http://puntviladecans.blogspot.com
                                                                                       ...
Història de quan uns ardits i valents
                      exploradors van trobar
                  el Mamut de Viladecan...
Els patrocinadors del Mamut
        Unes quantes empreses de Viladecans han volgut fer aportacions importants perquè el Ma...
Un any més, el Teatre al Carrer

E
          l principi del mes de                 nits d’estiu, que ja va descobrir      ...
Per què l’Ajuntament de Viladecans
                       no vol que de Cal Menut
                         en diguem Cal M...
¿Por qué los empleados públicos
                                     y pensionistas?


                     A
            ...
Estampes del segle XX/ 5
                            Quan tot el mal venia del nord

L
           ’anglès dels Beatles va ...
la mirada aguda
                                                                    secció a càrrec d’Eio Ramon




      ...
les nostres entitats




                                                H
                                               ...
Històries viladecanenques
                                                                     secció a càrrec d’Andreu Co...
validesa… en conseqüència, ja no
acabà el batxillerat superior. I és
que la ideologia del franquisme
era, en origen, una m...
fins que el capvespre els       la vida, la comunió natural i espon-
                                                     ...
conèixer càrrec del Grup Tres Torres
                                                                             secció a...
ón de sus muros, rebajados de la                vadizo puente. La disposición de      ja, obispo de Barcelona, dato que
pa...
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Pd t 35

394

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
394
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
4
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Transcript of "Pd t 35"

  1. 1. http://puntviladecans.blogspot.com puntviladecans@telefonica.net Punt de trobada Viladecans 35 Any 4 15 de juliol de 2010 Publicació independent d’informació i opinió Ja ve el Mamut! El proper 7 de setembre, després del pregó de la Festa Major, tindrem el Mamut a la Pla- ça de la Vila. No sabem com vindrà, però el tindrem. I el diumenge dia 12 a la tarda, el darrer dia de la Festa, el portarem a passejar pels carrers de Viladecans, i li ensenyarem com és ara aquesta ciutat que ell va conèixer tan diferent fa milers d’anys. I segurament que aquesta passejada será una gresca considerable, que repetirem any rere any. I aleshores, a partir d’aquí, anirem veient com el Mamut es va incorporant a la nostra vida ciutadana, perquè sigui alguna cosa més que una bèstia que ens trobem només a la Festa Major. A les escoles, a les entitats, en els diversos moments del nostre cicle festiu, el Mamut ens hi ha d’acompanyar. De moltes i moltes maneres. La Coordinadora d’Entitats “El Mamut de Viladecans”, amb l’eficaç suport de l’Ajunta- ment, amb el patrocini de les empreses que hi han volgut col·laborar, i amb l’aportació d’un munt de Mamutaires d’honor, ha treballat i continua treballant perquè tot plegat sigui una bona eina per fer festa junts, i per sentir-nos més orgullosos de la nostra ciutat, de les nostres festes, de la nostra vida col·lectiva. Sens dubte, podem sentir-nos-en ben satisfets. Així doncs, ens veiem el 7 de setembre a la Plaça de la Vila. I porteu el mocador de l’any passat. N’hi haurà més, però porteu el que teniu, perquè la plaça sigui un mar groc i negre. Bon estiu! Sumari Equip de redacció 2 Història de quan uns ardits i valents exploradors van tro- Anna Besora bar el Mamut de Viladecans (5). Josep Mumany M. Carmen Castellano 3 Els patrocinadors del Mamut i els mamutaires d’honor Maria Comas Josep Ginjaume 4 Un any més, el Teatre al Carrer. David Álvarez Josep Lligadas 5 Per què l’Ajuntament de Viladecans no vol que de Cal Me- Miguel de la Rubia Mercè Solé nut en diguem Cal Menut? Josep Lligadas 6 ¿Por qué los empleados públicos y pensionistas? Rafa Chocán La distribució d’aquest butlletí es fa per correu electrònic. Si no desit- 7 Estampes del segle XX: Quan tot el mal venia del nord. geu rebre’l només cal que ens ho comuniqueu. I si voleu que li envi- José Luis Atienza em a un amic o amiga vostres, feu- 8 La mirada aguda: Polyommatus bellargus – Blaveta. nos arribar la seva adreça. Gràcies. Eio Ramon Si voleu enviar articles per publicar, tingueu en compte que han d’anar 9 Les nostres entitats: BFV - BMV Escola de bàsquet. Jose- signats i no sobrepassar les 40 ratlles pa Guti o les 600 paraules. Els hauríem de tenir abans del dia 8 de cada mes. 10 Històries viladecanenques: Manuel Clemente, “El Maes- tro”. Andreu Comellas El nostre correu electrònic: puntviladecans@telefonica.net 13 Conèixer Viladecans: La Torre del Baró, un gravat del se- El nostre bloc: gle XIX. Jaume Lligadas. http://puntviladecans.blogspot.com
