Pd T 22

631 views

Published on

Publicació independent d'informació i opinió

Published in: Technology, Business
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
631
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Pd T 22

  1. 1. http://puntviladecans.blogspot.com puntviladecans@telefonica.net 22 Viladecans Punt de trobada Any 3 15 de maig de 2009 Publicació independent d’informació i opinió Una gran pèrdua per a la ciutat La televisió de Viladecans ha plegat, molt poc temps després que també s’hagi liquidat Ràdio Sellarés. Certament, l’apagada analògica prevista per al 2010 obligava a un replan- tejament d’aquest mitjà, i no només un replantejament tècnic. Però a la nostra ciutat, la tele ha plegat de forma traumática: abans d’hora, acomiadant uns professionals que feien molt bé la seva feina i eliminant una forma de comunicació que entitats i ciutadans sentíem molt nostra. Perquè la tele de Viladecans ha esdevingut un indubtable factor de cohesió social i de participació. El nostre agraïment als professionals que hi han estat treballant. Una televisió i una ràdio locals aporten protagonisme als ciutadans, que no són “anò- nims” com sembla que els grans mitjans de comunicació pretenen fer-nos creure, sinó que són persones amb idees, notícies, opinions, fets, propostes, i una història pròpia. Aporten informació mútua i fan xarxa entre les entitats. Fan visible la pluralitat dels ciutadans i la riquesa cultural de la ciutat. En definitiva, aporten cohesió social i autoestima, dos ele- ments que no sobren precisament a Viladecans i menys en un context en què hi ha poqu- íssima premsa escrita de caràcter local. La desaparició de la televisió de Viladecans posa en evidencia que la tan anomenada “so- cietat de la informació” és en realitat la societat dels grans mitjans amb una perillosa tendència al pensament únic. Molt probablement sentirem a dir que el govern municipal aposta per les noves tecnologies i que la Fundació Ciutat de Viladecans emetrà a través d’internet. El problema és que som lluny encara d’una universalització d’internet, mentre que l’ús de la televisió és accesible a tota la població. De fet, més enllà de tecnicismes, el que s’ha liquidat ha estat una forma de comunicació ciutadana. La crisi i l’apagada analò- gica han estat el pretext. Equip de redacció Sumari Anna Besora M. Carmen Castellano 2 El Mamut de Viladecans us convida a Festa Major! Maria Comas 3 Encarnació Garcia Localia Viladecans tanca després d’11 anys d’emissió Josep Ginjaume 4 Les responsabilitats de la crisi. Eduard Mondragon Josep Lligadas 5 Víctor J. Martínez Jaume Gubianes, Viladecans, i les Oliveretes. Jordi Mazón Miguel de la Rubia 6 Càritas, memòria de la crisi. Mercè Solé Mercè Solé 7 La distribució d’aquest butlletí es fa Can Xic, molt bé. Josep Lligadas per correu electrònic. Si no desit- 8 geu rebre’l només cal que ens ho Segle XXI: continua l’espectacle del nostre litoral! Ricard Caba comuniqueu. I si voleu que li envi- 9 30 anys d’ajuntaments democràtics. Pepi Venegas em a un amic o amiga vostres, feu- nos arribar la seva adreça. Gràcies. 10 La meva visió de Viladecans. Bàrbara Lligadas Si voleu enviar articles per publi- 11 El “mercadillo”.Eduard Mondragon car, tingueu en compte que han d’anar signats i no sobrepassar 12 ¿Por qué España no los acepta? Miguel de la Rubia les 40 ratlles o les 600 paraules. 13 Les bitlles al nostre país. Llucià Sánchez El nostre correu electrònic: 14 puntviladecans@telefonica.net La tierra prometida. Rosa Mercader El nostre bloc: 15 Els nostres Pols Sud. Mercè Solé http://puntviladecans.blogspot.com 16 Les nostres entitats: Amics de Ràdio Akicha
  2. 2. El Mamut de Viladecans Com participar en la colla del us convida a Festa Major! Mamut? • Col·laborant amb no- saltres en l’arribada del mamut. Se’ns gira feina i ens calen idees i mans per dur-les a terme. Pots venir tant a nivell perso- nal com en representa- ció d’una entitat. • Adherint-vos al Mamut com a entitat. Volem un Mamut en xarxa, on tot- hom s’hi pugui sentir representat: un mamut amb marxeta, un ma- mut solidari, un mamut feminista, un mamut multicultural... I només podrà ser-ho amb la participació de tots. • Escampant aquesta proposta entre els teus http://elmamutdeviladecans.blogspot.com amics i amigues, els O membres de la vostra si més no, això és el retornar, i que ens va agafar per entitat... que ens agradaria a sorpresa. De sobte hem descobert • Fent-vos seguidors del una bona colla d’en- un element de la nostra ciutat nostre blog: http://el- titats de Viladecans, que tots i totes podem fer nostre mamutdeviladecans. que voldríem aportar un element sigui quina siguia la nostra edat, blogspot.com revitalitzador i cohesionador a la el nostre sexe, la nostra formació, • I de moltes altres mane- nostra Festa Major. la música que ens agrada, el tipus res que se t’acudiran... de feina o d’activitat que fem, la A la taula rodona que vam convo- nostra cultura, la nostra llengua car des del nostre Viladecans punt habitual, les nostres creences reli- Propera reunió: de trobada, amb la presència de gioses, les nostres opcions políti- tots els partits polítics amb repre- dijous, 28 de maig, ques, el nostre lloc de procedèn- sentació a l’Ajuntament, es va dir a les 8 del vespre cia, el nostre equip de futbol. El que seria desitjable trobar aquesta Mamut és de tothom. espurna d’identitat viladecanen- a l’Auditori ca que ens ajudés a viure la Festa Per això, des d’aquí us convidem Pau Picasso Major com una festa singular, la a afegir-vos a aquesta tornada nostra festa. I es va dir també que del Mamut que anem preparant (Pge. Sant Ramon, 2). aquesta tasca és responsabilitat entre tots i que presentarem pro- després de celebrar la d’entitats i de ciutadans i que difí- perament al Consell de Cultura victòria del Barça de la cilment pot imposar-se per decret de la ciutat. Tant com a entitats des del govern municipal. com a títol invidual. Podeu es- vigília (millor que vin- criure’ns a mamutviladecans@ Doncs bé. Ens hem posat a tre- gueu sobris i sòbries, gmail.com i visitar-nos i fer-nos ballar. I unes quantes entitats us de tota manera!) arribar les vostres aportacions al proposem portar el Mamut a la blog del mamut: http//elmamutde- Us hi esperem!!! Festa Major. Un mamut que fa un viladecans.blogspot.com. any més o menys que va decidir 2 Viladecans, punt de trobada - Núm. 22 - Maig 2009
