NúMero 11

Slide 1: http://puntviladecans.blogspot.com puntviladecans@telefonica.net Punt de trobada Viladecans 11 Any 2 15 de maig 2008 Publicació independent d’informació i opinió Sant Jordi El juny passat, en el primer número d’aquesta revista, Maria Victòria Herrero escrivia un breu article expressant el desencís pel poc ambient de festa que es vivia als carrers de Viladecans el dia de Sant Jordi. I acabava dient: “Sí, estic profundament entristida. �� Viladecans, al meu Sí, poble, sols el sol ha escalfat els carrers avui, com cada any, com el proper”. I aquest any? Doncs bastant igual que l’any passat. Potser s’ha creat una mica més d’ambient entorn de l’escenari de lectura de poesia que organitzava la Fundación Espejo, amb les para- des adjuntes dels ��fectats de Fibromiàlgia i de Raíces de ��ndalucía, però poca cosa més. I no és que entorn de Sant Jordi no es facin coses. L’Eix Comercial i la Llibreria Nou Rals (“la” llibreria!) promouen diverses activitats que es concentren bàsicament al carrer de Sant Joan, al ben aprofitat espai de davant de l’església que cada cop fa més funcions de plaça. I l’ajunta- ment també promou tot d’activitats, i edita un fulletó que les recull, però són activitats distri- buïdes al llarg de dues setmanes, de les quals pràcticament cap no es realitza el dia 23, i a més una bona part tenen lloc en recintes tancats, en especial a la biblioteca. I així, el dia de Sant Jordi no fa sensació de festa, de carrers amb ambient festiu, que és del que es tractaria. �� Viladecans tenim un eix central format per Doctor Reig, Jaume ��bril, Plaça de la Vila, Àngel Guimerà i Sant Joan, que un dia com aquest hauria de fer goig passejar-hi. Per exemple, per què aquest dia no s’organitza a la Plaça de la Vila algun dels actes que es fan a la biblioteca? Per què, si moltes escoles fan concursos literaris amb motiu de Sant Jordi, no es convoca alguna mena de presentació de guanyadors, en algun d’aquests carrers, que provoca- ria sens dubte l’assistència de pares i avis? Per què l’animació infantil que es va muntar al parc de Can Xic no s’organitza en un lloc més de pas? No costaria gaire, que a tots plegats, en aquest dia, ens fes il·lusió passejar per aquests carrers centrals. Només caldria pensar que aquest és un objectiu a aconseguir, i posar-hi mitjans. Sumari Equip de redacció Anna Besora M. Carmen Castellano 2 Lo que conocí como ”La cueva F”. Miguel de la Rubia Maria Comas Encarnació Garcia 3 Transparència a l’ajuntament de Viladecans. Ricard Josep Ginjaume Josep Lligadas Caba Víctor J. Martínez Asunción Polaina 4 La Plaça de la Vila (3). José Luis Atienza Miguel de la Rubia Mercè Solé 5 Bosses de plàstic, no, gràcies! Encarnació Garcia La distribució d’aquest butlletí es fa 6 No es lo que hay. Jemima Llamas per correu electrònic. Si no desit- geu rebre’l només cal que ens ho 7 Vacaciones en paz. Rosa Mercader comuniqueu. I si voleu que li envi- em a un amic o amiga vostres, feu- 8 Euríbor i precarietat de vida. Luis Juberías nos arribar la seva adreça. Gràcies. 9 El nou projecte de remodelació de Can Modolell. Si voleu enviar articles per publi- car, tingueu en compte que han Jaume Lligadas d’anar signats i no sobrepassar les 40 ratlles o les 600 paraules. 10 Les nostres entitats: La Plataforma “Viladecans amb Cuba”. Moisés Pastor Juan El nostre correu electrònic: puntviladecans@telefonica.net 11 Conèixer Viladecans: Els col·legis dels Gabrielistes i El nostre bloc: la Sagrada Família. Víctor J. Martínez http://puntviladecans.blogspot.com

