• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
Número 20
 

Número 20

on

  • 618 views

 

Statistics

Views

Total Views
618
Views on SlideShare
616
Embed Views
2

Actions

Likes
0
Downloads
1
Comments
0

2 Embeds 2

http://www.slideshare.net 1
http://pdtviladecans.blogspot.com 1

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Número 20 Número 20 Document Transcript

    • http://puntviladecans.blogspot.com puntviladecans@telefonica.net Punt de trobada Viladecans 20 Any 3 15 de març de 2009 Publicació independent d’informació i opinió De la correcció política a la igualtat real El dia de la Dona Treballadora és celebrat actualment de manera rellevant a moltes institucions públiques. Sens dubte és una bona cosa. El feminisme ha aconseguit superar moltes barreres i “colar-se” no només a les institucions, sinó també a la nostra vida quotidiana, de manera que el canvi de percepció del paper d’homes i dones s’ha anat concretant en noves formes de vida i segu- rament ha esdevingut l’autèntica revolució social i cultural del segle XX a Occident. De fet, mirant- ho amb perspectiva d’anys, els progressos són obvis: les relacions familiars i laborals, l’autonomia econòmica de la dona, els canvis legislatius, l’adopció progressiva d’un llenguatge inclusiu, el reconeixement i la valoració de tantes tasques que per ser “de dones” eren minusvalorades Queden encara molts àmbits a conquerir, públics i privats. La batalla cultural i de recopilació de la memòria històrica és especialment rellevant: la història de les dones sufragistes, per exemple, és poc coneguda i ha estat tractada sovint en to de comèdia. Les històries dels lluitadors contra el franquisme sovint obliden qui s’havia d’esforçar doblement per passar amb poc o per espabi- lar-se mentre el company era a la presó. També hem anat constatant com algunes professions es devaluen quan es feminitzen. De fet durant molts anys ha funcionat la motivació de les dones per obrir-se camí al món laboral, encara que això els suposés una doble jornada que continua vi- gent, però segurament el camí en sentit contrari de molts homes ha estat viscut per ells com una pèrdua, perquè les tasques “femenines” d’educació d’hàbits, de salut, d’atenció a les persones, són valorades com una feixuga càrrega, quan de fet són fonamentals. Convé no recular. I convé legislar adequadament i fer complir la llei. A les empreses. Davant les institucions. I al carrer. El 8 de març va més enllà del color violeta i dels discursos políticament correctes. Cal la implicació de totes i tots. Tot l’any. Sumari Equip de redacció Anna Besora 2 Ens han robat Viladecans. Daniel Marí M. Carmen Castellano Maria Comas 3 Sobre nuestra zona litoral y su desarrollo. Miguel de la Encarnació Garcia Rubia Josep Ginjaume Josep Lligadas 4 Seguint un fil de la violència de gènere... Mercè Solé Víctor J. Martínez 5 Ni a Ponent ni a Llevant, prou destrucció del territori. Ri- Miguel de la Rubia Mercè Solé card Caba La distribució d’aquest butlletí es fa 6 Cal Ginestar. Josep Lligadas per correu electrònic. Si no desit- geu rebre’l només cal que ens ho 6 El principi d’acord assolit a Roca comuniqueu. I si voleu que li envi- em a un amic o amiga vostres, feu- 7 Inscripcions cursos informàtica XPLAI. Vanessa Oncala nos arribar la seva adreça. Gràcies. Si voleu enviar articles per publi- 8 La mili en el Sáhara español. Rosa Mercader car, tingueu en compte que han d’anar signats i no sobrepassar 9 La primera cavalcada de Reis. Josep Lligadas les 40 ratlles o les 600 paraules. 10 Curiositats imperdonables. Ricard Caba El nostre correu electrònic: puntviladecans@telefonica.net 11 Ja podeu visitar l’exposició sobre la vaga de la Roca El nostre bloc: 12 Associació d’Art i Oficis. José Jurado http://puntviladecans.blogspot.com
    • D es dels 17 anys surto de Viladecans cada matí en direcció a Barcelona, i torno cada nit a casa després d’un llarg dia. Com tanta Ens han robat Viladecans gent. Primer va ser pels estudis, i més tard va ser per la feina. Re- He viscut al Barri de Sales fins als cordo que vaig començar agafant 25 anys, quan vaig marxar a viure a “l’autobús groc” de la parada de la Montserratina, on porto vivint 9 la carretera, aquell que et deixa a anys. És curiós com vivint a la ma- Plaça Espanya. Més tard va venir teixa ciutat un pot trigar mitja hora el tren, i quan m’ho vaig poder més en arribar a la feina gràcies a permetre, vaig comprar un cotxe la creativitat dels responsables de vell de segona mà, que Déu n’hi mobilitat, que s’han encarregat de do el que va aguantar. proveir-nos d’un carril de sortida Però els anys passen, i amb la madu- per la Riera de Sant Climent, que resa he necessitat tornar a passejar ara es troba tallat, o bé ens posen, pels carrers i les places del poble que durant anys, el mercat dels dime- m’ha vist créixer, ara