Your SlideShare is downloading. ×
Currículum d'educació secundària obligatòria a Catalunya
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Currículum d'educació secundària obligatòria a Catalunya

626

Published on

Published in: Education, Technology, Travel
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
626
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. 21870 Fkctk"QÝekcn"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c""""""P¿o0"6;37"Î"4;0804229histogrames, diagrames de barres, de sectors...) Llengua estrangera: 140 hores màxim desenvolupament del talent de tots i cadaa cada situació sobre un conjunt de dades de fets Coneixement del medi natural, social i cul- un dels nois i de les noies per aconseguir l’èxitconeguts de l’entorn i d’altres àrees. Interpretar tural: 140 hores escolar de tot el jovent.el valor de la mitjana, la mediana i la moda dins Educació artística: 70 horesdel context. Educació física: 70 hores Aquesta etapa educativa és el marc idoni per Realitzar estimacions basades en l’experiència Matemàtiques: 175 hores consolidar les competències bàsiques, realit-sobre els resultats (segur, probable, possible, Educació per a la ciutadania i els drets hu- zar nous aprenentatges i posar les bases per aimpossible) de jocs d’atzar. Comprovar-ne els mans: 35 hores una formació personal basada en l’autonomiaresultats. Religió (voluntària): 105 hores personal que permeti l’aprenentatge al llarg de tota la vida, en la responsabilitat, en la solida- (07.176.074) ritat, en la participació i en la capacitat d’ad-ANNEX 3 quirir compromisos individuals i col·lectius, per aprendre a participar activament en unaHoraris globals DECRET societat democràtica. 143/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix L’assignació horària global de les àrees de El centre docent és l’àmbit on es desenvolupa, l’ordenació dels ensenyaments de l’educaciól’educació primària és la següent: aplica i completa el currículum i és on se n’evi- ugewpfctkc"qdnkicv tkc0 Llengua i literatura catalana i castellana: 1.085 fgpekc"nÓgÝe ekc."nc"eqjgtflpekc"k"nc"wvknkvcv0"¡u"gp"hores (llengua i literatura catalana 420 hores i l’aplicació del currículum, en cada centre i en Nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c."fÓceqtf"cod"cnn "llengua i literatura castellana 420 hores, estruc- ecfc"cwnc."qp"uÓjc"fg"eqpetgvct"nc"Þgzkdknkvcv"k" previst a l’article 131.3.c) de l’Estatut d’autonomiatures lingüístiques comunes 245 hores) fg"Ecvcnwp{c."vfi"eqorgvflpekc"eqorctvkfc"rgt"c" l’autonomia curricular, en funció de les carac- Llengua estrangera: 420 hores terístiques del grup de nois i noies, de l’equip l’establiment dels plans d’estudi corresponents Coneixement del medi natural, social i cul- docent que és el responsable de la seva aplicació, a l’educació secundària obligatòria, incloent-hitural: 630 hores de les característiques del centre i de l’entorn ter- l’ordenació curricular. Educació artística: 525 hores ritorial on està ubicat. Els nois i les noies s’hauran Educació física: 385 hores La Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’edu- d’esforçar per aprendre, les famílies hauran de Matemàtiques: 665 hores cació, estableix a l’article 6 que s’entén per cur- col·laborar amb el professorat fent el seguiment Educació per a la ciutadania i els drets hu- rículum el conjunt d’objectius, competències fgn"vtgdcnn"swqvkfk "fgnu"ugwu"Ýnnu"k"Ýnngu."gn"rtq-mans: 35 hores bàsiques, continguts, mètodes pedagògics i fessorat haurà de crear entorns motivadors per a Religió (voluntària): 315 hores criteris d’avaluació de cadascun dels diferents l’aprenentatge i l’administració educativa haurà Esbarjo: 525 hores gpugp{cogpvu0 de facilitar els recursos necessaris per millorar De les 5250 hores totals lectives de l’etapa, l’èxit escolar. Aquesta autonomia dels centres ha D’acord amb aquesta mateixa Llei, corresponles 665 hores restants es destinaran a completar fÓcpct"ceqorcp{cfc"fg"ogecpkuogu"fÓcxcnwcek„" cn"Iqxgtp"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c"Ýzct"l’organtizació del currículum mitjançant, entre l’ordenació curricular de l’educació secundària, i de rendició de comptes.d’altres, l’atenció a la diversitat de