Pd t 27
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Pd t 27

on

  • 630 views

 

Statistics

Views

Total Views
630
Views on SlideShare
629
Embed Views
1

Actions

Likes
0
Downloads
1
Comments
0

1 Embed 1

http://www.slideshare.net 1

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Pd t 27 Pd t 27 Document Transcript

    • http://puntviladecans.blogspot.com puntviladecans@telefonica.net Punt de trobada Viladecans 27 Any 3 15 de novembre de 2009 Publicació independent d’informació i opinió La netedat del nostre pam Darrerament la corrupció sembla que fa forat a Espanya. A Catalunya potser vivíem el mi- ratge que no ens afectava fins que hem descobert unes quantes trames que posen damunt la taula el delicte de persones vinculades a institucions tan estimades com el Palau de la Música, o a una ciutat el gruix de la qual està format per treballadors sobre qui ja recauen els problemes associats a l’actual crisi. Es tracta d’una corrupció transversal, que afecta di- versos partits polítics que s’han afanyat a cessar de militància els afectats, i es tracta no només de delictes, sinó també d’actuacions legals però dubtosament legítimes. La lògica reacció de la gent ha estat la indignació seguida del comentari general: “No hi ha un pam de net”. I encara: “Tots els polítics són iguals”. Bé, és comprensible. Però ens hi juguem massa per quedar-nos aquí, perquè l’autenticitat d’una democràcia que ha costat molta lluita i molt d’esforç implantar, depèn de tots nosaltres, no només dels polítics, que en rigor tampoc no tots, totes, són iguals. Se’ns acudeixen diverses mesures, entre moltes d’altres: incrementar –millor dir, aplicar correctament– el control dels poders públics sobre els comptes públics; revisar el sistema de finançament i el control de la despesa dels partits fins a fer-los totalment transparents; implicar-nos tots plegats molt més, i molt més críti- cament, en la política i, sobretot, fer net del petit pam que ens toca a nosaltres. Perquè la corrupció neix fàcilment quan el terreny hi és abonat, i d’això segurament una gran majoria en som corresponsables. Perquè no és ètic tampoc fer frau a Hisenda, promoure l’economia submergida, desentendre’ns dels problemes dels conciutadans, i una llarga llista d’actituds que en el nostre món són altament valorades. Sentit crític, participació, responsabilitat, solidaritat, netedat començant pel pam que ens ha tocat. Sense això no hi ha democràcia real. Sumari 2 Enfilar-se al Shisha Pangma amb un mamut a coll. Mercè Solé Equip de redacció 3 La freqüència de trens a Viladecans. Idoia Baixench Anna Besora 3 Castanyalloween. Jaume Lligadas M. Carmen Castellano 4 Un llibre ens apropa la història i la gent de Viladecans. Laura Barrio Maria Comas Josep Ginjaume 5 L’Audiència Pública: per participar. Miguel de la Rubia Josep Lligadas 6 Un viatge especial: el projecte Apaine. Juan Diego Pimentel Miguel de la Rubia 7 Re-Neix S.O.S Delta del Llobregat. Ricard Caba Mercè Solé 7 Bicicletes a les voreres. Marta Pombo 8 El principi de la realitat/ 1. José Luis Atienza La distribució d’aquest butlletí es fa per correu electrònic. Si no desit- 9 El escarabajo de las palmeras o “morrut”. Carmen Cobas geu rebre’l només cal que ens ho 10 Corrupció i democràcia. Xavier Ramírez comuniqueu. I si voleu que li envi- em a un amic o amiga vostres, feu- 11 L’aventura: caminar per Viladecans. Eduard Mondragón nos arribar la seva adreça. Gràcies. 11 Tots som iguals. Jordi Lligadas Si voleu enviar articles per publicar, tingueu en compte que han d’anar 12 No ho entenc... (continuo). Jordi Mazon Bueso signats i no sobrepassar les 40 ratlles 13 A Càritas ens fan falta socis. Mercè Solé o les 600 paraules. Els hauríem de tenir abans del dia 8 de cada mes. 14 La corrupció a la política. Pepi Venegas El nostre correu electrònic: 15 Les nostres entitats: L’Associació d’Exalumnes del Col·legi puntviladecans@telefonica.net Modolell. Pere Mut El nostre bloc: 16 Conèixer Viladecans: L’aiguat de Sant Ramon. Jaume Lligadas http://puntviladecans.blogspot.com
    • Enfilar-se al Shisha Pangma amb un mamut a coll S abíem que s’havia endut ficar, exercitar-se, el mocador del Mamut, estalviar, fer equip, però em vaig quedar resoldre problemes commocionada quan ens de finançament, i en va enviar la fotografia des del dificultats admi- camí cap al cim del Shisha Pang- nistratives... Feina ma, un vuit mil de l’Himàlaia. que no es veu, però Juan Carlos Vizcaíno va inici- que resulta impres- ar aquesta aventura al setembre cindible. amb dos companys més (Ignasi En segon lloc per- Sánchez i Ángel Martín) i tots què cal comptar tres van anar comunicant cadas- amb elements que cun dels passos que feien a través resulten gairebé del seu blog (http://www.shis- estranys a la nostra hapangma09.com), cosa que ens cultura, com el fet al cim, perquè els altres dos es ha permès anar seguint el viatge i de l’aclimatació. No pots arribar veuen obligats a tornar pel mal l’esforç que representa pas a pas, i moldre. Al marge de la prepara- temps. O que condiciona la feina una experiència tecnològica que ció específica que es pugui fer, no al suport a alguna persona acci- segurament hagués deixat sense tothom s’adapta igual. I en qual- dentada. paraules l’Edmund Hillary. sevol cas cal deixar passar temps Per tot això valoro molt la capaci- El seu blog, l’entrevista i el re- (aquest material tan preuat) i fer tat d’integrar petits projectes ciu- portatge que li féu Viladecans i refer els mateixos camins diver- tadans com és el del Mamut dins tv, reflecteixen bé l’esforç que tot ses vegades per anar agafant el de grans projectes personals. Re- plegat significa i aporten imatges ritme desitjat. M’ha resultat molt quereix sensibilitat, motivació i d’una gran bellesa. curiós el sistema d’articulació una bona dosi de generositat. Ja És un tòpic dir que l’esport apor- i entrenament dels tres campa- hem vist que el pobre anava car- ta valors singulars. Però la veri- ments que són per damunt en al- regat d’un bon grapat de bande- tat és que tot plegat em fa pensar çada respecte al camp base. res. Això és més pes i pensar-hi, que fer aquest cim ha comportat I un altre factor notable és el temps que no és poc. actituds que van una mica con- atmosfèric: un factor de sort, que Valors tots ells afegits als que tracorrent respecte al món que cal valorar amb precisió i que tant significa fer el Shisha Pangma: vivim, de la immediatesa i del pot facilitar les coses com tirar-les coratge, resistència, tenacitat, sofà i el comanament a distància absolutament enlaire. energia... com a símbols de la nostra aco- Finalment, el treball en equip, modació i mandra col·lectiva. Moltes felicitats, i moltes gràcies! imprescindible. Però que també En primer lloc, perquè són ex- fa que, com és el cas, només un Mercè Solé pedicions que requereixen una dels expedicionaris (en Juan Car- llarga preparació: pensar, plani- los) pugui posar el peu realment Viladecans, punt de trobada - Núm. 27 - Novembre 2009 2
