Pd t 64

681 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
681
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
187
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Pd t 64

  1. 1. http://puntviladecans.blogspot.com puntviladecans@telefonica.netPunt de trobada Viladecans 64 Any 7 15 de març de 2013 Publicació independent d’informació i opinió Simples números Cada cop és més clar que per als qui tenen el poder les persones no tenim valor, ni la vida concreta i propera, ni les il·lusions i els dolors que vivim. De fet, quan sentim parlar els go- vernants sobre les mesures per afrontar la crisi, queda ben clar que les persones no comp- ten. Només compten les xifres, i si per aconseguir fer quadrar les xifres cada cop més gent ha de patir, això no té cap importància. Mai no surt de la seva boca cap paraula que mostri que realment són conscients del dolor que estan provocant. Aquesta concepció és el que hi ha, en definitiva, al darrere de les reformes que es volen fer en la gestió municipal. Volen reduir ajuntaments, volen reduir les competències dels ajun- taments, i volen reduir la pluralitat de la representació en els ajuntaments. Diu que és per racionalitzar les despeses i abaratir costos. Potser sí, tot i que a l’hora de fer càlculs econò- mics, els que en saben sempre acaben demostrant allò que els interessa demostrar. Però en tot cas, l’àmbit municipal és l’àmbit més proper a la ciutadania, un lloc des del qual es pot conèixer la realitat millor que des de cap altre, un punt de referència sobre el qual és més possible incidir i intervenir. I això permet, entre altres coses, que qui hi tingui interès pugui descobrir que l’actuació en la vida col·lectiva –o sigui, la política– no és només una cosa de les altures, sinó que és també el treball i la lluita perquè el lloc on visc i els carrers que trepitjo siguin un espai on valgui la pena viure. Amb la reforma que volen fer, aquest àmbit proper tindrà menys camps d’actuació i menys possibilitats de representar els ciutadans, i les decisions es prendran en llocs cada cop més llunyans, per fer que tots ens anem sentint cada cop més simples números en les estadístiques i cada cop menys persones amb qui cal i val la pena de comptar. I no, no ho hem de permetre. Sumari 2 Les dones soles a la Baixa Edat Mitjana. Mireia Comas Equip de redacció 3 Un paseo por mi ciudad. Manuel González Anna Besora 4 Cinc anys de pèrdua de drets de les dones. Mercè Civit M. Carmen Castellano 5 Tres anys de la Coordinadora del Mamut. Josep Lligadas Maria Comas Josep Lligadas 6 La Coeducació. Montserrat Pastor Jaume Muns 7 Extra omnes! Mercè Solé Montserrat Pastor 8 Els dijous d’Òmnium continuen. Ricard Caba Miguel de la Rubia Mercè Solé 9 Viladecans i la independència. Carles Lozano (els quals, tot sigui dit, no compartim 10 Independents o no, un sol poble. Miguel de la Rubia necessàriament les opinions que en aquest butlletí es puguin expressar). 11 Penjar banderes sarhauís als balcons. Rosa Mercader La distribució d’aquest butlletí es fa 12 Obre un nou espai de restauració. Gabriela Rojman per correu electrònic. Si no desit- geu rebre’l només cal que ens ho 13 Aturem Eurovegas un any després. Ricard Caba comuniqueu. I si voleu que li envi- em a un amic o amiga vostres, feu- 14 El 23-F, Sant Ramon sota la neu. Jaume Muns nos arribar la seva adreça. Gràcies. 15 Manifestar-nos on toca. Mara Pombo Si voleu enviar articles per publicar, tingueu en compte que han d’anar 15 Fogons a Viladecans: Crema per Sant Josep. Maria Armengol signats i no sobrepassar les 40 ratlles 16 La mirada aguda: Corriol Camanegre. Eio Ramon o les 600 paraules. Els hauríem de tenir abans del dia 8 de cada mes. 17 Recerca històrica: La primera Falange de Viladecans. M. Luengo El nostre correu electrònic: 19 Històries viladecanenques: El Joanet de cal Menut del Begues, puntviladecans@telefonica.net místic, pagès, fejocista (2). Andreu Comellas El nostre bloc: 21 Conèixer Viladecans: 1720: una Festa Major tràgica. J. Lligadas. http://puntviladecans.blogspot.com Segueix-nos al Facebook 23 La memòria en imatges: El món no avança, gira. Jaume Muns
  2. 2. Les dones soles a la Baixa Edat Mitjana. Una lectura sobre la viduïtat La històriadora viladecanenca Mireia Comas ha estat guardonada, dins els Premis Ciutat de Barce- lona, amb el Premi Agustí Duran i Sampere d’Història, per la seva tesi doctoral titulada “Les dones soles a l’edat mitjana: una lectura sobre la viduïtat”. Amb aquest motiu, a més de felicitar-la, li hem demanat que ens faci cinc cèntims sobre el seu treball.A mb només una lleu- gràcies al desenvolupament d’es- gera mirada a la do- tratègies per adaptar-se a les cir- cumentació medieval, cumstàncies canviants de la seva descobrim l’abundàn- vida. D’aquesta manera, podemcia de textos on apareixen viudes dir que la viduïtat pot compren-de totes les condicions socials. Les dre dues parts: en primer lloc, elviudes són del tot identificables en fet d’esdevenir vídua, és a dir,la documentació. I això és perquè la pèrdua del marit i, per tant, elal costat del seu nom s’especifica canvi d’estatus; i, en segon lloc,clarament el seu estatus de viuda la construcció d’un nou rol socialo bé, en molts casos, el de muller i l’adaptació a les noves circums-d’un marit difunt. El principal ob- tàncies de la seva vida.jectiu del treball guardonat ha es- A partir de la lectura dels testa-tat analitzar el paper que les viu- ments d’homes casats, es pot es-des jugaren en el si de la societat tablir la situació en què quedavendels segles XIV i XV, especialment les dones un cop enviudaven. Enpel que fa a la ciutat de Barcelona general, els marits tendien a dei-i la seva àrea d’influència. xar les seves mullers en millorHem volgut fixar-nos en les con- posició d’allò que dictava la llei, ci propi o bé una ocupació labo-seqüències que comportava el fet que bàsicament només reconeixia ral, tot i que cal tenir present quede perdre la condició de dona ca- la restitució del dot que la dona aquesta circumstància no sempresada, tant a nivell econòmic, com havia aportat al matrimoni. Això garantia l’entrada suficient de di-social i personal, tenint en compte ens porta a pensar que la majoria ners a la llar per poder subsistirque la viduïtat suposa un canvi de marits intentaven evitar els d’una manera digna. És per aixòprofund que implica una altera- possibles entrebancs amb què es que convenia trobar altres fontsció, en alguns casos dramàtica, de podia trobar la dona en enviudar, d’ingressos per cobrir les necessi-les circumstàncies vitals, especial- no només de caràcter econòmic, tats, que es podien trobar tant enment de les dones: la seva posició, sinó també causats pels enfronta- la caritat institucionalitzada comaixí com també les seves obligaci- ments amb els hereus i els parents en la que podien exercir familiarsons i responsabilitats, es podien del difunt. i amics, per tal de contribuir favo-veure àmpliament afectades, a Pel que fa a les qüestions econò- rablement en millorar les condici-causa de la seva dependència so- miques, cal dir que aquesta era ons de vida d’aquestes dones.cial i econòmica del marit durant una de les principals dificultats a En definitiva, amb aquesta recercaels anys de casada. Aquesta nova què havien de fer front les vídues. preteníem establir uns elementssituació feia que, en molts casos, L’ombra de la pobresa amenaçava comuns que permetessin definir,s’haguessin d’enfrontar a vivèn- en molts casos el seu dia a dia i, de la millor manera possible, lacies i problemes per als quals no fins i tot, algunes d’elles acabaven condició de la vídua barceloninahavien rebut cap preparació, ja patint l’exclusió social. Tanmateix, de finals de l’Edat Mitjana. Però,que la seva educació, general- no podem obviar que moltes ví- com sempre, la casuística és moltment, es limitava al rol tradicional dues tenien al seu abast una sèrie variada i podríem trobar tantesd’esposes i mares. I, a més, havien de recursos que els permetia fer històries possibles com víduesestat sempre sota la tutela d’un front a les dificultats o almenys van existir a la Barcelona baixme-home, primer del pare i després trampejar-les. Un dels mitjans per dieval.del marit. Tanmateix, la superació mantenir-se era tenir un nego-d’aquestes dificultats era possible Mireia Comas ViaViladecans Punt de Trobada - Núm. 64 - Març 2013 2
