http://puntviladecans.blogspot.com
                                                                                       ...
Anar a votar, per què?

E
          l passat 5 d’octubre el Centre Cultu-
          ral Sant Joan va acollir la taula rodo...
Un viatge diferent

                                                       F
                                             ...
La situación de Lactalis-Nestlé

V
           ivimos en una época de crisis donde Go-
           bierno y demás estamentos...
El present i futur de les entitats de
                      persones amb discapacitat

E
          l dijous 30 de setembre...
Què diu l’informe del Departament de
            Medi Ambient i Habitatge?

A
             ra fa poc més d’un any, l’equip...
Estampes del segle XX/ 7
                                        El triangle de les Bermudes

A
             l costat de l...
Passejada pel sol

E
          ra un diumenge a l’aire              quan parla de Can Guardiola
          lliure. A la Tor...
La sortida? Progrés o autocràcia?

E
          n aquests moments en                 Europeu i les declaracions de la      ...
Els que planifiquen
                                                       el Viladecans del 2025

                       ...
Toros

F
         a un parell d’anys xer-
         rava sobre toros amb un
         amic portuguès al qual
         consid...
Sobre la mesa redonda
                                                 “Anar a votar, per què?”

                         ...
la mirada aguda
                                                                              secció a càrrec d’Eio Ramon
...
Històries viladecanenques
                                                                    secció a càrrec d’Andreu Com...
El mobilitzaren per al front                                                                   nómiques. Ho sap en
el gene...
Deixem-los volar i deixem-los ar-              seu banc, li preguntaven pels         d’ells / per escollir el seu lloc de
...
conèixer càrrec del Grup Tres Torres
                                                                  secció a
          ...
devotos, poseía un valor intrínseco
arqueológico sumamente notable,
atendida su antigüedad y los miste-
rios que en reliev...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

PdT 37 octubre 2010

689
-1

Published on

Publicació independent d'informació i opinió

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
689
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
5
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

