• Save
Ausiàs March
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Ausiàs March

on

  • 5,773 views

 

Statistics

Views

Total Views
5,773
Views on SlideShare
5,395
Embed Views
378

Actions

Likes
3
Downloads
0
Comments
1

2 Embeds 378

http://agora.xtec.cat 376
http://www.facebook.com 2

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel

11 of 1

  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
  • Pilar, Gàcies per compartir-lo. Em sembla un bon treball. Atentament Irene B. i. P.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Ausiàs March Ausiàs March Presentation Transcript

    • 1397-1459
      • Sinopsi biogràfica.
      • Context històric.
      • Biografia.
      • Importància d’Ausiàs March.
      • Obra poètica.
      • Divisió dels seus poemes.
      • Estil.
      • 1397. N eix, probablement, a Gandia, fill de Pere March i Lionor Ripoll. 
      • 1409. Pere March va emancipar el seu fill Ausiàs. 
      • 1413. Mor el seu pare, Pere March. 
      • 1419. És armat cavaller 
      • 1420 . Participa en les incursions bèl·liques d'Alfons el Magnànim a Itàlia. 
      • 1424 . Participa en les campanyes contra els pirates nord-africans i de Sicília
      • 1425. Acaba la seva etapa militar i comença l'activitat poètica. 
      • 1427. És processat per una demanda amorosa. 
      • 1429. Mor la seva mare. L'hereva universal és la seva germana Peirona, però ell n'és l'administrador. 
      • 1437. Es casa amb Isabel Martorell, germana de Joanot. 
      • 1439. Mor Isabel Martorell sense descendència 
      • 1443. Es casa amb Joana Escorna. 
      • 1450. S'estableix a València. Mor Joana Escorna sense descendència. Ausiàs escriu els  Cants de mort . 
      • 1458. É s empresonat a causa d'una denúncia interposada per l'esposa d'un dels seus fills bastards. 
      • 1459. El 3 de Març mor a València.
    • El segle XV és el Segle d’Or de la literatura catalana. El centre cultural és València, la majoria d'autors pertanyen a la petita noblesa i a la burgesia. La influència del Renaixement provoca canvis en les idees i en l’actitud moral. València esdevindrà la nova capital cultural per causes econòmiques, socials (pesta a Catalunya), religioses (els papes Borja eren valencians), polítiques (guerres civils a Catalunya i l’antipatia de la noblesa catalana cap als Trastàmara) i estratègiques (els ports valencians són més cèntrics per moure’s pel Mediterrani). Sorgirà tota una generació de poetes (Andreu Febrer , Jordi de Sant Jordi...) que aniran introduint canvis en la poesia trobadoresca, fent-la així més propera a l’Humanisme. En prosa destacarà l’Escola Valenciana, representada per Joan Roís de Corella i Jaume Roig.
    • Ausiàs March, fill del poeta Pere March i de Lionor Ripoll, va néixer, probablement a Gandia, l'any 1397. Pertanyia a una família de burgesos enriquits i funcionaris, incorporada a l'estament de la cavalleria. Pere March va emancipar el seu fill l'any 1409; des d'aquest moment es va convertir en el cap de la branca valenciana de la família, i ja el 1415 va assistir a les Corts de València com a "donzell" i el 1419 li fou conferit l'orde de cavalleria . BIOGRAFIA:
    • Ausiàs March va viure a la societat feudal de la Valencia del segle XV. Va actuar plenament com a membre de l'estament de la cavalleria: fou senyor de terres properes a la ciutat de València, vassall del rei Alfons el Magnànim, i no va deixar mai d'actuar com un senyor feudal gelós de les seves prerrogatives. Entre el 1420 i el 1424 participà en la vida militar de la Corona al servei d'Alfons el Magnànim, primer a Sardenya i Còrsega, (assistint als setges de Calví i Bonifazio), i després al Nord d'Àfrica
    • El rei va recompensar generosament els seus serveis atorgant-li diferents privilegis sobre terres i la possibilitat de prosperar a la cort reial. Així, té el privilegi d’administrar la justícia civil i criminal en algunes localitats de l’horta de Gandia, el 1425 és falconer major de la casa del rei al Regne de València, és a dir, encarregat de la cura dels serveis de falconeria que el monarca havia establert prop de l'Albufera de València. Es va casar dues vegades, una el 1437 amb Isabel Martorell, germana de Joanot Martorell, autor de Tirant lo Blanc , i una altra el 1443 amb Joana Escorna. Ni amb l'una ni amb l'altra no va tenir fills, però sí que en va tenir de naturals, dels quals tenim notícia testamentària . Escriu els Cants de Mort , possiblement motivats per la mort d'alguna de les seves esposes, la crítica no acaba de tenir clar quina. Durant el seu matrimoni amb Joana Escorna, i després de la seva mort, compon la majoria dels seus poemes didàctics i d'apassionants meditacions. Ausiàs March va morir el 3 de març de 1459, als 62 anys, a València .
