• Like

Loading…

Flash Player 9 (or above) is needed to view presentations.
We have detected that you do not have it on your computer. To install it, go here.

PdT 38 novembre 2010

  • 700 views
Uploaded on

Publicació independent d'informació i opinió

Publicació independent d'informació i opinió

More in: Travel , Technology
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
700
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1

Actions

Shares
Downloads
5
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. http://puntviladecans.blogspot.com puntviladecans@telefonica.net Punt de trobada Viladecans 38 Any 4 15 de novembre de 2010 Publicació independent d’informació i opinió La Nit de Santa Llúcia a Viladecans Tal com s’explica més àmpliament a les pàgines interiors d’aquesta revista, aquest any la Nit de Santa Llúcia se celebrarà el divendres 17 de desembre, i es farà a Viladecans, a l’Àtrium. La Nit de Santa Llúcia és la Festa anual de les Lletres Catalanes, i aquesta serà ja la seva sei- xantena edició. En ella es fan públics un conjunt de premis literaris, que van de la novel·la i la poesia a altres de menys ressò com la literatura infantil, la comunicació o la pedagogia. És tot un honor i tot un repte, que aquesta Festa arribi a Viladecans. Són ja moltes les ciu- tats catalanes que l’han acollit al llarg d’aquests anys, des que va començar a celebrar-se de manera quasi clandestina en temps de la dictadura, fins al moment present, en què, malgrat l’ofensiva en contra que estan promovent determinats sectors polítics i socials, la llengua i la cultura del nostre país estan en disposició de continuar creixent i assolint bones fites de presència pública, de fortalesa social, de capacitat per ser un sòlid instrument de comunica- ció entre tots. Per això, el fet que sigui Viladecans qui l’aculli ens ha d’omplir de satisfacció, perquè ens dóna un nou protagonisme en la vida cultural del nostre país, i ens ha de ser un estímul per avançar tant com sigui possible en el repte de fer que la llengua catalana pugui arribar plenament a tots els nostres conciutadans i conciutadanes. A Viladecans, sens dubte, hi ha ja un ampli ventall d’iniciatives que volen reforçar la pre- sència, l’ús i la valoració social de la llengua, tant entre els veïns i veïnes més recents, com entre els que ho són des de fa ja anys, com entre els que són viladecanencs de tota la vida. A tots, sense excepcions, ens cal una empenta per conèixer i per utilitzar més i millor aquesta llengua que és de tots, i per fruir de la cultura que tan àmpliament ha produït i continua produint. Aquesta Festa és una bona ocasió per refermar la voluntat de posar-hi, tots, totes les ganes. Sumari 2 Xíndries, escarxofes, esbergínies i ofals. Josep Lligadas Equip de redacció 3 El futur de l’Hospital de Viladecans. Mª Lluïsa Capdevila Anna Besora 4 L’ús diari de la bicicleta al Baix Llobregat. Marta Pombo M. Carmen Castellano 5 L’Àtrium, epicentre de la cultura catalana. Josep Ginjaume Maria Comas Josep Ginjaume 6 Sobre el Barça Park. David Massana Josep Lligadas 7 El que no ens varen contar del govern tripartit. Dani Gutiérrez Miguel de la Rubia 8 Construint Europa. Xavier Ramírez Mercè Solé 9 Movimiento solidario. Rosa Mercader La distribució d’aquest butlletí es fa 10 L’olor de les tardes d’estiu. José Luis Atienza per correu electrònic. Si no desit- geu rebre’l només cal que ens ho 11 Garantia de Progrés. Joan Pidelaserra E comuniqueu. I si voleu que li envi- 12 Artur Mas i Viladecans. Carles Lozano el spe em a un amic o amiga vostres, feu- ec cia nos arribar la seva adreça. Gràcies. 13 Per què votaré el que votaré. José Luis Atienza ci l on Si voleu enviar articles per publicar, 14 Gràcies per la vostra valentia! Bàrbara Lligadas s tingueu en compte que han d’anar 15 La mirada aguda: Libèl·lula. Eio Ramon signats i no sobrepassar les 40 ratlles o les 600 paraules. Els hauríem de 16 Les nostres entitats: La Penya Blaugrana. Julià Bonich tenir abans del dia 8 de cada mes. 17 Històries viladecanenques: Passejada pel nomenclàtor. An- dreu Comellas El nostre correu electrònic: puntviladecans@telefonica.net 20 Conèixer Viladecans: El vell altar de l’ermita de Sales (2ª El nostre bloc: part). Jaume Lligadas http://puntviladecans.blogspot.com
  • 2. Xíndries, escarxofes, esbergínies i ofals D ’aquestes quatre paraules del títol, tan Però, posats a dir, també tenen altres orígens, les presents en la nostra tradició pagesa, el nostres paraules pageses. Per exemple, d’Amèrica diccionari normatiu només accepta les ens van venir els tomàquets i les patates, i el nom dues primeres, i encara com a “segona respectiu ve de les paraules “tomatl” i “patata”, que forma”, ja que la primera forma, la més genuïna, és com allà els anomenaven. I també tenim pro- és “síndria” i “carxofa”. En canvi, les altres dues ductes de més antiga denominació, els noms dels paraules són considerades formes dialectals o vul- quals ens vénen del llatí: enciam ve del llatí “incisa- garismes, i no s’haurien d’utilitzar en el llenguatge men”; ceba ve del llatí “cepa”; “poma” ve del llatí escrit: les formes correctes són “albergínia” i “al- “pomum”; pera ve del llatí “petra”; pruna ve del fals”. llatí “prunum”; i finalment préssec ve del llatí “per- Aquestes coses dels diccionaris sempre són una sicum”, que vol dir persa, perquè els préssecs van mica arbitràries. Les formes originàries i més ge- arribar a Roma portats de Pèrsia, i els romans pri- nuïnes són, com he dit, “síndria”, “carxofa”, “al- mer en van dir “prunum persicum”, o sigui “pruna bergínia” i “alfals”. Però si això és així, ¿per què persa”, i després “persicum” a seques... es considera correcta la forma derivada “xíndria” El més curiós, sens dubte, és el cas de l’albercoc i “escarxofa”, mentre que no es consideren correc- (que a Viladecans anomenem “bercoc”, una forma tes les formes, igualment derivades, “esbergínia” i dialectal que podem dir a l’hora de parlar, però “ofals”? Els autors dels diccionaris ho han decidit que farem bé de no escriure). El cas de l’albercoc així, i així es veu que s’ha de fer. Però vaja, a Vila- demostra que això de les llengües va molt barrejat, decans jo crec que farem bé, quan parlem, de con- i ens servirà per tancar aquesta passejada entretin- tinuar dient “xíndria”, “escarxofa”, “esbergínia” i guda pels nostres camps. Resulta que albercoc ve “ofals”. Però a l’hora d’escriure ens hi haurem de de l’àrab “albarquq”, però al seu torn “albarquq” mirar més, i fer cas del diccionari. ve de l’article àrab “al” i la paraula llatina “prae- Però parlant de formes originàries, bé estarà re- coquum”, que vol dir “precoç”, “primerenc”, i que cordar que l’origen d’aquestes paraules ens ve de és com anomenaven en llatí aquesta fruita, perquè l’àrab. Els àrabs, durant tot el temps que van ser és de les primeres que arriben. Els àrabs es veu que aquí, ens van ensenyar moltes coses, i en alguns as- van conèixer la fruita a Grècia, on era anomenada pectes de l’activitat humana hi van deixar una forta amb el nom llatí, i d’allà van agafar també la parau- empremta: un d’aquests aspectes és l’agricultura. la, a la qual van afegir el seu article... Perquè síndria o xíndria ve de l’àrab “sandiya”, Josep Lligadas Vendrell carxofa o escarxofa ve de l’àrab “hurxufa”, albergí- nia o esbergínia ve de l’àrab “albadinjana”, i alfals o ofals ve de l’àrab “alfasfasa”. Viladecans, punt de trobada - Núm. 38 - Novembre 2010 2
  • 3. El futur de l’Hospital de Viladecans E l passat 20 d’octubre vaig assistir al debat “El futur de l’Hospital de Viladecans”, organitzat per les Federacions d’Associa- cions de Veïns de Castelldefels, Gavà i Viladecans i algunes as- sociacions de veïns de Begues i Sant Climent. Aquestes entitats, amb el recol- zament de la FAVBaix, han signat un manifest en el qual expliciten la seva preocupació perquè hi hagi una aposta clara per la cons- trucció d’aquest equipament. A aquest manifest s’hi han sumat les Associacions d’Afectats de Fibromiàlgia i SFC de Castellde- fels, Gavà i Viladecans, així com associacions d’altres àmbits. Tots els partits polítics van ser convidats a participar en l’acte lectura de la carta, al·legant que Per la seva part el Partit dels So- perquè expliquessin a la ciutada- l’assumpte era prou important cialistes de Catalunya a Viladecans nia la seva proposta i perquè es com perquè algun representant va fer una exposició de tota la fei- comprometessin, malgrat l’actual d’Esquerra de qualsevol de les na que ha fet fins ara per tal de situació econòmica i governi qui poblacions afectades assistís al millorar el servei sanitari del mu- governi els pròxims anys, a tirar debat. nicipi, així com la que té prevista endavant el projecte d’ampliació Iniciativa per Catalunya Verds de per el futur. També va deixar clar de l’Hospital. Viladecans va manifestar