    • Castanyalloween U n dia va arribar a les nostres terres el un cop de mà a l’hora de recuperar la tradició de Pare Noël, s’hi va quedar i ara conviu buidar una carbassa per Tots Sants. amb bona harmonia amb els nostres Recordo quan era petit, que el meu avi agafa- Reis de tres colors va una carbassa del camp de tota la vida. i la darrera nit d’octubre la Sant Valentí també va venir, buidava, li donava forma de o potser el van dur una mica cara i hi posava una espelma per la força, però el cas és a dins. que sembla que no s’acaba Encara que a algú li pugui d’adaptar al nostre clima i semblar estrany, aquesta tra- és força problable que acabi dició havia estat molt arrela- marxant empaitat per Sant da a Catalunya, diuen que és Jordi. d’origen celta. I Halloween? Aquest a molta Doncs ja ho sabeu, per la Cas- gent li fa ràbia, a mi també, tanyada buidem carbasses, ho confesso. Potser és perquè mengem castanyes, panallets i moniatos… i la ve amb més intencions de substituir, que no pas disfressa de fantasma guardem-la per carnaval. de conviure. En qualsevol cas, val a dir que ens ha fet un favor i és que sense voler ens ha donat Jaume Lligadas Vendrell La freqüència de trens a Viladecans E n la línia de treballar per un millor transport públic a Vi- ladecans, el passat 28 d’octubre els regidors d’ICV-EUiA David Massana i la qui signa aquest article, i també el coordinador d’EUiA a Viladecans Daniel Gutiérrez, vam tenir una reunió amb el Director de Rodalies i Mitjana Distància de RENFE, el Sr. Miguel Ángel Remacha, perquè anys després de la reinvindicació “Viladecans estació, parada obligatòria”, encara trobem que el servei de rodalies deixa molt a desitjar a Viladecans pel que fa a la freqüència de trens que s’hi aturen, ja que en molts horaris t’has d’esperar mitja hora entre tren i tren. Tots tres vam expressar-li aquestes reivindicacions al responsable de Rodalies. I, segons el que ell ens va dir, sembla ser que per l’aflu- ència de trens de mitjana i llarga distància, els Euromed i demés, la línia C2 pateix una sobresaturació de trens que impedeix raciona- litzar els horaris, o sigui tenir un tren cada 10 o 15 minuts, perquè no hagis d’anar al tren patint perquè se te n’escapi un. Això, ens va dir també, millorarà en un any i mig, un cop traspassades les com- petències a la Generalitat i quan l’Euromed pugui anar per la línia de l’AVE fins a Tarragona. Tot i això, des d’ICV-EUiA continuarem reivindicant l’aturada de tots els trens de rodalies a Viladecans, donat que som la ciutat amb més habitants de la zona del Delta i la que menys trens s’hi aturen. Idoia Baixench Rodríguez Viladecans, punt de trobada - Núm. 27 - Novembre 2009 3
    • Un llibre ens apropa la història i la gent de Viladecans E l passat divendres 30 d’octubre a les set del vespre es presentà a la Torre del Baró el llibre Viladecans 1930-1980. La mirada d’Antònia Doñate, de Josep Lligadas. Aquest llibre és un repàs a la història de Viladecans durant bona part del segle XX, a través dels records de l’Antònia Doñate, una catalana que viu a Vila- decans des de ben petita. Mitjançant entrevistes re- alitzades per l’autor, la protagonista explicà tot allò que recordava sobre la nostra ciutat al llarg de tota la seva vida, marcada per successos i moments tan importants com la guerra civil, la dictadura fran- quista o la transició cap al sistema democràtic en què vivim avui. A més de les dades històriques aporta- des per l’Antònia, el llibre també inclou un recull de fotografies de la protagonista, així com d’altres personatges o llocs de la nostra ciutat en diferents moments de la seva història; i uns apèndixs amb el testimoni d’altres ciutadans. Però el que resulta més proper del llibre és que l’autor no ha optat per Pel que fa a l’assistència a l’acte, cal mencionar el escriure sobre la història de Viladecans, sinó que ha ple absolut de la sala de la Torre del Baró on es va fet un matís consistent en aportar la mirada d’una dur a terme la presentació del llibre. Sovint (i des- protagonista d’aquesta història. Les anècdotes que graciadament) a la nostra ciutat aquest tipus d’actes explica permeten al lector introduir-se gairebé dins culturals destaquen per l’absència de públic. És una els carrers de la ciutat i viure la nostra història amb llàstima que, malgrat els més de 60.000 habitants l’Antònia. que té la nostra ciutat, només s’interessi per la cul- tura una minúscula part de nosaltres. Però va resul- En l’acte hi van intervenir Maria Victòria Herrero, tar que aquest cop els ciutadans de Viladecans vam vicepresidenta del Grup Tres Torres de Viladecans; demostrar que ens interessen la cultura i la història, Maria Salmerón, tinenta d’alcalde i regidora de i les cadires disposades a la sala van ser totalment Cultura; Andreu Comellas, fill de l’Antònia Doña- insuficients per al públic que va anar-hi. Gairebé hi te; i Josep Lligadas, autor del llibre. La primera de havia més gent dreta que asseguda, i una gran part tots quatre presentà i conclogué l’acte, i els altres de la família de l’Antònia, que va assistir a l’acte, va tres van parlar del llibre, cadascun d’ells des de la haver de mirar-se’l des del pati de l’edifici. seva visió i implicació en ell, i van transmetre’n una imatge i una valoració molt positiva. Podeu llegir El llibre, editat pel Grup Tres Torres, es va vendre les seves intervencions a http://gruptrestorres.cat durant l’acte mateix i està a la venda a la llibreria i, dintre la web, a l’apartat “Activitats”, el subapar- Els nou rals. tat “Documents”. Tots ells van parlar sobre la im- Considero que aquest tipus d’apostes per la cul- portància de la memòria històrica, un aspecte molts tura són alternatives molt interessants a passar-se cops oblidat, fet que no hauria de donar-se. I és que la tarda davant la televisió mirant programes que conèixer i repassar la nostra història no serveix tan parlen de temes banals, i que llibres com aquest ens sols per culturitzar-nos i aprendre coses noves, sinó permeten conèixer una part de la nostra història, ja que a més ens permet conèixer tots el errors que sigui com a ciutadans de Viladecans, de Catalunya, vam cometre en el passat i ens ajuda a no repetir-los. d’Espanya o del món, i créixer moralment. A més Finalment la pròpia protagonista va fer una reflexió això permet adonar-nos que a la nostra ciutat hi ha sobre el llibre i va agrair el treball fet per l’autor i el gent capaç de realitzar apostes molt interessants i suport de tots el membres de la seva família. que no tot ha de venir de fora. Laura Barrio Aguilar Viladecans, punt de trobada - Núm. 27 - Novembre 2009 4
