• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
Número 18
 

Número 18

on

  • 481 views

 

Statistics

Views

Total Views
481
Views on SlideShare
481
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Número 18 Número 18 Document Transcript

    • http://puntviladecans.blogspot.com puntviladecans@telefonica.net Punt de trobada Viladecans 18 Any 3 15 de gener 2009 Publicació independent d’informació i opinió Pensar la Festa Major En aquesta primera pàgina del Punt de Trobada n’hem parlat ja alguns cops, i algun article més se n’ha publicat a les pàgines interiors de la revista. Ens cal pensar en la nostra Festa Major, i donar-li una bona empenta. Perquè la Festa Major és sempre una cosa important per a qualsevol població, i per tant també ho és per a Viladecans. La Festa Major no és només uns dies en què s’acumulen actuacions musicals, actes espor- tius i activitats diverses. És, sobretot, un moment en què una ciutat sencera es manifesta com una realitat viva, col·lectiva, amb continuïtat amb el seu passat i amb la mirada ober- ta cap al seu futur. Per això cal pensar-la, la Festa Major, cal cuidar-la, cal mimar-la, cal fer-la entre tots. Cal que el 8 de setembre de cada any, i els dies que l’envolten, esdevingui un autèntic punt de referència de la vida ciutadana. Viladecans, fa anys, tenia una bona Festa Major, adequada a les seves característiques i dimensions: l’ofici i la processó, les cercaviles de gegants i capgrossos, l’envelat, la sarsu- ela o el teatre, el dinar especialment preparat... Ara, aquests elements antics ja no tenen la funció aglutinant que tenien. Però no han estat substituïts per uns altres d’adequats a les noves circumstàncies. Ara, quan ens mirem la nostra Festa Major, hi trobem a faltar aquelles característiques que en facin un moment especial, significatiu, autènticament col- lectiu. Per això, des del Punt de Trobada hem cregut que era important engegar un procés per pensar entre tots en la nostra Festa. I us convidem a participar-hi. Començarem amb una taula rodona aquest dilluns vinent. A la pàgina següent trobareu les dades concretes de l’acte. No hi falteu. Sumari Equip de redacció Anna Besora 2 Per una Festa Major amb personalitat M. Carmen Castellano Maria Comas 3 La grip i els constipats. Montserrat Oliveres Encarnació Garcia Josep Ginjaume 4 Concurs-exposició de pessebres a Viladecans. Josep Lligadas Víctor J. Martínez Eduard Mondragón Miguel de la Rubia Mercè Solé 5 Trobada de Nadal i Festa del Xai. Idoia Baixench 6 Memòria històrica. Víctor J. Martínez La distribució d’aquest butlletí es fa per correu electrònic. Si no desit- 7 El niño Chej. Rosa Mercader geu rebre’l només cal que ens ho comuniqueu. I si voleu que li envi- 8 Busos. Mercè Solé em a un amic o amiga vostres, feu- nos arribar la seva adreça. Gràcies. 9 Tots som Palestins? Víctor J. Martínez Si voleu enviar articles per publi- car, tingueu en compte que han 10 Les nostres entitats: L’Associació de Pares de d’anar signats i no sobrepassar les 40 ratlles o les 600 paraules. Caviga, Mercè Solé 11 Conèixer Viladecans: Sant Ramon (el veí del pis El nostre correu electrònic: puntviladecans@telefonica.net de dalt). Víctor J. Martínez El nostre bloc: 12 El personatge: Hermínia Bundó, al quiosc de la http://puntviladecans.blogspot.com Plaça de la Vila. Josep Ginjaume
    • Viladecans puntviladecans@telefonica.net http://puntviladecans.blogspot.com Punt de trobada Publicació independent d’informació i opinió Per una Festa Major amb personalitat Taula rodona El dilluns 19 de gener a les 7 de la tarda a la Sala de Plens de la Torre del Baró Amb els representants dels grups municipals T’esperem!! Viladecans, punt de trobada - Núm. 18 - Gener 2009 2
    • La grip i els constipats A ra que ja som de ple a l’hivern – Pot presentar també manifestacions res- i és època de grip i constipats piratòries com tos, mal de coll... (anomenats popularment Presenta un període d’incubació de 1 a 3 “encostipats”) caldria saber dies i evoluciona favorablement en un pe- què és cada cosa, ja que és molt freqüent ríode de 3 a 7 dies. posar-ho tot al mateix sac. La grip i el re- En persones d’edat o persones que patei- fredat comú, o constipat, son dues afec- xen malalties cròniques o alguna immu- cions que cal diferenciar. nodeficiència pot no ser tan benigne ja que pot complicar-se en bronquitis, pulmo- nia... D’aquí la gran importància de vacu- nar-se. EL REFREDAT també és produïda per vi- rus, principalment rinovirus, que afecta al sistema respiratori