• Like
Pd t 33
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
Uploaded on

 

  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
585
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0

Actions

Shares
Downloads
5
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. http://puntviladecans.blogspot.com puntviladecans@telefonica.net Punt de trobada Viladecans 33 Any 4 15 de maig de 2010 Publicació independent d’informació i opinió Tres anys Vam començar el juny del 2007 i ja som al maig del 2010. O sigui que portem tres anys sen- cers de Viladecans Punt de Trobada. Trenta-tres números, onze per any, ja que a l’agost fem vacances. No està gens malament. En el primer número dèiem: “Aquestes pàgines que tens al davant volen ser un espai de trobada per a la gent de Viladecans… un espai obert on tothom hi pugui escriure, sense cap més límit que la bona educació, i amb disposició perquè qualsevol idea, qualsevol de- bat, qualsevol proposta o reivindicació, hi pugui ser rebuda”. Mirant enrere, als trenta-tres números, ens sembla que ho hem aconseguit força. Ens agra- daría aconseguir-ho més, és a dir, ens agradaria que més gent hi escrivís, explicant una cosa breu i senzilla o una cosa més elaborada, enviant una foto o fent un suggeriment… tot és important! Això sí, un màxim de 600 paraules i com a data de recepció fins al 8 de cada mes, per poder enviar la revista entre el 10 i el 15. I encara voldríem fer notar una altra cosa. I és que, gairebé sense adonar-nos-en, a la nostra revista, arran de suggeriments i propostes que ens han arribat, hi hem anat incorporant seccions fixes, que van al final de la revista. I així, a gairebé cada número, una entitat vila- decanenca explica què fa, tenim una secció de temes històrics a càrrec del Grup Tres Torres, l’Eio Ramon ens delecta des del número passat amb una esplèndida fotografía, quan hi ha ocasió publiquem una entrevista i, des d’aquest número mateix, l’Andreu Comellas ens oferirà una secció d’”històries viladecanenques” sobretot del temps del franquisme i de la transició. A més d’altres sèries més espontànies que altres autors també ens van oferint. Estem convençuts que aquesta és una bona eina, i volem continuar per aquest camí. I us animem a participar-hi. Sumari 2 Història de quan uns ardits i valents exploradors van trobar el Equip de redacció Mamut de Viladecans (3). Josep Mumany Anna Besora 3 Ja tenim 24 Mamutaires d’honor, però ens en calen més! M. Carmen Castellano 4 Els capgrossos Sant Jordi i Margarida. Manel Simó Maria Comas 5 Dignidad y democracia. Miguel de la Rubia Josep Ginjaume Josep Lligadas 6 Identitats. Xavier Ramírez Miguel de la Rubia 7 Estampes del segle XX/ 3. El senyor rector. José Luis Atienza Mercè Solé 8 No tenien plomes ni volaven. Ricard Caba La distribució d’aquest butlletí es fa 9 Televisió... tele què? Bàrbara Lligadas per correu electrònic. Si no desit- 10 Colònies d’estiu per a infants sahrauís 2010 Rosa Mercader geu rebre’l només cal que ens ho comuniqueu. I si voleu que li envi- 11 NEIX W!LADECANS. Joan Bassolas i Jordi Castellano em a un amic o amiga vostres, feu- nos arribar la seva adreça. Gràcies. 12 Padró contra la immigració. Idoia Baixench Si voleu enviar articles per publicar, 13 Històries viladecanenques: El Plata que ens vingué de Mede- tingueu en compte que han d’anar signats i no sobrepassar les 40 ratlles llín. Andreu Comellas o les 600 paraules. Els hauríem de 15 La mirada aguda: Abellera de Mirall. Eio Ramon tenir abans del dia 8 de cada mes. 16 Les nostres entitats: Centro Cultural Recreativo Andaluz Sierra El nostre correu electrònic: Norte. Leandro Ortiz puntviladecans@telefonica.net 17 Conèixer Viladecans: Els sants de tradició viladecanenca. Jo- El nostre bloc: sep Lligadas http://puntviladecans.blogspot.com
  • 2. Història de quan uns ardits i valents exploradors van trobar el Mamut de Viladecans (3) – Els de Gavà no m’han tirat pe- – Els de Gavà rebut una tirat pedres, però he rebut dres, però he no m’han pluja de Tots dos es van posar a riure, però de cop van recor- una pluja de fletxesprop de Can fletxes quan era a quan era a prop de Can Sella- dar la missió que els havien encomanat les entitats rés, i no he vist ni qui les tiravati- d’on venien. Sellarés, i no he vist ni qui les ni de Viladecans, i poc els va durar l’alegria. La Saleta no es va poder aguantar-se les ganes de rava ni d’on venien. – Sebastià, què els direm ara als vilatans i vilatanes? riure. M’hagués agradat donar-los una sorpresa i fer que La Saleta no es va poder aguan- – Per quèganes Jo no li trobo la gràcia. aquesta Festa Major fos la millor que s’ha fet mai. tar-se les rius? de riure. La Saleta no parava de riure. Però... – Per què rius? Jo no li trobo la Van estar un moments callats. Fins que la Sales va – Riu, riu, apa! Riem tots! gràcia. trencar el silenci. – Ves per on. Els de Gavà han evolucionat. Ja saben La Saleta no . tirar fletxes1∗ parava de riure. – Sebastià, saps què es celebra per la Festa Major? – No. – Riu, riu, apa! Riem tots! – Doncs són festes nascudes en honor de la patrona – Ves per on. Els de Gavà han evo- de Viladecans, la Mare de Deu de Sales. 1 Evidentment, les fletxes no han 1∗estat llançades per cap ga- lucionat. Ja saben tirar fletxes . el perquè de la fletxa vanenc. En propers contes us explicarem, – Caram! –va exclamar en Sebastià mentre es gra- a la barretina d’en Sebastià. Tots dos es van posar a riure, però tava el cap. de cop – Saps que sóc l’única dona que porta el seu nom? En tota la història soc l’única dona que ha dut el nom de la patrona, però com que sóc un personatge de ficció no compta. Per tant, si algú li posés a la seva filla el nom de Sales seria la primera del poble. I saps una altra cosa? Com que sóc de ficció i viatjo en el temps i en la imaginació, he vist com en un futur, al Ple Municipal, aprovaran que si algú posa a la seva filla el nom de Sales, rebrà un regalet de mans del senyor Alcalde. I serà un acte que es re- 1 ∗ Evidentment, les fletxes petirà cada any, per sempre més. Ells encara no ho no han estat llançades per cap saben, però ho faran– va dir fent una riallada. Gavanenc. En propers contes us – De què rius ara? explicarem, el perquè de la fletxa – Acabo de recordar-me d’una cosa que he vist a la barretina d’en Sebastià. –xiuxiuejà la Sales mentre feia picar els dits i posa- va cara de misteri. – Tu no estàs bé, oi? –va dir fent una ganyota en Sebastià– Passes d’una cosa a l’altra com si res. Bé, què has vist? – Quan he anat a les Filipines, pel Camí de les Fili- pines, a buscar al Mamut, he vist una xapa de ferro rovellat que posava: Camí del Mar. Com si algú es pogués equivocar, i anés a Sant Ramon a buscar la platja! – i va fer una riallada molt gran. Apa, anem cap a la Plaça, que potser el Joan ha tin- gut més sort que nosaltres! Josep Mumany Viladecans, punt de trobada - Núm. 33 - Maig 2010 2
