del tadania i pel consistori, els oientsmunicipals s’han buidat. Val a dir, que passa a les primàries republi- participen a la programació de for-però, que també hi ha mitjans locals canes dels Estats Units i no tenir ni ma activa i el comerç local comptaon totes dues circumstàncies s’han idea del que passa al poble del cos- amb l’emissora per anunciar-se. Es-donat i ara també es veuen abocats tat o al nostre propi barri.” perem poder seguir fent camí, ambal tancament, arrossegats per les la resta d’emissores i mitjans locals Val a dir també que en alguns ca-immenses dificultats econòmiques per ajudar a construir una societat sos, s’han vist els mitjans locals comde molts ajuntaments. més informada i més cohesionada, una simple escola de formació. Jo on allò que passa a prop tingui tantTal i com recorda el Col·legi de Peri- sempre he defensat els molts perio- o més valor informatiu que el queodistes de Catalunya, aquests mit- distes que, formats a la universitat, passa a l’altra banda del planeta.jans de comunicació locals i de pro- hem apostat professionalment perximitat, molts d’ells nascuts amb la comunicació local perquè hi cre- Maria-Josep Hernàndezl’arribada dels ajuntaments demo- iem. A l’igual que hi ha metges quecràtics, són un dels principals ac- aposten per treballar en un ambu-Viladecans Punt de Trobada - Núm. 52 - Febrer 2012 6
  • 7. Serà qüestió de fer un esforç?B envolguts i benvolgudes lectors i lecto- res, no voldria pas fer-vos perdre a tots i a totes el fil d’aquesta lectura fent ús del llenguatge no sexista. Així doncs, i pre-sumptament traint els meus principis igualitaris,empraré la forma femenina (que actualment s’estàposant tan de moda entre molts grups feministes).No sé si alguna de vosaltres us heu aturat mai apensar en l’estreta relació que mantenen el Llen-guatge i la Societat: el Llenguatge és un reflex de laSocietat, i la Societat influencia al Llenguatge ambles seves manies. La nostra societat patriarcal, de laqual, per cert, en podem començar estar orgullosesper la progressiva recessió que està experimentant,ens ha (mal)acostumat a fer ús de la forma mas-culina per a referir-nos a ambdós gèneres. Ja fa untemps, però, des de diversos organismes i grups so-cials s’està fomentant l’ús de l’anomenat llenguatgeno sexista, que consisteix en tenir presents la formafemenina i la masculina en el llenguatge oral i, moltespecialment, en l’escrit. Per anticipar-se a l’efecte vi massa exigent en el qual s’hi hauria d’involucrarde cansament i desorientació, tant per a l’emissor tota la comunitat de parlants. Massa complicat, oi?com per al receptor, que pot produir aquesta pràc- Utilitzar la forma masculina i la femenina a profes-tica, s’empra un vocabulari més planer en qüesti- sors/es; utilitzar una paraula que englobi els dos gè-ons de gènere com ara professorat, electorat o joventut neres com professorat; i fins i tot emprar només la(podeu consultar-ne més a http://www20.gencat. forma femenina professores per contrarestar l’ús decat/Autoservei/pdf/marcar.pdf). Però, evident- la masculina (aquest darrer cas no seria consideratment, aquestes màgiques paraules no estan dispo- llenguatge no sexista), en comptes de professors, potnibles per a tots els casos que hem de bifurcar; és resultar per a algunes de vosaltres innecessari. Al-per això que aquest esgotament no es dissipa i mol- gunes estareu pensant “Jo utilitzo només la formates acabem tirant la tovallola i tornant a les antigues masculina i no tinc intenció de discriminar a ningú”pràctiques del llenguatge sexista. o “Jo no em sento discriminada quan algú utilitzaUna vegada vaig sentir a “une conferenciante” in- únicament la forma masculina”. L’ús del llenguat-tersexual que proposava per a la llengua castella- ge no sexista s’ha de concebre com una mesura so-na el morfema -e per a designar tots dos gèneres cial per a avançar cap a la igualtat de gènere; pot-alhora, bienvenides todes repetia. La intersexualitat ser iniciar un discurs amb benvolguts i benvolgudes, iés una condició per la qual una persona presenta posteriorment fer ús només de la forma masculinaalhora característiques físiques del sexe masculí i ja és una bona manera per començar a prendre’ndel femení. Aquesta persona se sentia home i dona consciència i sensibilitzar a aquelles que ens estanal mateix temps, així que exigia un morfema de gè- escoltant. Així doncs, en el context de la igualtat denere per a “elle” i, ja de pas, emprar-lo també per gènere també hauríem de tenir presents les sàviesenglobar homes i dones. Tot i això, per a realitzar paraules del Capità Enciam: Els petits canvis sónaquesta adaptació del llenguatge caldria fer un can- poderosos. Laia LligadasViladecans Punt de Trobada - Núm. 52 - Febrer 2012 7
  • 8. Adéu al Consell de la Convivència N o fa gaire vaig rebre una carta sorprenent. Venia signada pel Sr. José Luis Nicolás, Tinent d’alcalde de l’Àrea d’Alcaldia, el qual em comunicava que el Consell de la Convivència, del qual jo formava part, ha passat a millor vida, agraïa els serveis prestats i em comunicava les noves formes de participació ciutadana de l’Ajuntament. Val a dir que em va semblar tot un detall i no ho dic pas amb ironia. Al llarg dels anys he anat passant per diferents organismes de participació i, en acabar, mai ningú no s’ha molestat a fer una carta d’aquesta mena. Una altra cosa és que m’agradi que el Consell de la Convivència desaparegui, tot i re- conèixer que tot té un principi i un final. I que les formes de participació han d’anar canviant. De fet, a mi em sembla que el consell funcionava prou bé. Reconec que no sóc gens objectiva, perquè en vaig formar part des dels inicis (aleshores treballava a l’ajunta- ment) i sempre l’he sentit molt meu. Hi he continuat, perquè per a mi no va ser mai una obligació professional, sinó una inquietud ciutadana. Sempre ha tingut un to realment participatiu, les seves propostes han tirat endavant per voluntat de les dues regidores que se n’han ocupat, amb el suport de molt bons tècnics, però sobretot per la implicació real dels seus membres. Perquè tot el que fa referència a la convivència no es pot fer per decret, cal un treball des de la base. Crec que el Consell de la Convivència ha tingut molts efectes positius col·laterals. A part de les festes de l’Entrellaça!, de la coordinadora del Parlar per Conviu- re, de la formació sobre el fet de la immigració, i de moltes altres coses que han estat l’objecte de la seva feina, el Consell de la Convivència ha permès que una colla de gent ens acostuméssim a treballar junts, i ens coneguéssim millor, i ens féssim força amics, tot i la nostra diversitat. D’aquí va sortir l’embrió del Punt de Trobada. I, de la inquietud del Punt de Trobada per la Festa Major, va acabar prenent forma (amb molta altra gent), el Ma- mut de Viladecans. I espera’t, que la vida és llarga, i encara en poden sortir moltes més coses. Vull dir que quan la participació ho és de debò, els resultats poden anar molt més enllà del que s’esperava en un inici. El Consell de la Convivència es va caracteritzar per moltes coses que dubto que es repe- teixin en el format que ara es proposa: mai no va tenir un caràcter formalment encarcarat; a diferència de molts altres consells, no només s’hi informava, sinó que es recollien les aportacions de la gent i es feia el possible per tirar-les endavant; les coses es revisaven conjuntament. I, per sort, el reglament de participació (que he de dir que em semblava fet més per frenar la participació que no pas per promoure-la) no es va arribar a aplicar mai al peu de la lletra. En fi, que més enllà de reglaments, representativitats i quotes políti- ques, el que dóna sentit als consells és la voluntat real de participació que hi ha al darrere. I en aquest sentit dubto molt que abans de prendre una decisió de renovar tot el tema participatiu, el govern de la ciutat hagi fet una bona avaluació de per què funcionava o no cadascun dels consells existents, alguns dels quals ni tan sols es reunien quan calia, sense que l’oposició, per cert, no en digués res. Sospito que la participació s’entén en la majoria de govern com una “maria” decorativa que més aviat fa nosa. En fi. Ja veurem. En qualsevol cas, agraeixo haver pogut formar part d’aquesta experiència apassionant del Consell de la Convivència. Mercè SoléViladecans Punt de Trobada - Núm. 52 - Febrer 2012 8