  3. 3. Pretesa trenca el contracte en no acceptar una retallada del pressupost municipal del 20% Localia Viladecans tanca després d’11 anys d’emissió L a cadena de televisió Pidelaserra, ha declarat que, “de sionals com Jordi Évole, Saman- municipal Localia Vila- cara al Consorci de la Televisió ta Villar o Teo Pérez. De cara el decans va acabar ahir Digital del Delta [si es necessiten futur Viladecans no renuncia a les seves emissions des- professionals], els treballadors tenir televisió, per això posa en prés d’11 anys en antena. Dels 12 de la televisió tindran prioritat, marxa una IP TV i ha proposat professionals en plantilla, onze tal com queda escrit en el proto- que s’utilitzin les instal•lacions es quedaran a l’atur després que col del consorci”. de la cadena local per les futu- l’ajuntament hagi decidit vehi- res emissions del consorci de TV Localia Viladecans és una televi- cular la producció audiovisual Digital del Delta. sió adherida a la Xarxa de Tele- cap a una televisió IP. Fonts de la visions Locals i també emet els El passat mes de novembre el mateixa cadena, que han preferit Grupo Prisa emetia una nota no identificar-se, discrepen de la que comunicava l’imminent decisió del consistori “per les for- tancament de totes les televisi- mes en què han portat a terme el ons locals del grup a partir del tancament i la poca voluntat de 2009. La de Viladecans era un l’administració local de seguir cas a banda, perquè és de lli- amb el projecte audiovisual a un cència municipal i n’externalit- any vista del límit de l’apagada za la producció. analògica”. L’Ajuntament ha Publicat per Comunicacio21.cat afirmat que ells també estan des- el dia 1 de maig contents amb Pretesa -l’empresa propietària de Localia integrada seus continguts. Durant aquests http://www.comunicacio21.com/ a Prisa-. El tinent alcalde, Joan onze anys hi han passat profes- textecomplet.asp?id_texte=12991 3 Viladecans, punt de trobada - Núm. 22 - Maig 2009
  4. 4. Les responsabilitats de la crisi E l passat dia 27 de març deig publicitari a què ens hem vist Tant les immobiliàries com els al Centre Cultural Sant exposats tots i cadascun de nosal- bancs s’han llançat a una cur- Joan va tenir lloc una tres, però això no eximeix la nostra sa d’obtenció de beneficis sense taula rodona que por- responsabilitat i, en conseqüència, miraments i han desenvolupat tava per títol “Fer front a la cri- d’haver de pagar-la, com a mínim, estratègies i comportaments amb si”. Durant l’exposició del tema treballant més amb al mateix salari l’únic i exclusiu objectiu d’obte- i en el debat que posteriorment o potser menys, que és el cas més nir-los. Si buscar beneficis lícits es va tenir lloc es va fer una afirma- probable. pot arribar a entendre fàcilment, ció amb la qual estic totalment és totalment inadmissible utilit- Des del punt de vista col·lectiu d’acord: “La crisi l’hem provo- zar estratègies i procediments hi ha tres sectors, a Espanya, que cat entre tots per la nostra forma èticament i legalment inaccepta- crec que han estat determinants: d’actuar durant aquests darrers bles o, fins i tot, presumptament les immobiliàries, els bancs i les anys, i per posar-hi solució, tots delictius (ho podem veure i sen- administracions públiques; en- nosaltres, hem de col·laborar”. tir cada dia en els informatius i a cara que algun d’aquests actors Encara que estigui d’acord amb la premsa). I per tant les persones té molta més responsabilitat que aquesta afirmació crec que és o entitats que han actuat així han d’altres tant en l’origen com en convenient definir el grau de res- d’assumir la part de responsa- el desenvolupament de la cri- ponsabilitat que cadascun de no- bilitat que els correspon, que no si i en les seves conseqüències. saltres, ja sigui individualment és gens petita, i si han actuat de He puntualitzat Espanya ja que o col·lectivament, ha tingut en forma delictiva la justícia se n’ha la nostra crisi és diferent a la de el desenvolupament de la crisi i, d’encarregar i decidir el cost que la resta dels països, al meu en- per tant, el grau d’intervenció i ha de pagar l’infractor. tendre. Aquí s’hi ha unit la crisi sacrifici per resoldre-la ha de ser financera, tant la induïda proce- Però el que es fa impossible d’en- ben diferent. dent d’altres països com la prò- tendre és l’actuació de l’Estat, Des del punt de vista individual pia pel nostre model de consum de les Administracions Autonò- ens hem lliurat a una dinàmica desmesurat, amb l’agreujant de miques i dels Ajuntaments. Els en la qual ha prevalgut el posseir, promoure, especular i finançar Ajuntaments en aquests últims l’aparentar, el ser més que l’altre, l’activitat immobiliària fins a ele- anys han especulat, fomentat i el tenir més amb el mínim esforç, var-la, ni més ni menys, a la cate- potenciat l’activitat immobiliària, l’engany, les martingales... davant goria d’indústria quan en realitat, a través de grans actuacions ja si- d’actituds com l’estalvi, la humili- únicament i exclusivament, hau- gui comprant sòl, mitjançant la tat, l’honestedat, l’esforç, el treball, ria d’haver