http://puntviladecans.blogspot.com
                                                                                       ...
L                                                   Els animals que danyen
         a Cooperativa Agrícola de
         Vil...
Sortida de final de curs de
                                                 “Parlar per conviure”

E
          l passat 3...
Carta al Ple Municipal

Benvolguts senyors i senyores,                                                   juny de 2007, vai...
Puntaires sota la pluja
Q
             uan i com va néixer
             aquesta festa dedi-
             cada a la puntair...
Misteri especulatiu a Viladecans
        El Barça compra 27’8 ha. de terreny naturals protegits

                         ...
Fibromiàlgia: les vicissituds d’un pla


D
             onat que he viscut de
             prop els fets referents
       ...
Aprendre la llengua,
                                                      conèixer Viladecans
                           ...
Vergonya aliena

É
          s el que sentim els veïns del barri de l’Alba-rosa quan con-
          templem aquestes imatg...
El Parc de la Marina:
                                         sorollós i amb molt mercuri
                               ...
Ocupados / Represión / Llamamiento

                                          E
                                          ...
Entre mines d’aigua,
                                             fonts i mamuts a Can Tries

U
             na època de s...
les nostres entitats
                                                                                               ASDIVI...
conèixer viladecans
                                                    Les nostres masies
                               ...
El personatge
Montserrat Pastor: “Amb el català s’està donant
           un procés de substitució pel castellà”
          ...
tint-hi recursos. En tot cas, veig             de casa. L’escola ha d’anar junta       fan grans, les famílies van menys
q...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

NúMero 12

768 views
740 views

Published on

Publicació independent d'informació i opinió

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
768
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
3
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

