El sector terciari

BLOC II LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT IES PERE VIVES I VICH

EL SECTOR TERCIARI CONCEPTE DE SECTOR TERCIARI Conjunt d’actividades orientades a prestar serveis per satisfer les necessitats de la societat · Activitats comercials · Els transports i les comuniacions · Activitats culturals i d’oci  turisme · Administració Pública · Serveis educatius · Serveis sanitaris · Serveis financers · Gestió i assessoria · Neteja i manteniment · Assistència social · Sector terciari alt o quaternari  activitats qualificades, tecnificades i gestió. Direcció, plannificació i cntrol de la política, economia i societat · Terciari clàssic: la resta d’activitats CARACTERÍSTIQUES · Activitats intangibles i inmaterials · Impossibles d’enmagatzemar · Diversificat

CAUSES DEL DESENVOLUPALENT DEL SECTOR
Progressiva industrialització  increment de la demanda de serveis (transport, banca, comerç...) i d’altres necessaris pel funcionament de les empreses (comptabilitat, gestió, informàtica...)
∆ turisme  transport, comerç i serveis d’oci
∆ nivell de vida de la població  augment de la demanda de serveis d’oci
Incorporació de la dona al mon del treball  serveis domèstics, educació infantil...
∆ Serveis públics  per donar assistència a tots els ciutadans...
Canvis en el mercat de treball  tradicionalment ha estat considerat un sector refugi en temps de crisis econòmiques però la crisis actual desmentix aquesta teoria, ja que no només s’ha manifestat que el sector terciari pot absorbir els desocupats de la resta de sectors, sinó que a més també perd ocupats.

DISTRIBUCIÓ DEL SECTOR TERCIARI A ESPANYA

EL COMERÇ FACTORS DE LOCALITZACIÓ
Transport i comunicacions
Consum: població i poder adquisitiu; excés de consum = consumisme, compra de productes que no es necessiten
cal desenvolupar un consum responsable
CARACTERÍSTIQUES
Forta concentració de la demanda a les zones urbanes i industrials.
Gran especialització com a conseqüència de la concentració.
Comercialització de tot tipus de productes.
Importància dels estudis de mercat.
Producte encarit pels diferents intermediaris.
Grans empreses comercials
Àrees comercials: espais geogràfics formats per conjunts de municipis, la població del qual se sen atreta pel que té més equipaments comercials, que constitueix el nucli central

TIPUS DE COMERÇ INTERIOR · Comerç a l’engròs: majoristes que venen a minoristes · Comerç al detall: minoristes que compren als productors o majoristes
EXTERIOR
Inclou export-import, el valor totral del comerç exterior es recull en:
Balança de pagaments : tots els intercanvis d’un país, tan materials com financers. Es desglossa en balança comercial, de serveis, de rendes i de transferències.
Pot ser excedentària o deficitària
2. Balança comercial : diferència entre els bens materials exportats i importats.
Pot ser:
Positiva: el valor de les importacions és inferior a les exportacions I<E
Negativa: les importacions superen les exportacions I>E

IMPORTÀNCIA DELS INTERCANVIS EN L’ECONOMIA D’UN PAÍS COEFICIENT DE DEPENDÈNCIA: mesura la proporció de les importacions en relació al PIB anual COEFICIENT D’OBERTURA EXTERNA: proporció de les exportacions en relació al PIB anual TAXA DE COBERTURA: relació entre la importació i l’exportació

