http://puntviladecans.blogspot.com
                                                                                       ...
Dimarts 5 d’octubre, a les 7 del vespre
     al Centre Cultural Sant Joan (Pare Artigas, 2)


                            ...
La nostra muntanya

 A
             questa nit ha plogut              amargament com el foc anava          La muntanya que...
El porqué de una huelga general

E
         l 29 de septiembre esta
         convocada una huelga
         general. ¿Hay a...
Sobre la Huelga General

S
         i hubo alguna posibilidad de acuerdo en el         actuales alargando el tiempo para l...
L’informe Barça Parc va anar
                                    a les Filipines i no va tornar

E
          n un comunica...
Viladecans a les eleccions al
                                        Parlament de Catalunya

M
              olt aviat vo...
Una exposició i un plànol

                                                        P
                                     ...
Estampes del segle XX/ 6
                           Quan el dol era cosa de dones


L
          ’aparició de les estrange-...
El Mamut ja ha arribat




Viladecans, punt de trobada - Núm. 36 - Setembre 2010                            10
Mamullant, grocs contra negres




                                                        I, atenció, van guanyar els GRO...
la mirada aguda
                                                                        secció a càrrec d’Eio Ramon




  ...
les nostres entitats

                                   Les puntaires de Viladecans

D
             efinir què és una pun...
Històries viladecanenques
                                                                     secció a càrrec d’Andreu Co...
els fulls ciclostilats. L’aire ens ha-
                                                                                   ...
Camilo Alonso Vega –es pensa                  hi ha a qualsevol organització:        Amb aquest relat d’en Vizcaino
que de...
conèixer càrrec del Grup Tres Torres
                                                                           secció a
 ...
cans i Sant Climent; hi hem tro-
                                                        bat també el que sembla un mur
  ...
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

PdT 36 setembre 2010

571

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
571
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
4
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