    • L’Audiència Pública: per participar S ovint una gran part de la ciutadania es quei- del compliment de las accions de govern municipal xa de la llunyania entre la política i la gent, plantejades al PAM (una sèrie de propostes que van de la corrupció i d’una anomenada ”classe sorgir d’un altre procés de participació), i per últim política”. Així mateix part de la ciutadania, donar la paraula a la ciutadania. només participa en la vida política a cada jornada Qualsevol ciutadà va poder agafar la paraula per electoral. expressar les seves inquietuds i neguits, els seus Seria bo que els nostres conciutadans conegues- dubtes i en alguns casos la seva satisfacció per al- sin que hi ha una altra manera de fer política, la gunes de les accions del govern municipal. participació. La participació tant als àmbits socials Van ser dues hores per escoltar, reflexionar i propo- mitjançant la participació a les entitats polítiques, sar. Van sortir tant propostes i reflexions relaciona- sindicals i ciutadanes de la nostra localitat com als des amb la mobilitat, en relació al recorregut dels àmbits institucionals a espais que permeten assa- autobusos, i altres referides al Pla d’Habitatge, a di- bentar-se i aportar idees sobre la vida política de la verses problemàtiques veïnals o a les necessitats en nostra ciutat. Per això, les entitats i part de la ciuta- el camp dels equipaments de la salut. dania poden participar als consells establerts per a Una molt bona iniciativa i una bona presència ciu- aquest fi i la totalitat de la ciutadania pot participar tadana, que ha de servir a la ciutadania per canviar en un espai obert que és l’Audiència Pública. la percepció sobre la política, i els polítics, ja que El passat dijous 7 d’octubre gairebé 300 persones la política ens afecta a tots i totes a cada moment vàrem tenir l’oportunitat d’assistir a una nova Au- de les nostres vides i per tant hi hem de participar diència Publica. En aquesta hi van participar com sovint. a ponents l’alcalde, el regidor adjunt a l’Alcaldia i Seria bo que hi participi cada cop més gent, per tal el tinent d’alcalde de l’Àrea de Planificació Territo- que la gent s’apropi a la idea que la política no es rial. Aquesta trobada va tenir per objecte explicar només cosa dels polítics. com està el procés del Pla Local d’Habitatge, l’estat Miguel de la Rubia Viladecans, punt de trobada - Núm. 27 - Novembre 2009 5
    • S ’apropava l’estiu, un mes amb tot el temps del món per descansar, descon- nectar, trencar els horaris Un viatge especial: vitals, en definitiva, gaudir amb un dels béns més apreciats de què disposem. el projecte Apaine Sense ganes de tornar a repetir els mateixos rituals estiuencs de cada any, amb moltes ganes de saltar- vibracions. Em vaig informar, formacions sanitàries, vacunes, me les regles de la meva persona- vaig buscar referències i la meva llistat de medicaments per a vi- litat, amb voluntat d’enfrontar- aventura transoceànica ja tenia atgers hipocondríacs, renovació me a totes les meves pors, amb destí: una escola d’educació espe- de documents i compres d’últi- molt de temps per omplir-lo amb cial situada a Sicuani, una ciutat ma hora per a preparar, de forma alguna bogeria pels meus sentits de Perú que mai no havia sentit. racional, una aventura completa- i, utilitzant la meva racionalitat La idea estava clara, però els ment emocional. Amb la maleta en moments puntuals totalment meus temors i la meva racionali- preparada i poques hores dormi- necessaris, vaig decidir utilitzar tat m’impedien donar el definitiu des, em vaig trobar a l’aeroport aquest temps de forma diferent. pas per enfrontar-me, tot sol, a ensenyant el meu lluent passa- El meu cervell racional em va un viatge d’aquestes caracterís- port i, passades 15 hores, em vaig proposar una idea que, tot i que tiques. En aquest context, vaig trobar caminant en un altre país. feia temps que li donava voltes, entrar en una agència de viatges La primera nit, els meus cinc sen- en aquell moment podria ser amb la intenció de preguntar per tits van rebre sensacions molt es- considerada com una autèntica bitllets d’avió a Perú. Em van fer tranyes i, encara que una persona bogeria: anar a un altre país a esperar (eren temps de planifica- de contacte va venir a recollir-me realitzar una labor solidària i, si ció estiuenca), em vaig asseure, i em va dur fins a la ciutat del era possible, amb persones amb vaig veure un gran pòster del projecte, els meus temors estaven necessitats especials. Machu Picchu i em vaig pregun- massa suggestionats. L’arribada a Delimitada la recerca vaig comen- tar: on és el Macchu Picchu? És Sicuani de nit, amb la foscor dels çar a explorar la web, realment va al·lucinant! A Sud-Amèrica se- seus carrers i una tranquil·litat ser tota una odissea: desenes de gur... (realment el meu cervell no no gens tranquil·litzadora, em va corporacions que oferien viatges ha retingut moltes dades geogrà- ficar en una aurèola d’incertesa estiuencs típicament comercials fiques al llarg de la meva vida). molt difícil d’explicar, però can- utilitzant la paraula solidaritat Em vaig aixecar de la cadira que sat pel viatge, no vaig tenir molts com a reclam. Una petita desil- m’impedia veure el pòster sencer impediments per a quedar-me lusió momentània. Perdut en la i vaig descobrir la paraula Perú, adormit. immensitat de la xarxa, un link va ser la petita empenta que ne- En el proper número de la revista d’origen desconegut em va dur cessitava. us explicaré el que em vaig trobar fins a una associació amb cara i Amb el bitllet d’avió a les mans en llevar-me l’endemà. ulls que em va donar molt bones ja no hi havia marxa enrere. In- Juan Diego Pimentel Viladecans, punt de trobada - Núm. 27 - Novembre 2009 6
