• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
Número 09
 

Número 09

on

  • 1,559 views

 

Statistics

Views

Total Views
1,559
Views on SlideShare
1,558
Embed Views
1

Actions

Likes
0
Downloads
3
Comments
0

1 Embed 1

http://www.slideshare.net 1

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Número 09 Número 09 Presentation Transcript

    • http://puntviladecans.blogspot.com puntviladecans@telefonica.net Punt de trobada Viladecans 9 Any 2 15 de març 2008 Publicació independent d’informació i opinió El Síndic de Greuges Aquest mes de març fa just un any de la presa de possessió del Síndic Municipal de Greuges de Viadecans. I per això al Punt de Trobada hem volgut començar amb ell una nova secció de la nostra revista, que es dirà “El personatge” i que voldrà donar a conèixer gent de Viladecans que té alguna cosa interessant a transmetre per al col.lectiu que tots plegats formem. Comencem amb el Síndic perquè fa un any que va prendre possessió, i perquè la seva figura és una peça que pot ser molt important de cara a la salut democràtica de la nostra ciutat. Podríem dir que la seva funció és vetllar perquè el govern mu- nicipal i l’administració pública de la ciutat actuï de manera adequada en tots els temes en què té competències. Per exemple, responent a les demandes que li fan els ciutadans: quan un ciutadà o ciutadana, posem per cas, presenta una instància sobre un determinat tema, l’administració no pot negar-se a respondre; si ho fa, el Síndic intervé per exigir que es respongui a allò que es pregunta o demana. I així, en tantes altres coses. És important, doncs, conèixer i utilitzar el Síndic de Greuges per aconseguir que a Viladecans el govern de la ciutat estigui realment atent a allò que els ciutadans i ciutadanes esperen. Perquè això és la democràcia, i cal fer servir totes les eines per assegurar que funcioni. Sumari Equip de redacció Anna Besora 2 Una madre indignada y una vecina cabreada. Asun- M. Carmen Castellano ción Polaina Maria Comas Encarnació Garcia 3 En Jordi ja té feina. Mercè Solé Josep Ginjaume Josep Lligadas 4 La Plaça de la Vila (I). José Luis Atienza Víctor J. Martínez 5 “Lágrimas de alegría” . Rosa Mercader Asunción Polaina Miguel de la Rubia 6 La Casa Cusí, bessona de Can Modolell (2). Mª Victò- Mercè Solé ria Herrero i Jaume Lligadas. La distribució d’aquest butlletí es fa 7 El homenaje a Celestino Bravo. Jaume Cullerés per correu electrònic. Si no desit- geu rebre’l només cal que ens ho 7 Cursos per a gent gran. Vanessa Oncala comuniqueu. I si voleu que li envi- em a un amic o amiga vostres, feu- 8 8 de març. Mercè Solé nos arribar la seva adreça. Gràcies. 9 Fes-te voluntari o voluntària per la llengua. SLC Si voleu enviar articles per publi- Viladecans car, tingueu en compte que han d’anar signats i no sobrepassar 10 El personatge: Vicenç Mazón, Síndic de Greuges de les 40 ratlles o les 600 paraules. Viladecans. Josep Ginjaume El nostre correu electrònic: 11 Les nostres entitats: Areola, per l’alletament matern. puntviladecans@telefonica.net Judit Ribas El nostre bloc: 12 Conèixer Viladecans: L’església de Sant Joan. Víctor http://puntviladecans.blogspot.com Martínez
    • Una madre indignada y una vecina cabreada Una vez se han ido los policías a los Okupas que a los Gabrielis- vuelven a cocinar. Después de tas, etc. También es más fácil san- tantos años poco a poco hemos cionar al Colectivo Okupa que a ido averiguando que tienen un todos los bares que molestan a la pariente policía local y otros poli- vecindad, que les garantizo que cías desayunan en dicho estable- son muchos y la mayoría de las cimiento. veces la Policía no hace ni caso de Volviendo sobre la Ley de Espec- las quejas recibidas. táculos, actividades recreativas y Como vecina estoy indignada los establecimientos públicos. Mi del doble rasero que se aplica en hijo solicitó, para la Fiesta Ma- función del caso, y como madre yor, permiso para la instalación de un presunto infractor al que de una caseta en el recinto ferial, pueden multar estoy cabreada. S y ha recibido un escrito notificán- Considero que un expediente oy una vecina de Vilade- dole que se le inicia un expedien- de estas características se tiene cans, llevo solicitando te sancionador por haber sobre- que archivar porque no se pue- al Ayuntamiento desde pasado el horario previsto en la de demostrar que fueran ellos y hace cuatro años que no Ley de espectáculos. La multa co- sólo ellos los que tenían la músi- cocinen en un establecimien- rrespondiente puede ser de hasta ca alta. Uno de los agentes en to abierto al público llamado 6.010,12 €. la declaración testifical dijo lo Bar Casa Baena, por no reunir Creo que no es necesario que siguiente: “Fueron al recinto ferial las condiciones necesarias para diga las fechas de la Fiesta Mayor pudiendo comprobar, desde allí como ello. Este establecimiento mo- de nuestro Pueblo, pero sí tengo desde la calle Marià Sanjuán Cuchi lesta a los vecinos, hasta el