Your SlideShare is downloading. ×
Geografia. Tema 2. Barcanova
Geografia. Tema 2. Barcanova
Geografia. Tema 2. Barcanova
Geografia. Tema 2. Barcanova
Geografia. Tema 2. Barcanova
Geografia. Tema 2. Barcanova
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Geografia. Tema 2. Barcanova

1,321

Published on

1 Comment
0 Likes
Statistics
Notes
  • Hola! Tendiras los resumenes de geografia del libro bacanova? esque tengo selectividad y estoy un poco liada con tanto tema, a ver si me lo podrias pasar x mi hotmail si los tienes, me harias un gran favor gracias:) sarita_69_martos@hotmail.com
       Reply 
    Are you sure you want to  Yes  No
    Your message goes here
  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
1,321
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
33
Comments
1
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. 1. La construcció europea1.1.Els precedents Després de la II Guerra Mundial, Europa va quedar destrossada i per tal de recuperar-se l’any 1951 es va crear la Comunitat Europea del Carbó i l’Acer (CECA). Això va permetre millorar les relacions entre França i Alemanya i va impossibilitar nous enfrontaments.1.2.La Comunitat Econòmica Europea A causa dels bons resultats de la CECA es va arribar a la signatura dels tractats de Roma al 1957. Amb aquest tractat es creen dues organitzacions: La Comunitat Econòmica Europea (CEE), coneguda com a Mercat Comú. La Comunitat Europea de l’Energia Atòmica (CEEA), o Euratom. L’objectiu d’aquests tractats eren la lliure circulació de persones, mercaderies, serveis i capital per tot el territori dels estats membres.1.3.El tractat de la Unió Europea Al novembre de 1993 va entrar en vigor el tractat de la Unió Europea (TUE) o tractat de Maastritch. Impulsa una unió i una integració més grans entre els estats membres i estableix vincles polítics i socials. Al aprovar-se el TUE, el nom de CEE va ser canviat per Unió Europea(UE). El TUE va atribuir més poder al Parlament Europeu. Va sorgir el concepte de ciutadania europea: es considera ciutadà europeu tota persona que tingui la nacionalitat d’un dels estats membres. Aquest fet atorga drets: Dret a circular i residir lliurement al territori dels estats membres. Dret de sufragi en les eleccions al Parlament Europeu, i municipals. Dret a la protecció de les autoritats diplomàtiques i consulars. Dret a dirigir-se al defensor del poble europeu. Dret de petició davant el Parlament Europeu. Es va establir la política exterior i de seguretat comuna com a sistema de cooperació entre governs per prendre decisions en política internacional. També va donar impuls a la unió econòmica i monetària que portà a la creació de l’euro (€) com a nova moneda al 1999 i circulà al 2002 pels 12 estats. Espai Schengen L’objectiu d’aquest acord és suprimir les fronteres i aconseguir la lliure circulació entre els estats signants. Tots els estats de la UE exceptuant: Regne Unit i Irlanda. Islàndia, Noruega i Suïssa van firmar l’acord tot i no pertànyer a la UE. 1
  • 2. 1.4.El Tractat de Lisboa Al desembre de 2007 es va signar el Tractat de Lisboa que establia un conjunt de normes per tal d’agilitzar i millorar el funcionament de les institucions europees. Les decisions del Consell Europeu han de ser aprovades per una majoria qualificada: mínim del 55% d’estats a favor i 65% de la població. És el braç legislatiu i aprova el pressupost de la UE i coordina les polítiques econòmiques dels estats membres. La Comissió Europea té el poder executiu i pot tenir iniciatives legislatives. Gestiona i aplica les polítiques comunitàries i el pressupost. El Parlament Europeu representa el conjunt de la ciutadania i té capacitat per legislar, a la vegada que té el control sobre la resta de les institucions. El Tractat de Lisboa vol reforçar la importància de les regions dins la Unió Europea i estableix el reconeixement de la diversitat cultural i lingüística com objectiu principal. Reforça i amplia també, la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea.2. Les ampliacions de la UE2.1.Els criteris d’adhesió Per poder entrar en la Unió Europea, cal ser un estat europeu i complir els requisits coneguts com a criteris de Copenhaguen: Criteri polític: cal que hi hagin institucions polítiques estables que garanteixin la democràcia, l’estat de dret, el respecte als drets humans i el respecte i la protecció de les minories. Criteri econòmic: cal tenir una economia de mercat ferma i viable, capaç d’adequar-se al grau de competitivitat existent dins la UE. Cabal comunitari: conjunt de lleis i objectius polítics i econòmics d’àmbit europeu que cal que el país candidat accepti i assumeixi com a propi.2.2. Cronologia de les ampliacions - 1958. Es constitueix la Comunitat Econòmica Europea amb França, la República federal d’Alemanya, Bèlgica, els Països Baixos, Luxemburg i Itàlia. - 1986. S’hi incorporen Espanya i Portugal. Les properes incorporacions encara estan pendents, tot dependrà de com es resolguin les diferències de tipus polític que existeixen. 2
