• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
PdT 42 març 2011
 

PdT 42 març 2011

on

  • 916 views

Publicació independent d'informació i opinió.

Publicació independent d'informació i opinió.

Statistics

Views

Total Views
916
Views on SlideShare
907
Embed Views
9

Actions

Likes
0
Downloads
2
Comments
0

2 Embeds 9

http://pdtviladecans.blogspot.com 8
http://www.slideshare.net 1

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    PdT 42 març 2011 PdT 42 març 2011 Document Transcript

    • http://puntviladecans.blogspot.com puntviladecans@telefonica.netPunt de trobada Viladecans 42 Any 5 15 de març de 2011 Publicació independent d’informació i opinió Necessitem l’hospital L’ampliació de l’hospital de Viladecans és imprescindible per assegurar la qualitat de vida a què tenim dret, no només els habitants de la nostra ciutat, sinó també els de les altres poblacions que se’n serveixen, és a dir, Gavà, Castelldefels, Sant Climent i Begues. És una necessitat des de ja fa molts anys, i que cada cop és més urgent. No podem continuar amb aquesta situació de col·lapse, d’amuntegament, de llistes d’espera inacabables, les més llargues de Catalunya. De fet, el projecte d’ampliació de l’hospital, que inclou entre altres coses ampliar el nombre de llits almenys fins al triple dels actuals, està ja en la fase final d’elaboració, i els compro- misos de la Generalitat amb aquesta obra tan bàsica eren ja ferms. Però ara han començat a córrer rumors que això s’atura. I si s’aturés seria un desastre. L’ampliació no pot estar en discussió. Simplement perquè tenir un hospital en condicions i que s’adigui a la població que ha d’atendre és una necessitat prioritària. I amb aquesta necessitat, no s’hi val a jugar. Al darrer Ple Municipal, del passat 24 de febrer, tots els grups polítics, unànimament, van aprovar una moció reclamant que la Generalitat de Catalunya mantingui els compromisos adquirits i dugui a terme les actuacion previstes per a la realització de les obres de l’hospital amb caràcter prioritari i amb el termini més breu possible. Nosaltres, des d’aquestes pàgi- nes, ens adherim a la moció, i donem des d’ara suport, també, a qualsevol altra actuació que calgués dur a terme per aconseguir-ho. Sumari Equip de redacció 2 Propostes davant la crisi: CiU, Carles Lozano; ICV-EUiA, Anna Besora José Luis Atienza; ERC, Bàrbara Lligadas M. Carmen Castellano 4 Recordo... Josep Ginjaume Maria Comas 5 Tres grafits a Viladecans. Eio Ramon Josep Ginjaume Josep Lligadas 6 Jordi Bordas, una dolça victòria. José Luis Atienza Miguel de la Rubia 7 Cal Menut, Cal Ginestar, Cal Simon. Josep Lligadas Mercè Solé 8 28-N, ja han passat els cent dies. Miguel de la Rubia La distribució d’aquest butlletí es fa 9 Em presento. Carles Lozano per correu electrònic. Si no desit- geu rebre’l només cal que ens ho 10 Un nou partit a Viladecans: Cambio, Avance y Progre- comuniqueu. I si voleu que li envi- so. Marc Ambite em a un amic o amiga vostres, feu- nos arribar la seva adreça. Gràcies. 11 Replantando Sant Ramon. Carlos de la Rubia Si voleu enviar articles per publicar, 12 5 minuts 24 segons. Jordi Mazon tingueu en compte que han d’anar signats i no sobrepassar les 40 ratlles 13 Cinc anys de Pla de Llevant a Oliveretes. Ricard Caba o les 600 paraules. Els hauríem de 14 La mirada aguda: Flamenc rosat. Eio Ramon tenir abans del dia 8 de cada mes. 15 Històries viladecanenques: Pepita Secall Lluís – Servei So- El nostre correu electrònic: cial – Esbart Dansaire… (1) Andreu Comellas puntviladecans@telefonica.net El nostre bloc: 17 Conèixer Viladecans: Dues dones de Viladecans: Na Goda- http://puntviladecans.blogspot.com ia i Democràcia Berga. Josep Lligadas Segueix-nos al Facebook
    • Municipals 2011: Propostes davant la crisiDavant les properes eleccions municipals, a la redacció de Viladecans Punt de Trobada hem demanat a les cincformacions polítiques amb representació a l’Ajuntament de Viladecans que ens responguessin breument a tres pre-guntes. Aquí teniu les respostes que hem rebut a la primera. En els números d’abril i maig publicarem les respostesa les altres dues preguntes. 1. Quines propostes fa el teu partit per fer front a la crisi a Viladecans? Llobregat, cal adoptar mesures • En l’Ajuntament, introduir més des de diferents perspectives: competència en la contractació • Als que busquen feina, millorar pública, per garantir que els els mecanismes perquè con- contractes són per a les empre- tactin amb les ofertes de llocs ses més eficients. de treball (tant a nivell local • Utilitzar impostos i desgrava- com Servei Català d’Ocupació cions com a motor per atreure i INEM), i per millorar la seva sectors amb valor afegit; i refor- formació, fins i tot en casos mar totalment la Taxa de Reco- en què cal plantejar un canvi llida de Residus, per afavorir aViladecans ha perdut moltes d’activitat professional (espe- qui fa recollida selectiva.oportunitats en els darrers anys; cialment, passar de la construc- En definitiva, generar un climales proves són un Parc de Nego- ció a sectors amb millor projec- de confiança, que permeti als em-cis mig buit (amb l’Ajuntament ció) prenadors confiar que les admi-pagant-ne el manteniment) o un • Als estudiants, augmentar i di- nistracions no posaran obstacles,Parc Aeroespacial que no despe- versificar l’oferta de Formació a més d’establir mesures a nivellga. Davant d’una situació que ha Professional, en particular, re- estatal perquè el crèdit bancariportat 602.611 catalans a no tenir cuperar els estudis de mecàni- torni a arribar a les empreses.feina, i a Viladecans a tenir la ca, que el 2012 no s’oferiran entaxa d’atur més alta del Delta del la nostra zona. Carles Lozano La crisi estarà present en gran La lluita contra la crisi ha de part o en la totalitat dels propers servir per aprendre a gestionar quatre anys. Cal lluitar en tots els recursos amb més austeritat, els fronts, però sense deixar de amb criteris d’eficiència social, mirar la nostra gent: la gent que també des de la gestió munici- viu a Viladecans. Ara hi ha més pal. Exigeix tenir ambicions més gent que ho passa malament. Cal domèstiques que en el passat, reforçar els seus recolzaments, més arran de terra, netejar mi- els serveis comunitaris, alhora llor, il·luminar més amb menys, que promoure el voluntariat i la escoltar més, explicar més, amb participació per millorar la co- voluntat de fer pedagogia ciuta- hesió social. dana. Exigeix aprendre a estimu- Hi ha molta gent que busca fei- lar i aprofitar el talent personal na i no en troba. Cal reforçar la i col·lectiu de la gent de Vilade- formació i promoure l’ocupació, cans. Exigeix canviar el xip. estimulant sectors de futur com José Luis Atienza les energies renovables.Viladecans, punt de trobada - Núm. 42 - Març 2011 2