ELS INTERCANVIS INTERNACIONALS ACTUALS
ELS FLUXOS COMERCIALS
· Intercanvis que es fan de manera constant i continuada
poden ser materials o inmaterials
Materials
· Mercaderies
Productes energètics i minerals: els països desenvolupats son els majors consumidors. Elevat flux d’importació des dels països subdesenvolupats. Interés estratègic, control dels preus i la producció.
Productes agrícoles: elevat flux comercial bidireccional. Països occidentals exporten cereals; paísos subdesenvolupats, productes de plantació. La col·locació dels productes passa par les borses dels paísos occidentals, a més, dures condicions de vida dels pagesos, llargues jornades laborals, salaris baixos i preus injustos.
Productes manufacturats: suposen ¾ del total. Automòbils, informàtica, electrònica… són els sectors més importants. Els principals centres productius es troben a Europa Occ., Amèrica del Nord, Japó i els NPI, especialment els tigres asiàtics (Rep. de Korea, Hong-Kong, Taiwan i Singapur encara que les seues economies no estan consolidades)
Mà d’obra: fluxos migratoris. Dos tipus de desplaçament: a) persones que van dels països pobres als rics a la recerca de feina, amb una qualificació baixa. b) migracions regionals i temporals dins d’un mateix país, fenòmen comú al nord i al sud.

Inmaterials
· Capital :
l’unitat més emrpada es el $, referència mundial per fixar la resta de divises i la més utilitzada als intercanvis de mercaderies, des de 1944.
Regulació de fluxos de capital: Bretton Woods, neixement d’un nou ordre mundial econòmic. Finalitat dels acords: assegurar una major cooperació econòmica internacional. Va fixar-se la parietat entre el $ i l’or. Creació de dos institucions clau en el desenvolupament econòmic posterior i pilars bàsics del control dels Estats Units sobre les economies mundials:
FMI: garantir l’estabilitat monetària a escala mundial, donant ajut als països amb una balança comercial negativa. Accions del FMI comporten pèrdua de la sobirània nacional per les condicions d’ajustament que s’imposen per rebre els crèdits.
Banc Mundial: assistència financera i tècnica las països en vies de desenvolupament. Està format pelr BIRF i l’AIF.
c) Importància dels “mercats de futur”: compra-venda de productes no produïts
· Informació:
La informació és clau per prendre decisions econòmiques. Les TIC han obert encara més l’escletxa entre el nord i el sud. L’aparició de Internet ha suposat un canvi per a l’economia mundial, al fer la informació accesible i inmediata.

LES DESIGUALTATS EN ELS INTERCANVIS ACTUALS Materials Mercaderies Productes energètics i minerals

Productes agrícoles

Productes manufacturats

Fluxos migratoris actuals

Els efectes de la II Guerra Mundial Imatge de Berlín després de la guerra
Les primeres mesures per a la reconstrucció d’Europa Occidental es varen prendre abans del final de la guerra, a Bretton Woods.
Es va constituir el Fons Monetari Internacional (FMI) per garantir el lliure comerç i mantenir els valors de les monedes estable.
Es va crear el Banc Internacional per a la Reconstrucció i el Desenvolupament (BIRD) per facilitar el crèdit als aliats occidentals.
Els nord-americans consolidaren llur poder econòmic i imposaren el dolar com a moneda d’intercanvi internacional.
Imatge de la conferència de Bretton-Woods No visibles Capital

LES DESIGUALTATS EN ELS INTERCANVIS ACTUALS

Països de la perifèria
No controlen els preus
Productes poca tecnologia
Països semiperifèrics
Reben funcions i activitats del centre
Generen iniciatives pròpies
Països centrals
Controlen els preus del mercat
Produeixen produtes capdavanters

EL COMERÇ JUST

ORGANITZACIONS QUE REGULEN EL COMERÇ MUNDIAL
OMC
Organisme vinculat a les NNUU, va substituir el GATT el 1995
Llur objectiu és facilitar i afavorir el comerç internacional per a que sigui lliure, fluid i just.
Estableix les nomres que regeixen el comerç internacional, a l’hora que també vigila pel compliment dels acords; resol les diferències comercials entre els països membres i ajuda als països subdesenvolupats en qüestions de polítiques comercials.
Complementa i treballa de manera conjunta amb el FMI
149 països son membres de ple dret.
Les decisions es prenen per consens i han de ser ratificades als parlaments dels països membres.

