• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
Programa electoral del Consell Insular de Menorca   (maig 2011)
 

Programa electoral del Consell Insular de Menorca (maig 2011)

on

  • 985 views

 

Statistics

Views

Total Views
985
Views on SlideShare
936
Embed Views
49

Actions

Likes
0
Downloads
2
Comments
0

3 Embeds 49

http://www.psoemenorca.cat 42
http://psoemenorca.cat 6
http://www.slideshare.net 1

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Programa electoral del Consell Insular de Menorca   (maig 2011) Programa electoral del Consell Insular de Menorca (maig 2011) Document Transcript

    • 2
    • 3
    • 4
    • 5
    • PERQUÈ GUANYI MENORCA Amb aquest programa electoral per al Govern de Menorca els Socialistes de Menorca tornam a fixar el nostre compromís amb la ciutadania d’aquesta illa. Les circumstàncies en què feim aquesta proposta són noves: l’accelerada evolució social, industrial i tecnològica de les últimes dues dècades a les societats avançades, juntament amb l’afectació a Menorca de la greu crisi econòmica i financera global demanen noves respostes per part dels socialistes. Però també l’experiència de govern dels darrers anys en les institucions de l’illa i la consecució de determinats objectius què ens havíem marcat, com hagi pogut ser la protecció del territori, participen del replanteig de la nostra proposta El resultat és un nou projecte per Menorca. Un projecte on des del manteniment dels valors socialistes, reorientarem la nostra acció política dedicant la majoria de recursos i esforços a reactivar la nostra economia i a acompanyar qui més ho necessiti durant aquests moments de dificultats. Sempre hem estat al costat de les persones. Ara hi serem més que mai. Prestant especial atenció a les famílies que pateixen l’atur i les conseqüències més dures de la crisi. Atenent de molt a prop les seves necessitats. Són molts els canvis a dur a terme. Hi ha valors, però, que són irrenunciables per nosaltres. Mentre la dreta vol aprofitar l’actual moment de reducció pressupostària per debilitar el sector públic en favor de determinats interessos privats, els socialistes defensam el seu valor com a garant dels drets de la col·lectivitat. Ho feim introduint-hi canvis, adequant-lo a les noves exigències. Per tirar endavant aquest nou projecte no partim de zero. L’acció dels governs progressistes dels darrers anys és motiu d’orgull per al socialistes de Menorca. Sense els seus èxits no podríem en- carar el futur amb la confiança que ho feim. Hem demostrat la nostra capacitat de treball. Volem seguir demostrant-la. Comptant amb la participació de tots. Redirigint esforços i inversions. Presentant un ambiciós nova via per a la reactivació econòmica. Fent possible que l’estabilització ja apuntada pels indicadors econòmics es transformi en una vertadera recuperació. Esteim al davant d’un projecte amb noves propostes i noves maneres de fer. L’objectiu, però, és el de sempre: fer de Menorca cada dia un lloc millor per viure-hi. On des de la defensa dels drets de la col·lectivitat i l’atenció a les dificultats de les persones, cada un dels menorquins pugui6
    • lliurement tirar endavant el seu projecte.Una Menorca que lluita contra l’atur. Que reactiva la seva economia preparant-la per a lesexigències del món que sortirà de la crisi. Sense caure en la trampa d’apostar per opcionsbeneficioses al molt curt termini que acaben convertir-se en càrregues per al futur.Una Menorca que innova les seves maneres de fer, a tots els nivells, que utilitza les novestecnologies per convertir en avantatges moltes de les limitacions fins ara imposades per lainsularitat. Que aprofita el seu atractiu territorial i social per convertir-les en la base delcreixement d’un nou sector econòmic.Una Menorca que, des de la seva identitat i recuperació de la centralitat mediterrània, volobrir-se al món. Perquè entén la dinàmica d’un món globalitzat i té molt per oferir.Una Menorca amb unes connexions aèries dignes, amb preus i freqüències que permeten undret a la mobilitat equiparable als de la resta de l’estat.Una Menorca que inverteix de veritat en la formació, convençuda que és la única manerad’assegurar la viabilitat de les nostres empreses i que tothom disposi d’un lloc de treball digne.Una Menorca conscient de la interrelació de tots els seus sectors productius i que afronta elsseus reptes de manera conjunta.Una Menorca que defensa els drets de la ciutadania a través d’unes administracions eficients,austeres i ràpides en la resolució de les sol•licituds dels ciutadans.Una Menorca que potencia les capacitats del seu sector agrari. Que creu en la qualitat i lespossibilitats de comercialització dels seus productes a través de l’obertura de nous mercatsencara per explotar.Una Menorca que renova la seva indústria a través de la innovació en el camp tecnològic,millorant els seus processos de producció i la comercialització dels seus productes.Una Menorca conscient de la importància del turisme, de la necessitat de millorar la seva ofertatradicional i de combatre l’estacionalitat a partir de productes turístics especialitzats sobre labase de l’esport i del patrimoni natural, cultural i patrimonial.Una Menorca amb una activitat comercial de qualitat que permeti satisfer les necessitats decompra dels ciutadans en les millors condicions de preu i servei. Una activitat comercial quealhora dinamitzi els centres de les nostres ciutats gràcies al seu paper aglutinador d’altresactivitats. 7
    • Una Menorca que acompanya les persones en aquests moments de dificultat. Ara més que mai. Atenent les necessitats del moment. Dotant-les de recursos per al futur. Una Menorca que fa arribar els serveis socials a totes i cadascuna de les persones que ho necessiten. Tenint especial cura amb les persones en situació de dependència. Una Menorca amb una ordenació territorial i costanera que preserva els seus valors ambientals i paisatgístics, conscient de la seva importància per a qualitat de vida dels ciutadans, però també del potencial econòmic del seu aprofitament respectuós. Una Menorca amb una mobilitat basada en unes carreteres renovades. Amb més capacitat i seguretat. Integrades en el paisatge i consumint el mínim de territori imprescindible. Reforçant el seu transport públic. Apostant per una mobilitat més respectuosa amb el medi i convertint en realitat la implantació del vehicle elèctric. Una Menorca amb un govern que defensa els interessos dels seus ciutadans. Que creu fermament en la participació ciutadana com a element imprescindible per al manteniment del sistema democràtic. Que estableix ponts de diàleg amb l’oposició i la discrepància. Una Menorca conscient de la necessitat d’una adequada vertebració territorial. Que reconeix el paper del municipis. Que participen de les decisions del Consell Insular i en reben el seu suport. Una Menorca que pren les seves decisions. Amb un govern propi, el Consell Insular, que ha d’assumir, amb les dotacions econòmiques adequades, totes les competències previstes a l’Estatut d’Autonomia. Una Menorca conscient de les dificultats actuals però que mira amb confiança al futur. Una Menorca que vol créixer reforçant la justícia social i sense renunciar al manteniment del bon estat dels seus recursos. Perquè guanyin els menorquins i les menorquines. Perquè guanyi Menorca.8
    • LA REACTIVACIÓ ECONÒMICALa situació en què formulam la nostra nova proposta política per Menorca no és la mateixa queen ocasions anteriors. Els canvis socials, industrials i tecnològics dels darrers anys, juntamentamb la irrupció de la greu crisi econòmica i financera mundial estan tenint una incidència directaa Menorca. El fenomen es produeix a més, sobre la base d’unes particularitats pròpies en què elfactor insular i l’estructura del sistema productiu actuen com a factors determinants.La conseqüència més dura de tot plegat és el creixement de l’atur. És així tant pel querepresenta quant a la disminució de la disponibilitat total de recursos per a la nostra políticad’igualtat d’oportunitats, com pel que representa aquesta difícil experiència per a les famíliesque el pateixen.La prioritat de la nostra proposta política serà, per tant, la de lluitar contra l’atur. Alhora, tambévetllarem perquè ningú quedi enrere ni es produeixi una disminució en l’atenció i la defensa delsdrets dels ciutadans.Tirarem endavant aquest propòsit de lluita contra l’atur a través de l’establiment d’un fermcompromís amb el sistema productiu de Menorca. Un compromís que no és nou perquè ja haprotagonitzat la gestió duta a terme pel Consell des de la irrupció de la crisi econòmica. 9
    • Pla per una nova via menorquina del creixement L’objectiu dels socialistes de Menorca és l’avanç de la justícia social a la nostra illa. Aquest avanç, ara alentit pel creixement de l’atur i la reducció de la capacitat de despesa pública, demana el nostre més decidit impuls al sector productiu per tal d’accelerar la seva reactivació. Però no es tracta únicament d’aconseguir una recuperació ràpida i a qualsevol preu. Esteim convençuts que les opcions d’aparent benefici ràpid proposades per la dreta, com pot ser la basada en el consum territorial i la renúncia a les fites de benestar social assolides, no només no reforcen el sistema productiu sinó que ràpidament esdevenen càrregues per al futur. Per contra, la nostra proposta pretén fer front a les dificultats actuals a partir d’un plantejament perfectament definit, consistent a preparar el sistema productiu menorquí per al món que sorgirà de la crisi. Ja es perfilen les noves tendències mundials. Les noves tecnologies, per exemple, exigiran societats cada dia més capaces de respondre al canvi permanent. La formació laboral, comercial i empresarial continuades, l’accés a la informació i el coneixement, així com l’eficiència a tots els nivells, seran condicions imprescindibles per al creixement econòmic i social. Hem de treballar per estar al costat del nostre sistema productiu en el trànsit cap a aquest nou model. Però també és la nostra obligació la promoció de mesures de conciliació de la vida familiar i laboral i l’articulació d’espais de participació, no només com a mitjans per afavorir nous climes de relació dins l’empresa, sinó també pel paper que juguen en l’increment de la productivitat. I tot amb l’objectiu d’aconseguir una economia més competitiva i estable, més respectuosa amb el medi ambient i que ens permeti seguir avançant socialment. La nostra proposta de Pla per una nova via menorquina del creixement es fonamenta en la consideració de l’estructura econòmica menorquina com a la suma de diferents modalitats de producció de riquesa relacionats íntimament entre sí. Sobre la base d’aquest convenciment, hi intervindrem des dels següents eixos d’actuació transversal: - L’obertura de Menorca al món: les noves tecnologies i el transport. - La innovació: nous productes, noves maneres de fer. - La formació. - La millora de la gestió pública i la simplificació administrativa Per millorar la supervisió de la consecució dels objectius i la correcció de les accions en el cas que aquests no s’assoleixin o ho facin de manera insuficient:10
    • - Crearem un gabinet d’assessorament econòmic. Estarà format per professionals de reconegutprestigi estatal, tindrà caràcter consultiu, no estarà sotmès a l’organigrama del Consell i els seumembres no rebran retribució. També formarà part de la seva comesa la creació d’un ampli marcde contacte i cooperació amb entitats privades.· L’obertura de Menorca al mónEl canvi continu és una de les característiques de la globalització del món de les democràciesoccidentals. Es dóna a tots els nivells: les modes, els hàbits de compra, els corrents culturals, lesformes d’organització, etc. evolucionen contínuament. Podem fer les valoracions que vulguemsobre la seva conveniència. Segurament n’hi ha molt de criticable. Açò no obstant la realitats’imposa, i les seves conseqüències es deixen sentir arreu.Els socialistes de Menorca tenim clar que la indiferència o el tancament al davant del fenomenno pot oferir més que les seves conseqüències negatives. Implica perdre el timó, deixar-searrossegar i ser víctima de la seva potència. Per contra, es pot prendre una actitud ben diferent iacceptar el repte.Hem d’acceptar aquest repte i fer una passa endavant. N’esteim convençuts. Tenim molt aguanyar-hi, però també molt a perdre si hi renunciam. És per açò que els socialistes treballaremper avançar en l’obertura de Menorca al món.Ho hem fet altres vegades. I quan ha estat així s’han donat les condicions propícies per alcreixement econòmic i del benestar per a les persones. Hem de recuperar l’empenta, lapredisposició a anar a cercar el món, de sebre què ofereix i demana.Tenim el potencial per treure’n molt de profit. La identitat, el territori, el treball i la nostra tradicióde gent emprenedora ens permeten encarar el futur amb confiança. Els socialistes volem lideraraquest camí, des de la justícia, assegurant la igualtat d’oportunitats i la cohesió social, perquè,n’esteim segurs, és el camí per garantir un major benestar per a tots i cadascun dels menorquins imenorquines.El transport i la seva rapidesa esdevé mitjà necessari per tirar-ho endavant. Ara més que maipersones, béns i informació viatgen constantment. Menorca necessita entrar de ple en aquestadinàmica, i ho pot fer perquè, des del manteniment de la seva identitat, té molt per oferir. 11
    • LES NOVES TECNOLOGIES Abans del desenvolupament de les noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació, l’intercanvi de les idees i la informació estaven lligades al transport físic de les persones i les mercaderies. La distància o la insularitat podien representar-hi, per tant, limitacions. A dia d’avui, aquestes limitacions estan en condició de desaparèixer. I no només açò: en segons quins contextos, poden fins i tot representar un atractiu per al creixement econòmic. La seva implantació ha de permetre avançar enormement en l’augment de la competitivitat de tota la nostra activitat econòmica. El desenvolupament del teletreball, del disseny industrial, de la recerca científica, l’obertura de noves vies de comercialització directa dels productors i dels establiments turístics són només alguns dels seus exemples. També la participació ciutadana i la formació han de veure’s-hi reforçades. La implantació de les TIC representa, a més, l’avantatge de no implicar alteracions en el manteniment del bon estat del medi ambient i el paisatge. En aquest sentit, la combinació de l’atractiu territorial i social de la nostra illa amb la desaparició d’una part molt important de les limitacions imposades per la nostra insularitat han convertir Menorca en un escenari apte per al seu desenvolupament com a nou segment de creixement econòmic. Per tot plegat, avançarem decididament en el desplegament de les TIC a Menorca a través de les accions següents: - Implantarem l’eix principal de fibra òptica de 100 MB assegurant la seva arribada a tots els polígons industrials, centres escolars i administracions. - Tirarem endavant la connexió directa de la línia de fibra òptica de Menorca amb Barcelona. A través de l’acord amb les diferents administracions afectades i el sector privat, canviarem la nostra actual situació de cul de sac de línia en favor d’una estructura en xarxa que ens assegurarà major rapidesa i capacitat. Es tracta d’una primera passa per aprofitar la nostra posició de centralitat a la Mediterrània occidental i convertir Menorca en eix de la xarxa de telecomunicacions de gran velocitat que connecti per mar la mediterrània central amb l’occidental. - Continuarem amb la implantació de la Xarxa d’internet sense fils per assegurar l’arribada d’internet a tot el sòl rústic i urbanitzacions turístiques.12
    • EL TRANSPORTLes connexions aèries i marítimes tenen una incidència directa en el desenvolupament de lanostra activitat econòmica. En el cas del turisme, el seu bon funcionament quant a preu,freqüències i destinacions esdevé un requisit indispensable, especialment pel que fa a lareducció de l’estacionalitat.Necessitam de bones comunicacions aèries i marítimes per tal de generar oportunitats per alsector turístic i als potencials nous sectors de la indústria de la innovació i el coneixement, totarticulant una xarxa de comunicacions amb la península i amb les principals ciutats europees.Però necessitam sobretot resoldre la crònica insuficiència de rutes, freqüències i preu de lescomunicacions amb la resta de les illes i amb la península.Es tracta de satisfer un dret irrenunciable. Cap dels distints governs d’Espanya no ha estat capaçde resoldre el dèficit de comunicacions aèries tot i els esforços econòmics realitzats(especialment amb l’increment fins al 50% del descompte de resident propiciat per José LuísRodríguez Zapatero). Hem d’impulsar noves solucions que possibilitin que la ingent quantitat derecursos que es destinen al transport aeri dels menorquins repercuteixin en la satisfacció del dreta disposar d’unes comunicacions aèries suficients en rutes, freqüències i preu.Proposam la revisió del sistema de bonificacions per residència per tal de destinar els ingentsrecursos destinats actualment a fer front al descompte del 50% per:- Establir una Nova Declaració d’Obligacions de Servei Públic per als vols entre-illes. Es tracta decanviar l’actual sistema de preus flexibles per l’establiment d’un preu únic i universal de caràcterpolític d’aproximadament 30 euros, tot garantint a través d’un concurs públic la suficiència enquant a freqüències, capacitat i horaris així com els paràmetres de qualitat, puntualitat iseguretat exigibles.- La fixació de mecanismes d’intervenció que, des del respecte a la lliure competència, necessàriaper tal de no perjudicar la nostra oferta turística, permetin destinar els recursos públicsnecessaris a establir garanties de suficiència quant a horaris, freqüències i preus en les líniesestratègiques (Barcelona i Madrid) durant tot l’any.El transport marítim juga un paper complementari però imprescindible de l’aeri per al transportde persones. Però és essencial i estratègic per tal de garantir la suficiència de l’abastiment deproductes de consum, de matèries considerades perilloses (oxigen quirúrgic, asfalt, etc.) i dematèries primeres per a les nostres indústries així com per a l’exportació.Per tal de garantir la suficiència de capacitat, especialment de càrrega, i un preu just, en lesconnexions marítimes amb la península promourem el manteniment revisat dels contractes- 13
    • programes establerts per la Direcció General de la Marina Mercant amb les companyies: - Impulsarem els mecanismes de Servei Públic establerts per la Llei de Transport Marítim de les Illes Balears per garantir la suficiència de les connexions amb Mallorca. · La innovació: nous productes, noves maneres de fer La innovació, açò és la creació de noves opcions i maneres de fer, sempre ha atorgat avantatge en els intercanvis comercials a qui la posseeix. L’actual rapidesa del transport i la seva consegüent eliminació de molts dels impediments de la distància la fan ara més necessària que mai. La innovació a Menorca ha de venir per la via de la qualitat i la diferenciació. Les opcions basades en la disminució de preus han de descartar-se. La seva incidència ha de fer-se extensiva a tots els sectors productius, i en tot moment ha de tendir a configurar una marca per a Menorca que la identifiqui amb la qualitat i la sostenibilitat ambiental i paisatgística. LA INNOVACIÓ EN EL MÓN AGRARI La producció agrària menorquina es caracteritza per una gran especialització en el sector lleter per a l’exportació. El transport i els costos de producció causats, entre altres qüestions, pel cicle del farratge mediterrani encareixen la producció de la llet que, per altra banda, s’està comercialitzant a preus cada dia més baixos. El manteniment del sector, de fet, depèn en alt grau de les subvencions i de les directrius de la política agrària de la Unió Europea. A les dificultats actuals s’hi afegirà properament un canvi importat quant a aquesta política europea. Es tracta ni més ni manco de la desaparició de les quotes lleteres, coda que implicarà l’arribada als mercats d’una enorme quantitat de llet barata de procedència atlàntica, que sempre tindrà per força uns costos de producció més baixos. Però no tot ens juga a la contra. L’especialització lletera també ha permès la consolidació d’un producte de qualitat com és el formatge de Menorca. En tractar-se d’un producte amb valor afegit, no està tan sotmès a les fluctuacions dels preus del mercat. Per consolidar el seu potencial i reforçar el seu paper com a marca competitiva en els mercats, hem d’incidir en la millora de tots els seus processos d’elaboració. Per aquest motiu: - Crearem un Observatori de la Llet. A partir del Consell Regulador i del Centre de Capacitació i14
