http://puntviladecans.blogspot.com
puntviladecans@telefonica.net
Punt de trobada
Viladecans
21 Any 3
15 d’abril de 2009
Publicació independent d’informació i opinió
El comerç de Viladecans
Quan un sent parlar els comerciants del centre de Viladecans, és fàcil adonar-se que tenen
por. Una por general, la que causa la crisi econòmica en què ens trobem submergits, i una
por específica, que és la que provoca el no saber com repercutirà en els seus negocis la
propera obertura de nous comerços a la zona de Vilamarina. I tot això amanit, a més, amb
les perplexitats provocades per la desaparició de les dues associacions de comerciants,
l’Eix i l’Illa, i la seva fusió-substitució amb la nova entitat que s’ha engegat amb el nom
de Xarxa Comercial.
Certament que l’obertura i potenciació de les noves zones comercials de Vilamarina deu
ser una decisió pensada des del nostre ajuntament per afavorir els interessos col.lectius.
Però mala cosa serà si aquesta decisió s’ha pres i gestionat sense pensar alhora en com fer
que el comerç ja existent també sigui convenientment potenciat.
Perquè, lamentablement, sembla que la situació és precisament aquesta, sobretot en el lloc
que més s’hauria de vetllar, pel seu caràcter emblemàtic: el del centre històric. A hores d’ara,
ja es pot dir sense embuts que la peatonalització del nostre centre històric ha estat un abso-
lut fracàs, almenys si mirem el que actuacions d’aquest mateix estil han provocat en altres
poblacions on s’ha fet. La peatonalització del centre històric ha comportat, simplement, que
hagi esdevingut un desert. No s’han pres les mesures necessàries per fer que un espai que
hauria de ser punt de referència de tota la ciutat, tant des del punt de vista comercial com
cultural, ho sigui. Segur que hi ha molts motius que ho fan difícil. Però segur que hi ha tam-
bé moltes coses que es podrien fer i no es fan. I això és un mal per a tots.
El tema corre pressa. I tenim la sensació que no hi acaba d’haver la necessària voluntat
política d’afrontar-lo eficaçment.
Equip de redacció
Sumari Anna Besora
M. Carmen Castellano
Maria Comas
2 Imprimiu-ho i passeu-ho Encarnació Garcia
2 Obrim el blog als comentaris Josep Ginjaume
Josep Lligadas
3 Visc a Viladecans. Montse Pastor Víctor J. Martínez
Miguel de la Rubia
4 Manca de sensibilitat en l’increment de preus dels serveis Mercè Solé
bàsics. Associació de Veïns Casc Antic de Viladecans
La distribució d’aquest butlletí es fa
5 De vegades que injusta sembla la justícia. Miguel de la Ru- per correu electrònic. Si no desit-
geu rebre’l només cal que ens ho
bia comuniqueu. I si voleu que li envi-
em a un amic o amiga vostres, feu-
6 Un acte insòlit. Mercè Solé nos arribar la seva adreça. Gràcies.
7 Benvingut, Mister Marshall. Eulogi López
Si voleu enviar articles per publi-
car, tingueu en compte que han
d’anar signats i no sobrepassar
8 Set qüestions sobre la ventada del 24 de gener. Jordi Ma- les 40 ratlles o les 600 paraules.
zon
El nostre correu electrònic:
11 Uns terrenys urbanísticament maleïts. Ricard Caba
puntviladecans@telefonica.net
El nostre bloc:
http://puntviladecans.blogspot.com

Obrim el blog als comentaris
Com sabeu, des del primer dia internet es presta a una fàcil
podeu trobar els articles del Punt desqualificació de l’altre des
de Trobada al nostre blog (http:// de l’anonimat.
puntviladecans.blogspot.com). Amb tot, ens animem a obrir
Fins ara, però, no s’hi podien fer aquesta possibilitat. A partir
comentaris. De fet, alguns dels d’ara des del nostre blog us po-
nostres lectors ens ho havien sug- deu “baixar” la revista sencera i
gerit i reclamat. I nosaltres ens hi tots els articles s’aniran publicant
hem resistit fins ara bàsicament paulatinament, al llarg del mes,
per dos motius: de manera que serà més fàcil en-
• Perquè contestar un article cetar-hi debats. Tenim tota la con-
sempre es pot fer amb un fiança en el vostre sentit crític, en
altre article en el número se- la vostra responsabilitat a l’hora
güent. Si bé un blog permet de firmar i en la vostra elegància
l’espontaneiïtat i la immedia- innata.
tesa del comentari, un article En fi. Que a veure si ens hi escri-
pot aportar més reflexió. viu alguna cosa!!!!
