• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
PdT 39 desembre 2010
 

PdT 39 desembre 2010

on

  • 576 views

Publicació independent d'informació i opinió

Publicació independent d'informació i opinió

Statistics

Views

Total Views
576
Views on SlideShare
568
Embed Views
8

Actions

Likes
0
Downloads
2
Comments
0

2 Embeds 8

http://pdtviladecans.blogspot.com 7
http://mosquiticamell.blogspot.com 1

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    PdT 39 desembre 2010 PdT 39 desembre 2010 Document Transcript

    • http://puntviladecans.blogspot.com puntviladecans@telefonica.netPunt de trobada Viladecans 39 Any 4 15 de desembre de 2010 Publicació independent d’informació i opinió Bones festes! Aquests dies de Nadal, Cap d’Any, Reis… tenen molts sentits diversos, i cadascú els vivim de molt variades maneres. I això és el millor d’aquestes dates, que són festa col·lectiva. O sigui que, des d’aquesta revista, us desitgem que les passeu molt i molt bé. També us desitgem que escolteu la crida que les festes fan ressonar cada any convidant a la solidaritat. Ho fan també de moltes maneres, més superficials o més profundes, amb bones motivacions i amb motivacions més inconsistents. Però la fan ressonar. I com que estem en temps de crisi, i hi ha molta gent que s’ho passa malament, bo serà que sapiguem mirar en- fora i respondre-hi. I si, a més, aquesta resposta no queda tancada en uns dies concrets, i fa pensar què és el que podem fer al llarg de tot l’any perquè no hi hagi gent que no pugui viure amb la dignitat que tot ésser humà mereix, doncs molt millor: la solidaritat nadalenca serà aleshores molt més autèntica. I encara podríem fer un pas més: no pensar només en la solidaritat directa i més immediata, sinó pensar també en com podem fer perquè aquest món deixi de ser un món dividit entre els qui tenen i els qui no tenen, entre els qui dominen i els qui han d’aguantar-se. Almenys, si més no, el que segur que podem fer és ser-ne més conscients i fer que els qui tenim a prop també en siguin més conscients. I una tercera cosa us desitgem. I és que entre tots sapiguem fer front a aquest ambient fals que ens diu que aquests dies toca estar obligatòriament content, i que qui no ho està és un desgra- ciat. I que ens diu que és ineludible comprar molt i molt. I que ens diu que hem d’anar de bòlit fent festa i més festa. És a dir, que reivindiquem poder viure la vida assumint que les coses són a vegades fàcils i a vegades difícils, que hi ha alegries però també hi ha dolors i tristeses, i que el fet que aquests dies siguin plens de llums al carrer no ens obliga a res. Simplement, si de cas, ens convida a viure tan bé com puguem i sapiguem, i a mirar de trobar, sense pretensions de meravelles, el goig propi juntament amb el dels altres. Bones festes! Sumari Equip de redacció 2 Una ocasió desaprofitada / Altruisme indolor. Mer- Anna Besora M. Carmen Castellano cè Solé Maria Comas 3 Èxit de la III Trobada d’Estudiosos i Centres d’Es- Josep Ginjaume tudis d’Eramprunyà. Josep Campmany. Josep Lligadas Miguel de la Rubia 4 Botes negres per caminar. José Luis Atienza Mercè Solé 5 Com aparcar la bicicleta amb més seguretat i evi- tar possibles robatoris. Marta Pombo La distribució d’aquest butlletí es fa per correu electrònic. Si no desit- 6 Viladecans, el repte de la participació. Josep Lliga- geu rebre’l només cal que ens ho comuniqueu. I si voleu que li envi- das em a un amic o amiga vostres, feu- 7 La mirada aguda: Escarabat Morrut de les Palme- nos arribar la seva adreça. Gràcies. res. Eio Ramon Si voleu enviar articles per publicar, tingueu en compte que han d’anar 8 Les nostres entitats: El cor Som i Serem. Josep signats i no sobrepassar les 40 ratlles Sánchez o les 600 paraules. Els hauríem de tenir abans del dia 8 de cada mes. 9 Històries viladecanenques: Adéu, Doctor Miralles. Andreu Comellas El nostre correu electrònic: 12 Conèixer Viladecans: El vell altar de l’ermita de puntviladecans@telefonica.net Sales (3ª i última part). Jaume Lligadas El nostre bloc: http://puntviladecans.blogspot.com
    • 1. Una ocasió desaprofitadaL ’altre dia el cor jove de l’Orfeó Català va Ja sé que sembla exagerat, però per mi seria una bona cantar a la parròquia de Sant Joan de Vilade- política cultural, semblant a la que es fa al Liceu amb cans. Era un concert patrocinat per una caixa les òperes que es van presentant, oferir un aprofun- d’estalvis i promogut per un parell d’entitats diment en allò que tenim al davant. I a poder ser sen-de la ciutat. El programa em va semblar molt ben triat se gaire etiquetes de “culte” pel mig, que espanten la(el Rèquiem de Fauré i les cançons del Bestiari de Pere gent. Perquè ja és trist que la cultura creï un rebuig,Quart amb música de Manuel Oltra) i la interpretació pel prejudici de l’avorriment, quan els clàssics justa-va ser excel·lent. Llàstima que hi havia mitja entrada, ment solen ser-ho per la seva capacitat de connectarque diuen, tot i ser gratuït. I és que, a part de la falta amb les qüestions bàsiques de la vida i, per tant, sónde costum de molta gent d’anar a concerts, se’n va fer ben universals. De vegades costa posar-s’hi, o hi hamolt poca difusió. una dificultat de llenguatge i de comunicació.Cada cop tinc més la sensació que no acabem d’apro- Crec que la divulgació cultural –sense descafeinar–fitar els recursos culturals que tenim a l’abast. Un seria una tasca interessant a fer des d’una regidoriaconcert així és per