Número 06

446 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
446
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
8
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Número 06

  1. 1. http://puntviladecans.blogspot.com puntviladecans@telefonica.net Punt de trobada Viladecans 6 Any 1 15 de desembre Publicació independent d’informació i opinió de 2007 Un any de trobada Acabem l’any, el primer any de Viladecans Punt de Trobada. Vam començar al juny, hem anat sortint puntualment a la meitat de cada mes (llevat de l’agost, que vam fer vacances), i hem pogut adonar-nos que aquest instrument de comunicació que fa sis mesos vam posar en marxa, era una eina útil, i gosaríem dir que necessària. A Viladecans no hi havia cap mitjà de comunicació on es poguessin expressar les inqui- etuds, les propostes, les activitats que es generen des de l’anomenada societat civil, les reivindicacions, els suggeriments de coses a fer... I aquesta revista ha servit per canalitzar aquesta mancança ciutadana. Actualment, Viladecans Punt de Trobada s’envia a un total de 521 adreces electròniques, de persones i d’entitats. I el ressò que ens n’arriba és certament positiu, tant en forma de comentaris com en forma més activa d’articles que anem rebent, i que des d’aquí agraïm i animem a continuar enviant. Certament que la redacció de la revista no es fa responsable del contingut de cada un dels articles que rebem i publiquem, però certament també que així tots plegats ens estem fent un servei mutu, i estem fent possible que a Viladecans hi hagi més veus que puguin parlar i puguin ser escoltades, que prou falta ens fa. Nosaltres continuarem endavant, i farem tot el possible per millorar aquest instrument d’intercanvi. De moment, hem ampliat la redacció amb un parell de persones joves, que sempre és una garantia de més empenta. I, també, estem gestionant de convertir-nos en associació, per tal de poder eixamplar, si s’escau, el nostre camp d’activitat. Amb ganes de treballar per un Viladecans millor i que sigui construït entre tots, des de la redacció us desitgem molt bones festes i un magnífic nou any 2008. Sumari Equip de redacció 2 L’anell. Encarnació Garcia Anna Besora M. Carmen Castellano 2 ¿Qué hacemos hoy? Lluís Rovira Maria Comas Encarnació Garcia 3 Sant Ramon crema! Ricard Caba i Calbet Josep Ginjaume 4 Josep Azemar a Viladecans. Jaume LLigadas V. Josep Lligadas Víctor J. Martínez 5 Can Modolell i Casa Cusí. Jaume Lligadas V. Asunción Polaina Miguel de la Rubia 6 Murs: Trenquem tòpics. Idoia Baixench Mercè Solé 7 L’Ajuntament acomiada treballadors de la Fundació La distribució d’aquest butlletí es fa 7 Les Associacions de Veïns. Maria Comas per correu electrònic. Si no desit- geu rebre’l només cal que ens ho 8 Una denúncia de Salvem Oliveretes. Jordi Mazón comuniqueu. I si voleu que li envi- em a un amic o amiga vostres, feu- 9 Tornen els Pastorets. Josep Lligadas V. nos arribar la seva adreça. Gràcies. 10 La responsabilitat de l’estat espanyol. Rosa Mercader Si voleu enviar articles per publi- car, tingueu en compte que han 11 Els “xatarreros” de Viladecans. Sergio Porrón d’anar signats i no sobrepassar les 40 ratlles o les 600 paraules. 11 Deixar parlar els ciutadans. Ferran Rullo 12 Càritas, la solidaritat tangible. Mercè Solé El nostre correu electrònic: puntviladecans@telefonica.net 13 Doncs no callarem. Luis Juberías El nostre bloc: 14 L’anomalia pluviomètrica del Delta. Ricard Caba http://puntviladecans.blogspot.com 15 La plaça de l’església. José Luis Atienza
  2. 2. ¿Qué hacemos hoy? N uestra ciudad está creciendo a un ritmo vertiginoso, y desde la juventud hay cam- L’anell bios que también notamos y que influyen en nuestra forma de ha- cer las cosas. Cuanto más grande A es una urbe, se supone que más quest estiu em grande debe ser su oferta de es- van regalar un parcimiento y entretenimiento. anell. Són dos Pues bien, desde los jóvenes toca cèrcols i al mig preguntarnos, en lo que a este puestas de los jóvenes, se va a cre- hi ha una greca calada, que tema refiere: ¿en qué ha cambia- ar una ampliación de la masía de és un gravat ben bonic. La do o ha “mejorado”? ¿qué nuevas Can Xic, la cual según nos hacen veritat és que m’agrada ofertas nos trae nuestra ciudad? saber pretende emular las funcio- molt. A mayor ampliación de oferta de nes del centro Frederic Mompou Un dimarts al matí em vaig vivienda, mayor número de equi- de Castelldefels, ofreciendo espa- adonar que l’havia perdut. pamientos, o al menos así debería cios para talleres, ensayo musical, Quin disgust! Quina ràbia! ser. Pero ¿se traduce esta norma escuelas de teatro, juegos de cartas, I no pel valor econòmic. en el campo del ocio? Escaneando etc. Donant-hi voltes, vaig re- un poco los gustos y aficiones de Este tipo de espacios abiertos al cordar que l’última vegada nuestro tejido social más joven nos público y enfocados a que los jóve- que l’havia vist va ser en damos cuenta de que predomina nes se reúnan para pasar el rato de baixar del cotxe. la masificación en discotecas y “af- una manera sana, representa una Trasbalsada vaig sortir al ter hours”. Y que el objetivo de la carrer. Dono voltes al cotxe, alternativa muy beneficiosa, que noche es acabar en uno de estos re- si la tuviéramos más en cuenta po- el regiro per dins, miro per cintos, previa cena en un suculento tot el carrer i tampoc. Més dría hacer que los jóvenes no cay- restaurante de comida rápida. eran en el ocio fácil y consumista. empipada i sense cap resul- No sería justo, por otra parte, cul- Es por eso que sería bueno que tat torno a casa. Miro sota par de ello a la existencia de estos los partidos políticos impulsaran el llit, els calaixos, el bany sitios, sino que habría que profun- campañas de talleres, apertura de i no el trobo. Finalment em dizar en qué tipo de ocio nos ofrece espacios libres, colaboración con dono per vençuda. “L’he Viladecans. Tenemos el Atrium, un asociaciones ya existentes para im- perdut”. teatro que consigue traer grandes pulsar este tipo de ocio alternativo Divendres al matí, d’hora. representaciones, y que posee un y alejado de los excesos. Era