que tot el seu compromís per la construc- Però no tots van creure necessària el que té relació amb la salut de la ció de nous CAP i la remodelació la seva assistència i ni tan sols van ciutadania era per a ells un tema i ampliació del futur Hospital. excusar la seva presència, potser molt important, que sempre es- Després d’escoltar totes les pos- perquè no consideraven la qües- tava com a preferent dintre dels tures segueixo tenint dubtes so- tió prou important o bé perquè el seus objectius i que per tant con- bre el futur sanitari a Viladecans, tema no era del seu interès. tinuarien treballant en la mateixa per això crec important assistir el No hi va assistir cap representant línia, per tal de millorar la quali- 19 de novembre a les 19:00h, sala de Convergència i Unió. tat de vida dels ciutadans. petita de l’Atrium, a la celebració El Partit Popular va comentar llar- d’un acte en què intervindran la Esquerra Republicana de Catalunya gament que tot el que afecta a la consellera Marina Geli i l’alcalde de Gavà es va excusar per tenir ciutadania és important i va des- de Viladecans, i en el qual sense el ple de l’Ajuntament coincident tacar que la construcció i finança- cap dubte crec que es tornarà a amb el dia i l’hora, i van fer ar- ment de l’Hospital era una de les parlar del tema. ribar una carta en la qual feien constar el seu suport a les Asso- seves prioritats. Hi varen haver Mª Lluïsa Capdevila ciacions en aquest tema. Alguns queixes de bastants veïns pel to assistents a l’acte van protestar la electoralista del seu discurs. Viladecans, punt de trobada - Núm. 38 - Novembre 2010 3
  • 4. Propostes per a promoure l’ús diari de la bicicleta al Baix Llobregat i a tot Catalunya L ’associació Bici Baix Llobregat actua a Sant Boi de Consells de seguretat circulant per ciutat: Llobregat i a tot el Baix Llobregat. Formem part de la CCUB, Coordinadora Catalana d’Usuaris i Usuàries Els més importants són a la Guia pràctica de la Bicicleta: www.ccub.org, que representa a tota per anar amb bicicleta de la Generalitat de Catalunya. La CCUB és membre de l’ECF, European Cyclists Catalunya i de la Coordinadora Catalana Federation, Federació de Ciclistes Europea: www.ecf.com. d’Usuaris de la Bicicleta: http://www. ccub.org/guia/pag2.htm Per aconseguir l’ús diari de la bicicleta cal eliminar els principals obstacles que impedeixen utilitzar més sovint Aquí n’hem fet un resum breu: aquest vehicle per anar a treballar, a comprar, a estudiar, etc. 1 Circuleu amb prudència i respecteu les normes de circulació, pel carril-bici o carril de la dreta més proper a la vore- Demanda de millores per a fer la circulació en bicicleta ra. Si aquest estigués reservat per a taxi més segura: i bus, circuleu pel següent. Demanem que tots els ajuntaments del Baix Llobregat i d’arreu de Catalunya facin complir la limitació de velocitat dels cotxes establerta a 30, 20, 10 km, etc. Si no es compleix 2 Mantingueu una distància prudencial amb la vorera i els cotxes aparcats. Una porta que s’obre o un vianant baixant perilla la seguretat de tots els usuaris de la via pública, us poden obligar a fer un moviment però especialment la dels més dèbils: vianants i ciclistes. brusc. Per a la seguretat de tots, circu- Cal millorar les connexions interurbanes per a ciclistes i leu sempre pel centre del vostre carril. vianants. Per exemple, fer un pont a l’altura del centre de Sant Boi de Llobregat per passar a peu i en bici a l’altra banda del riu. Els cotxes tenen aquesta facilitat però ca- 3 En voreres amples, illes de vianants i passeigs, respecteu la preferència de pas dels vianants i adeqüeu la vostra minant o pedalant només es poden agafar camins, sovint enfangats o inundats per la pluja. Això no serveix per fer- velocitat, segons l’afluència de perso- ne ús diari. nes, sense sobrepassar els 10 km/h. Senyalització de maniobres per a circular en bicicleta amb més seguretat: 4 Feu-vos veure. Els senyals d’indicació de gir i de parada són imprescindibles. El més important és que els vegin els Aquí teniu la manera de senyalitzar les maniobres més ha- altres usuaris de la via. bituals circulant en bicicleta. Si més ciclistes les posessin en pràctica, es podrien evitar ensurts i accidents. Són molt sen- zilles de fer: 5 Quan us atureu en un semàfor, ocupeu l’espai central del carril. Si us arram- beu a la dreta, pot ser que els vehicles que arrenquin al darrere vostre no us vegin. Si no voleu empassar-vos el fum dels automòbils aturats, avanceu a poc a poc fins al primer lloc de la fila. 6 Darrere d’un cotxe, mantingueu la dis- tància de seguretat, ja que pot frenar de forma sobtada. Gir a l’esquerra Gir a la dreta Gir a la dreta alternatiu 7 Procureu no circular darrere d’auto- busos, camions o furgonetes, ja que la vostra visibilitat queda reduïda. Marta Pombo Sallés 8 Conserveu el vostre espai a la calça- da i cediu el pas als vehicles més rà- pids quan això sigui segur i possible. www.bicibaix.org Aquest és el millor camí per aconse- http://bicibaix.blogspot.com guir una convivència respectuosa. Parar Viladecans, punt de trobada - Núm. 38 - Novembre 2010 4
  • 5. Àtrium Viladecans serà l’epicentre de la cultura catalana el 17 desembre amb la 60a Nit de Santa Llúcia B ones notícies per als de Trobada tenim un Premi Joan ca, en el marc de la mateixa Nit amants de la llengua, la Maragall, el que va guanyar en de Santa Llúcia. A Viladecans un cultura i el país. Un con- Josep Lligadas el 2007 a la Nit de conjunt d’entitats del poble, en- veni recent entre l’Ajun- Santa Llúcia per l’obra “La políti- tre les quals Viladecans Punt de tament i Òmnium Cultural ha ca dels cristians”. Trobada i la Coordinadora d’En- permès que el Teatre Auditori La Festa de les Lletres Catalanes titats El Mamut de Viladecans, Àtrium esdevingui el proper 17 serà, doncs, una ocasió immillo- s’han agrupat i estan treballant de desembre l’epicentre de la rable per posar la nostra ciutat en un programa d’actes pel cap literatura i la cultura catalanes al mapa de la cultura catalana i de setmana anterior a la gran amb la celebració de la 60a Nit per viure de prop una iniciativa cita. En concret, el dissabte 11 de Santa Llúcia, la vetllada li- d’abast nacional que serà retrans- de desembre a la tarda es durà a terària en llengua catalana més mesa parcialment en directe per terme una cursa d’orientació po- important de l’any. Viladecans TV3. Aquestes coses no passen ètica, hi haurà contacontes, una recull així el testimoni de Terras- cada dia i n’hem d’estar orgullo- tertúlia sobre la importància de sa, Barcelona, Reus, Girona o la sos, aprofitar-ho al màxim i cele- la cultura i un concert a càrrec de Seu d’Urgell, les darreres locali- brar que el nom de Viladecans es Manu Guix, el televisiu professor tats on s’ha celebrat aquesta cita faci un lloc, ni que sigui per un de música a l’acadèmia d’“Ope- i que té el seu màxim puntal en el dia o –ben mirat– una nit, dins ración Triunfo” i autor del cele- Premi Sant Jordi de novel·la. del sobreocupat i competitiu es- brat disc “Onze Llachs”, on re- Durant la gala es donaran un to- pai cultural i mediàtic de Cata- versiona clàssics del cantautor de tal d’onze premis: el Mercè Ro- lunya. Serà també una bona car- Verges. L’endemà, el diumenge doreda de contes i narracions, el ta de presentació per a la secció 12 pel matí, s’oferirà una xocola- Carles Riba de poesia, el Josep M. comarcal d’Òmnium Cultural, tada, hi haurà cercavila, cants de Folch i Torres de novel·la per a activa al conjunt del Baix Llobre- corals, vermut i una actuació de nois i noies i així uns quants més. gat des d’abril de 2008 però força la incipient colla dels Castellers Una de les novetats d’enguany és desconeguda encara a la nostra de Viladecans. Tot plegat serà al el nou premi Òmnium de Comu- ciutat. parc de Can Xic amb entrada gra- nicació que substitueix els antics tuïta i obert al conjunt de la ciuta- premis de Ràdio i Televisió, am- dania. Aprofitem-ho! Els actes previs pliant-lo a nous formats i oberts Més informació a: a la participació de la gent. Ve de Òmnium està organitzant alhora http://nitdesantallucia.omnium.cat gust recordar, també, que entre una sèrie d’activitats prèvies a diversos municipis de la comar- Josep Ginjaume els promotors del Viladecans Punt Viladecans, punt de trobada - Núm. 38 - Novembre 2010 5
