La població
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 
  • 987 views

Presentació digital sobre la població a Catalunya, Espanya i el món, recull les definicions i el vocabulari específic per preparar les PAU.

Presentació digital sobre la població a Catalunya, Espanya i el món, recull les definicions i el vocabulari específic per preparar les PAU.

Statistics

Views

Total Views
987
Views on SlideShare
987
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
6
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

La població La població Presentation Transcript

  • LA POBLACIÓ INS BRUGERS GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
  • 1. CÀLCUL DE POBLACIÓ · A partir de diverses fonts geogràfiques (censos, padrons COM? municipals, registres civils...) · A Espanya es distingeix entre població de dret i la població de fet Espanya: Instituto Nacional de Estadística QUI? Catalunya: Insitut d’Estadística de Catalunya Dades demogràfiques són útils per: -Preveure les necessitats de la població quant a serveis públicsPER QUÈ? -Portar a terme polítiques demogràfiques de control o d’incentiu de la natalitat -Programar plans d’habitatge -Saber els impostos que cal cobrar -Organitzar les activitats agrícoles Durant segles només existien els censos parroquialsDES DE QUAN? Des del segle XIX es fan censos de població periòdics
  • 2. DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ · Densitat de població: relaciona el número d’habitants d’un lloc determinat amb la seva superfície · nombre de persones/superfície ocupada = habitants km² · Físics i humans: -Zones planes on es pugui construir una xarxa de comunicacions i urbana estructurada, compactada i integrada -Zones dedicades a les activitats del sector secundari i amb un sector terciari potent i diversificat, i especial importància del turisme. -Zones amb creixement vegetatiu (població en edat fèrtil) s el bar ova FFACTORS -Zones properes a l’aigua, clima temperat amb sòls fèrtils pel cultiu -Zones muntanyoses lluny dels eixos de comunicació -Zones dedicades al sector primari -Zones amb població envellida amb un creixement vegetatiu negatiu t a ge N -Zones amb excés o absència d’aigua i climes extrems
  • Les zones més poblades es troben a l’est i sud-est d’Àsia, el Golf deGuinea, l’Orient Pròxim, Europa Occidental, regions d’ambduescostes nord-americanes i punts de la costa de Brasil i ArgentinaEspais de Sibèria i el Canadà, zones desèrtiques d’Àfrica i Àsia,l’interior d’Austràlia, les regions polars i els punts d’altamuntanya són les zones més despoblades del planeta
  • LA DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ A ESPANYA El poblament a Espanya està repartit de forma desigual, convina altes densitats amb zones gairebé despoblades· Les zones de màxima densitat s’hi troben a la perifèria, les illes i entorn a la capital:-La façana peninsular mediterrànea-Andalusia Occidental-Madrid-La façana litoral atlàntica, excepte zones d’Astúries i la província de Lugo-Les illes Canàries-Ciutats de l’interior· Les zones gairebé deshabitades es troben al interior:-L’altiplà central i les zones d’alta muntanya-Les províncies travessades per la Serralada Ibèrica-Les comarques pirinenques (Osca i Lleida)-Les províncies limítrofes amb Portugal
  • Desplaçament des de les zones de l’interior cap a la perifèria des dels inicis de la industrialitzacióCAUSES Èxode rural vers les grans ciutats durant el “desarrollisme”, provocant un creixement d’aquestes com a conseqüència del seu dinamisme econòmic. Ciutats receptores: Madrid, Barcelona, Bilbao i València. Població rural procés d’envelliment i disminució de la natalitat. Avui continua encara que en menor mesura
  • LA DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ A CATALUNYA Més de 7.500.000 d’habitants (segona de l’Estat rere Andalusia) Densitat de població  229 hab./km² Distribució desigual · Població concentrada entorn a l’AMB atreta per les condicions laborals, els serveis, la localització · Industrialització industrial i comercial i les infraestructures ·Activitats econòmiques · Planificació centralitzada de les infraestructures, centralitat com a atracció de la població catalana ·Infraestructures ·Comarques més poblades: -Barcelonès (15.558 hab./km²) i les que l’envolten· Província de Barcelona  més de 5.200.000 habitants· Província de Tarragona  més de 700.000 habitants· Província de Girona més de 680.000 habitants· Província de Lleida més de 400.000 habitants
  • Densitats mitjanes: Tarragonès, Baix Camp, Gironès i Segrià Eixos fluvials del Ter, Llobregat i la costa activitat industrial, comercial, turística i administrativa Densitats baixes: Algunes comarques dels Pirineus per sota dels 20 hab./km². Comarca menys poblada: Pallars Sobirà, 5,5 habs./km² TENDÈNCIES ACTUALS-∆ població Pirineu i el Prepirineu pel desenvolupament de les activitats turístiques-Dispersió i descentralització de la població del Barcelonès vers les comarques properes per la pujadadels preus de la vivenda i la recerca de una millor qualitat de vida. Disminució de la densitat urbana,implantació d’un model difús o dispers d’urbanisme-Disminució de la població  Ripollès, Berguedà, Pallars Jussà, Priorat, Ribera d’Ebre i Terra Altacom a conseqüència de la crisis del sector primari i de la indústria tèxtil.