  • 9. Nens i música 1. Comença una nova coral infantil a Viladecans U s escric unes breus paraules per anunciar-vos que neix una nova Coral Infantil a Viladecans. És un projecte que l’Agrupament Co- ral La Lira engega amb moltes ganes i molta il.lusió. Tenim l’objectiu d’iniciar els nens i ne- nes d’entre 5 i 10 anys a la música a través del cant, perquè a tots els nens els agrada cantar i què millor que fer-ho junts. I, per què no dir- ho, una coral infantil, pot ser la cantera de les corals adultes que hi ha a la ciutat. La proposta sorgeix del nostre director i professor de mú- sica, Josep Maria Fradera, qui ens ha animat a iniciar el projecte i a dirigir-lo. Estarem tots els dimecres de 19.30 a 20.15h a Can Batllori a partir del 8 de febrer. Així que: mares i pares, animeu-vos! Segur que la vostra canalla s’ho passarà d’allò més bé. Idoia Baixench Rodríguez 2. I si, posats a fer, enviàvem algun nen viladecanenc a l’Escolania de Montserrat? Si coneixeu algun nen de fins a 8 anys a qui agradi cantar, està convidat, junt amb pares i germans, a visitar l’Escolania de Montserrat, l’escola de música en actiu més antiga d’Europa. Això serà el 3 de març, de les 10 a les 13 h. del matí. Els visitants seran rebuts amb una xocolatada i un escolà els farà una visita guiada per l’Escolania. Hi haurà activitat musical per als in- fants i reunió amb els responsables de l’Escolania per part dels adults. Cal inscriure’s prèviament trucant al 93.877.77.67 o bé omplint un formulari que hi ha a la plana web (www.escolania.cat). Pot ser una bona ocasió de conèixer de prop una escola excel·lent, no no- més des del punt de vista artístic, i de rebre orientació sobre la formació musical que es demana per a l’accés. L’Escolania és oberta a tothom, sigui quina sigui la seva creença religiosa i procedència. I se’n pot formar part en règim d’internat i en règim extern. La selecció dels nois es fa tenint en compte la veu i el llenguatge musical, el rendiment escolar i l’adaptació i sociabilitat. Doncs au, si ara encara no hi ha cap candidat, confiem que la petita Lira en farà agafar ganes a molts nens! Mercè SoléViladecans Punt de Trobada - Núm. 52 - Febrer 2012 9
  • 10. Mirar Viladecans / 3 Mirar la Torre del Baró, per dinsA vui farem la segona part de la mirada a la Torre del Baró. Mirarem la part de dins. O sigui que entrem, per la porta d’atenció al públic. Just en entrar, a terra, ens tro-bem amb les pedres que indiquen l’existència d’unaantiga sitja, probablement per guardar-hi blat. I a ladreta, al fons, un magnífic arc apuntat (també ano-menat ogival).Ens dirigim cap al pati, i ens situem a la porta princi-pal, la que dóna al carrer del Doctor Ros. Som en unpetit vestíbul, al davant tenim la portalada que dónaal pati i, a banda i banda, sengles obertures que per-meten veure els amplis arcs apuntats que sostenienaquest espai inicial, sota les dues torres. I si avancemuna mica i ens posem just sota la portalada que dónaal pati, podrem veure, mirant cap amunt, a cada cos- La sala d’exposicions de la Torre del Barótat, les dues pollegueres, és a dir, les dues peces deferro on anaven encaixades les portes: d’aquí vénen I ara entrem al que actualment és la sala d’exposici-les expressions “sortir de polleguera” o “treure de ons. És un espai llarg, que agafa tota la part est depolleguera”... l’edifici, i que té dos eixamplament paral·lels a cadaJa dins el pati, ens fixem en la diversitat de nivells i de banda, als quals s’accedeix per sota dos grans arcsformes de construcció: és evident que aquest edifici apuntats. Tota aquesta zona feia funcions diverses:es va fer en diversos moments i reaprofitant les cons- producció de vi i oli, estable, magatzem... Ens po-truccions anteriors, i això li dóna un encant especial. dem fixar en les parets, construïdes en diferents eta-A l’esquerra, hi tenim una llotja a nivell del primer pes i amb diferents materials. Llàstima que el sostrepis, que recolza en un ampli arc que ofereix una gran de tota aquesta part no s’hagi pogut conservar. I aquísensació de solidesa i està sostingut a banda i banda s’acaba la visita, perquè a dalt poca cosa queda deper dos pilars de carreus de notables dimensions; i l’antic edifici, ocupat actualment com a sales i ofici-sota l’arc, en contrast, una paret al fons construïda nes municipals.amb tot tipus de materials barrejats. També en con- I ara, fem una mica d’història. Ja hem dit que a la pa-trast, veiem la paret del davant que sosté l’escala, ret de llevant del pati hi ha un tros d’edificació que esfeta amb carrers ben tallats i amb l’arc del sotaescala podria datar a l’entorn de l’any 1000. Però el momentben arrodonit, igual com el portal d’arc rodó de la en què la construcció va agafar la forma més defini-porta de la dreta que duu a la sala d’exposicions. Al tiva i semblant a l’actual, va ser durant el segle XIV.començament de l’escala, al costat de la porta de vi- En aquella època, la Torre del Baró era propietat dedre que comunica amb la zona d’atenció al públic, la família Burgès, senyors de Viladecans. Després, ahi trobem, mig enfonsat, el dintell ben marcat d’una partir del segle XVI, va anar canviant de propietaris:antiga porta. I, en el sotaescala, hi podem veure la fi- els Agullana, els Fiveller, els Torrelles, els marquesosnestreta que dóna al pou que fornia d’aigua l’edifici. de la Manresana...A la paret de la dreta, a una alçada més o menys Quan a la primera meitat del segle XIX, el final ded’un metre i mig, si ens hi fixem, veurem unes fileres l’Antic Règim senyorial va fer que la Torre del Baró ihoritzontals de pedres posades en forma d’espiga els seus propietaris deixessin d’exercir el poder sobreo espina de peix: són les restes d’un mur que devia la vila, l’edifici va passar a ser, simplement, un palaupertànyer a l’edifici més antic que hi hagué en aquest privat. A mitjan segle XIX passà a propietat dels Via-lloc, de cap allà l’any 1000. Aquesta forma de cons- la, i la Torre va ser coneguda com la Torre d’en Viala.trucció, anomenada opus spicatum (“obra espigada”), Cap al 1920, la família de Cal Banato la va comprarera, en efecte, comuna en aquells anys. i la va compartimentar per fer-hi habitatges, i va serI per acabar la mirada al pati, ens girem enrere, i veu- coneguda com la Torre de Cal Banato. I finalment, elrem que la paret és tan desigual com les altres, amb 1970, va ser adquirida per l’Ajuntament.una barreja de tota mena d’elements. Josep Lligadas VendrellViladecans Punt de Trobada - Núm. 52 - Febrer 2012 10