    • El que caracteritza el poeta és la seva sinceritat, i la capacitat de dir la veritat. Va escriure, en total, 128 poemes , més de 10.000 versos, que deixà en manuscrit i que no van ser publicats en llibre fins prop d’un segle més tard.  La característica més destacada i coneguda de l'estil d'Ausiàs March és el recurs de desenvolupar una quantitat considerable dels seus poemes mitjançant un sistema discursiu basat en la comparació. March escriu amb clara consciència que la poesia ja no és un complement de la personalitat o un simple instrument d'expressió galant, sinó que s'ha convertit en l'espai principal i essencial de l'autoconfessió. March va optar pel model de Petrarca: -la poesia considerada com a trajectòria vital i intel·lectual-, i ho va fer d'acord amb les característiques de la pròpia tradició: agrupant els poemes per cicles, és a dir, per sèries de poemes que responen en la tornada a un mateix senyal.
    • El cançoner d'Ausias March és variat i contradictori, però el senyal heretat dels trobadors apareix apareix gairebé sempre al primer hemistiqui del primer vers de la tornada. Aquest fet ha permès establir diversos criteris filològics a partir dels senyals més característics: “Plena de seny”, “Llir entre cards”, “Amor, amor”, “Oh folla amor”. Plena de Seny és un cicle de 19 poemes dedicat a una dama el nom de la qual el poeta amaga sota el senyal. És característica de Plena de seny la referència als envejosos. Ens diu també que l'amor es pot malmetre per l'absència de perills. Al llarg de tot el cicle, el poeta manifesta que vol ésser amat, però que allò que més estima d'ella és el seny i l'honestedat. Anomena sovint la dama aimia. Hi és visible també la insistència en la desigualtat de l'amor.
    • Llir entre cards constitueix un altre cicle, format per trenta-cinc poemes, en els quals ens diu el nom de la dama, “dona Teresa”, ens fa una fugaç descripció física i ens diu que era casada, amb fills, i que li agradava ésser cantada pel poeta. L'ull de l'hom pec no ha tan fosca vista que vostre cos no jutge per gentil; ...................................................... Verge no sou perquè Déu ne volc casta. Sol per a vós basta la bona pasta Que Déu retenc per fer singulars dones. El poeta suposa que “Llir entre cards” no el desama, sinó que més aviat li plau la seva conversa, i que pensa que els poemes que li dedica són sincers. Si bé mostrau que mi no avorriu, Ans vos altau de ma simpla paraula, E mos escrits no creeu ésser faula El poeta parla d'un amor total, físic i espiritual. En aquest cicle comença a aparèixer l'obsessió per la mort, el tema del mutisme degut a la timidesa i la vacil·lació entre el desig d'honestedat i el de deshonestedat. Cronològicament el podem situar entre el 1425 i el 1438.
      • Oh folla amor : És un cicle que tracta d'un amor foll encontraposició al dels altres cicles. La consciència de culpa i de secret vergonyós és freqüent en les 10 poesies de què consta. La primera presenta l'oposició entre coratge i vergonya. El tema de la vergonya, que ja havia aparegut en el cicle Llir entre cards , pren un sentit de deshonor.
      • Oh folla amor, de vós no son content
      • e ja molts anys dels fets de la que am.
      • No sé de qui haver pus honest clam:
      • per no errar maldic-vos egualment.
      • Una de les poesies més belles del cicle és la número 79, basada en l'al·legoria de les tres sagetes de l'amor. Ausias March farà una distinció entre les sagetes d'or, les de plata i les de plom.
      • Oh vós, mesquins que sots terra jaeu
      • del colp d'amor ab lo cos sangonent
      • e tots aquells qui ab cor molt ardent
      • han bé amat prec-vos no us oblideu!
      • Veniu plorant, amb cabells escampats,
      • uberts los pits per mostrar vostre cor
      • com fon plagat ab la sageta d'or
      • ab què amor plaga els enamorats!
      • Per l'estil, aquest cicle correspon a l'època de senectid del poeta.