el meu aniversari. Vaig amplio abanico de ofertas para sortir de casa per anar a cór- Desde estas humildes líneas invito todas las generaciones. Subiendo la a los jóvenes de Viladecans a pro- rer per la platja. En acostar- Rambla, hay un sitio llamado Au- me al cotxe “el vaig veure”. bar otras fórmulas de entretenimi- ditorio Pablo Picasso, que lamenta- ento como el teatro, no sólo desde Era allà, a terra, lluïa d’una blemente está cayendo en desuso y manera especial i no m’ho el punto de vista del espectador, cada vez más cae en desconocimi- sino adhiriéndose a un grupo y podia creure. I després de ento para el joven viladecanense. tres dies! Com podia ser! trabajando en equipo; o a un club En pro de resucitar este espacio de de rol, cartas, ajedrez. Al entreteni- Amb la gent que passa pel asociacionismo juvenil se invirtió carrer, amb les vegades miento que antes practicaban nu- mucho esfuerzo en desarrollar el estros padres y abuelos, pero que que vaig bellugar el cotxe Cúbic, el cual lamentamos que no de lloc en aquests dies. Em con el tiempo ha ido desaparecien- haya sido dispuesto para este fin. do, dejando paso al ostracismo de vaig ajupir i el vaig agafar. Sin embargo, después de mucho Sí! El meu anell ha tornat ha nuestra habitación y nuestro orde- tiempo haciendo entender al con- nador, saliendo de él sólo para ir a mi. sistorio la necesidad de un espacio una humeante discoteca. Encarnació Garcia juvenil que diera más amplitud de maniobra y proyección a las pro- Lluís Rovira Adalid Viladecans, punt de trobada - Núm. 6 - Desembre 2007
  3. 3. Sant Ramon crema! S ant Ramon crema! Aquest ha estat el crit d’alerta, quan dos focus d’incen- di iniciats al terme de Viladecans podi- en haver acabat en una nova tragèdia. Sobre les 18:00 hores del diumenge 9 de desem- bre es va originar un incendi proper a les in- dústries situades al costat del Camí Fondo de Viladecans. Justament on es preveu la construcció d’un nou barri “El Pla de Llevant” de 2.377 ha- bitatges, promoguts per l’ajuntament i l’Incasol. El foc, que segons han explicat els bombers, es va iniciar en dos punts d’origen de manera simul- tània i fa pensar que ha estat provocat, es va es- tendre cap a uns terrenys forestals del Montbaig (Sant Ramon), situats entre Viladecans i Sant Boi. Tot i que el vent va complicar l’extinció, un canvi 2005, la degradació del territori per deixadesa en la seva direcció va fer que el foc girés sobre municipal, i les nombroses actuacions immo- si mateix i facilités la tasca de les 31 dotacions biliàries no deixen de degradar la muntanya. de bombers que hi van intervenir, tot autoconsu- Recentment i per pal·liar aquestes agressions, s’han mint-se . declarat 69 hectàrees d’utilitat pública a la vessant Segons dades facilitades pels bombers, el foc va de Sant Boi, cosa que demana la Plataforma Salvem cremar 15 hectàrees de pi blanc, matolls i cultius. Oliveretes (PSO) per a la vessant de Viladecans, tal El foc va quedar controlat a mitjanit. Encara que i com s’explica en aquesta mateixa revista. La com- quatre dotacions de bombers van estar remullant i pra de terrenys forestals per part de Global Inversi- continuat les feines d’extinció, fins a les set de la ones Europeas S.L. de Paz Dorado, amb l’estudi del matinada. projecte urbanistic “Residencial Sant Ramon” i Josel La Muntanya de Sant Ramon ha estat víctima S.L. del Grup “Nuñez y Navarro”, no fan més que constant d’agressions al territori en els últims minvar el valor forestal i ecològic de Sant Ramon. anys: un incendi, originat també de forma ir- Ricard Caba i Calbet responsable, va cremar 70 hectàrees el juliol del A la 57 Nit de Santa Llúcia un premi cap a Viladecans Aquest any, a la 57 edició de la Nit de Santa Llúcia, o Festa de les Lle- tres Catalanes, un dels premis que s’hi concedeixen ha anat a parar a un viladecanenc, i membre a més de la redacció d’aquesta revista. Efectiva- ment, Josep Lligadas ha guanyat el XVIII Premi Joan Maragall d’assaig so- bre Cristianisme i Cultura, amb el llibre La política dels cristians. Felicitats! Viladecans, punt de trobada - Núm. 6 - Desembre 2007
  4. 4. Josep Azemar a Viladecans: el valor de la Torre Modolell Josep Azemar també és l’autor de molts edificis modernistes de la seva ciutat i d’altres localitats de l’entorn. Destaquen a Figueres la “Casa Cusí” (1894), amb molts elements que recorden la nostra Torre Modo- lell, “Casa Galter” (1901), “Casa Mas Roger” (1910), segona residència de Salvador Dalí, “Casa Roger” (1896), “Casa Salleres” (1904), i l’escorxador muni- cipal (1904-1907). Tots aquets edificis estan protegits, per l’Ajunta- ment de Figueres, com a Béns Culturals d’Interès Local. A Olot va construir la “Casa Pujador” (1911), també declarada Bé Cultural d’Interès Local. J El modernisme arriba a Agullana també de la mà de Josep Azemar. Són quatre els edificis que hi cons- osep Azemar i Pont, neix l’any 1862 a la ciu- trueix i d’entre ells hi destaca el Grup Escolar, de tat de Figueres, obté el títol d’arquitecte el certa semblança amb l’escola de la Sagrada Família 1887, s’estableix a Barcelona i els primers de Viladecans. Si voleu, podeu consultar la pàgina treballs els fa en la urbanització del Parc de web de l’Ajuntament d’Agullana que hi dedica una la Ciutadella amb motiu de l’exposició universal plana sencera a l’arquitecte i el modernisme. de1888, en col·laboració amb l’arquitecte Josep Amargós i Samaranch, autor de l’edifici de les ai- I mentrestant des de l’Ajuntament de Viladecans, van gües de Cornellà. mirant cap una altra banda, mentre projecten l’en- derroc d’una part de la Casa Palau de Can Modolell. El seu nét, Francesc Labastida i Azemar, exdegà Concretament, tota la part projectada pel prestigiós del Col.legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya arquitecte figuerenc el 1899, és a dir, la cooperativa (COAC), el defineix com un home rigorós amb si agrícola, les antigues escoles, les dues terrasses i les mateix i seriós amb la feina, però amb un gran afec- escales d’accés al jardí. Només es mantidrà la façana te i tendresa per a la seva família. del carrer Jaume