Pd T 25
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Like this? Share it with your network

Share
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
1,113
On Slideshare
1,106
From Embeds
7
Number of Embeds
1

Actions

Shares
Downloads
1
Comments
0
Likes
0

Embeds 7

http://mosquiticamell.blogspot.com 7

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. http://puntviladecans.blogspot.com puntviladecans@telefonica.net Punt de trobada Viladecans 25 Any 3 15 de setembre de 2009 Publicació independent d’informació i opinió El mamut de tots Hi érem tots, tots hi vam col·laborar, tots el vam disfrutar, i ja el tenim en marxa de cara al futur. Aquella iniciativa que va començar amb una taula rodona amb els partits sobre la ne- cessitat de donar més personalitat a la Festa Major, es va traduir immediatament en la trobada d’algunes entitats, a les quals se n’hi van anar afegint d’altres fins a arribar a ser-ne setze... i entre tots vam proposar de crear aquest símbol viladecanenc que podia ser un símbol col·lectiu, i l’Ajuntament hi va donat tot el suport, i hem tirat endavant, i hem concretat la festa, i s’ha produït un bon treball conjunt d’entitats i gent diversa que potser abans no ens havíem trobat fent coses junts... Els dies previs a la festa s’havia anat creant una certa expectativa, traduïda sobretot en la gent que començava a demanar mocadors, i l’expectativa dels mocadors es va convertir el dia 4, en l’estona prèvia a l’inici del pregó, en una recerca gairebé compulsiva, que va omplir la plaça de groc. I així vam viure una bona i ben treballada estona festiva, i vam iniciar un camí que ara caldrà anar eixamplant i omplint de noves propostes de cara als anys propers. El mamut de Viladecans ja és aquí, rescatat de les profunditats de la història. Ara, entre tots, l’anirem ajudant a convertir-se en un personatge viu i present, que farà que les nos- tres festes siguin més festes. Sumari Equip de redacció 2 Buscant Mamuts Anna Besora M. Carmen Castellano 3 Roca vuelve a las andadas. Miguel de la Rubia Maria Comas 3 Va, un plànol a la Plaça de la Vila! Josep Lligadas Encarnació Garcia Josep Ginjaume 4 La Mohn: passat, present i futur. Josep Ginjaume Josep Lligadas 5 L’aparcament de bicis, ple de motos. J. Sala i M. A. Branchadell Víctor J. Martínez Miguel de la Rubia 6 Viladecans s’enfila al Shisma Pangma Mercè Solé 6 Camí de les Filipines, a peu o amb bici? Maria Comas La distribució d’aquest butlletí es fa 7 Una década de Viladecans pel Sàhara. Rosa Mercader per correu electrònic. Si no desit- geu rebre’l només cal que ens ho 7 11 de setembre: l’evolució existeix. Mercè Solé comuniqueu. I si voleu que li envi- em a un amic o amiga vostres, feu- 8 Documentals per remoure consciències. Ricard Caba nos arribar la seva adreça. Gràcies. 8 De fardatxos i àngels negres. Josep Lligadas Si voleu enviar articles per publi- car, tingueu en compte que han 9 Resposta al company Atienza: una mica de sentit comú. Albert Buigues d’anar signats i no sobrepassar les 40 ratlles o les 600 paraules. 10 Oliveretes, un bon pedaç. José Luis Atienza El nostre correu electrònic: 11 Sr. Atienza, ho veiem clar: el Barça Parc a Oliveretes. Ricard Caba puntviladecans@telefonica.net 12 Les nostres entitats:Amics de la Sardana de Viladecans El nostre bloc: 13 Conèixer Viladecans: Història de l’altar de Sant Josep de l’an- http://puntviladecans.blogspot.com tiga església de Sant Joan.Jaume Lligadas
  • 2. Buscant mamuts... Aquí teniu un petit reportatge gràfic de la festa. Podeu llegir-ne una crònica i veure’n més fotografies al blog: http://elmamutdeviladecans.blogspot.com. També a http://www.viladecanstv.tv/video/397. I, sobretot, l’aventura del Mamut tot just ha començat i ens agradaria tenir encara més companys de viatge. Vols participar-hi? Pots fer-ho en nom d’una entitat o a títol personal. Ens trobem el proper 1 d’octubre a les 20 h. a l’auditori Pau Picasso. També pots escriure’ns a: mamutviladecans@gmail.com. Viladecans, punt de trobada - Núm. 25 - Setembre 2009 2
  • 3. Roca vuelve a las andadas A hora hará prácticamente un año que en el número 14 de Viladecans, Punt de Tro- bada me refería en un artículo a la empre- sa Roca con ocasión de la presentación de un ERE. En estos momentos la actualidad sobre dicha empresa vuelve a hacerse patente. Esta vez con un acento más dramático pues se trata otra vez de un expediente de regulación de empleo (ERE), pero esta vez con unas consecuencias mucho peo- res que pueden suponer la extinción de 341 pues- tos de trabajo de la factoría Gavà-Viladecans y de dicado desfase y así poder garantizar la viabilidad unos 713 en toda la empresa. futura de la Empresa”. Roca, tras el recorrido ya realizado, ahora hace una Ante estos argumentos me surgen numerosas cues- fuerte apuesta por la destrucción de empleo en sus tiones: ¿Qué han sido de los ingentes beneficios que factorías “como la consecuencia de la situación ha obtenido esta Empresa año tras año? Después actual en la que se encuentra el sector de la cons- del ERE del 2008 y ahora este, ¿qué entiende Roca trucción” y advierte que “es necesario ajustar la por viabilidad futura? ¿La viabilidad futura de la plantilla a las necesidades de producción actuales Empresa pasa por extinguir todos los empleos en y futuras”. las factorías españolas y trasladar la producción a