ENERGIA I ECONOMIA    A ESPANYA                 INS BRUGUERS (Gavà)        GEOGRAFIA 2n BATX      GRUPS A-B
ENERGIA
- DISTRIBUCIÓ I CONSUM DELS RECURSOS- DISTRIBUCIÓ DELS RECURSOS- La distribució dels recursos es molt desigual. L’existènc...
- La producció energètica produida a Espanya s’obté bàsicament de les centrals nuclears, ambmés d’un 80%. A més destaca ta...
- L’ENERGIA SOLAR A ESPANYA- Consisteix en la transformació de l’energia solar en energia elèctrica, mitjançant plaques so...
PLANTA FOTOVOLTAICA DE JUMILLA (MURCIA)
ESQUEMA DE FUNCIONAMENT D’UNA CENTRAL SOLAR TÈRMICA
- L’ENERGIA HIDRÀULICA A ESPANYA- Es la generada mitjançant la transformació de l’energia mecànica d’un salt d’aigua en en...
Mapa de les centrals hidroelèctiques majors de 20 MW   amb nom les que produeixen més de 300 MW
POBLE DE RIAÑO (LLEÓ), L’ANTIC ES TROBA SOTA LES AIGÜES
- L’ENERGIA EÒLICA A ESPANYA- Consisteix en l’utilització d’areogeneradors (molins de vent) que transformen la força del v...
- L’ENERGIA MAREOMOTRIU A ESPANYA- Es basa en l’aprofitament del moviment de l’aigua del mar que es produeix amb les maree...
- L’ENERGIA GEOTÈRMICA A ESPANYA- Es basa en l’aprofitament de la calor de l’interior de la Terra, especialment per escalf...
- LA BIOENERGIA (BIOMASSA) A ESPANYA-Consisteix en la transformació de la matèria orgànica, d’origen animal o vegetal, en ...
-Avantatges: abundant, renovable, no contamina, no necessita un alt desenvolupament tècnic.-Inconvenients: la producció de...
RECURSOS NO ENERGÈTICS      Aigua                                                                            Sol- Indispen...
RECURSOS NO RENOVABLES-RECURSOS ENERGÈTICS- 1. ELS COMBUSTIBLES FÒSSILS- Són aquells formats fa milions d’anys per process...
- EL CARBÓOrigen:Roca sedimentària que es forma a partir de la descomposició de restes vegetals sense oxigen. Hiha diferen...
Usos:el cabó fou el combustible bàsic de la Revolució Industrial. Actualment el seu consum es limita al’ús domèstic, a les...
- EL PETROLIOrigen:Barreja heterogènia de compostos orgànics i prové de la descomposició de restes d’animals ivegetals en ...
-Avantatges: combustible fòssil més important a nivell mundial, 40% de l’energiacomercialitzable; una gran varietat de pro...
Localització al món:Orient Mitjà (Península Aràbiga, Iran, Iraq), Amèrica Llatina (Mèxic, Veneçuela), Nord d’Àfrica(Argèli...
- EL GAS NATURALOrigen:Gas metà format al llarg de milions d’anys a partir de la descomposició de matèria orgànicaatrapada...
Localització al món:Orient Mitjà i Rússia (té les majors reserves del món). Destaca també Argèlia i Líbia, al nordd’Àfica,...
-RECURSOS ENERGÈTICS- 2. ELS COMBUSTIBLES NUCLEARSS’empren com a font d’energia de les centrals nuclears. El més important...
-Avantatges: té un poder calorífic molt alt, amb pocs quilograms d’urani pot posar-se enfuncionament una central nuclear; ...
Localització al món:Les centrals nuclears es concentren a EEUU, Rússia, França, Japó, Canadà, Alemanya...; en elsdarrers a...
-RECURSOS NO ENERGÈTICSProcedeixen de la mineria i s’extreuen de jaciments. Els més importants són els minerals   metàl·li...
Origen:S’extreuen majoritàriament de jaciments terrestres que són els llocs on es troben concentratsels minerals en forma ...
-Avantatges: diversitat d’usos-Inconvenients  problemes ambientals i geopolítics:     -80% es consumeix als països occide...
Localització a Espanya:Espanya disposa de recursos minerals variats per la complexitat de la formació geològica de laPenín...
PRODUCCIÓ MINERALS A ESPANYA
ACTIVITATSECONÒMIQUES
1. EL SECTOR PRIMARI1.1 L’AGRICULTURA I LA RAMADERIA                         Tendències actuals de l’agricultura a Espanya...
CULTIUS HIDROPÒNICS
Disminució de la superfície cultivada en benefici de:            Altres usos del territori (urbans, industrials, infraestr...
Increment de la importància econòmica de la ramaderia en la producció final agrària i pèrduad’importància dels sectors pes...
Estructura de les explotacionsCal analitzar la mida i la propietat.    Mida: La història marca molt la mida de les explota...
Propietat: quan les terres són explotades directament pels seus propietaris. A vegadescontracten jornalers per realitzar t...
LA POBLACIÓ AGRÀRIAEn general la població agrària ha anat disminuint progressivament a causa de:- La mecanització dels tre...
La PACEls objectius de la PAC són:- Augmentar la productivitat de l’agricultura i la silvicultura en els mercats internaci...
CAUSES DE LA DIVERSITAT DELS                         PAISATGES AGRARIS           FACTORS                                  ...
ELS PAISATGES AGRARIS      D’ESPANYA
EL PAISATGE AGRARI                                                        Àrees productores:               FACTORS        ...
ATLÀNTIC                    INTERIORCANARI
EL PAISATGE AGRARI ATLÀNTICRELLEU  accidentat                AGRICULTURA                   RAMADERIA                     ...
PAISATGE DE MINIFUNDI ATLÀNTIC
EL PAISATGE AGRARI MEDITERRANIRELLEU  accidentat, però amb presència de valls sedimentàries i planes litorals.CLIMA MEDIT...
temperatures més suaus i sols més fèrtils                                            Tecnificació (hivernacles, selecció d...
PAISATGE MEDITERRANI: HORTA DE VALÈNCIA    EXPLOTACIÓ INTENSIVA DE REGADIU
EL PAISATGE AGRARI D’INTERIORRELLEU  predominen les zones planes amb una altitud elevada a la MesetaCLIMA CONTINENTAL    ...
RAMADERIA                                                             Ovina                                           Prat...
PAISATGE TÍPIC DE LA MESETA CASTELLANA
EL PAISATGE AGRARI DE MUNTANYA  RELLEU  escarpats CLIMA  fred (neu), contrastos vessants sud i nordActivitats agropecuàr...
EL PAISATGE DE MUNTANYA
EL PAISATGE AGRARI DE LES CANÀRIES        Factors físics                            Sistemes agrícoles i ramaders       Sò...
PAISATGE AGRARI CANARI: PLANTACIÓ DE PLÀTANS
1.2 LA PESCACaracterístiques de la pesca a EspanyaLa pesca és una activitat molt important a Espanya, és la primera potènc...
Tenint en compte aquesta situació la flota pesquera espanyola ha hagut de buscar caladors ricsen pesca en altres llocs:- A...
Importància de l’aqüicultura que pretén satisfer la demanda de peix i marisc. Espanya comptaamb els requisits idonis per l...
ÀREES PESQUERES ESPANYOLESEl litoral espanyol es divideix en vuit regions pesqueres:1. La regió del Nord-Oest. Inclou tote...
1.3 LA SILVICULTURA                              SILVICULTURA          Explotació dels recursos que ofereixen els         ...
Cicle de la silvicultura
2/3 dels boscos a Espanya son depropietat privada1/3 pertanyen als municipisLa resta, a les comunitatsautònomes.El 25% del...
ESPÈCIES AUTÒCTONES                         ALZINAROURE        SUBSTITUIDESPI                          EUCALIPTUS
2. EL SECTOR SECUNDARI                          FONTS D’ENERGIA   MATÈRIES PRIMERES                                       ...
ELS PAISATGES INDUSTRIALS      Polígons industrials               Parc tecnològic                Tecnòpolis-Intent d’orden...
CONSEQÜÈNCIES AMBIENTALS DE LA PRODUCCIÓ                                               INDUSTRIAL                         ...
L’ACTIVITAT INDUSTRIAL A ESPANYA                             EL PROCÉS D’INDUSTRIALITZACIÓ A ESPANYA       · Segle XIX    ...
L’ACTIVITAT INDUSTRIAL A ESPANYA                                            Espanya afectada per la crisis del            ...
Reconversió: La reconversió industrial fou un procés iniciat aEspanya el 1984 que pretenia sanejar financerament a les emp...
Característiques de la                              indústria Espanyola en l’actualitat· Millora dels processos de fabrica...
SECTORS INDUSTIALS MÉS IMPORTANTS A ESPANYA· Alimentació: transforma els productes agrícoles i pesquers. Productes destina...
LA CONSTRUCCIÓ              Important tan pel PIB com per l’ocupació, en 2007 ocupava a vora              3.000.000 de per...
22. EL SECTOR TERCIARI                                       CONCEPTE DE SECTOR TERCIARI                             Conju...
CAUSES DEL DESENVOLUPALENT DEL SECTOR•   Progressiva industrialització  increment de la demanda de serveis    (transport,...
DISTRIBUCIÓ DEL SECTOR TERCIARI A ESPANYA
EL COMERÇ                             FACTORS DE LOCALITZACIÓTransport i comunicacions Consum: població i poder adquisit...
TIPUS DE COMERÇ                                                    EXTERIOR       INTERIOR                         Inclou ...
IMPORTÀNCIA DELS INTERCANVIS EN L’ECONOMIA D’UN PAÍS            COEFICIENT DE DEPENDÈNCIA: mesura la proporció de les impo...
EL COMERÇ A ESPANYA                                                     Interior· Característiques:-Dualitat, coexisteixen...
REPTES DEL COMERÇ CATALÀ I ESTATAL•   Competència de productes importats a preus relativament baixos•   Presència d’empres...
Exterior·Genera el moviment més important de mercaderies·Les balances comercials espanyola i catalana presenten un dèficit...
EXPORTACIONES                          IMPORTACIONESBienes de equipo               20,4%   Bienes de equipo               ...
Exportacions catalanes iespanyoles, nov 2010
EL SECTOR FINANCER      Format pel conjunt d’instruments que canalitzen l’estalvi i formen un circuit a través del qual   ...
ELS TRANSPORTSDesplaçaments de població:· Desplaçaments quotidians  residència - treball/lleure· Desplaçaments llunyans: ...
LES XARXES DE TRANSPORT                   Conjunt d’infraestructures per on circulen els vehícles                         ...