PdT 37 octubre 2010

  1. 1. http://puntviladecans.blogspot.com puntviladecans@telefonica.net Punt de trobada Viladecans 37 Any 4 15 d’octubre de 2010 Publicació independent d’informació i opinió Ara que el Mamut ja ha arribat En aquesta primera pàgina del Punt de Trobada n’hem parlat sovint de la Festa Major en general i del Mamut en particular, i potser algun lector pot pensar que en fem un gra massa. Doncs potser sí. Però com que el treball perquè la nostra Festa Major tingui personalitat pròpia, i la concreció d’aquesta voluntat en la creació d’una icona ciutadana que serveixi per agrupar-nos les entitats, per fer coses junts, i per crear un bon ambient col·lectiu a la ciutat, ha estat un dels temes que hem volgut tenir presents des del comen- çament, per això n’hem anat parlant, i per això en parlem ara novament. I és que ja tenim el Mamut! Aquesta Festa Major, el dia 7, després del pregó i desafiant valentament la pluja, el Mamut va aparèixer a la Plaça de la Vila i tots el vam poder aplaudir, i saludar, i fer-nos-hi fotos… I més encara. El diumenge dia 12, a la tarda, el Mamut va visitar els carrers de la Vila, i ens va oferir una festa inèdita, on tothom s’ho va passar la mar de bé. Sens dubte que, a partir d’ara, la Mamullada serà un moment clau i esperat de cada any. I el Mamut segur que ens continuarà oferint possibilitats noves i sorpreses noves. Les entitats que l’hem fet venir, i totes les que s’hi vulguin anar afegint, farem que el Mamut sigui el veí i la veïna de tots, que formi part de la nostra vida, que ens il·lusioni, que ens faci estar junts. I que ens empenyi a tirar endavant, com una tasca col·lectiva, aquest Viladecans del qual ens hem de poder sentir cada cop més orgullosos. Sumari 2 Anar a votar, per què? Equip de redacció 3 Un viatge diferent. Voluntàries de Càritas. Anna Besora 4 La situación de Lactalis-Nestlé. Comitè d’Empresa Lactalis-Nestlé M. Carmen Castellano 4 Compartir el verano. Rosa Mercader Maria Comas 5 El present i futur de les entitats de persones amb discapaci- Josep Ginjaume Josep Lligadas tat. Mercè Ginés Miguel de la Rubia 6 Què diu l’informe del Departament de Medi Ambient i Habi- Mercè Solé tatge? Jordi Mazón 7 Estampes del segle XX/ 7: El triangle de les Bermudes. José La distribució d’aquest butlletí es fa per correu electrònic. Si no desit- Luis Atienza geu rebre’l només cal que ens ho 8 Passejada pel sol. Vicenç Castelló comuniqueu. I si voleu que li envi- em a un amic o amiga vostres, feu- 9 La sortida? Progrés o autocràcia? Miguel de la Rubia nos arribar la seva adreça. Gràcies. 10 Els que planifiquen el Viladecans del 2025. Ricard Caba Si voleu enviar articles per publicar, 11 Toros. Xavier Ramírez tingueu en compte que han d’anar signats i no sobrepassar les 40 ratlles 12 Sobre la mesa redonda “Anar a votar, per què?”. David Rebollo o les 600 paraules. Els hauríem de tenir abans del dia 8 de cada mes. 13 La mirada aguda: La papallona de l’arboç. Eio Ramon 14 Històries viladecanenques: El Secall enllà de la mar. Andreu El nostre correu electrònic: puntviladecans@telefonica.net Comellas El nostre bloc: 17 Conèixer Viladecans: El vell altar de l’ermita de Sales (1ª http://puntviladecans.blogspot.com part). Jaume Lligadas
  2. 2. Anar a votar, per què? E l passat 5 d’octubre el Centre Cultu- ral Sant Joan va acollir la taula rodona “Anar a votar, per què?” organitzada per Viladecans Punt de Trobada amb la partici- pació dels cinc grups municipals amb represen- tació al nostre consistori: PSC (Joan Pidelaserra), CiU (Carles Lozano), PP (María José Díaz), ICV- EUiA (David Massana) i ERC (Bàrbara Lligadas). Va ser un acte de ciutadania que va aplegar una seixantena de veïns i veïnes. Donada la proximi- tat amb els comicis al Parlament català del pro- per 28 de novembre, varem creure interessant –si espanyol. Per altres per aconseguir més inversions no necessari– compartir amb els polítics de la nostra al Parc Agrari del Baix Llobregat, per millorar les ciutat com pensen fomentar que la gent vagi a votar. carreteres pendents, el transport públic, per renovar Sobretot, tenint en compte l’apatia i el desinterès per la l’Hospital... També, diuen uns altres, per incremen- política que regna entre una part molt important de la tar el nombre de quiròfans. Perquè l’Estat del benes- població. tar també es construeix des de la Generalitat, perquè Després de la introducció de Mercè Solé, que va exercir calen sortides locals a la crisi global, per recuperar el de moderadora, els membres de cada formació varen projecte de metro de la Línia 12 que ha d’unir els mu- exposar els seus arguments i varen intentar respondre nicipis costaners del Baix Llobregat amb Barcelona. a les tres preguntes formulades: Per continuar estant a prop de les persones, per acon- seguir més llocs de treball i millorar el transport dels 1) Per què són importants aquestes eleccions per a la veïns que s’han de desplaçar cada dia a Barcelona, per gent de Catalunya? desenvolupar nous sector productius que creïn llocs Respostes per tots els gustos, o gairebé. N’hi ha que de treball, per aconseguir el tercer CAP, per ser un sol veuen la necessitat de reforçar la participació perquè poble cohesionat... dels propers comicis en sortirà el nou Govern de la Generalitat que, segons diuen, té importants compe- 3) En la teva formació política, què creus que haurí- tències i connotacions a l’hora d’administrar la nos- eu de millorar perquè tothom veiés més clarament la tra vida diària. Altres parlen de la importància del importància de l’acció política de cara al bé comú? “canvi” que veuen venir, que “tots els partits no són En aquest punt, el de l’autocrítica, costa una mica més. iguals” i que fa falta anar a votar per assegurar nous Les respostes van des de millorar la comunicació, per models que ens facin sortir del forat. Altres veuen un fer arribar els missatges del partit d’una forma més di- escenari molt magre, on l’atur i la crisi fan molt de recta a la ciutadania, sense el filtre dels mitjans de co- mal, per això –diuen– no té sentit centrar-se en l’Es- municació, fins a la lluita contra la corrupció, renovar tatut, sinó dedicar-se a altres prioritats més urgents. més sovint els candidats, reconèixer que tots hem en- Altres veuen necessari implantar un nou sistema eco- trat al joc que ha derivat en la crisi actual, la necessitat nòmic i productiu, constaten que l’interés de molts de singularitzar les propostes i que estiguin enfocades electors no és el mateix quan es tracta d’escollir el pre- a trobar solucions, fer participar més a la població en sident del govern de l’Estat o el president de la Ge- les decissions i discussions, distingir la informació de neralitat, parlen de la necessitat de trobar un encaix l’opinió que es barreja molt sovint als mitjans... de Catalunya dins una Espanya plural. Altres fan una * * * mirada al passat franquista i creuen que per coherèn- cia i responsabilitat cal anar a votar, per impedir que No estem segurs, els organitzadors de l’acte, que es s’ensorri més l’Estat del benestar que tant ha costat vagi poder transmetre en aquesta taula rodona la im- d’aconseguir. portància que l’acció política té per a tots els ciutadans en tant que d’ella en depèn la manera de gestionar 2) Per què són importants aquestes eleccions per a la moltes coses bàsiques de la nostra vida. Ni tampoc gent de Viladecans? que es vagi donar resposta als molts dubtes i qüesti- Per uns són importants per a garantir una bona inte- onaments que actualment genera l’actuació dels polí- gració de la immigració, per lluitar contra l’atur, per tics. Però en tot cas, va esdevenir un espai de trobada, preservar les zones naturals, per canviar de sistema de poder parlar des de diversos punts de vista i des de productiu, per replantejar les relacions amb l’Estat diverses perspectives de la realitat. I això, creiem, ja és de per si una bona aportació a la vida ciutadana. Viladecans, punt de trobada - Núm. 37 - Octubre 2010 2