pun- que decir que la fecha del Regis- que continuaba la música muy alta y to de que algunos propietarios tro de Salida del Ayuntamiento con mucha afluencia de gente y que han tenido que precintar los del expediente sancionador es no intervinieron por no provocar respiraderos de los cuartos de 10/12/07, transcurridos tres me- incidentes”. ¿Dónde estaban que baño y en determinadas fechas ses desde la Fiesta Mayor. (Cua- nadie los vio? no podemos abrir ni los balco- nes. tro años desde que se inició la Vuelvo a reiterar que, sin compar- queja del Bar Casa Baena, donde tir las ideas del movimiento Oku- Este establecimiento celebra fes- se celebran festivales flamencos pa, no son delincuentes, y se les tivales flamencos sin la licencia sin licencia). trata como tales. Hace unos años correspondiente. Al quejarnos a ¿Cómo es posible que algunas se derribó la casa ocupada de la la Policía Local por el ruido, la quejas se eternicen hasta el ago- calle del Sol con ellos dentro, y respuesta que se nos dio fue que tamiento, y otras tengan una no pasó nada a pesar de carecer hasta las 22,00 horas les está per- celeridad asombrosa? No com- de licencia de obras. Se hizo una mitido hacer ruido. (Se presentó parto muchas cosas del colectivo pregunta en el pleno pidiendo en su día instancia a la Policía Okupa, pero lo que no se puede explicaciones y contestaron que Local, aún no hemos recibido res- es actuar contra ellos como el era una sanción Administrativa. puesta, indicando que no era la gran enemigo a combatir. La Ley (¿Y si una pared los hubiera ma- respuesta adecuada porque exis- de Espectáculos es para todos, tado?). te una legislación al respecto). también para el Bar Casa Baena Estoy indignada, y la única res- En relación a la cocina, en algu- que no puede celebrar un festival puesta que quiero del Ayunta- nas ocasiones se han presentado flamenco y para todos los chi- miento es eficacia, coherencia y en el establecimiento para ins- ringuitos de la Fiesta Mayor que transparencia. peccionarlo, tanto policías locales como inspectores del Área, y ca- incumplieron el horario. Lo que Asunción Polaina sualmente esos días no cocinan. pasa es que es más fácil sancionar Viladecans, punt de trobada - Núm. 9 - Març 2008 
    • En Jordi ja té feina V am posar-nos a buscar un taller per en públics que s’aboquin a crear places de treball per Jordi quan ens va dir que volia treballar, a persones que necessiten un acompanyament i un com fan tots els seus germans, perquè ritme especials, però que tenen ganes de viure de no volia continuar fent vida de jubilat. la seva feina. I reclama una actitud professional de Pateix una disminució i fa molts anys havia anat respectar el procés de cada persona i de ser molt a un taller que hi havia a Viladecans, però quan flexibles. aquest va tancar, es va optar perquè es quedés a L’existència de Caviga ens ha canviat la vida a tots. casa i anés fent activitats que el motivessin. Ens ha aportat la tranquil·litat de veure que en Jordi Però en Jordi és una persona activa, amb inquie- és molt més autònom, que se sent estimat i valorat, tuds, molt sociable, i amb ganes de fer coses i un que té una certa estabilitat, que ha reduït la medica- bon dia ens va posar damunt la taula la seva volun- ció que prenia, que les coses difícils que ens passen tat de tornar a sortir. De fet ens vam passar ben bé a tots, com la mort de la seva mare, pot viure-les un parell d’anys anant d’assistent social en assistent amb el suport –fins i tot durant les vacances d’es- social: fent valoracions, buscant centres, presentant tiu- del centre. Per a nosaltres la proximitat física sol·licituds… Va quedar clar que en Jordi podria ac- de Caviga és també molt important, perquè apropa cedir a una feina especial i que li aniria bé preparar- la ciutat als nois i noies, perquè facilita el transport, se per a un procés d’inserció laboral. perquè permet una altra relació entre els pares. I els La veritat és que la il·lusió que hi posava en Jordi projectes de futur estan molt bé: de moment am- ajudava a tirar endavant, perquè a mi em sembla- pliar l’hortet, fer-hi una pista esportiva i a la llarga va més aviat decebedor tot plegat: cada entrevista construir-hi un centre especial de treball. obria falses expectatives, de vegades perquè no te- Hi ha encara un altre repte, almenys a Viladecans: nia un perfil adequat al centre, però, sobretot, per- la creació d’un programa d’atenció a les persones què hi havia una llarguíssima llista d’espera. amb disminució que eviti la diàspora total i l’an- L’obertura de Caviga va ser com un miracle. En goixa dels usuaris i familiars a l’hora de buscar re- Jordi no només hi va trobar plaça, sinó que s’hi va cursos adequats, i que conegui cada noi i cada noia sentir molt ben acollit. De fet l’únic que no m’agra- més enllà d’una superficial i única entrevista, els re- da de Caviga és el nom (Ca-stelldefels, Vi-ladecans cursos educatius, de lleure, de treball, sanitaris, de i