Abril i mitja planta baixa. A Viladecans, rep l’encàrrec de Magdalena Modo- És que no serem capaços a Viladecans, de conservar lell de transformar la seva Torre de Guaita en una l’edifici tal i com el va projectar Josep Azemar? Casa Palau d’estil modernista neogòtic que finalit- za el 1892 i que més tard es convertiria en la Casa No seria millor restaurar can Modolell en la seva de la Vila. Posteriorment, el 1899, projecta l’edifici totalitat, fer-ne difusió i integrar-lo en els circuits adjunt a on avui s’ubica la cooperativa agrària i les modernistes de la comarca?. terrasses amb les antigues escoles així com les esca- Per això, cal primer estar convençuts que no és de les d’accés al gran jardí del palau. cartró-pedra, perquè no ho és, sinó que utilitza els Magdalena Modolell li encarrega, també a Josep sistemes de construcció propis dels diferents estils Azemar, alguns treballs a la masia de les Parella- historicistes de l’època. des (on avui hi ha la plaça d’Europa), i mes tard, el I segon, cal que ens creguem que tenim una gran 1910, el col.legi de la Sagrada Família, obres que no obra d’art, que la tenim. A Figueres, no només s’ho van ser acabades fins l’any 1916 aproximadament. creuen, sinó que tot i que no els hi fa tanta falta, sa- Abans de morir a Barcelona l’any 1914, ens deixa ben protegir i conservar totes les seves joies i mol- a Viladecans un altre edifici, l’ala dreta de la Torre tes de menys categoria que la nostra Casa Palau. A Roja. Viladecans, en canvi, poques joies que tenim i pel que sembla, l’administració municipal no sap ni Mentrestant, el 1889, aconsegueix plaça d’arquitecte que ho són. municipal a Figueres, i projecta la casa natal de Sal- vador Dalí, actualment propietat de l’Ajuntament. Jaume Lligadas Vendrell Viladecans, punt de trobada - Núm. 6 - Desembre 2007
  5. 5. Can Modolell i Casa Cusí, dos edificis bessons S i un dia us decidiu a anar a visitar el museu Dalí de Figueres, jo us recomano que acabat aneu a fer un tomb per la ciutat, és una ciutat molt agradable, i si sortint del museu baixeu per la pujada del castell fins a la rambla, us trobareu de cara amb la Casa Cusí (foto 1), construida el 1894 per l’arquitecte Josep Azemar, dos anys després de bastir la casa palau de can Modolell. El primer que us pot cridar l’atenció és la tribuna de l’edifici (foto 2), molt semblant a la de Can Modolell (foto 3) i si ens fixem en els elements decoratius de la 2 3 barana dels balcons (foto 4), veurem que són idèntics als de l’edifici de Viladecans (foto 5). La torre de la dreta de la Casa Cusí va ser projectada i construida l’any 1904. En aquesta part de la casa hi veiem la finestra triforada (foto 6) del primer pis que és molt semblant a les de Viladecans (foto 7), així com l’escut de dalt de tot (foto 8 i 9). A la dreta de la torre, i a la part de 4 5 dalt, veiem la paret que separa la finca del costat (foto 8), que ens recorda la façana emmerletada dels antics col.le- gis (foto 10) decorada amb rajola verda. Aquesta façana ha de desaparèixer segons el projecte municipal. És més que evident que Josep Azemar es va inspirar en la casa palau de Can Modolell per crear la Casa Cusí de Figueres. Jaume Lligadas Vendrell 6 7 8 9 1 10 Viladecans, punt de trobada - Núm. 6 - Desembre 2007
  6. 6. MURS: Trenquem tòpics per la convivència A quest és el títol de l’exposició que la Torre del Baró va te- nir el plaer de rebre entre els passats 18 d’octubre i 16 de novembre; SOS Racisme i el Departament de Convivència i Cohesió Social del nostre Ajuntament van fer possible aquest esdeveniment. Mitjançant panells i audiovisuals força il.lustratius, l’exposició va ajudar a comprendre la realitat migratòria a Catalunya, comparant l’emigració dels catalans amb la immigració que rep actualment, i desmuntant sis tòpics sobre els immigrants: que no es volen integrar, que ens envaeixen, que ens treuen el treball, que són delinqüents, que s’emporten tots els ajuts i que baixen el nivell educatiu. Va mostrar-nos com la societat catalana ac- tual no podria funcionar sense el paper dels immigrants, va ensenyar-nos com podem trencar aquest mur que ens separa els uns dels altres, lluitant contra els prejudicis, les inseguretats i les pors que es generen envers la immigració i que generen actituds discriminatòries. La inauguració va comptar amb la presència de molts viladecanencs, també de la directora de SOS Racisme que va fer-nos una visita guiada, l’Alcalde de Viladecans, regidors, representats d’entitats, alumnes del Curs de Gestió Multicultural entre d’altres. Diverses escoles es van apropar a visitar l’exposició i van aprofitar per treballar d’una manera activa el tema de la lluita contra el racisme. L’exposició també va comptar amb la xerrada “Gitanos, del genocidi a la ignomínia”, gràcies a la colaboració de l’Associació Cultural Gitana de Viladecans. Aquesta xerrada va donar-nos una visió realista i gairebé desconeguda del patiment que aquesta ètnia ha suportat durant tota la història. Mostres com aquesta han d’anar traient granets de sorra d’aquest mur que genera la intolerància. Idoia Baixench Ser dona i musulmana. Dolors Bramon. Editorial Cruïlla i Fundació Joan Maragall, Barcelona 2007. Un llibre altament recomanable i clarificador respecte a tot allò que envolta la dona a l’Islam: el que prescriu l’Alco- rà, el que diuen les diverses tradicions, el pòsit cultural preislàmic, els afegitons culturals que s’han anat fent ar- reu del món segons el lloc d’inculturació de l’Islam… i els múltiples prejudicis nostres. En llenguatge molt planer. De fet, Dolors Bramon va estar a Viladecans fa un any aproxi- madament per parlar de les tres “religions del llibre”. Els que hi vam poder assistir recordem que va ser realment interessant perquè és una bona coneixedora de l’Islam. És doctora en filologia semítica i història medieval. El llibre compta amb un glossari i una bibliografia bàsica. Ah, i a més a més és baratet (10,75 €). Mercè Solé Viladecans, punt de trobada - Núm. 6 - Desembre 2007