  • 3. Ja tenim 24 Mamutaires d’honor, però ens en calen més! Perquè el Mamut de Viladecans Per això, hem engegat la cam- vingui de veritat en aquesta pro- panya dels “Mamutaires d’ho- pera Festa Major calen una colla nor”, a la qual fins ara s’hi han de coses. Algunes ja les tenim: les sumat 24 comerços, entitats ganes de lsa Coordinadora d’Enti- i associacions. I esperem que tats, les ganes de l’Ajuntament, les aquest suport vagi creixent. Ja ganes de molts i moltes ciutadans i sabeu: si voleu ser “Mamutai- ciutadanes... Tot això ja hi és. Però, re d’honor” només heu d’en- com hem dit ja en números anteri- viar-nos les vostres dades per ors del Punt de Trobada, una de les correu electrònic a l’adreça del coses imprescindibles és un suport Mamut: mamutviladecans@ econòmic com més ampli millor. gmail.com Estem buscant patrocinadors entre les empreses Com més suport rebi el Mamut, més festa podrem grosses de Viladecans, i estem buscant subvenci- fer amb ell! ons. Però cal també un suport més proper, més des del carrer. Els Mamutaires d’honor, fins ara, són aquests: • Llibreria Els Nou Rals • Forn del Mig • Modes Constanci Estem buscant • Hobbit Viatges empreses patroci- • Calçats Daniel nadores del Mamut… • Viladecans Punt de Trobada Ja en tenim un parell que • Grup Tres Torres han fet bones aportacions. Al • Carns Nati número de juny posarem • AVAF (Associació de Viladecans d’Afectats de Fibromiàlgia i SFC) el nom de totes. • Partit dels Socialistes de Catalunya • Convergència Democràtica de Catalunya • Iniciativa per Catalunya Verds • Esquerra Unida i Alternativa • Partit dels Comunistes de Catalunya Un premi • • Esquerra Republicana de Catalunya Cal Sei per al Mamut • Centro Cultural Raíces de Andalucía I una notícia important. El Ma- • El rebost de Can Tries mut de Viladecans ja ha rebut un • Parròquia de Sant Joan premi! Concretament, un accèssit • Associació de Pares del Centre Ocupacional Caviga dels premis de l’aula de formació • Centro Cultural y Recreativo Andaluz Sierra Norte Joan Garcia Nieto, que atorga Co- • Agrupament Coral La Lira missions Obreres del Baix Llobre- • Xarxa Comercial gat, per a projectes que fomentin • Càritas Interparroquial de Viladecans la cohesió social. Visca! Viladecans, punt de trobada - Núm. 33 - Maig 2010 3
  • 4. Els capgrossos Sant Jordi i Margarida V iladecans compta amb fites esdevingudes al llarg de la capgrossos i xaranga, un concert dos capgrossos més història del barri, en els seus 38 solidari de la Coral viladecanen- per animar les festes anys d’existència. Una Exposi- ca Som i Serem, una Exposició de populars –Sant Jordi i ció, tanmateix, no exempta de cotxes antics, futbol i una gran la princesa Margarida–, presen- polèmica en la seva realització, ja diverfesta per als infants, i un ho- tats durant la festa del barri de que quan l’Associació s’adreçà a menatge a les dues persones més Sant Jordi (24 i 25 d’abril). La ini- l’Arxiu municipal per aconseguir grans del barri, un home de 91 i ciativa de la seva construcció ha algunes imatges relacionades una dona de 95. estat de l’Esplai Llumvi, vinculat amb el tema, es va trobar amb la Les festes d’enguany de Sant a parròquia de Santa Maria Mag- sorpresa d’haver de pagar-les. Si Jordi han posat en relleu, per da- dalena. l’Arxiu municipal ni tan sols ser- munt de tot, que cal recuperar Cal dir, a més a més, que en- veix per ajudar a una Associació més i més fórmules de demo- guany el barri ha celebrat unes a recuperar la memòria històrica cràcia participativa (més enllà festes populars molt reeixides, del barri, per què serveix?, per de limitar-nos a una democràcia impulsades per una Associació fer negoci a costa de la cessió gra- representativa). Els barris neces- de Veïns nova (escollida el passat tuïta de les fotos dels veïns per siten organitzar-se i fer les seves mes de gener) que s’ha proposat després comercialitzar-les? Ara pròpies festes. El municipi –i treballar de valent per l’animació ja ho sabem, si l’Arxiu vol fotos, també l’Arxiu municipal– ha de socio-cultural del barri. que les paguin, perquè després demostrar que està disposat a S’ha recuperat un dels dos lo- negociaran amb elles. ajudar i recolzar, més que a voler cals amb què compta l’Associa- Més enllà, però, d’aquest afer, les intervenir i fiscalitzar-ho tot. ció, estrenat amb una Exposició festes van ser un èxit i hi desta- Manel Simó fotogràfica sobre algunes de les caren una gran cercavila amb Viladecans, punt de trobada - Núm. 33 - Maig 2010 4
  • 5. Dignidad y democracia D ías atrás sobre un centenar de personas nos concen- trábamos en la plaza de la Vila, e igual que días antes en una repleta plaza de Sant Jaume, ha- cíamos una llamada por la dignidad y la democracia. Entre los asistentes ha- bía gentes a los que Garzón caía más o menos bien, pero había una unidad de criterio y era la de darle soporte en esta ocasión. Y es que al juez Garzón, lo quieren sentar en el banquillo de los acusados, entre otras cosas, por inves- tigar los crímenes ocurridos durante el franquismo. Y yo me pregunto: ¿para qué están los jueces? ¿es que hay ase- sinos con inmunidad? Pero, lo más grave no es ya el proceso o las anomalías procesales que están sucediendo, que lo son, sino que unas organizaciones de extrema derecha que no creen en la democracia sean los acusadores del juez. Además un Partido Político que se au- todenomina como demócrata, y que cuestiona esta cualidad en los demás, no ve mal que el juez esté procesado. Sí, esos que no han votado a favor en Viladecans la moción de soporte a Gar- zón o esos que en Barcelona han pro- puesto cambiar el nombre del estadio Lluis Companys por el de Samaranch, un ex-falangista, no han tenido com- plejos en justificar esa acción contra el juez. En fin, todo esto apunta a que aún hay personas y partidos interesados en per- petuar una amnesia colectiva y que es- tán dispuestos a hacer lo que sea para que no se hable en este país de nuestra Memoria Histórica. Esa memoria que ha de restituir a las personas que mu- rieron por la libertad y la democracia, pero que también ha de señalar a aque- llas personas que firmaron o ejecutaron las tragedias de este país. Miguel de la Rubia Viladecans, punt de trobada - Núm. 33 - Maig 2010 5