ESTRUCTURACIÓ DE LES XARXES                   Principals nuclis de les xarxes: Europa Occidental, Estats Units d’Amèrica, ...
TIPUS DE TRANSPORT             Terrestre                                                   Marítim                        ...
EL TRANSPORT A ESPANYAPOLÍTICA EUROPEA     Objectius: 1. Transport intermodal; 2. Segurat vial; 3. Reduir la contaminació;...
TRANSPORT TERRESTRE A ESPANYA I CATALUNYA                                         Xarxa de carreteres Espanyola· Més estès...
Xarxa de ferrocarrils espanyola· Traçat no radial.· Infraestructures malmeses per la guerra civil, es va crear la RENFE (1...
TRANSPORT MARÍTIM I AERI A ESPANYA                                         Transport marítim a Espanya· Paper destacat pel...
Transport aeri a Espanya· Transporta passatgers a llargues distàncies· Comerç de mercaderies creixent  hangars per emgatz...
El transport per canonades· Xarxes de transport d’aigua:-asseguren el proveïment de lespoblacions, les indústries i condue...
La Xarxa Elèctrica· Xarxes d’alta tensió  condueixen l’electricitat des de les centrals fins a les subestacions. Els cabl...
EL TURISME                                 COMPONENTS DEL TURISME        L’oferta turística                               ...
TIPUS DE TURISME                 DE MASSES (SOL I PLATJA)· Característiques:-Es va desenvolupar als països industrials a l...
ACTIVITATS RELACIONADES· La construcció de les instal·lacions d’allotjament i d’atraccions turístiques· La construcció d’i...
Països Emissors:-Primer món                                                                      Països receptors· Causes:...
Posició Mundial           País             Arribada de turistes internacionals 2009      1                  França        ...
· Llocs de treball directes i indirectes                · Efecte multiplicador sobre l’economia                · Anivella ...
Conceptes relacionats amb la indústria del turisme                 Tour operadors                                         ...
TURISME ALTERNATIU                         Llocs pocs visitats· Característiques:                               · Tipus de...
EL TURISME A ESPANYA I CATALUNYA· Característiques:-Posició de lideratge mundial per: diversitat, paisatge, clima i patrim...
Objectius PTEH 2020-   Donar resposta a aquests reptes:1. Aconseguir un posicionament diferencial de l’oferta davant el de...
REPTES DEL TURISME ESPANYOL I CATALÀ-Superar l’estacionalitat  cal diversificar-Millorar equipament i infraestructures-Mi...
Energia i economia
Energia i economia
Energia i economia
Energia i economia
Energia i economia
Energia i economia
Energia i economia
Energia i economia
Energia i economia
Energia i economia
Energia i economia
Energia i economia
Energia i economia
Energia i economia
Energia i economia
Energia i economia
Energia i economia
Energia i economia
Energia i economia
Energia i economia
Energia i economia
Energia i economia
Energia i economia
Energia i economia
Energia i economia
Energia i economia
Energia i economia
Energia i economia
Energia i economia
Energia i economia
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Energia i economia

890 views
695 views

Published on

Presentació digital amb els trets principals dels recursos energètics, la producció d'energia i les activitats econòmiques a Espanya.

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
890
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
10
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Energia i economia

  1. 1. ENERGIA I ECONOMIA A ESPANYA INS BRUGUERS (Gavà) GEOGRAFIA 2n BATX GRUPS A-B
  2. 2. ENERGIA
  3. 3. - DISTRIBUCIÓ I CONSUM DELS RECURSOS- DISTRIBUCIÓ DELS RECURSOS- La distribució dels recursos es molt desigual. L’existència dels recursos és el resultat d’un llargperíode de processos geològics que han concentrar un cert nombre d’elements en alguns llocsespecífics.- La seva existència no està condicionada per: - Grandària del país/regió, encara que quan més gran és un territori, més possibilitats de tenir-ne. - Pel nivell de desenvolupament- EL CONSUM DELS RECURSOS- EL consum de recursos a nivell mundial ha augmentant en els darrers anys, especialmentl’energètic.- Els recursos energètics són fonamentals per al funcionament de l’economia mundial i la sevaimportància fa que el control i l’explotació d’aquests recursos siguin causa de conflictes- Els combustibles fòssils són els més emprats. El 81% de l’energia que es consumeix prové de latriada energètica conformada pel petroli (36%), carbó (24%) i gas (21%), per això la localitzacióde les reserves existents i el control de la seva explotació i comerçialització sigui de granimportància pels països desenvolupats que són els grans consumidors.- Els països no productors però si consumidors, com Espanya, es consideren païsosenergèticament DEPENDENTS; ja que han d’importar matèries primeres energètiques del’exterior, especialment petroli i gas que arriben a través de xarxes de subministrament(gaseoductes o oleoductes) o de vaixells.
  4. 4. - La producció energètica produida a Espanya s’obté bàsicament de les centrals nuclears, ambmés d’un 80%. A més destaca també l’obtinguda a les centrals hidroelèctriques (15%). ELS RECURSOS RENOVABLES A ESPANYA-RECURSOS ENERGÈTICS- Aquesta energia prové de recursos naturals renovables, i s’anomena també energianeta, excepte l’hidroelèctrica i la biomassa.-Les energies renovables es van desenvolupar arran de la crisis del petroli de la dècada dels 70del passat segle, amb l’objectiu de disminuir la dependència vers els països productors.-Malgrat que actualment s’impulsen petites instal·lacions, el més habitual es la creació de gransparcs eòlics o solars, que causen rebuig a la població on s’assenten perquè: -Necessiten molt espai -Causen un impacte visual molt alt -Ocupen el sòl i impedeixen que aquest pugi tenir altres usos -Tenen efectes sobre la vegetació i sobre la fauna com passa en els parcs eòlics amb els ocells.Pla d’Energies Renovables (2011 – 2020)-L’anterior Pla d’Energies Renovables (2005-2007) va tenir com a propostes principals: garantir laseguritat i qualitat del subministrament elèctric, davant el creixement dels últims anys; protegirel medi ambient; i acomplir els compromisos adquirits pel Protocol de Kyoto i els exigits per laUnió Europea.- El vigent té com a finalitat que per al 2020 un 20% de l’energia consumida a l’Estat sigarenovable, malgrat que davant la crisis econòmica i els interessos econòmics, l’Estat ha suspèsles ajudes a la instal·lació de camps eòlics i solars.
  5. 5. - L’ENERGIA SOLAR A ESPANYA- Consisteix en la transformació de l’energia solar en energia elèctrica, mitjançant plaques solarsque transformen la radiació solar; o energia tèrmica, la qual aprofita el sòl per escalfar un fluid oper produir aigua calenta o vapor.-Avantatges: és abundant, renovable, no contamina, no requereix un alt desenvolupamenttècnic.-Inconvenients: la intensitat solar no és la mateixa a tots els llocs i també hi ha variacions al llargdel dia i durant les estacions. S’amortitza a llarg termini.Localització a Espanya:El potencial d’energia solar a Espanya és el més alt d’Europa, per la posició latitudinal i laclimatologia. El 70% del territori té més de 2500 hores annuals de sol.Els darrers anys gràcies a les subvencions estatals del PER 2005-2010 s’han construit nombrosesplantes solar a tot l’estat, incrementant-se notòriament la producció d’energia.
  6. 6. PLANTA FOTOVOLTAICA DE JUMILLA (MURCIA)
  7. 7. ESQUEMA DE FUNCIONAMENT D’UNA CENTRAL SOLAR TÈRMICA
  8. 8. - L’ENERGIA HIDRÀULICA A ESPANYA- Es la generada mitjançant la transformació de l’energia mecànica d’un salt d’aigua en energiaelèctrica, per mitjà d’un generador mogut per la força de l’aigua en moviment.-Avantatges: és abundant, renovable i no contamina, però, no és una energia neta, ja queprovoca impactes ambientals (alteració del paisatge).-Inconvenients: la construcció d’embassaments provoca un fort impacte ambiental en elmoment de la seva construcció, a l’inundar grans extensions de terreny, desplaçant poblacions imodificat els cursos dels rius.Localització a Espanya:Les centrals hidroelèctriques es localitzen on hi ha aigua abundant. Espanya es un paíscapdavanter en la producció d’energia hidroelèctrica, superada només per països moltextensos, com Canadà o les Estats Units, o d’altres amb grans possibilitats hidràuliques comSuècia o Noruega.Actualment la demanda creixent d’aigua per usos agrícoles i urbans qüestiona l’aprofitamenthidroelèctric, especialment a l’hivern, l’època de més demanda elèctrica, ja que utilitza aigüesque poden provocar l’esgotament de les reserves per a l’estiu.Els embassaments amb més capacitat són a les conques del Nord Peninsular, i les dels riusDuero, Tajo i Ebre. Les de menys producció es troben al Sud.
  9. 9. Mapa de les centrals hidroelèctiques majors de 20 MW amb nom les que produeixen més de 300 MW
  10. 10. POBLE DE RIAÑO (LLEÓ), L’ANTIC ES TROBA SOTA LES AIGÜES
  11. 11. - L’ENERGIA EÒLICA A ESPANYA- Consisteix en l’utilització d’areogeneradors (molins de vent) que transformen la força del venten electricitat. També es fan servir aerobombes per bombar aigua subterrània.-Avantatges: abundant, renovable, no contamina, i no necessita un alt desenvolupament tècnic.-Inconvenients: està molt localitzada i és irregular, necessita amplis espais on el vent sigacostant. Provoca un alt impacte visual i acústic i interfereixen en les comunicacions i en el vol deles aus.Localització a Espanya:Espanya és un país muntanyós, amb vents de gran intensitat que la converteixen en el segonpaís del món productor d’energia eòlica per darrera d’Alemanya. Impulsades pel PER es varenconstruir nombroses instal·lacions eòliques, especialment a Galícia, Castella La Manxa, Castella iLleó, Aragó, Canàries i Andalusia, on es troba el major parc eòlic d’Europa, a Tarifa.
  12. 12. - L’ENERGIA MAREOMOTRIU A ESPANYA- Es basa en l’aprofitament del moviment de l’aigua del mar que es produeix amb les marees iamb les onades per produir energia elèctrica. El funcionament d’una central mareomotriu essemblant al d’una hidroelèctrica.-Avantatges: abundant, renovable, no contamina.-Inconvenients: està molt localitzada i genera un impacte visual en el litoral.Localització a Espanya:La mar Mediterrània no és un lloc adequat per a la instal·lació d’aquest tipus de centrals, perl’escassa amplitud de les marees. Per contra, si ho és l’oceà Atlàntic. A Espanya destaca la zonade Huelva, malgrat que aquesta energia està poc implantada.