  • 11. Més enllà del BiciboxF er servir la bicicleta com qualsevol municipi és un fet ja de fàcil accés per a l’usuari. No a vehicle d’ús diari ens imparable que anirà sent cada obstant, l’ús del Bicibox és enca- pot ajudar moltíssim a vegada més significatiu. ra escàs. Caldria estudiar-ne les estalviar en aquests mo- Un dels grans obstacles que frena causes i buscar maneres per pro-ments de crisi econòmica tan for- un ús més normalitzat de la bici- moure aquest sistema d’aparca-ta. Afortunadament la majoria cleta és la manca de seguretat per ment.de municipis de l’àrea metropo- aparcar aquest vehicle. Hi hauria Moltes persones desconeixenlitana de Barcelona, i també de la persones que el farien servir més encara el Bicibox i un potencialresta de Catalunya, han fet esfor- si hi hagués més garanties que d’usuaris important no s’animaços importants per a millorar la no els el robaran. Alguns es com- a provar-lo. La causa principalseguretat per circular amb bici- prarien una bicicleta elèctrica, podria ser la limitació de tempscleta: carrils-bici, zones 30, pas- que els sortiria més econòmica de 12h., el màxim que la bicicle-sos zebra elevats que obliguen que un cotxe i, fins i tot, que una ta pot quedar aparcada en unaels conductors de vehicles moto- moto, tant a curt com a llarg ter- estació. En cas de sobrepassarritzats a circular més lentament, mini. Amb el mecanisme elèctric l’horari establert s’haurà de pa-etc. Tot i així, l’entorn per on cir- d’assistència per pedalar, la gent gar un recàrrec. Per tant, unacula la bicicleta ha de ser encara arribaria als seus llocs de destina- proposta que donaria realmentmés segur. La prova és que últi- ció sense estar cansada ni regali- l’oportunitat a les persones per amament hi ha hagut alguns acci- mant suor per tot el cos. Les pu- conéixer i provar el sistema, seriadents mortals, poquíssims, però, jades deixarien de ser obstacles fer-lo obert, traient tota limitaciósi els comparem proporcional- impossibles. Però per aconseguir de temps. A mesura que les pla-ment amb els accidents de cot- tot això calen aparcaments se- ces s’anessin omplint, es podrienxes, motos i vianants que cada gurs. En aquest sentit, el Bicibox anar establint restriccions i dife-any s’emporten moltes vides hu- sorgeix com una bona alternativa rents modalitats d’ús.manes. No obstant, cal seguir-hi per a totes aquelles persones quetreballant perquè veure circular Marta Pombo Sallés no poden deixar la seva bicicle-bicicletes de manera habitual en ta en un lloc segur però tambéViladecans Punt de Trobada - Núm. 52 - Febrer 2012 11
  • 12. Qüestió de protocolD iuen que de previst. Després, però, bones inten- i d’acord amb el ma- cions, l’in- teix regidor de Cultura, fern n’és ple. vam organitzar la cosaI es veu que a cal Pere de la manera que a totsBotero hi ha calderes plegats ens va semblarespecialitzades per sec- més raonable.tors professionals. Tots Jo em pregunto persabem allò de “advocats quin motiu els convi-i procuradors, a l’infern dats a un acte organit-de dos en dos”. Doncs zat per una associaciójo sospito que també els a la qual no pertanyen,especialistes en protocol han de presidir-lo, so-deuen tenir el seu petit bretot si, a més a més,espai reservat. la seva presència és testimonial. i hi vam convidar, en funció delI és que recentment m’ha tocat Entenc que si convides algú que seu càrrec, el president de la Fun-organitzar alguns actes en què té una representativitat pública li dació Caviga, que alhora és alcal-hi han intervingut polítics i, junt donis un lloc preferent, l’oportu- de de Gavà i president del Con-amb ells, els tècnics de protocol. nitat d’expressar-se i li agraeixis sell Comarcal del Baix Llobregat.Val a dir que en tots els casos s’ha públicament la seva col·laboració Va fer l’esforç de venir, tot justtractat de gent respectuosa i molt i presència. Però voleu dir que té per saludar i marxar. Doncs bé,competent. Però més enllà dels sentit que presideixi l’acte? segons la persona responsable deprotagonistes he de confessar protocol, havia de presidir l’acte i Ser tècnic de protocol, a més, deuque el protocol en si mateix m’ha era aquesta mateixa responsable ser una experiència una micasemblat molt fora de lloc. Ells qui marcava qui de la junta l’ha- frustrant, perquè després els po-l’apliquen amb l’eficàcia que els via d’acompanyar i on havia de lítics es mouen amb flexibilitat,pertoca, i jo en valoro molt el seu seure. De fet no li vam fer gaire perquè s’adonen perfectamentassessorament, però el que a mi cas, el vam deixar presidir, però que aquesta forma d’enfocar lano m’agrada no són pas els tèc- nosaltres ens vam organitzar tal i seva presència sovint és viscudanics, sinó el protocol en si mateix. com teníem previst. De fet el Sr. com una imposició per les enti-Jo pensava que el protocol servia, Balsera, pobre, no es va quedar ni tats. No sé d’on ha sortit aquestacom la bona educació, per facili- tan sols a la presentació de la jor- normativa, però jo crec que cal-tar les coses: per fer que tothom nada. Vist i no vist, va durar més dria revisar-la. Perquè cada diasigui respectat i valorat, i trobi el la negociació del protocol que la més aquesta mena d’actuacionsseu espai. Des d’aquest punt de seva presència. són rebudes com a signe d’unavista serviria per aproximar els sobrevaloració de la classe polí- I no fa gaire, com ja sabeu i s’ex-ciutadans i les autoritats compe- tica. I no és precisament el que plica en aquest mateix número,tents. Però tal i com sovint s’apli- avui, que ens trobem en una mo- el Punt de Trobada organitzavaca el protocol sembla que marca ment en el qual ens fa molta falta una xerrada amb l’Ignasi Riera, adistàncies i pot generar una sen- retornar a l’autenticitat de la de- la qual vam convidar el regidorsació d’arrogància molt notable, mocràcia, ens convé. de Cultura, el qual, com tambésovint allunyada de l’esperit que sabeu, és un bon col·laborador El millor protocol, em diu unels mateixos polítics volen provo- d’aquesta publicació. També aquí amic que hi entèn, com la bonacar. el protocol marcava que ell pre- organització, és aquell que no esI us poso un parell d’exemples. sidís l’acte, l’ordre d’intervenció, fa notar perquè tot flueix com siNo fa gaire a l’Associació de Fa- el lloc on seure, i fins i tot qui, fos natural. Doncs això.miliars del C.O. Caviga vam or- com i quan calia lliurar al ponent Mercè Soléganitzar una jornada de treball l’obsequi que nosaltres havíemViladecans Punt de Trobada - Núm. 52 - Febrer 2012 12
