Presentacio Recerca MMNA

  • 388 views
Uploaded on

Presentació dels resultats generals de l'estudi sobre els Menors Migrats No Acompanyats a Catalunya. …

Presentació dels resultats generals de l'estudi sobre els Menors Migrats No Acompanyats a Catalunya.
Fundació Pere Tarrés
16 de desembre de 2099

More in: Education
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
388
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0

Actions

Shares
Downloads
0
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. Jornada de reflexió Els i les menors migrants no acompanyats/des a Catalunya. Estat actual i noves tendències 16 de Desembre de 2009
  • 2. Grup de recerca IFAM Infants i Famílies en Ambients Multiculturals Violeta Quiroga, Ariadna Alonso, Montse Sòria, Anna Berga Col·laboradores: Neus Alberich, Carmen Guasch, Mª Antònia Capó, Ariadna Casas, Francina Mas, Isabel Grabulosa, Carlos Díaz, Clara Vidal, Laia Sánchez i Sandra Pascual.
  • 3. Sumari
    • Presentació
    • Objectius i metodologia
    • Resultats del fenomen de la recerca catalana
      • Concepte de Menor Migrant No Acompanyat /da
      • Algunes consideracions del marc teòric
      • Característiques sociodemogràfiques
      • Causes de la immigració
      • Patrons migratoris
      • Arribada i acollida
      • Els i les Menors invisibles
      • Recomanacions
  • 4. Dret a la protecció
      • Nens i adolescents abans que estrangers
      • “ Els Estats respectaran els drets enunciats en la present Convenció i asseguraran la seva aplicació a cada infant subjecte a la seva jurisdicció, sense distinció alguna, independentment de la raça, el color, el sexe, l’idioma, la religió, l’opinió política o d’una altra índole, l’origen nacional, ètnic o social, la posició econòmica, els impediments físics, el naixement o qualsevol altre condició de l’infant, dels seus pares o dels seus representants legals” (art.2 de la CDI)
      • “ Els menors gaudiran dels drets que els reconeixen la Constitució i els Tractats internacionals i els altres drets garantint en l’ordenament jurídic, sense discriminació de cap tipus per raó de naixement, nacionalitat o qualsevol altra circumstància personal, familiar o social (Art. 3 LOPJM)
  • 5.
      • Estranger abans que menor
    • “ L’administració de l’Estat , d’acord el principi de reagrupament familiar del menor i previ informe dels serveis de protecció de menors, farà el que faci falta per al retorn al seu país d’origen o a aquell on es trobin els seus familiars o, en defecte, sobre la permanència a Espanya .” Llei orgànica 4/2000, reformada LO 8/2000 art.35.
    • “ Transcorregut nou mesos des que el menor ha estat posat a disposició dels serveis competents de Protecció de Menors a la que es refereix l’apartat 2 d’aquest art., i una vegada intentada la repatriació amb la seva família o al país d’origen, si aquesta no hagués estat possible, es procedirà a atorgar-lis el permís de residència al que es refereix l’article 35.4 de la Llei Orgànica 4/2000, reforma per la Llei Orgànica 8/2000 ”. (art. 62)
  • 6. Antecedents i p resentació del projecte
    • Denominació : Menors Immigrants No Acompanyats a Espanya. Estat actual i noves tendències .
    • Territorialitat :
      • Estatal: Projecte de recerca en el marc del Plan Nacional de Investigación Científica, Desarrollo e Innovación Tecnológica 2004-2007 (I+D) de la Dirección General de Investigación del Antiguo Ministerio de Educación y Ciencia .
      • Catalunya: Projecte de recerca en el marc dels Ajuts de Suport a la Recerca aplicada i a la Formació universitària en Immigració (ARAFI) de la Secretaria per a la Immigació i l’AGAUR, de la DGAIA, de l’Institut Català de les Dones, de la Diputació de Barcelona i de la Fundació Jaume Bofill
      • Socis : Padeia (Madrid), Centro Zabaloetxe (País Basc), Avar (València), Casal dels Infants del Raval (Catalunya).