Slide 2: Lo que conocí como ”La cueva F” P or diferentes lugares del territorio de No he encontrado desde entonces explicación algu- montaña de Viladecans, siempre hemos na sobre aquel lugar y desconozco su utilidad real. podido ver sencillas cuevas que los an- Las pequeñas dimensiones de esta cueva no indican tiguos residentes de nuestra localidad una gran importancia en cuanto a tamaño, pero sí utilizaron en algunos momentos como refugio o creo que es interesante por su forma. como lugar donde habitar. En uno de los torrentes Desde hace años las cuevas excavadas en arcilla se de la montaña de San Ramón se pueden observar han ido degradando hasta tal punto de ir quedando todavía aproximadamente una decena de cuevas. cegadas por el derrumbe progresivo de tierra en su Recuerdo que ya sonaban en aquellos momentos entrada y posiblemente el paso del tiempo las haga los comentarios de que esas cuevas eran de los desaparecer. Pero, hace unos días también he com- tiempos de la guerra de nuestros abuelos. Entre probado como alguno de nuestros vecinos “más estas cuevas excavadas en las paredes de arcilla, trogloditas “ se ha dedicado a abrir una abertura se encuentra una cueva diferente, que conocí hace en el lateral de obra de la cueva F. Un hecho con bastantes años como la cueva F, quizás por la for- lo que comienza la destrucción y desaparición de ma de su interior. Otros niños y yo, nos aventura- un elemento creo que bastante valioso no sólo para mos en la exploración de aquel lugar, hecho que nuestros recuerdos. no nos dejaría impasibles y que recordaríamos durante mucho tiempo. La entrada a aquel singu- Miguel de la Rubia lar lugar se hacía a través de una especie de pozo cuadrado de más o menos medio metro de lado y de un metro de profundidad, realizado con ladri- llos y que abría en su parte inferior un agujero cu- adrado de unos treinta centímetros de lado. Era un agujero que recuerdo quedaba parcialmente tapado por el agua y que permitía al atravesar- lo acceder a los pasillos de lo que quizás pudo ser un habitáculo o un zulo. Si no recuerdo mal, aquel pasillo de la entrada de unos dos metros y medio de largo, que permitía que camináramos de pie y con agua que nos cubría hasta las rodi- llas, daba a otro pasillo perpendicular más largo que conducía a un brazo lateral y a un pequeño espacio al final ya sin agua. Viladecans, punt de trobada - Núm. 11 - Maig 2008 

Slide 3: Transparència a l’ajuntament de Viladecans U n any i dos mesos ha trigat l’ajun- tament de Viladecans a contestar el requeriment que li havia fet arribar el Síndic de Greuges de Catalunya, requeriment necessari per emetre un resolució de la denúncia feta per la Plataforma Salvem Oliveretes. La denúncia es remunta al desembre del 2006 quan l’ajuntament va negar la intervenció al ple de l’ajuntament a la Plataforma Salvem Olivere- tes, que volia rebre informació sobre el projecte urbanístic, el “Pla de Llevant”, que vol construir més de 2.500 habitatges a la falda de la munta- nya de Sant Ramon. Un cop contestada la missiva, el Síndic de Greu- ges de Catalunya, ha emès la resolució, nº 8592 del 28 de març de 2008, en la qual demana a l’ajuntament de Viladecans transparència i co- herència amb el que el seu propi reglament de participació ciutadana disposa. Tot dient: “Cal esmerçar recursos per respondre en temps i forma aquestes peticions d’informació, així com per difondre el màxim d’informació possible mitjançant mitjans electrònics que disposa el consistori, per fer efectiu el principi de transparència administrativa així com l’aspiració fonamental que es volia assolir amb l’apro- vació del reglament: la participació política activa dels ciutadans en els afers locals.” De la mateixa manera, referint-se a la denegació de participació al ple diu: “Certament, tal i com es diu a la resolució que denega la intervenció, la plata- forma pot obtenir aquesta informació per altres vies previstes al mateix reglament, però entenc que l’exis- tència d’aquestes vies alternatives no són excloents ni obstacle perquè la informació demanada, en la mesu- ra que es pot entendre d’interès municipal, també es tracti en una sessió del ple”. Hores d’ara encara ens queden sol·licituds de documentació i d’informació per ser contesta- des per part de l’ajuntament. Esperem no haver de demanar una nova intervenció al ple perquè l’ajuntament compleixi el que d’ell s’espera. Tot i que ara, amb la resolució del Síndic, no crec que s’atreveixin a denegar-nos el dret d’intervenir al ple. Potser, fins i tot, ens atrevim a anar i fer la prova. Ricard Caba i Calbet Viladecans, punt de trobada - Núm. 11 - Maig 2008 