  13. 13. - L’ENERGIA GEOTÈRMICA A ESPANYA- Es basa en l’aprofitament de la calor de l’interior de la Terra, especialment per escalfar aigua enbalnearis o habitatges i també per produir energia elèctrica. Cada 100 metres de profunditat latemperatura augmenta entre 2,5-3ºC, encara que a alguns llocs que presenten anomaliesgeotèrmiques pot ser de 10 a 15 vegades superior al normal.-Avantatges: abundant, renovable, no contamina, no necessita un alt desenvolupament tècnic.-Inconvenients: està molt localitzada, pot emetre àcids i causar morts, pot contaminar aigüespròximes amb arsènic o amoníac.Localització a Espanya:L’àrea amb més possibilitats d’ús d’aquesta energia a Espanya són les Illes Canàries. A laPenínsula els jaciments geotèrmics s’utilitzen per a la calefacció i el subministrament d’aiguacalenta a La Rioja, Navarra o Tarragona; per a la calefacció d’hivernacles a Catalunya, Múrcia oGranada; i per a ús domèstic, Ourense (granges) o Madrid (habitatges).
  14. 14. - LA BIOENERGIA (BIOMASSA) A ESPANYA-Consisteix en la transformació de la matèria orgànica, d’origen animal o vegetal, en energiaelèctrica. Hi ha diversos mètodes: - Cremar la biomassa i utilitzar la calor alliberada - Utilitzar microorganismes que degraden les molècules orgàniques (fermentació alcohòlica per produir metanol)-La biomassa es pot classificar en: -Biomassa natural: és la es produeix a partir de la matèria orgànica natural d’origen vegetal (poda d’arbres). -Biomassa residual: produïda a partir de residus derivats de l’activitat agrícola, forestal, alimentària o ramadera. -Biomassa procedent de cultius energètics: són cultius fets en terrenys agrícoles i destinats a la producció de biomassa, amb finalitats no alimentàries.
  15. 15. -Avantatges: abundant, renovable, no contamina, no necessita un alt desenvolupament tècnic.-Inconvenients: la producció de biomassa produeix CO₂, encara que un principi es recupera perla fotosíntesi, però una potenciació excessiva de la bioenergia seria perjudicial. A més, produeixun encariment dels productes alimentaris bàsics, per l’alta demanda de conreus destinats a laproducció de biocombustibles o d’energia.-Els biocombustibles són els combustibles produïts a partir de matèria orgànica. Els més comunssón el bioetanol i el biodièsel, pensats com a substituts de la benzina i el dièsel. El primer s’obtéde plantes amb un elevat contingut de sucre o midó (cereals) mentre que el segon prové deplantes oleaginoses com el gira-sol o la colza.
  16. 16. RECURSOS NO ENERGÈTICS Aigua Sol- Indispensable Sòl Aire -Fonamental - Recurs Vegetacióper a la vida de -Indispensable per per a les fonamental - Proporciona les al activitats perquè és el unapersones, alim desenvolupament agrícoles. substrat sobre multiplicitat deentació, higène de la vida el qual es recursos per a, conreus, indú desenvolupa la la societat stries… vegetació Els recursos forestals: - Tradicionalment han estat importatns per al proveïment de fusta (construicció, mobles, llenya…). Acualment les zones forestals són importants per a la conservació de la biodiversitat vegetal i animal, per a la fixació del CO2, arpofitament de la biomassa…
  17. 17. RECURSOS NO RENOVABLES-RECURSOS ENERGÈTICS- 1. ELS COMBUSTIBLES FÒSSILS- Són aquells formats fa milions d’anys per processos geològics on la matèria ha patit un procés de reducció sense oxigen. L’energia s’obté a partir de la seva combustió.- Els combustibles fòssils han estat la base de la industrialització dels països desenvolupats. Són les fonts energètiques més utilitzades ja que aporten el 90% de l’energia que es consumeix al món. El carbó al llarg del segle XIX fins a mitjans del XX, i el petroli des de llavors, junt amb el gas natural, són les principals font d’energia.- Els països productors tenen una gran influència sobre l’economia mundial.
  18. 18. - EL CARBÓOrigen:Roca sedimentària que es forma a partir de la descomposició de restes vegetals sense oxigen. Hiha diferents tipus de carbó: la torba (menys qualitat), lignit (alt poder calorífic), la hulla (el mésabundant i amb un alt poder calorífic) i l’antracita (difícil d’extreure).Explotació: - Mines a cel obert - Mines en galeries - Mines de Rio Tinto - Mines de hulla a Astúries
  19. 19. Usos:el cabó fou el combustible bàsic de la Revolució Industrial. Actualment el seu consum es limita al’ús domèstic, a les centrals tèrmiques per produir electricitat i a la indústria metal·lúrgica.-Avantatges: combustible fòssil més abundant del planeta.-Inconvenients: alteració de la superfície terrestre, emissió de CO2 (contaminació atmosfèrica efecte hivernacle i pluja àcida)Localització al món:El 75% de les reserves mundials es concentren a: Xina, EEEUU, Índia i Rússia.Localització a Espanya:Espanya produeix la tercera part del carbó que consumeix, i es pot considerar l’únic que téimportància econòmica. S’exploten l’antracita, la hulla i el lignit. Les conques carboníferes mésimportants es localitzen a Galícia, Astúries, Castella i Lleó, Castella la Manxa i Andalusia; malgratque les mines han anant tancant per la seva falta de rendibilitat.
  20. 20. - EL PETROLIOrigen:Barreja heterogènia de compostos orgànics i prové de la descomposició de restes d’animals ivegetals en absència d’oxigen sota unes condicions de temperatura i pressió elevades.Producció: - Extracció - Transport - Tractament (refinament)Usos:Principal font d’energia de la societat actual. Els països rics són els principals consumidors peròno smbre són els productors més importants, així que depenen d’ell, i l’empren a totes lesbranques dels processos productis, fonamentalment a la indústria química, la producciód’energia i com a combustible dels mitjans de transport.
  21. 21. -Avantatges: combustible fòssil més important a nivell mundial, 40% de l’energiacomercialitzable; una gran varietat de productes s’obtenen del petroli, motor de l’economiamundial.-Inconvenients: producció controlada per un reduït número de països, dependència dels païsosrics envers el petroli, intents de control i mesures de pressió cap als països productors, moltss’organitzen a l’OPEP (crisis dels 70). Actualment el preu del barril del petroli està en 118$, elsdarrers cinc anys s’ha encarit un 77,52%Les reserves del petroli són finites (peak oil) i estan localitzades geogràficament, l’Orient Mitjà témés de la meitat de les reserves existents.Provoca importants problemes ambientals derivats tant de l’extració (impacte visual), transport(marees negres) com combustió (contaminació atmosfèrica).
  22. 22. Localització al món:Orient Mitjà (Península Aràbiga, Iran, Iraq), Amèrica Llatina (Mèxic, Veneçuela), Nord d’Àfrica(Argèlia, Líbia, Nigèria, Guinea Equatorial), Rússia (Sibèria), Xina i EEUULocalització a Espanya:La presència de petroli al subsòl espanyol és gairebé simbòlica, únicament s’exploten petitsjaciments a Tarragona, Huelva i Burgos. El darrer anys s’han publicat molts estudis i realitzatprospeccions que indiquen que pot haver-hi grans borses de petroli a les Illes Canàries, peròencara no hi ha cap estudi definitiu.Espanya té una elevada capacitat de refinació, ja que disposa de deu refineries repartides per lacosta, i dues més a l’interior (Puertollano i Badajoz). Voluntaris de l’Universitat de València paliant els efectes de la “marea negra” causada pel “Prestige” (Costa da Morte, Galícia)
  23. 23. - EL GAS NATURALOrigen:Gas metà format al llarg de milions d’anys a partir de la descomposició de matèria orgànicaatrapada en el subsòl. Utilització massiva arran dels descobriment de la tècnica de liquació.Usos:La major part del gas consumit s’empra per escalfar les indústries i les llars, a més, es fa servirper generar electricitat i per ser processat químicament en productes comcombustibles, plàstics, fibres sintètiques o insecticides.-Avantatges: dels combustibles fòssils és el que menys impacte causa sobre el medi (baisaemissió de CO2); requereix un processament reduït, per això està considerat com una energiade transició entre les tradicionals i les renovables.-Inconvenients: reserves escasses (entre 50 anys i 250 anys segons els estudis); concentraciógeogràfica, que origina conflictes geopolítics pel control i la distribució; riscos en el transport(vaixells, mitjançant la tècnica de la liquació; i gasoductes)
  24. 24. Localització al món:Orient Mitjà i Rússia (té les majors reserves del món). Destaca també Argèlia i Líbia, al nordd’Àfica, d’on Espanya importa el gas a través del gasoducte Magrib-Europa i Argèlia-Europa, itambé en vaixells.Localització a Espanya:La presència de petroli al subsòl espanyol és gairebé simbòlica excepte a Euskadi, aquest mateixany s’han trobat reserves a Àlava, malgrat que per extreure-les cal emprar una tècnicaanomenada “fracking” que és molt agressiva vers el medi ambient i pot contaminar tot elsubsòl, aigües subterrànies incloses. A la resta de l’Estat els jaciments, ara exhaurits, funcionencom a magatzems i garanteixen les reserves per a quinze dies. Planta gasificadora de Reginosa (El Ferrol, A Corunya)
  25. 25. -RECURSOS ENERGÈTICS- 2. ELS COMBUSTIBLES NUCLEARSS’empren com a font d’energia de les centrals nuclears. El més important és l’urani.- L’URANIOrigen:Element químic de l’uraninita. Aquest mineral és tractar químicament per separar l’urani. Elsresidus d’aquest procés contenen substàncies radioactives.Usos:S’utilitza als reactors nuclears per generar energia i en les piles, encara que també es potutilitzar per construir bombes atòmiques. Abans de ser utilitzat s’ha d’enriquir mitjançant uncomplex i car procés. Això comporta que només els països tecnològicament capdavanterspuguin construir instal·lacions nuclears. El seu ús es va generalitzar als països desenvolupatsarran de la crisis del petroli de 1973. Central Nuclear de Vandellòs Tarragona
  26. 26. -Avantatges: té un poder calorífic molt alt, amb pocs quilograms d’urani pot posar-se enfuncionament una central nuclear; cost baix de producció d’electricitat, així doncs la rendibilitateconòmica és molt alta (quan s’amortitzat l’alt cost de construcció de la central); índex decontaminació atmosfèrica baix, la fissió no produeix CO2, per això el lobbie nuclear la presentacom una alternativa als combustibles fòssils per reduir els efectes del canvi climàtic.-Inconvenients: alt cos ecològic, des de l’obtenció del mineral fins l’utilització com a combustiblegenera una sèrie de residus radioactius difícils de tractar que cal emmagatzemar en algun lloc;risc d’accident amb nefastes conseqüències com els Harrisburg (EEUU, 1978), Txernòbyl(URSS, 1986) o el darrer de Fukushima (Japó, 2011); donat el fet de la complexitat i que elsresidus nuclears poden fer-se servir com a armes atòmiques, la tecnologia es troba en mansd’uns pocs països, fet que genera dependència tecnològica i conflictes geopolítics(Pakistàn, Iran, RPD Korea...); als països occidentals l’energia nuclear genera controvèrsia social.
