El mar.

652 views
563 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
652
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3
Actions
Shares
0
Downloads
6
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

El mar.

  1. 1. Escola Pràctiques IILleidaTreball de recercaCurs 2012-2013Maria GilDidac Puig
  2. 2. La terra des de lespai es sobretot de color blau perquè la major part de lasuperfície està coberta per laigua dels oceans.La Terra està formada per 6 continents i 5 oceans :Continents. Oceans.EuropaÀsiaÀfricaAmèricaOceaníaAntàrtidaPacíficAtlànticÍndicÀrticAntàrtic
  3. 3. Quina part de la superficie de la terra ocupa l’aigua?El 71% de tota la superficie de la terra està coberta per l’aigua dels oceans.L’oceà més gran és l’oceà Pacífic.CAPES DEL MARL’aigua dels oceans esta dividida en diverses capes, cada una poseeixcaracteristiques particulars de salinitat , presió, temperatura i vida marina,d’acord a la seva profunditat són anomenades zones abisals.
  4. 4. Atmósfera.Zona fòtica: zona amb llum, els primers200m. Hi ha la major part d’animals marins.Zona afòtica: zona on no hi arriba la llum del sol.Va des dels 200m fins a més d’11.000 metresde profunditat. Hi ha pocs animals.La zona més profunda de l’escorçaterrestre es la Fossa de les Marianesque fa 11.034 m. de profunditat.La Fossa de les Marianes es trobaa l’Oceà Pacific entre el Japó i lesilles Filipines.
  5. 5. En el mar hi trobem tot tipus d’animals. Es coneixem més de 230.000espècies d’animals marins diferents. Per simplificar-ho els agruparemd’aquesta manera:Vertebrats InvertebratsMamífers Ocells Peixos Rèptils Crustacis Equinoderms Mol·luscs CelenteratsBalena Pingüí Sardina Tortuga Llagosta Ericó Pop MedusaDofí Pelícà Tauró Cocodril Cranc Estrella Calamar AnemoneFoca Gavina Bacallà SípiaMorsa Tonyina MuscloLluç Caragol
  6. 6. LA BALENA DE GRENLÀNDIANom: Balena de Grenlàndia, Balaena mysticetusCaracterístiques: balena amb el cap molt gran, dues terceres parts de laseva longitud. Por arribar a fer 18 m. de longitud i pesar més de 100 tones.Són de color negre-blau fosc i davall de la boca i a la cua poden tenirtaques de color blanc. Estan cobertes per una capa de greix d’uns setantacentimetres que les protegeix del fred. Poden viure més de 150 anys.Alimentació: s’alimenten de krill i de petits crustacis que atrapen amb lesbarbes a mesura que naden amb la boca oberta. Les balenes en lloc dedents tenen les barbes que són unes làmines flexibles que arriben a fermés de 3 m. de longitud i en les que queden atrapades el krill i el plancton(petits organismes que hi ha a l’aigua marina).Reproducció: les balenes són els animals mamífers més grans i per tantsón animals vivípars. Cada 3 o 4 anys tenen una cria que pot fer entre 3 i4 metres al neixer i poden pesar uns 1000 kilos. Durant el primer anys’alimenten de la llet de la mare.
  7. 7. EL TAURÓ BLANCNom: Tauró blanc, Carcharodon carchariasCaracterístiques: El tauró blanc es un tauró que medeix entre 5 o 8 metresde longitut, normalment la femella és més gran. Tenen una forma fusiforme,es a dir prims dels extrems i més dobles del mig per tal de poder nedaramb més facilitat. A la seva boca, molt gran i arrodonida, s’hi troben mésde 100 dents triangulars i afilades col·locades en una doble filera i que esvan renovant al llarg de tota la vida. Quan mossega ho fa amb una força300 vegades superior a la dels humans. Els taurons es pasen tota la vidanedant ja que si paren s’asfixiarien o s’enfonsarien cap al fons del mar.Són uns grans nedadors: s’enfonsen fins a 900 metres i fan viatges de20.000 km en 9 mesos. Poden viure entre 15 i 30 anys.Alimentació: El tauró blanc s’alimenta principalment de pops, crancsgrans, tonyines, altres taurons, ratlles, foques i altres mamífers. Noataquen als humans a no ser que els confonguin amb foques.Reproducció: el tauró blanc és ovípar. Els ous ,entre 4 i 10, els reté la mareal seu interior fins que les cries surten de l’ou. Tan aviat con surtens’allunyen de la seva mare per evitar ser devorats per ella. Al cap d’un anyja medeixen 2 metres de longitud.