ciutat. Per això, cres a la via d’entrada i sortida més em descobreixo a mi mateix com a important de Viladecans. Una altra turista accidental del lloc on visc. I de les barbaritats a les quals ens es- m’adono que estic trist, perquè el tan acostumant a patir. La veritat és que veig no m’agrada. Serà perquè que he desistit d’anar a visitar als amb el temps un es torna més exi- meus vells amic del Barri de Sales gent, no ho sé, o perquè hom ha po- en cotxe. Davant de la impossibili- gut comprovar en altres indrets que tat d’arribar-hi, he decidit fer-ho a existeix una altra manera de fer les peu. Així faig exercici i sóc més sos- parc és la mateixa que pel conjunt coses. tenible. Els pobrets encara tenen els de la ciutat, un es planteja moltes Passejant per la vila trobo a faltar carrers aixecats. I portem sis anys. coses. tantes sensacions que em sembla Sis anys durant els quals han con- Aquesta no és la manera de renovar que m’han robat Viladecans. Des- vertit el Barri de Sales en un gueto, Viladecans. Amb l’excusa d’una cobreixo la rambla deserta, el car- han acabat amb l’activitat econòmi- renovació mal entesa, ens han des- rer Sant Joan sense vida, el mercat ca, i han desmantellat la vida social fet la ciutat que coneixem, l’han del centre mig buit i mig desfet, el dels veïns. organitzada sense cap ni peus, poliesportiu caient a trossos, i des- Viladecans està presa de la mega- potser amb bones intencions, però tinat a ser un “edifici emblemàtic” lomania d’un equip de govern que amb mala gestió i pèssims resul- (pisos de luxe). Si l’objectiu de les fa servir l’urbanisme al seu parer tats. Han fet una ciutat d’uns pocs zones per als vianants és fer la vida per afavorir unes zones comerci- guanyadors i molts perdedors. És més fàcil als ciutadans, per què no als i fer-ne desaparèixer d’altres. clar que alguns han guanyat amb hi ha gent? Per què s’ha fet mala- Properament s’inaugurarà la nova les actuacions urbanístiques dels ment. Crear noves centralitats a la zona comercial, que qualsevol pot últims anys, però penseu, penseu, ciutat pot ser una bona idea sem- identificar des de la muntanya de que és injust generar tants perde- pre que es faci bé, i no serveixi per Sant Ramon gràcies al monstre dors. destruir la centralitat natural que format per deu gratacels amb què Cadascun d’aquests temes dóna per és el centre històric. Segueixo pas- ens han premiat els nostres gover- un debat, però “l’emprenyamenta” sejant per la ciutat i trobo els mer- nants. I continuant amb les obres que m’ha generat la metòdica des- cats buits de comerços i de gent. faraòniques, l’Ajuntament ens ha personalització que s’està portant a Amb l’excusa de la “renovació” regalat un parc que és l’enveja de terme en la nostra ciutat, em reco- estan fent desaparèixer els nostres tots els conductors que passen Vi- mana deixar-ho aquí i continuar un senyals d’identitat. Veig els carrers ladecans de llarg. Potser ara, amb altre dia. El que sí que vull és en- plens de joves en edat escolar du- les limitacions de velocitat, podran grescar tothom que cregui que real- rant l’horari lectiu. Llavors m’em- veure que es tracta d’un parc buit, i ment es podrien fer les coses millor, pipo i enfilo la carretera per sortir que no és pas envejable. I que cons- a expressar-ho en veu alta. Només de la vila, i veig que el camí de les ti que a la Fira de Sant Isidre sóc tenim la paraula, ja que a la nostra Filipines ja no existeix, i em trobo el primer que vol anar-hi. Però és ciutat, els processos de participació que ara es diu Camí del Mar. Ens clar, fent una ullada al pressupost ciutadana no existeixen. estan canviant la nostra història, i municipal pel 2009, i comprovant sense preguntar. que la partida pel manteniment del Daniel Marí Viladecans, punt de trobada - Núm. 20 - Març 2009 2
    • Sobre nuestra zona litoral y su desarrollo H ace unos días tuve la oportunidad de naturales envueltos por multitud de infraestructuras, asistir a unas charlas informativas sobre un entorno muy humanizado y además unos espacios la zona del Delta del Llobregat y de los separados en el territorio. Pero lo que señaló como un espacios naturales en Viladecans y en el elemento fundamental, era que en un espacio tan hu- delta. manizado próximo a estos espacios naturales se hacía Por un lado, tuvimos la oportunidad de escuchar a necesario que los ciudadanos del entorno conozcan y un biólogo que realizó una magnifica exposición sobre disfruten de estos espacios naturales. Si bien se tendrí- los valores naturales de estos lugares, sus ecosistemas, an que limitar algunas actividades en función del gra- su biodiversidad y la fragilidad del conjunto. También do de protección de cada zona, también se tendría que nos expuso la importancia de esta zona ya que es uno permitir el uso y acceso a otras menos protegidas. de