  3. 3. Un paseo por mi ciudad S i sales a dar un paseo por Vilade- cans, que es mi ciudad, pasarás una tarde agradable. Yo te reco- mendaría que no fueses con mu- cha prisa, y te tomases el paseo con inte- rés, y observarás que hay cosas que merece la pena pararse a mirarlas. Seguramente, has pasado infinidad de veces por el mismo lugar y no te has dado cuenta que hay algunas cosas dignas de contemplar, a las cuales antes no le diste importancia. Sabes que el responsable de no pararnos a contemplar los lugares de interés con de- tenimiento, es la falta de tiempo. Vivimos en una sociedad que todo tiene un precio y el del tiempo es muy caro. Yo te sugiero que dejes alguna vez las pri- sas a un lado, y contemples los siguientes lugares, el edificio Modolell que es don- de esta instalado el ayuntamiento, la Torre del Baró, la zona del Torrente Ballester, el parque Can Xic, la Biblioteca, el Atrium, el parque Josep Tarradellas, la Torre Roja, y si te sientes cansado baja al Parque de la Marina, siéntate frente al lago y mira el juego del agua, que con tanta presión sale del centro del estanque. Siguiendo este hu- milde consejo te sentirás bastante relajado. Cuando descanses, súbete a la pasarela y observarás el parque en su totalidad y quedarás impresionado por su estilo mo- derno, su dimensión, y lo mas bonito de un parque, su limpieza. Y para terminar, sube por el paseo de la Marina que te gus- tará mucho, y cruza la carretera siguiendo la dirección a Sant Climent, te darás de morro con una preciosa avenida que tiene una magnifica zona para pasear, carril de bicicletas, parques infantiles, y una hermo- sa arboleda y muchos bancos para descan- sar, y para rematar el paseo pásate por el parque de Can Ginestar. En fin, no se si habré descrito bien los lu- gares de interés de mi ciudad, pero son los que para mí tienen más importancia, por eso te he invitado a dar este paseo, espe- ro que te guste igual que me gusta a mí. Gracias. Manuel González FernándezViladecans Punt de Trobada - Núm. 64 - Març 2013 3
  4. 4. Cinc anys de pèrdua de drets de les donesA quest 8 de Març es econòmica i personal de les do- S’estan reduint o eliminant les compleix el cinquè nes. encara insuficients polítiques any de la crisi econò- Amb l’excusa de la crisi, moltes públiques per fomentar la igual- mica i financera més de les reivindicacions històriques tat real entre homes i dones tantdura des dels anys 30 del darrer com són la igualtat salarial, el re- en l’àmbit públic com privat; essegle, amb greus conseqüències partiment equitatiu del treball redueixen les aportacions de lasocials per a la població i sobretot entre homes i dones o la coedu- Generalitat als ajuntaments perper les dones. També fa un any cació, ara ja ni se’n programes i serveis d’atenció aque el govern del Partit Popular parla. les dones que pateixen violèn-va aprovar amb la complicitat de cia masclista; s’eliminen progra-CiU –que es va abstenir– la re- mes en matèria d’igualtat; elforma laboral més agressiva per govern del PP amenaça deals treballadors i sobretot per a carregar-se el dret a l’avor-les treballadores del nostre país. tament i ara amb la reformaLes polítiques d’austeritat que que vol fer a l’administracióestan duent a terme els diver- local deixa sense competèn-sos governs porten a una re- cies als ajuntaments, els queducció dràstica de l’Estat del més han fet en aquest sentit.Benestar. Retallant en salut Les dones sempre hem llui-i educació públiques, en es- tat pels nostres drets i pels decoles bressol, en la Llei de tota la comunitat, i ho hauremdependència i en polítiques de continuar fent amb més in-d’igualtat, incrementen les tensitat. La defensa dels nivellsdesigualtats socials i també les de benestar aconseguits i deldesigualtats entre els homes dret a un treball digne per ai les dones, reduint els seus tothom i sense discriminaci-drets. ons per a les dones són elsLes dones estan assumint la feina reptes que tota la ciutada-de tenir cura de les persones que nia progressista hauríemels governs han deixat de pres- de defensar, així com elstar, són les que estan pal·liant els drets cívics i democràticsefectes de la crisi en el marc de la L’aplicació de tota la població. Una so-família, la qual cosa implica llar- de la reforma laboral cietat on persisteixen les desi-gues jornades laborals de treball ha augmentat les desigualtats ja gualtats de gènere o la violènciaremunerat i sobretot de treball existents en el món laboral tant masclista no és una societat total-no remunerat, amb conseqüènci- en la quantitat com en la qualitat ment democràtica.es negatives envers la seva salut de l’ocupació femenina. Segons Unes altres polítiques per afron-i el seu benestar. Fins quan po- els estudis realitzats pels sindi- tar la crisi són possibles i neces-dran assumir aquesta càrrega de cats CCOO i UGT, a partir de la sàries per a construir una societattreball? reforma laboral la bretxa salarial més justa, equitativa i democràti-A més, hem de tenir en compte entre homes i dones s’ha incre- ca eliminant les situacions de vi-que un important percentatge mentat i les condicions de treball olència, discriminació i pobresad’ocupació de les dones el tro- s’han precaritzant encara més. que pateixen les dones arreu delbem en els serveis públics que Moltes de les reivindicacions que món.ara s’estan desmantellant. La fei- ja estaven assolides per molts Mercè Civitna que fins ara era remunerada, anys de lluita de les dones, avuila continuen fent sense remune- estan en qüestió en l’àmbit labo-rar, amb les conseqüències que ral, social i ideològic.això comporta per a l’autonomiaViladecans Punt de Trobada - Núm. 64 - Març 2013 4
  5. 5. Tres anys de la Coordinadora del MamutE l febrer del 2010, o sigui ara fa tres anys, va néixer la Coordinadora d’Entitats “El Mamut de Viladecans”. I ara, com que d’acord amb els estatuts ha calgut renovarles responsabilitats de la Coordinadora, bo seràrecordar una mica com ha anat tot plegat, perquèaquesta és una bona història de treball conjunt queha donat uns magnífics resultats. Només cal veurela cara dels nens quan s’acosten al Mamut per con-firmar que, efectivament, la cosa ha anat bé.Tot va començar quan, en aquesta revista, vam pen-sar que aniria bé remoure una mica l’ambient dela ciutat plantejant-nos de fer alguna cosa per do-nar identitat pròpia a la festa major. I per parlar-ne,vam convocar, a la festa major d’hivern de 2009, festa. Després, a la festa major d’hivern del 2011,una taula rodona amb els partits presents a l’ajun- va fer la primera cercavila nocturna amb torxes i vitament. A la sortida d’aquell acte, algunes entitats calent. I, a partir d’aquí, ha estat present a les festesvam decidir reunir-nos per veure com podíem con- majors d’estiu i d’hivern, a la cavalcada de Reis, i acretar tot allò. I, a partir del fet que l’any anterior un munt de festes de tots nivells, perquè tothom tés’havia fet pública la troballa de restes de mamuts ganes de tenir-lo a prop.a la bassa de laminació de Can Guardiola, va sorgir Per portar-lo, s’ha creat la Colla del Mamut, quela idea de crear, com a símbol ciutadà, la figura d’un està aconseguint que el Mamut vagi aprenent aMamut. Seria un símbol molt nou, que no es podria moure’s, a ballar, a fer una mica de tot. I mentres-considerar més d’un grup que d’un altre, sinó que tant, la Coordinadora va fent la seva funció gestora,d’entrada tothom se’l podia sentir propi. alhora que intenta ser també un punt d’encontre deAquell any, ja, a la festa major del 8 de setembre, les diferents entitats de la ciutat que s’hi van ad-just després del pregó, uns exploradors ens van dir herint. Aquest objectiu de ser punt d’encontre ésque havien vist el Mamut però que