Slide 4: La Plaça de la Vila (3) a les Corts franquistes: ¿Dónde va el dinero de las quinielas? Carreras va guanyar i es va que- dar. Va passar de ser un incordi de regidors i alcaldes oficialistes del tardofranquisme a ser un malson pels ajuntaments democràtics d’esquerres. Carreras va repre- sentar el malestar de pagesos i comerciants per la seva pèrdua de protagonisme social i polític, amb l’ascensió de nous sectors econòmics en el franquisme, in- dustrials i constructors, princi- pals beneficiats de l’especulació del sòl dels seixanta, o amb la irrupció dels obrers immigrants i els seus fills com a dirigents mu- nicipals dels partits d’esquerres en la democràcia. I aquest mal- estar difús no ha estat exclusiu E l rellotge de la Torre lava quan passava un camió. El de la dreta ni funciona només en Modolell ha estat el col·legi dels Hermanos era una una sola direcció. símbol de Viladecans. gran masia pintada de blanc, de Viladecans va arrossegar histò- Quan era nen, el temps totxos i teules rogenques, amb fa- ricament un cert complex de pa- era el que marcava les agulles çana a la carretera, que ocupava rent pobre, respecte a Gavà i Sant de la seva esfera. ��mb ell vaig el que ara és el parc Europa. Climent. Gavà tenia l’estació del arribar a entendre el quarts de Un dia, fregant els setanta, el re- tren, la Rambla, i la Roca. Per l’hora catalana, que dos quarts llotge es va aturar. I la seva atura- això, malgrat estar la fàbrica i el de dugues –dèiem dugues, no da va ser el centre de les primeres Poblat Roca a Viladecans, tothom dos ni dues- eren la una y media eleccions municipals franquistes en deia la Roca de Gavà. castellanes i no les dos y media. per sufragi popular. Josep Car- El tema de Sant Climent ve de Jo vivia al costat del cementiri i reras, mort l’any passat, qui més més lluny. Durant anys Sant quan anava al col·le mai no por- tard va ser regidor de CiU i cons- Climent tenia més habitants i ens tava rellotge. Els nens estrena- tant flagell de les esquerres mu- deien “Viladecans, viladegossos, ven rellotge en la Primera Co- nicipals, es va presentar el 1971 pocs i merdosos”. “I a més, esgar- munió, però jo em vaig quedar pel terç familiar enfront dels can- rapacristos”, afegien. Sembla ser en una estilogràfica Inoxcrom. didats oficialistes amb un potent que com no teníem parròquia, els La Inoxcrom era la versió utilità- lema electoral: El reloj del ayunta- de Viladecans anàvem a l’església ria i barata de la ploma Parker. miento está parado. Yo lo pondré en de Sant Climent en processó per ��bans d’arribar al col·legi dels marcha. Josep Carreras represen- la riera amb un Sant Crist. Vam Hermanos sempre mirava el re- tava un perfil populista des de ser sorpresos per una gran tem- llotge de la torre per comprovar dins del franquisme, proper al pesta i riuada i en la fugida els que efectivament arribava tard, d’Eduardo Tarragona, regidor i nostres avantpassats van passar després de l’hora tocada. Era vi- procurador a Corts elegit pel terç el Crist pels esbarzers amb les sible des del començament del familiar. Tarragona es deia a si consegüents esgarrapades. Vam pont de la riera. ��bans de cons- mateix, la “voz de los sin voz” i el respondre amb una altra dita truir-se el pont de formigó que seu lema era Al pa, pa i al vi, vi. que transmetia la nostra frustra- avui ja no existeix, substituït per La seva radicalitat va començar ció: Sant Climent, bona terra i mala la rotonda, hi havia un pont vell i acabar amb la famosa pregunta gent. amb baranes de ferro que tremo- José Luis Atienza Viladecans, punt de trobada - Núm. 11 - Maig 2008 