• Perquè, observant què passa La redaccció
a d’altres fòrums, veiem que
Imprimiu-ho i passeu-ho
Més d’un lector del Punt de Trobada ens ha explicat que ho fa, i com que és una
bona cosa aquí ho posem per convidar, a tothom qui li sembli útil, a fer-ho també.
Es tracta d’imprimir la revista i passar-la a la gent que no té correu electrònic però que li pot re-
sultar interessant de llegir-la: els pares que són grans, o la veïna, o els botiguers de la cantonada...
Aquesta revista la podem tirar endavant perquè no costa diners, i només exigeix l’esforç i les
ganes dels qui la fem i dels qui hi escriuen. Si l’haguéssim de fer en paper, no ens sortirien els
comptes. Però en canvi, els qui la rebeu, podeu imprimir-la i donar-la als qui no poden rebre-la...
Viladecans, punt de trobada - Núm. 21 - Abril 2009 2

Visc a Viladecans
A
l llegir a la revista un article on que no hi havia una bona biblioteca on anar
un veí de Viladecans se sentia a consultar, fer deures, llegir... Era cert, es-
tan trist per com li han canviat tava per fer, com d’altres coses. Tot alhora
la vila, em va fer pensar en com no podia ser i així ens conformàvem.
m’hi sentia jo i quina era la meva relació Aquesta mirada enrere em fa pensar que,
amb ella. amb amics de fora, quan parlàvem de Vila-
Fa quaranta anys vaig arribar-hi per esta- decans per a ells era un poble de pas entre
blir-m’hi i treballar-hi. De començament Barcelona i Castelldefels quan anaven a la
dels anys 70 visc, he treballat al poble i aquí platja, però no era significatiu per res més.
ha estat també on s’ha arrelat la meva fa- Al poder viure i treballar-hi he tingut
mília Els primers anys veia un poble poc l’oportunitat de col.laborar amb nombroses
obert i amb moltes mancances. Recordo activitats del poble, la majoria relacionades
amb la meva feina, però sempre que he vol-
gut i pogut he participat en projectes oberts
a tothom, sovint amb no massa participació
ciutadana, ja que del que no ens interessa
no ens n’assabentem. El més fàcil és criticar,
ja se sap: les reunions són pesades, tots es-
tem cansats i estressats...
Ara veig una ciutat oberta al mar, noves
avingudes, parcs per a la mainada a tots els
barris, un teatre important que és referent a
la província, una biblioteca gran i moderna,
escoles a tots els barris...
Però és quan passejo per Viladecans i un ex
alumne em para, m’explica què és el que ara
està fent, o la senyora magribina que aprèn
català em fa una bona abraçada, o quan en
Xavier Laborda, doctor de la Universitat de
Barcelona em diu: “Montse, haig de venir
que des d’on vivíem fins al centre no esta- a Viladecans a fer unes classes d’estiu”, o
va ben comunicat, i sovint si volia anar a la tarda que vaig poder saludar el mediàtic
comprar, portar els meus fills al parc, anar doctor Sebastià Serrano a la biblioteca o hi
al metge, agafar l’autobús... havia de passar vaig escoltar l’escriptora Najat El Hachmi,
per camins de terra que travessaven camps entre altres situacions, quan em sento cofo-
plens d’ermots amb bestioles que passaven ia i orgullosa de viure a Viladecans.
i traspassaven al meu pas i quan plovia el No voldria molestar ningú, crec que tots te-
fangueig era considerable. nim la pròpia visió del nostre poble, jo m’hi
Si penso en la meva feina a Viladecans, te- trobo molt bé, no és la ciutat perfecta, tot és
níem poques possibilitats per als nostres millorable, d’acord, tot i així considero que
alumnes quan volíem portar-los al teatre o tinc molta sort de viure on visc i dono gràci-
a algun espectacle cultural. El Centre Par- es als que em van acollir per formar-ne part
roquial ens acollia, però aviat es va quedar i així poder-hi deixar la meva emprenta.