los tres humedales más importantes de Catalunya Al final de la charla había entendido que se han de in- y que por ello es un lugar de máxima importancia en tentar compatibilizar una y otra cosa; de otra manera, la migración de las aves. Escuchando al ponente las los ciudadanos que hemos reivindicado tradicional- maravillas que allí existen y su fragilidad del entorno mente el acceso al mar no entenderíamos que ahora no intuí que cualquier actividad en la zona podría poner se nos permitiera un uso racional de nuestras playas. en peligro a la misma. Parecía que este sistema tan Los ciudadanos han de defender nuestros espacios na- frágil hiciese incompatible un uso ciudadano de ocio. turales, y para ello han de conocerlos y encontrarles Días más tarde, la ponente era una persona relaciona- utilidad. El debate sobre el futuro de nuestro litoral ha da con la gestión de dichos espacios naturales. El rela- de hacerse sin apriorismos que vean en el desarrollo to de la ponente, sobre los valores presentes en el del- de la zona una amenaza, pero en todo caso se ha de ta, así como la fragilidad de los mismos, no variaba de priorizar la conservación y conciliar la supervivencia la exposición realizada en la charla anterior. También de la zona con el uso ciudadano. nos situó la dificultad de la gestión de unos espacios Miguel de la Rubia Viladecans, punt de trobada - Núm. 20 - Març 2009 3
    • ¿Per què el 8 de març? Una història. Finals del segle XIX i principis del XX. En el tèxtil les dones constitueixen la majoria de mà d’obra. Les condicions de treball, molt dures. A finals de la primera dècada del segle XX, a Nova York hi ha grans mobilitzacions que s’estenen a tot el país. El 8 de març de 1909 hi ha una manifestació que és la culminació d’una vaga començada el 1908. Una proposta. L’agost del 1910 es va celebrar a Copenhagen la 2a. Conferència de Dones Socialistes. Prenen la data de la gran manifestació de Nova York com a referent i proposen que el dia 8 de març sigui el Dia de la Dona Treballadora. Un fet. Nova York. Després de la primera celebració del 8 de març, el 1911, el 25 del mateix mes, les treballadores d’una empresa tèxtil s’han declarat en vaga i són tancades a la fàbrica. Hi ha un incendi i les portes són tancades: hi moren més d’un centenar de treballadores. S Seguint un fil ervidora ha portat una Qui no s’hi ha trobat, s’ha vida que segurament a perdut alguna cosa impor- la meva àvia li hagués tant. semblat molt poc “fe- menina”: treballar des de ben En segon lloc, perds el con- trol de la teva vida. M’ima- de la aviat fora de casa, accedir a gino que no és res de nou estudis superiors, aparellar-se gran, no tenir fills... Faig les per a la gent que té fills. Quan després d’una jorna- violència de feines de casa amb poc entu- gènere... da laboral i d’haver fet en siasme i suposo que sense els el camp domèstic tot el que estàndards de qualitat de mol- tocava, et disposes a repo- tes bones mestresses (i mes- sar, et toca tornar a canviar tressos). Com que no tinc fills, de fa cinquanta anys parlarien la persona malalta, escoltar-la fins fa pocs anys no m’he ha- d’”abnegació femenina”, ex- o arribar-te a urgències. Això gut de dedicar a l’atenció més pressió horrenda. Però jo pen- d’alguna manera t’acostuma a bàsica i directa a les persones: so que aquestes feines configu- viure en la frustració. els pares i altres familiars que ren una manera de ser que et En tercer lloc, aprens a tenir permet relacionar-te i comuni- durant algunes períodes han paciència. Quan el discurs de car-te millor, que tolera millor requerit molt de suport en la l’altre es fa inintel·ligible o es la frustració, que desenvolupa malaltia i fins a la mort. torna reiteratiu o capriciós. l’empatia per entendre l’altre Una feina que més aviat m’es- Quan has d’explicar les coses i que sap que cal un profund pantava perquè no sabia si la amb molta pedagogia i tenint respecte. Estic seguríssima que sabria fer. Però una feina que en compte com ho pot sentir si els homes maltractadors ha- es va aprenent, que m’agrada i entendre el teu interlocutor. guessin passat per una etapa poder fer, i que m’adono que Quan t’has de fer la sorda da- d’atenció a infants o a adults aporta moltes coses bàsiques. vant d’exigències poc conve- haurien desenvolupat habili- En primer lloc et permet relaci- nients (no prendre’s la medi- tats i capacitats que els haurien onar-te amb la gent d’una altra cació, no sortir a passejar, no permès tolerar molt millor la manera. D’una manera gairebé menjar correctament en el cas desafecció de la parella i una física en algunes situacions, de gent gran...). T’acostumes època circumstancialment ad- però també que t’apropa a la simultàniament a acompanyar versa. I haurien trobat mane- realitat més íntima de la gent, i a dissentir. res no violentes d’expressar el a la seva afectivitat, a les seves I escoltes molt i has d’aprendre seu descontentament. Créixer pors, a allò que en el fons del a respectar molt. Perquè és la amb el propi melic com a únic fons valora de manera més au- vida de l’altre i no la teva. referent no és bo. És la vella tèntica. Moment d’expressar constatació que, quan pretens Aquestes i moltes d’altres han coses, de vegades calladament. “educar” l’altre, és quan t’edu- estat durant molts anys feines És una forma de comunicació ques tu. de dones i encara, majoritàri- singular que en la vida quo- ament, ho continuen sent. Se- tidiana normal no utilitzem. Mercè Solé gurament els manuals a l’ús Viladecans, punt de trobada - Núm. 20 - Març 2009 4