  • 13. Replantada a Can Preses E l passat 22 de gener es va fer una plantada d’arbres i arbustos a la zona de Can Preses, que és l’antiga masia que dóna nom a la font que hi ha allà, i que també és coneguda com a “Fuente del Laurel”. Es van plantar catorze ametllers, tres roures, una alzina, un lledoner, i quaranta arbustos de clima mediterrani. Va ser una festa molt bonica, en la qual hi van participar molts veïns i autoritats. La replantada va ser apadrina- da per l’Associació de Veïns de l’Alba-rosa. D’alguna manera els veïns ens sentim obligats que aquesta zona estigui cuidada, perquè tota la gent de Viladecans la pugui visitar i disfrutar. El que jo demanaria és que tots els qui la visitin la cuidin, és a dir, que se la sentin com a responsabilitat pròpia. Maria Comas Oriol Obras son amores C arles Ruiz, trabaja en el ayuntamiento des- de 1987 de la mano del anterior alcalde Jaume Montfort. Por lo que debería tener una visión del boom urbanístico que pade- cemos todos, incluido el estado económico actual. Parece no querer tener conciencia sobre los proble- mas de transporte, tránsito y aparcamiento en nuestra ciudad desviando la atención o restándole la importancia que tiene. Tras expresarlo en varias ocasiones, sin éxito, recurro al Sindic de Greuges, preocupado por el deterioro cívico provocado por la situación y la apatía tanto en la búsqueda de soluciones válidas, como en la muy, muy contenida actuación de la policía urbana. La respuesta del Sindic es que el ayuntamiento argumenta que los incidentes no son superiores a las de otras poblaciones, por lo que no es necesario tomar medidas adicionales. Si los incidentes no son mayores, ¿puede ser porque no se tomen la molestia de registrarlos? También es posible que los ciudadanos se hayan acostumbrado a que las cosas estén mal por defecto y dejen de quejarse, porque hacerlo, como ven, no sirve de mucho. Pagamos más de 115.000 € en repintar pasos de peatones y zonas de no aparcar para nada, ya que no se hacen respetar. Se aparca sobre las aceras porque tenemos problemas que no se resuelven. Restar importancia a los que se quejan, no son buenas razones. David RebolloViladecans Punt de Trobada - Núm. 52 - Febrer 2012 13
  • 14. Himne del mil·lenari de la Ciutat de Viladecans D ins les meves ac- tivitats culturals del 2011, des del departament de Cultura de l’Ajuntament de Viladecans em van demanar que escrivís un himne per ce- lebrar el mil·lenari del primer document que fa referència a la Ciutat de Viladecans i que data del 29 d’abril de l’any 1011. Va ser una gran responsabili- tat i un repte. Un dels meus llocs preferits del poble és la platja, la me- Es diu que hi ha un camí Es diu que hi ha una via ravellosa platja verge que te- entre la mar i la muntanya, amb mil llengües i mil cares, nim. Explico per què: és terra d’ acollida, és filla de tradicions   Cervantes no ens precisa el de frontera i de rondalla. i néta d´esperances. lloc ni la data del naixement del Quixot, però sabem que Mireu, Mireu, va morir a la platja de Barce- mireu, mireu, lona l’estiu de 1614. el vol de la Calàndria; el vol de la Calàndria, En el meu cor la platja de Vila- escolteu, mireu, decans és la platja del Quixot escolteu mireu, i amb la lletra de l’himne del com ballen els gegants alça el vol i vola alt. mil·lenari vaig intentar que al compàs Escolteu, fos la platja de tots els  ciuta- de tambors i gralles. escolteu dans de Viladecans: vingues- com ballen els gegants sin d’on vinguessin, parlessin Es diu que hi ha un indret al compàs la llengua que parlessin. on ningú no és estranger, de tambors i gralles una ciutat d’ oportunitats, Aquesta era la meva intenció: ciutat de la gent. Es diu que hi ha un camí dir que tots som iguals dins entre la mar i la muntanya, de l’aigua. Mireu, Ciutat de Viladecans, Aquí teniu la lletra de l’him- mireu casa nostra mil·lenària. ne. La música és de Frederic el vol de la Calàndria Sesé. mireu, © De la lletra: Noemí Trujillo mireu, Noemí Trujillo Giacomelli l’ ermita i la muntanya; escolteu, escolteu com ballen els gegants al compàs de tambors i gralles.Viladecans Punt de Trobada - Núm. 52 - Febrer 2012 14
  • 15. Les pintures de Santa Maria de SalesL a nova fase de restauració i consolidació de l’ermita de Santa Maria de Sales, que s’es- tà portant a terme entre 2011i 2012, pel servei de Patrimoni Arqui-tectònic Local de la Diputació de Bar-celona (SPAL-DIBA), en conveni ambl’Ajuntament de Viladecans i aquestamb el bisbat de Sant Feliu de Llobre-gat, ha posat al descobert la magnitud Estat actual de les pintures murals gòtiques, de principis del segle XIV, end’unes pintures gòtiques i renaixentis- el mur nord de l’ermita de Santa Maria de Sales.tes, ja intuïdes en anteriors etapes de Fotografia del servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació derestauració. BarcelonaEl lloc de Sales forma part d’un con- gollament d’un sant; en el mur sud s’hi representavajunt arqueològic i arquitectònic singular que ha estat l’imatge de l’Anunciació i, finalment, també al llargobjecte de diversos treballs de recerca històrica, ar- dels murs, hi ha havia pintures simulant carreus.queològica i arquitectònica des de la dècada de 1980 L’actual fase d’obra, en la qual encara hi som, ensfins a l’actualitat. Des de les primeres intervencions permetrà consolidar, estructuralment, l’ermita aixíarqueològiques en l’ermita que van determinar que com ens ha permés recuperar tots els fragments del’edifici romànic s’assentava sobre una antiga vil·la pintura mural existents. Prèviament a l’entrada delsromana, del segle II-I a.C., i el descobriment de la paletes ha estat la feina dels restauradors. Aquests,figura de l’Orant –escultura de terracota del segle han descobert tots els llocs on hi havia rastres deXVI–, fins a les diverses actuacions de reformes i pintures; en el cas de trobar les més antigues, aques-consolidacions, aquestes darreres, fonamentalment, tes han estat les recuperades; s’ha procedit a la sevaa partir de 1997, mitjançant el SPAL-DIBA. consolidació i finalment s’han protegit a l’espera deSanta Maria de Sales és una petita església romànica la restauració definitiva. Paral·lel a aquest procés dedel segle XII –situada a tocar del Cementiri Munici- restauració s’ha fet un treball de documentació de lespal–, amb nau coberta amb volta de canó capçada pintures, en el qual a partir de fotografies preses ambper un absis poligonal amb volta de creuaria, d’estil llum ultraviolades ha possibilitat la detecció de mésgòtic i porxada del segle XVII, que en el seu interi- figures i escenes de les que fins al moment hi conei-or alberga tot un seguit de pintures murals que fan xíem. Així, i fins a l’espera de l’estudi final, que estand’ella un element excepcional i rellevant no només realitzant els especialistes del SPAL, a Santa Mariaper la nostra ciutat sinó arreu de Catalunya. de Sales hi tenim tres tipologies de pintures murals:De l’existència de les pintures ja en teníem noticies a les primeres, gòtiques, datades cap a primers delpartir de les primeres actuacions sobre l’edifici com segle XIV, en les quals es representen diverses esce-així ho testimonien, entre d’altres, els articles signats nes de la Passió de Crist; unes altres, renaixentistes,per Montserrat Pagès dins de la Catalunya romànica de primers del segle XVI, corresponents a l’escena(1992) o els de Raquel Lacuesta, Immaculada Lorés de l’Anunciació amb l’arcàngel sant Gabriel, i final-i Frederic-Pau Verrié en Viladecans, terra de pagesos i ment, tot un seguit de pintures simulant carreus desenyors. Els temps medievals (2002). Pagès, en aquelles finals del segle XVII.dates, s’aventurava a afirmar que eren pintures ro- D’aquesta manera, l’ermita romànica de Santa Mariamàniques del segle XII; mentre que Lacuesta, Lorés i de Sales s’ha convertir en una petita joia del gòtic ca-Verrié, una vegada feta una primera intervenció, en talà pel que fa a les pintures murals; al fet de ser unla qual van aparèixer més traces de pintures en di- dels edificis, dempeus, més antics de la ciutat, junta-versos espais de l’ermita, dataven mes concretament ment amb la Torre del Baró, s’hi ha d’afegir el plusles pintures entre els segle XIV i XVI. Quines pin- que donen les pintures murals gòtiques i renaixen-tures coneixíem en aquesta fase? Bàsicament, frag- tistes i que de ben segur, en un futur, posaran Vilade-ments aïllats en els murs nord i sud, on es superpo- cans en el mapa de l’art gòtic a Catalunya.saven diverses capes pictòriques: referències a santsi a guerrers; alguns fragments feien pensar en el de- Manuel Luengo CarrascoViladecans Punt de Trobada - Núm. 52 - Febrer 2012 15