  • 3. 3. L’Europa de les regions3.1.El principi de subsidiarietat Els diversos territoris que formen els estats van voler participar en la presa de decisions i van reclamar l’aplicació del principi de subsidiarietat. Segons aquest principi, les competències que puguin assumir amb eficàcia les administracions més properes als ciutadans no seran assumides per les administracions superiors més allunyades. Com a conseqüència s’ha produït un corrent de regionalització del poder. El TUE va crear el Comitè de les Regions, un òrgan consultiu pel que fa a les polítiques regionals.3.2.Concepte i classificació de les regions europees La UE considera que una regió és un territori amb una dinàmica demogràfica i econòmica i uns trets geogràfics comuns, delimitat amb una finalitat de caràcter administratiu i estadístic. L’Assemblea de les Regions d’Europa és una organització independent i segons aquesta una regió és l’entitat situada per sota del nivell de l’estat central que està dotada de representativitat política. L’EUROSTAT va establir l’any 1988 la Nomenclatura d’Unitats Territorials Estadístiques, les quals s’organitzaven en: NUTS 1. Regions comunitàries europees. Principals àrees de planificació econòmica. NUTS 2. Unitas administratives de base. Nivell fonamental per a l’anàlisi de situacions i la presa de decisions a l’hora d’executar la política regional de la UE. Comunitats autònomes. NUTS 3. Corresponen a demarcacions ja existents, províncies. NUTS 4 i 5. Unitats administratives locals. Les 4 no són establertes les 5 corresponen als municipis.3.3.La política regional de la Unió Europea. Per ajudar a les regions menys afavorides i reduir-ne desigualtats (reben ajuts les regions on la renda no arriba al 75% de la mitjana europea), la UE té establerts dos tipus de mecanismes financers: Fons Estructurals. o Fons Europeu de Desenvolupament Regional. Concedeix ajuts econòmics per a la construcció d’infraestructures i la realització d’inversions productives que generin ocupació i donin guanys a les empreses. o Fons Social Europeu. Finança activitats de formació que afavoreixin la inserció laboral dels treballadors aturats i dels sectors més desfavorits. 3
  • 4. Fons de Cohesió. Destinat a estats on el PIB és inferior al 90% de la mitjana comunitària. Finança projectes d’infraestructures relacionats amb el medi ambient i els transports. Pel període 2007-2013 la UE s’ha marcat tres objectius: o Convergència. Promocionar el creixement i l’ocupació per accelerar la convergència de les regions i els estats menys desenvolupats. o Competitivitat regional i ocupació. Promoció de la innovació i de l’esperit empresarial, la protecció del medi ambient i el desenvolupament dels mercats laborals de les regions no incloses en l’objectiu anterior. o Cooperació territorial europea. Reforça la cooperació transfronterera, interregional i interestatal. Aquests ajuts han de respectar la legislació europea.4. L’economia de la UE i la seva posició en el món4.1.La unió Econòmica i Monetària L’any 1979 es va posar en marxa el sistema monetari europeu. La primera conseqüència va ser la creació del predecessor de l’euro: l’ECU. Mai va circular. Al 1989, a partir de l’informe Delors, el Consell Europeu va establir un procés progressiu i en etapes, per arribar a la unificació de les economies: la Unió Econòmica i Monetària. Aquesta va rebre un gran impuls amb el TUE i va crear el Banc Central Europeu i l’euro.4.2.La zona euro S’anomena eurozona el conjunt d’estats de la UE que utilitzan l’euro com a moneda de curs legal. En formen part: Finlàndia, Irlanda, Països Baixos, Bèlgica, Luxemburg, Alemanya, Eslovàquia, Àustria, Eslovènia, Grècia, Itàlia, França, Espanya i Portugal. Alguns estat conserven la seva moneda pròpia, d’altres al no tenir, utilitzen l’euro. 4
  • 5. 4.3.L’activitat econòmica a la Unió Europea El sector primari té establert una política agrícola comuna i una política pesquera comuna. Els objectius de les quals són: o Augmentar la productivitat o Assegurar un nivell de vida equitatiu per a la població que hi treballa. o Estabilitzar els mercats o Garantir l’aprovisionament o Assegurar preus raonables per als consumidors. El sector secundari no té política industrial comuna. El sector terciari és el que produeix més riquesa a la UE i genera més ocupació. Per això es parla de terciarització del comerç. La UE és membre de l’Organització Mundial del Comerç. La Unió Europea exporta maquinària, productes químics i farmacèutics. Els intercanvis amb Amèrica del Nord suposen un saldo positiu per Europa just al contrari d’Àsia i Rússia. La lliure circulació de béns i persones ha mostrat la necessitat d’una política comuna de transports per la creació de grans xarxes europees. S’ha desenvolupat el sistema Galileu de navegació per satèl·lit. Les xarxes transeuropees: o Xarxa transeuropea d’energia. Assegura el subministrament d’electricitat i gas natural. o Xarxa transeuropea de transport. o Xarxa transeuropea de telecomunicacions. Facilita la transició cap a la societat de la informació i afavoreix la interconnexió de xarxes i el desenvolupament de noves activitats en el sector TIC (Tecnologies d’Informàtica i Comunicació)5. La població de la UE i els corrents migratoris5.1.La població europea La població total europea s’incrementa lleugerament cada any. Aquest feble increment és degut a l’estructura envellida de la població a la majoria d’estats i l’escassa fecunditat femenina, cosa que produeix un creixement vegetatiu escàs. La baixa reproducció i l’allargament de l’esperança de vida provoquen les taxes d’envelliment elevades. La població també augmenta gràcies al creixement migratori.5.2.Els corrents migratoris Les migracions cap a la UE tendeixen a crèixer. La major part de la immigració prové d’Europa de l’Est, Turquia, nord d’Àfrica i Amèrica del Sud. 5
  • 6. 6

×