satisfet una demanda creació d’empreses público-pri- la responsabilitat, cercar l’excel·- social bàsica d’acord amb l’ob- vades i construint o col·laborant lència. Aquesta falta de valors ens jectiu exposat en l’article 47 de la en la construcció d’habitatges han abocat a una carrera boja de nostra Constitució, que diu: “Tots que en molts casos no han estat consum desmesurat i irresponsa- els espanyols tenen dret a gaudir de tipus social. D’aquesta impor- ble. Evidentment que som respon- d’un habitatge digne i adequat. tant responsabilitat de les admi- sables d’aquests fets, però també Els poders públics promouran nistracions públiques en parlaré cal dir que en la societat en què les condicions necessàries i esta- en un altre article el més vinent. vivim pocs han pogut sostreure’s bliran les normes pertinents per Eduard Mondragon a la força dels mitjans i al bombar- fer efectiu aquest dret...” 4 Viladecans, punt de trobada - Núm. 22 - Maig 2009
  5. 5. C Jaume Gubianes, oneixeu algun repre- sentant de la pintura impressionista catalana Viladecans, de la segona meitat del segle XX? Algun artista de cavallet plantat enmig d’un paisatge, pin- i les Oliveretes tant al natural paisatges mediter- ranis, a l’estil de Amat o Vayreda? La resposta és difícil, ja que la se- havien confessat que ells gona meitat del segle XX va venir pintaven no per convicció, dominada per un nou estil pictòric, sinó per negoci, que prefe- encapçalat per Miró, Dalí, Subi- rien un quadre com els del rachs, Tàpies, entre altres. Eren Gubianes a una tela tacada uns temps en què aquesta estil de amb colors sense sentit... pintar es va posar de moda… con- En Jaume Gubianes va esti- venia un canvi en la pintura, paral- uejar a Viladecans fins que lel als nous moviments socials, a la es va jubilar, en què va ve- ruptura amb la societat anterior als nir a viure a Viladecans per anys 60, que d’alguna forma justi- una raó fonamental: tenia fiqués també els canvis socials, el un espai atractiu i de fàcil trencament entre les generacions, accés per a seguir pintant: que donés força al jovent rebel·- Oliveretes! Diàriament pu- lant-se contra la vida i la manera java, matí i tarda, a pintar de pensar dels seus pares... Aquest els garrofers, les oliveres, nou estil pictòric va deixar passada les figueres, el paisatge en de moda la pintura impressionista, i definitiva d’aquesta zona. que aquesta fos fins i tot cataloga- On els nostres representants da com “demodé”, arcaica. del govern municipal hi ve- La pintura impressionista, doncs, uen degradació, i projectes va quedar reclosa en un segon ter- insostenibles d’ecobarris, me, i així els pintors d’aquest estil. ell hi veia paisatges medi- Un d’ells fou en Jaume Gubianes terranis preciosos. I els va i Jovés (Manresa 1924-Viladecans plasmar. 2001), amb el qual vaig tenir molta La idea de la desaparició amistat durant els darrers 10 anys d’aquest espai el posava de la seva vida. dels nervis, com tota la po- Professor de pintura a l’escola Ma- lítica urbanística municipal çana durant dècades, mai no va de Viladecans. Si hagués renunciar al que li agradava de ve- estat viu, de ben segur seria ritat: agafar el cavallet, la tela i les un membre ben actiu de la pintures, i plantar-se enmig d’un Plataforma Salvem Olive- paisatge per plasmar-lo. Tot i que va retes..... En el fons, el nai- tenir empentes per fer-ho. En uns xement de la Plataforma és inicis va treballar i, fins i tot tenia en gran mesura fruit de les certa amistat, amb en Miró, Subi- seves idees. rachs, i els altres pintors d’aquest La crítica artística va elogi- nou estil. “No siguis burro Gubianes, ar la pintura de Gubianes aquesta pintura dóna molts calers”, des de ben jove, i fins i tot li deien sovint aquests artistes. Ell bona part són de Viladecans:www. en més d’una ocasió, se l’ha qua- sempre responia: “Jo vull pintar el gubianas.cat. Aprofiteu per re- lificat com el representant més im- que m’agrada, i el que jo vulgui, no descobrir Oliveretes en quadres. portant de la pintura impressionis- com vosaltres que pinteu per calers, i Encara estem a temps de poder ta de la segona meitat del segle XX. el que us marca la societat”. Segons comprovar in situ aquests paisat- Però com que val més una imatge m’explicava en Gubianes en moltes ges... paisatges que els nostres go- que mil paraules, us animem que de les reunions sota els garrofers, vernants qualifiquen de degradats visiteu el web on es recullen una les oliveres i figueres d’Oliveretes, i bruts... mostra dels seus quadres, on una moltes vegades aquests pintors li Jordi Mazon Bueso 5 Viladecans, punt de trobada - Núm. 22 - Maig 2009
  6. 6. Càritas, memòria de la crisi U na trentena de perso- La presentació de les dades de la nes ens aplegàrem el memòria va venir acompanyada passat 7 de maig als d’una xerrada de Montse Sintas, locals de Càritas de la periodista i treballadora social, Montserratina amb motiu de la que va insistir en la necessitat presentació de la memòria de Cà- que Càritas sigui veu de les per- ritas de l’any 2008. Una memòria sones que sovint són invisibles que, segons els mateixos organit- per als mitjans de comunicació i zadors de l’acte, no aconsegueix per a una gran part de la societat. reflectir com la crisi econòmica La pobresa no agrada, no vesteix, està afectant els veïns i veïnes de no es veu. I de vegades en els Viladecans, perquè cada dia que grans mitjans apareix de forma passa van creixent les necessitats. sensacionalista, o confusa, sense De fet, durant els quatre primers respecte per a la gent. Les entitats mesos del 2009, Càritas ha multi- com Càritas han de conjugar el plicat la seva activitat per quatre. desig que es parli de què li passa I caldrà apel·lar a la solidaritat de a la gent, i