no deixar-ne ni les engrunes: fer- de cultura, per exemple. I tampoc no caldrien tres milne difusió amb temps, explicar-ne bé el contingut als tècnics: podria crear-se una xarxa de voluntaris ente-assistents, treballar-lo prèviament allà on es pugui sos en les diferents àrees, i el format podria ser en un(la bibliote- cafè o en un espai agradable i infor-ca, les aules mal. Una cosa semblant al que es fa ende música, els clubs de lectura. No sé.les associ- És que tenim moltíssima informacióacions cul- i moltíssims aparells, per veure vide-turals, les os, per escoltar música i fins i tot percorals de la llegir, però ens falta la motivació deciutat...). fons. 2. Altruisme indolorU n club no pot ser so- nostres petites o grans frivolitats. lidari perdent diners. Hem passat del sacrifici perpetu Ho afirma una editori- que es propugnava fa trenta anys al del Periódico justifi- al més pur “perquè tu t’ho merei-cant la decisió del Barça de posar xes”. Però com que una miquetapublicitat a la seva samarreta al de vernís solidari sempre queda bécostat de la de l’Unicef. A mi, que i la imatge és important, ens des-estic afectada des de fa temps per prenem d’allò que sobra.una mena de futbolfòbia, no deixa És el cas de quan a Europa es des-de sorprendre’m (o no) un titular tinen als pobres no pas les mesures es reprodueixin i que simultània-d’aquesta mena. polítiques que els fan falta sinó els ment intenta paliar-ne els efectes.Ja fa temps que vaig sentir a par- excedents alimentaris (tant si els Fa protagonista a qui no té veu i eslar de “l’altruisme indolor”. Ho van bé com si no), o de quan de- fa seva, com si fossis “un de sol”,comentava el sociòleg basc i actual terminats països fan grans declara- la història de l’altre (la solidaritatmembre del Senat, Imanol Zubero. cions de principis en favor de no obrera n’és un bon exemple). I sí,És la solidaritat que promovem a sé quins oprimits i després venen normalment, en aquesta història,l’Occident capitalista: la que ens armes als opressors... El negoci és se solen perdre diners.fa sentir bé, la que es basa més en el negoci... I la solidaritat és una Però els clubs de futbol, que es mo-la nostra satisfacció que no pas en altra cosa. uen en xifres multimillonàries i enla necessitat de qui s’ha de benefi- Però jo continuo pensant que la so- una atenció excessiva al meu parerciar d’aquest altruisme. Perquè el lidaritat de debò no contempla si per part dels mitjans de comunica-més important és que no canviï res hi guanyes o perds en funció dels ció, vés per on, no poden ser soli-d’allò que ens permet viure com teus interessos econòmics o d’imat- daris perquè “hi perden diners”.vivim: ni l’estat del nostre compte ge, sinó que intenta anar a les cau- Ai, pobrets.corrent, ni el nostre temps, ni les ses dels problemes per evitar que Mercè SoléViladecans, punt de trobada - Núm. 39 - Desembre 2010 2
    • Èxit de la III Trobada d’Estudiosos i Centres d’Estudis d’EramprunyàE l passat 27 de novembre va tenir lloc a Can Xic, organitzada pel Grup Tres Torres de Vilade-cans, la III Trobada d’Estudiososi Centres d’Estudis d’Erampru-nyà, que tractava la temàtica dela recerca en cultura popular.Aquestes trobades van néixerfa tres anys per compartir lesrecerques i les preocupacionsdels grups que treballen pel mi-llor coneixement i preservaciódel patrimoni històric i culturala les localitats de l’antiga Baro-nia d’Eramprunyà. La trobadad’aquest any ha estat un èxitd’assistència i participació.S’hi van presentar set ponències,entre les que destacà la presenta-da pel musicòleg i especialista enballs tradicionals Pompili Mas-sa, convidat per l’organització, impostura de l’origen proposat pel A la tarda va tenir lloc una ani-titulada La Tornaboda vista per un regionalisme conservador, per Josep mada taula rodona amb par-forà, sobre aquesta tradició car- Campmany, del Centre d’Estudis ticipació de José Luís Atienza,navalesca dels municipis baix- de Gavà; i Dels Consells Populars del Centre d’Estudis Comarcalsllobregatins. Altres ponències de Cultura Catalana al Mamut de del Baix Llobregat, Azaharapresentades foren L’Arxiu Galán. Viladecans, per Josep Mumany, Abadías, de l’Esbart DansarireLes imatges de Sant Climent de del Grup Tres Torres. Brugués del Centre Cultural deLlobregat en els anys 30, per Jau- En aquesta última ponència, pre- Gavà, Francesc Sànchez, del Cen-me Vendrell, del grup + de 1000. sentada pel grup de Viladecans, tre d’Estudis Beguetans i Jordi Vi-Històries de Sant Climent de Llo- es va fer un repàs històric de la cente, animador cultural i llibre-bregat; A Sant Boi també hi passava tasca feta pels Consells Populars ter de Viladecans. En el transcursel Camí de Sant Jaume, per Xavier de Cultura Catalana, organisme de la taula rodona es va abordarSànchez, de Sant Boi; i Vint-i-cinc informal que va recrear les prin- la necessitat d’actualitzar el pa-anys amb la castelldefelenca «Her- cipals festes populars locals en el trimoni cultural immaterial sentmandad del Cristo de la Paz», per moment del tomb democràtic de molt respectuosos amb l’herènciaJavier Clemente, del Grup de Re- finals del segle passat, i a partir rebuda i alhora intentant adaptarcerques Històriques «el Torreó», dels quals es crearen entitats com les manifestacions festives anti-de Castelldefels. També es va l’actual grup de diables, o la re- gues a les formes de vida actuals.projectar el documental Begues: cuperació de la ballada de la Tor- En acabat, hi va haver una exhibi-Llegendes, festes, tradicions i altres naboda. La ponència també va ció de balls i danses tradicionalsencants, de Francesc Sànchez, del presentar la feina feta el darrer i modernitzades a càrrec de l’Es-Centre d’Estudis Beguetans, i es any amb la creació i presentació bart Dansaire Brugués del Centrevan realitzar dues ponències més, del Mamut de Viladecans, i les si- Cultural de Gavà i del Ball de Gi-una sobre La Tornaboda de Gavà nergies que ha despertat. tanes de Castelldefels.i Viladecans, història i tradició. La Josep Campmany GuillotViladecans, punt de trobada - Núm. 39 - Desembre 2010 3