Ga-và!). En Jordi hi va de 9 del matí a les 5 de la comarca, els processos que segueix cada persona. la tarda. S’hi queda a dinar. Hi fa feina, activitats Caviga podria ser un referent d’això si s’ocupés no molt variades, esport… Té companys i uns molt només dels usuaris que hi van, sinó d’atendre tots bons educadors, que realment estan per ell i que el els que són a casa o van a d’altres centres (ep, amb van preparant per si més endavant té oportunitat els reforços professionals i econòmics necessaris!). de començar a treballar. Això depèn d’ell, de la seva Caviga, no us animaríeu? voluntat i de les seves capacitats (com qualsevol al- Mercè Solé tre treballador), però depèn sobretot dels recursos Viladecans, punt de trobada - Núm. 9 - Març 2008 
    • La Plaça de la Vila (I) L a plaça de la Vila sem- pre ha estat el centre de gravetat imaginari de les ciutats. Normal- ment no són una plaça més. Són la plaça. La nostra plaça, mal- grat estar carregada de minus- vàlues, també ho és. Abans de la construcció del mercat, als anys seixanta, la plaça de la Vila era també el mercat del camp. Estava plena de parades amb tendals i taules amb cavallets per posar las caixes amb fruites i verdures. Llavors els duros, les cinc pessetes, eren encara un bitllet de color verd i a l’hivern al carrer de Sant Climent es for- mava una llarga filera de gent amb abrics, bufandes i garrafes a la mà. Era la cua del petroli. El gas butà arribaria anys després. A la plaça llavors ja es compra- va el diari. Els venia una àvia, la Farrera. Jo sempre la recordo asseguda, amb els cabells grisos, A l’altra banda de la plaça, al fons, els billars de caramboles. tota vestida de negre, com ana- principi de la Carretera de la Vila A l’esquerra de l’entrada tenia ven totes les àvies. El meu pare hi havia el bar Mateu i la parada un altell i al dessota de l’altell hi em feia comprar la Soli –la Soli- de l’autobús de la Mohn. També havia una porta de vidre que do- daridad Nacional s’imprimia als hi havia un assortidor de benzi- nava als futbolins. Des de fora se locals incautats de l’antiga So- na. Era com els de les pel·lícules sentien les clatellades de les bo- lidaridad Obrera de la CNT del americanes –aquells que estan les al colpejar el plom dels peus carrer Villarroel– perquè portava al mig del desert–, vermell, amb o el cap dels jugadors. La plaça un tebeo que m’agradava. forma com de robot, amb una es- tenia dos bars. El bar de l’Andreu Al costat dels diaris estava el fer- fera blanca a dalt de tot, com si i el bar Brasília. Els diumenges rer de la plaça, amb rodes de car- fos un cap. treien les taules al carrer. Del bar ro tombades a la paret i cavalls Al bar Mateu van rodar seqüèn- de l’Andreu recordo la gent gran amb la pota doblegada mentre cies d’una pel·lícula als anys cin- jugant a la botifarra, les tapes de eren ferrats. El carro era el vehi- quanta. Els nens ens vam amunte- conserves, sobretot els berberet- cle principal dels pagesos i sem- gar a la porta. Només vam poder xos, escopinyes era llavors una pre portaven un gos que corria veure els focus i la claqueta. Re- paraula gairebé desconeguda, i el lligat al darrera. Quan érem nens, cordo el nom del director, Ignacio “millón” . La del millón estava en dels cavalls ens interessaven so- F. Iquino, però mai no he sabut el un quartet del fons. Hi havia es- bretot tres coses: l’enorme verga nom de la pel·lícula. El bar podia pecialistes en donar-li copets a la que de tant en tant desplegaven ser l’escenari d’una pel·lícula po- bola per fer la partida. Altres com com sortida del no res, les bo- licíaca. Un gran taulell de marbre jo feien sempre “tilt”, una parau- les verd botella gairebé vegetals amb una gran nevera de fusta al la anglesa que vol dir inclinació, que, també de quan en quan, dei- final. La sala estava plena de tau- però que nosaltres traduíem per xaven anar pel cul i que queien les rodones –jo les recordo també falta. Si feies falta, tilt, perdies la traient fum a l’hivern, i l’habilitat de marbre blanc amb peus de fer- partida. que tenien per espantar mosques ro forjat– que per les tardes s’om- amb la llarga cua. José Luis Atienza plien d’homes jugant a cartes. Al Viladecans, punt de trobada - Núm. 9 - Març 2008 