EL COMERÇ A ESPANYA I CATALUNYA Interior
· Característiques:
Dualitat, coexisteixen petites empreses, normalment constituïdes per autònoms, que es dediquen al comerç per detall amb grans empreses comercials de capital nacional o estranger.
Baix volum de vendes
Poca varietat de productes. Creació de cooperatives i agrupacions de productors per comercialitzar els aliments frescos.
Escàs grau de professionalització i escassa implantació de les modernes tècniques de venda.
Alt índex d’habitants per establiment.
Canvis
Renovació estructural per l’aparició de les grans superfícies comercials als 80, així com per la proliferació de grans magatzems, grans supermercats i autoserveis.
Noves formes de venda:
Cadenes de descompte
Marques blanques
Franquícies
Outlets
Venda per catàleg, correu, televisió i Internet.

Competència de productes importats a preus relativament baixos
Presència d’empreses estrangeres
Desenvolupament de noves maneres i estratègies de venda
La concentració de les àrees comercials entorn a les ciutats més importants: Madrid, Barcelona, València, Sevilla, Saragossa o Bilbao
REPTES DEL COMERÇ CATALÀ I ESTATAL Creixement del comerç majorista

Exterior ·Genera el moviment més important de mercaderies ·Les balances comercials espanyola i catalana presenten un dèficit constant. ·Principals Importacions: - Energètics i combustibles (petroli, derivats i gas) - Matèries primeres (minerals i agrícoles) - Equips de telecomunicacions - Productes tèxtils - Automòbils, màquines i materials elèctric ·Principals Exportacions: - Alimentació, productes químics i material de transport EXPORTACIÓ IMPORTACIÓ BALANÇA COMERCIAL 169.842.824 - 216.760.151 = -46.917.327 dades en milers d’euros Font: ICEX N E G A T I V A

0,4% Otras mercancías 1,9% Materias primas 2,7% Materias primas 2,1% Bienes de consumo duradero 3,1% Bienes de consumo duradero 2,73% Otras mercancías 6,9% Semimanufacturas no químicas 4,5% Productos energéticos 10,9% Manufacturas de consumo 9,3% Manufacturas de consumo 11,1% Alimentos 11,3% Semimanufacturas no químicas 12,5% Sector automóvil 14,6% Productos químicos 15,6% Productos químicos 15,6% Alimentos 16,2% Productos energéticos 17,6% Sector automóvil 20,6% Bienes de equipo 20,4% Bienes de equipo IMPORTACIONES EXPORTACIONES

Exportacions catalanes i espanyoles, nov 2010

Importacions - introduccions. Catalunya. Novembre 2010 Per destinació econòmica dels béns Importacions - introduccions. Catalunya. Novembre 2010 Per destinació econòmica dels béns Importacions Catalanes INDESCAT Font: Idescat a partir de dades de l'Agencia Estatal de Administración Tributaria. Departamento de Aduanas e Impuestos Especiales. Unitats: Milers d'euros. Font: Idescat a partir de dades de l'Agencia Estatal de Administración Tributaria. Departamento de Aduanas e Impuestos Especiales. Unitats: Milers d'euros. 13,9 100,0 61.352.467,9 14,7 100,0 6.078.392,7 Total .. 0,0 0,0 .. 0,0 0,0 No classificats 26,8 61,5 37.708.965,7 20,3 59,1 3.593.022,1 prod. energètics i industrials 8,5 3,1 1.880.117,4 19,3 3,8 229.952,4 prod. agricultura, silvicultura i pesca 25,8 64,5 39.589.083,0 20,2 62,9 3.822.974,5 Béns intermedis 11,9 2,0 1.197.807,4 6,6 2,0 123.346,6 material de transport i altres béns de capital 0,5 5,1 3.127.433,9 9,5 6,5 395.197,5 maquinària i altres béns d'equipament 3,4 7,0 4.325.241,4 8,8 8,5 518.544,1 Béns de capital -5,1 22,7 13.957.394,5 11,0 23,7 1.442.220,8 altres béns de consum -0,8 5,7 3.480.748,9 -14,0 4,8 294.653,4 aliments, begudes i tabac -4,3 28,4 17.438.143,4 5,8 28,6 1.736.874,2 Béns de consum % var. interanual % s. total valor % var. interanual % s. total valor Gener-Novembre Novembre