  • EL POBLAMENT procés i forma d’ocupació del territori per part de la població Rural: Urbà:Municipis amb menys de 2000 habitants, on la majorpart de la població es dedica al sector primari. Municipis amb més de 10.000 habitants on més del 25% es dediquen als sectorsPot ser dispers (masies, granges…) o concentrat secundari i terciari Semiurbà: Municipis entre 2000 i 10000 habitants on més del 25% treballen als sectors secundari i terciari Avui en dia els formes i morfologies urbanes reben diverses denominacions per la convivència d’elements propis de l’espai rural amb les formes d vida urbana. El 80% de la població catalana viu en municipis de més de 10.000 habitants, i només el 5% ho fa en municipis de menys de 2.000 habitants. El poblament rural concentrat es propi del Pirineu lleidatà i les comarques occidentals de Tarragona, mentres que el dispers és més freqüent a Girona
  • POBLAMENT RURAL
  • POBLAMENT SEMIURBÀ
  • POBLAMENT URBÀ
  • MOVIMENTS NATURALS DE LA POBLACIÓ Evolució de la població al llarg del temps tenint en compte el creixement vegetatiu INDICADORS NATALITAT: Nombre de naixements en un lloc concret durant un període de temps determinat. La taxa de natalitat es el nombre de nadons nascut en un any en relació a la població total per cada mil habitants. Naixements en un any x 1000 Resultat s’expressa en ‰ Població total Alta si supera el 35‰, moderada si va del 15 al 35‰ i baixa si està per sota del 15‰·Factors que n’hi influeixen:-El paper de la dona (formació, treball, aspiracions, condicionants religiosos…) a la societat així comel paper dels fills dins de la família.-El predomini de la població jove o vella i l’edat de la mitjana del matrimoni i del primer embaràs.-La mortalitat infantil, relacionada amb la planificació familiar.
  • Diferències entre els països desenvolupats i els subdesenvolupats · Països desenvolupats: · Països subdesenvelopats-Paper actiu de la dona a la societat, amb plenitud de -Escassa consideració de la dona dins de ladrets i la no necessitat de tenir fills. societat, baix nivell educatiu i la importància del seu paper reproductor.-Relació entre la disminució del número de fills i elbenestar, ja que cada fill suposa una gran despesa. -El paper dels fills, necessaris per mantenir la família i assegurar la subsistència.-Elevat nivell d’instrucció de la dona i la sevacapacitat de decisió, pèrdua de pes de la religió. -El pes de la religió i el rebuig d’alguns governs a l’ús dels anticonceptius.-L’envelliment de la població, reduint-se la poblaciójove en edat de procrear. -L’elevat volum de gent jove.-Baixa mortalitat infantil permet la planificació -L’elevada mortalitat infantil no permet lafamiliar. planificació familiar.-Retard en l’edat mitjana per casar-se i embarasar-se -Baixa edat mitja dels matrimonis i de esdevenir en mares.-Estructura social i econòmica d’una societat urbana -Estructura social agrícola i rural.-TN Baixa  Espanya, Alemanya, Aústria… ambvalors situats entorn al 10‰ -TN alta  Burkina Fasso, Sierra Leona, Costa d’Ivori, Libèria… més del 40‰
  • Polítiques que cal afavorir als països subdesenvolupats:Mesures restrictives antinatalistes per controlar i disminuir la natalitat -Difusió dels serveis de planificació familiar -Facilitar els sistemes anticonceptius -Legalització de l’avortament i l’esterilització masculina -Potenciar el paper del dona en la societat i afavorir-ne llur accés a l’educació
  • MORTALITAT:Nombre de defuncions en un lloc concret durant un període de temps determinat.La taxa de mortalitat és el nombre de defuncions en un any en relació a la població totalper cada mil habitants. defuncions en un any x 1000 Resultat s’expressa en ‰ Població total Alta si supera el 15‰, moderada si va del 6 al 15‰ i baixa si està per sota del 6‰·Factors que n’hi influeixen:-Les condicions higièniques, alimentàries i sanitàries d’un país. És a dir, llur nivell de benestar. Diferències entre els països desenvolupats i els subdesenvolupats· Als països desenvolupats la mortalitat és baixa per  bones condicions higièniques, sanitàries,alimentàries…, així com per l’elevat nivell de benestar.· La mortalitat als països desenvolupats com Alemanya, Aústria, França o Espanya és moderada perl’envelliment de la població.· Als països en vies de desenvolupament la mortalitat s’ha reduït per la millora de les condicionshigiènic-sanitàries, així com la depuració de les aigues, encara que pertany el baix nivell de benestar.Països com Burkina Fasso, Libèria o Serra Lleona tenen una tasa de mortalitat de mes del 20‰
  • CREIXEMENT NATURAL O VEGETATIU Diferència entre el nombre de naixements i defuncions d’una població determinada Indica si la població s’incrementa o disminueix Taxa de creixement vegetatiu = taxa de natalitat – taxa de mortalitat IMPORTANT!!!  s’expressa en % per això cal passar les xifres de natalitat i mortalitat de ‰ a % (:10)!!·Positiva  si han nascut més persones que les que han mort. La taxa de creixement és consideraalta si supera el 2%; moderada si està entre l’ 1 i el 2%; i baixa per sota de l’1%·Negativa  han mort més persones que les que han nascut (guerres, fams, epidèmies, baixanatalitat…). Descens demogràfic.·Zero  han mort el mateix número de persones que ha nascut. Equilibri demogràfic. Diferències entre els països desenvolupats i els subdesenvolupats · Països desenvolupats: · Països subdesenvolupats:-Baixa natalitat (per sota del 10‰) i baixa -Elevada natalitat i fecunditatfecunditat (2,1 fills per dona).-Augment de l’esperança de vida. -Baixa esperança de vida-Envelliment de la població  fluxos migratoris -Descens de la mortalitat