    • “Lágrimas de alegría” Una estupenda noticia para   la nueva literatura saharaui en español L a novela de Abderrahman Budda tiene como tema central el conflicto que arras- tra este pueblo africano desde hace más de treinta años, como ocurre con la ma- yoría de producción literaria saharaui. En 1975, tras la muerte de Franco, España entregó el terri- torio del Sahara Occidental a Marruecos y Mau- ritania mediante los ilegales Acuerdos Tripartitos de Madrid. Acuerdos nunca publicados en el BOE y que conviene recordar en estos tiempos de me- moria histórica. Ambos países invadieron el terri- torio y gran parte de la población huyó hacia el desierto argelino, donde se instalaron campos de refugiados. Hoy, más de treinta años después y a pesar de que la comunidad internacional no reco- noce la soberanía de Marruecos sobre el Sahara, doscientos mil saharauis continúan resistiendo en los campamentos de refugiados a la espera de la celebración del referéndum que les permita de- cauces de ríos secos, pozos y dunas. Usar los acci- cidir su futuro. Mientras, la población saharaui dentes geográficos como recurso literario es una de en las zonas ocupadas sufre una dura represión las características de la poesía saharaui en hasania y por parte de las autoridades marroquíes. España, también forma parte de la literatura que se hace en todavía potencia administradora de un territorio español. El desierto y su paisaje como fuente de ins- pendiente de descolonización, sigue sin implicar- piración. Es este un relato lleno de añoranza por la se en dar salida a un conflicto que en gran medi- tierra arrebatada, pero a la vez pleno de esperanza da se originó por su mala actuación en el mismo. en el reencuentro que algún día tiene que llegar. El libro narra el viaje de dos hermanas saharauis Una literatura poco atendida por los medios y des- de los campamentos de refugiados que se trasladan conocida . También olvidada por las instituciones hasta la badia. Allí esperan reencontrarse con su españolas, caso del Instituto Cervantes o Casa Ára- madre a la que no ven desde que eran unas niñas, be, que no se interesan por la cultura de este pueblo cuando partieron hacia el éxodo al empezar la inva- árabe africano que también se expresa en español, sión marroquí. y que un día formó parte de España. Al menos la ayuda de escritores, universidades y asociaciones Abderrahman, con una prosa sencilla y nostálgica, solidarias con el pueblo saharaui está consiguiendo narra con buen pulso el viaje de las dos mujeres a romper este otro bloqueo contra un pueblo que lu- través del paisaje del desierto, aparentemente mo- cha pacíficamente por su libertad, que “pide la paz nótono y vacío pero lleno de vida para el que sabe y la palabra” para recuperar la tierra que injusta- mirarlo. Protagonistas del libro son también, a la mente le arrebataron. manera saharaui, los accidentes del terreno, montes, Rosa Mercader Curs d’iniciació al voluntariat Càritas organitza un curs per a persones que acaben de començar un servei de voluntariat o que tenen inquietud i ganes de ser voluntàries. El curs, gratuït, es farà els dissabtes al matí, els dies 5, 12 i 19 d’abril de les 9,30 a les 13,30 h. als locals de l’església de la Montserratina (Av. Rourera, 44) i és obert a tothom, encara que s’estigui treballant per altres entitats. Les places són limitades. Per més informació i per a inscripcions cal adreçar-se a Aurora Taboada, al telèfon 93 652 57 70 o al correu caritas@viladecans.net. Viladecans, punt de trobada - Núm. 9 - Març 2008 
    • La Casa Cusí, bessona de Can Modolell (2) A l’anterior número ens quedàvem a l’escala que des del pati central ens du fins a la planta noble de la Casa Cusí. Avui empenyem la porta i podem gau- dir d’una visita per les “interioritats” d’aquest bell edifici. Des del primer moment podem observar la concepció de con- junt en la decoració i, també, el sentit de reutilització de mate- rials, tret habitual en les construccions modernistes. Nosaltres que pensàvem que érem tant moderns amb això del reciclatge! El passadís que volta el pati, que fa de distribuïdor de les dife- rents sales, està recobert amb rajola hidràulica -rajola fabricada de forma artesanal-, de la casa Escofet que tenia una gran ano- menada a l’època. El dibuix de la rajola és el mateix en tot el passadís i reprodueix un motiu vegetal dissenyat per Puig i Ca- dafalch que apareix també en algunes parts de la façana. Aquest dibuix es fa diferent i canvia en cadascuna de les estances en què normalment, al centre de l’habitació, la forma i distribució de les sanefes imiten i aconsegueixen donar la sensació que al terra hi ha una catifa. Al llarg de tot el distribuïdor mirant al pati interior, així com en algunes parets interiors i en la sala que dóna al jardí, hi ha finestres emplomades amb vidres de color. La fusta és també un material molt present en tota l’ornamen- tació. Hi ha alguns terres de parquet, arrimadors, “boiseries” -mobles que entapissen parets-, dues llars de foc en les quals es van aprofitar peces de caixes de núvia per folrar-les i enteixinats molt treballats amb escuts inventats amb l’excepció d’un que és l’escut de Figueres. Les parets estan pintades o entapissades amb motius florals. Els llums del sostre són, igualment, de factura modernista i en destaca especialment un de penjat al menjador. El sistema d’il·luminació, inicialment de gas, amb l’arribada de l’electri- citat va ser reconvertit. Als llums es veuen clarament les claus que tancaven i obrien el pas del gas. Gran part del mobiliari i, en general, tots els petits objectes de- coratius són o bé d’estil modernista o es corresponen al tipus de moble de moda dels anys en què va ser