    • Des del Punt de Trobada sempre trials que no poden pagar els volen posar a proba la nostra costos fixos tot i tenir un nego- capacitat de síntesi. És difícil ci solvent... donar molts detalls en tan poc Com es materialitza això, de- espai, però des d’Esquerra hi veu preguntar-vos? Alguns ha una cosa que tenim clara, exemples: incrementar el su- per lluitar contra la crisi cal port a la nova emprenedoria buscar solucions, no titulars a potenciant els vivers d’empre- la premsa. És a dir, és inútil fer ses locals a preus raonables, grans infraestructures o projec- establir línies d’ajudes a co- tes faraònics que et fan sortir a merços que implementin nous la foto, si després resten buits serveis, facilitar l’ajornament i de contingut. el fraccionament del pagament Nosaltres tenim clar que l’eco- d’impostos, destinar espai al nomia d’aquest país està ba- mercat municipal perquè la sada en la petita i mitjana pagesia viladecanenca hi pu- empresa, i Viladecans no és gui vendre directament els cap excepció. Donant suport i seus productes... i una llarga sortida a aquestes empreses és llista que ja no tinc més espai com aconseguirem que la nos- per detallar. tra ciutat surti d’on és ara: taxa Nosaltres imaginem un Vila- d’atur d’un 16’5%, empreses decans millor. Et sumes per que es deslocalitzen, comer- fer-lo realitat? ços que tanquen, pagesia que pateix robatoris, tallers indus- Bàrbara LligadasViladecans, punt de trobada - Núm. 42 - Març 2011 3
    • Recordo...R ecordo els anys en què Barcelona va ser capital del grafit. Parlo de principis delsanys 2000 quan artistes urbansde diversos països feien escalaa la capital per deixar la sevaempremta als carrers de la ciutat,tal com passa ara amb Berlín.Ho recordo amb certa nostàlgia,deambular pel Raval i descobrircom la grisor de parets en desúso mal girbades es substituïa percreacions acolorides, autèntiquespeces de museu de vida efímeraexposades al carrer. Òbviamentno em refereixo a les tristamentfamoses signatures que embruten de lliure expressió, d’eclosió de la grafiters en formació. No és estranymurs, vidres, mobiliari urbà o Barcelona més oberta i atractiva, trobar-n’hi sovint amb els esprais apersianes de negocis sense cap capaç d’acceptar i posar en valor les mans. És una dinàmica que esmena de gust. Vull dir els grafits la feina de creadors alternatius, reprodueix a la resta de municipis delen tota regla, els precursors o voluntàriament fora del sistema més Baix Llobregat Sud, on l’anomenatcoetanis de l’enigmàtic Banksy, institucionalitzat. L’últim episodi “street art” té nombrosos seguidors.el grafiter anònim més buscat del el coneixíem fa poques setmanes, Són dues cares de la mateixamón i que causa furor arreu. quan l’Ajuntament va advertir que moneda: per un costat podemRecordo bé la llarga paret que hi multaria els negocis que enganxés trobar autèntiques peces de museuhavia just davant del Centre de in fraganti pintant grafits a les seves i propostes trencadores queCultura Contemporània de Barcelona, persianes, una fórmula que s’ha estès enriqueixen el paisatge urbà. Peral carrer Montalegre, quan encara últimament per donar un encant l’altre, els nostres carrers estanno s’havia aixecat la Facultat de afegit als establiments. arrebossats de pintades i guixadesGeografia i Història de la Universitat A Viladecans la cosa també té la seva sense solta ni volta que embrutende Barcelona i en el seu lloc només hi lectura interna. Els millors grafits els l’entorn i contribueixen a fer méshavia un ampli solar. A pocs metres del podem veure, tal com passa amb altres mediocre el nostre medi, de per si jaMACBA, els amos de l’esprai gaudien espais “alliberats”, al casal okupa prou desendreçat i pel qual passegemd’una àmplia superfície on expressar- Els Timbres ubicat a la carretera de o transitem cada dia.se i a fe de Déu que la sabien aprofitar Barcelona, molt a prop de la Plaça Al meu entendre, s’hauria de seri la feien servir. També aprofitaven de la Vila. És sorprenent la capacitat inflexible amb les guixades quealtres racons del mateix barri i del artística amb què s’han decorat les empastifen les parets, aplicant lesPoble Nou. Allà, la construcció del parets exteriors. Si no vaig errat, és ordenances de civisme i multant22@ i l’enderrocament de gran part obra d’un mateix autor que, talment els seus autors amb treballs per ade les antigues naus industrials van com els pintors de murals d’esglésies la col·lectivitat, per exemple ambconvertir l’espai en un privilegiat romàniques a l’Edat Mitjana, es dedica la neteja de murs i persianes. Però,camp d’assaig, ple de contrasts i a recórrer diferents centres socials alhora, caldria ser prou flexibleimatges impactants. okupats de l’àrea metropolitana i els i negociar amb els grafiters perEren temps de tolerància, una tònica il·lustra amb el mateix estil, molt establir unes zones pactades onque va durar fins l’entrada en vigor de realista i ben aconseguit. puguin expressar-se i compartir lesl’actual ordenança de civisme, fruit En paral·lel, els murs laterals que seves virtuts creatives. Un equilibrid’una intensa campanya mediàtica voregen l’autovia, les vies del tren que treu a escena, un cop més, lafocalitzada en els problemes de i la riera són un museu d’art urbà difícil dialèctica entre el bé comú i labrutícia a Ciutat Vella. Es va posar contemporani a l’aire lliure i, també, contracultura.punt i final així a una època breu, un camp de pràctiques per als Josep GinjaumeViladecans, punt de trobada - Núm. 42 - Març 2011 4
    • Tres grafits a Viladecans Detall d’una de les parets exteriors dels Timbres Un mur de la riera Un mussol a la riera Fotos: Eio RamonViladecans, punt de trobada - Núm. 42 - Març 2011 5
