Pdt 48

http://puntviladecans.blogspot.com puntviladecans@telefonica.netPunt de trobada Viladecans 48 Any 5 15 d’octubre de 2011 Publicació independent d’informació i opinió Immersió lingüística A Catalunya, amb el mètode educatiu que coneixem com a immersió lingüística, i que funciona des de fa gairebé trenta anys, s’ha aconseguit que els nostres escolars acabin l’ensenyament dominant adequadament tant el català com el castellà, i que ho facin, a més, sense que calgui separar-los a les aules en funció de criteris lingüístics: tots estudien junts, i tots acaben sabent bé les dues llengües. Això vol dir que el mètode és bo, i vol dir també que els nostres mestres són bons. Que saben, per exemple, reforçar la llengua que necessita ser reforçada segons els llocs: a Viladecans, segur que el català necessita ser més reforçat; i a la Garrotxa, posem per cas, segur que passa el mateix amb el castellà. Vist això, un no pot deixar de preguntar-se com és possible que hi hagi uns partits (PP i C’s) que decideixin torpedinar aquest sistema en nom d’una suposada llibertat individual dels pares, i que hi hagi uns jutges que legalment tinguin dret a donar-los la raó en aquest torpedinament. És, més o menys, com si els jutges poguessin decretar que els pares poden triar el llibre de matemàtiques amb què han d’estudiar els seus fills, i poguessin obligar a dividir les aules en funció d’aquesta elecció. Segons sembla, aquests partits prefereixen un país dividit en funció de la llengua, com passa en altres llocs d’Europa. Nosaltres, des d’aquesta revista, volem donar suport al mètode educatiu d’immersió lingüís- tica de les nostres escoles, i ens adherim a la moció que en aquest sentit va aprovar el nostre ajuntament al darrer ple –amb el vot en contra, naturalment, de PP i PxC–. I agraïm també a tots els partits que defensen aquesta postura, tant a l’Ajuntament de Viladecans com al Parlament de Catalunya, que hagin estat capaços de fer-ho de manera clara i unitària, malgrat les diferents visions que cada un d’ells té respecte als camins per on ha de transitar el futur del nostre país. Sumari Equip de redacció 2 De com Televisió de Catalunya podria haver Anna Besora M. Carmen Castellano nascut a Viladecans, molt abans dels 80. Josep Maria Comas Ginjaume Josep Ginjaume 3 Game over. Joan Pidelaserra Josep Lligadas 4 Neix Òmnium Cultural de Viladecans. Carles Lo- Miguel de la Rubia Mercè Solé zano (els quals, tot sigui dit, no compartim 6 Un petricó, tres unces i mitja lliura. Josep Lliga- necessàriament les opinions que en das aquest butlletí es puguin expressar). 7 Ments a la sorra. Rosa Mercader La distribució d’aquest butlletí es fa per correu electrònic. Si no desit- 8 L’impacte de la vida monàstica. Mercè Solé geu rebre’l només cal que ens ho comuniqueu. I si voleu que li envi- 9 La Pujada a Sant Ramon de l’A.VV. del Casc em a un amic o amiga vostres, feu- Antic. Jaume Bonich nos arribar la seva adreça. Gràcies. 10 La mirada aguda: Cabussó emplomallat. Eio Si voleu enviar articles per publicar, Ramon tingueu en compte que han d’anar signats i no sobrepassar les 40 ratlles 11 Històries viladecanenques: Consell de guerra o les 600 paraules. Els hauríem de sumaríssim núm. 43-IV-1961 (2ª part). Andreu tenir abans del dia 8 de cada mes. Comellas El nostre correu electrònic: 13 Conèixer Viladecans: Els balustres de porcella- puntviladecans@telefonica.net na del jardí de Magdalena Modolell. Jaume Lli- El nostre bloc: gadas http://puntviladecans.blogspot.com Segueix-nos al Facebook

De com Televisió de Catalunya podria haver nascut a Viladecans, molt abans dels 80E l popular periodista i veu veterana de les retransmissions del Barça a Catalunya Rà- dio, Joaquim M. Puyal, reflexiona en el seu primer llibre, Aicnàlubma, sobre la societati els mitjans de comunicació. Entre d’altres argu-ments, explica una història del nostre passat recentque té Viladecans com a protagonista. Transcricaquí el passatge en qüestió: “Un treball de FrancescCanosa (2009) surt al pas del desmemoriament general iexplica que la Generalitat havia donat, l’any 1931, llumverda a un projecte impulsat per Eduard Rifà (...) El mesd’abril de 1935 els seus promotors varen comprar unterreny de 30.000 metres quadrats a Viladecans i, méstard, una emissora de televisió, Telefunken, a Berlín.Però no van ser a temps de començar a emetre”.Puyal fa referència al llibre República TV. La Catalu-nya de la primera televisió del periodista i professor dela Universitat Ramon Llull, Francesc Canosa, quedesprés d’anys d’investigació ha tret recentment delbagul de l’oblit el projecte de creació d’una televisiócatalana durant la Segona República. Una aventuraque va comptar amb el suport explícit del presidentMacià, l’Avi, i que coincidí en el temps amb experi-ències similars a les principals capitals europees. Atall d’exemple, la BBC va començar a emetre pro-grames de televisió de forma regular el 1936.Tot estava a punt fins que l’aixecament militar delgeneral Franco va engegar-ho en orris. Com tantes itantes altres coses. “Aquella televisió que no va serés la metàfora d’una Catalunya que aspirava a tot i durant el primer Govern de Jordi Pujol, i establí laes va quedar sense res”, resumeix Canosa. I és cert, seva seu central a Sant Joan Despí el 1986. S’imagi-malgrat les bestieses i crims contra la humanitat nen si Franco hagués perdut la guerra incivil o si lesque es van practicar en un i altre bàndol, els que es grans potències mundials l’haguessin liquidat comvaren aixecar contra un govern escollit per voluntat van fer amb Hitler o Mussolini? Llavors, molt pro-popular, de forma democràtica, només van ser uns, bablement Televisió de Catalunya tindria una histò-que amb la seva victòria, gràcies a la força de les ria i una experiència anàloga a la BBC, símbol de laarmes, es van endur per davant tota la modernitat imparcialitat i la professionalitat en el món del pe-i el progrés que s’havia aconseguit durant la Repú- riodisme i la comunicació arreu del món. I, llavors,blica, com el model escolar o un major alliberament gairebé amb tota certesa la nostra ciutat en seria lade les dones. seu. Cal preguntar-se on eren aquests 30.000 metresLa realitat posterior, la dura i crua postguerra, van quadrats que el grup d’impulsors va comprar elfer que la televisió no es popularitzés fins els anys 1935 al nostre terme municipal... esperem que no60. A TVE es va parlar català per primer cop el 1964. fossin al Remolar. Perquè de projectes interruptus,TV3 va començar a emetre el 10 de setembre de 1983, com saben, el nostre litoral n’és ple. Josep GinjaumeViladecans, punt de trobada - Núm. 48 - Octubre 2011 2