    • Estampes del segle XX/ 9 Botes negres per caminarE ls Black Boots van ser el primer grup pop de Viladecans. Cinc joves entre els divuit i els vintanys es van posar a cantar can-çons dels Beatles i els RollingStones. La seva irrupció en unViladecans que s’havia rejovenitsobtadament amb el pacte ambl’àngel dubtós del creixementdemogràfic i el diable evident delcreixement urbanístic incontrolatva donar un protagonisme inè-dit als teenagers, anglicisme quedefinia l’edat entre dues fronte-res: l’erupció de l’acne i els vint rats sinistre total. Tot i així no era anglesa de televisió El Santo, pro-anys. Entre els Quince años tiene estrany veure escolars amb botes tagonitzada per un jove Rogermi amor del Dúo Dinámico del amb les punteres desenganxades Moore. L’alineació del grup en1960 i el Satisfaction dels Stones de la sola com una boca oberta. el seu millor moment era de cincde 1965, el nostre poble va passar Llavors es deia que aquella saba- components. El cantant Sebastiàde 7.508 a 13.765 habitants. Cinc ta tenia gana. Oriol, Kuki, el guitarra, Joan Pu-anys més tard, quan Woodstock Els Black Boots van començar gès, el baix, Jaume Puig, l’orgue,certificava amb música, pluja, quan alguna adolescència afor- Jaume Cabistany, l’organillo i elfang i amor el cant de cigne hip- tunada de Viladecans ja s’havia bateria, Vicenç Domènech, Titín.pie, aquí ja fregàvem els 25.000. agenciat els seus espais exclu- Tocaven tal com es vivia, d’oïdes.Els Black Boots, les botes negres, sius de llibertat física i musical L’únic que sabia música i portavavan començar a caminar poc en les festes particulars en ga- el cabell curt era el Jaume Cabis-temps després que Nancy Sinatra ratges i magatzems, cedits per tany, que havia estudiat piano ifes famoses les seves amb la can- pares davant la insistent pressió semblava un professor univer-çó Aquestes botes són per caminar. filial. Aquests locals de balls im- sitari entre alumnes que feienLes botes altes eren un comple- provisats de diumenge per la campana. Tocaven versions dement femení entre eròtic i reivin- tarda s’autoanomenaven clubs. cançons pop, rock i rhythm anddicatiu, negra metàfora de que Les festes invariablement tenien blues. Escoltaven una i una altrales dones començaven a trepitjar tocadiscos amb música anglesa, vegada les cançons per aclarir sifort, mentre que en els homes el cubates de coca-cola amb gine- aquella nota de guitarra era unseu simbolisme era menor, però bra, que els nois volien servir a do o un re, i sintonitzaven unaen qualsevol cas indicador de la les noies passats de ginebra, poca ràdio pirata, ràdio Luxemburg,millora de la renda per càpita. A llum i l’inevitable Mis manos en per descobrir noves cançonsprincipis dels seixanta la bota ma- tu cintura del belga Adamo per abans que ningú. Cantaven an-joritària era la xiruca i les sabates posar a l’hora dels lents. glès també d’oïdes, malgrat ha-de la pleballa eren del cuir barat, En un d’aquests clubs, en la re- ver-se matriculat algú a la Berlitzrígid i rocós de Can Segarra. Les botiga de la tenda d’ous de la School per aprendre poc més quesabates eren encara un apartat família Domènech, davant de la paraigües era umbrella. Però elimportant de la despesa domès- plaça de les Palmeres, al carrer de seu anglès era el nostre anglès itica, i la seva vida era allargada Jaume Abril, van néixer els Black les seves cançons les cançons deals sabaters amb la respiració Boots. El club es deia Los Santos, la nostra vida. (Continuarà)assistida de tenyits, talons, soles i estava decorat amb dibuixos del José Luis Atienzai mitges soles fins que eren decla- ninot de la llavors popular sèrieViladecans, punt de trobada - Núm. 39 - Desembre 2010 4
    • Com aparcar la bicicleta amb més seguretat i evitar possibles robatorisEls ajuntaments de cada muni-cipi fa temps que han instal·lataparcaments-bici en diferentspunts: casals, centres cívics, mer-cats, biblioteques, escoles i altresllocs públics, Animeu-vos a fer-los servir! Amb bicicleta guanyeutemps i estalvieu diners! A mésés un exercici saludable que usajuda a mantenir-vos en formaencara que sigui pedalant a poc apoc en pla de passeig.Per a prevenir possibles robatorisus donem els següents consells:1. Lligueu sempre la vostra bicicleta, encara que noméssigui un moment. Utilitzeu cade-nats resistents de tipus “U“. Nodubteu a invertir-hi diners, tot ique són més cars. Una bici correctament aparcada2. Al carrer, feu servir els apar- caments de barra horitzon-tal. Lligueu-hi el quadre de la bi- compra, a la policia a l’hora de fer la denúncia, i així poder recu- ta de manera encara més segura i durant tota la nit. D’aquesta ma-cicleta. Si la roda de davant és de perar-la. nera, molta més gent s’animariatanca ràpida, l’hauríeu de lligar Per a finalitzar aquest article, a fer servir més aquest vehicle aigual que el seient. O bé