  • 6. F a algun temps va apa- Identitats rèixer a Osona la notícia que un parell d’oratoris musulmans a Manlleu posaven els seus locals a disposi- ció de la primera consulta inde- conflicte pel canvi social. pendentista. El que per a alguns Les cultures són dinàmi- era motiu de befa, per a altres ques i el canvi sempre era una invitació a rellegir el ve de fora. El conserva- magnífic llibre d’Amin Malouf, dorisme, l’aferrar-se al Identitats Assassines, on plasma passat, és negar-se a ser la necessitat individual d’arrela- protagonista de la cons- ment a la nova terra, de la creació trucció del futur. d’una nova identitat. Com diu la Els immigrants són per- saviesa popular, la teva pàtria sones amb valors d’ori- és aquella que dóna de menjar gen i amb capacitat als teus fills. D’alguna manera, d’elegir, d’abandonar és aquesta actitud la que també identitats poc útils, d’adaptar-se identitats que viuen d’esquena. mostra Justo Molinero quan afir- a la de les terres de acollida que El PP sembla renunciar a instal·- ma respecte a l’última consulta els enriqueixen i aportar allò que lar-se a la nostra terra, i el PSOE independentista que Catalunya millor mereix ser conservat. In- trampeja com pot valors essen- s’endurà una sorpresa molt gran conscientment modelen la terra cials amb el PSC. Una majoria sobre quins seran els que més la de- dels seus fills. de l’espectre polític català: CiU, fensaran. ERC, ICV, no té equivalents a la És tot tan senzill? Realment no. Les persones estem configurats Immigració és canvi, canvi en península. Ens construïm identi- per moltes identitats. Alguns, els costums d’immigrants i au- tàriament per camins separats. El aquells que tenim família més tòctons. I el canvi és conflicte. És conflicte sobre l’estatut engrana enllà de les terres de parla cata- conflictiu avaluar la solidesa dels amb les febleses de la transició i lana, som clarament fronterers i nostres valors i la permeabilitat la reaparició dels facciosos que podem percebre Catalunya des de la nostra societat per incor- el pragmàtic pacte constitucional de nous enfocaments. Alguns porar-ne de nous. Al cap i a la fi, no va neutralitzar. podem sentir que estem en dues tothom vol el millor per a la terra El conflicte no és menor. Igual cultures i en cap d’elles, però la dels seus fills. Mirar endarrere, que andalusos i extremenys van realitat és que som qui, a través veure on érem fa cent anys i on construir la seva identitat com a del conflicte, orienten Catalunya som ara, ens hauria d’ajudar a catalans lluitant pel Estatut d’Au- cap el futur. entendre el canvi en forma posi- tonomia, aquests altres catalans Terres i societats són modelades tiva. potser facin realitat la predicció per viatgers. Molts, si no tots, Llegint els diaris sembla que Es- de Justo Molinero. dels nostres herois nacionals, són panya i Catalunya conformin Xavier Ramírez aventurers, invasors i envaïts, en  Discapacitats capacitadíssims Ens ho demostra Asdivi, l’Associació de discapacitats de Viladecans, que  aquests dies està distribuint el seu butlletí a la Fira. Una revista senzilla,  que podeu trobar a internet (http://www.slideshare.net/puntviladecans/ la-nostra-veu-asdivi) i que conté articles de gran qualitat. És una mostra      més de la seva habilitat per fer-nos pensar, per ajudar-nos a acollir tothom,      per convertir Viladecans en una ciutat que potencia les capacitats de tots      els seus ciutadans.           Per cert, el proper divendres, 21 de maig, a les 6 de la tarda, Asdivi organit-  za al centre d’adults Edèlia Hernández una sessió de cinema-fòrum amb la        pel·lícula Yo también per reflexionar tots junts sobre les relacions afectives      i sexuals de les persones amb discapacitat. És obert a tothom, però Asdivi   us agrairà que els confirmeu l’assistència al 93.659.18.44. Viladecans, punt de trobada - Núm. 33 - Maig 2010 6
  • 7. Estampes del segle XX/ 3 El senyor rector N i guàrdies civils ni guàrdies urbans. El poder del franquisme a Viladecans portava sotana. Era Ramon Saborit, el senyor rector. Va governar la parròquia des de 1948 fins els primers setanta. Ell era per si sol l’encarnació d’una trinitat no gens divina: el poder polític, el poder militar i el poder eclesiàs- tic. Presumia de manar més que el governador ci- vil i corria la hipòtesi que era confessor de Camilo Alonso Vega, sanguinari capità general i brutal mi- nistre de la governació. Donava cops de porta, tenia les maneres grolleres d’un sargento chusquero i una mà amb sis dits. Dispo- sat a convertir a la santedat aquell Viladecans d’in- fidels, va marcar els diumenges de la infantesa dels 50 i els 60 amb tres manaments, un de Déu i altres dos seus: a missa, a doctrina i al centre. Com que “la letra con sangre entra”, evangelitzava sense estalviar bufetades d’aquella mà trucada amb doble dit gros. bles dels parroquians. Se li feia un petó a la mà i ell Entre els nombrosos beneficiaris, algú recorda una repartia llums i ombres, favors, amenaces i càstigs processó de Corpus amb una desmesurada hòstia a com un Vito Corleone armat amb l’autoritat política un pecador de set anys, mariner de primera comu- i sagrada. nió, per rosegar la cera del ciri pasqual. Passava el plateret amb l’exigència de qui demana En el centre parroquial feien cine cada diumenge. un rescat fins aconseguir erigir per col·lecta popu- Tot el cine venia censurat, però allà censurava el lar l’església del Poblat Roca. El projecte el va re- rector a tisora. Volia un cine sense petons i tallava galar Robert Kramreiter, arquitecte austríac, autor qualsevol contacte entre llavis. Les cares s’acosta- entre 1939 i 1942 de tres obres simbòliques de la ven una mica, envoltades dels espetecs dels atents col·laboració política i cultural entre l’Alemanya de menjadors de pipes, i se separaven castament d’un Hitler i l’Espanya de Franco: l’Institut Alemany de salt. Els petons retallats pel terra de la petita cabi- Cultura, el Col·legi Alemany i l’Ambaixada alema- na de projecció eren un eròtic mite de l’imaginari nya a Madrid. infantil. En aquest cas Déu va escriure recte amb ratlles tor- Allà anaven les nenes, i els nens disfressats de diu- tes. L’església del Poblat avui apareix als catàlegs menge, amb pantalons curts, genolls pelats i mitjons d’arquitectura internacional i mossèn Celestino llargs. En el pis de dalt hi havia el galliner, entapis- Bravo va posar el seu tobogan sacre al mapa senti- sat de closques de pipes i amb bancs llargs, que mental de jueus i gentils de cor obrer, a l’haver arre- cridaven ¡Bieeeen! quan sonava la trompeta del 7è cerat els vaguistes de Roca en temps de tempesta. de cavalleria. Malgrat les pel·lícules en blanc i negre No va ser mai el cas de Ramon Saborit. Algú es va i les espanyolades, les tardes del centre parroquial atrevir el 1961 a llançar octavetes al seu jardí. Els eren d’Eastmancolor, de pel·lícules d’aventures que que trucaven de matinada van trucar set portes. Set durant el descans de la sessió doble omplien el pati persones van ser detingudes per comunistes. El seu de canalla lluitant a espases sense espases, a indis i pitjor delicte era elogiar Fidel Castro en la tertúlia vaquers sense fletxes ni pistoles. de l’hora del cafè, al voltant d’una taula al bar Ma- El senyor rector deia les misses en català, els nois teu. No es va provar res. No calia. Uns van sortir als amb els nois i les noies amb les noies, separats pel tres dies. Altres als sis mesos. Dos es van passar dos passadís central. Era ràpid en les misses i en les anys de la seva vida a la Modelo. (continuarà) confessions infantils, on sovint feia becaines. Es- tava més interessat en els pecats d’adults, perquè José Luis Atienza administrava secrets confessats i secrets inconfessa- Viladecans, punt de trobada - Núm. 33 - Maig 2010 7