    • Jordi Bordas, una dolça victòriaJ ordi Bordas Santacreu, un noi de Viladecans, de 34 anys, ha guanyat, junt amb el seu equip, aquest mes degener a Lió la medalla d’or de lacopa del món de pastisseria. Hiva anar formant equip amb JosepMaria Rodríguez i Julien Álvarezrepresentant Espanya, que no ha-via aconseguit mai cap medallaen els vint anys de competició.Jordi Bordas té al barri de Sales,conjuntament amb el seu germàEnric, el Forn Santacreu.Ha estat un moment triomfal aLió però després de sis mesos detreballar en equip, robant hores ala son, amb l’ajuda d’amics, tirantamb l’esponsorització d’algunaempresa i la total indiferència deles administracions. No ha estatun triomf personal sinó el triomf de la nit per posar al forn el pa, donar de tant en tant un dolç ho-d’un equip de tres joves, però les magdalenes, les coques i els menatge. Com que ens van ense-això dels equips mai no ha inte- croissants. nyar que gairebé tots els plaersressat els mitjans de comunicació Ser flequer, exercir de flequer són pecat, el pastís no podia sersi no omplen estadis. La televi- amb horari de flequer, estableix una excepció. És l’enemic declaratsió i la premsa volien el titular dures limitacions a la vida social. de les dietes i del colesterol. Jordide millor pastisser del món i tres És un dels oficis after hours: quan Bordas sempre ha fet una interpre-pastissers semblaven massa gent, gairebé tothom dorm, tu treba- tació moderna de la pastisseria,una multitud. Com el tripartit. lles, i quan gairebé tothom està amb menys greix i menys sucreEn el cas del Jordi es demostra despert el badall et recorda que per alleujar-nos del sentiment deque res no està escrit, que des t’arriba l’hora de dormir. Fer pa culpa i fer que el pecat sigui mésd’un forn de barri es pot ser cam- requereix unes proporcions deter- venial que mortal.pió del món de pastisseria, i que minades i unes rutines amb poc El Jordi va intentar eixamplaraixò no és fàcil, però tampoc no espai per a la varietat i la sorpresa. l’univers del sabor dels pastissosés impossible. Aquesta copa és Els pastissos són, en canvi, barreja amb més èxit de crítica que deun homenatge a la cultura de la de sabors, de textures i de colors. públic. Els pastissos són menjarsil·lusió i a la cultura de l’esforç Tot i així la pastisseria és una ci- de diumenge, però els diumengesque quan s’ajunten poden ser ència exacta, no hi ha lloc per a desapareixien els braços de gita-imparables. Fins i tot a Vilade- la imprecisió aproximada de la no i les subtils combinacions quecans. I avui, quan l’èxit sembla cuina del pam amunt, pam avall, proposava el Jordi sovint mandre-ser propietat del guany fàcil, de un grapat per aquí, un polsim per javen al mostrador. I com que lala comptabilitat creativa de les allà i que bulli l’olla una estoneta. pastisseria és negoci més que artescoles de negocis i les consul- A la pastisseria, i a la fleca, tot es va decidir fer els pastissos noméstories, aquesta copa del món ve mesura amb precisió científica de per encàrrec. Potser aquest premipels camins avui poc freqüentats grams, graus, minuts i segons. farà pujar les vendes, o no, peròde l’ofici i de la tradició familiar. En un pam quadrat de pastís hi tastar els millors pastissos delL’obrador de la planta baixa de pot estar amagat un bon grapat de món avui passa per anar a Vilade-la casa familiar va ser el seu pati sensacions que es van descobrint cans. Al barri de Sales.de joc i on va adonar-se que no si anem sense pressa. Amb ells la José Luis Atienzal’espantava llevar-se a les tantes vista, l’olfacte i el gust es podenViladecans, punt de trobada - Núm. 42 - Març 2011 6
    • Cal Menut, Cal Ginestar, Cal SimonE n el número anterior del Punt de Trobada Joan Ba- rat reivindicava el nom de Cal Barratet com anom propi de la masia de la sevafamília, inadequadament substi-tuït pel nom oficial de “Can Ba-ratet”. Jo, ara, voldria explicar eltreball que hem fet el Grup TresTorres a propòsit de les masiesanomenades oficialment “CanSala – Can Menut”, Can Tor-rents”, “Can Ginestar” i “Can Si-món”, i que mostra que, excepteen el cas de Can Torrents, aquestsnoms oficials són també incorrec- Can Torrents, Cal Ginestar, i Cal ningú). Per una altra, es busca entes, i que cal recuperar els noms Simon o Can Simon. En canvi, si la història com es deien abans lesautèntics i vius d’aquestes masi- mirem els noms oficials, veiem masies, i es canvia el nom viu peles, que són els de Cal Menut, Cal que l’únic nom correcte és el de nom històric (i així, en comptesGinestar i Cal Simon. Can Torrents, mentre que en els de Cal Menut, es posa “Can SalaEl que vam fer el Grup va ser altres tres casos el nom oficial no – Can Menut”, o en comptes debuscar 30 persones de més de es correspon amb el nom viu i Cal Barratet es posa “Can Bara-60 anys, nascudes a Viladecans que la gent coneix. tet”, perquè històricament diueno que hi havien vingut de molt Això, sens dubte, és un error que ve de Barat). I per una altra,petites, i descriure’ls les quatre notable, i s’hauria de rectificar si un nom sembla que és d’ori-masies abans esmentades. No els com més aviat millor. Els criteris gen castellà, es tradueix (i així, endonàvem cap pista del nom de la que l’Institut d’Estudis Catalans comptes de Cal Simon, es posamasia, sinó que només els la des- (la nostra acadèmia de la llengua) “Can Simó”).crivíem, i després els preguntà- i la Generalitat de Catalunya Aquesta manera de fer, com hevem com l’anomenàven ells. Per donen a l’hora de fixar els noms dit, és un error, i destrueix elexemple, preguntàvem: “Com dels llocs són molt clars. I són nostre patrimoni, el que ens hanes diu la masia que es veu anant bàscament dos: el primer, que el transmès els nostres pares i elsper la carretera de Sant Climent, que compta és el nom viu que la nostres avis. Per això tant l’Insti-al peu de Sant Ramon, i que era gent coneix, i segons la manera tut d’Estudis Catalans com la Ge-famosa pels seus cirerers?”