Slide 5: Bosses de plàstic, no, gràcies! M irant l’informe anual de Greenpeace, una de les coses que m’ha cridat l’atenció és el temps necessari perquè desapare- gui una bossa de plàstic exposa- da al medi: aproximadament 250 anys. Tenint en compte que la mitjana de vida al nostre país és de 77 anys per a les dones i 73 per als homes, cal- drien aproximadament tres gene- racions de les nostres per arribar a destruir una bossa de plàstic. Seria bo tenir present aquest fet, cada cop que ens ofereixen o dema- nem una bossa de plàstic a la botiga. ��mb cada compra, se’ns fa l’oferi- ment gratuït d’una bossa. Potser el seu cost de producció sigui baix, però el cost mediambiental es hipotecari: els deixarem com a herència “ la bos- sa” als nostres fills i els nostres néts. Són totes necessàries, aquestes bos- ses? Evidentment que no! �� casa tots en tenim un grapat, i no sabem què fer-ne. En una ciutat com la nostra, quina quantitat de bosses generem cada dia? Sense saber la quantitat exacta, és ben segur que són moltes més de les que serien recomanables. Les podem trobar llençades per tot arreu. �� la nostra població es duen a terme algunes iniciatives individuals per tal de minimitzar l’ús de aquest ti- pus de material. Per exemple, a l’es- tabliment d’una amiga, totes les bosses que es fan ser- vir són reutilitzades: les hi proporcionen les mateixes clientes i amics. Treballar a la botiga amb criteris mediambientals es una pràctica més que recomanable, però caldria pro- piciar des de les organitzacions de comerciants i des de l’administració campanyes d’informació als ciuta- dans, per tal de fer un ús més racional de les bosses i altres materials com les safatetes de porexpan, d’ús únic i gran cost de recuperació i reciclatge. Fóra bo practicar aquella dita: “El millor residu és el que no es genera”. Encarnació Garcia Viladecans, punt de trobada - Núm. 11 - Maig 2008 

Slide 6: No es lo que hay H an pasado 30 años desde el final de la dictadura y de la represión. ��hora estamos en democracia, una demo- cracia lograda gracias a la lucha uni- da de todo el pueblo, que supo salir a la calle a reclamar sus derechos. Salimos al unísono todos juntos, nos apoyamos y vencimos… Pero, ¿que pasa ahora? Reflexionemos. No hay represión moral, de hecho hemos avanzado mucho en la manera de ver situa- ciones polémicas como la homosexualidad, la emi- gración, aceptando otras culturas. En general hemos aprendido a respetarnos un poco más y todo esto es maravilloso, pero estamos tragando con otro tipo de represión, otra forma de coartar nuestras liberta- des. Me explicaré con el ejemplo de mi vida misma. Tengo 30 años, vivo en un piso de segunda mano con todas las reformas que ello supone (las cuales solo de alquiler. Los comentarios en su caso son: aún están por hacer) pago 914 € de hipoteca, de los “Bueno, si no tienes dinero de verdad, no te vayas cuales 816 € son intereses y 98 de amortización. Mi de viaje… o no te compres esto o lo otro”. sueldo base es de 540 € (el mínimo interprofesio- Una vez caemos en la trampa de la demagogia que nal); para ganar más tengo que hacer un montón de utilizan los capitalistas, el gobierno acomodado de horas. El sueldo de mi pareja es de 640 € base. Este hacernos creer que si somos pobres o lo pasamos pasado mes ha realizado 232 para poder llegar a fi- mal es nuestro problema, que eso ¡es lo que hay! nal de mes. ��demás ahora nos hemos embarcado Que ellos cuando salieron de la represión también en la aventura de ser padres lo cual nos supone una lo pasaron mal y no se quejan. De verdad ¿estamos serie de gastos adicionales. dispuestos a tragarnos esa patraña? ¿Tanto nos han Sé lo que muchos piensan, más que nada porque lavado el cerebro las nuevas tecnologías que ya no me lo han dicho abiertamente. Si no tienes dinero distinguimos la realidad de la demagogia? no tengas hijos, que luego los crían las abuelas… tú Ellos salieron de una dictadura y sí, los principios al menos tienes piso… te puedes ir de alquiler. Yo son difíciles, pero la mayoría de aquellas personas me pregunto si alguien se da cuenta de que el pro- hoy tienen una buena posición