petit; això feia que haguéssim de sortir de Montse Pastor i Pujadó
la població amb autocars. També recordo
que a la classe els alumnes em comentaven
Viladecans, punt de trobada - Núm. 21 - Abril 2009 3

Manca de sensibilitat en l’increment
de preus dels serveis bàsics
E
l moviment veïnal, canalitzat per la CONFACV (Confederació de Fe-
deracions d’Associacions de Veïns de Catalunya) i per les diverses
Federacions d’Associacions de Veïns locals, estan manifestant-se en
contra de les excessives alces de preus per sobre de l’IPC dels serveis
bàsics i tributs que ens afecten directament o indirectament a tots els ciuta-
dans.
Serveixin com a exemple les següents dades:
Electricitat: S’ha apujat fins un 3,4%,
després dels augments de l’any passat
del 11%.
Aigua: El nou cànon aprovat per l’Agèn-
cia Catalana de l’aigua, ha augmentat un
5,3%, al qual s’ha d’afegir la pujada de
les tarifes de molts municipis de Catalu-
nya. A l’àrea metropolitana la suma dels
increments del rebut arriben a un 8%.
La brossa: un 7% a l’àrea metropolitana.
Transports públics: Rodalies i mitja dis-
tancia, 6 i 5%.
Transports públics metropolitans: una
mitjana del 4,7%.
Peatges: els de la Generalitat un 4,6%, i
els estatals un 4,4%.
Les taxes, tarifes i impostos pels Ajun-
taments de Catalunya: una mitjana del
4,5%.
Aquestes dades demostren una absoluta manca de sensibilitat envers el ciuta-
dà, tant per part de les Companyies com dels Ajuntaments.
El passat 10 de març, a moltes poblacions de Catalunya, es van convocar con-
centracions en protesta per aquests augments i demanant a les administraci-
ons publiques que prenguin part en el problema. Viladecans no podia restar al
marge i també es va organitzar una concentració per tal que els ciutadans tin-
guessin l’oportunitat de significar els seus sentiments respecte a aquesta injusta
iinsolidària situació.
Des de l’Associació de Veïns del Casc Antic volem transmetre la nostra voluntat
de seguir col·laborant i treballant per la defensa dels interessos dels ciutadans i
perquè aquestes circumstàncies tan injustes es puguin reconduir.
No volem desaprofitar aquesta oportunitat per recordar als ciutadans la con-
veniència de participar amb les diverses Associacions de Veïns de Viladecans i
de no restar passivament davant aquestes situacions així com de la importància
de comptar amb el seu suport, ja que aquesta es la principal raó de la nostra
existència.
Associació de Veïns Casc Antic de Viladecans
Viladecans, punt de trobada - Núm. 21 - Abril 2009 4

De vegades que injusta
sembla la justícia
A
quests dies ha sortit sentència a cia de gènere i d’agressió a una menor, però
l’acusat de colpejar i insultar una aquest noi li ha sortit molt barat aquest episo-
noia equatoriana en un vagó dels di de feixisme incontrolat.
Ferrocarrils el 2007. Un delicte Si aquest cas de racisme, tan estès mediàtica-
que ha quedat ben provat al haver-se enre- ment, ha estat castigat d’aquesta manera, no
gistrat íntegrament per les càmeres de segu- estranya el que passa quan l’agressió es pro-
retat i haver-hi diversos testimonis. dueix aïlladament sense testimonis o quan el
Al final, a l’agressor, Sergi Xavier Martín, el agressor és un membre de les forces de segu-
jutjat penal número 16 de Barcelona l’ha con- retat. Senzillament no es diu res i l’agressió
demnat a vuit mesos de presó,
que no complirà en no tenir ante-
cedents. D’aquesta manera la jut-
gessa ha rebaixat la pena de tres
anys de presó que demanava la
fiscalia per un delicte de lesions
amb l’agreujant de xenofòbia i ha
condemnat el jove de Santa Colo-
ma de Cervelló per una falta de
maltractament, perquè la víctima
no va necessitar assistència mèdi-
ca després de l’agressió. L’agres-
sor tampoc es podrà acostar a la
víctima durant tres anys i l’haurà
d’indemnitzar amb 6.000 euros.