posar-hi només volem destacar que, si la diari. Els desplaçaments en bi-tanques fixes. implantació dels aparcaments- cicleta són actualment una gran3. En cas de robatori, cal guar- bici tipus gàbia, el Bicibox, arriba alternativa amb la gran crisi eco- dar la factura de la compra ser una realitat en alguns llocs, nòmica que patim.de la bici. Aconsellem fer una foto aquests serveixin realment a la Marta Pombo Sallésdel vehicle per poder presentar- ciutadania per a resoldre el pro- www.bicibaix.orgla, juntament amb la factura de blema de com guardar la bicicle- http://bicibaix.blogspot.com/ Vols ajudar alguns nens i nenes a fer els deures? Càritas està preparant un nou projecte per fer REFORÇ ESCOLAR a Viladecans. Es tracta de donar un cop de mà a l’hora de fer els deures a molts nens i nenes que tenen dificultats a escola. Es farà amb l’assessorament de professionals de l’ensenyament i dels Serveis Socials. Però fan falta voluntaris. Per què no hi col·labores? Truca a Càritas: 93.630.11.66.Viladecans, punt de trobada - Núm. 39 - Desembre 2010 5
    • Viladecans, el repte de la participacióA ra que ja hem tancat la carpeta de les eleccions al Parlament de Catalunya, toca obrir-ne una de nova, la de les elec- cions municipals. I m’agradaria parlar-ne, ara i potser en algun altre número d’aquestarevista. No, certament, per fer cap mena de campa-nya, perquè és molt clar que les eleccions munici-pals a Viladecans les guanyarà el PSC, amb majoriaabsoluta o sense, i continuarà, per tant, governant.Sinó per comentar alguns reptes que em semblenespecialment importants de cara al futur de la ciu-tat. I el primer, crec, és el de la participació.Fa unes quantes setmanes, en la sessió conclusivadel treball de les comissions del Mil·lenari, a l’an-tiga sala de plens de la Torre del Baró, vaig quedarmolt parat de la intervenció de l’alcalde Carles Ruiz vint sembla que no hi acabi de creure realment. Queper la manera amb què va lloar tots aquells que ha- no sigui capaç de veure que hi ha molta gent capaçvien dedicat gratuïtament part del seu temps a do- d’aportar idees, i que té ganes de fer-ho, i que nonar idees de cara a les celebracions de l’any vinent. vol res a canvi: simplement, vol que la seva apor-Com si això, a Viladecans, fos una cosa extraordinà- tació serveixi per al bé col·lectiu. No perquè neces-ria, excepcional. sàriament allò que pensa i diu s’hagi de fer. Sinó,I en sentir aquella intervenció, vaig entendre una simplement, que es pugui expressar i valorar.mica més una altra cosa que fa un parell d’anys Un exemple. No pot ser que, quan un grup més otambé em va sorprendre molt. En una reunió en menys crític vol fer una pregunta o vol plantejar unquè preparàvem l’homenatge a un viladecanenc tema en el Ple Municipal, es busquin tots els mit-il·lustre, a l’hora de programar unes determinades jans i argúcies legals per evitar-ho. Quan algú volactuacions musicals de grups també viladecanencs intervenir en el Ple, sigui pel tema que sigui, s’hau-que estaven disposats a sumar-se a l’homenatge, a ria d’acceptar sempre. Poques ganes té la gent d’in-la majoria li semblava evident que aquelles actua- teressar-se per la gestió dels interessos col·lectius, icions havien de rebre algun tipus de compensació a sobre, quan algú en té, el govern municipal, supo-econòmica. Com si fos estranyíssim que una gent so que per por de ser qüestionat, mira d’evitar-hopogués oferir el seu art gratuïtament, fins i tot en un de totes totes. Però per què aquesta por? Si deixarcas com aquell, en què tots compartíem la gratitud parlar els discrepants, i saber dialogar-hi, és signea l’homenatjat. Finalment, vam negociar que amb de fortalesa!una placa de record ja seria suficient... Això és només un símptoma. L’important és l’ac-Jo, tant el dia de la Torre del Baró com dos anys titud de fons. Sí, ja sé que a Viladecans tenim noabans en aquella reunió de l’homenatge, pensava, sé quants consells diversos, amb ciutadans i ciuta-per exemple, en el Centre Cultural Sant Joan i el seu danes que representen entitats i altres d’elegits pervaixell insígnia, l’Agrupació Cultural Mossèn Cin- sorteig. Però l’actitud de fons del govern munici-to, i pensava en els agrupaments escoltes i el esplais, pal, deixeu-m’ho dir, crec que no va per on hauriai pensava en la més recent Coordinadora d’Entitats d’anar. Hi ha gent que pot i vol dir coses, i no té capdel Mamut... Gent i gent que dedica hores i hores, facilitat per fer-ho. I no sembla que els regidors delgratuïtament, a activitats que donen vida a la ciutat. govern (els del govern real, que són poquets i perI com aquestes, tantes altres entitats que no conec tant tenen moltíssima feina, cosa que ho dificultatan de prop. tot molt) tinguin gaires ganes de promoure que elsJo crec que l’Ajuntament que surti de les eleccions qui poden i volen dir coses tinguin manera de dir-ha de reflexionar seriosament sobre el tipus de par- les. A mi m’agradaria que això canviés...ticipació que vol a la ciutat. Ara, l’Ajuntament, so- Josep Lligadas VendrellViladecans, punt de trobada - Núm. 39 - Desembre 2010 6
    • la mirada aguda secció a càrrec d’Eio Ramon Escarabat morrut de les palmeres Viladecans 4-12-2010. El morrut de les palmeres (Rhynchophorus ferrugineus Olivier) és un insecte de l’ordre dels coleòpters que produeix danys impor- tants a les palmeres. L’insecte, d’entre 2 cm i 5 cm, de color vermellós, i amb una mena de bec allargat, pot provocar la mort de diferents espècies de palmeres. El morrut de les palmeres és originari de la Polinèsia i va arribar a la península el 1995. Font:Gencat.Viladecans, punt de trobada - Núm. 39 - Desembre 2010 7
