NúMero 19
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Like this? Share it with your network

Share

NúMero 19

on

  • 945 views

Publicació independent d'informació i opinió

Publicació independent d'informació i opinió

Statistics

Views

Total Views
945
Views on SlideShare
945
Embed Views
0

Actions

Likes
1
Downloads
4
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

NúMero 19 Document Transcript

  • 1. http://puntviladecans.blogspot.com puntviladecans@telefonica.net 19 Viladecans Punt de trobada Any 3 15 de febrer de 2009 Publicació independent d’informació i opinió Festa Major: amb ganes Com algú va comentar a la sortida, l’acte convocat pel Punt de Trobada el passat dia 19 de gener era força insòlit: els representants dels grups polítics de la vila, reunits fora de les èpoques electorals, per parlar de temes ciutadans més enllà de l’àmbit oficial i institucio- nal, i per parlar-ne no només entre ells, sinó amb la gent que va voler participar-hi. Una bona experiència, encara que petita, d’acostament de la política i dels polítics a la ciutada- nia, de la qual val la pena felicitar-se’n. L’acte era, tal com havíem anunciat al darrer nú- mero de la revista, una taula rodona per reflexionar sobre el que caldria fer per aconseguir una Festa Major amb més personalitat. A la pàgina següent trobareu un resum del que allà es va parlar. Aquí, en primer lloc, voldríem manifestar el nostre reconeixement per l’interès amb què tots els grups es van prendre la proposta que els vam fer des de la revista per participar-hi. I en segon lloc, ressaltar les ganes que tothom –tant els representants polítics com el públic assistent– va mostrar perquè la nostra Festa Major (la del 8 de setembre, que és la principal, però també la del 20 de gener) pugui ser cada cop més un moment aglutinador de la vida ciutadana, que refermi la nostra identitat i empenyi la consciència col·lectiva per part de tots, inde- pendentment de l’origen o la manera de pensar. Hi ha feina a fer, sens dubte. Com es va dir, el Consell de Cultura és el lloc adequat per empènyer la participació en aquest objectiu, i caldrà que s’hi faci tot l’esforç perquè aques- ta participació sigui ben activa. Per part de la redacció del Punt de Trobada, volem dir que continuarem treballant en aquest tema, juntament amb altres entitats viladecanenques que ens han manifestat ja les seves ganes de fer-ho. Sumari Equip de redacció Anna Besora 2 M. Carmen Castellano Festa Major: el debat és obert. Josep Ginjaume Maria Comas 3 Tast Musical. CEIP Miquel Martí i Pol Encarnació Garcia 4 Josep Ginjaume L’ ajuntament recupera una joia arquitectònica. Cristian Josep Lligadas Guillamón Víctor J. Martínez 5 Cultura, moneda de canvi en època de crisi. Bàrbara Lligadas Miguel de la Rubia 6 Cap a mar, estiu i hivern. Mercè Solé Mercè Solé 6 La distribució d’aquest butlletí es fa Benvinguts a l’escola! Mercè Solé per correu electrònic. Si no desit- 7 On és la llei d’educació de Catalunya? Pepi Venegas geu rebre’l només cal que ens ho comuniqueu. I si voleu que li envi- 8 Allò que el vent s’endugué Mari Carmen Castellano em a un amic o amiga vostres, feu- nos arribar la seva adreça. Gràcies. 11 Per Sant Sebastià, Medalles d’Honor. Josep Lligadas Si voleu enviar articles per publi- 11 La plaça de l’Alba-rosa. Maria Comas car, tingueu en compte que han d’anar signats i no sobrepassar 12 La vaga de la Roca (els orígens). Víctor J. Martínez les 40 ratlles o les 600 paraules. 13 Tot per nou segons per quilòmetre. Miguel de la Rubia El nostre correu electrònic: 14 Caravana solidaria. Rosa Mercader puntviladecans@telefonica.net 15 El nostre bloc: No passaran. Víctor J. Martínez http://puntviladecans.blogspot.com 16 Les nostres entitats: Fundació Cultural Espejo
  • 2. Festa Major: el debat és obert A l Punt de Trobada estem proposar reapro- gratament satisfets per fitar el ball de la l’acte que, en el marc Tornaboda, re- de la Festa Major d’hi- cuperant també vern, vàrem organitzar el passat l’antiga guerra 19 de gener a la Torre del Baró i de verdures en- que va aplegar els portaveus dels tre el bàndol de grups polítics municipals en una Viladecans i el mateixa taula rodona per debatre de Gavà (no cal sobre el model de la nostra Festa patir, sembla que Major. Presentada i moderada per la iniciativa no Maria Comas i Josep Lligadas, la prosperarà). necessitat de dotar de més pres- taula rodona va comptar amb la tigi institucional el pregó i fer-ne Per la seva banda, Convergència i presència de Maria Salmerón pel un moment potent i aglutinador, Unió lamentava que la Festa Ma- PSC, Carles Lozano per CiU, Ser- els beneficis que comportaria una jor d’hivern fos dia laborable des gio García pel PP, José Luis Ati- major combinació de tradició i de fa ben poc i animava els cen- enza per ICV-EUiA, Joan Bonich modernitat, la manca d’actes cen- tres educatius a fer activitats de per Esquerra, i David Chacón per trals que uneixin el conjunt de la difusió entre la població més jove. Ciutadans. ciutat, ja que