superior, nas i gola. Els constipats provoquen: – Secreció i congestió nasal – Esternuts – Tos – Febrícula, mal de cap.... També solen durar al voltant d’una setma- na i els podem patir al llarg de tot l’any. Al tractar-se de dues malalties víriques no hi ha tractament específic, sols es tracten els símptomes. No està indicat l’ús d’anti- biòtics. Podem utilitzar antitèrmics o anti- inflamatoris per alleugerir la febre, el mal de cap i el malestar general. També podem prendre algun antitussigen per calmar la tos. Es molt convenient beure molt líquid i guardar repòs si es té febre. LA GRIP és una malaltia epidèmica, de En principi es tracta de dues afeccions be- caràcter benigne, causada per un virus nignes que evolucionen espontàniament a (“influenza virus”) i que les seves mani- la curació. festacions més significatives són: Si la simptomatologia dura més del pre- – Febre alta que apareix sobtadament i vist o es presenten altres símptomes no cal amb esgarrifances dir que s’ha d’anar a visitar el metge. – Dolor osteo-muscular Desitjo que pugueu passar l’hivern sense ha- – Mal de cap ver de patir cap d’aquestes dues malalties. – Sensació de malestar general Montserrat Oliveres Viladecans, punt de trobada - Núm. 18 - Gener 2009 3
    • Concurs-exposició de pessebres a Viladecans E l passat 28 de desembre hi va haver un concurs de pessebres realitzats per diferents grups de persones i famílies de Viladecans promogut pel Centre Cultural Sant Joan amb l’objectiu de fomentar i preservar un costum que, se- gons la tradició, va instaurar sant Francesc d’Assís per allà el 1223, encara que presu- miblement ve de més antic. El pessebre, com un acte d’expressió popular sobre el Naixement de Jesús, esdevé un lloc de trobada de tota la família, tant de grans com de petits, on es poden desvetllar, dins nostre, habilitats que mai no haguéssim po- gut creure que teníem, com poden ser la creativi- tat artística, el sentit de les proporcions, el discernir els aspectes importants dels secundaris, la combi- nació de colors i textures, de les escenes que en ell es repre- la visió en conjunt de les senten. coses, l’habilitat manual i Finalment desitjaria fer una crida la tècnica, la imaginació, a tots aquells amants dels pesse- etc. Totes aquestes habili- bres perquè s’animessin a parti- tats, i d’altres que de ben cipar en aquest concurs-exposició segur em deixo, s’han po- que no té com principal objectiu gut observar a les creaci- la competició –que en la seva justa ons pessebristes que hem mesura sempre va bé per avançar, visitat. tant en l’aplicació de noves tècni- Realment, hi ha pesse- ques com en la concepció de les bres que no s’haurien de escenes– sinó que, com ja hem dit desmuntar mai donada abans, es tracta de fomentar i pre- la seva qualitat artística, servar aquesta tradició sobretot en però llavors, on estaria aquests moments en què se n’estan aquella il·lusió de retro- implantant altres de foranes que, bar-nos l’any següent amb tota la mainada per fer- tot i que han de ser respectades, no pertanyen a la ne un altre que aportés qualitats diferents a l’anteri- nostra cultura ni creences. Tot seguint aquesta línia or? Aquesta reflexió va sorgir tot escoltant una nena el Centre Cultural de Sant Joan està treballant en la de 10-11 anys que ja ens explicava com organitzaria creació d’una Associació de Pessebristes per acollir- el pessebre del proper any, amb una alegria i il- hi totes aquelles persones o entitats que hi vulguin lusió que demostra que val la pena preservar i do- col·laborar i participar. nar continuïtat a aquesta expressió del Nadal. I per tal d’aconseguir-ho hem d’involucrar dins de cada Eduard Mondragón família els més petits per tal que hi vegin tot allò d’enriquidor que aporta el fet de crear un pessebre i la càrrega simbòlica que hi ha darrere de cada una Viladecans, punt de trobada - Núm. 18 - Gener 2009 4