PdT 36 setembre 2010

  1. 1. http://puntviladecans.blogspot.com puntviladecans@telefonica.net Punt de trobada Viladecans 36 Any 4 15 de setembre de 2010 Publicació independent d’informació i opinió Eleccions Per a molts ciutadans i ciutadanes la paraula amb què titulem aquesta primera pàgina sona més o menys a “quina llauna!”, o a “una altra vegada ens vindran a menjar el coco!”. No, certament, aquests no són bons temps per a la política. I no cal recordar els molts mo- tius de desencís, de desinterès, de desengany… que hi ha al darrere d’aquesta situació. Però el fet és que ara, el proper 28 de novembre, tenim les eleccions al Parlament de Cata- lunya, unes eleccions en què triarem aquells que s’han de responsabilitzar, en els propers anys, del govern del país. I això no és cap cosa sense importància: és veure de quina ma- nera es gestionen les coses col·lectives, a què es destinen els diners, com ens enfrontem a la crisi, com promovem l’educació, la cultura, la sanitat o els serveis socials, de quina estructura política volem dotar-nos… No, no ens en podem desentendre. Hem d’informar-nos, hem de reflexionar-hi, hem de parlar-ne. Tant del que els diversos candidats ens proposen, com de la credibilitat que ens mereixen. I hem de prendre l’opció que creguem més oportuna, però sempre sabent el perquè. Nosaltres, des d’aquesta revista, hem pensat que podríem contribuir a aquesta reflexió, a aquest parlar-ne, convocant una trobada de tots aquells que vulguin per escoltar el que ens diuen les formacions polítiques que tenen grup a l’ajuntament de Viladecans, i per qüestionar-los tot allò que creguem oportú. Serà el dimarts 5 d’octubre, a les 7 de la tarda, al Centre Cultural Sant Joan. A les pàgines interiors trobareu més informació. L’important, en qualsevol cas, és que cadascú és plantegi seriosament el que farà el 28 de novembre. Pel bé de tots. Sumari 2 Anar a votar, per què? Equip de redacció 3 La nostra muntanya. Conxita Zaragoza Anna Besora M. Carmen Castellano 4 El porqué de una huelga general. Pepi Venegas Maria Comas 5 Sobre la Huelga General. Dani Gutiérrez Josep Ginjaume Josep Lligadas 6 L’informe Barça Parc va anar a les Filipines i no va tornar. Miguel de la Rubia Ricard Caba Mercè Solé 7 Una exposició i un plànol. Josep Lligadas 8 Viladecans a les eleccions al Parlament de Catalunya. Carles La distribució d’aquest butlletí es fa Lozano per correu electrònic. Si no desit- geu rebre’l només cal que ens ho 9 Estampes del segle XX/ 6: Quan el dol era cosa de dones. comuniqueu. I si voleu que li envi- José Luis Atienza em a un amic o amiga vostres, feu- nos arribar la seva adreça. Gràcies. 10 Mamuts i mamullades Si voleu enviar articles per publicar, 12 La mirada aguda: Martinet menut o gomet. Eio Ramon tingueu en compte que han d’anar signats i no sobrepassar les 40 ratlles 13 Les nostres entitats: Les puntaires de Viladecans. Carme o les 600 paraules. Els hauríem de Reguant tenir abans del dia 8 de cada mes. 14 Històries viladecanenques: Manuel Vizcaíno, clandestinitat i El nostre correu electrònic: coartada. Andreu Comellas puntviladecans@telefonica.net 17 Conèixer Viladecans: Marges i feixes a la muntanya de Sant El nostre bloc: Ramon.Jaume Lligadas http://puntviladecans.blogspot.com
  2. 2. Dimarts 5 d’octubre, a les 7 del vespre al Centre Cultural Sant Joan (Pare Artigas, 2) Taula rodona amb motiu de les eleccions al Parlament de Catalunya Anar a votar, per què? Els representants de les formacions polítiques que tenen grup municipal a l’Ajuntament de Viladecans (PSC, CIU, PP ICV-EUiA i ERC) , respondran a aquestes preguntes: 1. Per què són importants aquestes eleccions per a la gent de Catalunya? 2. Per què són importants aquestes eleccions per a la gent de Viladecans? 3. En la teva formació política, què creus que hauríeu de millorar perquè tothom veiés més clarament la importància de l’acció política de cara al bé comú? I després, ho debatrem entre tots Organitza: Viladecans Punt de Trobada Col·labora: Centre Cultural Sant Joan Viladecans, punt de trobada - Núm. 36 - Setembre 2010 2
  3. 3. La nostra muntanya A questa nit ha plogut amargament com el foc anava La muntanya que acomiadem amb força. Quan, de devorant el turó des de punts quan marxem lluny i ens rep bon matí, sortia de diferents: les flames creixien després d’un llarg viatge ja no casa per anar a tre- gegantines, una olor de cendra és la mateixa. ballar una explosió de sensaci- i fum contaminava tota la vila Avui la natura ens delecta amb ons m’han recordat la pluja: la de confusió, només escoltava tot de regals per als nostres sen- terra humida, l’aire fresc, les botzines, helicòpters i gent cor- tits; i suposo que s’encarregarà gotes d’aigua encara visibles en rent amunt i avall. Tots els veïns de posar remei a allò que nosal- les fulles d’algun arbre, els co- érem al balcó, expectants, de- tres vam espatllar; esperant an- lors encesos de les coses... sitjant que allò acabés d’alguna siosa que algun dia siguem més Ja fa uns dies de l’incendi de la manera. curosos amb allò amb què ens nostra muntanya, si hagués plo- L’endemà plovia, tot era silenci i estima. gut com ha plogut aquesta nit la pluja s’estava enduent les res- Viladecans, tres d’agost de probablement el foc no hauria tes d’allò que en algun moment 2010. fet el mal que ha fet. Recordo va ser la flora de Sant Ramon. Conxita Zaragoza Viladecans, punt de trobada - Núm. 36 - Setembre 2010 3
  4. 4. El porqué de una huelga general E l 29 de septiembre esta convocada una huelga general. ¿Hay alguien El Gobierno ha consentido que la que piense que no es ne- red empresarial en nuestro país cesaria, que quizás es equivoca- pueda campar a su gusto ofrecien- bien larga que me lleva a creer que do dar este paso? ¿Hay alguien do condiciones laborales deplora- ya es hora que reclamemos que se que piense que los trabajadores bles hasta desembocar en la actual cumplan nuestros derechos como y trabajadoras de este país no situación de crisis que estamos trabajadores y trabajadoras. estamos sufriendo una violación viviendo. El Con la Huelga General decimos de nuestros derechos fundamen- sistema tales? NO al recorte en gasto social, actual pedimos que se cumplan los ho- La mayoría de nosotros for- e s t á rarios en las empresas, que se mamos parte de una gene- dise- controle la especulación, que se ración de lo más preparada ñado acabe con la precariedad y tem- de la historia de España, para poralidad en los