Asimismo justifica esta necesidad empresarial re- países donde los costes laborales son ínfimos? ¿Por flejando el descenso de la actividad del sector de la qué aún viendo que el sector de la construcción no construcción y además que ello ha afectado nota- seguiría siempre igual la Empresa ha abierto nue- blemente el nivel de ventas. Sitúa también que esta vas factorías en Marruecos, China, Rusia...? problemática se mantendría en un futuro, por lo Muchas preguntas pero una sola respuesta: a la em- que el nivel de construcción se reduciría de forma presa Roca solo le interesa el máximo beneficio y le significativa en los próximos años. “Como conse- importa muy poco lo que pase con esas familias a cuencia, la Empresa no puede mantener el mismo las que va afectar este ERE. nivel productivo, puesto que el desfase entre ventas Las fuerzas sindicales presentes en Roca, las pobla- y producción es insostenible”. ciones afectadas (Viladecans y Gavà), y sus Ayunta- Respecto a la plantilla de trabajadores plantea que mientos esta vez han de ser contundentes y se hace “se hace necesario equilibrar la relación plantilla/ necesaria la movilización y solidaridad parar impe- necesidades productivas. La reducción de la plan- dir que se autorice esta nueva agresión. tilla es una medida necesaria para equilibrar el in- Miguel de la Rubia Va, un plànol a la Plaça de la Vila! A Viladecans, que jo sà- apèndix de Barcelona. re’s orientadament per la ciutat, piga, no hi ha enlloc No sé si hi ha cap altra ciutat ca- tant els viladecanencs i viladeca- cap plafó amb un plà- talana, de les mides de la nostra, nenques com la gent que ve de nol de la ciutat i un que no tingui un plànol així. I en fora? rètol que digui “Viladecans”. canvi, en tenen moltes altres ciu- I no serà perquè una cosa així Un plànol amb els carrers, amb tats i pobles molt més petits. comporti una despesa inassu- els serveis bàsics, amb els llocs mible! Va, sisplau, un plànol a Com és, això? Que no ens ho interessants a visitar... Un plà- la Plaça de la Vila! I de passada, creiem, que no tenim ganes de nol que, alhora, ofereixi orienta- també, a la plaça de la Diversi- dir-ho, que som una ciutat amb cions útils per a la gent i visibi- tat, a la plaça de la Constitució... vida pròpia? Que no creiem im- litzi una cosa tan òbvia com que portant que la gent pugui mou- Josep Lligadas Vendrell som una ciutat, no un simple Viladecans, punt de trobada - Núm. 25 - Setembre 2009 3
  • 4. La Mohn: passat, present i futur P robablement la Mohn sigui una de les em- preses més emblemàtiques de Viladecans, amb el permís de la multinacional Roca que compartim amb Gavà. És l’empresa de transport públic que enllaça bona part del Baix Llobregat amb Barcelona, també amb els municipis veïns i que té la seu al carrer Migdia, ben a prop de la plaça de la Vila. Els seus orígens es remunten als anys 20 amb l’empresa IMPEX dedicada al trans- port de mercaderies. Una central que a poc a poc va obtenir els permisos per transportar persones entre Castelldefels i Barcelona passant pels municipis de Gavà, Viladecans i Cornellà. El nom actual prové del ciutadà d’origen alemany Walter Mohn, que va ser nomenat apoderat de l’em- presa l’any 1931. En aquesta època es va renovar bona part del seu parc mòbil arribant a una flota de 10 vehicles als inicis de la Guerra Civil. Poc després es constituïa com a societat amb el nom de Mohn SL. A mitjans dels anys 50 l’empresa va passar a mans catalanes i des d’aleshores fins avui. Amb tot, sem- bla just que s’hagi mantingut el nom de l’empresari alemany perquè -segons les fonts consultades– va ser clau en l’articulació dels serveis a la comarca i va absorbir de forma progressiva altres empreses construcció d’una gran cotxera a la zona industrial similars, donant lloc a l’actual. de Viladecans, suposem que alliberant les actuals Últimament la Mohn ha estat notícia per les vagues instal·lacions al carrer del Migdia per fer-hi... Qui (massa sovint encobertes i sense previ avís) dels ho endevina? seus treballadors per reclamar millores laborals. Sense tenir a mà cap estudi, és evident que la Mohn Sense dubtar de la legitimitat i, fins i tot, de la ne- té molts usuaris a Viladecans. Ofereix un servei pú- cessitat d’aquestes mesures, sorprèn constatar com blic del tot necessari per als estudiants universitaris, la plantilla o, millor dit, el comitè d’empresa acos- per a la gran quantitat de persones que treballen a tuma a anar de remolc de les mobilitzacions que Barcelona, per a la gent gran que ha d’anar al met- inicien mesos abans els seus companys de TMB a ge, per als qui van de compres... Estic segur que part Barcelona. Ja podríem importar també a Viladecans d’aquest èxit té a veure amb el trist privilegi que te- altres tendències de la gran capital, com gaudir nim com a ciutat sense estació de tren, a diferència d’una xarxa de metro o de tramvia que doni alter- d’altres municipis veïns més avantatjats com Gavà, natives reals i efectives a l’ús del cotxe privat. Però Castelldefels o Sant Boi amb els Rodalies o els Ferro- això seria propi d’un país civilitzat. carrils al mateix centre de la ciutat. Aquí ens hem de Més recentment, la Mohn també ha aparegut als conformar amb un baixador ubicat allà on Jesús va mitjans (El Periódico, 9/6/2009) perquè les cotxeres perdre l’espardenya, és a dir, lluny