només l’havien segurament el que més cal treballar perquè siguipogut fotografiar. I una gran pancarta amb la imat- realitat, ja que de les 25 entitats que la formen, sónge del Mamut va ser penjada del capdamunt de la encara massa poques les que hi participen de ple.Torre Modolell, amb una certa desil·lusió de la gent Però tot arribarà…que esperava un Mamut pròpiament dit… Però ja Ara, després de la renovació de responsabilitats, laaquell any un munt de mocadors grocs van mostrar presidenta és Mercè Solé, el vicepresident Joan Ni-que aquell símbol era assumit per tothom. eto (que també és el Cap de Colla de la Colla delEl febrer següent, neix la Coordinadora, ja amb un Mamut), el secretari Vicenç Castelló i el tresorer Mi-bon nombre d’entitats incorporades, i amb Josep guel de la Rubia. El repte principal és continuar fentLligadas de president, Josefa Delgado de vicepre- que el Mamut sigui vist per tothom com un símbolsidenta, Vicenç Castelló de secretari i Maria Lluï- ciutadà i tothom s’apunti a disfrutar-lo sobretot ensa Capdevila de tresorera. I la Coordinadora es els dies de les dues festes majors. I, juntament ambplanteja un objectiu: a la festa major d’estiu hem aquest repte, fer que creixi la participació en la Co-de tenir un Mamut com cal. I, efectivament, el vam ordinadora i en la Colla, que augmenti el nombretenir, gràcies a l’esforç de tots i gràcies a la bona col· d’entitats adherides, que augmenti també el nom-laboració de l’Ajuntament. A destacar la campanya bre de Mamutaires d’Honor… I tot, perquè Vilade-dels Mamutaires d’Honor, que són entitats, comer- cans vagi creixent en personalitat i en cohesió, queços i persones individuals que volen fer una petita d’això es tracta.aportació econòmica per finançar la festa. L’adreça de la Coordinadora és: mamutviladecans@Aquell any 2010, doncs, el Mamut va aparèixer gmail.comdesprés del pregó, i va fer la seva primera actuació Josep Lligadasestel·lar a la primera Mamullada, el gran èxit de laViladecans Punt de Trobada - Núm. 64 - Març 2013 5
  6. 6. La CoeducacióC oeducar és educar per a la igualtat i la integració real de nens i nenes, evitant rols sexistes. Afrontar el desequilibri que tradicionalment s`ha implantat amb elsrols assignats a homes i dones fa plantejar el treballde la coeducació d`una forma específica. És peraixò que tota la comunitat educativa ha de compro-metre el seu esforç amb la tasca educativa perquèentre tots fem una societat més igualitària i justaoferint les mateixes oportunitats independentmentdels rols i dels prejudicis sexistes.Ens calen polítiques de gènere per a tothom. Calque la societat entengui que és un problema de tots.Les discriminacions contra les dones se sustenten menines i masculines que afavoreixin l`equitat en-sobre una estructura social basada en una identitat tre els sexes al mateix temps que el reconeixementmasculina discriminadora. de les diferències com un valor i una elecció de lli-Vivim en una societat que divideix les persones, bertat.homes i dones. S’han de promoure actuacions con- Si treballem enfront de la competitivitat i l’egoisme,cretes per tal de canviar la situació i dirigir-nos cap es coincideix en la necessitat d’una nova cultura pera una societat més lliure, menys misògina i més a l’educació d’una manera de viure que es puguiigualitària.Al llarg de la història les dones han anat ensenyar. Actualment la cultura predominant a laconstruint espais de relació i coneixement, uns sa- nostra societat i als mitjans de comunicació no ensbers diversos i diferents que ens han ajudat a resol- val per educar.dre conflictes i a fer-nos cada vegada més grans toti que encara queda camí per fer. La influència d`aquests mitjans de comunicació en la transmissió de models, les pautes familiars tra-Actualment en molts centres educatius la coeduca- dicionals, el tipus de relacions interpersonals, afa-ció es troba en una situació ambigua, alguns consi- voreixen representacions femenines i masculinesderen que coeduquen però tenen encara llibres on construïdes sobre la base de la desigualtat i sovintno es recull el saber de les dones, a part que hi ha potencien fortes resistències al canvi.situacions abusives en l`ocupació dels espais. Elssuposats sabers científics amb els quals s’ensenya Podria semblar que la joventut actual no manté elssón a vegades masclistes o racistes. estereotips i els esquemes tradicionals de gènere, però la majoria de revistes, pel·lícules i música ju-En els darrers cinquanta anys l`estructura familiar venils s`obstinen a mantenir discursos de feminitatha canviat, s`ha vist alterat el seu entorn afectiu, i masculinitat molt similars als d’èpoques anteriors.l’escola, doncs, en el seu àmbit d’actuació ha de Sota l`aparença de desimboltura i llibertats indivi-continuar el debat entorn de la coeducació, iden- duals es prioritzen els trets d’agressivitat i força entificant clarament els reptes que això suposa. S’han els nois i la subordinació als cànons de la bellesa end’intentar crear noves habilitats i destreses que no les noies.estiguin marcades pel fet de ser nen o nena. Però malgrat l’herència cultural i les múltiples con-Les feminitats i les masculinitats, amb totes les se- tradiccions de la situació actual els esforços de su-ves variants, tenen diversos components entre els peració no s’aturen i es pot afirmar que la transfor-quals hi ha el biològic, però també i amb molta for- mació social ja ha començat i feliçment no es potça la construcció que les societats i les cultures han capgirar.fet al llarg dels segles. (Bibliografia: Curs de coeducació per a les persones deDes de l’educació no només ens cal treballar a favor referència dels consells escolars).de les nenes sinó també a favor dels nens, és a dir, afavor d’altres maneres d’entendre les identitats fe- Montserrat Pastor PujadóViladecans Punt de Trobada - Núm. 64 - Març 2013 6
  7. 7. Extra omnes!O sigui: Tothom fora! Es nitats i adulacions del veu que és l’expressió poder de qualsevol que fan servir al con- institució que no pas clave per tancar por- amb l’Església entesates i començar la feina d’elegir com a Assemblea –ésPapa, un dels pocs càrrecs elegi- el sentit original delbles –encara que molt restringida- terme grec– dels se-ment– dins de l’Església. De fet, guidors de Jesús, elaquest “Tothom fora” encaixa bé Crist. Ara Ratzingerdins una institució que ja s’ho ha deixarà de ser infal·pres per costum: les decisions es lible i totpoderós. Haprenen sempre entre els “barons” reconegut les sevesque diria la Teresa Forcades, ba- limitacions i el seurons i ben grans, i ordenats, no fos fracàs, cosa que el facas. O sigui que la resta sempre molt més proper alestem “extra omnes”. comú dels mortals. Fotograma de la pel·lícula Habemus Papam, deÉs un tic tan interioritzat dins Ha tingut el valor de Nanni Moretti, que, certament, ha resultat gairebél’Església que costa treure-se’l de destapar el tema de profètica!sobre fins i tot als més progres. la pederàstia i comNo fa gaire van emetre per TV3 sol passar en aquests casos, n’ ha sin tan obsessionats amb el sexe iun reportatge titulat “L’Església quedat ben esquitxat. no es passessin el dia amonestantrebel”, que feia referència a tota Amb el seu gest ha col·locat els fo- tothom, no resultaria tan hipòcri-la insubmissió civil i eclesiàstica cus sobre l’imprescindible saneja- ta tot plegat. Em dol molt que ende molts cristians en l’època del ment de les canonades vaticanes. un moment en què estem saturatsnacionalcatolicisme. El signava, Els cardenals ja no poden fer veu- per la corrupció política de tot-entre d’altres, Església Plural, re que no veuen allò que Benet hom qui toca poder, la l’Esglésiauna associació progressista. Però XVI ha fet evident. no es diferenciï de la resta.en el reportatge, entre la quin- I, curiosament, com deia algú no Però per a mi l’Església continuazena d’entrevistats només dues fa gaire, per primera vegada el sent aquest espai que m’ajuda adones, i dels homes gairebé tots Papa sembla un home de fe i no tirar endavant, bo i compartinteren