    • Re-Neix S.O.S Delta del Llobregat per frenar el Barça Parc al costat de la Reserva Natural E l passat 24 de setembre lectiu que treballarà per trobar en el ple de l’ajuntament els mecanismes urbanístics, ju- s’aprovava tant el pacte dicials i socials que permetin fre- entre l’ajuntament i el nar aquest “despropòsit”, amb la FC Barcelona, per desenvolupar confiança que urbanitzar pistes el projecte Barça Parc al costat esportives, un estadi de futbol, de la reserva natural, com l’inici un passeig comercial, i un parc de l’avanç de modificació del Pla d’atraccions i fins i tot un centre General Metropolità per fer pos- de convencions i un hotel, etc. al sible aquest projecte i l’obertura costat d’una zona natural prote- d’un termini de tres mesos d’ex- gida i de l’aeroport del Prat pot posició pública. ser il·legal, a part de l’atemptat Cap partit polític hi va votar en ecològic que això suposa. contra, tan sols CIU, el PP i ERC Més d’una vintena de ciutadans i van abstenir-se. No ha estat fins membres de diferents col·lectius el 19 d’octubre que es van publi- del Baix Llobregat van pactar un car al BOPB aquests acords, per seguit d’accions a dur a terme, diumenge 22 de novembre sor- tant, el termini d’exposició públi- tant burocràtiques com de mobi- tint a les 09:30 h. des de l’estació ca finalitzarà el 19 de gener. lització ciutadana, entre les quals de tren de Viladecans. Per aquest motiu, el passat 3 de destaca una descoberta passant Mes informació a www.salvemo- novembre es va realitzar una pel parc agrari fins a la zona afec- liveretes.org. assemblea per constituir el col- tada, que es realitzarà el proper Ricard Caba Recorda: diumenge 22 de novembre sortint a les 09:30 h. des de l’estació de tren de Viladecans Bicicletes a les voreres Cada vegada creix més el nombre de persones tes van per la que van en bicicleta. És molt freqüent veure’n per vorera per- les voreres i, desgraciadament, algunes ho fan de què el carrer manera incívica i temerària posant en perill els encara no és vianants. Aquest incivisme és un problema social prou segur. general que tenim en aquest país. Per tant, no és Per tant, ca- estrany que hi hagi ciclistes incívics que, això sí, len més zones sempre faran molt menys mal que un conductor 30 i mesures de cotxe amb el mateix comportament. Però això de pacificació no excusa tals comportaments en bicicleta. No cal del trànsit. oblidar que el vianant és l’usuari més feble a la via D’aquesta manera els ciclistes se sentiran prou se- pública i que vianants ho som tots en algun mo- gurs per circular compartint el carrer amb els ve- ment del dia. Per tant, s’ha d’intentar que, sempre hicles a motor que també els han de respectar. En que sigui possible, les bicicletes vagin per la calça- grans avingudes, on hi ha molt espai i diferència da i pel carril bici als llocs on n’hi pugui haver. I de velocitats, cada usuari de la via pública ha de que quan circulin ho facin amb respecte perquè la tenir el seu espai diferenciat: vianants, ciclistes i via pública és de tots i ens hem de respectar. vehicles a motor. Ara és el moment de que tots els No obstant, les poblacions s’han d’adaptar molt municipis ho facin. Viure és conviure. més als usuaris de la via pública més febles: co- Marta Pombo Sallés mençant per vianants i ciclistes. Sovint les bicicle- Viladecans, punt de trobada - Núm. 27 - Novembre 2009 7
    • El principi de la realitat/ 1 S igmund Freud distingia i econòmics, públics i privats. tina una àrea de reserva esporti- entre el principi del plaer Mentre nosaltres triguem dèca- va-recreativa que el 1976 el PGM i el principi de la realitat. des en trobar el camí del mar, als transforma en zona urbanitzable La visió sobre el territo- anys cinquanta ja es va construir per equipaments esportius me- ri sembla moure’s entre aquests la sortida sud de Barcelona al tropolitans. La zona natural del dos principis. El que ens agrada- mar, l’autovia de Castelldefels, Delta, el Remolar, la va adquirir ria que fos i el que és en realitat. lluny dels nostre abast. Mentre la Generalitat el 1994, probable- El territori podria ser una pàgi- que l’autovia ha estat per Bar- ment per la pressió de la Unió na en blanc on qualsevol somni, celona un passadís directe a la Europea, a través d’una operació d’especulació o de virginitat, fos platja, per nosaltres ha estat du- de pèrdues i guanys poc subtil. rant cinquanta anys La Generalitat va expropiar per una barrera gairebé in- 1.300 milions de pessetes uns franquejable per creuar terrenys que l’expropiada, la pro- el nostre propi territori motora del golf, havia anat com- i arribar al mar. Suma- prant per menys de 300 milions, da a una altra barrera durant els sis anys anteriors. aliena: els càmpings. S’ha de segar arran perquè la palla I suma i segueix. La va cara en la nostra primera coro- K11 va ser una carrete- na metropolitana. Nosaltres som ra il·legal del Ministe- propers a Gavà i Castelldefels i rio de Obras Públicas a l’aeroport del Prat. Malgrat els franquista construïda pecats originals, objectivament sense permís en zona la nostra franja costanera té un agrícola. Quan l’abo- planejament més ambientalista cador de Montjuïc va que el dels nostres veïns d’escala, tancar, el Ministerio més destacats per les seves pistes (el negociat de Minas) i terminals, blocs d’apartaments va autoritzar extracci- i zones residencials de famosos, ons d’àrids en la zona que per la protecció de les aus. possible. No ho és. El planeja- agrícola, i els forats, mentre no es ment del Pla General Metropoli- Nosaltres tenim el Remolar, com- posava en marxa l’abocador del partit amb El Prat. La fràgil zona tà (PGM) dicta la destinació dels Garraf, s’omplien d’escombra- usos del sòl –si són urbanitza- humida té poca superfície i ampli- ries que contaminaven el nostre ar-la amb els terrenys qualificats bles o no, si són equipaments o aqüífer. Els ferrovellers ens van zones forestals–, dels vint-i-set d’esportius hauria estat reforçar- venir quan els van desallotjar del la. No ha estat així. No són terra municipis metropolitans. La for- costat de l’autovia a l’Hospitalet. ça del planejament és com la for- inundable i cap figura de protec- El primer projecte forà per a la ció, ni el Pla d’Espais d’Interès ça del destí, perquè al final s’aca- nostra zona costanera va ser el Natural, ni la Xarxa Natura 2000, ba complint. Si el planejament 1933, del GATPAC, un projecte s’ha fet mai sobre aquest espai dóna perspectives de negoci, els cooperatiu de ciutat de vacances privat, legalment urbanitzable. projectes, com el carter, sempre de l’arquitecte Josep Lluís Sert, Tot i així el principal problema de truquen dues vegades, tres, qua- destinada a les classes treballa- la reserva no és la seva dimensió tre, fins que s’obre la porta: el dores i mitjanes, però participa- sinó la qualitat i la quantitat de desviament del riu, Oliveretes, da per entitats mutualistes barce- les seves aigües. Un problema ni els terrenys del Barça. lonines tan poc proletàries com fàcil ni barat d’abordar. (continu- El planejament de la part costane- el Sindicat de Metges o el Club arà) ra, del camí de València en avall, Nàutic de Barcelona. sempre s’ha fet des de Barcelona, José Luis Atienza Una guerra civil i vint anys més mirant des d’una Barcelona con- tard, el Pla Comarcal de 1953 des- glomerat d’interessos territorials Viladecans, punt de trobada - Núm. 27 - Novembre 2009 8
