• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
Manuel Outumuro LOOKS
 

Manuel Outumuro LOOKS

on

  • 556 views

 

Statistics

Views

Total Views
556
Views on SlideShare
556
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Upload Details

Uploaded via as Microsoft Word

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Manuel Outumuro LOOKS Manuel Outumuro LOOKS Document Transcript

    • Manuel OutumuroManuel Outumuro va néixer a Merca (Ourense) i va formar-se a lEscola Massana deBarcelona, ciutat on sempre ha viscut, si exceptuem un parèntesi de quatre anys queva residir a Nova York. Va col·laborar a la revista Por Favor i va ser director dart delsuplement La Vanguardia-Mujer. Durant quatre anys, va impartir classes de DirecciódArt a lEscola Eina. Va ser membre de la junta directiva de lAssociació deDissenyadors Gràfics del FAD. A Nova York va col·laborar com a dissenyador gràfic iil·lustrador de diferents publicacions i va ser comissari de lexposició "Fifteen of myFifty with Tiffany", una retrospectiva dElsa Peretti en el Fashion Institute of NewYork. En el seu estudi de Barcelona sha creat la imatge gràfica, la comunicació visual ila fotografia per encàrrec de diversos dissenyadors i empreses de moda: GuillerminaBaeza, Antonio Miró, Julie Sohn, Amaya Arzuaga, Zara, Armand Basi, Oysho, CarolinaHerrera, Massimo Dutti, Purificación García, entre daltres. Ha col·laborat ennombroses publicacions, entre les quals cal esmentar Vogue, Elle, Zest i Telva,Fotogramas, La Vanguardia, El Mundo, El País, G.Q i Woman. Té un contracte enexclusiva amb ledició espanyola de Marie Claire. És lautor de la fotografia i delmaterial promocional de la pel·lícula "Los Otros" dAlejandro Almenábarprotagonitzada per Nicole Kidman. Combina la seva faceta de fotògraf amb larealització despots de televisió i videoclips i, per la seva gran difusió, destaquen els"cossos" Danone de Cindy Crawford i Valeria Mazza; ha dirigit, també, el darrervideoclip de Luz Casal. Ha participat en diferents mostres col·lectives i ha realitzat lessegüents exposicions individuals: Actores (Galeria Marisa Marimón): una recopilació deretrats dactors i actrius del cinema espanyol, que es recolliran en un llibre. Barcelonaotra visión (Galeria Vinçon): una mirada insòlita a una Barcelona inèdita, a través dunacol·lecció dimatges que capten no tan sols larquitectura sinó, també, diferentssensacions i moments de llum daquesta ciutat. Fluidos (Compact Art Gallery): unacol·lecció de vint imatges en les quals el cromatisme de les anilines dibuixa, sobrelaigua, suggeridores formes abstractes. Disparo Editorial ha publicat dos llibres seus:Barcelona Otra Visión, recull dimatges atípiques de la ciutat comtal, i Close-Up Up-Close, una recopilació de primers plans de rostres femenins. En diverses ocasions harebut el premi Lux de Oro de lAssociació de Fotògrafs Professionals, i lAssociaciódEditors lha distingit amb el premi ARI com el millor fotògraf de lany 2002.Actualment, compagina la seva activitat artística amb el comissariat de lexposició"Genio y Figura" que tindrà lloc al Museu dArt Modern Saitama de Tòquio, enrepresentació dEspanya a lExpo-Mundial 2005. El seu estudi es troba en un anticpalau del segle XVII al barri barceloní de Ciutat Vella i per aquest motiu lAssociació deCrítics dArt de Catalunya li ha atorgat el premi ACCA a la iniciativa privada derecuperació del patrimoni. 1
    • Vestidos de Lydia Delgado,Pont Alexandre III París 1993Aquesta fotografia duu per nomVestidos de Lydia Delgado, PontAlexandre III París 1993 i ha estatfotografiada per Manuel Outumuro al1993. Actualment l’obra es troba alDHUB de Barcelona, en una exposiciótemporal anomenada LOOKS. Les sevesdimensions són de 45cm x 56cm i estracta d’una fotografia.En l’obra d’Outumuro podem veure elpredomini de línies corbes dels cossosde les dones amb els seus vestits icabells, els fanals, la barana del pont,l’escultura que apareix sobre una grantorre al fons i la cúpula que surt pelcantó dret. Els colors que presenta sónel blanc, negre i tota la paleta de grisos,utilitzat el negre més fort per les tresfigures principals, les dones, per tal deque ens fixem en aquesta part, queseria la més important. La llum quesembla generalitzada per tota l’obraprové de davant les tres dones, ja queles seves ombres apareixen darrera seu,sense inclinar-se cap a un cantó o unaltre. Tot i haver esmentatanteriorment el predomini de líniescorbes, la fotografia presenta unaestructura molt esquemàtica, demanera que podríem reduir-la a líniesrectes com podem veure en la imatgede la esquerra. Pel que fa a la simetria si separem el paisatge de les tres figuresfemenines podríem dir que aquestes sí que en pressenten, agafant com a eix central ladona del mig. El paisatge ens mostra clarament un punt de fuga creat per la baranadel pont amb els seus fanals, aquesta línia diagonal arriba a un punt d’on sorgeix la altacolumna contrastant amb la horitzontalitat de l’edifici. Així queda força destacat elpunt de fuga on s’uneixen el final de la barana, la base de la torre i la cantonada de 2