capellans o ex-capellans. O un sàtrapa persa (una expressió molts dels valors dels ciutadanssigui que el documental resultava que Joan XXIII amb sentit de l’hu- no creients. Em posa al davantd’allò més clerical. mor es va aplicar a si mateix). dia sí i dia també que Déu vol unPotser per tot plegat crec que el món just per a totes les persones, Jo sóc catòlica practicant (o prac-gest de Benet XVI en plegar és especialment per a les més po- ticant a estones, per ser més fidelun gest importantíssim, que obre bres i que es refia de cadascun a la realitat). I sóc crítica amb l’or-portes. Com a mínim trenca una de nosaltres (cristians o no) per ganització de la meva Església,imatge que a mi em sembla dis- fer la feina. Al costat de l’exigèn- però de fet és una institució quetorsionada del Papa: infal·lible cia, hi ha l’acolliment, l’acompa- m’estimo i que valoro. I no dei-(encara que només quan parla ex- nyament mutu, el perdó quan no xa de sorprendre’m, aquests diescathedra, o sigui quan fa valer la estic a l’altura, el sentit de festa. que se’n parla tant, veure el re-seva autoritat), màrtir de la causa Sense seguretats ni varetes mà- duccionisme que se’n fa des dels(a l’estil de Joan Pau II, que consi- giques. Valoro la contemplació i mitjans de comunicació. Dinsderava més important el seu sacri- l’espiritualitat. L’Església és molt l’Església hi ha hagut i continuafici personal que no pas la respon- més plural i casolana d’allò que havent-hi pederàstia, interessossabilitat concreta dins l’Església), els mitjans de comunicació –i ella econòmics inconfessables, enve-i autoritat de les autoritats. De fet, mateixa– ens posen al davant. Jo, ges, vanitats (ai, aquests cardenalsel Vaticà sempre produeix la desa- en lloc de l’Extra omnes més aviat amb tantes randes, si es veiessingradable sensació que s’hi venera diria: tothom hi és benvingut, que amb els meus ulls!), masclisme,més el Papa que no pas Jesús. Tot ja no recordo com es diu en llatí. etc. Segurament si els qui diuenplegat té més a veure amb les va- representar l’Església no estigues- Mercè SoléViladecans Punt de Trobada - Núm. 64 - Març 2013 7
  8. 8. Els dijous d’Òmnium continuenÒ mnium Cultural ofe- reix un altre any el seu cicle de prima- vera, una propostade tres converses, tres dijous deprimavera, amb tres personatgesper parlar i compartir inquietudssobre la llengua, la cultura i elpaís.Començarem el proper dijous 21de març, amb la presència de laperiodista Rita Marzoa, amb laxerrada titulada “Tots al davant”.Analitzarem com podem dina-mitzar la societat civil, comen-çant per mobilitzar les entitatsdel nostre país, per tal de poderconvèncer a la ciutadania del seudret a decidir. convençuts de la conveniènciaEl 18 dabril serà el torn del també de la independència, ja se nhanperiodista, Francesc Escribano, adonat. Poc o molt segurs, ambex-director de TV-3 i actual direc- o sense pors, però la volen. I notor de la productora Minoria Ab- cal dir que els arguments racio-soluta. En Francesc ens aportarà nals han ajudat a tombar moltesla seva visió del paper que ha de resistències. Tanmateix, decisionsjugar la nostra televisió pública, i daquesta transcendència, tant lesels mitjans de comunicació, d’una que són a favor com les que sónbanda per la situació històrica en contra, van acompanyades deque estem vivint com a país i, de sentiments, més enllà dels argu-l’altra, per l’oportunitat (també ments. Els lligams emocionals,històrica i il·lusionant) que tenim els sentiments de pertinença, lesels catalans i les catalanes per a pors irracionals... És per això que,fer de Catalunya un país lliure. ara mateix, el futur de la indepen-Reforçant el compromís social i, dència de Catalunya es juga mésno cal dir, sense obviar la realitat en el terreny de lemoció que enlingüística del nostre País, en un el dels arguments, que en tenimfutur estat propi. Defensant que de sobres. Com hem dencararles emissores públiques han de denguany amb la presència del aquest final detapa?complir un rol social sense per- destacat pintor català Joan Pere Totes les xerrades les realitzarem a Viladecans, amic de Salvador Es-dre qualitat en la seva programa- les vuit del vespre a la sala Escor- priu i creador dobres pictòriquesció. Qualitat que tan sols es gua- xador de lAteneu Pablo Picasso. a partir de la producció literàrianya amb la creació de continguts“compromesos amb la realitat so- Una altra proposta que volem de lautor de Sinera. Lactivitat escial més propera”. compartir amb vosaltres és lho- realitzarà a la Biblioteca de Vila- menatge a Salvador Espriu amb decans el dimecres 24 dabril a lesFinalment el 16 de maig, rebrem motiu del centenari del seu nai- 19:00h.la visita de Salvador Cardús, so- xement. Acte organitzat conjun- Per tot això us animen a partici-ciòleg i doctor en ciències econò- tament amb el grup poètic El Ca- par a totes i a cadascuna de lesmiques, amb qui reflexionarem liu i la Biblioteca de Viladecans. propostes que us fem des dÒm-sobre si ha arribat a un punt en el Lactivitat estarà emmarcada dins nium Viladecans.qual sembla que tots els catalans dels actes culturals del Sant Jordii les catalanes que podien estar Ricard CabaViladecans Punt de Trobada - Núm. 64 - Març 2013 8
  9. 9. Viladecans i la independènciaL ’Assemblea Nacional Catalana va orga- la crisi en una Catalunya sobirana) i ha de ser pro- nitzar el passat 1 de març un debat titulat per (no només una lluita de partits polítics). “Viladecans i la independència” amb la par- Carles Lozano ticipació dels partits polítics viladecanencspartidaris del dret a decidir. L’acte, que va omplira vessar l’Auditori Picasso, va ser presentat per To-màs Caroz (ANC) i hi vam participar Carles Loza-no (CiU), José Luis Atienza (ICV), Bàrbara Lligadas(ERC), Albert Buigues (grups de suport a les CUP) iJoan Pidelaserra.Com a introducció, vaig tenir ocasió de presentar unestudi sobre el suport que tenen en la nostra ciutatles formacions partidàries de la independència deCatalunya, en previsió de la Consulta Popular queel President Artur Mas s’ha compromès a convocarl’any 2014. Resultat de les eleccions del passat 25-N a CatalunyaLes principals conclusions que en vam extreure, apartir de les dades de les eleccions del passat 25 denovembre, són:• A nivell de tot Catalunya, les formacions parti- dàries de l’Estat Propi van rebre 1.787.656 vots, el 49,18% del total; si hi afegim altres partidaris del Dret a Decidir (com Iniciativa Verds), en situem en un 59,11%• El Baix Llobregat és la comarca que va donar menys suport a l’Estat Propi, amb un 33,84%• Entre les ciutats catalanes de més de 25.000 ha- bitants, Viladecans és la tercera que va donar-hi menys suport, amb un 23,33%, superant només Resultat de les eleccions del passat 25-N a Viladecans a Cornellà de Llobregat (21,77%) i Santa Coloma de Gramenet (18,86%) ELECCIONS 25-N: BARRIS DE VILADECANS• Dins de la nostra ciutat, s’observen diferències Vots dels partits favorables a l’Estat Propi importants entre els barris. Entre els menys par- (CiU, ERC, CUP, SI) tidaris de la independència trobem els de Mont- serratina, Mas Ratés i Can Sellarès; els que hi do- Viladecans 23,33% nen més suport són Torre Roja, Alba-rosa i, molt Barri Antic 37,53% especialment, el Barri Antic. La Torre-Roja-Campreciós 28,54%• La nota més positiva és que, tot i que s’ha par- Alba-Rosa-Can Guardiola 28,43% lat d’una mobilització destacada dels sectors Barri de Sales 25,93% més antisobiranistes, les formacions catalanistes Grup Sant Jordi 25,72% es mantenen per sobre dels 7.300 vots (el segon millor resultat de la història), dels quals, tres cin- Can Palmer-Can Batllori 23,67% quenes parts corresponen a Convergència i Unió. El Ginestar 22,29%En la fase de debat, vaig tenir ocasió de suggerir tres Eixample Centre 22,17%claus per aconseguir augmentar el nombre de par- El Torrent Ballester 19,25%tidaris de l’estat propi. En la meva opinió, hem de El Poblat Roca 18,27%ser convincents en que el nou estat serà democràtic Can Sellarés 16,73%(cosa que inclou un compromís per la pluralitat, elrespecte a les minories i la lluita contra la corrupció), Mas Ratés 15,72%ha de ser pròsper (demostrar que sortirem abans de La Montserratina 13,88%Viladecans Punt de Trobada - Núm. 64 - Març 2013 9