    • les nostres entitatsE El cor Som i Serem l Cor “Som i Serem” és un cor d’homes, que fou fundat l’any 1997 per un grup de excantaires dediferents formacions corals, totsamb el ferm desig de tornar a fer“un coro com els d’abans”. Està re-gistrat a l’Ajuntament i a la Gene-ralitat, adherit a la Federació deCors de Clavé i des de el seu inicité la seu al Casal d’Associacions.Les condicions que al principi ensvàrem proposar i aprovar en eldecurs d’aquests catorze anys leshem pogut anar assolint quasi to-tes menys una:• assagem tots els dilluns feiners de l’any, menys els mesos de ju- liol i agost• tenim un grup instrumental for- mat per un acordió i dues gui- El fruit de tots aquests concerts i tar a que vinguin qualsevol di- tarres activitats són els intercanvis co- lluns de les 9 a 2/4 de 10 de la nit, rals que mantenim amb totes les ara al Centre Cultural Sant Joan,• cantem les tradicionals Carame- agrupacions que hem anat convi- segur que hi trobareu vells amics lles el diumenge següent de la dant o que elles ens han convidat o coneguts per fer petar la xerra- Pasqua Florida a nosaltres. Aquesta activitat és da, us quedeu a escoltar l’assaig i• organitzem i participem en els molt enriquidora ja que ens per- sense cap compromís us decidiu. concerts locals junt amb altres met conèixer altres corals amb Apa! Animeu-vos, us esperem. societats corals: “Concert Festa diferents estils de cantar i establir Actualment el Cor està format Major d’Hivern” “Concert de uns llaços d’amistat amb elles i els per trenta nou components, dels Primavera” i “Concert Santa seus cantaires. quals trenta-cinc som cantaires, Cecília” . Fóra molt llarg explicitar aquí tots més els tres del grup instrumen-La proposta que encara ens man- els concerts i activitats que durant tal: el Constanci Barberà, el Tonica assolir és la d’anar incorporant tots aquests anys hem anat fent, Caimary i el Cipri Duque, i el nos-saba nova, cantaires joves, per així perquè la veritat en són molts i tre director en Francesc Ollé.poder garantir la continuïtat del moltes, ben segur que pel cap baix Amb la tècnica i el valuós ajut delCor. De moment no ens podem portem una mitjana de vuit actua- grup instrumental, el gran mes-queixar, les noves incorporacions cions anuals. tratge i paciència del director iles hem fet amb “prejubilats i ju- Col·laborem molt activament en també, com no, amb les ganes quebilats”. tots els actes que el Departament hi posem els cantaires han fet pos-Cada any abans de cloure la tem- de Cultura de l’Ajuntament or- sible que, tots plegats, puguemporada, a la segona quinzena de ganitza. També ho fem en molts gaudir cantant una mica de tot:maig o la primera de juny, acos- d’altres que les nostres entitats lo- “amb gran entusiasme i pel plaer detumem a fer la “Sortida Cultural cals organitzen, sempre que hem cantar”.Familiar” en la qual visitem dife- pogut han comptat amb la nostrarents poblacions de les comarques participació. Igualment partici- Josep Sánchez Ferrercatalanes. Enguany l’hem fet a la pem en aquells que la FederacióCatalunya Nord, a Pontellà, un de Cors de Clavé, la Delegació Podeu estar al corrent de qui som i depoble del Rosselló francès. La ma- Territorial o les Agrupacions Co- les nostres activitats entrant al nostrejoria de les vegades hem aprofitat rals fan i en els quals tenen a bé web i ens podeu consultar el que usles sortides per establir lligams convidar-nos. convingui per e-mail o bé per telèfon:amb la coral local i fer-hi tots ple- Aprofitem l’avinentesa per a con- www.somiserem.entitatsviladecans.gats un concert. org – somiserem@elcoro.net – Tel. vidar a tots els qui els agradi can- 93.658.28.20Viladecans, punt de trobada - Núm. 39 - Desembre 2010 8
    • Històries viladecanenques secció a càrrec d’Andreu Comellas Adéu, Doctor MirallesU na lleugera inflexió viant la titulació acadèmica. Així, No és en Reig el qüestionat de la línia feia que el l’Enric Reig Casanova donà nom en aquest relat. El vilipendiat carrer Doctor Reig de al carrer “Arquebis- b e d’aquesta història és en Miralles. Viladecans, canviés Reig” a De la mateixa manera que en Reigde nom a l’alçada de Canonge no va parar de trepar fins arribarDoctor Auguet i es di- al capdamunt del poder eclesiàs-gués carrer Doctor Mi- tic amb molt bon crèdit, passantralles. El noms venien també per Barcelona, la carrerade l’any 1929 quan en- d’en Miralles va anar justament acara no eren gaire més l’inrevés, reculant amb descrèditque una simple insinua- cap avall.ció urbanística. Una cosa En Josep Miralles Sbert erasemblant succeïa al carrer mallorquí de Palma. DoctorDos de Maig que en la seva en Teologia, en Filosofia i enpart alta s’anomenava San- Dret Canònic. Abans de ser-hotiago Rusiñol. Quan la línia Va l è n c i a de Barcelona entre els anys 1926 ide construcció de cases va per on hi va passar 1930, havia estat bisbe de Lleida.ser un tot continu es posà de com a tal, al carrer “Primado Al cardenal Vidal i Barraquer demanifest la necessitat de canviar- Reig” a Toledo per la mateixa raó Tarragona no li va agradar genslos per evitar confusions. Aquest i al carrer “Cardenal Reig” a Bar- aquest nomenament pel tarannàcanvi es féu realitat l’any 1979 en celona, perquè li varen posar el personal. Enfrontat amb el capi-el Ple de juny de