actualment l’oferta Finalment, el Partit dels Socialis- està molt segmentada en funció És engrescador comprovar com tes va defensar sense complexos de l’edat dels possibles interes- –malgrat la disparitat d’opinions– l’actual model. En va destacar sats, i la possibilitat d’aprofitar tothom coincidia en el fet que hi l’èxit de participació, amb actes més la Festa Major d’hivern per ha punts a millorar. Per alguns massius i un ambient de “diver- a actes de les entitats, com ara les (els de l’oposició) bastants, per sió col·lectiva”. Va justificar la corals, ja que la d’estiu cau molt a altres (els del govern) no tants. ubicació dels concerts amb més començament de curs i costa més Heus aquí, un cop més, la dico- públic al nou Parc de la Marina, de convocar i moure la gent. tomia que separa els que tenen la entre d’altres per evitar molèsties paella pel mànec i els que aspiren als veïns del centre, i només va re- I a partir d’ara, què? Si el Consell a aconseguir-la algun dia. Però, conèixer un possible error: no sa- de Cultura és obert a tothom i pot sigui com sigui, vàrem constatar ber comunicar totes les activitats encabir aquest tipus de propostes, com el nostre punt de partida era que es duen a terme. Pel principal potser abans de començar caldria encertat: a la nostra Festa Major li grup del govern, amb majoria ab- difondre’l de forma efectiva i po- fa falta una empenta, aquell valor soluta al consistori, no val emmi- tenciar la seva utilització per part afegit, aquella identitat pròpia que rallar-se en el passat ni en d’altres de la societat. Perquè, almenys trobem en moltes localitats catala- poblacions, alhora que fa una de- fins ara, tenim la sensació que gai- nes, veritable focus d’atracció per fensa aferrissada de la Festa Ma- rebé no ha depassat el marc estric- veïns i forans. jor de Viladecans perquè “és la tament polític i del que es tracta, nostra festa, amb els seus defectes sobretot, és de potenciar la Festa Una cinquantena llarga de perso- i les seves virtuts, però és la nos- Major des del teixit social. Aquesta nes varen compartir amb nosaltres tra”. Des de la premissa que és di- va ser precisament una de les ide- més d’una hora de debat. Un de- fícil trobar una solució que agradi es que va impregnar tot el debat: bat distès, desigual i bastant cons- tothom, els socialistes recorden la la Festa la fem entre tots, especial- tructiu. Però anem a pams. Ciuta- recent creació del Consell de Cul- ment a través del teixit associatiu, dans va demanar més activitats tura com a espai obert a tothom i i en tot cas l’Ajuntament és qui hi “paganes” i intergeneracionals, idoni per canalitzar propostes de ha de donar suport. Viladecans Esquerra va posar l’accent en do- millora de forma consensuada. tindrà la Festa Major que vulgui nar més suport a les entitats i en tenir. Nosaltres la volem gran i de la necessitat de vehicular les pro- Notables i interessants també qualitat, per això hi hem posat un postes de millora a través del nou van ser les observacions sorgides primer i humil gra de sorra. Espe- Consell de Cultura, Iniciativa-Es- del públic, com ara la d’aprofitar rem la vostra ajuda. querra Unida va animar a repen- la potencialitat de la Festa Major sar la Festa Major i a utilitzar-la per a integrar la població d’origen Josep Ginjaume per construir la identitat local de estranger que ha vingut a viure a Viladecans, el Partit Popular va Viladecans en els últims anys, la 2 Viladecans, punt de trobada - Núm. 19 - Febrer 2009
  • 3. Tast Musical parat amb molta il·lusió i que es va poder represen- tar al primer menjador de l’escola (ubicat en un dels dos mòduls prefabricats en què estàvem situats). Des d’aquell primer concert l’estructura i organit- zació de l’espectacle s’han complicat cada cop més, condicionada, sobretot, pel nombre d’alumnes que s’incorpora cada curs. En aquests moments estem per sobre dels 300 infants. Tot i aquest factor deter- minant no volem renunciar als col·laboradors que cada curs enriqueixen l’espectacle. Aquest curs, a més, ens vam posar en contacte amb el Centre Ocu- pacional Caviga per tal que ells també hi poguessin prendre part. Crear un espectacle que coincideix amb les dates na- dalenques sense caure en els estereotips d’aquesta època és complicat. El nostre no és un concert de nadales. Cada curs es busca un fil argumental que permeti que totes les peces tinguin una coherència dins l’espectacle. Aquest curs, el fil argumental va T ser la cuina, els aliments. I a partir d’aquí es van ast musical és el títol de l’espectacle que articular totes les actuacions. És per això que el títol va servir per tancar el primer trimestre de Tast musical era tan representatiu. Fins i tot el pro- l’escola Miquel Martí i Pol de Viladecans. grama del concert (en format de menú de restau- La cita va ser el passat 17 de desembre a la rant) feia referència al tema. Cada classe de la nostra sala gran de l’Àtrium i l’hora, les 3 de la tarda. escola (des de P3 a segon de primària) va preparar Des del naixement de l’escola, ja