Desert alex stirban 4b

398 views
273 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
398
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
108
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Desert alex stirban 4b

  1. 1. Desert de les Palmes Treball de Biologia
  2. 2. Introducció ……………………………... 3 Pedrera del Port ………………………. 4 ● ● ● Espill de falla Fòssils Deposit de caolí Magdalena ………………………………..5 ● ● Procés exocàrstic Fòssils Font de la salut i algepsar…………….6 ● ● Xemeneies d’hades L’ Algepsar La Bartola………………………………….7 ● ● ● Centre d’informació Falla Mirador Mirador i font de Sant Josep………….8 ● ● ● ● Historia del lloc Indicis cucs Falla Imatges i Pissarres…………….9 Molí de la font…………………………….10 ● ● Caracterìstiques Imatges………………………….11 Conclusió…………………………………..12 Desert de les Palmes
  3. 3. Introducció En la nostra visita al Desert de les Palmes, va poder observar una serie de esdeveniments geològics que es relataran en les pagines següents, abans de començar, un petit: • Es pot observar un gran falla (Gris-Roig) i es pot suposar que hi han fosses i pilars tectònics. • La falla es troba formada per 3 capes de calcaria (110 m.A), gres (220 m.A) i pissarra (330 m.A). • També es pot observar un con de dejecció, sent l’ origen de la plana de Castelló. • Podem ver un impacte paisatgístic, per part de l’ home com la carretera y cases de la imatge. • Es denomina Desert de les Palmes perque, es una zona desèrtica i posseïx palmitos.
  4. 4. Pedrera del port En aquesta parada vam poder trobar una antiga cantera, utilitzada per a l’extracció de materials per al port de Benicàssim, mitjançant el l’ us d’explosius. A més a més, es van observar una serie de esdeveniments geològics: • • • • Es pot trobar un espill de falla bastant clar i diverses diàclasis. Roques calcàries conquilíferes, que han esdevingut cretàciques per tenir incrustats fragments de orbitolines i rudistes. Impacte ambiental, realitzat per la gent que venia en Magdalena i embrutaven el sòl o realitzaven pintades en el pla de falla. Estalactites formades dins, degut al modelat càrstic (H2O+CO2) Podíem diferenciar diversos colors en la calcària, segons • la seua composició: groc, taronja i negra. Deposit de caoli, mineral de poca consistencia i de color blanc que utilitzaven per a fer porcellana. Roca amb fòssils incrustats
  5. 5. Magdalena Alguns punts importants de la parada van ser: • En aquesta parada vam observar observar un procés càrstic extern, encara que pot haver-hi un intern, que no podem veure, que provoca la descomposició de la calcària, omplint els forats amb argila on entra aigua, produint l’exida de plantes que trenquen la roca (bioclasticitat). • Fòssils, conretament, rudistes.
  6. 6. Font de la salut En aquesta parada vam observar un antiga mina d’algeps y unes xemeneies d’hades, alguns punts a destacar son: • Xemeneies d’hades, son estructures amb forma de columna formades gracies a la protecció d’unes roques superiors que protegeixen les capes • inferiors de l’erosió. En aquesta acumulació d’algeps es poden distingir 3 tipus d’algeps segons el seu color: Blanc (més pur), roig (mesclat amb ferro) i negre. Algeps blanc i roig Antigament va ser usada com una mina. Xemeneia d’hades Algeps negre
  7. 7. La Bartola En aquesta, parada vam visitar el centre d’informació de la Bartola, juntament amb l’estanc de les tortugues, una falla i el mirador, alguns punts a recalcar son: • En el centre vam observar, part de la fauna que hi havia, una maqueta sobre el Desert de les Palmes i unes tortugues de Florida que mantenien allí, ja que causaven conflictes amb • les natives d’Espanya. Una falla que es podia ver bastant bé, ja que posseïa 7 capes, que eren perfectament visibles en el bloc inferior, sent aquesta directa, encara que el pla de falla no es trobava en molt bona condició. També es podien observar, ripple-marks, ondulacions en la • capa del gres. En el mirador vam poder observar, el castell de Montornès, la delta del Millars, on es produeix un acumulació de sediments i la serra d’Espadà.
  8. 8. Mirador i font de San Josep Alguns punts importants d’aquesta parada van ser: • Antic monestir dels monjos carmelites, venien al desert per aïllar-se i fer penitencia a les coves i que més tard, abandonarien degut a l’inundació, que va provocar el desplaçament de la ladera, obligant-los a traslladar-ho. Aquesta zona va tenir problemes amb els incendis, on es van perdre la majoria de pins i encara que es pot construir, es troba bastant regulat. • Indicis d’antics cucs, més concretament rastres, que han quedat fossilitzats en la roca, ademés hem trobat un pla de falla, bastant clar, amb les estries indicant un posició inicial prou vertical, degut a la seua direcció.
  9. 9. Mirador i font de San Josep • Uns 300m després, vam observar un deposit de pissarres metamorfitzades (Esquistos), de fa uns 300 m. A, les mes antigues del desert , es va formar en la selecció del gra de sediment (“Pangea” cau des de la plataforma continental), baix arena i dalt argila, que metamorfitza en pissarra. Antic monestir dels monjos carmelites Comparació amb moneda Roca amb indicis de cucs Falla amb estries verticals
  10. 10. Molí de la font Algunes de les característiques del molí de la font: • • • • • • Es l’eixida d’aigua subterranea més important de Castelló. Te un bon caudal i es d’aigua dolça. Posseïx la capacitat de regar tot el terme de Castelló, en cas de ser necessari. Possessió d’un molí construït en el segle XIV, actualment no es troba en funcionament. Pot abastir Castelló amb uns 30 mil litres per minut. Encara que es prou important, es un espai desconegut i amb una variada fauna i flora.
  11. 11. Molí de la font
  12. 12. Conclusió Ha sigut una excursió bastant entretinguda i útil, en la que hem pogut observar i aprendre un un poc més sobre el Desert de les Palmes i el que te que oferir i hem pogut observar tots aquells esdeveniments geològics que nomes havíem pogut veure al llibre i passar un bona estona.

×