l’Ajuntament. seu nom a un carrer de Collblanc tà general de Catalunya pel ca-En Santiago Rusiñol i el Doctor després de mort i d’haver estat, talà com a llengua de l’Església,Miralles varen desaparèixer del entre 1927 i 1929, “Cardenal Pri- per aquesta i altres raons, ennomenclàtor amb el mandat de mado de España”. Miralles acabà essent revocat derestituir-los l’honor, passats uns Al nomenclàtor de Viladecans, en la seva Seu i enviat de tornadaanys. D’aquesta manera els car- Reig sempre ha estat “doctor” a a casa, a Mallorca, amb el títolrers Doctor Reig i Dos de Maig seques. Tot i rebre’n l’honor l’any d’arquebisbe “ad personam”.abastaren tot el tram que va del 1929, només era bisbe de Barce- Que és el mateix que dir: “en-carrer Jaume Abril a l’avinguda lona quan en el 1917 ens va fer el lairar-lo de dret per enfonsar-lode la Roureda, menyspreant els favor d’obligar a renunciar a Mn. de fet, amb una patadeta al cul”.petits corbaments. Andreu Samaranch, traslladant- Només així es pot interpretar elDes de no fa gaire temps en San- lo de Viladecans a Barcelona; de pas de bisbe de Barcelona a bisbetiago Rusiñol torna a donar nom rector nostre a “beneficiat” de de Palma, estroncant-li la carrera.a un carrer, un de nou a prop l’església de Santa Ana. Aquest Ben al contrari, el seu predecesorde l’Hospital. No pas el Doctor senyor rector fou el que no volia, Doctor Reig morí de “CardenalMiralles, que continua sense i, a de cap de les maneres, que la casa Primado” a Toledo.parer meu, millor que continuï Modolell fos per a l’Ajuntament Us esteu preguntant: i ¿per què,sempre així. i pledejà per mantenir la pro- coi, no se li hauria de restituirEls doctors Reig i Miralles no ho pietat totalment administrada l’honor de pujar a les cantonadeseren en medecina, com a més per l’Esglèsia. En Reig ens el va d’un carrer de Viladecans, comd’un li podria semblar. Ho eren treure del davant, fent de passa- tenia abans, perquè fins ara noen teologia i varen ser bisbes de da un canvi de marmesor. En Mi- s’evidencia cap raó especial?Barcelona. El tractament de “doc- ralles era el bisbe en el moment Heus aquí la raó: el bisbe Mi-tors” sovintejava entre els bisbes que mig es desfeia l’embolic cle- ralles va beneir (és a dir: “…que només eren bisbes. Quan rical de l’herència Modolell l’any en el nom del Pare, del Fill, i deaquests assolien un rang superior, 1929 i algún mèrit hi deuria tenir. l’Esperit Sant”) els avions italiansel rang acabava impossant-se ob- Ja ens ho diran els historiadors.Viladecans, punt de trobada - Núm. 39 - Desembre 2010 9
    • de fer-nos fer l’estruç. Llegiu-vos Però, ¿quina era la miranda d’en donçs, si us sembla poc, qualse- Bernanos per poder fer aquest vol dels llibres d’història sobre testimoniatge? La millor sens la guerra d’en Solé i Sabaté o dubte: des del 1934 fins al 1937 millor, pel que fa a Viladecans visqué a casa del Marquès de Za- pregunteu-li al senyor Dolz que yas, cap de la Falange de Mallor- ho té explicat en un llibre seu, o ca! A requeriment de l’arquebisbe a la meva mare, l’Antonia Doña- de Westminster, el bisbe Miralles te, que ho ha fet en un altre, o als hagué de donar explicacions per de cal Magí que us podran ben escrit. Tot i reconeixent fets, refu- bé dir qui eren la Carme Clavé i tà com a exageracions moltes de l’Enric Ginabreda. les acusacions de l’escriptor fran- I si, com sant Tomàs, algú neces- cès, però també afirmà que el 6 de sita endinsar els dits a les nafres setembre de 1936, efectivament, de Sa Excel·lència el senyor bis- beneí amb el cerimonial perti- be de Mallorca, li convé llegir nent els avions arribats d’Itàlia a Els grans cementiris sota la lluna l’aeroport de Son Sant Joan. d’en Georges Bernanos i de pas D’aquest llibre, Els grans cementi-Saboya-81, tot remullant-los amb s’enterarà d’unes quantes cosetes ris sota la lluna, la filòsofa Hannahel salpasser. Els mateixos avions més. Aquest escriptor francés, de Arend digué que era “el pamfletde Mussolini, que el 16 de març dretes dretes, monàrquic i catòlic més important mai escrit contra eli el 4 de juliol de l’any 1938 va- de solemnitat, autor de llibres feixisme”. Prohibit durant el fran-ren tenir la gran satisfacció de cèlebres com Diàleg de carmelites quisme, no s’edità en català finsvenir a bombardejar la nostra o Diari d’un rector de poble, des- l’any 1981.vila deixant 27 morts. Onze de prés d’haver exultat a favor del A fi d’evitar que als viladeca-Viladecans i setze de Gavà. “alzamiento” militar, esglaiat pel nencs el seu record se’ns escoliAlgú em dirà: “Home… venien a que veia succeir dia a dia durant per l’aigüera, caldria preguntar-bombardejar la Roca, que s’havia els primers mesos de la guerra a se: ¿no té cap més bagatge a favorconvertit en industria de guerra Mallorca, acabà revoltant-se con- en Miralles que el de deixar quefent beines”. De segur que sí. tra el propi espaordiment escri- els benintencionats maçons con-Però vomitant a tort i a dret o vint aquest llibre de denúncia i tinuessin ocupant l’Ajuntamentsense filar prim, set dels morts rebuig. de Viladecans? Doncs en té, sí,eren infants de menys de tretze El bisbe Miralles en surt molt es- en té. De persona com en Mira-anys. Déu eren dones, una d’elles caldat del testimoniatge que en lles defensant la llengua catalanala mestra Rosa Caylà de dinou Bernanos dóna. Hi diu per exem- i escampant-ne l’ús, en trobareuanys. I, no és que tinguessin mala ple: “Durant mesos, a Mallorca, els poques, malgrat