    • Trobada de Nadal i Festa del Xai L a Xarxa Parlar per Con- A la trobada hi van assistir més Enguany, a més, es va realitzar viure va realitzar el de 40 persones de la nostra ciu- una tertúlia per compartir què passat 16 de desembre tat, entre voluntaris i aprenents representen les celebracions na- la ja tradicional Troba- de llengua catalana i castellana, dalenques en l’actualitat i per da de Nadal, i que per segon els quals van compartir dolços conèixer la Festa del Xai, que fets per ells molts viladecanencs van cele- mateixos: brar el passat 8 de desembre. Hi pans de pes- ha molts nexes d’unió en l’espe- sic, postres rit que fonamenta aquestes dues nadalencs, festivitats: retrobaments amb els dolços d’ori- familiars, recordar aquells qui gen marroquí pateixen i ser solidaris amb els i te van com- més necessitats són exemples partir taula. dels molts punts en comú. Va ser un Tots vam coincidir que les pres- bon moment ses, les compres, el consumisme, per trobar- massa sovint n’agafen el prota- se aquelles gonisme... persones En nom de la Xarxa Parlar per que mitjan- Conviure i del Consell de la Con- çant el vivencia, us desitgem un molt volunta- bon any 2009. any consecutiu s’ha realitzat al riat lingüístic fomenten la con- Club Sant Jordi de la Fundació vivència i una millor inserció Viure i Conviure. social i laboral dels aprenents. Idoia Baixench Parlar per Conviure Aquest és el nom de la xarxa d’entitats i voluntaris que promouen l’aprenentatge del castellà i del català de manera no reglada. La Xarxa Parlar per Conviure es va constituir ja fa més de tres anys a Viladecans, vinculada al Consell Municipal per a la Convivència i la Ciutadania. Aquesta activitat, que ja duien a terme algunes entitats des de fa anys, està formada en l’actualitat pels següents grups i entitats: Associació de Veïns de l’Alba-Rosa, Club Sant Jordi de Viladecans de la Fundació Viure i Conviure, Grup de Can Pastera, Grup CEIP Sagrada Família, Consorci per la Normalització Lingüística i Càritas. La xarxa compta amb el suport de la Biblioteca de Viladecans i el Pla Educatiu Entorn. Aquesta tasca voluntària crea vincles entre les persones i les entitats, aproximant les persones de diferent origen i trencant estereotips, i promou l’accés dels ciutadans als diversos serveis i activitats programades a Viladecans. El treball en equip permet millorar la qualitat d’aquesta feina, a partir de l’intercanvi de noves estra- tègies i recursos didàctics, i a través de la formació; també permet donar-ne més difusió a la ciutat. Enguany el curs ha començat amb forces renovades, ja que s’ha paraticipat en la Taula Rodona de l’Exposició Expoval al mes de setembre, per fomentar els valors del voluntariat i fer-ne més difusió de la xarxa. Els voluntaris de la xarxa també han realitzat el curs “Llengua, vehicle de cohesió”durant el mes que ha aportat nous recursos necessaris per a aquest curs que ja ha començat. Si vols col·laborar amb nosaltres com a voluntari de llengua catalana o castellana, posa’t en contacte amb el Departament de Convivència i Cohesió Social al mail: convivencia@viladecans.cat o al tlf 936351800 ext 5176. Viladecans, punt de trobada - Núm. 18 - Gener 2009 5
    • Memòria històrica N o és pas difícil tro- La recuperació de la bar en diferents po- Memòria Històrica blacions del territori hauria de servir per espanyol llistes dels treure a la llum tota la caiguts per Déu i Espanya en veritat d’uns fets pas- l’anomenat bàndol nacional. sats i avançar cap a Tots els noms resten acompa- una reconciliació since- nyats del crit “Presentes”, fent ra. No tindria per què una referència que sempre se- suposar, com molts ran honorats i recordats. han volgut veure, una En els últims anys han sorgit forma de buscar cul- nombrosos moviments de recons- pables. És indubtable trucció de la Memòria Històrica. que n’hi ha. I no cal Moviments que destinen la seva amagar que van realit- feina a la recuperació de l’honor zar-se crims en tots dos dels grups socials oblidats per la bàndols i que aquests doctrina dominant durant la dic- fins i tot és van arribar democràcia. Però avui aquesta ja tadura franquista. a produir ja durant l’època repu- està prou consolidada com per a És molt possible que el nom Me- blicana. Falta, però, que també és reconstruir els nostres manuals mòria Històrica no sigui historio- reconeguin públicament els de la d’història sense maquillatges. gràficament parlant el més adient, dictadura. Malauradament estem perdent tot i això és indubtable l’èxit que L’encobriment per part de di- una possibilitat d’or. El concep- ha tingut l’expressió i és elevat el ferents estaments socials que te Memòria Històrica, si no ho nombre d’intel·lectuals, associa- s’oposen a la reconstrucció del evitem, acabarà sent un crit més cions, partits polítics i persones nostre passat, no els converteix d’enyorança vinculat amb els anònimes que s’han adherit a la en herois fidels a la seva ideolo- vençuts de la guerra. causa per restablir aspectes obli- gia sinó en còmplices de la foscor És del tot respectable que siguin dats del nostre passat. històrica. Els veritables protago- beatificades