EL SECTOR FINANCER Format pel conjunt d’instruments que canalitzen l’estalvi i formen un circuit a través del qual capten, mobilitzen i assignen recursos a les unitats econòmiques que fan possible la producció, la distribució i el consum dels béns. Economies avançades: sistema financer complex i regulat. Genera riquesa. Sector financer espanyol · Transformació per globalització i adopció de l’€ · Procés de concentració bancari i empresarial · Grups més importants: · Santander Central Hispano · Bilbao Bizcaya Argentaria · Importància de les caixes d’estalvis (La Caixa, Caja Madrid i Caixa Catalunya), processos de fusió arran la crisis. · Modèstia de la banca espanyola en el conjunt internacional · Borsa: mercat on es porten a terme les operacions financeres. Les més importants són les de Madrid i Barcelona. Les principals empreses espanyoles s’agrupen al IBEX 35.

ELS TRANSPORTS Desplaçaments de població: · Desplaçaments quotidians  residència - treball/lleure · Desplaçaments llunyans: - Generalització turisme a gran escala - Moviments migratoris vers països avançats Distribució de bens i serveis REVOLUCIÓ TRANSPORTS
Ha permès transportar persones i mercaderies de forma més ràpida, segura i econòmica.
Principals canvis:
∆ tonatge en vaixells, camions i avions
Intermodalitat en el transport de mercaderies, combinant-ne diferents.
Millora de la infraestructura viària
Augment de la seguretat
Reducció dels preus

LES XARXES DE TRANSPORT Conjunt d’infraestructures per on circulen els vehícles Formades per: · Eixos: o línies que uneixen dos o més punts connectats els uns amb els altres en forma de malla o xarxa · Nusos de transport: llocs centrals dels eixos que habitualment coincideixen amb grans ciutats Eix aïllat Eix connectat Nussos interconnectats

ESTRUCTURACIÓ DE LES XARXES PAÏSOS DESENVOLUPATS Principals nuclis de les xarxes: Europa Occidental, Estats Units d’Amèrica, Japó més el Golf Pèrsic pel petroli. Línies marítimes, aèries i terrestres estructurades, denses i interconnectades PAÏSOS SUBDESENVOLUPATS Àfrica, Amèrica Llatina i Àsia: nuclis secundaris allunyats dels eixos principals. Habitualment són línies construïdes a la època colonial que comuniquen explotacions mineres i agrícoles amb els ports
FACTORS QUE DETERMINEN LA XARXA DE TRANSPORTS
Nivell de desenvolupament econòmic
La densitat dels assentaments humans
Els condicionants físics del territori

TIPUS DE TRANSPORT Terrestre ·Carretera : més utilitzat per les mercaderies i persones per distàncies reduïdes. Avantatges  Mobilitat, xarxes estructurades i denses. Inconvenients  Contaminació, sinistralitat, saturació i ampliació ·Ferrocarril : importància en mitjanes i llargues distàncies. Avantatges  Ràpid, segur i econòmic. Gran capacitat. Inconvenients  rigidesa del traçat. Marítim · Adequat pel transport a grans distàncies de mercaderies pesants i/o perilloses pel seu baix preu (productes a doll, sòlids a granel i mercaderia general) Avantatges  barat i segur; gran capacitat; els ports han esdevingut en centres dinamitzadors de l’economia Inconvenients  Lentitud, risc per l’ecosistema marí Aeri · Adequat pel desplaçament de persones a grans distàncies i mercaderies lleugeres i de valor. Avantatges  rapidesa i seguretat; aeroports centres dinamitzadors de l’economia per instal·lació de empreses industrials i comercials Inconvenients  car, necessitat de terrenys per la construcció i ampliació dels aeroports