Game over“G ame over”. Amb aquesta locució lia un bon nivell de plusvàlues ràpides i fàcils: ben anglesa ens referim al moment conegut en el nostre cas és la del totxo. Plusvàlues en què el joc s’ha acabat, i cal ini- enormes basades en la diferència entre el preu del ciar una nova partida, en la qual sòl sense urbanitzar i el sòl urbanitzat, jugant ambels jugadors s’han de tornar a situar i en el qual cal la il·lusió de moltes famílies d’esdevenir propietàri-establir unes noves normes. es, tot fent creure que els immobles mai no perdenEm refereixo, és clar, al joc d’interessos emparats valor.en la ideologia, que els polítics occiden- Tots patim ara l’embolic en què ens han posat uns itals han anat bastint en els últims altres, uns defensant els interessos del capital fi-decennis, en els quals alguns, nancer, altres deixant-se enredar amb la ficciócom veritables tafurs, han del creixement sostingut.modificat les regles, por- Veiem, doncs, com amb diners públics estant-nos a la majoria a una rescaten institucions financeres, mentresituació d’escac i mat, és a es fan retallades al sistema de benestardir, sense possibilitat de social.reacció amb les con- Assistim a exercicis de cinisme o si voleu dedicions que ens han poca vergonya, de polítics com Cameron queimposat. apel·la als valors i la regeneració moral de laLa partida que ara acaba, pel societat britànica, arran dels disturbis pro-cap baix va començar en els duïts a Londres, mentre deu i paga favors alanys 80 del segle passat. En el gran manipulador dels mitjans de comunicaciómoment en què la socialdemocràcia Robert Murdoch.europea es troba en un panorama complicat a resul- A Espanya, després d’utilitzar la immobilitat deltes de l’ensorrament del model productiu basat en text constitucional com a arma per impedir qualse-els preus baixos de l’energia i amb la Unió Soviètica vol canvi en les relacions de poder, veiem com deen procés de descomposició. Als USA i Gran Breta- sobte es sacralitza el principi neoliberal de limitar elnya, Reagan i Tatcher obren el camí a les polítiques deute públic, sense que es reculli el dret al benestarneoliberals tot propiciant el procés de globalització que tants esforços ha costat aconseguir.econòmica. A manera d’exemple, en el govern con-servador de Margaret Tatcher al Regne Unit, es va El que dèiem: alguns polítics han fet trampa, hanpassar del 40% del Pressupost destinat a transferèn- colat els principis ideològics per blindar els interes-cies a les persones i a col.lectius a un 42% destinat a sos d’una minoria i han deixat a la majoria senseempreses i corporacions. possibilitat de negociar i/o discutir-ne contrapar- tides.La protesta social, i els aires de llibertat que recor-ren Europa davant la imminent caiguda del mur És el moment en què cal reaccionar, en què els par-de Berlín, fan sorgir les anomenades terceres vies tits polítics i els sindicats que diuen defensar a ladins el panorama del pensament progressista. Fe- majoria de la població, plantegin clarament quinslipe González a Espanya primer i després Clinton són els principis a partir dels quals caldria iniciarals USA i sobretot Blair al Regne Unit intenten bas- el debat d’un nou pacte social que allunyi el risc detir un sistema de benestar social tot mantenint els confrontació.principis neoliberals en economia i aprofundint en Per això cal una renovació intensa dins els partitsla globalització del comerç, fet que provoca grans i sindicats, tant de persones com d’idees; cal quedeslocalitzacions i la florida dels grans negocis fi- s’abandoni el tacticisme, que al final ni tan sols hanancers amb els tipus de canvi de les divises. servit per mantenir la quota de poder que se’ls ha-Aquest intent, aquesta tercera via, tot i establir via atorgat .els sistemes de protecció social, cau sota l’empait El que dèiem al començament: el joc està obert i lad’una nova fornada de polítics sense complexos, els partida ha de començar; necessitem nous líders queAznar, Bush, Merkel o Berlusconi, que ofereixen un defensin els interessos de la majoria.miratge als seus votants: el d’esdevenir rics en base Joan Pidelaserra Monmanya una espècie de capitalisme popular, per al qual ca-Viladecans, punt de trobada - Núm. 48 - Octubre 2011 3

