Your SlideShare is downloading. ×
Conseqüències de la crisi sobre l'estat social i el paper de les entitats social (del tercer sector)
Conseqüències de la crisi sobre l'estat social i el paper de les entitats social (del tercer sector)
Conseqüències de la crisi sobre l'estat social i el paper de les entitats social (del tercer sector)
Conseqüències de la crisi sobre l'estat social i el paper de les entitats social (del tercer sector)
Conseqüències de la crisi sobre l'estat social i el paper de les entitats social (del tercer sector)
Conseqüències de la crisi sobre l'estat social i el paper de les entitats social (del tercer sector)
Conseqüències de la crisi sobre l'estat social i el paper de les entitats social (del tercer sector)
Conseqüències de la crisi sobre l'estat social i el paper de les entitats social (del tercer sector)
Conseqüències de la crisi sobre l'estat social i el paper de les entitats social (del tercer sector)
Conseqüències de la crisi sobre l'estat social i el paper de les entitats social (del tercer sector)
Conseqüències de la crisi sobre l'estat social i el paper de les entitats social (del tercer sector)
Conseqüències de la crisi sobre l'estat social i el paper de les entitats social (del tercer sector)
Conseqüències de la crisi sobre l'estat social i el paper de les entitats social (del tercer sector)
Conseqüències de la crisi sobre l'estat social i el paper de les entitats social (del tercer sector)
Conseqüències de la crisi sobre l'estat social i el paper de les entitats social (del tercer sector)
Conseqüències de la crisi sobre l'estat social i el paper de les entitats social (del tercer sector)
Conseqüències de la crisi sobre l'estat social i el paper de les entitats social (del tercer sector)
Conseqüències de la crisi sobre l'estat social i el paper de les entitats social (del tercer sector)
Conseqüències de la crisi sobre l'estat social i el paper de les entitats social (del tercer sector)
Conseqüències de la crisi sobre l'estat social i el paper de les entitats social (del tercer sector)
Conseqüències de la crisi sobre l'estat social i el paper de les entitats social (del tercer sector)
Conseqüències de la crisi sobre l'estat social i el paper de les entitats social (del tercer sector)
Conseqüències de la crisi sobre l'estat social i el paper de les entitats social (del tercer sector)
Conseqüències de la crisi sobre l'estat social i el paper de les entitats social (del tercer sector)
Conseqüències de la crisi sobre l'estat social i el paper de les entitats social (del tercer sector)
Conseqüències de la crisi sobre l'estat social i el paper de les entitats social (del tercer sector)
Conseqüències de la crisi sobre l'estat social i el paper de les entitats social (del tercer sector)
Conseqüències de la crisi sobre l'estat social i el paper de les entitats social (del tercer sector)
Conseqüències de la crisi sobre l'estat social i el paper de les entitats social (del tercer sector)
Conseqüències de la crisi sobre l'estat social i el paper de les entitats social (del tercer sector)
Conseqüències de la crisi sobre l'estat social i el paper de les entitats social (del tercer sector)
Conseqüències de la crisi sobre l'estat social i el paper de les entitats social (del tercer sector)
Conseqüències de la crisi sobre l'estat social i el paper de les entitats social (del tercer sector)
Conseqüències de la crisi sobre l'estat social i el paper de les entitats social (del tercer sector)
Conseqüències de la crisi sobre l'estat social i el paper de les entitats social (del tercer sector)
Conseqüències de la crisi sobre l'estat social i el paper de les entitats social (del tercer sector)
Conseqüències de la crisi sobre l'estat social i el paper de les entitats social (del tercer sector)
Conseqüències de la crisi sobre l'estat social i el paper de les entitats social (del tercer sector)