  10. 10. Independents o no, un sol pobleF a uns dies vàrem gaudir d’un bon debat lans tinguem debilitat el nostre benestar i serveis entorn a la independència de Catalunya públics. Per altra part, ICV-EUiA i la gent de suport promogut per la ANC de Viladecans, on de les CUP, i el militant del PSC, van plantejar que es van poder sentir diversos plantejaments aquest procés nacional havia d’estar acompanyatsobre com exercir el “dret a decidir”. per un canvi social i que el model actual, exercit desCrec que hi va haver una exposició en la qual es del Govern actual de Catalunya, tenia molt a veureplantejaven els resultats de les darreres eleccions amb la situació dels i de les catalanes. Des d’algunscom a un plebiscit entorn de la independència de ponents es va ressaltar que a més del dèficit fiscalCatalunya. Això que podia ser un element impor- amb l’Estat Espanyol teníem a Catalunya un impor-tant no era l’únic que es posava en qüestió, ja que tant frau fiscal que impossibilitava el finançamentles polítiques exercides pels diferents partits també de les polítiques de la Generalitat.eren un element a tenir en compte. També, es volia Sota un punt d’acord, “el dret a decidir”, va sorgirpresentar la nostra ciutat i a la nostra comarca com un interessant debat de models d’esquerres o deuna illa on en el futur procés serien “territoris uni- dretes per a una futura Catalunya, encara que peronistes” com si algunes decisions no fossin tan legí- a alguns en aquest moment només era importanttimes com les altres. Per mi, Viladecans no ha estat, l’anar vers un nou Estat Català, independentmentni és, ni serà una illa. Senzillament, és Viladecans del model social, econòmic o polític del nou Estat.amb la seva composició social i el reflex electoral Des del meu punt de vista, som davant d’un im-d’aquesta composició. I és que els de Viladecans, portant repte com a Nació, i que indubtablement ésencertadament o no, som així. possiblement més important que el resultat, ja queEn altres moments es van arribar els raonaments hem d’exercir un dels drets reconeguts a la Cartadels ponents, uns varen plantejar que el vot a favor de Drets Humans de les Nacions Unides, “el dret“d’un estat propi” era d’aquells que se senten cata- a l’autodeterminació dels pobles”. El resultat final,lans o que volen viure millor i que creuen que amb sigui favorable a uns o altres haurà d’anar acompa-un estat propi això serà una realitat. Però també van nyat amb el fet que l’endemà de la consulta, els ciu-plantejar que un vot en contra d’aquest estat propi tadans i ciutadanes de Catalunya, el Baix Llobregatseria d’aquells que no es senten catalans o creuen i Viladecans siguin un sol poble.que viuran millor a l’Estat Espanyol. Tant CiU com Miguel de la RubiaERC van plantejar l’espoli de l’Estat Espanyol aCatalunya com el principal motiu de que els cata-
  11. 11. Campanya per penjar banderes sarhauís als balcons“N o t’amaguis! No l’amaguis! Posa Així farem evident sentiments que creiem que la bandera sahrauí al balcó!” aquests dies compartim la majoria de nosaltres: so- La Plataforma d’Acció Interna- lidaritat amb el poble sahrauí, solidaritat amb els cional per als Presos Sahrauís presos polítics sahrauís, rebuig a l’ocupació marro-Gdeim Izik inicia una campanya que demana que quina i a la complicitat de la comunitat internacio-les persones solidàries amb el poble sahrauí no nal i suport al referèndum d’autodeterminació dels’amaguin, que es mos- poble sahrauí.trin a la societat d’una El 27 de febrer, 37è ani-manera clara i inequívo- versari de la proclama-ca: penjant una bandera ció de la República Àrabsahrauí al balcó o a la fi- Sahrauí Democràtica, lanestra. Plataforma d’Acció faCal que el moviment so- una crida a la ciutadanialidari amb el poble sah- perquè un cop passi larauí marqui de manera diada mantinguin pen-inequívoca i gens ambi- jades les banderes sah-gua davant del veïnat i rauís fins que el poblede la societat. Som molts sahrauí pugui decidiri moltes les persones lliurement el seu futur.solidàries amb el poble El 27 febrer celebrem 37sahrauí, disperses, que anys de la proclamaciópotser no coincideixen de la República Àraben actes, concentracions Sahrauí Democràtica. 37o manifestacions. L’efecte d’una bandera al balcó és anys de lluita contra l’ocupant, de sofriment i d’es-d’una contundència extraordinària, que difícilment perança.podria ser obviada per l’opinió pública. La població sahrauí sofreix l’exili, pateix la vulne- ració dels drets humans als territoris ocupats pel Teatre per un Forat, a l’Àtrium Marroc, l’espoli de les riqueses naturals, la indife- rència de la comunitat internacional i la traïció dels Nou èxit del “Teatre governs espanyols. per un forat”, la crea- El moviment solidari recordem el 27 de febrer amb ció del grup de teatre el compromís d’estar sempre al costat del poble del Centre Ocupacio- sahrauí, al costat de la justícia. La solidaritat i la nal Caviga, que ja ha- justícia no poden ser neutrals. vien presentat aquest estiu passat al Teatre És necessari fer evident la nostra solidaritat amb el al carrer. poble sahrauí a cada moment per aconseguir la mà- xima implicació i difusió. Un molt bon especta- cle, sens dubte, que Penjar una bandera sahrauí al balcó és un petit acte en un teatre tancat simbòlic que reafirma la solidaritat particular i col· com és l’Àtrium va lectiva amb el poble sahrauí, davant l’ocupació, les permetre apreciar-ne constants agressions, el sofriment i el silenci infor- els detalls. I una matiu. excel·lent reflexió La Plataforma d’Acció demana que s’enviïn fotos sobre els prejudicis de balcons i finestres al correu electrònic accion.pre- en relació a la disca- sos@gmail.com <mailto:accion.presos@gmail.com> pacitat. Rosa MercaderViladecans Punt de Trobada - Núm. 64 - Març 2013 11
  12. 12. Obre un nou espai de restauracióC onservant el nom de Sant Jordi ha reobert L’objectiu d’aquesta reforma ha sigut la transfor- les seves portes la cafeteria/bar situada mació del local, però amb petits canvis. S’ha refor- al Grup Sant Jordi, molt a prop de l’esco- mat pensant sobretot en els clients, que estiguin cò- la Sant Gabriel, del centre esportiu Áccu- modes, que puguin trobar un espai nou i diferent,ra i a només 100 metres del Centre Comercial Vila lluminós, alegre i vital. Amb un pressupost ajustat iMarina, i posant només amb canvisl’accent en el men- de color, mobiliarijar que agrada a i llum s’ha acon-tothom: les tapes, seguit un resultatels pinxos, els bo- extraordinari.cates... és a dir, lacuina casolana de La prova defini-tota la vida. tiva que estàvem fent bé les cosesEl gestor d’aquest la vam tenir quancanvi és el senyor –mentre duravenLuis Manuel Flores Curbenas, el les obres– va venir a “xafardejar”qual acaba d’arribar des de Vene- un grup de nens veïns i van escriu-çuela amb la seva família, disposat re a la nova pissarra: “Benvingutsamb totes les seves energies i tot el Amics. El Millor Bar del Món”.seu entusiasme a reconstruir aquestespai perquè sigui un lloc de troba- Si voleu ampliar aquesta informa-da ideal per a famílies i parelles del ció, podeu contactar amb el telèfonveïnat i de rodalies. 629 705 007 o bé amb info@puzzle- arquitectura.comLa reforma de l’espai l’ha dut a ter-me “Puzzle”, un consultori d’arquitectura i interio- Gabriela Rojmanrisme que ja fa 25 anys que treballa en aquesta àrea. Nous locals a la parròquia de la Mare de Déu de Sales (o la del Tobogan, com mol- ta gent la coneix). La parròquia compleix enguany els 50 anys des de la seva cre- ació, sempre amb Mn. Celestino Bravo, que continua al peu del canó, al capdavant. Els locals s’inauguraren el passat 2 de març amb la presència del bisbe Agustí Cortés i de gent de totes les parròquies de Viladecans.Viladecans Punt de Trobada - Núm. 64 - Març 2013 12