dels principals se li han quedat petites. Durant uns mesos i fins que nuclis habitats (encara falten anys per omplir les 10 no s’enllesteixin unes instal·lacions provisionals a (!) torres de Vilamarina que han hipotecat de per Gavà, una setantena d’autobusos dormen al ras en vida el nostre castigat skyline). Però també és just re- un polígon industrial al costat de la C-32, a prop conèixer altres motius del mateix èxit: els autobusos del BarnaSud. L’augment de noves línies, com la acostumen a ser molt puntuals (llevat de problemes que enllaça per fi amb l’aeroport del Prat, i de la aliens en el trànsit) i la freqüència de pas és més que flota del Nitbus ha provocat aquesta manca d’es- acceptable. Llarga vida al transport públic. pai que obliga l’empresa a ocupar aquesta zona Josep Ginjaume amb el permís de l’Ajuntament de Gavà. La solu- ció definitiva passaria a mig o llarg termini per la Viladecans, punt de trobada - Núm. 25 - Setembre 2009 4
  • 5. L’aparcament de bicis, ple de motos S om usuaris habituals de la bicicleta i amb això vo- lem dir que la utilitzem tant per moure’ns pel poble i per anar a treballar, com per fer agradables passejades els dies de lleure. Ens agrada veure com de mica en mica (molt de mica en mica…) es va fent un es- pai per a la bicicleta. Al nostre poble, Sant Boi, vam estrenar aquest hivern passat un nou accés al riu pel pont de la barca. Això ens dóna una opció més fàcil per sortir a pedalar pel nostre entorn. Cada vegada va millorant més el tema de la mo- bilitat sostenible! Creiem que estem en una zona privilegiada on podem gaudir d’aquest paisatge del delta del Llobregat, de la vegetació i la fau- na de les maresmes, dels camins del nostre parc agrari que ens duen fins a les platges més pro- peres i tot això sense haver de fer cues, ni malbaratar petroli i con- següentment sense contaminar. Bé, el que ens ha portat a escriu- re això és una cosa que no ens va agradar de la sortida d’un diu- però no és el que ara volem dis- I si és això el que els porta fins menge de juliol, a la platja de la cutir. allà, podrien fer-ho deixant la Pineda de l’antic càmping de les Filipines a Viladecans. També a l’entrada, hi ha unes moto a fora i entrar caminant indicacions ben clares on hi diu l’últim tram pel mig de la pineda Hi hem estat diverses vegades, tot respectant les indicacions. que és un accés per a vianants i però mai no havíem vist el que hi bicicletes. Per això la nostra sor- La bici és un mitjà de transport que vam trobat aquell dia: l’aparca- presa en veure que hi entraven respecta la natura. Per això defen- ment de bicis ple de motos. les motos. sem-ne el seu ús i movem-nos sense En aquesta platja hi ha l’accés contaminar sempre que puguem! Per molt que portin dues rodes, amb l’horari restringit i ho posa les motos són vehicles amb mo- ben clar a la porta. Quan són tres Jordi Sala i M.Àngels Branchadell tor i per tant contaminants i això quarts de vuit del vespre hi ha un és una zona protegida! vigilant que s’encarrega d’avisar el personal que vagin recollint i El fet que no arribin els vehicles a poder així tancar puntualment a peu de sorra, fa que no sigui una les vuit. Això de l’horari tampoc platja massificada, per la qual no ho entenem gaire, perquè està cosa encara és mes agradable tot vallat i no li veiem el motiu, d’anar-hi. Viladecans, punt de trobada - Núm. 25 - Setembre 2009 5
  • 6. Camí de les Filipines, a peu o amb bici? D es de molt petita anava a la platja de Viladecans caminant pel Camí de les Filipines, que ara ano- menen Camí del Mar amb motiu de la construcció de l’accés al mar des de Viladecans. S’hi anava molt tranquil, sense por de ser atropellats. Però ara ha canviat molt, hi ha un carril bici molt guapo, que em sembla molt bé... però llavors, els que anem a peu per on passem? És un perill. Vas passejant tranquil·lament, i de repent se sent cridar: “Alerta!”. És un ciclista que va pel seu carril. T’afanyes a posar-te a una banda, però l’ensurt ja te l’han donat. La veri- tat és que en comptes de fer salut és un estrès constant. Potser caldria obligar que tots els ciclistes diuguessin la seva botzi- na per avisar-nos amb més temps. Per què no s’ha pensat en aquest tema dels vianants? La veritat és que estem molt orgullosos els ciutadans de Vila- decans de tenir accés a les nostres platges tant de temps obli- dades, tot i que encara hi ha dificultats, pel fet de no estar aca- bada la carretera B-204, competència de la Generalitat. Penso que s’haurien d’haver coordinat per fer-ho tot alhora. S’ha buscat l’alternativa de passar per la riera de Sant Climent, que resulta una mica claustrofòbica, tant si vas en bici com a peu. I no diguem quan comencin les pluges, que serà impos- sible transitar-hi. De moment, però, és l’única manera de no posar-se en perill anant per la B-204, tant en bici com a peu. Maria Comas Oriol Viladecans s’enfila al Shisma Pangma J uan Carlos Vizcaíno, membre del Club Alpí Baix Llobregat de Viladecans, aca- ba de marxar cap a l’Himàlaia per fer el cim d’aquesta muntanya de 8046 m. Ens convida a seguir el seu avenç a través del blog que els expedicionaris van posant al dia: http://www.shishapangma09.com No us ho perdeu! Viladecans, punt de trobada - Núm. 25 - Setembre 2009 6