  7. 7. Les Associacions de Veïns A Viladecans hi ha 14 Associacions de Veïns. Un nombre bastant important. I crec que tots tenim la mateixa finalitat, que és lluitar pels nostres barris. Però penso que les Asociacions de Veïns te- nen poc prestigi entre els ciutadans, i això ens hauria de fer reflexionar. Potser no estem prou a prop d’ells. Com aconseguir que la joventut s’impliqui a fer coses pel seu barri, o que persones vingudes d’altres països, per poder conèixer millor el lloc on són, acudeixin a les Associacions de Veïns? Crec que això faria que hi ha- gués més bona convivència entre tots. I potser és que no els donem les eines suficients perquè ho facin. No ens hauríem de deixar condicionar, hauríem de tenir la independència suficient per decidir la nostra manera de funcionar. Crec que no es valora prou el treball que fem les Associ- acions de Veïns. L’Ajuntament té aquí una gran ajuda, ja que nosaltres som els qui estem més a prop del ciutadà i coneixem millor els problemes de cada barri. Des de les Associacions de Veïns es podrien impulsar molts projectes, com cursos multicul- turals, de civisme i convivència, o conscienciar els ciutadans de la importància de vetllar pel medi ambient. En resum, que caldria tenir molta més participació en tot allò que ens afecta als ciutadans. Maria Comas L’Ajuntament acomiada treballadors i treballadores de la Fundació Ciutat de Viladecans L a Fundació Ciutat de Viladecans, presidida per l’alcalde de Viladecans i creada pel Ple Municipal ara fa deu anys, procedirà a la reducció de la seva plantilla i a l’acomia- dament d’un 40% del seu personal abans del 31 de de- sembre de 2007. La plantilla de la Fundació treballa per fer avançar la nostra ciutat en la Societat del Coneixement i la Informació, i aposta per la seva con- tinuïtat laboral i professional. Durant aquests deu anys ha desenvolu- pat formació en l’ús de l’ordinador i Internet amb la creació de la xarxa de punts Omnia, ha creat i gestionat el Portal de Viladecans, portal d’informació ciutadana, ha promocionat l’ús d’Internet en el comerç local, ha desenvolupat una sèrie de projectes amb finançament euro- peu sobre temes de salut, immigració, igualtat d’oportunitats, etc. Per tot això, el col·lectiu de treballadores i treballadors de la Fun- dació amb el recolzament de CC.OO. apel·lem a la responsabilitat política, ètica i moral de l’Ajuntament de Viladecans, com a adminis- tració pública i progressista, d’assegurar la continuïtat professional i laboral de tots els treballadors i treballadores de la Fundació. Treballadors i treballadores de la Fundació Ciutat de Viladecans Viladecans, punt de trobada - Núm. 6 - Desembre 2007
  8. 8. Una denúncia de la Plataforma Salvem Oliveretes condiciona una moció al ple de l’ajuntament de Viladecans C om a resultant de la denúncia feta per seva funció d’embornal del CO2 per ajudar a pal- la Plataforma Salvem Oliveretes, anun- liar el que genera la ciutat. ciant que determinades poderoses em- I tercer, reactivar el Consell Municipal de Medi Am- preses estan especulant amb els terrenys bient perquè vetlli en tot aquest procés i fomenti de la muntanya de Sant Ramon -en la qual són el que la ciutadania i les entitats de la ciutat facin pro- propietaris, com a mínim, de 16 i 183 hectàrees jectes per plantar arbres a la zona forestal. respectivament- i planificant el projecte “Sector La Plataforma Salvem Oliveretes continuarà reu- residencial Sant Ramon”, el ple del passat 22 de nint-se cada dimecres a les 19:30 h. a l’auditori Pau novembre va aprovar una moció per expressar la Picasso i continuarà la seva tasca d’oposició al Pla voluntat de protegir i conservar els terrenys qua- de Llevant que vol construir un nou barri de 2.377 lificats com a no urbanitzables situats a la part habitatges a Oliveretes, per a preservar la munta- nord de la ciutat. nya de Sant Ramon. La plataforma va voler participar en el ple i aquest No oblidem que els terrenys que l’equip de govern cop li van permetre fer ús de la paraula, just abans de la votació, i ho va aprofitar per exposar la seva opinió respecte a la moció. Primer, va celebrar la moció, i que l’equip de govern tingués aquesta sorprenent sensibilitat ambiental (ja era hora, i esperem que es repensin urbanitzar a Oliveretes!) però la va qualificar com a una sim- ple declaració d’intencions cara a la galeria, degut a que no figurava cap mesura per desenvolupar-la. És molt fàcil anunciar que l’equip de govern actu- arà segons la llei vigent, i no requalificarà terrenys forestals per a urbanitzar. El difícil i per tant amb més valor és dir-ho i presentar un plec de mesures que garanteixin la protecció de la zona per sempre. I això no es va fer. Segon, va proposar la declaració d’utilitat publica de la muntanya, mesura que s’hauria d’arribar ad- reconeix que tenen un valor ambiental, i que no re- quirint els terrenys per fer-los públics, per la qual qualificarà, tenen exactament el mateix valor ambi- cosa va demanar un percentatge del pressupost ental que bona part dels d’Oliveretes... L’any 1976, municipal anys rere any per a aquest fi, i així poder- algú va traçar una línia sense considerar aquests hi desenvolupar projectes de conservació i regene- valors i va decidir que cap avall és urbanitzable, i ració forestal amb l’excusa de combatre el canvi cli- cap amunt forestal. Demanem per tant, que el sòl màtic tot reforestant la zona. És inconcebible que d’Oliveretes es consideri d’ús públic, es reforesti en un municipi del món occidental, com Viladecans, aquells sectors més malmesos, i ens ajudi a crear a permeti que la seva zona forestal estigui tant desfo- Oliveretes-Sant Ramon un autèntic parc forestal i restada com ho està actualment. Una dada, en una l’embornal del CO2 que genera la ciutat. Pensem hectàrea hi caben 400 arbres que absorbeixen 20.000 globalment i actuem localment! Des de l’equip de tones de CO2 l’any. Si la zona forestal estigués con- govern també! venientment conservada i gestionada, facilitaria la Jordi Mazon Viladecans, punt de trobada - Núm. 6 - Desembre 2007