fa 5 anys, la inten- una cançó o una dansa. Alguna d’elles va ser amb ció d’aquest esdeveniment és doble, per un costat acompanyament musical d’alumnes de l’IES Torre hi ha un objectiu pedagògic de caràcter curricular Roja i de familiars dels alumnes que hi col·laboren relatiu a l’àrea de música. Però, a més a més, des de des dels primers concerts. A més, aquest any vo- l’escola tenim la voluntat de fer partícips a diferents líem ampliar els col·laboradors i vam convidar els membres de la comunitat educativa que formen usuaris del Centre Ocupacional Caviga. La nostra part del nostre dia a dia i amb els qual tenim forts intenció era començar a crear vincles amb aquest vincles. És el cas de l’IES Torre Roja, de la Coral centre de la nostra ciutat. Sabíem que és un centre de mares i pares de l’escola i, per primera vegada que porta algun temps a Viladecans però que en co- aquest any, del Centre Ocupacional Caviga. neixem ben poc. Així que convidar-los a participar L’organització i planificació del concert és cada va tenir un doble sentit: per un costat enriquir la curs més complexa i suposa una inversió de temps nostra carta i, a més, donar la oportunitat que els i dedicació molt especial per part de totes les per- usuaris d’aquest centre poguessin actuar i gaudir sones que hi formem part. Però aquest concert és d’un espectacle realitzat per persones ben diverses. per nosaltres una activitat que forma part de la nos- La valoració d’aquesta experiència va ser tan positi- tra identitat i de la nostra història. El primer curs el va que esperem poder enfortir aquesta relació mit- vam fer només amb els 50 primers alumnes (tots de jançant diferents activitats que ens apropin. P3) juntament amb els primers pares i mares, que van formar la Coral, i alguns col·laboradors de l’IES Equip docent Torre Roja. Va ser un primer concert d’hivern pre- del CEIP Miquel Martí i Pol 3 Viladecans, punt de trobada - Núm. 19 - Febrer 2009
  • 4. L’ ajuntament recupera una joia arquitectònica amb el treball d’un taller ocupacional local D un taller ocupacional impulsat es de fa poc, Vilade- l’antic càmping del toro bravo, per l’ajuntament. Bàsicament un cans disposa d’un lito- cedits per AENA, es troba Ca la taller ocupacional és un grup de ral accessible a tots el Pilar. Obra de l’arquitecte moder- joves que estan aprenent un ofici ciudatans i ciutadanes nista Josep Puig i Cadafalch, con- desenvolupant directament les de la ciutat. Gràcies a que l’ajun- siderada pels experts en la matè- tasques de la feina sota la super- tament va obrir el camí del mar ria, com una joia arquitectònica visió d’un expert. que comunica directament la ciu- per ser una varietat modernista, tat amb el futur parc del litoral, no urbana, poc utilitzada a Cata- Crec que tot plegat és un encert d’aproximadament 100 hectàrees lunya. Rep el nom de Ca la Pilar, per a la ciutat de Viladecans, ja i una platja verge de 3 km d’ex- en honor a Pilar Moragues, que que ha fet que la ciutat surti en tensió. En aquesta platja verge i va manar construir-la al 1917. diferents diaris de tirada nacional gratuïta recuperada per l’ajun- i a més a més, els diners públics Aquest valuós patrimoni arqui- tament, es meravellós passejar estan molt ben destinats ja que es tectònic de la ciutat ha rebut el i banyar-se, personalment crec recupera una patrimoni arquitec- suport de l’ajuntament que ha que val molt la pena. Estic segur tònic únic i a la vegada es forma decidit restaurar-la per als ciuda- que no existeix un entorn litoral a joves de Viladecans. tans y ciutadanes de Viladecans, així en cap municipi de la costa una restauració que compta amb Jo personalment seguiré de prop daurada i molt menys en el Bar- un pressupost de 675.000 €. aquesta iniciativa, i ja tinc ganes celonès. de que estigui acabada per visi- Part d’aquesta restauració s’està Integrada dintre d’aquest mera- tar-la amb la família. portant a terme per joves de la vellós entorn i en els terrenys de ciutat de Viladecans mitjançant Cristian Guillamón Rojo 4 Viladecans, punt de trobada - Núm. 19 - Febrer 2009
  • 5. només hi ha cultura o “ajuts socials”, i si apuges un l’altre necessàriament ha de baixar. Els pressupos- tos estan formats per moltes partides i en època de crisi s’han d’analitzar molt intel·ligentment perquè siguin els elements més superficials i/o menys pri- Cultura, oritaris aquells que siguin posposats fins a èpoques de vaques grasses. ¿Cal gastar-se 2.720.000 euros en reconvertir el camp de futbol de la Torre Roja moneda de canvi en camp de gespa artificial tenint en compte que, a més a més, ja en tenim un a Viladecans? Algú em pot dir que precisament això és el que s’ha en època de crisi fet amb cultura, però és que per a mi la cultura és un element molt important, i també en època de cri- si. El festival Al Carrer, per exemple, és un element cohesionador de la nostra ciutat, a banda d’una font d’ingressos important per als nostres botiguers i M restauradors. entre entitats com Punt de Trobada mi- ¿No seria més