  • 8. No tenien plomes ni volaven A mb l’objectiu de donar pectacular orquídia desplega una La segona sortida ens vam en- a conèixer les rique- flor en la qual crida l’atenció un dinsar als Reguerons, una ZEPA, ses del Delta del Llo- gran lòbul central ocupat per una zona d’especial protecció per a bregat, dins del qual màcula blau metàl·lic, enribetada les aus, que és propietat del Bar- Viladecans en té unes importants una doble franja groguenca/ver- ça des de fa mes de 30 anys i que mostres, s’estan realitzant quatre mellosa i flanquejat un exèrcit de com que no hi pot fer cap actu- diumenges de descoberta. pèls marronosos. ació urbanística, ha estat capaç El col.lectiu SOS Delta del Llobre- Les seves poblacions, molt escas- de conservar-la tot preservant gat conjuntament amb Depana, ses en el Delta del Llobregat, pre- el seu gran valor natural. Una ens ha acompanyat a descobrir fereixen els terres sorrencs amb passejada, que en aquest cas si, les pinedes del nostre litoral (18 elevada insolació de la regió me- les estrelles duien plomes i vola- d’abril), i l’espai ZEPA dels Re- diterrània (cosa que quadra per- ven, abellerols, ànecs collverds, guerons (9 de maig) i resten a re- fectament amb el lloc on l’hem camallargues i molts altres con- alitzar la visita al lloc on es vol fer trobat: la clariana d’una pineda ciutadans que troben en aquest el Barça Parc i el Remolar (30 de assentada sobre antigues dunes). espai un lloc ideal per viure-hi maig) i la Llera del riu Llobregat Eclipsada per tanta vedette bo- o estar-hi de pas cap a l’Africà... (19 de juny). Les primeres sorti- tànica, una altra planta (Ornit- Esperem que la cobdícia especu- des han estat molt interessants hogalum umbellatum) ha passat lativa d’uns quants no ens privin per observar la flora i la fauna un tant desapercebuda. Les seves a la majoria d’aquestes merave- que ens envolta. flors de pètals blancs estavellades lles que ens ofereix la naturalesa. Però les estrelles de la primera destacaven amb la verdor que Ricard Caba jornada no tenien plomes ni vola- entapissava el sotabosc. És curiós ven. Les Orquídies amb les seves com l’etimologia popular perviu seductores fragàncies i les seves al llarg dels segles; fa gairebé dos formes evolucionades entabanen mil anys aquesta planta era co- els insectes per perpetuar la seva neguda com “Ornitogalo”, que estirp. I nosaltres, com no podia significa literalment “llet d’ocell” ser de cap altra manera, també (d’órnithos=ocell i gála=llet). ens hem delectat amb la bellesa d’aquestes singulars flors. No te- nen la mida de les seves parentes tropicals, però la seva mida és in- versament proporcional a la seva bellesa. Les primeres en aparèixer han estat les comunes “abellera vermella”, “abellera de la passió” i “gall parviflor”. Però l’emo- ció s’ha apoderat del grup quan hem localitzat la reina de la festa: l’”abellera de mirall”. Aquesta es- Fotografia de L’abellera de la passió (Ophrys passionis [= O.sphegodes ssp.garganica]), d’Eio Ramon, que publicàvem al número anterior. Viladecans, punt de trobada - Núm. 33 - Maig 2010 8
  • 9. Televisió... tele què? E l 30 d’abril de 2009 un bon negoci? Perquè a sobre, Perquè després digui el senyor l’ajuntament de Vilade- la informació que surt a la nova Massana (ICV-EUiA) “Jo no vull cans va decidir tancar televisió només són reportatges discutir sobre la quota que han de manera sobtada la sense cap tipus de vinculació pro- de tenir els partits polítics, per- televisió local, faltant al com- gramàtica i on la representativi- què considero que no em corres- pon. Hi ha d’haver uns criteris periodístics que la televisió ha d’aplicar. No es tracta de fer cen- sura per part de ningú.” A mi ja em perdonaran, però la respos- ta que ens van donar quan vam trucar em va sonar ben estranya. I tampoc no van cobrir la meva presentació com a cap de llista. Dos fets que considero impor- tants que el ciutadà conegui en una democràcia, perquè té dret a saber on pot trobar els partits i quines opcions es presenten per representar-lo. Però no només ac- tes polítics queden per cobrir, fa unes setmanes vaig assistir a un acte força interessant d’entitats del Tercer Sector de la nostra ciu- promís que havien assolit amb tat ciutadana i la pluralitat políti- tat, organitzat per Càritas, i tam- els treballadors que consistia en ca s’han vist greument afectades. poc va tenir la complicitat d’una mantenir la televisió oberta fins El passat mes de febrer els grups televisió que paguem entre tots. a finals d’any i mentrestant mi- municipals de CiU i Esquer- Nosaltres no podem fer de perio- rar de trobar una solució. Però ra van presentar una moció en distes, però davant d’aquest buit no va ser així, per a la negati- aquesta línia, als quals se’ls van sí que podem mirar de cobrir la va sorpresa dels treballadors sumar el grup del PP i el regidor no cobertura audiovisual que hi se’ls comunicava que en quin- no adscrit. La resposta de l’equip ha de la nostra activitat. Així que ze dies es quedaven al carrer. de govern es podria resumir en hem decidit crear un canal a yo- Al cap d’un temps van envair els “moltes paraules però tot segueix utube on anireu trobant diverses carrers de Viladecans amb ban- igual”. De manera que tenim una informacions; tot i que no hi hau- deroles que ens anunciaven una televisió que pel que és, si relati- rà la professionalitat d’un canal nova televisió local. Una nova te- vitzem els números, ens surt molt de televisió, el missatge sí que levisió que veu moltíssima menys més cara que l’anterior. Perquè arribarà. De moment ja podeu gent i que només costa la meitat per a la televisió que tenim ara, trobar el muntatge d’imatges i del que costava l’anterior. Així si se li pot dir així, es van pres- música que vàrem passar en la doncs, van acomiadar 12 per- supostar 200.000€ per al 2010. presentació que vàrem fer el pas- sones i van tancar un mitjà que Jo només us puc dir que vam sat 11 de febrer. Ho trobareu al tenia moltíssima més audiència, trucar a la televisió quan vam nostre canal de youtube: www. per obrir una televisió on només inaugurar la nova seu local d’Es- youtube.com/user/esquerra- hi treballen dues persones i els querra (Sant Joan, 17) i ens van viladecans o buscant “esquerra vídeos els veuen molta menys dir que no sabien si ho podien viladecans” al cercador inicial de gent. I tot plegat, per reduir a la cobrir, perquè encara no els havi- youtube. meitat el cost. Realment hem fet en dit quins criteris se seguirien. Bàrbara Lligadas Viladecans, punt de trobada - Núm. 33 - Maig 2010 9