Conseqüències de la crisi sobre l'estat social i el paper de les entitats social (del tercer sector)
Conseqüències de la crisi sobre l'estat social i el paper de les entitats social (del tercer sector)
Conseqüències de la crisi sobre l'estat social i el paper de les entitats social (del tercer sector)
Conseqüències de la crisi sobre l'estat social i el paper de les entitats social (del tercer sector)
Conseqüències de la crisi sobre l'estat social i el paper de les entitats social (del tercer sector)
Conseqüències de la crisi sobre l'estat social i el paper de les entitats social (del tercer sector)
Conseqüències de la crisi sobre l'estat social i el paper de les entitats social (del tercer sector)
Conseqüències de la crisi sobre l'estat social i el paper de les entitats social (del tercer sector)
Conseqüències de la crisi sobre l'estat social i el paper de les entitats social (del tercer sector)
Conseqüències de la crisi sobre l'estat social i el paper de les entitats social (del tercer sector)
Conseqüències de la crisi sobre l'estat social i el paper de les entitats social (del tercer sector)
Conseqüències de la crisi sobre l'estat social i el paper de les entitats social (del tercer sector)
Conseqüències de la crisi sobre l'estat social i el paper de les entitats social (del tercer sector)
Conseqüències de la crisi sobre l'estat social i el paper de les entitats social (del tercer sector)
Conseqüències de la crisi sobre l'estat social i el paper de les entitats social (del tercer sector)
Conseqüències de la crisi sobre l'estat social i el paper de les entitats social (del tercer sector)
Conseqüències de la crisi sobre l'estat social i el paper de les entitats social (del tercer sector)
Conseqüències de la crisi sobre l'estat social i el paper de les entitats social (del tercer sector)
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Conseqüències de la crisi sobre l'estat social i el paper de les entitats social (del tercer sector)

1,469

Published on

Presentació del Dr. Vicenç Navarro, catedràtic de Polítiques Públiques de l'UPF, al Fòrum Social Pere Tarrés

Presentació del Dr. Vicenç Navarro, catedràtic de Polítiques Públiques de l'UPF, al Fòrum Social Pere Tarrés

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
1,469
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
16
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Conseqüècies de la crisi sobre l’estat social i el paper de lesentitats socials (del tercer sector) Per Vicenç Navarro Catedràtic de Polítiques Públicas, Universitat Pompeu Fabra Ex-Catedràtic d’Economia Aplicada. Universitat de BarcelonaProfessor de Public Policy. The Johns Hopkins University. Baltimore, EE.UU. Director del Observatorio Social de España Conferència Fundació Pere Tarrés Barcelona, 3 de juny de 2011 © Vicenç Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑA 1
  • 2. ¿Quines són les intervencions mésimportants de l’Estat del Benestar?- les transferències socials tals com, per exemple, les pensions i lesajudes a les famílies-els serveis públics com són, per exemple, la sanitat, l’educació, elsserveis d’ajuda a les famílies, els serveis socials, l’habitatge social- les intervencions normatives i sancionadores per protegir altreballador, al consumidor i al resident (a través de protecció del’ambient)- la creació de bona ocupació- la reducció de les desigualtats socials 2 © Vicenç Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑA
  • 3. L’estat del benestar a Espanya està poc desenvolupament: Percentatge de població adulta (15-64 anys)que treballa als serveis de l’Estat del Benestar* (any 2007) CATALUNYA 8.23% ESPAÑA 10. 26% UE-15 15.01% SUÈCIA 23.75% (Font: Eurostat) Espanya és el país de la UE-15 que té un percentatge menor de la població adulta treballant en els serveis socials de l’Estat del Benestar (juntament amb Grècia) * Inclou la població ocupada en els serveis d’educació, sanitat, serveis socials i serveis socials i comunitaris (segons categories NACE rev.1.1 de Eurostat). 3 © Vicenç Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑA
  • 4. Despesa en protecció social com percentatge del PIB (any 2007)CATALUNYA 17.8%ESPANYA 21%UE-15 27%SUÈCIA 30% (Font: Eurostat. Dades provisionals)Espanya és el país de la UE-15 que té una despesa en protecciósocial com percentatge del PIB més baixa darrera de Luxemburg iIrlanda © Vicenç Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑA 4
  • 5. Despesa per habitant en protecció social(mesurat en unitats de poder de compra) any 2007 CATALUNYA 5.475 upc ESPANYA 5.526,4 upc Promig UE 7.464,3 upc SUÈCIA 9.028 upc(Font: Eurostat. Dades provisionals)Espanya té la despesa per habitant en protecció socialmés baixa de la UE (després de Portugal, 4.791 upc/hab.) 5 © Vicenç Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑA
  • 6. Causes:1) 40 anys de una dictadura amb poca sensibilitat social2) La manera com es va fer la incorporació a l’euro en el periode 1993-20043) La manera com s’està intentant sortir de la crisis financera, amb retallades de despesa pública social © Vicenç Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑA 6
  • 7. Levolució de la despesa social com percentatge del PIB a la Unió Europea-15 i a Espanya 30 28 27 25 22 24 20 20 UE-15 15% 14 Espanya 10 5 0 1975 1993 2004 © Vicenç Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑA 7
  • 8. Durant el període 1993-2004 esva donar prioritat a la reducció deldèficit de l’estat en lloc de reduirel dèficit de despesa públicasocial d’Espanya amb el promigde la UE-15 © Vicenç Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑA 8
  • 9. Dèficit de la despesa social, en unitats de poder de compra: canvis resultat de noves polítiques públiques amb més sensibilitat social Dèficit de la despesa social en unitats de poder de compra per habitant entre Espanya i la Unió Europea 152800 25882600 2522 2438 23402400 2258 2242 2165 2198 2211 2219 2131 21382200 Espanya 2193 1989 2140 2145 2114 Catalunya2000 1938180016001400 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Font: Elaboració propia a partir de les dades d’EUROSTAT
  • 10.  Espanya es gasta en el seu estat del benestar menys del que li correspon pel seu nivell de riquesa econòmica. Espanya té un PIB per habitant (2007) que representa el 94% del PIB per habitante promig de la UE-15. Tanmateix, la seva despesa pública social per habitant (2007) es només d’un 74% del promig de la UE-15. Si fós d’un 94%, hi hauria aproximadament 66.000 milions d’euros més en la seva despesa pública social. Aquest és el seu dèficit social.© Vicenç Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑA
  • 11.  Catalunya es gasta en el seu estat del benestar menys del que li correspon pel seu nivell de riquesa econòmica. Catalunya té un PIB per habitant (2007) que representa el 110% del PIB per habitante promig de la UE-15. Tanmateix, la seva despesa pública social per habitant (2007) es només d’un 73,3% del promig de la UE-15. Si fós d’un 110%, hi hauria aproximadament 19.600 milions d’euros més en la seva despesa pública social. Aquest és el seu dèficit social.© Vicenç Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑA
  • 12. España UE-15 SuèciaIngressos a l’estat 34% PIB 44% PIB 54% PIBPolítica fiscal 74% 88% 100%(Treballador Manufactura)Impostos 20% 70% 100%(1% de renda superior)Font: Eurostat Si la política fiscal d’Espanya fos la de Suècia s’ingressarien 200.000 milions d’euros més dels que s’ingressen a l’Estat © Vicenç Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑA
  • 13. Despesa pública en Sanitat España té una de les despeses públiques més baixes de la UE-15. Juntament amb Grècia i Portugal, són els països que menys despesa pública destinen a Sanitat i amb una major proporció de despesa privada en aquest àmbit (any 2007)  Espanya té un 71.4% de despesa pública en Sanitat  Mentrestant, Suècia un 82.3% de despesa pública sanitària 13 © Vicenç Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑA
  • 14. Despesa sanitària pública vs. Privada, dades per a l’any 2008 % Despesa Pública / Total % Despesa Privada % Despesa Sanitària / Total Sanitària Pública / PIB Espanya 72,5 27,5 6,2 Bèlgica 72,6 27,4 7,4 Dinamarca 80,6 19,4 8,2 Finlàndia 74,2 25,8 8,71 França 77,8 22,2 8,71 Alemanya 76,8 23,2 8 Luxemburg 84,1 15,9 5,71 Holanda 75,3 24,7 7,4 Suècia 81,9 18,1 7,69 Àustria 76,9 23,1 8 Irlanda 76,9 23,1 6,69 Itàlia 77,2 22,8 7 Regne Unit 82,6 17,4 7,18 Font: OCDE © Vicenç Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑA 14
  • 15. Sanitat Però la situació és encara pitjor:  A Espanya el 22,45% de la despesa pública sanitària és FARMÀCIA, mentre a Catalunya és un 19,2%  La despesa pública sanitària no farmacèutica és 4.5% del PIB a España (de molt la més baixa de la UE-15)  La despesa més elevada juntament amb Grècia i Portugal i més de dues vegades superior a la despesa de Dinamarca.  Aquesta despesa va baixar d’una manera molt marcada en el periode 2003-2010 a Catalunya 15 © Vicenç Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑA
  • 16. · España es gasta en sanitat pública menys delque li correspon pel seu nivell de riquesaeconòmica.· España té un PIB per habitant (2007) que és el94% del PIB per habitant promig de la UE-15.· Tanmateix, la seva despesa en sanitat públicaper habitant (2007) es només un 77% del promigdel de la UE-15.· Si fos un 94%, hi hauria al voltant de 15.000milions d’euros més en la seva despesa públicasanitària. Aquest és el seu dèficit sanitari. © Vicenç Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑA 16
  • 17.  Catalunya es gasta en el seu estat del benestar menys del que li correspon pel seu nivell de riquesa econòmica. Catalunya té un PIB per habitant (2007) que representa el 110% del PIB per habitante promig de la UE-15. Tanmateix, la seva despesa pública sanitària per habitant (2007) es només d’un 68% del promig de la UE-15. Si fós d’un 110%, hi hauria aproximadament 6.000 milions d’euros més en la seva despesa pública sanitària. Aquest és el seu dèficit sanitari.© Vicenç Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑA
  • 18. UTILITZACIÓ PER CLASSE SOCIAL:30-35% utilitzen sanitat privada65-70% utilitzen sanitat públicaImportància d’entendre classe social com avariable explicativa de les nostres realitats 18 © Vicenç Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑA .
  • 19. Educació Despesa Pública (% PIB) 2007: Catalunya 3.3% PIB Espanya 4.4% PIB UE-15 5.1% PIB Suècia 6.7% PIBDespesa pública educativa per alumne (en euros): Infantil/ Primària Secundària Catalunya 3.701 7.192 Espanya 4.806 6.316 UE-15 6.254 7.272 (una de les més baixes de la UE-15) © Vicenç Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑA 19
  • 20.  Polarització educativa.  A Catalunya el 63% de la població utilitza l’escola pública. El 37% va a la privada.  A Espanya el 67% de la població utilitza la escola pública. El 33% va a la privada. (estadística del MEC, curs 2008-2009) Sistemes duals tenen escassa eficiència educativa. Fracàs escolar (2006):  Catalunya 28,4%  Espanya 30,8%  Suècia 12%Fuente: Informe Mepsyd, INE, Eurostat. © Vicenç Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑA
  • 21. Conseqüència Polarització educativa.  30% població que utilitza escola privada.  70% població utilitza escola pública Sistemes duals tenen escassa eficiència educativa. Abandonament escolar* (2009):  Espanya 31%  Suècia 10%Font: INE* Joves de 18 a 24 anys que no han completat el nivell de Educació Secundària2ª etapa i no segueixen cap tipus d’educació o formació. © Vicenç Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑA 21
  • 22. Serveis d’ajuda a les famílies (2007)(4rt pilar del benestar) Nens de 0 a 3 anys. Escoles d’infància públiques:  Espanya 10%  UE-15 28%  Suècia 58% Serveis d’atenció a la dependència:  Espanya 1.5%  UE-15 18%  Suècia 23% © Vicenç Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑA 22