  • ALTRES INDICADORS SOCIODEMOGRÀFICS LA NUPCIALITAT: nombre de matrimonis en un any. Darrerament ha perdut valor per l’aparició de noves formes de convivència. El retard matrimonial pot reduir el nombre de fills per parella. Aquest retard es produeix per motius econòmics, polítics o socials. LA FECUNDITAT: nombre mitjà de fills nascuts vius en relació amb la població femenina en edat fèrtil, relaciona el número de neixements que tenen lloc en u determinat període de temps amb les dones en edat fèrtil que hi ha en el mateix període. Naixements en un any x 1000 Dones entre 15-49 anysAquest indicador compara el número de naixements amb el número de dones en edat fèrtil. És més exacte que lataxa de natalitat, ja que té en compte l’estructura de la població per edat i sexe. Taxa de fencunditat general: relaciona el número de nens nascuts vius amb les mares d’una determinada edat Naixements de mares d’un determinat grup d’edat Total de dones del mateix grup d’edatpot quantifica-se Índex sintètic de fecunditat: nombre mitjà de fills d’una dona al llarg de la seva vida, suposant que es mantingui constant. Si el resultat és inferior a 2,1 no hi ha un replaçament generacional. Taxa de fecunditat x35 1000
  • Taxa bruta de reproducció: relació que hi ha entre el nombre de fills d’una generació de dones i la quantitat qde dones que la formen. És útil per saber si una generació produirà prou naixements per reemplaçar-se LA MORTALITAT INFANTIL/ MORTALITAT MATERNA Expressa la proporció en ‰ de nens que moren durant el primer any de vida en relació amb el total de naixements en el mateix període. Nens morts abans de l’any x 1000 Total de naixements >35‰ = alta; 15-35‰ moderada; <15‰ baixaFactors mortalitat infantil  condicions higièniques, alimentàries i sanitàries; nivell de benestar del país i de lafamília Països desenvolupats (taxes baixes): Països subdesenvolupats (taxes altes)): -Bones condicios sanitàries -Condicions sanitàries deficients, manca d’infraestructures i personal sanitari -Alimentació suficient i adequada -Desnutrició infantil, subalimentació -Accés a l’aigua potable i higiene adequada -Aigues sense potabilitzar -Elevat nivell de benestar -Baix nivell de benestar
  • L’ESPERANÇA DE VIDA· És l’edat mitjana a la que se suposa podrà arribar a viure una persona. Serà alta si supera els 70 anys i baixa si ésinferior.· Diferència substancial entre homes i dones.Factors  condicions higièniques, alimentàries i sanitàries Països desenvolupats Països subdesenvolupats-Alta esperança de vida, en torn als 78 anys. -Baixa esperança de vida, no supera els 45 anys. L’ENVELLIMENT· És considera gran a la població dé més de 65 anys.Taxa d’envelliment: % de persones amb més de 65 anys de tota la poblacióÍndex d’envelliment: relació entre el número de persones grans i el de persones joves. 1=envelliment elevat· Actualment es consideren poblacions envellides aquelles que presenten una taxa d’envelliment superior al 10%juntament amb un ISF de menys de 2,1 fills per dona i una esperança de vida de més de 70 anys. ·Disminució de la fecunditat: menys naixements, més proporció de persones gransCAUSES ·Disminució de la taxa de mortalitat: ∆ esperança de vida ·Migracions: l’emigració laboral afecta a persones adultes joves, envellint les societats d’origen a l’hora que ajoveneix la d’acollida
  • · Demogràfiques: disminució del percentatge de joves i, per tant, de la natalitat. · Socials: canvi de relació entre les generacions (relativitat de l’edat); reducció de la família (nuclear o monoparental); soledat i pobresa de la gent gran.CONSEQÜÈNCIES · Econòmiques: augment dels treballs relacionats amb l’atenció i serveis de la tercera edat (des de cura fins a lleure); increment de les despeses estatals de protecció socials; l’envelliment afecta a la productivitat, les inversions, el consum, l’estalvi i les estratègies comercials. ÍNDEX DE MASCULINITAT· Quantitat d’homes per cada 100 dones. Des del punt de vista biològic neixen més nens que nenes, però al llargde la vida aquestes xifres s’equilibren, al ser l’esperança de vida de les dones més alta que la dels homes (2/3 deltotal de majors de 80 són dones)