  • 16. Ments a la sorra L a Fundación Privada NEPP en sede en la calle Equador, 75 bajos de Barcelona, nos pro- puso a Viladecans pel Sàhara, trabajar conjuntamente para conseguir fondos para un hospital psiquiátrico en los campos de refugiados saharauis, a demanda del propio Ministerio de Sa- nidad y Cooperación de la RASD, para poder atender adecuadamente a los en- fermos mentales con descompensación severa y ofrecerles una atención y tra- tamiento en condiciones. Les aconsejamos que presentasen al Ayuntamiento de Viladecans el proyec- to, con el fin de poder ser elegidos entre todos los proyectos presentados a Vi- ladecans Solidària, la contestación fue positiva, eso sí con pocos meses para poder alcanzar el objetivo. La construcción está ubicada en los Campamentos de Refugiados del RASD al Sàhara Argelino, concreta- mente el hospital se construirá en un terreno situado a 8 km. de la Wilaya de Rabouni. El nuevo hospital dispondrá de un pozo de agua y de red eléctrica. El proyecto también atiende a la necesi- dad de formación de personal local y de abastecimiento de fármacos y de otros elementos para el buen funcionamien- to, por ejemplo de la adquisición de un coche para desplazamientos de los en- fermos y otras urgencias. La duración del proyecto es de 12 meses. Se han hecho varias actividades, han participado bastantes entidades, haci- endo una paella, bailes de salón, bailes rítmicos, huevada y un largo etcètera. Ya sólo queda la cena solidaria que se hace en el Cúbic el día 3 de marzo. El precio es de 15 euros, y todo es ínte- gro para el Hospital psiquiátrico. El que esté interesado puede llamar al móvil: 663488839. Rosa MercaderViladecans Punt de Trobada - Núm. 52 - Febrer 2012 16
  • 17. la mirada aguda secció a càrrec d’Eio Ramon Grua (Grus Grus) Remolar-Filipines 31/12/2011 Ocasionalment ens va visitar una grua aquest Cap d’Any. La grua és una au que mesura entre 114 i 127 cm, assoleix els 4-7 kg de pes i la seva envergadura alar és compresa entre els 200 i els 230 cm. És camallarga i esvelta. D’hàbits terrestres, camina pausadament i manté una actitud esquerpa. S’alimenta d’insectes, llavors, tubercles i petits vertebrats. A la llacuna de Gallocanta (Aragó) es pot observar bona part de les més de 50.000 grues migrants (pràcticament la totalitat de la població nord-europea) que trien la Península ibèrica per passar l’hivern. Font: Viquipèdia.Viladecans Punt de Trobada - Núm. 52 - Febrer 2012 17
  • 18. les nostres entitats Associació de Veïns de Can Preciós L ’Associació de Veïns de Can Preciós es va constituir al febrer del 2011. Els  veïns del barri hem creat  una entitat oberta on tots i totes  podem participar, reinvindicar, fer propostes. Resu- mint: fer  barri. La gran majoria dels veïns van venir a viure  a les urbanitzacions  a finals  dels anys noranta, i la AVCP ha trigat molt a  néixer  tot i que un grup de veïns fa uns anys  van  fer un intent. El nostre barri està molt viu. Cada tarda la riera i els carrers s´omplen de vida. Els caps de setmana els veïns aprofiten per sortir amb la bici, passejar, fer esport, caminar, gaudint d´un entorn natural que ho permet. Però no tot són flors i violes: el carril bici no està en condicions, hi ha moltes pintades, grafitis, actituds incíviques, sensació d´inseguretat a les nits, cotxes abandonats sine die, i al- tres problemes que l´associació   denuncia a l´ajuntament. Abans els veïns ho feien indi- vidualment, ara l´associació canalitza moltes queixes. Però la principal reinvidicació que l´associació li fa a l´ajuntament és un local social per po- barri de Sales, Torre Roja, Alba-rosa o Mont- der realitzar les nostres reunions i planificar serratina, per citar-ne algunes. activitats per als veïns i veïnes. El dissabte 25 de febrer farem una assemblea Viladecans és un municipi amb un teixit asso- al Casal d´Entitats Pau Picasso a les 18.00 h. ciatiu veïnal molt important, i encara avui dia És una oportunitat de passar una estona par- molt viu. Ho hem vist recentment en les ma- lant tots i totes. Fer una associació forta depèn nifestacións contra el tancament de l’hospital. de la participació i implicació de tot el veinat Nosaltres hem d´aprendre molt de totes les del barri. Us esperem. associacions de veïns de la ciutat, que han as- Fem barri! solit nivells de partipació i d´organització al- Eduard Tobaruela tissims, com per exemple les associacions delFacebook: https://www.facebook.com/pages/Avv-Can-Preci%C3%B3s-VILADECANS/193044360736339Twitter: @avcpviladecansPortal d’entitats Viladecans: http://www.avcanprecios.entitatsviladecans.org/Home/_H4QS29qxa71AhzWV8-5wIAVU1P7r_1jrDBD24YivLlo6k2CP_KiZoAViladecans Punt de Trobada - Núm. 52 - Febrer 2012 18
  • 19. Recerca històrica Els milicians de Viladecans al front enels primers mesos de la Guerra Civil (2)E ls milicians de Vilade- columna Ascaso, entre d’altres govern republicà de l’Exèrcit cans es van enquadrar vehicles, estava equipat amb tres Popular les columnes milicia- fonamentalment en les o quatre camions blindats “en ta- nes s’anirien integrant dins de diverses columnes anar- llers metal·lúrgics de Gavà”. les divisions regulars de la novaquistes –Ascaso (3 milicians), La columna Macià-Companys, estructura militar. Les columnescapità Bayo (2 milicians que van formada per militants o simpatit- del PSUC-UGT formarien partparticipar en el fracassat desem- zants d’ERC –partit majoritari a de la 27a Divisió, les anarquistesbarcament a Mallorca), capità Catalunya fins aquells moments– de la 28a Divisió i les del POUMNavarro (1), Espartac (1), Hila- era vista per les columnes obre- la 29a Divisió. Aquesta darrerario-Zamora (2), Mòbil Llibertat res com una columna antirevolu- quedaria dissolta arran dels fets(2), Solidaritat Obrera (1)–, però cionària, per la qual cosa tindrà de maig de 1937.majoritàriament en la Roja y Ne- molts problemes al llarg de la A continuació per ressaltar l’es-gra (30 milicians) i en la columna guerra per abastir-se d’arma- forç de guerra que va fer la ciu-Macià-Companys d’ERC (28 mi- ment; el seu lloc de comanda- tadania de Viladecans en la sevalicians). ment era Alcanyís (Terol), però lluitat contra el feixisme i en fa-Totes aquestes columnes van es- va ser ubicada a la regió de Mon- vor de la República, publiquemtar destinades al front de l’Ara- talbán amb la finalitat de prote- la llista dels milicians viladeca-gó, en diverses localitats d’Osca, gir les mines de carbó d’Utrillas nencs que van participar en lesSaragossa i Terol. Algunes de les (Terol). primeres accions armades, d’unpoblacions