    • Ni a Ponent ni a Llevant, prou destrucció del territori L a situació de crisi ha tingut aquest procés de partici- Llevant aprovat, quina martinga- fet que es torni a posar pació ciutadana, s’han tramitat la faran per justificar un procés sobre la taula la neces- només oferint la visió de l’admi- participatiu? sitat de desenvolupa- nistració per justificar-ne la ne- Els més de 2.500 habitatges d’Oli- ment urbanístic a Catalunya. El cessitat constructiva, bàsicament veretes a Viladecans, i més de pla nacional d’habitatge de Ca- per oferir pisos amb alguna pro- 5.000 del Pla de Ponent a Gavà, talunya diu entre altres coses tecció oficial i desenvolupar zo- destruiran espais naturals, part que l’administració hauria de nes per a ells poc rendibles. dels quals malmesos per la dei- agilitzar els plans urbanístics La plataforma Salvem Oliveretes xadesa municipal, i uns espais pendents de desenvolupar i im- va demanar que abans de plan- que encara milloren la qualitat pulsar-ne de nous, per oferir tejar-se i aprovar un creixement de vida i enriqueixen el patrimo- habitatges “a preu assequible” urbanístic tant gran com el que ni en els nostres municipis. i al mateix temps oferir terreny edificable a grans constructores per ajudar-les a sortir del forat. Per això, un dels projectes estre- lla de la Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques és la creació de les Àrees Residen- cials Estratègiques (ARE). Però, a hores d’ara, l’especulació ja no és tan rendible, ni per a l’admi- nistració ni per als empresaris del sector que, sobretot els petits, se senten discriminats, i ja no ve- uen amb bons ulls la construcció dels grans projectes urbanístics promoguts per l’administració, quan hi ha milers de pisos sense vendre. Fins i tot, els empresaris acusen a l’administració de fer- És per això que els dos pobles s’ha aprovat amb el Pla de Lle- veïns, Viladecans i Gavà, emmar- los competència deslleial. vant a Oliveretes, es realitzés un cats dins la campanya nacional Els ARE impulsats per la Genera- estudi per preveure la necessitat “Unint forces contra la destruc- litat han planificat 90.000 habitat- d’aquest creixement. Demanà- ció del territori” convocada pel ges nous a Catalunya, i com que vem un “Pla Local d’Habitatge” proper diumenge dia 22 de març segons la llei d’urbanisme, exi- (PLH) i que es realitzés un pro- de 2009, volem demanar-te la geix que han de tenir un procés cés participatiu, que no s’ha re- teva implicació per visualitzar de participació ciutadana, ja son alitzat. Un any i mig desprès de el nostre descontentament amb 17 municipis catalans que, gràci- l’aprovació definitiva del Pla de el creixement desproporcionat es a la participació ciutadana, els Llevant a Oliveretes, a Vilade- de les nostres poblacions. Envia han rebutjat, 12.000 habitatges cans ha començat a tramitar-se el un correu a salvemoliveretes@ que ja no es construiran. PLH de Viladecans, que preveu hotmail.com i et mantindrem in- No ha estat aquest el cas dels mes de 4.800 habitatges nous en format. Més informació a: www. plans urbanístics de Viladecans, dotze anys, i que desconeixem ni els de Gavà, ja que no formen quin procés participatiu tindrà. salvemoliveretes.org part dels ARE i per tant, no han Com comprendreu, amb el Pla de Ricard Caba Viladecans, punt de trobada - Núm. 20 - Març 2009 5
    • El principi d’acord Cal assolit a Roca Ginestar L a mesa negociadora i la direcció de Roca Sanita- É ris van arribar a un principi d’acord sobre l’ERO s un detall, sens dub- temporal per a la suspensió durant un any del te. Però la vida en ge- contracte de 1.990 treballadors i treballadores dels neral, i la vida cultu- centres de treball de Gavà, Alcalá de Henares i Alcalá de ral en particular, està Guadaira. La Federació Minerometal·lúrgica de CCOO va- feta de detalls. Llegeixo a la lora l’acord aconseguit, ja que en tractar-se d’un ERO ro- portada del butlletí municipal tatiu s’evita el tancament de les instal•lacions durant deu de març: “El bosc de Can Gi- mesos, tal com pretenia l’empresa. nestar esdevindrà un parc”. Els 1.990 treballadors que re- És una bona