  13. 13. Aturem Eurovegas un any desprésE l 16 de març de 2012, ara tics, la majoria de partits polítics, Però des de la PAEV sempre hem fa just un any, en una personalitats del mon cultural, etc. sigut conscients que la protecció assemblea de ciutadans van manifestar obertament la seva del Delta del Llobregat no s’acaba- i entitats a Viladecans oposició frontal a aquest disbarat. va amb l’enderrocament d’Euro-es va constituir la plataforma Es va produir una mobilització vegas. Així que, el 27 d’octubre de“Aturem Eurovegas – Salvem ciutadana sense precedents per la 2012, en una assemblea a Sant Boi,el Delta del Llobregat” (PAEV). defensa del Delta del Llobregat. El vam decidir refundar-nos en unaLa possibilitat que l’empresa “Las 21 d’abril es va organitzar un bici- nova plataforma: “Delta Viu – Pla-Vegas Sands Corporation” constru- cletada que va reunir més de 2.000 taforma per la recuperació dels es-ís un macro-complex d’oci i joc al persones al cor del Parc Agrari, el pais agraris i naturals del Delta delcor dels terrenys agrícoles del Del- 17 de juny vam omplir la Plaça de Llobregat”, mantenint l’esperit deta del Llobregat suposava un cop Sant Jaume, el 8 de juny un Con- lluita però en clau més constructi-mortal per a aquest espai natural cert al Parc de Vilamarina de Vila- va. Els objectius principals són lai la pagesia deltaica, però sobretot decans, el 25 de juny vam rebre a la defensa del Delta del Llobregat iimplicava la perpetuació d’un mo- comitiva de Las Vegas Sands a l’ae- de la Vall Baixa, i el foment de mo-del de desenvolupament econò- roport i a la zona agrícola de Sant dels de desenvolupament sosteni-mic caduc que és, en gran part, el Boi, el 28 de juliol vam portar la bles socialment i ecològicament,responsable d’aquesta crisi-estafa protesta al Mercat de la Boqueria... tot dinamitzant l’agricultura i po-que estem patint els darrers anys. Fins i tot el Setmanari La Directa i sant en valor els espais naturalsNo era casualitat que aquest pro- la PAEV va editat i repartir 100.000 d’aquestes zones.jecte arribés en aquell moment: exemplars d’una publicació en de- Aquesta nova plataforma heretataxes d’atur històriques, amb fensa del Delta del Llobregat, per el compromís d’oposar-se al pro-milers de famílies desnonades tot el Baix Llobregat. jecte d’Eurovegas, i el 26 de generamb tots els seus membres pa- de 2013, coincidint amb la ma-rats. Davant d’aquesta conjun- El Delta del Llobregat rere nifestació organitzada a Madridtura, el magnat Adelson, amb la Eurovegas el 27 de gener contra aquest des-connivència del govern de CiU, Després de sis intensos i esgota- propòsit, es va concentrar a l’es-i dels alcaldes dels PSC de la dors mesos de lluita, vam rebre tació de Sants per mostrar la sevazona, prometia que Eurovegas la notícia que Eurovegas marxava solidaritat amb el poble de Ma-crearia 200.000 llocs de treball. a Madrid. Però la alegria va ser drid i per acomiadar els tres com-Això va fer que els primers mesos continguda ja que només s’acom- panys que marxaven a la capitall’opinió pública i gran part de la plia un dels objectius de la PAEV.  per participar en la manifestació.població acollís aquest projecte Tot i així, ha sigut una experiència Recentment hem llençat la campa-amb el braços oberts. Però la in- molt positiva que ens ha generat nya “Pagesia per al futur”, fent unacommensurable feina de la PAEV molta angoixa però que ha tingut crida a les administracions perquè(bicicletada, manifestacions, infi- dues  conseqüències  molt destaca- facilitin i impulsin l’accés als ter-nitat de xerrades, etc.) va aconse- bles: renys agrícoles de la plana deltai-guir a poc a poc girar la truita, des- ca que actualment estan en desús. muntant amb arguments sòlids • Comunió entre una part de la pagesia i els ecologistes, histò- També hem fet una exposició iti-les suposades bondats d’aquest nerant sobre els valors naturalsprojecte especulador que només ricament poc avinguts. Aques- ta aliança és vital i indispen- del Delta del Llobregat i les sevesportaria beneficis als promotors... amenaces que des de novembrei als seus còmplices del carrer de sable per a la conservació del Delta del Llobregat. del 2012 està viatjant per la comar-Còrsega. ca, amb la intenció que durant els • Trobada d’un conjunt d’en- pròxims dos anys en puguin gau-El poder de l’opinió publica titats i persones del territori dir totes les poblacions deltaiques.Més de 4.500 entitats i milers de que fins aleshores lluitaven de Celebrem que un any després lapersones es van adherir a la plata- manera inconnexa. D’aques- lluita sigui encara molt viva i espe-forma, i una diversitat molt gran ta plataforma ha sorgit un rem que us engresquin les nostresde col·lectius socials com el Col· grup heterogeni de persones propostes de futur i ens recolzeulegi d’Advocats, Associacions de preocupades per la defensa per aconseguir un Delta Viu!!! Veïns, la Unió de Pagesos, centres d’aquest meravellós racó de la geografia catalana. Ricard Cabaexcursionistes, estaments eclesiàs-Viladecans Punt de Trobada - Núm. 64 - Març 2013 13
  14. 14. El 23-F, Sant Ramon sota la neu Fotografies de Jaume MunsViladecans Punt de Trobada - Núm. 64 - Març 2013 14
  15. 15. Fogons a Viladecans Crema per Sant Josep E les -nos s! nvieu l meu avi es deia Josep, i pel seu sant era costum que fes cre- e Ei, e s recept ma catalana, això sí, sempre amb una cassola nova. Parlo de e vostr finals dels anys 20 i mitjans dels 30 del segle passat. Després la meva mare va continuar, i aquesta és la seva recepta. Ingredients per a 6 persones:  1 litre de llet sencera; 180 gr. de sucre; 6 rovells d’ou;  pell de llimona; 40 gr. de midó de blat (es pot substitu- ir per una cremadina o un sobre de flam); 1 tronquet de canyella. Preparació: Poseu a bullir 75 cl. de llet amb la pell de llimona i la ca- nyella. A part diluïu el midó o la cremadina en 25 cl. de llet, procu- rant que no faci grumolls. Afegiu-hi el sucre i els rovells i barregeu-ho bé. Quan la llet amb la pell de llimona ja bulli, aboqueu-ne una mica  a la barreja de la llet, sucre i ous. Remeneu-ho molt bé perquè es barregi i aboqueu-ho tot a la resta de la llet. Torneu-ho al foc fins que la barreja s’espesseixi, però que no  arribi  a bullir. Es treu del foc, i es pot  po- sar en platets o bols individuals, o en una plàtera, segons es vulgui. Ah, també es pot cremar sucre per sobre, però aquesta ja no es la re- cepta de la meva família. Maria Armengol Manifestar-nos on toca C rec que el conjunt de la societat catalana sestà equivocant. Ens estem equivocant. Tal i com estan les coses, actualment és ser un il·lús pensar que el Govern de la Generalitat pot seguir governant sense fer ni una sola retallada més. Sincerament, a tots aquells que diuen que no se nha de fer cap més ja no mels crec. Si governessin ja en parlaríem. Laltra cosa és com la Generalitat ha fet fins ara i com segueix fent aquestes retallades. Si sestan retallant sous als funci- onaris, retirant recursos per a la sanitat i lensenyament, fonamentals en la nostra societat, llavors la pregunta és: ¿per què no es va començar pels sous més alts, els alts càrrecs, els cotxes oficials dels polítics, les dietes innecessàries, etc.? Amb això els nostres governants no donen gens dexemple i ara només ens faltaven tots aquests casos de corrupció. Els ciutadans nestem més que farts, sobretot aquelles per- sones que pateixen els efectes més greus de la crisi. Sort dorganitzacions com Càritas, Creu Roja, la Plataforma dAfectats per les Hipoteques i moltes més. Si no ara mateix els carrers estarien plens de persones fent pillatge, robant-se i atacant-se entre elles. Si el Govern Central de Madrid fos fiscalment just amb Catalunya i donés els diners que necessitem i que ens pertoquen, segurament la Generalitat no hau- ria de fer ni una retallada més. Així ho han dit i reiterat ja uns quants economistes i persones prou ente- ses en aquests temes. Llavors jo pregunto: què fem organitzant multitud de petites manifestacions gai- rebé diàries sense grans efectes? Què fem a la Plaça de Sant Jaume davant de la Generalitat? El que hem de fer és unir-nos tots els ciutadans i anar a manifestar-nos davant de la Delegació del Govern Central que tenim a Barcelona. El problema més gran de tots els catalans, pensem com pensem a nivell polític, estiguem aturats o no, desnonats o no, és aquest. Per què, doncs, no anem a manifestar-nos on toca? Marta Pombo SallésViladecans Punt de Trobada - Núm. 64 - Març 2013 15