com Azaila (Terol) i La resta de columnes a les quals conflicte bèl·lic que, malaurada-Sástago (Saragossa) van ser cap es van inscriure els milicians de ment, s’allargaria tres anys i quede sectors de la columna Ortiz, Viladecans van ser la del Barrio acabaria amb la derrota del rè-una vegada estabilitzat el front (1) i Zapatero (1) del PSUC-UGT, gim democràtic republicà i la ins-de l’Aragó. A mes d’aquesta par- conegudes posteriorment com a tauració d’una dictadura militar,ticipació efectiva de milicians de Karl Marx, i la columna Maurín- sota el comandament del generalla nostra població –i de ben segur Lenin (1) del POUM. Franco.de les poblacions veïnes– cal as- A partir del mes d’octubre de Manuel Luengo Carrascosenyalar que el parc mòbil de la 1936 amb la creació per part del Sortida Organització Núm. Nom Front / Lloc Columna Allistament front política 1 Aguilella Solé, Juan Mòbil Llibertat 2-11-1936 CNT 1-11-1936 2 Algemí Vallès, Francisco Mòbil Llibertat 2-11-1936 CNT 1-11-1936 3 Alonso López, Pedro Osca Roja y negra 27-11-1936 CNT 4 Artero Rubio, Luis Osca Roja y negra 21-11-1936 CNT 19-11-1936 5 Balbuena Raurich, Pedro Osca Roja y negra 21-11-1936 CNT 19-11-1936 6 Ballester Gómez, Vicente Alcanyís Macià - Companys 8-9-1936 ERC 2-9-1936 7 Blas Vallès, Manuel Alcanyís Macià - Companys 31-10-1936 ERC 2-9-1936 8 Cabrero Monclús, Marià Banastars - Osca Espartaco 6-9-1936 CNT 4-9-1936 9 Carbó Clavé, Carles Alcanyís Macià - Companys 31-10-1936 ERC 28-10-1936 10 Carbó Clavé, Sebastià Alcanyís Macià - Companys 14-9-1936 ERC 2-9-1936 11 Carrique Collado, Juan Osca Roja y negra 19-9-1936 CNT 16-9-1936 12 Cartagena Martínez, Manuel Osca Roja y negra 19-9-1936 CNT 16-9-1936 13 Casé Pitarque, José Alcanyís Macià - Companys 19-9-1936 ERC 2-9-1936 14 Casé Pitarque, Andres Alcanyís Macià - Companys 19-9-1936 ERC 2-9-1936 15 Castellví Vilà, Francesc Alcanyís Macià - Companys 8-9-1936 ERC 2-9-1936 16 Cazorla Jodar, José Maria Osca Ascaso CNTViladecans Punt de Trobada - Núm. 52 - Febrer 2012 19
  • 20. Sortida Organització Núm. Nom Front / Lloc Columna Allistament front política 17 Cervantes Martínez, Antonio Osca Roja y negra 19-9-1936 CNT 16-9-1936 18 Chumillas Gómez, Antonio Alcanyís Macià - Companys 31-10-1936 ERC 2-9-1936 19 Codina Escoda, Pedro Alcanyís Macià-Companys 31-10-1936 ERC 2-9-1936 20 Cubells (Lisboa), Angel Mallorca Capità Bayo 3-8-1936 CNT 21 Devés Sánchez, Manuel Osca Roja y negra 19-9-1936 CNT 16-9-1936 22 Domènech Pérez, Angel Osca Roja y negra 19-9-1936 CNT 16-9-1936 23 Elias Pla, Eusebio Osca Roja y negra 19-9-1936 CNT 16-9-1936 24 Esteve Enrique, Miguel Osca Roja y negra 19-9-1936 CNT 16-9-1936 25 Ferrer Rosell, Josep Alcanyís Macià - Companys 19-9-1936 ERC 2-9-1936 26 Galindo Coello, Manuel Alcanyís Macià-Companys 14-11-1936 ERC 12-11-1936 27 García Martínez, José Osca Roja y negra 21-11-1936 CNT 28 García Masó, Ferran Alcanyís Macià - Companys 14-9-1936 ERC 2-9-1936 29 García Tomás, Pedro Osca Roja y negra 19-9-1936 CNT 16-9-1936 30 Giménez Tapias, Miguel Osca Roja y negra 19-9-1936 CNT 16-9-1936 31 Gómez Cánovas, José Osca Roja y negra 19-9-1936 CNT 16-9-1936 32 González Contel, Antonio Osca Ascaso 5-11-1936 CNT 4-11-1936 33 González Contel, José Osca Roja y negra 19-9-1936 CNT 16-9-1936 34 Guerrero Barón, Blas Alcanyís Macià - Companys 8-9-1936 ERC 2-9-1936 35 Guijarro (Yesca), Modesto Azaila/Terol Capitán Navarro 19-9-1936 CNT 16-9-1936 36 Illán Aparicio, Antonio Osca Roja y negra 19-9-1936 CNT 16-9-1936 37 Illán Aparicio, Manuel Osca Roja y negra 19-9-1936 CNT 16-9-1936 38 Meseguer Calzada, Joaquín Osca Ascaso 5-11-1936 CNT 4-11-1936 39 Monclús Dols, Antoni Alcanyís Macià - Companys 8-9-1936 ERC 2-9-1936 40 Monclús Riol, Marià Alcanyís Macià - Companys 19-9-1936 ERC 16-9-1936 41 Mondragón Gómez, Miguel Alcanyís Macià - Companys 14-9-1936 ERC 2-9-1936 42 Mora Gómez, José Osca Roja y negra 19-9-1936 CNT 16-9-1936 43 Mora Gómez, Manuel Alcanyís Macià - Companys 8-9-1936 ERC 2-9-1936 44 Muñoz Martínez, Miguel Tardienta - Osca Roja y negra 19-9-1936 CNT 16-9-1936 45 Murcia Vicente, Antonio Osca Roja y negra 19-9-1936 CNT 16-9-1936 46 Navalón Rodríguez, Antoni Tardienta/Alcanyís Del Barrio 19-9-1936 UGT 21-8-1936 47 Ollé Tugas, Pau Alcanyís Macià - Companys 8-9-1936 ERC 2-9-1936 48 Pérez Martí, Anton Alcanyís Macià - Companys 14-9-1936 ERC 2-9-1936 49 Piles Climent, Antonio Osca Roja y negra 19-9-1936 CNT 16-9-1936 50 Piñero Guerrero, José Osca Roja y negra 19-9-1936 CNT 16-9-1936 51 Piñero Ureña, Alfonso Alcanyís Macià - Companys 31-10-1936 ERC 30-10-1936 52 Posadas (Visó/Vivó) Juan Alcanyís Macià - Companys 31-11-1936 ERC 30-11-1936 53 Puchol Sorribas, Valentí Sástago Hilario Zamora 28-8-1936 CNT 20-8-1936 54 Puente Puente, Víctor Osca Roja y negra 19-9-1936 CNT 16-9-1936 55 Rauric Nicolau, José Alcanyís Macià - Companys 8-9-1936 ERC 2-9-1936 56 Roda Rodríguez, Antonio Osca Roja y negra 19-9-1936 CNT 16-9-1936 57 Romaguera Romero, Francesc Osca Zapatero 18-9-1936 UGT 2-9-1936 58 Romaguera Romero, Salvador Alcanyís Macià - Companys 8-9-1936 ERC 2-9-1936 59 Sabaté Mora, Francesc Alcanyís Macià - Companys 8-9-1936 ERC 2-9-1936 60 Sánchez Sánchez, Manuel Alcanyís Macià - Companys 31-10-1936 ERC 30-10-1936 61 Sanchiz Álvaro, Eduard Alcanyís Macià - Companys 8-9-1936 ERC 2-9-1936 62 Segura Gasulla, Manuel Osca Roja y negra 19-9-1936 CNT 16-9-1936 63 Segura Valero, Francisco Osca Roja y negra 19-9-1936 CNT 16-9-1936 64 Serna Martínez, Andreu Barbastre Roja y negra 17-9-1936 CNT 2-9-1936 65 Suñer Trias, Jacint Alcanyís Macià - Companys 8-9-1936 ERC 2-9-1936 66 Taberné Albiach, Emilio 3-8-1936 CNT 2-8-1936 67 Tarragó Blas, Juan Sietemo Maurín 29-10-1936 27-10-1936 68 Tolosana Gregorio, Julio Mallorca Capità Bayo 5-8-1936 CNT 2-8-1936 69 Torras Vendrell, Llorenç Alcanyís Macià - Companys 31-10-1936 ERC 30-10-1936 70 Trius Diví, Josep Sástago 2ª de Zamora 27-8-1936 CNT 20-8-1936 71 Valero González, Francisco Osca Roja y negra 19-9-1936 CNT 16-9-1936 72 Ventura Peris, José Osca Roja y negra 19-9-1936 CNT 16-9-1936 73 Vidal Reverté, Silvio Solidaritat Obrera 14-10-1936 CNT 12-10-1936 74 Yáñez Cervantes, Antonio Osca Roja y negra 19-9-1936 CNT 16-9-1936Viladecans Punt de Trobada - Núm. 52 - Febrer 2012 20