Neix Òmnium Cultural de Viladecans El 14 d’octubre es presenta a la ciutat la nova secció d’ÒmniumÒ mnium Cultural ja ha arribat a Viladecans. El passat Onze de Se- tembre la delegaciólocal d’Òmnium Cultural de Vi-ladecans plantava la seva carpaa la Rambla Modolell, en un acteque permetia fer una presentacióen societat de forma festiva, con-vidant als assistent a una copa decava o de garnatxa mentre infor-màvem de les properes activitatsd’Òmnium a la nostra ciutat.Primer fem una mica d’història:Òmnium Cultural va néixer el1961 per la promoció i norma-lització de la llengua, culturai identitat de Catalunya; desprésde 50 anys, ja té més de 25.000socis. Durant cinc dècades haprotagonitzat els episodis mésimportants de la lluita reivindi- de Viladecans, encapçalada per d’octubre, coincidint amb els ac-cativa en defensa de Catalunya l’Agustí Martí i el Ricard Caba. tes del Correllengua, Òmniumi el català, i en aquests, sovint hi es vesteix de llarg, amb la visita El juny va ser el moment de sortirhavien participat molts viladeca- de la presidenta Muriel Casals, al carrer, amb ocasió de la rebudanencs, que mai havien donat el que participarà a la xerrada sobre a la Flama del Canigó, organit-pas d’organitzar-se com a secció l’estat actual de la llengua catala- zada pels Diables de Viladecans.local. Després de la creació de la na. Us convidem a tots a assistir a La Diada de l’Onze de Setembredelegació d’Òmnium al Baix Llo- aquest esdeveniment que tindrà suposava una nova mobilitza-bregat (el 2008, a partir del Grup lloc a l’hotel d’entitats Pablo Pi- ció, amb la carpa a la Rambla, iL’Oreig de Sant Boi), el desembre casso el divendres 14 a les 7 de la la bona acolllida que hem tingut2010 Òmnium escollia l’Àtrium tarda, i que tindrà també una clo- entre els vianants i la gent de lade Viladecans per celebrar la 60ª enda festiva, amb el concert del nostra ciutat.Nit de Santa Llúcia, en què Ra- cantant Cesk Freixas.mon Solsona va rebre el Premi Òmnium de Viladecans s’ha mo- gut també en defensa del l’en- Són temps difícils, o si més no,Sant Jordi. senyament en català. El 12 de temps importants pel futur de laEl pas decisiu arribava aques- llengua i cultura catalanes. Si vo- setembre, encapçalant la con-ta primavera, quan els associats leu participar en la seva defensa, centració convocada per “Somd’Òmnium de la nostra ciutat co- des de Viladecans, podeu sumar- Escola” en contra de la sentèn-mençàvem a reunir-nos a l’hotel vos als actes que està organitzant cia adversa a la immersió lingü-d’entitats Pablo Picasso; allà ens la nova secció local d’Òmnium, ística; per reblar el clau el 29 devam trobar que som molts, que podeu seguir-nos al facebook setembre l’Ajuntament aprovavatenim ganes de fer moltes coses, (Omnium Viladecans) i contac- per majoria absoluta (19 vots ai que estem convençuts que és tar-nos al nostre correu electrònic favor i 6 en contra) la moció pre-important que Viladecans doni viladecans@omnium.cat. sentada per Òmnium Culturalun pas endavant en la defensa en defensa de l’escola en català. Carles Lozanode la llengua i la nació catalanes. Però l’activitat d’Òmnium-Vi-De seguida ens vam constituir en ladecans no s’atura aquí. El 14Secció Local d’Òmnium CulturalViladecans, punt de trobada - Núm. 48 - Octubre 2011 4

Viladecans, punt de trobada - Núm. 48 - Octubre 2011 5

Un petricó, tres unces i mitja lliura (o unes quantes paraules en perill d’extinció, 5)A quest és l’últim article, per ara, en què reco- llim paraules o expressions en perill d’extin- ció, o potser ja extingides del tot. O perquè allò que designen ha desaparegut, o perquèsón substituïdes per altres, o pel que sigui. Com dèiemen el primer article d’aquesta sèrie, a Viladecans el vo-cabulari català que es feia servir era molt ric, i, almenyscom a record i homenatge, aquí n’hem anat recollint al-guns exemples. Amb ganes, també, que animin a man-tenir la nostra llengua viva en tot allò que val la penade ser mantinguda.I, abans de començar amb aquesta última sèrie de pa-raules i expressions, deixeu-me donar les gràcies als Les maneres de mesurar canvien.que ens n’heu fet arribar alguna. I demanar a tots que,si se us n’acudeixen més, no dubteu d’escriure’ns al’adreça electrònica del Punt de Trobada (puntvilade- Vagar. Vagar vol dir, certament, anar rondant sense fercans@gmail.com). Som-hi, doncs. I aquest cop comen- res. Però també té un altre ús que a Viladecans era l’ha-cem amb les mesures. bitual: tenir temps per fer una cosa. Per exemple: “MaiUnça. Quan jo era petit, a casa m’enviaven a comprar no li vaga d’acabar allò que li vaig demanar”.tres unces de pernil dolç. Sempre eres tres unces, mai Tenir tard. Abans, a Viladecans, la gent tenia tard. Ara,una unça, ni cinc, ni deu. Tres unces són, exactament, més aviat, té pressa. Però vol dir el mateix. O sigui que100 grams. no estaria gens malament que de tant en tant tornéssimLliura. També a vegades el que anava a comprar era a tenir tard.mitja lliura d’alguna cosa. En general era mitja lliura, Nyafla. Nyafla vol dir taca. I, segons el Diccionari Ca-però també podia ser una lliura. La lliura, que es consi- talà Valencià Balear, és una paraula que diuen a Torto-dera l’equivalent de 400 grams, encara és una paraula sa. Doncs a Viladecans també (deu ser per germanoren ús, encara que cada cop s’utilitza menys. deltaica, com la rendilla). A Viladecans, a més, s’utilit-Petricó. A vegades, també, anàvem a comprar un petri- za, o utilitzava, també la forma “nyofla”.có de llet. Un petricó, diuen els diccionaris, és un quart Rai. Aquesta és una exclamació que abans tenia mésde porró. I un porró són 94 centilitres. O sigui que un ús que ara, però que encara es manté prou viva. Ser-petricó són 23,5 centilitres, pràcticament 25 centilitres, veix per dir que una determinada cosa no és proble-un quart de litre. ma, que segur que funcionarà, etc. Per exemple: “TuMujada. I encara parlant de mesures, en citem una que rai, que tens una bona feina!”. “Això rai, segur que hoper ara continua plenament en ús, tot i que està en un arreglen!”.altre nivell. A mi, a casa, no m’enviaven a comprar cap Ni mai. Serveix per contestar amb menyspreu a unamujada de res, és clar. I és que la mujada s’utilitza per negativa: “No vindràs a la festa? Doncs ni mai! No etmesurar l’extensió d’un camp, i equival a uns 4.900 me- necessitem per res!”.tres quadrats. Demana! Aquesta és una expressió que pondera laTaulell. Anem ja per una altra cosa. Un taulell és la molta quantitat d’una determinada cosa: “L’entradataula estreta i llarga que hi ha a les botigues per po- era gratuïta i a més regalaven un CD. Demana la gen-sar el gènere o per tenir-hi els estris de pesar o de co- tada que hi va anar!”. “Demana com deu haver plogut,brar. Aquesta paraula ara està retrocedint a tota veloci- que s’ha desbordat el riu!”.tat, substituïda pel castellà “mostrador”. Ho hauríem Lligall. I, per acabar, un homenatge a la peculiar par-d’evitar. la pagesa de ja fa anys. Lligall vol dir alguna cosa queDestarotar. Destarotar (pronunciat “destrotar”) vol serveix per lligar, i aquí s’utilitzava sobretot per les tiresdir desconcertar, descol·locar: “Amb això que m’ha dit d’espart que es feien servir per lligar els manats de ver-m’ha deixat totalment destarotat”. Com a adjectiu, “es- dura. Però la gràcia és com es pronunciava la paraula,tar destarotat” vol dir una cosa semblant a “estar fora convertint les “ll” en “i”. I en sortia la magnífica parau-de si”. la “iigai”, en què la primera “i” del començament téVentallot. Vol dir, simplement, bufetada. funció consonàntica i la segona vocàlica.Tiberi. Vol dir un gran àpat. Josep Lligadas VendrellViladecans, punt de trobada - Núm. 48 - Octubre 2011 6