de les causes socials i tots, persones i institucions, per- econòmiques que els han portat què els ingressos s’incrementin a aquesta situació, amb el criteri en una proporció semblant. de preservar la seva dignitat i de fer prou atractiva la informació De fet vam parlar força de l’apa- en un context cada cop més sen- rent contradicció de Càritas: exis- sacionalista i acostumat al “zap- teix amb voluntat de no haver ping”. I això requereix insistir en d’existir. És a dir, d’una banda els mitjans, fer-nos pesats, facili- complementa l’acció social que es tar les coses. du a terme des de les administra- cions públiques, però ho fa amb Justament per aquest motiu, Cà- la voluntat de no suplir la tasca ritas de Viladecans enguany s’ha d’aquestes, al contrari: es vol anar- esforçat a fer una convocatòria les comprometent cada cop més en oberta de la presentació de la me- l’atenció a les persones. I, malgrat mòria, en el criteri que cal fer ar- que la seva actuació sempre és li- ribar allò que veiem a tota la po- vam trobar a faltar molt l’equip mitada, es vol guanyar en qualitat blació que ho vulgui escoltar. I, de Locàlia Viladecans En fi, cal i sensibilitzar els ciutadans de les efectivament, van venir algunes trobar mecanismes de comunica- mancances del nostre sistema eco- persones d’entitats, d’escoles i al- ció fàcil entre les entitats. nòmic, educatiu i social. gun regidor. La paradoxa és que Mercè Solé 84 dones han pres part de cursos de català i de 148 persones van adreçar-se a la borsa de treball i 54 van sortir-ne amb feina. castellà 21 persones han pres part del grup de conversa 320 famílies s’han beneficiat del Banc d’Aliments en català 129 famílies s’han adreçat al rober. 4 homes amb pensions minses han trobat lloc de Hem comptat amb 37 persones voluntàries, que residència al pis compartit de Càritas han rebut formació. I hem pres part en el Consell 48 famílies han rebut ajuts econòmics per import Municipal de la Convivència i en les activitats de de 6.195,57 € la xarxa Parlar per Conviure. Us podeu descarregar la memòria d’internet a l’adreça: http://www.slideshare.net/puntviladecans/memria-2008-critas-viladecans. I,si voleu col·laborar amb nosaltres, escriviu-nos a caritasviladecans@gmail.com 6 Viladecans, punt de trobada - Núm. 22 - Maig 2009
  7. 7. Can Xic, molt bé dria des d’aquí animar a continuar en aques- ta línia. Per exemple, no estaria gens malament posar a l’entrada de la masia una placa ben disse- nyada amb informació que fes conèixer què s’hi feia en aquest lloc. Aquest tipus d’infor- mació, que ajudaria molt a conèixer i valorar el que tenim a Viladecans, és sens dubte una de les nostres assignatures culturals pen- A dents. I no seria pas gaire costós d’aprovar-la... mi m’agrada com ha quedat Can Xic. I I per exemple, més encara, no estaria gens no parlo de com ha quedat per dintre, ni malament que el criteri aplicat amb Can Xic (qu, menys encara de les activitats que s’hi per cert, el meu pare continua anomenant-lo Cal faran: ni he tingut ocasió d’entrar-hi en- Xic) s’apliqués a altres edificis emblemàtics i ben vi- cara, ni m’he entretingut gaire a mirar l’ús que es sibles que corren perill de deteriorar-se si no s’hi ac- donarà a l’edifici. Parlo de la restauració i amplia- tua aviat. Jo voldria, sobretot, destacar-ne dos, que ció que s’hi ha fet, que ha servit per recuperar una són de propietat privada però que caldria trobar les part important de la masia, que estava molt deteri- maneres d’intervenir-hi, d’acord amb les diferents orada, i per mantenir, al mig de la ciutat, una bona situacions de cada un d’ells, i de les seves diferents imatge que ens recorda els nostres orígens pagesos, característiques i riqueses exteriors i interiors: un és sense pretendre, perquè era força inviable, repro- el conjunt de Cal Ginestar i Cal Carcereny, al carrer duir com havia estat la masia en els temps en què Àngel Guimerà; l’altre és la masia de Cal Menut. exercia com a tal. Són dues joies, i Viladecans les ha de conservar i O sigui que em permeto felicitar a l’Ajuntament i a realçar per al bé col.lectiu. tots els que han intervingut en la restauració. I vol- Josep Lligadas Vendrell No cal anar gaire lluny per admirar un espectacle aquà- tic com aquest. Unes noves cascades han estat descobertes al costat d’una parada d’autobús i al mig de l’Avinguda Roureda de Vilade- cans. Increïble pero és veritat. Las foto- grafies van ser preses el diumenge 26 d’abril a les 12 del migdia. 7 Viladecans, punt de trobada - Núm. 22 - Maig 2009
  8. 8. Segle XXI: continua l’espectacle del nostre litoral! A l número passat del punt de trobada dèiem que el nostre litoral són uns terrenys que arrosseguen una maledicció urbanística, plena de projectes frustrats. Ara, mirem el present per veure què ens espera. L’obertura de la ciutat cap al mar, pel camí de les Filipines, ha obert un munt d’expectatives urbanísti- ques. I segons l’ajuntament de Viladecans el seu nom és “Parc del Delta”. El projecte “Parc del Delta”, reuneix les expectatives urbanístiques al nostre litoral, on està previst que es construeixin hotels, centres de salut, un centre de convencions, així com espais per al lleure i la pràc- un alcalde que també és diputat de turisme a la dipu- tica esportiva. tació de Barcelona, d’alguna cosa ha de servir. Els terrenys afectats pel Parc del Delta són el litoral Però caldria saber l’agressió al territori que suposarà i els del voltant del cami de les Filipines. Ja en els aquest passeig marítim. Cal recordar la importància anys noranta es volia obrir la ciutat al mar, bàsica- del sistema dunar, mar-duna-pineda. I sobretot, evi- ment per donar cobertura al projecte d’un parc aquà- denciar que on veritablement hi ha la mare dels ous, tic i