  2. 2. Història de quan uns ardits i valents exploradors van trobar el Mamut de Viladecans (5) – I el Mamut? -va preguntar amb interès la Sales. Tothom va tenir un esglai i la gent es va apropar al – Doncs, anant cap amunt he vist com una bromera voltant del Joan, preguntant que baixava per la riera i he pensat: “Mira els de – Així què ...? Sant Climent, ja fan allò que tant pregonen de la – L’has vist? bromera”. – On és? – Què pregonen? – Per què no el portes aquí? – Els de Sant Climent, es pixen a la riera i els de – Bé, sí, l’he vist –va dir el Joan mentre demana- Viladecans es beuen la bromera. va calma amb les mans esteses–. Però el Mamut no – Que porcs! –va exclamar la Sales mentre es tapava vol baixar a la ciutat. No es refia de la gent, penseu la boca en senyal de fàstic. que ha fet un salt en el temps molt gran, i ara tot li – I a fe de Déu, que n’hi havia de bromera. És clar, és estrany, necessita sentir-se segur i que l’acollim essent de la muntanya han de ser molt potents...! amb alegria. Ens costarà de convènce’l. De totes Ja m’enteneu. Però de cop i volta m’he adonat que maneres, m’ha deixat fer-li una fotografia, perquè som el que collim; i els de Sant Climent, per què són d’una manera o altra vol ser present a la nostra Fes- famosos...? ta Major. – Per les cireres! –va dir la Saleta contenta, contenta El Joan va treure una fotografia enorme on es veia d’haver encertat. clarament la silueta d’un Mamut. – I els de Viladecans? – Som-hi! Anem a penjar-la a la façana de l’ajunta- Ningú no va contestar. ment. Va, ajudeu-me! – Pels melons i les síndries! –va respondre el Joan. De seguida, dos nois de la colla dels diables de Vi- – Doncs bé, després d’aquesta conclusió he pensat ladecans van llençar unes cordes des de dalt de la que la bromera dels climentons no pot ser més que torre del rellotge de Can Modolell, van lligar la fo- de Mamut. tografia gegant que en Joan li havia fet al Mamut, i la van hissar ben amunt, perquè tothom veiés el Mamut. Tot seguit, els grallers van començar a tocar els compassos del Patatuf i tothom a la pla- ça es va posar a ballar. I diuen, que van estar ba- llant molta estona més, fins i tot sevillanes, i que l’alegria, malgrat no haver pogut por- tar el Mamut de veritat, es va apoderar dels viladecanecs i viladecanenques, perquè ara sabien que el Mamut existia, i que tard o d’hora acabaria entrant a la ciutat per portar gresca i xirinola. I hi ha qui diu que la festa continua... Josep Mumany Viladecans, punt de trobada - Núm. 35 - Maig 2010 2
  3. 3. Els patrocinadors del Mamut Unes quantes empreses de Viladecans han volgut fer aportacions importants perquè el Mamut arribi i puguem fer festa amb ell. Per ara, són aquestes: Els Mamutaires d’honor El suport dels comerços, les associacions, les entitats de Viladecans. Per ara, els Mamutaires d’honor són aquests: • Llibreria Els Nou Rals • Partit dels Comunistes de Catalunya • Forn del Mig • Esquerra Republicana de Catalunya • Modes Constanci • Cal Sei • Hobbit Viatges • Centro Cultural Raíces de Andalucía • Calçats Daniel • El rebost de Can Tries • Viladecans Punt de Trobada • Parròquia de Sant Joan • Grup Tres Torres • Associació de Pares del Centre Ocupacional • Carns Nati Caviga • AVAF (Associació de Viladecans d’Afectats de • Centro Cultural y Recreativo Andaluz Sierra Fibromiàlgia i SFC) Norte • Partit dels Socialistes de Catalunya • Agrupament Coral La Lira • Convergència Democràtica de Catalunya • Càritas Interparroquial de Viladecans • Iniciativa per Catalunya Verds • La Bodegueta • Esquerra Unida i Alternativa I el Mamut ha rebut un premi Ho dèiem en el número passat, i aquí ho repetim, perquè és important. El Mamut de Viladecans ja ha rebut un premi! Concretament, un accèssit dels premis de l’aula de formació Joan Garcia Nieto, que atorga Comissions Obre- res del Baix Llobregat, per a projectes que fomentin la cohesió social. Visca! Viladecans, punt de trobada - Núm. 35 - Juliol 2010 3
  4. 4. Un any més, el Teatre al Carrer E l principi del mes de nits d’estiu, que ja va descobrir mirant uns homes que mengen juliol és una data asse- algú tan important per al món foc fins arribar a la noia que ha nyalada al calendari de del teatre com William Shakes- sentit un salt al cor amb la core- Viladecans perquè sig- peare. ografia aèria de dos amants acrò- nifica l’arribada del festival de El festival és una festa per a la bates. Des de l’Agrupació Cul- Teatre al Carrer. Enguany, la tra- ciutat, això és clar. Però també tural Mossèn Cinto Verdaguer, i dició s’ha mantingut, tot i que ha és una festa per al mateix teatre, agafant la petita part que ens toca hagut d’escurçar la seva durada, perquè trenca la barrera física de com a portaveus de la gent del te- i és que en dies com els que ens l’edifici, que separa l’actor i l’es- atre, volem agrair a tots aquells toca viure és més important que pectador amb una línia clarament que fan possible que cada estiu la mai continuar somrient, compar- delimitada en el prosceni. Aquest nostra ciutat visqui una festa com tir una estona de diversió amb la any han estat vuit els espais de la aquesta. Als organitzadors, a les gent del poble, i en definitiva, ciutat que s’han convertit en es- companyies, als col·laboradors, a gaudir del començament de l’es- cenari de les diferents propostes tothom qui ha fet un cop de mà tiu i de nits a la fresca, amanides creatives. Que el teatre no sigui per preparar-ho tot. I sobretot als amb espectacles diversos de tots privat sinó públic, en el sentit que s’aturen a mirar què passa i els àmbits del món de les arts es- més literal del mot, i que no es descobreixen que el teatre i tota la cèniques. Des d’arreu d’Europa i representi en un lloc tancat, en- resta