  • 6. “F inalment, només una precaució. El Barça ha manifes- tat una intenció i Sobre el Barça Park, hem visualitzat un esborrany de projecte. Cal que el projecte defi- l’informe de Medi Ambient i el futur nitiu sigui un exemple mediam- biental en si mateix (materials re- ciclats, ús energètic eficient, etc..) i no representi cap afectació en- vers l’entorn. Però la garantia que tenim és que aquest projecte ha dels espais naturals de ser aprovat per l’Ajuntament amb informes previs de la Gene- ralitat, tant d’urbanisme com els responsables del Departament de Medi Natural de la Conselle- ria de Medi Ambient. Molts ulls per garantir que el Barça, que per altra banda ha mostrat una acti- tud molt positiva, faci finalment un bon projecte per sumar qua- litat a Viladecans i al Delta del Llobregat”. Així vaig acabar l’article publicat a la revista comarcal La Premsa del Baix ara fa més d’un any. I la espais naturals del delta (www. ni els espais vora el Remolar on precaució va ser encertada, per- deltallobregat.cat), i la voluntat el Consorci ja hi planificava deri- què s’ha vist que ambientalment de gestionar els Reguerons i ga- var part de la pressió de visitants el projecte presentat pel Barça era rantir el corredor biològic de Can que està perjudicant la maresma. deficient, malgrat les bones inten- Sabadell, única via que permet la Però, en canvi, encara ens podri- cions manifestades. Projecte, per connexió amb el Remolar. El con- en fer uns equipaments esportius altra banda, que no estava encara veni firmat amb el Barça ajudava a la zona urbanitzable existent. aprovat, perquè el Ple Municipal a aconseguir aquests objectius, ja Vist tot això, no em sembla cap de 24.09.2009, amb el vot a favor que entregava els Reguerons i els bona notícia que el Barça, propie- de tots els grups polítics, es va li- espais adjacents al Remolar que tari de 60 hectàrees d’espais natu- mitar a obrir la informació públi- ens permetien convertir la Riera rals a Viladecans, no vulgui fer el ca i a demanar l’informe precep- de Sant Climent en l’eix connec- que deia al Conveni: un complex tiu als serveis territorials de Medi tor. esportiu i de lleure que fos un re- Ambient i Habitatge. Explico tot En tot cas, ara tenim una situació ferent mediambiental i que recol- això perquè no puc acceptar les completament diferent. I per a zés el reconeixement públic dels veus que, fent servir aquest in- mi, pitjor que abans. Perquè hi ha Espais Naturals del Delta i Vila- forme, busquen disconformitats una cosa que no es ressalta prou decans. Allí o per sobre l’autovia, entre ICV-EUiA al govern muni- de l’informe: que l’espai urbanit- perquè mai no ens negarem a cipal i ICV-EUiA a la Generalitat. zable on es volia fer el Barça Park continuar guanyant espais lliures Ni n’hi hagut ni n’hi haurà. Per- continua essent urbanitzable. Ni al delta, però en tot cas allà on a què sempre hem defensat el ma- zona Zepa ni Xarxa Natura 2000. dia d’avui ja sigui legal urbanísti- teix: la conservació dels espais Continua com a urbanitzable. cament i ambientalment. Però he naturals del delta. Res no impedeix al Barça pre- de reconèixer que la vida és dura La nostra línia d’actuació ha es- sentar un nou projecte, ara que i segurament el conveni era mas- tat sempre molt clara. Garantir li han dit quines condicions ha sa bo com per ser veritat. O pot- la protecció i gestionar els àm- de complir. Però ha estat el Barça ser, i aquí se m’escapa, eren uns bits per potenciar-ne els valors qui ha renunciat al seu propi pro- altres els interessos de tot plegat. naturals. Així s’entén la creació jecte. Ara, ni tenim els Reguerons del Consorci que gestiona els David Massana Gràcia Viladecans, punt de trobada - Núm. 38 - Novembre 2010 6
  • 7. El que no ens varen contar del govern tripartit D es que el 2004 es va formalitzar l’acord de govern entre PSC, ERC i ICV-EUiA de- nominat Tripartit, aleshores amb Maragall com a President de la Generalitat, la dreta tan catala- na com espanyola o el que es el mateix, PP i CIU, han tractat per tots els mitjans de fer tot el soroll possible amb qualsevol tema, Carmel, Bracons, el famós 3%, etc. L’ objectiu no era un altre que tenir el Govern entretingut en donar explicacions sobre el que passava en aquells moments perquè els ciutadans no pogues- sin estar informats de la gestió del Govern. Més tard, ja el 2006, quan després de l’avançament de les eleccions a Catalunya per les raons que com que són per tothom cone- govern de CiU en què ni pac- habilitació de barris, millora de gudes no entraré a detallar, es tant amb els socialistes de Felipe l’hospital amb la incorporació de reconstitueix por segona vegada González ni amb el PP d’Aznar, nous quiròfans i el compromís ja el Govern Tripartit, també cone- varen aconseguir millorar l’antic pressupostat de començar al 2011 gut com el Govern d´Entesa, ara Estatut de Sau. la construcció del nou hospital, la amb Montilla com a President de Per un altre costat, ningú no pot construcció de la comissaria dels la Generalitat, l’estratègia de la negar les inversions en infraes- Mossos d´Esquadra, per anome- dreta continua sent la mateixa, tructures tant les de la Generali- nar-ne només algunes. fer tot el soroll possible per tapar tat com les de l’Estat: nova termi- En resum, crec que és de justícia la gestió de govern, ara amb el nal a l’aeroport, noves carreteres, que almenys des de la gent que túnel de l’AVE, la reforma de la més transport públic, més hos- ens considerem progressistes i Diagonal, el quart cinturó, etc. pitals, més ambulatoris, més col- d’esquerres, en fem una defensa Però, per molt soroll que hagin legis, més escoles bressol, millora a ultrança. Encara que, per posar fet, l’obra del Govern de Progrés dels barris, millora de la mobili- alguna pega, jo diria que el Go- de la Generalitat està aquí i es pot tat, etc., tot això en la més gran vern en ocasions no ha sabut so- veure i tocar: s’ha aconseguit un situació de crisi que s’ha conegut breposar-se al soroll de la dreta, nou Estatut en el qual malgrat des de la famosa crisi del 29. i no han sabut explicar tot el que les retallades fetes pel Tribunal Per concretar una mica aquestes s’ha fet a Catalunya durant el seu Constitucional aconsegueix in- inversions assenyalaré les de la mandat, que ha estat molt tenint nombrables millores en matèri- nostra comarca. En el Baix Llo- en compte la situació econòmica es de traspassos com Rodalies, bregat s’han fet 304 actuacions que ha tingut. inspecció de treball, gestió del per un import de més de 9.000 litoral, etc., un millor sistema de Dani Gutiérrez milions d’euros, d’elles 18 s’han finançament, i un major reconei- fet a Viladecans per un import xement de la identitat catalana, de més de 45 milions de euros: tot això després de 23 anys de promoció de sòl residencial, re- Viladecans, punt de trobada - Núm. 38 - Novembre 2010 7
  • 8. Viladecans i l’aigua: Construint Europa vols col·laborar E l meu avi va viure en un estudi? tres guerres, una com a emigrant a països europeus, Busquem persones dels diferents municipis i dues com a emigrant a de la comarca que ens puguin parlar sobre Espanya. Aquell fill de La els diferents usos de l’aigua. Per exemple; Vall, que amb 13 anys va antigues bugaderes, moliners, treballadors marxar tot sol a França, del pou de glaç, constructors de pous, tre- parlant només català, i que balladors de depuradores, colònies tèxtils, va aprendre castellà a Eu- empreses municipals d’aigües, Agència Ca- ropa, junt amb l’anglès, talana de l’Aigua, celador del canal, testimo- francès i alemany, va morir poc desprès d’acabada la nis directes dels aiguats, treballadors central segona guerra europea, sense haver trobat el seu lloc. hidroelèctrica, encarregat de la ruta de les Jo ja no he viscut cap guerra, però se que aquells horrors fonts.... persones que lluitin per preservar van ser cuinats per les classes privilegiades locals, es- aquest patrimoni hidràulic o donin a conèi- glésia, empresaris, terratinents, intel·lectuals, militars... xer aquest patrimoni, persones que hagin Potser ells no desitjaven les guerres, però va ser el re- publicat articles o llibres sobre els municipis sultat que ens van portar les seves habilitats. on s’hi expliquin algunes de les coses dema- Alguns visionaris van tenir prou força per iniciar el nades. També ens interessen els topònims camí de construcció de la Unió Europea com a antídot dels pobles que tenen relació amb l’aigua i de les misèries nacionalistes. Ho van fer amb prou èxit. els refranys o frases fetes de la comarca que Guerres a Europa només hi ha hagut la dels Balcans, i tenen relació amb l’aigua i les festivitats que fora de la Unió. també hi tenen certa relació. L’èxit de la Unió Europea es basa en la generositat in- Truca la Raquel Castella, historiadora, al tel. teressada, en entendre els problemes dels altres com a 628.79.29.81 propis, i avançar junts. D’això en sabem els espanyols. D’Europa no hem rebut només diners, també coneixe- ments, estructures socials i formes de viure que ens han tret de la misèria moral i social de la dictadura. Ara bé, no ens enganyem, deixar de compartir els problemes ens retorna a la llarga història de la Europa dels horrors. Quan a França, país inspirador de la Unió, un fill d’emi- grants hongaresos, arribat a president, frivolitza de- portant grups humans sencers per motius de raça, està dient que els problemes romanesos no son europeus. No només agredeix una ètnia, també dóna la esquena a Europa i ens retorna al passat. Quan el socialisme espanyol, representat pel president de govern, li dóna cobertura, i els conservadors espa- nyols fan un vergonyós pas més a Badalona com a pre- ludi del que serà la seva campanya electoral, ens hem de preguntar què en queda de l’europeisme espanyol i de la gratitud deguda. Alguns també ens preguntem on és la esquerra valenta progressista i europeista, i cap a on anem. Ara vénen eleccions, res no és fàcil. i encara menys la convivència, però per a nosaltres, Europa comença a Viladecans. Xavier Ramírez Viladecans, punt de trobada - Núm. 38 - Novembre 2010 8