  16. 16. la mirada aguda secció a càrrec d’Eio Ramon Charadrius alexandrinus-Corriol camanegre- Chorlitejo patinegro Viladecans 06/12/12. 5 exemplars hivernant a la platja del RemolarFa 16 cm de llargària. Nidifica, en solitari o bé en reduïdes colònies, al llarg de la línia de la costa. Fa elniu en una petita depressió on diposita tres ous pintats que es confonen amb el medi i que són covatspels dos progenitors al llarg de 25 dies. La seua àrea de distribució s’ha vist reduïda en les darreresdècades a causa de la destrucció del seu hàbitat natural. Així, per exemple, malgrat el seu nom anglès(Kentish Plover) ja fa temps que no cria a Kent ni a la resta de Gran Bretanya. Font: wikipedia.Viladecans Punt de Trobada - Núm. 64 - Març 2013 16
  17. 17. Recerca històrica La primera Falange de Viladecans. III Año Triunfal, 1939A quest mes de març de 2013 es compliran 74 Puig i Joan Comellas Guitart, evolucionin ideològicament anys de la constitució de la primera junta di- cap a postulats falangistes i donin suport al bàndol fran- rectiva, coneguda, de la Falange Española quista així com a les xarxes quintacolumnistes, que a la Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Na- rereguarda intentaven soscavar la moral i defensa delcional Sindicalista (FET y de las JONS), a Viladecans, el règim republicà. Sembla que aquesta seria l’evolució ide-partit únic sobre el qual es sustentarà la dictadura militar ològica d’alguns dels fejocistes de Viladecans, entre ellsde Franco. Es un bona data per a conèixer qui formava Jaume Abril, Joan Comellas, Andreu Calbet Puigdomè-aquella primera Falange local.1 nech, Marcel·lí Calbet Cendra o Joan Miernau Domènech.El 7 de març de 1939, el doctor Vicente Ferro, com a cap D’altres com Vicente Ferro, home conservador, de forteslocal de Falange proposa a la Secretaria Provincial del Mo- creences religioses, o de dretes, com Nicasi Marieges Masvimiento l’estructura orgànica de Viladecans: o Joan Janer Roselló, també farien aquest recorregut ideo- lògic cap la quintacolumna i el falangisme.Cap: Vicente Ferro EstradeSecretari: Alfred Deu Perull (Borrull ?) Així, el 31 de gener de 1938 una batuda del Servei d’In-Delegat d’Informació i Investigació: Joan Miernau Domènech vestigació Militar (SIM) de la República provocà la caigu-Delegat de l’Auxili Social: Gregorio Giménez y Fernández da del grup quintacolumnista de Viladecans. En aquestade Córdoba batuda són detinguts i empresonats Jaume Abril, VicenteDelegat d’Administració: Josep Calvet Ventosa Ferro, Joan Janer i Marcel·lí Calbet, alguns per ser catòlics,Delegat d’Organitzacions Juvenils: Nicasi Marieges Mas altres per ser falangistes, en la clandestinitat, i d’altres perDelegada de la Secció Femenina: Maria Tort Roca ser les dues coses.Els antecedents d’aquesta Falange local que es constitueix, És molt possible que en Ferro, Abril o Marieges, com adocumentalment, cinc setmanes després de l’entrada de falangistes, formessin part d’alguna de les xarxes quinta-les tropes franquistes a Viladecans (25 de gener de 1939), columnistes que, secretament, operaven a Barcelona, en-cal cercar-la un o dos anys abans, en el temps de la revo- tre elles la denominada Luis de Ocharán, de filiació falan-lució i la guerra, quan la vida de tothom està en perill i es gista, que tenia per cap Carlos Carranceja, amic de Luysradicalitzen les postures polítiques. La violència revoluci- Santamarina, màxim cap de la falange secreta catalana.onària, sobretot en els primers mesos del conflicte armat, Aquesta xarxa de falangistes quintacolumnistes quedariava implicar la persecució i l’assassinat de frares, monges, desarticulada amb l’assassinat del seu líder, Carranceja, icapellans i “homes d’església i d’ordre”, i en molts pobles, dinou persones més, entre elles, Jaume Abril, el 4 d’abrilla destrucció d’esglésies, rectories, ermites i símbols religi- de 1938, a les costes de Garraf, a mans de membres delosos. A Viladecans, aquesta virulència quedaria reflectida SIM. Tots ells eren de filiació falangista. Janer i Calbet es-en l’ensorrament de l’església parroquial i la destrossa de taran empresonats fins al novembre de 1938 i Ferro fins alla talla de la Mare de Déu de Sales, i en l’empaitada dels gener de 1939, alliberat amb l’entrada de les tropes fran-homes d’església i d’idees conservadores o dretanes. Mal- quistes a Barcelona.grat això, al poble, no es va produir cap assassinat de Tenim constància d’altres persones, que després formari-religiosos ni de seglars perquè els homes del Front Popu- en part de la Falange local, i que en els anys revolucio-lar i del Comitè de Milícies Antifeixistes van vetllar per la naris, també formarien part d’aquesta xarxa de sabotatgeseva integritat, com així ho van testimoniar Vicente Ferro contra la República, entre ells Joan Miernau que divulga-Estrade i Francesc Arnau Pasqual –falangistes tots dos, i el ria “los partes nacionales” i que “al liberarse Viladecanssegon membre de la primera Comissió Gestora Municipal fué de los primeros en organizar la Falange Local”; o l’An-franquista– al març de 1943, en les declaracions realitza- dreu Doñate Royo que faria “propaganda a favor del Mo-des en el consell de guerra instruït contra Josep Iturrioz, vimiento entre los jóvenes de su edad”.per al cas dels assassinats del quatre germans Gabrielistes, Al Baix Llobregat també operava una altre xarxa quinta-exculpant els dirigents locals Josep Iturrioz Rebull (ERC) i columnista, denominada “V Columna”, que tenia per capMarià Sanjuan Cuchí (CNT). a Francisco de Carol, de Sant Vicenç dels Horts, el qualSerà aquesta persecució revolucionària practicada sobre trobarem com a cap de la Falange de Sant Vicenç el 20 deels catòlics i homes d’església la que farà que el jovent lo- març de 1939 quan les milícies falangistes d’aquell poble,cal adscrit a la Federació de Joves Cristians de Catalunya, entren a Viladecans i amb l’aquiescència de les autoritatsels coneguts com a “fejocistes”, liderats per Jaume Abril municipals –Pere Masellach Monmany com a alcalde– i de la Falange local –Vicente Ferro, com a cap–, detenen i1 Per ampliar la informació es pot consultar el meu article “La traslladen a la prefectura de Falange de Sant Vicenç delsFalange local en els primers anys del franquisme a Viladecans (1939- Horts els veïns i parella Adolfo Casé Pitarque i Virginia1945)”, publicat a Materials del Baix Llobregat, Centre d’Estudis Comar- Amposta Amposta. Aquests, després de la celebració d’uncal del Baix Llobregat, núm. 17, 2011.Viladecans Punt de Trobada - Núm. 64 - Març 2013 17