  • 7. Una década de Viladecans pel Sàhara H ace diez años que un grupo de familias nos interesa- mos por unos niños que venían de los campamentos de refugiados en Tindouf (Argelia) a pasar dos meses en Cataluña de colonias. Como mi familia, otras fami- lias también se apuntaron en el departamento de Cooperación del Ayuntamiento de Viladecans para acoger un niño en nuestra casa. Esto ocurría en el año 1999 (según foto adjunta). Decidimos unos cuantos del grupo formar una asociación en Vi- ladecans. Pertenecíamos a ACAPS (Asociación Catalana Amigos del Pueblo Saharaui) con sede en Barcelona, y en el año 2007 con nuestro propio NIF pasamos a llamarnos “Viladecans pel Sàha- ra”. Desde entonces han pasado diez años y seguimos apoyando y ayudando al pueblo saharaui con las mismas fuerzas que al prin- cipio, colaborando y promocionando los proyectos de colonias, caravanas, “tarbias” (una comida diaria a los más pequeños) y subvencionamos la Escuela de Mujeres que hemos ideado y finan- ciado en los campamentos. Impulsamos y coordinamos actos y campañas de movilización, or- ganizamos también campañas informativas de sensibilización dan- do apoyo a este pueblo y a su lucha por la independencia. Rosa Mercader 11 de setembre: l’evolució existeix D oncs sí. És possible per una bandera (a l’esquerra) tants, caldrà buscar-ne un altre, crear coses noves i enganxada a la barana amb cinta però de moment ja fa el fet. Lec- millorar-les. M’ho fa adhesiva ampla, d’aquella marró tura del breu manifest per part pensar la celebració tan elegant. Voluntat institucio- de l’alcalde (a mi em va agradar institucional de la Diada a Vila- nal, doncs, i poca il·lusió. Sensa- el que va dir i em sembla que era decans. Recordo la primera, que ció d’acte amb calçador. assumible per a gairebé tothom), es va fer l’any 2005 a la plaça dels Enguany la cosa ha millorat molt. cobla en viu i en directe (que la màrtirs del 1714, o sigui davant de L’acte es va fer a la plaça de la veritat és que a l’hora de cantar l’ambulatori de dalt: poquíssima Vila, que és un espai amb un nom els segadors resulta molt millor gent, ofrena floral amb flors que menys hagiogràfic, però que té un que no un CD). Ballada de sar- desapareixien quan el consistori aire més institucional i, sobretot, danes i, sobretot, molta presència encara no havia tingut temps de més acollidor. Té una bona mida, ciutadana. girar cua. I –a la foto no s’apre- de moment, per fer aquest acte. Tenim una certa tendència a pen- cia– un cert aire cutre encapçalat Quan vinguin tots 64.000 habi- sar que la política és un desastre. Jo crec que aquest acte, que ha anat prenent forma i trobant el seu espai, és una mostra de com és possible que govern i oposició, si no viuen excessivament d’es- quena els uns dels altres, poden arribar a conformar coses valu- oses, fent cadascú el seu paper. Aquesta és molt petita. Però té un caràcter simbòlic. Mercè Solé Viladecans, punt de trobada - Núm. 25 - Setembre 2009 7
  • 8. Documentals per remoure consciències Ricard Caba i Calbet Documental Pel·lícula “El Delta Negat” en industrial i urbà, la construc- ció de grans infraestructures com l’AVE, etc. documental Al delta del Llobregat la velocitat dels canvis s’ha accelerat dramà- El podeu veure a: http://www. “Home” ticament: la pressa per disposar eldeltanegat.cat/ Documental d’impressionants de les grans infraestructures fa imatges on els científics afirmen que les obres no parin mai i que el paisatge es transformi ràpida- Documental que sols tenim 10 anys per canvi- ment, sense temps per acostu- “Km 0” ar el nostre mode de vida, evitar que els recursos naturals s’esgo- mar-s’hi. El documental explica Documental emès per TV3, re- tin i impedir una evolució catas- la destrucció dels espais natu- alitzat per un grup de gent jove tròfica del clima de la Terra. Tot rals del delta del Llobregat. En catalana que parla sobre la crisi, i el discurs d’apoteòsic tremen- aquest viatge coneixem l’opinió i com s’ha originat i on ens durà, disme, commou per la destrucció les experiències de diversos ciu- què és el que haurem de fer per del territori, i remou la conscièn- tadans del Baix Llobregat que superar-la. Fan una reflexió sobre cia, la llàstima és que les imatges miren amb preocupació i analit- la situació financera al món i pre- del final amb la proposta de les zen amb esperit crític la brutal senten algunes alternatives que energies renovables, fan molta transformació que ha patit el seu s’emmarquen dins del que es co- també la mateixa por. Jutgeu vo- territori amb el desviament del neix com a “decreixement”. saltres mateixos. darrer tram del riu Llobregat, l’ampliació del port i l’aeroport, El podeu veure a: http://www. El podeu veure a: http://www. la requalificació de sòl agrícola tv3.cat/videos/1356179 youtube.com/homeprojectes De fardatxos i àngels negres E m permetreu recordar un parell de petites històries vila- decanenques, que m’han arribat per via familiar. Primera història. A l’època en què hi havia molts valenci- ans que es llogaven als pagesos de Viladecans per treba- llar als camps, el seu costum era fer-se per dinar un arròs, seguint la tradició típica de la seva terra. Compraven una mica d’arròs, hi afegien alguna verdura del camp, i algun cop, quan podien, una mica de tall. Però tenien una especialitat que deixava bocaba- dats als pagesos d’aquí: la seva capacitat per caçar llargandaixos grossos que corrien pels camps, i que ells anomenaven “fardatxos”, i convertir-los en suculent component del seu arròs... Si algú s’ho proposés, l’“arròs amb fardatxo” es podria convertir en un reconegut plat de la cuina mediterrània... Segona història. Quan pintaven la volta de l’església reconstruïda a finals dels anys 40, un pintor que pintava el cel d’angelets que encara ara s’hi pot veure, diu que era un fan de la cançó d’Anto- nio Machín “Angelitos negros” i que sempre la cantava mentre feia la seva feina. I diu que el rector Ramon Saborit, de tant sentir-la, li va dir al pintor que perquè no s’animava a fer allò que deia la cançó. I ara tenim a la volta de l’església de Sant Joan un àngel de color negre... Josep Lligadas Vendrell Viladecans, punt de trobada - Núm. 25 - Setembre 2009 8