i homenatjades les És una veritable llàstima que en nistes ja no necessiten la seva col- víctimes del bàndol anomenat ple segle XXI aquest hagi estat de laboració. Si bé la Justícia mai els nacional, això però, sempre que nou un motiu de polèmica i con- podrà castigar, la Història ja ho també ho siguin aquells que van frontació. Fa pensar, que encara ha fet. caure durant la guerra i la dicta- hi hagi ciutadans que parlin amb I potser es hora que ho faci la so- dura per defensar els valors de la por quan surten a la llum públi- cietat. És hora que la gent sàpiga república. ca fets succeïts fa més de trenta o qui van ser aquells que porten el És cert que avui en dia la nostra fins i tot seixanta o setanta anys. nom del seus carrers i que aquest societat té un munt de problemà- És per altra banda incomprensi- honor només els ha vingut per ser tiques socials que ens afecten més ble que un país que s’ha vanaglo- fidels a doctrines repressores. És directament i que tenen prioritat riat de jutjar crims executats per hora que es conegui que no tots per resoldre’s, però la recupera- dictadors de l’Amèrica Llatina els rams de flors situats als vo- ció del passat no és una cursa de tingui veritables problemes per a rals de les carreteres recorden a velocitat. No cal una resposta ur- estudiar fets succeïts en el nostre víctimes del trànsit, sinó que allà gent, ni ha de suposar una des- territori. És fins i tot lamentable hi resten les despulles de perso- pesa exagerada de capital públic. que jutges de prestigi internacio- nes que moriren simplement per Ha de ser una solució definitiva, nal abandonin diligències d’inte- pensar diferent i no amagar-se’n. de veritable consens nacional, fet rès nacional declarant-se incom- Cal comprendre que durant els que abaratiria els costos i que su- petents quan en realitat ho fan, primers anys de la democràcia posaria el tancament definitiu de segurament, per pressions exter- van haver d’existir concessions i les ferides del passat. nes. silenci per a solidificar una feble Víctor J. Martínez Viladecans, punt de trobada - Núm. 18 - Gener 2009 6
    • El niño Chej E ste mes quiero escribir padres se vieron obligados a ha- y explicar un poco de la cer lo imposible para que viniera vida de este niño, Chej de colonias a España, y lo logra- Ahmed Nayen. Aunque ron. Esta vez le tocó Cataluña, me resbale una lágrima, tengo con destino a una familia que no la necesidad de hablar de él. pienso nombrar y que lo rechazó, Nació en los Campamentos de y Chej se quedó sin una casa y sin Refugiados Saharauis de Tin- familia. douf, en Djala (Argelia) hace 16 Él sabía que ninguna familia en años. Allí trascurrió su vida entre su estado lo acogería en su casa, penas y alegrías, junto con toda pero encontró una en Viladecans, su familia, con carencia de comi- y a toda la Asociación de Vilade- da, agua, luz, juguetes y un lar- cans pel Sàhara que se volcó en go etcétera. que el niño Chej lo pasara lo me- Cuando cumplió los 7 años, como jor posible y le dimos una calidad muchos niños de los Campamen- de vida, se intentó que se que- tos, le destinaron a España, en dara en un centro a través de la Andalucía, a pasar los dos meses Generalitat, después de mucho julio y agosto de colonias, lejos papeleo y visitas a los médicos del calor del desierto. Esto ocu- pasaron seis meses sin ningún rrió varios años. Su mala salud resultado, y el niño Chej ha teni- ya empezada a notarse, y en una do que regresar a su casa con su de las familias de Andalucía me familia, que creemos que es don- consta que intentaron por todos de mejor estará atendido pero los medios buscarle un remedio, seguiremos en contacto para lo pero se encontraron que no po- que necesite. dían hacer nada o casi nada por Intentaré con pocas palabras ex- él. plicar cómo es: fue para todos un Cuando los niños saharauis cum- trocito de pan, dulce, cariñoso y plen los 13 años, ya no pueden alegre, siempre pendiente de los venir a España de colonias y a demás, y por todo ello le querre- Chej le pasó como a tantos otros mos siempre. niños: tampoco pudo venir más. Rosa Mercader Cuando llegó a los 15 años, su salud empeoró muchísimo, sus Viladecans, punt de trobada - Núm. 18 - Gener 2009 7