EL TRANSPORT A ESPANYA POLÍTICA EUROPEA TRANSPORT Objectius: 1. Transport intermodal; 2. Segurat vial; 3. Reduir la contaminació; 4. Autopistes de la mar (Espanya inclosa dins del mar d’Europa Occidental) POLÍTICA ESPANYOLA TRANSPORT
Zones més terciaritzades (Catalunya, Madrid, Andalusia, Illes Balears, Canàries i País Valencià)
2005 Pla Estrategic d’infraestructures i transports
∆ qualitat de les infraestructures i dels transports, i fer-ho sostenible.
Foment de l’accessibilitat equitativa i la intermodalitat.
POLÍTICA CATALANA TRANSPORT Esta vigent el Pla d’Infraestructures del transport de Catalunya 2006-2026 que defineix la xarxa d’infraestructures viàries, ferroviàries i logístiques necessàries per a Catalunya els pròxims anys.

TRANSPORT TERRESTRE A ESPANYA I CATALUNYA Xarxa de carreteres Espanyola · Més estès: 80% mercaderies, 90% de persones · Traçat radial, centre a Madrid. La xarxa viària ha estat la que més renovacions i millores ha tingut amb l’objectiu de connectar les zones de més activitat econòmica i major població. · Importància de la xarxa d’alta capacitat que connecta els fluxos de trànsit interregionals, els ports, els aeroports més importants i les capitals de província.

Xarxa de carreteres de Catalunya
· Centrada al voltant de Barcelona
· Traçats més importants:
AP-7 uneix Girona i Tarragona, passant per Barcelona i continua fins a França pel Nord i fins al País Valencià pel Sud.
AP-2 i A-2 que uneix Lleida i Barcelona
L’Eix transversal C-25 Girona-Vic-Manresa-Cervera-Lleida
L’Eix del Llobregat C-16 Barcelona-Manresa-Tunel del Cadí
L’Eix de l’Ebre vía ràpida entre Tarragona i les Terres de Ponent

Xarxa de ferrocarrils espanyola · Traçat no radial. · Infraestructures malmeses per la guerra civil, es va crear la RENFE (1941) però no tornà a estar al nivell dels països més avançats (ni en freqüències, ni extensió, ni freqüència). · RENFE ja no és un monopoli i s’ha començat la liberalització del servei. El 90% de la xarxa pertany a ADIF i està explotada per RENFE Operadora. · Creació d’empreses autonòmiques com FGC, FGV,Eusko Trenbideak... · Inversió en infraestructures és una gran aposta pels propers anys, especialment la inversió en LAV que comuniquen diverses zones de l’estat i en un futur amb França i Portugal. · Importància per les mercaderies per les facilitats del sistema de ruptura de càrrega (carregar i descarregar un contenidor per distribuir-ne o emmagatzenar-ne el contingut). · Deficiències  Amplària de via, trams de via única, mal estat d’infraestructures i absències de passatgers en algunes línies, portar l’AVE a zones òn no podrà ser rentable per qüestions polítiques..

Xarxa de ferrorrils de Catalunya · Modernització de la xarxa: millora de vials i promoció de LAV  Euromed (1997 Barcelona – Alacant); AVE (2008 Barcelona – Madrid), futura unió amb els TGV de França i projecció de l’eix mediterrani (unió AVE amb València).