  • China registra un 17% más de nacimientos de niños que de niñasLos abortos sexistas por el deseo de un hijo varón contribuyen al desequilibrioLas autoridades chinas lanzan la alarma: el año pasado nacieron en el país 117 niños por cada 100 niñas (17%más), cuando lo normal es entre 105 y 107 varones por cada 100 mujeres (en España nacieron 106,5 chicos porcada 100 chicas en 2002). Como en otros países de Asia, abundan los abortos sexistas. La ONU ha advertido quefaltan 60 millones de mujeres en el mundo.La desigualdad entre el número de hombres y el de mujeres se ha convertido en uno de los asuntos más serios alos que se enfrenta China, según Pan Guiyu, viceministra responsable de la Comisión Estatal de Población yPlanificación Familiar. La situación es especialmente grave en las zonas rurales, según ha asegurado Pan durante elIX Congreso Nacional de Mujeres que desde el viernes se celebra en Pekín. En algunos lugares nace el doble deniños que de niñas.China ha considerado tradicionalmente más valiosos a los hombres porque transmiten el apellido y se consideraque se harán cargo de sus padres en la vejez. Aunque la selección del sexo es ilegal, muchas mujeres abortandespués de haberse realizado ecografías si piensan que tendrán una niña. Muchos médicos ofrecenclandestinamente este servicio por hasta 1.000 yuanes (111 euros), la mitad de los ingresos mensuales de uncampesino. Algunas familias optan por abandonar a la niña.La política de hijo único ha empeorado la situación. En 1981 nacían 100 niñas por 108 niños. Comenzaba eldesequilibrio que reveló con crudeza el censo de 2000: en China existen 106,74 hombres por cada 100 mujeres, unvalor que se acerca al 107 considerado como de alerta. El Gobierno prevé que en 2010 habrá 43 millones más dehombres que de mujeres.El desequilibrio demográfico chino choca con las pautas de la naturaleza. El mayor nacimiento de varones secompensa con su mayor mortalidad infantil. En términos generales, la población de ambos sexos se iguala en lajuventud. En la edad madura predominan las mujeres, más longevas. Sin embargo, en sociedades que atribuyen unmayor valor a los hijos varones "la discriminación contra las niñas puede asumir formas extremas, como el abortoselectivo y el infanticidio", según un estudio de Unicef del año 2000. Este trabajo citaba una encuesta oficial chinasegún la cual en ese país "el 12% de los fetos femeninos eran eliminados mediante el aborto o desaparecían de otramanera". Según la ONU, los abortos sexistas y los infanticidios han mermado en 60 millones la población
  • DINÀMICA DEMOGRÀFICA DE LA POBLACIÓ MUNDIAL· Àfrica és el continent on més creix la població (especialment a la regió subsahariana amb un ISF 4-6 fills/dona)· Resta del planeta: tendència disminució progressiva de l’ISF (Àsia Occidental i Europa ISF = ↓2· Disminució progressiva de la taxa de mortalitat, amb l’excepció d’Europa on puja per l’envelliment de lapoblació. Taxes més baixes a Amèrica Central i Meridional per alt % de població jove i condicions sanitàries,higièniques i alimentàries acceptables.· Augment de la població gran. Païssos desenvolupats vora el 16%, pel 2025 serà del 20%· Creixement de la població mundial s’anirà alentint al llarg del segle XXI segons l’ONU
  • DINÀMICA DEMOGRÀFICA DE LA POBLACIÓ ESPANYOLA· Taxa de Natalitat Baixa (10,9‰), des de 1995 fins l’esclat de la crisis va pujar degut a l’arribada de poblacióinmigrant en edat de procrear amb uns models de família diferents dels europeus. ·La taxa de natalitat més alta de l’Estat la trobem a la façana mediterrània i atlàntica sud (Girona-Huelva); al interior de la península s’hi troba a Madrid i Navarra.·Taxa de Mortalitat molt baixa 8,5‰, encara que tendeix a pujar per l’envelliment de la població. ·La taxa de mortalitat més alta la trobem a les províncies de la costa atlàntica i cantàbira.· Creixement Vegetatitu: 0,24% annual, molt reduit. A les províncies del interior el creixement és negatiu.· ISF baix: des de 1982 per sota del llindar reproductiu, mínim al 1997 (1,17 f/d), recuperació progressiva fins el1,38 f/d de 2007.· Taxa de mortalitat infantil molt baixa (3,7‰ al 2007)· Esperança de vida elevada. 2007  dones 84,4 anys; homes 78 anys. Els més alts del món.· Elevat volum de la població envellida, descens de la població en edat de procrear.· Aquestes carecterístiques són compartides amb la resta de països desenvolupats en línies generals.
  • DINÀMICA DEMOGRÀFICA DE LA POBLACIÓ CATALANA I DE LA UE· Com a Espanya, la població catalana presenta una dinàmica natural pròpia dels països avançats.· Taxa de Natalitat molt baixa (11,7‰ al 2007). Tendeix a pujar lentament des del 1996, any que marca el mínimhistòric per l’arribada de població inmigrant.· Taxa de Mortalitat baixa (8,3‰ al 2007) encara que com a Espanya tendeix a pujar per l’envelliment.· Creixement vegetatiu baix, encara que amb un lleuger creixement des de 2000. Al 2007 era de 3,4%, com aconseqüència de l’aportació demogràfica feta per la inmigració. Les comarques del interior de Catalunya tenen uncreixement negatiu, per contra, l’AMB, el Tarragonés i el Gironés tenen el creixement més elevat.· ISF = 1,46 f/d· Taxa de mortalitat infantil baixa: 2,7‰· Catalunya ocupa el cinquè lloc del món en quant a esperança de vida rere de Islàndia, Austràlia, Suïssa i el Japó.· Elevat volum de població envellida, la qual cosa suposa una gran despesa per l’Estat, encara que l’arribada delsimmigrants ha fet disminuir aquest envelliment, malgrat que aquest encara és superior a 1. Les comarques delinterior (Pirineus i prepirineus, així com la zona situada entre Terra Alta i la Conca de Barberà) ) són les mésenvellides. A la Depressió Prelitoral i litoral trobem la població més jove, l’arc que va des del Gironés fins elTarragonés, amb l’excepció feta del Barcelonés.· L’índex de masculinitat és alt a causa de la immigració, ja que han arribat més homes que dones.