  9. 9. Tornen els Pastorets N o es fan cada any, però cada cop que es fan és una bona notícia. Aquest any torna a haver-hi Pastorets al Centre Cultural Sant Joan. Seran els dies 22, 23, 29 i 30 de desembre, a les 7 de la tarda. I és una bona notícia perquè vol dir que a Viladecans hi ha una colla de gent que, per- què sí, sense treure’n cap profit econòmic, té ganes de mantenir una activitat viva, creativa, imaginativa, amb valor artístic i amb valor històric, i que ajuda a disfrutar una mica més d’aquestes festes. O sigui que felicitats als que dediquen hores i hores a assajar, i dis- fruten fent-ho, i tenen ganes de mostrar a la gent les seves habilitats com a actors, o com a tramoistes, o com a directors, o com a organi- tzadors. Fer teatre, en el nivell que sigui, i fer-ho per simples ganes de fer-ne, és una de les bones coses i dels bons aprenentatges que en aquest país sempre s’han cultivat, i sempre han servit per tenir una vida més rica i valuosa. I per sort, a Viladecans, el teatre que s’anomena “d’aficionats” té una llarga i antiga tradició, que conti- nua amb tot vigor. I també, deixeu-m’ho dir, felicitats als que els anirem a veure. L’Agrupació Teatral Mossèn Cinto Verdaguer no surt als diaris, i no pot competir amb cap dels espectacles que fan els actors consagrats. Ni tampoc no ho pretenen. Però anar-los a veure és disfrutar de la capacitat de transmetre, amb proximitat, una manera de fer popular, amb tot l’encant de la gent que es pren les coses amb il.lusió i que, gràcies a aquesta il.lusió i a l’esforç de preparació que hi han posat, aconsegueixen que passem una molt bona estona. Perquè les coses bones no són només les que costen molts diners. O sigui que, si no havíeu previst d’anar-hi, fareu bé de preveure-ho i apuntar-vos-ho a la llista d’entreteniments nadalencs. I encara una altra cosa a valorar. Els Pastorets són, com tothom sap, una representació feta a partir de les històries del naixement de Je- sús. Vestides amb molta llegenda i molta imaginació, però l’arrel i el sentit van cap a aquest fet clau de la tradició cristiana. Però els actors i tots els altres col.laboradors de la representació, entre els quals hi ha gent de tot tipus de creences o no creences, no pretenen amb aquesta obra fer cap mena de catequesi. Sinó que, simplement, assumeixen un element important de la nostra tradició cultural, i ens el fan disfrutar. I això crec que és una bona notícia, també. Perquè a vegades hi ha qui sembla que tingui ganes de fer veure que la tradi- ció cristiana és una mena de cosa perniciosa que cal amagar i mini- mitzar al màxim, en comptes de ser capaços d’assumir tot allò que hem estat i que ha deixat en la nostra vida col.lectiva alguna petja amable i amb valor cohesionador. És així de senzill... Fet i fet, jo gosaria dir que recordar la tradició d’un infant que neix pobre en un ambient ingenu i meravellós, és més sa que limitar-se a anar de bòlit en la competència de veure qui compra més i qui llueix més. El record de l’infant no arregla el món, però hi posa una mica d’humanitat. Que no està gens malament. Josep Lligadas Vendrell Viladecans, punt de trobada - Núm. 6 - Desembre 2007
  10. 10. L La responsabilitat de ’estat espanyol és histò- ricament i políticament responsable de la colo- nització que ha patit el poble del Sàhara Occidental, en l’estat espanyol haver ocupat i explotat els seus recursos més d’un segle. Aques- ta responsabilitat no va acabar el al Sàhara Occidental 14 de novembre de 1975, quan es van signar els Acords Tripartits de Madrid que van representar l’incompliment de tots els seus compromisos i el lliurament del territori i dels seus habitants al Marroc i Mauritània. Els diferents governs de la de- mocràcia, no han assumit ni han complert el seu compromís histò- ric amb el poble sahrauí, i s’allu- nyen cada cop més de la seva responsabilitat nacional i inter- nacional en l’actual situació del conflicte. L’estat espanyol té una assignatura pendent i un deute històric, moral i polític amb el po- uí volem fer arribar als diferents ser considerats en els programes ble sahrauí; no podem parlar de partits, la nostra preocupació per electorals com a menors, i que llibertat, justícia o democràcia al la greu situació que travessa el afecten a diferents temes de la nostre país, fins que aconseguim conflicte del Sàhara Occidental, política nacional o internacional, posar fi a tants anys de patiments i en particular la permanent vi- però que porten una forta càrrega d’aquest poble, i tancar un procés olació dels Drets Humans de la ètica i moral, i que poden marcar de descolonització que vam dei- població civil, a les zones ocu- la diferència entre les diferents xar sense tancar. pades, on els ciutadans sahrauís opcions. Aquest és, a vegadees, L’exèrcit del Marroc continua, reivindiquen que s’organitzi un l’únic argument i paper que se’ns avui, ocupant un territori que va referèndum d’autodeterminació deixa tenir en aquestes circums- envair per la força. El Marroc es al Sàhara Occidental i reclamen tàncies. nega a complir les resolucions la independència, així com també Per altra banda, veiem amb satis- aprovades per l’ONU i pretén, l’alliberament dels presos polítics facció la decisió del jutge Baltasar senzillament, annexionar-se el i dels desapareguts sahrauís. Garzón d’obrir diligències prèvi- Sàhara. I el nostre govern parla Des del moviment de solidari- es per a un procés per genocidi de “diplomàcia activa” mentre tat, instem el govern d’Espanya contra els responsables marro- contribueix a mantenir l’ocupa- a implicar-se més en la defensa quins de l’intent de genocidi que ció il.legal del territori, amb la dels legítims drets dels sahrauís, pateix el poble sahrauí i la políti- venda d’armes i la signatura de defensant el dret a l’autodeter- ca repressiva que pateix al Sàhara tractats de pesca i convenis prefe- minació i la independència del Occidental ocupat, que malgrat rents amb el Marroc, que afecten poble sahrauí, sense maniobres. la seva duresa, no ha aconseguit al Sàhara ocupat. Som molts els ciutadans i ciuta- fer callar la veu dels activistes Amb motiu de les properes elec- danes a Catalunya i Espanya, que que lluiten per l’autodetermina- cions generals que es celebraran podem arribar a fixar les nostres ció i la independència del Sàhara el mes de març, l’Associació Ca- posicions electorals fixant-nos en Occidental. talana d’Amics del Poble Sahra- temes que com el sahrauí, poden Rosa Mercader Viladecans, punt de trobada - Núm. 6 - Desembre 2007 10