interessant no retallar el seu pressu- ren de crear fòrums on poder debatre post i fer-ne una millor difusió, per tal que la seva sobre elements culturals importants repercussió en l’economia local sigui superior i aju- de la nostra ciutat, com ara són les di els botiguers i restauradors a fer un bon inici de dues festes majors –que ni tan sols tenen nom–, temporada estival? Estic segura que molts de no- l’Ajuntament es dedica a retallar o eliminar els pocs saltres desitgem que arribi el primer cap de setma- esdeveniments culturals públics de la ciutat. na de juliol per tal de passar aquells quatre dies on Aquests fets resten justificats per l’equip de Govern a Viladecans li canvia la cara i es converteix en un amb motiu de la crisi i la necessitat de prioritzar al- escenari obert, on tothom es retroba amb amics, co- tres partides. És evident que en època de crisi on hi neguts i saludats. ha milers de famílies amb tots els membres a l’atur Considero que la cultura és un element definitori cal prioritzar tot el que fa referència a temes socials. de la nostra essència com a humans, i per tant, és un Ara bé, no podem permetre que es titlli de frivoli- element irrenunciable. Per això crec que la cultura tat el fet de defensar la cultura. Des del meu humil no ha de ser moneda de canvi en època de crisi, i punt de vist, considero que les partides socials i les menys, en una ciutat com la nostra, on sovint “bri- partides culturals no són dos únics vasos comuni- lla per la seva absència”. cants. M’explico, en els pressupostos municipals no Bàrbara Lligadas 5 Viladecans, punt de trobada - Núm. 19 - Febrer 2009
  • 6. D Cap a mar, estiu i hivern oncs això, que m’agra- da passejar estiu i hivern i per això no puc entendre que un camí obert fa pocs mesos estigui ara abandonat d’aquesta mane- ra. Tant si es diu “del Mar” com “de les Filipines” mereix un altre tracte. Mercè Solé Benvinguts a l’escola! E n resposta a la convocatòria de Càritas teix a prendre part en la dinàmica escolar, per una trentena de persones va participar desconeixement, per manca de costum, perquè el passat dia 13 de gener a la Montser- treballen moltes hores, perquè no coneixen bé la ratina en una xerrada sobre l’escola. llengua... Hi havia homes (aquesta rara avis en reunions La convocatòria s’havia fet només a partir d’un escolars!) i dones de la República Dominicana, fulletó enviat a les 200 persones que han passat Hondures, Equador, Bolívia, Romania i, sobre- els darrers dos anys per la borsa de treball de tot, del Marroc. Es tractava de persones d’edats Càritas i a partir de les activitats d’aprenentatge i de situacions molt diverses: un parell d’ado- de la llengua amb dones estrangeres. lescents marroquines que es plantejaven si con- Per cert, va quedar clar que, malgrat totes les de- tinuar un cop acabat l’ESO, dones que volien fer claracions polítiques dels partits sobre la neces- informàtica, lamentacions generals per les llis- sitat de la integració dels immigrants, les escoles tes d’espera per aprendre les nostres llengües, d’adults i el servei local de català estan col·lapsats mares que plantejaven interrogants al català... i a més a més no són prou flexibles, des del meu La Maria Bargalló, mestra amb experiència i punt de vista, per donar resposta a les necessi- actualment inspectora d’ensenyament al Baix tats d’una gent que té responsabilitats familiars i Llobregat, va explicar fil per randa com funci- feines amb horaris molt inestables. També farien ona una escola, insistint en la necessària impli- falta més accions com la de Càritas, d’acollida, cació dels pares, i va intentar donar resposta a de “pont” amb els serveis públics. totes les qüestions que es van plantejar. Malgrat En fi, molta feina per fer. Però anem avançant un cert caos degut a la diversitat de públic i de amb petites passes. plantejaments, es va crear un clima de confian- ça i de proximitat que va facilitar la participació Mercè Solé per part d’un públic que de vegades es resis- 6 Viladecans, punt de trobada - Núm. 19 - Febrer 2009
  • 7. On és la llei d’educació de Catalunya? Pacte Nacional per a l’Educació nitat educativa i dels professio- en el seu moment. nals de l’educació, a Catalunya encara hi ha una realitat educa- No hem d’oblidar que el consens tiva que arrossega molts dèficits social és imprescindible per fer històrics. una llei necessària per a superar el sistema educatiu dual en què Va ser a partir del primer acord ens movem, una llei que doni im- de govern d’esquerres l’any 2003 puls a l’escola pública com a eix que es va començar a fer un es- que vertebri i asseguri el dret a forç estratègic per satisfer les de- l’educació a Catalunya. Ha de ser mandes que ha de cobrir el nos- una llei que valori la importància tre sistema educatiu: es va signar del paper que té la iniciativa so- el Pacte Nacional per l’Educació cial, que aposti per l’educació al com a primera actuació en polí- llarg de la vida, la participació de tica educativa. El pacte establia les famílies i l’extensió dels