  • 9. Arran de l’article publicat per José Luis Atienza en l’anterior número de la nostra revista titulat “A favor del Pla Parcial d’Oliveretes”, aquest estiu hi ha hagut un cert moviment de respostes i contrarespostes aparegudes en blogs diversos, entre altres el de la revista. Aquí recollim una primera resposta d’Albert Buigues, la rèplica de José Luis Atienza, i finalment un darrer article de Ricard Caba. Resposta al company Atienza: una mica de sentit comú H e decidit escriure habitatges tenen un aquest post després preu massa alt cal de llegir el Punt de fer habitatges ba- Trobada que m’acaben rats. Primer error. d’enviar recentment, i on he po- Primer el que hau- gut trobar un article on es fa una ríeu de fer és lluitar defensa del Pla Parcial d’Olivere- per un control dels tes (més sorprès em vaig quedar preus dels habitat- quant vaig veure que qui escrivia ges i que es posi un l’article és un antic regidor d’ICV, límit al preu del sòl, els tan autoanomenats ecolo- i no fer aquesta de- gistes i d’esquerres de debò). magògia. I la solu- Bàsicament em dedicaré a donar ció a Viladecans, se- algunes de les raons per les quals nyor Atienza, passa mai no s’hauria de fer aquest no per construir sí que és un pla especulatiu, i més projecte i que considero prou bà- més habitatges en zones verdes quan no s’ha fet cap consulta po- siques, així com rebatre els seus (que ja sé que no està qualificat pular sobre aquest pla. Parla de arguments (que són pocs) a favor com a no urbanitzable, però és que hi ha espais degradats (qui- del pla. una zona verda) sinó que passa na casualitat, el mateix argument Comença ja dient que creu que per pensar a invertir més diners que volen fer servir per destruïr és el millor pla parcial de la his- en coses productives i comprar l’última zona agrícola de l’Hospi- tòria de Viladecans (sota quins els més de 3.000 habitatges buits talet, on ha sortit una plataforma arguments?), segurament perquè que hi ha a Viladecans i reformar a la qual esteu adherits però no a molta gent dels polítics profes- els que s’hagin de reformar, i po- us presenteu mai a les assemble- sionals, que tenen com a missió sar-los a lloguer a preu d’habitat- es). Si hi han zones degradades pactar amb qualsevol força amb ge social. Recordi que l’habitatge és perquè el nostre estimat (és tal de governar, lluny d’actu- és un dret, no un luxe ni un recurs una ironia) ajuntament no ha vol- ar per principis, tenen un escàs a explotar com un altre. Després gut invertir en rehabilitació de costum d’autocriticar els seus ja no parlaré de la demagògia als paratges naturals com el d’Oli- governants o les seves pròpies moviments socials, que si ICV veretes. Això no és Montserrat, organitzacions polítiques. Sí, se- pretén representar, ho porta fotut però no per això no deixa de ser nyor Atienza, Viladecans és al escrivint coses com “marxes de un espai nostre. I sí senyors, no bell mig de l’àrea metropolitana, protesta amb pitos i tambors”. I dóna cap més argument, tret del gràcies a un sistema capitalista això ho diu una formació en què de la necessitat d’habitatge social, que s’ha dedicat a destruir tot el hi ha ex-militants del PSUC? (sí, ja rebatut, el senyor Atienza dels Delta que voletjava fa molts anys aquell partit polític venut a les verds. Ara li donaré un altre ter- les nostres viles i pobles (ara con- forces del capital a la transició). cer argument (el segon era que en vertits en macrociutats a costa de Oliveretes, perdoni, si que és un una democràcia real qualsevol pla ciment) i que mai cap polític su- pla especulatiu. No ho serà pel d’urbanització s’ha de consultar a posadament d’esquerres ha vol- que fa al tema legal, però com la ciutadania, és el que s’anomena gut eradicar (el capitalisme). que ja sabem que les lleis es fan i democràcia participativa). Primera raó: el preu de l’habitat- es desfan a favor d’unes minories El tercer argument que molta ge. Ell explica que com que els econòmiques, a nivell visual i ètic Viladecans, punt de trobada - Núm. 25 - Setembre 2009 9