  8. 8. LA TORTUGA MARINANom:Tortuga marina(Chelonioidea)Característiques: Aquestes tortugues viuen a tots els oceansmenys als d’aigua freda. Hi ha 7 tipus de tortugues marines. Aquestestortugues quasi sempre estan dins de l’aigua llevat de quan ponen ous.Les tortugues poden viure 80 anys.Alimentació: Les tortugues marines s’alimenten de pastures marinesd’angiospermes com ara posidònia, de zooplanton i petits necton.Reproducció: Les femelles tornen a la platja on van neixer.Fan de1a 8 nius per temporada.La femella cava un forat circular 40 a 50centimetres,comença a omplir el niu amb un grapat de closca tova.Pon entre 50 i 200 ous,despres de la col.locaçio,es reomple el niuamb sorra i allisen la superficie fins que es queda indetectable visualment.
  9. 9. EL PINGÜÍ EMPERADORNom: Pingüí emperador (Aptenodytes forsteri)Característiques: Els pingüins són ocells no voladors que viuen al hemisferisud,hi ha unes 17 espècies de pingüins. El pingüi emperador viu al’Antartida però també hi ha pingüins a Chile , a la Patagonia d’Argentina ia Sudàfrica. Les ales des pingüins s’han convertit en aletes que elspermeten bucejar. Alguns poden arribar a aguantar 18 minuts sota l’aigua.Són bons nadadors , fan uns 9 km per hora però alguns arriben a 60 kmper hora. El pingüí emperador fa 1,1 metre d’alçada i pesa uns 30 kg. Potviure més de 20 anys. Es calcula que n’hi ha mig milió de pingüinsemperador.Alimentació: Els pingüins s’alimenten principalment de peixos i deplancton.Els pingüins tenen una glàndula que els permet eliminar l’excésde sal ja que només veuen aigua salada.Reproducció:Els seus nius són molt senzills i alguns fan galeriessubterrànies.El pingüí emperador no fa nius guarda els ous entre les potes.Ponen 1 o 2 ous cada vegada, pero si neixen 2 pingüins només 1sobreviurà. La incubació dura entre 33 i 62 dies. Al cap de tres setmanesde sortir de l’ou els pingüins ja s’independitzen de la seva mare.
  10. 10. L’ERIÇO DE MARNom: Eriçó de mar(Echinoidea)Caracteristiques:El seu cos és de forma generalment globular, és a dir comun globus, i recobert de punxes mòvils més o menys gruixudes.. Viuen atots els fons marins, fins als 2.500 metres de profunditat. i ha unes 950varietats d’eriços.Entre les espines hi ha unes extructures que tenen unbulb brillant ,i a la punta hi tenen unes 3 punxes que poseeixen veri.Eleriço es desplase lentament amb l ‘ajuda de les seves espines movils.Els eriços es troben a les zones rocoses i a la vora del mar .Elcontacteamb les seves pues produeix dolor,coïssor i pot provocar paralisimuscular. Fins que no es treuen les pues continuen desprene veri.Alimentació:A la boca hi tenen cinc dents dedicades a raspar algues quetroben al fons marí i entre les roques. Els eriçons son hervivors,detritivors( restes d’animalsi plantes morts) i depredadors.