contratos, que una generación en la que haya una Universidad pública de se nos educó para con- calidad y gratuita, que se reduzca seguir una formación que el IRPF a autónomos y socieda- nos llevara a ser excelentes que des, que se aumente la inversión profesionales en lo que hi- unos pocos, en Investigación y Desarrollo, ciéramos. Nuestros padres ya establecidos, continúen que se negocie la jornada para nos alentaban a hacerlo y ellos acumulando riqueza. No está he- conciliar la vida laboral y fami- mismos fueron el mejor ejemplo cho para fomentar la igualdad, liar. Ahora nos toca ser útiles a para mostrarnos que había que para que los trabajadores y tra- la sociedad diciendo todos juntos luchar por una vida mejor, una bajadoras de las familias más hu- NO a las reducciones en el Estado vida en la que consiguiéramos mildes puedan vivir en un Estado de Bienestar de las personas, por- ser útiles a una sociedad que nos de Bienestar real. Sigue siendo que NO queremos continuar en el recompensaría por nuestra labor. cierto que en época de crecimien- falso camino que nos ha impues- Nuestros padres nos aconsejaban to económico los beneficios son to el mercado y SÍ queremos una bien. En muchos casos, se sacrifi- privados para el bolsillo de unos sociedad más justa y equitativa caron ellos mismos para que con- pocos, pero que en época de cri- donde vivir. siguiéramos alcanzar el objetivo: sis las pérdidas se socializan y las tener una buena formación para En nuestra ciudad hace unos días pagamos todos. Es así que ahora tener un buen trabajo. hemos estado de Festa Major y la banca y las grandes empresas no querría que esta retahíla de Algo ha fallado. La mayoría no tienen cheque en blanco, mientras palabras pudiera dejar un sabor tiene un trabajo estable, ni un los ciudadanos nos vemos afecta- agridulce en quien las lee, puesto sueldo digno, ni una buena jor- dos por el paro y las deudas. Todo que mi deseo es que hayáis pa- nada laboral, como se nos había nos lleva a sufrir una disminu- sado unas buenas vacaciones y dicho. Unos pocos que ocupan ción importante de ese Estado de buena Fiesta Mayor. Después de puestos claves en la pirámide so- Bienestar: no podemos comprar estos días de júbilo y de pasárselo cial de nuestro país han hecho que una vivienda o vivir de alquiler, bien, es el momento de retomar el la temporalidad en los contratos, la mayoría no llega a cobrar los camino de la sensatez y repensar los sueldos miserables y las lar- 1.000 euros al mes, o están en el si vale la pena ir a la huelga. Yo gas jornadas laborables, incom- paro, peligra el acceso a un siste- creo que sí. patibles con la vida familiar, sea ma educativo que nos asegure la con lo se encuentra la mayoría de educación universitaria de nues- Un saludo a todos y todas. los ciudadanos. tros hijos. Se me ocurre una lista Pepi Venegas Viladecans, punt de trobada - Núm. 36 - Setembre 2010 4
  5. 5. Sobre la Huelga General S i hubo alguna posibilidad de acuerdo en el actuales alargando el tiempo para la forma de llamado Dialogo Social, este quedó herido cálculo. de muerte cuando el gobierno presentó su • No quedaba otra alternativa, ante tantas agre- plan de ajuste cargando sobre los emplea- siones sobre la clase trabajadora y sobre todo dos públicos, pensionistas, y sobre el conjunto de sobre los colectivos más débiles, a las Organi- la clase trabajadora en general la drástica reducci- ón del déficit publico. A partir de ahí, las organiza- ciones empresariales descartaron toda posibilidad de pacto y siguiendo las consignas del PP, elevaron el tono de sus demandas, conscientes de que en caso de desacuerdo el decreto prometido por el go- bierno de Zapatero le sería más útil que cualquier reforma pactada. No se equivocaron. Tal como han dicho repetidamente los sindicatos, el decreto aprobado por el gobierno sobre la reforma del mercado de trabajo asume el núcleo duro de las reivindicaciones de la patronal, en definitiva más de lo mismo, el gobierno cedió a las presiones del liberalismo europeo, del Fondo Monetario y de los mercados internacionales, para que, como siempre, las crisis que generan estos mismos organismos fi- nancieros por sus operaciones especulativas, las paguemos también los de siempre: parados, pensi- onistas, empleados públicos y el conjunto de traba- jadores en general, la gente más débil de la cadena, es decir se es valiente con los débiles i cobarde con los poderosos. De tal manera que a modo de conclusiones, nos quieren imponer una reforma laboral que: zaciones Sindicales no les ha quedado más re- medio que convocar huelga general para el 29 • Debilita los derechos de los trabajadores y sus de septiembre. garantías de tutela judicial. El 29 de septiembre los trabajadores y trabajadoras • Abarata el despido y refuerza el poder del em- de este país tienen que dejar claro al gobierno que presario para modificar las condiciones de tra- así no se sale de la crisis. Congelar pensiones, re- bajo. cortar salarios y hacer más fácil el despido no es • Permitirá que se haga negocio a la iniciativa pri- el camino para salir de esta situación, tampoco lo vada como son las ETT en la búsqueda del em- es condenar a los jóvenes a la temporalidad perma- pleo, en detrimento de los organismos públicos nente ni dar más poder al empresario. Así no. como el INEM. En definitiva que no se creará empleo y precarizarán el existente. Dani Gutiérrez • Congela las pensiones actuales y quieren empe- orar las futuras a partir de alargar la edad para disfrutarlas (67 años) y rebajar las prestaciones Viladecans, punt de trobada - Núm. 36 - Setembre 2010 5