  • 7.
    • Objectiu principal : Conèixer el fenomen dels MMNA a Catalunya posant especial atenció en els nous grups emergents dins d’aquest col.lectiu i contribuir a millorar els programes i els projectes vinculats a aquests menors.
    • Objectius específics :
      • Explorar i analitzar les noves característiques del fenomen dels MMNA, en les rutes, en les pautes migratòries i en les dinàmiques d’acomodació i integració d’aquests menors a Catalunya.
      • Investigar la incipient feminització que s’està produïnt en aquest fenomen l’existència d’un nombre indeterminant de nenes i joves migrants no acompanyades menors d’edat afectades pels sistemes de protecció a la infància, que poden estar vivint en situacions de risc socia
    Objectius
  • 8. Metodologia
    • Metodologia qualitativa a 4 CCAA ( Catalunya, Madrid, València i el País Basc):
      • 258 entrevistes (94 a professionals 164 a menors MMNA).
      • 76 entrevistes a Catalunya : 32 a professionals i 44 a menors.
      • 3 grups focals
    • Metodologia quantitativa en les 17 CCAA 
      • Buidatge estadístic estatal i per CCAA, i entre elles Catalunya .
      • 145 qüestionaris a recursos d'atenció a aquests menors a nivell estatal.
      • 16 qüestionaris a recursos d’atenció a Catalunya.
  • 9.
    • Principals resultats
    • de la recerca
  • 10. Menor Migrant No Acompanyat i/o “Insuficientment acompanyat”
    • Concepte i característiques
    • Nens/es i adolescents menors de 18 anys
    • Que emigren fora del seu país d’origen sols o “mal acompanyats”
    • Que es separen de les persones que per llei o per costum els tenen a càrrec
    • Que accedeixen al territori de forma irregular o sol.licitant asil
    • Pràctica legislativa i d’atenció
    • Sentit restringit: Menor d’edat que emigra sense pares o tutors legals.
    • En sentit ampli: Menor d’edat que emigra sense pares o tutors legals, o bé acompanyat d’un adult que no pot o no vol atendre’l adequadament.
      •  
  • 11. Context teòric
    • el desplaçament de MMNA, un fenomen global
    • els MMNA, un nou actor migratori amb les seves particularitats
    • etapa de l’adolescencia , etapa de transició, marcada per una certa “liminalitat”
    • la migració es converteix en una nova forma de ritual de pas, procés de transformació cap a l’etapa adulta
  • 12. Novetats d’aquesta recerca
    • En relació al “Insuficientement acompanyat/da”:
    • Nois i noies acompanyats per germans majors d’edats o familiars o compatriotes en la mateixa situació d’irregularitat i/o de marginació (principalment marroquins, també alguns paquistanesos, bengalís...)
    • Noies i noies per familiars o compatriotes (marroquines); per sogres o marits (romaneses); per nuvis, companys o intermediaris adults (prostitució)
  • 13. Característiques sociodemogràfiques (I)
  • 14. Característiques sociodemogràfiques (II)
    • Ingressos
    • MMNA
    • a Espanya
    • per CCAA
    • (2002)
  • 15. Característiques sociodemogràfiques (III)
    • Ingressos
    • MMNA
    • a Espanya
    • per CCAA
    • (2007)
  • 16. Característiques sociodemogràfiques (IV)
  • 17. Característiques sociodemogràfiques (V)
  • 18. Característiques sociodemogràfiques (VI)
  • 19. Característiques sociodemogràfiques (VII) Ingressos de Menors Migrants No Acompanyats (MMNA) segons grups d'edat en el 2009 Any Total (%) Home Dona Núm. (%) Núm. (%) De 10 a 11 anys 0,8 2 0,8 0,0 De 12 a 13 anys 2,8 7 2,9 0,0 De 14 a 15 anys 29,3 72 30,3 1 9,1 De 16 a 17 anys 64,7 151 63,4 10 90,9 Majoria d'edat 2,4 6 2,5 0,0 Total 249 238 100,0 11 100,0
  • 20. Causes de l’immigració
    • Un fenomen multicausal:
      • Econòmiques
      • Polítiques
      • Millora de les expectatives socials i culturals
      • Conflicte familiar
      • Aventura
  • 21. Novetats de la recerca
    • En relació a les causes :
      • Millora de les expectatives socials i culturals (entre elles apareix “poder guanyar-se la vida i triomfar esportivament a Europa”)
      • Conflicte familiar (principalment les noies)
        • Noies marroquines : pares i germans violents, violència de gènere sobre la mare o filles, conflictes intergeneracionals per les “suaus” transgressions adolescents; manca de llibertat...