  • 23. Conseqüències de l’escàs desenvolupamentdel 4rt Pilar del Bienestar Humanes: Dones de 35-55 anys tenen tres vegades més malalties degudes a lestrès que el promig d’Espanya Socials: Espanya té una de les fecunditats més baixes del món (L’índex de fecunditat d’Espanya es situa al voltant de 1.3, mentre que la mitjana de la UE-15 és superior a 1.5 i la de Suècia gairebé 2) Econòmiques Si l’índex de participació de les dones en el mercat de treball fos el mateix que a Suècia, Espanya tindria 3 milions més de treballadores Si Espanya tingués el número de treballadors en l’estat delbenestar que té Suècia, hi hauria 5.000.000 llocs de treballmés . 23 © Vicenç Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑA
  • 24. Percentatge de menors en risc de pobresa (2007) Menors Menors de 6 anys de 16 anysCATALUNYA - 21,9ESPANYA 21,1 25,8UE-15 21,6 23,4SUÈCIA 13,4 14,8 Font: Eurostat i IDESCAT 24 © Vicenç Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑA
  • 25. Índex de risc de pobresa entre la población major de 65 anys* 2009 Pobresa abans de Pobresa després de transferències socials transferències socials ESPANYA 28 25 UE-15 22 18 SUÈCIA 26 18 Espanya és el país de la UE-15 amb major pobresa entre les persones majors de 65 anys, només per damunt de Regne Unit i amb un percentatge més de dues vegades superior a Francia o Holanda. La taxa de risc de pobresa a Catalunya després de transferències socials en 2009 és 25.1 * Mesurada com el 60% de la mitjana de la renda abans de transferències socials. 25Font: Eurostat. © Vicenç Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑA
  • 26. Taxa de substitució de les pensions, respecte al salari mig 2007 • Espanya 65% • UE-15 68%La taxa de substitució que cita la OCDE és el 88% a Espanya,perè, en la seva definició, la vida laboral és de 35 anys i node 40 anys i existeix diferència entre el salari real i la basede cotització. La base de cotització a Espanya és de les mésbaixes de la UE-15. 26Font: Calculada a partir de les dades d’Eurostat i OCDE © Vicenç Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑA
  • 27. Taxa de substitució de les pensionsRàtio calculat com a percentatge de les pensionspercebudes per les persones de 65 a 74 anys,sobre la renda dels treballadors de 50 a 59 anys 2007 ESPANYA 0.47 UE-15 0.48 SUÈCIA 0.61 Font: Eurostat. © Vicenç Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑA 27
  • 28. Índex de pobresa entre la població major de 65 anys, Espanya i UE-15 1995-200835 3130 30 29 27 28 28 28 2525 21 20 22 20 2020 18 18 17 19 20 Espanya 16 19 19 19 19 18 16 17 18 UE-1515 16 14 151050 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 Índex de pobresa entre la població major de 65 anys, Espanya i UE-15 Fuente: Elaboración propia a partir de EUROSTAT © Vicenç Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑA 28
  • 29. Taxa de risc de pobresa entre la població 2009 Pobresa abans de Pobresa després de transferències socials transferències socials ESPANYA 24 20 UE-15 25 16 SUÈCIA 27 13 Espanya és un dels països amb major taxa de pobresa després de transferències socials i amb una taxa de reducció de la pobresa menor que a la resta de la UE-15.* Mesurada com el 60% de la mediana de la renda abans de transferències socials. 29 © Vicenç Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑA
  • 30. DESIGUALTATS DE RENDA Espanya és un dels països amb majors desigualtats, juntament amb Irlanda, Grècia, Itàlia, Portugal i Regne Unit.Indicador de desigualtat, mesurat a partir del Coeficient de Gini 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009UE-15 31 30 29 29 29 29 29 : 30 30 30 30 30 31 30Bèlgica 29 28 27 27 29 30 28 : 28 26 28 28 26 28 26Dinamarca 20 : 20 : 21 : 22 : 25 24 24 24 25 25 27Alemanya 29 27 25 25 25 25 25 : : : 26 27 30 30 29Irlanda 33 33 33 34 32 30 29 : 31 32 32 32 31 30 29Grècia 35 34 35 35 34 33 33 : 35 33 33 34 34 33 33Espanya 34 34 35 34 33 32 33 31 31 31 32 31 31 31 32França 29 29 29 28 29 28 27 27 27 28 28 27 27 29 30Itàlia 33 32 31 31 30 29 29 : : 33 33 32 32 31 32Luxemburg 29 28 25 26 27 26 27 : 28 27 27 28 27 28 29Holanda 29 29 26 25 26 29 27 27 27 : 27 26 28 28 27Àustria 27 26 25 24 26 24 24 : 27 26 26 25 26 26 26Portugal 37 36 36 37 36 36 37 : : 38 38 38 37 36 35Finlàndia : 22 22 22 24 24 27 26 26 26 26 26 26 26 26Suècia : : 21 : 22 : 24 23 : 23 23 24 23 24 25Regne Unit 32 32 30 32 32 32 35 35 34 : 35 33 33 34 32Font: Eurostat 30 © Vicenç Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑA
  • 31. DESIGUALTATS DE RENDADesigualtat en la distribució de la renda (s80/s20 quintils) 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009UE-15 5.1 4.8 4.7 4.6 4.6 4.5 4.5 : 4.6 4.8 4.8 4.7 4.9 4.9 4.9Bèlgica 4.5 4.2 4.0 4.0 4.2 4.3 4.0 : 4.3 3.9 4 4.2 3.9 4.1 3.9Dinamarca 2.9 : 2.9 : 3.0 : 3.0 : 3.6 3.4 3.5 3.4 3.7 3.6 4.6Alemanya 4.6 4.0 3.7 3.6 3.6 3.5 3.6 : : : 3.8 4.1 4.9 4.8 4.5Irlanda 5.1 5.1 5.0 5.2 4.9 4.7 4.5 : 4.9 4.9 5 4.9 4.8 4.4 4.2Grècia 6.5 6.3 6.6 6.5 6.2 5.8 5.7 : 6.4 5.9 5.8 6.1 6 5.9 5.8Espanya 5.9 6.0 6.5 5.9 5.7 5.4 5.5 5.1 5.1 5.1 5.5 5.3 5.3 5.4 6França 4.5 4.3 4.4 4.2 4.4 4.2 3.9 3.9 3.8 4.2 4 4 3.9 4.3 4.4Itàlia 5.9 5.6 5.3 5.1 4.9 4.8 4.8 : : 5.7 5.6 5.5 5.5 5.1 5.2Luxemburg 4.3 4.0 3.6 3.7 3.9 3.7 3.8 : 4.1 3.9 3.9 4.2 4 4.1 4.3Holanda 4.2 4.4 3.6 3.6 3.7 4.1 4.0 4.0 4.0 : 4 3.8 4 4 4Àustria 4.0 3.8 3.6 3.5 3.7 3.4 3.5 : 4.1 3.8 3.8 3.7 3.8 3.7 3.7Portugal 7.4 6.7 6.7 6.8 6.4 6.4 6.5 7.3 7.4 7 7 6.7 6.5 6.1 6Finlàndia : 3.0 3.0 3.1 3.4 3.3 3.7 3.7 3.6 3.5 3.6 3.7 3.7 3.8 3.7Suècia : : 3.0 : 3.1 : 3.4 3.3 : 3.3 3.3 3.6 3.3 3.5 3.7Regne Unit 5.2 5.0 4.7 5.2 5.2 5.2 5.4 5.5 5.3 : 5.9 5.4 5.4 5.6 5.2Font: Eurostat © Vicenç Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑA 31
  • 32. Evolució de la pobresa a Espanya entre els infants(menors de 18 anys) i el col·lectiu de les persones grans (més de 65 anys) 25 2009 19 27 2008 19 28 Majors 65 anys 2007 19 Menors 18 anys 31 2006 19 29 2005 19 0 5 10 15 20 25 30 35Font: Elaboració pròpia a partir d’EUROSTAT © Vicenç Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑA 32
  • 33. ¿Què ha estat passant a... - Els mercats de treball - La desocupació - Els salaris - La qualitat dels llocs de treball - La protecció social - Els beneficis socials - Els beneficis empresarials ... del promig de la UE-15? 33 © Vicenç Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑA
  • 34. Atur: ha anat augmentant molt accentuadament Evolució de l’atur (com percentatge de la població activa). Promig de la UE- 15 i Estats Units. 1960-2011 12 10 8 6 4 2 0 Promig UE-15 EE.UU. Font: Annual Macroeconomic Database (AMECO). Comissió Europea. 34 © Vicenç Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑA
  • 35. Atur a Espanya L’atur a Espanya ha augmentat de forma exponencial. Actualment (a 2011), a Espanya hi ha més de 4 milions de persones sense feina. 25,0 20,0 15,0 UE-15 10,0 España 5,0 0,0 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010Font: Eurostat. 35 © Vicenç Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑA
  • 36. La disminució de les rendes del treball ha estat fins i totmés accentuada a Espanya que en el promig de la UE-15 Participació de les rendes del treball en la renda nacional de la UE-15 i Espanya, 1992-2011 % 64 62 60 58 56 54 52 50 2002 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 European Union (15 countries) SpainFont: Annual Macroeconomic Database (AMECO). Comissió Europea. 36 © Vicenç Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑA
  • 37. Índex de risc de pobresa entre la població ocupada 2008 ESPANYA 10.7 UE-15 8.0 SUÈCIA 6.8Espanya és el país amb major pobresa entrela població treballadora, juntament ambGrècia i Portugal. 37 © Vicenç Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑA
  • 38. Intensitat del treball: les condicions de treballs’han deteriorat a la UE-15 Evolució de la intensitat de treball*, UE-15, 1995-2005 (%) * Percentatge de treballadors que declaren treballar en situacions estressants Nota: Àustria, Finlàndia i Suècia, per estar fora de la UE el 1991, no s’han inclòs en aquesta enquesta.© Vicenç Navarro. OBSERVATORIO Font: Eurofound 38 SOCIAL DE ESPAÑA
  • 39. Qualitat del treball: s’ha anat deteriorant en els països de la UE-15• Augmenta la intensitat del treball i lestrès en el treball• El percentatge de treballadors que viuen sota pressió ha augmentat considerablement passant d’un 32% al 1995 a un 45% al 2008• Augment de malalties degudes a l’estrès laboral• Aquests percentatges augmenten a un 54% en 2008 39 © Vicenç Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑA
  • 40. En canvi, les rendes del capital han anataugmentant-se d’una manera moltnotable• Aquesta situació preocupant per a les classes treballadores contrasta amb l’increment dels beneficis empresarials• Durant el període 1999-2009, els beneficis empresarials van augmentar un 38% a la mitja de la UE-15 i un 42,3% a la zona euro• Mentrestant, els costos laborals van augmentar només un 17% 40 © Vicenç Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑA
  • 41. ¿Què ha estat, doncs, passant a laUE-15? • Creixement de les rendes del capital • Disminució de les rendes del treball • Creixement dispersió salarial • Disminució dels beneficis socials • Disminució de la protecció social • Increment de la regressivitat fiscal CREIXEMENT DE LES DESIGUALTATS SOCIALSAugment del percentatge de la població a la UE-15 que considera que les desigualtats de renda son excessives(El 78% de la població. El major percentatge des de que es va establir la UE) 41 © Vicenç Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑA
  • 42. Veiem ara què ha estat passant a EspanyaI les dades mostren que la situació ha estat fins i tot més accentuada a Espanya que en el promig de la UE-15 42 © Vicenç Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑA
  • 43. El descens dels salaris a Espanya va contrastar amb l’augment dels beneficis empresarials Entre 1999 i 2005 les grans empreses espanyoles van veure augmentar els seus beneficis nets un 73% (més del doble de la mitja de la UE-15, un 33%)Mentre que els costos laborals han augmentat durant aquest mateix període un 3,7%(cinc vegades menys que a la UE-15, un 18,2%) 43 © Vicenç Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑA
  • 44. Com a conseqüència, la polarització deles rendes va augmentar d’una manera molt notable a Espanya 44 © Vicenç Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑA
  • 45. EL REPTE DE LESENTITATS SOCIALSARREL DE LA CRISI ECONÒMICA 45 © Vicenç Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑA
  • 46. Despesa en protecció social Despesa pública vs. Privada (% del PIB) any 2007 PÚBLIC PRIVAT TERCER SECTORSUÈCIA 27.3 0.39 2.49DINAMARCA 26.1 0.25 2.33PORTUGAL 22.52 0.36 1.52ITALIA 24.85 1.55 0.57REGNE UNIT 20.54 0.77 5.01ALEMANYA 25.16 1.08 1.78(Font: OCDE) Existeix un patró diferencial entre els països nòrdics, que tenen una inversió social privada molt baix i despesa pública molt elevada, amb els països del centre i sud d’Europa on la despesa 46 privada és molt elevada. © Vicenç Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑA
  • 47. La diferència del Tercer Sector en els païsosnòrdics respecte als països del sud i el centre: • En els països nòrdics: – Despesa pública elevada – Despesa privada baixa – Voluntariat elevat (Suècia 400.000 sobre 9,2 milions) • En el els països del sud: – Despesa pública baixa – Despesa privada elevada – Voluntariat baix (Espanya 800.000 sobre 44 milions) • Centre: – Despesa pública intermèdia – Despesa privada intermèdia • Regne Unit: – Despesa pública baixa – Despesa privada elevada – Voluntariat elevat. Noblesse oblige.