Però la sentència, amb el seu ta-
rannà, no es queda aquí. Quan
parla de les lesions produïdes
ho minimitza de manera que les
agressions sofertes per la noia
són valorades com que no eren de rellevàn- resta en l’oblit com tantes d’altres. L’ombra
cia perquè “no va acudir a cap centre mèdic o d’un racisme amagat i quotidià amb postures
hospitalari”. D’aquesta manera va considerar com aquestes, amb les persones vingudes de
que no hi havia un delicte de lesions, encara fora, no fa una altra cosa que demostrar que
que tenia hematomes a les costelles i a la cui- som un país bastant racista. Un racisme que
xa, sinó que era una falta de maltractament. sens dubte pot anar en augment a mesura
Pel que fa a les conseqüències psicològiques, que avancin els efectes de la crisi. I és que per
tampoc no s’ha pogut demostrar que “la me- a alguns la crisi serà responsabilitat d’aquests
nor tingués lesions psíquiques per les quals nous veïns i no d’un sistema econòmic injust
necessités de manera objectiva tractament i d’una sèrie de personatges que s’han inflat
mèdic psiquiàtric”. de diners a costa de tots els ciutadans.
Estem davant d’un cas de racisme, de violèn- Miguel de la Rubia
Viladecans, punt de trobada - Núm. 21 - Abril 2009 5

Un acte insòlit
E
l passat 27 de març va
tenir lloc a Viladecans,
al Centre Cultural Sant
Joan, un acte fora del
comú: una taula rodona orga-
nitzada pel bisbat de Sant Feliu,
amb presència del bisbe titular,
i adreçada no solament als cris-
tians sinó a tothom en general,
especialment a les persones amb
inquietuds socials i polítiques.
Els organitzadors ja sabíem que
amb aquesta taula rodona, que
comptava amb un cartell inte-
ressant i divers (Agustí Cortés, tat Social es troben per sota del El representant de Càritas va po-
bisbe de Sant Feliu, Pilar Malla, llindar de la pobresa. Hem avan- sar l’accent en com s’ha disparat
síndica de greuges de Barcelona, çat, ens deia, amb la llei de Ser- la demanda d’ajut per cobrir ne-
Toni Mora, secretari general de veis Socials i la Llei de la Depen- cessitats bàsiques. Segons les da-
CCOO del Baix Llobregat, Joan dència, que estableixen l’atenció des que va aportar (que es corres-
Torrents, conseller de Càritas social com un dret; dues lleis que ponen perfectament amb les de
Diocesana i Josep Bonastre, tre- les administracions públiques Càritas de Viladecans) durant tot
ballador d’una entitat financera incompleixen sistemàticament, el primer trimestre d’aquest any
i, com a “telonero” Xavier Pe- perquè no estan dotades dels s’han donat gairebé tants ajuts
drós, president de la veïna Fun- pressupostos necessaris. econòmics com durant tot l’any
dació Marianao de Sant Boi) no La valoració –del bisbe– que la passat. Càritas va llançar tam-
arreglaríem pas la crisi, però de crisi té un component d’immo- bé un crit d’alerta sobre l’actual
fet tots els qui hi intervenien són ralitat considerable, pot semblar projecte de llei sobre estrangeria,
persones que viuen la crisi des d’un to molt diferent al que ha- que pot acabar penalitzant l’ajut
d’una considerable proximitat bitualment estem acostumats. a persones sense papers, o sigui
i implicació i són persones amb Però el cert és que el capitalisme penalitzant la solidaritat amb la
capacitat de reflexionar i de fer que vivim enriqueix els rics, em- gent que més pateix la crisi i que,
propostes. Fins i tot el bisbe, que pobreix més els pobres i no es fa com va remarcar Toni Mora, for-
ha anat demostrant amb fets una responsable de les pròpies decisi- ma l’actual gruix de la classe tre-
considerable sensibilitat social. ons. L’Església té l’obligació d’es- balladora.