    • Busos J o em pensava que els grans Per això m’ha sorprès que ara sent ple d’estranyes prohibicions, combats religiosos dins l’associació d’ateus s’hagi des- però és minoria, de debò. El fill d’una societat com la nos- penjat amb aquests anuncis al de l’amo predicava altres coses. tra, de les més secularitza- bus, que podeu llegir en la imat- – Creients o no creients, hi ha co- des del món, ja havien passat a ge adjunta. ses de què preocupar-te, si és que millor vida. Però veig que, com De fet, a mi ja m’agrada que es els teus veïns i veïnes no et són sempre, vaig errada. parli de Déu. Dóna peu a fer-ne indiferents. La preocupació, la Hi ha la gent rabiosament anti- conversa amb molta gent de mol- solidaritat i la felicitat no són in- manifestació-pública-religiosa, ta mena. Igual que el Codi da Vin- compatibles, com molt bé sabeu. que demana que aquesta dimen- ci, que va resultar una mica esgo- I, finalment, si tot això ha de ser- sió quedi reduïda exclusivament tador i al final fins i tot avorrit, vir per refinançar el transport pú- a l’àmbit privat i que estaria dis- però va animar un bon nombre blic a base d’anuncis a veure qui posada a escapçar bona part de la de sobretaules. M’estimo més la la diu més grossa, encara hi sor- nostra cultura si això els garantia polèmica que la indiferència. que la religió –de qualse- vol mena– desapareix del mapa públic. A Vilade- cans, en tenim una bona representació, d’aquest sector. N’hi ha d’altres, com ser- vidora, que voldrien que es revisessin els acords Es- glésia catòlica - Estat, per tal de garantir l’aconfessi- onalitat de l’Estat i d’aca- bar amb alguns privilegis de l’Església que em sem- bla que no aporten res de bo ni a la societat ni a la mateixa Església. Però a qui, alhora, un reconeixe- ment públic de la dimen- sió religiosa els sembla important i necessari, sen- se que calgui imposar res a ningú. N’ hi ha, al contrari, que enyoren No m’agradaria, però, entrar en tirem guanyant. De tota manera, aquells temps del cuplet en què campanyes i anti-campanyes. Al- hi ha moltes prioritats socials que l’Església manava molt i les lleis tra feina tenim i només faltaria agrairien tots aquests diners, es- es feien amb “nihil obstat”. peixar vells dimonis a favor o en forços i preocupacions. contra de Déu. Perquè, en el fons en el fons, el I deu haver-hi la gent normal, que no hi pensa gaire en aquests A nivell personal, només voldria veritable manament del déu de la temes, a qui des d’un punt de vis- fer un parell de puntualitzaci- nostra civilització és aquest: “Qui ta cultural l’Església no els pesa ons: paga, mana”. I aquest déu no el gaire, i que desconfien de les reli- – Jo em considero cristiana i dis- qüestiona gaire gent, més aviat hi gions “noves” a casa nostra (però fruto molt la vida. Ho dic per si ha molt d’interès a “refundar-ne” que a la resta del món ja fa molts serveix. Segurament hi ha qui el culte. i molts anys que hi són). encara continua oferint un futur Mercè Solé ple de calderes i inferns, i un pre- Viladecans, punt de trobada - Núm. 18 - Gener 2009 8
    • Tots som Palestins? D arrerament el drama de la guerra ha tor- nat de nou a prime- ra línia informativa. Per desgràcia els atacs de Pa- lestina, Iraq i Afganistan no són els únics que s’estan produint a l’actualitat. Tot i això són els més mediàtics per a desgràcia de congolesos, somalis, sahara- uis... Amb això no vull treure foc a la irracional violència que s’està pa- tint actualment a Gaza i crec que qualsevol moviment que es faci a favor del cessament dels atacs és, no tan sols necessari, sinó fins i tot obligatori per part dels dife- rents estats. Crec que és important que tots cent que enyora la pau fins i tot De la mateixa forma considero ens conscienciem dels fets que més que nosaltres. que, si bé el poble palestí, com estan succeint i posem el nostre No crec tampoc amb famosos le- tots els altres del món, tenen dret gra de sorra per a, com a mínim, mes com “aquí tienes mi nuca” a tenir, o com a mínim decidir, el exposar el nostre malestar i la (cridat a les manifestacions con- seu estat (amb el seu territori), nostra discrepància amb la im- tra ETA, “tots som palestins, ti- potser aquest no hauria de ser punitat que es tracten els atacs betans...”