Ments a la sorra L a Fundación NEPP nos pidió ayuda a Viladecans pel Sahara sobre un proyecto que en abril de 2009 la Fundación P. NEPP hizo una aportación económica a las Autoridades locales para el inicio de la construcción de un nuevo hospital psiquiátrico en Rabuny (Campamentos saharauis en Tinduf, Argelia), ya que se valoró que el actual se encuentra en una situación precaria y la total rehabilitación del mismo tendría un coste superior. Les hablamos de Viladecans Solidaria, que con el soporte del Ayunta- miento de Viladecans y con las entidades ayudan al Tercer Mundo, les sugerimos que presentasen el proyecto y este año Viladecans Solidaria da soporte a la población saharaui con el proyecto de trabajo conjunto de recogida de fondos que ya se estrenó con dos actividades. Rosa Mercader Benvolguts amics i amigues, Fa vint anys es fundava ASDIVI i aquest 22 d’octubre volem convidar-vos a participar d’una Festa molt especial i oberta a tothom. Per a nosaltres és una jornada festiva i de reivindi- cació alhora, ja que d’una banda volem celebrar els 20 anys de camí i de l’altra lluitar perquè alguns projectes com Espai Jove tirin endavant. Esperem que gaudiu de les activitats (al matí més infantils i a la tarda per als més joves), que amb molta il·lusió hem preparat per a vosal- tres, i que col·laboreu a convertir la festa en tot un èxit. Sense la vostra presència, aquesta festa no serà Lloc: Parc de Marina (escenari del llac) possible, i per aquest motiu us preguem que hi Dia: 22 d’octubre del 2011 assistiu i que contribuïu a omplir de sentit el Programa: programa, del qual us fem un resum: - a partir de les 10:30 h. xocolatada popular, inflables, tallers, mercat solidari... - 11:30 h. Actuació pallassines - 12:00 h. Gimcana - 14:30 h. Monòlegs, tallers, servei de bar... - 17:00 h. Exhibició de balls (el de hip-hop per Dream Box) - 18:00 h. Discoteca mòbil - 19: 45 h. Timbalada i pirotècnia. Recordeu que sou una peça clau. Us hi esperem! Mercè Ginés presidentaViladecans, punt de trobada - Núm. 48 - Octubre 2011 7