  6. 6. L’informe Barça Parc va anar a les Filipines i no va tornar E n un comunicat conjunt, Cal recordar que aquest projecte els propers projectes urbanístics Depana, Ecologistes en el va engegar la junta directiva que de ben segur es tornaran a Acció-les Agulles, SOS del FC Barcelona de Joan Lapor- disseny al litoral de Viladecans. Delta, WWF Barcelona ta l’any 2008, amb l’adquisició Per aquest motiu des de Salvem i Salvem Oliveretes han donat a d’una finca no urbanitzable dins Oliveretes s’encoratja a l’ajunta- conèixer l’informe del Departa- ment de Medi Ambient i Habi- tatge de la Generalitat, del passat 29 de març de 2010, que analitza el pla urbanístic dissenyat a la zona de les Filipines noves al li- toral de Viladecans, una propos- ta presentada per l’Ajuntament de Viladecans (PSC+ICV-EUiA) en conveni amb el FC Barcelona per a construir el “Barça Parc”, un macrocomplex lúdic, hoteler i comercial en un enclavament del Delta del Llobregat rodejat d’es- pais naturals protegits. L’informe, que ningú havia fet públic encara, assenyala que de la zona protegida al delta del ment de Viladecans “a trobar un la “proposta no és compatible Llobregat, amb una forta polè- projecte realment sostenible per a amb la preservació dels valors mica per l’import pagat pel Bar- la zona que mantingui els valors d’aquest entorn…”. I això s’argu- ça, 18,4 milions d’euros, per una integres del litoral de Viladecans, menta esmentant les caracterís- finca que figurava en l’estat de i aposti per projectes del segle tiques principals de la zona i els comptes de la Promotora Golf XXI i no basats en l’especulació i inconvenients a la seva urbanit- de Viladecans S.A., per 1,5 mili- la irracionalitat”. En aquest sen- zació. Destacant que “els terrenys ons d’euros, i que va generar 3 tit, comenten que “la funció que tenen un indiscutible valor per a milons d’euros de comissió a uns compleix aquest espai natural i el la connectivitat ecològica, motiu intermediaris, encara sense iden- seu entorn té un valor incalcula- pel qual caldrà estudiar alternati- tificar. L’any 1997 l’antic projecte ble a nivell social, educatiu i de ves d’emplaçament i avaluar els del camp de golf, anul·lat el 2003 sensibilització ambiental per a probables efectes”. pel Tribunal Superior de Justícia, tots els ciutadans de Viladecans, va suposar un embolic de propi- Catalunya, i el món, i que amb L’ajuntament de Viladecans nega etats i compensacions econòmi- una mínima inversió es podria haver conegut l’informe fins ara, ques que l’ajuntament volia aju- ampliar i condicionar l’espai per tot i que el Departament de Medi dar a pal·liar amb aquest Barça a la necessària ampliació dels es- Ambient i Habitatge de la Gene- Parc. pais naturals protegits del Delta ralitat confirma que va fer entrega d’aquest l’informe a l’ajuntament Les entitats ecologistes, que ja del Llobregat, i pugui ser condici- el passat 7 d’abril, fa 5 mesos, havien presentat 30 al·legacions onat perquè els estudiants de les justament dos mesos abans de al projecte, consideren que l’in- escoles tinguin en aquest espai les eleccions a la presidència del forme tècnic de la Generalitat és natural un bon referent per a rea- FC.Barcelona que, d’haver estat totalment realista i centrat en els litzar els seus treballs de camp, i públic, hauria condicionat, enca- fets objectius que es donen en un ben gestionat segur que fins i tot ra més, la polèmica que arrosse- espai tan singular com el delta crearíem un bon nombre de llocs guen els terrenys de les Filipines. del Llobregat. Per això, conside- de treball”. ren que l’informe condicionarà Ricard Caba Viladecans, punt de trobada - Núm. 36 - Setembre 2010 6
  7. 7. Viladecans a les eleccions al Parlament de Catalunya M olt aviat votarem el DIPUTATS AL PARLAMENT DE CATALUNYA Parlament de Cata- 1980 1984 1988 1992 1995 1999 2003 2006 lunya per novena CiU 43 72 69 70 60 56 46 48 vegada. En les vuit PSC 33 41 42 40 34 50 42 37 anteriors, Convergència i Unió ha PSUC / ICV 25 6 9 7 11 5 9 12 estat la formació guanyadora en ERC 14 5 6 11 13 12 23 21 nombre d’escons, tot i que els so- AP / PP 11 6 7 17 12 15 14 UCD / CDS 18 3 cialistes Maragall i Montilla van altres PSA,2 C’s 3 aconseguir la presidència el 2003 i 2006 amb “governs tripartits”. Amb Artur Mas (2003 i 2006), CiU cans, per l’escissió del prosoviètic Però Viladecans (com les ciutats guanya en diputats però passa a PCC. Només superarà la divisió de l’entorn), presenta uns resul- l’oposició, i torna a superar el 20% amb el naixement d’Iniciativa tats força diferents: el PSC gua- en la nostra ciutat. (amb Rafael Ribó des de 1988), fins nya sempre (excepte el 1980), però a la desfeta de 1999 (en què els an- El Partit dels Socialistes, etern gua- rep menys vots que en les elecci- guitistes d’EUiA gairebé igualen nyador al Baix Llobregat, no iguala ons generals, amb CiU consoli- els escassos 790 vots d’Iniciativa- les xifres de les legislatives. A Vi- dada en la segona posició a gran Verds). Des de 2003, amb Joan Sau- ladecans, comença amb la sorpre- distància de la resta de partits. ra, s’estabilitza en dos mil vots i el nent derrota de 1980 (Joan Raven- Jordi Pujol arriba a la Presidèn- 8 per cent. tós queda a 4 punts del PSUC); en cia de la Generalitat en guanyar el millor moment del “felipisme” Pel Partit Popular, les eleccions al les eleccions catalanes de 1980 de el PSC toca el 50% en les tres elec- Parlament són sempre decebedo- forma inesperada (CiU quedava cions següents (amb Raimon Obi- res: ja ho eren per l’UCD (d’Anton quarta en les generals de 1979), ols). El 1995 Joaquim Nadal baixa Cañellas) i Alianza Popular, que tot i quedar només tercera a Vila- en picat (37,3%). Un candidat més no arriben al 6 per cent. Només a decans (16,6%). Pujol aconsegueix carismàtic, Pasqual Maragall, puja- partir de 1995, amb un PP molt fort després tres majories absolutes rà fins el 54,4%. José Montilla cau a nivell espanyol i Vidal-Quadras consecutives (1984, 1988 i 1992), fins al 40,0% el 2006, i només mobi- de candidat assoleix al 12%, que assolint xifres històriques tant a litza 8.913 viladecanencs (la meitat Josep Piqué supera lleugerament nivell nacional (72 diputats i 47,0% dels 18.922 que voten socialista en (2003 i 2006). En les autonòmiques, el 1984) com a Viladecans (28,4% el eleccions generals) no passa mai dels 3.329 vots (2003), 1992). I encara guanya Jordi Pujol El més votat a Viladecans el 1980 molt lluny dels sis mil que rep a les les eleccions al Parlament en dues és el PSUC (que tenia també l’al- eleccions espanyoles. ocasions més (1995 i 1999), arribant als 5.895 vots a Viladecans, on es cadia amb Joan Masgrau). Però El paper d’Esquerra Republicana consolida com a clara segona força els 6.369 vots que rep no tenen era testimonial als anys 80 i 90: del també en les eleccions municipals. continuitat, especialment a Vilade- 1,3% d’Heribert Barrrera (1984) al 4,4% d’Àngel Colom (1995). Carod- Rovira doblarà els resultats: 8,7% i PERCENTATGE DE VOTS A VILADECANS 2.214 vots el 2003, però cinc-cents vots menys el 2006. Per últim, els 852 vots (3,8%) que Ciutadans obté a Viladecans l’aju- den a entrar el Parlament el 2006; tenen el precedent del Partido So- cialista de Andalucía, votat per 649 viladecanencs el 1980. Més informació: http://www.historia- electoral.com/mviladecans.html Carles Lozano Viladecans, punt de trobada - Núm. 36 - Setembre 2010 7