    • Experiències Agràries, els productors interessats seran assessorats directament en tots elsprocessos des de la sembra del farratge fins a la curació del formatge, amb l’objectiu d’avançarcap a una vertadera configuració empresarial de la seva activitat, conèixer la seva rendibilitatreal i millorar la qualitat a tots els nivells, assegurant així una base sòlida sobre la qual preparar lamarca per augmentar la seva capacitat de competició en els mercats.- Iniciarem els treballs per aconseguir una major homogeneïtzació d’una part de la producció delformatge de Menorca. L’objectiu és l’establiment d’unes condicions de producció i curatcooperatiu basats en criteris de qualitat extrema que pugui significar un abans i un desprésquant a l’increment del seu grau de prestigi entre els consumidorsLa innovació també ha de fer-se extensiva a la comercialització del producte. A partir del treballper la millora de la qualitat del formatge:- Destinarem una part important dels recursos per obrir nous mercats per al formatge deMenorca a partir d’una nova i ambiciosa estratègia comercial.La consolidació de la marca en nous mercats també ha de servir per a augmentar les possibilitatsde comercialització d’altres productes agraris, que també seran objecte d’accions per a la millorade la qualitat.LA INNOVACIÓ EN EL TURISMELa innovació el Turisme ha de venir per les vies de la comercialització del nostre producteprincipal, el de sol i platja, i per l’aposta decidida per nous productes especialitzats en què valorsnaturals i la indústria cultural permetin l’aparició de noves iniciatives empresarials. Sóniniciatives que ens han de diferenciar, han de poder allargar la temporada i ens han de permetreseguir consolidant una marca de destí sostenible i respectuós amb el medi ambient. Peraconseguir-ho:- Assegurarem el manteniment d’un un alt volum d’ocupació turística a través de la ja iniciadasignatura de convenis amb els principals tour operadors internacionals (Tui Travel, Cosmos/Mo-narch, Thomas Cook, Tui Alemanya, Rewe), de manera que: · Els tour operadors seran els encarregats d’executar campanyes de màrqueting dissenyades aMenorca des del consens entre el Consell Insular i l’empresariat turístic. · Els tour operadors adoptaran el compromís de contractar un major nombre de slots aeris, demanera que Menorca disposi així a d’una major capacitat aèria i pugui incrementar el muntanttotal de turistes. 15
    • - Obrirem el mercat turístic rus. Mitjançant la signatura d’un conveni de col·laboració amb els principals tour operadors russos, establirem una connexió aèria directa entre Menorca i Moscou. A més, se seguiran duent a terme els viatges de familiarització amb agents de viatge russos i es col·laborarà amb l’Oficina Espanyola de Turisme de Moscou per a la realització de press trips (viatges de periodistes) perquè escriguin sobre la destinació i es consolidi el posicionament de Menorca en aquest nou mercat. - Consolidarem l’obertura dels mercats polonès i txec. Ho farem renovant la nostra col·laboració amb aquests mercats emergents mitjançant la signatura dels corresponents convenis de col·laboració. - Seguirem amb la nostra campanya “Promobús” al Regne Unit i a Alemanya. Repetirem aquesta campanya a causa del balanç positiu fet per part de la pràctica totalitat de l’empresariat menorquí, que ens du ara a fer-la extensiva a Alemanya. - Augmentarem la connectivitat aèria de Menorca amb les principals ciutats europees. El primer nou objectiu és França. Després de l’experiència de connectar París amb Menorca, els nostres convenis amb les companyies aèries estan donat els seus fruits i permetran ara triplicar la capacitat aèria del primer any. Per açò mantindrem aquests convenis i seguirem treballant per la consolidació de l’interès per Menorca per part dels tour operadors francesos com a primera passa en la continuació d’aquest treball en nous mercats europeus encara insuficientment explotats. - Seguirem establint convenis de màrqueting amb tour operadors i aerolínies per tal de maximitzar la nostra visibilitat en els diferents mercats emissors. - Continuarem treballant amb el sector empresarial en el disseny i la implementació de nous productes turístics tematitzats, caracteritzats per l’ús sostenible del nostre patrimoni natural per a la creació d’experiències turístiques úniques i diferencials. - Treballarem per incrementar el volum del turisme de creuers a Menorca. A partir de l’acord entre administracions i les empreses del sector crearem estratègies de comercialització que permetin la recuperació d’aquesta modalitat turística. La seva promoció ha de dirigir-se a millorar un tipus de turisme especialment interessant per al comerç i l’activitat turística complementària durant la temporada mitjana. - Impulsarem juntament entre Consell i ajuntament de Maó, i amb l’exigència de l’ obligada participació de l’Autoritat Portuària, un pla de promoció propi per creuers al port de Maó, de dimensions i característiques adequades a les possibilitats del port. - Potenciarem la marca “Menorca Reserva de la Biosfera” com a reclam turístic-esportiu.16
    • - Demanarem la participació rellevant i decisòria del Consell Insular i l’ajuntament de Maó enla gestió del Parc Natural de s’Albufera des Grau per tal de situar aquest espai en el centre de lapromoció turística lligada a la natura.- A través de la coordinació entre les diferents administracions implicades, farem les passesnecessàries per gestionar l’Aeroclub des de Menorca. Es tracta d’aprofitar unes instal·lacionsúniques en el nostre entorn mitjançant l’oferiment d’un producte turístic diferenciat de primerordre. La nostra centralitat en el Mediterrani occidental ens permet aspirar a convertir-nos endestinació del turisme aeronàutic europeu, amb especial recorregut en les temporades mitges,quan la meteorologia dificulta la seva pràctica en l’Europa central i del nord. La proposta per ala seva gestió ha d’incloure l’oferta de modalitats com el vol lleuger i la capacitació i reciclatgede titulacions aeronàutiques com a complements a paquets turístic especialitzats. A més, hemd’aspirar a convertir les seves instal•lacions en seu formativa aeronàutica i poder utilitzar-les permillorar l’agilitat de les nostres connexions mèdiques d’urgència amb l’exterior. Tot l’anteriorassegurant el mantenint de l’activitat actual i garantint la mínima afecció ambiental i territorial.- Promourem el Camí de Cavalls en l’àmbit del senderisme internacional a partir de la sevacondició de Gran Ruta homologada. També ho farem en circuits de especialitzats de difusió de labicicleta de muntanya i del turisme eqüestre.- Posarem en marxa una xarxa de rutes cicloturístiques de 1000 Km de longitud.- Promocionarem el cicloturisme, el senderisme, les rutes eqüestres, (carreres i circuitsd’orientació), l’escalada, la geologia i l´espeleologia.- Posarem en funcionament una aplicació informàtica amb format de pàgina web per a lacentralització de la informació de les activitats de turisme actiu de l’illa. Inclourà unconfigurador de rutes cicloturístiques, eqüestres i de senderisme a partir de paràmetres comlongitud, dificultat i atractius associats. Serà accessible des de la pàgina turística institucional i elsoftware relacionat amb la localització geogràfica podrà ser utilitzat lliurement per les empresesdel sector per a l’elaboració de les seves pròpies pàgines web.- Prestarem especial atenció a les activitats nàutiques. Establirem línies de promoció per a la velalleugera, el piragüisme, el caiac de mar, el submarinisme i la fotografia subaquàtica.- A partir de l’acord amb les estacions nàutiques i les administracions implicades, sol·licitarem laconcessió per a la implantació d’almanco dues instal•lacions per a la centralització de lesactivitats nàutiques en platges urbanitzades. En aquests espais s´hi localitzaran les empresesdedicades als esports i activitats nàutiques de la zona per tal que l’usuari hi tengui més fàcilaccés. 17
    • - Establirem una convocatòria pública d’ajudes a entitats i empreses per a la celebració d’esdeveniments esportius singulars. Crearem un calendari d’aquests esdeveniments amb l’objectiu que actuïn com a reclam turístic-esportiu en temporada mitjana i baixa. Tots els projectes esportius tindran una especial sensibilització envers el medi ambient. - Potenciarem el turisme actiu entre el col•lectiu de persones grans mitjançant els programes de l’INSERSO. - Promourem el turisme esportiu accessible a persones amb discapacitat. LA INNOVACIÓ EN ELS PROCESSOS INDUSTRIALS La innovació tecnològica en els processos productius i de les comunicacions ha de permetre’ns de treure profit de la nostra centralitat mediterrània tot superant les dificultats de la insularitat. Hem d’articular sinèrgies estratègiques de caràcter tecnològic i comercial amb el nostre entorn geogràfic i cultural que, des del respecte mutu, ens permetin de recuperar un paper central en les relacions mediterrànies i, per tant, una major fortalesa en l’impuls de projectes estratègics que redundin en la millora del nostre sistema productiu. La innovació en el sector industrial ha de representar la millora dels seus sistemes de producció, gestió i comercialització. Però també la recerca de noves oportunitats d’ocupació en sectors d’ampli recorregut com és la indústria nàutica, la recerca científica o la producció de béns immaterials. La indústria de la cultura i dels valors patrimonials i, especialment, la capacitat de producció en sectors vinculats al coneixement, a la investigació, a les noves tecnologies i al disseny industrial d’alta especialització, esdevindran camps on poden sorgir alternatives productives de futur si arbitram les mesures necessàries per transformar en oportunitats les enormes potències de Menorca i de la societat menorquina. Per tot açò: - Potenciarem la formació empresarial a través del Pacte Insular per l’Ocupació per tal de millorar tots els processos industrials en el sentit d’encaminar-los cap a les noves tendències dels mercats en què la responsabilitat social i la conciliació de la vida laboral amb la familiar han de jugar un paper en la millora de la nostra competitivitat. - Establirem mecanismes d’interlocució que permetin posar en contacte els menorquins formats i residents fora de l’illa amb el teixit empresarial menorquí. - Treballarem per l’establiment d’una marca comercial que abarqui la totalitat de la producció industrial menorquina en què la qualitat i la sostenibilitat ambiental siguin els principals18
    • elements diferencials.- Crearem una campanya de promoció per a l’àmbit empresarial internacional basada enl’atractiu paisatgístic i de qualitat de vida de la nostra illa com en la nostra voluntat d’incentivar laimplantació d’empreses de caràcter tecnològic.- Durem a terme campanyes de promoció del teletreball.- Amb l’objectiu de triplicar la contribució de les iniciatives de caràcter tecnològic i de serveis ales empreses, potenciarem el paper del Parc Bit com a element aglutinador d’aquestes activitats.- Potenciarem el Centre de Referència de la Mar per estimular l’activitat de la indústria nàutica iels seus serveis associats.- Treballarem per aconseguir els espais suficients perquè el Port de Maó esdevingui centreprincipal de manteniment de grans embarcacions de la Mediterrània occidental.- Construirem el Centre d’Interpretació de la Reserva de Biosfera de s’Enclusa, en l’actualitatcandidat a convertir-se en seu mundial de les Reserves de Biosfera illenques i de zonescostaneres, com a referent en la investigació en l’àmbit de la relació entre l’activitat humana i elmedi natural.- Potenciarem el Centre de Recerca de la Mola a través de la celebració de cursos i congressos enl’àmbit de la investigació marina.· La formacióL’aposta per la formació és un element clau per aconseguir augmentar la competitivitat delnostre sistema productiu. La constant demanda d’adaptació a les noves necessitats deproducció i comercialització requereix d’unes persones treballadores i empresàries méspreparades per afrontar els nous i canviants reptes del món globalitzat.L’anomenada societat de la informació i el coneixement ens planteja nous esforços que hem desaber afrontar des del punt de vista tecnològic però també formatiu. Hem de fer possible l’accésa les noves tecnologies per a tota la ciutadania, però al mateix temps hem de dotar aquestaciutadania dels coneixements necessaris per a fer-ne un ús que li permeti accedir-hi d’unamanera més lliure i responsable. La formació en l’ús de les noves tecnologies és un dels factorsmés importants a l’hora de poder obrir-nos al món i treure’n el màxim rendiment de lespossibilitats que ens ofereix: formació a distància, accés a nous mercats laborals o emissors,promoció personal i comercial, etc. 19
    • Per açò serà necessari vertebrar els mecanismes necessaris perquè l’accés a aquesta formació sigui possible per a tots, independentment de la seva edat, formació inicial, origen, etc. La nostra voluntat de posar els mitjans necessaris per obrir Menorca al món que s’està gestant ens duu a atorgar un gran protagonisme a les polítiques actives d’ocupació en la nostra proposta de Nova via menorquina del creixement. Per polítiques actives d’ocupació entenem conjunt de programes i mesures d’orientació, ocupació i formació que tenen com a objecte millorar les possibilitats d’accés al mercat dels desocupats i l’adaptació de la formació i requalificació per l’ocupació de les persones treballadores, així com totes aquelles adreçades al foment de l’esperit empresarial i l’economia social. Incidirem en la millora del nostre sistema productiu a través de les polítiques actives d’ocupació mitjançant l’aplicació de mesures estructurades a l’entorn de quatre línies d’actuació: la creació d’empreses, la millora professional, l’orientació laboral, i la innovació. Per assegurar una unidireccionalitat d’esforços i recursos que permeti l’assoliment i l’avaluació dels objectius marcats, hem de consensuar el marc d’actuació de cadascuna de les administracions i agents socials que intervenen l’àmbit formatiu, educatiu i laboral. És per açò que des del Consell de Menorca: - Impulsarem la creació d’un Pacte Insular per a l’Ocupació, en el qual hi hauran de participar diverses conselleries del Govern de les Illes Balears, el Consell Insular, els ajuntaments i els agents socials. En el context d’aquest pacte s dissenyaran totes les línies formatives de l’illa necessàries per millorar les condicions del mercat laboral, dotar de major preparació els nostres treballadors, treballadores i empreses, i combatre l’atur. LA INICIATIVA EMPRENEDORA, MOTOR D’ACTIVITAT I D’OCUPACIÓ Convertir una idea de negoci en una empresa viable és una tasca difícil i que requereix gran esforç. Hem de donar les eines per dur-la endavant amb més probabilitats d’èxit, comptant amb l’acompanyament de personal expert. Per açò: - Seguirem potenciant el Servei de Tutorització per a Persones Emprenedores amb l’objectiu d’ajudar a la creació de 500 noves empreses. Mitjançant aquest servei, que durant els darrer mandat ha treballat amb 300, se seguirà donant assessorament a nous projectes empresarials, donant especial rellevància als que incorporin un vessant innovador, explorin nous segments d’activitat econòmica i crein llocs de feina. - Continuarem establint convenis de col•laboració amb entitats financeres dirigit a possibilitar el finançament a autònoms i microempreses assessorades pel Servei de Tutorització per a persones20
    • emprenedores del Consell Insular.LA MILLORA PROFESSIONALA més del treball a realitzar per millorar les possibilitats d’incorporació de les personesaturades al mercat laboral, també incidirem de manera decidida en la millora de la preparació deles persones treballadores en actiu. Només així podrem fer front als canvis i les exigències a quèapunten els nous sistemes de producció i organització econòmics. Per poder atendre les sevesdemandes potenciarem la flexibilització d’horaris i les possibilitats de formació a distància queofereixen les noves tecnologies de la informació i la comunicació. Per tot plegat:- Treballarem conjuntament amb el Govern de les Illes Balears per aconseguir fer efectiva lacertificació de la qualificació formativa a partir de l’acreditació de l’experiència professional.- Impulsarem el Pla de Formació per a l’Ocupació, que ha d’adaptar els plans de formacióprofessionals a les necessitats del nostre mercat laboral. En el context del consens a configuraren la nostra proposta de Pla Insular d’Ocupació: · Treballarem per adaptar l’oferta de formació professional, en la modalitat d’agrupamentsprofessionals, a les necessitats reals de formació del sector productiu, de manera que cadatreballador o empresari pugui optar a aconseguir la qualificació professional més adequada alseu lloc de feina i adaptar-se, així, a la progressiva transformació de l’estructura econòmica iproductiva actual.- Es dissenyaran cursos de formació en competències clau i permanent dirigits a facilitarl’ocupació i la professionalització en consonància amb les necessitats reals del mercat laboral .En aquest sentit, es potenciarà la qualificació professional i la tecnificació de les persones quetreballen en camps tan importants com:· Sector agrari, mitjançant l’adaptació dels estudis del Centre de Capacitació i experiènciesAgràries del Consell Insular a les necessitats canviants del camp menorquí.· Sectors tradicionals, com la fusteria i la ferreria.· Guies turístics especialitzats en el nostre patrimoni natural i cultural.· Turisme esportiu: senderisme, cavalls, caiac, etc.· Turisme nàutic i control i manteniment d’embarcacions i maquinària, a través de l’Escola de laMar.· Noves tecnologies de la informació i la comunicació.· Noves fonts d’energia.· Serveis a les persones.· Serveis a la comunitat. 21
    • - Proposarem l’establiment de centres formació professional integrada on es pugui fer tant la formació reglada (cicles formatius de grau mitjà i grau superior) com la formació contínua o per a l’ocupació. Cada centre hauria de coordinar els estudis de la seva família professional i famílies afins. Els relacionats amb el turisme, com informació i assistència turístiques, hauran de tendir a adaptar-se al màxim l’estacionalitat de la temporada, com ja es fa en els cicles de formació professional de cuina i restauració. - A través de l’acord entre Consell Insular, Ajuntament de Maó i Govern de les Illes Balears, es promourà la recuperació dels antics quarters de Santiago per a la implantació d’un gran complex formatiu en matèries vinculades a l’activitat turística. - Oferirem un servei d’orientació sobre estudis a distància, de manera que cadascú pugui trobar el seu propi itinerari formatiu. - Participarem en l’impuls de les beques de pràctiques professionals i formatives. Destinades a la realització de estudis o treballs per part d’estudiants universitaris o persones amb estudis superiors, la seva finalitat és proporcionar una formació bàsica i professional que faciliti la incorporació a la vida activa o continuar amb la seva formació. - Habilitarem un servei d’assessorament administratiu per a l’homologació de títols de persones estrangeres, per tal d’ajudar a fer front a les complicacions existents i poder reduir així el número de professionals actualment forçats a exercir sense estar en possessió de la titulació correctament formalitzada. - Participarem en els programes de formació i ocupació. Mitjançant aquests programes aconseguirem apropar l’entorn laboral als programes de formació elaborant programes específics que combinen l’adquisició de competències professionals amb la pràctica laboral (escoles taller, tallers d’ocupació, programes de contractació de les persones desocupades, etc.) ORIENTACIÓ LABORAL - Proporcionarem orientació laboral, real i personalitzada a les persones en situació de desocupació, realitzant tutories individuals, de manera que, mitjançant la informació, orientació i acompanyament o altres procediments, facilitem la tasca de recerca d’un lloc de feina. - També durem a terme accions d’informació i assessorament que facilitin la detecció i dinamització d’iniciatives d’autoocupació. - Crearem itineraris personalitzats per a la millora de les competències personals, professionals i tècniques per afavorir l’ocupabilitat de les persones en situació de vulnerabilitat mitjançant el Servei d’Orientació per a Col·lectius Vulnerables. Es desenvoluparan els següents programes22
    • destinats a:· Orientar i donar suport a la inserció laboral de dones en situació de vulnerabilitat per l’atur.· Orientar i donar suport a la inserció laboral per a joves amb especials dificultats d’inserció.· Atendre les necessitats de persones amb risc d’exclusió sociolaboral i amb especials dificultatsd’ocupació.· Orientar i donar suport a la inserció laboral per a persones amb discapacitat i/o malaltia mental.· Orientar i facilitar la inserció sociolaboral de les persones beneficiàries de l’ajut de la RendaMínima d’Inserció. La Renda Mínima d’Inserció és una ajuda econòmica adreçada a cobrir lesnecessitats bàsiques de les persones en situació de vulnerabilitat lligada a l’elaboració idesenvolupament d’un itinerari d’inserció sociolaboral. Aquesta orientació i assessorament ésdurà a terme mitjançant el Programa d’Inserció per a beneficiàries de RMI.- En col·laboració amb el Govern de les Illes Balears, seguirem participant en el programa desubvencions SOIB Corporacions Locals, mitjançant el qual se seguiran contractant personesaturades que presentin majors dificultats d’inserció laboral per a l’execució d’obres i serveisd’interès general.- Participarem en la potenciació de la formació en alternança a través del programa de SegonaOportunitat, adreçat a menors de vint-i-cinc anys mancats de qualificació professional. L’accióconsisteix a destinar una part de la jornada a l’aprenentatge pràctic d’un ofici. Durant la resta dela jornada, en canvi, es treballa per garantir l’assoliment d’un nivell formatiu mínim a través del’Escola d’adults. El programa garanteix, a més, uns ingressos mínims per als joves a través de laseva contractació laboral per a un període de sis mesos.LA INNOVACIÓ EN LA FORMACIÓUna aposta clara per a la innovació, la formació en telecomunicacions i tecnologies de lainformació ha de permetre a les petites i mitjanes empreses assumir aquestes eines en els seusprocessos de negoci, de manera que incrementin la seva competitivitat i la seva productivitat.Més enllà del seu ús instrumental, també volem treballar per convertir-les en camp dedesenvolupament empresarial. Es tracta del sector de base tecnològica orientada la innovacióempresarial. Es per açò que:- A través d’infrastructures com el parc BIT i el suport de la UIB, impulsarem la posada en marxaels serveis avançats necessaris per donar suport a la innovació, la consolidació i el creixement delsector tecnològic relacionat amb la innovació empresarial. 23