. I així com ara el pronuncia, ja que els neralitat de Catalunya volen quetambé amb les altres. noms serveixen per identificar els es mantinguin les formes vives iLes respostes van ser contundents: llocs, i poc servirà un nom si no és actuals dels noms, perquè l’im-de la primera masia, totes 30 el que la gent utilitza; i el segon, portant és la llengua viva que enspersones en van dir Cal Menut; que els noms s’han d’escriure ha arribat fins a nosaltres. Saberde la segona, 22 en van dir Can segons les normes ortogràfiques com es deia abans un nom, o d’onTorrents, 1 Cal Torrents, i 7 no del català (per exemple, Cal ve, o qualsevol altra qüestió quesabien quina masia era; de la Simon s’ha d’escriure sense es vulgui investigar, estarà molttercera, totes 30 en van dir Cal accent). bé que es faci i es publiqui. PeròGinestar; i de la quarta, 15 en Però en canvi, els criteris que els noms no s’han de canviar. Elsvan dir Cal Simon, 6 en van dir s’han seguit a Viladecans són uns noms que cal mantenir, i així hoCan Simon, 2 dubtaven entre Cal altres. Per una banda, s’ha deci- defensen tots els que hi entenen,Simon i Can Simon, i 7 no sabien dit que les cases de dins el poble són els que el poble ens ha trans-quina masia era. El resultat, es diran totes “Cal” i les de fora mès.doncs, era clar: els noms vius “Can” (i així, en comptes de dir Josep Lligadas Vendrellque ens han arribat a nosaltres Cal Ginestar, es posa “Can Gines-d’aquestes masies és Cal Menut, tar”, que és un nom que no diuViladecans, punt de trobada - Núm. 42 - Març 2011 7
    • 28-N, ja han passat els cent diesS i, ja han passat 100 dies des que va entrar aquest nou govern a la Generalitat i es comencen a veure elsefectes de l’acció de govern, i noprecisament podem dir que siguinbons per a la majoria dels catalans.Un cop arribats han començata posar les coses al seu lloc i lapolítica social encetada pel Governd’Entesa ja està sent desmuntadade manera inexorable. La CiU japonesos el tancament d’unad’Artur Mas ha començat els fàbrica que continuava traientretalls amb una finalitat clara, grans beneficis per portar-la adebilitar tot el que pugui l’estat França.de benestar, això vol dir la sanitat L’eliminació de la mesurapública, l’ensenyament públic, dels 80, amb la possibilitatetc. I per aconseguir-ho s’ha fet d’augmentar els efectes de laacompanyar per una sèrie de contaminació o els accidentspersones que representen l’esperit privatitzador, demostren una vegada més el caràcter d’aquestpersones que no s’amaguen i aposten per recuperar govern.el temps perdut i retornar els beneficis a aquells Però el més vergonyós és que aquest govern i el partitque representen. És per això, que per exemple que el sustenta intentin amagar el que realmenthan col·locat al capdavant de la Conselleria de era, és i serà el seu programa polític. Pot ser que hiSalut a Boi Ruiz, el que ha estat el president de la hagi hagut dèficit en el govern anterior, però aquestUnió Catalana d’Hospitals –la patronal del sector dèficit era per construir més escoles, més hospitals,sanitari concertat– des de l’any 2008. Serà per tenir més metges i més mestres. Ara, el dèficit aniràaquest vincle pel que demana que la gent es faci encaminat a omplir les butxaques d’aquells centresuna assegurança mèdica si vol tenir un accés a la concertats als quals subvencionaran sense capsanitat amb garanties. mirament i en detriment dels serveis públics.El tsunami liberalitzador només ha començat A Viladecans, tenim pendent l’ampliació de l’hos-però ja apunta a la sanitat, a l’ensenyament, a les pital. Ara manifestacions als diaris posen en dubteinfrastructures (més peatges) o a la seguretat, amb la construcció de més hospitals, inclòs el de Vila-l’advertència de que trauran mossos d’esquadra. decans. Es per això que s’ha impulsat una mocióTot apunta que aquesta liberalització anirà des del Ple Municipal per demanar que no s’aturiencaminada a fer que tingui una bona sanitat o un aquesta ampliació i sorprenentment CiU a Vilade-bon ensenyament aquell que se’l pugui pagar. cans ha votat a favor mostrant una clara contradic-Però aquí no acaba tot, i veiem el tracte del conseller ció amb el seu partit a nivell general.Mena als treballadors de Yamaha, facilitant als Miguel de la RubiaViladecans, punt de trobada - Núm. 42 - Març 2011 8
    • Em presento E m presento: sóc el Carles Lozano, i seré el candidat de Convergència i Unió a l’alcaldia de Viladecans, en les eleccions del proper mes de maig. Tinc 39 anys, sóc Llicenciat en Cièn- cies Econòmiques per la Universitat de Barcelona, milito a Convergència Democràtica des de 1996 i he estat President Local de CDC Viladecans de 2004 a 2011. Des de fa quatre anys sóc regidor de l’Ajuntament, i des del 2008 sóc el portaveu del Grup Municipal de CiU, així que he tingut ocasió de participar en molts dels debats que han tingut lloc en el Ple de l’Ajun- tament, on he intentat mantenir una línia crítica amb l’actual equip de go- vern PSC-ICV, denunciant l’excessiu endeutament, votant contra les pujades d’impostos o rebutjant decisions urba- nístiques que reflecteixen un model de ciutat ja superat. Simultàniament, els regidors convergents hem participat lleialment en la defensa de les institucions, hem donat suport a aquelles decisions que eren positives per a la ciutat o hem ofert col·laboració en els grans reptes de ciutat (l’últim exemple, en la reivindi- cació unànime de l’ampliació de l’Hospital). Em presento davant vostre com a candidat a alcalde d’un Viladecans en què no vaig néixer, però on vaig venir a viure el 1993; durant 18 anys he anat coneixent les persones i les entitats que donen vida a aquesta ciutat, i que en són la seva principal riquesa. Tots aquests anys he vist créixer la ciutat, amb alguns equipa- ments, però especialment amb molts habitatges, barris sencers, milers de per- sones fins a portar-la a un volum de població que desborda les infraestructures que té. Em presento com a alcalde perquè vull canviar aquesta evolució, vull procurar per una ciutat on millora la qualitat de vida, on la prioritat és tenir les esco- les, ambulatoris i serveis que necessita, i on es recupera l’orgull de ser membre d’una comunitat amb personalitat pròpia (cosa que es reflecteix des de tenir cura dels noms de carrers i masies fins a recuperar la festivitat de Sant Sebastià, tradicional Festa Major d’Hivern de Viladecans). Em presento, però no ho faig sol. Al meu costat hi ha un equip sorgit de la va- riada societat viladecanenca; moltes persones joves, i veterans reconeguts de la nostra ciutat; persones molt preparades per regir les diferents àrees (arquitectes, economistes, emprenedors) i també per obrir les portes de l’Ajuntament perquè sigui la casa de tots, on realment s’escolti la veu de la gent. En resum, em presento, davant vostre, per un repte històric: canviar la majoria que hi hagut durant 28 anys a l’Ajuntament de Viladecans. www.viladecans2011.cat twitter @carleslozano Carles LozanoViladecans, punt de trobada - Núm. 42 - Març 2011 9