notícia, sens sultaran afectats per aquest dubte. Però no entenc perquè ERO temporal sumen dos ter- no li mantenim el nom de tota ços de les 3.000 persones que la vida, que no és “Can Gi- Roca Sanitaris té en nòmina, nestar”, sinó “Cal Ginestar”. I dels quals 1.030 treballen a la així amb la majoria de noms fàbrica de Gavà (Baix Llobre- de cases i famílies de Vilade- gat), 602 a Alcalá de Henares cans. Fins i tot, parlant amb i 358 a Alcalá de Guadaira. alguna gent gran, sento que diuen “Ca l’Amat”, i no “Ca Malgrat que la intenció inicial de Roca era tancar les plan- n’Amat”. En català, tan cor- tes de Madrid i de Sevilla durant un període ininterromput recta és una forma com l’altra. de deu mesos, i enviar a l’atur la totalitat de la plantilla, I a Viladecans, sempre s’havia finalment la representació dels treballadors i treballadores usat més la forma “Cal” que ha aconseguit evitar-ho amb la divisió dels afectats en dos la forma “Can”. És una espe- grups. D’aquesta manera, la meitat treballarà durant uns cificitat del nostre llenguatge, mesos i, passat aquest temps, se n’anirà a casa i cedirà el que és més popular, mentre seu lloc als companys que fins al moment estaven tempo- que el “Can” és “més senyor”, ralment a l’atur. però no, com alguns es pen- Durant el període que estiguin a l’atur, l’empresa els paga- sen, “més català”. Per favor, rà un complement que, sumat a l’import brut de la presta- no perdem la nostres formes ció d’atur, arribarà al 80% del sou brut. A més, els pagarà lingüístiques pròpies! el 100% de les pagues extra, les vacances i la paga de vin- culacions. Josep Lligadas Vendrell La Federació Minerometal·lúrgica de CCOO considera que amb aquest acord s’han millorat substancialment les pre- tensions inicials de l’empresa, ja que s’ha aconseguit que la suspensió de contractes tingui com a finalitat reduir l’ele- vat estoc que acumula l’empresa i el compromís que, un cop s’equilibri amb les vendes, s’estigui en millors condici- ons de competitivitat. Durant aquest temps, a més, Roca garantirà el manteniment de les instal·lacions productives. Un cop es normalitzi la situació, l’empresa es compromet a mantenir la capacitat productiva de les plantes espanyoles i a incloure productes de més valor afegit La Federació Minerometal•lúrgica de Catalunya de CCOO Viladecans, punt de trobada - Núm. 20 - Març 2009 6
    • Inscripcions cursos informàtica XPLAI ció en el full de càlcul. També en tindran la possibilitat d’assistir a la modalitat d’Internet, en el pri- diferents conferències sobre les mer nivell ensenyem navegació i Noves Tecnologies, concreta- ment la primera conferència que L en un segon formem a persones a Fundació Ciutat de que ja han fet el primer i volen coincidirà amb la presentació del Viladecans, obrirà el aprofundir més en el tema. tercer trimestre serà sobre la Se- proper dia 16 de març A més a més d’aquesta formació, guretat a Internet. les pre-inscripcions per durant el curs, el nostres alumnes Vanessa Oncala Quero al tercer trimestre del curs 2008- 2009, que comprèn el període d’abril a juny de 2009. Durant aquest curs que durarà 20 hores (un dia a la setmana durant 2 hores), els ciutadans i ciutada- Se’n parla com d’una fatalitat, com si la gent no hi poguéssim fer res, com si no hi hagués alternativa a la situació que ha donat peu a la crisi. Però nosaltres creiem que és possible nes de Viladecans i de municipis propers tindran la possibilitat d’adquirir coneixements en les Fer front a la crisi noves tecnologies. I per donar la  desenvolupant iniciatives solidàries amb la gent que la viu més intensament, possibilitat a totes les persones   evitant que els més febles en paguin els plats trencats, treballant perquè el món econòmic i polític sigui socialment responsable, que vulguin fer un curs d’intro-  promovent els valors de la fraternitat i no els de l’avarícia... ducció a les noves tecnologies, Un debat per animar-nos a emprendre accions concretes de solidaritat i de canvi. obrim cursos tant al matí com a la tarda. Els horaris del matí són de 09:30 a 11:30 i els de la tarda comprenen els horaris entre les Taula rodona amb: 18:00 i les 21:00 hores. Per tal de fer possible aquests cur- Agustí Cortés, Bisbe de Sant Feliu de Llobregat sos, comptem dins del municipi, amb 5 centres de lliure accés a Pilar Malla, Síndica de Greuges de Barcelona Internet: el centre cívic de l’Alba- rosa, el casal d’associacions Pau Toni Mora, Secretari General de CCOO del Baix Llobregat Picasso, el Centre Municipal Ede- lia Hernandez, l’Alberg de Can Josep Bonastre, treballador Divendres, d’una entitat financera Batllori i la Biblioteca Pública de 27 de març Viladecans. Tots ells equipats Joan Torrents, conseller de de 2009 Càritas Diocesana amb ordinadors amb connexió a les 19 h. ADSL, i la possibilitat d’utilitzar impressores i escàners. Centre De cara al tercer trimestre conti- Cultural nuarem oferint les quatre modali- Sant Joan tats diferents de cursos: Ofimàtica Pare Artigas, 2 1, que suposa un primer contacte Viladecans amb l’ordinador i ensenyem a fer anar el teclat, el ratolí i introduïm el processador de textos Word. I Ofimàtica 2 on aquest trimestre Organitza: Equip de Pastoral Obrera del Bisbat de Sant Feliu de LLobregat ho dedicarem a fer una introduc- Viladecans, punt de trobada - Núm. 20 - Març 2009 7