  • 9. Movimiento solidario L a Delegación del Frente Polisario en Cataluña con el soporte y la organización del ACAPS y CULPABLE la Resistencia Saharaui, ha convocado todo el (poema dedicado a Nayem El Garhi) movimiento solidario para los más de 10.000 saharauis desplazados en el Campamento de Protesta a La voz inocente de un niño, las afueras del Aaiun con concentraciones todos los jue- es culpable de la muerte, ves a las 19,30 h. delante del Consulado General de Ma- culpable del odio de los verdugos rruecos, calle Diputación, 68-70 de Barcelona, para exi- de la ausencia de su ciudad. gir unas condiciones de vida dignas y el respecto a los derechos humanos en el Sáhara Occidental Ocupado. Culpable que entierren En el Campamento de Protesta, fallece un niño saharaui su voz para siempre de 14 años tras disparos de la policía marroquí, y cinco ante el silencio cómplice resultaron heridos. de la indiferencia. Hemos de unir esfuerzos, hacemos sentir la voz de las y Dirán que la bala los saharauis. atravesó su cuerpo, atravesó su alma Rosa Mercader y desgarró su corazón. Una vez más culparan a su madre, a su hermano a sus amigos. Y al final, los vasallos Nota de la redacció: Després d’ha- encerrados en la ignominia ver rebut aquest article i just en del delito el moment de tancar el número culparan al niño saharaui, s’han produït a l’Aaiun altres de su muerte. fets molt violents. Des d’aquí volem expressar la nostra soli- Ali Salem Iselmu, poeta y escritor saharaui daritat amb el poble saharaui. Vols xerrar amb els teus veïns i veïnes nouvinguts? La xarxa Parlar per Conviure , formada per enti- tats de la ciutat, està buscant persones voluntàries. Només et cal trucar a l’Ajuntament, al 936351800 (extensió 1802), al Departament de Convivència i Cohesió Social i te’n faran cinc cèntims. Viladecans, punt de trobada - Núm. 38 - Novembre 2010 9
  • 10. Estampes del segle XX/ 8 L’olor de les tardes d’estiu L os Módulos can- pati de palmeres, amb taven a princi- un petit escenari i pista pis dels setanta de ball, que quan s’om- Todo da igual, ya plia havia arribat l’estiu: nada importa / todo tie- Can Batllori. És curiós ne su fin, però sí que va que durant la dictadura importar als joves de Vi- els dos espais més acolli- ladecans que els alegres dors eren el Jardí Muni- estius de les Panotxes cipal i Can Batllori, i que comencessin la seva fi trenta anys de democrà- coincidint amb els finals cia no els hi han acon- dels seixanta. Mentre els seguit ni una engruna americans estenien en- del seu passat daurat. El cara més el seu imperi i Jardí va viure algun mi- plantaven les barres i es- ratge en el primer ajun- trelles fins a la Lluna, de tament com a espai mític l’altra banda de l’autovia i emocional amb les can- arribaven dues notícies, tades d’havaneres i els una de bona i una altra cors russos que es van de dolenta. La bona era viure com un emocionat que obrien una discote- coll li penjava una cadena d’or esdeveniment ciutadà, com la re- ca, la dolenta era que no hi dei- amb un medalló sobre el pit mo- cuperació d’una memòria histò- xaven entrar espanyols que no reno i pelut. El medalló s’obria i al rica i sentimental perduda, però estiguessin al càmping. Aquesta seu interior guardava uns trofeus sense resoldre el futur del jardí distinció podria semblar neutral, com els pellroges guardaven les municipal com a espai singular la terra per qui la treballa i la dis- cabelleres dels caps de les seves de recollida i benvinguda al cor coteca pels clients, però no ho era víctimes. Les seves víctimes eren de la ciutat, a l’edifici municipal, gens. El resultat era una mena conquestes, no guardava la cabe- a l’ajuntament. d’apartheid –precursor d’aquell llera sinó pèls, i no precisament del cap. Llavors el masclisme era Aquell Can Batllori tenia la flai- altre estrany apartheid que van encara un masclisme militant re de les tardes de diumenge que començar a practicar els porters que no feia presoners, on totes fan olor a estiu. S’obria amb el de discoteca deu anys més tard–, les dones estaven disponibles ex- bon temps, quan feia bo d’estar que afectava únicament els espa- cepte tres: la mare, la germana i els diumenges al sol, quan als nyols, en concret els espanyols la nòvia. matins es passejava a peu fins a de Viladecans i rodalies. Abans Can Sellarès, un altre espai amb d’entrar, el disc-jockey alt, mo- La discoteca de la Ballena es problemes d’identitat entre dos reno de platja i quadrat com un deia Jonàs, com el profeta que va pares, ajuntaments de Viladecans Tom Jones de la Barceloneta, re- viure dins de la balena, i la seva i Gavà, que en el fons s’ignoren. passava la fila a la recerca del ros- obertura va suposar un reservado Can Batllori era taules i música tre hispà, de l’espalda mojada de la el derecho de admisión que va ser en viu a l’aire lliure, noies amb riera de Sant Climent, tu sí, tu sí, com un tancament de fronteres. vestits sense mànigues i minifal- tu no, y no disimules con el francés Alguns, pocs, van plantar les dilles de genolls morens ballant que tienes una cara de español que seves tendes de campanya en el sota les palmeres amb nois amb tira de espaldas. territori vedat, però eren la clas- aroma d’Agua Brava. Can Batllo- El disc-jockey era un personat- se mitja, i no el proletariat, que ri era també la música dels Black ge representatiu de la Catalunya va ser foragitat a les reserves de Boots, un grup de Viladecans. del Toro Osborne, ja que l’osbor- sempre. nisme sovint també parla català. Més enllà del litoral, a la terra José Luis Atienza Portava la camisa oberta, i del ferma del nucli urbà, hi havia un Viladecans, punt de trobada - Núm. 38 - Novembre 2010 10
  • 11. Eleccions al Parlament de Catalunya Garantia de Progrés E l diumenge proper, 28 de no- ons de la forma més consensua- vembre, els catalans triarem da possible. els diputats que formaran el Algunes opcions polítiques plante- Parlament de Catalunya en Els Socialistes defensem el paper del gen la independència de Catalunya el període 2010 a 2014. D’aquest Par- sector públic per superar l’impacte com a solució dels problemes dels lament en sortirà el proper President de la crisis i evitar la fractura social. catalans. Els socialistes no ho cre- de la Generalitat. Cal impulsar les inversions en: iem. En un món cada vegada més S’han presentat més candidatures interdepenent, en una societat prou a. Capital físic: infraestructures, que mai, tot un ventall d’opcions, complexa, en què els recursos són equipaments. que alguns analistes alerten del limitats i que camina cada vegada b. Capital humà: formació, recerca, perill d’italianització de la política més cap al treball en xarxa, creure investigació i desenvolupament. catalana. Sembla, doncs, que el nou que les accions unilaterals poden c. Previsió: planificació del territo- govern s’haurà de constituir mit- fer-nos esquivar una crisi global, és ri, seguretat. jançant un pacte entre forces políti- com a mínim ingenu. ques diferents, capaces de posar-se Cal impulsar als sectors productius Catalunya, un sol poble amb diver- d’ocupació d’alta qualitat: d’acord en un programa comú. Això sitat lingüística, amb referents cul- a. Reconvertint la indústria tradi- es pot fer de dues maneres, o bé de forma transparent: govern multi- cional. partit; o bé de forma opaca: govern b. Recolzant, sector bio, cultura i unitari amb pactes entre partits no audiovisual, energia i tecnologi- explícits. es de la informació i del conei- Els catalans i catalanes som diversos xement. i plurals i amb prou maduresa de- turals múltiples, però amb voluntat c. Prioritzant la formació dels tre- mocràtica per arribar a entendre’ns nacional ferma. Això vol dir des- balladors i treballadores per partint des de posicions diferents. plegar en la seva totalitat l’Estatut possibilitar el canvi de sector de El Partit dels Socialistes encara d’Autonomia aprovat per la ciuta- treball. aquestes eleccions amb la voluntat dania i impulsant si cal la reforma d. Oferint formació específica per a ferma de voler continuar governant, de la Constitució per