desprès d’un camp de golf. Fins i tot, l’empresa és en les altres dues zones adjacents. constructora Mas Vilanova (del Grup Vertix), que va La primera zona, son 56 hectàrees. al costat de mar construir el nou barri de Can Guardiola, per com- de la autovia, on el Barça s’ha gastat 18 milions d’eu- pensar a la ciutat havia de construir la carretera cap ros en 27’80 hectàrees de terrenys que una llei pre- el mar. Però com que els projectes al litoral es frena- democràtica, el PGM’76, li dóna dret a urbanitzar, i ven per oposició veïnal i legal, els diners per fer la on no es va deixar fer el camp de golf, i que l’última carretera es devien invertir en altres afers... cosa que ha sortit és la intenció del Barça, de la mà També, el projecte ha vingut condicionat durant els de l’ajuntament, de fer-hi la “Ciutat del Soci”, que anys per un munt de factors. Infraestructures com comptarà amb camps de futbol, pistes de tennis, un la desviació de l’autovia de Castelldefels, l’amplia- centre d’oci i fins i tot un palau de concerts, però que ció del aeroport, que ha destrossat part de la reserva estan afectats per la Xarxa Natura 2000, una protec- natural (la carretera d’accés a la nova terminal, passa ció mediambiental de la Unió Europea. Com veieu, per un cantó de la reserva del Remolar) i ha dilapi- un altre cavall de Troia, aquest amb la cara “simpà- dat zones naturals que no estaven protegides però tica” del Barça. d’alt valor ecològic, i han barrat el corredor biològic I finalment, la part de muntanya de l’autovia de Cas- del Can Sabadell. Igualment, l’aprovació del Pla Di- telldefels. Són 200 hectàrees de camps agraris, que rector Urbanístic del Sistema Costaner (PDUSC), va d’acord amb el PDUSC, estan qualificats com a sòl fer retallar les expectatives urbanístiques de l’ajun- costaner C1 i CE, sòl no urbanitzable, o urbanitzable tament. no delimitat. Que com s’entén? Doncs que és deci- Amb tots aquests condicionants, a hores d’ara està sió de l’Ajuntament urbanitzar-lo o no. O sigui que, a punt d’aprovar-se el projecte del passeig marítim, veient qui ens governa, i veient promotors immobi- 100 hectàrees on hi ha 2,3 km. de platja, una esplèn- liaris com en Paz Dorado, que ja ha anat comprant dida pineda litoral, i un patrimoni arquitectònic com terrenys a la zona, ho tenim clar. Actualment aquesta Ca la Pilar, de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, o el tramitació està aturada per la modificació de PDUSC complex del càmping la Ballena Alegre dissenyat per en curs... l’arquitecte Francesc Mitjans. Sembla ser que, con- En definitiva, tot un nou espectacle amb el qual in- juntament amb la reserva natural i amb el CRAM, tentaran vèncer, amb cavalls de Troia, el malefici que centre de recuperació animal, que s’instal·larà a la arrosseguen el terrenys del nostre litoral. zona del càmping Toro Bravo, s’aprofitaran aquests elements per donar-li valor turístic a la zona. Tenir Ricard Caba 8 Viladecans, punt de trobada - Núm. 22 - Maig 2009
  9. 9. 30 anys d’ajuntaments democràtics T ot just ha fet 30 anys que es van celebrar les primeres eleccions democràtiques als ajuntaments. El poder local que, des de molts punts de vista, podríem considerar com la minyona del sistema en què ens movem, ha aconseguit transformar pobles i ciutats i convertir- se en l’autèntic transformador de la realitat més quotidiana. L’any 1979, després de quaranta anys de dictadu- ra, hi havia molts municipis que ni tan sols tenien servei d’aigua, ni carrers asfaltats, ni llum... Així, aquelles eleccions no només varen suposar que els ciutadans tinguessin la llibertat d’elegir els seus representants, sinó que varen obrir el camí perquè es donés la transformació, en tots els sentits, d’una immensa majoria de pobles i ciutats. Quasi totes les ciutats varen aprofitar, en funció sempre de la major o menor capacitat dels seus edils, aquest nou sistema de funcionament que arribava i, si fem una mirada enrere, ens mostra els grans canvis que s’han registrat. No sempre han estat canvis per a bé si pensem, per exemple, en algunes pràctiques destructives, com ara la gestió d’un urbanisme, a alguns pobles, més destructor que el que hi havia a l’etapa franquista. Tot i així és evident, en general, que hi ha hagut una millora de la qualitat de vida Els moments d’incertesa que estem vivint davant la dels ciutadans. crisi econòmica ens ha de fer reflexionar i pregun- Després de 30 anys, ara és de llei aturar-nos a refle- tar-nos: Cap a on van els ajuntaments? Què volem xionar. Podríem fer-ho en molts aspectes però, do- que aportin en els propers anys? Quins serveis cal- nada la situació econòmica per la qual actualment dria ampliar per millorar la qualitat de vida dels estem passant, jo m’aturaria a pensar sobre el fet ciutadans a les nostres ciutats? És clar que l’expe- paradoxal que trenta anys després, els ajuntaments, riència d’aquests trenta anys ens hauria d’ajudar a novament, han de fer front als efectes d’una crisi, repensar la ciutat i obrir nous horitzons i, com diria tal i com van haver de fer els primers ajuntaments Ovidi en el Viatge a Itaca: “Bon vent i barca nova”, democràtics. Fa pensar el fet que els ajuntaments, per anar cap un futur on es reforci la gestió munici- tot i que són l’administració que presta més serveis pal amb un finançament fort i adequat a les neces- directes als ciutadans, sempre han estat els que es sitats del nostre municipi, on l’administració local queden a la cua en rebre, dins el model de finança- s’apropi encara més a les entitats locals i ciutadans ment. Com s’han resolt fins ara les mancances eco- en general per fer partícips a tots i totes del nostre nòmiques que han patit les administracions locals? futur com a ciutat. Potser amb el creixement immobiliari, descontrolat, Pepi Venegas en molts casos; pagant com a preu el que això hagi portat a un col·lapse econòmic general. 9 Viladecans, punt de trobada - Núm. 22 - Maig 2009
