Your SlideShare is downloading. ×
Pd t 58
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Pd t 58

706
views

Published on


0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
706
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
6
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. http://puntviladecans.blogspot.com puntviladecans@telefonica.netPunt de trobada Viladecans 58 Any 6 15 de setembre de 2012 Publicació independent d’informació i opinió Visca el Delta! No fa gaires dies ho escrivia la senyora Magdalena Modolell al Facebook, i nosaltres des d’aquesta revista ens hi afegim: Visca el Delta! El passat dia 8, Festa Major de Viladecans, Sheldon Adelson va donar la notícia: Eurovegas se n’anirà a Madrid. Ho sentim molt pels madrilenys, els quals, tanmateix, encara poden tenir l’esperança que tot acabi en no res. A nosaltres, en tot cas, ens alegra profundament que aquest malson se’ns allunyi. I ara toca mirar cap al Delta. ¿Quan trigarem a trobar-nos amb una nova proposta que ens destrossi el territori? Caldrà estar-hi molt atents. De moment, demanem a les nostres auto- ritats una petita reflexió: ¿Ja són conscients que a molt pocs llocs del món es pot trobar un espai com aquest, tan ple de valors, que estigui tan ben encaixat en una àrea urbana com és la de Barcelona? ¿Per què no prendre’s seriosament aquest espai i treure’n tot el suc possi- ble, protegint l’agricultura, potenciant el consum de proximitat, buscant com aprofitar els espais erms, posant més en valor les riqueses ecològiques, fent conèixer i promovent les possibilitats de lleure…? Evidentment que, com han dit els alcaldes d’aquesta zona, necessitem inversions per fer front a la crisi i a l’atur. Però això no té per què significar la destrossa d’una riquesa com aquesta que, si es destrueix, esdevé un robatori a les generacions futures. Els grans espais de la plana deltaica estan distribuïts principalment entre quatre municipis: Viladecans, Sant Boi, el Prat, Viladecans i Gavà. Doncs des d’aquí suggerim i proposem que els alcaldes d’aquests quatre muncipis, Carles Ruiz, Jaume Bosch, Lluís Tejedor i Joaquim Balsera pugin junts un dia a Sant Ramon, es mirin aquesta terra, i comencin a pensar junts com potenciar-la. Visca el Delta! Sumari 2 Mamutaires d’honor, cada cop més Equip de redacció 3 A la Festa Major, amb el Mamut! Anna Besora 4 Dalí i la nostra Blonda Negra. Carme Reguant i Jau- M. Carmen Castellano me Rodergas Maria Comas 5 In-inde-independència! Bàrbara Lligadas Josep Lligadas Miguel de la Rubia 6 Ciudadano: esta herencia me pertenece. José Anto- Mercè Solé nio Monteagudo (els quals, tot sigui dit, no compartim 7 El “Sentru”, centenari d’una institució viladeca- necessàriament les opinions que en aquest butlletí es puguin expressar). nenca. Jaume Lligadas 8 El retaule de l’església de la Montserratina. Josep La distribució d’aquest butlletí es fa Lligadas per correu electrònic. Si no desit- 9 L’endemà. Mercè Solé geu rebre’l només cal que ens ho comuniqueu. I si voleu que li envi- 10 La mirada aguda: Pòlit Cantaire. Eio Ramon em a un amic o amiga vostres, feu- nos arribar la seva adreça. Gràcies. 11 Recerca històrica: Els Copons, Alòs i Sellarès, Si voleu enviar articles per publicar, botiflers de Viladecans. Manuel Luengo tingueu en compte que han d’anar 13 Històries viladecanenques: Buramànding Kinte signats i no sobrepassar les 40 ratlles o les 600 paraules. Els hauríem de (1ªpart). Andreu Comellas tenir abans del dia 8 de cada mes. 15 Conèixer Viladecans: Els gravats de les casetes El nostre correu electrònic: de camp no són simbologia maçònica. Jaume Lliga- puntviladecans@telefonica.net das El nostre bloc: 17 La memòria en imatges: 11 de setembre de 1976. http://puntviladecans.blogspot.com Jaume Muns Segueix-nos al Facebook
  • 2. Mamutaires d’honor, cada cop més Aquest any, durant els dies de la Festa Major, hem pogut veure com el Mamut de Viladecans seduïa no només els cors dels viladecanecs i viladecanenques, sinó també les seves butxaques. És a dir, que durant aquests dies ha augmentat el nombre dels que volen contribuir amb les seves aportacions a fer possible que el Mamut pugui continuar viu i fent festa pels nostres carrers. Aquí sota en publiquem la llista actual completa. Tothom pot ser Mamutaire d’Honor: comerços, entitats, partits, asso- ciacions, i ciutadans i ciutadanes a títol personal. Es tracta de fer una aportació mínima de 50 €, i rebreu un magnífic diploma acredita- tiu. Només cal que us poseu en contacte amb nosaltres enviant un correu a: mamutviladecans@gmail.com √ Forn del Mig √ Forn de la Plaça √ Calçats Daniel √ Fruites Esther √ Viladecans Punt de Trobada √ Pastisseria Roca √ Llibreria Els Nou Rals √ Agrupament Coral La Lira √ Grup Tres Torres √ Associació de Viladecans d’Afectats de √ Modes Constanci Fibromiàlgia i SFC √ Hobbit Viatges √ Centro Cultural y Recreativo Andaluz Sierra Norte √ Carns Nati √ Vicenç i Vicky √ Partit dels Socialistes de Catalunya √ Restaurant Petit Món √ Convergència i Unió √ Baugar √ Iniciativa per Catalunya Verds √ Xarcuteria Piñol (Mercat Roureda) √ Esquerra Unida i Alternativa √ Josep i Mercè √ El Partit dels Comunistes de Catalunya √ Trilobit √ Cal Sei √ Cèlia i Oriol √ Associació de Familiars del C.O. Caviga √ Bar La Moka √ Centro Cultural Raíces de Andalucía √ El Taller de les Arts √ Parròquia de Santa Maria MagdalenaViladecans Punt de Trobada - Núm. 58 - Setembre 2012 2
  • 3. A la Festa Major, amb el Mamut! 1. La cercavila del Mocador He passat l’estiu convalescent d’una delicada operació de trompa, que em permetrà finalment mamullar més i millor. Quan vaig tornar al meu cau vaig decidir emmandrir-me i reposar pacíficament esperant la Festa Major. I el dissabte 1 de setembre, em vaig animar a treure el cap per començar a preparar-me i a preparar la meva ciutat per a la festa que s’acosta. Hi ha res millor que una visita de cortesia als meus mamutaires d’honor? Ben acom- panyat de la colla i de grallers i tabalers, carregat de mocadors i domassos, vaig fer una volteta que molta gent va aprofitar per firar-se de cara a la Festa Major. Per cert, els de la meva colla es van atipar com a lladres, de porró en porró, amb cava, sangria, licor de cafè, cervesa i llimonada (la llimonada per dissimular), cosa dolça, coca salada, encenalls de xocolata, neules de crema i xocolata... Jo estic molt content d’haver fet un parell més de mamutaires d’honor: el bar de la plaça, al costat de la llibreria Els Nou Rals, i el Taller de les Arts, al carrer de Miguel Hernández: moltes gràcies, amics. L’únic incident és que em vaig punxar una pota i vaig haver d’anar a com- prar un recanvi al Calbet. Vés per on! Per sort, tenen de tot i també tenien potes de mamut. Només els falta fer-se mamutaires d’honor. En fi, després de la cercavila em vaig retirar prudentment a fer la migdiada! 