    • Un nou partit a Viladecans: Cambio, Avance y Progreso E l passat dijous 17 de febrer, vam fer la presentació de “Cambio, Avance y Progreso”. Som un nou partit de caire municipal que es presenta per la ciutat de Viladecans. Al nostre partit tenim molt clares quines són les necessitats de la nostra ciutat. Tal i com vam deixar clar a la presentació. La claredat institucional és necessària, no és normal que el Consistori actuï d’esquena a la societat, i que els recursos públics s’utilitzin com si fossin recursos dels polítics. La seguretat és un altre tema molt important per al CAP, no pot ser que els nostres cossos de seguretat només serveixin per recaptar. La tercera edat ha de tenir l’oportunitat de vincular-se més amb la societat, de tenir espais propis com parcs d’exercici i altres eines. El medi ambient no ha de ser una eina de campanya electoral, ha de ser una realitat, i al CAP en som molt conscients. Tal com va dir el nostre President, l’Ernest Soriano, a la presentació, “s’ha de millorar la gestió municipal i oblidar ideologies”. Si voleu rebre més informacio sobre “Cambio, Avance y Progreso” la podeu trobar a www.cap.org.es Marc AmbiteViladecans, punt de trobada - Núm. 42 - Març 2011 10
    • Replantando Sant RamonE n los pocos días que han transcurrido del 2011, ya he podido escuchar, en varios contenidos de información, que el gobier- no, no atendiendo a su programa electo-ral, apuesta por la prolongación de la vida de lascentrales nucleares y va a desincentivar las ener-gías renovables. Por otro lado, aquí en Catalunya,CiU por motivos claramente electorales, vuelve aincrementar la velocidad máxima de circulación enla vías de entrada a Barcelona, cuando la medidade los 80 km/h ha sido valorada positivamente yaplaudida en distintos foros internacionales en lalucha a favor por el medio ambiente.Pues bien, hoy, junto a mi mujer y mi hijo, nos he-mos enfundado nuestro espíritu ecologista, y nos nuestras ganas por ayudar a mantener y cuidar elhemos dirigido a la montaña a replantar nuestro medio ambiente de Viladecans.enésimo árbol, e intentar de esta manera junto a un Por días como el de hoy, desearía que estas palabrascentenar de personas repoblar y replantar los árbo- den un pequeño empuje a quienes las lean, a que enles que la especulación, los incendios y el maltrato próximos años vengan a compartir estos domingos,del medio ambiente nos está despojando de la mon- así como que aporten y enseñen a las generacionestaña de Sant Ramon. Es por ello que aplaudimos el futuras de viladecanenses el gran honor de hacerbuen hacer de la formación política ICV-EUIA, que actos cívicos como el de apoyar la replantada popu-nos ha permitido, junto a un importante número lar de la montaña de Sant Ramon.de personas, pasar un domingo donde compartir Carlos de la Rubia El Mamut Això sembla. Si més no, a la rua de Carnestoltes, en vam veure tres de nous, grà- cies a les AMPES de Viladecans de la Montserra- tina, Martí i Pol i es reprodueix Sant Gabriel. Vés per on! amb facilitatViladecans, punt de trobada - Núm. 42 - Març 2011 11
    • 5 minuts 24 segonsT ot és qüestió de física.... encara que alguns quadrat de la velocitat). Un 55% menys de consum partits polítics ho qüestionin. Suposem per 5 minuts! Això, per molt que pesi a l’honorable un cotxe que surt de Viladecans a les 10 conseller d’Interior, senyor Puig, és objectiu, i sota el del matí. Vol fer 120 km per arribar al meu punt de vista una molt bona mesura d’estalviseu destí, una cargolada a Lleida per exemple. Si energètic, i de reducció dels gasos i partículescirculés a 120 km/h trigaria una hora exacta, i a contaminants dels tubs d’escapament... perquè ales 11 ja podríem començar a xuclar igaudir amb una bona cargolada.Si en comptes d’anar a 120 km/h elconductor reduís la velocitat a 110km/h trigaria exactament 5 minuts i24 segons més que anant a 120 km/h.És a dir, arribaria a les 11 hores, 5minuts i 24 segons.... No crec que per 5minuts i 24 segons ens quedéssim senseescuradents ni cargols...Què suposa aquesta reducció de 10km/h? Tal i com explico als meusalumnes d’enginyeria aeronàutica enel primer tema, la força de fregamentd’un cos en un fluid depèn de la velo-citat que porti. Si la velocitat d’aquestscossos és petita, la força de fregamentés proporcional a la velocitat. Si la ve-locitat és elevada, la força de fregamentés proporcional al quadrat de la velocitat. És a dir, més a més d’aquesta reducció en les emissions, esque incrementar el doble la velocitat suposa qua- redueix la resuspensió de les micro i nanopartículesdruplicar la força a aplicar per a vèncer el fregament dels frens dels cotxes i de la combustió que hi hai mantenir aquella velocitat. I això, per molt greu sobre l’asfalt, assolint una menor altura i que perque els sàpiga a alguns polítics de CiU i del PP, no tant sigui més costós que arribin a l’altura del nasés una decisió política... és física pura! Això vol dir de les persones i ser respirades, que arribin a la sangque circulant a 120 km/h hem de fer una força que a través dels bronquis i que afectin a diferents partsés un 15,9% superior a la que hem de fer si anem a de l’organisme.110 km/h, i per tant gastem com a mínim un 15.9%més de combustible, i augmentem les emissions de Les argumentacions expressades en aquest escrit sóngasos d’efecte hivernacle. la punta d’un seguit de demostracions i evidències científiques. No entenc i m’espanta la frivolitatParlem dels nostres 80 km/h a l’àrea metropolitana, de persones com el senyor Felip Puig, i de partitsque tanta polèmica han generat. Un dels trajectes com CiU o PP, discutint i justificant unes mesuresmés llargs dins l’antiga zona 80 km/h era de basades en arguments sòlids, com és la reducció deCastelldefels a Barcelona, en total uns 20 km. Un la velocitat per raons ambientals i energètiques. Iestudiant de 4rt d’ESO sap que anant a 120 km/h, tot per 5 minuts! Malament anem si per 5 minutsaquests 20 km es fan en un temps de 10 minuts som capaços de fomentar un 55% més de despesaexactes. Circulant a 80 km/h la mateixa distància energètica.es cobreix en 15 minuts. I què guanyem allargant 5minuts el trajecte i reduint la velocitat de 120 km/h PD: Els càlculs d’aquest article són propis. Restoa 80 km/h? Doncs primerament, una reducció en obert a tot/a aquell/a que ho desitgi a reproduirel consum de benzina, ja que la força que ha de fer els càlculs i a debatre’ls, sobretot als representantsel motor per a vèncer la força de fregament amb municipals de CiU i PP. Serà un autèntic plaerl’aire es redueix un 55% (recordem! La força de debatre física amb ells.fregament d’un cos en un fluid és proporcional al Jordi MazonViladecans, punt de trobada - Núm. 42 - Març 2011 12