drets acords sobre les obligacions del E educatius, que ajudi a definir el Govern, amb compromisos eco- ducació, del llatí “edu- paper dels ajuntaments com a nòmics per a la millora de les cere” que vol dir guiar, administració educativa i que ga- condicions de treball del profes- conduir i “educare” ranteixi la inversió necessària en sorat, inversió per a la gratuïtat que vol dir formar, ins- educació. Tot això en compliment i l’extensió de les activitats més truir; totes definicions que ens de l’acord del primer govern ca- enllà de l’horari lectiu, entre d’al- porten a valorar la importància talanista i d’esquerres signat el 14 tres. Aquest pacte va representar de l’educació com un dels factors de desembre de 2003 que deia: una de les principals fites secto- fonamentals de la cohesió social, rials i polítiques del Govern tri- “L’educació pública és l’eix ver- donat que amb una bona educa- partit. És quan s’inicia el procés tebrador del conjunt del sistema ció (guia i instrucció) tenim con- d’elaboració de la primera Llei educatiu català i cal garantir que vivència, diversitat, respecte, to- d’Educació de Catalunya i es pugui acomplir la seva funció lerància, igualtat... que és el que presenta el Document de Bases el social i el seu caràcter universal, volem tenir als nostres carrers i a novembre de 2007, quan comen- públic, gratuït, laic, democràtic, les nostres escoles. ça el desencant. El document va coeducatiu, científic, integrador i Però, 28 anys desprès del resta- ser clarament contestat (vaga del compensador de les desigualtats. bliment de la Generalitat de Ca- 14 de febrer) i, fruit de la pressió En aquest sentit, és imprescindi- talunya, el país no té encara una política, de la comunitat educa- ble implicar la societat i la ciu- “guia”, una Llei d’educació que tiva i de la mobilització sindical tadania en l’educació, essent la construeixi i defineixi quin és el unitària es va aconseguir elimi- participació un valor i alhora un model que ha de seguir la comu- nar els elements més polèmics instrument clau de desenvolupa- nitat educativa. del document (especialment la ment social.” Durant molts anys les escoles i supressió de la possibilitat de la Per això, em pregunto on és instituts, amb els professionals gestió indirecta d’escoles i insti- aquesta llei que resolgui els dè- que hi treballen, s’han anat fent el tuts públics). Tot i així, en aquests ficits d’ahir, les demandes que seu propi model, segons els can- moments, aquest projecte de llei tenim avui i assumeixi els reptes vis legals que l’administració de continua sense tenir el consens de futur fent possible l’equitat, l’estat ha anat proposant. Però, polític, ni el de la comunitat edu- la cohesió social i la qualitat en malgrat els esforços de la comu- cativa, com sí que va tenir-ho el l’educació. Pepi Venegas 7 Viladecans, punt de trobada - Núm. 19 - Febrer 2009
  • 8. Allò que el vent s’endugué E l passat 24 de gener una destrossar la pineda de la zona de la rambla els bombers tallaven meteorologia extrema de barbacoes al Parc de la Torre un carrer en què hi havia una ca- va castigar d’una ma- Roja, va arrencar part del tancat seta metàl·lica penjant d’un àtic nera inusitada el nostre de les obres del Camp de Futbol d’un edifici de vivendes. Ningú país, la nostra comarca i la nos- de la Torre Roja, va afectar l’edi- no es podia imaginar la violèn- tra població. Tràgiques conse- fici de la piscina municipal i van cia amb què el vent ens afectaria, qüències es van fer paleses a la caure multitud d’arbres dels vol- però la veritat és que podria haver veïna vila de Sant Boi amb vícti- tants. El que el vent es va endur, estat molt pitjor veient el que que- mes humanes. van ser part dels meus records no ia al davant nostre. De vegades solament d’aquesta històrica pi- les condicions metereológiques A la nostra població els forts neda, sinó també altres arbres del ens superen i fer “chiringuitos” vents van arrasar moltes parts Jardí Municipal, el nostre “Par- a les terrasses del edificis o posar d’edificacions, arbres de grans di- que de los pajaritos”. A curt ter- afegits a les façanes pot ser una mensions, senyalitzacions i con- mini aquests parcs s’arreglaran, irresponsabilitat que en aquests tenidors (els grans eren canviats però aquells vells i grans pins ja casos poden tenir conseqüències de lloc o bolcats i els petits corri- no hi seran. irreparables. Els éssers humans en per tot arreu). Tota la nostra ens creiem que ho podem tenir tot ciutat va estar afectada de mane- A mesura que passaves pels car- controlat, però ens oblidem de la ra similar, però jo vaig poder ob- rers podies contemplar com vo- força destructiva que, de vegades, servar la zona de Torre Roja i va laven trossos d’uralites, planxes pot demostrar la natura. quedar molt afectada, ja que va metàl·liques i fins i tot, al costat Mari Carmen Castellano 8 Viladecans, punt de trobada - Núm. 19 - Febrer 2009
  • 9. Allò que el vent s’endugué 9 Viladecans, punt de trobada - Núm. 19 - Febrer 2009