    • La mili en el Sáhara español P ertenezco a la asociación Viladecans pel vieron muchas anécdotas que me ha ido contando Sàhara, una entidad que ayudamos tanto a lo largo de estos años y que cada vez que me las en necesidades básicas como en política a explica nos reímos muchísimo. Una de ellas fue cu- este pueblo tan necesitado, el cual tiene su ando les formó el teniente población dividida entre los campamentos de refu- giados en Tindouf (Argelia) y el Sáhara Occidental, antigua colonia española, ahora ocupada por Mar- ruecos desde hace 33 años. Llevo casada 38 años con Antón, gallego de nacimi- ento. Muchas veces he escuchado sus historias de la mili en el Sáhara, así que creo que sería un detalle por mi parte relatar ese periodo de su vida como si se tratara de un pequeño cuento. Antón nació en una aldea de La Coruña. Tiene 66 años y a los 21 fue llamado a filas. Era la primera vez que salía de su país y de su casa. En el año 1963, con su pe- tate y su manta, salió en tren junto con otros compañeros desde La Coruña hasta Cádiz. Fu- eron embarcados durante y les dijo: “Necesitamos dos voluntarios para to- ocho días desde Algeciras car el tambor”. Sin mediar palabra, Antón empujó hasta que por fin llegaron a la playa del al soldado que tenía delante y no le tocó otro re- Aaiún. medio que presentarse, aunque a uno no le duró Nada más llegar, les dieron la ropa y les subminis- demasiado pues es zurdo y el repicar del tambor lo traron la famosa vacuna. Comió bien y variado y no hacía al revés y no había forma de seguir el paso. le faltó de nada. Incluso desde su casa le mandaban El teniente no tuvo más remedio que “echarlo” con alimentos que luego comían todos. buenas palabras. Fue también en el año 1963 la primera vez que a los También tuvo castigos, peleas, buenos y malos quintos los separaron en dos reemplazos. A Antón momentos. Incluso calabozo, castigo que tuvo por le tocó el segundo. Su destino fue el Sáhara (Aaiún descuidar el polvorín que se supone tenían que vi- B.I.R. Nº 1 Batallón de Instrucción de Reclutas), en gilar dentro del desierto. Gracias a la patrona fue- Cabeza Playa. Fue uno de los centros creados para ron solamente unos quince días, pero a la hora de la instrucción básica de los reclutas. Junto a ellos esta- instrucción les tocaba llevar con las manos toda la ba también la Legión, así que casi todos sus superi- arena que podían y depositarla a unos 300 metros ores eran legionarios. de distancia. Explica que entre todos los arrestados Su batallón fue el de Cabrerizas, batallón que no llegaron a formar una duna. tenía ningún cuartel de destino ya que eran arresta- Y después de quince meses de mili, finalmente lo dos de Infantería de Melilla desde hacía ya muchos licenciaron. Este relato es sólo una pequeña dosis años. El arresto se terminó después de ocho meses de lo que cuenta y espero que siga contándomelo de mili y el batallón fue repartido en varios desti- muchos años más. nos: unos a Fernando Poo, otros a Canarias y a la Su mujer, Península y a otros les tocó Sidi Ifni. A mi marido le tocó Sidi Ifni (Grupo Tiradores Nº Rosa Mercader 1), de cocinero, hasta el final del servicio militar. Vi- Viladecans, punt de trobada - Núm. 20 - Març 2009 8
    • La primera cavalcada de Reis D e fet sembla ser que no és cavalcada, efectivament, els vestits van la primera que hi va haver tornar en taxi a Barcelona i ningú no ho a Viladecans, perquè cap va saber... allà els anys 20 es veu que La comitiva va sortir de l’ajuntament, ja n’havien fet. Però aquesta és la pri- i tal com diu el nostre informant, “va mera de les que s’han fet en continuïtat fer el mateix recorregut que feien les fins al dia d’avui. processons”. Va agafar el carrer Jau- Va ser l’any 1948. La cosa es devia me Abril, va pujar pel carrer del Sol, muntar bastant a correcuita, perquè va continuar per Sant Joan, va arribar com a mínim al rei negre, que és la font a l’església, i allà, el vicari, Josep Ma- d’aquesta infor- ria Vidal Aunós (el que anys després mació, no li ho van obriria les portes de la parròquia de proposar fins al ma- Sant Medir per a la fundació de Comis- teix dia 5 al matí. El sions Obreres, i més anys després en- rei blanc va ser Joan cara obriria les portes de l’església del Janer, el ros Secun- Pi per a les tancades d’immigrants) va dí Roca, i el negre obrir les