  8. 8. Una exposició i un plànol P otser semblarà que no tinguin res a veure, però aquest dimarts dia 7, el dia del Pre- gó i del Mamut, em vaig trobar amb un parell de bones eines que ajuden a conèi- xe’ns més, i per això les vull comentar aquí totes dues alhora. La primera és l’exposició que amb el títol de “El tresor de Viladecans: el treball”, recull tot d’objec- tes –exposats en vitrines i acompanyats de plafons explicatius amb textos i fotografies– que han for- mat part de la nostra història, més antiga o més re- cent, començant per un queixal i un tros de fèmur del nostre mamut i continuant per estris agrícoles, o de l’escola, del comerç, de la sanitat… a partir d’aquesta idea central: que el tresor principal de Viladecans és el treball de la seva gent al llarg del temps. L’exposició estarà oberta a la Torre del Baró fins al 3 d’octubre. No us la perdeu. I la segona és el nou plànol de Viladecans que s’ha publicat no fa gaire i que es pot demanar als locals municipals. I és que aquest cop, a més de ser un plà- nol actualitzat de la ciutat, s’hi ha incorporat també una secció on s’indiquen els llocs més interessants que val la pena visitar. Fa temps que es trobava a faltar, aquesta informació, de manera que podem dir que hem fet un pas més en la valoració de les nostres coses. Tot i que, posats a trobar-hi alguna pega, a mi m’hauria agradat una millor explicació dels valors arquitectònics i artístics de la Torre Mo- dolell i del seu arquitecte Josep Azemar, autor tam- bé de l’edifici del Col·legi de la Sagrada Família. Però en tot cas, felicitats per aquest nou pas en la difusió del nostre patrimoni. Josep Lligadas Vendrell Un ciutadà troba un Mamut en un pastís Un ciutadà conscienciat ens ha fet arribar aquesta foto- grafia d’un pastís comprat al Forn del Mig aquests dies. Sa- bem que les pastisseries vetllen amb rigor perquè cap bès- tia no quedi atrapada per la dolçor. Però colar mamuts deu ser més difícil. I n’hi ha un que s’hi ha ben enganxat... Viladecans, punt de trobada - Núm. 36 - Setembre 2010 8
  9. 9. Estampes del segle XX/ 6 Quan el dol era cosa de dones L ’aparició de les estrange- lor de les àvies era el negre que res feia bavejar els mas- amagava els seus cossos i els seus cles i poblava els som- cabells. Al cap portaven un mo- nis humits masculins cador negre nuat sota la barbeta, de rosses amb cuixes llargues de per tapar el cabell sempre enros- minifaldilla curta. Curiosament cat en una trossa que només des- a mig termini la gran beneficiada feien en la intimitat del dormito- va ser la dona, que no es va resig- ri, soles, amb la pinta davant del nar a ser el cast descans hivernal mirall. del guerrer ligón de playa. Estava malt vist qualsevol gest Les dones de principis dels sei- d’independència de les dones, xanta eren més o menys com les posar-se pantalons o fumar. Fins de principis dels cinquanta quan i tot estava malt vist agafar soles encara arrossegaven el dol rigo- l’autobús a Barcelona. “Vés a saber rós de la primera postguerra dels el que anirà a fer aquesta tota sola a quaranta. Per entrar a missa no Barcelona”, comentaven des de la només no podien portar la faldi- plaça de l’ajuntament quan veien lla curta, sinó que tampoc estava alguna dona sola i arreglada a la autoritzada la brusa sense màni- parada de l’autobús. gues, per evitar la pecaminosa vi- Tot i així al Viladecans dels seixan- sió de l’aixella. Ben és cert que la ta havia arribat la laca en esprai, depilació no s’havia socialitzat i substituint la greixosa brillantina que no era estrany albirar aixelles i una barreja viscosa i enganxifosa femenines amb negra i exuberant anomenada fixador, i en castellà pelussera, però associar allò a fijapelo. La laca va posar de moda pecat de pensament o d’obra era el crepat femení perquè impedia una perversió que només estava que baixés el soufflé dels cabells a l’abast de l’església i de Buñuel enlairats a raspall i assecador i el seu Le chien andalou. Era cu- elèctric que s’havia incorporat a riosa la dèria religiosa amb els les perruqueries femenines. Els cabells femenins: les dones ha- envelats de setembre van veure vien de cobrir-se els temptadors florir pentinats que competien cabells amb mantellines mentre dret a clau ni a duro. Hi havia el en volum i ambició aèria amb els que els homes havien de desco- toc femení de queda. A les nou de rosats núvols de sucre de les pa- brir-se. la nit, totes a casa. rades de la festa major. El color que uniformitzava les Llavors la televisió ens oferia el Pels homes era diferent. Els ho- dones de certa edat era el negre somni gratuït de ser milionaris mes són els homes, era més que del dol. El dol en les dones vídu- “Un millón para el mejor” i una sè- una frase feta. Les noies ajudaven es durava entre dos anys –sem- rie on es podia viatjar en el temps a casa, i si estudiaven, com a molt pre hi havia qui els portava una per un forat: “El túnel del tiempo”. estudiaven secretariat. Els nois comptabilitat estricta– i tota la Alguns joves de Viladecans van treballaven i ràpidament assolien vida. Els homes es limitaven a trobar dos forats per viatjar en el la clau i el duro. Algunes dones posar-se un temps indeterminat temps a un present europeu que tenien ja llavors passat i present una banda negra a la màniga de semblava futur: el bar les Panot- obrer: la fàbrica Dubler de Sant la jaqueta dels diumenges, o sim- xes i el càmping La Ballena Ale- Boi i una fàbrica de cadenats de plement es col·locaven un botó gre. (Continuarà) Cornellà, Ramón García Moya, folrat de negre en el trau cec de la contractaven majoritàriament José Luis Atienza solapa, com si fos un pin. El co- dones. Tenien sou, però sense Viladecans, punt de trobada - Núm. 36 - Setembre 2010 9
  10. 10. El Mamut ja ha arribat Viladecans, punt de trobada - Núm. 36 - Setembre 2010 10
  11. 11. Mamullant, grocs contra negres I, atenció, van guanyar els GROCS. Moltes felicitats! Viladecans, punt de trobada - Núm. 36 - Setembre 2010 11
  12. 12. la mirada aguda secció a càrrec d’Eio Ramon Martinet menut o gomet (Ixobrychus minutus) Reserva Natural Remolar-Filipines 06/06/2010 Fan 27 - 58 cm de llargària, amb un pes de 100-200 g, essent per tant els més petits ardeids. El plomatge pot ser des de crema fins a bru i negre, sovint amb un disseny a ratlles verticals que els confonen entre les canyes. Viuen en canyars i praderies empantanegades, amb una distribució gai- rebé mundial. Són aus solitàries, que s’alimenten sobretot de peixos, principalment de dia. Font Wapedia. Viladecans, punt de trobada - Núm. 36 - Setembre 2010 12