NúMero 12

  1. 1. http://puntviladecans.blogspot.com puntviladecans@telefonica.net Punt de trobada Viladecans 12 Any 2 15 de juny 2008 Publicació independent d’informació i opinió La pagesia de Viladecans Les festes de Sant Isidre serveixen cada any, entre altres coses, per recordar els orígens pa- gesos de Viladecans. I haurien de servir, més encara, per recordar que continua havent-hi entre nosaltres un nucli de pagesos que, encara que reduït respecte al que era en èpoques passades, té una importància destacable en la vida de la nostra ciutat. A Viladecans tenim una zona agrícola preservada com a tal, i volem que es mantingui així perquè creiem que és un bé per a la vida col.lectiva. Doncs si realment ho volem, aleshores cal prendre les mesures necessàries perquè els pagesos puguin desenvolupar la seva feina de manera adequada. En aquest sentit, en aquest número de Punt de Trobada hem volgut prestar atenció a un tema que els pagesos denuncien amb freqüència. Es tracta del mal que fan als conreus els animals salvatges de tot tipus que hi ha en tota la zona del delta: els que poblen les reserves naturals, i els que s’han anat criant fora de la reserva. A Viladecans, cada cop som més conscients de la importància d’aquestes reserves naturals, i les valorem, les dis- frutem i ens en sentim orgullosos. I per això volem protegir-les i potenciar-les. Però això no treu que també hàgim de ser conscients que la protecció dels animals és difícil de fer compatible amb el desenvolupament tranquil de l’agricultura. I que aquesta protecció no es pot fer a costa dels pagesos, els quals no és raonable que es vegin obligats a mantenir els seus camps en situació d’indefensió davant els animals. Com que el tema ens sembla important, hem demanat a un parell de persones del món pagès que ens parlin de com veuen la situació. I esperem que l’administració pública s’afanyi per trobar solucions al problema. Sumari Equip de redacció Anna Besora 2 Els animals que danyen les collites. Carles Faura M. Carmen Castellano Maria Comas 2 Fauna salvatge. Montserrat Lligadas Encarnació Garcia 3 Final de curs de “Parlar per conviure” Conxita Almirall Josep Ginjaume Josep Lligadas 4 Carta al Ple Municipal. Pau Osuna Víctor J. Martínez Asunción Polaina 5 Puntaires sota la pluja. Carme Reguant Miguel de la Rubia Mercè Solé 6 Misteri especulatiu a Viladecans. Ricard Caba 7 Fibromiàlgia: vicissituds d’un pla. Maria Lluïsa Capdevila La distribució d’aquest butlletí es fa per correu electrònic. Si no desit- 8 Aprendre la llengua, conèixer Viladecans. Montserrat geu rebre’l només cal que ens ho comuniqueu. I si voleu que li envi- Pastor em a un amic o amiga vostres, feu- 9 Vergonya aliena. Maria Comas nos arribar la seva adreça. Gràcies. 10 El Parc de la Marina: sorollós i amb molt mercuri. Jordi Si voleu enviar articles per publi- car, tingueu en compte que han Mazon d’anar signats i no sobrepassar 11 Ocupados / Represión / Llamamiento. Rosa Mercader les 40 ratlles o les 600 paraules. 12 Entre mines d’aigua, fonts i mamuts. Ricard Caba El nostre correu electrònic: puntviladecans@telefonica.net 13 Les nostres entitats: ASDIVI El nostre bloc: 14 Conèixer Viladecans: Les nostres masies. Víctor J. Martínez http://puntviladecans.blogspot.com 15 El personatge: Montserrat Pastor. Josep Ginjaume
  2. 2. L Els animals que danyen a Cooperativa Agrícola de Viladecans porta molt de temps recollint les queixes dels pagesos de Viladecans per les contínues incidències dels animals: conills, polles d’aigua, es- les collites tornells, garses, ànecs, porcs sen- glars, tudons, etc., etc. blemes. És totalment incompatible Fins ara la resposta del Departament unes reserves amb mala gestió i nuls de Medi Ambient i Habitatge és la de recursos per danys amb una activitat donar autoritzacions de caça, molt agrícola on el que prima en l’actuali- delimitades en el temps de durada i tat és la qualitat dels productes. només per tipus d’animals concrets. Per tant, els permisos de caça haurien Tots aquests permisos, abans de po- de ser més llarga de durada i per a der ser atorgats, calia avaluar els més espècies, acompanyats de recur- danys; si es mira la quantitat de per- sos econòmics per poder indemnitzar misos atorgats, veurem que els danys els pagesos afectats i que els respon- han estat molt importants. Aquesta, zacions de caça no es poden dedicar sables de la reserva prenguin mesu- creiem que és una solució a mitges, a sortir a caçar per tota la zona agrí- res per controlar aquests animals tan que com s’ha pogut comprovar no cola del poble, primer perquè aques- danyins per a l’entorn agrícola de la ens ha pal.liat el problema, perquè ta no és la seva feina i després per- zona, com ara conrear franges de la d’animals que ens danyen les collites què no hi tenen cap obligació. Tenir reserva, controlar el número d’indivi- n’hi ha cada dia més. les reserves Filipines-Remolar i zona dus de les espècies, etc. Els pagesos socis de la Cooperativa Zepa (Reguerons) als costats de les Agrícola de Viladecans amb autorit- zones ageícioles porta aquests pro- Carles Faura Parés Fauna salvatge E l problema dels atacs de la xent no és senzilla, i segurament, no límits de la reserva, el que cal és que fauna salvatge als conreus n’hi ha una de sola. Els pagesos de- es compensi econòmicament. del Baix Llobregat ve de manen a l’administració la compen- Però el problema va més enllà. No lluny. Ja fa anys que la page- sació econòmica pels danys causats. són només les reserves naturals les sia del delta i la vall baixa del Llobre- I l’administració no en vol ni sentir que proporcionen aquesta fauna. gat van donar el toc d’alerta. Es tracta a parlar. Segurament el cost que tin- Pensem per exemple amb les cotor- d’espais que són zones de seguretat dria pagar aquests danys, seria bas- res de kramer, o en els coloms. Són per a la caça i, per tant, no es pot ca- tant inassumible, però hem de tenir espècies clarament relacionades amb çar lliurement. Per tal de controlar els present que, en el delta del Llobre- la població. atacs de la fauna als conreus, s’ha- gat, l’agricultura conviu al costat de les zones naturals, que alberguen Per tant, ens trobem amb un dese- biliten uns permisos especials, que bona quantitat de les aus que causen quilibri brutal entre la fauna sal- permeten caçar les espècies. Aquesta danys i, per tant, una correcta gestió vatge i l’espai útil perquè aquestes mesura és pal·liativa, és a dir, minora d’aquests espais ha de comportar visquin i es reprodueixin sense que els danys, però no els elimina. una control de la fauna i, si el que in- causin danys. Cal doncs, una correc- En l’actualitat, els atacs de la fauna sal- ta gestió del problema. Fer un estudi vatge han augmentat moltíssim. Els teressa és mantenir-la més enllà dels de les espècies que hi ha i veure quin animals mengen i es reprodueixen en és el límit que el nostre entorn pot els camps i, per tant, tenen una gran assumir. I si el nombre d’individus capacitat de causar danys als conreus, ha d’ésser superior al que es pot ad- que comporten pèrdues econòmiques metre doncs aleshores cal una com- importants a les explotacions. pensació econòmica per les pèrdues. Entre els mamífers, els que més perju- L’actual sistema de control es pot diquen són els conills i els senglars, que millorar, però per molt millor que ataquen també els fruiters de les àrees sigui no farà que es torni a un equili- de muntanya de la comarca. El ventall bri que permeti conviure a la pobla- d’aus és més ampli: cotorres, estornells, ció amb l’agricultura i amb la fauna pardals, garses, tudons, polles d’aigua, salvatge. Cal alguna cosa més. faisans, ànecs coll-verd, etc... La solució a aquest problema crei- Montserrat Lligadas i Sorribas Viladecans, punt de trobada - Núm. 12 - Juny 2008 2