  11. 11. POPNom: Polp (Octopoda)Característiques:El pop es un mol·lusc que te vuit potes. El principalgènere és Octopus que comprèn 289 espècies diferents.Es caracteritzenper tenir vuit apèndixs que cal anomenar braços i estan plens de ventoses.Els pops no tenen esquelet intern, el bec de la boca es similar al d’un lloro iés la seva part mes dura. Els pops son flexibles i els permet passar através d’escletxes i així proteigir-se dels depredadors. Viuen poc, uns sismesos però alguns arriben als cinc anys. Els pops tenen tres cors i comtots els mol·luscs, tenen brànquies.Són els invertebrats més molt intel·ligents que hi ha.Els pops tenen tres mecanismes defensius molt característics:- Expulsió de tinta- Camuflatge- Autotomia o capacitat de perdres membres del cos.Alimentació: Els pops s’alimenten de crustacis i mol·luscs. Atreuen lesvíctimes moven les puntes dels braços com si fossin un cuc.
  12. 12. El calamar gegant (Architeuthis dux)El calamar gegant és un animal daspecte semblant al calamar comú peròdel qual shan trobat exemplars morts daproximadament 18 metres delongitud fins a la punta dels tentacles.Té el cos platejat i uns ulls negres i grossos. Viu entre els 400 i els 1500metres de profunditat on la llum del sol és practicament inexistent. Podenmedir entre 13 i 18 metres però la major part de la seva longitud es partdels seus dos tentàcles. Els cientifics creuen que hi ha 8 espèciesdiferents de calamars gegantsEl calamar gegant és un dels invertebrats més grans del món.Tenen unsulls molt grossos que poden medir més de 27 centímetres; també tenenunes dents afilades. Als calamars se’ls mengen els Catxalots ja que en elsseus estòmacs s’hi han trobat restes de calamars gegants. Aquestmol·lusc gegant creix molt de pressa, se suposa que arriba al seu pes finalde més de 500 kg en menys de 3 anys.Lany 2001 un submarí va poder filmar i capturar per primera vegada, unexemplar de calamar gegant a 3.380 metres de profunditat. Calamarsd’aquestes dimensions se n’han vist i trobat de morts en diferents llocs delmon, Asturies, Canaries, Japó, Mèxic i fins i tot a l’0ceà Antàrtic.
  13. 13. Peixos abissalsLa zona abissal és una de les parts més profundes en les quals esdivideixen els oceans. Se situa entre els dos mil i els sis mil metres deprofunditat, una zona on amb prou feines hi ha oxigen i la vida ésescassíssima.La llum solar no arriba més avall dels dos-cents metres de profunditat pertant la zona abissal està totalment a les fosques per a l’ull humà; latemperatura de l’aigua és baixa i no sobrepassa els 4º C. Els cossos delsanimals que hi viuen són tous i flexibles, fets de carn semblant a la de lesmeduses. A aquestes profunditats el calci és molt escàs, i la vitamina D noes pot sintetitzar a causa de la manca de llum solar, de manera que, a faltade dos components bàsics de l’esquelet, els peixos abissals gairebé notenen ossos.A la zona abissal no s’hi troben vegetals, ja que la manca de llum solar elsimpedeix fer la fotosíntesi; només s’hi poden trobar alguns animals, forçacuriosos, i que estan molt ben adaptats a les condicions en les quals hande viure. Es belluguen amb moviments lents per buscar preses de lesquals alimentar-se o per fugir d’enemics tan poc ràpids com ells.Alguns dels peixos són bioluminiscents, és a dir, produeixen llum per aatraure petits peixos i crustacis que corrin per allà. Altres animals nodisposen d’ulls o els tenen tan atrofiats que gairebé no els resulten útils.per això a la punta de les seves llargues aletes, potes o antenes tenenunes fibres nervioses que els fan saber en tot moment què estan tocant.Alguns peixos es dediquen a ingerir el fang del fons on s’hi troben petitespartícules nutritives, però el principal recurs alimentari és la carn, que elsanimals obtenen devorant-se entre ells, o menjant cadàvers de peixos dela superfície que baixen per gravetat.
  14. 14. Quins peixos es pesquen més al món?Els científics han detectat més de 32.000 tipus de peixos, però no tots sóncomestibles.. Els més consumits arreu del món són:ArengadaLluçSardina i boqueróTonyina
  15. 15. TurbotLisaCalamarGambaSalmóCranc
  16. 16. LlamantolOstraVieiraA Espanya l’any 2011 es van consumir 26,8 quilos de peix per persona.Més de la meitat és peix fresc.