2. Espavilant-me... Ja us he anat comentant que m’he passat bona part de l’estiu reposant, em- mandrit. Per això els de la meva colla van començar a patir pensant que no estaria prou en forma per a la mamullada. I van decidir aprofitar el pregó per fer-me quatre crits. Van llogar una espaviladora de mamuts (el meu cor batega amb força, la noia, guapíssima i vestida per a l’ocasió, va venir des dels meus temps!), que va fer amb ofici la seva feina, i servidor va sortir entre fanfares i confetti, va ballar el patatuf i el va fer ballar a tothom. Encara sento els crits de les criatures, la cançó de la mamullada i vibro amb l’entusiasme general. Estic encantat de la vida, també amb el pregó, que enguany van fer dos corredors olímpics, dels cinc viladecanencs que van participar als jocs. I enguany, també, va ser el primer any dels castellers de Viladecans, que van fer una actuació esplèndida. En fi, amics, la festa major no podia començar de millor manera! 3. ...per a la Mamullada! Què us en puc explicar que no sapigueu? Aquest any feia una mica més de fresca, però això em va impedir en absolut mamullar a tort i a dret. M’acom- panyaven dues xarangues, una al principi i una altra al final. Bona música, una beguda genial, ball, i molta, molta aigua! Vaig acabar com ja comença a ser tradició, amb el joc de la corda. Una passada! I, per cert, a veure si l’any vinent us animeu a venir vestits per a l’ocasió. Hi ha qui ho va fer...Viladecans Punt de Trobada - Núm. 58 - Setembre 2012 3
  • 4. Dalí i la nostra Blonda Negra L es puntaires de la Vall de Cans, tenim sobrats motius de sentir-nos orgulloses de la nostra “Blonda negra”, genuïna del Baix Llobregat. Com ja hem comentat altres vegades, la Blonda negra ha estat admirada i justament reconeguda tant en certàmens nacionals com internacionals, per les seves peculiaritats. El descobriment que fa dies vaig tenir ocasió de fer, pos- siblement no sorprengui a algú, però de segur que per a molts i moltes ha de representar un nou motiu d’orgull a afegir als molts que tenim respecte a la nostra Blonda negra. Resulta que amb motiu de fer cultura i eixamplar el co- neixement del nostre país, el passat mes de juliol em vaig decidir a visitar la comarca de l’Empordà, i com no podia ser d’altra manera, el Museu Dalí de Figueres. El Teatre-Museu Dalí, és possiblement l’objecte surrealis- ta més gran del món, i ocupa l’edifici de l’antic Teatre Municipal, construcció del segle XIX destruïda a la fi de la Guerra Civil. I sobre aquestes ruïnes, Dalí va decidir crear el seu museu. La meva sorpresa, però, no va ser per descobrir la mu- nió de pintures, escultures i dibuixos de cada una de les èpoques dalinianes. No. La meva sorpresa va ser en des- cobrir que la barba de la figura que s’aixeca al bell mig de l’escala de cargol, era de Blonda negra del Baix Llo- bregat. El geni Dalí, no va dubtar en aplicar a una de les seves importants creacions artístiques, la Blonda negra, per ressaltar l’element distintiu i més important d’aquesta figura: la seva barba. Molta gent no comprendrà la raó per la qual un geni com Dalí va aplicar a una de les seves figures, un “element” com la nostra Blonda negra per destacar la seva barba. Però nosaltres sí que ho comprenem, i per això ens en sentim orgullosos. La nostra Blonda negra no sols és un exponent de la seva genuïna catalanitat, sinó que també és l’exponent d’una varietat trencadora i exclusiva en l’art de la punta al coixí. Per tant, no es pot entendre com una excentricitat da- liniana l’aplicació que Dalí fa de la Blonda negra per ressaltar el color de la barba d’aquesta figura, sinó que cal entendre-ho com una aplicació d’un dels nostres més apreciats elements, original, genuí i noble: la Blonda Ne- gra. Us invito a visitar el Museu, si bé per tal que us en feu una idea us adjunto aquestes fotografies. Carme Reguant i Jaume Rodergas.Viladecans Punt de Trobada - Núm. 58 - Setembre 2012 4
  • 5. In-inde-independència! A hir1 va ser un dia històric, i només un neci no ho veuria així –al marge d’estar o no d’acord amb els càntics que ressonaven pels carrers de Barcelona. Sóc jove, encara no tinc els trenta anys, però he anat a moltes manifestacions i cap era com la que ahir va ocupar la nostra capital. Il·lusió, alegria, reivindicació, multitud, col·lapse, festa, llibertat, civisme... mots que defineixen una jornada on Catalunya va marcar un punt de no retorn. Seran molts els que intentaran desvirtuar tot el que ahir es va esdeve- nir, però no s’hi pot fer res davant l’evidència, l’evi- dència d’un poble que en té prou de fer equilibris per encaixar en un Estat d’on rep amenaces i menyspreu. L’evidència d’una nació clamant llibertat al so de “In- inde-independència!” N’hi ha d’altres que esgrimiran l’argument de la por, por a la descohesió social. Si la societat catalana està descohesionada, ho estarà sigui o no independent, però, sincerament, amb eines d’estat serà molt més fàcil fer front a aquest repte. Per altra banda, ahir vaig fer-me un fart de sentir gent parlant en castellà, molta amb accent del sud, entre les quals m’hi puc comptar a l’hora de parlar amb ma mare. Conforme s’anava valorant l’enorme èxit de la con- vocatòria, apareixia una pregunta, “I ara què?” El president Mas va anunciar que avui compareixeria i tothom restava a l’expectativa del que pogués dir. Avui el president Mas ha donat un gran pas endavant en la seva compareixença, on fins i tot la simbologia de la no presència de la bandera espanyola ha dit moltes coses per sí sola. Ara bé, crec que el president no ha estat a l’alçada de la història, ja que ara ja no n’hi ha prou amb les paraules, sobretot si l’eufemis- me n’és el protagonista; ara és el moment dels fets, de les decisions i les passes endavant. Ell no n’ha fet cap, a pesar de la forçada evolució del seu discurs fruit del pes de les circumstàncies. Tot i així, com ahir va dir Llach “Estem al primer dia d’una nova èpo- ca”. Bàrbara Lligadas 1 Escric aquestes paraules un cop acabada la compareixença del Molt Honorable Pre- sident Mas.Viladecans Punt de Trobada - Núm. 58 - Setembre 2012 5