  3. 3. Un viatge diferent F eia temps que comentàvem entre les volun- tàries lingüístiques de Càritas, la importàn- cia que per a nosaltres i les nostres alumnes tindria que visitéssim l’entorn marroquí d`on provenen, les seves arrels, és a dir, casa seva. Era complicat preparar un viatge pel nord d’Àfrica, no era turístic, els poblets on volíem anar no estaven ben comunicats, llogar un cotxe no era aconsellable, autobusos no sabíem si en trobaríem. Tot i així, sis voluntàries vàrem decidir anar-hi. Portàvem adreces de les nostres alumnes però no sabíem ben bé on ani- ríem. El que teníem clar era que totes ens rebrien a casa seva amb emoció i alegria. Donat que aquest agost era el mes del Ramadà hi havia una dificultat afegida, molts comerços estaven tancats i tot funcionava al voltant del seu dejuni i de les seves pregàries. La nostra il·lusió i ganes, va fer superar totes les di- ficultats que anaven sortint, allotjament, fronteres, idioma, l’acollida que rebíem, les seves expressions emocionades pel moment en veure’ns aparèixer acalorades, de vegades cansades, era extraordinari. No sabien què oferir-nos, tot els semblava poc, ens feien menjar el que preparaven per la nit, elles no po- dien tastar res fins les set de la tarda, això feia que ens sentíssim incòmodes, però havíem de tastar-ho tot que si no es molestaven, contentes ens presenta- ven tota la família, orgulloses de tenir a casa seva les seves professores de Viladecans. En una setmana vàrem connectar amb quatre famíli- es de poblets diferents, comunicats per autobusos la majoria de vegades ben tronats, l’altre mitjà de trans- port era el taxi, poc recomanable ja que els preus eren inestables i sovint teníem alguna sorpresa. La visita als poblets, els seus mercats, carrers i ro- dalies ha fet que tinguem una visió ben clara de la seva cultura, dels seus orígens, el que deixen enrere per millorar i buscar més qualitat de vida per tota la família. Paguen un preu molt alt, tornar a casa seva és lluny i car, no ho poden fer gaire sovint, deixant enrere part de la família, pares, casa, amics, les seves arrels, tot i així amb moltes ganes estan predisposa- des a aprendre català i castellà, llengües que els ser- veixen per a la seva integració a Catalunya. Ja esperem començar les classes per tornar a abraçar- les, ara a casa nostra, per agrair-los novament el seu acolliment. Isabel, Sandi, Antonia, Araceli, Josefa i Montse, voluntàries de Càritas Viladecans, punt de trobada - Núm. 37 - Octubre 2010 3
  4. 4. La situación de Lactalis-Nestlé V ivimos en una época de crisis donde Go- bierno y demás estamentos políticos de- ciden sobre el futuro de los trabajadores dictando leyes y reformas con las que su- puestamente fomentarán el trabajo y las nuevas con- trataciones. Las grandes empresas y multinacionales, como es en este caso Lactalis y Nestlé, se aprovechan de la situación actual para trasladar su producción de Viladecans a Guadalajara y con ella a todos sus tra- bajadores y aunque ofrecen las mismas condiciones laborales no tienen en cuenta hijos, hipotecas y en resumen nuestra vida familiar. La sola idea de un traslado es impensable para muchos trabajadores y las empresas son conscien- tes de ello, con lo que la indemnización que les ofre- Lactalis y Nestlé, dos multinacionales que predican cen a cambio de quedarse es ridícula. su apoyo a “la vida familiar y la conciliación labo- En definitiva, las empresas son las que ganan más ral” han demostrado con el cierre de la fábrica de a costa del que menos tiene y disfrazan un cierre en Viladecans, que lo más importante son los benefi- s benefi- un traslado con lo cual hoy en día en nuestro país cios aunque sea a costa de 180 familias. realizar estas gestiones es más barato. Comitè d’Empresa. Lactalis-Nestlé Viladecans Compartir el verano E s la experiencia de una familia que este verano acogieron una niña sa- haraui, y lo resumen de la siguiente manera: “Hola, este verano nos hemos dedicado a ser una familia acogedora para niños de los campamentos saharauis. Fue una decisión comparti- da con nuestra hija de 9 años, para lo cual ha sido una experiencia muy buena poder comprobar que hay niños que casi no tienen nada y podemos enseñarles y compartir experiencias. Los primeros días resultaron un poco complicados, hemos compartido el vera- no con una niña de 10 años, ella era la primera vez que salía del país y no habla- ba español. Poco a poco fuimos conociéndonos, cada día era una experiencia nueva comprobar que al tocar un interruptor se encendía la luz, abrir un grifo y salía agua, al anochecer mirábamos por la ventana para ver las calles ilumina- das, coches, autobuses… Uno de los momentos más inolvidables fue la primera vez que fuimos a la playa o que vio la piscina, al principio no quería mojarse, le daba miedo, pero con ayuda de mi hija observaba que no pasaba nada y al final de las vacaciones conseguimos que se metiera en el agua incluso hasta conse- guimos que se tirara del borde de la piscina. Sólo contemplar la satisfacción de su cara y la sonrisa había valido la pena. Han sido dos meses muy especiales, hemos dedicado nuestro tiempo a una niña que vive en una situación complicada, su alimentación ha sido un poco mejor y más variada, ha pasado una revisión médica completa. Nuestro deseo sería que el próximo año nos volviera a acompañar”. Rosa Mercader Viladecans, punt de trobada - Núm. 37 - Octubre 2010 4
  5. 5. El present i futur de les entitats de persones amb discapacitat E l dijous 30 de setembre i Ciutadania de la Generalitat de necessitem de l’administració, al centre cívic Frederic Catalunya, va fer èmfasi en la però que l’administració també Mompou de Castellde- participació en la vida po- ens necessita a nosaltres. Qui mi- fels es va celebrar un lítica de les associacions, llor que nosaltres per ges- acte organitzat per Cordibaix tionar i supervisar (federació d’entitats de persones els serveis que s’hi amb discapacitat i/o trastorn donin? No tenim mental del Baix Llobregat) que afany de lucre. va tenir per tema reflexionar en- Tenim un nord torn del paper que han d’assumir molt clar: millorar la les associacions per a persones qualitat de vida dels afec- amb discapacitat en l’actualitat i que encara que no ho pre- tats i llurs famílies. Fem visibles en un futur pròxim. tenguem, hem de ser conscients les dificultats amb què es troben i L’esdeveniment va començar que som artífexs d’accions socials ens trobem. Creem xarxes d’ajut, amb la presentació de l’acte per que reverteixen en canvis. El Sr. construïm teixit social. Coneixem part del Sr. Ascanio de Cordibaix, Pau Vidal, Coordinador de l’Ob- de primera mà les necessitats i seguit del regidor de l’àrea de servatori del Tercer Sector, ens va neguits dels interessats. Practi- Castelldefels, Sr. Santiago Barona, oferir els recursos de la institució quem la democràcia directa i do- i de l’Alcalde de Castelldefels, Sr. que representava. I, per últim, nem veu a les aspiracions d’un Joan Sau. A continuació va venir la Sra. Àngela Sánchez, Directo- col·lectiu que d’altra manera no la meva intervenció. Vaig parlar ra del Postgrau Direcció i Ges- en tindria. en nom de Pilar Pérez, presidenta tió d’ONG de la Fundació Pere Vam veure que les representants d’ADISGA de Gavà; d’Alejandro Tarrés i Gerent de l’Associació dels diferents consistoris en pre- Zacutti, president d’ASPADEC Espanyola Contra el Càncer de nien nota i espero que serveixi de Castelldefels i d’ASDIVI de Barcelona, ens va animar a avan- per portar a terme iniciatives Viladecans. Volíem destacar la çar-nos al futur, planificant en mancomunades. La població tasca social que duem a terme conseqüència, a ser més autò- dels tres municipis no pot veu- les tres entitats de persones amb noms, a treballar per guanyar la re’s continguda per uns límits discapacitat de la zona i deixar credibilitat i el suport social. que semblin fronteres: hi ha per- paleses les demandes que fan els L’acte el van cloure el Sr Ascanio, sones que comparteixen a cada familiars d’aquestes persones a el Sr Fernando Pindado i la Sra ciutat un temps, uns espais, unes l’administració. Tot seguit Sandra Rosa Boladeras, Presidenta del feines, uns coneguts... Ciutadans Merino, tècnica de Cordibaix, va Consell Comarcal del Baix Llo- que viuen a Viladecans i treba- explicar el paper de l’entitat or- bregat. Aquesta va donar un toc llen a Gavà, com jo mateixa. D’al- ganitzadora de l’acte. Van acabar poètic a l’acte, comparant la labor tres que viuen a Gavà i tenen els aquest torn els tres ajuntaments, de les associacions al bambú: tri- pares i germans a Viladecans... representats per les respectives ga set anys a emergir de la terra, Als tres municipis ha d’haver- tècniques de l’àrea, van explicar després de ser sembrat, i un cop hi prou seny per no ficar barre- les estratègies desplegades en creix, és fort als embats del temps, res i aprofitar que igual que hi cadascun dels municipis per tal perquè és flexible. També ens va ha un Centre Ocupacional que d’assegurar la integració i la par- fer veure que està per venir un ens aplega a les tres poblacions ticipació plena en la vida de llurs temps en què les persones amb amb discapacitat, es poden crear comunitats de les persones amb discapacitat tinguin el reconei- equips per practicar qualsevol discapacitat. xement ple de la societat, un cop esport, també podem compartir La tercera tanda d’exposicions se’ls valori i es vegi que tenen un casals, festes, balls... Cal fer que va ser la dels experts, els ponents paper, que són necessaris. la diversitat ens uneixi! convidats a l’acte. El Sr. Fernan- Les entitats volíem deixar clar (no Mercè Ginés do Pindado, Subdirector de la sé si va ser així, per uns proble- Direcció General de Participació mes tècnics) que les associacions Viladecans, punt de trobada - Núm. 37 - Octubre 2010 5