  13. 13. les nostres entitats Les puntaires de Viladecans D efinir què és una pun- taire avui en dia potser és innecessari, ja que en quasi totes les poblacions de Catalunya gairebé un dia a l’any se celebra una trobada d’aquestes artesanes del boixet. Fins i tot, en poblacions com Sant Climent, Vila- decans, Gavà, Arenys... no sols en fan en diades importants del poble sinó que també organitzen trobades de grups per poder compartir i in- tercanviar tècniques i coneixements, i, sobretot, per passar una bona es- tona junts. Viladecans sortosament és un po- ble amb una extraordinària afició a aquesta important artesania del boi- xet. Coexisteixen tres associacions, i fins i tot hi han uns cinc grups més que estan dintre d’altres associaci- Mural fet a puntes de coixí, amb material reciclat. ons, cosa que representa un col·lectiu PUNTES DE COIXI SOSTENIBLES. de més de 300 puntaires aproxima- Viladecans, 15 de maig 2010, Puntaires de la Vall de Cans. Caregut. dament. el resultat era espectacular. Aquelles Mostra d’Entitats celebrada aquest Una d’aquestes associacions s’ano- puntaires del Baix Llobregat ela- any amb motiu de la Fira de Sant Isi- mena Puntaires de la Vall de Cans, i boraven així unes peces úniques i dre, un gran mural de 3m per 3m, encara que no és molt nombrosa, sí molt admirades per tothom. Sovint, que reproduïa natura viva i vida que compta amb uns membres molt la propietària que feia un encàrrec, de mar, tot ell elaborat amb materi- inquiets i voluntariosos. Va néixer el comprava el patró i el fil de seda per- al reciclat i dedicat a la vila de Vila- 2001 i es va constituir com a associ- què la puntaire li treballés la punta. decans. Va ser amb l’esforç constant ació dos anys més tard, i no cal dir Avui, però, és molt difícil trobar pa- de totes aquestes treballadores de la que es senten ben orgulloses del seu trons i blondes de punta negra. punta al coixí, que desprès de més lema: “Treballar i tirar del fil”. La seu Però de segur que aquest grup, les de vuit mesos de feina, presentaven de l’entitat és el casal d’associacions Puntaires de la Vall de Cans, acon- finalment un treball, aquest preciós Pablo Picasso. seguiran trobar-ne, perquè s’han mural, que obria nous horitzons a Si primer varen aprendre a fer pun- aquesta artesania. Es poden sentir, proposat que Viladecans recuperi, tes, ben aviat es varen plantejar nous doncs, ben orgulloses les Puntaires treballi, i investigui aquesta tècnica objectius: “Hem d’investigar sobre de la Vall de Cans, les quals ja prepa- de “blonda o punta negra”, confiant aquesta artesania –deien sovint entre ren la celebració del Mil·lenari que que també l’Ajuntament hi con- elles– i també cal saber el paper que tindrà lloc a la seva ciutat de Vila- tribuirà. I així, amb l’esforç de tots el boixet ha tingut en la nostra societat decans i que a no dubtar serà tot un es recuperarà una artesania de l’art de Viladecans”. èxit. del boixet, que fou pròpia i genuïna En la trobada nacional de puntaires d’aquesta població. Cal fer arribar la nostra felicitació a Viladecans 2008, varen descobrir que aquestes puntaires per la seva im- També per aquest any 2010, aquestes Viladecans formava part d’un grup portant activitat, a la vegada que el puntaires tan emprenedores s’han de pobles del Baix Llobregat que tre- nostre compromís de cercar i lliurar- proposat estudiar com i de quina ballaven una tècnica de “blonda” los els patrons i puntes de “blonda manera, la “sostenibilitat” podia in- que nomes la feien ells, i era conegu- negra” que puguem trobar i que tan corporar-se a l’art de la punta al coi- da com “la blonda o punta negra”. ufanosament elles desitgen. xí. I val a dir que d’alguna manera Aquesta tècnica tan especial, con- varen demostrar que aquest era un Carme Reguant sistia en fer servir fil de seda negra, repte assolible, en presentar a la IX molt prim i brillant; de manera que Viladecans, punt de trobada - Núm. 36 - Setembre 2010 13
  14. 14. Històries viladecanenques secció a càrrec d’Andreu Comellas Manuel Vizcaíno, clandestinitat i coartada F er vida secretament o de manera oculta perquè la llei prohibeix determi- nades activitats és el que s’anomena clandestinitat. Viure així no és cap bicoca sinó més aviat un suplici. Comporta una certa paranoia perquè exigeix un estar alerta de manera permanent cercant perills dins la quotidia- nitat. Aquests perills es perso- nifiquen en policies-uniformats, agents-secrets, guàrdia-civils, mossos d’esquadra, vigilants- jurats, agutzils, serenos, guarda- camps, guardaboscs, confidents, sometents, etc. Fer-se evident, auditiu, o fora de l’estàndard, Al bar Andreu de la plaça, els anys 60. Manuel Vizcaíno és el que està dret al dins un entorn determinat i pres- mig. En primer terme, amb ulleres fosques i bigoti, Vicenç Galindo, alcalde de cindir de fer el camaleó, o ser Viladecans de 1965 a 1975. incapaç de mimetitzar una bona les relacions entre els humans fàbrica Roca, al carrer Sant Josep, dosi de vulgaritat, és fer-se carn i entre aquests i la natura, rela- a les escales de l’església parro- de presó. En la contrapart perse- cions amb tendència a oscil·lar quial de Sant Joan i per extensió guidora, no estar atent a qualse- entre la selva i el formiguer, que- al jardí de la rectoria, feren palès vol indici o signe d’anormalitat da allunyada de qualsevol pato- que el PSUC havia brotat a Vila- equival a restar sempre a la cua logia paranoica. El concepte de decans. De resultes d’això, onze de l’escalafó. La confrontació, ciutadania, inventat per la Grècia homes foren condemnats a presó doncs, va ben servida quan ens clàssica, i la militància política es en Consell de Guerra i purgaren les hem de tenir d’amagatotis. normalitzen. La paranoia esdevé la malifeta a la Model i a no sé La desfeta del bàndol republicà llavors patrimoni, quasi bé en ex- quins penals. L’ autor material de a la guerra i la repressió poste- clusiva, dels qui tenen deliris de l’acció de la parròquia i rectoria rior va comportar que, durant grandesa o dels qui tenen por els fou Manuel Vizcaíno Morales. A quaranta anys, tota acció políti- prenguin la cadira. ell no el detingueren perquè cap ca dissident tingués aquest ca- Una de les mesures de seguretat dels