construïda la casa. Els propietaris han volgut mantenir la unitat del conjunt sacrificant fins i tot, en alguns casos, la comoditat pel respecte a aquests elements. Sols instal·lacions com la cuina o els banys han estat adaptades a les necessitats actuals. A la segona planta, que mai no va arribar a ser adaptada com a vivenda, s’hi accedeix per una escala de pedra artificial de gra- nit vermellós. Curiosament, a l’època, aquest era un material molt més apreciat que la pedra natural. Al sortir, ens adonem que hem pogut fer un passeig per una al- tra època perquè hi ha persones, com la família Cusí, que sense menystenir el present valora el que de bell ens ofereix el pas- sat. Mª Victòria Herrero García i Jaume Lligadas Vendrell Viladecans, punt de trobada - Núm. 9 - Març 2008 
    • El homenaje a Celestino Bravo E l homenaje que tuvo cieron presentes viejos recuerdos lugar el pasado 15 de con una lectura de su gran labor febrero a mosén Celes- en la población, tanto con su apo- tino Bravo en la sala yo durante las huelgas de la Roca pequeña del Atrium nos ha de- como en su labor en el hospital mostrado que es una persona y en los barrios de poniente y en muy querida en Viladecans. Nos toda la ciudad. Después tuvo lu- lo demuestra la gran asistencia gar la entrega de varias placas de que hubo, y mucha más gente recuerdo y la intervención del al- hubiera asistido si el aforo del calde Carles Ruiz. Luego, con su lugar donde se celebró hubiera propia intervención la emoción sido mayor. En cualquier caso, llegó al máximo. ¡Ah! y no olvi- las personas que lo organiza- demos la poesía del señor Baldiri mos estamos muy satisfechas Vilà. por lo conseguido. Visto el resultado del homenaje, En este acto, tal como he dicho, se no puedo evitar dar mi opinión demostró que Celestino Bravo es de mosén Celestino como perso- una persona muy querida. Se vio na y cura que es. Como cura es en los gestos de cariño que tuvie- una persona que tiene una gran ron lugar durante todo el tiempo fe en sus creencias, pero como a todas las personas y entidades que duró el acto. Principalmente, persona es mucho mejor, pues él que han hecho posible llevar a cuando mosén Celestino entró en cree y aprecia a las personas de cabo este homenaje a una persona la sala la ovación fue clamorosa y su entorno aunque estas no sean que con sus aportaciones ha ayu- muy emotiva, y cuando se le pi- de ir a misa. Él valora el hacer co- dado al desarrollo de Viladecans. dió su presencia en el escenario tidiano de estas personas. la ovación fue el no va más. Se hi- Y para finalizar, dar las gracias Jaume Cullerés Rufat CURSOS PER A LA GENT GRAN Des de fa uns quants anys la Fundació Degut a la gran demanda que hem tingut Ciutat de Viladecans va oferint als ciuta- durant aquests darrers mesos per a la dans del nostre municipi i dels municipis realització d’aquests cursos, hem hagut pròxims, la possibilitat d’accedir a cursos d’ampliar l’oferta de formació i per això de noves tecnologies per a persones que a partir del mes d’abril es faran cursos a mai han tocat un ordinador abans. Els la Biblioteca dirigits per un nou monitor cursos que oferim són: Ofimàtica de 1r i que s’incorpora a la Xarxa. 2n nivell i Internet de 1r i 2n nivell. Les persones que estiguin interessades a Ara mateix tenim 5 punts distribuïts per assistir a aquests cursos, que tenen una tot Viladecans, amb 10 ordinadors en ca- durada de 20 hores, poden trucar per te- dascun dels punts, per la qual cosa les lèfon a la Fundació Ciutat de Viladecans, places que tenim són limitades: a partir del dia 10 de març o fer la pre- 1.Casal d’Alba-Rosa inscripció a través de la pàgina web: 2.Alberg Can Batllori www.xplai-viladecans.cat. 3.Centre d’Associacions Pau Picasso Vanessa Oncala 4.Centre d’Adults Edelia Hernandez 5.Biblioteca Pública de Viladecans. Viladecans, punt de trobada - Núm. 9 - Març 2008 
    • L’Anna Veïna i amiga, que va morir la vigília de Nadal. Jubilada, 79 anys, tota la vida havia estat soltera i vivia sola. L’estereotip ens portaria a pensar en una dona-pollet, poca cosa. Feble per dona, feble 8 de març. per gran, feble per no tenir parella coneguda. Però el seu enterrament va ser un acte mul- titudinari on hi havia la gent més activa del Dones. Poblenou. Perquè l’Anna des de la senzillesa de la seva feina a la fàbrica, de tenir cura de la família, de tenir un dels primers carnets de Treballadores. l’Associació de Veïns, de pertànyer a l’ACO (Acció Catòlica Obrera), de ser sindicalista a l’USO, de ser voluntària de Càritas, de te- Amigues. nir la casa oberta a tothom qui ho necessita- va, d’acompanyar la gent gran –de vegades més jove en edat que ella– allà on convingués, d’estar al peu del canó en totes les lluites veï- nals era una persona amb una gran capacitat de relació, d’estimació, d’obertura. Sense cap protagonisme. La seva senzillesa era la seva (i la nostra) força. 8 de març, dia de la dona La Salo treballadora. 