  6. 6. Què diu l’informe del Departament de Medi Ambient i Habitatge? A ra fa poc més d’un any, l’equip de govern 5. Atmosfera: el sector pateix nivells de contaminació municipal anunciava per tot arreu el pro- atmosfèrica alts, l’entorn té fonts de contaminació jecte Barça Parc, a la zona del Remolar- acústica de primer ordre com l’autovia C-31 i l’ae- Filipines de Viladecans. Fins i tot la festa roport del Prat, i els espais protegits són zones de major d’estiu va anar de blaugrana... Des d’un co- màxima sensibilitat pel que fa a la contaminació lu- mençament, la plataforma Salvem Oliveretes-SOS mínica del cel nocturn. Delta ja va veure i denunciar que el que es pretenia 6. Zones agrícoles: no s‘han tingut en compte els sectors era un projecte urbanístic encobert, i que l’únic que agrícoles d’alt valor productiu del Parc Agrari del pretenia, i pretén, és afavorir interessos privats en un Llobregat. espai protegit. 7. Canvi climàtic: hi ha una contradicció entre els objec- Com que el butlletí municipal dubto que reculli el tius de reducció de gasos d’efecte hivernacle en què contingut del document que el departament de Medi treballa i rep diners públics l’ajuntament i les emis- Ambient i Habitatge (gestionat per ICV), i fins i tot sions que generaria un projecte com el Barça Parc. que facin pública l’existència de l’informe, El document, a partir de l’anàlisi dels elements aprofitem aquest espai per informar els set descrits, defineix uns objectius ambientals molt arguments més contundents de l’informe, clars que han de condicionar qualsevol altera- que d’altra banda són molt semblants a ció d’aquells terrenys, en relació als valors na- les al·legacions que la Plataforma Salvem turals patrimonials, l’ús del sòl, l’afectació als Oliveretes-SOS Delta va entrar per registre ecosistemes, la prevenció de riscos ambientals, al Departament de Medi Ambient i Habi- el cicle de l’aigua, la integració paisatgística, la tatge. prevenció de la contaminació atmosfèrica, acús- L’informe és molt clar assenyalant que es tica i lumínica, la minimització dels efectes sobre considera que la proposta de la present Modi- el canvi climàtic i la gestió dels residus. Es formu- ficació puntual del Pla General Metropolità a la a continuació una anàlisi de la proposta urba- les Filipines per fer-hi el Barça Parc, promo- nística plantejada, i s’afirma contundentment que guda per l’equip de govern, no és compa- caldria haver considerat l’opció de no construir, tible amb la preservació dels valors d’aquest o bé de construir el projecte en un altre indret. entorn…. I això s’argumenta esmentant les I finalment el document de Medi Ambient valora la característiques principals de la zona i els proposta en conjunt identificant les múltiples defici- inconvenients a la seva urbanització: ències del projecte, els impactes ambientals no assu- 1. Urbanisme: el sector està afectat pel Pla mibles, les contradiccions i la necessitat d’analitzar Director de l’Aeroport, pel Pla Director del totes les alternatives, per a concloure, com ja s’ha dit, Sistema Costaner i pel Pla d’Espais d’Inte- que la proposta presentada no és compatible amb els rès Natural, entre d’altres. valors naturals del Delta del Llobregat. 2. Inundabilitat: la zona pateix un “risc d’in- El que és més sorprenent és que a Viladecans tenen undació extremadament alt” per la seva ubica- responsabilitat de govern els verds (ICV), impulsors ció (cosa més que evident, és un delta!!) del projecte junt amb el PSC, i ha estat precisament el 3. Aqüífer i cicle de l’aigua: tot el sector departament de Medi Ambient i Habitatge, gestionat que es vol urbanitzar està sobre un aqüífer per ICV, qui aturi els peus a la bestiesa insostenible protegit, el de la Vall Baixa i delta del Llo- del Barça Parc. bregat. La construcció afectaria la dinàmica En definitiva, el nostre equip de govern queda en evi- hídrica i la recàrrega de l’aqüífer. dència públicament, i demostra un cop més la falta 4. Biodiversitat i connectivitat ecològica: de sensibilitat cap als nostres valors ambientals per Només el 2% del Delta del Llobregat està excel·lència: la zona litoral, i la falda de Sant Ramon protegit ambientalment, i la zona on es (Oliveretes inclosa). Des de la plataforma Salvem proposa fer el Barça Parc està envoltada per Oliveretes-SOS Delta restem oberts a que les nostres espais d’elevadíssim valor natural, per a la propostes de projectes sostenibles per a la zona si- fauna, la flora i els hàbitats, d’acord amb guin escoltats. les lleis catalanes, espanyoles i europees. Jordi Mazon Bueso Viladecans, punt de trobada - Núm. 37 - Octubre 2010 6
  7. 7. Estampes del segle XX/ 7 El triangle de les Bermudes A l costat de l’autovia hi havia el triangle de les Bermudes d’aquells estius adolescents. Les Panotxes, El Cocodrilo Llo- rón i La Ballena Alegre. Era com una frontera de ningú, perquè el Viladecans de l’autovia i la platja no existia. Aquella carre- tera unia dos punts principals, Castelldefels i Barcelona, creua- va el Llobregat, i passava davant Imatge de la Festa de la legalització del PSUC a La Tortuga Ligera, el 1977 de fàbrica de la Seda del Prat. La resta era només conegut pels geògrafs i pels natius de Gavà, Era un lloc més familiar que les dur dels que anys després seri- Prat i Viladecans, que tampoc no Panotxes, però sovintejaven les en vaguistes dels que fan vaga, posaven gaire esforç a exhibir el noies estrangeres que anaven a tornaven d’aquell bar a les tres títol de propietat municipal. patinar, o a pujar a cavall a una del matí i entraven a treballar a hípica, molt a prop del restaurant. les sis del matí. La seva muscu- Els càmpings s’havien apropiat Les rosses a cavall havien entrat lació no era de gimnàs, era de dels accessos a les platges, i tam- a formar part de l’imaginari patri pujar caixes, de tirar de pala, de bé del nom. Es coneixien per la per un anunci del conyac Cen- carrera contra el cronòmetre de la platja del Toro Bravo, la Ballena tenario Terri, i era un espectacle màquina que marcava les peces Alegre, la Tortuga Ligera, que va evocador veure galopar sueques per hora. Ballaven, es petoneja- passar a la història de l’esquer- entre els pins. Les sueques dels ven, s’enrotllaven, amb noies que ra del país, per acollir al 1977 la càmpings estaven llavors en pro- estaven de vacances, que tenien multitudinària festa mítica dels cés d’extinció, substituïdes per horari de vacances, però ells no. comunistes catalans que va ce- les més proletàries alemanyes, Ells no estaven de vacances. Fins lebrar la legalització del PSUC. holandeses i franceses. i tot lligar era dur, per a la classe Fins i tot els noms de platges que Les Panotxes estava darrera el obrera. no eren de càmpings també teni- en propietat privada, els banys Cocodrilo, al costat dels camps. Però quan acabaven aquelles nits Capri i el Tropical. Era un restaurant de carn a la –on el millor començava en sor- brasa, amb una arquitectura més tir del bar, i agafar el camí que El Cocodrilo estava a l’altra ban- de ranxo mexicà que de masia portava als camps, malgrat saber da de l’autovia, gairebé enfront catalana, amb una roda de car- que cada centímetre de pell nua de l’actual camí de la Murtra. Era ro penjada a la paret blanca i un seria massacrada brutalment pels un restaurant amb una pista de petit bar discoteca, amb un pati mosquits–, quan, sols o en grup, ciment per patinar, que s’omplia com a terrassa a l’exterior. anaven a peu pel llarg camí de a l’estiu. Era agradable perquè, A les Panotxes el nombre d’espa- tornada, amb el record dels pe- envoltat de pins, tenia molta om- nyols per centímetre quadrat de tons als llavis, i l’olor de l’altra bra. També tenia uns dels primers noia estrangera trencava qualse- als dits, notaven un benestar, del minigolfs, de la sostenible mida vol estadística. Les caloroses nits qual només una part era sexe. d’un parc infantil, sense gespa, i d’estiu de les Panotxes tenien L’altra era llibertat i autoestima. amb un curt recorregut de grava minoritari suor estudiantil, però El món s’havia fet més gran i més i terra arrebossat, pintat de color tenien sobretot suor obrera. Pe- lliure. granat. Al primer pis, al restau- rant, de tant en tant, a l’estiu, fe- ons industrials, de la construcció, José Luis Atienza ien música en directe i es podia aprenents de lampista, mecànics, ballar. mossos de magatzem, el nucli Viladecans, punt de trobada - Núm. 37 - Octubre 2010 7