    • Amor, amor : Aplega dotze composicions, entre les quals es poden destriar dos grups. En el primer grup Marc s'adreça a un amor abstracte. En un dels poemes utilitza dues paradoxes típiques d'ell Tot amador prenga en açò esment que sens tristor no es pot molt alegrar. .......................................................... Cremat vull ser, d'amor, per sa calor, car dins son foc jo em trobe refrescat. En un altre poema afirma que fa setze anys que serveix amor sense recompensa e són setze anys que lo guardó esper Els poemes del segon grup s'adrecen novament a un amor concret. El poema número 77 es clou amb una tornada que fou imitada per Garcilaso de la Veg a Amor, amor, un hàbit m'he tallat de vostre drap, vestint-me l'esperit: en lo vestir ample molt l'he sentit e fort estret quan sobre mi és posat. El to reflexiu predomina. Foren escrits probablement al final de la seva vida i el poeta es dol molt del mal d'amor. A la tornada diu Amor, amor, los vostres lletovaris són molt amargs i a sanitat contraris.
      • Cal fer esment de dos poemes de maduresa amb el senyal de “mon darrer bé”, que amaga probablement el nom de la seva segona muller, Joana Escorna. Ambdós poemes palesen un amor aconseguit sense problemes morals i gratificant
      • De vostre cos no tem lo pus prim pèl
      • que en contra mi res fes ne em fos altiu.
      • Fora dels cicles esmentats, Marc compongué diverses cançons d'amor sense senyal. Potser, d'entre tots, podem destacar el poema que és una mena de comiat d'amor
      • No solament he lo delit perdut
      • ans en son lloc entrada és dolor,
      • car jo m'air havent perduda amor
      • e jac del colp que tostemps he temut
      • Pel que fa a les rimes, sembla que Marc, en les seves produccions de joventut, utilitza indistintament les rimes masculines i femenines, mentre que en la seva vellesa fa servir l'una o l'altra, però no les barreja.
      Altres cançons d'amor
    • Cants de mort
      • Són sis llargues composicions, que cal situar en la senectut del poeta, dedicades a plànyer la mort de l'estimada. No porten senyal i semblen adreçades a una mateixa dama, que segons Riquer és Joana Escorna. En el primer cant, Marc fa una meditació sobre l'angoixa i el dolor davant la mort de la dama, i ens també ens diu qui era la dama
      • Als que la mort tol la muller aimia
      • sabran jutjar part de la dolor mia
      • En el tercer cant fa una invocació a Maria perquè els seus pecats no perjudiquin la dama. De fet, la sort de l'ànima d'ella l'obsessiona fins al punt de demanar-li
      • Torna en lo món e mostra què és de tu!
      • Lo teu esguard no me donarà espavent
    • Els cants morals
      • Basats en la filosofia i la lògica, amb un to sentenciós i introspectiu, hi trobem meditacions sobre el bé, la virtut i el problema de la contradicció entre la ment i els sentits; així com també la seva ideologia i les seves passions.
      • Jo sent delit que no sé d'on pren força.
      • Si és de carn, ¿d'on li ve que no es farta?
      • Si d'esperit, ¿com l'infinit aparta?
        • Si del compost ¿d'on ve que tot no em força?
      • Per bé que sigui la part més eixuta del cançoner, s'hi manté una extraordinària eficàcia poètica, que deriva de la unió de la seva experiència vital i de la llibresca.
    • El cant Espiritual És una llarga oració de 224 versos estramps on el poeta invoca Déu en segona persona i li demana que l'ajudi a anar al seu encontre, confessa la seva manca de religiositat i diu que tem Déu més que no pas l'ama. Demana que li abreugi la vida abans no li arribin mals pitjors Prec-te senyor, que la vida m'abreuges Ans que pejors casos a mi enseguesquen. En el Cant Espiritual fa una confessió dels seus dubtes, dels seus temors, i analitza la seva consciència de culpa.
      • La poesia d'Ausiàs March és, d'una banda,  culta:
      • Perquè hereta dels trobadors "l'expressió formal" de l'amor: "senhal".
      • Per l'estil ric, elegant i exacte, lliure de tota servitud lingüística provençal.
      • I d'altra banda  desimbolta,  sobretot per la utilització del lèxic i la sintaxi popular. Els elements que contribueixen a donar aquesta sensació són:
      • La presència constant d'objectes quotidians (pa, portes, forn...):
      • «Plena de seny, donau-me una crosta del vostre pa.»
      • Els paisatges on se situa l'acció són del món medieval/feudal (castells, hostals, ciutats en festes, mar amb vent...):
      • «Llir entre cards, passions d'Amor fan
      • Tembre i Fiar estar dins un hostal.»
      • Personatges que hi apareixen (també del món feudal: soldats, vilets, pobres, lladres, camperols, malalts...).
      • Sovint el poema és el desenvolupament d'una comparació inicial entre el poeta d'una banda i algun terme militar, marítim, mèdic, etc.
    •