  • 21. Històries viladecanenques secció a càrrec d’Andreu Comellas Celestino Bravo, el barris de Ponent i el seu temple (1ª part)E l vaig conèixer entrant càs, no pel tarannà personal sinó a la sagristia de Sant ben condicionat per la diversitat Joan. No recordo a qui- de feligresos. na mena d’acte litúrgic En Celestino, que previamentm’havia convocat el senyor rec- havia estat vicari a Sant Celoni,tor mossèn Ramon, en el qual jo, substituí mossèn Jesús Cano aseminarista, havia de fer d’esco- l’Hospital l’any 1959, en ocasiólà. El que sí que tinc present és del seu tractament ocular. Va serque el senyor rector amb el seu avalat en la designació com acaracterístic to alt i punyent de rector de la nova parròquia perveu, i un capellà jove que, de mossèn Ramon Saborit, el factò-manera sorprenent per a mi, ho tum d’aquí que s’estimava més nical dels nous feligresos que enfeia fluixet i en castellà, parlaven els capellans de pastoral “portes ràpida progressió aterraven alsde gent de l’Albarrosa i de Can endins”, i tirant a “pietistes”, que voltants, entre la riera de Gavà iRoca. El capellà jove era el de els arriscats de “portes enfora”. el Torrent Ballester. Mentre Santal’Hospital, del qual només sabia D’això ja se n’ocupava ell. I això Maria creixia lentament, mossènque era “el nou” mossèn i que vol dir que el sacerdoci d’en Ce- Celestino Bravo Nieto va anar ar-tenia un problema a un ull. Era lestino, molt en solitari, ha estat relant dins l’aiguabarreig i l’aco-l’any 1962. centrat en misses i sermons, en lliment d’habitants de blocs, ca-Aquell mateix any naixia la par- ses i torretes noves. l’administració de sagraments,ròquia de Santa Maria de Sales en escoltar, consolar i mirar Era i és conegut com el “Padrei es posava la primera pedra del d’atendre a tots els que el dema- Celestino”, tant pels seus veïnssingular temple de Can Batllori, a naven. Tot i així, portes enfora, com per la resta de la gent detocar del Poblat Roca. La cerimò- va cofundar la “Fraterna Ajuda Viladecans. Aquests darrers per-nia la presidí l’arquebisbe de Bar- Cristiana”, entitat veïnal dedica- què, a més a més de ser de parlacelona pocs dies abans de mar- da a l’atenció de malalts i pobres. castellana, els calia diferenciar-loxar cap a Roma per començar el Concili Vaticà II i començament del vicari de Sant Joan, anomenatConcili Vaticà II. Els comentaris de la construcció del temple de Pere Celestí. Havia nascut a So-entre bisbe i capellans de Gavà i Santa Maria de Sales foren coinci- molinos el 1928, el primer pobleViladecans que recordo d’aquella dents en el temps. Ara fa 50 anys de Castilla la Mancha al sud deocasió, fent també d’escolà, gira- dels dos esdeveniments. Atabalat la Sierra de Pela. Vingué de laven entorn de la guitza que feien en el seu aïllament, per les res- partió-nord de les dues Castellesuns “protestants” evangelistes ponsabilitats hospitalàries, per amb els atributs de la seva terra,que hi havia per les rodalies, i el l’acolliment de la nova gent i pel sobrietat i austeritat. Era semina-perill que representava tenir els seguiment de les obres, mossèn rista del bisbat de Sigüenza quan“enemics” de Trento tant a prop. Celestino visqué amb escassa in- els seus ulls emmalaltiren fins aCinc anys trigà a ser erigit i con- necessitar tractament especial. tensitat i atenció l’esdevenimentsagrat l’estrambòtic edifici de El feren venir a Barcelona i aquí que va marcar la nova maneraformigó de l’arquitecte austríac acabà ordenant-se capellà l’any creure, fer i anar pel món delsRobert Kramreiter. Desde l’any 1954. La possibilitat de tornar cristians, el Concili Vaticà II. No1961 i fins el 1967, la capella de prest al bisbat d’origen i el venir obstant, a ell no li va costar gensl’Hospital de Sant Llorenç i la de a petar a l’Hospital del Poblado, fer-se’l seu. L’encapçalament deSanta Rosa de Lima a l’Albarro- són raons per entendre el seu es- la Constitució Pastoral del Con-sa foren els llocs de culte domi- càs domini del català parlat. Es- cili (Gaudium et Spes), diu: ElsViladecans Punt de Trobada - Núm. 52 - Febrer 2012 21
  • 22. goigs i les esperances, les tristeses i adreçaren una carta firmada de fent classes de religió a l’Institutles angúnies dels homes del nostre manera conjunta a la direcció de de Gavà. No per res, sinó pertemps, sobretot dels pobres i dels Roca, recolzant les reivindicaci- poder-se pagar, com tot cristo,que sufreixen, són alhora goigs i es- ons del moviment obrer i solida- la vivenda. L’experiència docentperances, tristeses i angúnies dels ritzant-se amb els treballadors. la visquè amb santa resignació,deixebles de Jesús. Vet aquí la raó El Padre Celestino escriví una perquè sovint els estudiants i so-de la gran notorietat que, sense homilia, en el seu tarannà, entorn bretot els de nit, li plantificavenpretendre, va aconseguir donant de la vaga i el seu dret. (Podeu assemblees a la seva classe. Enentrada al moviment obrer a l’in- llegir-la íntegrament al Punt de Josep Palau, en Félix Moreno, laterior del temple, en les històri- Trobada número 7, de gener del Pilar Fontova i en Rafael Osuna,ques vagues de 1971 i 1976. 2008). estudiants de la O.C.E. (BanderaLa cosa va anar així. Santa Maria En els darrers dies d’octubre, Roja) destacaren en això.de Sales mai no ha tingut ni rec- després d’aturades de solidaritat El Poblat Roca havia estat conce-toria on poder viure el rector, ni but, com bona part també de leslocals parroquials on poder-s’hi Colònies fabrils que sovintegentrobar, reunir i organitzar res, fins encara a tocar del Llobregat i ela l’extrem que la sagristia sempre Ter, per ajudar a fixar les planti-ha estat alhora despatx parroqui- lles i tenir més controlada la màal. Allà, dins les grises parets de d’obra. Blocs en forma de paral-formigó que tenen la petita porta lelepípede, d’esquena l’un de l’al-d’entrada per l’avinguda de Can tre i orientats vers la porta de laBatllori, hi conviuen dos armaris, fàbrica, s’havien de conjugar ambuns prestatges, una taula amb serveis d’atenció mèdica, ense-carpetes i papers i cinc o sis ca- nyament, mercat, locals socialsdires. Un dels armaris és per les envers Seat a diferents seccions, i església. Coberta l’atenció mè-casulles, albes, estoles, roquets i la direcció va respondre amb cinc dica amb el preexistent Hospitalestris litúrgics, i l’altre per als lli- acomiadaments. Replicada la san- de Sant Llorenç i els serveis soci-bres i documents històrics. Sense ció amb una concentració als pa- als allunyats a Can Sellarès, Rocares més per oferir, el Padre Celes- tis i contrareplicada amb una al- abandonà l’acabament del projec-tino obrí la porta gran del temple tra sanció col·lectiva de cinc dies, te, bandejant mercat, escoles, es-a requeriment d’ajut dels obrers noves concentracions obreres el glésia i urbanització, just al puntde la Roca l’any 1971, quan els dia de tornar a entrar van ser em- de no poder-ho evitar per llei.cenetistes de la fàbrica li feren ar- brollades amb el desallotjament Els col·legis van ser barracons, si-ribar mitjançant l’electricista José policial de la fàbrica el dia 10 de tuats on ara hi ha la caserna delsLuis González el plantejament novembre. El nou escenari pri- mossos, fins que anys després esde que la necessària “caixa de re- mordial de lluita fou la Rambla de féu el col·legi Mestres Busquets,sistència”, només seria possible Gavà. La vaga acabà malament, ja al marge de la Roca. Tambéamb la col·laboració de la parrò- un mes després, amb divuit aco- al marge, l’avui tancat mercatquia i d’ell mateix. Va consultar miadats. Roca Radiadors, ja sense de Can Batllori va ser fet a tocardoncs l’assumpte als seus feligre- els germans fundadors i associa- del temple, conjuntament amb elsos de l’HOAC, i aquests en boca da a l’American Ideal Standard, fora de mida i gens agraciat blocd’Emilio Sanz li contestaren: “Si aquell any 1971 finiquitava qual- de vivendes que hi té gairebétú vas, vendremos”. I així va ser sevol paternalisme i començava el adossat, exemple més que nega-com comunistes, anarquistes i desmantellament de Can Sellarès. tiu del vergonyós urbanisme delscristians anaren a la vaga de bra- De primeres, i abans de la vaga, ja anys seixanta.cet i amb el temple com a casa de havia suprimit tots els equips es- En el proper Viladecans Punt detots. Els compte corrent receptor portius federats. Trobada continuarà el relat alde la solidaritat, administrat per En Celestino també en sortí cre- voltant del temple del Toboganen Jaume Cullerés, era a nom de matísticament escaldat. Era as- que és com també se’l coneix,Càritas Parroquial per evitar ser salariat de Roca en la seva con- sobre els Barris de Ponent i so-intervingut. El cor de l’església es dició de capellà de l’Hospital, bre aquest rector al que l’Ajun-convertí en magatzem dels que- propietat de la companyia, i el tament de Viladecans li concedí,viures recollits. En Celestino, s’hi seu sou de 2.000 pessetes va ser fa tres anys i juntament amb ensumà mobilitzant el clero de Vila- congelat per sempre més. Mai li Manuel Tosca, la primera Meda-decans i Gavà, inclòs mossèn Ra- van tornar a augmentar. Això el lla d’Honor de la Ciutat.mon. Tots ells i el bisbe Capmany portà a complementar ingressosViladecans Punt de Trobada - Núm. 52 - Febrer 2012 22