  10. 10. La meva visió de Viladecans N o he pogut evitar la temptació. En les dues edicions ante- riors d’aquesta pu- blicació electrònica dos conciu- tadans varen transmetre la seva particular visió de Viladecans, una iniciativa que m’ha semblat molt bona idea, de manera que no m’he pogut estar i aquí estic, a punt d’aportar una visió més. Comparteixo que s’ha fet un gran avenç pel que fa a la vertebració de tot Viladecans, que en molt pocs anys va deixar de ser una vila per convertir-se en ciutat. Podríem dir que Viladecans va ser com un d’aquells adolescents que fan una gran estirada i ne- cessiten fer rehabilitació per aju- dar les articulacions a funcionar correctament. Viladecans ha anat al fisioterapeuta, sí, però ni tota la rehabilitació que ha fet l’ha fet bé, ni ha acabat de fer-la. S’han fet construccions desor- bitades que no atenen a raons —algú em sap explicar per a què serveix el Cúbic, més enllà de la Fira de Sant Isidre i dels actes socialistes (només ells es deuen poder permetre llogar l’espai)? S’està ofegant el comerç local; el Centre Comercial Vilamarina n’és l’exemple més flagrant. Les de temps podrà aguantar el casc iniciatives com les de la compa- entitats veuen com s’afavoreix antic la seva identitat? Ara tots nyia de teatre Mossèn Cinto Ver- aquelles que tenen entre els seus els barris tenen parcs infantils, daguer —per molt que l’alcalde integrants determinats carnets. però estan tots en les millors con- pretengui negar la seva activitat L’equip de govern ignora la his- dicions? Ara tenim el Parc de la afirmant que fins que no hem tòria com si no fos cap valor. La Marina i el Torrent Ballester, però tingut l’Àtrium no hi ha hagut llista continua, però no us vull què passa amb el litoral i Olive- tradició teatral, sabem que no és avorrir. retes? Ara tenim l’Àtrium, però així—, que ha estat un dels petits Per tant, sí, s’ha millorat, però què passa amb Teatre al Carrer i oasis que han mantingut latent la sovint el preu ha estat massa alt. el Croma? societat civil viladecanenca. Ara els joves tenen un espai on Per cloure, vull fer una darre- Bàrbara Lligadas anar a estudiar, però coneixen la ra ressenya. No podem oblidar història de la seva ciutat? Ara po- que si Viladecans no va caure dem passejar pel centre sense ha- en coma per la seva condició de ver d’esquivar cotxes, però quant ciutat dormitori va ser gràcies a 10 Viladecans, punt de trobada - Núm. 22 - Maig 2009
  11. 11. El “mercadillo” É s dimecres. Un dia qualsevol de la setmana però no és així a Viladecans. Aquest dia no se sap per quina raó es produeix de forma sistemàtica un canvi radical a la ciutat: l’avinguda Josep Tarradellas queda tallada per posar-hi el “mercadillo”. Tot es trastoca, els vehicles busquen una sortida de la població, es col- lapsen tots els carrers d’entrada i sortida de Viladecans. Tothom veu que això es un disbarat. Dic tothom, però m’equivoco. Ho veu tothom que va a treballar fora de la població o ha de venir-hi: taxistes, trans- portistes, comercials, ambulàncies; tothom que té la necessitat de sor- tir de Viladecans o venir-hi a l’hora d’anar a treballar, però sembla que qui té més responsabilitat en aquesta qüestió no s’adona d’aquest fet. I si se n’ha adonat, per què no fa res per posar-hi remei? Què pot impedir que el “mercadillo” es posi en un altre lloc menys problemàtic on pugui conviure perfectament amb la resta d’activitats de la població? Per què no s’ha estudiat o s’estudia la seva col·locació en un altre lloc? Tan difícil és? Quin problema hi ha en posar-lo a l’avinguda de la Torre Roja – avinguda dels Jocs Olímpics o als seus voltants? I al parc de Vilamarina? Per exemple. Hi ha suficients llocs a Viladecans que permeten col·locar aquesta ac- tivitat sense que la vida de la ciutat resulti alterada tal i com ara està passant. Així aconseguirem millorar la circulació tant d’entrada com de sortida de la població i, de passada, reduirem la contaminació at- mosfèrica, que produeixen els cotxes quan estan aturats, i a més evi- tarem el risc d’accidents que suposa la disminució de l’amplada dels vials a les rotondes, tant a la situada davant dels cinemes com a la situada a l’antiga carretera de Gavà amb el consegüent perill per als vianants que circulen aquestes zones. Ha de passar alguna desgràcia per corregir aquesta situació? Eduard Mondragon Mesures contra els depredadors de plantes Aquest és el cartell que protegeix les plantes d’una botiga del carrer de Sant Joan. Ja ho diuen: “Quien avisa no es traidor”: Estimado ladrón de plantas. te informo de que estás grabado. Si miras el letrero de las máquinas tragaperras, tienen las cámaras que enfocan en dirección a ti. Dentro de poco tendrás un papelito en tu casa. 11 Viladecans, punt de trobada - Núm. 22 - Maig 2009