no escriure maipunteria i cínicament els morts els escamots d’assassins, transportats res en català. Les topades, sensepoguessim qualificar de “danys ràpidament de poble en poble en afluixar, amb els capitans gene-col·laterals”, no, perquè a Grano- camions requisats a aquest efecte, rals de Catalunya foren de cam-llers, per exemple, amb una esto- van matar fredament, a la vista de pionat. Els militars li exigien queneta de mercat de dijous aquests tothom, milers d’individus conside- el clero sermonegés i catequitzésavions en trinxaren dos-cents rats suspectes, però contra els quals només en castellà per acabarvint-i-quatre. Passant comptes el tribunal militar mateix hauria ha- recloent la llengua a l’exclusiuuna mica més a l’engròs: només gut de renunciar a invocar el menor àmbit de la llar. En Miralles elsper causa de pluja de confits ce- pretext legal. Monsenyor el bisbe de engegà sempre a dida. Aquestslestials, a Catalunya, els traspas- Palma estava informat d’aquest fet, enfrontaments i els que, per malsats dels bombardejos foren set com tothom. No per això va deixar geni, també tingué amb el catala-mil quatre-cents. de mostrar-se, cada vegada que va nisme politic, l’aïllaren de tal ma-No invento res. Tot és prou do- poder, al costat dels botxins, alguns nera que constituïren suficientscumentat. Podeu començar per dels quals ostentaven notòriament raons perquè la Santa Seu li re-l’opuscle Els bombardejos a Vi- en les seves mans la breu agonia d’un mogués el tron episcopal. Cal es-ladecans de l’any 1938 de Xavier centenar d’homes.” mentar també el gran suport queCalderé, amb l’ajut de Manuel donà a mossèn Alcover, aquell al- I… ens beneí els avions Saboya-Luengo i editat per l’Ajuntament. tre mallorquí també geniüt, pare 81 que uns mesos després ens ti-“Home, és que és molt sectari”, del gran diccionari de la llengua raven confits…s’hi tornarà algú altre, amb afanyViladecans, punt de trobada - Núm. 39 - Desembre 2010 10
    • catalana-valenciana-balear, delqual Miralles fou auspiciador.Tornant als bombardejos, no hiha constància de que beneís cap“Isidru”. Nom amb què eren co-neguts els tres o quatre hidroa-vions Heinkel-59 de la base dePollença, amagadeta darrera elcap Formentor. Els “Isidru” te-nien per costum operar més omenys en solitari contra les cos-tes de llevant de la península. AViladecans li tocà rebre la sevavisita el capvespre de l’11 de se-tembre del 38. A part de voler-nos fer pupa, tenia ganes dedeixar Catalunya sense el pa decada dia atacant la fàbrica delsLlevats. La base era dirigida per més erudit de Mallorca en molt I sense resposta, em deia: millorl’hermanísimo Ramón Franco, de temps, però també el més be- que no en tingui cap de carrer aaquell heroi del “Plus Ultra”, neit i carent de mà esquerra. Viladecans. Haver beneït els Sa-dandy-guaperes, diputat d’ERC Llegint Els grans cementiris sota la boya ja és prou raó. Em sembladel 31, francmaçó i aventurer, que lluna d’en Bernanos, darrera les que a l’Ajuntament no li cal ni limorí el 28 d’octubre estimbant-se ironies i sarcasmes de l’escriptor caldrà restituir-li l’honor desprésal mar carregat de bombes a prop em sobrevenia la pregunta de d’haver-lo despenjat de les can-de la costa de Mallorca. ¿quina podria ser la prèdica de tonades per raons urbanístiques.Els “Isidru” no, però sí que ens la caritat, per part del pastor Mi- D’altra banda, encara hi ha a quibeneí els Saboya-81. ralles, ensumant tan poca miseri- li retrunyen les explosions a lesSon molts els testimonis (Pons, còrdia, compassió, perdó i justícia oïdes.Maura, Batllori, Massot…) que envers el que era el seu ramat? Adéu doctor Miralles.diuen que en Miralles era l’home Andreu Comellas Coordinadora d’entitats “el Mamut de Viladecans” Vols ser de la colla del Mamut? mamutviladecans@gmail.com http://elmamutdeviladecans.blogspot.com el Mamut vol companyia. el Mamut et necessita. Per acompanyar-lo a les cercaviles... Per donar més vida a les nostres Festes Majors... Per “mamullar”, quan calgui.... I per tot allò que se’ns acudeixi... Si tens entre 12 i 100 anys, i vols formar part de la Colla del Mamut, posa’t en contacte amb nosaltres: elmamutdeviladecans@gmail.com. A Can Xic, hi trobaràs també fitxes d’inscripcióViladecans, punt de trobada - Núm. 39 - Desembre 2010 11
    • conèixer càrrec del Grup Tres Torres secció a viladecans El vell altar de l’ermita de Sales (3ª i última part)D esprés de la manifes- el senyor rector que tació i apedregament n’hi donen del altar, de la rectoria de la no valen la exaspera- tarda del 27 de gener ció que a tot un poblede 1905, mossèn Andreu Sama- produeix aquet danyranch explica que també van ser causat als sentimentsapedregats el mestre i els fidels religiosos” y que aixíque l’endemà van anar a missa. mateix ho diguerenUns dies després, concretament al governador.el dijous dia 2 de febrer, el diari Podem assegurar elsLa Veu de Catalunya en la seva senyors Monmanyedició del matí va publicar el se- y Pedrol que l’infor-güent article: mació donada per nosaltres en el solt a que’s refereixen, Lo de Viladecans era reflexe exacte de L’ermita de Sales en una foto de 1916El tinent d’alcalde de aquell Ajunta- la conversació tinguda Milà, Josep Domènech, Jaumement Don Joseph Monmany, y el se- sobre aquest assumpto entre’l gover- Pujol i el secretari Marià Pedrol.cretari Don Marián Pedrol, ens pre- nador y els periodistas que diaria- A l’acta d’aquesta sessió, el regi-gan en atentas cartas que hem