detinguts el va “cantar”. Ni ràcter clandestí. La virtut de la imprescindibles per fer qualsevol per aquesta ni per cap altra acció Constitució del 1978 és que fon el acció clandestina era o és la coar- mai va ser engabiat. malforjat esperit de la dictadura, tada. Sovint, aquesta no és altra En Vizcaino explica el fet aíxí: i fa més o menys possibles l’ex- cosa que la mentida necessària pressió, la reunió, l’associació, la “Un dia d’hivern l’Antonio Gar- per fer front als interrogatoris i rido es presentà a casa, al carrer manifestació, etc., de manera que aconseguir l’exculpació. Vegem- molt del que era obligatori, o pro- Girona, amb un paquet i em di- ne un cas de Viladecans. gué: Esto es para ser lanzado de- hibit, passa a ser per a tota perso- na un dret. Amb aquests mínims L’any 1961, unes octavetes llen- lante de la iglesia. S’havien de fer garantits, la lluita per millorar çades al portal d’entrada de la diverses escampades de fulls Viladecans, punt de trobada - Núm. 36 - Setembre 2010 14
  15. 15. els fulls ciclostilats. L’aire ens ha- via d’ajudar a fer l’escampadissa pel Raval. De retirada, però, com que a la bossa encara n’hi queden de papers, l’arravatament me’ls fa llençar de qualsevol manera, i van a parar al jardí tancat de la Rectoria. A continuació fugida… A la cruïlla del carrer del Sol úl- tima llambregada, abans de se- parar-nos, buscant qui ens hagu- és pogut veure. Constatem que ningú. El company tira cap avall i jo cap amunt a buscar Serrajòr- dia. Acalorat malgrat el fred giro per Doctor Reig i ben aviat torno a ser al carrer Girona. Després de mirar novament enrere per si algú més m’havia vist, entro es- Desfilada d’autoritats. A l’esquerra, Pues mire usted, voy a casa de mi bufegant a casa. S’ha acabat per amb bigoti, el sereno Joan Navarro. compañero de trabajo en Roca que avui. La meva dona, la Francis- vive en la calle San José a decirle que ca Pinar, m’ho retreu… però no reclamant l’Amnistia a diferents hoy no podré acudir a la faena y ne- massa”. llocs de poble. En Garrido era el cesitará de alguien que me sustitu- Fins aquí doncs, tot quasi bé per- contacte que ens duia el materi- ya…. Hoy teníamos una tarea espe- fecte. Coartada, acompanyament al i ens asignava el lloc menys cial y le llevo el material para que la rondinaire però amorós, mime- compromès per cadascú. Jo tre- pueda hacer con otro... Me encuentro tització sobrevinguda, retirada ballava a la Roca, per tant em fou fatal… Es por esto que me acom- en ziga-zaga cantonejant, i últim assignada l’església parroquial. paña mi mujer..., no sea que vaya a cop d’ull abans d’entrar a casa. Suposo que ell, treballador de la peor…, li responguérem, aturant- Però… unes setmanes després es La Seda del Prat, va ser qui féu la nos davant el mig barrament del detenia i engarjolava una dotze- tirada al pont de la riera de Sant pas. na de persones. Algunes d’elles Llorenç i a la porta de Can Roca. Pues sí que hace mala cara, sí. Y us- per dos anys. Continuo. La meva dona em va ted tambien, señora. Lo que deben Alguna cosa havia fallat. acompanyar, jo no ho volia. Amo- hacer de buena mañana es ir a ver rosament però inconscientment a doctor Creixell, ens contestà dei- Mai no es va saber del cert. Però em volgué acompanyar per saber xant-nos passar. veient quins varen ser els detin- del cert que no “l’enganyava”, guts, quins els interrogatoris, Tiene razón. Es lo que yo le digo. recriminant-me de passada, com quines les imputacions i quines Está claro, así lo haremos, respon- sempre va fer, les meves accions i les sentències, la gent acabà con- gué ella, i continuàrem caminant la meva militància comunista pels siderant que si no havia estat cap per giravoltar Jaume Abril per- perills i malviure que comporta- dels pocs agents de l’autoritat dent de vista el vigilant nocturn. ven o ens podien comportar. presents a Viladecans, és que es Arribats a la cantonada del carrer devia haver topat amb una Au- Agafàrem la bossa amb els fulls Sant Josep amb Escoda que era toritat de lletra grossa. D’autori- i de matinada, ben a les fosques, on vivia el company que m’ha- tat amb majúscula, majúscula, a sortírem al carrer. Ho havíem de via d’ajudar, de qui ja no recor- Viladecans només hi havia la de fer abans de missa primera a les do el nom, la Francisca, ja més mossèn Ramon. El PSUC arribà set. Després de baixar per Doctor tranquil·la, se’n tornà cap a casa i doncs a la conclusió que el Sr. Reig fins la plaça de Les Palme- nosaltres preparàrem el com fer Rector es degué prendre com a res, just abans de la cantonada de l’acció fins que fou l’hora. provocació el llançament d’octa- Sant Isidre vàrem topar de front La sotragada de l’encarament vetes al seu jardí demanant l’am- amb el sereno Joan Navarro, el amb el sereno ens duu a alleuge- nistia. “A mi amb ximpleries”. A dels bigotis. rir, amb neguit, el pas fins a les mi, capellà castrense a la guerra i Buenos días, ¿a dónde van ustedes escales de la parròquia. Fem vole- capellà a les vacances del minis- tan de mañana y con este frio?, ens iar a una i altra punta dels graons tre de l’Interior el tinent-general digué amb tota naturalitat. Viladecans, punt de trobada - Núm. 36 - Setembre 2010 15
  16. 16. Camilo Alonso Vega –es pensa hi ha a qualsevol organització: Amb aquest relat d’en Vizcaino que deguè pensar–. Fins el Go- les finances; al PSUC de primer i ens podem fer càrrec del poc que vernador Civil, es deia, hauria al PCC després. Tingueu del cert hi havia entre anar a possar-se a adoptat la “posición de firmes” que si encara estigués actiu, difi- mans del Doctor Creixell o caure escoltant la delació. cilment li podrieu aplicar a ell la a les mans dels Germans Creix. El En Vizcaíno, explica ben poc i a dretana frase de “tots els polítics senyor de la Regadora t’allargava ben poques persones aquests i al- són iguals” pel que fa a fotre mà la vida a base d’arròs-amb-oli i tres fets… per això us els explico al calaix; encara que també és cert aigua de Vichy, els amos del Trull jo. Evidentment, va prendre nota que el calaix acostumava a estar de Via Laietana te l’escurçaven a de quines podien ser les reaccions bastant buit. patacades-fent-pupa. a determinades accions. Va conti- Per altra banda, aquest home nas- Si el sereno va ser prou bona per- nuar, però, la seva militància fent cut a Félix (Almeria) el 1929, que sona, o prou sòmines a l’hora de seva aquella dita de Baltasar Gra- a la fi dels anys quaranta feia