  27. 27. Localització al món:Les centrals nuclears es concentren a EEUU, Rússia, França, Japó, Canadà, Alemanya...; en elsdarrers anys països com Xina, Pakistàn, Mèxic o l’Índia han construït centrals nuclears.Les reserves d’urani es concentren a Canadà, Austràlia, Nigèria i Namíbia; sent els principalsconsumidors l’UE, EEUU, Aràbia i Canadà.Localització a Espanya:Malgrat que a Espanya hi ha urani no hi ha cap jaciment que l’exploti. Arran l’Estat hi ha vuitcentrals nuclears: Garoña (Burgos), Almaraz I i II (Càceres), Ascó I i II(Tarragona), Cofrentes, (València), Vandellòs II (Tarragona) i Trillo (Guadalajara). A més hi ha uncementeri nuclear situat a El Cabril, Còrdova.Actualment Espanya està sota una moratòria nuclear (des de 1983) que pot ser revisada elspròxims anys. Totes les centrals espanyoles superen els vint anys de funcionament.
  28. 28. -RECURSOS NO ENERGÈTICSProcedeixen de la mineria i s’extreuen de jaciments. Els més importants són els minerals metàl·lics i els no metal·lics.- Metàl·lics:Minerals dels quals s’extreuen els metalls que contenen com l’hematites (ferro), la blenda (zinc)o la bauxita (l’al·lumini). Es consideren recicables.-No metàl·lics:Aquells que no s’utilitzen per extreure’n metalls com la sal comuna, les sals potàsiques, el sofre, el caolí (argila blanca emprada per la fabricació de porcellanes) o les roques industrials que s’exploten per ser utilitzades com a material de construcció o en empreses químiques (pissarra, granit, sorra, marbre...). Es consideren reutilitzables. Hemetita Mina de sal gema
  29. 29. Origen:S’extreuen majoritàriament de jaciments terrestres que són els llocs on es troben concentratsels minerals en forma de filons o capes sedimentàries. Quatre tipus: mines a cel obert, minessubterrànies en galeria, pedreres (explotació en superfície, roques industrials) i graveres(explotació en profunditat, s’extreuen els àrids a partir de dipòsits de sediments).Usos:Base de la indústria siderúrgica, matèries primeres en la construcció d’edificis, fabricaciód’eines, indústria química...Explotació: - Exploració - Extracció - Concentració - Refinament
  30. 30. -Avantatges: diversitat d’usos-Inconvenients  problemes ambientals i geopolítics: -80% es consumeix als països occidentals. -Reserves es troben a EEUU, Canadà, Rússia, Austràlia i Sud-Àfrica . -Es necessita molta energia per extreure’ls; reciclat de metall  70% estalvi. -Important impacte ambiental de les explotacions mineres -Limitats, es considera que un mineral està exhaurit quan el preu de localitzar- lo, extreure’l, transportar-lo i processar-lo té uns costos més elevats que el rendiment que se n’obté en el mercat. Només quatre dels minerals més importants es consideren abundants: alumini, ferro, potassi i magnesi. -Temps d’exhauriment  explotació 80% de les reserves conegudes. Quan s’arriba tenim quatre opcions: reduir-ne el consum; reciclar i reutilitzar el ja extret; trobar un substitut; prescindir-ne. A molts països les empreses mineres fan servir mà d’obra infantil, com a l’Índia.
  31. 31. Localització a Espanya:Espanya disposa de recursos minerals variats per la complexitat de la formació geològica de laPenínsula, encara que econòmicament només destaca pels recursos en roques i mineralsindustrials, mentre que la importància dels minerals metàl·lics és escassa. Minerals metàl·lics Minerals NO metàl·lics -Jaciments no explotables comercialment. Destaquen les sals potàssiques, la sal -Només s’extreuen quantitats mínimament comuna (gemma o marina), el caolí, el importants de: quars. ·Ferro: indústria siderúrgica Són importants les roques i els minerals ·Plom: acumulador d’energia industrials, Espanya és el primer productor ·Zinc: aliatges, protecció corrosió i la de la UE i presenta un creixement continuat. indústria elèctrica. Principalment es produeix: ·Coure: fabricació material elèctric. -Pissarra: per fabricar teulades. ·Mercuri: productes industrials com els -Marbre, guix i granit (construcció). instruments de precisió, piles o pintures. Dins dels minerals industrials Espanya ·Tungstè: carburs, ferroaliatges i produeix: celestina, potassa, fluorita, components elèctrics. feldespat i sepiolita (70% de les reserves ·Estany: aliatges metàl·lics i indústries mundials). elèctriques. Es consumeixen a Espanya però no s’extreuen la bauxita (alumini), titani (química), níquel (acer inoxidable) i el crom (metal·lúrgia).
  32. 32. PRODUCCIÓ MINERALS A ESPANYA
  33. 33. ACTIVITATSECONÒMIQUES
  34. 34. 1. EL SECTOR PRIMARI1.1 L’AGRICULTURA I LA RAMADERIA Tendències actuals de l’agricultura a Espanya- Predomini de l’agricultura de mercat amb producció extensiva en els conreus de secà iintensiva en els de regadiu- Elevada mecanització de les tasques agrícoles i aplicació de tècniques d’enginyeriagenètica, biològica i química com: Els anomenats cultius hidropònics, en els quals les plantes s’alimenten directament de substàncies químiques i d’aigua sense necessitat de sòl. També s’utilitzen altres tècniques més tradicionals com les d’arenament (cobrir la terra de sorra perquè pugui conservar la humitat) o el cultiu sota plàstics. Les empreses químiques han llançat al mercat nous adobs químics i fertilitzants per a obtenir un creixement més ràpid. Han aconseguit elaborar productes fitosanitaris que permeten prevenir i eradicar plagues que amenacen a les collites Han contribuït a multiplicar els conreus en hivernacles per mitjà del control de la humitat i la temperatura. La intensa mecanització de les activitats agràries explica el contrast que es pot veure per exemple a Catalunya on, tot i que només un 2,2% de la població activa es dedica a les activitats agrícoles, un 30% del territori està ocupat per conreus.
  35. 35. CULTIUS HIDROPÒNICS
  36. 36. Disminució de la superfície cultivada en benefici de: Altres usos del territori (urbans, industrials, infraestructures) Especialment les zones properes a les àrees urbanitzades. La superfície forestal (boscos), Segons les dades de l’INE de l’any 2007, la Superfície Agrària Útil (SAU) que són les terres de conreu, els prats i les pastures, han disminuït un 12,5% en els darrers anys i, en canvi, el terreny forestal ha augmentat en un 9,1%.Disminució de la superfície cultivada en secà i augment del regadiu mitjançant la canalitzacióde l’aigua i els nous sistemes de reg (bombes i motors de regatge d’aspersió i gota a gota).Disminució de diversificació productiva dels espais agraris, que han tendit a l’especialitzacióen els productes més rendibles.Pèrdua i envelliment de la població activa, que ha donat lloc a un pes creixent dels assalariatsagraris i a l’agricultura a temps parcial.Reducció progressiva de la quantitat d’explotacions i augment de la dimensió mitjana queactualment és de 31 ha. Aquestes són més mecanitzades i tecnificades A l’interiorpeninsular, on predomina el cultiu de secà, és on hi ha les explotacions més extenses; encanvi, a la perifèria, on abunda el regadiu, trobem les explotacions més reduïdes.La majoria de les explotacions agràries són explotades en règim de propietat, és a dir lestreballen ells mateixos o bé contracten jornalers, i més del 90% corresponen a un propietariindividual, així doncs, continuen dominant les explotacions familiars
  37. 37. Increment de la importància econòmica de la ramaderia en la producció final agrària i pèrduad’importància dels sectors pesquer i forestal. Hi ha un lligam progressiu entre les activitatsagroramaderes i la indústria alimentària. La ramaderia ha experimentat grans transformacionsen el darrer terç del segle XX, i avui en dia suposa un 40% del total de la producció final agrària.Actualment la ramaderia es caracteritza per ser menys dependent de les condicions del medi imés dependent dels pinsos elaborats, això suposa un augment de la ramaderia intensiva. Elsector ramader més important és el porcíMalgrat tot a Espanya coexisteixen dos tipus de ramaderia: Ramaderia industrial i intensiva, desvinculada del medi, en la que predomina la ramaderia bovina, la porcina i l’aviària en règim d’estabulació. En la seva localització hi influeixen la proximitat als consumidors i les estratègies de les multinacionals. Aquesta mostra un elevat grau de vinculació amb les indústries càrnies i làcties i s’ha imposat com a model majoritari. Aquest és el sector més important actualment a Catalunya. Ramaderia extensiva que manté una relació amb el medi. Es localitza en els prats humits de la cornisa atlàntica i cantàbrica, on predomina la ramaderia bovina i al sud peninsular i als prats erms de l’interior de l’altiplà central, en la que predomina el sector oví. Actualment la tendència és a prioritzar una agricultura sostenible que intenta combinar d’una manera equilibrada la tecnologia, el benefici econòmic i el respecte pel medi ambient, tot i que té com a objectiu satisfer les necessitats creixents d’una població mundial en creixement. Augment progressiu de l’agricultura ecològica que es caracteritza per plantar els conreus apropiats per cada zona.
  38. 38. Estructura de les explotacionsCal analitzar la mida i la propietat. Mida: La història marca molt la mida de les explotacions agrícoles. Minifundis: Els trobem sobretot a Galícia, Submeseta Nord i País Valencià. Si no es dediquen a l’agricultura intensiva, no són rendibles i provoca èxodes rurals. Latifundis: Grans propietats a Andalusia, Aragó, Extremadura i Submeseta Sud. Dedicades a pastures i cereals.