    • l’edifici, punt on es dirigeixen les tres protagonistes. Aquestes tres dones apareixen enple moviment, corrents cap al punt esmentat anteriorment i l’acció de córrer la podemjustificar pels cabells e moviment i el peu dret elevat a punt de passar endavant perseguir la correguda. També cal comentar que el fet que el paisatge on succeeix l’accióestigui un xic desenfocat ens dóna la sensació de moviment, d’avançar, com sinosaltres també estiguéssim corrents. El cas si la fotografia és oberta o tancada es potjustificar de dues maneres: per una banda podríem dir que és tancada ja que les tresfigures principals apareixen d’esquenes a nosaltres però també podem justificar que ésoberta perquè la sensació que crea el paisatge desenfocat, com hem dit abans, és deque l’espectador també està corrents, a més la mà de la dona esquerra que s’allargacap enrere sembla una manera de convidar a l’espectador a unir-se a elles. Si fos aixíseria com si l’espectador estigués seguint a les tres dones.Bé, aquesta obra com ja hem dit és una fotografia i la seva funció a part de serdecorativa també és publicitària, en aquest cas de vestits de Lydia Delgado.Aparentment visualitzem tres dones vestides de manera igual corrents pel pontAlexandre III de París. Aquesta fotografia pertany a l’apartat ETORNOS de l’exposicióLOOKS al DHUB de Barcelona. En aquest apartat el fotògraf Outumuro defineix el seuestil mitjançant les localitzacions, el tractament de la llum i la ubicació de les models. Elque intenta d’aquesta manera és que l’espectador acabi associant els vestits icomplements que troba e les tendes amb els carrers de la seva ciutat. A més elspersonatges es fonen amb l’ambient, ja siguin exteriors o interiors o carrers ambgrafismes. Els personatges apareixen en realitats recreades que fan sorprendre al’espectador al veure els paisatges i llocs extraordinaris situats lluny de la vidaquotidiana. L’efecte que crea és la comparació entre el món ordinari i l’extraordinari:en el cas de la fotografia comentada, podem passejar pel mateix pont de maneraquotidiana(món ordinari), però en la fotografia l’aparença del lloc està embellit, demanera que fins i tot pugui semblar un altre força allunyat de l’original i elspersonatges són models fictícies, més maques i plenes de glamour que serien elscànons de bellesa contemporanis als que aspirem (món extraordinari) .Aquesta fotografia mostra uns trets curiosos, podríem dir influència, quepersonalment vull relacionar amb una obra barroca molt coneguda de Rubens, Les tresgràcies. 3
    • És cert que a primera vista no tenen gaire cosa a veure: les dones que apareixen enuna van vestides i apareixen d’esquenes, en canvi en l’obra barroca apareixen nues ien tres posicions diferents (dos perfils i una d’esquena), el paisatge en una és un pontd’una ciutat i en l’altre un bosc. Però realment no estan ta lluny l’una de l’altre. Lesprotagonistes principals d’ambdues són tres dones, les quals estan en moviment, en lapintura de Rubens s’intueix que ballant i en la fotografia d’Outumuro corrents. El mésdestacable i que crea una gran evidència d’aquesta influència és el peu dret elevat deles figures femenines d’ambdues obres. A més, pel que fa al paisatge, tot i queaparentment són totalment diferents podem establir semblances: de la mateixamanera que al fons a l’esquerra de l’obra de Rubens apareix un paisatge, a lad’Outumuro també hi apareix; la torre de la fotografia d’Outumuro podria ferreferència, si talléssim per la línia verda que veiem a la imatge de dalt, a la font queapareix a la dreta del quadre de Rubens; i el fet de situar l’acció sobre un pont, és a dirun lloc relacionat amb l’aigua, ja que aquesta passa per sota del pont, pot estarrelacionat directament amb la mateixa font de Les tres gràcies, com si de la torreparisenca sortís l’aigua i que aquesta anés a parar al riu que passa per sota el pontAlexandre III.Actualment aquesta fotografia de Manuel Outumuro resta al DHUB de Barcelona, al’exposició temporal LOOKS que acaba el 25 de Maig. 4