    • El escarabajo de las palmeras o “morrut” N o sabemos como ha sido pero tenemos El Servicio de Sanidad Vegetal ha puesto una serie en Viladecans el insecto del orden de de actuaciones que consisten en cortar y destruir las los coleópteros que mide entre 2 cm. y palmeras afectadas y establecer una zona de vigi- 5 cm., de color rojizo, con un pico pe- lancia intensiva alrededor del foco. También la Ge- queño alargado, que provoca la muerte de diferen- neralitat establece una serie de prevenciones para tes especies de palmeras. Primero hace el huevo, evitar que la plaga se extienda. larva, pupa, capullo y por último el ejemplar adul- Todo esto solo son palabras porque de momento to, conocido como “morrut”. no se ha hecho nada y la gente no se ha enterado: Es difícil detectar la presencia de la plaga, solamen- se darán cuenta cuando vean que las palmeras se te unos técnicos de Servicio de Sanidad Vegetal mueren, tampoco se ha mandado ninguna circular pueden controlar sus principios de ataque. como se mandó con el mosquito tigre. Ni un control En sus inicios vemos la caída de las hojas y la pre- de la zona, cuando ha habido en mi zona una pal- sencia de capullos en el punto de inserción de las mera que la han tenido que sacar debido que estaba hojas son los primeros síntomas de que la palmera infectada, “que se espera que se mueran todas las esta infectada. En pocas semanas, la práctica totali- palmeras de Viladecans para actuar”. Seamos cons- dad de la corona se ve afectada y origina la muerte cientes que tenemos una pandemia que se llama de la palmera. En las palmeras datileras se registra “morrut” en la base del tronco. Carmen Cobas Viladecans, punt de trobada - Núm. 27 - Novembre 2009 9
    • Corrupció i democràcia L a idea moral sòlida de de la maledicència autocompla- sense cap mena de rubor ni sen- que la societat ha de ser ent, i també s’ha de dir, del cam- tit ètic, ens diuen que els diners gestionada per tots i en pi qui pugui. Tot i així, la frase destinats a fer música es poden favor de tots, en què es “no els veiem com a sorprenents” té desviar a la subvenció d’entitats fonamenta la democràcia moder- molt d’interès pel que comporta amb ferums de gestió del cliente- na, ja va ser apuntada per Fran- de càrrega moral compartida. lisme i d’enginyeria financera. cesc Eiximenis a finals del segle Tenim tan interioritzada la bana- S’han proposat moltes mesures XIV. No va ser fins el segle pas- lització del dolor dels altres que per dificultar la corrupció, encara sat quan va assolir un èxit més o ens caldria escoltar el “sólo le pido que la majoria han rebut l’oposi- menys estable. En els sis segles a Dios” de l’Ana Belén per recor- ció coordinada dels sectors soci- de trajecte, la idea ha passat èpo- dar-nos qui som. Tenim igual- als beneficiats per la ètica asimè- ques fosques, avanços i retroces- ment tan interioritzada la banalit- trica del tu vius amb uns valors, jo sos, alegries i fatalitats. Alguns zació de la corrupció i l’egoisme amb uns altres. Les estructures de ciutadans, no la majoria, encara que no ens costa assumir aquella l’amoralitat són tan sòlides que conserven la memòria viva dels frase cínica de “tothom és corrupte els que volem un altre món ja sa- darrers patiments. d’acord amb les seves possibilitats”. bem que difícilment el viurem. Aquesta dilatada perspectiva ens L’Ana no ens va fer cap cançó que Malgrat tot, cap castell és inex- dificulta assumir el nostre paper ens emmiralli, però mentrestant, pugnable i la pròpia democràcia, per defensar i fer créixer la nos- en aquests temps de corrupció aquesta construcció de sis segles, tra herència històrica. Ens veiem visualitzada, els cínics, maldients de tant en tant obre una escletxa com a gotes d’aigua sense valor, i amorals, juguen a fer retrocedir per on circula una mica d’aire com a gotes perdudes en un mar la democràcia amb la impres- fresc i porta aleatòriament algú turbulent. cindible complicitat de la nostra davant els tribunals. En els darrers mesos s’han anat part, aquella que interioritza el La gran esperança està en donar disposant endreçadament a l’apa- fatalisme. Tots junts preparem el valor a la gota d’aigua, en creu- rador, com a col·leccionables de terreny al populisme, a la solució re en la capacitat de reconèixer el cap de setmana, una sèrie d’es- ràpida, fàcil i retrògrada, mentre milletito que tots portem dintre i, deveniments que, si bé no els ve- es consoliden les estructures de en contra d’ell, assumir el risc de iem com a sorprenents, semblen corrupció. participar per construir demo- donar raons als que ens sentim I també s’ho haurien de fer mi- cràcia en la minúscula part que ofesos: Gürtel, Caja Madrid, Pal- rar els partits polítics, sempre ens pertoca, des de l’ètica quo- ma Arena a Mallorca, El Ejido, més pendents de la demoscòpia tidiana, perquè es pugui fer la Málaga, Palau de la Música, San- que de la democràcia. Hauríem suma de les ètiques individuals ta Coloma i altres fascicles pen- d’exigir responsabilitat als que que s’escampen, interconnecten i dents d’entrega. S’ha parlat molt tenen el deure de controlar recur- participen de la mundialització. i variat sobre aquests casos, de sos públics, sense oblidar aquells Xavier Ramírez vegades des del seny, sovint des que, mitjançant artificis legals i Viladecans, punt de trobada - Núm. 27 - Novembre 2009 10