L’impacte de la vida monàsticaV a causar un cert impacte, a propis i es- tranys, el programa “El convidat”, de l’Al-bert Om, del passat 26 de setem-bre, amb la Teresa Forcades i laseva comunitat de monges. Defet, el tema religiós sovint és ob-jecte de controvèrsia, justamentperquè costa definir i consen-suar quin és l’espai en què s’ha Des del Santuari de Puiggraciós, a l’Ametlla del Vallèsde desenvolupar. Si es tracta del’Església Catòlica, es parla dels centrat l’atenció en el punt que clar, no són hotels. T’has de ferprivilegis que té dins l’estat es- és l’eix de la seva vida, i també el llit i la neteja. I sovint el banypanyol en virtut del Concordat, i ha quedat clar que si més no en és compartit. Les habitacions sónel debat arriba amenitzat per una aquesta comunitat no és pertinent senzilles i dines amb els altrescerta Església que veu recular parlar de “clausura”, sinó més hostes o amb la pròpia comunitat,amb enyorament la seva antiga aviat de vida de pregària o con- contribuint a parar i desparar tau-posició de poder i per un noto- templativa. Perquè no se les veia la, i a rentar plats. La pensió com-ri sentiment anticlerical jo diria pas tancades. Com els monjos de pleta està al voltant dels 35 €. Peròque gairebé decimonònic. Si es Montserrat, també benedictins, de debò que és una experiènciatracta de l’Islam, les pors i potser algunes es fan un fart d’entrar i de llibertat i de pau, molt recoma-la ignorància d’Occident es bar- sortir, de formar-se, de prendre nable i certament a l’abast de tot-regen amb un punt xenòfob, i la part en conferències i debats. I hom. I algunes organitzen activi-qüestió s’acaba d’embolicar. La està clar que, com demostra el ta- tats obertes a tothom al voltant degent més progressista tendeix a rannà del duel “Forcades versus la contemplació de la natura, delperdonar la vida als cristians ca- companyies farmacèutiques”, de creixement personal i d’un llargtòlics per la reconeguda obra so- submisses o despreocupades del etcètera. Us passo unes quantescial de l’Església, sempre i quan món, no en tenen res. Fa poc he adreces per si algú s’anima:els cristians posem “a caldo” una estat allotjada en aquesta hostat- - Monestir de Sant Benet (monges),jerarquia que tampoc no podem geria i una monja m’explicava Montserrat. 93 835 00 78, http://www.triar i que sovint no ens agrada. que si van amb hàbit, quan pu- benedictinescat.com/montserrat/En canvi, els elements més espi- gen a Montserrat, se senten trac- - Monestir de Santa Maria de Montser-rituals o més intrínsecament re- rat (monjos), Montserrat. 93 877 77 66. tades com si fossin Micky Mouse L’hostatgeria actualment està tancadaligiosos queden al marge, o s’ac- en un part temàtic: els demanen per obres.cepten com un mal menor. per fer-se fotos com a estranyes i - Santuari del Miracle (monjos de Mont-Per això em va agradar tant exòtiques flors de monestir. serrat). www.santuarielmiracle.comaquest programa. La comunitat Tel. 973480002 Jo vaig sovint a monestirs. Hide benetes de Montserrat van tro- - Santuari de Puiggraciós (monges be- vaig per treballar, o per descan-bar un espai on explicar-se amb nedictines). L’Ametlla del Vallès. 93 sar, o per resar, i sempre m’hi he 744 50 30. http://www.telefonica.net/llibertat i amb frescor, i el que es trobat molt ben acollida. És una web2/benedictinespuiggracios/WEB-va posar damunt la taula va ser experiència que us recomano. Les DEFINITIVA/index.htmel rerefons de la fe, amb tot el que hostatgeries són obertes a cre- - Monestir de Vallbona de les Monges.comporta de poc intel·ligible a la ients i no creients, pots participar http://www.monestirvallbona.cat/raó. Sense rebaixes. Jo he trobat hostatgeria.html. També són en plena de les seves pregàries o no, pots restauració de l’hostatgeria.gent que m’ha dit que no ha en- parlar de tu i d’allò que et preo- - Monestir de Poblet (www.poblet.cat).tès res, o que els sembla una op- cupa o no, pots trobar algú que Compta amb una doble hostatgeria.ció absurda, i d’altra gent que ha t’escolti si estàs angoixat. Només Una dins del monestir, i només per aquedat admirada d’aquesta opció se’t demana silenci i respecte per homes, i una altra de mixta, en un edi-de les monges. En qualsevol cas als companys d’hostatgeria. I és fici proper.em sembla que són elles qui ha Mercè SoléViladecans, punt de trobada - Núm. 48 - Octubre 2011 8

La Pujada a Sant Ramon de l’A. VV. del Casc AnticC om cada principi de tardor, la A. VV. del Casc Antic de Viladecans, organitza una Pujada a Sant Ramon, que gràcies a l’ac- ceptació i participació dels ciutadans deViladecans, siguin o no socis de la nostra associacióde veïns, s’està convertint en un clàssic del calendarid’esdeveniments de la nostra ciutat, havent arribat enaquest any 2011 a la cinquena edició, amb una partici-pació propera a les 550 inscripcions, inscripcions queencara que no en gran quantitat, però cada vegadamés es realitzen a través de la nostra Web, o correuelectrònic, el que ens dóna a entendre que ens estemadaptant molt bé a les noves tecnologies.Per a qui no conegui el sentit i la motivació de la Pu-jada, en farem un breu resum. L’esdeveniment es vaorganitzar dins del programa d’activitats de l’associ-ació, per tal de gaudir d’una jornada festiva, de con-vivència i participació, evidentment sense cap ànimcompetitiu, però si amb la il.lusió de “Arribar a dalt”,i poder visitar la tan estimada ermita que compartimamb els nostres pobles veïns. L’associació va pensarque s’havia d’incentivar encara que fos simbòlicamenta totes aquelles persones que tinguin a bé participar, is’obsequia a cada participant amb una bossa amb unspetits obsequis.Com hem dit abans, en aquesta edició hem aconseguituna molt bona participació, tot i tenir en compte quedins de la mateixa jornada es realitzaven a la nostra i Protecció Civil, que amb el seu acompanyament hanciutat, altres també importants esdeveniments, que propiciat l’absència de problemes, i han col.laboratevidentment han diversificat l’assistència de perso- al major lluïment de l’esdeveniment. El nostre agra-nal, de tota manera volem agrair la col·laboració de ïment també a les empreses i entitats col·laboradores,l’Excm. Ajuntament de Viladecans, als regidors de les que es citen en els programes.àrees implicades, i molt especialment a la Policia Local Jaume Bonich Vols portar el mamut al cotxe, o a la moto, o a la bici, o a la carpeta? Doncs sí. El mamut es motoritza, com han fet altres bèsties: galls, rucs, toros... Vius a Viladecans? T’estimes Viladecans? A veure si es nota. Per tres euros pots: a) Lluir d’identitat viladecanenca (autoestima amunt!) b) Contribuir a finançar el mamut i la seva festa. c) Millorar indiscutiblement la carrosseria del teu cotxe, moto, bici o carpeta. Què més vols? Pots comprar-lo a la Llibreria Els Nou Rals, al carrer de Sant Joan, o a l’Ateneu de Cultura Popular Can Batllori.Viladecans, punt de trobada - Núm. 48 - Octubre 2011 9

la mirada aguda secció a càrrec d’Eio Ramon Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus) Espais naturals del delta del Llobregat, 27 de Setembre 2011.Fa 46-51 cm de llargària i 59-73 d’envergadura alar. És un excel•lent nadador i bussejador, encanvi, és molt feixuc fora de l’aigua.Fan una parada nupcial mitjançant un cerimonial més o menys complicat, sacsejant el cap, doblegantel coll, capbussant-se, dansant en posició vertical i oferint-se mútuament algues i d’altres presents. Font: ViquipèdiaViladecans, punt de trobada - Núm. 48 - Octubre 2011 10