aconseguir un persones amb formació bàsica. des de la feina feta en els últims set estat federal que reconegui la plura- La dreta històricament ha defensat anys de Governs de Progrés i amb litat nacional, lingüística i cultural els interessos de les grans corpo- l’oferta d’un programa per els pro- dels Pobles d’Espanya. racions, es desentén dels principis pers quatre anys, que consolida els Els socialistes creien en el Catala- de subsidiarietat i de proximitat. avanços socials i que impulsa la nisme Federalista que permeti la Aposta per les grans decisions a transformació de la societat catalana convivència en la diferència, la co- nivell d’Estat i abandona els inte- vers el benestar. operació i la solidaritat entre les na- ressos i necessitats del assalariats, El nou govern de la Generalitat hau- cions i regions d’Espanya. petits i mitjans emprenedors, bo- rà d’encarar una conjuntura molt Moltes opcions polítiques defensen, tiguers, menestrals i pagesos, que desfavorable i una gran crisi econò- directament o indirectament, reduir utilitza i manipula embolcallant-los mica, pèrdua dels valors cívics i des- el paper del sector públic, demanant en la bandera i la pàtria i atemorint- crèdit de l’acció política. directament la supressió de serveis los amb el fantasma de la por i del Per això, els Socialistes defensem: o bé indirectament demanant una greuge extern. a. L’economia productiva i l’im- forta reducció de la despesa públi- El Partit dels Socialistes de Catalu- puls als sectors econòmics emer- ca, o el que ve a ser el mateix: defen- nya vol renovar amb els catalans i gents. sen més llibertat del mercat, negant catalanes el seu compromís d’avan- el paper de les polítiques públiques çar cap a una societat més justa, més b. La cohesió i la inclusió social com a garants de la redistribució de pròspera, més lliure. c. El paper de la política com a eina rendes i per tant de la universalitza- per encarar els problemes reals Som la garantia del Progrés. ció dels serveis. dels ciutadans i aplicar soluci- Joan Pidelaserra Viladecans, punt de trobada - Núm. 38 - Novembre 2010 11
  • 12. Eleccions al Parlament de Catalunya Artur Mas i Viladecans N o vull dedicar aquest visita més emotiva fou article a fer un ba- el novembre de 2008, lanç negatiu del Tri- quan un multitudinari partit ni a anunciar dinar amb més de dos- compromisos electorals (potser cents viladecanencs al final, una mica). Ans al contra- servia de marc per re- ri, vull centrar-me més en la rela- tre homenatge a la Flo- ció d’Artur Mas amb Viladecans ra Casé, que deixava i la meva experiència personal al d’exercir de portaveu respecte. local de CiU. Recor- A part d’alguna visita com a do que l’acte va durar Conseller d’Economia, el primer més del previst, perquè acte públic de l’Artur Mas a la l’Artur va conversar i cions han de ser un aliat, i no un nostra ciutat va ser el gener de es va fotografiar amb tots els que obstacle. 1999, quan la Joventut Naciona- ho van demanar. Per fer-ho, fan falta diners. El lista de Viladecans va inaugurar Han passat onze anys des de la compromís de CiU és no apujar la seva pròpia seu, al carrer Sant primera visita, i la gent de Con- els impostos, sinó superar l’actu- Josep. La veritat és que havíem vergència i Unió de Viladecans al finançament (pactat pel conse- demanat que vingués el Jordi Pu- estem ara il·lusionats, perquè ller Castells), exigint el Concert jol, però no va ser possible, i això pensem que el mateix Artur que Econòmic. I amb la contundència ens va donar ocasió de mostrar a us he descrit (i que no és el per- i la força que va mostrar el poble l’Artur un bocí de la realitat de la sonatge estirat i vanitós que hi ha català amb l’Estatut i la manifes- nostra ciutat. en l’imaginari popular) pot ser el tació del passat juliol, reclamant A mi, que era el Cap de Col·lectiu nou president de la Generalitat de la dignitat de Catalunya, tan mal- de la JNC en aquella època (1999), Catalunya. I creiem que aquest mesa en aquests anys. em va tocar fer el discurs de ben- corrent de simpatia està creixent, En resum, després dels anys de vinguda, i com que era el primer almenys això és el que hem vist Tripartit, i en un context nacional que havia de fer en públic, me’l al carrer en la campanya “El can- i econòmic tan complicat, cada vaig preparar força. A més de re- vi donarà bons fruïts” que potser cop som més els que creiem en cordar-li les necessitats de Vila- heu trobat en diferents barris de un projecte que ens il·lusiona: un decans a l’Artur, que era membre Viladecans. nou govern que actuï de forma del Govern de la Generalitat, li Els catalans tenim ganes de can- diferent, format per les persones vam fer una promesa: si assolíem vi. En primer lloc, cal recuperar més vàlides (inclosos indepen- un bon resultat a Viladecans, se- la confiança, en el propi país i dents), que dialogui per buscar gur que guanyàvem arreu de Ca- en la Generalitat, per tal que ens consensos al Parlament i amb talunya. L’Artur ens va prometre permeti ser capaços de donar un les entitats i les associacions, que transmetre-ho al president Pujol. nou impuls per afrontar la greu recuperi els valors de la politica Unes setmanes després, Pujol era crisi econòmica, adoptant mesu- i que impulsi i ajudi a la societat reelegit per a la presidència (per res valentes i positives: impulsar catalana a superar aquest difícil última vegada). la formació (dels aturats i dels moment. En resum, pensem que En els set anys com a cap de treballadors), les empreses han amb l’Artur Mas, “El canvi dona- l’oposició, l’Artur Mas ha visitat de trobar crèdit, les Administra- rà bons fruits” repetidament aquesta ciutat. La Carles Lozano Viladecans, punt de trobada - Núm. 38 - Novembre 2010 12
  • 13. Eleccions al Parlament de Catalunya Per què votaré el que votaré U na de les coses que s’aprenen amb l’edat nen les immobiliàries, als que en el fons ens gover- és que no serveix de res donar consells nen sempre. Creuen que no passa res, que la polí- a qui no els demana. Per tant, respecte tica va per un costat i la vida per l’altra. Que vius a les eleccions autonòmiques, estimat d’una manera i votes d’una altra. I el seu major èxit lector de qualsevol dels dos sexes, no seré jo qui és que els vots de la gent que no voten, sempre su- demani el seu vot, perquè com diu el meu pare men a favor seu. “ante el vicio de pedir, hay la virtud de no dar”. No obstant, si em permet, li explicaré sin- cerament per què jo votaré el que votaré. A mi em preocupa el camí que estan prenent les coses, com si els mals del món fossin la pensió del meu pare, no arriba als 800 eu- ros, o les feines fixes del seus fills. Sembla ser que la crisi es resoldria si el meu pare cobrés menys pensió i els seus fills fossin més fàcils d’acomiadar. A rebaixar les pen- sions l’anomenen reforma de les pensions, i a acomiadar fàcil, reforma laboral. Els partits que no votaré diuen, no ho diuen clar, però ho diuen, que si ens deixem fer les reformes, els aturats trobaran feina, els pisos dels bancs es vendran, i els bancs ens tornaran a donar crèdits perquè comprem A mi m’agradaria trobar un partit que em digués més pisos. A la meva família tot el que tenim són que la societat ha de tenir clar què vol ser quan si- els salaris i les pensions, anem als hospitals públics gui gran, i com vol viure quan arribi. Si volem tenir quan estem malalts, i els nostres fills han pogut pensions, es tracta d’organitzar la societat per tenir- anat a les escoles públiques o subvencionades. La les. No es tracta d’arreglar el present per empitjorar meva mare està malalta, i això no té remei, però el futur, sinó que ens cal arreglar el present per ar- pot estar atesa a una residència, perquè una part reglar el futur, on tothom serà pensionista. la paga la Generalitat. Amb sort, on no arriba la A mi m’agradaria votar un partit que faci la vida pensió o el salari arriben les prestacions de l’Estat, una mica més lenta. La pressa ens roba la perspec- que ens fan ser menys fràgils. Això és gairebé tot el tiva del temps, la que tenen els éssers vius, marcada que tenim, i jo necessito votar un partit que defensi per les estacions, per la lluna, pel dia i la nit. Re- gairebé tot el que tenim. I potser estic equivocat, colzaria a qui s’atreveixi a fer que els cotxes corrin però crec que els propers quatre anys necessitarem menys, perquè si anem més lent hi ha menys morts. de veritat, com potser no ho hem necessitat mai, Encara que sigui impopular, prefereixo a qui entre algú que ens defensi. la pressa i la vida, escull la vida, a qui va a contra- Sovint em pregunto que com s’han atrevit a dema- corrent, perquè la corrent va en contra de la gent nar-nos pagar l’error dels altres. Potser perquè els senzilla. Només n’he trobat un, estimat lector. amb que tenen molts diners creuen que no passa res, que els seus defectes i les seves virtuts: ICV-EUiA. Tot i la meva família, i la resta de famílies, faran amb el que m’agradaria haver-ne trobat més. seu vot el que han fet sempre. I que si agafen por, votaran als que governen els bancs, als que gover- José Luis Atienza Viladecans, punt de trobada - Núm. 38 - Novembre 2010 13