L’acte va obtenir una molt bona tar al costat de la gent que més Finalment, Josep Bonastre ens va
resposta, d’assistència, de plura- pateix. recordar a tots que l’endeutament
litat i de participació. excessiu, el consum desorbitat,
Toni Mora, de CCOO, va posar
Es fa difícil resumir què es va dir, l’accent en la imprescindible mo- l’especulació immobiliària, la in-
i segurament no ens cal. En des- bilització en la defensa no només versió arriscada no són patrimo-
tacaria, però, algunes qüestions: dels llocs de treball sinó de la ni exclusiu dels més poderosos,
La constatació, que féu Pilar Ma- necessària qualitat de la contra- i que tots segurament som cor-
lla, que en època de vaques gras- ctació. De fet, algun dels partici- responsables d’aquest miratge.
ses no s’ha fet res per reduir la pants va manifestar, amb encert, També tots hauríem de treballar
desigualtat i que, segons els pa- que la progresiva desregularitza- per sortir d’aquesta situació.
ràmetres europeus, tant el salari ció, tant del control del sistema En fi, res novedós, si voleu. La
mínim interprofessional com les financer, com de la legislació la- novetat potser va raure en el ma-
pensions no contributives i les boral ha fet possible que arribem teix plantejament de l’acte.
pensions mínimes de la Segure- on hem arribat. Mercè Solé
Viladecans, punt de trobada - Núm. 21 - Abril 2009 6

Benvingut, Mister Marshall
D
onat que la major part dels diners del Dit això, i desprès d’aquesta referència cinemato-
Fons Estatal d’Inversió Local (10,9 mi- gràfica. L’altre part de la reflexió es la següent: Si
lions) que li corresponen a Viladecans gràcies a les inversions del govern espanyol encap-
es destinaran a 29 projectes de diver- çalat pel Sr. Zapatero es podran arreglar cruïlles,
ses adequacions, reformes, reparacions i man- voreres, senyals de trànsit, equipaments d’escoles,
teniments, possiblement haurem de reconèixer paviments, clavegueres, etc, etc (fins a 29 projectes
que el nostre Alcalde té raó quan parla i escriu diferents), a què carai s’ha dedicat aquest Ajunta-
sobre les meravelles del anomenat Pla Zapatero. ment els darrers anys?
Així doncs, senyor Zapatero: Moltes gràcies. Mol- A Viladecans 29 projectes. L’Ajuntament de Gavà
tes gràcies perquè al marge de considerar si el Pla invertirà la part que li correspon del Fons Estatal en
es encertat o no, a nosaltres, a Viladecans, ens arre- 3 projectes. Aquest “petit” detall potser ens mostra
gla part del problema crònic de la manca de man- una altra manera d’entendre i gestionar una ciutat.
teniment de la ciutat.
Destinar una important aportació econòmica ines-
Es dóna una situació molt semblant a la que reflec- perada i absolutament extraordinària a fer el man-
tia l’obra de Berlanga, “Bienvenido, Mister Marsha- teniment de la ciutat es podria considerar com un
ll”. Que situava la acció en el petit poble de Villar suspens en gestió (i en sentit comú) i, possiblement,
del Rio durant els anys 50, quan es prepara per a desídia.