    • Vestido Rosa Clarà.Abrigo Lydia Delgado,Grunewald, Berlín 2009Aquesta fotografia es titulaVestido Rosa Clarà Abrigo LydiaDelgado, Grunewald, Berlín 2009.L’autor d’aquesta obra és ManuelOutumuro i va ser presa al 2009.Les seves dimensions són mésgrans que la majoria de fotografies exposades juntament amb aquesta al DHUB deBarcelona, en la exposició LOOKS.Les línies predominants en aquesta fotografia són les corbes, vist en les robes de ladona, les cortines i el sofà. També presenta unes poques de rectes com les que hi ha ala finestra. El color més destacat és el vermell de l’abric i el blanc que inunda tota laimatge. La llum prové de la finestra que il·lumina part del cos de la dona. Les líniesprincipals són les horitzontals, cosa que podem veure clarament en el formathoritzontal que ja presenta la imatge a més del sofà i la dona estirada. La simetriaapareixeria si la dona no estigués en escena, ja que l’eix seria la meitat del sofà, però al’estar la dona estirada trenca la simetria completament. Pel que fa als plans només hiha un que és la dona i el sofà amb la finestra i les plantes. El ritme és de completaquietud, ja que la dona apareix acostada , amb els ulls tancats i relaxada, descansant.D’aquesta manera l’obra se’ns mostra tancada, per tal de no destorbar el son de laprotagonista, que dorm tranquil·lament.Aquesta obra és una fotografia que té una funció publicitària i a més decorativa onse’ns presenta una dona estirada, dormint sobre un sofà. La fotografia pertany al’apartat POSES Y ACTITUDES de l’exposició LOOKS. El que intenta Outumuro en aquestapartat és plasmar el que transmet un vestit en sí en les models també, fent d’ambdósun únic conjunt. A més utilitza el joc de línies i volums, l’organització de les ombres,corbes, equilibri sotil entre l’espai ple i buit (com podem veure en la fotografiacomentada, sofà=buit dona=espai ple), una composició concebuda com un disseny entres dimensions.Aquesta fotografia d’Outumuro mostra uns trets que recorden a la obra de Goya, Lamaja vestida. 5
    • Igual que la comparació de la fotografia anterior amb Les tres gràcies de Rubens, enaquesta altra comparació aparentment tampoc tenen gaire a veure, però es veuenmés semblances a priori. Per exemple el fet que la dona sigui la protagonista i estiguiestirada sobre una superfície tova, ja sigui un llit o un sofà, vestida a punt de mostrar elseu sexe (en la pintura de Goya queda remarcat pel tipus de roba arrapat a la pell, a lafotografia de Outumuro ho assenyala pujant el vestit de la dona a l’alçada del sexe.Una altra semblança és la posició de les mans: el braç dret de la dona es recolza al seupropi cap, l’altre en l’obra de Goya està agafat amb l’altre, en canvi en la fotografiaapareix caigut o desplaçat cap a baix, com si li hagués relliscat d’on el tenia agafat.Actualment l’obra es troba en perfecte estat, ja que és de fa un any i s’exposa al DHUBde Barcelona a l’exposició LOOKS de Manuel Outumuro, que acabarà el 25 de Maig.Valoració i opinió personal 6
    • Com sempre aquest apartat és el que en part més m’agrada redactar ja que puc dir elque ha suposat fer el treball i expressar lliurement el que penso. En realitat en ser untreball voluntari m’ha agradat fer-lo, ja que he estat jo la que ha estriat fer elscomentaris de manera lliure i escollint les obres que m’interessessin. En principi eltreball consisteix en comentar dues obres de l’exposició LOOKS, però he volgutcomparar-les amb dues obres anteriors que em recordaven molt a les que he estriat i amés del comentari obligatori, m’he llançat a comparar les obres d’Outumuro amb la deRubens i Goya. La part del comentari que hauria de fer referència a la vida de l’autoren l’època no l’he posat perquè considero que amb el primer apartat on parla de labiografia de Manuel Outumuro ja n’hi ha suficient i s’entén. Així puc dir que m’haresultat interessant i curiós el fer aquest treball, que a més a seguit creant en mi mésinterès per l’art.Pel que fa a l’exposició m’ha resultat molt original degut als miralls que hi havia a cadapassadís per canviar de sala, i per tant d’apartat. Se’m va fer molt amena i molt benestructurada, tant que fins i tot no em va importar donar-me una segona volta perl’exposició, parant més atenció a certs detalls d’algunes fotografies.En general, sumant el treball i la visita, he de dir que m’ha agradat molt i sobretot queel fet de comentar fotografia, cosa que fins ara mai havia fet, m’ha resultat interessant,pel fet també que m’ha portat a relacionar-ho amb pintures de moviments pictòricsmolt anteriors. Una gran experiència. 7