  • 14. Eleccions al Parlament de Catalunya La mateixa valentia que ha per- mès solidificar el nostre estat del Gràcies per L benestar i la nostra economia, la vostra ’equip de redacció del malgrat el gran handicap que Punt de Trobada ens va comporta formar part d’un estat fer arribar –als repre- que ens va en contra. Mostres de sentants dels partits po- lítics que vàrem participar en la taula rodona que van organitzar l’enfortiment del nostre estat del benestar són la Llei de serveis valentia! socials, el Pla estratègic sobre els dels drets i oportunitats de la in- el 5 d’octubre– un correu elec- usos del temps, la Llei de depen- fància i l’adolescència, la incorpo- trònic animant-nos a enviar un dència, la creació de sis noves ració de la perspectiva de gènere article vinculat a les eleccions al places de residència cada dia... a totes les polítiques del Govern, Parlament de Catalunya. Aques- com que citar-ho tot seria massa les polítiques específiques per a ta entitat treballa perquè la eva extens i cansaria al lector, ho res- les persones homosexuals i tran- publicació digital sigui un espai sumeixo dient que el pressupost sexuals o la Llei d’acollida. on tothom pugui explicar allò d’Acció Social i Ciutadania ha que li vingui de gust i que prefe- I tot això s’ha fet sense oblidar estat incrementat un 283 per cent riblement estigui relacionat amb quin és el nostre país, la nostra en sis anys. la ciutat de Viladecans, la nostra llengua i la nostra cultura. No- ciutat. Com el seu nom indica Pel que fa a l’enfortiment de la més la valentia permet redactar amb gran encert és un punt de nostra economia és molt simpto- la Llei del cinema de Catalunya, trobada. màtic el fet que en el Pressupost planificar per primer cop la po- del 2010 els recursos en recerca lítica exterior de la Generalitat, van incrementar-se en un 21.7 per treballar per al reconeixement cent, és a dir, s’aposta per la veri- internacional de les federacions table economia, aquella que crea esportives catalanes, establir el llocs de treball i va acompanyada català com a llengua d’integració de l’adjectiu “productiva”. Altres de la immigració o impulsar la demostracions d’aquesta apos- Llei de consultes. ta –a banda del Pacte Nacional i Només la valentia permet fer el Pla Nacional per a la Recerca moltes, moltes altres coses com i la Innovació que se n’ha des- liderar la creació de l’Oficina An- près– són la creació de l’agència tifrau, la Llei de Vegueries o la ACC1Ó, l’aposta per un model Llei de successions i donacions. turístic de qualitat que remarqui Així doncs, jo vull aprofitar Així doncs, només espero que els trets identitaris –i deixi de aquest punt de trobada per feli- aquesta gent valenta, la nostra limitar-se al sol i la platja “low- citar a totes les persones valentes gent valenta, a la qual repeteixo cost”–, o la Llei del comerç –on que des del govern han fet tron- el meu més sincer agraïment, tor- s’ha defensat un model català de tollar els fonaments d’un auto- ni a decidir. Perquè només amb comerç proper, urbà i generador nomisme pactista i conservador, la gent valenta com tu i com jo el d’ocupació i cohesió. creant estructures d’estat i mirant país es mou. Perquè només amb més enllà dels dictats de Madrid. La nostra gent valenta també ha la gent valenta el país avança i la La seva valentia ha permès fer pensat en les minories, aquelles justícia social i la llibertat nacio- un Pacte Nacional per a la Immi- que són la majoria, ja que tots i nal s’acosten més a una realitat gració, un Pacte Nacional per a la cadascun de nosaltres formem factible. Recerca i la Innovació, un Pacte part d’algun tipus de minoria. Nacional per a l’Educació... això Alguns exemples són el Títol de Bàrbara Lligadas vol dir que s’ha pensat en clau de famílies monoparentals, la Llei país, no en clau d’electors. de polítiques de joventut, la Llei Viladecans, punt de trobada - Núm. 38 - Novembre 2010 14
  • 15. la mirada aguda secció a càrrec d’Eio Ramon Libèl·lula (Sympetrum fonscolombii) 31/07/2010 a la zona agrària de Viladecans. Les diferents espècies de libèl·lules del gènere Sympetrum no són fàcils d’identificar a simple vista. Aquesta espècie desenvolupa el seu cicle vital en aigües estancades, però els adults solen fer migracions bastant allunyades d’aquest medi. És una libèl·lula força comuna i localment pot ser bastant abundosa. Font: Institució Catalana d’Història Natural Viladecans, punt de trobada - Núm. 38 - Novembre 2010 15
  • 16. les nostres entitats La Penya Blaugrana de Viladecans V a ser al setembre del 1992 quan vaig ser de l’era Cruyff, les copes del Rei de Madrid i Valèn- escollit president de la nostra penya, cia, les dues lligues de Rijkaard, les finals de Paris i pocs mesos després d’haver guanyat la Roma, les dues lligues d’en Guardiola, el Mundia- primera Copa d’Europa a Wembley. La let, la Super Copa... Penya Blaugrana de Viladecans d’oficialitzà amb La nostra entitat ha assistit a totes les Trobades un acte d’inauguració que fou presidit per Mundials de penyes celebrades a Espa- l’aleshores vicepresident del club Ni- nya i França, comptem amb una placa colau Casaus que malauradament commemorativa a l’estadi del Camp ens va deixar fa uns anys. Nou, tenim presència anualment Aquest any commemorem el a la Fira de Sant Isidre de Vila- 18è aniversari de la creació de decans, vam ser protagonistes la penya viladecanenca i, mi- en el pregó de la Festa Major de rant enrere, sembla que fos tot 2009, col·laborem en el torneig just ahir que cap a l’any 1990 es de futbol amateur de la nostra reuniren un grup d’amics amb ciutat i en moltes altres activi- la idea de fundar una penya tats i iniciatives locals. barcelonista a la nostra vila. En El proper 21 de novembre cele- Jordi Amat, en Sebastián Biedma, brarem com cada any el dinar de en Josep Vidal, en Josep Illán, l’Enri- celebració del nostre 18è aniversari al que Martínez, Julio Reus pare i fill, i en restaurant La Pineda de Gavà. Ens hi acom- Joaquim Pallarés en foren els responsables. panyaran ex jugadors del Barça i hi haurà moltes Durant aquest anys la nostra penya ha anat creixent més sorpreses. Us hi esperem a tots! i evolucionant fins a tenir 190 socis. Cada tempora- Julià Bonich da aquest nombre ha anat oscil·lant segons els èxits o fracassos del club. L’activitat duta a terme des de La nostra adreça: Pi i Margall, 3 l’inici ha estat intensa: a banda d’organitzar un au- tocar cap al Camp Nou cada partit a casa, hem vis- El nostre correu electrònic: cut fites històriques com la consecució de les lligues pbviladecans@fcbarcelona.com Divendres, 10 de desembre, a les 7 del vespre, a Can Xic: Filmets per la convivència “Filmets per la convivència” és una secció del Festival Internacional de Filmets de Ba- dalona que la Secretaria per a la Immigració patrocina des de 2008. Recopila i premia els curmetratges presentats a concurs que tinguin a veure d’alguna manera amb les migracions i la convivència intercultural . Viladecans, punt de trobada - Núm. 38 - Novembre 2010 16
  • 17. Històries viladecanenques secció a càrrec d’Andreu Comellas Passejada pel nomenclàtor fins el 79 Q uan a Viladecans enca- ra érem poquets i ben poca cosa, els noms dels carrers al voltant de dues torres encastellades i una més als afores eren els normals entre gent que identifica els llocs pel que sovint hi té per costum fer o habitualment hi troba. Així, era bona part del viure quotidià del requetebesavi Benet Marga- rit comprar al forn del carrer de les Canals, trobar-se a la Plaça de la Vila, passejar pel Camí de Gavà, viure al carrer de la Poca Farina, batre a l’era de Cal Ma- Carrer Major nyoses, fer la molinada al carrer de les Sitges, visitar la germana la segregació parroquial dels rals, s’hi suma un triangle maçò- del carrer Major, anar a la taver- climentons. Amb el vertigen de nic i els menjacapellans s’hi fan na del carrer del Sol, barallar-se l’independència, perquè ens pre- com bolets. Desempallegats ja de de tant en tant amb els nouvin- ocupen massa les males anyades cap marquès de la Manresana, ni guts del carrer de la Muntanya i les pestes o per demostrar que comte de Cervelló a qui rendir o amb el gamarús del carrer de som més trentins, carlins, catòlics acatament, ens queda encara una l’Estrella i fadrinejar, fer mane- i creients que ningú, santifiquem senyorassa, na Magdalena Mo- tes o el que sigui, amb la Tuietes el creixement urbà amb més pe- dolell. Però va i se’ns mor l’any a la cantonada de la Raval. Als anyes que plaques fins ben