  3. 3. Sortida de final de curs de “Parlar per conviure” E l passat 31 de maig ens vam aplegar unes setanta persones dels diferents grups de Parlar per conviure de Viladecans (Can Pastera, Grup Sant Jordi, Casal Albarro- sa, Col·legi Sagrada Família) per celebrar el fi de curs fent una sortida cultural a la Colònia Güell, a les ruïnes romanes de Sant Boi i, per últim, Cata- lunya en Miniatura a Torrelles de Llobregat. La visita a la Colònia Güell, a Santa Coloma de Cer- velló, va ser molt interessant; declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l’any 2005, l’esglé- sia o cripta de la Colònia Güell és una de les obres cabdals d’Antoni Gaudí. Hem d’agrair a la nostra Cap allà les dotze del migdia ens vam dirigir a les guia que ens fes còmplices de la visita amb les seves termes romanes de Sant Boi, construïdes a finals del preguntes i fent-nos adonar de molts detalls que no segle II d.C.. Al segle XVII s’hi construí al damunt hauríem sabut veure: l’aprofitament de materials mateix una masia que les va protegir fins el seu re- que semblaven d’enderroc, cagaferro a les colum- descobriment l’any 1953, de manera que actualment nes, els trencadissos, els ferros de les reixes dels vi- són les més ben conservades de Catalunya. Després tralls aprofitant peces dels telers de la fàbrica, tot un de tanta cultura se’ns havia obert la gana i ens vam conjunt de detalls que feia que quedéssim bocaba- dirigir cap el restaurant Escándalo, i ben cert que va dats davant de tanta intel·ligència. Per altra banda, ser un àpat de “escándalo”! unes quantes senyores van aprofitar per retratar-se Ben tips i refets vam fer cap a Catalunya en Mi- dins la cripta, recordant una altra ocasió en què fa niatura, l’última visita del dia. La passejada per uns quants anys s’hi van casar. aquests jardins i monuments de Catalunya va estar A continuació la guia ens va acompanyar a visitar acompanyada per una pluja fina que no va impedir el recinte industrial de la Colònia, construït per Eu- que gaudíssim d’aquest bonic indret. sebi Güell. Els Güell van construir tot al voltant de El bon ambient i bon humor ens van acompanyar la indústria tèxtil un poble per als seus treballadors: durant tot el dia i crec que parlo per tothom quan cases amb jardinets, carrers amplis, casal d’esbarjo, dic que tenim ganes de tornar-ho a repetir. església, casa del metge i un entorn envoltat de pi- nedes i camps de cultiu. Conxita Almirall Encara queda un capvespre Aquest divendres, dia 20, és l’últim dels Cap- vespres de Ca n’Amat d’aquest any, una cita cultural que ja ha arrelat de ple a Viladecans. O sigui que si no heu pogut assistir als anteriors, no us perdeu aquest darrer. Aquest any, el tema ha estat l’educació. Aquest darrer, a càrrec de Xavier Calderé, porta per títol: Escoles, mestres i escolars a Viladecans, al llarg dels temps. Divendres, 20 de juny, a les 8 del vespre, a Ca n’Amat. Viladecans, punt de trobada - Núm. 12 - Juny 2008 3
  4. 4. Carta al Ple Municipal Benvolguts senyors i senyores, juny de 2007, vaig cobrar per sota del mínim establert en el Conveni Laboral de moni- els escric la present carta per tors de lleure. informar-los de diverses irre- gularitats comeses en Serveis He posat en coneixement de Socials. l’ajuntament diversos aspec- tes de la meva reclamació, Porto cinc cursos treballant en però encara no s’ha actuat, ni Centres Oberts, un projecte parlant amb la cap de l’Àrea que m’agrada molt i que entre de Serveis Personals ni par- tots hem aconseguit donar-li lant amb l’Alcalde. reconeixement per part dels diferents agents educatius de Llavors el que demano és la ciutat, però tenen una petita simplement que acabin amb mancança. Està pensat com un totes les pràctiques irregulars lloc de pas de monitors i aquí que s’estan fent en el vostre és on crec que falla el projecte. nom, vulnerant la legislació ¿Quin model educatiu es pot vigent reflectida en l’Estatut considerar bo en què el referent dels Treballadors i millorar educatiu pugui canviar cons- el concurs del centres oberts tantment, sobretot en uns in- per a poder donar un servei fants amb unes necessitats més públic de qualitat amb cons- elevades que els infants nor- tància i d’acord amb la legis- malitzats? No es pot canviar el lació vigent (caldria destacar referent així com així, cosa que que quan un treballador no no permetria fer-los un bon se- pot assistir a la feina, s’ha guiment, ni que tinguin respec- de pagar el substitut i, fins te per a la figura adulta que els i tot, a vegades, buscar-se’l. abandona a la que troba quel- Vostès s’imaginen un treba- com més ben pagat. A més, l’in- llador de Seat o Roca fent terès per part de la institució es aquesta pràctica?). veu reflectit en el concurs que L’únic que he aconseguit per ofereixen, demanant monitors voler intentar que les coses per a una feina que hauria de es facin ben fetes és que se’m ser d’educadors socials pel sim- comenti que si continuo amb ple fet d’abaratir costos i deixar aquesta línia se’m despatxa- a uns professionals mal remu- rà de l’empresa, ja que estic nerats, que poden influir en la qualitat del servei. molestant a l’ajuntament i que ja paguen a una em- A més, aquesta institució sap per diferents vies que presa per no tenir maldecaps. s’estan complint una sèrie d’irregularitats força Després de la reunió d’ERC amb l’ajuntament ex- greus. Els explicaré el meu cas. Aquest és el cinquè plicant el cas, l’únic que ens ha transmès l’empresa curs que disposo d’un contracte per obres i serveis és que volem deixar la feina. amb una durada de 10 mesos cada un amb una data Moltes gràcies pel vostre temps i la vostra pacièn- d’inici i una de final ben definides. És un contrac- cia. Espero que es resolgui el més ràpidament pos- te que incompleix la legislació vigent. La categoria sible sense necessitat de generar més maldecaps a emprada per la qual se’ns contracta no surt reflec- l’empresa, a l’ajuntament i als treballadors. tida en el Conveni Laboral de monitors de lleure, a Atentament, l’igual que el contracte d’obres i serveis. Durant el curs passat, durant sis mesos, compresos de gener a Pau Osuna Polaina Viladecans, punt de trobada - Núm. 12 - Juny 2008 4