l’alumnat, vgpkpv"gp"eqorvg"gnu"gpugp{cogpvu"o pkou"Ýzcvu"nÓqticpkv|cek„"fÓcitwrcogpvu"Þgzkdngu."gn"tghqt›" Gp"cswguv"Fgetgv"gu"fgÝpgkzgp"ngu"eqorg- pel Reial decret 1631/2006, de 29 de desembre.educatiu i l’ampliació horària de les àrees. tències bàsiques generals que els nois i les noies Correspon als centres docents, d’acord amb el principi d’autonomia pedagògica d’organització i jcp"fg"fgugpxqnwrct"k"eqpuqnkfct"gp"Ýpcnkv|ct" de gestió que la Llei els atribueix, desenvolupar i l’Educació secundària obligatòria. AquestesANNEX 4 competències contribueixen al desenvolupament completar, si ho creuen necessari, el currículumHoraris mínims per cicles establert per l’administració educativa, amb la personal de l’alumnat, a la pràctica de la ciuta- Ýpcnkvcv"swg"gn"ewtt ewnwo"ukiwk"wp"kpuvtwogpv" dania activa, a la incorporació a la vida adultaCicle inicial de manera satisfactòria i al desenvolupament de vàlid per a donar resposta a les característiques Llengua i literatura catalana 140 hores l’aprenentatge al llarg de tota la vida. i a les diferents realitats de cada centre. Llengua i literatura castellana 140 hores Estructures lingüístiques comunes: 105 ho- La Llei 1/1998, de 7 de gener, de política Fomentar l’aprenentatge al llarg de tota lares nkpi¯ uvkec."c"nÓctvkeng"42."fgÝpgkz"nc"nngpiwc" vida suposa que el jovent ha de tenir una for- Llengua estrangera: 70 hores ecvcncpc"eqo"nc"nngpiwc"rt rkc"fg"Ecvcnwp{c"k"fg" mació completa, tant en coneixements, com en Coneixement del medi natural, social i cul- nÓgpugp{cogpv"gp"vqvu"gnu"ugwu"pkxgnnu"gfwecvkwu." competències bàsiques, que els permetin seguirtural: 140 hores com ja ho feia la Llei 7/1983, de 18 d’abril, de aprenent i poder combinar l’estudi i la formació Educació artística: 70 hores pqtocnkv|cek„"nkpi¯ uvkec"c"Ecvcnwp{c0 amb l’activitat laboral o amb altres activitats. Educació física: 105 hores Els objectius de l’educació secundària obli- NÓGuvcvwv"fÓcwvqpqokc"fg"Ecvcnwp{c."c"nÓctvkeng" Matemàtiques: 175 hores icv tkc"gu"fgÝpgkzgp"rgt"cn"eqplwpv"fg"nÓgvcrc0" 8."fgvgtokpc"swg"nc"nngpiwc"rt rkc"fg"Ecvcnwp{c" Religió (voluntària): 105 hores En cada àrea curricular es descriu la seva apor- és el català i que és també la llengua normalmentCicle mitjà emprada com a vehicular i d’aprenentatge en tació al desenvolupament de les competències Llengua i literatura catalana: 140 hores nÓgpugp{cogpv0 d ukswgu"k"gu"fgÝpgkzgp"gnu"qdlgevkwu"igpgtcnu." Llengua i literatura castellana: 140 hores i els continguts i criteris d’avaluació de cada La generalització de l’educació bàsica i obli- curs. Els elements que conformen el currícu- Estructures lingüístiques comunes: 70 ho- icv tkc"Ýpu"cnu"ugv|g"cp{u"vfi."eqo"wpc"fg"ngu" lum s’ordenen i es determinen tenint presentres ugxgu"Ýpcnkvcvu."eqodkpct"nc"swcnkvcv"cod"nÓgswk- els principis de comprensivitat, de diversitat i Llengua estrangera: 105 hores tat de l’oferta educativa i potenciar la igualtat d’autonomia del centre. Aquests principis han Coneixement del medi natural, social i cul- d’oportunitats per a tota la infància i jovent que fÓchcxqtkt"nc"Þgzkdknkvcv"ewttkewnct"rgt"cfgswct"tural: 175 hores xkw"c"Ecvcnwp{c0"Gn"pquvtg"rc u"eqorvc"cod" nÓgpugp{cogpv"c"ngu"ectcevgt uvkswgu"fg"nÓgueqnc" Educació artística: 105 hores una tradició important i amb un model propi i a les diferències dels grups que la conformen, i Educació física: 70 hores per a l’escolarització de joves adolescents entre han de fer viable, possible i prioritària l’atenció a Matemàtiques: 175 hores gnu"34"k"gnu"38"cp{u<"nÓkpuvkvwv"gueqnc."rtgegfgpv" la diversitat com a base per construir una escola Religió (voluntària): 105 hores de referència del que ha de ser una educació realment inclusiva.Cicle superior secundària de qualitat per a tothom. Tenint en Llengua i literatura catalana: 140 hores compte aquesta tradició, però amb la voluntat Els centres concretaran en el seu projecte Llengua i literatura castellana: 140 hores d’actualitzar-la a les necessitats i demandes de educatiu els elements bàsics que orientin el des- Estructures lingüístiques comunes: 70 ho- la societat d’avui i del futur, es proposa una envolupament del currículum i en permetinres ordenació curricular que faciliti i potenciï el l’adequació a l’entorn.