en- 1915… fet altrament normal però voltants d’aquesta poca cosa ur- trat l’any 1900, quan d’ànimes ja sense descendència. Al testa- bana hi teníem una colla de ma- n’érem més de mil. De mica en ment, la bona dona hi deixa ben sies, normalment amb les seves mica ens endisem en la paranor- dit que tot el que té a Viladecans eres, pallers i camins, un parell malitat. Apa, som-hi doncs: Sant és per al poble de Viladecans i no- d’ermites per fer aplecs de festa Joan, ara aquí ara allà, Sant Josep, mena una colla de clergues mar- a redós dels seus porxos, i feixes Sant Isidre, Sant Sebastià, Sant messors per fer la seva. Però ens per fer garrofes, blat, vi i oli. Ja Jeroni, Sant Antoni, Sant Marià, barallem interpretant les últimes més lluny, aiguamolls a migdia Sant Ramon i Sant Climent. De voluntats, cosa prou normal tam- per pescar i muntanya a tramun- dones ben poquetes, només San- bé. Maçoneria contra integrisme. tana per caçar, que no només de ta Teresa,que arriba ben tard, i Clericals contra anticlericals. Cal pa i vi viu l’home. A part dels dues Mares de Déu. Sastre contra Ca l’Esparter, Viva deures envers el senyor baró o el A la fi del segle XIX comencem a la Pepa i rebombori general. Fi- senyor marquès, la resta ens ho ser vilatans de ple dret, amb les nalment, és pel juny de 1929 que traginàvem normalment a Sant primeres eleccions. Entre els mil i reben l’honor de donar nom a un Climent. escaig, a més a més de tenir gent carrer tots els que s’avenen a un Però, farts de batejar-nos, casar- treballant normalment a pagès, mig acord de permutes i cessions nos i enterrar-nos normativa- sovintegen els obrers i menes- entre l’Ajuntament okupa, que ja ment al poble veí i de fer-nos mú- trals. Aterren discretament a la no menjacapellans, i els marmes- tuament la guitza de qualsevol plaça plantejaments lliberals de sors resignats per pírriques vic- manera, l’any 1746 aconseguim bracet amb plantejaments fede- tòries: el capellà Salvador Baroné i el canonge doctor Auguet, el Viladecans, punt de trobada - Núm. 38 - Novembre 2010 17
  • 18. pare Artigas dels filipons (gros- ra en bona mesura els noms tra- sos i rodons), els rectors mossèn dicionals de la Vila; retira tots els Pere Sala i mossèn Carles Altés, que recorden als instigadors de la el bisbe doctor Miralles i l’arque- guerra civil; posa nom a unes po- bisbe doctor Reig i finalment el ques places i carrers diversos que mediador de l’acord, l’industrial no en tenen; modifica els noms barceloní senyor Angel Arañó. de dos col·legis; en fa desaparèi- Nomenclatòricament parlant, xer dos de noms amb compromís gràcies a la confrontació auspi- de tornar-los a possar passats ciada pel triangle, hem deixat la uns anys; i dóna per acceptables comunió amb els sants del cel tots els altres noms resultants de per abraçar-nos a la clerecia de passar de tres mil a trenta mil ha- la terra. Som a l’anormal període bitants. de dictadura del Marquès d’Es- Els nous personatges triats per tella i l’alcalde és en Pere Massa- ser dignes de pujar als rètols vi- llach. Es queda sense carrer i és aris son metges d’aquí i de fora, normal, Mn. Andreu Samaranch, poetes de parla castellana, pintors “fotut i arrimat al marge” que universals, personatges de la me- diuen a València, el rector inicia- mòria democràtica i republicana dor dels litigis per mantenir l’ad- Carrer d’Àngel Guimerà i dos dels darrers presidents de ministració de l’edifici Modolell la Generalitat: Fleming, Trueta, per a l’Església. (Ep!, litigis amb per norma, les noves cantonades. Ferran i Clua, Ros, Creixell, Gar- càrrec a l’herència, que la palla va Plaques d’en Moscardó, Mola, cía Lorca, Machado, Hernández, cara). El que no sembla just i gens Goded, Sanjurjo, Carrero Blanco, Picasso, Gris, Casas, Miró, Iglesi- normal és que la part dels “oku- de l’Alcázar de Toledo, Victoria, as, Noi del Sucre, Monturiol, Ma- pAnts” també es quedés sense 25 de Enero i División Azul, jun- cià i Companys. Ja hi havien es- cap carreró. (Idò!... amb el que tament amb plaques dels morts tat, temps enrere, en Guimerà, en ens van estalviar!). Segurament l’any 36 del principal braç polític Prat de la Riba i en Pi i Margall. per ser francmaçons. del colpisme: Jose Antonio Primo de Rivera, José Calvo Sotelo, Ra- En definitiva, desfet el darrer nus Arriba la República. Es fan peti- del nostre cabdell històric, el fil miro Ledesma, Onésimo Redon- tes aportacions laiques al conjunt queda lliure per poder anar teixint do i, l’afegitó dels seus conceptes però quan esclata la guerra, de un esdevenidor més llampant, tot Raza i Hispanidad, com llufes de rebot, esclata el nomenclator i tot mirant d’integrar realitats i cultu- sants inocents eren penjades de se’n va en orris. Els carrers dei- res diverses, com és normal, da- les espinades de les cases vilade- xen de tenir sants i es supranor- munt d’aquell nucli inicial al vol- canenques. Paralel·lament, peti malitzen els números. A la Mare tant de dues torres i una tercera a qui peti, ens normalitzen lingüís- de Déu de Montserrat li toca el l’altre cantó de la riera. ticament de manera imperiosa i 42, com a 31 hi resa el carrer de ja ho sabeu: Silos, Harina, Mon- Temps després hom es pregunta- la Muntanya i a Sant Marià li en- taña, Mayor, Mediodía etc. A la va per què en l’esclofollament de dossen el 30. Així tots, apa!, casti- nova urbanització Albarrosa hi juny del 79, havien estat salvats gats un parell d’anys. planten: un Lirio, un Nardo, un el Marquès d’Estella, en Bertran El 25 de gener del 39, quan gaire- Hinojo, una Retama, una Flor del i Musitu, el Doctor Ferro, la His- bé érem tres mil els esgarriats, les Naranjo, una Azucena, una Vi- panidad i en Jaume Abril? tropes mores del general Yagüe oleta, etc., encomiable i olorosa Partint de fer net d’instigadors, i “alliberen” Viladecans. La nova idea floral, però… desarrelada i només instigadors, de la guerra normalitat es fa dir Generalíssim amb pitxell d’Almansa. civil, el carrer del Marquès fou i es queda donant nom a l’anti- Aquesta anormalitat històrica, ignorat, llavors només hi havia ga carretera de Santa Creu de que considera normal que quasi el taller arregla-cotxes d’en Ca- Calafell. A poc a poquet, durant bé tothom necessita ser tutelat, talina i una casa més. En Bertran quaranta anys, l’anormalitat va acaba amb la mort del normalit- i Musitu ja tenia el nom plantat introduir una patuleia de gene- zador dels anys de càstig i peni- als anys 20 i havia estat diputat rals violentadors de la legalitat tència. Pel que fa als carrers acaba electe per la circumscripció de la republicana que a mesura que l’any 1979. El Ple de l’Ajuntament vila. Per això no se’l tocà del no- es morien es quedaven a viure del 12 de juny presidit per en Joan menclàtor, no entrant a valorar el entre nosaltres. Toqui qui toqui, Masgrau, per unanimitat, restau- seu servei d’espionatge a favor ells i les seves obres ompliren, Viladecans, punt de trobada - Núm. 38 - Novembre 2010 18
  • 19. ment i socialment, de totes totes, fratricida. També això volia dei- amb el jovent del poble d’abans xar explicitat l’Acord, per unani- de la guerra. Havia estat detingut mitat, del Ple de l’Ajuntament de l’any 1938 i després de passar per juny del 79. Els canvis de noms la “txeca”, fou tancat al vaixell de carrers no eren solament un “Villa de Madrid” per aparèixer retrobament amb la història de la en llistes de Falange. En sortí per Vila i l’arraconament dels segres- ser afusellat a les costes del Gar- tadors dels valors democràtics raf juntament amb altres divuit, i republicans, eren a més a més en represàlia de no sé què. La el reconeixent de fets inversem- seva dissort va ser que el seu pre- blants del bàndol republicà, fets at cognom, començant per Ab, el molts d’ells fora del control de les feia primer de qualsevol llista. El institucions legítimes. Hauria es- president Companys envià una tat més que bé la restitució de la carta de protesta al president Ne- dignitat de totes les víctimes de grín per aquests assassinats del la repressió posterior i l’entrega Retrat de Jaume Abril Garraf. Afegiu-hi les següents de tots els cadàvers a llurs famí- reflexions: Sense haver instigat lies. Va quedar ben palès que el del bàndol franquista durant la cap violència, sense judici i sense normalitzador es va morir al llit i, guerra. Al tercer, el Doctor Ferro, defensa, per sospitós que es sigui, sobre el seu cadàver, encara hi té se li valorà més els seus vint anys tothom és innocent. Un innocent plantada la creu més esgarrifosa- de metge titular curant gent que assassinat pot ser un màrtir a qual- ment anormal que s´hagi plantat les seves denúncies com a Jefe sevol bàndol, i ja teniu, per si en mai, pel que significa i per com es de la Falange ressentit en aca- dubtàveu, una bona raó per con- va fer. Encara tenim coses massa bar la