  5. 5. Puntaires sota la pluja Q uan i com va néixer aquesta festa dedi- cada a la puntaire? La primera convoca- tòria es va organitzar el dia 19 de juny de 1988, Arenys de Mar, gracies a Jordi Palomer, que va ser el pioner i el que va creure en el renaixement de l’afició a fer puntes de coixí. A la diada hi van assistir 180 puntaires. Al dia 13 de setembre 1988 es van aprovar els primers estatuts, amb què es creava l’Associació Cata- lana de Puntaires, i en els quals es diu que l’associació donarà su- port a trobades arreu del nostre país. D’aquí va sortir la idea que l’associació, en col.laboració amb els ajuntaments d’arreu del nos- tre territori organitzin la Diada de la Puntaire, d’aquesta manera Viladecans va treballar perquè de les grans artesanes del món de es recupera un art que forma part sortís un dia molt bonic i com- les puntes de coixí de finals de se- de la nostra cultura. plert. L’arxiu de la nostra ciutat, gle XIX i començament del segle S’han celebrat a Arenys de Munt, juntament amb les puntaires, es XX, peces realitzades per les i els Torelló, Sant Adrià del Besos, van esforçar en buscar a la nostra nostres puntaires de Viladecans; Lloret de Mar, L’Arboç, Sant Boi, ciutat la història d’aquesta artesa- de l’exposició de punta contem- Barcelona... fins a vint pobles i nia que és “avui”, i que “ahir” era porània; i de la que hi havia a Ca ciutats del nostre país; només se feina, quan les dones després de n’Amat que era de punta clàssica n’ha repetit un, que és l’Arboç. La treballar a la terra i a la llar feien i punta blanca. més nombrosa va ser l’any 2000 una estona de puntes, per poder que es va celebrar a Barcelona i hi Per acabar he d’agrair a l’Asso- ajudar a l’economia de la casa. ciació Catalana de Puntaires per van assistir 5.000 puntaires. Gràcies a l’esforç vàrem trobar confiar em nosaltres, a l’Ajun- Aquest any, Viladecans ha tingut que Viladecans forma part d’una tament de Viladecans per estar l’honor de poder organitzar, el zona on es feia una punta anome- sempre al nostre costat, i a tots passat 1 de juny, la 21 Diada de nada blonda negra o punta negra. i totes les puntaires d’arreu del la Puntaire, i per a les puntaires En els escrits que hem trobat diu nostre país i dels països veïns de Viladecans ha estat un honor i que es feien a Sant Boi, Sant Cli- per compartir la diada amb tanta ens ha fet una gran il·lusió treba- ment, Molins de Rei i Viladecans. pluja i paciència. llar juntament amb l’ajuntament Crec que ara l’ajuntament hau- i l’associació catalana en l’orga- ria de fer un esforç en recuperar Carme Reguant (Carmeta) nització d’aquest dia tant impor- aquesta blonda d’origen del Baix tant per a tots i totes les puntaires Llobregat. d’arreu del nostre país. Referent al dia de la Diada, jo Teníem una assistència d’uns em sento una mica trista, perquè 3.400 puntaires. A més de les que desprès de l’esforç i la il·lusió, van venir de Catalunya, n’hi ha- tot es va deslluir degut a la tan via de Mallorca, Guadalajara, Bil- esperada pluja... No vam poder bao, Pamplona, Granada... també gaudir de l’espectacle de tot el del sud de Franca, Bèlgica i Ho- Passeig de la Marina ple de pun- landa, on aquest juliol es celebra- taires; de l’exposició tan preciosa rà la diada de puntaires interna- de blonda negra en la qual hi ha- cional, i uns 54 firaires del món via peces molt antigues i propie- del boixet, d’arreu de Europa. tat de dones que formaven part Viladecans, punt de trobada - Núm. 12 - Juny 2008 5
  6. 6. Misteri especulatiu a Viladecans El Barça compra 27’8 ha. de terreny naturals protegits tualment: “Aquesta operació enforteix el patrimoni immobiliari de l’entitat i és fruit d’un procés que es va iniciar el primer semestre de l’any passat, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Vilade- cans.” L’Ajuntament de Viladecans ha col- laborat en aquesta operació immobi- liària, doncs des de fa anys, ja volia, en aquests mateixos terrenys, amb la promoció conjunta amb l’empresa Golf de Viladecans, realitzar un camp de golf, cosa que gràcies a l’oposició ciutadana, la Generalitat va revocar. L’ajuntament va haver de tornar els terrenys expropiats i ara Golf de Vi- ladecans ha venut terrenys al Barça. E Actualment l’ajuntament té un pro- l Futbol Club Barcelona ha jecte a la zona deltaica, encara no de- anunciat la compra de 27’9 senvolupat ni concretat públicament, ha. d’uns terrenys situats a anomenat “Pla del Delta”, on en un tocar de la reserva del Re- total de 2.270.098 m2, vol desenvolu- molar de Viladecans, els quals són par tot un complex on hi tenen cabuda qualificats segons el PGM del 1976, instal·lacions esportives, recreatives, llei pre-democràtica, com a 7-c, equi- docents, hoteleres, restauració, cultu- paments metropolitans, però preser- ral, oficines, sanitari no hospitalari, as- vats com a Xarxa Natura 2000, per la sistencial. Sense comptar amb l’ober- seva proximitat a la reserva natural tura de la platja. del Remolar, així doncs no es pot fer Per tant tot sembla indicar que l’ajun- en ells cap intervenció urbanística. tament ha fet de mitjancer entre l’em- Xarxa Natura 2000 és una xarxa euro- presa Golf de Viladecans i el Barça per pea d’espais naturals protegits que re- no se sap quines intencions, potser per presenta la iniciativa més important de pal·liar compromisos no acomplerts la Unió Europea en política de conser- amb Golf Viladecans, o l’ajuntament vació. La Xarxa Natura 2000 represen- de Viladecans ha estat mirant d’acon- ta, doncs, l’aportació catalana a la sal- seguir la cessió dels terrenys que histò- vaguarda de la biodiversitat europea. ricament encara té el Barça en la zona Així doncs, com és possible que un club dels Reguerons, on hi ha un aiguamoll, esportiu com el Barça, es gasti 18 mili- i per part del Barça potser vol fer ser- ons d’euros, en uns terrenys on no hi vir “drets adquirits” pels terrenys com pot fer cap intervenció urbanística? Ha a peça de canvi perquè els deixin aug- comprat només els “drets adquirits” mentar l’edificabilitat en la urbanitza- que li dóna una llei pre-democràtica, i ció del Miniestadi. En definitiva, tot un per tant rebrà compensacions a l’hora misteri especulatiu. que es desenvolupi la zona? Ricard Caba i Calbet En la pàgina web del Barça diu tex- Viladecans, punt de trobada - Núm. 12 - Juny 2008 6