  • 10. Colònies d’estiu per a infants sahrauís 2010 V iladecans pel Sàhara, conjuntament amb Durant aquests mesos de juliol i agost tenen lloc l’Associació Catalana d’Amics del Poble també les revisions mediques: gràcies a un acord Sahrauí (ACAPS), és una ONG solidària amb l’Institut Català de la Salut, tots els infants dis- amb el Poble Sahrauí, que impulsa i coor- posen d’una targeta sanitària i passen una revisió dina actes i campanyes de mobilització i gestiona mèdica. proyectes de sensibilització, entre els quals desta- Si esteu interessats a col·laborar amb les Vacances quen les Vacances en pau. en pau, podeu trucar als telèfons 93 659 14 56 o Acollir un infant sahraui a l’estiu (juliol i agost), vol 663488839 dir compartir la nostra casa amb un dels infants re- Web: www.Viladecanspelsahara.entitatsviladecans.org fugiats als campaments del desert algerià. Aquesta Correu electrònic: rosa@argiers.com població sahrauí viu al mig del desert, en tendes de campanya (haimes) sense aigua corrent ni electri- Rosa Mercader citat. A tall d’agraïment... Posem aquesta fotografia en què hi ha només una petita part de les persones (en falten!) que fan possible la Fira de Viladecans i que tan so- vint faciliten la feina de les entitats, i amb un plus d’amabilitat. Moltes gràcies, a totes elles i a les que no surten a la foto i fan altres feines! Massa sovint tendim a rondinar quan les coses no funcionen i deixem l’agraïment per a d’al- tres ocasions... Viladecans, punt de trobada - Núm. 33 - Maig 2010 10
  • 11. NEIX W!LADECANS F a més d’un mes que Internet per a les llars de la ciutat dir en el futur de serveis a les ha aparegut a la nostra a 1 mb simètric de velocitat i a un nostres cases com ara serveis de vida un nou concepte, preu molt competitiu que volta- e-salut: visites mèdiques a domi- W!ladecans, més ben dit unes banderoles de color groc amb una W! i uns cercles grocs amb la paraula WIFI a edificis públics o al terra d’algun dels nostres parcs. Sota aquest grafis- me s’amaga un dels projectes es- tratègics que ha posat en marxa el nostre ajuntament i que pretén posar les condicions perquè Vi- ladecans sigui una referència en el món de la innovació i les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació). W!ladecans és un projecte que en poc més d’un any dotarà la ciu- tat de diversos sistemes de con- nexió a Internet, els uns gratuïts, altres universals i a un preu mò- dic i altres de gran velocitat com a prova pilot, que permetran de- senvolupar tota una sèrie de ser- veis que ara ens poden semblar ciència ficció però que algun dia seran tan normals a les nostres rà sobre els 10 € mensuals. Amb cili via videoconferència, segui- cases com ho és ara un televisor aquest projecte es pretén que l’ús ment de malalties cròniques, di- o un forn microones. d’Internet a casa sigui una reali- agnosi per la imatge. Serveis de tat per a la majoria dels viladeca- e-educació: formació a distància, El primer pas ha estat dotar d’un necs. col·laboració amb centres d’altres servei de connexió gratuïta a In- Un dels altres projectes que es països, etc. o serveis de e-govern ternet a cinc equipaments de la posaran en marxa és una prova com ara consultes sobre temes ciutat i tres parcs públics a través pilot de connexió a Internet d’alta d’interès local, i moltes altres co- de la tecnologia WIFI. Una sego- velocitat, 100 mb, a una part de la ses que han de venir i que avui no na iniciativa serà la posada en ciutat i finalment, i en paral·lel a ens podem arribar a imaginar. marxa d’un servei de connexió a aquestes iniciatives, la dotació de Aquesta és una aposta estratègi- pissarres digitals a les escoles pú- ca que s’ha fet i que potser alguns bliques de Viladecans per tal de poden pensar que no caldria o posar a l’abast de l’educació dels que els diners es podrien desti- alumnes els recursos tecnològics nar a altres coses més útils... però per afavorir la seva formació i en un món canviant com el nos- lluita contra el fracàs escolar. tre és necessari estar preparats i Amb aquestes infraestructures la mentalitzats pels canvis que han ciutat estarà preparada per gau- de venir, i qui millor estigui posi- cionat a la línia de sortida serà el que hi arribarà abans amb el que això implica. Joan Bassolas i Jordi Castellano Viladecans, punt de trobada - Núm. 33 - Maig 2010 11
  • 12. Padró contra la immigració S egons informen diversos mitjans de vol fer en part responsable el col·lectiu immi- comunicació, Sant Andreu de Llava- grant. neres és el primer municipi català on Que no ens enganyin, els immigrants no són ha prosperat la proposta del PP, amb els causants de la crisi econòmica, sinó que, al el suport de CiU, d’utilitzar el padró per de- contrari, en són les principals víctimes igual nunciar els immigrants en situació irregular, que molts treballadors i treballadores d’aquest així con les declaracions d’aquests dos partits país, jovent hipotecat, etc., etc., a més de les di- en el sentit que “aquí no hi cabem tots” o que ficultats que està patint gran part de la societat cal un “carnet per punts” per a integrar els treballadora. A aquest colectiu se’ls suma que immigrants, dóna un pas més en la crimina- no disposen de les xarxes de protecció familiar lització de la immigració, regular o no, que es- de què gaudim els nacionals. tem patint a casa nostra en els darrers temps. No es pot posar en entredit que totes les per- La iniciativa de l’ajuntament de Vic, feliçment sones tenen dret a gaudir de tots els drets hu- retirada, de negar-se a empadronar estrangers mans reconeguts a la Constitució, les lleis i els en situació irregular; però substituïda per la tractats internacionals signats per Espanya. proposta de denunciar aquells immigrants