  • ELS MOVIMENTS ESPACIALS O MIGRATORISCONCEPTE I CÀLCULS DE LES MIGRACIONS Són els desplaçaments de població des del seu lloc de residència a un altre lloc de manera permanent. Des del lloc d’origen el desplaçament rep el nom de Des del lloc de destinació el desplaçament rep el moviment emigratori emigrants nom de moviment inmigratori  immigrants Saldo migratori = diferència entre el nombre de població inmigrant i emigrantCAUSES DE LES MIGRACIONS· Causes naturals: migracions originades per fenòmens naturals (terratrèmols, inundacions, sequeres...)· Causes econòmiques: recerca de feina i millora de les condicions de vida.· Causes demogràfiques: baix creixement vegetatiu dels països receptors d’emigrants.· Causes polítiques: migracions originades per guerres, exiliats polítics, repressió...; els emigrants busquenl’oportunitat de gaudir de drets i llibertats.· Causes socioculturals: migracions motivades pel desig de llibertat, discriminació ètnica, atracció per les ciutats...· Causes d’origen postcolonial: habitants de les antigues colònies que van cap a la metròpoli
  • CONSEQÜÈNCIES DE LES MIGRACIONS· Demogràfics: zona receptora = ∆ població; zona emissora = ↓població· Econòmiques: els diners enviats pels emigrants a les seves regions poden provocar un augment de capital enaquestes zones i un equilibri de la balança comercial, així com una intensificació dels intercanvis comercials. Aaquests països disminueixen les taxes d’atur i les tensions socials.· Socials i culturals: la diversitat cultural de la societat.· ∆ organitzacions internacionals com per exemple les ONG.· Dificultats que trobem els immigrants per integrar-se a la societat: · Per diferències culturals: llengua, religió, costums... · Per aconseguir la igualtat de drets que poden donar lloc a rebuig i conflictes.
  • TIPUS DE MIGRACIONSInternacionals Els països desenvolupats controlen l’entrada d’immigrants mitjançant polítiques d’immigració que hi limiten la xifra i intenten mantenir una situació de transitòria per l’immigrant. També ens donen casos d’acolliment per raons polítiques i/o humanitàries· Principals fluxos migratoris actuals:-Migracions del sud cap al nord: les persones dels països pobreses desplacen cap als països rics buscant unamillora de les seves condicions de vida. D’Amèrica Central i del Sud vers els Estats Units; dels països africans iamericans vers Europa.-Les migracions de l’est cap a l’oest d’Europa. Normalment tenen una altra qualificació i preparació als seus llocsd’origen, però tenen dificultats per convalidar-la o acreditar-la.-Les migracions entre els països desenvolupats. D’Europa als Estats Units; dels Estats units al Canadà; internes dela UE... Solen fer-les persones amb un nivell econòmic i professional alt: tècnics, dirigents, i també jubilats quebusquen una residència amb millors condicions climàtiques.-Moviments migratoris entre països del mateix continent: Veneçuela i Argentina són països receptors d’emigrantsllatinoamericans; Nigèria, Líbia, Egipte o Sud-Àfrica d’africans; a Àsia molts es desplacen als països de l’OrientMitjà...-Migracions d’origen postcolonial: habitants de les antigues colònies de Regne Unit, França, Portugal, Holanda...que van cap a l’antiga metròpoli a buscar treball.Nacionals L’èxode rural: emigració del camp cap a la ciutat. Comença amb la revolució industrial, quan es genera una necessitat de mà d’obra a les ciutats i el trencament amb el feudalisme allibera als pagesos de l’adscripció a la terra, així com la mecanització del camp produeix un excedent de treballadors del camp que han de marxar a les ciutats per treballar i sobreviure.
  • ELS MOVIMENTS MIGRATORIS A ESPANYA Fins 1960: Amèrica (Cuba, Argentina, Veneçuela)s. XIX – 1975 Espanya territori d’emigració 1960-1975  països europeus desenvolupats: França, Alemanya, Suïssa...
  • Finals del segle XX fins avui Espanya territori receptorCaracterístiques del procés migratori a Espanya  arribada de milions d’immigrants en pocs anys(15 aprox.). Des de l’any 2000 Espanya és el membre de la UE que rep més immigrants.Causes Internes:· Important desenvolupament econòmic des de 1995 fins 2007. A partir de 2006 la immigració per reagrupamentfamiliar ha constituït una fot d’arribada important d’immigrants.· Demanda de mà d’obra· Baix creixement vegetatiu Externes:· Fàcil accés a la P. Ibèrica de població provinent de països africans amb excedents de mà d’obra.· Crisis econòmica als països sudamericans.· Facilitat d’integració lingüística pel fet de compartir la llengua castellana amb molts països hispano-americans.· Entrada a la UE dels països d’Europa de l’est, poc desenvolupats amb excedents de mà d’obra.· Fixació de la residència definitiva d’antics turistes d’Europa Occ. pel cost de vida més baix de la vida a Espanya iper les bones condicions climàtiques.
  • Punts de procedència· Països sud-americans (30% del total)· Països de l’Europa Oriental (21% del total)· Països desenvolupats de la UE (17% del total)· Marroc (11% del total)· Altres (21%)Destinacions dins d’Espanya· Costa mediterrània (des de Catalunya fins a Màlaga)· Illes Balears i Canàries· Àrea metropolitana madrilenya· Contràriament les zones on hi ha menys immigrants són els de la zona septentrional i occidental.- Madrid i Catalunya concentren un 40% dels nouvinguts, un altre 40% es reparteix entre el País Valencià,Andalusia, les Illes Balears i Múrcia; i el 20% restant entre les altres CC.AA.Conseqüències:· ∆ de la natalitat i del creixement vegetatiu, ja que la majoria d’immigrants tenen entre 20 i 40 anys. Això ha fetque Espanya sigui el tercer estat de la UE amb una taxa de creixement més alta, malgrat que el 90% d’aquestcreixement prové de la immigració i només un 10% del creixement vegetatiu de la població nativa.