8 de març, dia de , l’Helena, la Irene, la Maria, la la dona treballadora. de març, dia de la dona treballadora. de març, dia de la dona Sandra. Aquestes són les meves treballadora. de març, dia de la dona treballadora. companyes de treball, en una empresa que de març, dia de la dona treballadora. 8 de març, dia de la dona treballadora. 8 de març, dia de la dona sembla destinada a ser dirigida per homes, treballadora. de març, dia de la dona treballadora. de tots molt savis. No són gent d’estudis, però març, dia de la dona treballadora. de març, dia de la són persones molt preparades per a la vida, dona treballadora. de març, dia de la dona treballadora. 8 de març, dia de la dona treballadora. 8 de març, molt més preparades que si tinguessin docto- dia de la dona treballadora. de març, dia de la rats i màsters. M’agraden el seu bon humor, dona treballadora. de març, dia de la dona la disponibilitat, la capacitat de treball, la fle- treballadora. de març, dia de la dona treballadora. de març, dia de la xibilitat, la capacitat d’aprenentatge i l’interès dona treballadora. per la feina que fan, encara que de vegades els deu resultar d’allò més exòtic. Les “nenes” són les que fan funcionar amablement la mà- quina. La seva flexibilitat és la seva (i la nos- tra) força. XiZ (o, millor dit, X i X), per no compro- metre ningú. Una parella que fa anys que funciona, acollidora, equilibrada, militant des de tots els punts de vista: l’ecològic, el fe- minista, el consumista, el social. Ser amiga Montserrat Cabo seva et posa al dia de tot el que convindria fer del món. Molt imaginativa. Apòstata en el seu 50 %. Decididament sortida de l’armari, amb naturalitat i sense estridències. Aprofito aquestes ratlles per animar-les a casar-se, bà- sicament perquè m’agrada anar de casament. Jo, malgrat els escàndols episcopals, les veu- ria perfectament responsables i capaces de ti- rar endavant una família. La seva mútua esti- mació és la seva (i la nostra) força. Mercè Solé Viladecans, punt de trobada - Núm. 9 - Març 2008 
    • FES-TE VOLUNTARI/VOLUNTÀRIA PER LA LLENGUA En el número 1 del Punt de Trobada, en Josep Gin- jaume, ens explicava seva Voluntariat per la llengua posa en contacte persones que vulguin experìència com a voluntari destinar una hora a la setmana a conversar en català (voluntaris) amb lingüístic. Podeu rellegir-lo alumnes dels cursos de català i també amb altres persones que volen a: http://puntviladecans. reforçar i millorar la seva expressió oral (aprenents). blogspot.com/2007/06/ Què implica ser voluntari o voluntària? parelles-lingstiques- un-petit-pas_09.html Ser voluntari o voluntària implica comprometre’s a dedicar 10 hores, una hora per setmana, a conversar en català amb una persona o més que estiguin aprenent català. L’objectiu general del programa Voluntariat per la llengua és facilitar a les persones que aprenen català un espai d’ús on puguin practicar els coneixements adquirits i assolir més fluïdesa en l’expressió oral. Com m’hi puc inscriure? Per participar en el programa només cal emplenar una fitxa d’inscripció al Servei Local de Català (SLC) que l’organitza. Per a més informació poseu-vos en contacte amb el SLC Viladecans: Tel. 93 659 33 28. viladecans@cpnl.cat o msendra@cpnl.cat L’euro encara no ha arribat a Viladecans La revista “La voz de Alba- Rosa”, la qual aprofitem per saludar des de la nostra, ha fet un recull de fotografies- denúncia la mar d’eloqüents al barri. N’hem triat una de prou significativa. El cartell diu: “Prohibido verter basuras bajo multa de 5000 pesetas”. Hem fet un viatge en el temps. Viladecans, punt de trobada - Núm. 9 - Març 2008 
    • El personatge Vicenç Mazón, Síndic de Greuges de Viladecans hem de mediar, mediem”. Hi ha A dos tipus de casos en què pot actu- quest mes de març fa nament (de fet l’oficina està ober- ar: quan l’Ajuntament no respon a just un any de la pre- ta al públic des del mes de juny) la una instància i li exigeix l’obliga- sa de possessió del Sindicatura de Viladecans ha in- ció que té envers el ciutadà de do- Síndic Municipal de tervingut en més de 90 ocasions: nar-li una resposta, o bé quan la Greuges de Viladecans, Vicenç una trentena han estat queixes i la resposta de l’Ajuntament està poc Mazón. Al Punt de Trobada hem resta consultes o assessorament. motivada o no és adient. cregut convenient aprofitar Per saber el detall caldrà esperar l’ocasió per fer balanç i, de pas, la memòria oficial que es donarà a Per al 2008 una de les tasques pen- donar a conèixer més aquesta conèixer en el ple del mes de març. dents, segons el Síndic, és arribar figura al servei de la ciutadania. Mazón assegura que “com a filo- a les associacions de mares i pares El Síndic s’encarrega d’atendre sofia no podem ser conformistes, perquè coneguin i utilitzin la fi- inquietuds, consultes, sugge- el mes de desembre hem cremat gura del Síndic. I arribar sobretot riments o queixes de qualse- una primera etapa i n’estic satis- als instituts per fer alguna mena vol