    • · Agilització i simplificació administrativa Tot l’esforç en la reorientació i reactivació del sistema productiu menorquí que pretenem tirar endavant amb el nostre Pla per una nova via menorquina del creixement perd gran part del seu sentit si no va acompanyat d’un esforç addicional dels serveis administratius necessaris per a l’atenció de les necessitats dels ciutadans. Amb la voluntat que el ciutadà detecti una millora sensible de la rapidesa i la simplificació dels tràmits administratius: - Introduirem noves fórmules de gestió per a simplificar i fer més ràpida la tramitació administrativa. En destaquen dues: - La tramitació per internet, que ja comença a tenir la maduresa suficient en qüestions sensibles com ara la signatura digital i la seguretat de l’emmagatzematge de la informació. La seva utilització ha d’evitar desplaçament innecessaris i escurçar el temps destinat a l’intercanvi de documentació. - La declaració responsable, figura que permet al ciutadà el començament de l’activitat que desitja realitzar mitjançant la simple presentació d’un document on declari que ho farà acomplint tota la normativa d’aplicació. Se suprimeix així una important tasca de tramitació administrativa de control de la legalitat que se supleix per la inspecció de l’activitat una vegada s´hagi posat en marxa. - Desenvoluparem la potestat reglamentària habilitada per llei en les àrees de competència plena del Consell per tal d’agilitzar tràmits interns a través de la reducció de terminis i la declaració responsable. - Formarem i especialitzarem un equip de funcionaris del Consell Insular en àmbits de gestió concrets que es responsabilitzaran d’assessorar els ciutadans que ho necessitin en la presentació i seguiment de les seves sol•licituds. - Més enllà de les consultes o tràmits que ja es poden realitzar digitalment a través del projecte Carpeta Ciutadana, posarem en marxa la tramitació telemàtica íntegra de 20 tramitacions d’expedients dels més habituals. S’afegiran a la tramitació de consultes i operacions de més fàcil materialització, així com a la tramitació d’altres tipus d’expedients que, per qüestions de seguretat documental encara no solucionades suficientment, es faran telemàticament de manera parcial. - Per als expedients que immediatament no puguin tramitar-se íntegrament de manera telemàtica, posarem en marxa un sistema de traçabilitat a través del qual el ciutadà podrà conèixer en tot moment l’estadi de la seva tramitació a través d’internet. A l’inici de expedient es comunicarà el termini de resolució previst i a la finalització s’adjuntarà a la resolució un full24
    • explicatiu del procés seguit i la temporalització produïda.El suport permanent als sectors productius.La situació de dificultat econòmica actual demana una intervenció decidida que els socialistespretenem tirar endavant mitjançant l’execució del nostre Pla per una nova via menorquina delcreixement. El nostre suport però no s’hi limita, sinó que també inclou un seguit d’accionsencaminades a fer front a l’acompanyament i l’atenció de les necessitats quotidianes delsdiferents sectors econòmics. La proposta és la següent:· Al costat del món agrariEl nostre projecte atorga una importància estratègica al sector agrari. És així tant per la seva tascaprincipal, la productora d’aliment, com per la seva condició de modelador de l’actual paisatge,apart del paper que juga com a dipositari d’una part importantíssima de la nostra identitat itradició.Més enllà de la decidida actuació que proposam per a la reconversió de la producció lletera através del nostre Pla per una nova via menorquina del creixement, estarem al costat dels nostresagricultors i ramaders per tal de seguir fomentat pràctiques agràries sostenibles, ajudar a lamillora de la qualitat i la gestió i articular mesures per incentivar el consum de producte propi.Així mateix, també treballarem per assegurar el reconeixement del seu protagonisme en laconfiguració d’un paisatge que ha de ser gaudit pels menorquins i que és un element clau per almanteniment de l’atractiu del nostre producte turístic. Per tot açò:- En coherència amb la declaració de Reserva de Biosfera, donarem continuïtat al ContracteAgrari per tal d’incentivar les pràctiques més sostenibles i que assegurin el manteniment o lamillora paisatgística. Hi reforçarem les accions que permetin incrementar el gaudi respectuós delterritori com puguin ser l’obertura d’ús de camins privats, permetre la visita de béns etnològics iel manteniment del Camí de Cavalls.- Treballarem per la reorganització i simplificació dels organismes de representació del mónagrari per tal de millorar la seva operativitat i i representativitat.- Impulsarem la venda directa del producte elaborat a les explotacions com a element de milloradels preus i de reversió de la seva aportació a l’activitat turística.- Aprofitant els recursos del Centre de Capacitació i Experiències Agràries del Consell Insular de 25
    • Menorca, reforçarem el seu paper d’assistència personalitzada i damunt el terreny als productors per trobar solucions a problemes concrets. També s’oferirà assessorament personalitzat als productors interessats a conèixer la productivitat real de les seves explotacions i a millorar-la a partir dels criteris de l’eficiència empresarial, la qualitat i el màxim respecte mediambiental. - Treballarem per millorar la comercialització interna de la producció. La competència amb la producció forana no podrà venir per la reducció de preus sinó per la via de la qualitat i l’oferta de productes diferenciats. - Potenciarem al màxim les possibilitats que obre l’accés a internet de què disposarà tot el nostre sòl rústic. La relació directa amb l’administració o la comercialització per d’internet són alguns dels processos a desenvolupar a través de cursos de formació específica en el context del nostre Pacte Insular per l’Ocupació. - Posarem en marxa una aplicació informàtica per als sector agrari per tal que es puguin tramitar les gestions més habituals amb l’administració des de la pròpia explotació a través d’internet. - Impulsarem la producció ecològica. Establirem un sistema de certificació que descrigui clarament tots els processos d’elaboració seguits per tal de millorar l’atractiu per al consumidor. - Potenciarem el treball de selecció i recuperació de races i espècies autòctones, que treballarem per donar a conèixer més abastament. - Donarem suport a un pla de modernització de cooperatives com a eina per a l’avanç cap a la integració empresarial i per a la millora de la comercialització. - Seguirem donant ajuts a la incorporació de joves a l’activitat agrària en tant que actors fonamentals per a la reestructuració del sector. - Afavorirem el paper de la dona al camp com a element clau que és de l’estructura productiva agrària. Impulsarem, a la vegada, el reconeixement legal de la seva feina. - Treballarem en la ordenació forestal amb els objectius de l’aprofitament dels recursos, la revegetació dels terrenys amb risc d’erosió i el manteniment dels boscos nets. - Donarem suport a les iniciatives de les entitats socials que, d’acord amb les explotacions agrí- coles, tirin endavant mesures de rendibilització de les mateixes a través de la seva aposta per la sostenibilitat i la valorització del patrimoni natural. - Reforçarem la indústria càrnica de Menorca amb equipaments especialitzats millorant les instal·lacions existents, tenint sempre present la comercialització i la traçabilitat del producte.26
    • - Construirem i posarem en marxa un centre d’atenció sanitària amb instal•lacions quirúrgiquesper a l’atenció a cavalls i altres equins.· Al costat de la pescaEl sector professional pesquer de Menorca s’enfronta a diverses adversitats. D’entre ellesdestaquen la disminució de les captures a causa de la sobreexplotació, el progressiu encarimentdels combustibles, les petites dimensions del mercat intern i la competència amb la pesca d’oci.Açò no obstant, esteim fermament convençuts de la viabilitat del sector, una viabilitat, però, queen tot cas ha de passar per la gestió sostenible del recurs. Per açò:- Millorarem el sistema de comptabilització de captures en els nostres caladors per tal de poderconèixer més acuradament l’impacte de l’activitat sobre el medi.- Impulsarem la redacció i l’aprovació d’una Llei de Pesca que reguli i reculli les necessitats delsector per tal de garantir el seu desenvolupament dins els paràmetres de la seva sostenibilitat.- Impulsarem la creació de la Reserva Marina de l’Illa de l’Aire com a eina de demostradacapacitat per a millorar l’estat general de les espècies marines.- Conjuntament amb les aportacions del sector i l’assessorament científic participaremactivament de les decisions relatives a la gestió. Dissenyarem l’acció formativa amb el mateixprocediment.- Millorarem la informació donada en la comercialització de la producció amb l’objectiu declarificar al consumidor la seva qualitat i procedència.- Organitzarem campanyes per a donar a conèixer els nostres productes.- Impulsarem la posada en marxa i donarem suport als punts de primera venda del peix i marisca gestionar per les confraries.- Atesa la importància econòmica i cultural que atorgam a la pesca, assegurarem un tractamentdiferenciat del sector en el desplegament de les accions del Pla Insular de la Costa per tal depoder desenvolupar la seva activitat en les condicions més òptimes possibles. 27
    • · Al costat de la indústria i l’artesania La indústria ha estat per a Menorca un dels elements definitoris en les bases del seu creixement econòmic. Així és tractada en el nostre Pla per una nova via menorquina del creixement. El seu paper, però, ha anat disminuint els dar¬rers anys. Ha estat un fenomen comú en el nostre àmbit proper, el qual hem d’entendre dins la dinàmica del creixement econòmic occidental. És l’anomenada deslocalització. A nivell mundial, l’augment de nivell de vida dels treballadors i treballadores, amb la seva subsegüent pujada dels costos laborals, ha provocat un trasllat de bona part de la producció industrial a zones amb desenvolupaments econòmics menors i, per tant, amb costos laborals molt baixos. Menorca s’ha vist afectada per aquesta dinàmica. A més, la insularitat encara hi afegeix obligatòriament uns costos afegits a qualsevol activitat exportadora. Així i tot, encara conservam exemples importants i valuosos de la nostra capacitat. Epreses que, entenent la insostenibilitat de la lluita de preus, han apostat per la qualitat i l’especialització com a elements per competir en un mercat cada vegada més global. Hem de posar a l’abast d’aquestes empreses els elements necessaris per augmentar la seva competitivitat i minimitzar l’impacte de la insularitat en la seva producció. La garantia d’una connexió de gran capacitat a la xarxa d’internet és una d’aquests elements. Les necessitats de transport de gran fluxos d’informació per a la promoció, el disseny i la formació han de quedar cobertes a través de la materialització del nostre projecte d’implantació de fibra òptica. La reconeguda qualitat de les empreses menorquines, juntament amb la clara definició geogràfica de l’illa, són una bona base per al desenvolupament d’una marca comuna de qualitat. Hem de treballar per fer possible aquesta identificació. Una marca que pot incidir en la promoció de les empreses existents, però que sobretot ha de servir de suport per a noves iniciatives empresarials. Per tot açò: - Potenciarem la formació en les tècniques de producció, capacitat gerencial i la comercialització (presencial i on line) i donarem suport a la renovació tecnològica, la innovació, el disseny i la capacitat de captació i fidelització de clients. - Afavorirem una indústria de productes de qualitat, oberta als mercats exteriors i connectada amb els altres sectors locals, sobretot els relacionats amb l’àmbit turístic. - Afavorirem la creació de sòl industrial a un preu just, tot col•laborant amb la iniciativa privada per a la seva promoció.28
    • - Donarem suport a la bijuteria i el calçat així com tots els seus entorns auxiliars per tal demantenir el lideratge de les marques consolidades enfront de la competència exterior.- Donarem suport a la creació de noves activitats econòmiques i donarem suport a la capacitatd’innovació del sector.- Promocionarem l’artesania de qualitat, tal com esteim fent amb el Centre d’Artesania deMenorca, per tal de posar-la a l’abast dels nostres visitants.· Al costat del comerçEl sector comercial juga un paper rellevant dins l’estructura econòmica menorquina. Tant per serel mitjà de vida de moltes famílies, com per ser el mitjà a través del qual els menorquins tenenaccés als béns que adquireixen.La directiva europea de liberalització de l’activitat comercial, que posa fi a la possibilitatd’introduir limitacions econòmiques a la implantació d’establiments comercials, ha anat fent elseu camí fins arribar a Menorca. Sobre la base de criteris d’ordenació territorial contemplats a ladirectiva, el Consell Insular ha adaptat els seus preceptes a les nostres particularitats mitjançantl’aprovació del Pla d’equipaments comercials. A partir de consideracions territorials, de mobilitatsostenible i respecte mediambiental, la seva ordenació ha consistit bàsicament a permetre laimplantació als polígons industrials de determinats grans establiments comercials fins araprohibits. Per contra, als polígons industrials no s´hi podran obrir nous comerços de petitadimensió ni tampoc grans establiments de venda de productes relacionats amb el shopping, ocompra associada al passeig, com pot ser la roba, que només podran ubicar-se als sòls urbansresidencials. D’aquesta manera es pretén reduir la mobilitat motoritzada innecessària, alhoraque s’incideix en la dinamització dels centres de les nostres ciutats, atesa la capacitat d’aquesttipus de comerç per generar espais propicis per l’establiment d’una major relació social entre elsciutadans.Es dóna, doncs, una nova situació comercial a Menorca definida per l’arribada d’unes granssuperfícies amb preus de venda més baixos. Pel que fa a la petita, mitjana i microempresacomercial, l’arribada d’aquestes noves modalitats de venda i el creixement de la compra perinternet obligarà a una modernització de la seva gestió, i segurament també comportarà lanecessitat de reconvertir el format d’alguns dels establiments existents. Farem costat a les novesnecessitats amb les accions següents:- Durem a terme un pla intensiu de formació dedicat a introduir processos innovadors en lagestió de la petita empresa comercial. S’incorporaran al Pla Insular per l’Ocupació i com a mínim 29
    • hauran d’abarcar: · L’atenció al client, tant directament com a través d’internet. · Les noves tecnologies de la informació i la comunicació. · Tècniques de màrqueting i d’estudi de mercat. - Treballarem per incentivar la creació de fórmules com puguin ser les centrals de compra per tal d’incidir en la reducció de les despeses dels petits establiments. - Durem a terme campanyes de promoció per a les petites empreses comercials, especialment per aquelles que avancin en la millora dels seus processos de gestió i atenció al client. - D’acord amb la nostra voluntat de potenciar la comercialització de la producció menorquina de tot tipus, crearem un sistema d’informació i control que certifiqui la procedència local del producte exposat als comerços. És per açò que posarem una sèrie de distintius a l’abast de tots els establiments comercials amb l’objectiu de permetre que el consumidor local i el turista tenguin l’absoluta certesa d’estar comprant un producte de qualitat elaborat a Menorca. - A través de la nostra participació en plans de cooperació amb els municipis per a la millora de les nostres ciutats, seguirem treballant per la creació d’espais urbans més amables i òptims per al desenvolupament de l’activitat comercial de proximitat. - Fomentarem la cooperació entre el petit empresariat comercial per tal d’avançar en l’associacionisme i així potenciar el seu lideratge social com a element clau per a la dinamització de les ciutats. · Al costat del Turisme El turisme és amb diferència l’activitat de major aportació al PIB menorquí. L’enorme incidència del sector sobre l’economia i l’ocupació li dóna una especial rellevància dins el nostre Pla per una nova via menorquina del creixement de Menorca. La seva base ha estat, i segueix sent, l’oferta d’un gran producte de sol i platja. La necessitat, però, de millorar l’estabilitat de la nostra principal activitat econòmica ens demana seguir avançant en el desenvolupament d’altres productes turístics especialitzats i diferencials. L’aparició de noves destinacions emergents i més barates, i la incidència extremadament directa de les fluctuacions de les economies familiars dels nostres mercats emissors així ens ho evidencien. Per contra, tenim al nostre abast el desenvolupament d’altres productes de perfil cultural, patrimonial, històric, rural, natural o d’esport, que aporten un component d’autenticitat de l’experiència i permeten allargar la temporada turística.30
    • És el moment de treure el màxim profit de la tasca de protecció territorial i patrimonial duita aterme pels nostres governs, una tasca que ha permès fixar les condicions ideals perdesenvolupar-los.Esteim, per tant, al davant de dues línies de treball: una primera, consistent a millorar la qualitatdel nostre producte principal, el sol i platja, per tal d’adequar-lo als actuals perfils de demanda. Iuna segona, consistent a potenciar al màxim el desenvolupament d’altres productesespecialitzats alternatius, en què els valors naturals i la indústria cultural, permetin l’aparició denoves iniciatives de negoci que ens diferenciïn, puguin allargar la durada de la temporadaturística i ens permetin seguir consolidant una marca de destí sostenible i respectuós amb elmedi ambient. Tot plegat amb l’objectiu d’oferir al viatger una experiència turística única isingular.La seva complexitat i grau d’interacció amb tot l’entramat econòmic menorquí demana unaatenció propera i continuada per la nostra part. Amb aquest objectiu plantejam les propostessegüents:- Mantindrem la construcció del consens a l’entorn de la conveniència d’un model i unaestratègia turística pròpia i diferenciada, fonamentada en la qualitat dels béns i serveis turísticsaixí com en la preservació dels nostres principals actius turístics: el territori i el nostre estil devida.- Entenem la qualitat no com a una opció sinó com a una obligació estratègica. És per açò quecontinuarem incentivant l’adhesió de l’empresa turística menorquina al concepte deQualitat Total-Excel·lència, a través de la consecució de certificacions de qualitat i la realitzaciód’auditories de processos i productes. En el mateix sentit, seguirem treballant per afavorir lasensibilització del mercat respecte de les apostes empresarials per la qualitat.- Impulsarem itineraris formatius turístics adaptats a les necessitats del sector, de fàcil accés, queajudin a la valorització del treball turístic i la carrera professional en l’àmbit del turisme. El PacteInsular per l’Ocupació serà l’entorn en què dur-ho a terme.- Mantindrem el compromís amb la millora i la creació del producte turístic en l’àmbit municipalen el context dels Plans de Dinamització del Producte Turístic amb el cofinançament de lainversió municipal al 50%- Seguirem donant suport, des de la cooperació, als serveis municipals directament lligats al’activitat turística: neteja de platges, transport públic, millora de la xarxa de carreteres, etc.- Durem a terme una anàlisi de les figures d’allotjament turístic amb el propòsit d’adaptar-les ales circumstàncies actuals i creant-ne de noves, si s’escau, a través de la potestat reglamentària 31