  7. 7. Fibromiàlgia: les vicissituds d’un pla D onat que he viscut de prop els fets referents a la Iniciativa Legis- lativa Popular per a l’atenció de la Fibromiàlgia i Síndrome de Fatiga Crònica, voldria oferir-vos la meva visió sobre el tema. Tot va començar l’any 2004, quan hi va haver per part de la Con- selleria la voluntat política de fer un Pla per a la Fibromiàlgia i la Síndrome de Fatiga Crònica. Du- Foto: “Ferides en una atzabara”. Jordi Bertran rant el 2005 es va treballar amb experts en medicina, fundacions, federacions i malalts per poder com a futura promotora de la Ini- que en el debat previ a una vota- abordar el tema des del coneixe- ciativa Legislativa Popular (ILP). ció ja pactada, els partits polítics ment i l’experiència de cadascú. Finalment, el 2006, en un acte al Aquesta promotora va preferir parlessin tan apassionadament qual vaig tenir el plaer d’assistir, recollir firmes per presentar una d’un tema del qual mai no s’havi- ens va ser presentat per la con- ILP abans que continuar treba- en preocupat el més mínim. Fent sellera Marina Geli el Pla per a llant per la continuïtat de millora uns discursos plens de bona vo- la Fibromiàlgia i la Síndrome de del Pla ja establert. Van comen- luntat, felicitacions efusives per Fatiga Crònica. çar a demanar firmes per poder als promotors de la ILP i l’oferi- presentar aquesta ILP al Parla- ment per donar el recolzament La Conselleria va oferir a fundaci- ment de Catalunya. La gent, per necessari als malalts, al mateix ons, federacions, experts mèdics solidaritat, signava per la Fibro- temps que exhortaven al Govern i d’altres la participació en una mialgia i la Síndrome de Fatiga de Catalunya a prendre mesures taula de seguiment, per comen- Crònica, però tal i com jo mateixa ràpides i efectives per fer mes fà- tar com anava desenvolupant-se vaig poder constatar no sabien cil la vida dels afectats. el pla i poder fer aportacions de exactament què es demanava, ni I així, el dia 21 de maig de 2008 millora. què era una ILP. Es van recollir s’arriba a l’aprovació d’aquesta Així doncs, tots plegats, amb es- 140.000 signatures i la ILP va po- ILP, que a pesar del bombo que perança en el futur, vam comen- der seguir el camí que la promo- se li ha donat, més del 80% de les çar la nova etapa. Sabíem que el tora s’havia marcat. peticions que demanava ja figu- Pla no era perfecte, però també El 21 de maig, en el Parlament raven en el Pla inicial. teníem clar que era la primera de Catalunya, vaig assistir a la Fins aquí el relat del que ha suc- cosa que s’havia fet per a aquestes votació de la ILP per l’Atenció ceït sota el meu punt de vista. Jo malalties i que era necessari tre- de Fibromiàlgia i la Síndrome de mentrestant continuaré treballant ballar per tirar-lo endavant. Més Fatiga Crònica. Era una votació i esforçant-me en millorar el Pla, lent del que ens hagués agradat, pactada a última hora de la tar- per assolir les fites proposades en s’anaven introduint canvis en el da anterior pels partits polítics i ell i d’altres que es van afegint, i plantejament inicial, com el fet els promotors de la ILP, que van per aconseguir una millor quali- que s’inclogués en el Pla una uni- acordar una proposta de resolu- tat de vida per els malalts de Fi- tat de tractament de dolor i fatiga ció que pràcticament deixava la bromiàlgia i Síndrome de Fatiga crònica infantil. situació dels malalts tal i com es- Crònica. Però un bon dia, unes persones tava en el Pla. van decidir aixecar-se de la tau- Maria Lluïsa Capdevila El que em va sorprendre molt és la de seguiment i van declarar-se Viladecans, punt de trobada - Núm. 12 - Juny 2008 7
  8. 8. Aprendre la llengua, conèixer Viladecans Dues sortides de les dones del curs d’alfabetització de Càritas Sortida al Remolar-Filipines. 20 de maig S empre és un petit plaer gaudir d’aquesta reserva natural que ocupa una extensió Pujada a Sant Ramon. 8 de maig d’aiguamolls de 173.58 hectàrees dins de N la zona protegida per a les aus del Delta o és la primera vegada que amb les del Llobregat, i que els viladecanencs tenim tan nostres alumnes pugem la muntanya, a prop nostre. En arribar els vam explicar que la els agrada, de fet la sortida la trien llacuna del Remolar, com tots els aiguamolls que elles. El grup format per dones i noies queden en aquesta zona, es troben molt a prop del vingudes la majoria del Marroc, ja veuen la mun- mar i és per això que la llacuna manté la caracte- tanya com un símbol que les uneix i les fa arrelar rística de llacuna salabrosa. La llacuna voltada de a Catalunya. canyissars acull una nombrosa fauna: hi podem En començar la caminada m’adono que el calçat del trobar ocells i també invertebrats aquàtics; per a grup en general no és l’adient per a l’excursió, però tots aquests animals el Remolar els serveix d’es- no dic res, això no serà un problema per arribar-hi; tació i parada necessària en les migracions entre tot i que fa un dia càlid i assolellat, resisteixen com Europa i Africa. pals de paller amb les seves vestidures llargues, fei- Fem el circuit observant tota aquella vida que gau- xugues i els mocadors al cap. deix d’aquest espai, ànecs, xatracs, esplugabous, El camí pedregós descarnat per les pluges dels úl- fredelugues, gavines... amb algunes espècies ame- tims dies fa més difícil encara la pujada, les pedres naçades d’extinció, com per exemple el martinet, el relliscoses sovint ens fan fer tentines per no caure. rasclet o el corriol camanegre entre d’altres. Anem pujant, doncs, vorejant el caminet sinuós, Les nostres alumnes no ho coneixien i per això al- mirant i parant-nos davant les plantes i flors que gunes no paraven de fer fotografíes; els faltaven els són més estranyes o bé no coneixen. La primave- ulls per poder guardar totes aquelles imatges que ra ha esclatat. Enguany, per les sovintejades pluges, no esperaven. gaudim d’una natura esplendorosa. Seguint el sender ens arribem fins a la platja tor- En arribar al cim, visitem l’ermita, expliquem una bada només pel soroll dels avions que s’enlairen. mica la història del sant i la seva simbologia, gau- El bosc arriba fins a la sorra, aquest petit tros del dim també de les meravelloses vistes, assenyalant litoral poc transitat és preciós, a poc a poc arribem els poblets, riu, mar, serralades...unes fotos i bus- a l’aigua, ens traiem les sabates i ens refresquem. quem una taula per fer un mos, la pujada ens ha Abans de marxar, però, pugem al mirador: darrere, obert la gana. Elles porten un munt de menjar, les muntanyes i Viladecans; davant, el mar; als cos- s’han llevat d’hora per cuinar-lo, ens conviden, no tats, bosc. A poc a poc et vas adonant que de natura pots dir que no, ho has de tastar. en tenim, i que cal cuidar-la, protegir-la i, per què Descansades iniciem la baixada i el retorn a casa. El no, com en aquest moment fer una respiració pro- migdia s’acosta, els fills i filles surten de l’escola i funda i gaudir-ne. s’ha de fer el dinar. Montse Pastor i Pujadó Viladecans, punt de trobada - Núm. 12 - Juny 2008 8
  9. 9. Vergonya aliena É s el que sentim els veïns del barri de l’Alba-rosa quan con- templem aquestes imatges dels nostres carrers. Ens agra- daria que els responsables de Fecsa i Telefònica fessin una passejada pel nostre barri per contemplar en directe com tenen d’obsoletes les seves instal.lacions. I respecte al nostre ajuntament, és prou coneixedor d’aquesta situa- ció, ja que fa molt de temps que estem lluitant per buscar una solució al problema del nostre barri, i pensem que no hi està posant gaire voluntat ni pressiona les companyies com seria la seva obligació. Maria Comas Oriol Viladecans, punt de trobada - Núm. 12 - Juny 2008 9