  17. 17. El peixos de CatalunyaEls peixos que més es pesquen a Catalunya son:Peix blau: sardina, seitó sorell, verat, bonítol, tonyina i emperador;Peix blanc: besuc, boga, congre, gall, llobarro, llenguado, lluç,maire, mero, mòllera, orada, pagell, rap, roger,…Crustàcis: la gamba, lescamarlà, la galera, el llagostí i la llagosta ...Cefalòpodes: pescats són el pop, la sèpia i el calamar.Mol·luscs: el cargol de punxes, la cloïssa, lescopinya, el musclo,la navalla, lostra...
  18. 18. Com es pesquen els peixos?Segons el lloc on es practiqui la pesca industrial,es pot distinguir entrepesca litoral i la d´altura.En la pesca litoral els vaixells són petits i disposen de xarxes i llinyespotents. S´allunyen poc de la costa i les captures que fan són cada copmenys nombroses perque els peixos s´exhaureixen.La pesca daltura la duen a terme les flotes més importants, que disposende vaixells grans i ben equipats que es troben en alta mar setmanes omesos. Aquests vaixells porten radars per detectar els bancs de peixos iaixí, la direcció i la velocitat en la qual es desplacen, també porten sonarsper mesurar la importància dels bancs detectats. Tenen instal.lacionsfrigorífiques per conservar el peix a bord en perfectes condicions.
  19. 19. Arts de pescaPer tal d’extreure l peix del mar shan comptabilitzat més de 100instruments de pesca diferents. Aquestes eines que utilitzen els pescadorss’anomenen arts de pesca. Les més importants són: l’arrossegament,l’encerclament, el palangre, nansa i la canya.ArrossegamentLa pesca darrossegament és un mètode de pesca que es fa arrossegantuna xarxa de pesca a través del fons del mar.Aquest sistema de pesca té l’inconvenient que destrossa plantes i alguesdel fons marí deixant de vegader enormes solcs al fons del mar i extreu tottipus de peix grans, petits i d’altres que no es proposava de pescar.
  20. 20. EncerclamentLencerclament és un art de pesca que es realitza de nit i consisteix ensituar una barca petita amb un focus a laigua i amb un barca molt mésgran, que amb lajut duna xarxa encercla la més petita i així atreu i capturaals peixos, que atrets per la llum del focus, van cap al parany.PalangreUn palangre és un tipus daparell de pesca artesanal utilitzat arreu delsPaisos Catalans.Els peixos pescats amb palangre en general sónconsiderats dalta qualitat.Un palangre consta de tres parts:
  21. 21. ● Una corda de teixit sintètic anomenada mare.● Trossos de fil de niló, cadascun dels quals s’anomenen braçolada.Aquests van lligats en intervals regulars a la mare, i a l’altre extrems’hi enfereix un ham.● Els hams, el nombre dels quals és el mateix que el de les braçolades,i de mida variable segons el peix que es vol pescar.NansaLa nansa és un parany que atrau als peixos que després s’hi quedenatrapats a l’interior.Es construeixen quasi totalment de jonc o vímet o també amb estructuresrígides metàl·liques recobertes per una xarxa generalment de plàstic.La boca de la nansa es pot obrir i tancar amb una tapadora per on s’hi fical’esquer abans de pescar i s’hi treuen els peixos que han quedat atrapats al’interior.Les nanses mesuren en general, de 120 a 130 cm. d’alçada i uns 70cm. dediàmetre.