    • Cinc anys de Pla de Llevant a OliveretesE l dia 7 de març del 2006, en un ple muni- cipal extraordinari, es va aprovar inicialmentel pla urbanístic d’un nou bar-ri de 2.344 habitatges a la zonaagricola-forestal de les Olive-retes, proposat per l’equip degovern de l’ajuntament de Vi-ladecans (PSC+ICV-EUiA).En aquells moments sembla-va que si no s’aprovava el pla,s’acabaria el món. Promesescom que es construirien la mei-tat dels pisos amb alguna formade protecció oficial, per facilitarl’accés a l’habitatge als ciuta-dans de Viladecans. Igualmentera imprescindible construir aOliveretes per poder fer-hi el del pla urbanístic –INCASOL–, en el futur amb una qualitat ac-tercer CAP, Centre d’Atenció s’ha convertit en una iniciativa ceptable, ens hauríem de pre-Primària, ja necessari amb la público-privada, formada per guntar si cal créixer en població,població actual, sense comp- una empresa de capital públic i arribar als 75.000 habitants eltar els habitants del nou barri. –VIMED– i dues de privades 2025, com han planificat els nos-O les amenaces que si no es –Construciones Apolo i Iler- tres governants. O el que ens calconstruïa a Oliveretes, el metro milk S.A.–. Aquestes empreses, és mantenir i millorar gradual-mai arribaria a Viladecans, o que a hores d’ara, enmig d’una crisi ment el que tenim, sense gransera la única manera d’ampliar el financera i estructural, encara projectes de creixement, barrisparc de la Torre Roja, i protegir la discuteixen com repartir-se un nous, hotels, zones d’oci, etc.muntanya de Sant Ramon... pastis urbanístic, perquè són in- Però què ens proposen? Doncs capaços d’aprovar el projecte de més del mateix, els nostres go-Tot plegat feia que els argu- parcel·lació, amb fam d’obtenir vernants no només segueixenments dels grups ecologistes màxims beneficis i augmentant apostant pels mateixos projec-i de defensa del territori fossin els pisos fins a 2.749, en un mer- tes, sinó que encara s’atreveixenconsiderats com a utopies d’uns cat carregat de pisos buits, nous a a proposar-ne més per continuarpocs que viuen en un món irre- la venta i a mig construir. Un fet destruint el territori –Can Tor-al. Fins i tot, va fer que l’equip que fa més que discutible tornar rents, Barça Parc, Parc del Delta–de govern, que encara segueix a apostar pel creixement que ens tot repetint els errors del passat...governant, anomenés el pla com ha portat a aquesta situació.un “ecobarri”, perquè preveien Ricard Cabaque compliria uns requisits per En definitiva, si els 63.000 habi-optar a unes subvencions euro- tants de Viladecans volem viurepees, per garantir la sostenibili-tat en noves construccions, quea hores d’ara ja han caducat. Fem memòria:Cinc anys després, encara no http://www.youtube.com/watch?v=HYuPqL0kYVA&feature=fvsrs’ha posat ni una sola pedra del http://www.youtube.com/watch?v=JIdX4EIY2jQprojecte, i la iniciativa pública http://salvemoliveretes.blogspot.comViladecans, punt de trobada - Núm. 42 - Març 2011 13
    • la mirada aguda secció a càrrec d’Eio Ramon Phoenicopterus roseus, Flamenc rosat Reserva Natural Remolar-Filipines. Viladecans 05/03/11Es tracta d’uns ocells molt esvelts, de 80 - 140 cm de llarg, amb llarguíssimes potes i coll. El bec ésmolt característic, i perfectament adaptat per a furgar en el fang. La mandíbula superior, menorque la inferior, és l’única mòbil. El bec té una pronunciada curvatura cap a baix i està dotat d’uneslaminetes internes per retenir les substàncies alimentàries al filtrar el llim. Els peus tenen quatre dits,els tres davanters units per una membrana i el posterior molt menut. Font:Viquipèdia.Viladecans, punt de trobada - Núm. 42 - Març 2011 14
    • Històries viladecanenques secció a càrrec d’Andreu Comellas Pepita Secall Lluís – Servei Social – Esbart Dansaire… (1)S embla ser que aquell d’excepcions i ho pogueren fer pel esperit transhumant –així matí. Així d’estrambòtiques eren es definia ella– s’assentarà les posibilitats del gènere femení definitivament a Costa d’accedir a l’ensenyament aRica; el més tranquil d’aquells mitjans dels anys cinquanta. Duespaïsos que tenen el Carib a noies en classes de quaranta-cincllevant i el Pacífic a ponent. nois… –Mira que bé!– A l’hora de La Secall exercí la seva primera cursar ensenyament superior, leshumanitat per les comarques dones tarragonines només podientarragonines i després de tenir- fer-ho per infermera o per mestrase-les amb la gent de Viladecans d’escola. Ella, no veia prou claraentre els anys 1960 i 1980, se les ni interessant cap de les duesva anar a fer amb la gent de les opcions. La tradició familiar li vaAmèriques. De tant en tant ens triar Magisteri i el seu amor filialve a veure, xafardeja què fem, la resignà a tres anys de suplicifa safareig amb qui troba i se’n a la Normal tarragonina ambtorna. De tant en tant també, professores que competien ambalgú de per aquí passa per allà, les dones de La casa de Bernardala va a veure i torna a casa amb el Alba. A disset d’anys, però, japropòsit de repetir per la bondat era mestra. Estudiar era bufar id’ella mateixa i la meravella de fer ampolles per a la noia.país. Tot just fets els divuit, de la màNo ens oblida i no és cosa de son pare es va plantificar ad’oblidar-la. Durant els vint anys Viladecans i ens la trobem fent Pepita Secallentre nosaltres, també deixà una classes al col·legi Àngela Roca- rambla, però aviat en tingué proubona petjada de la qual ara us en Nens, acabat d’estrenar, a una per manca de vocació. La Pepita,faig memòria. colla de quaranta-vuit taramba- de les bones noies recorda molt nes d’onze, dotze o tretze anys.Tot i haver nascut a Barcelona la Carme Arnau, la Neus Altés Era setembre de l’any 1960.l’any 1942, la Pepita