. Sincerament crec que un país en el quan hi tingues- indiscriminats contra innocents. a milers de quilòmetres tots som sin cabuda grups terroristes com No podem restar en silenci men- valents. Jo potser sóc més inso- Hamas o moviments extremistes tre milions de persones pateixen lidari, però de la mateixa forma totalment antidemocràtics i que la guerra i les seves conseqüèn- que no desitjo les desgràcies alie- celebren desgràcies com les de cies. nes, molt menys les vull per a mi l’11-S. El català ha demostrat amb es- o els meus. Igual que considero Hem de cridar, cridar ben fort creix que és un poble solidari que cap exèrcit pot autonome- contra qualsevol injustícia, però amb els seus (maratons televi- nar-se de pau, cap pacifista pot qualsevol manifestació, per so- sives, campanyes de recollides ser rencorós o violent. rollosa que sigui, no ha d’oblidar d’aliments, roba, joguines...) i Em declaro fins i tot contrari a que el nostre és un poble amb amb la resta del món. Encara re- la defensa a ultrança i cega dels seny. Un poble que fins i tot du- cordo les massives manifestaci- pobles represaliats. Una cosa es rant els dies de festa del Nadal, ons contra el terrorisme del País desitjar la fi de la injustícia i una sense renunciar a les necessàries Basc, contra la guerra de l’Iraq, altra és veure pobles com el tibetà celebracions, ha dedicat una part les casserolades... o palestí com el “súmmum” o pa- del seu temps a pensar en els al- radigma de la humanitat. No es- tres. Tot i això discrepo totalment amb la forma que tenen alguns tic gens d’acord amb el tracte que Víctor J. Martínez conciutadans de sortir al carrer. oferix la Xina al Tibet, però pot- Reclamar venjança no és preci- ser una teocràcia medieval com sament la forma més coherent de la tibetana no és la meva forma demanar la pau. El poble israelià política desitjada ni la que han de també està format per gent inno- recolzar la resta d’estats. Viladecans, punt de trobada - Núm. 18 - Gener 2009 9
    • les nostres entitats L’Associació de Pares de Caviga C aviga és el nom d’un taller ocupacional per a persones majors de 16 anys i que pateixen una discapacitat psíquica valorada pels serveis de la Generalitat en un 65 %. Totes elles veïnes de Castelldefels, Viladecans, Gavà, Begues i Sant Climent. Una mirada atenta ens fa descobrir una gran diversitat de situacions en aquests nois i noies que assisteixen al taller: l’edat, la mobilitat, el grau de disminució junt amb alguna malaltia afegida, la capacitat de treball, de centrar l’atenció en determinats as- pectes. En fi. De fet la seva discapacitat no els fa diferents de les nostres pròpies disca- pacitats: també nosaltres anem patint, en moments diferents de la vida, petites o grans disfuncions físiques o psíquiques. El nostre contacte amb ells ens fa de mirall. Deixes de veure-hi persones amb disminució, per veure-hi, senzillament, persones. Perquè la disminució passa a ser accidental, queda en segon terme. I comences a adonar-te que tu també en tens, de limitacions, i no per això penses viure amb menys intensitat. En el taller, que depèn d’una fundació que porta el mateix nom, els 90 assistents fan feines diverses. Al- guns es preparen per anar a treballar en algun centre especial de treball o en alguna empresa normalitza- da que pugui oferir-los feina. D’altres fan activitats més encaminades a la seva estimulació i al desen- volupament de totes les seves habilitats. Tots van al centre a les 9 del matí i en surten a les 5 de la tarda. S’hi queden a dinar i disposen de transport adaptat per apropar-los tant com sigui possible al seu do- micili. Treballen, com la classe obrera del Delta, per a la Roca i per a d’altres empreses, que els faciliten feines senzilles. I, com la classe obrera del Delta, pateixen la crisi i veuen disminuir la seva activitat laboral. Els pares i mares –i altres familiars, perquè algunes d’aquestes persones ja han perdut els pares fa anys– s’han constituït en associació, amb la finalitat de donar suport al centre tant com es pugui, i de formar una mena de grup d’ajuda mútua i de formació entre els diversos familiars. El funcionament és semblant al d’un AMPA. Un dels reptes pendents com a associació és sensibilitzar per a la “normalització” de la nostra mirada sobre la discapacitat, i el treball, junt amb d’altres associacions amb objectius semblants com pot ser Asdivi en el cas de Viladecans, perquè una deter- minada disminució no sigui obstacle perquè una persona es pugui relacionar amb d’altres, aprendre, treballar... sentir-se integrada, és a dir, no només considerada com a “perceptora passiva” de no se sap quina mena de serveis, sinó com a “aportadora activa” de totes les seves habilitats, coneixements i capacitats. L’Associació té la seva seu al mateix Caviga: al carrer Andorra, 64 de Viladecans, a tocar de Can Calderón. Mercè Solé Viladecans, punt de trobada - Núm. 18 - Gener 2009 10