  • 6. Ciudadano: esta herencia me perteneceQ ué pensaría sobre su futuro aquel pueblo francés de 1788 donde cuatro hacían con él lo que querían. Algunos veían más allá del 1788 y se dedicaron a utilizar elpensamiento, a escribir, a sensibilizar al pueblo dela necesidad de gestionar la sociedad de otra formapara que éste pudiera llegar a vivir en libertad. Sutrabajo les costó pero hicieron de la igualdad el es-cudo de su bandera sin conocer lo que ahora unoslibros de historia nos pueden ilustrar, pero ellos uti-lizaron su mejor arma, el pensamiento, como bom-ba para transformar todo aquello que les molestaba.Hicieron justicia y progresaron sin saberlo por elhecho de caminar juntos por aquello que les unía.En la actualidad tenemos varios problemas “de ca-lado”. No tenemos pensadores que nos guíen por-que se han convertido en columnistas del cuartopoder inexistente y los políticos son piezas del po-der invisible del dinero, por ello, si estos poderesno cumplen con sus funciones porque están a dis-posición de su amo, el pueblo debe asumir su po-der soberano y con responsabilidad hacer cumplirnuestro pensamiento. han robado. Juntos podemos mejorar lo robado. EsLa sociedad actual es diferente pero no por ello cuestión de perder el miedo.nos encontramos en semejante encrucijada. Hemos La ideología sigue viva en cada uno de nosotros,cambiado las palomas mensajeras por las redes so- y cada uno tiene la suya pero hay algo por encimaciales y en estos momentos tenemos armas muy po- que nos une y por ello hemos de ser capaces desdetentes y ya cultura para utilizarlas en beneficio de la resistencia pasiva lograr agruparnos en nuevasnuestros intereses. Pensemos. Tenemos la respon- formas de hacer política e introducirnos en las ins-sabilidad en nuestras manos de transmitir opinión, tituciones democráticas para construir ese nuevoporque ésta es la mejor arma para lograr transfor- modelo social y económico que vamos a tener quemar esta gris y triste realidad que cuatro nos están crear. Pensemos, es mejor que construyamos comoimponiendo. Ahora toca volver a recuperar, bajo mi pueblo el nuestro y que éste no venga impuesto pormodesto pensar, la unión del pueblo frente a esos ellos, por esos terroristas que nos han expoliado.mismos cuatro de 1788 y caminar hacia nuestra Nadie tiene las respuestas, dejemos los miedos por-propia revolución, no la de 1789, no. La nuestra. que juntos encontraremos la salida si partimos de loRealmente el miedo nos paraliza como sociedad que nos une, y desgraciadamente nos une la nece-porque no conocemos qué pasará, ellos tampoco sidad de recuperar nuestros títulos de ciudadanos.sabían que cortando cabezas con la guillotina lle- José Antonio Monteagudo Urgelgarían a construir la base de todo lo que ahora nosViladecans Punt de Trobada - Núm. 58 - Setembre 2012 6
  • 7. El “Sentru”, centenari d’una institució viladecanencaL ’any 1912, ara fa cent Els baixos de la Torre Modolell es mença a utilitzar-se el nom anys, es va crear el pri- van habilitar per fer-hi classes per popular viladecanenc “Sentru”. mer centre catòlic a Vila- adults organitzades pel Patronat El Patronat Obrer es va disoldre decans. En anys anteri- i, com ja he dit abans, al segon pis a l’any 1917, després el va succe-ors s’havien fet diversos intents, del palau és on es trobava, des de ir el Centre Catòlic i Social finssempre impulsats per Jaume feia uns anys, la sala per fer te- a arribar al Centre Catòlic delsNogués, que no van arribar mai atre i altres actes de caràcter pú- anys trenta. Acabada la guerraa materialitzar-se. Als inicis del blic, i que des que es va instal·lar es va constituir el Centre Parro-segle XX, però, es va instal·lar ja s’hi feien representacions tea- quial Catequístic fins que al junyuna sala de teatre al segon pis de trals periòdicament. Els especta- de 1983 es va crear, de la mà dela Torre Modolell, actual seu de cles eren sempre d’entrada lliure, mossèn Joan Puig, l’actual Centrel’Ajuntament i en aquella època tot i que a la sortida hi havia una Cultural Sant Joan.residència del matrimoni format safata en la qual els assistents hi Han estat cent anys d’activitats,per Jaume Nogués i Magdalena deixaven la voluntat. amb molts alts i baixos, dissolu-Modolell, on es feien periòdica- Per les festes de Nadal no falta- cions traumàtiques i una guerrament diversos actes de caràcter ven les representacions dels tra- per entremig. Però sobretot calpúblic vinculats a la parròquia. dicionals Pastorets, en aquest cas, agrair a la multitud de persones,Així doncs, va ser l’any 1912 a la safata de sortida s’hi posaven viladecanencs i viladecanen-quan Magdalena Modolell, ja angelets que havien intervingut ques, que al llarg d’aquests centvídua, va fundar el primer cen- en la representació custodiant-la anys, han fet possible amb el seutre catòlic amb el nom de Patro- en actitud piadosa i Magdalena esforç i dedicació, que avui pu-nat Obrer. Es va constituir ofi- Modolell, que sempre hi assis- guem conmemorar el centenaricialment el dia 23 de febrer i la tia, tenia per costum deixar-hi un d’aquesta institució.primera junta va estar formada duro de plata. Ara fa un any, l’actual junta delper Jaume Torné i Esbert com a A l’any 1915, després de la mort Centre Cultural Sant Joan, emPresident, Jaume Cassadó i Pi de Magdalena Modolell, es va va proposar d’escriure una breuVicepresident, Joan Parés i Olivé habilitar la casa de Cal Secretari història del Centre Catòlic a Vi-Tresorer, Rafael Raurich i Dinarès (actualment és l’aparcament tan- ladecans. Vaig acceptar de bonSecretari i Mossèn Andreu Sama- cat que hi ha a continuació de la grat i el resultat n’és una publi-ranch i Albi Consiliari. Torre Modolell) com a seu per- cació que sota el títol de El “Sen-El 15 de maig, diada de Sant Isi- manent de l’entitat. A sobre de tru” cent anys de vida, va sortir a ladre, es va celebrar la gran festa la porta del nou local, un gran llum aquest mes de maig passat.inaugural. Així és com quedava cartell amb lletres blaves posava Vull afegir que per a mi ha estatreflectit el programa d’actes en el “Centro Patronato Obrero y Coope- un honor participar en la comme-díptic d’invitació que aquí podeu rativa”. De ben segur que a par- moració del centenari del “Sen-llegir: tir d’aquest cartell és quan co- tru” amb aquest recull històric, ja que encara que en l’actualitat no tinc cap vinculació amb el Cen- tre, si que la vaig tenir en la meva infantesa i joventut i per altra banda, són molts els membres de la meva família que la tenen en el present i que la van tenir en el passat, fins i tot en la seva funda- ció l’any 1912. Visca el “Sentru” i que sigui per molts anys! Jaume Lligadas VendrellViladecans Punt de Trobada - Núm. 58 - Setembre 2012 7