portes de l’església perquè els Josep Lligadas Ven- Reis entressin a venerar el Nen Jesús. drell. Josep Maria Vidal, capellà jove acabat Els Reis anaven a de sortir del seminari, estava aleshores cavall, i els acom- de responsable de la parròquia, perquè panyaven una colla s’havia mort el rector, Ricard Serrajòr- de patges amb els dia, i encara no havia arribat el qui l’ha- vestits dels pastors via de substituir, Ramon Saborit. dels Pastorets. En canvi, l’origen dels Després de l’església, els Reis van con- vestits dels Reis era un secret que molt tinuar per Sant Joan, van baixar per Àn- pocs sabien. Concretament, eren els gel Guimerà (aleshores Calvo Sotelo) i vestits dels Reis que estaven preparats van tornar altre cop a l’ajuntament on per a la festa que l’endemà s’havia de es va habilitar una sala perquè els nens celebrar a la fàbrica Philips de Barce- i nenes anessin a portar les cartes per- lona per als fills dels treballadors. I és sonalment als Reis i rebessin uns quants que resulta que Gabriel Puig, el Bielet, caramels, tot plegat amb les habituals director de tantes obres de teatre, tre- escenes de plors i alegries tan pròpies ballava a la Philips, i va pactar amb un de l’esdeveniment... dels porters que s’enduria els vestits el Josep Lligadas Vendrell dia 5 a la tarda, i just després de la ca- valcada els tornaria a lloc. I acabada la 23 de març: Cafè-Tertúlia a l’Alba-rosa Violència contra les dones Per commemorar el mes de la dona, us convidem a prendre un cafè al Casal de l’Alba-rosa el dilluns 23 de març a les 18,30. Enfocarem el tema de la violència contra les dones des de tres punts de vista: el dels Mossos d’Esquadra, el del grup de treball sobre aquest tema de l’Hospital de Viladecans, i el de nosaltres els ciutadans. L’acte l’organitza la Vocalia de la Dona de l’Associació de Veïns de l’Alba-rosa, i hi col.laboren els Mossos d’Esquadra de la comissaria de Viladecans, el grup de treball de l’Hospital, i l’Ajuntament de Viladecans. Viladecans, punt de trobada - Núm. 20 - Març 2009 9
    • Curiositats imperdonables 1. Si rellegiu el article en zona forestal de la muntanya qualificació del miniestadi per a publicat en el Vilade- de Sant Ramon, i que ha estat fer-hi pisos, compri més terrenys cans Punt de Trobada nº imputat en un cas d’apropiació a l’àrea metropolitana de Barce- 12 del 15 de juny re- indeguda de subvencions euro- lona. El Barça, per la seva part, cordareu la destrucció de la mina pees de formació FORCEM, ha ha respost, que amb els 27,8 ha. i la font de Can Tries. Doncs bé, confessat i negociat amb el jut- de terreny natural protegit que xoca llegir en el butlletí nº 2 de ge, fiscal, la Generalitat i govern ha comprat al costat de la reserva novembre de 2008 de l’Àrea Me- central, el retorn dels més de natural del Remolar de Vilade- tropolitana de Barcelona, que un 1,3 milions defraudats després cans ja és suficient compensació. cop finalitzada l’obra de la bassa de gaudir d’ells durant més de Aquest fet fa quedar en evidèn- de laminació hi diu: “També s’ha 8 anys, a canvi d’una pena de 2 cia l’alcalde de Viladecans quan restituït aigües amunt de la bas- anys de presó que, en no tenir va fer públic en unes declaraci- sa l’antiga font de Can Tries, amb antecedents, no complirà. ons al diari Mundo Deportivo “el miniestadi cabe en Viladecans”. Mireu la totalitat de l’entrevista a: http://www.elmundodepor- tivo.es/web/gen/20081017/ noticia_53561368088.html 5. L’Ajuntament de Vi- ladecans ha aprovat les bases de compen- sació per concertació del Pla de Llevant que ha de construir un nou barri de 2.377 habitatges a la falda de la munta- nya de Sant Ramon. Exerceixen la present iniciativa del sistema 3. l’autorització i sota el control del de compensació per concertació, Una de les infraes- tres empreses: la mercantil socie- Departament de Cultura de la tructures que per- Generalitat i de l’Ajuntament tat privada municipal Viladecans metria vendre més Mediterrània SA (VIMED), la de Viladecans”. Viladecans ha fàcilment els pisos perdut una de les poques fonts companyia Ilermilk, SA Uniper- previstos al nou barri d’Olivere- sonal i la mercantil Construcci- d’aigua natural, ja que actual- tes era una parada de metro que ment l’aigua de la mina que feia ones y Promociones APOLO SA estava prevista a la zona. El regi- com a titulars de 28,48% del sòl rajar la font de Can Tries s’està dor d’urbanisme de Viladecans, abocant directament a la riera de inclòs dins l’àmbit d’actuació del Jose Luis Nicolás Aroca, justifi- sector Llevant. És inadmissible Sant Llorenç. I un gran mur de cava la necessitat de construir formigó impedeix que el tram de que siguin dues empreses priva- el nou barri per fer possible que des les que tinguin la potestat de mina d’aigua viladecanenca por- el metro arribés a Viladecans. ti aigua. dissenyar la parcel·lació i urba- 2. Doncs sembla ser que en el pro- nització del projecte urbanístic, L’empresari vilade- jecte de la nova línia de Rodalies tot i que sigui legal i les bases canenc Paz Dorado C·3 no hi ha parada prevista a siguin proposades per l’Ajun- Sánchez, propietari de Oliveretes. 