rebre la presumpta visita dels americans en ple pla
d’ajuda al desenvolupament per la reconstrucció de
l’Europa occidental de postguerra. Eulogi López
Viladecans, punt de trobada - Núm. 21 - Abril 2009 7

Set qüestions sobre la ventada
del 24 de gener
E
l passat dia 24 de gener
vam viure un episodi
de vent molt violent, les direccions: de llevant, o de po-
conseqüències del qual nent. El llevant, que acostuma
són ben paleses al nostre munici- a anar acompanyat de pluges a va ser el fort i constant vent, amb
pi, i sobretot a la comarca del Baix la tardor, és un vent que sol ser ràfegues huracanades que van
Llobregat i l’Anoia. Els mitjans de generat per depressions mediter- afectar a tot el nord de la Penín-
comunicació, tant els locals com rànies, d’unes dimensions mo- sula Ibèrica, el sud de França, i de
els nacionals i estatals ja han par- destes. La pressió atmosfèrica al forma atípica la zona del Medi-
lat exhaustivament dels danys centre d’aquestes depressions no terrani català i balear. En aques-
humans (aquests lamentables i acostuma a ser molt baixa, lleu- tes zones es van produir vícti-
irreversibles) i materials que va gerament per sota de la pressió mes mortals i gran quantitat de
generar aquest temporal. Aquest normal (hem de recordar que la danys materials, principalment
escrit no pretén seguir aportant pressió normal, en un dia que no per la caiguda d’arbres, i estruc-
més dades sobre els desperfectes fa ni bon ni mal temps és de 1.013 tures. Aquesta pertorbació no es
ocasionats, sinó mostrar d’altres hectopascals). El vent de llevant correspon amb el típic patró de
qüestions més relacionades amb per tant acostuma a assolir velo- depressions atlàntiques que afec-
el fenomen, fruit de l’estudi que citats modestes, inferiors gene- ten les nostres latituds, si no que
l’autor ha desenvolupat dins del ralment als 100 km/h. l’origen d’aquesta correspon al
Departament de Física Aplicada L’altre gran vent que ens afecta és fenomen denominat ciclogènesi
de la Universitat Politècnica de el ponent, i aquest ens porta una explosiva, més comú en latituds
Catalunya. baixa humitat, cels serens i molt superiors a la nostra, i de mar en-
bona visibilitat. A l’estiu a més, dins. La ciclogènesi explosiva es
1. Perquè fa vent? temperatures molt altes, que el fenomen pel qual una depres-
junt amb la poca humitat poden sió es profunditza en els nivells
En ser la Terra esfèrica, els raigs fomentar els incendis forestals. baixos de la troposfera en molt
solars incideixen amb més ener- Aquest vent acostuma a ser ge- poques hores, degut a la interac-
gia sobre l’equador que sobre els nerat per una depressió atlàntica, ció amb una depressió aïllada en
pols. Així, l’aire més calent sobre amb una pressió al seu centre ja els nivells alts de la troposfera
l’equador té tendència a aixecar- més baixa, i per tant amb un vent (al voltant dels 9.000 metres). El
se, mentre que el fred dels pols a que supera els 100 km/h quan fenomen de la ciclogènesi explo-
romandre en superfície, i despla- arriba al Delta. siva va ser identificada por San-
ça-se sobre aquesta cap a l’equa-
La resta de vents no ens afecten ders y Gyakum l’any 1980, com
dor, per reomplir el forat que dei-
tan directament, ja que les mun- aquelles depressions en què la
xa l’ascens de l’aire en aquesta
tanyes del nostre entorn ens pro- pressió atmosfèrica en el seu cen-
zona, establint-se així un circuit
tegeixen d’ells. tre i en superfície experimentava
d’aire entre els pols i l’equador.
una caiguda en 24 hores que de-
El procés és molt més complex, i
la rotació terrestre trenca aquesta
3. Per què va fer tant de vent penia de la latitud del lloc, però
el dia 24? que pels 60º de latitud deuria ser
circulació en tres cèl·lules, que aca-
igual o superior a 24 hPa. Per les
ben provocant zones d’alta pres- Les condicions atmosfèriques nostres latituds, aproximadament
sió i baixa pressió en superfície. que van generar el fort vent du- 42º, el fenomen de la ciclogènesi
Aquesta diferència de pressions fa rant la matinada i el matí del dia explosiva tindria lloc amb caigu-
desplaçar l’aire, generant el vent. 24 van ser causats per una pro- des de pressió de l’ordre dels 20
funda depressió formada sobre l’ hPa en 24 hores.
2. A Viladecans, d’on prové el Atlàntic, que es va desplaçar pel A la taula següent es mostra la
vent de major força? nord de la península Ibèrica, el caiguda de pressió en el centre de
El vent que bufa amb més for- sud de França, arribant el dia 25 la depressió a partir de l’anàlisi
ça a Viladecans provè de dues al nord d’ Itàlia. La característica de la sortida dels models numè-
principal d’aquesta pertorbació
Viladecans, punt de trobada - Núm. 21 - Abril 2009 8

rics del Centre Europeu de Predicció a Mig Termini Ràfega màxima
Localitat
(CEPMT), el servei de meteorologia del Regne Unit (Km/h)
(UK Metoff) i l’Agència Estatal de Meteorologia Sant Feliu de Llobregat 132
(AEMET). Begues (cota 500 m) 130
Pressió en superfície Gavà 121
Dia Hora (UTC) Hora local
(hPa) Esplugues de Llobregat 118
23 00 01 1000 Sant Vicenç dels Horts 113
24 00 01 964 Sant Boi 111
24 12 13 980 Castelldefels 115
Taula 1. Evolució de la pressió en el centre de la de- Olivella (cota 211 m) 178
pressió segons el model HIRLAM Taula 4. Cops de vent màxim (estacions de la xarxa
Meteoclimatic)
Pressió en superfície
Dia Hora (UTC) Hora local
(hPa) 6. Cada quan podem tenir un vent com aquest?