  11. 11. Els “xatarreros” de Viladecans Podeu comprobar com a la Carretera de la Vila, com a la Carretera de Valencia, hi ha més d’una empresa establerta amb l’activitat de desballes- tament o desguace. És curiós que mirant les empreses donades d’alta a la guia telefònica, surten en aquesta zona més de sis empreses. Mirem el present i veiem com a poblacions com a Gavà estan al capdavant, recuperant aquesta zona per a la seva població: fent parades d’au- tobusos amb seients, zones esportives, passeig per als vianants, etc. però a Viladecans, com sempre, trigarem molt de temps per poder fer aquestes coses. U na vegada més a l’ajuntament de És el moment de reclamar el tancament dels Viladecans hi ha hermetisme amb el xatarreros i acondicionar aquesta zona, en zona tema que ens preocupa a la població, esportiva, carril bici, parades d’autobusos, més el dret a decidir als plans urbanístics enllumenat públic, borreres per als peatons, de la nostra ciutat. etc. És en aquesta zona, com a d’altres del voltant, Sabem que la Carretera de la Vila fins a la Car- que per part de l’ajuntament té la necessitat de retera de les Filipines (Camí del Mar) hi ha silenciar amb el temps. aprovada una inversió per reformarla, però en Fa temps que en aquesta zona van fer propa- aquesta reforma ¿hi estaran inclosos el carril ganda dient que per fi clausurarien els xatarre- bici, les parades d’autobusos, el voral, l’enllu- ros, però no es així. Avui dia només ha tancat menat públic i zona per vianants? una empresa d’aquesta zona. Sergio Porrón Deixar parlar els ciutadans H e llegit els vostres darrers articles i concretament, el que parla sobre la por que pot tenir o deixar de tenir l’Ajuntament per deixar parlar als ciutadans als plens, m’ha empipat. Anem per parts, com a ciutadà de Viladecans, pago els meus impostos, d’aquests impos- tos, surten els sous dels representants escollits per votació a l’Ajuntament; resumint, la colla que hi ha a l’Ajuntament, desde la senyora de l’entrada, que amb prou feines parla català, fins al mateix batlle, els hi estem pagant el sou. Crec que per aquest senzill fet, tenen l’obligació d’escoltar la meva opinió i la dels altres conciutadans de la vila, és més, que siguin a l’Ajuntament, és gracies a nosaltres i això no els hauria de donar dret a fer el que els hi sembla. Crec que qualsevol projecte hauria d’ésser acceptat per la ciutadania, i més quan la seva resolució afecta a tots els que residim al municipi, sigui el construir més vivendes, sigui el pavimentat dels carrers o el canvi de la il.luminació dels carrers per Nadal, ja que tot això, també surt de les nostres butxaques. Crec que tenim tot el dret a demanar com volem que s’administrin els “nostres calers” a l’hora de ser inver- tits al municipi. D’això se’n diu Democràcia. Si no hi haguessin deficiències, podrien dedicar-se a construir més vivendes, però crec que amb la quantitat de mancances que tenim a la nostra vila, crec lògic primer arreglar el pati per assegurar el nivell de qualitat de vida d’acord amb els impostos que paguem (estem per sota de Castelldefels) i després quan la gent que resideix al Municipi, disposi de les necessitats bàsiques cobertes, es podrà parlar de convidar nouvinguts. Ferran Rullo Viladecans, punt de trobada - Núm. 6 - Desembre 2007 11
  12. 12. Càritas, la solidaritat tangible els socis. Un import amb què es ternatius, escrivia un dia que la C cobreix aproximadament el 88 nostra societat procura l’anome- àritas de Viladecans % de les despeses. La resta es fi- nat “altruísme indolor”, és a dir, està fent una campa- nança amb subvencions, entre les aquella suposada solidaritat més nya de captació de so- quals és important la que prové fixada en els sentiments que en cis i de voluntaris que de l’ajuntament. Per part eclesial, la butxaca, el temps i l’esforç. Ser vulguin col·laborar de manera Càritas no rep diners del bisbat, solidari no vol dir només emoci- continuada amb l’entitat, unes es beneficia, això sí, de l’ús de lo- onar-se davant el patiment dels persones amb el seu temps, i les cals, d’infraestructura, i de la sen- altres, sinó compartir: de vega- altres amb una aportació econò- sibilització que l’Església sempre des compartir la cartera, en uns mica regular. Ara que ve Nadal, ofereix sobre el tema de la pobre- moments en què la vida està cara, pot semblar una manera més de sa. L’any passat, però, van haver però tots hem de reconèixer que “plorar” per mantenir una tasca d’interrompre’s alguns ajuts per- consumim molt i molt supèrflu- que, amb la constitució a la mà, què no hi havia prou diners per ament. Teresa Pàmies, fa anys, haurien de fer les institucions fer-se’n càrrec. en unes jornades per als treballa- públiques. Aquest és el pensa- dors de Càritas ens deia que, de És per aquest motiu que la jun- ment políticament correcte. jove, pensava que els problemes ta de Càritas s’ha animat a fer El cert, però, és que Càritas i al- aquesta campanya. L’objectiu es resoldrien quan l’esquerra es- tres entitats semblants, fa un pa- és aconseguir que algunes per- tigués en el poder. Després, a poc per més enllà del que poden fer sones, ben lliurement, vulguin a poc, va anar adonant-se que la els poders públics: el fet de ser pagar una quota periòdica, cosa necessitat de la gent depassa tota una entitat relativament petita, que permet saber amb quins in- intervenció de les administra- d’estar a prop de la gent, li per- gressos es pot comptar i per tant cions i que els “lendemains qui met captar de primera mà les oferir un millor servei a les per- chantent”, o sigui les esperances necessitats socials, sempre dinà- sones a qui cal donar un cop de en el triomf de la revolució, per sí miques i canviants, i donar res- mà. Perquè, de fet, el 80 % dels soles no arreglen pas els proble- postes amb una certa agilitat. Li donatius de Càritas són ocasi- mes concrets de