d’arts escèniques han envaït de la resta del planeta, i fins i tot cotillat entre parets, sinó a l’únic la ciutat, perquè al cap i a la fi, són de casa nostra, arriben a la nos- espai que tots compartim, és una qui dóna sentit a la festa. I això tra ciutat companyies d’artistes bona notícia perquè s’apropa a es mereix un aplaudiment molt disposats a presentar els seus persones que no hi estan vincu- fort, dedicat a qui habitualment espectacles de dansa, acrobàcies, lades o que no tenen prou ganes té reservat el paper d’aplaudir. I malabars, titelles, circ, música, per comprar una entrada i assis- també volem celebrar que tenim i com a mare de tots plegats, la tir a una funció. Trencar les fron- un motiu més per estar orgullo- bella art del teatre. En aquesta teres i sortir al carrer és només fer sos: la nostra ciutat està marcada 21a edició han estat 30 les com- justícia i reconèixer que el teatre al calendari dels assidus al teatre panyies que han omplert de vida és un d’aquells ocells que, de tan a la fresca. Si no existeix cap dub- els carrers de Viladecans amb macos, no han nascut per viure a te que el rei dels festivals espera els seus muntatges. Hi ha hagut cap gàbia. fins al final de l’estiu i apareix a lloc per a gent amb una destaca- Tàrrega, en més de vint ocasions I un cop recuperats de la gresca, da i consolidada trajectòria, però hem demostrat que ells marcaran queden els records, que seran també ha quedat espai per als el final de la temporada, però és més intensos per a alguns, més artistes més propers, i passat el a Viladecans on, un cop més, s’ha romàntics per a d’altres, però capvespre, les batucades ens han aixecat el teló. divertits per a tots. Començant fet ballar i ens han explicat algu- pel nen que ha quedat embadalit David Álvarez na cosa més sobre la màgia de les Viladecans, punt de trobada - Núm. 35 - Juliol 2010 4
  5. 5. Per què l’Ajuntament de Viladecans no vol que de Cal Menut en diguem Cal Menut? E l dimecres 11 de juny tin- perquè els propietaris eren els de gué lloc la tercera de les Can Sala, tot i que, si mai la masia sessions dels Capvespres s’havia anomenat així, aquest nom de Ca n’Amat, aquestes ara està ben desaparegut. Però van sessions de temes històrics i patri- creure que estava bé anteposar el monials que a hores d’ara ja s’han nom dels propietaris al nom popu- consolidat com un dels grans en- lar i fer aquest híbrid estrany que certs de la programació d’activitats han fet. Aquesta decisió la va apro- de la ciutat. var l’ajuntament, i ara, per abreu- La cosa anava aquest dia de la pre- jar, en la sessió de l’11 de juny van sència d’ibers i romans en aquestes fer servir només la primera part terres. I va estar certament molt bé. d’aquest nom decidit pels respon- Però en un determinat moment un sables del nomenclàtor. Resultat: petit detall que, en els papers oficials, acabaran em va dei- fent desaparèixer el nom propi i tra- xar perplex dicional, el nom que ens ha arribat i em va fer fins a nosaltres, per substituir-lo per recordar un altre nom que en definitiva és un una preo- nom inventat. cupació que Jo crec que l’Ajuntament de Vilade- em ronda, a cans es va equivocat molt en apro- mi i a d’al- var aquest nom. La llengua, la par- tres, des de la, no la decideixen uns tècnics que fa temps. pensin que tal nom és més erudit El detall va o que està catalogat en no sé quin ser que una paper que han trobat. El nom de les de les imat- coses el fa la gent. I a Viladecans la ges dels llocs on s’havien trobat jaci- gent continuem existint. No som ments d’aquelles èpoques antigues, una espècie extingida sobre la qual estava indicada amb un rètol que ara puguin dictaminar historiadors deia “Can Sala”, i amb aquest nom i antropòlegs. A Viladecans la gent va parlar-ne el ponent. I estic segur continuem parlant, i som els vilade- que molt pocs dels assistents van canencs i viladecanenques els que poder identificar aquell lloc. Per- transmetem els noms. què aquell lloc tots el coneixem com Per favor. Demano a l’Ajuntament “Cal Menut”, no com “Can Sala”. de Viladecans que respecti el nostre I per què posava “Can Sala”, doncs? patrimoni, i recuperi oficialment el Doncs perquè els responsables del nom de la masia de Cal Menut. O nomenclàtor de la ciutat van deci- dit d’una altra manera: per favor, dir en un moment determinat que demano a l’Ajuntament de Vilade- la masia no s’havia de dir “Cal Me- cans que no ens prengui els nostres nut”, sinó que havia de portar el noms. curiós nom compost de “Can Sala – Can Menut”. Ho van decidir, crec, Josep Lligadas Viladecans, punt de trobada - Núm. 35 - Juliol 2010 5