  • 10. gent no té en compte i cada vega- petits arbustos fins als grans ar- Ara li demano que es plantegi si da el capitalista d’Al Gore esme- bres) respiren CO2 i alliberen O2 les sigles dels partits que repre- na més és l’acumulació de CO2 a a l’aire. Això vol dir que com més senteu serveixen per alguna cosa l’atmòsfera i la seva contribució vegetació s’elimini, més CO2 a (per fer política conseqüent) o no- a la fi del nostre planeta Terra. l’aire i s’elimina un gran pulmó més per xuclar del poder gràcies Deuria saber (si no ha fet ciències d’oxígen de la vila. als vostres amics del PSC. Salut, li explicaré jo, que he estudiat ci- Considero que hi han prou argu- company, i espero resposta (això ències) que la vegetació (des dels ments per rebatre el seu escrit. sí, ben argumentada, si us plau). Albert Buigues Oliveretes, un bon pedaç C ompany Albert Bui- estat així. Avui és tan difícil, si gues: vull abans de res no més, accedir a l’habitatge que agrair-li sincerament el l’any 1977. temps que ha esmerçat S’ha avançat en el planejament llegint-me i contestant-me. Da- de les ciutats metropolitanes –en vant del problema del preu de el nostre cas s’han evitat abusos l’habitatge vostè m’argumenta com els que han fet que al nostre encertadament que els alts preus Casc Antic i al Barri de Sales no hi dels pisos són culpa del sistema hagués ni una plaça ni una zona capitalista que, cito textualment, verda pública–, els plans parcials mai cap polític suposadament d’es- han donat equilibri de serveis querres ha volgut eradicar. Per però han fet que la ciutat creixi a desgràcia seva i meva –sota el estrebades i no han resolt el dret meu punt de vista acientífic, de a l’accés raonable a l’habitatge. I crec que és bo que hi hagi lletres, i no de ciències com el Si a Viladecans no aconseguim aquí i ara una borsa contundent seu– el tema de l’eradicació del més habitatges assequibles, de fet d’habitatges fora de les lleis del capitalisme ho veig una mica estarem expulsant a la majoria de preu lliure de mercat. I estarem complicat, però no renuncio a gent de Viladecans que avui no d’acord que no és la solució, que l’ideal d’una societat socialista té habitatge, a aquella gent que fins i tot el preu assequible con- sense classes on no hi hagi pro- està en situació precària o aquells tinuarà sent inassequible per a pietat privada dels mitjans de joves que es vulguin emancipar. molta gent. Tot i així jo crec que producció. Perquè el problema de l’habitat- és una glopada de política social Ara bé, crec que coincidirem ge ha empitjorat en els últims en l’urbanisme d’aquesta ciutat. –encara que discrepem en les deu anys. Tenir habitatge –per la Si s’hagués fet així en els últims concrecions– en que no podem falsa accessibilitat que donen els vint anys, otro gallo nos cantaría. esperar que s’eradiqui el capita- crèdits a llarg termini– significa Crec que Oliveretes és discutible lisme per engegar propostes que endeutaments durant vint o qua- i segurament millorable, i encara puguin alleujar el problema de ranta anys, gairebé tota la vida. que sé que la crítica política amb l’habitatge. Històricament l’ha- Tot un projecte de vida ferit. freqüència es basa en trobar tots bitatge ha estat darrere de tots En el Pla d’Oliveretes la meitat els defectes i callar totes les vir- els mals del malestar urbanístic. dels habitatges tindran protecció tuts, va bé discutir. Jo reivindico Des del barraquisme fins els des- pública i seran de preu assequi- la sensibilitat social. Perquè abans madres urbanístics dels seixanta i ble. Això no havia passat mai en de la caiguda, pròpia o provoca- dels setanta, sempre s’ha ajuntat cap Pla Parcial a Viladecans. Vos- da, del capitalisme, haurem de la necessitat de trobar un lloc on tè té tot el dret de considerar que posar algun pedaç al problema viure amb la incapacitat del sis- això no és ni una raó, ni un mèrit dels que no poden accedir a un tema polític i econòmic de donar ni un argument, però li plantejo habitatge sense empitjorar radi- respostes col·lectives de benestar. com un fet que molta gent vol pi- calment el seu itinerari personal Alguns pensàvem que amb l’ar- sos de protecció pública, necessi- vital. I Oliveretes, sota el meu ribada de la democràcia aquests ta pisos de protecció pública i fa punt de vista, és un bon pedaç. problemes trobarien remei, o instàncies i queda fora de les ad- José Luis Atienza com a mínim alleujament. No ha judicacions, i espera, i espera. Viladecans, punt de trobada - Núm. 25 - Setembre 2009 10
  • 11. Sr. Atienza, ho veiem clar: el Barça Parc a Oliveretes C ansats de dir que no a Cal tolerar que les implicacions a debò, que recolzen els projectes tot, farem cas al nostre nivell de mobilitat siguin brutals del pla de Llevant a Oliveretes, i amic José Luis Atien- a causa de la falta de centralitat del Barça Parc al Delta del Llobre- za, president d’ICV de urbana i l’absència de transport gat, tot i ser uns atemptats contra Viladecans, que ens recomanava públic, perquè cal fomentar la la coherència i el sentit comú. als membres de la Plataforma massificació, els col·lapses i la Per tot plegat, és evident que Salvem Oliveretes, en l’article “A contaminació a la zona natu- no hi ha arguments per oposar- favor del pla parcial d’Olivere- ral. Amb l’objectiu de continuar nos als projectes urbanístics de tes” publicat en el nº 24 del mes atemptant contra els principis l’equip de govern de Viladecans de juliol al Viladecans, Punt de tro- més bàsics del desenvolupament (PSC+ICV-EUiA). I fent cas al bada, que “és una gran llàstima de- territorial i urbanístic sostenible. Sr. Atienza, que diu “que el relat dicar els joves i combatius esforços Perquè cal assimilar que a l’equip “ajuntament depredador arrambla a condemnar la realitat en comptes d’intentar modificar-la”. Doncs va, no condemnarem més la realitat... La realitat ens diu