tot- veure o no veure res anormal, a cián: “El que juega a juego des- xanes a la bòbila d’en Ramells de les cinc de la matinada, en una cubierto tiene riesgo de perder”. bracet amb el que acabà essent parella amorosa però una mica Somatitzà prudència i clandesti- alcalde de la vila i empresari-amo a la grenya per gelosia i por, no nitat fins a l’extrem que després de la fàbrica Norma, en Galindo, se sap. Però, veient el que succeí de la legalització dels partits, al com a obrer fou capdavanter de unes setmanes després, a Vilade- cap de disset anys, va continuar les mogudes a aquesta mateixa fà- cans, aquell any 1961, més d’un amb el mateix tarannà, el mateix brica. Hi havia entrat després de va aprendre que n’eren d’impor- que continua tenint ara a cinquan- deixar la Roca per por d’agafar la tants les coartades quan es viu ta d’aquells fets. Així doncs, amb silicosi, i li tocà protagonitzar la en clandestinitat i com era d’im- aquesta discreció, s’ocupà durant trista liquidació de l’empresa en portant ensumar, intuir i detectar tretze anys de la feina més ingra- el marc de la crisi industrial de la perills per poder salvar la pell. ta i fosca que, feta honradament, fi dels anys setanta. Andreu Comellas Candidatura del PSUC a les eleccions municipals de 1979. Manuel Vizcaíno està dret, al centre, amb camisa blanca. Viladecans, punt de trobada - Núm. 36 - Setembre 2010 16
  17. 17. conèixer càrrec del Grup Tres Torres secció a viladecans Marges i feixes a la muntanya de Sant Ramon D es de l’equip de re- amb pedra, sense fer servir cap ti- matant tots els ceps, provocant dacció d’aquesta re- pus de material d’unió i utilitzant l’abandonament de la major part vista ens han suggerit la mateixa pedra del lloc. Cada d’aquestes terres que van ser de parlar en aquest constructor tenia el seu estil, però colonitzades pels boscos de pi número dels marges de pedra sempre procurava que les pedres blanc. seca que han quedat al descobert arran de l’incendi que, aquest passat mes de juliol, va destruir bona part de la vegetació de la muntanya de Sant Ramon. Val a dir que això és precisament el que ja haviem decidit, és a dir que amb plena sintonia amb la re- dacció del Punt de Trobada, dedi- carem aquest espai a parlar dels marges que els nostres avantpas- sats van construïr per guanyar espais de conreu a la serra del Montbaig i Miramar. Qui encara no els hagi vist es pot acostar, per exemple, al pont que travessa la riera a l’alçada de l’avinguda de la Roureda i en una hora que no hi toqui el sol, o bé en un dia núvol, podrà obser- var el traç dels marges de llicore- lla, tot i que, com és lògic, força erosionats pel pas del temps. A on es veuen perfectament és en el encaixessin correctament, ajudat Val a dir que el vi que es produïa puig de la Roqueta de la serra del de petites falques i procurant el a Viladecans no era gaire bo. Bé, Montbaig, que és el turó que que- màxim contacte entre elles. siguem clars, la realitat és que era da més a prop de la riera. Però si girem la vista cap a l’esquerra, I això és precisament el que van molt dolent, o com a mínim això també els veurem al puig Aguilar anar fent els nostres avantpas- és el que, per tradició oral, ens ha de la serra de Miramar. sats. Amb paciència i molt de arribat fins als nostres dies. De fet, treball desempedregaven el ter- en els capvespres de Ca n’Amat Una altra opció seria enfilar cap reny, amb les pedres construïen d’aquest mes de juny passat, els amunt el camí de Cal Menut i els marges que al mateix temps conferenciants ja ens van adver- observar les construccions de omplien amb la mateixa terra tir de la nul·la qualitat del vi que, prop. Això ens pot servir, a més a de la muntanya conformant fei- en època romana, es produia a la més, per agafar una mica més de xes aptes per el cultiu. D’aquesta nostra contrada. consciència de com n’és de fràgil manera va quedar tota la serra És de pensar que d’aquest passat la natura i de passada farem una del Montbaig i Miramar plena vitivinícola de Viladecans, ja no mica d’exercici físic que sempre de marges i feixes (a d’altres llocs en queda més que algunes prem- va bé. en diuen bancals) dedicades ex- ses i cups localitzats en algunes Primer de tot explicarem que les clusivament al cultiu de la vinya, masies del nostre terme com per construccions de pedra seca són fins que la plaga de la fil·loxera exemple a Cal Menut. Doncs, sor- aquelles que es fan exclusivament de finals del segle XIX va acabar prenentment, a la muntanya de Viladecans, punt de trobada - Núm. 36 - Setembre 2010 17
  18. 18. cans i Sant Climent; hi hem tro- bat també el que sembla un mur de desempedregament, és a dir, que amb l’objectiu de deixar la terra neta de pedres, construïen murs amb la llicorella que encara quedava a la feixa. Però el que ens ha causat més sorpresa, ha estat trobar algunes fites de terme amb la inscripció “Viladecans” tal com podeu veu- re a la fotografia. De fet, a la zona de Can Tries també s’han trobat fites amb la mateixa estètica que aquestes de Sant Ramon, per tant és problable que seguint la línia de separació dels dos termes en- cara se’n trobin més. Mirarem Sant Ramon han rebrotat alguns d’esbrinar-ho. ceps d’aquelles vinyes de fa més Jaume Lligadas Vendrell de cent anys. En Xavier Sánchez de Sant Boi, que es defineix com un apassionat de la seva ciutat i del patrimoni històric, la natura i la fotografia, ha localitzat i fo- tografiat aquests brots de vinya de la serra del Montbaig. En Xa- vier, que segurament recordareu per un esplèndid article que ens va oferir en aquesta mateixa re- vista el passat mes de juny sobre la troballa d’un tram de l’antic Camí Ral a Sant Boi de Llobregat, té publicades aquestes fotografi- es en el seu blog: http//elmarge. blogspot.com. Una d’elles és la que reproduïm en aquest article. Us heu parat a pensar com era el paisatge de muntanya en el Vila- decans d’aquella època? Els colors ocres propis de la vinya a la tardor, donaven una imatge radicalment diferent de la que els nostres ulls estan acostumats a contemplar. I els marges de pedra seca, aquí continuen com a testi- monis d’aquells paisatges que, avui substituïts per boscos, sem- bla que estiguem condemnats a veure cremar massa sovint. El passeig que hem fet per la zona cremada ens ha permès veure marges d’estètica variada, alguns molt ben conservats i seguint la partió entre els termes de Vilade- Viladecans, punt de trobada - Núm. 36 - Setembre 2010 18

×