económica, incluso blema está en el abuso de los bancos, en la especula- más de una vivienda, además y lo más importante, ción inmobiliaria y la mala gestión económico-polí- la clave de todo… Ellos salieron de un sistema re- tica que cada vez está más cerca del capitalismo que presor. ¡Esa es la clave! de la democracia justa. Tener piso o ser madre no Nosotros llevamos en democracia ya ¡30 años! Y al es un lujo, es un derecho, tanto moral como por ley paso que van los sueldos, los precios y los abusos, tenemos derecho. ¿Por qué nos tenemos que justifi- no alcanzaremos ni la mitad del bienestar social car? Quizá a lo que no tengo derecho es a quejarme que ellos a los 40 años. Edad a la que ya poseían porque ¡es lo que hay! un piso pagado o casi pagado y una familia echada Veamos otro caso. Un amigo con carrera univer- adelante ¿Por qué no les copiamos? sitaria posee un sueldo base de 540 €, soltero que ¡Salgamos a la calle, denunciemos los abusos! De- comparte piso de alquiler con unos amigos porque fender nuestros derechos no es perder el tiempo. el banco le deniega la hipoteca que, bien mirado, ¡Lucha por lo que es tuyo! ¡NO ES LO QUE H��Y! realmente no podría pagar. El sólo gasta unos 200 € en la habitación, con el dinero que ahorra de vez en cuando se va de viaje low-cost, o se permite un Jemima Llamas Trigueros capricho, porque de todos modos por mucho que ahorre no va a poder comprarse un piso ni vivir Viladecans, punt de trobada - Núm. 11 - Maig 2008 

Slide 7: Vacaciones en paz V iladecans pel Sàhara organiza cada año el programa Vacaciones en Paz, que consiste en la acogida de niños sahara- uis en familias de Viladecans durante los meses de julio y agosto, y se plantea en un marco de solidaridad y de ayuda desinteresada con el fin de ofrecer unas vacaciones a estos niños que han nacido y viven en el desierto, en los Cam- pamentos de Refugiados de Tinduf (��rgelia). Existen varias razones por las que este proyecto se lleva a cabo: - Por razones de salud: se les brinda la oportunidad de una revisión médica que les permita corregir po- sibles enfermedades, así como de curar en caso de estar enfermos. ��simismo, se les brinda la oportu- nidad de una alimentación en condiciones durante estos meses, ya que suelen estar faltos de vitaminas y de hierro. También se les quita del tremendo calor del desierto en el verano. - Por razones de intercambio cultural: para ofrecer- les la oportunidad de conocer formas distintas de vida, de manera que ello contribuya a su formación y a mejorar la comunicación y el entendimiento entre el pueblo saharaui y el nuestro. No podemos olvidar que estos niños han nacido en medio de la guerra y están sometidos aún hoy a sus duras con- secuencias. - Por razones políticas: estos niños son embajado- res, de propio derecho, de su pueblo y de su causa; de un pueblo que lucha por su autodeterminación y por la recuperación de su territorio, ocupado por Marruecos. Ellas y ellos serán la voz viva y directa del grito de su pueblo, de la transmisión de la causa de su pue- blo, de la lucha a la que está sometido su pueblo, y Si quereis acoger un niño nos pedirán solidaridad para que muy pronto pu- este verano podéis pone- edan volver a su tierra libre de toda opresión y de toda dominación extranjera. ros en contacto llaman- Rosa Mercader do al teléfono 93 6591456 Viladecans, punt de trobada - Núm. 11 - Maig 2008 