  8. 8. Passejada pel sol E ra un diumenge a l’aire quan parla de Can Guardiola lliure. A la Torre Roja, posa entre parèntesi Granja Díaz, convocats per la A.V. o sigui que la Granja Díaz seria del Casc Antic s’hi aple- una construcció moderna en ter- gaven els que pujaven a Sant Ra- res de Can Guardiola”. mon. Deu n’hi do la gent que hi L’Ángel ens va explicar que les havia. Al parc de Can Guardiola restes que hi ha al costat de les també n’hi havia uns quants, que ruïnes son tines per recollir el de camí cap a l’ermita de Bru- raïm, trepitjar-lo i extreure’n el guers menjaven l’entrepà i no- most i més tard premsar aquest saltres, que havíem quedat a la darrer per fer l’aiguardent. De bassa de laminació de la riera de camí cap a la font de Can Preses Sant Llorenç, per realitzar la nos- vam veure una pedra de molí de tra passejada i que també érem més d’un metre de diàmetre i 40 uns quants. Guiats per l´Ángel centímetres d’amplada. A prop del Grup Ecologista Quercus de de la font ens van explicar que el Gavà ens vam trobar gent de Sal- que ara es veu no és la font origi- vem Oliveretes, de la Unió Mun- nal, sinó que aquesta es troba uns tanyenca Eramprunyà, del Cen- deu metres amunt. tre d’Estudis de Gavà, del Grup En aquest punt en Josep Camp- Tres Torres, i algú més que anava many, president del Centre d’Es- pel seu compte. tudis de Gavà, ens va fer cinc cèn- Vam pujar pel carrer Miguel de tims de qui va ser Llorenç Presas de la muntanya. Més endavant, Cervantes, fins a tocar de les res- i Puig, matemàtic, meteoròleg, vam veure unes coves fetes a to- tes d’una construcció, on es va cartògraf, i un dels primers cien- car dels barrancs que fins no fa discutir si es tractava de les res- tífics de Catalunya, que va néixer gaire encara eren habitades i que tes de Can Guardiola o de Can a Sant Boi l’any 1811 i que es va a hores d’ara són barraques dels Presas. Com a “càstig” ens vam casar amb la viladecanenca Rosa pagesos de la zona. Una mica obligar a esbrinar què hi diuen Parellada i Bosch. En Llorenç va més endavant, abans d’arribar al els erudits al respecte i això és el ser qui va fer el primer plànol nostre punt final, la mina d’aigua que hem trobat: cartogràfic de Viladecans. de Can Tries, ens trobem amb un “Al llibre de Dolors Sanahuja Vi- Continuant pels camins de Vila- petit mur de pedra seca que se- ladecans, terra de pagesos i senyors, decans que els caps de setmana para els termes de Viladecans i a la pàgina 222, hi ha una fotogra- s’omplen dels colors de les sa- Sant Climent, i a més a més, dues fia que es correspon a les ruïnes, marretes dels ciclistes, corredors, fites de VILA-DE-CANS, amb on el peu de foto diu: Ruïnes de caminants i buscadors d’espàr- tota seguretat, germanes de les l’antic Mas Llorenç, que a partir recs, ens dirigim cap a Can Tries, que en Jaume Lligadas ens par- del capbreu de l’any 1460 ja ens també conegut amb el nom de lava al darrer número d’aquesta apareix com a Mas Guardiola. Can Feral pels propietaris que revista. Per sort aquestes no esta- D’altra banda, al llibre de Josep van posar aquest nom al restau- ven socarrimades i, fins i tot, com Eixarch Les arrels històriques de rant (Fermín i Alberto). A mig podeu comprovar per la foto, es Viladecans, a la pàgina 143, hi ha camí ens trobem una bassa, obra podien veure els líquens amb què una altra fotografia que diu: Res- d’enginyeria dels pagesos per tal el temps les ha anat vestint. tes actuals de Can Preses al cos- de recollir aigua de pluja. Ens as- A la mina ens van ensenyar per tat de la font del llorer. [Aquestes sabentem que aquesta mena de on corria l’aigua abans de fer la restes es corresponen a les ruïnes petites represes són una construc- bassa de laminació i vam passar que encara hi deuen ser, però ció característica d’aquesta àrea per sobre d’on dormia el nostre colgades pels matolls, a la font de la geografia catalana per reco- Mamut, el que vam passejar per de Can Preses també dita del llo- llir i conduir fins als camps l’ai- la Festa Major. rer]. A més a més, Josep Eixarch gua, tot i aprofitant els baixants Vicenç Castelló Solina Viladecans, punt de trobada - Núm. 37 - Octubre 2010 8
  9. 9. La sortida? Progrés o autocràcia? E n aquests moments en Europeu i les declaracions de la bre el “burka”. Un debat col·locat què ja patim d’una for- comissària de Justícia, Viviane en primera fila, que s’hauria de ma clara els efectes de la Reding, no fan més que confir- solucionar amb diàleg i no amb crisi, podem començar mar-ho, però després fent marxa prohibicions i que a més és un a pensar en com pot ser la sor- enrere, la mateixa tida d’aquest període. Crec que UE ha recolzat el aquesta crisi no tan sols tindrà president francès. efectes econòmics i socials, que En aquesta ocasió, ja anem coneixent, sobre les so- com en moltes al- cietats actuals, sinó que en l’as- tres anteriorment, pecte polític podem sortir-ne de las víctimes tor- dues maneres ben diferenciades. nen a ser perso- Aquestes dues maneres poden nes del poble ro- derivar en solucions vers al pro- maní, és a dir, per grés o per contra vers l’autocrà- entendre-ho tots, cia o totalitarisme i la pèrdua de gitanos. No és un qualitat de la nostra democràcia. fenomen nou, ja Semblen entreveure’s fenòmens que des de fa se- a la nostra Europa que marquen gles i segles, s’ha una tendència en el segon dels estigmatitzat i supòsits. Un incipient moviment perseguit, en aquest continent, a problema que en aquest moment d’extrema dreta, feixista i xenòfob, persones d’aquest poble. quasi no afecta a la societat cata- cavalca de nou i aquesta vegada lana. Però el que passa a França no és un sembla que ho faci cada cop amb fet aïllat i en la Itàlia del populista A tots ells, se’ls hauria de recor- més empenta. Diversos elements Berlusconi es comencen també a dar que som en un estat de dret apunten a un rebrot de la intole- expulsar, per exemple a Roma, a i s’ha de aplicar la llei, indepen- rància i a l’assumpció, pels partits persones d’aquest poble. dentment de l’origen, la religió o de la “dreta civilitzada”, de polí- altres diferències que es tinguin. Les expressions polítiques d’ex- tiques expressades per partits xe- Davant d’aquests canvis polítics trema dreta apareixen per Euro- nòfobs o d’extrema dreta. i socials que ens afecten, podem pa com bolets, avui a Suècia, ahir I és que a Europa el rumb està gi- a Holanda, on poden participar intuir que la nostra democràcia rant en aquest sentit tant a França al govern, i demà qui sap on. pot perdre qualitat d’una manera (sí, aquell país que va fer una re- significativa ja que els continguts Al nostre país encara que a ni- volució pels drets de ciutadania, d’estat social i d’igualtat de drets vell governamental no s’han fet per la “liberté, egalité et fraternité”), de ciutadania poden veure’s ata- intervencions d’aquest tipus, com en altres països europeus. cats. Per aquest camí podem es- sí que hem pogut veure com la A França s’ha iniciat una deriva tar obrint una porta a les postu- candidata del PP al Parlament de vers posicions intolerants i clara- res més intolerants. Catalunya rebutjava el col·lectiu ment racistes. Per això, el govern L’altra sortida pot ser la del pro- romaní a Badalona acompanya- de Sarkozy, assumint postulats grés que hem de construir refor- da per l’eurodiputada francesa del Front Nacional de Jean-Ma- çant la participació dels ciutadans Sanchez-Schmid. Altres polítics rie Le Pen, ha posat en qüestió en la política i protegir l’incipient utilitzen un comportament més certs drets individuals recollits a estat del benestar de què dispo- ambigu jugant per un costat a la la legislació europea, com el de sàvem abans de la crisi, modifi- defensa del col·lectiu immigrant, la lliure circulació de ciudatans cant la fiscalitat perquè paguin però immediatament després europeus pels països que con- els que més tenen, i políticament l’apunten com el responsable de formen la Unió Europea (UE). La posant barreres a tots aquells que la intolerància religiosa o la de- deportació de ciutadans romane- no respecten la diversitat ni la linqüència, i proposen a diversos sos de França al seu país d’origen democràcia. ajuntaments mesures com el no ha estat una decisió molt qües- empadronament o un debat so- Miguel de la Rubia tionada fins i tot pel Parlament Viladecans, punt de trobada - Núm. 37 - Octubre 2010 9