        • Noies d’Europa de l’Est : mares separades amb noves parelles; padrastres abusadors; alcoholisme pares o padrastres; violència de gènere amb els pares, padrastres o companys; maternitat adolescents...
  • 22. La decisió d’emigrar i la implicació de la família
    • Decisió individual o amb el grup d’iguals: per buscar feina, per millorar les expectatives de futur o per aventura(Més del 95% dels menors).
      • En aquest cas la família no sempre ho sap (36%). Quan s’assabenten
      • la seva actitud pot ser de rebuig (7%), de resignació o de suport (57%)
    • Decisió familiar : per protegir el menor, per ajudar la família i/o per millorar les condicions socials del menor (menys del 4% dels menors)
  • 23. Novetats de la recerca
    • En relació a la decisió d’emigrar
    • Es confirma que la decisió individual o amb el grup d’iguals és la prioritària sense distinció de nacionalitats i de gènere.
    • La decisió familiar es dóna principalment en alguns menors del sud del Marroc (pasteres) i algunes noies marroquines (autobus o cotxe: pacte amb una família marroquina que viu a Catalunya per fer de “Petites bonnes”), i en alguns menors subsaharians (pasteres).
  • 24. Novetats de la recerca
    • En relació als nous col·lectius:
    • Fins al 2005 principalment nois marroquins (1994-2002 del nord) (a partir del 2002 també del sud)
    • A partir del 2003 diversitat de nacionalitats de nois: principalment de països d’Europa de l’Est (Romania), països subsaharians, països asiàtics (Paquistan, Bangladesh)...
    • A partir 2004 apareixen les noies: principalment d’Europa de l’Est (Romania), marroquines i algunes subsaharianes .
  • 25. Patrons migratoris (I)
    • 1r patró: els que viatgen per mar (Magrib i Països Subsaharians)
    • Arriben a les zones del continent europeu més properes al seu país d’origen (nord del Marroc- costes andaluses; sud del Marroc i Països Subsaharians- costes canàries)
    • Provenen de països propers que pateixen fortes crisis econòmiques que sovint estan relacionades amb situacions polítiques inestables
    • Accedeixen a Europa de forma clandestina (marroquins dels nord amagats en un ferry sota un camió o autobús; marroquins del sud i països subsaharians en pasteres)
    • Poden anar sols o amb el grup d’iguals (marroquins del nord i centre) o arriben amb un adult que els acompanya (noies del nord marroquines, nois del sud marroquins i països subsaharians)
  • 26. Patrons migratoris (II)
    • 2n patró: els que viatgen en avió (Països Subsaharians)
      • Arriben a les capitals dels països d’arribada.
      • Procedeixen de països que pateixen conflictes armats i/o greus desordres (África subsahariana, Orient Mitjà i Àsia).
      • Es dirigeixen a països amb els quals existeixen vincles històrics.
      • Arriben amb un adult que els acompanya , sigui un familiar, un conegut o un intermediari d’una organització migratòria.
  • 27. Patrons migratoris (III)
    • 3r patró: els que viatgen en transport terrestre
    • (Europa de l’Est)
      • Provenen principalment de Romania, Eslovàquia, Bulgària....