  • 3.632 inmigrantes llegaron a las costas españolas en 2010, la cifra más baja de la última décadaEl balance supone una caída del 50% respecto a 2009 y ha sido valorado por el ministro Rubalcaba de"muy bueno"Un total de 3.632 inmigrantes llegaron a las costas españolas en cayuco o patera a lo largo de 2010, lo queconvierte a este ejercicio en el mejor de la última década, con una reducción del 50 por ciento respecto a 2009,cuando llegaron 7.285, según ha explicado el vicepresidente primero del Gobierno y ministro del Interior, AlfredoPérez Rubalcaba, durante la presentación del Balance de la Lucha contra la Inmigración Ilegal.Rubalcaba ha atribuido este descenso a que han llegado menos embarcaciones y más pequeñas, 338 cayucos ypateras frente a las 413 de 2009 y ha destacado la colaboración con Africa y elServicio Integral de Vigilancia Exterior (SIVE). "Es una cifra muy buena comparativamente hablando", hadestacado.Concretamente, ha resaltado que en Canarias se ha producido un descenso del 90 por ciento, pasando de 2.246inmigrantes en 2009 a 196 en 2008. Además, ha recalcado que en todo el ejercicio no ha llegado ninguna pateradesde Senegal. En cuanto a la Península y Baleares, la caída ha sido del 32 por ciento y, en este punto, hadestacado la colaboración de Argelia y Marruecos.El País 18/01/2011
  • ELS MOVIMENTS MIGRATORIS A CATALUNYA1. 1920-1930 immigrants procedents d’Aragó, País Valencià i Múrcia.2. 1960-1975 immigrants procedents de la zona meridional d’Andalusia, Extremadura i Galícia.3. Dècada dels 90 – Segle XXI immigrants procedents d’Amèrica Llatina, Marroc i Europa de l’Est.- Aquests corrents migratòries han provocat un augment progressiu de la població catalana, es calcula que al 2020 Catalunya pot arribar als vuit milions d’habitants.- L’any 2008 un 15% de la població catalana és immigrant. La tendència majoritària és la d’arrelar-se al país, ja que a mesura que s’estabilitza la seva situació laboral i legal, molts opten pel reagrupament.Punts de procedència· Àfrica  Marroc i Àfrica subsahariana.· Amèrica Llatina  Equador· Unió Europea  Romania, i jubilats i executius dels països rics de la UE· Altres països  Xina, Itàlia i FrançaDestinacions dins Catalunya:-Barcelona i la seva rodalia.-Zones del litoral i prelitoral-Comarques del interior on la immigració espanyola no havia estat important com Vic o Cervera
  • DadesEvolució de la població total i estrangera a Catalunya. 2000-2010 % població Any Població total Població espanyola Població estrangera estrangera sobre el total2010 7.504.881 6.311.598 1.193.283 15,9%2009 7.475.420 6.286.141 1.189.279 15,9%2008 7.364.078 6.260.288 1.103.790 15,0%2007 7.210.508 6.238.001 972.507 13,5%2006 7.134.697 6.220.940 913.757 12,8%2005 6.995.206 6.196.302 798.904 11,4%2004 6.813.319 6.170.473 642.846 9,4%2003 6.704.146 6.161.138 543.008 8,1%2002 6.506.440 6.124.420 382.020 5,9%2001 6.361.365 6.104.045 257.320 4,0%2000 6.261.999 6.080.409 181.590 2,9%
  • TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA A L’EUROPA OCCIDENTAL O EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ· Relació entre els naixements i les defuncions, canvia al llarg del temps. 4 fases:1º FASE –> DEMOGRÀFICA TRADICIONAL:-Nivells elevats de natalitat i elevada fecunditat-Nivells elevats de mortalitat, oscil·lacions brusques provocades per catàstrofes-Elevada mortalitat infantil (entre el 30‰-50‰)-Raons  males collites, epidèmies, guerres...-Creixement natural de població = BAIX-En l’actualitat la major part dels països han superat aquesta fase. EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ-PALEOLÍTIC  2/4 milions d’habitants-NEOLÍTIC  5/10 milions d’habitants-5000 a.C.  80 milions d’habitants-1 d.C.  300 milions d’habitants CICLE DEMOGRÀFIC ANTIC-S. XIII  450 milions d’habitants-S. XVII  500 milions d’habitants-S. XVIII  795 milions d’habitants
  • 2ª FASE –> DESCENS DE LA MORTALITAT/PRIMERA EXPANSIÓ:-Natalitat elevada-Descens de la mortalitat-Causes  avenços sanitaris, millores en l’alimentació, millora condicions higièniques població...-Creixement població progressiu-Actualment trobem aquesta fase a la major part dels països subdesenvolupats: Amèrica Llatina, Àfrica i Sudd’Àsia.3ª FASE –> FASE DEMOGRÀFICA MODERNA-Natalitat és baixa-Mortalitat és baixa-Augment de l’esperança de vida i de l’envelliment de la població-Raons  Alt nivell de benestar; creixement natural baix o negatiu.-La major part dels països desenvolupats entraren a aquesta fase fa anys. ∆ mortalitat per envelliment. 1850  1265 mill./hab. 1900  1656 mill./hab. 1950  2516 mill./hab. CICLE DEMOGRÀFIC CONTEMPORANI 1995  5760 mill./hab. 2006  6464 mill./hab 2010  7000 mill./hab
  • ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ· CONCEPTE D’ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓL’estructura de la població ens indica quina és la seva composició.-Composició segons edat i sexe:· L’edat: composició per edats. Els demògrafs distingeixen tres grups d’edat: joves (0-14), adults (15-65) i gentgran (+65).· El sexe/gènere: composició per homes i dones. La ràtio és de 107/100.-Composició segons l’activitat econòmica· Població activa: inclou a les persones de 16 anys en endavant, capacitades per treballar, al marge de si estanefectivament treballant (població ocupada) o si estan desocupades (població desocupada o que es troba a l’atur)· Població no activa: és el sector que no realitza una activitat econòmicament productiva.· Per mesurar el grau d’activitat socioporfessional d’una població, existeix la taxa d’activitat que estableix unarelació entre la població activa i la població total. TAXA D’ACTIVITAT =Població activa /població > 16 anys x 100 = Ta%
  • · CONCEPTE DE PIRÀMIDE DE POBLACIÓ És un gràfic on es representa la població d’un lloc determinat, classificada per grups d’edat i per sexes. Ensdona informació sobre la natalitat, la mortalitat, l’esperança de vida, l’envelliment i les migracions.· CONFECCIÓ I DESCRIPCIÓ D’UNA PIRÀMIDE DE POBLACIÓLes piràmides de població representen:· Sobre un eix vertical i de forma separada, el nombre de dones i d’homes dividits en grups d’edat distribuïdes enintervals de 5 anys, començant per baix.· A l’eix horitzontal s’hi col·loquen el nombre de persones en xifres absolutes o en percentatges. A la dreta estanrepresentades les dones i a l’esquerra els homes.· COMENTARI D’UNA PIRÀMIDE DE POBLACIÓEstructura de la població per edats-Cada grup s’ha de comentar separadament i s’ha de dir si és ample o estret en comparació amb la resta de lapiràmide:-Base: joves entre 0-14 anys -Ampla: suposa una elevada mortalitat infantil i fecunditat si es va estrenyent de forma progressiva mostra una elevada mortalitat infantil -Estreta: suposa una reducció de la natalitat i la fecunditat (ISF ≤2,1)-Tronc o cos: adults enter 15-65 anys: - Ampla: reducció de la mortalitat - Estreta: elevada mortalitat
  • -Vèrtex o cúspide: grans de +65anys - Ampla: taxa de mortalitat baixa, esperança de vida elevada i població envellida. - Baixa: taxa de mortalitat elevada, esperança de vida baixa i població poc envellida.- També s’ha de comentar la tendència de la població tenint en compte els dos primers esglaons de la base de lapiràmide per veure si la tendència és augmentar la natalitat, estancar-se o disminuir. Estructura de la població per sexe:-Sembla lògic que hi hagués un nombre igual d’homes i dones, encara que no sempre es així per diverses causes:· Hi ha un major nombre de naixements masculins. Es considera que de cada mil naixements 512 són nens iaquest major percentatge arriba fins als 40 anys.· La tendència de les dones a viure més anys que els homes, especialment als països desenvolupats per factorsbiològics i socials.· Les migracions: normalment emigren els homes, la qual cosa provoca un augment relatiu de la poblaciómasculina als països receptors i femenina als emissors.· Les diferencies en la mortalitat infantil: a alguns països és més elevada la de les nenes per la poca consideraciósocial que pateixen. Ex: Índia, on les nenes reben menys quantitat de llet, reben menys aliments i utilitzen elsserveis mèdics amb menor freqüència que els nens.
  • · TIPUS DE PIRÀMIDESPara-sol: Alta natalitat i alta mortalitat. És una piràmide de població expansiva. Té forma de triangle.Base  ampla (elevada natalitat)Cos central  es va estrenyent progressivament com a conseqüència de l’elevada mortalitatVèrtex  molt estret, motivat per: l’elevada mortalitat, esperança de vida baixa, baix índex d’envellimentTendència  creixement de població Piràmide d’Angola: estan en una fase demogràfica tradicional, amb una forta natalitat i una forta mortalitat també.
  • Campana:/Bulb Alta natalitat. La mortalitat comença a baixar, amb la qual cosa es dispara el creixement de població. Piràmide pròpia de les societats que inicien el desenvolupament.Base  es comença a estrènyer (inici control natalitat)Cos  desenvolupament per la reducció de la mortalitat, com a resultat de les millores higièniques-sanitàriesVèrtex  bastant estret però comença a ampliar-se, l’esperança de vida encara no és alta, nivell benestar baixTendència  creixement de població comença a estancar-se Piràmide de Corea del Sud: ens indiquen que estan en una fase en la que la natalitat a baixat una mica i on la població comença a envellir una mica. Semblant a països que experimenten ara la transició com Brasil o Argentina.