  6. 6. ¿Por qué los empleados públicos y pensionistas? A nte los problemas que genera Dicen que “si debes mil euros al banco la crisis, el gobierno de España tienes un problema, pero si le debes mil reacciona congelando las pen- millones, el problema lo tiene el banco”. siones y recortando un 5% el su- Pues eso es lo que está pasando en es- eldo de los empleados públicos. tos momentos. La deuda española es de La crisis se inicia en el otoño de 2007 tal calibre que en caso de impago todo cuando los bancos norteamericanos se el sistema financiero europeo puede dan cuenta que sufren un impago im- entrar en default. Ante esta portante en el mercado inmobiliario, las perspectiva, Sarkozy y famosas subprime. Esto provoca que al- Angela Merkel exigen gunos bancos entren en quiebra por fal- a Zapatero el sacrificio ta de liquidez y se produce bancarrota del sistema de protec- o default. El resto del sistema financiero ción social español y mundial se contagia, el sistema financi- el ajuste del gasto del ero mundial se desmorona. Estado. Zapatero cla- En España se pincha la burbuja inmobi- va las rodillas a tierra liaria. Bancos y cajas tienen que cortar y el crédito para obtener liquidez ya que tienen que devolver enormes cantida- des de dinero en préstamos al exterior, se corta el crédito a las empresas y par- ticulares y se provoca una asfixia gene- ral del sistema financiero español que se traduce en un millón de parados en un año y el goteo imparable del cierre de pequeñas y medianas empresas, se crea un bucle de paro, cierre de empre- ofrece en sas, más paro, más cierre de empresas. sacrificio, Este bucle todavía no se ha cerrado; sus para cal- mar la ava- consecuencias, 4.600.000 parados en el ricia del Dios dinero al que todos sirven, plazo de dos años y medio. Lo peor aún a empleados públicos y pensionistas. A tiene que venir según los expertos. partir de ahora algo ha cambiado para El Gobierno de España, para restar los siempre. El Mercado ya no sirve al Hom- efectos de falta de liquidez, en vez de bre, el Hombre sirve al Mercado. ¿Quién recortar gastos y ajustar presupuestos será el próximo? se lanza a una carrera loca de gasto pú- Rafa Chocán blico y en dos años y medio se pasa de tener superávit a una deuda pública del 11.5 % del PIB. Viladecans, punt de trobada - Núm. 35 - Juliol 2010 6
  7. 7. Estampes del segle XX/ 5 Quan tot el mal venia del nord L ’anglès dels Beatles va en cotxes d’un altre món, perquè trencar l’apropiació aquí la minoritària circulació era ideològica de la lengua un monocultiu de 600, Dauphi- española i el blindatge ne i 2 cavalls. A l’estiu passàvem contra les influències estrange- pel costat de la carretera vorejada res. Fins i tot el futbol volien que per enormes plataners i jugàvem fos balompié, els penaltis, pena a qui veia primer marques de máxima, i els córners, saques de cotxes i matrícules estrangeres. esquina. Però no van tenir gaire Portaven turistes que volien sol èxit. Als coles de Viladecans es i platja. jugava a football, es llençaven pe- La nostra platja ha estat sempre nalties, corners i i outs, encara que al mateix lloc, però semblava llu- els nens amb bates a ratlles i pe- nyana, rere la frontera inacaba- daços al cul dels pantalons curts, ble dels camps, tallada pel filat no sabien que en realitat estaven invisible de l’autovia i tapiada parlant anglès. Malgrat els esfor- pels càmpings. Els trajectes de la ços amb les misses en català del Mohn esquivaven la platja perquè senyor rector, el català era llengua lo seu eren Barcelona i les fàbri- pagana, perquè hablar en cristia- ques. Autobusos sempre plens, no, era hablar en castellano. Al bat- amb gent dempeus agafant-se xillerat s’estudiava francès però amb les mans en alt d’unes bri- no la Marsellesa, que podria con- des de cuiro que penjaven d’unes tagiar l’aroma d’himne d’exiliats barres horitzontals. L’oci no ha- i republicans, i els nostres esco- via arribat a la classe obrera, ja lars havien de restringir els seus llunyans aquells 18 de Juliol dels gustos musicals al Au claire de la cinquanta quan s’autoritzava que lune, mon ami Pierrot. Als Herma- la gent anés a la platja pujada als nos estudiava batxillerat un noi bolquets dels camions. que vivia a l’Albarrosa, que era citado.. Fins i tot Nat King Cole només va ser radiat quan va can- El turisme, el cotxe i la televisió com viure a un estranger vedat tar en un precari castellà Yo tengo van ser els primers brots d’una de torres i tanques de xiprers re- unos ojos negros quien me los quiere precària societat de consum aju- tallats, i a més era andorrà. Ens comprar. dada per un naixent narcisisme explicava pel·lícules de les pel- adolescent. El tabac americà, mi- lícules franceses on segons ell la L’anglès va arribar amb la w llor de contraban, va incorporar Brigitte Bardot sortia nua amb del twist, una lletra estrafolària el fum ros a la dieta, quan encara pèls i senyals. Ens ho crèiem per- que no pintava res al diccionari no donava càncer sinó que este- què estava revestit amb l’autori- i amb el She loves you yeah, yeah, nia certificats de persona adulta. tat que li donava la seva doble yeah dels Beatles, que ens sona- De contraban també venien els nacionalitat, el seu posat formal va a silopsiu ye ye ye. Yeyé va pantalons texans americans. Te- i la doble avantatge de ser alt i convertir-se en un sobrenom pels nir uns Levis del port era entrar a portar pantalons llargs. nois amb melenes i les noies amb la divisió d’honor de la moderni- El català musicat havia començat minifaldilla fins a desaparèixer tat. Però l’altre anglès que va sac- a buscar aliances contra natura per sobredosi quan la Conchita sejar la tradició va venir del nord, tan impossibles com la de Salomé Velasco va cantar impunement com Sigrid, la nòvia del Capitán i Raimon cantant ex aequo “Se’n una chica yeyé. Perquè de l’altre Trueno. L’anglès de les sueques. va anar” en el Festival de la Can- costat de la frontera arribaven noies yeah-yeah, que no s’assem- Les estrangeres. (Continuarà) ción Mediterránea, però el castellà dominava la ràdio del disco soli- blaven gens a la Velasco. Anaven José Luis Atienza Viladecans, punt de trobada - Núm. 35 - Juliol 2010 7