  12. 12. ¿Por qué España no los acepta? U n año más llegó la manifestación del 1º Esto no es así, y ellos han ayudado con su trabajo de mayo, día de los trabajadores, esta a crear la riqueza que otros han expoliado, y es por vez con más afluencia que en otras oca- ello que ellos ni son los culpables ni han de pagar siones. La dichosa crisis ha engordado la crisis. este año esta tradicional movilización. Se ven com- Los sindicatos en Cataluña ya tienen experiencia en pañeros de diversas empresas afectas por ERE o conjuntar esfuerzos de las personas venidas de fue- por deslocalizaciones, que probablemente no sean ra y de los que ya estaban. Y es que sólo entendien- participantes asiduos de estas movilizaciones. do que uniendo esfuerzos, sin mirar el sitio de don- Pero también hemos podido ver un mayor grupo de vienes o la cultura o religión que tienes, como de personas de orígenes diversos que no sólo lu- se viene haciendo en estas movilizaciones, seremos chan contra los efectos de la crisis sino que también capaces de que los trabajadores en general no salga- se han de preocupar de la voluntad de aplicar me- mos maltrechos de esta situación. didas regresivas, en una modificación de la Ley de Tenemos que empezar a cambiar y no sólo aceptar- Extranjería, por parte del gobierno central. En su los en España, sino en nuestro barrio, en nuestra pancarta rezaba “¿Por qué España no los acepta?” Y escalera y en nuestros trabajos. Es decir, en nuestra es que estas personas no entienden como una parte vida. de la sociedad de nuestro país los quiera utilizar Miguel de la Rubia como un “klinex” de usar y tirar y que ahora que las cosas no van bien y lo único que hacen es sobrar. 12 Viladecans, punt de trobada - Núm. 22 - Maig 2009
  13. 13. Les bitlles al nostre país E l joc de les bitlles, o birles, dins l’àrea cultural catalana és una activitat lúdica, l’inici de la qual és difícil de precisar. No obstant això, ens incli- nem a pensar que és una tradició d’arrels rurals i per tant antiquíssima. Si bé la primera documentació sobre el nostre joc data del 1376, la primera referència escrita que en tenim ens la dóna el nostre filòsof Ramon Llull al seu Llibre de Con- templació en la seva versió catalana, datat pels voltants de 1273, amb la qual cosa ens porta a una antiguitat de més de set-cents anys. Tenint en comp- te que quan una activitat arriba als llibres la seva pràctica ja ve de lluny, l’antiguitat del joc és força notable, pràcticament mil·lenària. Com totes les coses populars nascudes de la senzillesa del poble, les bitlles han tingut, i tenen, una quasi infinita varietat, tant en la forma de jugar-hi, com en la dels propis fustots. Des de les fetes a cops de destral o a tall de ga- nivet, fins a les passades pels moders torns copiadors, se n’han fet de tantes maneres que la seva varietat reflecteix l’enginy dels seus manipuladors. El que sí que ha subsistit a través de les centúries és la forma cilíndrica de la bitlla, més prima per la part de dalt, la qual cosa fa que s’assembli a una ampolla. Els bitllots, semblants a les bitlles però més curts, són de sem- pre els destinats a tombar-les. Talment sembla la contesa mantinguda entre els dos sexes des del principi del temps. Cal tenir en compte que un dels proble- mes amb què hom es troba moltes vegades és la dificultat de trobar la fuesta de carrasca seca, imprescindible per a la seva elaboració. Llucià Sánchez 13 Viladecans, punt de trobada - Núm. 22 - Maig 2009
  14. 14. La tierra prometida T res mujeres saharauis, Tou- fa, Chaia y Mariam, todos los días arriesgan su vida para desactivar algunas de las 10 millones de minas persona- les que hay en los 2.700 kilómetros de desierto en el Sáhara Occiden- tal, para ellas es un gran desafío y al mismo tiempo una muestra de la fuerza de la mujer saharaui. Ahmed Sidi Ali, director de Land- mine Action, es el director de este proyecto humanitario, estudió en Libia y Mauritania, se licenció en Derecho en Argelia, y durante un tiempo trabajó como asesor legal del Gobierno de la República Ára- be Saharaui Democrática (RASD). Tras terminar un master en Derechos Humanos en Viladecans pel Sàhara se suma a este proyecto tan Sudáfrica, buscó una ONG dispuesta a hacer rea- importante de Landmine Action, ayudando a di- lidad su sueño, limpiar los territorios liberados de fundir las noticias que vayan ocurriendo como en las minas que impiden el retorno de los refugiados intentar conseguir alguna clase de ayuda económi- saharauis. ca, ya que últimamente varios jóvenes saharauis Tifariti representa la tierra prometida, es el primer han perdido alguno de sus miembros manifestán- sitio donde se puede acudir si se celebrase el ansi- dose por su independencia. ado referéndum, por eso empezaron a limpiar esta Rosa Mercader zona. La seguridad es primordial, dice Ahmed. Por otra parte, queremos indicar que estamos en plena campaña para aco- gida de niños saharauis con familias catalanas. Nos hacen falta familias que quieran colaborar para que estos niños puedan salir del inmenso calor del ve- rano en los campamentos y poderles hacer una revisión médica completa. Para contactar llamen al número de te- léfono 93 6591456 o al 663488839. Gra- cias anticipadas. 14 Viladecans, punt de trobada - Núm. 22 - Maig 2009
  15. 15. Els nostres Pols Sud nera que no es desglacin. En fi, ja estan pensant en un segon repte, aquesta vegada en forma de rega- ta. Em sembla admirable no només l’esforç i l’entrenament dels tres protagonistes principals, sinó E també l’esforç d’aconseguir fons, l passat 20 d’abril, al ta- coltar i que els nois van seguir de connectar amb la premsa, de ller ocupacional Cavi- amb molta atenció les seves ex- coordinar el viatge. És la feina que ga, va haver-hi una més plicacions, tot i que en certs mo- ha fet la Montse a base d’aparcar que interessant activitat. ments eren força tècniques. L’Eric la pròpia activitat laboral i de de- Hi van participar Eric Villalón i treballa com a monitor d’esquí i dicar-se amb entusiasme a aques- Montse García, per explicar als ha guanyat també unes quantes ta aventura, sense sortir de Barce- nois i noies que tenir determi- medalles en els jocs paralímpics lona. Sembla que el més difícil va nades discapacitats no és obsta- d’hivern. Certament trenca esque- ser aconseguir que la base nord- cle per assolir-ne d’altres. I així, mes, també pel bon humor que americana del Pol Sud s’obrís als l’Eric, que només té un 5 % de destil·la. expedicionaris. Ja té mèrit. visió, en Xavier, que camina amb