    • del Consell Insular. - Afavorirem les iniciatives dels nostres empresaris que millorin la qualitat d’instal•lacions i serveis turístics a través de les possibilitats que ens brinda la nostra potestat reglamentària. - Continuarem liderant la millora de l’oferta turística a partir de la incorporació de productes atractius per a les nostres temporades mitges amb l’objectiu d’avançar en la desestacionalització de la nostra indústria turística. D’aquesta manera, des de la Fundació destí continuarem treballant per: - El turisme nàutic, a través del suport i la col•laboració amb les estacions nàutiques. - La generació de noves oportunitats empresarials i laborals a partir de l’externalització de la gestió de comercialització i explotació de béns del nostre patrimoni històric, sense perjudici de garantir el màxim respecte per a la seva conservació. - El turisme de negocis, amb la presència del Menorca Convention Bureau a les fires més im- portants de l’àmbit europeu i el suport permanent a les empreses associades a la captació d’esdeveniments. - El turisme eqüestre, amb la presència rellevant de Menorca en el programa EQUUSTUR, participat per Espanya, França i Portugal, a través del qual esteim incorporant les nostres rutes i paquets turístics a un mercat especialitzat d’àmbit internacional. Amb un producte estrella, el Camí de Cavalls, que posseeix un potent atractiu per generar múltiples paquets de turisme eqüestre i actiu en general. Així mateix, i creant sinèrgies, donant suport a la raça de cavall pròpia i a la doma menorquina, les carreres, els espectacles en general, etc., i utilitzant també la figura del cavall menorquí com a element destacat en la promoció turística. - El turisme esportiu, potenciant el binomi naturalesa i esport a partir de l’atractiu del Camí de Cavalls per a la pràctica del senderisme i la bicicleta de muntanya. Aprofitant les rutes ciclotu- rístiques, els esports nàutics, la vela lleugera, els xàrters, caiacs, etc. Promocionant la celebració d’esdeveniments esportius amb gran poder de convocatòria com les concentracions cicloturístiques, els triatlons, etc. - El turisme gastronòmic, amb la posada en valor de les nostres productes propis, tradicions culinàries i varietat de restaurants. Potenciant les iniciatives de la Menorca Full Experience, les Jornades Gastronòmiques o l’Assaboreix Menorca, per exemple. - El turisme cultural-musical, fent especial esment a la potenciació de la plataforma promocional Festimusic per tal que la rica i variada oferta musical de Menorca pugui arribar nítidament als nostres visitants.32
    • - Les noves tecnologies, potenciant el portal turístic institucional www.menorca.es, actualitzantcontinguts, millorant la navegabilitat i gestionant les aplicacions 2.0. Afavorint també laconnexió amb els portals del nostre teixit empresarial perquè pugui potenciar la seva ofertaturística alhora que l’illa com a destinació turística.- La promoció turística permanent tant en mercats tradicionals com emergents, amb l’objectiud’avançar cap a la consecució d’un millor mix de mercats clients: assistint a les principals firesturístiques, tant generalistes com especialistes, cooperant amb les oficines espanyoles deturisme en la consecució de viatges de periodistes o participant en work shops i roadshows.També col·laborant internament amb el nostre departament Film Comission per a la captació deproductores televisives que utilitzin Menorca per a les seves produccions audiovisuals.- La informació turística, amb la uniformització de la imatge corporativa de totes les nostresoficines d’informació turística, la formació contínua dels nostres informadors per servir millor elsclients i la permanent edició de material gràfic adequat per a la promoció de la nostra destinació.Amb la incorporació, a més, de nous tòtems informatius ubicats en els principals enclavamentsturístics amb informació en sis idiomes i accessibles les 24 hores del dia, els set dies de lasetmana.- Treballarem per la innovació en el camp de la informació al visitant mitjançant una utilització deles noves tecnologies que permetin augmentar el grau de satisfacció de l’experiència turística. Enaquest sentit aprofitarem les possibilitats d’una tecnologia tan estesa com és la telefonia mòbilper fer arribar al visitants interessats el proveïment continu d’informació relativa als elementspatrimonials, artístics, històrics o de serveis que es vagin visitant a través de l’enviament demissatges de text pel sistema Bluetooth.- Fomentarem la creació d’aplicacions d’informació turística sobre Menorca per smartphones delsistemes operatius més rellevants: iPhone OS, Android, BlackBerry OS i Symbian.- Continuarem liderant la implantació del Pla de Dinamització del Producte Turístic de Menorca,mantenint la iniciativa en el disseny i execució de les actuacions que contribueixin a la millora deMenorca com a destinació turística, sumant per a això, i des de Menorca, els recursos econòmicsde les administracions de l’estat i autonòmica.- Obtindrem l’efectiu acompliment del nostre Estatut d’Autonomia en allò referent al traspàsdefinitiu dels recursos econòmics i humans que conformen la competència de PromocióTurística a favor del Consell Insular Menorca. Ho farem de manera que no només tinguemcapacitat decisòria pròpia, sinó també capacitat econòmica amb la qual finançar la nostraestratègia turística, una vegada que aquesta hagi estat dissenyada atenent única i exclusivamenta la professionalitat i la satisfacció dels interessos menorquins, i sense perjudici del nostre fermcompromís amb la cooperació institucional. 33
    • LES ADMINISTRACIONS: GARANTIA DELS DRETS DELS CIUTADANS Els i les socialistes creim en les persones i en l’esforç compartit per sortir de la difícil i complexa situació de crisi, que hem d’aprofitar per fer camí cap una nova via de creixement, més just i solidari. Creim fermament i apostam per seguir acompanyant totes les persones en el procés de canvi i ajudar-les a l’adaptació, perquè en puguin sortir reforçades en un futur pròxim. Fer front a les conseqüències més directes de la crisi és una acció inherent a la nostra manera d’entendre la societat. Una concepció en la qual el més important és el benestar, la cohesió social i la igualtat d’oportunitats. Una concepció basada, en definitiva, en la defensa irrenunciable dels drets de tots els ciutadans i no només d’uns quants. I quan parlam de drets ho feim en un sentit molt ampli, començant pels més bàsics, com poden ser els de l’atenció a les persones, però fent referència també als relacionats amb l’avanç social liderat per l’acció dels governs socialistes. Nous drets d’entre els quals podem destacar els referents a la llibertat en la presa de decisions, la igualtat de gènere, la qualitat de la vida quotidiana i el desenvolupament personal. Aquesta és la nostra visió del paper de les administracions i és el que portam a terme amb la nostra gestió. És per açò que defensem unes administracions fortes, transparents i participatives, amb una dotació pressupostària adequada, però també amb un control i una avaluació continus que assegurin la seva màxima eficiència. La millora de l’eficiència i la reorientació de les prioritats han de permetre tirar endavant els nostres propòsits en l’actual context de retallades pressupostàries. Durant els anys de creixement econòmic important hem demostrat la nostra responsabilitat destinant una gran quantitat de recursos per a la construcció d’infraestructures i equipaments per a l’atenció a la ciutadania. També ens hem preocupat per assegurar el finançament d’inversions a més llarg termini. És ara el moment de treure el màxim profit a la gestió dels primers i executar els segons. Serveis d’atenció social Un govern socialista no ha de centrar la seva acció només en noves estructures i obra pública; cal també que es centri en prestar major protecció social. En conseqüència, hem posat i posarem en el centre de la nostra acció de govern les polítiques d’atenció social com a pilar generador de riquesa, benestar i atenció a les persones vulnerables però també d’ocupació. La inversió en l’acció social és una inversió en riquesa, ocupació, en qualitat de vida, cohesió social i seguretat. Els socialistes de Menorca seguirem apostant per la millora de l’atenció social, per les inversions en recursos i serveis de serveis socials tant per a persones en situació de dependència, gent gran,34
    • persones discapacitades, col·lectius vulnerables, família, víctimes de violència de gèneres,persones nouvingudes, i preocupant-nos per la salut, el tractament de les addicions i lespolítiques d’igualtat.Amb aquest ferm compromís, els socialistes treballarem des dels serveis d’atenció social pergarantir més benestar social per a tots els menorquins i menorquines sense excepció. I ho faremdes de la convicció que els serveis d’atenció social s’han d’articular des de la proximitat, des delsserveis municipals, com a millor coneixedors de les necessitats dels nostres vesins i vesines.Aixi:- Aconseguirem el finançament necessari per poder portar a terme les actuacions en matèria deserveis socials i seguretat social.- Continuarem proporcionant els recursos humans i econòmics de serveis socials necessaris peratendre totes les demanades de les persones que ho necessitin.- Des del Consell Insular de Menorca proposarem i dissenyarem les mesures adients per donarresposta als reptes que planteja la ciutadania menorquina.- Continuarem desplegant actuacions necessàries per anar avançant i aconseguir el benestar detotes les persones, tal i com ja ho esteim fent amb la Llei de Promoció de l’Autonomia i Atenció ala Dependència, la Llei de Serveis Socials, La Llei d’Igualtat, etc.- Desplegarem a nivell insular la nova Llei de Serveis Socials, que reconeix drets subjectius amb lafinalitat d’avançar cap al quart pilar del benestar social.- Aprovarem una cartera de serveis socials que reculli un catàleg de prestacions d’acord amb elmapa de necessitats socials de la població de Menorca, d’acord amb la col•laboració delsajuntaments.- Crearem una Comissió Insular de Seguiment del Pla per a la Promoció de l’Autonomia i Atencióa les Persones en situació de Dependència de Menorca 2010-2015.- Establirem mecanismes de coordinació entre els sistema de serveis socials, formació, educació,i salut, amb la intenció de treballar de forma integral amb les persones.- Continuarem treballant de forma coordinada entre Govern de les Illes Balears i el Consell deMenorca per fer realitat el projecte de rehabilitació del antic edifici del Hospital Verge de Toro,tenint en compte les previsions de futur.- Coordinarem les mesures de protecció social insular amb els serveis socials comunitaris bàsics 35
    • municipals i les entitats socials amb l’objectiu d’optimitzar i reforçar les mesures d’atenció social a la ciutadania. - Oferirem un marc de col•laboració a les entitats d’iniciativa social que lluitin contra l’exclusió. · Persones en situació de dependència L’aprovació i desenvolupament de la Llei de Dependència ha estat una de les fites més importants aconseguides pels darrers governs socialistes de l’estat espanyol. L’execució de les seves mesures ha vingut a arrodonir el correcte funcionament d’uns serveis a les persones coherents amb la nostra concepció del benestar social. Sabem que la situació econòmica ha suposat un handicap en l’arribada de les ajudes per la dependència, però no per açò hem de renunciar a donar unes cures individualitzades i de qualitat a les persones amb diferents tipus de discapacitat i a les persones grans, així com ajudar a les seves famílies i els seus cuidadors i cuidadores informals. No podem oblidar que el dret a la cura constitueix per als socialistes el quart pilar de l’Estat del Benestar. És per açò que proporcionarem les prestacions de la forma més àgil possible, treballant per la qualitat a tots el centres i les residències. Fent una valoració acurada de les necessitats de les persones i les seves famílies i proporcionant els serveis necessaris per garantir el benestar dels primers i els segons, capacitant a més als cuidadors i cuidadores formals i informals per que a més de proporcionar una atenció de qualitat puguin gaudir d’una qualitat de vida, moltes vegades minvada pel cansament a què està sotmès qui exerceix aquest paper. D’aquesta manera: - Situarem l’atenció a les persones en situació de dependència com una de les nostres accions de govern més importants, per tal de garantir el dret de les persones a dur una vida digna i de qualitat. - Establirem actuacions per reforçar les atencions i informacions a les persones en situació de dependència. - Donarem continuïtat als serveis assistencials per a les persones grans, a les persones amb discapacitat i a les persones dependents, amb serveis de qualitat i millorant les infrastructures actuals. - Continuarem treballant de forma coordinada amb el Govern de les Illes Balears per tal que totes les persones tinguin reconegut el dret a rebre atenció i ajuda quan no es puguin valer per si mateixes. Durem a terme la Reglamentació SAAD (Sistema d’Autonomia i Atenció a la36
    • Dependència) conjuntament amb els ajuntaments.- Seguirem treballant conjuntament amb la Fundació Balear de Dependència i els ajuntamentsen el desplegament, la gestió i tramitació de la sol·licitud de valoració de les situacions dedependència.- Donarem resposta a les noves demandes de serveis en matèria sociosanitària.- Proporcionarem l’autonomia de les persones oferint prestacions i ampliant els serveis d’atenciódomiciliaria a partir de les següents línies:- Servei de Teleassistència: continuarem oferint un servei de proximitat i qualitat a totes lespersones que ho necessitin i apostant per un servei gratuït a les persones majors de 80 anys.- Servei d’Atenció a Domicili: proporcionarem un marc comú i consensuat amb els Ajuntamentsper tal d’establir un servei homogeni i definit a fi d’evitar desequilibris territorials.- Servei de Transport Assistit, un servei adaptat per apropar les persones majors i ambdiscapacitat als serveis comunitaris.- Impulsarem tallers i accions de prevenció i promoció de l’Autonomia Personal.- Reforçarem futures iniciatives privades mitjançant la concertació de places amb lesadministracions públiques.· Persones amb discapacitatDes del Consell Insular de Menorca hem aconseguit que la creació i consolidació de la Fundacióper a Persones amb Discapacitat Illa de Menorca sigui una realitat. A través de lacorresponsabilitat ciutadana i de les administracions en la gestió dels serveis adreçats a lespersones amb discapacitat, seguirem garantint la participació, la transparència, l’objectivitat, lacohesió i el manteniment de les condicions bàsiques per a l’autonomia personal necessàries pera l’assoliment d’una major quota d’integració social, laboral i familiar per part d’aquest col·lectiu.A partir d’aquest objectiu, i mitjançant la gestió coordinada de la xarxa de serveis, durem a termeles accions següents:- Treballarem per la promoció i defensa d’unes condicions de vida digna, la no discriminació i lagarantia d’unes condicions d’autonomia que permeti a les persones amb discapacitat la sevaintegració social, laboral i familiar. 37
    • - Potenciarem els serveis necessaris per a cobrir les seves necessitats. - Seguirem donant suport a les iniciatives de creació dels centres especials de treball. - Fomentarem actuacions i programes d’esport, oci i lleure per a persones amb discapacitat. - Reforçarem els serveis d’atenció domiciliària per potenciar la seva autonomia i l’atenció individualitzada. - Ampliarem els serveis de fisioteràpia i logopèdia a les persones que ho necessitin. - L’atenció a la infància respon a la importància que té el desenvolupament harmònic de l’infant. Per açò crearem el servei d’atenció primerenca adreçat a infants de zero a sis anys amb trastorns en el seu desenvolupament o amb risc de patir-ne. - Continuarem potenciant el servei de transport assistit per tal de garantir l’assistència als centres de dia, ocupacionals i residencials per a persones amb discapacitat. - Facilitarem la formació específica necessària dels professionals per tal de millorar l’atenció a les persones amb discapacitat i adaptar-la a les seves necessitats. - Incrementarem la reserva i concertació de places amb l’administració segons les demandes i necessitats de la ciutadania. - Establirem espais de debat amb la ciutadania per tal de poder recollir les demandes i situacions de les persones amb discapacitat i les seves famílies. · Gent gran L’atenció al benestar de la gent gran ha estat i segueix sent un objecte destacat de l’acció dels socialistes de Menorca. Ho és amb la voluntat de garantir la continuïtat d’una vida activa, que els permeti continuar amb el seu desenvolupament personal i que, per tant garanteixi la protecció dels seus drets i l’atenció a les seves necessitats, prestant especial atenció a les que es troben es situació de major desprotecció. Alhora els socialistes esteim convençuts que la gent gran ha de prendre un protagonisme social més gran. L’experiència acumulada pels nostres majors és una riquesa a la qual no podem renunciar com a societat. Consideram que la manera de fer-ho és a través de la formulació i promoció de polítiques integradores que mobilitzin trobades i espais entre generacions. Aquest lligam intergeneracional38
    • és cada vegada més important en la construcció de la nostra societat i els i les socialistes volemactuar atenint-nos a les noves formes de ciutadania. Per tot açò, volem incentivar les polítiquesd’envelliment actiu de manera coordinada amb els ajuntaments, des d’una perspectiva social, iamb la intenció de promoure l’autonomia. Alhora, hem d’incidir en la prevenció de ladependència i proporcionar garanties de participació i integració dins els diferents àmbits de lanostra societat a totes les activitats que duen a terme les persones majors. Així:- Continuarem treballant per afavorir que les persones grans tinguin una vida plena i activa,mitjançant programes de promoció de l’autonomia i activitat de la vida quotidiana.- La gent gran és un col•lectiu que pot proporcionar experiència a la societat. Establirem espaisde trobada per fer efectiu l’intercanvi entre la gent jove i la gent adulta.- Garantirem la cobertura d’atenció a tot el territori insular de les persones amb la malaltiad’Alzheimer i altres trastorns cognitius.- Continuarem garantint el servei de teleassistència per a majors de 80 any i incrementant elnúmero d’usuaris segons les dades dels darrers anys i l’augment de la població envellida.- Potenciarem els serveis d’atenció domiciliària per garantir l’assistència a totes les personesmajors que ho necessiten des d’un perspectiva de qualitat.- Fomentarem l’existència de programes d’autonomia personal en els centres de dia i residencialsper a persones majors.- Continuarem apostant per els programes de voluntariat en els nostres centres, per donarsuport en l’acompanyament en les actuacions de la vida quotidiana de la gent gran.- Potenciarem el voluntariat entre la gent gran, especialment el relacionat amb l’àmbit educatiu.- Duren a terme programes de prevenció de la dependència en els clubs de jubilats per tal deaugmentar la qualitat de vida de les persones jubilades.- Donarem suport a aquelles entitats que duen a terme activitats de caràcter sociocultural,promouen accions d’ajuda, fomenten hàbits de vida saludables, donin suport a l’envelliment ipromoguin programes o activitats de promoció de l’autonomia personal.- Continuarem realitzant el transport adaptat de persones grans amb necessitats especials per talde garantir la seva assistència als centres de dia i residencials.- Impulsarem un marc de col•laboració entre administracions i entitats de gent gran per tal de 39
    • col·laborar i dissenyar estratègies conjuntes d’actuació. - Establirem línies de treball conjunt amb el servei d’Ib-salut per tal de coordinar les intervencions des dels nostres centres. - Augmentarem les places de la xarxa de recursos per a la gent gran segons les necessitats de la ciutadania. - Continuarem apostant per l’accés a la cultura universitària oberta a la gent gran. · Col·lectius vulnerables Sabem que moltes persones ho passen malament. L’increment de l’atur provocat per la crisi econòmica està tenint conseqüències molt dures per a moltes famílies i persones que el pateixen de primera mà. Som conscients que la solució es troba en sortir d’aquesta situació econòmica i propulsar unes polítiques actives d’ocupació que puguin donar resposta a aquest problema. És el que pretenem dur a terme mitjançant la posada en marxa del Pla per la nova via menorquina del creixement. Açò no obstant, la nostra proposta passa també per l’establiment d’un fort compromís d’acompanyament a les persones que pitjor ho estan passant. És per aquest motiu que ara més que mai hem de reforçar el nostre treball per no debilitar la nostra cohesió social i, per tant, augmentar la dedicació d’esforços i recursos per a aquelles persones que necessiten més ajuda per sortir d’aquesta situació. Per tot açò: - Farem efectiva la implementació de la Llei de Serveis Socials a nivell insular per tal de garantir el quart pilar del benestar de la nostra ciutadania. - Potenciarem i afavorirem l’establiment d’un veritable treball en xarxa amb totes les administracions implicades en l’atenció a col•lectius desfavorits a fi d’aconseguir un tractament integral de persones i famílies: EMIFS, Ibsalut, Serveis especialitzats del Consell (Menors i Familia, Drogodependències, Formació,…), Cossos de Seguretat, Serveis i Consells de Joventut, i entitats sense afany de lucre que treballen amb aquests col•lectius. - Continuarem posant a l’abast de les persones en situació de vulnerabilitat totes aquelles mesures necessàries per pal•liar els efectes de la situació econòmica. - Garantirem ajuts per cobrir les necessitat bàsiques de les persones en situació d’exclusió i sense ingressos econòmics, com ara la Renda Mínima d’Inserció. - Apostarem pels ajuts d’emergència social per aquelles persones que puguin patir una situació de catàstrofe o necessitat.40