  39. 39. Propietat: quan les terres són explotades directament pels seus propietaris. A vegadescontracten jornalers per realitzar tasques concretes i de vegades en una època concreta(verema, recollida d’olives...)Arrendament: quan el propietari cedeix la terra a un pagès a canvi que aquest li pagui unaquantitat de diners (com un lloguer). El pagès pot conrear-hi el que vulgui, ja que ell és qui correamb les despeses de l’explotació.Parceria: és quan el pagès paga al propietari una part proporcional de la producció agrícolaobtinguda.Usdefruit: que és el dret d’aprofitar els fruits d’una cosa que es propietat d’una altra persona, ésa dir es permet conrear una explotació i quedar-se amb els fruits, encara que no sigui de la sevapropietat.També existeixen les terres que són propietat del Patrimoni Forestal de l’Estat o d’altres entitatspúbliques.
  40. 40. LA POBLACIÓ AGRÀRIAEn general la població agrària ha anat disminuint progressivament a causa de:- La mecanització dels treballs agrícoles.- L’especialització- La baixa rendibilitat que n’obtenien els agricultors.Cada vegada és més freqüent que el cap de la família treballi a l’explotació agrícola, mentre quela dona i els fills es dediquen a altres activitats econòmiques.També és un fet cada dia més habitual que el petit propietari treballi al camp a temps parcial aixípot combinar les tasques agrícoles amb altres feines.Aquesta situació fa que actualment augmenti la gestió directa de les terres i disminueixi laparceria i l’arrendament, així com el nombre de treballadors fixes, en canvi, en els últims anys haaugmentat la demanda de treballadors eventuals que fan feines de temporada. Per realitzartasques eventuals Espanya contracta de mà d’obra immigrant des dels països d’origen.Tot i aquesta tendència a la baixa, a partir de les darreres dècades del segle XX moltes ciutatsvan perdre població en favor dels municipis rurals perquè es va produir un l’èxode urbà. Aquestapoblació s’anomena rural perquè es tracta de persones que encara que vivien en zones ruralstreballaven en el sector secundari o terciari. En canvi la població agrària és aquella que treballaen el sector primari.Un altre aspecte important és l’envelliment de la població agrària, ja que els pagesos de més de50 anys continuen sent majoritaris. Tot i així, en els últims anys les millores de l’agricultura(especialment intensiva) han motivat un augment de joves d’entre 16 i 40 anys que es volendedicar a l’activitat agrària.
  41. 41. La PACEls objectius de la PAC són:- Augmentar la productivitat de l’agricultura i la silvicultura en els mercats internacionals idesenvolupar la indústria agroalimentària.- Assegurar unes rendes suficients per a la població que treballa en el sector agrari.- Garantir l’aprovisionament de productes agraris- Assegurar preus raonables per als consumidors.- Estabilitzar els mercats.- Millorar el medi ambient i l’entorn rural.A la UE, Espanya ocupa el segon lloc en Superfície Agrícola Utilitzada (SAU) i el quart en elnombre d’explotacions. Si l’augment de la productivitat agrària espanyola en els últims anys haresultat beneficiosa, l’excedent de producció ha suposat un problema, ja que un dels objectiusde la PAC consisteix precisament en retallar quotes per no crear excedents. Així els productesque són deficitaris a Europa reben ajudes financeres i els que en són excedentaris no rebenajudes, cosa que crea un profund malestar entre els pagesos. Entre els productes deficitarisd’Europa trobem el cotó, el tabac, els aliments pel bestiar... Entre els producte excedentaris, jasigui per producció excessiva o per demanda insuficient trobem: el sucre, l’arròs, el vi, elscereals, la llet, l’oli i els productes hortofrutícoles.Pel que fa a la Ramaderia, en els darrers anys s’han tancat moltes explotacions ramaderes acausa de la seva manca de rendibilitat per la davallada dels preus en origen i un augmentdesmesurat dels costos de producció. A més les exigents normatives sanitàries de la UEimpliquen un augment del preu final de la carn, enfront de la que s’importa de tercers països.
  42. 42. CAUSES DE LA DIVERSITAT DELS PAISATGES AGRARIS FACTORS FACTORS FÍSICS HUMANS El medi El relleu i La pobla- El pobla- Explo-El clima rural els sòls ció ment tacions
  43. 43. ELS PAISATGES AGRARIS D’ESPANYA
  44. 44. EL PAISATGE AGRARI Àrees productores: FACTORS E - tipus de cobertura vegetal L - mida i tipus d’explotació E - tipus de ramaderia M CLIMA Humans: - humitat RELLEU E - fisonomia de l’hàbitat -estacions -distribució i N- hores insolació forma parcel·les - disposició … T - vies de comunicació S atlàntic mediterrani- Paisatges agraris a Espanya: interior muntanya canari
  45. 45. ATLÀNTIC INTERIORCANARI
  46. 46. EL PAISATGE AGRARI ATLÀNTICRELLEU  accidentat AGRICULTURA RAMADERIA conreu dedicat al farratge cria de bestiar bovíCLIMA OCEÀNIC presència de prats pel ramat introducció noves races pomeres per elaborar sidra objectius: producció de lletpresència de prats (Euskadi, Astúries i Cantàbria) interior de Galícia policonreu i de carn a Galíciaboscos caducifolis tradicional explotacions familiars minifundis ( concentració parcel·lària)POBLAMENT DISPERS  CASERIES
  47. 47. PAISATGE DE MINIFUNDI ATLÀNTIC
  48. 48. EL PAISATGE AGRARI MEDITERRANIRELLEU  accidentat, però amb presència de valls sedimentàries i planes litorals.CLIMA MEDITERRANI Agricultura de Secà: TRIOLOGIA MEDITERRÀNEAprecipitacions escasses cereals, vinya i oliveraestius calorosos (sequera) Latifundis (Andalusia) i explotacions familiars
  49. 49. temperatures més suaus i sols més fèrtils Tecnificació (hivernacles, selecció de Agricultura de regadiu planters, reg per degoteig i ús de fitosanitaris) RAMADERIA Planes litorals: explotacions intensivesOvina i caprinaExtensiva a zones de secàBovina i porcinaIntensiva: proveir ciutats POBLAMENT  CONCENTRAT majoritàriament
  50. 50. PAISATGE MEDITERRANI: HORTA DE VALÈNCIA EXPLOTACIÓ INTENSIVA DE REGADIU
  51. 51. EL PAISATGE AGRARI D’INTERIORRELLEU  predominen les zones planes amb una altitud elevada a la MesetaCLIMA CONTINENTAL limita tipus d’agriculturahiverns freds (glaçades) i el creixement dels boscosestius calorosos Paisatge típic: devesamanca de precipitacions AGRICULTURA Rotació de conreus (i guaret)Biennal o triennalAliments pel bestiar (ordí)MecanitzacióAdobs han reduit el guaretLatifundis predominenExplotacions hortofrutícoles a lesvores dels rius.
  52. 52. RAMADERIA Ovina Prats muntanyosos (Meseta i Aragó) Bovina, porcina i avicultura Extensiva i industrial Proximitats nuclis urbans BESTIAR OVI D’ARAGÓ POBLAMENT: DISPERS I ESCÀS.Èxode rural elevatHabitat: petits nuclis rurals o ciutatsagropecuàries GRANJA DE POLLASTRES
  53. 53. PAISATGE TÍPIC DE LA MESETA CASTELLANA
  54. 54. EL PAISATGE AGRARI DE MUNTANYA RELLEU  escarpats CLIMA  fred (neu), contrastos vessants sud i nordActivitats agropecuàries i silvícoles Explotació forestalÚs escalonat del terreny Aprofitament del faig i el castanyerNord: pastura, horts i conreus a les (creixement lent)valls, boscos als vessants i prats d’altura Introducció del pi i eucaliptus (industriaSud: conreus escalonats fins els 2000 m a la paperera)part del solell. Vessants baixos estantreballats en feixes (abandonats) RamaderiaPetites propietats a les valls Bovina i ovina Bovina transhumància localForestals comunals Extensiva Conversió de boscos en pastures POBLAMENT escàs i concentrat a petits nuclis a les valls. Impacte del turisme als paisatges
  55. 55. EL PAISATGE DE MUNTANYA
  56. 56. EL PAISATGE AGRARI DE LES CANÀRIES Factors físics Sistemes agrícoles i ramaders Sòls volcànics -El plàtan (Tenerife, La Palma) Relleu escarpat - tomàquet (GC, T., Fuerteventura) Clima subtropical -Patata (Tenerife i GC) Pluviositat escassa -Conreus sota plàstic –> hortalisses d’exportació Ús arenats artificials per - Caprí i oví augmenten conservar humitat -Boví i porcí en recessió Estructura agrària Explotació forestalTipologia propietat variada Superfície forestal protegidaEconomia subsistència interior: petita Pi canari i la laurisilvaCosta: agr. exportació : grans propietats POBLACIÓ: agrària en retrocés i pastoreig envellida. Habitat rural: Concentrat
  57. 57. PAISATGE AGRARI CANARI: PLANTACIÓ DE PLÀTANS
  58. 58. 1.2 LA PESCACaracterístiques de la pesca a EspanyaLa pesca és una activitat molt important a Espanya, és la primera potència pesquera dins de laUE i una de les principals del món al costat del Japó, Rússia i els EEUU. Aquesta importantposició mundial està vinculada al fet que a Espanya es consumeix una gran quantitat de peix(més del doble que la mitjana de països de la UE) i es desenvolupa una important indústriaconservera.Les plataformes continentals espanyoles no són gaire aptes per pescar-hi ja que:- La plataforma de la costa cantàbrica i gallega que és on hi ha més pesca està sobreexplotada- La plataforma del Golf de Cadis, és més extensa però està limitada per les aigües territorials delMarroc.- La plataforma de la costa mediterrània està sobreexplotada i, a més l’aigua és massa salada imassa càlida, hi ha menys fitoplàncton i les marees són gairebé inexistents.
  59. 59. Tenint en compte aquesta situació la flota pesquera espanyola ha hagut de buscar caladors ricsen pesca en altres llocs:- Al mar del Nord hi fan feina les flotes d’altura del Cantàbric i de Galícia, però la UE ha establertquotes de captures i temporades de veda.- A les aigües de Terranova, però el Canadà ha imposat restriccions.- A la costa oriental de les Canàries, a l’anomenat banc saharià, però hi ha conflictes amb elspaïsos africans limítrofs, i per això s’han hagut de signar acords amb el Marroc, el Senegal iMauritània.- A llocs més llunyans com el canal de Moçambic, les costes de Somàlia i les aigües de l’Altànticde l’Amèrica Llatina.