Això no és “bonisme”, és respecte a la legali- que es trobin en aquesta situació, la campanya tat. Igualment, totes les persones han de res- xenòfoba del Partit Popular de Badalona, que pectar la llei i ser sancionats si la infringeixen; vincula delinqüència i inseguretat amb certs però sense discriminació. No hi pot haver exi- col·lectius amb connotacions racials i estran- gències legals específiques per a estrangers un geres se sumen en aquesta línia. cop es troben en territori espanyol (carnet per Fa uns mesos,declaracions del president Mon- punts) ni sancions agreujades només pel fet de tilla o més recents de Josep Puigcercós en el ser estranger. Restringir drets és inversament sentit que no es pot caure en el “bonisme” en proporcional a una veritable integració de to- tractar les qüestions migratòries contextualit- tes i tots en una societat democràtica avançada zen una reforma de la llei d’estrangeria regres- com vol ser la nostra. siva, tot i que no prou per alguns (PP), i una crisi econòmica i social galopant de la qual es Idoia Baixench Viladecans, punt de trobada - Núm. 33 - Maig 2010 12
  • 13. Històries viladecanenques secció a càrrec d’Andreu Comellas El Plata que ens vingué de Medellín S i restituir la dignitat de Vejam si en aquesta “era del buit” les persones s’ha conver- o, en un dels instants inconnexos tit en “casus belli” per de percepció del que ens passa, determinada gent; si tot propis de l’Alzheimer, el seu re- un Tribunal Suprem els dóna la cord ens anima a esbandir l’oblit raó, admetent la possibilitat de i continuar essent persones. prevaricació del jutge Garzón; No faré una hagiografia perquè si frenant de manera hipòcrita el aquest home no era cap sant, ni desenvolupament i l’aplicació de de bon tros. En tot cas, el to es la Llei de la Memòria Històrica correspondrà més a un panegí- es perpetua l’oprobi esclafador, ric, que d’això si que n’és merei- el que sento és que potser les xedor. campanes estiguin “tocant a so- L’Antonio Plata Palma va néixer matent” i ja s’hauria d’estar cri- l’any 1924 a Medellín, el mateix dant arreu allò del maig francès: poble de l’Hernán Cortés, a la “...reprenem el combat!”, perquè província de Badajoz. De jovenet L’any 62, autoritzada l’entrada de no sols sembla que no en varen ja fou detingut i apallissat per la capital estranger i després d’ha- tenir prou amb l’exigència d’am- Guàrdia Civil per haver-se em- ver automatitzat la producció de nèsia de quan es féu la Transició, portat a casa un feix de llenya, banyeres, Roca Radiadors s’asso- sinó que no en tenen prou, ara sense justificar, per fer foc de cui- cia al 50% amb l’empresa ameri- tampoc, de tenir-nos ingràvids na i escalfar-se. A finals dels 50, el cana York i comença l’expansió en la “cultura de l’oblit” este- Plan Badajoz d’industrialització, i l’engrandiment. En Plata entra sa a dojo, i volen, a més a més, de reparcel.lació i de recol·locació a treballar a la secció dels colats que ningú no es reconegui en la de persones ja ideat durant la Re- –la gran secció de la silicosi–, i és propia identitat i tothom minvi pública, continuava essent una aquí on el seu esperit de revolta o perdi la seva condició de per- entelèquia, i, fart de passar gana, es converteix en consciència de sona. És a dir, a ser possible, tots com tants d’altres, l’any 1960 es clase, gràcies al polsim. El 1965, malalts socials d’Alzheimer. plantà a Catalunya amb la seva després de conèixer en Ruiz Ace- Com si d’una teràpia es tractés us muller Juana Gonzalez i els seus vedo de la Rockwell Cerdans de faré memòria de l’ Antonio Pla- tres fills Mariano, Juan Antonio i Gavà, el trobem fundant, de fet, ta Palma perquè en aquesta lluita Rafaela. A Viladecans en tingue- Comissions Obreres a l’església contra l’oblit, no sols és bo, sinó ren tres més. Quan arriba a ca de Sant Jaume al barri Almeda de també necessari, recordar gent nostra imperen la contracció eco- Cornellà. A l’empar de la parrò- que, no tenint ja entre nosaltres, nòmica i el pla d’estabilització del quia i de la HOAC (Hermandad amb els seus fets varen contri- 59. Els sous son més que baixos, Obrera de Acción Católica), cada buir fermament a l’assoliment la inflació més que alta i molts ca- dissabte es reuneixen, de manera d’aquesta minsa democràcia, talans també, emigren encara, a oberta, dotzenes de treballadors política, econòmica i social de la França. Els llocs de treball dispo- de la comarca en un minúscul lo- qual massa pocs en gaudeixen i nibles, com avui, són els penosos cal que esdevindrà una excel·lent d’un escarransit Estatut que, per i poc qualificats. De primer ho fa escola de sindicalisme. segona vegada, ens volen tornar al camp amb els pagesos, de se- a mig atorgar. I que quedi clar, L’any 1965 ingressa al PSUC. En gon a la construcció i de tercer a Plata deixa de ser aquell home de escarransit i minsa perquè de la cimentera del Garraf. De la ci- persones com en Plata n’hi va ha- façana aparentment baladrera mentera és acomiadat per rebel·- i tosca per afinar des de la clan- ver massa poques, gràcies a una lar-se contra la penositat i malícia guerra, un exili i la continuada re- destinitat el seu esperit de lluita del polsim. i solidaritat. L’entrisme (aprofitar pressió posterior del franquisme. Viladecans, punt de trobada - Núm. 33 - Maig 2010 13
  • 14. els mecanismes legals) propiciat d’introducctor de nous reclusos. Amb 45 anys, dona i tres fills, pels comunistes el porta a pre- Entre d’altres ho fa de l’Emilio uns podrien dir que ja li esta- sentar-se, i ser escollit, com a Ju- García Lopez (León) de Fergat i va bé per posar-se on no tocava rat d’empresa i membre del Junta l’Ignasi Doñate Sanglas que l’any i se n’alegraren; i uns altres que Social del Metall de Gavà. Això 1976 serà l’advocat dels treballa- era un irresponsable –que el jo- vol dir, que a la fàbrica, al Pobla- dors “autònoms” a la vaga de la vent “vale”, d’acord, que siguin do i on fos, era i havia de ser el Roca. rebels, però un home amb sis primer en aixecar la veu davant Malgrat això, la Roca Radiadors fills…?