    • - Ajudarem a les persones que per necessitats i impossibilitat de trobar un recurs assistencial aMenorca s’hagin de desplaçar fora de l’illa.- Continuarem treballant en un marc de col•laboració per a la integració dels joves ambnecessitats educatives especials per tal de que puguin dur a terme una feina periòdica amb unafinalitat educativa i reparadora.- Donarem suport per a garantir un procés de participació i debat entorn al desenvolupamentde actuacions en matèria de serveis de serveis socials i la identificació amb les problemàtiquesemergents.- Oferirem un marc de col•laboració a les entitats d’iniciativa social que lluiten contra la pobresa il’exclusió mitjançant l’elaboració d’un Pla d’Inclusió Social de Menorca.- Donarem suport econòmic i tècnic als serveis socials comunitaris municipals per promoure iplanificar actuacions en matèria social, així com noves en la implantació de noves infrastructuresi la millora i adquisició de equipaments.- Millorarem la dotació econòmica per cobrir i atendre les necessitats bàsiques de totes lespersones que ho necessitin.- Elaborarem una guia de recursos socials àmbit insular que faciliti l’accés a la informació de laxarxa de serveis socials a la ciutadania.· SalutEl Consell Insular de Menorca no disposa de les competències de salut. Açò no obstant, la nostraconcepció del Consell Insular com a govern de Menorca, i la nostra voluntat de lluitar pelbenestar dels menorquins ens ha duit sempre a complementar l’acció de l’administraciócompetent i vetllar pel correcte tractament sanitari de la nostra ciutadania.Així, els socialistes de Menorca seguirem treballant per tirar endavant la nostra acció en matèriade salut incidint en aspectes com la prevenció de la malaltia, la informació sanitària i la deteccióde possibles situacions de risc que puguin sorgir i portar a les persones a conductes pocsaludables.Per altra banda, també seguirem duent a terme les accions necessàries per garantir el millorfuncionament possible del sistema d’atenció sanitària a Menorca. És per açò que enscomprometem a estar vigilants al davant de les problemàtiques que puguin aparèixer i a liderarpropostes que, des del realisme i la solidaritat, permetin avançar en la consecució d’un cada dia 41
    • millor servei sanitari per als menorquins i menorquines. Per tot açò: - Treballarem per aconseguir que metges de l’Hospital de Son Espases es desplacin a Menorca per passar consulta i dur a terme operacions quirúrgiques d’especialitats actualment no ateses a l’Hospital Mateu Orfila, evitant així el desplaçament dels pacient menorquins a Mallorca. - En el context de la implantació dels estudis universitaris de Medicina a la Universitat de les Illes Balears, treballarem per convertir l’Hospital Mateu Orfila en centre de desenvolupament de pràctiques universitàries. - Continuarem treballant per posar a l’abast els programes necessaris per atendre les persones en situació d’addicció. - Crearem l’Observatori de Drogodependències i altres Addiccions com a ens consultiu i científic en matèria d’addiccions de Menorca. - Actualitzarem el Pla Insular de Drogodependències i altres Addiccions, per aprofundir en la prevenció, tractament i inserció social de les persones amb algun tipus d’addicció. - Inclourem dins dels serveis de prevenció, tractament i reinserció l’especialització en les addiccions sense substància, lligades a les noves tecnologies i el joc patològic. - Continuarem la coordinació amb el Servei de Salut de les Illes Balears en matèria de tractament de les addiccions. - Ampliarem encara més la prevenció comunitària en matèria de drogodependències, en l’àmbit escolar i de persones adultes. · Servei de família El concepte de família ha anat incorporant nous patrons i tipologies durant els darrers anys. Els socialistes hem treballat decididament pel seu reconeixement com una de les claus de les nostres polítiques socials. I açò és així perquè interpretam la figura de la família com a un dels fonaments més bàsics de la nostra estructura social. La família té una definitiva incidència en el desenvolupament emocional de les persones. Atesa aquesta importància, els socialistes de Menorca volem seguir treballant per avançar en el reforç d’aquest paper mitjançant mesures que permetin facilitar aquesta tasca a les famílies. En aquest sentit, consideram que l’avanç en la conciliació de la vida laboral amb la familiar n’és una de clau i serà, per tant, objecte dels nostres esforços més decidits.42
    • Per altra banda, el paper social de la família també es dóna des de la seva rellevància enl’educació i formació de les persones. Els socialistes també treballarem per reforçar aquest paper,tot procurant que les famílies disposin de les eines necessàries per poder-lo desenvolupar desde l’aplicació d’un seguit de principis propis d’una societat democràtica com són el civisme, elrespecte, la igualtat i la tolerància. És per açò que:- Crearem un portal web informatiu per a les famílies, que permeti apropar els serveis públics a laciutadania.- Ampliarem les prestacions per les famílies nombroses i en facilitarem l’accés mitjançant les no-ves tecnologies perquè les famílies amb més fills tinguin una mica més fàcil obtindre descomp-tes i gratuïtats.- Incrementarem la protecció social a les famílies monoparentals.· MenorsDes del Consell Insular de Menorca seguirem tirant endavant el nostre treball per garantirl’acordat a la Convenció dels Drets dels Menors per tal d’avançar en la seva protecció i la sevaparticipació social. Així mateix, també treballarem per protegir-los i ajudar-los, en cas que siguinecessari, a la seva reinserció nivell familiar, emocional, i social. Potenciarem el paper delsdiferents tipus de famílies a la nostra societat com a entorns de convivència, prestant especialatenció a aquelles famílies més vulnerables en aquests moments de complexitatsocioeconòmica.- Implementarem mesures perquè cap menor de vuit anys ingressi al centre d’atenció a lainfància i la família, aconseguint una àmplia xarxa de famílies d’acollida que estiguin disposadesa fer l’esforç de tenir una infant a casa seva de manera temporal.- Incrementarem els ajuts econòmics a les famílies que de manera solidària optin per l’acollidafamiliar.- Continuarem col·laborant amb la CAIB i els ajuntaments per desenvolupar el protocol deprevenció del maltractament infantil.- Continuarem cofinançant el funcionament dels equips municipals d’intervenció familiar,autèntics motors de la prevenció comunitària a Menorca.- Implementarem a Menorca el Registre Unificat de Maltractament Infantil a partir de lacoordinació entre els serveis de salut, policia, sistema judicial, educació i serveis socials. 43
    • · Polítiques d’Igualtat Els socialistes sempre hem tingut molt clara la necessitat d’implementar polítiques que dignifiquin la figura de la dona, la ubiquin en el lloc preeminent que li pertoca i pugui viure en condicions reals d’igualtat amb l’home. Tant és així que han estat els governs socialistes que hem impulsat lleis d’àmbit nacional, com ara la Llei Orgànica 3/2007 d’Igualtat entre homes i dones, de la qual se n’ha derivat el Projecte de Llei d’Igualtat autonòmic. Aquest projecte incorpora tots els avanços de la llei estatal i inclou les particularitats de la societat illenca, donant compliment així a l’Estatut d’Autonomia de les Balears, el qual estableix que les competències en igualtat de gènere són responsabilitat des Consells Insulars. Per aquest motiu: - Tancarem el procés de transferència de competències en matèria de polítiques de gènere i igualtat, tal com preveu l’Estatut d’Autonomia de les illes Balears. - Continuarem treballant en l’elaboració del Pla Insular d’Igualtat per a Menorca, amb la finalitat de que esdevingui un document que fomenti la igualtat entre homes i dones i signifiqui un avanç real de les polítiques de conciliació de la vida familiar i laboral. - Posarem en marxa el centre insular de recepció, intervenció i atenció integral de la violència masclista, seguint el protocol interinstitucional de detecció, prevenció i atenció de la violència masclista i en casos d’atacs sexuals de les Illes Balears. - Continuarem col·laborant en l’aprovació d’una nova llei d’igualtat de les Illes Balears perquè sigui un instrument vàlid per al foment de les mateixes oportunitats per a dones i homes. - Incrementarem els programes de prevenció escolar en matèria d’igualtat de gènere i de lluita contra la violència cap a les dones. · Persones nouvingudes L’acceleració extrema del creixement econòmic va provocar l’arribada de moltes persones que esperaven poder desenvolupar aquí un projecte de vida millor que als seus llocs d’origen. La situació de crisi, molt especialment en el sector de la construcció, ha provocat ara que determinades persones d’aquest col•lectiu pateixin uns problemes afegits que fan necessària la nostra intervenció. A dia d’avui, aquestes persones formen part de la nostra societat. Els socialistes de Menorca ho consideram una oportunitat per construir una societat que posi en valor la diversitat i el coneixement d’aquesta pluralitat perquè aquesta convivència ens enriqueixi a tots. Per tot açò:44
    • - Facilitarem els tràmits administratius de les persones nouvingudes ampliant la presència delscònsols estrangers a Menorca, intentant arribar a les 10 nacionalitats extracomunitàries mésnombroses a Menorca.- Impulsarem les accions necessàries per lluitar contra qualsevol tipus de racisme i xenofòbia.- Impulsarem el paper del Fòrum de la Immigració de Menorca perquè es converteixi en unaautèntica mesa de diàleg i reflexió per facilitar la integració de qualsevol persona resident aMenorca.- Continuarem apostant per la formació i la prevenció escolar en matèria d’interculturalitat percontinuar sent l’illa amb més tolerància cap al nouvingut i on resulta més fàcil la convivència.- Continuarem treballant perquè l’OFIM continuï sent el servei d’assessorament de referència enmatèria d’estrangeria a Menorca.- Actualitzarem el Protocol Menorca Integra, document elaborat des de el consens amb totes lesentitats socials i administracions de l’illa i implicades en la integració social per facilitar encaramés l’acollida de les persones nouvingudes.La cooperació internacionalPer als socialistes de Menorca, la disminució de la capacitat de despesa de les administracionspúbliques no pot significar la presa de decisions insolidàries. En una crisi de caràcter mundial, novolem oblidar a aquelles persones que en altres països també son víctimes de la crisi i que estroben en situacions francament complicades. Afortunadament, el discurs i la praxis de lasolidaritat va calant de cada vegada més en la societat.Ferms en el nostre compromís de no abandonar ningú, i de fer-ho amb la màxima eficiència,mantindrem l’ajuda internacional de la manera següent:- Seguirem aportant l’1% del nostre pressupost al finançament de la Cooperació alDesenvolupament.- Fomentarem la sensibilització i la Educació pel Desenvolupament, així com el comerç just coma eines per lluitar contra l’explotació laboral infantil, afavorir l’equitat de gènere, el respecte alsdrets humans i a la democràcia, avançar en la cura del medi ambient i crear oportunitats a lessocietats dels països més desfavorits.- Seguirem col·laborant i coordinant les nostres accions amb el Fons Menorquí de Cooperació, 45
    • controlant així la dispersió de l’ajuda i proporcionar un marc de continuïtat als projectes finançats. En aquest sentit, seguirem apostant per l’enfortiment de l’estructura dels governs locals i la transferència de l’experiència com a elements possibilitadors d’una major democratització i desenvolupament econòmic i social. - Potenciarem la consciència social posant de relleu per una banda, els valors corporatius de les entitats i les seves clàusules socials, i per una altra potenciant les activitats de voluntariat com una expressió de solidaritat per part de la societat civil. Joventut Les conseqüències de la situació econòmica actual afecten tota la societat menorquina en general. Els joves no en són una excepció. Les dificultats de l’accés al món laboral incideixen especialment en aquest col·lectiu, que ja patia les pitjors conseqüències de la bombolla immobiliària prèvia a l’esclat de la crisi. L’atenció a les seves necessitats i problemàtiques sempre han estat objecte central dels nostres governs. Els socialistes de Menorca hi hem treballat i seguirem fent-ho, aprofundint i alhora alimentant-nos de la seva actitud transformadora de la societat. La nostra proposta s’estructura a l’entorn d’un model d’organització juvenil de Menorca que, des del valors d’igualtat i la justícia, permeti una participació efectiva del col·lectiu de les decisions que els afecten més directament. Per aquest motiu, els socialistes: - Elaborarem el Pla Menorca Jove. A través del màxim grau de participació juvenil, el document recollirà el disseny, la planificació, l’execució i l’avaluació de les iniciatives en matèria de Joventut. Mentre es redacti el Pla Menorca jove: - Construirem de forma conjunta i des de l’acord amb les diferents administracions un equipament d’alberg o casa de colònies a Maó i un altre a les antigues escoles de Santa Cecília a Ferreries. Així mateix, també habilitarem una zona d’acampada as Grau. - Fomentarem el Consell de la Joventut i els Consells Joves municipals, perquè siguin autèntics instruments de debat i generació de propostes. - Fomentarem la corresponsabilitat juvenil a través de l’organització de grups de joves que s’encarreguin de fer arribar la informació rellevant en matèria de joventut allà on hi manca.46
    • Durant els anys de creixement econòmic més accelerat, la facilitat per trobar una ocupacióatractiva salarialment sense necessitat d’haver hagut de disposar de la convenient qualificacióacadèmica, va ocasionar l’abandonament prematur d’una part significativa dels nostre joves.Actualment, el creixement de l’atur en sectors com el de la construcció, i les creixents exigènciesformatives del mercat laboral actual dificulten la seva ocupació. Al davant d’aquesta situació:- El col·lectiu juvenil actuarà com interlocutor i serà objecte prioritari de la nostra proposta dePacte Insular per l’Ocupació. La potenciació de la formació en i de noves tecnologies de lacomunicació, l’escola d’adults, o l’educació en alternança, entre d’altres mesures, hi jugaran unpaper primordial.L’accés a un habitatge que garanteixi el dret a l’emancipació dels joves és un altre dels eixos de lanostra proposta. Durant aquests últims anys, els governs socialistes de les diferentsadministracions hem posat a disposició de la ciutadania un número sense precedentsd’habitatges sota algun tipus de protecció. Els joves ja han estat un col•lectiu prioritari i ho hande seguir sent. Per aquest motiu:- Seguirem treballant per augmentar les facilitats d’emancipació dels nostres joves a través de lapriorització dels joves en l’accés a habitatges protegits, especialment sota modalitat de lloguer.L’accés a la informació rellevant i a l’oci és un altre dels aspectes de la nostra proposta. Així:- Agilitzarem el sistema d’accés a la xarxa d’albergs juvenils.- Promourem l’acampada educativa.- Coordinarem amb el ajuntaments i els centres educatius el repartiment d’informació i lacelebració de cursos referents entre altres a la importància de la bona formació acadèmica, laigualtat entre gènere, la llibertat d’elecció personal, la vida saludable i la importància de laparticipació ciutadana en la presa de decisions públiques.EducacióL’educació i la formació constitueixen un dels eixos estratègics de les societats democràtiquespel que representa de benestar personal, d’igualtats d’oportunitats, de base per a undesenvolupament econòmic de qualitat i de cohesió social.Per part de les administracions hem de fomentar l’accés de tots els ciutadans i ciutadanes a unensenyament de qualitat, ja sigui a través de l’escolarització reglada, obligatòria ipost-obligatòria (cicles formatius, batxillerat, universitat...) ja sigui mitjançant l’adequada oferta 47
    • de formació per a persones ocupades o que estan en recerca de feina. El Consell de Menorca no desenvolupa directament la gestió educativa. Açò no obstant els socia- listes de Menorca ja hi hem demostrat la nostra capacitat per consensuar els acords necessaris per tirar endavant propòsits d’actuació clars com ha estat el cas de l’escolarització de 0 a 3 anys i les escoles d’adults. El nostre compromís es potenciar aquesta unió d’esforços per aconseguir un adequat accés a l’educació i formació per a tots, independentment de les seves condicions personals. · Potenciació de l’educació en l’etapa 0-3 anys Una educació de qualitat en les primeres etapes és fonamental per al posterior desenvolupament de l’infant i el seu aprenentatge al llarg de la vida. Per això, l’escolarització en aquesta etapa té dues importants finalitats: la formació dels infants (socialització, nous hàbits, experiències variades, etc.) i, al mateix temps, permetre la conciliació familiar i laboral dels pares i mares que ho necessitin. Amb aquest objectiu treballarem per: - Possibilitar l’accés a l’escoleta infantil a les famílies que ho requereixin, mitjançant ajudes públiques en funció de la capacitat econòmica de cada família. - Adaptar els horaris de les escoletes infantils a les diferents necessitats de les famílies, amb una varietat de franges horàries i quotes que permetin l’accés a l’escoleta de les famílies que vulguin fer ús del servei. - Transformar les escoletes infantils en vertaders centres de suport a la criança per a les famílies els infants de les quals estiguin escolaritzats o no. Per açò hem de seguir amb els diferents programes iniciats els darrers anys en col•laboració amb l’Equip d’Atenció Primerenca: espais familiars, massatge infantil, ioga, conta contes, concerts familiars, etc. · Educació per a adults Les escoles d’adults han fet i fan una important feina de vertebració de la formació de persones que, o bé no havien tingut l’oportunitat de formar-se en diferents aspectes, o bé han vist la necessitat d’accedir a aquesta formació. El creixement i la millora en l’àmbit personal és un altre de les seves importants aportacions. Al mateix temps, els centres d’educació d’adults constitueixen un important lloc de trobada de diferents sectors de la població que, d’altra manera, potser no en tindrien la possibilitat de conviure o formar-se com a col•lectivitat. Per seguir treballant en la millora de la seva feina:48
    • - Hem de promoure que els centres d’educació d’adults disposin de bones infraestructures acada un dels pobles de l’illa.- Seguirem oferint el suport del Consell Insular per a la contractació del professorat necessari,anant més enllà del que correspon al Govern de les Illes Balears, per a fer possible la variada idinàmica oferta educativa dels centres d’educació d’adults.· Educació per a la gent granHem de ser sensibles a la necessitat de formació permanent i la inquietud cap a l’aprenentatgeque mostren molts dels nostres conciutadans de més edat. Açò s’ha de traduir en un suport clar iconvençut a iniciatives de formació per a aquest sector de població. És per això que:- Seguirem donant el nostre suport a la Universitat Oberta per a Majors (UOM).- Fomentarem les accions formatives a distància mitjançant l’ús de les noves tecnologies de lainformació i la comunicació.- La formació i l’experiència de la nostra gent gran és un important bagatge per a les novesgeneracions. Per això hem de facilitar la convivència entre majors i menuts. Per aconseguir-ho: · Posarem en marxa programes que promoguin l’intercanvi d’experiències entre la poblacióescolar i la gent gran a les escoles potenciant la fórmula del voluntariat educatiu.· La integració de nouvinguts a través de l’educacióHem de facilitar l’accés a la formació de les persones nouvingudes, ja sigui a través de les escolesd’adults com en diferents cursos de formació professional inicial o permanent. És per açò que:- Promourem l’aprenentatge del català i del castellà entre les persones que s’incorporen a lanostra societat, facilitant-los així una integració real i efectiva.- Potenciarem el voluntariat lingüístic en català, de manera que una persona que domini el catalàpugui servir d’element d’introducció a la nova llengua per a nouvinguts.· La reducció de l’abandonament prematur del sistema educatiu i el reforç de les segonesoportunitats.De cada vegada són més les persones que, sense haver assolit una titulació, accedeixen de bell 49
    • nou al sistema educatiu o a les diferents modalitats de formació que la societat els ofereix per tal de continuar els seus estudis o preparar-se per al desenvolupament d’una determinada professió. Haurem d’articular els mecanismes de coordinació necessaris entre els professionals de serveis socials, educatius i de salut per a la detecció de col•lectius amb risc d’exclusió social per tal de poder oferir-los una atenció integral i noves oportunitats de formació. Per açò: - Establirem diferents itineraris de formació de manera que es possibiliti la formació a qualsevol persona independentment de la seva formació inicial: programes de qualificació professional, alfabetització, formació per a l’ocupació, etc. - Implantarem noves escoles-taller i tallers d’ocupació com a eines efectives d’ocupació tutelada amb la finalitat de rehabilitar el nostre patrimoni mentre es potencia la inserció laboral de les persones amb dificultat. · Obertura dels centres educatius Els centres educatius han de ser, a través de les APIMA, centres de formació de pares i mares no només en aspectes purament educatius, sinó també d’aprenentatge de llengües, de noves tecnologies, etc. Temes tan importants com l’acompanyament als fills en les recerques a internet, el foment de la lectura, la realització de tasques escolars, etc. poden ser fomentats des del centre educatiu. Per açò: - Promourem la creació d’escoles de pares i mares en els centres escolars que afavoreixin la tasca educadora de les famílies al llarg de les diferents etapes educatives, fent especial esment a aspectes tan importants com l’ús de les noves tecnologies, el foment de la lectura i l’escriptura, la formació d’hàbits de treball, etc. - Estimularem la realització de diferents activitats formatives (cursos, conferències, etc.) sobre diferents aspectes que poden afectar els seus fills i filles com poden ser el foment dels hàbits saludables i les conductes no addictives. - Oferirem serveis que permetin als pares i mares la conciliació familiar i laboral: escoles matineres, activitats extraescolars amb la col·laboració d’entitats ciutadanes i ajuntaments, etc. - Potenciarem el voluntariat educatiu.50