  60. 60. Importància de l’aqüicultura que pretén satisfer la demanda de peix i marisc. Espanya comptaamb els requisits idonis per la instal·lació de piscifactories:-Un clima favorable-Molts quilòmetres de litoral on instal·lar-les-Un nivell tecnològic alt que facilita la manipulació i comercialització de les espècies-La fabricació de pinsos per aquestes espècies cultivades.-La major part de les piscifactories es trobem localitzades a Galícia, en segon lloc a Cadis i entercer lloc a la costa Mediterrània.-La major part de les piscifactories d’aigua dolça estan especialitzades en truites i les d’aiguasalada en mol·luscos. Actualment s’està produint un descens en les persones ocupades en aquest sector degut a: - La crisi de la pesca artesanal i costanera. -La retallada en el nombre de llicències per pescar en aigües comunitàries i de tercers països. -La tecnificació de la flota pesquera, Malgrat tot la quantitat de pesca desembarcada es manté més o menys constant
  61. 61. ÀREES PESQUERES ESPANYOLESEl litoral espanyol es divideix en vuit regions pesqueres:1. La regió del Nord-Oest. Inclou totes les costes de Galícia. Es la regió més important tant pelvolum de pesca desembarcada com pel seu valor. El port de Vigo és el primer d’Espanya i hi téuna part important de la flota congeladora i bacallanera. Al seu entorn hi ha les drassanesprincipals dels vaixells de pesca, una bona part de la indústria conservera i moltes empresespesqueres i distribuïdores.2. La regió Cantàbrica . S’estén del riu Eo fins al Bidasoa. És la segona pel que fa a tones de pescadesembarcades. Els ports de Pasaia, Ondarroa, Bermeo, Sant Sebastià i Gijón serveixen de basede molts vaixells que pesquen en aigües comunitàries.3. La regió Mediterrània. Hi ha ports pesquers poc actius. No reben gaire pesca i l’hand’importar, sobretot a l’època turística. (Inclou les àrees de Tramuntana, Llevant, SudMediterrània i Balears)4. La regió Sud-Atlàntica. S’estén des d’Ayamonte fins a la Línea de la Concepción i comprèn elsports de Cadis, Huelva i Algesires on desembarquen espècies de gran valor econòmic comescamarlans, llagostins i gambes procedents de les costes africanes.5. La regió Canària. Els seus vaixells practiquen la pesca d’altura a les costes africanes però tenenimportants problemes amb el banc saharià. Els ports més importants són el de Las Palmas i eld’Arrecife.
  62. 62. 1.3 LA SILVICULTURA SILVICULTURA Explotació dels recursos que ofereixen els boscos -Superfície forestal d’Espanya  26,3 mil. Hec. - Boscos  29% de la superfície - Catalunya  838.663 hec. Problemes dels boscos  INCENDIS, TALA INCONTROLADA Acció antròpica  introducció de noves espècies (pi i eucaliptus) Bosc en expansió  abandonament dels camps de conreu
  63. 63. Cicle de la silvicultura
  64. 64. 2/3 dels boscos a Espanya son depropietat privada1/3 pertanyen als municipisLa resta, a les comunitatsautònomes.El 25% dels boscos son espaisprotegits.La principal funció dels boscos ésprotegir vers l’erosió i ladesertificació, a més de regularel cicle hidrològic.El 12% dels boscos son explotatsper obtenir fusta.
  65. 65. ESPÈCIES AUTÒCTONES ALZINAROURE SUBSTITUIDESPI EUCALIPTUS
  66. 66. 2. EL SECTOR SECUNDARI FONTS D’ENERGIA MATÈRIES PRIMERES CAPITAL ELEMENTS BÀSICS DE LA INDÚSTRIA MÀ D’OBRA TECNOLOGIA
  67. 67. ELS PAISATGES INDUSTRIALS Polígons industrials Parc tecnològic Tecnòpolis-Intent d’ordenar territorialment -més recents -Model de parc tecnològicla producció industrial. a tota la ciutat. -Empreses de caire-Perifèria urbana tecnològic i -Innovacio tec. Centres-Relacionat amb la xarxa viària i capdavanteres públics o privats destinatsl’us de l’automòbil -Bones comunicacions a la investigació, al desenvolupament -Prop de les universitats tecnològic, l’ensenyament superiori les empreseses capdavanteres
  68. 68. CONSEQÜÈNCIES AMBIENTALS DE LA PRODUCCIÓ INDUSTRIAL ·Accidents industrials·Contaminació de · Sobreexplotació del l’aigua ·Contaminació del · Contaminació de sòl sòl l’aire: -Òxids de nitrogen i sofre -CO -Gasos CFE
  69. 69. L’ACTIVITAT INDUSTRIAL A ESPANYA EL PROCÉS D’INDUSTRIALITZACIÓ A ESPANYA · Segle XIX · 1959 – 1975 · 1900 – 1959 Catalunya: tèxtil Plà d’estabilització = Desenvolupament industrial Euskadi: siderúrgia espanyol modernització i liberalització. Ferrocarril i finances Adopció messures Creixement de les exportacions Espanya: país agrari proteccionistes = ∆ demanda Cicle creixement econòmic interior mundial. Escassa burgesia Creixement població Migracions externes i internesIndustrialitzacio: feble i = mà d’obra abundant regional I GM = Neutralitat d’Espanya permet un ∆ de Multinacionals s’instalen a l’exportació, però en acabar Espanya, legislació laboral crisis vigent. Creixement industrial durant la II Rep., frenada per derrota i política autàrquica
  70. 70. L’ACTIVITAT INDUSTRIAL A ESPANYA Espanya afectada per la crisis del petroli, encariment de les matèries Crisis 1974 – 1984 primeres, conflictivitat social, fi de la dictadura, instauració democràcia, legalització de partits i sindicats…. Llei de reconversió i reindustrialització 1984 – Anys 90 Ingrès al Mercat Comú Europeu va suposar la remodelació industrial i l’adaptació als models europeus · Reconversió dels sectos menys productius, especialment la siderúrgia, les drasanes i la fabricació d’automòbils · Eliminació de les empresas amb demanda insuficient: electrodomèstics, tèxtils, calçat… que es deslocalitzen als NPIPrincipals messures: · Establiment de ZUR a Galícia, Euskadi, Catalunya, Madrid i Andalusia · Creació de zones franques a Madrid i Barcelona
  71. 71. Reconversió: La reconversió industrial fou un procés iniciat aEspanya el 1984 que pretenia sanejar financerament a les empresesque entraren en crisi des de 1975 per laugment dels costosenergètics, modernitzar les fàbriques més antigues, adoptant novestecnologies i fent-les més productives eliminant lexcés de produccióamb dràstics ajustos docupació i reducció de la plantilla laboral.Estes mesures van provocar grans moviments sindicals i socials encontra seu. (font vikipèdia)
  72. 72. Característiques de la indústria Espanyola en l’actualitat· Millora dels processos de fabricació, però productivat ↓ UE· Activitats industrials concentrades als polígons industrials, tendència creació de polígons mixtos queagrupin empreses diverses i ofereixin activitats i serveis associats.· Els sectors que han experimentat un creixement més gran en els darrers anys han estat relacionats amb lesnoves tecnologies: informàtica, areonàutica, biotecnologia…· Creixement de la inversió indsutrial amb la creació de parcs teconològics, centres claus per a laR+D, encara que la mitjana està per sota de la UE· Canvis en la contractació laboral. Especialització i inversió tecnològica. Mà d’obra qualificada. Model decontractació extensiu desplaçat cap als NPI· Liberalització dels mercats, eliminació d’aranzels i taxes impositives, inserció d’Espanya al mercat-món(globalització econòmica)· Privatització d’empreses públiques, com Telefónica, Repsol, Endesa o Aceralia, antics monopolis estatals.Aquesta privatització ha beneficiat a sectors afins als governs de torn i no han generat una lliurecompetència.· Predominen les PIMES, s’adapten millor a les demandes del mercat però tenen més dificultats per renovar-se tecnologicament. Extensió de la subcontratació.· Diversificació i dinamització de la industria. Predomina la transformadora i la construcció.
  73. 73. SECTORS INDUSTIALS MÉS IMPORTANTS A ESPANYA· Alimentació: transforma els productes agrícoles i pesquers. Productes destinats tant a l’exportació com almercat nacional. Important penetració de capitals estrangers. Importància del subsector agroalimentari:càrnic, làctic, panificadores, vinícola, coserves vegetals…Destaca a Catalunya, Extremadura i les dues Castelles· Químic: Competitivitat i productivitat elevades. Multinacionals. Destaquen les empreses farmacèutiques id’higiene personal. També la petroquímica, els plàstics, les pintures o la fabricació de paper. Destinat al’exportació.Localitzat a Catalunya, País Valencià i Comunitat de Madrid· Metal·lurgia: representa més d’un terç de la producció industrial espanyola i és qui dona més ocupació.Sector dinàmic. Inclou les indústries de bens de consum. Predominen els capitals alemanys i japonès.Amenaçat per la deslocalització.Radica a Euskadi i Catalunya· Material de transport: repartit a diversos centres, especialment l’eix mediterrani i de l’Ebre· Activitats de R+D: TIC, biotecnologia, automatització… Molta dependència del capital estranger i estàlocalitzat a Euskadi, Catalunya i Madrid· Altres sectors: Maquinària i equipament elèctric/electronic (Cat. I Eusk.); siderúrgia, obtenció de mettalsfèrrics (Asturies i Eusk.); productes minerals no metàl·lics; tèxtils, malgrat que en clara reculada a totes lescc.aa.