    • L’aventura: caminar per Viladecans Fotografies enviades per Eduard Mondragón Carrer Sant Isidre 10 “Per on han de passar els vianants?” Entre el mercat i Grup Sant Jordi “ Un pas de vianants al servei dels cotxes d’un apar- cament”. És per estalviar-se un gual? Tots som iguals H i ha gent que es creu malauradament ens agrada fer teatre i ens agradaria prendre part en un ser superior o diferent davant dels el Teatre al Carrer. Aquest any no va poder ser, però disminuïts i no s’adona que ningú no a mi m’agradaria perquè es veiés que els disminuïts és superior a un altre i que tots tenim limitacions. Jo mateix sóc epilèptic, no m’avergo- nyeixo de dir-ho. Si no, seria un amargat. Un dia, a casa d’una amiga meva, mirant la tele, a la primera cadena va sortir que una nena “mongò- lica” no va poder fer la primera comunió amb el seu germà, i la va haver de fer a Badalona, perquè segons el capellà: “esta niña sufre un segundo gra- do de subnormalidad”. Quan vaig sentir això em va entrar una ràbia al cos i vaig tancar les dents, me’l vaig mirar fixament i vaig pensar “el subnormal seràs tu!”. Tot i pensar això no sóc violent. Aquell capellà predica la paraula de Déu? de Jesús? Jo diria som com tothom. I sé que hi ha qui ens rebutja, però que només s’aprofita del que pot, ja que no pensa. també que hi ha qui ens estima. Per acabar vull agrair-vos que m’hagueu publicat el Tots i totes som (dis)CAPACITATS. meu article al número anterior sobre el teatre. Al ta- Jordi Lligadas ller ocupacional Caviga hi ha uns quants nois a qui Viladecans, punt de trobada - Núm. 27 - Novembre 2009 11
    • E No ho entenc... (continuo) n el darrer número del Punt de Trobada jo plan- tejava algunes coses que no entenc. Ara con- tinuo. 6 No entenc l’hermetisme i la poca comunicació de l’equip de govern quan un ciutadà demana in- formació d’algun tema, com per exemple l’informe que la consul- toria BCN Ecologia va fer sobre la mobilitat de Viladecans, on segons hem sabut es qüestiona l’ecobarri de les Oliveretes, i el vial de cornisa no és la solució a la mobilitat de la ciutat, com s’ha dit en alguna ocasió. En aquest sentit, hi ha fins i tot una resolució del síndic de greuges de Catalunya, Rafael Ribó, que dificulten l’accés a les noves ge- i les decisions que es prenen? va demanar més transparència neracions a la política. Segura- Per què la revista municipal no a l’ ajuntament de Viladecans en ment l’empresa on treballaven s’obre a la ciutadania? Per què no aquest sentit. Per què aquesta abans de dedicar-se a la política es permet que la gent hi partici- por a l’oposició ciutadana? ja no deu existir, i no saben on pi? Per què no es fomenta que la 7 anar si deixen la política. Això gent vagi i escolti els plens? Per No entenc per què si en fa que practiquin allò de “millor què no els retransmetem amb els municipis veïns el dins el partit sense raó, que fora amb una pantalla gegant a la plaça de centre històric de la ciutat raó”, i qualsevol crítica o oposi- la Vila? No ho entenc. Si pensés s’ha convertit en un punt ció raonada cap a la seva política malament (que no ho faig.....) di- de referència del comerç i la cul- es converteix en una agressió per ria que no interessa que la gent tura, a Viladecans no és així, i a ells o el partit. O com em va dir sàpiga ni voti. 10 l’equip de govern ha afavorit po- una vegada un regidor, tornar a No entenc per què lítiques de no consolidació d’un la feina d’abans és molt dur... a no es planten més centre històric de referència. La veure si em puc jubilar fent po- arbres que absor- peatonalització del casc antic no lítica. Com va dir el president beixin diòxid de ha servit per a aquest efecte, a di- del Parlament de Catalunya fa carboni. Ara que s’ha evidenci- ferència d’altres municipis veïns pocs dies, cal que els partits fo- at el que la Plataforma Salvem (per exemple Gavà, Castelldefels mentin una renovació interna, i Oliveretes fa anys que denuncia, o Sant Boi). No entenc com és deixin que noves generacions de que el barri que allà s’ha plane- possible que l’equip de govern polítics prenguin càrrecs polítics. jat és del tot innecessari, seria no fomenti un cas antic viu, de Això és incompatible amb la per- qüestió de plantejar-se aquesta referència cultural i comercial, i petuïtat de càrrecs, com passa al zona com un autèntic embornal deixi que aquesta zona de la ciu- nostre equip de govern. de CO2, plantant arbres i con- 9 tat a poc a poc vagi en decadèn- cia. A les eleccions municipals vertir-lo en un autèntic parc fo- 8 l’abstenció és altíssima, restal, perquè absorbís el diòxid No entenc que es perpe- i en això hi tenen molta de carboni que emet la ciutat. No tuïn en el càrrec regidors, responsabilitat els nos- entenc que s’hagi de convertir en que curiosament critica- tres governants locals. No entenc una zona empastifada de ciment, ven els 23 anys del Pujol. per què no s’acosta la política a quan podria ser una autèntic em- No entenc que hi hagi regidors la ciutadania per a incentivar la bornal de CO2. que després de dècades seguei- participació. És que no interessa xin en actiu en primera línia de Jordi Mazon Bueso que la gent voti? És que no inte- la política, i hagin fet d’aquesta ressa el que es decideix als plens, la seva forma de viure. Amb això Viladecans, punt de trobada - Núm. 27 - Novembre 2009 12
    • A Càritas ens fan falta socis E nguany a Càritas estem atenent més del doble de persones que durant l’any 2008. La crisi es fa sentir fortament i molta gent s’adreça a nosaltres en recerca d’ajut per aliments i de feina, però també per afron- tar deutes de rebuts d’aigua i de llum. Això ens ha representat una despesa ex- traordinària a què hem pogut donar res- posta gràcies a la solidaritat també extra- ordinària de molta gent i a un increment de les subvencions. Les necessitats, doncs, van creixent i no sembla pas que l’economia de les perso- nes que actualment han perdut la feina hagi de millorar gaire durant el 2010. Per- què en el millor dels casos passarà temps abans que les famílies que pateixen l’atur i hipoteques o lloguers “agressius” no es recuperin. I a Càritas ens agradaria con- pel fet de no tenir papers, no poden adre- tinuar-les ajudant des de la garantia de çar-se a les administracions públiques. comptar amb uns ingressos estables, pro- O la creació, com hem fet fa un parell de vinents de la quota de persones que es mesos, d’un pis d’acollida per a famílies comprometessin a col·laborar econòmica- monoparentals (dones amb criatures) que ment amb nosaltres al llarg de l’any, amb no poden accedir a un habitatge. petites quotes i segons les seves possibi- El Baix Llobregat és una comarca amb una litats. llarga tradició de solidaritat obrera, que L’Advent i el Nadal tradicionalment són s’ha expressat de mil maneres. Aquesta temps d’expressar un signe de solidari- en podria ser una. Les persones afectades tat. I en aquest sentit