  • 10. Allò que el vent s’endugué 10 Viladecans, punt de trobada - Núm. 19 - Febrer 2009
  • 11. Per Sant La plaça Sebastià, de l’Alba-rosa Medalles d’Honor de Viladecans A quest any, la Festa Major d’hivern del 20 de gener ha vist disminuït el seu relleu en deixar de ser festa laboral, a causa de la dificultat que significava per a molta gent que treballa fora de la ciutat compaginar el seu treball amb la festa escolar dels fills i altres incompatibili- tats semblants. La decisió és certament dis- cutible, però en tot cas el que voldria dir aquí és que ha anat acompanyada d’una iniciativa E que sí que serveix per donar relleu a la festa, i l passat 18 de gener es va inaugurar la re- fer que tingui aquell to d’identitat ciutadana modelació de la plaça de l’Alba-rosa, des- de què tants cops hem parlat. prés de moltes peticions a l’Ajuntament Em refereixo a la concessió de les Medalles de Viladecans que van començar a princi- d’Honor de la ciutat, que aquest primer cop pis del 2006. Jo em sento molt satisfeta que s’hagi han recaigut en Manuel Tosca, a títol pòstum, aconseguit, ja que va ser una lluita de les diverses per la seva obra literària i la seva activitat cí- juntes de l’Associació de Veïns de l’Alba-rosa que vica en el món de la cultura, i en Celestino ara s’ha materialitzat. Bravo, per la tasca desenvolupada des de la Desitgem, però, que això sigui només el principi seva parròquia a nivell social i de defensa per a la millora del nostre barri, que tingui una dels treballadors en els temps de la dictadura continuació en la resta de les reivindicacions que i la transició. hem fet en tots aquests anys, algunes de les quals És bona iniciativa, donar valor a les persones ja s’han publicat en la nostra revista Punt de Troba- i les coses valuoses que tenim a Viladecans. da. La Festa Major és sens dubte un bon moment Com ja és sabut, en el nostre barri tenim moltes per fer-ho. Caldrà continuar per aquest camí. barreres arquitectòniques, voreres ocupades pels serveis de llum i telefonia, i fanals que a més estan Josep Lligadas Vendrell en molt mal estat de conservació, amb l’agreujant que les voreres són molt estretes. Som conscients que arreglar tot això és molt més complex que re- modelar la plaça, però algun dia caldrà fer-ho rea- litat, amb la voluntat de tots els qui en són respon- sables. Quan s’aconsegueixi poder transitar pel nostre barri en condicions, els que hi hem estat lluitant tant de temps ens sentirem molt orgullosos d’ha- ver-ho aconseguit. Maria Comas Oriol 11 Viladecans, punt de trobada - Núm. 19 - Febrer 2009
  • 12. La vaga de la Roca (els orígens) “¿Qué se gana con esta huelga? No se gana nada material. Se gana el orgullo y la dig- nidad y eso se lo podremos decir a nuestros hijos: ‘Tu padre arriesgó toda la seguridad de su familia por un puesto de trabajo y unos compañeros despedidos, y eso no se puede pagar” A questa frase que podem trobar en un casset a l’Arxiu Nacio- nal de Catalunya, com molt bé deia l’historiador Albert Alon- so resumiria l’esperit de la gran vaga de la Companyia de Radiadores Roca que va produir-se durant 95 dies entre el mes de novembre de 1976 i febrer de 1977. Va ser un procés llarg, ple d’assemblees, actes de solidaritat, enfronta- ments amb les forces de seguretat... La vaga de 1976 venia precedida de reivindicacions anteriors que comen- çaren sobretot al 1969 i s’anirien repetint fins el mateix 1976, quan es van fer més evidents les divisions entre els propis treballadors. Aquesta divisió afectaria els sindicats que en aquells dies començaven a ser majoritaris. Amb diferents postures sobre com afrontar el conflicte s’anirien allunyant de les protestes deixant-la en mans de l’Assemblea de Treballadors de la fàbrica. Al juny de 1976 van tenir lloc les eleccions de l’Assemblea per escollir els representants sindicals. Van sorgir 43 elegits que comença- ren a treballar per acabar amb el sistema de representació existent que estava liderat pels delegats del sindicat d’origen franquista de la CNS, als quals obligaren a dimitir al setembre del mateix any. Un cop establerts els representants de l’As- semblea com els únics amb potestat per nego- ciar les condicions amb els patrons s’iniciaren les reunions per acordar una solució digna i decidir qui serien els delegats que assistirien a defensar les decisions presses. Després de no poques dificultats l’empresa acceptà les reunions amb els delegats de l’As- semblea que començaren el 4 d’octubre de 1976 . En aquest context és va començar a gestar un dels esdeveniments més importants del movi- ment obrer a la nostra ciutat. Uns dies que van situar la nostra ciutat al capdavant de la lluita de classes. Van ser dies de lluita, d’enfronta- ments, però també de solidaritat i companye- risme. No van ser dies de revolta, foren dies de resistència. Víctor J. Martínez 12 Viladecans, punt de trobada - Núm. 19 - Febrer 2009