Slide 8: Euríbor i precarietat de vida P uja l’Euríbor i, per tant, puja la factura de les hipoteques. La pujada del mes de març, quan aquest índex va assolir el 4’6%, va represen- tar una pujada de 42 euros per a les quotes d’aquelles hipoteques mitjanes que fins llavors es pagaven a 800 euros. ��l mes d’abril, l’Euríbor, és a dir, el tipus d’interès a què els bancs estan dispo- sats a deixar-se diners entre ells a un any a la zona euro, ha tornat a pujar -en un 0,499- respecte al mateix període de l’any anterior. L’Euríbor a dotze mesos és la referència pel càlcul de l’interès de les hipoteques. ��quest índex (abril 4,752) és el mínim a partir del qual es deixa capital. ��quest mínim ha estat calculat, al seu torn, sobre l’interès oficial que fixa un Banc Central independent -o sigui, no controlat democràticament- que prioritza, davant la crisi, mantenir una baixa inflació en comp- tes d’estimular el creixement i l’ocupació, missió que, a diferència de la Reserva Fede- ral dels Estats Units, no consta entre els seus objectius. El tipus d’interés que manté i es nega a rebaixar el Banc Central Europeu és del 4%. Sobre aquest tipus d’interès opera l’aug- ment de risc que suposa concedir un crèdit a causa de la crisi financera d’abast mundial (no és la primera), que, per primer cop, té com a centre els Estats Units. La desconfi- ança es tradueix en una restricció del crèdit i un augment dels tipus als quals es presta capital. Qui pagarà� �a �r���� �� Espanya, on la majoria de la gent, espero- nada pels baixos i estables tipus d’interés dels darrers anys, havia subscrit hi- poteques de tipus variable, la pujada de l’Euríbor és una notícia de precarietat, d’augment de precarietat. I això per la confluència de dos factors. D’una banda, l’estancament dels salaris i la seva pèrdua de poder adquisitiu, l’augment de les desigualtats i el deteriorament de les rendes del treball en la renda nacional. De l’altra, l’enorme pes que té l’habitatge en la renda disponible dels espanyols, a causa dels alts preus immobiliaris (segons el Fons Monetari Internacional so- brevalorats en un 20%) i que correspon bàsicament al pagament d’hipoteques. L’augment dels interessos de les hipoteques suposa més precarietat, més pre- carietat significa més fallides i incapacitat de pagament, més desnonaments, i, finalment més restricció creditícia i un nou augment de l’Euríbor, i, per tant, de les hipoteques. Els treballadors i treballadores som i serem arreu els més perju- dicats per la crisi financera. Les polítiques neoliberals acompanyaran i no pal. liaran l’efecte antipopular de la crisi. Mentrestant, els bancs espanyols anunci- en beneficis extraordinaris i no pateixen directament les fallides hipotecàries, ja que han transferit el risc a tercers operadors en els mercats secundaris, però aquesta és una altra història. Luis Juberías Viladecans, punt de trobada - Núm. 11 - Maig 2008 

Slide 9: El nou projecte de remodelació de Can Modolell D es de aquestes mateixes pàgines i en números anteriors, vàrem parlar abastament de la re- modelació i ampliació de la Casa Palau de Can Modolell, seu del nostre ��juntament, amb una nova construcció a la zona de Cal Secreta- ri i Cal Marxant, a la cantonada dels Les escales de les antigues escoles amb les baranes balustrades. carrers de Jaume ��bril i del Sol. Sortosament el projecte que en aquell moment vam descriure, ha estat substancialment modificat. Tot i amb això, encara hi ha una part de l’edifici que desapareix del seu em- plaçament, de manera que queda modificada la meitat de la façana nord, és a dir la que dóna al jardí. Val a dir que aquest nou projecte que l’administració ens va pre- sentar als membres del Grup Tres Torres, contempla la rehabilitació integral de l’edifici, restaurant tots els elements modernistes de les diferents estances de l’interior del Palau, paviments hidràulics, arri- madors de ceràmica, enteixinats ��specte actual de les escales, on s’observen, a l’esquerra, els dos balustres que que- etc., així com la neteja i recuperació den. ��questa imatge desapareixerà segons el nou projecte. de la pedra de la façana. �� diferència de l’anterior, en balustres, que són aquelles colum- va local i no malmetre la integritat l’actual es manté la façana de les netes que conformen les baranes, del principal Palau neogòtic que antigues escoles i es recupera fins i eren de porcellana i no fa pas gai- tenim a Viladecans. Creiem també, tot una altra façana, més antiga, si- res anys n’hi havia una trentena a la que és possible connectar la nova tuada a l’interior de