TRANSPORT MARÍTIM I AERI A ESPANYA I CATALUNYA Transport marítim a Espanya · Paper destacat pel comerç exterior de mitja i llarga distància. ·Mercaderies: ports d’Algecires, Cartagena, Bilbao i Tarragona (especialment mercaderies perilloses i pesants). Infraestructures i inversions per afavorir la intermodalitat en el transport de mercaderies en contenidors. Construcció de ZAL entorn dels ports. · Tràfic de passatgers: unió de la Península amb les Illes Balears, Ceuta i Melilla, amb Canàries en menor mesura. Importància creixent dels creuers: Barcelona  primer port d’Europa. · Els principals ports estan gestionats per entitats autònomes de caire públic […] Cerca del 50% de las exportaciones españolas y del 85% de las importaciones se realizan por vía marítima, así como el 15% del flujo comercial interno. En total, el año pasado, según datos aportados por el ente público Puertos del Estado "cerca de 461 millones de toneladas de mercancías han pasado por los puertos españoles. A ello hay que añadir los más de 24 millones de personas que han salido o entrado de España por vía marítima". Los diez principales puertos españoles en tráfico de mercancía son: Algeciras, Barcelona, Valencia, Bilbao, Tarragona, Cartagena, Las Palmas, Huelva, Gijón y Santa Cruz de Tenerife. En tráfico de pasajeros, en líneas regulares, destacan los puertos que conectan la península con las islas, con Ceuta y con Melilla, es decir: Bahía de Algeciras, Baleares, Santa Cruz de Tenerife y Ceuta. En pasajeros de cruceros, un turismo en alza, destacan los puertos de Barcelona y Baleares. http://www.consumer.es/web/es/economia_domestica/servicios-y-hogar/2007/04/16/161723.php?page=3

Transport marítim a Catalunya · Principals ports: - Barcelona: transport de contenidors i passatgers - Tarragona: petroli i derivats, proximitat amb les indústries petroquímiques - Aquests ports estan gestionats per les respectives Autoritat Portuària - Altres ports importants són: Palamós, Vilanova – i – La Geltrú, Sant Carles de la Ràpita, dedicats a activitats pesqueres. Depenen de la GenCat · En 2007 es va aprovar el Pla de Ports de Catalunya 2006 – 2015, per potenciar l’activitat portuària, millorar la seva eficiència i la sostenibilitat ambiental.

Transport aeri a Espanya · Transporta passatgers a llargues distàncies · Comerç de mercaderies creixent  hangars per emgatzemar i distribuir la càrrega. · Desenvolupament  millora i ampliació dels aeroports, gran inversió. · Madrid Barajas  més important de l’estat, actua com a hub entre els vols nacionals, europeus i transoceànics. · Importància dels aeroports de les zones turístiques: Canàries, Balears, Màlaga, Alacant... · AENA, una entitat pública (de moment) gestiona els principals aeroports espanyols Transport aeri a Catalunya · Gran creixement als darrers anys, tan per nombre de passatgers com de mercaderies. · Barcelona – El Prat és el segon aeroport en importància de l’Estat. Ha triplicat el seu trànsit de passatgers i ha esdevingut en escala europea amb la nova terminal T-1. · Altres aeroports comercials: Girona, Reus i Lleida-Alguaire. Especialitzats en vols low-cost. · Aeròdroms a: Sabadell (formació de pilots d’avió i helicòpters, Lleida, Igualada – Òdena, La Cerdanya, Empuria Brava, Calaf-Sallavinera, Manresa – Sant Fruitòs del Bages i Alfés. Previstos de nous.

El transport per canonades
· Xarxes de transport d’aigua:
asseguren el proveïment de les poblacions, les indústries i condueixen l’aigua als regadius
· Xarxes de transport d’hidrocarburs (oleoductes/gasoductes):
-oleoductes  proveeix a les refineries situades a l’interior. Dos eixos principals: Rota-Madrid-Saragossa-Tarragona i Salamanca-Burgos-Bilbao
-gasoductes  en contínua ampliació. Connecta amb França i la xarxa europea i per Gibraltar amb el que porta el gas d’Argèlia

La Xarxa Elèctrica · Xarxes d’alta tensió  condueixen l’electricitat des de les centrals fins a les subestacions. Els cables van suspesos de torres, conduint 110, 220 o 400 kw. · Xarxes de distribució local  porten l’electricitat des de les subestacions fins als transformadors locals, reduint la tensió a les necessitats de l’usuari.

El sector terciari

by GenCat on Feb 15, 2011

Accessibility

Categories

Upload Details

Usage Rights

1 Embed 137

Statistics

El sector terciari Presentation Transcript