  • 23. conèixer càrrec del Grup Tres Torres secció a viladecans L’esmoletF a un parell de mesos, em va cridar l’aten- va estabilitat i al mateix temps permetia que la roda ció veure un esmolet pel districte de Sar- pogués moure’s lliurement. rià-Sant Gervasi de Barcelona. El lector Les bicicletes van deixar pas a les motocicletes i ja pensarà, potser, que no és pas tan estrany més darrerament fins i tot hem pogut veure esmo-veure un esmolet passar pel carrer, de fet per Vila- lets amb furgoneta.decans se’n pot veure algun de tant en tant, i més Per saber-ne una mica més sobre l’origen dels esmo-ara en aquests temps de vaques magres. Però el cas lets ambulants, podem recórrer al blog de l’historia-és que l’esmolet en qüestió no era un esmolet nor- dor Dani Cortijo (http://altresbarcelones.blogspot.mal i corrent. Bé, el senyor que esmolava sí que era com), on entre altres coses explica com els esmolets,normal i corrent, el que ja no era tan normal era la després de l’any 1714, havien d’anar forçosamentmola que duia. de casa en casa per esmolar els ganivets. L’historia-De ben segur que els lectors menys joves recordaran dor barceloní ho explica així: “Una de les primeres no-perfectament aquells esmolets que passaven empe- tícies que he tingut dels esmolets ambulants era que des-nyent aquell particular carretó de fusta. Doncs bé, prés de la desfeta de 1714 es va prohibir als barceloninsl’esmolet que circulava fa un parell de mesos per per precaució davant possibles revoltes, tenir més d’unla zona alta de Barcelona, concretament pel carrer ganivet de cuina a casa i que aquest havia d’estar semprede Tuset, duia un carretó com aquells d’abans. La lligat amb una cadena a la pota de la taula. Si es trobavatemptació de fer-li una foto va ser irrefrenable. Tot i algú amb el ganivet deslligat durant aquells anys imme-que la càmera del meu telèfon mòbil no és de massa diats a la guerra de successió el càstig no era altre que elqualitat, el resultat obtingut compleix perfectament de la pena de mort. Els esmolets eren a la força ambulantsamb l’objectiu d’immortalitzar l’escena tal i com espot veure en aquesta mateixa pàgina.El cert és que aquells carretons d’esmolet ja fa anysque no se’n veuen. Fa temps que van ser substituïtsper una bicicleta amb la mola instal·lada al damuntde la roda del darrera, l’esmolet s’asseia a sobrela barra, en posició inversa a l’habitual, i amb elspedals feia córrer la roda de la bicicleta i aquesta,mitjançant una corretja de transmissió, feia rodar lamola. Val a dir que una mena de cavallet de treure iposar, instal·lat a l’eix de la roda posterior, li dona-Viladecans Punt de Trobada - Núm. 52 - Febrer 2012 23
  • 24. peu, amb un pedal gros...; havia de tenir el carro en una posició en què la roda no toqués el terra. Era un soroll com el d’una sirena. Cada esmolet tenia una manera de fer sonar diferent, o de sentir-se diferent a l’hora d’anun- ciar-se qui era un i qui l’altre”. L’original carro d’una sola roda que esmenta Manel Sunyer era del mateix tipus que el que vaig veu- re, fa un parell de mesos, per Barcelona. Com diu Sunyer, amb el pedal es feia girar la roda i aquesta movia la mola mitjançant una corretja. Quan calia canviar de lloc, l’esmolet desmuntava la corretja, agafava el carro per les potes i amb la roda tocant a terra l’empenyia com un carretó normal. Tots tenim present les melodies que actualment en- cara interpreten aquests professionals de la mola per avisar al veïnat de la seva presència. L’instru- ment que solen utilitzar és un bufacanyes o flauta de pan i que a Barcelona antigament era conegut amb el nom de sonaveus. El folklorista Joan Amades, tot parlant de Barcelo- na, explica que, un cop finalitzada la quaresma, és a dir, el Dissabte Sant (també anomenat aleshores Dissabte de Glòria), els esmolets sortien a primera hora, ja que mentre durava el període d’abstinència no calien ganivets gaire esmolats per tallar la ver-Esmolet al barri del Raval de Barcelona als anys 80 dura, el bacallà o les arengades i continua dient: “A ciutat se situaven per les cantonades, i pels pobles a la plaça, però es guardaven bé prou de sonar els bufacanyesaleshores, i anaven de casa en casa esmolant els estris de o els sonaveus i de gratar la llauna per la mola fins quecuina que estaven encadenats a la taula”. tocaven al·leluia. Aleshores s’afegien a la joia general iLa mola que duien en aquella època la traginaven feien un terrabastall eixordador, i durant la resta del dia,a coll i era molt semblant a la que podeu veure a quan estaven parats, s’anunciaven tan sorollosamentl’altra fotografia de la pàgina anterior, captada al com podien per tal que el veïnat fos sabedor del seu re-carrer del Col·legi de Figueres a finals del segle XIX. torn a la normalitat”. I més endavant afegeix: “El diaMés endavant, Dani Cortijo també diu que “la majo- d’avui feien pagar el doble o el triple del preu corrent pelria dels que es dedicaven a fer d’esmolet eren immigrants tal de rescabalar-se de la pèrdua soferta durant el tempsoccitans de la Provença en la seva majoria o bé més re- que havien hagut d’estar en vaga. Per a pintar les pre-centment, gallecs”. tensions que tenien els esmolets el dia d’avui ens diu laEn aquest origen gallec –de fet Ourense és conegu- comparança popular: Tenir més orgull que un esmolet elda com la “Terra da chispa”– també hi coincideix el Dissabte de Glòria”.nostre autor local Manel Sunyer, en el seu llibre El La xapa acerada que utilitzaven els esmolets perveïnat de la meva infantesa en què, tot parlant dels cridar l’atenció, la fregaven amb el ferro anomenatesmolets, diu: “Els esmolets hi passaven tot l’any. En “llanta” que cobria el perímetre exterior de la rodavenia un de l’Hospitalet de Llobregat –gallec, com qua- en moviment. En el mateix moment que l’esmoletsi tots–, hi arribava a peu, tirant ell mateix d’un carro fregava la xapa l’anava corbant més o menys end’una sola roda..., molt original. El duia ben preparat, funció de les notes i la melodia que volia reproduïr.amb tots els estris per a esmolar i adobar els tallants que Així és com també jo ho recordo, com també recor-li portaven les persones al carrer mateix. L’esmolet, per do perfectament la melodia que interpretava l’es-avisar les mestresses, feia sonar una planxa d’acer tot molet que passava pel meu carrer, el carrer de lafregant el cèrcol de la roda mentre la feia rodar amb el Muntanya. Jaume Lligadas VendrellViladecans Punt de Trobada - Núm. 52 - Febrer 2012 24