      • Provenen també d’altres continents (Àsia o de Àfrica) i només utilitzen aquest mitjà per traslladar-me dins del continent europeu
      • Accedeixen a Europa de forma regular (cotxe, autobús...), i a vegades amb documentació falsejada.
      • Arriben amb un adult que els acompanya , sigui un familiar, un conegut o un intermediari d’una organització migratòria.
  • 28. Arribada i acollida (I) : Detecció
    • Primer grup: presentació sol o acompanyat (amic, compatriota o bé un ciutadà espanyol) a la comissaria de policia de Mossos d’Esquadra. Una part d’aquests menors (princ. Àfrica subs.) accedeixen al sistema de protecció derivats des del govern de les illes Canàries.
    • Segon grup: Al carrer, al domicili familiar, al domicili d’un compatriota, al domicili d’un ciutadà espanyol i a un club o al carrer exercint la prostitució
    • Tercer grup : els invisibles
  • 29. Arribada i acollida (II) : Circuit d’atenció
  • 30. Arribada i acollida (III): Procediment administratiu (2008) Fase Organisme Actuació   Temps Detecció Mossos d’Esquadra Identificació del menor Obertura d’una fitxa de registre 1 dia Estudi del cas i Avaluació DGAIA (Centre de PA/CA) Identificació del Menor Entre 15 i 21 dies Estudi del cas i Avaluació Declaració de la situació de desemparament Un cop finalitzada la identificació Estudi del cas i Avaluació DGAIA Tutela administrativa Provisional As. automàtica declaració de desemp. Estudi del cas i Avaluació DGAIA (Centre de PA/CA) Diagnòstic de la situació del menor 3 o 4 mesos Proposta de mesura DGAIA 1) Reagrupació Familiar 2) Acolliment institucional en CRAE 3) Acolliment en família extensa  
  • 31. Arribada i acollida (IV): Proc és de documentació
    • Si el menor no arriba abans dels 16 anys és quasi impossible acabar el procés de documentació abans dels 18 anys. D’entre 2 i 3 anys. Procés que desmoralitza als menors al llarg del seu itinerari.
    • Documentació d’origen (DNI y partida de naixement): Als nois marroquins mitjana de 3 a 6 mesos, als nois subsaharians més d’1 any.
    • Permís de residencia: Depèn de la interpretació de la llei d'estrangeria LO 4/2000 per part de la subdelegació del Govern i de l’Administració competent de infància de cada CA. D’una mitjana de 6 mesos a 15 mesos.
    • Permís de treball: Gran dificultat per aconseguir l’oferta de treball. Aquesta causa allarga el procés de formació i la recerca d’una empresa para sol·licitar el permís de treball.
  • 32. Arribada i acollida (V): Evolució del circuit
    • Diferències en l’atenció segons el criteri de territorialitat
    • Demarcacions de Tarragona, Girona i Lleida: Sempre acollida en els recursos de protecció normalitzat (incidència menor 28% del fenomen, 17% Girona “pas de frontera”: 2007). Cas de Tarragona: a finals 2007 tots els MMNA detectats són derivats ràpidament a la demarcació de BCN.
    • Demarcació de Barcelona (72% al 2007) : 1. Acollida en recursos de protecció normalitzat, 2. Acollida en recursos en recursos especialitzats, 3. Principalment Acollida en recursos de protecció normalitzat
  • 33.
    • Etapes del circuit de protecció :
    • 1a Etapa (De 1992 al 1998): Acollida en els recursos de protecció normalitzat
    • 2a Etapa (De 1998 al 2000 ): Obertura dels primers recursos espec ial. a BCN
    • 3a Etapa (2000-2002): Desbordament i obertura dels centres nocturns
    • 4a Etapa (2003-2004): Obertura dels recursos d’inserció sòciolaboral
    • 5a Etapa (2005-2007): Creació d’una secció específica per a MMNA
    • 6a Etapa (2008): Reestructuració del circuit i tornada als orígens a un circuit de protecció normalitzat.