  8. 8. la mirada aguda secció a càrrec d’Eio Ramon Polyommatus bellargus – Blaveta Maig 2010 La blaveta és una papallona petita, amb una envergadura d’uns 17 mm. El cos és pelut i ferm. Aquesta espècie de papallones té un dimorfisme sexual molt evident, car mentre que les ales dels mascles són de coloració blau cel amb reflexos metàl·lics, les de les femelles són marrons. Font Viquipèdia. Viladecans, punt de trobada - Núm. 35 - Juliol 2010 8
  9. 9. les nostres entitats H ola, em dic “Qui- ta, promocionar el bàsquet al car- rol”; sóc la mascota rer; crear la línia masculina igual del bàsquet femení que la femenina, poder tornar al- Viladecans Sports, gun dia a “Lliga Femenina 2”, ser voldria explicar algunes de les un referent en l’àmbit social de la experiències viscudes al llarg de ciutat. dotze anys, des de la seva funda- El foment i la pràctica continua- ció l’any 1998. da de l’activitat física i esportiva, La fundació del club és una mica en el món actual, és una cosa ne- complicada, lenta, treballosa; in- cessària, no només com a practi- tentaré explicar, de la manera, cants, sinó també com a impul- més senzilla possible, com va sors d’una activitat, que promou començar tot: va començar amb amistat, i sentiments que passen les categories base del “BC Vila- d’alterar-nos, a fer-nos somriu- decans”, l’equip sènior es va fun- re, del pur cansament a la satis- dar amb la plaça dels “Ex-alum- facció. Això aplicat a la infància, nes Modolell “. Seguidament la i adolescència, comporta créixer directiva del “CB Viladecans”, apreciant, per exemple, l’esforç va cedir els drets de la resta dels i l’ajuda als teus companys. Tot equips femenins. D’altra banda això ho demostren jugadores els projectes en l’esport femení del club tan meravelloses com són més difícils d’afrontar, ja que Josefina Choclan, Sonia Pascual, les ajudes són escasses, i l’esport Sandra Gamboa, Judith Viñuela, femení, a causa de molts tabús, Marta Soler, Miriam Solozábal, sempre ha estat minoritari. La Anabel Jiménez, Jelena Krsmano- primera idea era crear un club de vic, Paula Tarrasón, Mireia Del bàsquet femení, però al llarg del Valle, etc. Fa un any vam tenir la temps, amb l’escola de bàsquet dolorosa notícia de que el nostre s’ha canviat... Sènior A no podria continuar a la I ara em posaré seriosa, els objec- Lliga Femenina 2, dic dolorosa, tius són molts: fomentar i pro- perquè tota la gent, que apreci- mocionar l’esport a nivell escolar, ava molt a les nostres noies, va crear una escola de bàsquet mix- plorar amb i per elles. Josepa Guti Viladecans, punt de trobada - Núm. 35 - Juliol 2010 9
  10. 10. Històries viladecanenques secció a càrrec d’Andreu Comellas Manuel Clemente, “El Maestro” Va néixer el 1928 a El Saladar, po- a si mateix, com es socialitza… i blet del municipi d’Almoradí, al com es va fent gran… Baix Segura, provincia d’Alacant, Per ajudar-vos una mica… us i es deia Manuel Clemente Marti- diré que durant la infantesa s’ar- nez. Morí el 2005. rossegava i rodolava per terra, a Amb el braç dret “podat a mo- l’adolescència i a la joventut es nyó”, és a dir: sense, la cama es- desplaçava assegut en una cadira querra pràcticament igual (però de prendre la fresca amb l’espat- amb el monyó una mica més llera sota l’aixella, a les acaballes gran), i l’altra cama menys de la de ser jove aconseguí posar-se meitat de la de qualsevol perso- una pròtesi especial i aprendre a na normal, patia de naixement la caminar amb ella, bo i sostenint- malformació congènita anome- se amb un bastó, malgrat les feri- nada focomèlia, que en els anys des que la pròtesi sempre li faria; 60 es féu famosa perquè la talido- podent sortir de casa, aprengué corbata tot sol i es feia el llit; com mida donada a les embarassades el que hi havia tres cantonades qualsevol altra persona que ho la provocava. En el seu cas, de més enllà de casa, i també, de fa, sí, només que amb la particu- quatre extremitats, només tenia passada, va aprendre el que eren laritat de tenir una sola mà per de bo el braç dret i mitja cama. les barreres arquitectòniques, fer-ho. Evidentment, per segons Tingué tres germans i dues ger- cosa que l’animà a aprendre a quines coses depenia totalment manes més, tots ells molt ben pujar escales. Anar amb cadira dels altres i, en aquest sentit, plantats; les germanes guapíssi- de rodes tan sols ho va fer durant pare, mare i germans sempre fo- mes. els mesos d’una convalescència ren encomiables. En acabar la guerra, tota la fami- quan tenia 74 anys. De madur, va Els seus aprenentatges sempre fo- lia va ser expulsada, per “rojos”, aprendre a conduir cotxe, de pri- ren autodidactes. No anà gairebé de la terra que conreaven i la casa mer un 600 i després un “Talbot- a escola perquè ni podia ni n’hi que habitaven de molts anys en- Horizon” acondicionats a la seva havia per a ell. El seu viure va rere, perquè el contracte de venda mitja cama i únic braç. ser una lluita contínua per apren- havia estat d’aparaulament sense Conduint ell, jo vaig aprendre el dre i no dependre a ser possible signar, en ser analfabeta la part que era la Vega Baja del Segura de ningú, i aprendre qualsevol compradora. De res no valgueren i el Baix Vinalopó, la verdura a cosa per poder-la servir a qualse- els testimonis. De resultes: misè- la brasa, l’amanida de capellans, vol. Volgué ser mestre. ria més que crua i, finalment, de- l’arròs amb crosta, l’arròs caldós No el deixaren, oficialment, ser sarrelament i emigració per po- amb rap i mero, el cocido de pelo- mestre; però ell acabà essent mes- der sobreviure. Així les gastaven tas... entre d’altres coses. tre. Aconseguida la mobilitat mí- la postguerra i el franquisme, i Jo vaig conèixer el Tío Manolo, nima i fet l’ensenyament primari aquest era el tracte que rebien els a les primeries de l’any 1983, a pel seu compte, abans de fer els “desafectos”. La Mata, un poblet mariner poc trenta anys començà el batxille- Amb un petit esforç d’imagina- més avall de Guardamar del Se- rat, també pel seu compte, amb la ció, us podeu fer càrrec de quina gura. S’estava pelant una taronja intenció de fer Magisteri a l’Esco- pot ser la infantesa, la joventut amb ganivet quan ens feren les la Normal. En un sol any en va fer i la vida d’una persona com el presentacions. Amb això vull dir tres de cursos, però fent cinquè es Manolo. De petitó, com menja, que menjava tot sol, com tam- va assabentar que mai no el dei- com juga, com camina, vull dir… bé es dutxava i rentava tot sol, xarien exercir i ni tant sols entrar es desplaça, com es renta, com fa s’afaitava tot sol amb navalla, no a la Universitat, no únicament amics, com interioritza els altres i es menjava les ungles-se sinó que per estar-ne exclosos els pobres, se les tallava, es feia el nus de la sinó, també, per raó de la seva in- Viladecans, punt de trobada - Núm. 35 - Juliol 2010 10
  11. 11. validesa… en conseqüència, ja no acabà el batxillerat superior. I és que la ideologia del franquisme era, en origen, una mena de ma- ridatge entre el nacionalcatolicis- me integrista i aquell nihilisme “nietzschià” capaç de proclamar sense compassió la destrucció dels febles que impedeixen viu- re. Equivalent a: “No podia ser mestre perquè patia un càstig diví que el feia impresentable als ulls de nens i nenes i, a més a més, no hauria pogut escriure a la pissarra”. Però fou mestre, perquè no esta- va disposat a acceptar que a nin- gú més li succeís el que a la seva S’estigué a Viladecans sis anys. fila! com gaudia tenint tothom família li succeí per ignorància. Millor dit, sis anys, menys sis pendent d’ell! quin plaer per als A Rafal, poble també de la Vega mesos i un dia que els passà a la germans Clemente, juntets! Per- Baja, on havia anat a parar tota la presó Model de Barcelona. què, tot sigui dit, és de saber que família després de ser foragitats el sistema els va permetre saltar- Perquè aquest senyor que, recor- d’El Saladar, dotzenes d’infants se una rígida norma interna que deu-ho, només tenia un braç i passaren per les seves sessions impedia a dos parents estar a la mitja cama fou condemnat, jun- anomenades de repàs i dotzenes mateixa cel·la, i van col·locar ple- tament amb el seu germà Pepe, d’hortolans, analfabets adults, gats en Pepe i en Manolo, malgrat en Consell de Guerra Sumaríssim aprengueren no sols a llegir i que és de sospitar que ho degue- (43-IV-61) per delicte de Rebel·lió escriure, sinó fins i tot a com- ren fer per no haver-se d’ocupar Militar, en estar provat –traduei- pletar els estudis primaris, amb d’aquell disbarat de situació i xo de la sentència– que “a la seva les classes que donava a ca seva. d’aquell home que només tenia habitació hi tenia dues octavetes i un Feu, també i sobretot, de precep- una mà. Quin goig per la mare, altre escrit de distribució clandesti- tor de nebots i nebodes que, per l’esposa i els fills d’en Pepe el po- na”, trobats en un registre de la lliure, s’examinaven exitosament der anar a celebrar, a Barcelona, policia governativa i “coneixia i a Múrcia. la diada de la Mercè... entre bar- havia sovintejat la companyia d’al- L’Ajuntament, per iniciativa po- guns dels altres processats”. rots! pular dels seus ex alumnes, ha El molt desagraït d’en Manolo, En aquest sumari, els condem- donat el seu nom a un carrer. A però, que abans d’entrar a aquell nats de Viladecans varen ser set. les plaques hi posa: Manuel Cle- esplèndid trull, no era comunis- Juntament amb els germans Cle- mente Martinez “El maestro”. ta, malgrat que s’havia manifes- mente, ho foren també Antonio Aquest home també fou de Vi- Garrido, Manuel Linares, Silves- tat més d’un cop, a les tertúlies ladecans. L’any 1959 vingué a tre Báez, Andrés Barroso i Joan de Cal Sastre, a favor de Fidel viure al carrer Major 55, on hi vi- Masgrau, el que l’any 1979 va ser Castro i de les mogudes de la Re- via el seu germà Pepe, per fer de alcalde del primer ajuntament volució Cubana de l’any anterior, preceptor, com deia, de les seves democràtic del postfranquisme. quan tornà a casa se’n va fer, de nebodes, i a estudiar el batxille- D’altres llocs en varen ser quatre: comunista, i el seu germà Pepe rat pel seu compte. El meu germà Felipe Cruz, José Ramos, José també. Vista l’experiència de Josep també assistia, juntament Vela i Adrián Real. les octavetes, Radio España In- amb altres, a classes de repàs. En dependiente, estación “Pirenai- No us caldrà, crec jo, fer cap Manolo, el llatí, el va aprendre, ca”, i el seu locutor en Jordi Solé esforç d’imaginació per veure curiosament, de mossèn Joaquim Tura, es convertiren en la princi- aquest perillós delinqüent, ene- Palomera, vicari de la parròquia pal font d’informació i formació, mic del poble, tancat a la garjola de Sant Joan i fundador de l’es- tant d’ells com de tants d’altres, durant sis mesos, a la IV Galeria coltisme a Viladecans, que anava comunistes o no, que isolats polí- de la presó del carrer Entença de personalment a ca seva a donar-li ticament al llarg dels anys 60, so- Barcelona: com es movia! com les lliçons. miavan la revolució. La tele, amb fruïa entre tants! com seguia la Viladecans, punt de trobada - Núm. 35 - Juliol 2010 11