Secall a dos i la Neus del doctor Ros. També D’aquell temps recorda afectuo-anys ja era al Catllar, poblet a té present el fet d’acompanyar sament com a bons estudiants,quinze kilòmetres de Tarragona habitualment a l’Àngela Roca en entre d’altres, l’Emili Berengueron el seu pare hi feia de mestre a José Ángel Gonzalez Sainz, fill i en Josep Vives. Dels trapelles, tél’escola unitària. Abans de fer-ne del veterinari, veí seu a l’edifici molt present en Jaume Puig, deldeu, diàriament anava tota soleta dels mestres del carrer Salvador que diu: “Eran tan divertides lesamb autobús de línia a l’Institut Baroné. En José Ángel fou pre- seves malifetes que se’m feia ab-de Tarragona a fer el batxillerat. mi Herralde de literatura l’any solutament impossible enfadar-L’Institut, de matí era per als nois 1995. S’exilià a Triestre per no me i esbroncar-lo. Una vegada,i de tarda per a les noies. –Ves haver d’anar a la presó, per raó se’m va amagar a la carboneraque bonic!– Per raons d’horari de la seva insubmissió a l’hora de la calefacció que hi havia aldels transports no hauria pogut de fer el Servei Militar. A la Uni- soterrani… Imagina’t com enestudiar, però ella i una altre versitat d’allà hi fa de professor va sortir… vaig tenir un atac denoia de Constantí, amb el mateix de literatura. riure”. S’hi va passar tres cursos,problema, van rebre la categoria al col·legi del capdamunt de laViladecans, punt de trobada - Núm. 42 - Març 2011 15
    • Paralel·lament a l’ensenyament,els vespres, la Pepita estudià Ad-ministració Pública a Barcelona.Gràcies a això, l’any 1963 entràa treballar a l’Ajuntament de Vi-ladecans en plaça d’Oficial Tèc-nic Administratiu d’Intervenció,deixant el Col·legi. En tantque, el senyor Arderiu, que eral’Interventor, només venia undia al mes perquè ho era tambéd’altres llocs i feia de catedràtica la Universitat, ella asumí aviatla responsabilitat dels comptes ipagaments municipals. A la feinaadministrativa de l’Ajuntament,hi haurem de sumar tanmateix,la de posar en marxa a peticióde l’alcalde Miernau, l’anomenat Una imatge del Servei Social“Servei Social” que Viladecansno tenia i que l’entrada en la nova social i costums (urbanitat, corte- de les essències del franquismemodernitat exigia. Haver fet el sia, etiqueta, protocol, matrimo- provinent del catolicisme mésServei Social era condició “sine ni, família, parament de la llar i ranci. En el canvi radical d’unqua non” per les dones poder te- parament de taules…). Encara Viladecans rural i agrícola a unnir el permís de conduir, poder que per més d’un o una sigui altre d’industrial i urbà, el Serveitenir passaport, poder treballar difícil de creure, en un dels ma- Social de la Pepita Secall, malgratde funcionària, i tenir altres drets nuals de la Pepita hi havia aquell el seu obligat i inevitable contin-exclusius dels homes. Era obli- compendi de perles cavernícoles, gut tendent a perpetuar el modelgatori fer-lo abans dels 35 anys i que ella no va donar mai, i que a social preexistent, fou per a mol-les noies-dones viladecanenques començaments dels anys seixan- tes dones el porticó obert d’una partir dels 18 anys, fins llavors, ta ja feien esclafir a riure a moltes finestral barrat. Alhora va sers’havien de buscar la vida allà on dones, però que com a doctrina l’instrument per accedir a unafos per tenir-lo fet. establerta de manera obligatòria modernitat molt més gratificant. no va acabar de ser ensorrada Aquesta i cap altra fou la raó finalAixò del Servei Social consistia fins l’any 1968: d’aquella jove impulsora de vint-en un curs d’unes quantes ho-res diàries, els capvespres de sis “Minimiza cualquier ruido… i-un anyets. Bo i començar de pri-mesos. Amb professorat divers Salúdale con una càlida sonrisa mer en sentit estricte, el pas delperò de manera força pràctica i (cuando llegue a casa) y demuéstrale temps aliat amb el desajust entrede posta d’experiències en comú, tu deseo por complacerle. Escúchale, contingut i realitat social relaxàs’aprenia a fer treballs manuals i déjale hablar primero; recuerda que l’acompliment preceptiu de lescostura (cosir, tallar, folrar, bro- sus temas de conversación son más materies d’estudi, fins a l’extremdar, fer puntes…) i cadascuna importantes que los tuyos”. que moltes dones varen acabarde les noies acabava fent-se el “Si tu marido te sugiere la unión, tenint el corresponent certificatque s’anomenava “la canastilla” entonces accede humildemente, sense gairebé anar a classe i, fins i(roba per al casori i roba per als teniendo siempre en cuenta que su tot, força “canastillas” de les de finadons) que s’exposava a la fi del satisfacción es más importante que de curs, sospitosa o curiosamentcurs. També hi havia classes teòri- la de una mujer. Cuando alcance el es “repetien” el curs següent.ques. El doctor Creixell les feia momento culminante, un pequeño Però l’esperit de la noia delde puericultura (embaràs, part, gemido por tu parte es suficiente senyor Secall, transhumant comalletament, bolquers, penellons, para indicar cualquier goce que deia, en el seu anar cercant lesgalteres…), el senyor rector Mn. hayas podido experimentar”. millors pastures d’acord amb elRamon de religió i moral catòli- Aquell viure absolutament su- temps que li tocava viure, no enca (oracions, rosari, puresa, cas- bordinat a l’home-marit i que tingué prou amb el relatat finstedat, pecat, penitència, infern, constitueix, sens dubte, un dels ara. En parlarem el mes que ve.purgatori…), i la Pepita Secall les substrats del que avui en diem Andreu Comellascorresponents a comportament “violència de gènere”, era unaViladecans, punt de trobada - Núm. 42 - Març 2011 16