que l’“ecobarri” de 2.377 habitat- ges (segons el pla parcial) o 2.749 (segons el pla d’habitatge) des- truiran la zona agrícola-forestal d’Oliveretes, a més dels 500 habi- tatges de Can Torrents. Una altra realitat ens diu que l’alcalde i el Barça han firmat un conveni per desenvolupar urbanísticament els voltants de la reserva natural del Remolar amb el projecte Bar- ça Parc. Partint d’aquestes realitats, és evident que cal continuar cons- truint pisos a Oliveretes, havent- n’hi un munt de buits a Vilade- de govern ja li va bé que es faci amb paradís natural per fer espe- cans. I que el Barça Parc s’ha de el Barça Parc, com a ganxo per culació urbanística” va molt bé per situar al costat de l’estany del atraure més inversors i especu- organitzar marxes de protesta amb Remolar i d’una zona d’especial ladors, i desenvolupar així el seu pitos i tambors”, desistim d’infor- protecció (s’inclou dins la Xarxa projecte “Parc del Delta”, que mar als ciutadans/nes de Vilade- Natura 2000, i zona ZEPA) d’es- vol urbanitzar amb instal·lacions cans per complaure els nostres pecial vulnerabilitat i fragilitat, i esportives, recreatives, docents, governants. admetre que cal continuar formi- hoteleres, de restauració, cultu- Doncs res, estem convençuts, no gonant el Delta del Llobregat, tot rals, oficines, sanitaris no hospi- denunciarem res de tot això, i se- i que no és un creixement continu talari i assistencial, al voltant del rem més constructius. annex a un nucli urbà, sinó que Camí de les Filipines que va cap Què tal si fem el Barça Parc a Oli- apareix com una nova taca enmig al mar... veretes? d’un espai lliure que divideix la Un bon ciutadà ha de respectar zona del Parc Agrari respecte a la els representants polítics que ens Ricard Caba i Calbet Reserva del Delta del Llobregat. governen a Viladecans, tant els socialistes com els ecologistes de Viladecans, punt de trobada - Núm. 25 - Setembre 2009 11
  • 12. les nostres entitats Amics de la Sardana de Viladecans L ’entitat Amics de la Sardana de Vilade- nostra dansa: un curset intens però molt complert. cans es va formar l’any 1985 amb la inten- També hem ensenyat a nens de l’Illa Reunion i, com ció de promocionar la sardana. Érem un no, classes als germans de Saint-Herblain. grup d’amics que ens vam unir per formar Sempre hem estat disposats a col·laborar amb les més que una entitat sardanista una família sarda- diferents activitats culturals de Viladecans com són nista oberta a tothom. En diem fa- mília perquè ens uneix la sardana i l’amistat i no tenim quotes de socis. Des del primer moment hem estat treballant fent cursets a diferents llocs de Viladecans, organitzant les ballades i participant a diferents ac- tes culturals fets a la nostra ciutat. Hem participat en diferents actes dintre de l’agermanament amb Sa- int-Herblain i hem assistit a diferents aplecs internacionals de la sardana per diferents ciutats d’Europa. Per nosaltres el més important és la feina Entrellaça, el Correllengua, festes majors de barris i feta aquí a la nostra comarca, ja que hem aconseguit actes culturals de diferents entitats. ser una família formada per persones de les diferents Actualment la nostra activitat és continuar organit- poblacions que ens envolten, Gavà, Begues, Sant Cli- zant les ballades de sardanes, continuem ensenyant ment... amb les quals col·laborem en les activitats a ballar a diferents entitats de Viladecans, també sardanistes. tenim el programa “Temps de sardanes” a Ràdio A Viladecans hem fet cursets a diferents escoles, pri- Sellarès 91.2 F.M. tots els diumenges a les deu del vades i públiques, també a associacions de veïns, matí parlant de l’activitat sardanista i els llocs per però el que més ens ha agradat és haver ensenyat a anar a ballar tots els diumenges. Tenim una disco- ballar sardanes a nens d’una escola alemanya, esco- grafia molt actual; cal destacar que cada any s’estre- la que va contactar amb nosaltres per internet i que nen mes de 250 sardanes (en tenim un arxiu de més estaven interessats en conèixer la nostre música i la de 5.000), i s’enregistren més de 60 CD. Finalment dir que cada dos anys preparem el dia de la música que es fa el mes de gener, festa major d’hivern, amb ballada de sardanes, dinar de germanor i a la tarda concert i ball; aquesta festa es fa mancomunada al- ternant amb Gavà. Si saps ballar sardanes vine amb nosaltres i entra a la nostra família. Si no en saps, nosaltres t’ense- nyarem a ballar i també a comptar i repartir. Ens trobaràs a totes les ballades de Viladecans, també pots trucar al número 609701962, i també tenim un correu electrònic per rebre les teves consultes: tempsdesardanes@hotmail.com. T’esperem. Amics de la Sardana de Viladecans Viladecans, punt de trobada - Núm. 25 - Setembre 2009 12