  12. 12. fins que el capvespre els la vida, la comunió natural i espon- feia tornar. tània amb el poble i el seu treball, L’any 65 tornava al seu la capacitat de fer-s’ho tot sol en els altre poble, a Rafal, a assumptes pràctics de la vida, aixì continuar ensenyant a la com la modèstia provinent de la con- “seva” escola, a malgua- tentació interior. Tots aquests valors nyar-se la vida i conti- seran per a tu, en totes les situacions nuar fent classes a anal- de la vida, un fonament ferm per a fabets adults, de repàs la convivència amb els homes, per a menuts, a donar a co- una autèntica capacitat productiva i nèixer, explicar i llegir, a per a la teva felicitat interior”. (“Re- la seva cultura de l’espectacle, i qui era capaç d’escoltar, sistencia y sumisión. Cartas del les interferències radiofòniques, qui eren Azorin, el seu veí del Vi- cautiverio”, publicat a Editorial feren entrar en crisi, tant a la Pi- nalopó, el seu venerat Quevedo i Sígueme). renaica com a la revolució. el seu enamorat Machado; a ense- Llàstima que el “tío Manolo” no S’hi estigué tres anys més a Vi- nyar que la llibertat és el domini s’hi estigués més anys a Vilade- ladecans. D’aquells anys recor- del voler; que és responsabilitat i cans. Quan els anys 80 tornà a dava, agraïdament, mossèn Joa- deure; que també és esforç i lluita Catalunya, ho féu a Barcelona, quim Palomera que ja abans de per sortir de la ignorància, com a treballar en una administració ser empresonat li havia donat la d’aquell “no saber” del seu avi de finques i a casa d’una altra classes de llatí, recordava agra- que acabà foragitant la família de neboda, per guanyar-se el dret a ïdament i joiosament també, a la finca d’El Saladar i d’aquella a percebre una pensió de jubilació. en Jaume Puig, “el Gravador”, la que la revolució cubana li cla- La reforma relativa als temps de de la cantonada del carrer Sant và una estacada amb la campa- cotització prèvia, truncaren les Josep, que havia estat trotskista nya d’alfabetització del gener de seves expectatives i acabà jubi- del POUM a la guerra i resistent l’any 1961, i que ell, de manera lant-se, després de 12 anys, amb a l’ocupació alemanya de França massa entusiasta, havia defensat una pensió assistencial. Tornat a durant la II Guerra Mundial, i a les tertúlies de Cal Sastre de Vi- Rafal, continuà fent classes de re- es guanyava la vida al seu taller ladecans. pàs a nens que s’endarrerien en fent, entre altres, totes les meda- Me’l vaig estimar molt aquest els seus estudis, fins entrats els lles de la Mare de Déu de Mont- home, perquè a més a més de seus 70 anys. serrat que aquells anys es venien ser l’oncle preceptor de la meva Morí als 77 anys el març del 2005, a l’abadia i fora d’ella. Recorda- companya i esposa Alejandra, el fent els seus exercicis de gimnàs- va, deia, com el “Gravador” ve- tracte amb ell i les seves xerrades, tica consistents en pujar i baixar ient-lo arribar sovint a les tardes, em varen anar infonent i refor- reculant dos esglaons de l’escala a poc a poquet amb el seu bastó çant tot un seguit de valors que de ca seva, diàriament, durant a la cantonada dels carrers Major quedan reflectits perfectament en una hora, a fi de poder continuar i Sant Josep, sortia cridant a ple una de les reflexions de Dietrich sortint de casa fins dues cantona- pulmó: “Vámonos Manolo, vámo- Bonhoeffer, que he llegit recent- des més enllà, per poder-se tro- nos a tomar el fresco, que estoy harto ment, que el teòleg alemany ajus- bar amb algú i deixar ben palès de tanta Virgen i tanto aire viciado” ticiat pels nazis l’abril de 1945, que la força de la voluntat impli- i amb el seu biscúter descapota- feia el dia del bateig del seu fillol, ca idea i sentiment. ble se l’enduia a fer un volt a les a la manera de carta de salutació L’enterrament i funeral d’aquest platges de Castelldefels o el Gar- i regal: “Els valors terrenals perma- comunista, el concelebraren tres raf. I allà me’ls tens, en Jaume el nents… que trobaràs en el teu pare, capellans. Portat a espatlles al trotskista i Manolo l’estalinista, són la senzillesa i la salut, la vida cementiri, fou acomiadat cantant, oxigenant-se i fent petar la xer- espiritual recollida, però polifacètica, tothom, la Internacional. rada, lliurement i amistosament, l’alegria pels béns més modestos de Andreu Comellas Viladecans, punt de trobada - Núm. 35 - Juliol 2010 12