  10. 10. El Parc de la Marina: sorollós i amb molt mercuri i gaudint realment de la natura... fins que es cometi el segon nyap més important de les darreres dècades: el barri insostenible de les Oliveretes. 2. Sobre l’enllumenat. No us heu preguntat mai per què a tot el casc urbà de Viladecans l’ajuntament ha canviat les bombetes blan- ques de mercuri per les grogues de baixa pressió de sodi? La raó que se’ns dóna, i pel que puc saber encertada, és que contaminen molt menys, i sobretot no contenen mercuri, element altament contaminant. Així doncs, per què el parc de la Marina té llums blan- ques de mercuri? Per què, si és un espai de E l mes passat es va inaugurar el parc de nova construcció i ja hauria de tenir aquest la Marina. Un parc amb l’omnipresència tipus de bombetes? La raó la desconec, i les d’aquestes moles de ciment que són els explicacions que hem pogut saber, poc con- edificis de Vilamarina. vincents. Perquè si la raó és evitar les fal- Es poden fer molts comentaris respecte a aquest ses ombres que fan les llums grogues, per parc, però aquí només ens centrarem en dos: la con- què al parc de la Torre Roja les han canviat taminació acústica del parc, i la lumínica. a grogues? Per què a les places com la de la Diversitat? És un autèntic misteri... tot i que potser el disseny dels fanals, que curio- 1. Sobre la contaminació acústica. Vilamarina sament estan patentats pel mateix urbanista no és un parc on un pugui anar a relaxar-se. que ha dissenyat el parc, hi tingui a veure... L’autopista està a tocar d’aquest parc, i pel si és així, sembla que s’ha prioritzat l’estè- que es veu, no s’ha pres cap mesura per a tica per sobre de la sostenibilitat! I això no disminuir l’efecte sonor d’aquesta sobre el s’hauria de permetre... parc. I ja era de preveure, ja que l’autopista es troba al sud d’aquest parc. Entre març i Jordi Mazon Bueso octubre, que és quan més ve de gust sortir al carrer i al parc, el vent dominant a Vila- decans, com a municipi costaner que és, és la marinada, la brisa marina, de component sud-est, sud, i sud-oest. Per tant, el soroll dels trànsit de l’autopista és transportat per aquest vent cap al parc. Passegeu-hi i nota- reu com és un parc molt sorollós. Es podrien haver pres mesures, com instal·lar pantalles acústiques, o bé situar el nyap arquitectònic més important de les darreres dècades com són les torres de Vilamarina, fent de panta- lla acústica, al llarg de l’autopista, en lloc de tapar el sol de tarda a una part del Parc. En aquest sentit, Oliveretes és un paradís: passegem sentint ocells, sense sentir cotxes, Viladecans, punt de trobada - Núm. 12 - Juny 2008 10
  11. 11. Ocupados / Represión / Llamamiento E l presidente de la República Saharaui, Mohamed Abdelaziz, ha pedido al Secretario General de la ONU, Ban Ki-moon, que “intervenga urgentemente” para proteger a los estudiantes sa- harauis de la universidad de Marrakech, sometidos el pasado 14 de mayo por las autoridades marroquíes a “una represión feroz, secuestros y encarcelamientos arbitrarios”. “A la vez que nosotros condenamos enérgicamente las prácticas bárbaras del Gobierno marroquí contra ciudadanos civiles que reclaman con valor sus legítimos derechos garantizados por la Carta de Naciones Unidas, in- sistimos ante el representante de la comunidad internacional que es usted para que proteja a los hijos de los saharauis que están bajo la ocupa- ción, a la espera de que se descolonice su territorio”. Indicamos que fuerzas compuestas por varios cuerpos de policía y paramilitares marroquíes cargaron contra los estudiantes saharauis en el campus universitario de Marrakech “con una ferocidad ciega”, causando así “varias víctimas” entre los estudiantes de ambos sexos, como consecuencia de una sentada organizada para apoyar a sus compa- triotas encarcelados en las mazmorras marroquíes. Citamos los ejemplos de los estudiantes El Uali El Ghadimi, arro- jado desde el 4º piso, que está hospitalizado con varias fracturas y corre el riesgo de quedar paralítico; Abdallahi Chaiyba, arrojado desde el tercer piso y que se encuentra en estado crítico en el mismo hospital Ibn Rush (Averroes) de Marrakech que su compatriota El Ghadimi. El secuestro del estudiante saharaui de la misma universidad Jalihenna Abu Elhussein, el pasado 13 de mayo, a las cuatro de la mañana para someterlo durante horas a salvajes interrogatorios en los locales de la po- licía, por cuarta vez desde el pasado 16 de abril. Se han dado otros casos de secuestros aislados en Dajla, como el de Chiáa Hmeyen, Abdati Taleb Omar y Sami Omar, que fue llevado directamente a la Cárcel Negra de El Aaiun. Señalamos igualmente el caso de la detención de saharauis defensores de los Derechos Humanos como Chreiyef Buayla y Mrabih Yussef, a los que se somete desde hace mucho tiempo a interrogatorios en los locales de la policía, sin que haya habido juicio ninguno. Otros ocho presos políticos saharauis de la cárcel de Agadir siguen estan- do allí desde el pasado febrero en condiciones infrahumanas, sometidos a tortura y a otras prácticas que atentan contra la dignidad humana, sin juicio tampoco. Pedimos el apoyo del gobierno español para que intervenga de forma urgente, porque era una colonia española. Rosa Mercader Viladecans, punt de trobada - Núm. 12 - Juny 2008 11
  12. 12. Entre mines d’aigua, fonts i mamuts a Can Tries U na època de sequera com la que hem com llençaven l’aigua de la mina (mes de 150.000 passat a la zona metropolitana de Bar- litres diaris) directament al clavegueram, perquè celona, ens ha de fer reflexionar sobre no els molestés per realitzar la cultura de l’aigua que tenim. La ma- les obres. Totalment inexcu- joria hem nascut sabent que per obtenir aigua tan sable. sols hem d’obrir una aixeta, però perquè l’aixeta Viladecans perdrà la font pugui rajar aigua, cal tota una infraestructura in- de Can Tries, que per falta imaginable, que fa possible que aquest miracle es de pressupost de l’obra de produeixi. la bassa de laminació, ara la Una bona eina per conscienciar i valorar aquesta volen reconstruir una mica cultura de l’aigua, per ser conscients que no podem mes amunt, però quedarà continuar creixent i consumint insosteniblement, ubicada en el terme munici- seria donar a conèixer una de les infraestructures pal de Sant Climent. Segons que històricament ha tingut Viladecans i Gavà, com Quercus, es podria canalit- la font i la mina de Can Tries, que es van començar zar l’aigua de la mina des- a construir, a iniciativa de no sé pas de qui, a finals truïda fins a l’únic tram que queda de mina a Vi- del segle XIX, i és un bon exemple d’enginy per re- ladecans i integrar la font en la part alta de dins la collir i apropar l’aigua a on es necessitava. bassa de laminació. Els hi faran cas? Can Tries és una masia que es troba a Viladecans Un altre fet singular en la mateixa línia, i en la ma- just a la cruïlla entre els termes municipals de Gavà teixa obra de la bassa de laminació, és que han tro- i Sant Climent de Llobregat, i dóna nom a la zona bat un jaciment de mamuts, elephans anticus, i altres, de muntanya de la riera de Sant Llorenç. És en la segons va publicar el setmanari “El Far”, gràcies a vessant nord de la riera on discorria, al llarg de més que s’obligava a tenir un arqueòleg in situ. d’un quilòmetre, una mina d’aigua, que acabava al Tot això ens fa pensar que créixer urbanísticament molinet d’en Sobiracs, restes del qual encara es po- destrueix patrimoni i veure el poc coneixement i den veure integrats al parc de can Guardiola. el poc que valorem el nostre patrimoni, fa que pu- Però tot això se n’ha anat en orris. Segons una de- guem perdre moltes més coses, en tots els projectes núncia feta pel grup ecologista Quercus de Gavà, urbanístics que volen desenvolupar a Viladecans. hem sabut que les obres de la bassa de laminació Tenint en compte els antecedents d’haver trobat, de la riera de Sant Llorenç, ha fet desaparèixer la els anys 70, un ullal de mamut a la bòbila de Sales, font de Can Tries, i ha destruït gairebé tota la mina què passarà si finalment acaben urbanitzant l’espai d’aigua del terme municipal de Viladecans, amb agrícola-forestal d’Oliveretes? l’excusa que ningú hi va presentar cap al·legació en el seu moment. I per no parlar, segon Quercus, de Ricard Caba i Calbet Viladecans, punt de trobada - Núm. 12 - Juny 2008 12