  • 13. Tot per nou segons per quilòmetre S embla que els termes de velocitat màxima i velo- citat variable que aquest dies són a la boca de molts siguin trets d’una classe de física. Potser en aquesta classe ens diri- en també que el cabreig de molta gent es directament proporcio- nal als bons resultats obtinguts. El cert és que dies enrere, quan vaig fer ús de la C-32, vaig veure un panells lluminosos que indi- caven una velocitat màxima de 80 km per hora. Tant a l’anada com a la tornada hores després el professor Nino Künzli reduiria una important entitat automobi- la indicació era la mateixa. Eren, aproximadament en un miler els lística, el RACC, que estava en sense dubte, els polèmics panells morts anuals, la congestió del contra de la mesura de la reduc- de la velocitat variable a la nos- trànsit a l’Àrea Metropolitana i ció fixa i ara veu com es fa reali- tra Àrea Metropolitana. Els que els accidents feia necessari la pre- tat la velocitat variable que havi- encara no havien digerit la re- sa de decisions per endreçar tota en proposat en primer moment. ducció als 80 km/h, ara ja tenen aquesta problemàtica. Però encara no reconeix que els un nou front obert. Suposo que resultats de l’aplicació de la pri- Sense dubte els resultats indiquen la limitació variable no variarà mera reducció de velocitat els que algú s’està equivocant. Podri- com sortia al programa d’humor han tret la raó. en ser els proposants d’aquestes Polònia, en funció de la boleta mesures, ja que només han acon- Jo com a conductor em quedo que s’extregui d’un bombo de seguit reduir els contaminants, amb aquestes mesures, encara sorteig. El problema potser és reduir significativament els acci- que jo abans tampoc és que cor- que algú encara s’ho creurà. dents mortals i reduir la conges- regués molt més. Crec que la pèr- Unes mesures que semblen ser tió, ja que la velocitat mitjana a dua de temps és menys impor- les responsables de molts dels les hores punta ha augmentat (en tant que el guany col·lectiu que nostres mals. I és que alguns ter- el cas de la tarda s’ha passat de 40 suposa. tulians, com la Rahola, o alguns a 60 km/h). Aquí podeu compro- Crec que alguns governants d’al- polítics que ni s’han mirat els es- var els resultats dels sis primers tres llocs de fora de Catalunya tudis fets sobre resultats per tenir mesos d’aplicació, que pretenen també ho comencen a tenir clar, una opinió sobre el tema, utilit- confirmar aquestes afirmaci- ja que sembla que en un futur zen una bel·ligerància exagerada ons: http://www20.gencat.cat/ proper podrien aplicar a la zona en contra d’aquestes mesures i les docs/Sala%20de%20Premsa/ metropolitana de Madrid i potser persones que les han proposat. Documents/Arxius/mah_prem- en algunes altres ciutats algunes Aquests personatges ja podri- sa.notaPremsa.67.80kmh1222448 limitacions de velocitat semblant en enfocar el seus canons sobre 013179.pdf a la nostra. problemàtiques com els nous i O bé, podrien estar equivocats En fi, es tracta de començar a tre- qüestionables ERE proposats per aquells que les critiquen i les ballar per aconseguir un trànsit Roca i altres empreses que poden qüestionen per uns retards d’uns que respongui a les necessitats afectar negativament milers de nou segons per quilòmetre recor- del segle XXI. treballadors. regut, que es el retard provocat Miguel de la Rubia Per altra part la necessitat de re- per la diferència de velocitat. Un duir la contaminació que segons dels detractors dels 80 km/h és 13 Viladecans, punt de trobada - Núm. 19 - Febrer 2009
  • 14. Caravana solidaria E l 15 de marzo se dará un espectáculo, donde la entrada por cerrada la caravana era uno de los productos para la solidaria con destino a Caravana. Fue un éxito tanto en los Campos de Refugia- productos como en espectáculo, dos Saharauis en Tindouf (Arge- desde aquí damos las gracias a lia), para la recogida de los pro- todos los artistas que colaboraron ductos. Es un proyecto solidario por nuestra causa y sobre todo a que además de dar a conocer la su presidenta Josefa. situación del pueblo saharaui es Desde el día 17 de febrero al 5 para recoger gel, champú, y pas- de marzo exposición en el Pablo tillas de jabón. Picaso con motivo del 27 aniver- Es un proyecto que es gestionado sario de la República Árabe Sa- a nivel de Cataluña por la Asocia- haraui Democrática y el día 16 ción Catalana Amigos del Pueblo de marzo a las 19 h. pase de la Saharaui (ACAPS) que cuenta película Tuizza, “Entre mujeres”, con el apoyo de la Delegación del galardonada con varios premios. Frente Polisario en Cataluña y Tuizza es la historia de unas mu- que en Viladecans está represen- jeres que hicieron habitable una tado por Viladecans pel Sàhara y de las zonas más inhóspitas del tiene su sede en el Auditorio Pa- planeta, que hasta el momen- blo Picaso, Pasaje San Ramón 2, to no había sido habitada por la donde se puede llevar alguno de dureza de su clima. Se le conoce estos productos. como la Hamada, desierto de los El día 13 de diciembre pasado a desiertos. las 18,30 horas, en el Pablo Pica- Estáis invitados. so, Raíces de Andalucía nos hizo Rosa Mercader 14 Viladecans, punt de trobada - Núm. 19 - Febrer 2009