  • 8. El retaule de l’església de la Montserratina A quest diumenge dia 16, a les 12 del migdia, tindrà lloc, a l’església de la Montserratina, la inauguració del retaule que culmina defini- tivament les obres d’aquest edifici inaugurat l’any 2006. El retaule és una composició que ocupa la gran paret de darrere l’altar i que ha estat projectat pels mateixos arqui- tectes de l’església, Eduard Mondragón i Antoni Peris, i amb escultures obra de l’escultor Francesc Carulla. L’es- pai està dissenyat inspirant-se en els quadres de Mondri- an, amb rectangles de diferents dimensions i colors. I, en aquest fons, se situa una gran imatge de la Mare de Déu de Montserrat de bronze, que no copia sinó que evoca la que es venera en el seu santuari, i, entorn seu, de manera molt asimètrica, els dotze apòstols de Jesús amb l’afegit de l’apòstol Pau, tots ells en pedra artificial. Es tracta, evi- dentment, d’una obra de sentit religiós, però que consti- tueix també un enriquiment artístic per al conjunt de Vi- ladecans. L’església de la Montserratina es converteix, així, en un espai d’una important rellevància per a tota la ciutat: en la seva vessant religiosa, naturalment, però també en la seva vessant social, ja que des d’allà es duen a terme moltes tasques socials dirigides per Càritas, i ara, també, comple- tant amb aquest retaule la seva qualitat d’espai de valor artístic. Josep Lligadas VendrellViladecans Punt de Trobada - Núm. 58 - Setembre 2012 8
  • 9. L’endemàS empre m’han angoixat els finançament i funcionament, el nacionalismes, i sempre PP aprofita per fer propostes po- m’ha semblat que, com pulistes de l’estil que els parla- més antagònics són, més mentaris no cobrin (amb la quals’alimenten mútuament. I he de cosa ja sabem qui es podrà perme-reconèixer que porto molt endins tre ser-ne!) o de carregar contra elsla ingènua convicció que cal en- immigrants; ERC i CiU s’embol-derrocar fronteres i no crear-ne de poder del mercat sovint invisible callen amb la bandera per tal denoves, convicció reforçada amb però no per això menys real. Per no posar al descobert la corrup-l’ideal d’un internacionalisme on tant, el primer pas per a una inde- ció catalana (això també passa atots els homes i dones treballa- pendència seria independitzar-se Andalusia, substituïu el conceptedors siguin una gran fraternitat dels mercats, cosa que ara com ara nació per esquerra). I d’altres uti-que defensa la seva dignitat. I dic no sembla que ningú es plantegi litzen els nacionalismes per afir-“treballadors” en el sentit de les seriosament. mar-se, amb èxit, perquè preval elpersones que no disposen d’altres En segon lloc, la crisi que vivim sentiment col·lectiu d’injustícia ibéns ni privilegis que la seva ca- ha tingut la virtut de destapar de greuge. És de justícia que es re-pacitat de treball, incloent-hi les unes quantes fragilitats del nostre visi la relació d’Espanya amb Ca-més vulnerables. sistema, fragilitats que han con- talunya, però a mi el fet que aixòTot plegat no ho he viscut mai re- tribuït a causar-la. Vivim cada dia vagi sempre lligat a l’indepen-nyit amb el “cultiu” de les llengües una mica més egoïstament (bé, en dentisme (una opció ben legítimai de les cultures del lloc on visc, un individualisme ferotge que no però que jo no comparteixo en ab-vetllant especialment per les mi- té en compte la necessitat del bé solut) me’n dificulta l’adhesió. Lanoritàries. I també crec, és clar, que comú), hem passat de ser ciuta- dificultat d’identificar claramentuna autèntica democràcia s’ha de dans a consumidors submissos, i qui mou els fils i de trobar caminsbasar en una participació ciutada- fins a la crisi, les institucions (po- de sortida i de transformació po-na de qualitat i ha de tenir els cen- lítiques, econòmiques, judicials, sitives porta a buscar enemics fà-tres de decisió molt propers. Per fins i tot eclesials) es mantenien cils. Els més xenòfobs busquen elsaixò el meu ideal és un federalisme com cases sobre la sorra, en l’apa- immigrants. Però també el nacio-encaixat a Europa on les fronteres rença i la més gran fragilitat. La nalisme sol ser una sortida fàcil.dels estats-nació es desdibuixin primera onada ha destapat que L’enemic és Espanya i la soluciócada cop més. Sense privilegis per mentre no miràvem, massa ocu- és abandonar-la. Això sol és molta ningú i en la consciència que hi pats contemplant-nos el melic, el reduccionista.ha grans temes que cal consensuar sistema s’ha pervertit: els partits Crec que som en un moment desempre més enllà del propi terri- no funcionen, la redistribució dels buscar consensos, de prioritzartori: des de les infrastructures als diners de l’estat provoca greuges la transparència política i econò-exèrcits (millor, si és possible, els comparatius, l’estat del benestar mica, d’organitzar-nos fredamentno-exèrcits!). I aquí crec que la re- s’enfonsa, el sistema judicial pro- per actuar contra els abusos decerca de la col·laboració sempre és voca vergonya aliena, hem esde- poder, de fer entendre als partitsmés saludable que la de la mútua vingut pobres de cop, econòmi- que és imprescindible que can-competència. I que la valoració cament i democràticament. Crec viïn el xip, de renegociar moltesmútua és més sana que el menys- que vivim en un estat d’emergèn- coses amb els veïns i de pensar apreu i el tancament. Personalment, cia on el que cal salvar bàsicament llarg termini. La resposta visceralem sento molt propera a molts as- és la democràcia. No hi ha demo- i la recerca d’immediatesa semprepectes d’Espanya, que m’estimo, i cràcia sense implicació ciutadana és fàcil i satisfactòria per a moltaque no es corresponen a la imatge i no només en el moment de votar. gent, però poc eficaç per avançarbarroera que veiem dia sí i dia tam- Cal pensar propostes concretes, i perillosa perquè genera frustra-bé en els mitjans de comunicació i cal mullar-se, cal equivocar-se i ció. La independència es presentaque deu ser tan desfigurada com la cal tornar-hi, i això passa per una com la solució però no resol capque molts mitjans espanyols trans- implicació política que ens conti- dels problemes de fons. L’ende-meten de Catalunya. nua costant. Empesos pel pànic, mà continuarem tenint pendentEm sembla també que som en un alguns governants fan propostes la democràcia, la transparència, lamoment en què es posa en evi- tan funestes com Eurovegas, els independència econòmica, l’ho-dència que els governs ja no go- partits (tots) es resisteixen a em- nestedat política.vernen, compleixen ordres d’un prendre reformes serioses del seu Mercè SoléViladecans Punt de Trobada - Núm. 58 - Setembre 2012 9