  13. 13. les nostres entitats ASDIVI Associació per a la integració de disminuïts físics i psíquics de Viladecans A sdivi va néixer l’any 1991 per inicia- tiva d’un grup de pares i mares amb l’objectiu de vetllar per la qualitat de vida i el benestar de les persones amb disminució física o psíquica de la nostra ciutat. Bona part d’aquesta qualitat de vida consisteix en la participació en la vida pública de Viladecans, de manera que les persones “no tan diferents, però sí molt especials”, es facin visibles, siguin acceptades, i rebin l’atenció que necessiten com a ciutadanes que són. Una altra de les seves finalitats és millorar la infor- mació i la formació dels familiars sobre els recursos disponibles i mantenir un espai on compartir les dificultats. I, també, oferir als nois i noies activitats psíquica. Després van venir activitats molt diverses esportives i de lleure que complementin la l’edu- que s’han anat fent segons la disponibilitat i les ne- cació que reben, i els facin, tant a ells com als seus cessitats del moment: reforç escolar, logopèdia, psi- pares –que sovint tendim a la sobreprotecció– més comotricitat, escola de pares, cursos de català, bibli- autònoms. oteca, esport, una revista, ginmàstica de relaxació Finalment, Asdivi es proposa sensibilitzar la pobla- per a mares, dansa, manualitats, cangurs... ció de Viladecans sobre les necessitats de les perso- Asdivi ha rebut diversos premis per la seva activitat. nes amb disminució. Acull un bon nombre d’infants, adolescents, joves La nostra associació pot funcionar gràcies a la i adults amb disminucions molt diverses. Compta feina desinteressada de moltes persones que hi amb una vuitantena de socis i actualment les seves col·laboren com a voluntàries, a les quotes dels activitats són un esplai, un equip de futbol, la nata- membres d’Asdivi i a subvencions de les adminis- ció i el Casal d’Estiu. tracions públiques, especialment de l’Ajuntament L´associació no està adscrita a cap tendència polí- de Viladecans. tica ni partit, per la qual cosa acceptem socis amb Ja el curs 1991-92 tres persones posen en marxa un qualsevol pensament o tendència política, sempre esplai infantil, que encara continua, ampliat ara a que aquests no es contradiguin amb l´acceptació joves i a adults. Més endavant Asdivi va aconseguir dels drets humans. Pel que fa a la religió també cursets de natació adaptats a la Piscina Municipal, som respectuosos amb la pràctica religiosa de les organitzà colònies i treballà per aconseguir un ta- famílies, tot i que l´associació es manifesta clara- ller ocupacional per a persones amb disminució ment laica. Vols col·laborar amb nosaltres? A l’esplai ens fan falta persones voluntàries . Truca’ns al 93 659 18 44 o passa un dissabte a la tarda pel nostre local: Carles Altés, 15 08840 Viladecans. Pots conèixer-nos millor a través de la nostra web: http://asdivi.org Viladecans, punt de trobada - Núm. 12 - Juny 2008 13
  14. 14. conèixer viladecans Les nostres masies (o encara hi som a temps) N o fa gaire, un conegut Climent i Gavà. La seva història ha teix amb la masia de Can Sellarès programa de televisió estat sempre vinculada a l’ermita de situada a la frontera amb Gavà. intentava, amb més o Sant Llorenç, situada molt a prop i Fins i tot fent un esforç d’imagi- menys èxit, ensenyar que fins i tot va pertànyer a la masia nació podriem arribar a veure la com era la vida en una masia ca- a començaments del segle XIX. masia de Can Palmer de la qual talana del segle XIX. A la nostra Cal Menut. Coneguda antigament només es conserva la façana prin- vila molts dels nostres veïns ens com Torre de la Verdera, està situ- cipal, que ha acabat sent un ele- poden explicar en primera persona ada en un dels camins que pujen ment decoratiu més de la escola a com es vivia en un d’aquests mas- des de Viladecans fins a Sant Ra- a la qual dóna nom. sos que indubtablement formen mon. Es pot veure des de diferents I, ben al centre de Viladecans, al car- part de la història de Viladecans. llocs de la vila com la Riera de Sant rer del Sol, la masia de Ca l’Almi- Es veritablement difícil passejar Climent o la mateixa Carretera. rall, magníficament mantinguda. per la vila i els seus voltants sense Gairebé a tocar de Cal Menut po- Ampliant una mica el cercle troba- trobar-ne alguna en millor o pitjor dem veure la masia de Can Tor- riem el Mas i Molí d’en Tallada que estat. Tot i això, en gran part encara rens, i que era coneguda com Casa tot i que pertany al terme de Sant conserven, pràcticament, les ma- d’en Martí de la Riera. Climent, la seva història ha estat teixes estructures amb què foren I finalment Can Simó, una masia en- molt vinculada a Viladecans de- construïdes a l’edat mitjana, època cara en ple funcionament, al comen- gut a la seva proximitat. Té com a de la qual daten la majoria. çament del Camí de les Filipines. particularitat que contenia el molí Tot i que a cadascuna d’elles es Dintre de la vila podríem destacar fariner d’en Tallada que data apro- podrien arribar a dedicar diferents entre d’altres Can Ginestar situada ximadament de l’any 1316. pàgines amb la seva història, anèc- a la avinguda Roureda quasi arri- Per acabar, tot i que en tenim menys dotes, habitants, únicament intro- bant a la Carretera de Sant Climent. informació, no hem d’oblidar duirem una petita descripció d’al- Can Xic, actualment en estat de re- l’existència d’altres massos com el gunes d’elles. Aquí la teniu. forma, i que trobem molt a prop de mas Guardiola, tocant el terme de Can Tries. Situada a la confluència la Biblioteca municipal dins el parc Gavà, o Can Preses, ja desparegut dels termes de Viladecans, Sant al qual dóna nom. Fet que es repe- i que estava situat al costat de la Font del Llorer. Recordar la història dels masos és, doncs, incidir en un dels aspectes més importants de la memòria més o menys llunyana de la nostra vila.. Encara avui som a temps per- què, en el futur, qui escrigui un ar- ticle com aquest pugui també veu- re en millor o pitjor estat les masies i només se n’hagi d’imaginar unes poques. Potser encara som a temps, fins i tot, de poder fer d’una d’elles un petit museu de la vida als massos de Viladecans. Encara som a temps que els futurs viladecanencs no ha- gin de veure a la televisió com es vivia en una masia del segle XIX. Cal Menut, a l’esquerra; cal Torrens a la dreta, en la perspectiva de Sant Ramon Víctor J. Martínez Viladecans, punt de trobada - Núm. 12 - Juny 2008 14