L’expedició, a part de mostrar Tot plegat em fa pensar que això una cama ortopèdica, i en Jesús, a com les discapacitats no són obs- de les discapacitats és molt més qui li falta una mà, es van animar tacle per assolir determinades fi- relatiu que no pensem. De fet, des a travessar l’Antàrtida fins al Pol tes, ha tingut també un vessant de l’Associació de Pares de Caviga Sud, amb èxit. Dit d’una manera científic. No es tractava tan sols tenim la intenció de distribuir un clara i políticament incorrecta, al d’un repte esportiu, sinó d’acon- fulletó durant la propera Mostra més pur estil de l’Eric: un cec, un seguir mostres de la neu verge per d’Entitats que ajuda a reflexionar coix i un manc es van embolicar tal de poder analitzar si el Pol Sud sobre les nostres (dis)CAPACI- en una aventura en què una gran recull els efectes contaminants de TATS, amb l’objectiu d’anar can- majoria de persones que no ens la terra. No és poca cosa: extreure viant en positiu l’estereotip que considerem (potser erròniament) mostres significa fer-ho després molts tenim sobre les persones discapacitats no ens n’hauríem d’una llarga jornada de marxa, a discapacitades i sobre nosaltres sortit. Podeu seguir la seva aven- 35 graus sota zero, arrossegar-les mateixos. A la Fira ens trobareu! tura a la seva plana web. tot el viatge i, un cop en ambients La veritat és que l’Eric es feia es- més càlids, conservar-les de ma- Mercè Solé • Tots, totes, som (DIS)capacitats en un • Les nostres (DIS)CAPACITATS depenen moment o altre de la vida… del nostre entorn. No som pas autosuficients sempre. Quan som petits, quan es- Una societat sense barreres arquitectòniques, amb transport tem malalts, quan som molt grans… Tots passem etapes de dis- adaptat, amb suport social, amb mesures que facilitin l’accés a capacitat, moments en què patim limitacions diverses. la feina a tothom elimina les discapacitats i afavoreix la igualtat real. • Tots, totes, som (dis)CAPACITATS per a • La discapacitat és també en la nos- unes coses o altres… tra mirada: podem veure les nostres Tots som capaços de desenvolupar habilitats i capacitats. Tots DIS(capacitats) o bé les nostres (dis) som capaços d’establir relacions, de mostrar afecte, de ser per- sones. Tots som limitats per a determinades coses. És la nostra CAPACITATS. experiència diària. L’ampolla mig plena o l’ampolla mig buida. La mirada en posi- • Tots, totes, som CIUTADANS, quant a tiu, sobre les capacitats i no sobre les dificultats, crea confiança, drets i obligacions. és imaginativa, ens fa anar més enllà dels nostres lìmits. I el nostre món necessita de l’aportació de tots perquè els drets humans siguin una realitat. 15 Viladecans, punt de trobada - Núm. 22 - Maig 2009
  16. 16. les nostres entitats Radio Akicha ja és aquí U n naixement sempre és una regions del món. En el cas de Lodwar, la bona notícia. És un esdeveni- decisió de posar en marxa una ràdio im- ment que transmet optimisme, plicava introduir a la societat un mitjà de alegria, felicitat... i si tens la sort comunicació força desconegut per tothom. de ser un dels que participa del naixement Pels que l’havien d’escoltar i també pels que encara més. Una cosa semblant ens va pas- l’havien de muntar. Així que el repte era sar a nosaltres fa uns mesos. Un dia, per difícil però a la vegada engrescador, tenint atzar, per casualitat o per culpa del destí, en compte el paper que podia fer la ràdio un grup d’unes 20 persones de Viladecans tant pel que fa l’aspecte de formació com i Barcelona bàsicament, vam decidir dedi- d’impuls al desenvolupament de la regió. car una part del nostre temps lliure a col- Al final i després de superar els problemes laborar en un projecte que a tots ens en- que van associats a un projecte com aquest, uns mesos després, a mitjans de gener, veia la llum Radio Akicha que precisament sig- nifica llum en idioma local. Des dels 5.600 quilòmetres que ens separen de Lodwar, Amics de Radio Akicha col- labora amb els coordinadors de l’emissora de ràdio en diversos aspectes. El primer és el de l’assessorament: entre nosaltres hi ha periodistes, hi ha tècnics de so, hi ha músics, hi ha informàtics... i tot el que sabem ho po- sem a disposició de Radio Akicha per solu- cionar els problemes que han anat sorgint i per evitar que n’apareguin de nous. També organitzem diverses activitats per aconse- guir finançament per al projecte perquè vo- lem garantir la seva continuïtat. I per fer-ho hem posat en marxa un taller de productes d’artesania (anells, collarets, braçalets, fer- grescava: contribuir a la posada en marxa malls...) i també hem organitzat una festa a i manteniment d’una emissora de ràdio al Viladecans. Aquestes han estat les nostres nord-oest de Kenia, a la ciutat de Lodwar. primeres activitats però n’hi haurà moltes I per això vam crear Amics de Radio Akic- més. De fet ja estem preparant noves cites. ha, seguint l’estela de col·laboració amb el No volem desaprofitar l’oportunitat per projecte que havia iniciat Esther Buendía demanar-vos la vostra col·laboració. Nosal- unes setmanes abans. tres creiem que val la pena col·laborar-hi. La idea de posar en marxa una emissora de No només per contribuir a un projecte, ni ràdio a Kenia havia sorgit una mica abans... tampoc per sentir-nos una mica millor no- i no se’ns va ocórrer a nosaltres, sinó a la saltres mateixos, sinó perquè contribueix a comunitat missionera de Sant Pau Apòstol millorar la qualitat de vida de tot un po- que porta dècades treballant per millorar la ble. qualitat de vida dels habitants de diverses Amics de Radio Akicha Ens podeu trobar a www.radioakicha.com o amicsradioakicha@gmail.com, on també podeu trobar més informació sobre el projecte. 16 Viladecans, punt de trobada - Núm. 22 - Maig 2009

×