  • 10. la mirada aguda secció a càrrec d’Eio Ramon Pòlit cantaire (Numenius phaeopus) Espais Naturals del Delta del Llobregat, Agost 2012Migrador regular, però poc comú, per tot el territori. Ocasionalment, amb circumstàncies meteoro-lògiques determinades, se’n poden veure grans estols pel litoral. Hivernant molt rar.Es caracteritza per un llarg i fi bec, corbat cap avall, amb un plomatge principalment de color marróque canvia poc amb les estacions. Font: SIOC, Viquipèdia.Viladecans Punt de Trobada - Núm. 58 - Setembre 2012 10
  • 11. Recerca històrica Els Copons, Alòs i Sellarès, botiflers de ViladecansE l lloc de Sant Joan de Vi- i a partir de 1767, marquesos de la ladecans, en les primeres Manresana–, els Alòs, propietaris dècades del segle XVIII de la Quadra Burgesa i a partir de el constituïen poc més 1746, marquesos de Puerto Nue-de dos centenars d’ànimes, en la vo, o els Sellarès, propietari delseva gran majoria pagesos que mas que porta el seu nom, tambétreballaven una terra i uns con- escrit Sallarés o Cellarés en les di-reus, fonamentalment de secà. verses font bibliogràfiques.Aquests avantpassats nostres, al- Els Alòs, Copons i Sellarès elsguns, s’agrupaven a l’entorn de trobem, des d’un principi, en lesla capella de Sant Joan –a l’inici noves institucions filipistes crea-de l’antic camí de les Canals que des amb l’ocupació de Barcelonamenava a Sant Pere de Gavà–, i l’11 de setembre de 1714, en agra-de la fortalesa imponent de pedra ïment als serveis prestats. Per or-vermella que és la Torre del Baró; dres del duc de Berwick, capitàd’altres famílies pageses estaven general de l’exèrcit d’ocupació de Felip V en una al·legoria del triomfescampades per les diverses ma- Catalunya, el 15 de setembre de borbònic dins de Mercader, Felip V isies que hi havia a la part alta del Catalunya, 1985 1714, es crearà la Reial Junta Supe-terme però també pel samontà. rior de Justicia y Gobierno de Catalu- d’altres, per a crear una llista ne-Tots, els del petit nucli rural i els nya, màxim òrgan de govern en el gra dels desafectes al règim fili-de les masies disseminades esta- territori, juntament amb el capità pista, per a la posterior repressióven, encara, sotmesos a un règim general, i es disposarà el nome- que es produiria amb la caigudafeudal. Alguns, els que vivien a nament de setze administradors, de Barcelona. Un d’aquests espiesViladecans, sota el control i la ju- provisionals, del comú de la ciu- va ser Pere de Copons, canongerisdicció dels Copons –també ba- tat de Barcelona en substitució del i ardiaca de la catedral de Barce-rons de l’Eramprunyà–, i els que Consell de Cent. lona, que justament, després deestaven a l’altra banda de la riera la guerra, seria represaliat per Com a vocal de la Reial Junta Su-de Sant Climent, els de la Qua- aquells als quals havia ajudat. En perior, trobarem al patriarca de ladra Burgesa, sota la jurisdicció, al Josep Alòs formarà part de la co- família Alós, en Josep Alòs i Fer-llarg del segle XVIII, de la família mitiva de destacats filipistes cata- rer (Barcelona, 1653 – BarcelonaAlòs. lans que entrarien a Barcelona el ?, 1720). En Josep Alòs, doctorPoc sabem del comportament 13 de setembre de 1714 quan, de en ambdós Drets, ocupà la càte-d’aquells pagesos respecte la seva fet, es va produir l’ocupació mate- dra de Dret Civil a la Universitatadhesió a la causa filipista/boti- rial de la ciutat. A banda de vocal de Barcelona i el 1705 exercia elflers o austriacista durant la guer- de la Reial Junta també va ser ad- càrrec de conseller assessor de lara de Successió (1705-1714). El vocat fiscal de la nova Superinten- Batllia del Reial Patrimoni. Parti-més possible, és que com sempre, dència, creada i presidida per José dari de la causa filipista va haverpatirien la guerra, els allotjaments Patiño. A partir del 15 d’octubre d’exiliar-se a Madrid, on Felipde soldats, els tributs militars, els de 1716, amb la creació de l’Audi- V recompensarà la seva fideli-embargaments i confiscacions, la ència de Barcelona –en substitució tat amb una magistratura dins laviolència física; tot plegat, el que de la Reial Junta–, en aplicació del Cancelleria de Valladolid. El 1713,comporta una situació de conflicte decret de Nova Planta, fou no- com d’altres catalans, es va posarbèl·lic prolongat en el temps com menat oïdor/magistrat d’una de a les ordres duc de Populi, queva ser aquell. Però, mínimament, les seves sales. L’Audiència, era, amb l’exèrcit hispano-francès essí que coneixem com es van signi- juntament amb el capità general, disposava a ocupar Catalunya, onficar alguns dels grans propietaris la institució màxima de govern va organitzar una xarxa d’espies ide Viladecans, com ho van ser els a Catalunya, que s’encarregava confidents, infiltrats en la societatCopons –barons de l’Eramprunyà de tots els ordres de la vida civil barcelonina que va servir, entreViladecans Punt de Trobada - Núm. 58 - Setembre 2012 11
  • 12. a més del judicial. En Josep Alòs, i posteriorment regidor en el nouhome de lleis, hi va participar ple- ajuntament.nament de la constitució del nou Agustí de Copons i de Copons,règim, tant en l’estudi i constitu- nebot de Francesc de Copons i deció del nou règim municipal com Grimau, partidari de Felip V, llui-de l’actuació repressiva que signi- tà en el seu bàndol a Itàlia. Forma-ficà ser magistrat de l’Audiència rà, també, part del nou consistoride Barcelona. També va formar barceloní, en la classe de titolatspart del Tribunal del Breu Apos- com a marquès de Moja de la Tor-tòlic, creat el 1525, i que va ser re- re.habilitat per destituir i cessar els Pel que respecta a Jeroni Sellarès,eclesiàstics que havien pres par- propietari de can Sellarès des detit per l’arxiduc Carles d’Àustria 1693, era baró i senyor jurisdic-d’ençà de 1705. Fills d’en Josep cional del llogarret de Mur. Par-Alòs també van tenir càrrecs en Edició del decret de Nova Planta tidari de la causa borbònica se’ldiverses institucions del nou rè- (1716) dins de Mercader, Felip V i Ca- va considerar “persona de muchagim, tant al principi com al llarg talunya, 1985 experiència, y es de los más ca-del segle XVIII, entre ells cal des- paces de esta ciudad para su go-tacar en Joan, Josep Francesc i An- (1718) i regidor perpetu de l’ajun- bierno económico”, per això vatoni Alòs i Rius. tament de Barcelona (1720). En Jo- ser nomenat administrador pro-En Joan Alòs i Rius, primogènit sep Francesc Alòs i Rius faria car- visional de la ciutat de Barcelonad’Alòs i Ferrer, doctor en lleis, rera en l’Audiència de