  18. 18. consell de guerra, seran assassinats al Camp de la Bota el Barcelona, a la pena de sis anys i un dia d’internament en8 d’agost de 1939, una vegada “S.E. el Jefe del Estado, no- camps de treball pel delicte d’alta traïció. Els tribunals es-ticiada que le ha sido la parte dispositiva de la sentencia pecials van ser creats pel govern republicà per a perseguir(...) se da por Enterado de la pena impuesta”. als grups quintacolumnistes així com als derrotistes o es-Per tant, com veiem, alguns dels que formaran aquesta pies contraris a la República. Ferro, una vegada alliberadaprimera estructura de la Falange local, l’any 1939, ja eren Barcelona, tornaria a Viladecans a exercir la medicina enconeguts del Movimiento. Hi destaca, però, la presència paral·lel a la seva prefectura a la Falange local, entre 1939d’una dona, Maria Tort Roca (Viladecans, 1912) com a i 1941. Entre l’agost i el novembre de 1940, per problemesresponsable de la Sección Femenina i que també formarà de salut, delegaria el comandament en Joan Comellas, quepart de la primera Comissió Gestora Municipal, constitu- feia les funcions de secretari del partit.ïda el 6 de febrer de 1939. Maria Tort serà la primera dona Nicasi Marieges, nascut a Viladecans l’any 1906, pagès deregidora en la història de Viladecans. Ocuparà el càrrec, professió i afiliat a l’Institut Català de Sant Isidre durantsembla, però, que de manera testimonial fins al 2 d’abril la República i “forzado a la Unió de Rabassaires” durantde 1941. Al desembre de 1939 ja no figura com a delegada la revolució declara que “durante el dominio rojo-separa-local de la Sección Femenina. tista” va ingressar en el grup falangista Santa Maria, deD’aquesta primera organització falangista cal assenyalar Barcelona i que per això va estar detingut. L’any 1939 elel seu cap, en Vicente Ferro, i els delegats d’Investigació trobarem dins d’aquesta primera estructura orgànica dei Informació així com el d’Organització Juvenil, en Joan Falange i entre 1941 i 1945 serà alcalde de Viladecans.Miernau i Nicasi Marieges, respectivament, perquè poste- Finalment, cal ressaltar el nomenament del jove Joan Mi-riorment seran alcaldes, falangistes, de Viladecans. ernau –21 anys, l’any 1939– en la influent delegació d’In-Vicente Ferro (1895-1943), gadità de naixement, arriba a formació i Investigació; important, perquè des d’aquestaViladecans a principis de la dècada de 1920. Es casarà amb delegació on es confeccionaven tots els informes d’ante-una neboda de Pere Masellach Monmany, l’alcalde de les cedents polítics i socials que les diverses autoritats civils,dictadures, perquè ho va ser durant la dictadura de Primo militars i judicials, demanen sobre els veïns, encausats ende Rivera (1923-1930) i després amb la primera Comissió consells de guerra, expedients de responsabilitats políti-Gestora Municipal franquista (1939-1941). Ferro, metge de ques, avals per a la sortida de presoners dels camps deprofessió, i metge titular de Viladecans entre 1929 i 1938 concentració i batallons de treball o depuracions profes-i 1939-1941, era un home de conviccions catòliques i polí- sionals, d’entre altres. Informes que tots sabem, podienticament conservador. Es desconeix la seva filiació fins al canviar la vida de les persones. Miernau seria regidor6 d’octubre de 1934, quan amb el fracàs de la insurrecció municipal entre 1947 i 1952 i alcalde de Viladecans durantde l’esquerra contra el govern filofeixista de la CEDA, va el període de 1952 a 1965.ser nomenat cap local d’Acció Ciutadana, entitat formada Manuel Luengo Carrascoper antics membres del Sometent. Coneixem la seva de-tenció al gener de 1938 i com al novembre del mateix anyes condemnat pel Tribunal Especial de Guardia núm. 1, de Estructura de la Falange Española Tradicionalista y de las JONS de Viladecans (1939-1941) 7 març 1939 1940 1941 Càrrec Nom Nom Nom Vicente Ferro Estrade Vicente Ferro EstradeCap Vicente Ferro Estrade Joan Comellas Guitart Joan Comellas GuitartSecretari Alfred Deu Perull (Borrull ?) Joan Comellas Guitart Joan Comellas Guitart Andreu Calbet PuigdoménechDelegació de Informació i Investigació Joan Miernau Domènch José María Léon Gómez Joan Bonich Martí Gregorio Gimenez y Fernández Gregorio Gimenez y Fernández de CórdobaDelegació de l’Auxili Social Joan Janer Roselló de Córdoba Joan Janer Roselló Francesc Piñol BoschDelegació d’Administració Josep Calvet Ventosa Claudi Balletbó Pugés Claudi Balletbó PugésDelegació d’Organitzacions Juvenils Nicasi Marieges Mas Baldiri Barat Baqués Baldiri Barat BaquésDelegació de la Secció Femenina Maria Tort Roca Josefa Comellas GuitartDelegació de Formació Nacional Sindica- Andreu Calbet PuigdoménechlistaDelegació de Propaganda Jaume Gorgas Pugés Jaume Gorgas PugésCap de Milícies Nicasi Marieges Mas Nicasi Marieges MasDelegació d’Excaptius Joan Janer Roselló Joan Janer Roselló Joan Janer RosellóDelegació d’Excombatents Miquel Cardona Nicasi Marieges MasDelegat de la CNS Nicasi Marieges Mas Benito Fernández LarrauriViladecans Punt de Trobada - Núm. 64 - Març 2013 18
  19. 19. Històries viladecanenques secció a càrrec d’Andreu Comellas El Joanet de cal Menut del Begues, místic, pagès, fejocista (2)D els joves dirigents de ladecans, després de ser detingut no en tenia prou, o per variar, cada la Federació de Joves pel S.I.M. amb altra gent de Vila- setmana la seva cosina Rosa Faura Cristians de Catalunya, decans, i tancat al vaixell “Villa li comprava un llibre als encants, més de dos-cents mori- de Madrid” sota acusació de ser ara de Joaquim Ruyra, ara Pitar-ren tirotejats a les tanques dels ce- quintacolumnista de la Falange, ra, Guimerà, o Casas i Amigó...mentiris o en qualsevol revolt de acabà essent afusellat, sense judi- Val a dir dels llibres llegits durantcarretera, a la llum de la lluna o a ci, juntament amb dinou detinguts tota la seva vida, que cap altre liple sol, en els primers dies poste- més, a les Costes de Garraf, en una agradà tant com “Mireia”, de Fre-riors al 18 de juliol de 1936. Dels vergonyosa acció de represàlia de deric Mistral, traduït per Maria-pobles del voltant, els passats per la policia militar del Govern de la Antònia Salvà, comprat en aquellsles armes a Gavà van ser quatre, República d’Espanya que provocà mesos “d’assaonar el dur codony”,dos al Prat i un a Sant Boi. En el les protestes del president Com- que es diu en el poema. Abansconjunt de Catalunya bona part panys el dia 4 d’abril de 1938. Va de fer els seixanta anys de vida,d’ells va poder fugir o amagar-se. tenir la desgràcia que el seu cog- amb la seva esposa Antònia Doña-Alguns passaren a col·laborar amb nom el feia primer a totes les llis- te i Royo, és a dir, el meu pare i laels sublevats, com fou el cas del tes alfabètiques. mare meva, resseguiren amb Landpresident Millet; altres s’incorpo- En Joan Comellas i Guitart, per Rover els llocs i paisatges d’aquellraren a l’exèrcit republicà un cop la seva banda, abans del Nadal gran poema escrit en provençal,“normalitzada” la situació, com el de l’any 1937, quan va ser l’hora avui llengua pràcticament morta,vicepresident Pere Tarrés. Tots ells d’anar al front de la seva lleva, no que li representà a l’autor el pre-ho feren més o menys de cor, i és s’hi presentà. I, després de sospe- mi Nobel de Literatura de 1904:que tots també tenien per bons els sar el risc de passar a França, va la plana de Crau, Nimes, Arles,valors de la República: Llibertat, acabar amagant-se al pis dels on- Aigües-Mortes, La Camarga, AixIgualtat i Fraternitat. En Jaume cles Salvador Faura i Pepeta Gui- en Provence, etc.Abril, president del grup de Vi- tart, a l’eixample barceloní, du- Però no sols de poesia i narrativa rant els darrers quinze mesos de visqué l’home en aquells mesos de la guerra, sense treure el nas per vida monacal, també va aprendre l’escala ni deixar-se veure per cap a llegir en francés, diccionari en finestra. Evidentment que aque- mà i gramàtica a prop, allargassant lla tràgica guerra que els militars els minsos coneixements adquirits feixistes havien iniciat contra la de petit a l’escola amb l’herma- legalitat republicana no tenia cap no pagès Fulgence Fuzeau com a justificació. Però també val la pena mestre. D’aquesta manera podia tenir present que aquells joves seguir el punt de vista de la prem- cristians van experimentar que sa francesa que de tant en tant la allò que més estimaven, el seu seva cosina li proporcionava. Tam- cristianisme, era cruelment perse- bé, com a aliment substitutiu de guit pels que s’havien fet els amos l’esperit del “Cercle d’Estudis” de del poder en el bàndol republicà. la Federació, llegia diversos llibres I van reaccionar com millor van religiosos enduts de casa, com saber. ara “El diàleg interior” de Carles Recloure’s en un pis volia dir lle- Cardó o, “La Doctrina Social de la gir. En els quinze mesos d’estada a Iglesia”, del pare Rutten, dominic Barcelona en Joan Comellas es va belga recolzador de Cardijn, on enllestir les obres completes d’en comentava les encícliques “Re- Verdaguer i d’en Maragall. Per si rum Novarum” i “QuadragésimoViladecans Punt de Trobada - Núm. 64 - Març 2013 19

×