4. tament, ja que sempre se’ns ha la masia de Cal Me- L’Ajuntament de Bar- presentat el Pla de Llevant com nut, que en la pàgina web d’una celona ha demanat al d’iniciativa pública, donat que de les seves empreses encara FC Barcelona que per més del 60 % de sòl a Oliveretes té publicat un plànol en estudi compensar la pèrdua és de l’Incasol i de l’ajuntament. d’un projecte urbanístic il·legal d’equipaments esportius en la re- Ricard Caba Viladecans, punt de trobada - Núm. 20 - Març 2009 10
    • Ja podeu visitar Dijous 19 de març, a les 7 de la tarda l’exposició sobre la Xerrades-col.loqui vaga de la Roca sobre la vaga de la E l passat 12 de març es va inaugurar a la Sala Roca d’exposicions de l’Auditori Pablo Picasso en el marc de l’exposició sobre la Vaga de la Roca, una l’exposició sobre el vaga que va fer història. És una bona opor- tema a l’Auditori tunitat per recordar com es va viure la transició (si només mireu la tele, arribareu a la conclusió que la Pablo Picasso democràcia va arribar exclusivament de la mà del Rei i d’Adolfo Suárez!). Viladecans en temps de vaga i combat polític Aquesta exposició és obra del Centre d’Estudis de Per José Antonio Morales Gavà i ha estat completada amb aportacions de ve- ïns i veïnes de Viladecans, recollides pel Grup Tres La vaga de la Roca (1976-1977) Torres. S’ha pogut dur a la nostra ciutat gràcies al Per Albert Alonso treball conjunt de l’Ajuntament i el Grup Tres Torres. L’exposició, que estarà oberta fins al dissabte 28, es complementarà amb dues xerrades col·loqui sobre la vaga. EL CONCERT SOLIDARI DE LLUÍS LLACH La Nova Cançó, la vaga de la Roca i les fotografies de Jaume Muns El divendres 11 de febrer de 1977, el mateix dia que finalitzava la vaga, estava previst que se celebrés, al poliesportiu de Viladecans i en solidaritat amb els treballadors de Roca, un concert amb l’actuació de Lluís Llach i Marina Rossell (vegeu-ne el cartell anunciador més amunt). L’acte fou prohibit per l’autoritat governativa, que volia evitar la coincidència amb el retorn al treball i els possibles aldarulls que es podien produir. Tot amb tot, els organitzadors van aconseguir permís per celebrar el concert el dissabte següent, 19 de febrer. Sense la presència de Marina Rossell, Llach va actuar sol en aquell concert, on va estrenar la composició Campanades a morts, en record dels cinc treballadors morts en els fets de Vitòria. La recaptació del concert va ser de 360.613 pessetes, que es van lliurar íntegres a la caixa de resistència dels vaguistes. La imatge clàssica del cantautor compromès. Un públic entregat, plural i molt jove encén espelmes en el moment culminant del concert. L’escenari i el servei d’ordre del mateix concert. Un pavelló ple a vessar acollia totes les reivindicacions. El complex social i esportiu de can Sellarès, inaugurat el 1953, resumeix les pretensions socials dels patrons de Roca. Foto: AMG, revista Sellarès. Viladecans, punt de trobada - Núm. 20 - Març 2009 11
    • les nostres entitats Associació d’Art i Oficis E mpezaré hablando de cómo se montó el la expuesta en Pablo Picasso, teniendo en proyecto mercat. Nos juntamos varios amigos pin- una en la Torre del Baró para el mes de octubre. tores: José Jurado, Pura Navarro, Carlos Estamos unos cuantos que nos presentamos en con- Gil, Andrés Conde, José Luis Bravo, Diego cursos, como por ejemplo en Badalona, Cambrils, Fernández. Estábamos reunidos en el Pablo Picas- Sitges, Molins de Rei, San Juan Despí y San Cle- so y quedamos en montar el Mercat d’Art i Oficis. mente de Llobregat. Pero ahí teníamos nada más el mercat. El presiden- Como ya es conocido, exponemos en la Rambla te del grupo era Carlos Gil, la secretaria Pura Na- cada segundo domingo del mes y pintan todos los varro y los demás vocales. niños los dibujos que yo les hago para ellos. Pedimos un local para pintar pero al no ser Aso- En la web http://www.viladecans.cat puede verse ciación no nos daban local. Decidimos montar la nuestra entidad. Y nuestro local se halla situado en Asociación con todos los documentos y estatutos el Casal Hispanidad, en la plaza de Luis Burción que se precisan. El presidente Carlos Gil se retira s/n. por asuntos familiares y quedo yo como presiden- te, Pura Navarro como secretaria y Andrés Conde Correo electrónico: jose.viladecans@hotmail.com como vocal, y así empecé yo a luchar por un local. Teléfono: 937 06 76 51 Al final de 2007 conseguimos el local. Ahora nos jun- José Jurado tamos, pintamos y preparamos exposiciones como Viladecans, punt de trobada - Núm. 20 - Març 2009 12