  • 13. conèixer viladecans Història de l’altar de Sant Josep de l’antiga església de Sant Joan D intre les tasques de a éste punto, he de recerca sobre la histò- hacer notar que todo ria de Viladecans que lo concerniente al al- estem duent a terme tar de San José, que el Grup Tres Torres (www.grup- posee alguna propie- trestorres.cat) m’he trobat amb dad en el pueblo pero una curiosa història de l’església vive en Barcelona, de Sant Joan que voldria explicar que dice ser suyo y en aquestes pàgines. que tiene títulos que La primera pedra de l’antiga es- lo acreditan y parece glésia de Sant Joan es va col·locar haber soltado prendas el dia 8 de setembre de 1728 i de poder retirarlo si- l’església va ser beneïda el 7 de empre que le conven- setembre de 1738. Uns anys des- ga y como hay otra prés Josep Taxonera, ciutadà bar- familia piadosa que celoní amb casa i propietats a Vi- desea construir otro ladecans, regalà a la parròquia de nuevo temo que sur- Sant Joan un altar de Sant Josep. jan dificultades. Així El trobem descrit de la següent ho escriu mossèn manera en la visita pastoral de Jaume Terrats que, 1885: En el tercer altar de la mano en el moment de la derecha (vol dir al costat del car- visita, portava molt rer Pare Artigas) hay el de San José, poc temps de rector única imagen que tiene dicho altar, a Viladecans. ses bodes D. Jaume Nogues y Taulet en las paredes laterales hay dos cua- El 1897 arriba a Viladecans mos- y Da. Magdalena Modolell y Freixas dros pintados al óleo, representando sèn Andreu Samaranch Albi. Sa- en l’any 1883 feren prometense de el uno, la imagen de Montserrat, y el maranch, sacerdot polèmic, ad- regalarne un de nou. otro la Adoración de los reyes. mirat per uns i fortament odiat per altres, va escriure el 1901 un Mossèn Samaranch es va posici- Magdalena Modolell i Jaume onar a favor dels Modolell i del Nogués, propietaris de Can Mo- llibre manuscrit sobre la història de la parròquia de Sant Joan. De canvi d’altar, des del bisbat tam- dolell, van decidir el 1883 oferir, bé s’hi van manifestar a favor i, com a record del seu casament, l’altar de Sant Josep diu: Altar de S. Joseph 1784. Lo regala D. Joseph per tant, els Taxonera van haver un altar nou de Sant Josep a l’es- de desmuntar el seu i endur-se glésia de Sant Joan. La família Taxonera mediant promesa escrita de no tocarse sino per millorarlo o cap a casa seva la imatge de Sant Taxonera s’hi va oposar, de cap Josep i les pintures de la Mare de manera volien que l’altar que ells sigui ferne altre de millor; concesio de un vanch en la Iglesia y donarli Déu de Montserrat i l’adoració havien regalat cent anys abans dels Reis. Aquest fet va provocar fos substituït pel dels Modolell. compte dels administradors. En 19 de mars se estrena al ofici y musica una forta i indefinida enemistat Tot això va generar un cert ma- entre mossèn Andreu Samaranch lestar que quedà reflectit en el predican el P. Pujol religios jesuita. Nota. Aquest altar desentona per i la família Taxonera. capítol de Privilegis de la visita pastoral de l’any 1891: Respecto complet l’estil de la Iglesia y demes El 1905 es van realitzar els tre- altars; per cual motiu desde el dia de balls per instal.lar el nou altar a la Viladecans, punt de trobada - Núm. 25 - Setembre 2009 13
  • 14. capella de Sant Josep. El cost to- tal de les obres va ser d’onze mil pessetes, una quantitat força con- siderable a l’època, que, al ma- teix temps, ens indica la riquesa de la nova instal.lació. El disseny va anar a càrrec de l’arquitecte Josep Azemar, autor de la casa palau de Can Modolell i el treball de la fusta va ser obra dels tallers Riera, els mateixos que van tallar la llar de foc del despatx de l’Al- caldia. El resultat de tot plegat el podeu veure a la fotografia de la pàgina anterior. La visita pastoral de 1921 en fa la següent descripció: En la primera capilla lateral (cornu evangelii); el titular es San José, es de madera do- rada estilo renacimiento. La imagen del titular es de madera y a los lados hay las imágenes en escultura de ma- La història del controvertit al- dues pintures molt antigues que dera de San Jaime y Santa Magdale- tar de Sant Josep semblaria que guardaven a les golfes. Mossèn na. Fixeu-vos en el detall que les s’acaba amb l’incendi i destruc- Joan les va fer restaurar i ara es- imatges dels costats, representen ció de l’església el 21 de juliol de tan penjades a la sagristia, una és els sants dels quals porten el nom 1936. Doncs no, encara continua la Mare de Déu de Montserrat i Jaume Nogués i Magdalena Mo- després. l’altra no me’n recordo”. dolell; el que no diu la visita, és que la petita imatge del centre és A finals del passat mes de juliol Tot seguit em vaig preguntar si la Mare de Déu de la Mercè. vaig anar a veure el Josep Quílez; aquestes pintures serien les ma- la seva família havien estat ma- teixes que van formar part del sovers de Cal primitiu altar de Sant Josep, des Taxonera, i jo de 1784 fins el 1905. Efectivament, tenia interès dos quadres pintats a l’oli presi- en saber al- deixen la sagristia, un representa gunes coses la Mare de Déu de Montserrat i d’aquesta fa- l’altre l’adoració dels Reis. Són mília de bar- les pintures de l’antic altar de celonins pro- Sant Josep, el dels Taxonera, que pietaris de la aquí podeu veure reproduïdes casa situada a també en fotografia en aquesta la cantonada pàgina. Mossèn Joan Puig, quan de ponent del va arribar a Viladecans, les va carrer del Sol trobar a dalt al cor i li van agra- amb Jaume dar, estaven molt fetes malbé i les Abril. Entre va fer restaurar. El restaurador li altres coses va dir que no tenien cap valor ar- em va expli- tístic, però el que sí que podem car: “Quan assegurar és que tenen un gran els Taxonera valor històric. es van ven- Jaume Lligadas Vendrell dre la casa, cap als anys cinquanta, van donar a la parròquia Viladecans, punt de trobada - Núm. 25 - Setembre 2009 14