les escoles i algunes per la crisi són, sobretot, homes i dones de entitats estan fent campanya de recollida classe treballadora. d’aliments, que vindran molt bé a la gent Si voleu fer-vos socis només cal que us po- a qui atenem. Però també tenim altres rep- seu en contacte amb nosaltres a l’adreça de tes que hem d’enfilar. I per fer-ho ens fa correu electrònic caritasviladecans@gmail. falta anar més enllà de campanyes espo- com. La quota orientativa és de 20 € al tri- ràdiques. mestre, però pot ser més reduïda o més Creiem que la gent ha de rebre assistència gran segons les possibilitats de cadascú. quan li fa falta, però correm el risc de caure Moltes gràcies per la vostra atenció! en l’assistencialisme. Cal promoure altres tipus de respostes: la promoció laboral i Mercè Solé l’orientació per a aquelles persones que, Altres formes de col·laborar amb nosaltres: • Participant de les nostres activitats com a persones voluntàries. • Prenent part en les campanyes de recollida d’aliments que es faran a escoles i a les parròquies. • Promovent una campanya de recollida d’aliments des de l’entitat de què formeu part. Prèviament convindria que us poséssiu en contacte amb nosaltres. Viladecans, punt de trobada - Núm. 27 - Novembre 2009 13
    • La corrupció a la política L es notícies que ens han anat arribant aquests dies respecte a registres i detencions que hi ha hagut a diferents ajunta- ments de Catalunya són d’una gravetat extraordinària, do- nat que el número d’implicats és impressionant: des d’alts càrrecs de Presidència de la Generalitat quan governava CiU fins a alcaldes de diferents poblacions i passant per exdiputats socialis- tes. Tots estem d’acord que la corrupció lligada a la política i els afers públics és una indecència que rebutgem enèrgicament i és un pro- blema al qual hem de donar resposta immediata. Però també és un problema el fet que l’actitud delinqüent d’uns quants estigui em- brutant el conjunt de la classe política així com el fet que aquests actes puguin donar arguments als adversaris de la llibertat i tinguin més força els que no són molt amics de la democràcia. La corrupció és una lacra que afecta la credibilitat dels partits i de la política democràtica, donat que genera desconfiança, desafecció i distanciament entre la societat i la política. És per això que hem d’actuar de forma ràpida i contundent, i s’ha de fer tant des dels partits, lluitant contra aquesta corrupció, com des de les instituci- ons, sent eficaços en els procediments de control de la gestió públi- ca, així com des de la ciutadania amb més implicació en tot el que tingui a veure amb el treball comunitari i de col·lectius. Si no es donen respostes, si no actuem mobilitzant-nos tots els “sub- jectes democràtics” en aconseguir un Estat de dret amb el qual atu- rar aquestes situacions, ens podem trobar que els contraris a la de- mocràcia tinguin un camp més extens on fer créixer i valer la idea que tots els polítics són iguals i que s’està en política per enriquir-se i, el que és pitjor, ens podem trobar d’arribar al punt en què la ciu- tadania perdi totalment la confiança en la política i en el conjunt del nostre sistema posant en risc, fins i tot, la mateixa democràcia. No tots els que es dediquen a la vida pública són corruptes, ni tots són mediocres, només potser el que passa és que no són la majoria d’aquests els que apareixen a primera fila. Per això una opció dels grans partits polítics podria ser obrir les por- tes al talent i als que puguin aportar il·lusió i ganes de fer i treballar, abans que arribar a estar més allu- nyats de la societat, una societat que avui dia els veu com a una de les seves grans preocupacions després de l’atur, la crisi i la immigració. Pepi Venegas Viladecans, punt de trobada - Núm. 27 - Novembre 2009 14
    • les nostres entitats L’Associació d’Exalumnes del Col·legi Modolell E ls nostres col·legues del Punt de Trobada, (revista mensual de difusió per correu electrònic) ens demanen que els expli- quem, a grans trets, la història de la nostra Associació. Ho fem així, encara que ens sobta una mica aquesta petició, ja que la nostra Associació, en especial els darrers anys, ha anat perdent empenta, fins a arri- bar a ésser quasi un cercle tancat, on no hi entra ni en surt ningú. També ho fem, perquè el mètode no el tenim paten- tat. Ens passa el mateix que a tots els altres grups, pocs per a molta feina i poc personal per agafar el relleu. l’esquema de la idea. Després s’ha d’ampliar aques- Ja ho sabíem des de un bon començament, que si no ta idea a com més gent millor i que evidentment aconseguíem engrescar als joves, l’Associació cor- s’hi adhereixin una mica. Això s’ha explicat en una reria el perill en el qual ja ens trobem ara. Quatre ratlla, però va costar molt més aconseguir-ho. Va vells, que a més, de mica en mica, van minvant. haver-hi molta tasca, del tipus de porta per porta. No se’ns pot culpar per aquest fet, ja que de bon I ara uns quants noms, perquè en quedi constància. principi, allà pel 1983 (data del registre oficial, da- La idea va sortir d’en Rafel Tejel i Garcia, que la va vant de les autoritats de l’época), la nostra principal explicar al seu amic en Julià Bonich Basomba (e.p.d.), tasca va consistir en posar totes les activitats que i els que ens hi vam anar agregant, fins a constituir se’ns van ocórrer, al servei dels joves. l’assemblea constituent (en total, 20 persones). I una vegada acabat l’acte, ens vam sortejar el número de Vàrem provar totes les fórmules sabudes i per sa- soci que tindríem. Actualment quedem inscrits al ber: esports de tota mena (bàsquet, futbol en camp nostre llibre i per l’ordre explicat, els socis següents: normal, futbol-sala, voleibol), concerts de música, de cant coral, passis de cinema, espectacles d’ani- 1- Rafel Tejel i Garcia, 4- Jaume Lligades i Bassolas, mació, fins i tot la creració d’un diari (de sortida 5- Pere Mut i Mut, 6- Josep Mª Soldevila i Ajona, mensual) titulat el Va de Cans (independent del nos- 7- Miquel Quintín Fernández, 8- Josep Comas i Ca- tre Informatiu), fet per joves que estaven involucrats sany, 10- Nicolau Armengol Condeminas, 13- Isidro en estudis d’aquesta branca. Amat i Roig, 14- (Lloc que va recaure en Julià Bo- nich), 15- Antoni Fontdevila i Guimerà, 16- Vicenç Al nostre local social quan estava al xamfrà dels Bel Sanchís, i 20- Isidre Areny Ventura. carrers Rera Església i Pare Artigas (jugant-nos el coll), els estius hi fèiem classes de repàs pels més Pere Mut i Mut menuts i com a monitors els hi deixaven fer als jo- ves que ho volien. En el nostre llibre de socis hi va haver inscrites, en Per posar-vos en contacte amb nosaltres, podeu un moment donat, més de 300 persones, ara no arri- adreçar-vos a la nostra actual seu social: ben al centenar. (La darrera xifra la poso amb lletra. Auditori Pau Picasso No es veu tant). Passatge de Sant Ramon, 2 Ara, una mica d’història amb personatges. Totes Telèfon 93 659 14 56 les coses passen, perquè hi ha algú que un bon dia També ens podeu escriure a l’adreça electrònica les pensa i comença a donar-hi tombs. Quan ho té PMUT@adslmail.es embastat, ho explica a un altre i es comença a polir Viladecans, punt de trobada - Núm. 27 - Novembre 2009 15