persona, entitat o empresa, fet”. Durant aquest primer perío- de pràctica o conferència amb els sempre que l’àmbit competen- de ha visitat diverses sindicatures alumnes més grans, “perquè són cial sigui de l’Ajuntament o de d’altres localitats per aprendre de el futur”. El Síndic conclou que les empreses públiques munici- l’experiència i ha establert una “no volem ser la porta del darre- pals. Mazón assegura que ho fa estreta relació amb els síndics de re, no volem entrar a forma part des de la màxima independèn- Sant Boi, Sant Feliu i Gavà. Tambe de la màquina. Hem d’estar to- cia i aplicant el criteri de la sen- s’ha reunit amb la Federació d’As- talment aïllats dels processos de satesa i el seny a l’hora d’analit- sociacions de Veïns. l’Ajuntament, no hem d’entrar zar les diverses situacions que en els seus processos, no els vull “Estem en fase de proves”, afe- li plantegen: conflictes veïnals, conèixer tampoc, i hem de posar geix, “hem establert un protocol escolarització, serveis socials, una mica de seny a les coses quo- de funcionament, parlem amb les gent gran, via pública, barre- tidianes...”. També fa saber a tot- àrees, podem tenir alguna reunió, res arquitectòniques, habitat- hom que “aquí tenen una porta creuar correspondència sobre els ge, sanitat, carreteres, Renfe... oberta, que a vegades és difícil en- fets i, acabada aquesta part, en Un poti-poti on sovint trobem trar-hi, però hi ha una cosa molt tres mesos hem de donar una res- competències compartides amb senzilla que és escriure un correu posta al ciutadà de com ha quedat altres administracions o, direc- electrònic, per qualsevol dubte, i la seva pregunta o queixa”. En tament, competències d’instàn- si veiem que és de cert interès els aquest sentit, recorda que no es cies superiors. En aquests casos diem que passin per aquí i xerrem tracta de fer favors a ningú, sinó el Síndic acostuma a informar i una mica, és senzill”. Doncs, ja ho d’un deure del Síndic que es con- a derivar als òrgans correspo- saben: sindicatura@viladecans.cat verteix en un dret pel ciutadà. Tot nents, però també actua com o per telèfon al 93 635 18 17 (es po- i això, concreta que “primer s’han a finestreta única i transmet al den concertar visites a convenir). d’esgotar les vies administrati- Síndic de Catalunya aquelles En tot cas, l’oficina està oberta al ves que té tant la Generalitat com queixes, consultes o inquietuds públic de dilluns a divendres de l’Ajuntament per més llargues o que corresponen a organismes 10 a 13h i els dimarts i dijous de feixugues que puguin ser... Si hi públics superiors. 17 a 19h. ha casos que entenem que són En aquest primer any en funcio- urgents i són de l’Ajuntament, si Josep Ginjaume Viladecans, punt de trobada - Núm. 9 - Març 2008 10
    • les nostres entitats Areola, per l’alletament matern U s faré cinc centims de qui som i què rivats de la criança: el son del nadó, escola bressol, fem la nostra entitat. Ens diem Areola, nutrició infantil... Doncs això, que tractem diversos grup de suport a l’alletament matern i temes. Actualment també tenim obert el grup a ma- criança, i som un grup que vam iniciar res que pel que sigui no alleten els seus fills i filles unes trobades entre mares amb l’objectiu d’inter- però volen participar del grup compartint la crian- canviar experiències i trobar solucions a l’alleta- ça dels infants. ment matern ja que ens trobàvem totes nosaltres A part també tenim organitzats tallers, per exemple (les mares que van iniciar el grup més o menys tallers de nusos de com dur els nadons ben penjats l’any 2000) en aquesta etapa. en portafoulards, o tallers de dansa oriental adreçat Vam començar un grupet a Gavà i un altre a a dones de totes les edats. Els tallers requereixen Viladecans. El grupet de mares de Viladecans es prèvia inscripció i cal pagar per fer-los. La resta trobava en una sala de l’associació de veïns i veï- d’activitats són gratuïtes. També oferim xerrades, nes de la Torre Roja que ens van acollir durant força conferències sobre diversos temes. Aquestes reuni- temps. Després vam veure la necessitat d’aconse- ons les fem als quatre municipis on tenim grup, que guir un local més adequat per als nostres nadons són Gavà, Viladecans, Sant Boi de Llobregat i Sant i infants i vam anar a parar a l’espai familiar de Climent de Llobregat. l’Escola Bressol la Muntanyeta on vam estar-hi un parell d’anys. Allà van sorgir problemes per part de Judit Ribas Bergadà la direcció de l’escola i se’ns va convidar a marxar Tel. 93 637 10 40 i l’ajuntament ens va oferir la sala (on es fan cursos d’educació vial) a la Masia de Can Palmer. Allà es- tem ara i ens hi podeu trobar els tercers dimarts de cada mes de 17:30 a 19:30. Podeu venir algun dia si us interessa i conèixer de primera mà què fem. I què fem? Doncs ens reunim les mares amb els nostres fills, i alguns cops vénen els pares o àvies o acompanyants... ens posem en rotllana i els bebès els tenim amb nosaltres a la falda o assegudets