  • 15. No passaran “M Les vagues a Anglaterra defensant el treball per als alos tiempos para la lírica”, autòctons, frases de terroristes mediàtics que, se- així deia la tornada d’una can- gurament després d’haver consumit una bona dosi çó del grup Golpes Bajos, que d’estupefaents, surten autoproclamant-se herois va assolir cert renom en el mo- del país en programes de premsa groga creient-se viment conegut com a movida madrileña de finals preparats per a tractar els problemes de la societat dels anys 70 i principi dels 80. (cinc minuts després de haver parlat de qui ha de Avui el substantiu lírica aniria seguit de molts al- sortir de Gran Hermano), llancen frases reclamant tres, no tan sols del món de la cultura. Aquest no és un món ordenat on cadascú torni al seu país. un bon moment en l’aspecte econòmic, laboral... Aquest és el seu moment i provaran de trobar el seu Hi ha, però, qui en aquests dies especialment difí- racó i contaminar tots aquells que puguin amb les cils encara en poden treure un pessic i aprofiten per seves doctrines populistes i demagògiques. Els par- deixar-se veure més del que és habitual. tits de l’extrema dreta que en el seu dia triomfaren Darrerament ens hem pogut tornar a trobar símbols a Àustria i que darrerament han assolit uns bons re- pintats a les parets i terra que molts començàvem a sultats a Israel comencen a ressorgir a casa nostra. creure ja oblidats. És molt probable que no tornin a tenir la força d’an- A la avinguda Fleming, entre d’altres, han aparegut tany però aquells que creiem en la democràcia, la creus gammades, alguna creu cèltica... signes total- llibertat i en les persones hem de tenir clar que anys ment anacrònics que podrien passar desapercebuts enrere van ser-hi presents però que aquest cop, po- si no fos perquè últimament ja comencen a ser mol- dem assegurar que NO PASSARAN. tes les informacions que ens arriben sobre el rebuig als immigrants. Víctor J. Martínez 15 Viladecans, punt de trobada - Núm. 19 - Febrer 2009
  • 16. les nostres entitats Fundació Cultural Espejo F poder comptar amb Elsa López, directora de undació Cultural Espejo és una en- la Fundació Antonio Gala. titat privada, sense ànim de lucre. Al llarg d’aquests cinc anys d’existència, Aquesta iniciativa, sorgida de Diego Fundació Espejo ha posat en joc totes les Fernández (president), arropada pels seves forces per portar a terme el seu objec- seus familiars més propers i el suport incon- tiu funda- cional: “elevar la cultura al seu dicional de José Luis Bravo (secreta- màxim exponent i situar Vi- ri) és legalment constituïda el ladecans a l’epicentre cultural novembre del 2002. Per aque- de Catalunya i de l’Estat Es- lles dates, Diego i José Luis es panyol. En aquesta feina de fo- llencen, literalment, a la sor- mentar la cultura i reconèixer ra, plens d’il·lusió i carregats els mèrits de les persones, en d’un ambiciós projecte socio- especial dels nostres conciuta- cultural per dedicar a la ciutat dans, cal insistir en dues senzi- de Viladecans, desconeixedors lles activitats: de que no era precisament “un camí de roses” la feina que a) Concurs de caricatures i di- havien començat a realitzar. buix infantil. Es realitza durant Aquestes inquietuds ja havien la Trobada d’Entitats a la Fira de produït el seu primer fruit a prin- Sant Isidre i premia els guanya- cipis dels anys 80, al Bar Armonía dors amb beques per a classes de de Viladecans, situat al número 16 dibuix i pintutra. de l’avinguda de Can Batllori. En b) Trobada de poetes de Viladecans, aquest establiment, regentat pels ger- Gavà, Sant Boi i Castelldefels. Se cele- mans Bravo Ayuso, un grup de joves bra a finals de novembre i té per objec- implicats amb la cultura i la societat, en- tiu retre homenatge a un poeta o poetessa tre els quals es trobaven Diego i José Luis, de Viladecans i a una entitat de compro- van decidir fundar una pionera i dinàmica mís social amb els habitants de la nostra associació cultural-recreativa. Entre les seves ciutat. múltiples activitats es poden destacar els con- És d’aquesta manera com fem possible que es cursos d’escacs, disco-fòrums i el grup de teatre realitzi any rere any el nostre clar i senzill que va representar el musical “Evita” al Cen- lema: “El sentir de la persona s’expressa tre Parroquial de Viladecans i al Teatre plasmant-lo”. Maragall de Gavà. Per a més informació podeu entrar a la Fruit d’aquestes inquietuds, després nostra web: www.fespejo.com. Allà també tro- d’alguns intents fallits perquè resultava ser una bareu un apartat per col·laborar culturalment i descomunal feina, el novembre de l’any 2002 la econòmicament amb la Fundació. Fundació Espejo va ser presentada de manera ofi- cial a la Sala Petita de l’Àtrium Viladecans, comp- tant amb el suport del nostre ajuntament i perso- Telèfons de contacte: 93 647 53 06 i 650 897 467 nalitats del món sociocultural, entre les quals vam Correu electrònic: fundacionespejo@fespejo.com 16 Viladecans, punt de trobada - Núm. 19 - Febrer 2009