    • conèixer viladecans Sant Ramon (el veí del pis de dalt) U n cop hem conegut els veïns del costat, pujarem una mica per veure qui tenim a dalt. I a Viladecans si mirem amunt, des de gairebé tota la població, hi trobem Sant Ramon. La coneguda com muntanya de Sant Ra- mon es troba situada a la serralada del Montbaig. Amb una alçada de 286 metres constitueix un dels espais verds més im- portants de la zona i sobretot un dels mi- llors miradors del Baix Llobregat i el seu delta. Hi ha fins i tot qui afirma que en dies de claror amb l’ajuda d’un bon equip òptic és pot arribar a veure el perfil de Mallorca. Això sí, mai no m’he atrevit a preguntar si ho veien abans o després de visitar el bar que hi trobem a dalt del cim. Bromes a part, és molt recomanable realit- L’ermita fou construïda entre 1885 i 1887, segons zar passejades per la zona. El nivell de dificultat es sembla per un propietari que es deia Ramon, i tot i assequible per a qualsevol amb ganes de caminar i les seves reduïdes dimensions encara avui en dia és gaudir d’un paisatge típic del bosc mediterrani. la seu de diverses celebracions litúrgiques i es pot trobar oberta al públic sovint. Està formada per una La pujada i baixada es pot realitzar a peu o en bi- nau central reservada al culte i dos laterals dedica- cicleta tant pel seu vessant viladecanenc com per des a cafeteria, la del cantó esquerre i magatzem, Sant Boi o Sant Climent. I a cada lloc trobarem una sala de exposicions, documentals... la ubicada a la flora i sobretot una superfície i una diversitat fores- nostra dreta si ens situem enfront de la façana. tal diferent. El nom històric de la muntanya és de Golbes i po- Pujant per Viladecans, uns dels punts de partida es pularment també es coneixia com la fita, ja que en el troben a la carretera de Sant Climent o a la plaça seu punt més alt estava situat el punt que marcava dels Voluntaris Olímpics (davant del camp de beis- el límits de Sant Boi, Viladecans i Sant Climent. bol). Des d’allà els camins no tenen pèrdua i no es perd quasi mai de vista el nostre punt de referència, Amb el nom de Golbes també es coneix una de les l’ermita situada al cim. fonts que trobem si es decideix pujar pel cantó sant- boià. Aquest camí, també de gran bellesa natural, Cal destacar de la pujada, a més de la flora i fauna, ens permet al seu inici, situat a la sortida de la car- la possibilitat de contemplar típics masos de la zona retera de Sant Climent, contemplar la torre de Ben- o fins i tot les restes d’antigues bòbiles que anys en- viure amb una arquitectura que ens recorda l’art rere s’aixecaven a la vora del camí. musulmà. Com he dit, el cim està coronat per una petita er- L’entorn de Sant Ramon és doncs un altre dels nos- mita dedicada a Sant Ramon i que dóna nom a la tres tresors, un lloc més on portar i poder presumir muntanya. de la nostra vila davant de familiars i amics. La ges- Sant Ramon és el patró de les dones en estat i és per tió de l’espai des dels ajuntaments de les ciutats a tant habitual trobar, dins del recinte sagrat, ofrenes qui pertany, les activitats de diferents associacions i peticions dedicades al sant. Es diu que la mare de per a repoblar i protegir l’espai, i sobretot la presèn- Sant Ramon va morir en el moment del part i que cia dels veïns de la zona fan que avui més que mai l’infant va ser tret del ventre de la seva mare obrint-la tinguem un bosc viu a Viladecans. amb una espasa. Per això és conegut com el Nonat. Víctor J. Martínez Viladecans, punt de trobada - Núm. 18 - Gener 2009 11
    • El personatge Hermínia Bundó, al quiosc de la Plaça de la Vila “Aquí es parla de tot” estat just al costat, on ara molts han de ser retornats, so- hi ha el bar Ca l’Andreu, bretot de revistes especialitzades a l’antiga botiga de Ca la o d’àmbits com la informàtica o Ferrera i, segons sembla, l’automoció, que també estan no- va haver-hi un temps tant l’aturada en el consum i en la (parlem de mitjans del compra de vehicles. Per número segle XX) en què els pro- d’exemplars venuts, el número 1 pietaris havien d’anar a és el Periódico de Catalunya en buscar a peu els diaris castellà, el segueixen a certa dis- fins a l’estació de tren de tància la versió en català del ma- Gavà. Déu n’hi do. teix diari (que ha notat bastant Però els temps han canvi- l’aparició de la premsa gratuïta), at molt d’aleshores ençà, la Vanguardia i a més distància El dels quatre diaris amb País, El Mundo, l’Avui o El Punt què varen començar el (que són gairebé testimonials). 