la gent d’avui, permet també posar en relleu els onals, només un 20 % prové de per més que siguin necessàries buits que deixa la intervenció de socis. Es podria objectar que con- per lluitar contra les causes de la les administracions, sensibilitzar vindrien més subvencions, però pobresa. la població i intervenir en aque- de fet el que enforteix les entitats En definitiva. Si algú de vosaltres lles situacions on les administra- és el compromís de la gent que hi vol fer-se soci de Càritas només cions no poden arribar. creu i no tant les subvencions. Un cal que es posi en contacte amb Això es fa d’una manera molt excés de subvenció fa depenent nosaltres a través del correu elec- senzilla, amb professionals i l’entitat de l’administració i no és trònic caritas@viladecans.net, o amb voluntaris. Però el finan- un símptoma de salut ni d’auto- bé al telèfon 628 832 568. I si vol çament a nivell local, en el cas nomia a l’hora de fer i de posar dedicar-hi hores, pot trucar al 93 de Viladecans, prové exclusiva- els problemes damunt la taula. 630 11 66 o al 93 652 57 70. Moltes ment d’allò que es recapta entre El sociòleg basc Imanol Zubero, gràcies. la gent: a les parròquies i entre especialitzat en moviments al- Mercè Solé Viladecans, punt de trobada - Núm. 6 - Desembre 2007 1
  13. 13. Doncs no callarem ment, en canvi, no convencia tan Bush, o estem davant s’un doble- aclaparadorament al carrer. pensar orwelià? Per què ningú I és que el que no té volta de full no s’ha preguntat per les bases L es empreses espanyo- és que l’actuació del rei va ser de l’acusació al capital espanyol? les van ser les grans una greu patinada diplomàtica. I Les classes dominants espanyoles beneficiàries de les una altra veritat incontestable és tanquen files i es tapen en el seu privatitzacions dels que quan molta gent et defensa paper nefast a Amèrica Llatina. anys 90 a Amèrica Llatina, d’on és que la teva actitud és contro- I és que la compra d’aerolínies, han extret importants plusvà- vertida. Massa gent ha de defen- empreses de telefonia, de submi- lues. La fòrmula: monopoli de sar el rei darrerament. Que està nistrament d’energia i d’aigua, mercat, poca o nul.la inversió en qüestió? Doncs sembla que han estat els principals destins de i repatriament de beneficis. Els cada cop més. Tampoc en té, de la “inversió espanyola”. El nego- pobles d’Amèrica Llatina viuen volta de full, que Chávez ha es- ci rodó: comprar barat als estats com un greuge el deteriorament tat escollit democràticament i ha que privatitzaven als anys 90, no dels serveis i fan responsable passat innomebrables consultes invertir ni en manteniment bàsic la gestió de les multinacionals populars i el rei ho és per sang i i obtenir uns retorns extraordina- espanyoles. Chávez, i Ortega, va ser imposat a la “Transacció” ris gràcies al mercat captiu que expressaven aquest sentir de les com a garant de la continuïtat proporcionen els monopolis o majories del continent. amb la dictadura sota l’amenaça oligopolis que representen totes A la cimera Iberoamericana de de les baionetes. Paradoxalment aquestes activitats. Al contrari del caps d’estat i de govern d’aquest un és anomenat dictador i l’altre que els gurús del neoliberalisme novembre es va produïr un fet demòcrata. Potser una mentida havien promès als pobles llatino- singular, un incident diplomàtic repetida mil cops esdevé veritat. americans el servei ha empitjorat que ha portat cua. La premsa i els El desencadenant de l’incident; i els preus han pujat. És cert que tertulians van recollir una inter- bé, la premsa va analitzar que el algunes empreses espanyoles, venció del rei dient a Chávez que fet que Chávez insistís en atacar com Repsol, estan acceptant ne- callés: “¿Por qué no te callas?” la figura d’Aznar i anomenar-lo gociar les noves condicions amb Al dia següent hi havia vídeos, feixista requeria un gest patriòtic els nous governs llatinoameri- versions humorístiques i, sobre- que hauria encarnat el rei. Amb cans, però n’hi ha d’altres, com tot, moltes defenses del nostre rei Aznar només ens hi podríem fi- per exemple Fenosa a Nicaragua, com a gran patriota i, com és ha- car els espanyols, com va espetar que arriben fins al boicot i asset- bitual als mitjans espanyols, mol- un impresentable Sardà a cert jament al govern legítim. Alguna tes, moltes desqualificacions de programa de les nits de dissab- raó tenien Ortega i Chávez per l’estadista veneçolà. Les classes te. Suposo que el senyor Sardà queixar-se, només faltaria. dominants i la premsa, que n’és per aquesta regla de tres no té Luis Juberías expressió, tancaven files. L’argu- cap dret a ficar-se amb el senyor Per què no ens fas arribar fotografies d’aquelles coses que veus als carrers de Viladecans i que caldria millorar? Faries un bon servei a la ciutat. Viladecans, punt de trobada - Núm. 6 - Desembre 2007 1
  14. 14. L’anomalia pluviomètrica del Delta del Llobregat E l passat 26 de novembre, el viladecanenc, membre de la Plataforma Salvem Olive- retes, Jordi Mazon va ser premiat amb el primer premi Eduard Fontserè, organit- zat per l’Associació Catalana de Meteorologia, la Diputació de Barcelona i el Servei de Meteorolo- gia de Catalunya. He parlat amb en Jordi que d’entrada, però, vol dei- xar ben clar que l’anomalia pluviomètrica no justi- fica les inundacions que pateix la zona del delta del Llobregat, com la de Can Calderon a Viladecans, on l’acumulació de l’aigua, nega cases i fa tallar la carretera C-245. Segons ell, això es deu a una mala urbanització, i al fet que els representants del go- vern (municipal, nacional i estatal), s’obliden que un delta és una zona inundable per definició, i que Les rieres i torrents de les serres del Garraf i l’Ordal les grans infraestructures i urbanitzacions no estan que desemboquen al Delta i a la Vall del Llobregat suficientment adaptades a aquest entorn. col·laboren a aquesta aportació d’aire fresc. Aquest A banda d’això, en Jordi ens explica que el Delta front que avança mar endins estaria comprès entre del Llobregat presenta uns valors pluviomètrics la desembocadura del riu Llobregat i les costes del