rebut, ment el visitan. dor Milà de l’oposició republica-que rectifiquém un concepte contin- Lo que hi ha és que com el senyor na proposa un vot de censura agut en el solt que nosaltres publica- González Rothwos procura sempre l’alcalde per negar haver signatrem referent a un esvalot ocorregut atenuar y endolsir las cosas pera la sol·licitud de venda de l’altar,ab motiu de la venda de un altar a que’ls ánims no se enconin si’ls di- també es fa referència a l’articlen’aquell poble. aris ho posan massa en cru,(…) de La Veu de Catalunya. Diu així:Nosaltres deyam, perque axís ho ha- y d’aixó se’n ressent devegadas la “El Sr. Milá dictó al Sr. Secretariovíam sentit al mateix senyor Gon- exactitut de la referencia periodisti- un escrito que decia lo siguiente:zález Rothwos, que’ls esmentats ca com, segons se veu, ha succeit en Formulan los infrascritos Concejalessenyors vingueren cridats pel gover- aquesta ocasió. la siguiente proposición. Proponennador pera que li ampliessin el fet ab Y respecte a la situació del assumpto un voto de censura al Sr. Alcaldetots los datos que, naturalment, un els nostres comunicants ens confir- presidente de este Ayuntamiento portelegrama no podia contenir; els se- man que la actitut de protesta del la conducta observada tanto con elnyors Monmany y Pedrol afirman poble és tan unánim que fins tothom Ayuntamiento como para con todo elque ja en l’aludit telegrama anun- s’ha retret aquet darrer diumenge vecindario con motivo de la venta delciava l’Alcaldia al governador que d’anar a la Missa major”. altar de la capilla de Salas, fundanvenían a donarli detalls. el voto de censura por haber firmadoAfirman categóricament els nostres el Alcalde sin previo acuerdo de la El Ple Municipal també va trac- Corporación una suplica para que secomunicants, que vingueren en só de tar el tema. El dia 24 de febrer autorizara la venta del indicado al-la més enérgica protesta y en nom de es va celebrar sessió ordinària tar y haber negado este hecho siendotot el poble irritat contra la conducta amb l’assistència de l’alcalde asi que resultó cierto. Protestan losdel senyor rector que “encaixonava Firmo Cònsul i dels regidors Jo- infrascritos del escrito que en fec-l’altar pera vendressel y ferne quar- sep Monmany, Miquel Vilà, Fèlix ha dos del actual publicó La Veu detos”; perque “cent duros, que diu Cònsul, Miquel Bernal, Miquel Catalunya en el cual por el TenienteViladecans, punt de trobada - Núm. 39 - Desembre 2010 12
    • de Alcalde José Monmany y Secre- extensió a Samaranch, que va du- tario D. Mariano Pedrol formulan rar un any segons el propi mos- enérgica protesta en nombre de todo sèn i tres o quatre mesos segons el pueblo por la venta del calendado manifesta la part contrària. Així altar, la que formularon sin ser man- és com aquests darrers ho expli- datarios de todo el pueblo, piden que quen a la solicitud de remoció de conste en acta y se apruebe el voto de 1916: “Pero es más aun; viendo los censura propuestos. fieles de Viladecans en el acto reali- Inmediatamente de concluido el dic- zado por su pastor, la total ausencia tado del Sr. Milá el Secretario que de aquellos atributos morales indis- suscribe pidió a la presidencia su ve- pensables para ejercer con dignidad nia para dar explicaciones por lo que y confianza el augusto ministerio al escrito publicado en la Veu se refi- parroquial, apartándose de la Iglesia ere y concedida empezó el infrascrito del pueblo y para el cumplimiento por preguntar al Sr. Milá si havia de sus deberes dirigiéndose más de leido el escrito á que se hace referen- tres o cuatro meses a la Parroquia cia y contestándole negativamente, de Gava en busca del pasto espiritu- se le dijo que el escrito publicado no al, y recoger los sanos consejos que era el que se havia enviado y al efecto por desgracia no podían recibir de su dió lectura de la carta enviada en la pastor”. que el Secretario y el Sr. Monmany A més a més del boicot, també hablaban en nombre propio y no en es va organitzar una recollida Aprofitant que hem dedicat aquests tres articles a un tema relacionat el del pueblo como se supone por el de signatures amb l’objectiu de amb la Mare de Déu de Sales, repro- Sr. Milá y que estaba dispuesto á demanar el trasllat del rector de duïm aquí una imatge d’una altra firmarlo nuevamente una y mil ve- Viladecans. Els contraris al mos- Mare de Déu que porta aquest ma- ces que fuesen. Lo mismo dice el Sr. sèn, diuen que en van recollir teix nom de Sales: és al País Valen- cià, a Sueca concretament, d’on és Monmany haciendo notar la contra- tres-centes, quantitat no gens patrona. diccion en que incurre el Sr. Milá al menyspreable tenint en compte censurar la venta del altar y á los que que Viladecans aleshores tenia se oponen a la misma. En vista de poc més de mil habitants. que es manifestava absolutament esta contradiccion se queda el asunto És prou evident que una part im- fidel al mossèn i de la qual ell va en este estado. Se levantó la sesion de portant de la població era contrà- rebre, sempre, suport i recolza- que certifico”. ria a Samaranch i desitjosa de que ment de forma incondicional. Tot aquest enrenou va culminar marxés del poble, però cal desta- amb un boicot a les misses i per car que hi havia una altra part Jaume Lligadas Vendrell Bones Festes! Bon Nadal, Bon Solstici d’hivernFoto: Eio Ramon Us desitgem un nou any 2011 ple de coratge, esperança i alegria Viladecans, punt de trobada - Núm. 39 - Desembre 2010 13