la planta baixa barana de la terrassa; avui, inexpli- construcció amb la Casa Palau per a sota de la terrassa. cablement, només en queden dues. la paret mitgera de ponent sen- Segons contempla el projecte ac- La font de les escales, element molt se necessitat de malmetre res de tual, desapareixeran les escales, característic dels jardins de l’època, l’actual Casa de la Vila. la barana i els arcs d’entrada a les també ha patit l’abandonament i s’ha Entendran els viladecanencs del antigues escoles. ��quest conjunt, deixat deteriorar com la terrassa i la futur, que únicament per deter- però, seria reconstruït en un altre resta del conjunt. Tota aquesta part minats criterics artístics es trenqui lloc del mateix jardí. de l’edifici era el nexe d’unió entre el la unitat del Palau modernista de Palau i el jardí, i constituïa una unitat Can Modolell? Fent una mica d’història, caldria ex- arquitectònica amb la resta d’antics plicar que el conjunt de la terrassa i El Grup Tres Torres, com a entitat elements del parc, el pontet, les arca- les escales és una part important de per a la preservació del patrimoni, des, el passeig, les grutes, etc. la Casa Palau, és l’accés de la planta demana a l’administració que faci noble al jardí de caràcter romàntic �� Barcelona hi ha molts edificis com un darrer esforç per tal de trobar que originàriament hi havia i que el nostre i una reforma d’aquestes entre tots la fórmula que permeti va quedar parcialment destruït característiques, segurament seria mantenir la integritat d’aquest edi- després de la guerra civil. En el seu molt ben rebuda i aplaudida, però fici joia i símbol dels viladecanencs origen les escales eren balustrades, a Viladecans aquest Palau és únic, i viladecanenques. així com també la barana de dalt. Els singular i símbol de la nostra Ciu- tat. Creiem que cal tenir perspecti- Jaume Lligadas Vendrell Viladecans, punt de trobada - Núm. 11 - Maig 2008 

Slide 10: les nostres entitats La Plataforma “Viladecans amb Cuba” Or�gen de �a P�ataforma. La Plataforma nace por Re�a��ón �on otra� ent�dade�. La Plataforma, sin la iniciativa de dos mujeres de Viladecans que, ha- ánimo de lucro, está estrechamente relacionada con biendo tomado contacto con la realidad social cu- la ��sociación de Vecinos de Nou Barris, entidad bana en julio-agosto de 2.007, mediante un viaje hermanada con El Cerro y que se encarga del tras- solidario organizado por la ��sociación de Vecinos lado y entrega de la ayuda recogida, directamente a de Nou Barris de Barcelona, hermanada con el Mu- la autoridad municipal. nicipio de El Cerro (Prov. de La Habana) se sien- ten empujadas a crear una comisión abierta que se Proye�to� en mar�ha. ��ctualmente están en marcha sume al esfuerzo solidario y de ayuda que realiza las acciones para dotar de recursos materiales (equi- esta ��sociación de Nou Barris. pamiento) al Circulo Infantil “Flor de la ��mistad”, guardería que atiende a unos 200 niños. situado en Componente� de �a P�ataforma. En el momento calle �� esquina Buenos ��ires, Municipio El Cerro. actual, se cuenta de manera constante con diez co- Para ello se ha organizado un “Mercadillo Solida- laboradoras y colaboradores, que se encargan, en rio”, que se celebró el pasado 5 de abril, en la calle función de sus conocimientos, afinidades y capaci- Doctor Reig, esquina Federico García Lorca. Dado dades, de todas las tareas necesarias para la realiza- el éxito de participación y venta de este mercadillo, ción de los proyectos de ayuda escogidos: organi- se celebrarán nuevos mercadillos mensualmente, zación, logística, márketing, publicidad, montajes, estando previstas sus realizaciones los próximos contactos, etc. días 10 de mayo, 7 de junio y 5 de Julio. También pensamos participar en la Fira de Sant Isidre. Objet�vo�. La Plataforma se plantea como objetivo genérico la ayuda solidaria al Municipio de El Ce- Informa��ón y �onta�to�. Para más información y rro, mediante la realización de proyectos concretos entrega de materiales pueden ponerse en contac- que permitan la aportación directa de materiales to con: Pura Jódar, 93-658.17.94; Leonor Jódar, 93- necesarios en dicho Municipio (envío de contene- 658.23.42; ��sunción Polaina, 615-927-243; ��malia dores), así como la obtención de medios económicos Granados, 617-634-442. Mail: viladecansambcuba@ para financiar las necesidades concretas solicitadas csi.es por dicho ��yuntamiento, adquiriendo los medios Moisés Pastor Juan materiales directamente en Cuba. Viladecans, punt de trobada - Núm. 11 - Maig 2008 10