  10. 10. Els que planifiquen el Viladecans del 2025 H i ha de treball més a la zona d’Oliveretes i a les noves re- q u i habilitacions urbanes. Si ho sumem, ens falten 5.000 pro- llocs de treball encara. jec- Aquest és el principal motiu de voler desenvolupar t a el Viladecans del el projecte Parc del Delta de Viladecans, un projecte futur, i ho fa explotant al mà- que vol convertir 217 hectàrees actualment espais xim les potencialitats demo- naturals i agrícoles, al voltant del Camí de les Fili- gràfiques i econòmiques del pines, en terrenys on construir equipaments comu- nostre territori, guiant-se pel nitaris (152 ha.) i en zona d’instal·lacions turístiques que li dóna de marge el PGM de i de lleure (5,7 ha. dedicades al comerç, 12,7 ha. a 1976, una llei predemocràtica, que no té cap criteri hotels, i 13,7 ha. al sector terciari), on s’instal·laran ni ecològic ni sostenible, conceptes que en l’actua- negocis que ens donaran els 5.000 llocs de treball litat, a causa de la por al canvi climàtic, està en veu que ens faltaven per ser sostenibles. de tots els polítics, que fins i tot els fan servir per El que fa riure és llegir textualment en la memòria justificar l’injustificable. Vet aquí un exemple. d’aquest projecte que “només d’aquesta manera Vi- Volen que Viladecans arribi a 75.000 habitants el ladecans podrà recórrer amb garanties el camí cap a la 2025, per això han projectat la construcció de 4.884 sostenibilitat”. habitatges nous dins el casc urbà, i sobretot destru- No sé com veieu el panorama, però de nou se’ns int la zona agricola-forestal d’Oliveretes, i és clar, planteja un projecte que només juga a favor dels per fer-ho sostenible cal anivellar una de les prin- poders econòmics que ens han portat a la crisi que cipals balances, cal crear llocs de treball, una de les estem patint, i que destrueix el nostre paisatge, pa- causes principals per la qual la gent decideix el lloc trimoni i territori d’un delta, que ja ha estat prou on viure. agredit, i que si es continua formigonant, perdrà la Així pronostiquen que cal arribar a la fita de 36.048 seva identitat i característiques. llocs de treball, i partint que en l’actualitat Vilade- Estic segur que hi ha altres maneres de desenvo- cans en té 16.471 (2009), com ens ho farem? O millor lupar projectes, més creatius i dinamitzadors que dit, com planifiquen que ho faran? no pas seguir apostant pel totxo i per projectes més Doncs es veu que ja ho tenen clar: sent molt opti- del segle passat que de l’actual. Però que hi farem, mistes planifiquen 12.000 llocs de treball nous al tenim els polítics que ens mereixem... Parc de Negocis i al Parc Aeroespacial, i 2.554 llocs Ricard Caba Somos como esos viejos árboles Somos como la humilde adoba Somos igual que nuestra tierra En homenatge batidos por el viento que azota desde el mar. que cubre contra el tiempo la sombra del hogar. suaves como la arcilla duros del roquedal. i agraïment a Hemos perdido compañeros, Hemos perdido nuestra historia, Hemos atravesado el tiempo José Antonio paisajes y esperanzas en nuestro caminar. canciones y caminos en duro batallar. dejando en los secanos nuestra lucha total. Labordeta Vamos Vamos Vamos hundiendo en las palabras a echar nuestras raíces a hacer con el futuro las huellas de los labios por campos y veredas un canto a la esperanza para poder besar. para poder andar. y poder encontrar. Tiempos, Tiempos Tiempos futuros y anhelados, que traigan en su entraña cubiertos con las manos de manos contra manos esa gran utopía los rostros y los labios Somos izando la igualdad. que es la fraternidad. que sueñan libertad. como esos viejos árboles. Viladecans, punt de trobada - Núm. 37 - Octubre 2010 10
  11. 11. Toros F a un parell d’anys xer- rava sobre toros amb un amic portuguès al qual considero d’una gran qualitat humana i honestedat professional. La passió per la fi- esta dels toros que li circula per les venes li ve de la seva infàn- cia, quan el seu tiet, cuidador de braus al camp portuguès, li va transmetre un amor incon- dicional a l’animal. Com podia jo argumentar-li la meva oposi- ció radical a la mateixa fiesta? El principi sempre l’he tingut clar: no és digne aconseguir una sa- tisfacció pròpia a través del do- lor d’un tercer. L’expressés com l’expressés, implicava alguna nar sobre temes aliens als toros. no creuen que sigui un tema per mena de desqualificació moral CiU va votar majoritàriament a portar al parlament. Alguns que de l’amic, cosa que no estava en favor i PSC majoritàriament en demanem seriositat a la política el meu ànim. contra. Demà pot ser a l’inrevés. representativa ens molesta aquest Si als que posem en primer ter- La Patum de Berga està catalo- tacticisme que la degrada. me la qualitat de l’esser humà, gada com a Patrimoni Cultural Dintre d’aquesta sensació agre- sumem aquells que primen el Immaterial de la Humanitat, la dolça, quin profit en traiem els respecte a tots els éssers vius, i fiesta mai no tindrà aquest honor. que hi som contraris? La respos- els hi afegim els que senten una El més populista dels polítics no ta la vaig trobar al “Diario de la repulsió primària per la tortura s’atreviria a proposar-ho amb Rioja” al mes de juliol, mes de d’un animal, no crec que arribem l’esperança d’aconseguir-ho. Sa- festes locals on el brau té un pro- al 20% dels catalans. Tampoc no bria que pertany a uns esquemes tagonisme especial. Les primeres crec que els que estimen la fiesta de valors tan ancestrals com ca- pàgines glorificaven la festa, però arribin al 10%. La gran majoria ducs. S’havia d’haver prohibit la en la contraportada una colum- dels ciutadans la ignoren direc- fiesta? Si la decisió hagués estat na agraïa calorosament als cata- tament. Aquesta indiferència ma- sòlidament sustentada per con- lans i al seu parlament el suport joritària fa que quan es proposa viccions personals i valors so- i l’ànim que donaven a aquells la abolició de la festa en el parla- cials, no s’hauria fet. El principi que allà i arreu d’Espanya veien ment, el vot sigui gratis. Dit d’una de prohibit prohibir hauria estat la fiesta com una aberració cultu- altra manera, no descarten treure la bandera d’aquells parlamenta- ral i humana. profit de la votació per pressio- ris que representen a aquells que Xavier Ramírez A Asdivi Vols ser monitor d’Asdivi? Asdivi és una entitat de Viladecans que té un esplai per a infants, joves i adults que conviuen amb li calen alguna discapacitat. La veritat és que tots plegats s’ho passen monitors d’allò més bé... Però necessiten un cop de mà: els fan falta mo- nitors. A part que l’esplai és superdivertit, els monitors reben formació gratuïta per treure’s el títol. Però el millor de tot és el contacte amb tots aquests nois i noies fantàstics, amb tantes ganes de fer coses. Si t’animes, només cal que enviïs un missat- ge a asdivi15@gmail.com Viladecans, punt de trobada - Núm. 37 - Octubre 2010 11
  12. 12. Sobre la mesa redonda “Anar a votar, per què?” C reo que fui uno de los Nadie habló de por qué es nece- Joan Pidelaserra pocos, si no el único, sario ir a votar, que es a lo que fui ciudadano totalmente a escuchar, lo que oí es una pro- desvinculado de la po- paganda de cada uno de los par- lítica o de cualquier partido, que tidos, que no decía nada, como asistió a la reunión que Punt de siempre. Por supuesto se habló Trobada organizó el pasado 5 de de lo que ha costado que el pue- octubre. Creo que esto da mucho blo tenga derecho a votar, dato que pensar. irrevocable, a elegir, pero nadie Intervine, un tanto desacerta- quiso entender el desinterés de damente, por desconocimiento los no votantes o los abstencio- del “medio”. Una de las cosas nistas. Carles Lozano que dije es que si los tertulianos El pueblo sólo puede votar una no eran capaces de entenderse, serie de partidos, en los que como podían esperar que el ciu- no confía, solo esperan que mejo- dadano tenga una decisión basa- ren las cosas, votan por intuición, da en un criterio válido. por enfado, por creer que se va a Mi intervención fue tan poco cla- cumplir con lo que se promete. ra que uno de los tertulianos tuvo Si los partidos políticos quieren la amabilidad de hacer la correc- hacer saber qué van a hacer por ción de que la pluralidad es ne- el pueblo, que se dejen de fiestas cesaria. En realidad, lo que que- y que informen, pero con com- ría expresar, es que en un estado promiso de contrato. María José Díaz democrático existe la pluralidad, Todos los partidos hablan de pero lo que se exige de quienes transparencia. Me pregunto a nos representan es que alcancen qué se refieren cuando hablan de acuerdos, que sean capaces de ella. ¿A la facilidad de obtener acercar posiciones por un bien detalles del uso del erario públi- común. Pero los partidos polí- co? Gente buena y mala la hay en ticos no son colaborativos. Pre- todos los partidos, pero ¿quien tenden arreglar las cosas cuando vigila al vigía? gobiernen ellos. Es muy difícil de demostrar que Los españoles pensamos que los la estructura política actual no políticos deberían pensar prio- puede mantenerse, que no se de- David Massana ritariamente por su país, no en ben buscar parches, sino cambiar su partido. Partido es ruptura, estructuras. división y esto puede interpre- A los que les gustaría cre- tarse de muchas maneras. Tener er en la posibilidad de una diferentes puntos de vista no son utopía, les dejo la direcci- rupturas sino nuevas ramas que ón de mi blog: http://noland- nacen de un mismo árbol que lle- politicamenteincorrecto.blogspot. va la savia a todos, las diferencias com/ deben dialogarse y demostrarse y buscar la mejor solución o la David Rebollo menos mala como mínimo, pero Bàrbara LLigadas Soluciones. Viladecans, punt de trobada - Núm. 37 - Octubre 2010 12