–, per acabar justificant d’una injustícia, el primer en pro- no l’acomiada, perquè Roca té així la seva manca de compromís. posar una acció i, si la gent s’hi per política no fer fora ningú per Però el que cal deixar planament avenia, també el primer en fer el raons fora-fàbrica. Sí que ho fa, ben dit és que en Plata tenia uns pas necessari per dur-la a terme. però, i, li torna a tocar el rebre collons com un toro. Altrament, El febrer de 1967 el Tribunal Su- el 1968, per raó del que va ser la sense persones d’aquesta mena prem declara il·legals Comissi- primera aturada coordinada de encara estaríem apilant pedres ons Obreres perquè veu que això la comarca, de poca rellevància per fer piràmides o tindríem la s’assembla massa a un sindicat encara comparat amb les què hi mateixa esperança de vida que a que no es pot permetre i no sigui haurà anys després, a favor de Burundi (40 anys). cosa de simples i beatífiques re- la lluita de Rockwell-Cerdans Posat a totes les “llistes negres” unions parroquials. Com a con- que enviava 600 persones (to- possibles, per poder viure engega sequència, el 27 d’abril, prepa- tes) al carrer, en decisió del soci un taller de planxisteria i repara- rant la festa de l’1 de Maig, 42 americà de tancar unilateralment ció d’automòbils, al carrer Prat de persones són detingudes al barri una empresa rendible i viable. la Riba de Viladecans, juntament Almeda, i 16 d’elles passen a dis- Aquesta aturada coordinada fou amb els seus fills. De l’habitatge posició del Tribunal d’Ordre Pú- protagonitzada per les fàbriques al Poblat Roca, l’empresa els in- blic (TOP). Tres dies després són Siemens, Soler Almirall, Retensa, tenta desnonar sense aconseguir- deixats anar, el Plata entre ells, Roca i Metrón. Juntament amb el ho, tant a ell com a en Manolo tot esperant el judici del qual Plata és acomiadat també en Juan González Fernández, acomiadat ell en sortirà amb sentència de Cazorla Rodriguez de Gavà, tam- l’any següent, el 1969. sis mesos de pressó, que compli- bé de CC.OO. i també del PSUC. (En el proper número continuarem i rà el 1969. A la pressó Model fa acabarem aquesta història) Andreu Comellas Paulí Castelló, primer premi de ciberpintura Els viladecanencs guanyem premis. Concretament, el quadre “El Celler”, de Paulí Castelló Peirats, que aquí reproduïm, ha guanyat el primer premi del IX Concurs de Pintura Artística per Ordinador, que cada any organitza el Casal de Gent Gran “Bac de Roda”, de la Generalitat de Catalunya. Felicitats! Viladecans, punt de trobada - Núm. 33 - Maig 2010 14
  • 15. la mirada aguda secció a càrrec d’Eio Ramon Ophrys speculum - Abellera de Mirall El Remolar - Viladecans 11/04/2010 Les abelleres tenen un original sistema de pol·linització. El gran pètal bellament acolorit imita l’olor, el color o la forma de la femella d’un insecte pol·linitzador específic. Mentre el mascle estafat intenta copular amb les falses femelles (flors) els pol·linis s’adhereixen al seu cos, així l’insecte podrà pol·linitzar altres flors mentre intenta copular amb elles. Eio Ramon Viladecans, punt de trobada - Núm. 33 - Maig 2010 15
  • 16. les nostres entitats Centro Cultural Recreativo N Andaluz Sierra Norte o es fácil definir en po- cas líneas los motivos por los que se constitu- ye una asociación, así cretos, como el haberse producido Norte de Sevilla. Son numerosos como los objetivos que a través de el fallecimiento de algún paisano los socios de Cazalla, Constantina su constitución se persiguen, pues y amigo. Es en estas ocasiones con y Alanis en los primeros años, hoy en ambos casos, suelen ser múlti- motivo de expresar sus condolen- ya son muchos los que proceden ples y siempre redactados con una cias a las familias en donde tiene de otros pueblos de Andalucía y estudiada ambigüedad. En este lugar el encuentro, los saludos y de cualquier parte de España. caso, agradeciendo a la dirección el inter- de Punt de Trobada que me hayan cambio dado esta oportunidad, trataré de de ideas huir de los redactados estatutarios y pensa- y tratar de hacerlo desde el conoci- mientos miento de la idea principal y de su y una de origen y desarrollo. esas ideas Después de un largo y duro perio- que se do de posguerra, los pueblos de la transmite Sierra Norte de Sevilla, en donde el durante caciquismo latifundista se desarro- mucho lla con toda virulencia, se encuen- tiempo es tran en una situación deprimente, la de buscar una fórmula por la tanto en lo económico como en Siendo su objetivo principal la pro- que se puedan llevar a cabo estos moción, conocimiento y desarrollo lo social y es esa situación la que encuentros sin que tengan que ser hace que durante la década de los de la Cultura Andaluza y Catala- por tristes acontecimientos, sino na, en cuanto a la integración de la 50, algunos hombres y mujeres de por todo lo contrario. estos pueblos, buscando mejores una en la otra en todos aquellos as- Un vez expuesta y conocida la idea pectos que ambas se enriquezcan oportunidades para el desarrollo de y mereciendo el favor unánime, culturalmente. sus vidas, llegan a tierras catalanas. se necesita desarrollarla y hacer- En pro de esos objetivos, a lo largo de Gavá es uno de los primeros lugares la realidad y es cuando se tienen estos primeros 20 años, se han desa- a los que llegan y en donde se esta- las dificultades, el escaso tiempo rrollado múltiples actividades, en las blecen (a algunos, les había tocado disponible es uno de los principa- que no ha faltado la del acercamiento hacer la “mili” en esta población). les motivos por el que se pospone entre Viladecans y demás poblacio- Poco a poco, van comunicando a su formalización durante mucho nes del Baix Llobregat, con los pue- sus respectivos familiares y amigos tiempo, siendo en el año 1989 cuan- blos de la Sierra Norte de Sevilla. las posibilidades, dadas las circuns- do ya se acomete en serio la redac- tancias de un creciente desarrollo La difusión y promoción de nues- ción de los estatutos, su denomi- de industrialización, de encontrar tros usos y costumbres cultura- nación y fines, proceso que finaliza un trabajo estable y bien remune- les, lo desarrollamos a través de en los primeros meses de 1990 y es rado, en relación con los salarios de la enseñanza de bailes y danzas, por ello que en este año 2010, se ha miseria que se obtenían en sus pue- la organización de diversos actos conmemorado el XX aniversario blos de origen. De El Pedroso llegan culturales, como la celebración del de su nacimiento como entidad numerosos hombres y mujeres, que día de Andalucía, la colaboración bajo la denominación de Centro después de Gavá, se establecen tam- con otras entidades y eventos cul- Cultural Recreativo Andaluz Sie- bién en Viladecans y Sant Boi, en El turales y la publicación anual de la rra Norte (Sevilla). A pesar de que Prat, Cornellá, L’Hospitalet, etc. revista “Boletín Social”. la iniciativa parte, principalmente, La relación entre los “paisanos” de de las personas procedentes de El Leandro Ortiz Ibarburen los pueblos de la Sierra Norte, no Pedroso, su denominación indica es muy frecuente y los encuentros el propósito de que la Asociación en donde se ven, se saludan y se represente a todos los paisanos de Nuestra sede social está comunican sus vivencias en tierras los distintos pueblos de la Sierra en la calle del Pi, 7. catalanas se reducen a hechos con- Viladecans, punt de trobada - Núm. 33 - Maig 2010 16