  • 34. Novetats de la recerca
    • Etapa d’acollida (2008)
    • Al 2007 canvi en els principis de protecció a MMNA
    • Retorn al orígens (de forma similar a altres CCAA). S’aposta per centres mixtes compartits.
    • Criteri bàsic en l’atenció en risc per sobre de la condició d’immigrat.
    • Només el Centre d’acollida és especialitzat a Barcelona ciutat.
    • Tots el centres d’inserció laboral es converteixen en CRAE.
  • 35. Novetats de la recerca
    • Importància de la ubicació dels recursos educatius
    • Recursos situats en barris de grans ciutats que aglutinen dinàmiques d’exclusió social (Alqantara i Dolors Aleu): Dificulta el procés d’inserció social dels menors.
    • Centres situats en barris residencials de grans ciutats (Talaia, SAT El Bosc i Vilana): suposa ruptura amb la dinàmica habitual del barri i genera un impacte social important (confrontació amb els veïns i percepció de rebuig dels menors).
    • Centres situats en un municipi petit o en urbanitzacions aïllades amb poc accés als mitjans de transport (Estrep, Mas Pins, El Castell, Lledoners i Alt Penedès): dificulta la dinàmica del centre i l’accés als recursos comunitaris formatius i de lleure, així com als Serveis Bàsics
  • 36. Arribada i acollida (VI): evolució del circuit
    • Recursos d’emancipació per menors i majors d’edat
    • 1a etapa (a partir de 1995): Crea el Pla de Mesures interdepartamental adreçats
    • als joves tutelats per l’administració en arribar als 18 anys .
    • 2a etapa (a partir del 2003): Crea Comissió del segon Pla de coordinació de mesures interpartamental
    • 3a etapa (a partir del 2005): Comença a acollir també menors d’edat (pròxim a la majoria d’edat) per facilitar una inserció més rapida d’aquests joves
    • 4a Etapa (a partir del 2007): El pla interpartamental es du a terme mitjançant Àrea de Suport als joves Tutelats i Extutelats (ASJTET) (32% per a menors d’edat i 68% per a majors d’edat, QUIN ANY?
  • 37. Arribada i acollida (VIII): repatriacions (Espanya)
  • 38. Arribada i acollida (IX): repatriacions (Espanya)
  • 39. Arribada i acollida (X): repatriacions (Espanya)
  • 40. Arribada i acollida (XI): repatriacions
  • 41. Novetats de la recerca
    • En relació a les repatriacions
    • Terme utilitzat per la subdelegació del govern central, mentre que la Llei d’Estrangeria utilitza el terme “reagrupacions familiars”.
    • Diversos organismes catalans (Síndic de Greuges al 2008, el Col.legi d’Advocats de Catalunya i l’Associació Catalana de Professionals de l’Estrangeria –ACPE-) i espanyols (defensor del pueblo i el consejo General de la Abogacía Española) reclamen que el MMNA tingui dret a l’assistència jurídica (un advocat d’ofici especialitzat en estrangeria) en els procediments de repatriació, i segons la voluntat del menor es pugui actual a favor de la nul.litat de l’expedient de repatriació.
    • “ El programa Catalunya- Tànger ha reorientat els seus objectius.
    • Augment de les reagrupacions dictades , però molts problemes per executar-les.
    • El 94 % de les reagrupacions són de la província de Barcelona . En aquesta
    • prov., el 99% eren del Marroc .
  • 42. Arribada i acollida (XII): re torn voluntari
    • Casos de MMNA de Romania
    • Acord bilateral entre Espanya i Romania (2005), repatriació obligatòria segons aquest acord
    • No hi han dades sobre el retorns voluntaris efectuats, no hi cap registre
    • Certa confusió en la terminologia entre “repatriació” i “retorn voluntari”
    • Núm. de casos: 64 retorn voluntaris a Espanya, 14 a Catalunya (qüestionaris)
  • 43. Arribada i acollida (XIII): la demanda d’asil
    • Volum  2008: 13 segons OAR, 25 segons ACNUR, 2007: 12 segons OAR, 15 segons ACNUR
    • Desconeixement del dret a sol·licitar asil
    • Detecció : a través de les associacions reconegudes per representar casos solicitantes asil, i no pel circuit
    • S’activa el procediment per MMNA, no conveniencia per perfil (prova edat, petició documentació a origen, tipologia de centres,...)