    • · Menorca, illa educadoraLes dimensions de Menorca ens permeten estendre la filosofia i les mesures de comunitateducadora a tota la seva extensió. Ho farem de la manera següent:- Seguirem promovent i donant suport als importants avanços que han fet els nostres centres pelque fa a Educació Ambiental, des d’on es potencien valors tan importants com l’ús racional delsrecursos, la solidaritat, el dret de viure en un paisatge digne per a tothom, etc.- Donarem una solució als nens i nenes amb necessitats educatives especials en el períodeestival- Promourem la participació de la comunitat educativa, de les entitats ciutadanes i els agentssocials en el debat sobre la planificació i el desenvolupament urbanístic, econòmic, etc. deMenorca.- Establirem mecanismes per atracar la vida municipal i insular als escolars, de manera que laseva opinió sobre temes relatius al desenvolupament i funcionament de la seva ciutat i deMenorca en general puguin ser tingudes en consideració. D’aquesta manera potenciarem lacultura democràtica i participativa de convivència en els nostres pobles i ciutats des de lesprimeres edats.- Facilitarem la implantació d’activitats destinades a la difusió de la cultura i de les arts,fomentant la col·laboració amb la comunitat científica, artística i cultural de l’illa.- Potenciarem plans de col·laboració amb institucions que promoguin la cultura científica amb lafinalitat de realitzar activitats d’investigació i divulgació.- Seguirem donant suport als programes de Salut Jove i Illa-escola amb la voluntat d’aprofundirl’educació en valor a les nostres escoles i instituts.- Seguirem donant el suport del Consell Insular a la feina realitzada per les seus universitàries dela UIB i de la UNED, la UOC i la UIMIR.· Descentralització de serveisDes del Consell Insular de Menorca s’ha de participar de les decisions referents a l’àmbit educatiude l’illa. Per açò s’han d’establir els mecanismes necessaris perquè hi hagi una coordinació real iefectiva entre el Consell i el Govern de les Illes Balears pel que fa al disseny del mapa escolar,escolarització, serveis i equips de suport (Equip d’Atenció Primerenca, Serveis educatius a 51
    • adults...). Així mateix, hem d’iniciar o reemprendre els tràmits per a què es pugui fer l’encomana de gestió d’alguns serveis, com són: - El transport, en la línia en què s’ha treballat de manera tan eficaç per a la millora del transport públic per carretera. A més de racionalitzar millor les rutes escolars podria optimitzar-se el servei, donant una millor solució a les necessitats de l’alumnat i les seves famílies. - Seguir amb la política de facilitar l’ús dels autobusos per a joves estudiants, tant pel que fa a horaris de començament i finalització de les classes, com a freqüències i preus. - Els menjadors escolars, de manera que sigui més fàcil adaptar-los a les necessitats reals de l’alumnat de Menorca. - Potenciant l’ús de productes procedents del camp i les indústries de Menorca. - Donant solució a les necessitats de determinats alumnes amb trastorns alimentaris: diabetis, celiaquia... - Continuar amb el suport del Consell a les escoles municipals de música. - La continuació del suport donat al funcionament de la seu universitària de la UIB a Alaior, participant de les decisions a l’hora de determinar els estudis més adequats a les necessitats de l’illa. - Seguir potenciant la Casa de Menorca com a habitatge i punt de trobada lúdica i cultural dels nostres estudiants universitaris a Barcelona. - L’increment de l’atorgament de beques de mobilitat per als nostres estudiants que han de seguir estudis reglats a fora de Menorca. Les ajudes per als viatges han d’estar en funció de les característiques econòmiques de cada família. Cultura Els socialistes esteim convençuts que la protecció i promoció, així com la garantia del fàcil accés al patrimoni i l’activitat cultural de qualitat és un dret irrenunciable de la ciutadania. Els governs progressistes en què hem vingut participant ho han tingut en compte i han fet una important feina en aquest sentit. Des de les nostres administracions hem treballat per la difusió52
    • de la nostra cultura, hem canalitzat les inquietuds dels creadors i creadores, i hem procurat unaccés democràtic de la ciutadania a totes les accions culturals.Esteim convençuts de la necessitat de continuar amb aquesta feina. També creim, però, que és elmoment de fer una passa més. Dins el context de la nostra aposta per a la reactivació ireorientació del nostre sistema productiu consideram que la cultura ha de prendre unprotagonisme creixent. La producció cultural i l’interès generat per l’atractiu de determinadesmanifestacions culturals i del nostre patrimoni han de convertir la indústria cultural en unelement generador d’atractiu i riquesa.El treball de les administracions en l’àmbit de la cultura és un element clau de la nostra apostaper l’obertura de Menorca al món. Primerament perquè per avançar en aquesta línia no podemarriscar-nos a diluir la nostra identitat cultural en el corrent homogeneïtzador que pot comportarl’actual procés de globalització. Tot al contrari, enmig d’aquesta homogeneïtzació progressiva,hem de seguir treballant pel manteniment de la nostra singularitat, molt definida per la nostracultura i riquesa patrimonial, com a generadora d’un atractiu del qual hem de treure profit.Però obrir-nos al món també significa augmentar la nostra receptivitat envers les novesmanifestacions culturals que es produeixen arreu. Hem de treballar per augmentar el seu accésals ciutadans. Les noves tecnologies hi han de jugar un paper important, però també la voluntatde posar la nostra feina i les nostres infraestructures al seu servei. Treballarem de maneradecidida en aquest sentit. Perquè tots veurem enriquida la nostra oferta cultural, i també perquèel seu desenvolupament ha de representar l’aparició de nous elements de generació d’activitateconòmica.Aquestes línies defineixen la nostra proposta cultural per Menorca, una proposta caracteritzadaper l’assumpció de la gestió de noves competències i mitjançant la qual pretenem ser unreferent per als creadors que pretenen portar en davant els seus projectes des de l’illa.A partir d’aquestes premisses:- Treballarem per fer realitat la declaració de Patrimoni de la Humanitat per a la MenorcaTalaiòtica. Convertirem aquest objectiu en una marca de qualitat que serà present en totes lesactivitats amb ressò fora de Menorca en què hi participi el Consell Insular. Alhora, el treball arealitzar ha de permetre’ns avançar en la cohesió cultural de l’illa.- Assumirem i redirigirem la gestió del Museu de Menorca. Ho farem sobre la base que elsmuseus són institucions vives, obertes i, sobretot, educatives, així com unes de les institucionsculturals de més èxit des de finals del segle XX. Representen un acte de comunicació ambl’entorn, amb una dimensió cultural, sí, però també social, i és aquesta funció, aquest repte defutur quant a canvi d’idees, tecnologies, demandes del públic, etc. que necessita una gran 53
    • implicació social. Des de Menorca redirigirem la gestió en aquest sentit. A més, el Museu de Menorca veurà reforçat el seu paper dins la cultura menorquina a través de la seva designació com a centre de la Xarxa Insular de Museus. - Obrirem el Museu de Menorca als creadors/res que treballen a la nostra illa, facilitant les seves sales temporals per a exposicions, concerts i conferències. - Assumirem la gestió de la Biblioteca Pública de Maó i de l’Arxiu històric de Maó assegurant el seu manteniment i apostant per la millora del serveis de consulta i accés a la informació. La Biblioteca Pública de Maó esdevindrà, a més, l’element dinamitzador de la xarxa de biblioteques municipals. - Seguirem treballant per avançar en la normalització lingüística del català, tant pel que repre- senta la possessió d’una llengua pròpia, com per la seva capacitat de ser un dels principals vehi- cles d’inclusió i d’integració de què disposam. - Continuarem estimulant la investigació, la catalogació, la conservació i la difusió del patrimoni històric. - Facilitarem que els jaciments arqueològics siguin més assequibles i fàcilment interpretables per part del visitant a través de la millora didàctica de la cartelleria i de la suficient documentació escrita i audiovisual. - Reforçarem l’atractiu de la visita d’algun jaciment arqueològic de titularitat insular. Ho farem a partir d’un augment de la capacitat d’inversió generada per mitjà de l’externalització de la seva gestió per concurs públic. - Explorarem la possibilitat de la reconstrucció d’algun poblat prehistòric d’importància secundària. La visualització directa de l’origen de les restes dels jaciments actuals ha de permetre aprofundir en la valorització social del nostre patrimoni de la manera que s´ho mereix. L’acció ha de significar també la introducció d’un element d’atractiu turístic de primer ordre. La reconstrucció haurà de garantir en tot cas l’absoluta garantia de la possibilitat del seu retorn a l’estat actual. - Mantindrem els objectius d’actuació i el desenvolupament de les tasques culturals de l’IME i l’Arxiu d’Imatge i So, entitats que formen part del Consell Insular de Menorca. - Crearem el Consell Insular de Cultura, un vertader òrgan de participació en la decisió de la política cultural menorquina en què hi intervindran les administracions i els generadors de la producció cultural.54
    • - Treballarem per assegurar la màxima objectivitat, transparència i publicitat a l’atorgament desubvencions i l’adquisició d’obres d’art.- Continuarem treballant per donar a conèixer la col•lecció d’art contemporani que s’ha anatconformant des de l’inici del Consell Insular de Menorca.- Donarem suport a les manifestacions artístiques que han distingit la nostra illa: la música, lesarts escèniques, les arts plàstiques, la literatura, etc., totes aquelles àrees de creació que sónimportants per al desenvolupament humà i intel•lectual d’aquells que les practiquen i d’aquellsque les gaudeixen.- Treballarem colze a colze amb les empreses culturals, tant aquelles amb ànim de lucre com lesque no ho són, i les reconeixerem com el que són: un sector productiu de primer ordre.- Seguirem donant suport a la cultura popular, a la qual farem participar dels formats de lamodernitat.- Farem participar de la nostra activitat a les entitats educatives com són el Conservatori deMúsica i l’Escola d’Art Dramàtic.- Treballarem en la creació de col•leccions museogràfiques per conservar i difondre els anticsinstruments didàctics de l’Institut Ramis i Ramis i del Seminari Diocesà, així com també aquellsd’història natural de l’Ateneu de Maó.- Participarem amb els ajuntaments en la gestió i en omplir de contingut les infraestructuresculturals municipals com son les sales multifuncionals dels municipis més petits o aquells gransequipaments culturals com són Ca n’Oliver a Maó, Can Saura a Ciutadella i el Pati de sa Lluna aAlaior.- En el context de la seva Fundació, donarem el suport que es mereix el Teatre Principal com aespai cultural de referència de Menorca.- Incidirem en la l’obertura de la nostra cultura a l’exterior aprofitant tots els mitjans al nostreabast com són l’IME, l’Institut d’Estudis Baleàrics i l’Institut Ramon LlullEsportsEls socialistes abordam la nostra proposta esportiva des de dues premisses: una relacionada ambla seva capacitat generadora de riquesa a través de la interacció amb el Turisme, que abordam alnostre Pla per la nova via menorquina del creixement, i una altra directament relacionada amb 55
    • la consideració de l’esport com a un dret propi de les societats modernes i avançades. En aquest sentit, l’objectiu de la nostra proposta esportiva és facilitar l’accés a una pràctica esportiva de qualitat als diferents col•lectius de la població menorquina. Ho farem a partir de la posada en marxa d’un Pla Integral per a l’Activitat Física i l’Esport, que es basa sobre els principis següents: - L´activitat física i la pràctica esportiva estan associades a la salut de la població. - La pràctica esportiva està íntimament relacionada amb l´educació. - És necessari fer realitat la igualtat entre homes i dones en l`àmbit socio-esportiu. - L´esport és un important element de cohesió social i territorial. · Esport i salut - Implantarem, en col•laboració amb la Conselleria de Sanitat del Govern Balear i els ajuntaments de l’illa, un programa de prevenció primària de la salut en el qual s’integrin les persones sedentàries o ciutadans amb algun factor de risc lligat o relacionat amb el sedentarisme. - Dissenyarem i realitzarem l’esmentat programa de prevenció amb la col·laboració dels metges de família, que seran els prescriptors dels exercicis físics i els responsables del seu control, seguiment i avaluació, en coordinació amb el Gabinet de Medicina Esportiva del CIM, que mitjançant un metge especialista en medicina esportiva i un llicenciat en Ciències de l´Esport, seran els responsables de fer realitat l’aplicació de l’esmentat projecte. - Crearem una xarxa de rutes saludables en totes les poblacions de la nostra illa. Aquestes rutes tindran una funció principal: incorporar la prescripció de l’activitat física (en substitució dels medicaments) en el sistema públic de salut, especialment en el camp de l’atenció primària. - Convertirem l’esport en un dels més importants factors de lluita contra l’actual pandèmia d’obesitat infantil i l’obesitat adulta. · Esport, persones i entitats - Fomentarem, mitjançant el programa “L’esport per l’edat escolar”, l’activitat física-esportiva entre la població en edat escolar, on prendrà especial rellevància el tractament dels valors educatius i integradors. - Ajudarem les federacions i entitats esportives a fomentar les seves activitats mitjançant convocatòries públiques d’ajuda. - Crearem adhesió a la pràctica esportiva, principalment entre la població amb discapacitat,56
    • integrant-la en els programes esportius, ampliant l’oferta d’activitats i sensibilitzant, al mateixtemps, a tots els agents involucrats en la promoció i renovació de l’activitat física com a realitat irecurs a l’abast de les persones amb discapacitat.- Facilitarem la inclusió total de les persones immigrants en els programes esportius idissenyarem projectes adaptats a les seves realitats i necessitats.- Fomentarem l’activitat física entre les persones grans, ajudant i coordinant amb elsajuntaments, els programes “Activitat física per a gent gran”, i continuarem amb el programa “Aviure com cal” per a les persones residents en els geriàtrics.- Incentivarem, en coordinació amb el CSD i mitjançant el projecte “Ahora te toca a ti... tenecesitamos”, el voluntariat sènior en l’esport, aprofitant la capacitat i potencial social de la gentgran.- Implicarem tots els agents dels diferents àmbits i nivells esportius per fer realitat la igualtatentre homes i dones en l’esport.- Fomentarem els “Islands Games Menorca”, consolidant la seva estructura organitzativa iseguirem desenvolupant les seves activitats esportives insulars i internacionals amb l’objectiud’aconseguir la celebració d’aquests jocs a Menorca.· Instal·lacions i equipaments esportius- Coordinarem amb els ajuntaments les inversions en instal·lacions i equipamentsesportius, cofinançant les esmentades inversions mitjançant convenis, programes o estratègiesde col·laboració.- Remodelarem l’Hipòdrom de Maó de forma conjunta i des de l’acord de totes lesadministracions per convertir-lo en un espai de referència de l’esport i la competició hípica. Altemps que hem d’aconseguir convertir-lo en un referent del turisme eqüestre.- Elaborarem i coordinarem, amb la Fundació per a Persones amb Discapacitat Illa de Menorca,un estudi sobre la situació actual de les instal·lacions esportives de Menorca en relació a la su-pressió de barreres arquitectòniques.Ordenació del Territori i la CostaEl bon estat del territori i la costa de Menorca és un valor irrenunciable de la ciutadania 57
    • menorquina. Els socialistes de Menorca hem jugat un paper determinant en la victòria social que representa la seva conservació. La seva defensa i gestió, materialitzades en l’aprovació del PTI són motiu d’orgull per nosaltres. El manteniment dels valors que inspiren el pla territorial protagonitzen la nostra proposta territorial, que ara també feim extensiva a l’ordenació del litoral a través de la redacció del Pla Insular de la Costa. Ho seguirem fent des del manteniment dels principis del desenvolupament sostenible; duent a terme una gestió que, per un costat asseguri la preservació d’un bé importantíssim per al menorquins, i per l’altre, pugui permetre el gaudi i la rendibilització d’aquest patrimoni mitjançant el desenvolupament d’iniciatives empresarials de tipus turístic. Unes iniciatives que, per assegurar la seva pròpia viabilitat, han de ser les primeres interessades a mantenir aquest bon estat de conservació. · L’ordenació del territori El territori és a Menorca un bé escàs. La seva configuració actual és fruit d’una relació harmoniosa entre l’activitat humana i el medi natural que va merèixer la declaració de Reserva de Biosfera. Els socialistes vam protegir aquesta riquesa amb el Pla Territorial de Menorca. Ho vam fer eliminant qualsevol perspectiva de noves urbanitzacions turístiques i reduint les previstes. Tam- bé impedint que l’interès immobiliari pogués fer malbé l’activitat agrària del nostre sòl rústic. L’acció de les nostres polítiques ha protegit la costa i l’activitat agrària, alhora que ha permès seguir disposant d’un territori atractiu per als menorquins. I no només açò. Mitjançant la preservació territorial podem encarar amb garantia el futur del nostre principal sector econòmic: el Turisme. El paisatge actual és la base del nostre atractiu turístic i el seu gaudi actiu ha de convertir-se en un dels elements claus per reduir la seva estacionalitat. LA REVISIÓ DEL PTI El 2013 farà deu anys de l’aprovació del PTI. Aquest és el termini previst en el Pla territorial per a la seva revisió i serà, per tant, el moment d’avaluar el resultat de la seva aplicació. Açò no obstant, l’experiència de vuit anys ja permet apuntar-ne algunes propostes. Mirat amb la perspectiva dels anys, podem observar com els perills derivats de les pressions urbanístiques del moment, que finalment van acabar malmetent altres territoris propers, van traduir-se en l’aprovació d’una normativa justificadament previsora. La gestió d’aquests anys ha anat confirmant el seu encert, però també ha permès anar descobrint les seves mancances i58
    • excessives precaucions.En la gestió territorial també ha resultat importat el desenvolupament d’organismes de controlmediambiental que permeten afinar més algunes qüestions que el Pla Territorial va haver deregular urbanísticament.És per açò que, des del manteniment del compromís amb el manteniment del litoral, el paisatge iel món agrari, així com amb la voluntat de millorar el producte turístic, (també com acomplement de la renda agrària) anticipam les propostes següents per a la primera revisió delPTI:- Permetrem ampliar fins a un 30% el conjunt de les edificacions destinades al turisme rural ensòl rústic de règim general.- Crearem una nova categoria per a determinats nuclis residencials no tradicionals que permeti laincorporació d’uns usos turístics actualment no admesos.- Flexibilitzarem la normativa territorial per a la celebració d’activitats esportives i turístiques ensòl rústic protegit, que hauran de complir, en tot cas, les determinacions mediambientalspertinents.- Introduirem mecanismes de col•laboració amb els propietaris i els ajuntaments per tal de tirarendavant definitivament els plans especials dels nuclis rurals.- Actualitzarem la cartografia de les zones de prevenció de riscos. Farem que les limitacionsd’usos de les zones afectades provingui de l’anàlisi ambiental de l’activitat a implantar i no denormes urbanístiques genèriques de protecció.ACTUACIÓ EN ESPAIS NATURALSL’experiència de la gestió dels darrers anys ens ha indicat la possibilitat d’augmentar el graud’utilització lúdica de determinats espais naturals. El fet de ser de propietat privada sol dificultarel seu ús a menorquins i visitants. Una vegada adaptada la normativa actual i a partir de laseguretat de la sostenibilitat i control ambiental de les activitats, proposam:- Obrir espais naturals de manera gratuïta a la ciutadania i els turistes a partir de convenis entrepropietaris i el Consell Insular.- La gestió vindrà donada per un pla d’usos i un servei de control ambiental, mentre que l’elecciódels espais es farà a partir de requisits d’aptitud ambiental i concurs públic. Els espais 59