guerra. Se’l rodejà, mirant tinuar tenint sempre present entre anormals i massa gent intentant d’aigualir-lo, de tot un seguit de nosaltres en Jaume Abril. Sempre fer l’orni. metges. Tant al Doctor Ferro com ens recordarà el que mai no es pot Del 79 ençà, totxo sobre totxana, en Bertran i Musitu, darrerament fer ni de cap manera permetre. Viladecans ha passat a ser una l’Ajuntament els ha retirat l’ho- nor. De la Hispanitat s’acceptà Com el d’en Jaume hi ha un al- ciutat. Totxana sobre totxo, quan la tesi que el concepte anava més tre nom de carrer que té el mateix m’hi he de trobar, m’hi perdo. enllà de la paraula segrestada sentit i del qual mai no se n’ha Dotzenes de noms nous de car- pels falangistes. exclamat ningú: és el carrer dels rers van fent xarxa entre el par- Germans Gabrielistes que sem- ticular i l’universal de la cultura i Pel que fa en Jaume Abril es pre havia estat conegut com el les persones. Com ha de ser. Però considerà l’opinió absolutament Rierot. continuo essent de poble. Ho majoritària dels seus coetanis Cap innocent pot ser penyora de sento…. d’estar davant d’una excel·lent persona, compromesa cristiana- res ni dany col·lateral de la lluita Andreu Comellas 5è. homenatge poètic i de compromís social amb la ciutat Pura Navarro i Creu Roja Viladecans Dijous, 18 de novembre del 2010, a les 19 hores, a la Torre del Baró Àngel Guimerà, 2 - Viladecans Viladecans, punt de trobada - Núm. 38 - Novembre 2010 19
  • 20. conèixer càrrec del Grup Tres Torres secció a viladecans El vell altar de l’ermita de Sales (2ª part) E n el número anterior dè- considera de gran importancia artís- festació en què es va acabar ape- iem que Paco Taxonera, tica, y haverlo embalat en caixas, per dregant la rectoria i insultant a de qui ja havíem parlat lo que la gent ha cregut que’s tracta Samaranch. Veiem a continuació en els números 25 i 26 de véndrel o que ja está la venda re- com expliquen els fets les dife- d’aquesta mateixa revista, havia alisada. recomanat l’antiquari Francesc Aquet matí, cridats Llorens i Riu com a comprador pel governador, que del retaule. Taxonera vivía a Bar- volía més detalls celona, al número 1 del carrer del assumpto, han Bou de la Plaça Nova, carrer avui vingut el secretari desaparegut i que es trobava a del Ajuntament y l’actual avinguda de la Catedral. el tinent de alcalde, En aquest mateix carrer hi tenia que han explicat el taller Francesc Llorens i Riu. detalls de lo ocorre- Francesc Llorens es dedicava a gut duranr el motí; la compravenda d’antiguitats, peró no han pogut La llinda de l’ermita de Sales és de suposar que prèviament explicar si’l rector restaurades en el seu taller de ha desmontat l’al- fusteria del carrer Bou. Francesc tar pera restaurarlo o pera véndrel, rents parts: Llorens, segons ens explica Josep com suposa’l poble”. A la sol·licitud de remoció d’An- Eixarch en el seu llibre, era tam- La Vanguardia també es va fer res- dreu Samaranch com a rector de bé fuster del Capítol i Bisbat de sò de la notícia, però en aquest Viladecans, de 1916, document de Barcelona. cas, el diari del comte de Godó, què ja vàrem parlar en el número El divendres 27 de gener de 1905, assegurava que el retaule l’havi- anterior, es diu el següent: “El va ser la data triada per desmun- en desmuntat per restaurar-lo i referido acto llevado a efecto por el tar el retaule de l’ermita. Andreu que el tinent d’alcalde i secreta- Párroco [es refereix a la venda del Samaranch, però, situa els fets a ri van manifestar al gobernador retaule] soliviantó de tal modo los l’any 1904, potser va ser a finals civil González Rothwos que: “el ánimos de la población, que sedien- d’aquell any quan es van inici- alboroto careció de importancia”. tos de indignación levantó unani- ar els tràmits i es va acordar la memente protesta en imponente ma- Hem de recordar que l’alcalde venda. Però el cas és que Fran- nifestación su enojo frente a la casa Firmo Cònsul estava al cas de la cesc Llorens, com hem dit, va rectoral, apedreándola, profiriendo venda i fins i tot, ell mateix ha- desmuntar i embalar el retaule el en medio de ensordecedor griterío, via signat la sol·licitud al bisbe dia 27 de gener. Aquella mateixa toda suerte de improperios denues- conjuntament amb el rector de tarda es van iniciar un seguit de tos contra el Párroco”. Samaranch Viladecans, per tant la venda del protestes en contra de la seva ven- va matisar aquestes afirmacions retaule no va ser només respon- da. El diari La Veu de Catalunya va amb el següent comentari: “Cons- sabilitat de Samaranch, tot i que recollir els fets l’endemà dia 28: ta que fueron mujeres y niños los ell sí que en va ser el promotor. “Anit se rebé al Govern Civil un protestantes. ¿Porque pues en la ins- telégrama del alcalde de Viladecans Per altra banda, el que qualifi- tancia de remocion se puso que era comunicant que’l poble s’havía amo- quen el tinent d’alcalde Josep el pueblo unanime vibrante de indig- tinat devant de la rectoria, a causa Monmany i el secretari Mariano nacion contra el Parroco?”. de suposar que’l senyor rector havía Pedro d’alboroto sense importàn- Per la seva banda, l’any 1913, el fet desmontar un altar antich que’s cia, en realitat va ser una mani- secretari de l’Ajuntament Jaume Viladecans, punt de trobada - Núm. 38 - Novembre 2010 20
  • 21. y niños hicieron una manifestación culada, se cambió el tejado, se vendió de protesta al pueblo y apedrearon el viejo altar y se habilitó la Capilla. la casa rectoral”. Samaranch con- Esta no pudo ser entonces abierta al testa aquestes afirmacions del se- culto á causa de los escándalos y dis- cretari, denunciant la passivitat turbios promovidos por los impíos en de les autoritats municipals: “el contubernio con los farisaicos ¡bajo el Alcalde presente y Cabo de somaten falso celo por la Virgen de Salas!”. pariente del Puges alli presente no El cas és que l’enrenou va durar lo impidio”. Curiosament, en un temps. Una setmana després de altre document, Samaranch acu- la manifestació, el dia 4 de febrer, sa directament a l’alcalde Firmo tant La Vanguardia com La Veu de Cònsul de la dretana Lliga Regio- Catalunya encara parlaven d’agi- nalista i al secretari Marià Pedrol tació a Viladecans: “Pera conferen- d’haver organitzat els aldarulls: ciar sobre l’estat d’agitació que reg- “Si después el Alcalde y Secretario na entre’ls vehins de Viladecans ab sublevaron el pueblo contra el Párro- motiu de la progectada venda d’un co, ello demuestra una vez más la in- altar, va visitar ahir el governador al formalidad de dichos funcionarios”. cardenal-bisbe doctor Casañas. Tot i que en un tercer document, Samaranch responsabilitza els El cardenal, sembla que hi ha enviat emergents sectors anticlericals alguns périts pera examinar l’altar y de la població d’haver organitzat emetre judici sobre’l valor artistich Imatge antiga de la Mare de Déu de Sales, que va ser cremada durant la la protesta i manifestació. De fet, que pugui atresorar, y de l’informat guerra. en l’article sense signar atribuïble per aquets sembla deduirse que no’s Pugès, enemic declarat d’An- a Samaranch, que també us haví- tracta de cap joya que merexi’l gran dreu Samaranch, confirma que em mencionat en el darrer núme- interés que justificaria una obra de la manifestació va ser de dones i ro, els acusats són tots dos, és a veritable valor artístich, histórich nens: “De la noche a la mañana el dir anticlericals i Ajuntament o o arqueológich”.(Encara n’hi ha altar desapareció sin mas ni menos com diu ell impíos i farisaicos: “En més, continuarem en el proper que motivó una verdadera alteraci- 1904, á fin de poder celebrar allí [vol número) ón del orden público ya que mujeres dir l’ermita] el Jubileo de la Inma- Jaume Lligadas Vendrell La III Trobada de Centres d’Estudis d’Eramprunyà És ja la tercera vegada que se celebra, i aquest cop és a Viladecans, a Can Xic, organitzada pel Grup Tres Torres. Els grups que treballen per al coneixement, la preservació i la difusió del nostre patrimoni històric i cultural als pobles de l’antiga baronia de l’Eramprunyà (és a dir, Begues, Castelldefels, Gavà, Sant Climent i Viladecans) han instaurat una trobada anual per compartir experi- ències i per donar a conèixer treballs i estudis diversos. La trobada serà el dissabte 27 de novembre, i el tema principal que es trac- tarà serà la cultura popular. Al matí hi haurà la presentació d’una sèrie de treballs realitzats, la majoria entorn d’aquest tema, i a la tarda hi haurà una taula rodona i una mostra de danses populars. Els de Viladecans presentarem una treball que parla dels Consells de Cultura Popular, la recuperació de la Tornaboda, i l’actual iniciativa del Mamut. La trobada és oberta a tothom. I si voleu més informació, podeu adreçar-vos a trestorresviladecans@telefonica.net. Viladecans, punt de trobada - Núm. 38 - Novembre 2010 21