Barcelona, i, posteriorment, va formar partva ser un dels setze administra- arribant a ser el seu regent entre del primer consistori dins de ladors provisionals municipals no- 1742 i 1757, essent l’únic regent classe dels qui frueixen privilegimenats pel duc de Berwick per a català en tot el segle XVIII. L’any militar. Amb l’ensorrament de lesregir el comú de Barcelona entre 1752 ingressarà en l’Acadèmia cases del barri de la Ribera, per1714 i 1718. Amb la constitució del de Bones Lletres, després que fos a la construcció de la Ciutadella,nou ajuntament barceloní, el 6 de aprovada per Ferran VI. Serà el va ser uns dels propietaris urbansdesembre de 1718, format bàsi- primer marquès de Puerto Nuevo que va ser indemnitzat més gene-cament per nobles, es mantindrà (1746). rosament, si tenim en compte quecom a regidor. El Superintendent Als Copons els trobaren exercint la intendència borbònica no va in-Patiño el nomenarà inspector de càrrecs entre els administradors demnitzar a la gran majoria delsles rendes municipals confiscades. provisionals del comú de Barce- propietaris expropiats.Antoni Alòs i Rius (Moià, 1693 – lona (1714-1718) i posteriorment Si be la família Alòs va ser un fa-Barcelona 1780), tinent de cavalle- en el primer ajuntament borbònic mília addicta i fidel a la causa bor-ria i ajudant del duc de Berwick (1718). bònica des del seu començamentdurant el setge de Barcelona, va Francesc de Copons i de Grimau no resultà el mateix amb els Co-fer una brillant carrera militar (segle XVIII – Barcelona, 1723), pons. Alguns dels seus membresdins de l’exèrcit borbònic, nome- baró d’Eramprunyà, perseguit es van destacar per formar partnat governador militar de Girona pels austriacistes hagué de mar- del braç militar i de la Junta de(1762) i capità general de Mallor- xar de Barcelona. Amb el triomf Govern que va defensar la ciutatca (1764). Primer marquès d’Alòs de les armes de Felip V fou nome- de Barcelona durant el setge de(1736). nat, primer, un dels setze admi- Berwick, el 1714: Joan i Jaume Co-Però serà Josep Francesc Alòs i nistradors del comú de Barcelona pons [de la Manresana, títol queRius (Barcelona, 1687 – Madrid, (1714) i posteriorment va ser un en 1767 es concediria a Ramon Ig-1757), també doctor en lleis, qui dels vint-i-quatre regidors del no- nasi de Copons i d’Ivorra, baró deens enllaçarà amb Viladecans. L’1 vell ajuntament borbònic. Sant Vicenç, senyor de la Manre-d’octubre de 1714, José Patiño el Un altre Copons, Antoni de Sa- sana i de Viladecans entre d’altresnomenarà assessor lletrat en la bater i de Copons, marquès de territoris]. En Joan de Copons se-Superintendència, per a tots els Benavent, partidari de la causa ria un dels cavallers al qual les au-negocis judicials derivats de les filipista, perseguit, es va refugiar toritats borbòniques van realitzarconfiscacions a la Generalitat i al a Mataró. Posteriorment entraria una de les majors confiscacions deConsell de Cent; posteriorment, a Barcelona amb les forces d’ocu- béns, només superada per les delamb la implantació del nou règim pació del duc de Berwick. Seria noble Josep Galceran de Pinós imunicipal i corregimental fou no- nomenat un dels setze adminis- Rocabertí.menat alcalde major de Barcelona tradors provisionals de Barcelona Manuel Luengo CarrascoViladecans Punt de Trobada - Núm. 58 - Setembre 2012 12
  • 13. Històries viladecanenques secció a càrrec d’Andreu Comellas Buramànding Kinte (1ªpart)H istòries com les del de l’Àfrica que es deia d’una Angola que estava Gurugú de Melilla Rhodèsia i ara es diu en guerra. S’enrolà en un i els illots d’Alhu- Zimbabwe. L’any 1979, vaixell que anava fins a cemas no són cosa aquell país funcionava Dakar. Allà, ben a propd’aquest estiu. L’any 2005, varen en règim de segregació d’on abans s’estibava elsarribar a ser 30.000 els subsaha- racial. Diverses guerri- esclaus per dur-los mésrians de Gàmbia, de Costa d’Ivo- lles estimulades per la enllà de l’Atlàntic, fartri, del Camerun i d’altres països fi de la guerra del Viet- d’esperar i de no aconse-africans, escampats al voltant de nam i pel fet de fer-se guir un nou enrolament,les tanques de Ceuta i Melilla, independents Angola s’esmunyí tot sol de polis-per intentar saltar o rebentar els i Moçambic, miraven só en un altre barco que,filats. No eren els primers ni els de capgirar-ho tot. Els nord enllà, acabà atracantúnics a venir. Des de Saint Lo- morts en els enfrontaments es al port d’Alacant. La gana el féuuis, a la costa del Senegal, altres comptaven per milers i a l’última baixar a terra i l’entossudimentmilers miraven d’arribar a l’illa dècada s’havien tancat més de de Cambridge el dugué a co-de Fuerteventura a les Canàri- 1.000 escoles. Un bisbe negre an- lar-se de trascantó en trens quees brincant onades durant una glicà reformista, que es deia Abel venien cap amunt. Baixava cadasetmana amb una barca de qua- Muzorewa, acabava de guanyar cop que es veia empaitat pelstre fustes. Tots ells fugien de la el mes d’abril d’aquell mateix revisors, fins que una de les ve-misèria, de la fam i de la guerra. any unes eleccions que, malgrat gades li succeí entre les estacionsAmb poca por a la mort, perquè ser boicotejades per les guerrilles de Castelldefels i de Gavà. Quan,la mort ja feia temps que senyo- de Robert Mugabe i de Joshua caminant per la via, passava pelsrejava l’horitzó del seus llocs Nkono, posaven fi al sistema del camps de Viladecans, va ser de-d’origen, somniaven i maldaven apartheid. tingut per una patrulla de la Poli-plantar els peus al que creien cel Vetaquí doncs, que un xicot de 18 cia Local. Era al migdia de l’últimeuropeu a risc d’anar-se’n al pa- anys de pell negra com el carbó, divendres de juny de 1979. Haviaradís definitiu, via fons del mar, en tornar d’escola, un dia es tro- esmerçat prop de dos mesos ensoleiada al desert, bala a l’esque- bà pares i germans petits morts el viatge que l’havia dut des delsna o esgarrinxada als filats fron- a casa degollats. El mateix els volts de Bulawayo a Zimbabweterers. Malgrat la crisi doncs, la hi havia passat a altres nois del als volts de Barcelona. Era el pri-cosa continua. barri. Per por a ser-ho també, tres mer subsaharià que no essent unCom serà el fet migratori subsa- d’ells emprengueren la fugida i, emigrant de l’ex-colònia de Gui-harià en el futur? Passant comp- d’aquests tres, un era en Bura- nea, ni un turista, arribava a Vi-tes de com ha anat fins avui la mànding Kinte. Sense esperar ladecans com a primícia de totscol·laboració internacional per a saber quina de les guerrilles, els altres.evitar-ho, l’esgarrifança