anuals superiors a les zones veïnes. Aquesta dife- Garraf. L’existència del massís del Garraf impedeix rent precipitació es dóna sobretot a la tardor, fruit que aquest front s’estengui més cap al sud-oest. de la formació d’un front fred superficial nocturn Aquesta divisió de dues masses d’aire en superfície davant de les costes del Delta, que ve donada per és el que s’anomena front superficial mesoescalar, el tres causes. Primerament, per la amplada i llarga- qual avança lentament mar endins. Per altra banda, da de la vall del riu Llobregat, confinada entre les la massa d’aire mediterrània avança del mar cap a serralades de l’Ordal i Collserola en el seu darrer terra, i quan troba el front fred mesoescalar, conver- tram, que s’eixampla en arribar a la zona deltaica. geixen en superfície les dues masses d’aire, gene- En segon lloc, per l’aixecament sobtat del mar del rant-se l’ascens de la massa d’aire càlida i humida massís del Garraf, a la part més occidental del Del- sobre la d’aire relativament fred i sec, generant nu- ta, i pel de la muntanya de Montjuïc per orient, que volositat, tempestes i pluges intenses, que descar- limiten en tots dos casos al Delta del Llobregat, i reguen sobre el mar, però que s’atansen tot sovint així l’aire fred que durant les nits descendeix per cap al continent, cap al delta del Llobregat i la part aquesta vall, s’eixampla en arribar al Delta. I final- oriental del massís del Garraf. ment, com a conseqüència d’una mar Mediterrània Aquest tipus de precipitació, generalment abun- d’aigua calenta des de finals d’estiu i fins a l’inici dant, difícilment arriba a la part occidental i nord de l’hivern, actua com una font de vapor, tot i sua- del massís, raó per la qual els observatoris situats vitzant les temperatures de l’aire, i mantenint una en aquestes regions recullen menys precipitació massa d’aire mediterrani durant les nits. anual. Així, el 85% de les precipitacions del mes de La possible causa de la diferent distribució de la setembre són nocturnes (entre les 21 i les 09 hores), precipitació que crea el massís del Garraf cal cer- molt sovint en forma de tempestes, fet sorprenent car-la en la convergència d’aire a nivells baixos per i original de la plana deltaica. Quants de nosaltres la interacció de l’aire relativament fred que descen- no sentim tronar de sobte i ploure a les nits de se- deix per la vall del Llobregat i l’aire càlid i humit tembre? situat sobre la Mediterrània. formant un front d’ai- re relativament fred quan entra en contacte amb la Ricard Caba i Calbet massa d’aire càlida i humida situada sobre la Me- diterrània. Viladecans, punt de trobada - Núm. 6 - Desembre 2007 1
  15. 15. La plaça de l’església N o sé on he llegit que carrer que es conserven tal qual a l’estiu, els “cortes” de nata o de la nostra ciutat és eren en la meva infantesa dels tres colors, que tallaven amb un la que recorrem a anys cinquanta. gran ganivet i emparedaven amb peu. És cert, només “És molt bonic”, va dir la meva dues galetes. Sempre tenia enve- sents com a teus els carrers que amiga. ja dels companys que compraven has trepitjat. Hi ha carrers sim- “cortes” gegants que els hi deixa- Tenia raó. L’alineació perpendi- pàtics, carrers antipàtics i car- ven tots els morros blancs. cular de les façanes blanques, la rers preferits. Com el carrer de Avui encara tenim la botiga del seva primitiva senzillesa, tenen Sant Joan. L’altra dia va venir Nitu, un virtuós en el tall del per- sabor a temps perdut. Si la nos- una amiga d’un Centre d’Estu- nil, i el Nou Rals, la llibreria del tra veritable pàtria és la nostra dis i vaig invitar-la a un tallat Jordi Vicente, més que una llibre- infantesa, la plaça de l’església al Cafè Central. Vam quedar a ria, un heroic equipament cultu- era una de les capitals d’aquella la parada dels taxis i vam anar ral autosubvencionat que va ater- pàtria llunyana. Més que una caminant i xerrant mentre jo li rar per casualitat a Viladecans els plaça, sempre ha estat un carrer, feia de cicerone seguint un curt anys setanta. però el porxo columnat de l’es- itinerari. Vam creuar la carrete- Li vaig ensenyar a la meva amiga glésia, l’espai de les escales, li ra i vam entrar per la plaça de la casa del carrer Muntanya amb presta amplitud a l’espai públic. l’ajuntament. Vam pujar per Àn- el compàs dels francmaçons a la Era la plaça dels diumenges al gel Guimerà pel mig del carrer, façana i una perfecta simetria no- matí, de la missa de deu. Quan passejant sense cotxes. Li vaig més trencada per una finestra a la s’obrien les portes, sortíem de explicar la mobilització popular planta baixa. la foscor religiosa a la llum de la i la negociació per salvar el car- llibertat pagana del dia de festa. “No sabia que el teu poble fos tan rer, el patrimoni del passat quo- Per això sempre recordo aquells maco”, em va dir mentre asseiem tidià, encara en espera de reha- diumenges com alegres dies de al Cafè Central. No li vaig portar bilitació, la placa de ceràmica sol baixant l’escala amb tot el dia la contrària. del centenari de Can Ginestar per davant. feta per l’Encarni, Can Amat i el José Luis Atienza museu per concretar, la casa del Era la plaça de les fotos amb cor- fusteret de la pela i el restau- bata i pantaló curt, empunyant rant Suc que ha sortit recoma- una palma, de la mà dels pares, nat a El Periodico. En tombar la davant de la pissarra negra on cantonada ens vam trobar amb s’anunciaven amb lletres blan- la vista de la façana de l’esglé- ques les pel·lícules del centre, en sia fins el carrer del Sol. Quan la façana de la casa del senyor ensenyes un carrer a algú, te’l rector. A la sortida de missa anà- mires d’una altra manera. Te’l vem a Cal Magí que tenia sempre mires amb ulls de foraster, com tebeos en els vidres de la porta. si el veiessis per primer cop. A Anàvem a comprar cromos i la mi em va passar. Va ser com en- botiga sempre em feia olor del fonsar-se en el temps, davant pegament amb què els enganxa- de una de les poques façanes de va a l’àlbum. Al costat hi havia una botiga on compràvem gelats Viladecans, punt de trobada - Núm. 6 - Desembre 2007 1

×