  13. 13. la mirada aguda secció a càrrec d’Eio Ramon Viladecans, 26/09/10 en una figuera al barri de Sales La papallona de l’arboç (Charaxes jasius) De família nimfàlids, és la papallona diürna més gran que podem trobar a Europa i també una de les més espec- taculars. En vol, les ales ober- tes mostren l’anvers de color castany fosc ribetejat per dues bandes taronja, molt aparents. En repòs, amb les ales plega- des, el revers és un escaquer de polígons taronja, marró, blanc i negre. Els adults volen en dues generacions, a primers i a finals d’estiu. Sovint es veu la papallona de l’arboç libant el suc d’excrements, en un con- trast xocant entre la bellesa acolorida d’aquesta papallona i la natura dels excrements. La posta dels ous es fa d’un en un, en diferents fulles d’arboç. L’eruga és de color verd flu- orescent solcat per una fina línia lateral groga que va des del cap fins a les dues puntes del final de l’abdomen i amb un cap estrambòtic amb quatre banyes dirigides enrera. Font: Institut d’Estudis Catalans. Viladecans, punt de trobada - Núm. 37 - Octubre 2010 13
  14. 14. Històries viladecanenques secció a càrrec d’Andreu Comellas El Secall enllà de la mar A la fi dels anys cinquan- familiar dient que volia estudiar ta tot era travat i ben per fer de mestre, fent fàstics al travat. Políticament, conreu de les antigues feixes i poca cosa es movia. terres cartoixanes. Només la li- Tots muts i a la gàbia. A Vilade- beralitat del seu pare va atempe- cans, però, continuava creixent rar el terrabastall. Deixades les l’oferta de treball i amb ella el atmetlles i avellanes, el bon oli nombre de forasters. Augmen- i millor vi allà al Ciurana, com tava també, és clar, la demanda a primer destí se les tingué amb o necessitat, digueu-li com vul- els fills dels pescadors i pagesos gueu, de serveis d’ensenyament. de Sitges. En temps de la Repú- Els nouvinguts ja passaven prou blica, fets els cursos de post-grau pena procurant-se alimentació abans explicitats, com a segon i allotjament i hi havia massa destí, va ensenyar en unes esco- marrecs omplint els carrers sen- les noves al Passeig de Sant Joan se tenir res més a fer que no fer de Barcelona. A Barcelona també, res. Si més no, doncs, es feia ben es va casar amb Teresina Lluís. I evident que calia millorar l’ofer- a Barcelona passà llavors els mi- ta d’escolarització, si us estimeu Escoda. Aquests dos homes de llors anys de la seva vida. Però, a més dir-ho així, o es necessitaven cognoms tant escaients a l’hora Barcelona li sobrevingué la guer- més mestres i escoles, si voleu de fer de professors de qualsevol ra, els pèls de punta, la pell de dir-ho aixà. L’edifici Modolell cosa, acabaven de guanyar judi- gallina i el mal rotllo. començava a queixar-se del pes cialment el reconeixement oficial, Continuà les classes amb norma- de tanta canalla i a qui manava vint i escaig anys després, d’uns litat per raó de la importància que li tocava satisfer el dret a l’edu- cursos (post-grau) de la Genera- la Generalitat donava a l’escola i cació i la instrucció pública. És litat. Aquesta titulació els facul- la seva funció. Per la seva filla Pe- d’aquesta exigència que va nei- tava per exercir en el nivell més pita en sé una de les poques ex- xer l’any 1958 el Col·legi Àngela alt de l’ensenyament. Després de periències que contava de la rere- Roca “Nens”. Dos anys després, tanta desventura, la il·lusió del guarda. M’ho deia amb aquestes i dos carrers més enllà, ho feia la retrobament i la necessitat mútua paraules: “Fent cua en un repar- bessona Àngela Roca “Nenes”. els va dur a emprendre una nova timent de pa, un milicià del seu Tot sigui dit, ambdós sufragats aventura plegats, la d’instruir poble feia seguir la fila fusell en trinco-trinco per la mestressa de galifardeus a Viladecans. Així mà i insultant tothom. Va reco- Can Roca a instàncies de Mossèn doncs, l’any 1960, aquest Secall nèixer el pare i els va convidar a Ramon. tarragoní va venir a viure entre ell i la mare a la casa on vivia. Hi El cotarro de les Escoles Nacionals nosaltres; amb muller i filla, al van anar perquè era cosa de no el dirigia el senyor Josep Mestres carrer Salvador Baroné, on ja hi agreujar ningú. L’home s’estava Busquets, mestre republicà de so- vivien bona colla dels nous mes- a un palauet de Pedralbes. Tenia ca-rel. Aprofitant que els somnia- tres. una biblioteca de les que se te dors de la “unidad de destino en El senyor Secall havia nascut el n’hi van els ulls i una xemeneia lo universal” començaven a anar 1906. Als setze anys havia sortit encesa. Era hivern i feia fred… de baixa i la mancança de mes- de Bellmunt del Priorat per anar però el que hi cremava eren… lli- tres en alça, el senyor Mestres va a estudiar a Barcelona. Essent bres! En sortir li digué a la mare: cridar perquè l’ajudés a fer equip fill únic d’un dels fundadors de La guerra està perduda!”… Sens a un amic seu del temps de la Re- la cooperativa agrícola del po- dubte, en va quedar colpit i més, pública, el senyor Josep Secall ble, va provocar un terratrèmol dic jo, pel fet de ser mestre. Viladecans, punt de trobada - Núm. 37 - Octubre 2010 14
  15. 15. El mobilitzaren per al front nómiques. Ho sap en el gener del 38. Tenia tren- Secall?”. “M’ha dit que ta-dos anys i no havia fet era el millor estudi per ni la mili. Apa doncs, ins- veure el que era econò- trucció a Reus de primer, i micament Espanya i cap com a matemàtic que era, on anava, per això me fou destinat a continuació l’ha deixat…”. “Doncs a ensenyar trigonometria jo també me’l llegiré”. a l’oficialitat d’artilleria; Aquell llibre llavors es- era cosa d’afinar la pun- tava en la seva quarta o teria calculant els sinus i cinquena edició, ara pas- cosinus d’alfa. Després, sa de la vintena. desastre a l’Ebre, derrota i Tenia cinquanta-quatre cames ajudeu-me. A Fran- anys quan en Secall vin- ça, algú fa la pregunta de gué a raure a Viladecans. classes en català, pogué durant rigor: “Qui vol tornar?”. Resposta No es volgué jubilar als seixan- molts anys, això si, fer honor al en rigor: “Jo, que no he fet res do- ta-cinc i treballà fins el 1976. En seu cognom i ofici i es va conver- lent i tinc la familia allà”. Doncs tenia setanta quan li digueren: tir en un os, l’os de les matemàti- vinga som-hi: camp de concen- prou! La seva vida entre nosal- ques a l’Àngela Roca. tració a Vitòria, fins el 1941. tres la passà ramblejant entre Aquest home que de jovenet a Alliberat de la gàbia amb l’ajut marrecs i pastanagues els dies de Bellmunt ja havia deixat molt clar d’amistats de la seva dona, a cada dia i ramblejant a Barcelona que s’estimava més ser bescuit l’hora de tornar a la docència no- molts diumenges fent escampar per menjar xocolata que amet- més li donen l’opció de poblets la boira, fent-se humanitat i pas- lla de bessó sec, i menys encara de menys de mil habitants. Ell sejant-la amunt i avall. persona massa magra, fent hores tria el Catllar, a prop de Tarra- L’any 1983 amb la seva dona ja com a “pluri” va entrar de Secre- gona. Allà hi neix la seva única força malalta, se’n varen anar tari a la Hermandad Sindical de filla, la Pepita. Al Catllar, tot sol, plegats enllà de la mar. A Puer- Labradores i Ganaderos. Al local fa classes a 45 alumnes de totes to Limón de Costa Rica a casa del carrer Jaume Abril, als baixos les edats (unitària), al soterrani de la seva filla que hi era fent les de l’edifici Modolell. D’aquesta de l’ajuntament, durant dinou Amèriques. Aquesta fou una de manera es redimia, de trascantó, anys. Finalment, es retroba amb les decisions que més li costà de d’haver deixat el seu pare amb el el seu amic Josep Mestres, que el prendre a la seva vida. M’expli- moc penjant als bancals ds Scala reclama per Viladecans després cava la Pepita com mirava la seva Dei i posava a disposició de l’in- del seguit de temps de no saber- terra, a l’aeroport el dia de la par- dividualisme pagès de Vilade- ne res l’un de l’altre. tida: “Com si se la volgués em- cans tot el seu saber cooperatiu; La Repùblica havia tingut espe- malgrat que ja quasi bé totes les portar tota amb ell, amb ses re- cial cura de l’ensenyament i els terres eren de regadiu i no pas tines”. Abans, des de la terrassa seus mestres. com les del Priorat. del camp d’aviació podies veure: Destituïts tots pels facciosos, afu- Montjuïc, Montseny, Tibidabo, D’en Secall me’n parlava molt bé sellats una bona colla d’ells en Sant Pere Màrtir, Vall del Llobre- el meu pare, pagès de vocació. l’àmbit rural sobretot, i exiliats gat, Montserrat, Sant Ramon, Al- Gràcies a aquest bon rotllo entre uns quants més, els que varen barrosa, Eramprunyà, el Garraf, ells, va caure a les meves mans, poder continuar s’hagueren de Castelldefels, i Sitges. Podem l’any 1973, el llibre Estructura reeducar per poder ser reciclats. suposar també que mirant aquest económica de España de Ramón El bàndol guanyador, aquell que paisatge cantava silenciosament Tamames. L’havia portat del Sin- a Salamanca li havia bramat a aquella estrofa d’en Cinto Verda- dicat i li vaig preguntar: “Ja sap Unamuno: “Viva la muerte”, “Mu- guer: qui és l’autor d’aquest llibre? Qui era la inteligencia”, de primeres, l’hi ha deixat?”. Ell em contestà: Hermosa vall, bressol de ma in- castellanitzà tot l’ensenyament “Me l’ha deixat el senyor Secall i fantesa, / Blanc Pirineu, /mar- a Espanya i de segones vingué és del Sindicat. Què més n’he de ges i rius, ermita al cel suspesa, a fer trista realitat allò de “passar saber?”. Li vaig respondre: “En / per sempre adéu! / Arpes del més gana que un mestre d’escola”. Tamames és del PCE i aquest és bosc, pinsans i caderneres, / El senyor Secall que després del un dels llibres de referència dels Cantau, cantau, / Jo dic plorant 38 mai més va poder donar les estudiants revolucionaris d’eco- a boscos i riberes: / Adéu-siau. Viladecans, punt de trobada - Núm. 37 - Octubre 2010 15