  74. 74. LA CONSTRUCCIÓ Important tan pel PIB com per l’ocupació, en 2007 ocupava a vora 3.000.000 de persones. Avui en dia gairebé no supera el milió. Depen de les cojuntures econòmiques, molta importància de les PIMES; grans empreses es dediquen a l’obra pública. 1997 – 2007 Creixement · Expectatives irreals de pujada contínua dels preus · Beneficis de l’especulació inmobiliària · Ajuts destinats a la compra d’habitatges · Facilitats d’accès als crèditsPreus elevats habitatges Crisis financera mundial 2008 CRISIS ESCLAT DE LA BOMBOLLA INMOBILIÀRIA
  75. 75. 22. EL SECTOR TERCIARI CONCEPTE DE SECTOR TERCIARI Conjunt d’activitats orientades a prestar serveis per satisfer les necessitats de la societat · Activitats comercials · Sector terciari alt o quaternari  activitats qualificades, tecnificades i gestió. · Els transports i les comuniacions Direcció, plannificació i cntrol de la · Activitats culturals i d’oci  turisme política, economia i societat · Administració Pública · Serveis educatius · Serveis sanitaris · Terciari clàssic: la resta d’activitats · Serveis financers · Gestió i assessoria CARACTERÍSTIQUES · Neteja i manteniment · Activitats intangibles i inmaterials · Assistència social · Impossibles d’enmagatzemar · Diversificat
  76. 76. CAUSES DEL DESENVOLUPALENT DEL SECTOR• Progressiva industrialització  increment de la demanda de serveis (transport, banca, comerç...) i d’altres necessaris pel funcionament de les empreses (comptabilitat, gestió, informàtica...)• ∆ turisme  transport, comerç i serveis d’oci• ∆ nivell de vida de la població  augment de la demanda de serveis d’oci• Incorporació de la dona al mon del treball  serveis domèstics, educació infantil...• ∆ Serveis públics  per donar assistència a tots els ciutadans...• Canvis en el mercat de treball  tradicionalment ha estat considerat un sector refugi en temps de crisis econòmiques però la crisis actual desmentix aquesta teoria, ja que no només s’ha manifestat que el sector terciari pot absorbir els desocupats de la resta de sectors, sinó que a més també perd ocupats.
  77. 77. DISTRIBUCIÓ DEL SECTOR TERCIARI A ESPANYA
  78. 78. EL COMERÇ FACTORS DE LOCALITZACIÓTransport i comunicacions Consum: població i poder adquisitiu; excés de consum = consumisme, compra de productesque no es necessiten cal desenvolupar un consum responsable CARACTERÍSTIQUES -Forta concentració de la demanda a les zones urbanes i industrials. - Gran especialització com a conseqüència de la concentració. - Comercialització de tot tipus de productes. - Importància dels estudis de mercat. - Producte encarit pels diferents intermediaris. - Grans empreses comercials -Àrees comercials: espais geogràfics formats per conjunts de municipis, la població del qual se sen atreta pel que té més equipaments comercials, que constitueix el nucli central
  79. 79. TIPUS DE COMERÇ EXTERIOR INTERIOR Inclou export-import, el valor totral del comerç exterior es· Comerç a l’engròs: recull en:majoristes que venen aminoristes 1. Balança de pagaments: tots els intercanvis d’un país, tan materials com financers. Es desglossa en balança· Comerç al detall: comercial, de serveis, de rendes i de transferències.minoristes que comprenals productors o Pot ser excedentària o deficitàriamajoristes 2. Balança comercial: diferència entre els bens materials exportats i importats. Pot ser: - Positiva: el valor de les importacions és inferior a les exportacions I<E - Negativa: les importacions superen les exportacions I>E
  80. 80. IMPORTÀNCIA DELS INTERCANVIS EN L’ECONOMIA D’UN PAÍS COEFICIENT DE DEPENDÈNCIA: mesura la proporció de les importacions en relació al PIB anual COEFICIENT D’OBERTURA EXTERNA: proporció de les exportacions en relació al PIB anual TAXA DE COBERTURA: relació entre la importació i l’exportació
  81. 81. EL COMERÇ A ESPANYA Interior· Característiques:-Dualitat, coexisteixen petites empreses, normalment constituïdes per autònoms, que es dediquen al comerçper detall amb grans empreses comercials de capital nacional o estranger.-Baix volum de vendes-Poca varietat de productes. Creació de cooperatives i agrupacions de productors per comercialitzar elsaliments frescos.-Escàs grau de professionalització i escassa implantació de les modernes tècniques de venda.-Alt índex d’habitants per establiment. -Renovació estructural per l’aparició de les grans superfícies comercials als 80, així com per la proliferació de grans magatzems, grans supermercats i autoserveis. -Noves formes de venda:Canvis -Cadenes de descompte -Marques blanques -Franquícies -Outlets -Venda per catàleg, correu, televisió i Internet.
  82. 82. REPTES DEL COMERÇ CATALÀ I ESTATAL• Competència de productes importats a preus relativament baixos• Presència d’empreses estrangeres• Desenvolupament de noves maneres i estratègies de venda• La concentració de les àrees comercials entorn a les ciutats més importants: Madrid, Barcelona, València, Sevilla, Saragossa o Bilbao 400.000.000 Creixement del comerç 350.000.000 majorista 300.000.000 250.000.000 MINORISTAS Ventas (miles de euros) 200.000.000 MAYORISTAS Ventas (miles de euros) 150.000.000 100.000.000 50.000.000 0 1.992 1.999 2.000 2.001 2.002 2.003 2.004 2.005
  83. 83. Exterior·Genera el moviment més important de mercaderies·Les balances comercials espanyola i catalana presenten un dèficit constant.·Principals Importacions: - Energètics i combustibles (petroli, derivats i gas) - Matèries primeres (minerals i agrícoles) - Equips de telecomunicacions - Productes tèxtils - Automòbils, màquines i materials elèctric NEGATIVA·Principals Exportacions: - Alimentació, productes químics i material de transport EXPORTACIÓ IMPORTACIÓ BALANÇA COMERCIAL 169.842.824 - 216.760.151 = -46.917.327 dades en milers d’euros Font: ICEX
  84. 84. EXPORTACIONES IMPORTACIONESBienes de equipo 20,4% Bienes de equipo 20,6%Sector automóvil 17,6% Productos energéticos 16,2%Alimentos 15,6% Productos químicos 15,6%Productos químicos 14,6% Sector automóvil 12,5%Semimanufacturas no químicas 11,3% Alimentos 11,1%Manufacturas de consumo 9,3% Manufacturas de consumo 10,9%Productos energéticos 4,5% Semimanufacturas no químicas 6,9%Otras mercancías 2,73% Bienes de consumo duradero 3,1%Bienes de consumo duradero 2,1% Materias primas 2,7%Materias primas 1,9% Otras mercancías 0,4%
  85. 85. Exportacions catalanes iespanyoles, nov 2010
  86. 86. EL SECTOR FINANCER Format pel conjunt d’instruments que canalitzen l’estalvi i formen un circuit a través del qual capten, mobilitzen i assignen recursos a les unitats econòmiques que fan possible la producció, la distribució i el consum dels béns. Economies avançades: sistema financer complex i regulat. Genera riquesa.Sector financer espanyol· Transformació per globalització i adopció de l’€· Procés de concentració bancari i empresarial· Grups més importants: · Santander Central Hispano · Bilbao Bizcaya Argentaria· Importància de les caixes d’estalvis (La Caixa, Caja Madrid i Caixa Catalunya), que han sofert processos defusió arran la crisis, esdevenint grans consorcis financers i immobiliaris (Bankia, Unim...)· Modèstia de la banca espanyola en el conjunt internacional, malgrat el creixement dels dos grans bancs(Santander i BBVA) que han ampliat els seus negocis a Europa i Amèrica.· Borsa: mercat on es porten a terme les operacions financeres. Les més importants són les de Madrid iBarcelona. Les principals empreses espanyoles s’agrupen al IBEX 35.
  87. 87. ELS TRANSPORTSDesplaçaments de població:· Desplaçaments quotidians  residència - treball/lleure· Desplaçaments llunyans: - Generalització turisme a gran escala - Moviments migratoris vers països avançats Distribució de bens i serveis Ha permès transportar persones i mercaderies de forma més ràpida, segura i econòmica. Principals canvis: -∆ tonatge en vaixells, camions i avions REVOLUCIÓ -Intermodalitat en el transport de mercaderies, combinant-ne diferents. TRANSPORTS -Millora de la infraestructura viària -Augment de la seguretat -Reducció dels preus
  88. 88. LES XARXES DE TRANSPORT Conjunt d’infraestructures per on circulen els vehícles Formades per:· Eixos: o línies que uneixen dos o més punts connectats els uns amb els altres en forma demalla o xarxa· Nusos de transport: llocs centrals dels eixos que habitualment coincideixen amb grans ciutats Eix aïllat Eix connectat Nussos interconnectats
  89. 89. ESTRUCTURACIÓ DE LES XARXES Principals nuclis de les xarxes: Europa Occidental, Estats Units d’Amèrica, Japó més PAÏSOS el Golf Pèrsic pel petroli. Línies marítimes, aèries i terrestres estructurades, denses i interconnectadesDESENVOLUPATS PAÏSOS Àfrica, Amèrica Llatina i Àsia: nuclis secundaris allunyats dels eixos principals. Habitualment són línies construïdes a la època colonial que comuniquenSUBDESENVOLUPATS explotacions mineres i agrícoles amb els ports FACTORS QUE DETERMINEN LA XARXA DE TRANSPORTS -Nivell de desenvolupament econòmic -La densitat dels assentaments humans -Els condicionants físics del territori
  90. 90. TIPUS DE TRANSPORT Terrestre Marítim Aeri·Carretera: més utilitzat per lesmercaderies i persones per · Adequat pel transport a grans · Adequat pel desplaçament dedistàncies reduïdes. distàncies de mercaderies persones a grans distàncies i pesants i/o perilloses pel seu baix mercaderies lleugeres i de valor.Avantatges  Mobilitat, xarxes preu (productes a doll, sòlids aestructurades i denses. granel i mercaderia general) Avantatges  rapidesa i seguretat; aeroports centresInconvenients  Avantatges  barat i segur; gran dinamitzadors de l’economia perContaminació, sinistralitat, satura capacitat; els ports han instal·lació de empresesció i ampliació esdevingut en centres industrials i comercials·Ferrocarril: importància en dinamitzadors de l’economia Inconvenients  car, necessitatmitjanes i llargues distàncies. Inconvenients  Lentitud, risc de terrenys per la construcció iAvantatges  Ràpid, segur i per l’ecosistema marí ampliació dels aeroportseconòmic. Gran capacitat.Inconvenients  rigidesa deltraçat.
  91. 91. EL TRANSPORT A ESPANYAPOLÍTICA EUROPEA Objectius: 1. Transport intermodal; 2. Segurat vial; 3. Reduir la contaminació; 4. Autopistes de la mar (Espanya inclosa dins del mar d’Europa Occidental) TRANSPORT Zones més terciaritzades (Catalunya, Madrid, Andalusia, Illes Balears, Canàries i País Valencià)POLÍTICA ESPANYOLA 2005 Pla Estrategic d’infraestructures i transports TRANSPORT -∆ qualitat de les infraestructures i dels transports, i fer-ho sostenible. -Foment de l’accessibilitat equitativa i la intermodalitat. Esta vigent el Pla d’Infraestructures del transport de Catalunya 2006-POLÍTICA CATALANA 2026 que defineix la xarxa d’infraestructures viàries, ferroviàries i TRANSPORT logístiques necessàries per a Catalunya els pròxims anys.