  • Ogiva: La natalitat comenta a baixar. La mortalitat continua essent baixa. La població pot arribar a un creixement negatiu. Propi de les societats desenvolupades.Base  estreta (baixa natalitat, per la planificació familiar i el control de la natalitat)Cos  molt desenvolupat perquè la mortalitat de persones adultes és pràcticament insignificant com a resultat de les bones condicions higièniques, sanitàries i alimentàries.Vèrtex  bastant desenvolupat, l’esperança de vida és molt alta, índex d’envelliment alt pel alt grau de benestarImportant tenir en compte la taxa de dependència, que mesura la relació entre la població adulta i la constituïda per la gent gran i el jovent. Indica les necessitats sanitàries, d’escolarització, pensions, habitatge... que cal preveure. Piràmide d’Ogiva baixa natalitat i mortalitat, alta esperança de vida, especialment femenina
  • PIRÀMIDE DE POBLACIÓ D’ESPANYA I CATALUNYA
  • COMENTARILa piràmide de població espanyola té forma de bulb i es caracteritza per: Base estreta degut a la disminució de la natalitat i la fecunditat. El lleuger augment de la natalitat es degut a arribada d’immigrants, en edat jove amb un model de família diferent i amb unes taxes de natalitat més altes.S’observa un major número de nenes que de nens. Cos és ample perquè la mortalitat és baixa. Hem de destacar que hi ha un gran volum de població entre els 30-34que coincideix amb el baby-boom (nascuts entre 1974-1978 època d’expansió econòmica). A partir d’eixe moment ’estreny de manera accentuada coincidint amb el descens de la natalitat.Vèrtex és ample, cosa que suposa que la taxa de mortalitat és baixa, l’índex d’envelliment i l’esperança de vida sónlevats, especialment al sexe femení per factors biològics i sociològics. Hem de destacar que la piràmide s’estrenyl voltant dels 60-69 degut a la Guerra Civil i la Postguerra.Tendència actual de lleuger creixement per l’arribada dels immigrants
  • POBLACIÓ I PRESSIÓ SOBRE EL MEDI Postures enfrontades Cal frenar urgentment el ∆ de població Insisteix en el desenvolupament tècnic i en els canvis en l’estructura social· “Els límits del creixement” 1973 ITM, perilld’exhauriment dels recursos, mancances en el · Pressió sobre el medi no depèn únicament de lasubministrament d’aigua i efectes catastròfics sobre quantitat de població sinó del nivell del’ecosistema. desenvolupament tecnològic i l’estructura social.· Efectes d l’augment de població sobre el medi: · A un nivell tecnològic elevat i un augment de la densitat de població comporta una pressió més forta-Reducció de la quantitat d’hectàrees conreades per sobre el medi, encara que implica un millorpersona. aprofitament dels recursos.-Perill de sobreexplotació de la terra, disminueix la · La degradació del medi i l’exhauriment dels recursosquantitat d’aliments i creix el perill de subalimentació. es degut a la dolenta administració de l’economia, la-∆ erosió del sòl, pèrdua de terra fèrtil gestió inadequada del medi, la desigual estructura social o la inestabilitat política.-∆ desforestació de zones del planeta importants(Amazones) per l’explotació forestal i la destrucció delsboscos per a usos agrícoles i ramaders-Pèrdua de la diversitat ecològica per la destrucciód’ecosistemes.-L’amenaça del canvi climàtic
  • LES POLÍTIQUES DEMOGRÀFIQUES?  conjunt de mesures econòmiques, socials i legislatives adoptades pels estats amb la intenció d’influir en lesvariables bàsiques de la població per ajudar a planificar el desenvolupament i preveure situacions i conflictes detota mena.Hi ha dos tipus:1. Maltusianistes:· Tenen com a objectiu fonamental la reducció del creixement vegetatiu de la població i es basen sobre tot en el control de la natalitat.· T.R. Malthus basava els seus arguments en els riscs de que la població sobrepassés la possibilitat d’obtenir aliments, ja que implicaria la necessitat de conrear terres de pitjor qualitat amb un rendiment inferior. La pobresa radicava en l’excés de població i no en l’estructura social.· Cap a 1950 aquests postulats van ser recuperats pels neomaltusianisme que explicava el problema del subdesenvolupament econòmic con a conseqüència de l’excés de població.2. Les populacionistes:· Tenen com a objectiu augmentar la població afavorint la natalitat o la immigració.· Segons Karl Marx, la població i els recursos van lligats als diferents models de producció, i per tant la població està estretament relacionada amb l’economia. L’excés de població només pot definir-se en relació amb els mitjans de producció que s’utilitzen. Les tesis de Marx van lligades a les postures que incideixen sobre el desigual repartiment de recursos. Entre 1950 i avui la població s’ha multiplicat per 2,5. La majoria de les polítiques aplicades han sigut de tipus neomaltusià, amb l’objectiu de disminuir la natalitat.
  • La superpoblació del planeta, un problema. L’increment de la població humana del planeta suposa un problema medi ambiental, perquè per cobrir las necessitats de les persones hi ha que recórrer als recursos de la Terra, i si no es realitza una gestió adequada, molts d’ells poden esgotar-se. A més a més, també deu considerar-se que existeix un repart desigual de la riquesa: mentre que els països industrialitzats consumeixen el 80 % dels recursos, més de la meitat de la humanitat té que sobreviure en condicions límit i un terç viu en una situació de pobresa absoluta.
  • CONFERÈNCIA INTERNACIONAL SOBRE POBLACIÓ I DESENVOLUPAMENT· El Caire, 1994· Conclusions:-Esforços per disminuir el creixement de la població, reduir la pobresa, aconseguir el progrés econòmic i millorarla protecció ambiental es complementen mútuament.-Per aconseguir aquests objectius cal eliminar totes les formes de discriminació vers les dones SITUACIÓ DEMOGRÀFICA DELS ESTATS DE LA UNIÓ EUROPEA· Disminució de la fecunditat· Decreixement vegetatiu o creixement proper a zero· A llarg termini afectarà al creixement del PIB i una pèrdua de pes econòmic i demogràfic de la UE en elspròxims anys.· Polítiques adoptades per la Comissió Europea:-Renovació demogràfica, oferint condicions de protecció a les famílies i afavorint la conciliació laboral i familiar.-L’ocupació, procurant una vida laboral més activa, prolongada i de millor qualitat.-L’acollida i integració de la immigració.-La protecció social i la igualtat entre les generacions.-La millora de la productivitat i els sistemes educatius.