  16. 16. Deixem-los volar i deixem-los ar- seu banc, li preguntaven pels d’ells / per escollir el seu lloc de ribar…. exercicis de matemàtiques. Amb repós, / en tant que la Providèn- A Puerto Limón ni de bon tros hi molt de gust ell els hi acabava re- cia els guiava. /Agafats de la mà podia ramblejar perquè no n’hi solent. i amb pas /incert i lent, a través havia de rambla. Però cada dia Tot sigui dit també, Costa Rica de l’Edèn, / emprengueren el so- s’acostava passejant al parc tro- no té exèrcit, és un estat consti- litari camí. pical que hi ha a tocar del “ma- tucionalment neutral i la despesa El senyor Secall morí el 1990, te- lecón” de Cariay, al mateix punt d’ensenyament ha estat durant nia vuitanta-quatre anys. Amb la on Cristòfor Colom va fer peu al molts anys la més gran dels pres- seva estimada dona, la senyora continent en el seu quart viatge al supostos. Teresina Lluís, son enterrats allà. Carib, el de 1502. Cap al tard de Mai no he hagut de migrar i per Enllà de la mar, al cementiri de cada dia, entre cocoters, palme- tant no en sé ben bé el sentiment. Puerto Limón a la costa del Ca- res, orquídies, guacamais, zopi- Els poetes però, ens hi ajuden. rib, la darrera morada més verda, lots i lloros, el senyor Secall es- Quan es parla de comiats i en acolorida de flors naturals i exòti- perava la sortida dels alumnes de aquest cas més, sempre em ve al ca que hagi vist mai. Enmig d’una l’Institut d’allà mateix. Nois i no- cap el final del poema “El para- humanitat diversa de carcanades ies en sa majoria negres descen- dís perdut”, de John Milton: sota terra i d’una humitat tropi- dents d’esclaus jamaicans, fills cal d’allò més. Fer-ne memòria Varen vessar, com era natural,/ de xinesos, d’indis bribrí, d’indis és una petita part de l’agraïment unes llàgrimes, que aviat s’asse- cabécars, d’algun crioll, que fent- que Viladecans li deu. caren; / el Mon s’estenia davant li apretada rotllana al voltant del Andreu Comellas Viladecans, punt de trobada - Núm. 37 - Octubre 2010 16
  17. 17. conèixer càrrec del Grup Tres Torres secció a viladecans El vell altar de l’ermita de Sales (1ª part) E l gener de 1905, el rector de Viladecans mossèn Andreu Samaranch va vendre l’altar i retaule barroc de l’ermita de Sales. Aquest fet va causar un gran impacte en la població, i es van organitzar acci- ons de protesta, boicot i fins i tot al davant de la rectoria hi va haver una manifestació en contra de Sa- maranch. Primer de tot, abans de passar a relatar els fets, donarem algunes dades sobre l’origen del retaule. Per fer-ho ens hem de remetre a la recerca realitzada per Josep Eixarch i publicada en el seu llibre Les arrels L’ermita de Sales, en l’actualitat històriques de Viladecans. Eixarch ens diu que el 17 d’abril de 1686, l’escultor capellà deia la missa d’esquena tal com marcava el barceloní Joan Roig es compromet davant notari a ritu anterior al Concili Vaticà II. Andreu Samaranch, construïr un retaule “sots invocació de nostra Senyora en els seus papers, diu que en treure el retaule va per la Capella de Nostra Senyora de Salas, construhida queda al descobert “el ábside gótico que ocultaba”, per en la mateixa Parròquia de Sant Climent [en aquella tant podem concloure que el retaule ocupava tot època Viladecans pertanyia a la parròquia de Sant l’absis de l’ermita, o sigui que, aproximadament, Climent], bé y degudament, de fusta de alba de bona ca- mesurava entre dos i tres metres d’ample per tres o litat ab la conformitat, modo y forma que està dibuxat en quatre metres d’alt. un modello o pergami, que per ditas parts es estat con- Entre la documentació de Samaranch, també hem certat”. L’escultor barceloní va rebre un total de 260 trobat una carta de Jaume Pugès Masallach, secre- lliures en tres pagaments per l’obra realitzada i que tari de l’Ajuntament, escrita el 1913 i adreçada a un presumiblement es va acabar en la data prevista, el tal senyor Baiges, en la qual es descriuen alguns 17 d’octubre de 1687. elements del retaule: “En este pueblo hay una ermita Consultant la Gran Enciclopèdia Catalana trobem en el Santuario de Ntra Sra de Salas. En aquella capilla que Joan Roig va ser un escultor aprenent de Do- habia un altar antiquísimo y muy precioso pues estaban mènec Rovira, juntament amb el seu fill Joan Roig i esculturados los misterios de gozo, dolor y de gloria, pero Gurri van tallar el retaule de Sant Pacià de la Cate- era todo una maza de oro dorado; pues de la noche a la dral de Barcelona i també treballà per a Sant Vicenç mañana el altar desapareció (…) y ahora la virgen está de de Rupià, Alforja i Vilanova de Prades. Tant ell com pié en un bloque de piedra y a oscuras”. Per altra ban- el seu fill representen un barroquisme progressiva- da, en la solicitud de remoció de mossèn Samaranch ment tendent al rococó. adreçada al bisbe i que s’havia endegat des del po- Tornant al nostre retaule de Sales, aniria bé aclarir der municipal, es diu que: “En efecto, en el pueblo de que, si bé per tradició oral ens ha arribat fins els Viladecans y distante un kilómetro aproximadamente del nostres dies que Samaranch va vendre l’altar de mismo, se levanta una Capilla o Ermita denominada de l’ermita, en realitat hem d’entendre que es tracta Salas en la cual existía un altar, que aparte la venera- d’un retaule amb l’altar incorporat, des del qual el ción que ordinariamente había y merecía de los fieles y Viladecans, punt de trobada - Núm. 37 - Octubre 2010 17
  18. 18. devotos, poseía un valor intrínseco arqueológico sumamente notable, atendida su antigüedad y los miste- rios que en relieve y con abundan- tes incrustaciones de oro en dicho altar existían”. Contrariament a aquest valor notable que li adju- dicava una part de la població de Viladecans, Andreu Samaranch opinava que “era barroco de mal gusto y de escaso valor arqueologico y artistico, de puro carcomido se des- moronaba por si solo, habian caido la mitad de los cuadros”. En un article sense signar, però perfectament atribuïble a Samaranch, publicat el 19 de desembre de 1908 a la revista La Ilustración Católica. La Hormiga de Oro, es diu que: “Del pintoresco retablo sólo queda la Ima- gen recién restaurada; pues en 1604 [en realitat va ser 1687] se adqui- rió un altar barroco de lance que fue enajenado en 1904. Actualmente hay un proyecto de 1906, diseño del difunto Don Juan Bruguera, que por falta de recursos no ha podido reali- zarse”. Aquest paràgraf ens deixa clar que la Mare de Déu forma- va part del retaule i per tant això vol dir que ens hem d’imaginar la imatge situada en un lloc cen- tral, problablement a dins d’una L’absis gòtic, en l’actualitat fornícula. Així doncs, mossèn Andreu Sa- maranch, vist el mal estat en què havia hecho la venta del altar, pre- però, com heu pogut llegir abans, es trobava el retaule, es va deci- vio de común acuerdo con el Ayun- no es va arribar a executar. dir a vendre’l i d’aquesta manera tamiento, al punto de que el mismo Finalment l’antiquari Francesc poder cobrir les despeses de les alcalde firmó con el Párroco la últi- Llorens i Riu de Barcelona, re- obres de reparació de l’ermita ma súplica al prelado (…). El pue- comanat per Paco Taxonera, va que es trobava en molt mal estat, blo sabia directamente del Párroco la comprar el retaule per un preu sobretot la teulada. Per fer-ho es venta del antiguo; y el proyecto del de 500 pessetes que va entregar va posar d’acord amb l’alcalde S. Bruguera para otro altar nuevo”. ell mateix al secretari del Bisbat. Firmo Cònsul i Borrull, i tots dos L’arquitecte municipal Joan Bru- (En el proper número continua- van firmar la sol·licitud al bisbat. guera, va projectar un altar nou, rem la història). Samaranch ho explica així: “Se Jaume Lligadas Vendrell Fe d’errades Per una errada atribuïble només a la parcialitat i mala fe de la compaginadora d’aquesta revista, al número anterior es va afirmar que a la Mamullada havien guanyat els grocs. No, van guanyar, i amb contundència, els negres. Que consti. Viladecans, punt de trobada - Núm. 37 - Octubre 2010 18

×