  92. 92. TRANSPORT TERRESTRE A ESPANYA I CATALUNYA Xarxa de carreteres Espanyola· Més estès: 80% mercaderies, 90% de persones· Traçat radial, centre a Madrid. La xarxa viària ha estat la que més renovacions i millores ha tingut ambl’objectiu de connectar les zones de més activitat econòmica i major població.· Importància de la xarxa d’alta capacitat que connecta els fluxos de trànsit interregionals, els ports, elsaeroports més importants i les capitals de província.
  93. 93. Xarxa de ferrocarrils espanyola· Traçat no radial.· Infraestructures malmeses per la guerra civil, es va crear la RENFE (1941) però no tornà a estar al nivell delspaïsos més avançats (ni en freqüències, ni extensió, ni freqüència).· RENFE ja no és un monopoli i s’ha començat la liberalització del servei. El 90% de la xarxa pertany a ADIF iestà explotada per RENFE Operadora.· Creació d’empreses autonòmiques com FGC, FGV,Eusko Trenbideak...· Inversió en infraestructures és una gran aposta pels propers anys, especialment la inversió en LAV quecomuniquen diverses zones de l’estat i en un futur amb França i Portugal.· Importància per les mercaderies per les facilitats del sistema de ruptura de càrrega (carregar i descarregarun contenidor per distribuir-ne o emmagatzenar-ne el contingut).· Deficiències  Amplària de via, trams de via única, mal estat d’infraestructures i absències de passatgersen algunes línies, portar l’AVE a zones òn no podrà ser rentable per qüestions polítiques..
  94. 94. TRANSPORT MARÍTIM I AERI A ESPANYA Transport marítim a Espanya· Paper destacat pel comerç exterior de mitja i llarga distància.·Mercaderies: ports d’Algecires, Cartagena, Bilbao i Tarragona (especialment mercaderies perilloses ipesants). Infraestructures i inversions per afavorir la intermodalitat en el transport de mercaderies encontenidors. Construcció de ZAL entorn dels ports.· Tràfic de passatgers: unió de la Península amb les Illes Balears, Ceuta i Melilla, amb Canàries en menormesura. Importància creixent dels creuers: Barcelona  primer port d’Europa.· Els principals ports estan gestionats per entitats autònomes de caire públic *…+ Cerca del 50% de las exportaciones españolas y del 85% de las importaciones se realizan por vía marítima, así como el 15% del flujo comercial interno. En total, el año pasado, según datos aportados por el ente público Puertos del Estado "cerca de 461 millones de toneladas de mercancías han pasado por los puertos españoles. A ello hay que añadir los más de 24 millones de personas que han salido o entrado de España por vía marítima". Los diez principales puertos españoles en tráfico de mercancía son: Algeciras, Barcelona, Valencia, Bilbao, Tarragona, Cartagena, Las Palmas, Huelva, Gijón y Santa Cruz de Tenerife. En tráfico de pasajeros, en líneas regulares, destacan los puertos que conectan la península con las islas, con Ceuta y con Melilla, es decir: Bahía de Algeciras, Baleares, Santa Cruz de Tenerife y Ceuta. En pasajeros de cruceros, un turismo en alza, destacan los puertos de Barcelona y Baleares. http://www.consumer.es/web/es/economia_domestica/servicios-y- hogar/2007/04/16/161723.php?page=3
  95. 95. Transport aeri a Espanya· Transporta passatgers a llargues distàncies· Comerç de mercaderies creixent  hangars per emgatzemar i distribuir la càrrega.· Desenvolupament  millora i ampliació dels aeroports, gran inversió.· Madrid Barajas  més important de l’estat, actua com a hub entre els vols nacionals, europeus itransoceànics.· Importància dels aeroports de les zones turístiques: Canàries, Balears, Màlaga, Alacant...· AENA, una entitat pública (de moment) gestiona els principals aeroports espanyols
  96. 96. El transport per canonades· Xarxes de transport d’aigua:-asseguren el proveïment de lespoblacions, les indústries i condueixenl’aigua als regadius· Xarxes de transport d’hidrocarburs(oleoductes/gasoductes):-oleoductes  proveeix a les refineriessituades a l’interior. Dos eixosprincipals: Rota-Madrid-Saragossa-Tarragona i Salamanca-Burgos-Bilbao-gasoductes  en contínua ampliació.Connecta amb França i la xarxa europeai per Gibraltar amb el que porta el gasd’Argèlia
  97. 97. La Xarxa Elèctrica· Xarxes d’alta tensió  condueixen l’electricitat des de les centrals fins a les subestacions. Els cables vansuspesos de torres, conduint 110, 220 o 400 kw.· Xarxes de distribució local  porten l’electricitat des de les subestacions fins als transformadorslocals, reduint la tensió a les necessitats de l’usuari.
  98. 98. EL TURISME COMPONENTS DEL TURISME L’oferta turística La demanda turísticaConjunt de bens i serveis, de recursos i infraestructures · Disposició de compra o de ordenats i estructurats de satisfacció d’un servei manera que estiguin turístic. disponibles per ser emprats pel turistes.Distingim:1. Recursos: allò que posseeix un territori que és susceptible de ser apreciat pels turistes.2. Empreses turístiques3. Infrastructures
  99. 99. TIPUS DE TURISME DE MASSES (SOL I PLATJA)· Característiques:-Es va desenvolupar als països industrials a la dècada dels 50 i va adquirir gran importància a partir de la dels60-Desplaçament de gran quantitat de persones-Concentrat en unes quantes destinacions-Elevada estacionalitat-Molt agressiu amb el medi ambient
  100. 100. ACTIVITATS RELACIONADES· La construcció de les instal·lacions d’allotjament i d’atraccions turístiques· La construcció d’infraestructures pels transports necessaris per al desplaçaments de turistes i pelproveïment de serveis· La indústria i l’artesania per la fabricació de productes de consum per las turismes· La proliferació d’entitats financeres
  101. 101. Països Emissors:-Primer món Països receptors· Causes: -La costa mediterràniaAugment poder adquisitiu i del temps -Ciutats europeeslliure -Estats UnitsConcentració de la població a les ciutats -Destinacions exòtiques (varien enAugment de la velocitat dels funció de la inestabilitat política)desplaçamentsAbaratiment dels transportsProliferació de les agències turístiquesInterès per altres cultures Per: · renda per càpita més baixa · condicions climàtiques favorables al turisme · descobriment de nous indrets · ofertes determinades: platges/esquí… · allotjament: càmpings, hotels, apartaments, albergs...
  102. 102. Posició Mundial País Arribada de turistes internacionals 2009 1 França 74,2 2 Estats Units dAmèrica 54,9 3 Espanya 52,7 4 Xina 50,9 5 Itàlia 43,2 6 Regne Unit 28 7 Turquia 25,5 8 Alemanya 24,2 9 Malaisia 23,6 10 Mèxic 21,5
  103. 103. · Llocs de treball directes i indirectes · Efecte multiplicador sobre l’economia · Anivella la balança de pagaments Beneficis · Transvasament de les rendes entre les regions · Millora de les infraestructures · Dinamització cultural · Degradació mediambiental (paisatge, contaminació, sobreexplotació dels recursos, residus, destrucció d’ecosistemes...) · Urbanisme sense control (PAI’s costaners) · Banalització culturalProblemes · Estacionalitat · Treball precari i eventual · Saturació · Colonialisme polític TURISME SOSTENIBLE
  104. 104. Conceptes relacionats amb la indústria del turisme Tour operadors Overbooking·empreses turístiques que controlen la totalitat ·pràctica que consisteix en vendre mésdel procés (agències, transport i allotjament) places de les que existeixen
  105. 105. TURISME ALTERNATIU Llocs pocs visitats· Característiques: · Tipus de turisme alternatiu:-Desplaçament de grups petits -Cultural (museus, monuments, gastronòmic, concerts...)-Respectuós amb el medi ambient -Ecològic-Difusió territorial -Religiós-Menys estacionalitat -Rural -Salut -Esportiu -Negocis -Formatiu· Agroturisme:Transformació dels sectors agrícoles en espais d’oci, ajut per a la recuperació del camp, estratègia dedesenvolupament local, equilibri entre la conservació i el desenvolupament.Manteniment de l’activitat agrària i oferta d’activitats com:-Turisme d’esport i aventura-Turisme actiu: educació ambiental i activitats tradicionals-Turisme interior: visites guiades
  106. 106. EL TURISME A ESPANYA I CATALUNYA· Característiques:-Posició de lideratge mundial per: diversitat, paisatge, clima i patrimoni cultural.-Motor de l’economia espanyola: -Genera llocs de treball -Divises compensen part del dèficit comercial-Molt estacionari, infrautilització de les infrastructures-Concentració turística a les zones costaneres-Augment de la importància del turisme de neu. Promoció del turisme de muntanya a l’estiu.-Plan del Turismo Español Horizonte 2020
  107. 107. Objectius PTEH 2020- Donar resposta a aquests reptes:1. Aconseguir un posicionament diferencial de l’oferta davant el desenvolupament de multitud de destinacions.2. Millorar la rendibilitat ampliant el impacte econòmic i social del turisme mitjançant l’extensió geogràfica i estacional.3. Desenvolupar models de negoci sostenible4. Millorar la productivitat5. Assolir un millor grau de innovació-Objectius:1. Revaloritzar el sistema turístic espanyol en clau de sostenibilitat, millorant la qualitat i l’eficàcia.2. Millorar el model de gestió de les persones al sector, millorant i conservant el talent.3. Augmentar la competitivitat del turisme espanyol, sumant esforços en torn a una promoció icomercialització diferencial, especialitzada i rentable.4. Generar i difondre el major i millor coneixement útil per la presa de decisions per part dels agents delturisme espanyol.5. Millorar la rendibilitat econòmic del turisme espanyol augmentant el valor dels productes oferts, adaptatsa cada client i amb personalitat pròpia.6. Crear les millors condicions pel desenvolupament de l’activitat turística.7. Incorporar la innovació com fet diferencial dels negocis, productes i destinacions turístiques.
  108. 108. REPTES DEL TURISME ESPANYOL I CATALÀ-Superar l’estacionalitat  cal diversificar-Millorar equipament i infraestructures-Millorar la formació professional PROCEDÈNCIA -Unió Europea (Regne Unit, Alemanya i França) -Estats Units d’Amèrica Comunitats receptores A Catalunya: Illes Balears El 75% dels turistes procedeixen de l’estranger Catalunya Canàries Andalusia País Valencià Múrcia Comunitat de Madrid

×