Històries viladecanenques secció a càrrec d’Andreu Comellas Consell de guerra sumaríssim núm. 43-IV-1961 (2ª part)RESULTANDO SEGUNDO. –Que el RESULTANDO CUARTO. –Que elprocesado JOSE RAMOS LLAS, miem- procesado ANTONIO GARRIDObro del Partido Socialista Unificado de MORENO, inicia sus contactos conCataluña, para el que fue captado en la organización clandestina por media-1958, hizo llegar propaganda comunista ción del procesado RAMOS, recibiendoa sus compañeros de trabajo de fábrica numerosa propaganda de este y poste-“La Seda de Barcelona” y también pro- riormente de CRUZ, que hace llegar acesados ANTONIO GARRIDO, SIL- individuos simpatizantes de ViladecansVESTRE BAEZ Y JOSE VELA, siendo donde desarrolla gran labor de proseli-detenido en el mes de Marzo de 1960 tismo, arrojando junto con el procesadoy puesto en libertad poco después, en- BAEZ, y coincidiendo con la campañatrando en contacto con la organización pro-amnistía, octavillas subversivas enclandestina en el mes de Noviembre por diversos lugares de Viladecans, pintan-medio de un individuo no identificado do letreros con la anagrama de amnistíaque lo puso en comunicación con el pro- en paredes de dicha localidad, asistien-cesado FELIPE CRUZ, teniendo varias del Prat. El contacte orgànic superior do a las reuniones en casa del procesadoentrevistas y en una de ellas y en un lu- era en Felipe Cruz. REAL y preparando otra que debía cele-gar próximo a la fábrica de Pepsi-Cola brarse coincidiendo con las festividades RESULTANDO TERCERO. –Que elrecibió un paquete de propaganda clan- de Pascua para establecer contacto con procesado FELIPE CRUZ MARTINEZ,destina de “Mundo Obrero”, “Travall”, elementos de Barcelona, cuya reunión que ya sufrió detención por actividades“Lucha Obrera” y Hojas clandestinas fue suspendida y encargándose de efec- comunistas el año 1957, a comienzos de“pro Amnistía”, que hizo llegar a los tuar colectas para obtener fondos, en- este año entró en contacto con el procesa-procesados BAEZ y VELA, poniendo tregando en dos ocasiones al procesado do RAMOS, a través del sujeto descono-a estos en contacto con el CRUZ, para JOSE RAMOS. cido antes aludido y posteriormente, porque en adelante sea el GARRIDO quien En Garrido, nascut a Barcelona, ha- mediación de RAMOS, con el procesadolas reciba, acudiendo en unión de estos via aconseguit constituir una cèl- GARRIDO a los que entrega propagan-dos últimos a reuniones clandestinas lula a Roca Radiadors i anava dar- da y transmite las consignas asistiendoen casa del procesado REAL DEL MO- rera d’una altra a Viladecans. De la a las reuniones celebradas en casa deRAL, para discutir las líneas del partido, cèl·lula de Roca no va ser detingut REAL DEL MORAL y arrojando pro-redactándose la hoja “Universitat” que ningú, només en Barroso però per paganda clandestina en dos ocasiones aconsta en los autos... raó de les tertúlies de Cal Sastre. la entrada de la fábrica de la “España In-Estem davant, doncs, d’una de les dustrial” donde presta sus servicios. L’anagrama d’amnistia de què parladues cèl·lules que el PSUC tenia aquest “considerando” era una lletra En Felipe Cruz era de Jaén, vivía alplenament operatives a la La Seda A (majúscula), més o menys gran, barri de barraques “La Bomba” dedel Prat de Llobregat i el seu lligam pintada habitualment amb quitrà, l’Hospitalet, al costat de mar de laorgànic. Aquesta fàbrica fou de les molt evident llavors quan les parets Gran Via. Aquell barri envoltat depoques que el juliol de l’any 1959 només s’enblanquinaven. Les reu- tanques d’uralita per no avergo-havia participat en la frustrada Vaga nions de “las festividades de Pascua” nyir-nos, que hi havia a prop delsGeneral Pacífica convocada a tot Es- eren de les que sovint es feien anant “Cuarteles de Lepanto” i que no vapanya i que a Catalunya gairebé va familiarment d’excursió a la munta- ser destruit fins a començaments designificar, pel nombre de detencions, nya aprofitant diades. En aquest cas 1977, després d’haver mort Franco.el total desmantellament del PSUC. la del Dilluns de Pasqua Florida a Era autònom i treballava fent feinesEn Ramos Llàs era el responsable la Font dels Enamorats de Sant Cli- de manteniment per “La España In-d’aquesta cèl·lula. Havia nascut a ment. Pel que fa a les col·lectes, eren dustrial” de Sants. D’aquests “resul-Térmens a la provincia de Lleida. per a familiars de presos en situació tandos” es desprèn que tant en CruzLa detenció de 1960 havia estat de de pobresa extrema. com en Ramos, molt probablement,les que es feien quan venia Franco a RESULTANDO QUINTO. –El proce- eren “seguits”. I també que el termeBarcelona. Vivia als pisos de La Seda sado MANUEL LINARES RISQUEZ, “sujeto desconocido”, evidencia un silenci guanyador de tortures. que fue voluntario en el Ejército RojoViladecans, punt de trobada - Núm. 48 - Octubre 2011 11