    • conèixer càrrec del Grup Tres Torres secció a viladecans Dues dones de Viladecans: Na Godaia i Democràcia BergaA ra que acabem de ce- lebrar el 8 de març, el Dia Internacional de la Dona, bo seràdedicar aquesta secció a parlarde dues dones de Viladecans, nogens conegudes, però que resul-ten significatives i interessants.No per cap gesta gloriosa quevagin fer, sinó perquè no vanseguir els camins habituals queen el seu moment es donava persuposat que havien de seguir lesdones. L’una és molt antiga, deprincipis del segle XIV; l’altra,més propera, de principis del se-gle XX. Aquí hi havia l’antiga capella de Sant Joan, de la qual era donata Na Godaia Na GodaiaNa Godaia, anomenada Na Go- Les donates o deodates eren do- da a determinats serveis. Potserdaia de Sant Boi perquè devia ser nes que vivien habitualment en vivia a la capella mateix.originària de la nostra població comunitat, sense fer vots com les El cas és que sabem de la sevaveïna, vivia a Viladecans i era monges, però amb una organit- existència perquè hi va haver un“donata” o “deodata” de la ca- zació més o menys estructurada. bisbe, Ponç de Gualba, que erapella de Sant Joan que hi havia a Acostumaven a ser dones d’una un home molt preocupat perquèl’actual Plaça de la Vila, just da- certa bona posició social, que de- en el seu bisbat tothom actuésvant de l’Ajuntament, en el quei- sitjaven dur una vida més austera correctament, i es dedicava a re-xal que fa l’edifici que abans era i religiosa, o bé que que preferien córrer totes les parròquies del ter-de Cal Coix i on darrerament hi una opció així abans que haver- ritori preguntant i investigant leshavia la Caixa Laietana. se de casar amb qui decidissin els coses que no anaven com calia. I seus pares; també podien ser do- el dissabte 3 d’agost de 1303 vaD’ella en tenim notícies gràcies a nes de posició social més baixa, visitar la parròquia de Sant Cli-l’esment que en fa Josep Camp- però que aconseguien ser rebu- ment, on rep la denúncia que allàmany en el seu llibre Història del des en una comunitat, o accep- hi ha cinc homes que viuen ambculte a la Mare de Déu de Bruguers, tades per fer un servei en alguna dones sense estar casats, i n’hi hapublicat l’any 2009 pel Centre església. un altre que és adúlter. I a més,d’Estudis de Gavà i l’Associaciód’Amics del Museu de Gava. I les A Viladecans hi havia una comu- afegeix la relació, “item dixeruntnotícies vénen del llibre de Josep nitat estructurada de deodates a quod na Godaya de Sto. BaudilioM. Martí Bonet Las visitas pasto- l’ermita de la Mare de Déu de Sa- donata Sancti Iohannis de Vilade-rales y los “comunes” el primer año les, però es veu que, a la capella canibus utitur coniurationisbus”.del pontificado del obispo de Barcelo- de Sant Joan, també n’hi havia, Que traduït significa: “També lina Ponç de Gualba (1303), publicat almenys una. Pel que sembla, no van dir que Na Godaia de Santper l’Arxiu Diocesà de Barcelona formava part de cap comunitat, Boi, donata de Sant Joan de Vi-el 1983. sinó que devia estar allà dedica- ladecans, utilitza conjurs”. Des-Viladecans, punt de trobada - Núm. 42 - Març 2011 17
    • prés, l’endemà, quan va a visitarSant Boi, els santboians també liparlen de Na Godaia, i li diuenque “fa conjurs als homes i alsanimals malalts”. També parlend’una Elisenda Godaila i una Eli-senda Grodaila, que deuen ser lamateixa Na Godaia, i diuen que“conjura els ulls i les glàndules”i també afegeixen, en un text quealmenys el qui signa aquestes rat-lles no aconsegueix interpretar,que “animalis exartey lata comgladio mange blanc”. El bisbe lacastiga a estar-se un diumenge ala porta de l’església, sense capa, La placeta Molins, on va néixer Democràcia Bergamentre se celebra la missa.No sabem res més de Na Goda- cada de l’herència Modolell, hi amb els cognoms Campamà iia, ni tenim ni idea de com li de- podreu trobar històries inespera- Berga. De fet, Maria Berga i Plà-via anar la vida. Devia anar fent des i sorprenents del Viladecans cid Campamà no estaven casats.els seus conjurs, més o menys de fa cent anys que, certament, Es van acabar casant, però forçad’amagat, perquè devia ser prou no era un pacífic i avorrit poble anys més tard.espavilada per tirar endavant. En pagès, sinó una població en la La nena, a partir d’aleshores, vatot cas, aquí ens queda el seu re- qual hi passaven moltes coses. ser coneguda com Engràcia Cam-cord. D’on li vénen, a aquesta noia, uns pamà Berga. En cap moment, noms tan poc comuns? Doncs de però, no va canviar-se ni el nom Democràcia la campanya que els lliurepensa- dors republicans viladecanencs ni els cognoms al registre civil. I resseguint la història de la fa- Berga van dur a terme a principis del mília, Jaume Lligadas ha pogutSis-cents anys després de Na segle passat per promoure els ca- esbrinar que Engràcia/Democrà-Godaia, el 10 de febrer de 1907, saments i els enterraments civils, cia es va casar i que acabada launa dona de 37 anys, Maria Ber- i per instaurar també una ceri- guerra va haver-se d’exiliar. Peròga, nascuda a Castelldefels però mònia que s’anomenava “bateig aquesta història ja no l’explica alque viu a Viladecans, a la placeta civil” i que era una mena de pre- llibre perquè queda molt fora delMolins, té una filla. La nena serà sentació pública de l’infant aca- tema.inscrita al registre civil de Vilade- bat de néixer. Els lliurepensadors Resulta curiós que aquesta donacans com a filla de pare descone- republicans, a més, subvenciona- pogués transitar tota la vida ambgut, i el qui la inscriurà serà un ven les despeses de totes aques- un doble nom, i amb uns parestal Miquel Bernal. I la peculiaritat tes cerimònies i l’àpat posterior. que es podien presentar com aés que la nena serà inscrita amb El primer bateig civil que es va casats sense estar-ho. Per sort perels noms de Democràcia, Lliber- fer a Viladecans va ser el de De- a ella, eren èpoques en què eratat i República, i amb el cognom mocràcia Berga. molt menys fàcil tenir-nos a totsde la mare. Es dirà, doncs, Demo- El cas, però, és que, al cap d’un controlats.cràcia Berga. temps, Maria Berga devia consi- I en tot cas, fa un cert goig saberLes notícies sobre Democràcia derar que més valia regularitzar que en el nostre registre civil hiBerga també ens vénen d’un lli- aquesta situació aleshores tan figura una dona amb el nom debre, aquest encara no publicat, anòmala, i es va presentar a la ca- Democràcia Berga, i que ningúque es dirà Viladecans 1915. L’he- tedral de Barcelona amb un home no ha volgut canviar mai aquestrència de Magdalena Modolell, es- anomenat Plàcid Campamà, amb nom.crit per Jaume Lligadas Vendrell i qui va dir que estava casada, per batejar la criatura. A la catedral la Josep Lligadas Vendrelleditat pel Grup Tres Torres, que ésprevist que es presenti a principis van batejar amb el nom d’Engrà-del proper mes de juny. En ell, i cia (que més o menys sona comresseguint la història tan compli- Democràcia), i la van inscriureViladecans, punt de trobada - Núm. 42 - Març 2011 18