1989, quan varen agafar La premsa esportiva i la del cor el quiosc arran de la ju- continuen tenint bona accepta- bilació de la senyora Al- ció, tant entre la gent adulta com berta (l’àvia de Ca l’An- entre la gent més jove que també dreu que va vendre diaris té la seva oferta (digui’s Qué me durant molts anys), han dices, Cuore, etc...). passat a tenir un ampli re- I tot això, aquesta munió de mit- guitzell de diaris, revistes, jans escrits que analitzen l’actua- E col·leccionables, joguines, litat política, esportiva, cultural i n aquest primer nú- contes per la mainada, joguines, del cor, és en gran part el motiu mero de l’any al Punt llamins... fins i tot targetes T-10 que el quiosc de l’Hermínia esde- de Trobada hem vol- per anar en transport públic! Una vingui sovint un espai de tertúlia. gut conèixer de prop a autèntica feinada, segons se’ns Ella ho resumeix molt bé: “Aquí l’Hermínia Bundó, que està al queixa, que no para d’augmentar es parla de tot, hi ha molt de trac- capdavant del quiosc de la Pla- i que no es veu recompensada: ho te amb la gent, vénen i comenten ça de la Vila des de fa 20 anys. justifica amb els marges de bene- les notícies”. En certa manera Va néixer a Barcelona, es va cri- fici cada vegada més magres per això li recorda èpoques llunya- ar a Sant Climent però viu a Vi- les vendes de diaris i revistes, que nes, quan els pagesos del poble, ladecans des de 1963, així que són els mateixos des de fa 25 anys en dies de pluja o de mal temps, tenint en compte la botiga que i que no tenen en compte l’aug- també la feien petar al mateix lloc regenta, la seva ubicació privi- ment de feina que representa el de la plaça, just davant del que legiada i també –val a dir-ho– cada cop més nombrós i complex aleshores era l’establiment d’un el seu caràcter afable parlem repertori de promocions, campa- dels tres ferrers que hi havia a d’una persona molt coneguda nyes i col·leccions que promouen Viladecans per ferrar els animals. al poble, concretament en el seu aquestes publicacions per atreu- Sigui com sigui, ens adverteix, nucli antic. El seu és el punt de re més lectors. Diu tenir més de “segons qui ve, a l’hora de parlar venda de diaris més antic de 100 títols a la venda, dels quals de futbol cal anar amb compte”, Viladecans. Anys enrere havia Viladecans, punt de trobada - Núm. 18 - Gener 2009 12
    • no fos cas de ferir susceptibilitats ment, et cobren sempre els ports més fluixet”. També es mostra a flor de pell. També diu que té i per pagar-los cal que tinguis crítica amb les associacions de tots els polítics de l’Ajuntament uns guanys, que també et perme- comerciants: “Els botiguers de la com a clients (“tinc bona relació tin viure. Hi ha molta feina amb part baixa no n’hem format mai amb tots”) i que és curiós veure devolucions, facturacions...”. A part. Ens han ensorrat una mica, els diaris que compren, ja que és banda d’això, considera que la primer amb multes i després pro- fàcil ubicar-los ideològicament ubicació del seu quiosc ha perdut mocionant sempre el comerç de (els diaris i els polítics). atractiu per als seus clients : “El la part alta”. En definitiva, cons- Sobre el futur es mostra pessimis- centre ha perdut molta vitalitat, tatem una vegada més el que ta. Ens explica el perquè de tants des que van tancar la circulació ja hem apuntat des del Punt de quioscos al carrer tancats: “És un de cotxes la plaça hi ha perdut, Trobada en anteriors ocasions, el treball molt sacrificat, només hi tots els comerciants de la zona ens progressiu abandó o deteriora- ha tres festes a l’any (Sant Esteve, hi vàrem negar. Ara que és zona ment del nostre centre històric al Cap d’Any i Divendres Sant), és peatonal, des de fa quatre o cinc qual les instàncies públiques hi molt lligat, diumenges, dissab- anys, la gent ha de venir a peu i haurien de dedicar possiblement tes... A més a més, si comences no hi ha aparcament. La gent és més esforços. de nou surt molt car, perquè has molt comodona i tampoc no han Josep Ginjaume de pagar la concessió a l’Ajunta- fet res de reclam. El comerç està Teniu alguna foto, octaveta, retall de diari, o altre material del tipus que sigui referent a la vaga de la Roca dels anys 1976-1977? Estem recollint tot el material possible d’aquell esdeveniment de cara a l’exposició que se celebrarà a l’Auditori Pau Picasso del 12 al 28 de març. Poseu-vos en contacte amb el Grup Tres Torres a través del correu electrònic trestorresviladecans@telefonica.net o trucant al número 652 947 107 (Jaume Lligadas) abans del 31 de gener. En farem una còpia i us ho tornarem. Perquè és la història de tots, i no s’ha de perdre! Viladecans, punt de trobada - Núm. 18 - Gener 2009 13