    • seleccionats hauran de pertànyer a explotacions agràries en actiu. L’accessibilitat lliure i gratuïta a les nostre platges verges s’ha convertit en realitat sota la nostra gestió. Malauradament, n’hi algunes que pateixen greus problemes de trànsit i sobreocupació de vehicles en entorns sensibles En la línia de seguir treballant per millorar l’accessibilitat a les platges verges i millorar el grau de confort dels seus usuaris: - Introduirem un servei llançadora de transport públic a les platges verges del sud de Ciutadella durant els mesos de juliol i agost. El Camí de Cavalls ja és una realitat. Tenim la satisfacció d’haver aconseguit materialitzar una demanda històrica dels menorquins. Ara se’ns obre la tasca de gestionar-lo. Les accions que proposam per fer-ho són les següents: - Finalitzarem la senyalització informativa del camí, incloent-hi la corresponent als nuclis urbans per on passa. - Habilitarem petites zones de descans al llarg del seu recorregut. - En col·laboració amb el Ministeri de Medi Ambient, obrirem a l’ús públic aquells que camins que permetin la connexió de punts d’interès de la costa amb el camí de Cavalls en els trams on es fa enfora de la mar. - Introduirem el canvis normatius necessaris per incentivar la posada en marxa de noves modalitats d’allotjament i acampada controlada a zones annexes dels habitatges de les explotacions agrícoles properes al camí. L’obertura del Camí de Cavalls ha representat un increment molt important de les possibilitats de gaudi del nostres espais naturals. D’alguna manera és una continuació de la important tasca duta a terme pels nostres governs per tal de recuperar i condicionar els camins rurals per al passeig i el cicloturisme. Per seguir treballant en la línia d’incrementar l’accés responsable de la ciutadania al territori: - Redactarem un pla especial de camins rurals que permeti donar solucions per a l’obertura de trams de camins privatitzats que dificulten actualment l’establiment de la connectivitat necessària per a la plena utilització de la tupida xarxa de camins rurals de què disposam a l’illa. LA MILLORA DE LA GESTIÓ Per tal de servir més eficaçment a les necessitats dels ciutadans, adaptarem normatives sectorials60
    • a les particularitats de Menorca. Es farà de manera que, a més de donar sortida a situacions norecollides actualment en la normativa balear, també s’acceleri la tramitació i se simplifiquin almàxim els procediments. Per fer-ho:- Redactarem uns reglaments propis d’habitabilitat i d’activitats classificades que permetinsimplificar i fer més ràpida la tramitació dels expedients corresponents.- A partir de la renovació de la pàgina web cartografia.cime.es, millorarem la configuraciód’aquesta infraestructura de dades espacials creant un nou ventall de visors temàtics i fentencara més accessible per internet tota la cartografia i el planejament urbanístic i territorial deMenorca. En aquest afany d’augmentar la transparència i participació ciutadana en lesdecisions urbanístiques i territorials, establirem un sistema de visualització de les modificacionsdels planejaments a través d’un visor que permeti la comparació entre el vigent i la sevaproposta de modificació.- Posarem tota la cartografia i els aplicatius de localització sobre el territori a l’abast de tota laciutadania de manera lliure i gratuïta. La seva utilització facilitarà el treball dels col·lectius quetreballen de manera relacionada amb el territori, però també obre la possibilitat deldesenvolupament d’iniciatives empresarials relacionades amb el turisme i els serveis en general.· La CostaAssegurada la protecció del territori, ara ens disposam a fer-la extensiva a la costa. Concretamenta l’àmbit litoral i la seva franja marítima més propera, un espai sobre el qual el Consell, calrecordar-ho, no disposa de competències.L’ús creixent d’aquests espais durant els darrers anys ha anat posant en perill el bon estat dedeterminades localitzacions. A més, la major interacció entre els diferents perfils d’usuari potcomençar a provocar situacions d’insatisfacció en el gaudi d’aquest espai tan valuós. És peraquest motiu que, a través del consens amb les administracions competents i assegurant la mésàmplia participació ciutadana, esteim tirant endavant la redacció del Pla Insular de la Costa. Através de la posada en marxa de les seves disposicions, com a mínim:- Ordenarem tots els amarraments de temporada fora dels propis dels ports. Seguint els exem-ples dels plans pilot des Canutells i des Grau, els criteris bàsics per a l’ordenació seran: · Sol·licitud de la concessió per part del Consell. Els projectes hauran de complir totes les pres-cripcions mediambientals i assegurar la seva màxima integració a la zona. · Gestió dels amarraments sense possibilitat d’afany de lucre. Se cedirà preferentment a entitatsciutadanes representatives de la zona, que hauran d’assegurar uns preus dels amarraments ajus-tats estrictament al seu cost d’instal•lació i manteniment. 61
    • · Màxima optimització dels amarraments, que implicarà la posada a disposició d’embarcacions en trànsit els que no estiguin ocupats. Un dels objectius finals de l’ordenació és la creació d’una xarxa insular de reserves d’amarrament de trànsit oberta a tothom. - Treballarem per aconseguir la instal·lació de serveis de recollida d’aigües residuals i l’habilitació d’espais de manteniment d’embarcacions als tres ports principals. - Fixarem unes directrius comunes per l’abalisament de les platges. - Abalisarem les zones de posidònia properes a les platges en zones de fondeig lliure. - Executarem un pla de retirada d’elements obsolets del litoral. - Redactarem un pla de protecció i usos de les casetes de vorera. - A partir del consens amb els municipis i el ministeri de Medi Ambient establirem una xarxa de refugis costaners gestionada de manera centralitzada pel Consell Insular. Ho farem a través de l’ús selectiu d’aquelles casetes de vorera ubicades en domini públic que es trobin sense la possibilitat de renovar les seves concessions caducades per a l’ús privat. Medi ambient Els socialistes esteim convençuts que viure en un entorn saludable és un dret irrenunciable dels ciutadans. D’aquí prové la nostra ferma proposta pel manteniment i la millora del Medi Ambient de Menorca. Aquest convenciment pren una importància especial a Menorca a causa de la nostra declaració com a Reserva de Biosfera: es tracta d’un orgull però també una exigència a la nostra actuació. Conscients d’aquesta importància i com a mostra dels nostre compromís amb la declaració, tirarem endavant el projecte de construcció del centre d’interpretació de la Reserva de Biosfera a s’Enclusa. Un projecte candidat a ser seu UNESCO de les Reserves de Biosfera insular i que ha de jugar un paper clau en la recerca per la millora del nostre territori. L’acció dels governs progressistes del Consell Insular ha permès un avanç molt important en algunes qüestions com la gestió dels residus. Ara esteim en condicions per avançar en àmbits sobre els quals havien existit dificultats normatives i tecnològiques per actuar amb la decisió que preteníem. L’acció dels governs socialistes al Govern de les Illes Balears i a l’Estat ha estat imprescindible per reconduir la situació. I no són àmbits menors. Tot al contrari, esteim parlant d’àmbits tan rellevants per la vida de les persones i el futur de l’illa com és la gestió dels recursos naturals de l’aigua i l’energia, àmbits sobre els quals volem aconseguir una victòria social62
    • equivalent a la que ha significat el PTI per a l’ordenació territorial de Menorca.· La gestió de l’aigua i l’energiaEls socialistes esteim orgullosos d’haver participat en la creació d’un ampli consens social quanta les directrius urbanístiques i territorials a mantenir. Ara ens comprometem a lluitar peraconseguir-lo en una altra qüestió tan important com és la gestió de l’aigua i l’energia.AIGUANecessitam tirar endavant una política decidida quant als nostres recursos hídrics. Laproblemàtica latent de l’aigua a Menorca s’està manifestant a través de la cada vegada méssignificativa presència de nitrats i clorurs a les nostres xarxes d’abastiment. La solució éscomplexa, tant pels aspectes socials i físics que hi intervenen, com per la dispersió competencialexistent.Per fer-hi front de manera decidida, els socialistes ens comprometem a actuar directament sobreels orígens del deteriorament dels nostres aqüífers. El nostre objectiu és millorar l’estat naturalde l’aigua i, per tant, la qualitat del seu subministrament als ciutadans.Donades les característiques del problema i la necessitat de donar-li una solució amb visióinsular, consideram prioritari apropar i centralitzar la gestió. És per açò que la nostra primeraacció serà la de:- Obtenir del Govern de les Illes la delegació de la competència de Recursos Hídrics per al ConsellInsular de Menorca.Des de l’inici del nou mandat, mentre estiguem negociant el traspàs de la competència, no ensresignarem a jugar un paper secundari. Entenent que és una voluntat majoritària de laciutadania de Menorca, de bon començament ens comprometem a treballar decididament peravançar en la recuperació del bon estat del recurs.El nostre treball seguirà les línies següents:Donat l’àmbit insular del problema, tirarem endavant l’homogeneïtzació de determinats criterisde la gestió municipal de l’aigua. A través d’acords amb el municipis:- Potenciarem la Junta Insular de l’Aigües com a instrument per dissenyar des de Menorca lespropostes de gestió del recurs. 63
    • - Iniciarem una unificació de la xarxa de pous de captació sobre la base de criteris de gestió hidrològica i no únicament administrativa. L’objectiu és minimitzar les extraccions excessives i augmentar la qualitat química del subministrament domèstic, independentment de pertànyer a un municipi o altre. - Consensuarem amb els ajuntaments l’establiment de criteris tarifaris per bonificar el consum responsable d’aigua a partir del càlcul real de litres per persona i dia de cada domicili. - Elaborarem una proposta de revisió dels criteris d’autorització de nous pous per tal d’autoritzar-los únicament en cas d’adaptar-se a criteris de gestió responsable de l’aigua. També seguirem treballant en col•laboració amb els municipis a través de la participació en el finançament de les obres per: - Reduir les fuites de les xarxes de subministrament municipals per sota d’un màxim del 10%. - Separar l’aigua pluvial de zones amb xarxa de clavegueram antiga per tal de millorar la qualitat de la seva depuració. - Crear línies d’ajuda per incentivar la construcció d’aljubs a nivell municipal amb la finalitat d’aprofitar millor la recollida d’aigües pluvials i aprofitar-les pel reg de zones verdes. La reutilització de l’aigua depurada és un altre dels eixos de la nostra proposta. Per avançar en aquesta línia: - Des del consens i l’acord per al finançament entre les diferents administracions implicades, connectarem la futura bassa de regants de la depuradora de Maó-Es Castell amb el port de Maó. Mitjançant aquesta reutilització d’aigua depurada podrem reduir substancialment l’actual ús d’aigua de boca destinada actualment a la neteja d’embarcacions. - Seguirem treballant per incrementar l´ús de l’efluent d’aigua de les depuradores per al reg i altres usos aptes. - Fixarem amb els municipis un sistema de seguiment dels abocaments irregulars a la xarxa de clavegueram que dificulten la reutilització de l’aigua depurada. També actuarem per a la reducció dels possibles focus de contaminació dels aqüífers. Per aconseguir els nostres objectius: - Organitzarem un sistema d’assessorament i control per reduir al màxim el consum d’aigua i el risc de contaminació de l’aqüífer a causa de pràctiques agràries inadequades, fent especialment64
    • esment a la gestió dels purins, l’adob de terres i els cultius altament exigents en aigua.Entenent que una part important de la solució també passa per l’estalvi i l’optimització delconsum:- Treballarem amb els ajuntaments per consensuar ordenances municipals que incentivin mesu-res d’estalvi domèstic com puguin ser la instal•lació de fontaneria de doble xarxa i baix consum ila construcció i recuperació de cisternes.- Seguirem reduint les exigències d’aigua dels enjardinaments públics.ENERGIAL’energia ha d’esdevenir un altre punt d’atenció principal del nostre compromís amb elfutur de Menorca. El motiu és doble. Per un costat esteim assistint a una creixentproblemàtica ambiental provocada per la utilització massiva de combustibles fòssils. Per l’altre,esteim al davant d’una qüestió estratègica, donats els cada vegada més evidents problemesper mantenir les extraccions de combustible fòssil necessàries per alimentar el creixent consumenergètic mundial. La seva conseqüència difícilment serà altra que un encariment progressiu delpreu de l’energia.Pel que fa a Menorca, la seva situació d’insularitat perifèrica, les limitacions de les connexionselèctriques amb l’exterior i els seus requeriments de transport poden provocar una incidènciaencara més gran d’aquesta problemàtica. Davant aquesta perspectiva, tant per les qüestions deresponsabilitat ambiental com d’estratègia econòmica de futur, hem d’emprendre un camítendent cap a l’autosuficiència energètica.No és aquesta una proposta de fàcil materialització: la seva consecució necessita d’un fortcompromís del sector privat i també d’altres administracions. Açò no obstant, els condicionantsgeogràfics de Menorca, la seva íntegra caracterització de Reserva de Biosfera, les sevesdimensions i la nostra ferma aposta per una mobilitat alternativa en què el vehicle elèctric ha deprotagonitzar un paper important, són alguns dels factors que, entre d’altres, doten l’illa d’unaexcepcionalitat mereixedora del nostre més gran compromís amb aquest objectiu. És per aixòque ens marcam l’objectiu clar de:- Obtenir el 40% de les necessitats elèctriques de Menorca a partir de fonts d’energia renovable.Ho aconseguirem de la manera següent:- Instarem al govern de l’estat i al de les Illes Balears el reconeixement d’un règim especial que 65
    • reculli les particularitat del nostre sistema elèctric, tal i com ja contempla el Règim Especial de Balears i la Llei del Sector Elèctric. La nostra primera passa serà la d’incidir en la fixació una quota d’instal·lació pròpia i diferenciada del sistema peninsular. - Habilitarem la possibilitat que els ciutadans que ho desitgin participin de les iniciatives de nous parcs solars. - Mantindrem els criteris d’integració paisatgística i de mínima alteració del sòl per a la implantació de nous parcs solars. - Limitarem la implantació de grans instal•lacions eòliques a la modernització del parc de Milà, que podrà ser, en tot cas, objecte d’ampliació. - Promourem la implantació de noves tecnologies microeòliques i microsolars per al proveïment elèctric en instal·lacions públiques. - Consensuarem amb els ajuntaments ordenances municipals que incentivin la instal·lació de plaques fotovoltaiques en les cobertes de grans establiments industrials o comercials. L’increment de la generació elèctrica a partir de fonts renovables ha d’anar acompanyat dels esforços per seguir consolidant els avanços en estalvi i eficiència que justifiquin l’afectació territorial que, inevitablement i de manera minimitzada al màxim, ocasionen aquestes instal·lacions. Per avançar-hi: - Instarem al Govern de les Illes Balears l’increment d’ajudes a la instal·lació d’acumuladors solars d’aigua domèstics. - Continuarem treballant en les tasques de reducció de despesa energètica de les instal·lacions públiques. Paral·lelament a la dedicació de tots els nostres esforços per assolir la consecució d’aquesta gran passa per Menorca, seguirem treballant en la direcció de millorar l’eficiència dels nostres consums energètics actuals. En aquest sentit, ens comprometem a aconseguir els acords necessaris per: - Fer realitat l’arribada del gasoducte a Menorca abans de l’any 2015. A fi d’incrementar el percentatge de producció d’energia de fons renovables i avançar en la modernització de la nostra estructura econòmica a través de la innovació: - Estimularem la investigació en el camp de noves modalitats de generació d’energia renovable66
    • integrables paisatgísticament en el territori.· ResidusL’adequada gestió dels residus és un dels elements indefugibles per dur a terme una políticamediambiental responsable i coherent amb la declaració de Menorca Reserva de Biosfera. El seuadequat maneig, des de la recollida fins al reciclatge del material apte i el dipòsit del norecuperable, garanteix la minimització dels riscos de contaminació del medi, requisitimprescindible per poder garantir a la ciutadania el dret a viure en un medi saludable.La gestió dels governs progressistes dels darrers anys ha canviat radicalment la situació de quèpartia Menorca. Els socialistes ens comprometen a seguir treballant en la mateixa línia a travésde les accions següents:- Dins del marc d’actuació del compromís del Consell Insular amb les accions de responsabilitatsocial, es reforçaran el criteris mediambientals per tal de minimitzar la generació total de residus,fent especial incidència als no reciclables.- Seguirem duent a terme campanyes educatives referents a la necessitat de consumir ambresponsabilitat.- Continuarem potenciant la recollida selectiva en origen a nivell municipal i de gransgeneradors.- Donarem suport als municipis per optimitzar el funcionament de les deixalleries municipals.- Implantarem la recollida selectiva en origen de la matèria orgànica a tot Maó i Ciutadella.- Treballarem per millorar la recollida selectiva d’olis i piles.- Promourem la progressiva eliminació de l’ús de les bosses de plàstic en els comerços.- Seguirem establint convenis de col•laboració amb agents socials, empreses i ONG quepotenciïn el reciclatge i la reutilització.- Des de l’acord amb els ajuntaments, i establint línies de col•laboració amb els establiments, estreballarà per la reducció progressiva de l’ús dels gots de plàstic per a la venda de begudes a lesfestes de poble. 67
    • · La gestió de la caça La transferència de la competència al Consell Insular de Menorca ja és una realitat. Des de la voluntat que l’activitat sigui el més respectuosa possible amb el medi natural, asseguri la seva continuïtat i s’ofereixi la millor atenció al col•lectiu d’aficionats: - Establirem un servei d’atenció administrativa adaptat a les necessitats dels caçadors. - Definirem l’ordenació i aprofitament dels recursos de caça a partir de l’acord amb el col·lectiu cinegètic i la comunitat científica. En tot cas les ordres de veda anual tindran en compte l’elaboració de censos previs d’exemplars salvatges no migratoris. - Treballarem per la repoblació d’espècies no migratòries mitjançant la promoció de la figura de la granja cinegètica, de manera que es minimitzi l’arribada d’exemplars forans i poc adaptats al medi. - Treballarem per la constitució d’almanco dos nous vedats socials, un a llevant i un a ponent, que hauran de comptar amb la corresponent i adequada zona de reserva de caça. - A partir de la col·laboració amb altres administracions, treballarem per augmentar les tasques de guarderia per tal de minimitzar al màxim la pràctica del furtivisme. - Col·laborarem amb els diferents Consells Insulars de les Illes Balears per aconseguir l’homologació autonòmica de les llicències de caça. Una vegada aconseguida, abordarem l’establiment d’homologacions amb altres comunitats autònomes. - A causa de la demostrada toxicitat del plom sobre el medi i les persones (malgrat el risc sigui mínim, existeix la possibilitat d’afectació a través de la ingesta de les partícules no eliminades de les captures), treballarem al costat del col•lectiu per avançar cap a la seva substitució per altres materials menys contaminants. Mobilitat La societat menorquina necessita unes infraestructures viàries i sistemes de transport que ens permetin continuar avançant en la cohesió social i territorial tot afavorint la igualtat d’oportunitats, el creixement econòmic sostingut, els principis de la declaració de Menorca com a Reserva de Biosfera i el dret a la mobilitat segura i eficient per a tots els col·lectius socials sense exclusió.68
    • · InfrastructuresHem de seguir consolidant a Menorca una xarxa de carreteres i camins moderna, segura, fluïda,eficient i dimensionada a la realitat social i econòmica i al trànsit. És per això que:- Executarem la transformació integral de la carretera Me-1. Ho farem en execució del Conveni deCarreteres signat amb el Ministeri de Foment amb la licitació i construcció de la remodelació dela carretera general entre Maó i Ciutadella, seguint els preceptes establerts al Pla Director deCarreteres de Menorca, dotant a la carretera de vorals més amples, d’un tercer carrild’avançament per sentit entre cada dos municipis per facilitar el trànsit i resolent les principalsinterseccions amb rotondes.- Desenvoluparem, a través del Pla d’actuacions en Carreteres i Camins assimilables, de lesactuacions necessàries de millora i condicionament de la Xarxa Insular de Carreteres per talfinalitzar la modernització integral de la xarxa a partir dels criteris bàsics de seguretat i fluïdesadel trànsit, així com d’integració en el paisatge i respecte mediambiental (restitució vegetal, etc.)- Elaborarem els Plans d’Emergències de la carretera general, Seguretat Viària i de Travesseres iAccessos.- Durem a terme la conservació i manteniment integral de la Xarxa insular i municipal decarreteres i camins assimilables, rutes cicloturístiques i la xarxa primària de camins.- Construirem carrils bici segregats de la xarxa de carreteres que connectin els principals nuclisamb la xarxa de camins rurals i amb la xarxa de rutes cicloturístiques (Fornells - ses Salines, Maó –es Castell, es Castell – Sant Lluís, Ferreries – Cala Galdana i es Migjorn – Sant Tomàs).- Recuperarem per l’ús públic dels trams del Camí d’en Kane que van ser privatitzats entre esMercadal i el Camí dets Alocs.- Mantindrem el paper de motor de l’activitat econòmica del sector de la construcció a través dela inversió en obra pública tot afavorint l’estabilitat laboral dels treballadors· Transport públicConsolidarem una xarxa de transport públic per carretera de qualitat que afavoreixi la igualtatd’oportunitats, estimuli la correcció de desigualtats socials i de desequilibris territorials, i queserveixi d’instrument de consolidació del producte que oferim als nostres visitants turístics. Peraçò: 69