  • 48. Coses molt importants: • Atur afecta sobretot: joves i dones Però el creixement de l’atur és més elevats en homes que en dones Com es podria resoldre? – Creant llocs de treball: polítiques fiscals. – Cooperativisme (Mondragon socials) • Famílies: Pobresa: s’està disparant: monoparentals Dones amb fills • Gent gran: pobresa més elevada: però el menor creixement de la pobresa • Habitatge: un problema molt gran (fecunditat baixa). Polítiques de lloguer
  • 49. Àmbit d’actuació de les entitats socials Entre les entitats amb un volum major destaquen les que actuen en àmbit local/comunitari i en les comunitats d’Andalusia, Catalunya i Madrid.Font: Anuario del Tercer Sector del Sector Social en España 2010. 49 © Vicenç Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑA
  • 50. Àmbit d’actuació de les entitats socialsFont: Anuario del Tercer Sector del Sector Social en España 2010. La majoria d’entitats actuen en els àmbits d’acció social, sociosanitari i d’integració social. I fan intervenció de forma directe (assistència psicosocial i formació) 50 © Vicenç Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑA
  • 51. Àmbit d’actuació de les entitats socials Cal destacar la importància de l’acció de les entitats socials respecte els col·lectius més afectats per la crisi: • Famílies • Infància • Joves • Persones grans • Persones en risc de pobresaFont: Anuario del Tercer Sector del Sector Social en España 2010. 51 © Vicenç Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑA
  • 52. LES ENTITATS SOCIALS ESPANYA•Principals dades: • 55.2% de les entitats socials es troben a Catalunya, Madrid, Andalusia i País Basc • 34.8% actuen a nivell autonòmic • La despesa de les entitats representa el 1.42% del PIB • El finançament prové de: 61.3% públic 23.9% privat •14.8% recursos propis • 11.3% caràcter religiòs • 23.1% de totes les entitats actuals es van crear entre 2001 i 2008• Estimació dels nombre de treballadors del tercer sector en acció social: TREBALLADORS: 529.029 VOLUNTARIS: 873.171 (SUÈCIA TÉ 400.000 voluntaris, amb una població 9.200.000) © Vicenç Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑA
  • 53. LES ENTITATS SOCIALS A CATALUNYA 2009 • 7.500 ENTITATS SOCIALS • 10.000 TREBALLADORS • 245.000 VOLUNTARIS • 1.700.000 PERSONES BENEFICIÀRIES • 2.8% PIB CATALÀ Font: Anuari del Tercer Sector Social de Catalunya. 2009 © Vicenç Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑA
  • 54. AMB L’ARRIBADA DE LA CRISI... •AUMENTEN LES NECESSITATS SOCIALS •DISMINUEIXEN ELS RECURSOS (PÚBLICS I PRIVATS)ELS COL·LECTIUS (SECTORS) MÉS AFECTATS: -IMMIGRACIÓ I POBRESA -INSERCIÓ SOCIOLABORAL -INFÀNCIA -JOVENTUD -GENT GRAN (COL·LECTIUS ESPECÍFICS) © Vicenç Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑA
  • 55. El tercer sector fa una funció molt important, entrealtres tasques complementa al sector públic i privat, cobrint les seves grans mancances. Però, la despesa social total és insuficient per cobrir les necessitats socials que estructuralment són molt elevades i que ara s’estan incrementant com a resultat de les retallades de la despesa pública social i altres reformes que afecten a la capacitat adquisitiva de la població. 55 © Vicenç Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑA
  • 56. Moltes gràcies per la seva atenció www.vnavarro.orgLlibre relacionats:-El subdesarrollo social de España. Causas y consecuencias. V.Navarro. Anagrama. 2006-La situación social en España. Biblioteca Nueva. 2005-La situación social en España II. Biblioteca Nueva. 2007-La situación social en España III. Biblioteca Nueva. 2009 56 © Vicenç Navarro. OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑA

×