fa llet- policia o exèrcit havia estat, ni –Aquí le traigo a este tipo que dicejos a l’esperança i el futur s’en- el perquè, enfilaren cap a l’oest. ser de Rhodesia y llamarse Mandingfosqueix. En situació de crisi, En Buramànding es fixà com a Kinte o no sé qué. No lleva documen-augmenten dues de les xacres objectiu Anglaterra, l’antiga me- tación alguna y venía vagando pormés indignes de l’ésser humà: el tròpoli. Feia el camí de fugida la vía comiéndose un tomate. ¿Quéracisme i la xenofòbia. Compte estimulat per la il·lusió d’anar a hacemos con él?doncs amb el vell atrinxerament estudiar a Cambridge i somniava El policia que l’havia pres, noen la particularitat de cadascú tornar un dia a ca seva, ben pre- tenint comandament a qui fer-negant el que és universal: és un parat, un cop acabés el capgira- li l’entrega, el presentà directa-dels camins del feixisme. ment polític. ment al regidor responsable deAquesta és la història viladeca- A la fi de l’oest, a 2.000 km, va la governació. El to i la fatxendanenca de Buramànding Kinte, un trobar-se el mar, que no conei- d’aquella mala persona, irritarendels primers. Comença a un país xia, i el port de Luanda, la capital el regidor de mala manera.Viladecans Punt de Trobada - Núm. 58 - Setembre 2012 13
  • 14. –La Ley de Vagos y Maleantes ya fa. Pregunta-li, primer, què son lessabe que no está vigente. Sin habér- cicatrius..., va demanar al funci-selo pedido ni yo ni él me trae aquí a onari quan observà unes gransun señor que no ha hecho nada, sólo marques circumdant cada braçporque es negro. Ayer usted vio la del noi a l’alçada dels colzes, comserie de televisión en la que sale un si hagués estat lligat amb filferrostal Kunta Kinte... y, hoy, sintiéndose trinxadors.protagonista, supone que todos los –Diu que això li va fer fa dos anysnegros son como aquel y que esto pu- la policia amb un matxet, a ell i aede ser divertido... Desde luego, us- altres, per haver participat en unated no va a hacer nada con él. Váya- manifestació d’estudiants de l’insti-se por ahí de nuevo, ande; atienda a tut. Diu que qui arribava a temps aquien se lo pida y atrévase sólo con moment, en una pensió i que l’en- curar-se es salvava i qui no, moria,delincuentes... demà, dissabte, s’hauria de pre- va traduir el funcionari.El regidor, seguidament, es va fer sentar novament a l’Ajuntament –A Rhodèsia? Vols dir que aquesta per mirar de fer-li una mena deacompanyar d’un funcionari que animalada esgarrifosa que ens hem salconduit mentre es gestionavaentenia força més l’anglès i asse- d’empassar, no sovinteja més als pa- pel dilluns una entrevista ambguts a taula començà la següent ïsos de l’Àfrica Occidental? el Comissionat per als refugiats.conversa, bé, interrogatori: –Diu que va ser a Bulawayo, a Rho- Només se li va demanar que, si–Good morning. Welcome to Vila- dèsia. decidia marxar, ho fes saber prè-decans. Please, what is your name? –El seu nom, si és de debò, ens diu viament.així començà. que és mandinga. Els mandingues Però no va marxar. Recollí el pa-–My name is Buramanding Kinte, no són de Rhodèsia, diria que són de per que, com a molt, l’alliberavava respondre. Començava mala- Gàmbia i del Senegal. Pregunta-li de la Guàrdia Urbana i es predis-ment a parer del regidor. quines tribus hi ha al seu pais i de posà a l’entrevista amb els res-–Please, your true name! quina és ell. ponsables de la Creu Roja, i arri- –Diu que les més importants són la bat el cas, amb el Cònsol Britànic.–Joseph Buramanding Kinte, va dir Shona i la Ndébele. La seva mare era Dissabte a la tarda, ja molt mésa continuació. Definitivament, ndébele. Diu que el seu pare, segura- relaxat, en Buramànding seguiahavia fet seu el nom amb el qual ment era mandinga... arreu al regidor com si fos la sevael guàrdia l’havia batejat. –Segurament? què vol dir? que el ombra, fent-li palès l’abandó i–Age? confiança envers la seva perso- seu avi era un esclau dut allà pels–Eighteen years. anglesos? na, fins que aquest se n’apiadà i–Coming from?.... And, do you go? mirà de fer-li entendre aquesta -Diu que no ho sap.–From Rhodesia..., and I want to go proposta: Una hora després l’alcalde Mas-to study in England, va respondre –Mira. Allotjar-te i donar-te de grau fou informat de la tinençal’africà. menjar, a l’Ajuntament no li és de d’una persona indocumentada,El regidor va arrufar el nas entre- franc. No tinc clar que ho hagi de fer de raça negra, que mig volia exi-veient el problema que se li venia ni que hi hagi un duro per poder-ho liar-se a la Gran Bretanya mésal damunt i digué al funcionari: fer. Tampoc està clar quant ha de que no pas emigrar, que no havia durar això teu. Així doncs, vindràs–Pregunta-li per la família, pels es- demanat asil ni estava prou clar a dormir a casa. Demà, diumenge,tudis, pel viatge. Pregunta-li què en que pogués ser tingut per refugi- anirem a casa els pares i coneixeràssap dels canvis a Zimbabwe i què hi at, que semblava sincer i tenir un també als meus germans. Dos o tresvol anar a fer a l’Anglaterra. Apun- bon nivell de formació, però que són de la teva edat. El dilluns de bonta-ho tot i veurem en quines coses es també podia ser un aventurer matí, plegats, anirem a la Creu Roja,contradiu i quins interrogants ens dels què llavors n’hi havia força a veure si et donen la condició de re-planteja. Quan acabis, sense em- a la costa occidental africana vo- fugiat, si poden mediar davant lesbuts, digues-li que ho té molt cru lent anar a França. Es prengué autoritats britàniques, i si en vuitsense papers i sense un duro. Que així la determinació d’acompa- dies pots ser a Cambridge..., Vale?acaben de guanyar les eleccions els nyar-lo a la Creu Roja de Barce- O.K.?conservadors, i que la Tatcher aques- lona quan fos possible, deixant-lita, el primer que acaba de fer és tan- ben clar que no estava detingut (continuarà)car les portes a tots els refugiats i i se’n podia anar si volia, que seels emigrants. Vejam quina cara hi l’acompanyaria per allotjar-lo, deViladecans Punt de Trobada - Núm. 58 - Setembre 2012 14