    • - Construirem l’estació d’autobusos de Ciutadella (tant regulars com discrecionals) a la ubicació que es consensuï amb l’ajuntament. - Executarem la 2a fase de l’Estació d’Autobusos de Maó: condicionarem els espais no acabats (pis superior i local a Avinguda Menorca) i construirem l’edifici projectat a s’Esplanada (usos turístics i a determinar). - Seguirem tirant endavant el Pla d’Intercanviadors: realitzarem la construcció de les mini estacions de Ferreries, es Mercadal, Sant Lluís, es Castell i Sant Climent, dotant a aquests nuclis d’uns espais d’espera i d’intercanvi confortables i segurs. - Seguirem executant el Pla de Parades: durem a terme la millora integral progressiva de les parades de tota la Xarxa de Transport Públic a partir de criteris de seguretat i confortabilitat amb la instal·lació de marquesines (sempre que ho permeti la seva ubicació) i el condicionament d’un accés fàcil i adaptat als autobusos. - Desenvoluparem el Sistema integral d’Informació amb l’establiment d’un sistema d’informació en temps real (horaris de sortida, de pas per parada, etc.) a la futura estació de Ciutadella, a les mini estacions i progressivament a les parades de major demanda. - Establirem un mecanisme tecnològic i de compensació econòmica entre companyies concessionàries i Consell que permeti l’accés combinat a diverses línies de la Xarxa a través d’un bitllet únic (en el sistema de targetes de fidelització). - Tancarem el mapa de targetes de fidelització amb la implantació d’una targeta de temporada turística per als treballadors dels serveis turístics (acord amb empresaris i sindicats) i d’un sistema de targetes turístiques. - Desenvoluparem una marca pròpia per al transport públic, fàcilment identificable, amb un sistema modern i homogeni d’informació a l’usuari. - Crearem un portal web sobre transport que permeti una fàcil comprensió de les diferents modalitats de transport de l’illa a qui planifiqui el seu viatge així com el funcionament de la xarxa d’autobusos, el mapa de rutes i les freqüències in situ. - Incrementarem l’oferta de transport públic per carretera a Menorca com a mitjà de transport més sostenible, facilitant la mobilitat als menorquins i menorquines i a la gent que ens visita. - Continuarem treballant en la integració dels alumnes de l’ensenyament no obligatori a la Xarxa de Transport Públic per tal d’afavorir la continuació dels estudis i la igualtat d’oportunitats amb l’abonament T-21, pels joves menors de 21 anys i pels majors de 21 anys que estiguin estudiant.70
    • - Implantarem un sistema d’assistència amb microbusos o conveniat amb el sector del taxi perafavorir la mobilitat a zones poc poblades o de dispersió poblacional aprofitant el sistema deparades.- Establirem un Servei de vigilància i manteniment d’estacions, intercanviadors i de parades pertal de tenir informació en tot moment de l’estat de conservació del sistema i de les necessitats demillora així com de procedir al seu manteniment sistemàtic.- Garantirem una mobilitat eficient i segura en els moments de major risc de motivat per cir-cumstàncies especials i previsibles: nits de cap de setmana, festes de poble, etc.· Taxi- Posarem en funcionament el sistema d’emissora obligatòria en règim de monopoli d’acordamb el conveni signat entre el Consell de Menorca i tots els Ajuntaments, i posteriorment al’autorització del Consell de Govern de les Illes Balears.· Bicicleta- Fomentarem l’ús de la bicicleta com a mitjà de transport especialment en els desplaçamentslaborals i d’estudi de curta distància, i també en els desplaçament d’oci.- Instal·larem un sistema homologat per a afavorir el transport de bicicletes als autobusos delsistema de transport públic de Menorca· Mobilitat elèctrica- Desenvoluparem del Pla estratègic de mobilitat elèctrica amb la instal•lació progressiva depunts de recàrrega a Menorca, afavorint el foment de les energies renovables i els vehiclesenergèticament més eficients tant en el transport públic com privat.- Impulsarem el paper exemplar a desenvolupar per l’administració, de manera que els nousvehicles necessaris per al manteniment de la flota del Consell Insular siguin elèctrics.HabitatgeEl dret a l’accés a un habitatge digne és un dret de la ciutadania per al qual els governs socialistes 71
    • dels darrers anys hem treballat d’una manera sense precedents. Fins a la irrupció de la crisi econòmica, causada en part per un comportament descontrolat del mercat immobiliari i suportat per un irresponsable sistema financer, la nostra feina principal en matèria d’habitatge social va consistir en sostreure una quantitat important de nous habitatges de la dinàmica especulativa de preus. Gràcies a la feina de col•laboració desenvolupada pel Govern de les Illes Balears, els ajuntaments, a les obligacions del PTI i la mediació del Consell Insular, a Menorca hem assolit una millora molt substancial de la nostra ràtio d’habitatge protegit. La situació actual ha comportat l’arribada de canvis rellevants. La punxada de la bombolla immobiliària ha reduït la rellevància de l’alça especulativa dels preus. Per contra, el problema resideix ara en les dificultats per al finançament de la compra de l’habitatge, que es veuen agreujades per una major incertesa del mercat laboral. L’augment de l’estoc d’habitatge de mercat lliure causat per aquesta situació obre ara noves possibilitats d’acció consensuada entre les diferents administracions. Atenent aquest canvis, i mantenint el nostre paper mediador en la matèria, la nostra nova proposta per assegurar l’accés a l’habitatge digne és la següent: - Seguirem facilitant l’accés a l’habitatge digne als ciutadans amb més dificultats econòmiques. - Treballarem per millorar el coneixement i la difusió dels ajuts existents per a l’accés i rehabilitació d’habitatges. - Seguirem oferint assistència i cooperació jurídica i tècnica als ajuntaments de l’illa en matèria d’habitatge mitjançant el Servei d’Habitatge, establint mecanismes de gestió, coordinació i informació sobre la matèria. - Prioritzarem el règim de lloguer per a l’accés a les noves promocions d’habitatges protegits. - Prioritzarem les accions encaminades a dinamitzar el mercat de lloguer mitjançant la difusió d’informació referent als ajuts públics existents per a l’accés al mercat de lloguer i dels productes i garanties que ofereix la Societat Pública de Lloguer. - Afavorirem la rehabilitació dels habitatges dels nuclis urbans de tots els municipis, de manera que es millori la seva accessibilitat, la seguretat estructural i se’n redueixi el consum energètic. - Incidirem en la dinamització del sector de la construcció a través de l’estímul a les obres de rehabilitació d’habitatges. - Prestarem especial atenció al col•lectiu juvenil posant a Disposició dels punts juvenils d’informació sobre l’accés a l’habitatge i els ajuts per a joves en aquesta matèria des de la72
    • coordinació amb el Servei d’Habitatge del Consell Insular.- Treballarem en col·laboració amb els diferents agents socials per donar a conèixer lescondicions d’accés a l’habitatge i al mercat laboral de les persones nouvingudes.Governança: el mandat de la ciutadaniaAquest ha de ser el mandat de la ciutadania. Des del Consell i els Ajuntaments de Menorca hemd’impulsar amb més força que mai els principis i valors de l’ideari socialista. Les respostes defutur que articulin la sortida de la crisis econòmica, financera i de valors han de veniracompanyades d’actuacions des del primer dia encaminades a propiciar la participacióciutadana, la sostenibilitat i la responsabilitat interna.La societat en el seu conjunt ha d’assumir un major paper dintre del procés de presa de decisionsde les administracions. Només així, des de la major interacció, es podrà reconduir el creixentprocés de desafecció de la ciutadania envers la política.Els socialistes de Menorca en som conscients, i és per açò que seguirem treballant per obrir nouscanals de diàleg constant. Es tracta, en definitiva de fer més directament participativa l’acció degovernLa responsabilitat ha de jugar-hi un paper important. Ha de ser així a les empreses, però també al’administració, que ha d’exercir d’exemple col•laborant amb el foment de pràctiques sostenibles,ètiques i socialment responsables així com aplicant-les al seu sí.Açò no obstant, no podem aspirar a una democràcia de la ciutadania i participativa si no do-nem als menorquins i menorquines les capacitats i atributs necessaris per assegurar l’existència,vigència i control d’aquestes llibertats i drets.Aquesta aspiració, que encaixa amb els principis dels socialistes de Menorca, es tradueix enl’adopció dels principis següents:- La transparència.- La sostenibilitat i responsabilitat social.- L’eficàcia i eficiència.- La relació amb la ciutadania: orientació i participació· La transparènciaFarem un plantejament ferm entorn la transparència radical de l’acció pública. Alhora, posarem a 73
    • l’abast dels menorquins i menorquines eines que propiciïn el diàleg i la participació. Així: - Als tres mesos d’incorporació dels nous equips de govern es farà públic un pla de mandat amb els indicadors per mesurar-ne el seu acompliment. Els menorquins i menorquines podran consultar l’actualització periòdica d’acompliment del nostre compromís amb la nostra ciutadania. - Es durà a terme i publicarà una avaluació de les polítiques públiques de manera periòdica. Una vegada fet l’exercici se n’han de fer públics els resultats i conclusions de millora. - El president del Consell de Menorca i els batlles del Partit Socialista garantiran la presència constant de la nostra acció de govern als canals de comunicació que mantindrem oberts de for- ma permanent amb els menorquins i menorquines. Comunicarem personalment al moment tot allò que estem fent entorn l’acció de govern. · La sostenibilitat i responsabilitat social La sostenibilitat i la responsabilitat social determinaran la gestió de les nostres administracions en el proper mandat. Les Administracions Públiques de Menorca hem de ser capdavanteres en donar exemple per la nostra gestió ètica i socialment responsable: - Aprovarem el Codi Ètic del Consell de Menorca i dels municipis de l’illa i tota acció de govern se sotmetrà a l’aplicació i la incorporació dels principis que regeixen la Llei del Sector Públic i la Llei del Bon Govern. - Elaborarem cartes de compromisos de tots els serveis del Consell i dels Ajuntaments de Menorca. - Incorporarem noves clàusules socials a la contractació pública i establirem mecanismes que garanteixin el control dels comportaments socialment responsables en la cadena de subcontractació. - Juntament amb el tancament pressupostari de l’exercici a cada municipi i al Consell de Menorca presentarem una memòria en forma de balanç social. · Eficàcia i eficiència L’eficàcia i l’eficiència en la gestió pública seran la condició per a garantir la competitivitat i el nou model de desenvolupament econòmic i social que volem impulsar a Menorca. La seva74
    • rellevància es veu reflectida en la incorporació d’un seguit de mesures en aquest sentit a dins delnostre Pla per una nova via menorquina del creixement.Cal convertir en habitual l’ús de les noves tecnologies entorn a la comunicació, interacció iparticipació de la ciutadania amb la institució que els representa.Volem i som innovadors i això es veu reflectit en les nostres polítiques. Les noves tecnologiesjugaran un paper important però la innovació va molt més del seu ús:- Reforçarem les relacions entre Administracions Públiques per evitar que la càrrega de la prova ide la burocràcia recaigui sempre sobre la ciutadania.- Donarem l’impuls definitiu per a posar en marxa la tramitació electrònica i la seva adaptació atotes les demés les administracions públiques de Menorca.- Crearem xarxes de tècnics en algunes matèries comuns entre les Administracions Públiquesubicades a Menorca o amb qui el Consell es relaciona per desenvolupar tot un seguit de bonespràctiques i intercanvis de coneixement que millorin i homogeneïtzin els procediments.- Posarem en marxa un estudi profund de reordenació dels recursos públics i de les personesque treballen des de les diferents Administracions de Menorca per homogeneïtzar fórmules quegaranteixin la millora en els processos d’accés a llocs de feina públics i el desenvolupament de lacarrera professional tant a nivell horitzontal com vertical.- Crearem i aprovarem un manual definidor de la matèria reguladora que actualment potdesenvolupar el Consell. Seran presents en aquesta eina la Directiva europea de simplificació i elprocés de transferència de competències que s’està desenvolupant.- Actualitzarem les normatives de funcionament de la institució amb l’objectiu de simplificar-les iadaptar-les a les disposicions agilitzadores més recents..· La relació amb la ciutadaniaPer a nosaltres és clau la complicitat, la proximitat i la participació junt amb els menorquins i lesmenorquines. Els socialistes som propers a les inquietuds i a tot allò que interessa alsmenorquins i menorquines, no sabem governar des de la distància.És per això que innovarem en noves fórmules que ens condueixin a fer un Consell i unsAjuntaments cada dia més amigables amb la ciutadania. Els socialistes incorporam sempredintre de les nostres polítiques de creixement econòmic la cohesió social i el desenvolupament 75
    • sostenible. Les polítiques de desenvolupament sostenible que impulsem i seguirem empenyent porten incorporades una forta dimensió participativa. Seguirem mantenint un fort compromís amb les persones envers aquest tret cultural i les actituds que hi ha darrera el desenvolupament sostenible de Menorca, basats en el diàleg, el consens i l’acció conjunta per a aconseguir els objectius que compartim com a poble. Partim de la proximitat com a espai des del qual donar resposta a nous reptes i desenvolupar nous enfocaments participatius de govern. Per açò: - Cercarem noves fórmules de col•laboració entre totes les administracions de l’illa per facilitar l’apropament als menorquins i menorquines. Emprarem el Servei d’Atenció a la Ciutadania del Consell i els Ajuntaments de cada municipi com a informadors directes de tota l’acció de govern, amb la clara intenció d’apropar-nos molt més a la ciutadania i els seus problemes. - Explorarem noves maneres perquè les persones que treballen a les diferents institucions puguin apropar-se més a la ciutadania. - Seguirem donat suport a la important tasca de participació ciutadana desenvolupada per les entitats sense afany de lucre. Cercarem mecanismes per millorar els sistemes d’interlocució per tal que s’adeqüin a la importància del seu paper social. - Impulsarem de manera definitiva un registre d’associacions sense afany de lucre i d’entitats ciutadanes i aplicarem criteris homogenis a totes les administracions de l’illa per facilitar el contacte de les associacions amb el Consell i cadascun dels ajuntaments de l’illa. La relació amb les altres administracions Des del convenciment de la necessitat d’unes administracions fortes que puguin fer front a les demandes i la defensa dels drets ciutadans, els socialistes de Menorca volem reforçar la cooperació entre elles per tal de poder portar a terme aquesta voluntat des de la màxima capacitat d’eficiència i economia del servei. Açò implica la necessitat de seguir treballant des de l’acord amb els ajuntaments i el Govern de les Illes Balears · La cooperació amb els ajuntaments L’administració municipal és la més propera als ciutadans. La voluntat de servei dels ajuntaments76
    • progressistes els porta habitualment a realitzar esforços d’atenció que superen els seus àmbitscompetencials.Els socialistes de Menorca seguirem donant suport als ajuntaments per fer front a aquestesforç des del nostre treball a Consell Insular. Ho farem apostant per la constitució del pactePacte Local recollit al nou Estatut d’Autonomia per tal que reconegui i doti de manera suficientels ajuntaments per desenvolupar adequadament l’esforç que ja estan duent a terme. També desdel nostre convenciment que el Consell ha de funcionar com un govern de governs, coordinantla seva acció amb la dels municipis atenent-nos als criteris de la cooperació i solidaritat insular.Posant també l’administració insular al servei dels municipis per a la interlocució amb lesadministracions superiors. Un suport que durem a terme en base a la capacitat de la institucióinsular per facilitar-los assistència organitzativa, tècnica i econòmica.Seguirem coordinant aquesta cooperació a través de la reunió de la Junta de Batlles, queestableix l’espai de debat, d’intercanvi d’experiències i d’informació, i que permet compartirpreocupacions comunes i donar solucions. L’objectiu és aconseguir unes ciutats modernesi atentes a les necessitats dels ciutadans a partir de polítiques compartides encaminades al’enfortiment de l’autonomia municipal, mantenint però en tot moment el respecte a l’equilibriterritorial.La seva materialització més directa, que assegura una reducció important de despesa pública, esfarà efectiva per un costat a través dels serveis insulars, i per l’altre a través dels plans d’actuaciómunicipals i supramunicipals. Així:- Mantindrem i seguirem apostant pels serveis insulars. Una aposta clara de col•laboració amb elsajuntaments per oferir el millor servei a la ciutadania i que permet una economia important derecursos. D’aquesta manera donarem continuïtat al Pla Insular de Neteja de platges, elConsorci de Residus Sòlids Urbans, el Consorci de Disciplina en Sòl Rústic, el Servei Insulard’Acollida d’Animals, el Servei Insular de Prevenció i Extinció d’Incendis i el Servei Insular dePrevenció de Riscos Laborals.- Seguirem impulsant ells plans d’actuació municipal i supramunicipal com a millors mitjans per,des de la visió unitària de l’illa i la recerca de la màxima eficiència, seguir treballant per laimplantació de dotacions de servis i equipaments bàsics que millorin la vida dels ciutadans. Ambaquests instruments seguirem avançant en les nostres ciutats, tant en infraestructures, com enles atencions socials i en la gestió de nous serveis.· Un Govern sòlid per a MenorcaEls socialistes creim fermament que el Consell Insular és el Govern de Menorca. Convençuts de la 77
    • necessitat d’avançar cap a unes majors quotes d’autogovern per tal d’atendre millor les demandes dels menorquins i menorquines, impulsarem l’efectiu desplegament competencial contingut al nostre Estatut d’Autonomia. En aquest procés, vetllarem escrupolosament perquè aquestes competències venguin acompanyades dels recursos econòmics suficients per a la seva correcta execució d’acord amb la defensa essencial dels interessos de l’illa de Menorca. El nou Estatut d’Autonomia reconeix als Consell Insulars el principi de l’autonomia financera, la suficiència de recursos i l’equitat i responsabilitat fiscal. Així mateix defineix la figura d’una llei de finançament com el mecanisme adequat per a regular el finançament dels Consells Insulars. Atenent-nos als principis de la responsabilitat i la solidaritat, però també a la ferma voluntat de garantir els interessos de l’illa, els socialistes de Menorca sol·licitarem: - L’augment de manera substancial els Fons de Finançament de Serveis sobre la base d’assignar els recursos financers suficients per donar cobertura a les necessitats generades per les competències homogènies transferides a tots els Consells Insulars. - Una actualització més dinàmica dels paràmetres i les variables que determinen el volum de fons a transferir als Consells Insulars. - L’adequat tractament de la veritable demanda ciutadana sobre els serveis públics obligats a prestar i la garantia d’un nivell similar de prestació de serveis a les quatre illes. - Per tal de corregir les possibles diferències territorials, i donar compliment a allò establert a l’estatut d’Autonomia, sense desvirtuar la naturalesa del Fons de Finançament de Serveis, s’haurà de regular de manera separada el Fons de Compensació Interinsular. - La garantia de l’autonomia i suficiència financera dels consells insulars i la incondicionalitat i transparència dels recursos rebuts. - Establirem polítiques encaminades a sufragar el deute històric. Volem assolir la distribució equitativa dels recursos públics en els tres nivells d’administració: central, autonòmic i local, de manera que tinguem una dotació financera equilibrada i suficient. - Treballarem per aconseguir una reforma del Règim Especial de les Illes Balears en base al fet específic de la insularitat, que ens diferencia, i per mantenir l’equilibri territorial. Una reforma del Règim Especial que suposi un reconeixement del dèficit històric i, alhora, una transferència efectiva de recursos cap als ajuntaments i al Consell Insular de Menorca.78
    • 79