  13. 13. conèixer càrrec del Grup Tres Torres secció a viladecans La Torre del Baró, un gravat del segle XIX A quest mes, en aquest es- pai que us oferim el Grup Viladecans. La Torre del Barón. Tres Torres, us trancri- vim un article publicat Las poblaciones que en Cataluña se levantan á orillas del Mediter- al setmanari “La Ilustración” del ráneo, forman en su mayoria un encantador contraste. Las pulcras dia 24 d’abril de 1881. El text ens viviendas de la época contemporánea, rodean el torreón vetusto, que parla de la Torre del Baró i ve signat recuerda las precauciones, en luengos siglos adoptadas, contra las al- per l’escriptor, brodador, puntaire i garadas sarracenas y las piraterias. excursionista Josep Fiter i Inglès. Al pié de esos bellos grupos, en la parte de Levante, coronados por Aquest article ja l’havia transcrit, las páginas de piedra que nos legaron otras generaciones, se enclava però només parcialment, l’histori- hoy la férrea via, que á doquiera lleva con la velocidad la vida de la ador local Josep Eixarch Frasno, en civilización y el espíritu del progreso. Dentro de poco acontecerá lo el seu llibre “Les arrels històriques mismo, allende las laderas del Llobregat, la actividad del tráfico hará de Viladecans”. Nosaltres us n’ofe- cobrar mayor aliento á aquellas comarcas, que, fervientes adoradoras rim la transcripció íntegra, així com del trabajo y de la humana industria, se aplican á obtener los más el gravat que l’acompanya i que és pingües productos de su cultivado suelo. Nos referimos al trayecto de d’autoria desconeguda. Barcelona á Villanueva, que atravesando el cauce del antiguo Rubrica- tus, y costeando el oleaje por los difíciles pasos de Garraf y la Falcone- ra, dará á conocer las pintorescas bellezas de aquella comarca y hará simpáticos en alto grado esos conjuntos de diversas épocas, á que nos referíamos ántes, y que, entre otros, constituyen Castelldefels y Vila- decans. Allí los almenados muros, las torres de atalaya, aislados ya ó empotrados en modernos edificios, hacen vislumbrar los transcurri- dos siglos, y no parece sino que los pueblos modernos se levantaron con los restos de feudales monumentos. Por demás animado es el camino que desde San Boy, apenas vadea- do el Llobregat, conduce á Viladecans, Alamos y sauces, crecen, con prodigiosa abundancia, y el zumbido del aire, entre su poblada y ju- guetona hojarasca, parece repetir los ecos más lejanos; la yerba de bri- llantes matices alfombra el camino, y á entrambas laderas se muestra potente el cultivo del hombre, que transforma en feraz riqueza lo que fueron olvidados terruños. Apenas se vislumbra el pueblo, resalta el antiguo castillo, inmensa mole de piedra, comparada con los límites de las otras moradas. Actu- almente se le conoce por casa Viala ó la torre del Baró; siendo digno de encomnio, el celo que por su conservaci- ón muestra el actual propietario. Sorprende el viajero, la fachada, que en gran parte y en su conjunto respetaron las modificaciones de posteriores siglos. Coronado de almenas, échase de ver la carencia de torres laterales asaz adopta- das en tales fortalezas; mas la disposici- Viladecans, punt de trobada - Núm. 35 - Juliol 2010 13
  14. 14. ón de sus muros, rebajados de la vadizo puente. La disposición de ja, obispo de Barcelona, dato que parte central y remontada en los sus ventanas en los pisos superi- nos prueba que en aquella época ángulos, les da la apariencia de ores, no puede ser más acertada, pertenecia a los antiguos condes pujantes torreones. Y, si los siglos sobresaliendo en el último dos soberanos de nuestra ciudad. En respetaron en su construcción ladroneras para la defensa. el siguiente siglo tiénese noticias aquella casa señorial, lo propio Nótase en el estilo de las abertu- de un Guillermo de Viladecans, sucede en los materiales de que ras sobrada diversidad, pues la que seria señor de aquel domi- se forma, pues sólo en su parte talla de sus arcos es bastante va- nio, apellido con posterioridad inferior resistieron los brillantes riada, demostrando la inagotable transcrito entre los que constitu- tonos de la cal, dejando al resto fantasia del artista. Debajo de sus yeron Cortes en Catalunya. del edificio el negruzco color de antepechos, ábrense en los mu- El actual castillo reemplazaria se- la piedra, que tanto contribuye á ros, partiendo de lo interior del guramente al ántes mencionado, sostener en su verdadero carácter castillo, simétricos agujeros para y repetimos que por su conjunto los antiguos monumentos. la defensa, que contribuirian en puede significarse del siglo XV, El contorno de aquella fábrica hacer inexpugnable la fortaleza. citándose algunas veces durante es severo y elegante, sus líneas Escasas notícias históricas pode- los sitios por Barcelona sufridos contribuyen no poco a imprimir- mos indicar de la misma. La casa desde 1640 á 1714. le un aspecto de grandiosidad, y se consagra, ya de muy antiguo, en sus detalles échanse de ver las quizás desde sus principios, á la Hem trobat també, en aquesta matei- concepciones delicadas del siglo labor de los adjuntos terrenos, xa publicació barcelonina de setem- XV. La parte baja ha sido objeto y es indudable que bajo su pro- bre, octubre i novembre de 1883, un de algunas reparaciones, supri- tección creceria la villa, denomi- anunci del farmacèutic de Viladecans miendo las molduras de los ven- nada de-cans, en el siglo XII, en Sr. Guinart, promocionant les seves tanales, que se abren á ambos la- cuya época fue, con el castillo, miraculoses fórmules magistrals, i dos de la puerta de entrada, cuya empeñada por cincuenta libras que reproduïm a la pàgina anterior. estructura da á entender que en de plata obrada por Ramon Be- otros siglos le daria acceso un le- renguer IV, á Guillermo de Tarro- Jaume Lligadas Vendrell Viladecans, punt de trobada - Núm. 35 - Juliol 2010 14

×