  15. 15. El personatge Montserrat Pastor: “Amb el català s’està donant un procés de substitució pel castellà” qualsevol institut i el professor està fent la classe en castellà, tot i que té el llibre en català: perquè té més vocabulari en castellà, pel que sigui, però això no val. - Aquesta situació és pròpia del Baix Llobregat o va més enllà? Estem en un punt negre, abans ja es deia, a tots els pobles de l’en- torn com Sant Boi, Gavà, Caste- lldefels, Cornellà... A mi em sem- bla que aquesta taca d’oli s’està estenent. Anem a pitjor. La gent nouvinguda que té una llengua diferent al castellà ha fet esfor- ços, però la gent que té el castellà P rofessora de profes- o amb un doctorat sobre l’ús de d’origen li costa molt aprendre sió i per vocació, ara la llengua catalana a Viladecans català i aquí tenim el problema. ja jubilada, la Mont- que va obtenir fa pocs anys amb No necessiten el català per a res, serrat Pastor és una una avaluació d’excel·lent. Pre- els hi és igual. S’està donant un d’aquelles persones amb qui cisament de com veu l’ús social procés de substitució. No és que ve de gust compartir conversa, de la llengua i, en general, l’edu- haguem llançat la tovallola, però perquè t’enriqueix quan parla cació dels més joves n’hem vol- hem arribat a un conformisme, i transmet experiència, saviesa gut parlar amb ella, perquè ens que això serà així i no hi ha res i humanitat. Parlem d’una per- ha semblat -com diuen aquells- a fer. sona ben coneguda i apreciada “una veu autoritzada”. - I com es podria fer front a aquests al poble, qui més qui menys - La teva tesi analitzava la llengua símptomes? l’ha tingut com a mestra o com catalana a Viladecans. Quin és l’es- La llengua si no s’utilitza i no es a tutora dels seus fills o nets. tat de salut actual? parla emmalalteix i va morint, és Ara, prejubilada i retirada de la Doncs no és gens afalagador, les el que està passant amb el català. primera línia docent, continua criatures parlen català a l’esco- Llavors, aquí a Viladecans tam- treballant pel bé comú i ho fa la i prou. En general, jo he fet la poc veig massa interès polític per de forma voluntària a Càritas, prova, pots asseure’t en un banc fer que això canviï, ho sembla on dóna classes d’alfabetitza- de qualsevol barri i estar tot un però no. Nosaltres vam iniciar ció a dones d’origen magrebí. dia sense sentir ningú parlar en un intercanvi d’alumnes de l’Ins- Parlem d’un referent en l’àmbit català, això aquí a Viladecans. Els titut Torre Roja amb alumnes de educatiu de Viladecans, d’una nanos el saben, no hi tenen res en Cervera que hauria estat un bon de les pioneres en l’escolaritza- contra, els pares tampoc, tothom projecte, s’hagués fet cada any ció en català al Baix Llobregat està molt content... però no s’uti- i en més llocs, però vam trobar a les darreries del franquisme, litza. És clar que aquí hi ha hagut molts inconvenients, ajudes ben en definitiva d’una guia per a alguna cosa que ha fallat. Es van poques. Hem de veure què es pot moltes companyes i companys fer molts esforços per normalit- fer, però penso que tampoc hi ha de professió. Un reconeixement zar els professors de primària, massa voluntat. D’aquí a 50 anys que li ha arribat, per exemple, però quan es passa a l’educa- suposo que encara es parlarà en amb la biblioteca de l’Institut ció secundària... no hi ha hagut català, dependrà molt de la polí- Torre Roja que porta el seu nom mai immersió lingüística, vas a tica, de si continuarà o no inver- Viladecans, punt de trobada - Núm. 12 - Juny 2008 15
  16. 16. tint-hi recursos. En tot cas, veig de casa. L’escola ha d’anar junta fan grans, les famílies van menys que hi va havent una substitució amb la família i la família amb a l’escola. A infantil i primària hi lingüística. l’escola. van bastant, però quan els alum- - També en índexs de fracàs escolar - Existeixen iniciatives per redreçar nes passen a secundària només hi sembla que no anem gens bé. Què aquest camí com les anomenades van quan hi ha algun problema. ens està passant? “escoles de pares”. Quina opinió li - A grans problemes, grans soluci- Penso que s’haurien de dir moltes mereixen? ons? coses a la societat, als mestres, als Els pares que realment vénen a Solucions? Hem de començar no- pares, als alumnes... Falten refe- les escoles de pares que organit- saltres. L’escola pública té molts rents. Perquè un nen funcioni ha za la Federació d’Associacions recursos, hi ha unes grans instal- de tenir un referent a la família i de Pares i Mares de Catalunya lacions als instituts, a l’escola penso que s’han anat perdent. No (FAPAC), que està molt bé, són pública, però hem de canviar es pot dir que això sigui així per- pocs. Hi ha poc interés. Les fa- una mica tots: s’ha de donar més què els pares treballen, els pares mílies desestructurades també confiança als professors, al temps han treballat sempre! Abans hi influeixen, però tampoc crec que que el professorat s’ha de reciclar havia un referent, veies sempre sigui el veritable motiu del fracàs i si no tens vocació, doncs mar- un exemple a seguir. La canalla escolar. És una mica tot, és la so- xa. La societat ha de començar ara està completament desorien- cietat, el consumisme irresponsa- a reaccionar, com en el cas de la tada, un dia els diem cap aquí, un ble, l’obsessió per les marques... sequera, que ha sigut un exem- altre cap allà. En això també hi té molt a dir la ple, cal fer una mica de sacrifici. - Per què? Tendim a l’individualisme, hem viscut però que molt bé i no sé si la gent se n’adona. El sacrifici que fèiem abans... ara no li de- manis a una persona que estudii i treballi, el sacrifici ara no exis- teix. És a casa on s’ha de practi- car amb l’exemple, on hem de corregir els nostres fills, no ho podem deixar per l’endemà. En cert sentit és com un arbre, que si de petit no vetllem perquè pugi dret després es torça i ja no hi ha res a fer. Jo he sigut tutora durant molts anys i sempre arribava a la mateixa conclusió amb els pares: “Jo el tinc unes hores, vostè el tindrà tota la vida!”. No hi havia manera, si un no vol reconèixer el que està malament, si els pares són els primers que no veuen el que està passant, aleshores no es família. Molts pares no s’han pa- L’educació és una inversió a molt pot arreglar. rat a pensar que tenen el rol més llarg termini, has de repetir una - Hi ha qui també assenyala el pro- important en l’educació del nen. cosa moltes vegades i cada dia el fessorat com a responsable... D’altra banda, també es consta- mateix, i al final sempre arriba el Tots tenim la nostra part. Hi ha ta com, a mesura que els nens es resultat. mestres que fan molt bé la feina i que estan molt ben preparats Josep Ginjaume i després també n’hi ha que no tant. De mestre, com de metge, no ho pot ser tothom. No tothom pot ser actor, tenen un perfil, cal tenir vocació. Tot i això, els va- lors, els referents, han de venir Viladecans, punt de trobada - Núm. 12 - Juny 2008 16

×