cayendo herido en el frente de Peñarroya sables de cèl·lula vinculats a aquest, va tota. Tot i aquesta malformacióy siendo hecho prisionero por las fuer- que es reunien a casa seva. Del re- congènita, era capaç, amb grans es-zas Nacionales, se trasladó a Barcelona gistre policial pertinent en sorgí una forços i una farragosa pròtesi, d’anaren Octubre de 1958 habiendo entrado màquina d’escriure i un clixé ciclos- del carrer Major al cafè de Cal Sastre.en contacto con GARRIDO de quien tilable del full “Universitat”!? Era un gran tertulià. Autodidacta derecibió folletos de propaganda comunis- El RESULTANDO OCTAVO, referit a formació, havia vingut a Viladecansta, asistiendo a reuniones con miembros JOSE VELA TERUEL, és de contin- per fer de preceptor de les seves ne-y simpatizantes del Partido Socialista gut idèntic al SEXTO d’en SILVES- bodes. El vicari Mn. Joaquim Palo-Unificado de Cataluña, siendo encargado TRE BAEZ, també de La Seda, però mera anava personalment a ca sevapor GARRIDO de efectuar la colecta de sense llançar octavetes ni pintar ana- a fer-li classes de llatí.fondos para la campaña de Viladecans, grames. RESULTANDO DUODECIMO. –Quedebiendo entregarlo a aquel, que a su vez el procesado JUAN MASGRAU MAR- En Vela Teruel era de Laroles, pro-lo hacía llegar al procesado RAMOS. CET, que fue Comisario Político de Ba- víncia de Granada, i vivia a Gavà.En Linares era de Martos, ciutat ren- tallón en el Ejército Rojo y tuvo solici- RESULTANDO NOVENO. –Que AN-dida només dos dies abans que Fran- tado su ingreso en la Masonería, gozaba DRES BARROSO OLID, por su amis-co proclamés la fi de la guerra. Tam- de la confianza de los procesados vecinos tad con el procesado LINARES conoce albé era conegut com “Zinoviev”, nom de Viladecans que le consideraban más GARRIDO, recibiendo de él propagandade naixement que son pare li posà capacitado políticamente, frecuentando para ulterior reparto, realizando laborhonorant el revolucionari rus, mort el trato con los mismos, manteniendo de captación sobre los hermanos CLE-per Stalin, company de Lenin, Ka- conversaciones políticas con aquellos, MENTE a quienes puso en contacto conmenev i Trotski. Aquell petit “acei- conociendo las actividades subversivas otros miembros del Partido, mostrandotunero altivo” vingué a parar a Vila- de los mismos, si bien se negó a ingre- su conformidad para asistir a la reunióndecans arrossegant un llast de disset sar en la Organización clandestina, ha- del Partido que luego fue suspendida.anys de presó. Abrandat a voltes, la biendo cotizado en una ocasión para losseva companyia implicava una certa L’Andrés Barroso era d’Olvera, a presos cuyo dinero entregó al procesadoperillositat per la seva condició de Cádiz. Ell i en Pepe Clemente treba- Linares.comunista obertament manifest. llaven plegats als forns de Can Roca En Masgrau, després de ser membre i ambdós eren tertulians de Cal Sas-RESULTANDO SEXTO. –Que el pro- de la resistència en la Segona Guerra tre.cesado SIVESTRE BAEZ RONDON, Mundial, havia tornat discretamentpor trabajar en la empresa “La Seda de RESULTANDO DECIMO. –JOSE de l’exili a casa sense empresona-Barcelona”, conoció a los procesados CLEMENTE MARTINEZ guiado por ment. La condició de Comissari Po-GARRIDO, RAMOS y VELA, reci- sus ideas políticas se puso en contac- lític li hauria pogut significar l’afu-biendo ejemplares del “Mundo Obrero”, to con los anteriores procesados para sellament “ipso facto” d’haver estat“Traball”, y “Lucha Obrera” y octavi- formar grupo orientado hacia el Co- detingut l’any 1939. És a dir, pelllas subversivas, habiendo arrojado jun- munismo en Viladecans, cotizando en bàndol contrari, havia aconseguit unto con GARRIDO en diversos lugares las recaudaciones que se practican y..., imperdonable “irse de rositas”de Viladecans octavillas subversivas, y siendo simpatizante al menos del Par- El fiscal militar d’aquest Consejo dehabiendo finalmente lanzado propagan- tido Socialista Unificado de Cataluña, Guerra va demanar contra aquestsda clandestina a la puerta de la Empresa aunque no se acredita fuera miembro del malèfics subjectes, autors dels gra-donde trabajava... mismo, habiéndose ocupado en la habi- víssims delictes de “Rebelión Militar”, tación de su hermano que convivía en suEn Báez, el més jove de tots, era de comprovats per l’excel·lència polici- domicilio dos octavillas de Amnistía yFuente de Cantos a la provincia de al: 4 anys de presó per Ramos, Cruz otros escritos de circulación clandestinaBadajoz. i Garrido, 3 anys per Real i Baez, 2 al efectuarse un registro por la PolicíaRESULTANDO SEPTIMO. –Que el anys per Vela, Linares i Barroso i 1 Gubernativa.procesado ADRIAN REAL DEL MO- any de presó pels germans Clemen- RESULTANDO UNDECIMO. –Que te i Joan Masgrau.RAL, conoce por razón del trabajo al MANUEL CLEMENTE MARTINEZ,CRUZ, de quien recibe folletos subversi- El petit dels tres germans Clemente, habita en el mismo domicilio de su her-vos, recibiendo el encargo de buscar una l’Antonio, en tingué prou amb un mano JOSE CLEMENTE, habiendomáquina de escribir para la organización parell de nits de ventallots. No va sido encontrado en su habitación la pro-clandestina, utilizando la de propiedad completar les habituals setanta-dues paganda descrita anteriormente (duesde su cuñado Hispano-Olivetti S-46, sin hores a comissaria i no fou proces- octavetes) y recibiendo de GARRIDOconsentimiento del dueño, con la que se sat. Després d’haver d’escridassar y LINARES folletos marxistas y frecu-confecciona el cliché para tirar con mul- tantes vegades el cognom Clemente, entando la compañía de los otros proce-ticopista la hoja clandestina denominada deixar-lo anar, va ser més cosa d’in- sados de los que conoce sus actividades“Universitat”, habiéndose celebrado dos ducció sobrevinguda que mala cons- subversivas.reuniones al menos en su domicilio del ciència. Perquè el comissari Creix, denº 50 de la calle Magallanes... Els germans Clemente eren d’Almo- consciència no en tenia, ni en podia radí, a Alacant. En Manolo era mi- tenir, com a bon esbirro que era.En Real del Moral, era de Valladolid. nusvàlid. De naixement li faltava totLa seva detenció va ser per raó del un braç, una cama la tenia molt mésseguiment d’en Cruz i dels respon- curta i l’altra gairebé també li falta-Viladecans, punt de trobada - Núm. 48 - Octubre 2011 12