  22. 22. Les espècies més freqüents que s’agafen amb nansa son la llagosta, lasípia, el congre, la bròtola i algun llobarro. També pot capturar-se calamari pop roquer.,CanyaA canya de pescar és un aparell que susa per a pescar. Originàriament elseu cos era de components naturals, principalment qualsevol tipus de palllenyós com una branca darbre o una canya.El bambú: va ser el material utilitzat durant segles per a la fabricació decanyes. A causa de les seves grans prestacions i versatilitats, la canya debambú segueix sent molt apreciada en la pesca amb cua de rata.La fibra de vidre: va ser el material amb què es van fer les primeres canyesmodernes de pesca. La fibra de vidre és un material fort i flexible queencara avui, és utilitzat en la construcció de canyes per a algunesmodalitats de pesca.La tonyina sovint es pesca en canya
  23. 23. Però, ….podrem pescar sempre?A l’últim segle la població mundial ha duplicat el consum de peix des dels9,9 quilos per persona a 18,4 i els pescadors cada dia treuen menys peixdel mar. Degut a la sobreexplotació els peixos no tenen prou temps per areproduir-se i créixer :Com es pot veure en el gràfic a partir de l’any 2000 les captures de peixvan disminuint lleugerament,Per solucionar aquest problema des de fa mig segle ha anat augmentant lacria de peix en granges: la aqüicultura. Avui en dia el peix criat engranges ja es el més consumit al món.
  24. 24. En aquests gràfics podem veure que a partir de l’any 1990 la producció depeix de granges augmenta molt, mentre que el peix que s’extreu del marcomença a disminuir.
  25. 25. L’aqüiculturaLaqüicultura és la tecnologia aplicada a la cria, reproducció i cultiu de lesespècies que viuen en laigua salada o dolça, tant siguin animals comvegetals (algues principalment).Laqüicultura rep noms específics segons lespècie que tracti de criar :● Piscicultura: aqüicultura dels peixos. Els peixos més importants enpiscicultura són de major a menor : salmó, carpa, tilapia, peix gat ibacallà. També són objecte de la piscicultura peixos mediterraniscom el llobarro i lorada . Des de l’any 2009 aquest tipus de peixrepresenta la meitat del peix que es consumeix al món .
  26. 26. ● Algicultura: aqüicultura dalgues. De les algues n’obtenimproductes per a l’alimentació, fertilitzants, bioplàstics, tints,colorants, productes farmacèutics, combustibles...● Mitilicultura: aqüicultura de musclos i espècies afins . A Catalunyase’n cultiva al Delta de l’ Ebre. El 95 % de tot el s musclosd’Espanya es produeixen a Galícia.Mitilicultura: aqüicultura demusclos i espècies afins .
  27. 27. ● Ostreïcultura: aqüicultura dostres.La ostreïcultura ja es practicava en la època dels romans. Les ostres escrien per les perles per fer collars, polseres i també per menjar.● Peneicultura: aqüicultura de gambesAquesta es una piscifactoria on es crien gambes (peneicultura) En tresmesos les larves passen de 0,1 grams a pesar 15 grams.
  28. 28. Principals zones pesqueres del món.Les majors zones de pesca es troben a prop de terra especialment al’oceà Pacífic tocant a l’ Àsia. Vora de la costa i a prop de lesdesembocadures dels rius els peixos hi troben més aliment.
  29. 29. On van a pescar els vaixells espanyols?Els pescadors espanyols cada vegada han d’anar més lluny per tal depoder pescar. Principalment pesquen al llarg de l’oceà Atlàntic i algunsvaixells arriben fins a l’oceà Índic.
  30. 30. Quins països dels món són els mésconsumidors de peix?Els països que menys peix consumeixen al món són : Bolivia a l’Amèricadel Sur, Burkina Faso, Zimbawe,Etiòpia i Sudan a l’ Àfrica, Uzbekistan,Afganistan, Pakistan, Mongòlia i Azerbaijan a l’Àsia. Són països sensecosta i pocs rius que es troben a l’interior dels continents.Els països que més peix consumeixen al món són : Grenlàndia, Islàndiai Portugal a Europa. Xile i les Illes Malvines a l’ Àmerica del sur. Per alshabitants de moltes illes del Pacífic el peix és la principal font d’aliment.El consum de peix és molt important per a la dieta humana però té elproblema que cada vegada està més contaminat pel mercuri que ésmolt tòxit i perjudicial per al nostre organisme.  

×