en una catifa a terra dins la rotllana amb joguines per- què estiguin bé. Hi ha alguna mare més experimentada (en diem as- sessora però no ens agrada gaire tot i que hem fet la formació per a ser-ho: assessora de lactància) que presenta l’entitat per situar les families. Cal dir que som un grup obert, és a dir, no cal apuntar-se enlloc per venir a les reunions, simplement véns i hi parti- cipes (de forma totalment voluntària). I ens anem presentant una a una dient el nostre nom, el del nostre infant i edat, i què volem com- partir, preguntar, etc., al grup. Si hi ha alguna mare amb algun problema concret i urgent (per exemple un bebè de cinc dies que no mama bé) doncs li oferim una atenció individual si cal explicant-li la tècnica per una bona posició... Ha- bitualment compartim qüestions de lactància ma- terna: dubtes davant la producció de llet, fisiologia de la lactància, crisis de creixement, clivelles o feri- des al pit... però també en sorgeixen molts altres de- Viladecans, punt de trobada - Núm. 9 - Març 2008 11
    • conèixer viladecans L’església de Sant Joan sor destacaria un calze de plata amb el peu daurat i una patena d’argent. La capella fou abandonada al se- gle XVIII, quan ja era insuficient per a poder encabir les necessi- tats de la població que havia anat augmentant progressivament al A llarg dels anys i es tenia ja el per- l’hora de plantejar Calia doncs buscar l’element mís per a la construcció d’una al- l’itinerari a seguir pel que enllacés aquestes dues pe- tra de més gran a la vila el 1717. A nostre recorregut dels ces: l’antiga església parroquial més, al 1746 s’aconseguí la enyo- components cultu- de Sant Joan de Viladecans, que rada independència religiosa de rals que han forjat la història de reproduïm a la foto, (1738-1936) la parròquia de Sant Climent. Viladecans, m’ha vingut al cap un i la capella de Sant Joan ja docu- dels aspectes que més em va cri- mentada al 1272 davant l’actual La església va ser projectada se- dar l’atenció quan vaig arribar. ajuntament cantonada amb la guint el model de la església de plaça, donada la devoció de la Sant Climent, però en construir- Jo, jove santboià, des de sempre, i vila a sant Joan Baptista. Aquesta la el perímetre es va fer més am- de la mateixa forma que els meus ubicació complia amb la tradició pli del projectat i en resultà un antics conciutadans, creients o d’estar situada prop de la casa del edifici més gran. Els veïns van no, teníem un referent de la im- senyor (la Torré del Baró), fent vi- emprendre amb molta il·lusió portància que ha tingut en aquest sible d’aquesta manera el binomi aquesta construcció i es van im- país, al llarg de la història, la je- de poder noblesa-església. La ca- posar unes taxes voluntàries per rarquia eclesiàstica. L’esglèsia de pella no tenia títol de parròquia, sufragar-la, mentre que els grans Sant Baldiri és un símbol i refe- sinó que la parròquia era la de propietaris pagaven la manuten- rent en el paisatge de la vila així Sant Climent de Llobregat. ció dels obrers. com un eix vertebral en algunes de les dates més importants de la Al llarg dels anys aquest recinte L’esglesia s’acabà de construir ciutat veïna. no tingué solament una funció re- al 1738 i per celebrar-ho la festa ligiosa, sinó que va esdevenir lloc major d’aquest any es va celebrar Es per això que em sobtava no de reunions del Consell General per primer cop al poble, ja que trobar aquí aquest element carac- de Viladecans, que era una part abans es feia a l’ermita de Sales. terístic de l’emprenta que l’esglé- de l’Administració municipal de Fou aquell dia en el qual la figu- sia com a institució ha deixat a Viladecans. ra de Sant Joan deixà de presidir moltes viles catalanes. L’esglesia la capella que tenia a la plaça per de Sant Joan de Viladecans sí que De l’arxiu diocesà podem extreu- restar al nou edifici. Aquesta pri- ha pogut exercir un punt de refe- re algunes idees bàsiques de com mera parròquia de Sant Joan fou rència per a la vida religiosa dels podria ser aquesta capella. La el centre religiós de la vila fins al veïns de Viladecans, però la seva seva capacitat no seria superior a 1936, quan en començar la guer- construcció es remunta a princi- cent persones, als fons hi hauria ra civil, va ser enderrocada per pis dels anys 40 del segle passat. un altar de pedra amb una imat- construir-hi un mercat municipal. Al cantó oposat trobaríem l’ermi- ge de Sant Joan Baptista i un pe- Acabada la guerra, es decidí tirar ta de Santa Maria de Sales, amb tit retaule. A banda i banda dues avall aquest mercat i construir una construcció que es remunta petites capelles dedicades a Sant una nova esglèsia, aquest cop se- al segle XI però que al llarg del Isidre i el Sant Crist. L’edifici es- guint els patrons reinaxentistes. temps ha acabat quedant arraco- taria coronat per una espadanya nada de la vida de la vila. amb dues campanes. Entre el tre- Víctor Martínez Viladecans, punt de trobada - Núm. 9 - Març 2008 1