    • conèixer càrrec del Grup Tres Torres secció a viladecans L’aiguat de Sant Ramon “Després hi havia el forn, que aquest El formidable aguacero, llenando el sí que ja hi era abans de la guerra. cauce de la riera llamada de Vilade- Després hi havia la Vedella, en aquest cans, hizo que las aguas rebasasen local que ara està en venda. Després los márgenes de ésta, desbordándose de la Vedella, a sobre la Teresita hi junto al puente situado en la carre- havia hagut l’Ajuntament”. Així és tera de Barcelona - Tarragona, e in- com l’Antonyita explica, en el lli- vadiendo parte del pueblo, con ímpe- bre “Viladecans 1930-1980. La mi- tu arrollador. rada d’Antònia Doñate”, com era La plaza Mayor y calles Mayor y de la Plaça a la seva joventut. Més Prat de la Riba, quedaron totalmen- endavant ens parla de la Torre te inundadas, alcanzando las aguas del Baró, que ella coneixia com la más de un metro de altura. Torre de Cal Banato. I a l’hora de En la casa número 16 de la carrete- parlar de la Torre Modolell, entre ra, propiedad de doña Concepción altres coses, en destaca un detall Andreu, vecina de Barcelona, y ha- prou important: “Ha quedat una bitada por doña Rosa Gorgas, de 55 mica ensorrada, perquè el poble s’ha años, las aguas, al invadir el edificio anat aixecant. Mira la carretera… i por la parte delantera y por la tra- ara això queda com la part més en- sera, alcanzaron una altura de diez sorrada del poble. Si algun dia ens unas 4.000 pesetas. El vecindario palmos. La inquilina de dicha casa, neguem, el primer lloc on entrarà tuvo que intervenir para evitar que al intentar abrir la puerta recayente l’aigua serà a l’Ajuntament”. el dueño, desesperado ante su ruina, al patio, para salvar las gallinas que se suicidase. tenía en los corrales, fue arrastrada Això és, més o menys, el que va por las aguas. Varios vecinos acudie- En la Granja Cunillera, situada en el passar el darrer dia d’agost de ron en su auxilio, salvándola de una torrente Ballester, los destrozos oca- 1926, diada de Sant Ramon. Vila- muerte segura. sionados por las aguas fueron incal- decans es va negar i els que més culables. Murieron más de 300 aves La casa lindante con la referida, o sea ho van patir van ser la gent que de corral. la que lleva el número 19 de dicha ca- vivia a la Carretera, la Plaça i el rretera, fue derrumbada totalmente La fábrica conocida por «El Fono- carrer Major. L’Antonyita, tot just por la fuerza de la corriente, tenien- llar», situada en las afueras de la acavaba de néixer, però tot i que do sus ocupantes tiempo de ponerse población, que se dedica a la elabo- en el llibre no en parla, ella prou en salvo. ración de sedas, sufrió enormes per- que ho sap. A Viladecans se’n va juicios, habiendo quedado en estado En la Torre Viala, tras no pocos es- parlar durant molts anys de l’ai- ruinoso. La corriente derribó paredes fuerzos del vecindario, pudieron ser guat de Sant Ramon. y tabiques, atravesando el edificio. salvadas varias vacas que eran arras- A la pàgina 6 del diari La Van- Los talleres y despachos quedaron tradas por la corriente. guardia del dia 3 de setembre inundados, creyéndose que pasará El horno propiedad de don Sebastián mucho tiempo antes de que puedan de 1926 hi hem trobat la crònica Sanejats, situado en la Plaza, sufrió reanudarse los trabajos. Las pérdidas d’aquell desastre i la transcrivim grandiosos perjuicios, llevándose la son enormes. a continuació. corriente el pan elaborado, las arte- El temporal en Viladecans. Las El convento de los Hermanos de San sas y la harina almacenada. aguas causan enormes daños Gabriel, quedó también inundado También destrozaron las aguas una por completo. materiales. carnicería situada en dicha plaza, El pasado temporal ha dejado tam- La carretera de San Climent está to- llevándose un cajón donde el dueño bién sentir sus efectos en esta pobla- talmente interceptada. El paso por el guardaba el dinero, desapareciendo ción de Viladecans y su término. puente de la carretera se ha reanuda- Viladecans, punt de trobada - Núm. 27 - Novembre 2009 16
    • do hoy, pero con grandes precaucio- nes, pues las aguas han dejado sus estribos casi al descubierto, habiendo tenido que ser apuntalados. Los ve- hículos se ven obligados a circular al paso. No hay apenas vecino que no haya experimentado los desastrosos efec- tos del temporal. Hoy continúa la extracción del agua acumulada en los edificios, habiendo quedado arra- sados los campos, y, por lo tanto, perdidas las cosechas. La fiesta mayor, que debía celebrarse el día 8 del corriente, ha sido suspen- dida por el Ayuntamiento. Las pérdidas sufridas por el temporal La masia de les Parellades en Viladecans son enormes. Torre Viala, aquest és el cognom ara fa 21 anys, la riera va tornar a A tall d’aclariment, caldria expli- dels propietaris de la Torre del desbordar inundant una part im- car que “el convento de los her- Baró abans de que la família de portant del poble i dels camps de manos de San Gabriel” que apa- Cal Banato la comprés a principi conreu. Però potser d’aquest fet reix a la crònica, és l’antic col.legi dels anys vint. ja en parlarem un altre dia. instal.lat a la masia de les Parella- des situada a la carretera, exacta- L’aiguat de Sant Ramon no va ser Jaume Lligadas Vendrell ment, a on avui hi ha la parada l’únic important del segle passat. dels autobusos. Pel que fa a la El dia 12 de novembre de 1988, 4t. homenatge poètic i de compromís social amb la ciutat de Viladecans Auditori Pau Picasso Passatge Sant Ramon, 2 Dijous 19 de novembre de 2009, 19 h. Eliseu Massana i Amb el suport de: Càritas Fundació Espejo c/de Federico García Lorca, 13 08840-Viladecans Interparroquial Telf. 93 647 53 06 www.fespejo.com fundacionespejo@fespejo.com Viladecans, punt de trobada - Núm. 27 - Novembre 2009 17