  • 44. Els i les menors invisibles
    • Cinc perfils de menors:
    • Vells perfils detectats:
      • Nois malvivint al carrer
    • Nous perfils detectats i “no detectats”
      • 2. Nois amb família extensa o amb xarxa social
      • 3. Nois i noies mendicitat i furts
    • Nous perfils invisibles
      • 4. Noies treballadores del sexe
      • 5. Noies marroquines amb família extensa o amb xarxa social
  • 45. Recomanacions
    • 1. Al Govern espanyol:
    • Consensuar els criteris comuns d ’ actuació a to te s l es CCAA .
    • Establ ir en tots els recursos el criteri de car à cter mixt .
    • No realitzar reagrupacions sense garanties i retorns voluntaris encoberts.
    • Augment recursos humans per agilitzar els tràmits de sol·licituds.
    • Permís de treball: Perllongar l'excepcionalitat de l’obligatorietat
    • Impulsar l a inserció laboral a través dels centr e s d ’ Iniciació profesionals.
    • 2. El Govern Català:
    • Dissenyar, planificar i activar les línees d’actuació per a la gestió dels MMNA
    • Comissió de treball per revisar: línees d’actuació i circuit d’atenció
    • Necessi tat urgent de sistematizar l ’ obtenció de da de s
    • Protocol·lització dels procediments d’atenció, acollida i integració
  • 46. Recomanacions
    • 3. Al circuit de protecció de menors
    • Detecció i prevenció per garantir l’accés al sistema de protecció
    • Major coordinació i fluïdesa amb la DGAIA i amb els recursos de carrer
    • Protocol·lització del procediment de valoració en les repatriacions
    • Recursos d’urgència i acollida amb una capacitat màxima
    • Incrementar el nombre de professionals per a la detecció de necessitats
    • 4. De cara a la inserció laboral
    • D otar a l’administració de m é s recursos humans p er a favor ir ac ord s amb empres e s per a aconseguir ofertes de treball.
    • Impulsar el pape r de l e s fam í lies en origen p er incentivar el proc és socioeducatiu del menor. Com a referents v à lid s p er la seva inserció social.
    • Suport institucional i allargament de la protecció fins als 21 anys
  • 47. Recomanacions
    • 5. Pel que fa a la formació i sensibilització
    • Formació continuada dels professionals: contextos d’origen, fluxos migratoris...
    • Donar a conèixer aquest col·lectiu i les seves necessitats des d’una perspectiva positiva.
    • Mesurar l’impacte de l’obertura d’un centre per a MMNA i dialogar i sensibilitzar a la comunitat.
    • Promoure la recerca sobre els processos migratoris de la infància i adolescència estrangera.
  • 48. Agraïments
    • A tots i a totes per escoltar-me
    • A les meves companyes i investigadores del grup de recerca.
    • A l es diferents administracions per donar suport tècnic i econòmic a aquesta recerca
    • A la Fundació Jaume Bofill per també donar aquest suport a la recerca i per publicar els resultats
  • 49.
    • Corporació de Salut del Maresme i la Selva, especialment a les educadores del Projecte Carretera.
    • Casal dels Infants i a l’Agrupació d’Entitats per l’acollida de Menors Immigrants a Catalunya – Associació AMICS.
    • Als professionals amb els quals hem contactat al llarg de l’estudi (ad. Pública i entitats).
    • Als 40 nois i noies, menors en l'actualitat o que ja s'han fet majors en el procés, als quals hem entrevistat i han compartit el seu valuós temps amb nosaltres.
    Agraïments
  • 50. Contacte a/e: [email_address] [email_address]