Slide 11: conèixer viladecans Els col·legis dels Gabrielistes i la Sagrada Família S i en el darrer número de La construcció de l’escola s’acabà crear escoles amb carácter catòlic la revista fèiem un ho- el 1916, però van passar catorze davant el perill que les idees pro- menatge als diferents anys fins que l’escola no es posà gresistes de la escola racionalista documents que parlaven en marxa, a causa de les dificul- guanyesin terreny. de la història de la nostra vila, tats en l’administració de l’herèn- En aquells moments Viladecans avui ens toca fer-ho a dues de cia de Magdalena Modolell, que tenia uns 3.000 habitants, un 25% les institucions que durant qua- havia mort el 1915. L’escola fou dels quals pertanyien a la nova si vuitanta anys ha estat formant confiada a la congregació de la migració que estaba arribant viladecanencs i viladecanenques. Sagrada Família d’Urgell, funda- d’��ragó, i la zona del Llevant. Era L’any 1922 es fundà la primera da el segle XIX per ��nna Maria una població jove entre la qual es escola privada amb caràcter re- Janer, i que va tenir el suport de comptaven uns 600 nens en edad ligiós a Viladecans. Dirigit per la bisbes com Salvador Casañas, escolar. La vila fins aquests mo- comunitat de Germans de Sant que primer fou bisbe d’Urgell i ments només contava amb una Gabriel, que per aquells anys ja després de Barcelona. escola municipal amb un número comptaven amb set escoles més a La creació de la escola no va ser de places molt limitat. Catalunya. un fet casual, sinó que formava Les dues escoles han pogut anar L’origen de la comunitat està part de tota una estratègia que ajudant en l’educació dels nens i situat a França on eren una ve- pretenia, en uns moments de can- nenes i dels joves de la vila fins ritable institució consolidada vis polítics importants, on es te- avui en dia. Enmig de les moltes amb una xarxa de més de dues- nien encara molt presents els fets vicissituds històriques del nostre centes escoles. La seva situació, de la Setmana Tràgica de 19081, país: la segona república, la guer- però canvià dràsticament l’any 1903. Quan es proclamà la Llei de Combes on quedaven totalment separats dintre de l’Estat Fran- cés l’església i l’estat. ��ixò portà a una persecució religiosa que obligà a diferents congregacions a fugir. La proximitat de Catalunya va fer que aquest fos un dels llocs on part d’aquests religiosos de- cidissin refugiar-se per continuar la seva tasca pedagògica. Per a instal·lar-se a Viladecans utilitzaren com a seu la masia anomenada de les Parellades, on actualment hi ha la plaça d’Euro- 1 Revolta de la clase obrera a diferents ra civil, la dictadura fraquista.. pa i el mercat municipal. ciutats catalanes, sobretot Barcelona, Fets que les institucions han so- L’escola de la Sagrada Familia va provocada per la seva repulsa a la guer- breviscut i que han permès que iniciar la seva activitat l’any 1930, ra del Marroc i que es va transformar en avui en dia la seva tasca continuï tot i que el projecte ja s’havia ini- una revolta anticlerical. El govern espa- sent tant important com llavors. ciat l’any 1910, per iniciativa de nyol va decidir possar-hi fi fent entrar un gran contingent format per les tropes mi- Víctor J. Martínez Magdalena Modolell, que cedí litars catalanes, de Saragossa, Pamplona, un solar per a aquesta finalitat. Burgos i València. Viladecans, punt de trobada - Núm. 11 - Maig 2008 11