23 00 01 1002
24 00 01 968 A partir de la sèrie de dades de l’estació de Vila-
24 12 13 980
decans, i aplicant la distribució de probabilitat de
Gumbel, molt utilitzada per a determinar el perío-
Taula 2. Evolució de la pressió en el centre de la de- de de retorn de fenòmens extrems, s’ha pogut cal-
pressió segons el model CEPMT cular els anys que han de passar, en promig, per a
tenir cops de vent similars.
Variació de la pressió en 24 h
Organisme Ratxa de vent (Km/h) Període de retorn (anys)
(ΔP /24 h)
AEMET 36 90 1.5
CEPPM 34 100 3.5
UK Met Office 38 110 9
120 25
Taula 3. Caigudes de pressió en el centre de la depres-
130 70
sió a partir de l’anàlisi dels mapes de superfície
140 190
Taula 5. Períodes de retorn a Viladecans
Com queda reflectit en aquestes tres taules, la caigu-
És a dir, que un cop de vent de 120 km/h el tindrem
da de pressió sobre Catalunya en 24 hores va arribar
cada 25 anys, aproximadament.
a ser d’entre 34 i 38 hPa, molt per sobre del que seria
d’esperar per un fenomen de ciclogènesi explosiva
7. I quina és la probabilitat que passi un feno-
per a les nostres latituds (20 hPa en 24 hores)
men com aquest?
4. Hi ha precedents d’una situació com aquesta? Novament aplicant l’estadística, concretament la
A Catalunya, no. Hi ha una situació donada els dies distribució de Poisson per a fenòmens rars, poc fre-
27 i 28 de desembre del 1999 amb una evolució molt qüents, obtenim la resposta: un 0,007% que tinguem
semblant, amb una depressió similar però amb la un cop de vent superior als 120 km/h.
diferencia que la del dia 24 es va localitzar al sud
de França i ens va afectar força, mentre que la del Rang (Km/h) Probabilitat
1999 es va desplaçar pel nord d’aquest país, on hi 70 -80 65.8 %
va haver 150 víctimes mortals. 80-90 27.5 %
90-100 5.7 %
5. Quina velocitat es va assolir a Viladecans, i
100-110 0.8 %
a la comarca? 110-120 0.08 %
L’estació del Servei Meteorològic de Catalunya, >120 0.007 %
situada a Can Gusi, en ple delta del Llobregat, va
Taula 6. Probabilitat d’ocurrència d’un cop de vent
registrar 122 km/h a 10 metres d’altura, valor més comprès entre un interval.
alt des que es van iniciar les mesures, l’any 1993. En
d’altres estacions, el vent va superar aquest valor, Jordi Mazon Bueso
com mostra la taula 4.
Viladecans, punt de trobada - Núm. 21 - Abril 2009 9

Associació d´Art i Oficis de Viladecans
Concurso de pintura en la fiesta de San Isidro en la Fira d’Entitats,
los días 16 y 17 de mayo
Todos los jóvenes hasta 16 años que deseen participar en dicho concurso deben rellenar un formulario
y entregarlo el mismo día 16 sábado desde las 10 horas, en el que conste el nombre, la dirección y el
teléfono. Recogerán su bastidor para poder pintar entregando un euro por el bastidor, y se devolverá
el euro el domingo día 17 antes de la 13 horas cuando entregue su cuadro pintado.
A las 18 horas del domingo un jurado determinará los premios.
• Primer premio: Caja de pintura de óleo
• Segundo premio: Caja de acuarelas
• Tercer premio: Una paleta para pintar al óleo
Todos los participantes tendrán diploma de agradecimiento por su cooperación.