  • 17. conèixer càrrec del Grup Tres Torres secció a viladecans Els sants de tradició viladecanenca A l llarg de molts segles, en la nostra tra- dició hi ha tingut un paper important el fet religiós cristià. Per això en aquesta secció de “Conèixer Viladecans” parla- rem avui d’un aspecte d’aquesta tradició cristiana: concretament, parlarem dels sants que han tingut més popularitat i pes en la vida viladecanenca, ex- plicant també una mica qui eren. Aquí els teniu. La Mare de Déu de Sales és la més antiga. Fa més de mil anys que hi ha constància que era venerada en una ermita, al costat de la qual es va edificar molt de temps després el cementiri. És una de les anome- nades “marededéus trobades”, perquè es desconeix l’origen de la seva imatge i la tradició diu que va ser trobada en aquell lloc. De fet la imatge primitiva que hi hagué a l’ermita quan es va construir ja no existeix ni sabem com era. La seva festa és el 8 de setembre i aquest dia se celebra la Festa Major d’es- tiu almenys des del segle XVIII. I quan es va fer l’es- glésia del Poblat Roca, es va decidir posar-li també el seu nom, de manera que la parròquia del Poblat (“la del tobogan”) es diu Santa Maria de Sales. Sant Joan és el sant que havia tingut més impor- tancia al poble, fins al punt que la seva imatge era a l’escut municipal, i actualmente encara es manté a través d’un dels seus símbols, el de l’anyell. Al- Imatge antiga de la Mare de Déu de Sales menys des del segle XIII sabem que tenia edifica- da una capella a l’actual cantonada de la Plaça de ladecans”, o sigui els sants més importants per a la Vila amb el carrer de Jaume Abril, i després va la població, els altres que ara assenyalarem tenen donar nom a l’església parroquial actual. Joan, co- menys rellevància. Sant Isidre, un pagès de Madrid negut com el Baptista, va liderar un moviment de que va néixer cap a l’any 1100, ha tingut, però, sem- renovació religiosa a Israel, i va ser qui va presen- pre gran importància a Viladecans, fins al punt que tar Jesús als seus primers deixebles. La seva festa se és probablement aquí és el primer lloc de Catalu- celebra el 24 de juny, i aquest era abans el dia de la nya, fora de Barcelona, on van posar una imatge Festa Major, fins que cap al segle XVIII es va decidir seva a l’església, l’any 1623. La seva festa és el 15 celebrar-la per la Mare de Déu de Sales. de maig, i el cap de setmana més proper se celebra la fira. Sant Sebastià és un màrtir cristià, mort a Roma cap a l’any 300. Segons la tradició, era soldat i el van Sant Llorenç és un màrtir cristià mort a Roma l’any matar lligant-lo a un arbre i disparant-li fletxes. Era 258, i que segons la tradició va morir cremat en una considerat protector contra la pesta, i a Viladecans graella. La seva ermita, coneguda com Sant Llorenç se’l va començar a venerar als segles XVII i XVIII de les Canals, prop de la masia de Can Tries, per- perquè el van invocar amb motiu d’una pesta i van tany al terme municipal de Sant Climent, però era considerar que ell els n’havia alliberat. El 20 de ge- un lloc important per als viladecanencs perquè per ner és la seva festa, i aquest dia se celebra la Festa allà passava l’únic camí que permetia arribar a Sant Major d’hivern. Climent quan la riera anava plena. I és que fins al segle XVIII els viladecanencs havien d’anar-hi so- Sant Isidre és el patró dels pagesos. Així com els vint, a Sant Climent, perquè formaven part del seu tres sants anteriors són considerats “patrons de Vi- municipi. Viladecans, punt de trobada - Núm. 33 - Maig 2010 17
  • 18. Sant Baldiri era molt popular a tot el Delta del Llo- bregat, fins al punt que una població porta el seu nom, Sant Boi. Respecte a la diferència entre Baldiri i Boi cal dir que del nom llatí del sant, Baudelius, en va derivar Baldiri; però de Baudelius també en va derivar Bodil, i de Bodil Boïl, i de Boïl Boi. Molts vi- ladecanencs es deien Baldiri, i un cert nombre se’n diuen encara. El sant va ser un cristià de Nimes, a França, que va morir màrtir cap a l’any 300. La seva festa és el 20 de maig. Sant Ramon és el nom de l’ermita que fa de silu- eta de fons de Viladecans des del capdamunt del Montbaig. Va ser edificada a la segona meitat del segle XIX i està situada en el terme muncipal de Sant Boi. Sant Ramon, anomenat “Nonat” perquè segons la tradició va ser tret del ventre de la seva Columna de la masia de Can Tries, mare quan ella ja havia mort, va viure al segle XIII provinent de l’ermita de Sant Llorenç, i va ser un frare mercedari, que era un orde que es amb el dibuix de la graella del sant. dedicava a rescatar captius. La seva festa se celebra el 31 d’agost, i el diumenge més proper té lloc en- Sant Roc era un sant molt popular a Viladecans, i torn de l’ermita un aplec molt concorregut. molts homes portaven el seu nom, com es veu en Santa Rosa és un nom d’incorporació més recent uns quants noms de cases: Cal Roquillo, Cal Ro- a Viladecans, com els altres dos amb què acabem quet, Cal Roc del Manel. Can Roc de la Marina... aquest repàs. A ella li van dedicar l’església que es També, pel que sembla, a la fornícula de la façana va inaugurar a l’Alba-rosa l’any 1961, a causa de la de la Torre Modolell, els tres sants que hi havia eren semblança del seu nom amb el nom del barri. Santa sant Joan, sant Sebastià i sant Roc. Sant Roc va néi- Rosa era una noia de Lima, al Perú, nascuda el 1586 xer a Montpeller cap a l’any 1350, i es va dedicar a i morta el 1617, la festa de la qual abans se celebrava atendre malalts de pesta. Per això, com sant Sebas- el 30 d’agost i ara el 23. tià, se’l considerava advocat contra aquesta malal- Santa Maria Magdalena és el nom que es va tia. La seva festa se celebra el 16 d’agost. donar a l’església inaugurada l’any 1972 al barri de Sant Jordi, i porta aquest nom en memòria de Magdalena Modolell, que va ser propietària dels terrenys on hi ha el barri. Santa Maria Magdalena era una de les deixebles de Jesús, i la seva festa se celebra el 22 de juliol. La Mare de Déu de Montserrat ha donat nom a un barri, la Montserratina –que abans era conegut amb el nom de la Ponderosa–, i fa pocs anys es va inaugurar una església a ella dedicada. La Mare de Déu de Montserrat és la patrona de Catalunya i la seva festa se celebra el 27 d’abril. Josep Lligadas Vendrell Dos escuts antics de Viladecans, un amb la imatge de sant Joan Baptista i l’altre amb el símbol de l’anyell. Viladecans, punt de trobada - Núm. 33 - Maig 2010 18