  • 15. conèixer càrrec del Grup Tres Torres secció a viladecans Els gravats de les casetes de camp no són simbologia maçònicaA l final de l’article del mes passat, en el qual parlàvem dels símbols maçònics a les casetes de camp, demanàvem col· laboració a la ciutadania amb la volun-tat d’aconseguir més dades que ens ajudessin atreure l’entrellat a aquesta mena de misteri.Doncs bé, dos dies després de sortir l’article publi-cat, vam rebre la trucada d’un mestre maçó el qualens va dir que havia llegit el nostre article i que con-siderava que els gravats de les casetes de camp noeren símbols maçònics.No cal dir que la nostra sorpresa va ser considera-ble, no només pel fet que allò que crèiem símbolsmaçònics ens estaven dient que no ho eren, sinó Una de les casetes de camp amb el gravattambé pel fet de que un mestre maçò tingués a béel trucar-nos amb la voluntat de clarificar conceptes és que sigui un símbol de promoció o autosatisfac-al respecte del tema en qüestió. Vam demanar-li una ció de l’obra realitzada d’un mestre d’obres.entrevista a la qual va accedir molt amablement i D’aquest tipus de senyals n’hi ha moltíssims i enaquí en teniu el resultat: totes les èpoques. (El nostre entrevistat ens mostraQuè creus que poden ser aquets símbols que han apare- un llibre amb una il·lustració corresponent a una làpi-gut a les casetes de camp? da romana d’un mestre d’obres, en la qual hi han escul-Per mi no tenen gaire importància, només la podri- pides diverses eines pròpies del seu ofici) En aquestaen tenir en un cas vist des d’una perspectiva uni- fotografia de l’època dels romans es pot veure unversal, vull dir que hauríem de tenir la visió d’un nivell idèntic al que es troba reproduït a les case-satèl·lit i veure aquestes casetes com estan situades tes. Aquest típus de símbols també tenen un signi-i on estan situades i que marquin un projecte que ficat maçònic, però vist des d’aquest context i desdesconeixem de punts de referència per construir d’aquesta perspectiva no tenen res a veure amb launa obra posterior, aleshores sí que podria tenir al- maçoneria.gún tipus de significat o de rellevància.. Continua, sisplau.Però això és del tot impossible perquè tot depèn de cada Això no vol dir que qui va construïr les casetes nopropietari on ha de fer el pou i és en aquest lloc on es fos maçó i pel fet de ser-ne utilitzés un símbol perconstrueix la caseta. promocionar el seu ofici, però de per si, el fet de que existeixi en diferents casetes de camp no signi-Abans de la guerra civil hi havia un projecte aquí a fica res, no té cap mena de transcendència des delprop de la platja de fer una ciutat de vacances i en punt de vista maçònic. Cal tenir en compte que elsaquest projecte hi van treballar bastants maçons ar- maçons vénen històricament de constructors de ca-quitectes i promotors, a no ser que tingués aquesta tedrals i no de casetes de camp. En aquest sentit,mena de lligam amb una cosa de més transcendèn- sense menysprear les casetes de camp que tenencia, de per si, el fet de veure el símbol d’una ploma- el seu art, la seva importància i s’han de saber fer,da en una caseta i veure’l repetit en diferents llocs vull dir que no tindria cap mena de significat posarno te més significat que el de dir: Jo he fet aquesta símbols maçònics en una edificació que no té méscaseta, si voleu, pagesos, que us construeixi una al- transcendència que la purament utilitària. Si ho vei-tra caseta aneu a la referència aquesta. El més propiViladecans Punt de Trobada - Núm. 58 - Setembre 2012 15
  • 16. Ho has dit d’una manera molt rotunda. És un símbol. No m’ho facis explicar. Explica’ns doncs quins elements són aquests que confi- guren aquest símbol. El compàs és evident, el sol també i la rosa té un significat més particular. I l’àguila que corona l’edifici? L’àguila tinc més dubtes, això era una de les coses que em feia dubtar. Si fos una àguila de dos caps et diria que és molt important, ens estaria dient: Aquí hi ha un maçó d’un cert grau. * * *L’escut maçònic de Can Bruguera Com podeu veure, amb la casa de can Brugueraéssim en una antiga ermita o en un convent o en el nostre interlocutor no va ser gaire explícit. Val auna catedral… dir que prèviament ja ens havia advertit que caliaEn una edificació de més categoria? estudiar aquesta simbologia amb deteniment. DeTampoc vol dir que els símbols maçònics estiguin tota manera nosaltres podem afegir que la façanasempre en llocs de molta categoria arquitectònica, va ser construïda l’any 1899. El seu propietari, Joantambé n’hi ha en llocs concrets que tenen algun ti- Bruguera Díaz, va néixer a l’any 1850, era maçó i vapus de significació simbòlica o una indicació per a exercir d’arquitecte municipal a Viladecans a finalsaltres maçons de la direcció que han d’emprendre, del segle XIX i començaments del XX.o del lloc on han d’anar o de la casa que han d’ha- Pel que fa als gravats de les casetes de camp, ente-bitar. A vegades són coses molt simples que no són nem que la simbologia maçònica no és comparableperceptibles pels profans però si pels maçons. a la de, per exemple, un comunista que dibuixaràEl fet que hi aparegui el nom del propietari a sota del una falç i un martell per fer propaganda de la sevasímbol, encara l’invalidaria més com a símbol maçònic? ideologia o simplement per reafirmar-se en ella.En efecte, això és molt clar, si en aquest símbol hi Amb les explicacions del nostre entrevistat tambéposes el nom deixa de ser simbòlic per passar a entenem que per als maçons és important el lloc onser molt concret, com ara aquesta tomba (ens torna són col·locats els seus símbols i al mateix temps cala ensenyar la fotografia de la tomba romana) que diu tenir present que aquesta simbologia amaga un sig-que aquest senyor està enterrat aquí i era mestre nificat que cal saber interpretar.d’obres, doncs en aquest cas el nom del propietari Per tant, hem de concloure que els símbols trobats aseria contradictori amb el símbol. les casetes de camp, si que són símbols utilitzats perParla’ns dels símbols de can Bruguera. la maçoneria, però en aquest cas no van més enllàAquella casa del carrer de la Muntanya? de ser una marca o logo del paleta que les va cons- truir. Aquí podríem acabar la història, però comSí , el número 7 del carrer de la Muntanya (li ensenyem que tenim aquest puntet de curiositat, encara ensuna fotografia). fem una darrera pregunta: Qui era el paleta que vaAquest símbol està dient: Aquí hi viu un maçó. fer les casetes? Si en teniu alguna pista poseu-vosI per què diu això? en contacte amb nosaltres i ens ho expliqueu.És un símbol. Jaume Lligadas VendrellViladecans Punt de Trobada - Núm. 58 - Setembre 2012 16
  • 17. la memòria en imatges secció a càrrec de Jaume Muns 11de setembre de 1976 Amb el crit unànime de “LLIBERTAT, AMNISTIA, ESTATUT D’AUTONOMIA” milers de persones es , van aplegar l’onze de setembre de 1976 a la Pla- ça Catalunya de Sant Boi. Trenta-sis anys més tard, amb un Estatut aprovat i retallat, no hem aconseguit les aspiracions de plena autonomia per aquest país.Viladecans Punt de Trobada - Núm. 58 - Setembre 2012 17