Esperamos que todos os apuntéis y disfrutéis de la pintura!
Viladecans, punt de trobada - Núm. 21 - Abril 2009 10

Uns terrenys urbanísticament maleïts
E
l nostre litoral són uns
terrenys que arrosse-
guen una maledicció
urbanística, plena de
projectes frustrats.
Viatgem en el temps i ens re-
muntem als anys 30 del segle
XX., quan, el 1933, el Gatcpac fir-
ma el seu projecte més popular, la
Ciutat del Repòs i les Vacances,
una ciutat de descans dels obrers,
un projecte inclòs en el pla Ma-
cià (1933-1935), i aprovat per la
Generalitat el febrer de 1937, un
projecte que contemplava edificis
de cèl·lules mínimes, càmpings,
hotels, zona de banys, piscines, ra d’equipaments metropolitans urbanístic de Catalunya, aquest
camps d’esport, fins i tot horts de i parc de reserva natural del Re- Parc Aquàtic és l’últim planeja-
lloguer, però que va ser truncat molar. ment urbanístic aprovat definiti-
per la Guerra Civil. vament a la zona. Tot i així n’hi
Des de llavors s’han presentat
El 1953, es recupera el projecte i diversos estudis i projectes a la va haver un altre.
dins el Pla comarcal d’aquell any, zona: El ple de l’ajuntament de Vila-
es qualifiquen els terrenys com a decans va aprovar a l’octubre de
El pla d’ordenació de l’àrea me-
esportius i recreatius. 1997 l’adjudicació per a la cons-
tropolitana de Barcelona consi-
La Comissió d’Urbanisme, el 5 derà la zona com a prolongació trucció i explotació d’un camp de
de desembre de 1963, dins el pla del parc del Garraf i pel seu valor golf, i la va concedir a l’empresa
Perpinyà (1955-1966) cataloga com a reserva biològica o com a Golf de Viladecans S.A. Però el
aquest terrenys com a turístico- zona recreativa en funció de la Tribunal Superior de Justícia de
recreatius. Planificant la cons- qualitat de platges i pinedes. Catalunya (TSJC) va estimar el
trucció de 13.964 habitatges, amb recurs presentat per un grup de
Una proposta redactada per la ofi-
una població de 62.838 habitants veïns de Viladecans, amb el re-
cina dels jocs olímpics del 92 pro-
(236 hab/ha.), i es passava d’ús colzament de la Unió Europea,
posava els territoris de dins la re-
públic a ús privat del territori. contra els acords municipals, i va
serva del Remolar per a les proves
Any 1966. Davant la possibilitat anul·lar l’acord municipal i la fir-
d’hípica, fent unes instal·lacions
que Espanya organitzés els jocs ma del contracte de concessió.
amb capacitat de 3.000 persones
olímpics de 1972, i Barcelona assegudes i 1.000 dretes. Finalment, l’any 2000 s’aprova la
acollís les proves de natació, rem Xarxa Natura 2000, i els terrenys
El projecte més curiós fou el pro-
i nàutica, es va tornar a pensar en del costat de la reserva natural
jecte d’un Parc Aquàtic, amb pis-
aquest indret com a equipaments: del Remolar entren a formar part
cines, tobogans, rius ràpids, ka-
Aquest nou pla recollia conceptes d’aquesta protecció mediambi-
mikazes, i un parc temàtic. Es va
del pla comarcal de l’any 1953. ental europea.
aprovar definitivament el 13 de
Més tard, la monografia de costes maig de 1987, per la Corporació El segle XXI comença amb la
del pla director de l’àrea metro- Metropolitana de Barcelona, un compra dels terrenys pel Barça,
politana de Barcelona 1969, per- projecte de reajustament urbanís- i entra en joc el seu projecte “La
metia grans equipaments litorals tic que es volia fer amb l’excusa Ciutat del Soci”. El malefici con-
d’ús recreatiu, parc urbà i bosc. de salvaguardar la reserva natu- tinua... i en parlarem en el núme-
Finalment, el Pla General Me- ral del Remolar. ro que ve.
tropolità del 1976, vigent actual- Segons el registre de planejament Ricard Caba
ment, qualifica la franja costane-
Viladecans, punt de trobada - Núm. 21 - Abril 2009 11