conèixer càrrec del Grup Tres Torres secció a viladecans Els balustres de porcellana del jardí de Magdalena ModolellL a terrassa del primer pis de la Torre Modolell, seu del nostre Ajuntament, actualment es troba enestat ruïnós, apuntalada, plenad’herbes i sense impermeabilitat,de tal manera que tota l’aigua dela pluja cau als locals buits i tan-cats de la planta baixa, ocasionantgreus problemes d’humitat i queamb tota probabilitat afecten ne-gativament al conjunt de l’edifici.Aquesta situació actual és degudaal nul interès i la deixadesa que elsdiferents governs municipals de jafa massa anys, han infligit al blocde ponent de l’edifici de la TorreModolell, amb la terrassa i les es-cales del jardí, permetent la sevadegradació. Les escales en el seu disseny original (creació de David Villegas).Quan a un edifici li passa això, ésfàcil que algú caigui en la interpre-tació errònia que l’espai en qüestió no té cap menade valor i en conseqüència ens trobem a hores d’araen la situació d’haver de lamentar el fet de que algúde l’Ajuntament (no sabem qui) hagi ordenat unareparació a la façana de les escales el resultat de laqual ha estat la desaparició dels dos únics balustresde porcellana del segle XIX que quedaven de les es-cales originals del jardí de la Torre Modolell.Dit això, explicarem a continuació alguns detallsdel jardí que Magdalena Modolell i el seu maritJaume Nogués van construir a finals del segle XIXen el lloc que ocupava l’hort de la seva casa-torrede la plaça. De fet, tot el que explicarem ja ho hempublicat en el llibre titulat Viladecans 1915, L’herènciade Magdalena Modolell, llibre que el Grup Tres Torres Les escales en una imatge de juny de 2010vàrem presentar aquest passat mes de juny i que,posats a dir-ho tot, el podeu adquirir a la llibreriaEls Nou Rals. gesia de l’època, decideix convertir l’hort de la casaAixí doncs, ens trobem que dos anys després de la en un jardí de caràcter romàntic i al mateix tempsmort d’Antònia Freixas, fins aleshores mestressa de encarreguen la construcció d’una terrassa i unes es-la Torre Modolell i mare de Magdalena, el matri-moni Nogués Modolell, seguint la tònica de la bur-Viladecans, punt de trobada - Núm. 48 - Octubre 2011 13

cales d’accés. Això passava l’any 1887 tal i com ensve indicat a la porta d’accés a la terrassa.Malauradament, no es conserva cap document nicap plànol que ens indiqui com era el jardí origi-nal com tampoc sabem qui va dissenyar el conjunt,únicament disposem d’algunes fotografies antiguesi el testimoni d’alguns ciutadans, amb els quals enshem guiat per tal de poder conèixer i difondre elsaspectes més generals d’aquest espai d’esbarjo de lacasa palau de Can Modolell.Cal aclarir que en aquell moment encara no s’haviaefectuat a l’edifici la reforma neogòtica que li dónal’aspecte actual: això va venir uns anys més tard.Així doncs, en aquella època, la construcció que hihavia a llevant de la torre central era la vivenda delsmasovers, a ponent hi havia la residència dels se-nyors i a continuació, en el lloc de l’actual edifici dela Cooperativa Agrària, hi havia una casa normal icorrent amb planta i pis, bessona de la que hi haviaa continuació (cal secretari), avui enderrocada, i to- Un dels balustres de porcellana de l’escalates dues propietat de la senyora Modolell.Pel que fa a les escales del jardí, podeu veure a dels tal i com es pot veure a la immensa majoria dela pàgina anterior un fotomuntatge que ens mos- les balconades de l’eixample barceloní. Així doncs,tra quin era el seu disseny original. Per una ban- el particular disseny i la porcellana, símbol de ri-da podem veure la font del replà, avui amagada al quesa i prestigi, afegien un valor especial a les esca-darrere d’un munt de vegetació espontània, i que les del jardí de Can Modolell.molts dels que esteu llegint aquest article recorda- En aquest primer jardí de 1887 hi havia un passeigreu perfectament el seu bonic aspecte original. El de til·lers amb la seva florida groga al mes de juny,detall principal, però, són precisament els balustres i també son d’aquesta època, amb tota probabilitat,de porcellana, avui tots desapareguts, i que en un les palmeres i la xicranda que també floreix al junynúmero aproximat de 140 donaven categoria i be- però en aquest cas de color lila. Val a dir, però, quellesa al conjunt. l’ocellera encara no hi era com tampoc no hi eren elsNi el seu disseny, com podeu veure a la fotografia, dos llacs amb barca i el pontet i que els més gransni el material utilitzat, la porcellana, era el més ha- recordareu haver-los vist i que molts altres haureubitual en la fabricació d’aquesta mena d’elements sentit explicar. També hi havia una altra font que esarquitectònics. De fet el més comú era fabricar els trobava, de fet encara s’hi troba, a l’extrem oposatbalustres en sèrie, de ciment i amb un senzill dis- de les escales i de la qual ja us en parlarem en l’arti-seny que no anava més enllà de tres o quatre mo- cle del mes vinent. A l’any 1892, cinc anys més tard de la creació del jardí, Magdalena Modolell i Jaume Nogués, de la mà de l’arquitecte Josep Azemar, van emprendre la reforma neogòtica de la casa torre tal i com la coneixem avui. Més tard, a l’any 1900, van reformar la casa de l’actual Cooperativa Agrària donant-li l’aspecte actual. Juntament amb aquesta reforma es va ampliar la terrassa i també el jardí amb la compra i enderroca- ment d’una casa del carrer del Sol. Va ser aleshores quan es van construïr aquells llacs i el pontet dels quals la nostra gent gran encara reté la seva imatge a la memòria. Jaume Lligadas VendrellEstat actual de la terrassa de l’Ajuntament.Viladecans, punt de trobada - Núm. 48 - Octubre 2011 14

http://pdtviladecans.blogspot.com.es	124
http://pdtviladecans.blogspot.com	47
http://pdtviladecans.blogspot.fr	2
http://pdtviladecans.blogspot.in	1

Pdt 48

by puntviladecans on Oct 11, 2011

Accessibility

Upload Details

Usage Rights

4 Embeds 174

Statistics

Pdt 48 Document Transcript