  • 2. Fkctk"QÝekcn"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c""""""P¿o0"6;37"Î"4;0804229 21871 L’acció educativa respectarà els principis D’acord amb el dictamen de la Comissió Ju- la igualtat de drets i oportunitats entre donesbàsics següents: tenir en compte les diverses rídica Assessora; i homes, l’autonomia personal, la correspon-maneres d’aprendre de l’alumnat; adequar l’ense- sabilitat i la interdependència personal i a la En virtut d’això, a proposta del consellerp{cogpv"c"ngu"ectcevgt uvkswgu"rgtuqpcnu"k"uqekcnu" comprensió dels elements bàsics del món en els d’Educació i amb la deliberació prèvia del Go-que condicionen els aprenentatges; seleccionar curgevgu"ekgpv Ýe."uqekcn"k"ewnvwtcn."gp"rctvkewnct" vern, aquells elements que permetin un coneixementi organitzar de manera adequada els contingutsque els nois i les noies han d’assolir; potenciar k"cttgncogpv"c"Ecvcnwp{c0"Ckz "ocvgkz."jc"fg"que l’activitat de classe discorri en les millors contribuir a desenvolupar les habilitats socials de DECRETO:condicions possibles perquè cada alumne i el treball i d’estudi amb autonomia i esperit crític,grup en conjunt s’esforci per aprendre, raonar la sensibilitat artística, la creativitat i l’afectivitati expressar el que sap; per plantejar els dubtes; de tots els nois i les noies. CAPÍTOL 1per reelaborar el coneixement; i per actuar amb 2.2 L’educació secundària obligatòria ha Disposicions de caràcter generalautonomia, responsabilitat i compromís; posar de garantir la igualtat real d’oportunitats perels mitjans necessaris perquè cada noi i noia se desenvolupar les capacitats individuals, socials, Article 1senti atès, orientat i valorat, quan ho necessiti i intel·lectuals, artístiques, culturals i emocionals Principis generalssense cap tipus de discriminació. de tots els nois i les noies que cursen aquesta 1.1 L’etapa de l’educació secundària obli- etapa. Per aconseguir-ho cal una educació de L’autonomia pedagògica i de gestió que es gatòria té caràcter obligatori i gratuït. Comprèn qualitat adaptada a les necessitats de l’alumnat icontempla permet que els centres educatius quatre cursos acadèmics que es cursaran normal- on predomini l’èxit escolar, i l’equitat en la sevatinguin una funció determinant en el desenvo- ogpv"gpvtg"gnu"fqv|g"k"gnu"ugv|g"cp{u0"NÓgfwecek„" aplicació i distribució en el territori.lupament i en l’aplicació del currículum. L’ade- secundària obligatòria s’inicia, generalment,quació curricular a les característiques de cada nÓcp{"pcvwtcn"gp"swfl"gu"eqorngkzgp"gnu"fqv|g" Article 3egpvtg"eqorqtvc"nc"Þgzkdknkvcv"pgeguu tkc"rgt" cp{u0"Cod"ect evgt"igpgtcn"gnu"cnwopgu"vgpgp" Qdlgevkwu"fg"nÓgfwecek„"ugewpf tkc"qdnkicv -avançar en una educació inclusiva, a la vegada dret a romandre en el centre amb règim ordinari riaque afavoreix la coordinació entre els centres Ýpu"cnu"fkxwkv"cp{u."eqorngtvu"gp"nÓcp{"gp"swfl" L’educació secundària obligatòria contribuiràd’un mateix territori per intercanviar experièn- Ýpcnkv|c"gn"ewtu0 a desenvolupar les habilitats i les competènciescies i punts de vista. 1.2 L’educació secundària obligatòria s’or- que permetin als nois i a les noies: ganitza en diferents matèries. El quart curs té a) Assumir amb responsabilitat els seus deu- Així mateix, aquest Decret regula els horaris complementàriament caràcter orientador, tantescolars generals de les diferents matèries de res i exercir els seus drets respecte als altres, per als estudis posteriors, com per a la integració entendre el valor del diàleg, de la cooperació,l’educació secundària obligatòria, l’avaluació a la vida laboral.dels processos d’aprenentatge, les condicions de de la solidaritat, del respecte als drets humans 1.3 L’educació secundària obligatòria s’or- com a valors bàsics per a una ciutadania de-promoció i titulació de l’alumnat i les condicions ganitza d’acord amb els principis d’educació mocràtica.gp"swg"gu"rqv"tgcnkv|ct"nc"fkxgtukÝecek„"ewttkewnct" comuna i s’orienta a disminuir el sexisme i l’an- b) Desenvolupar i consolidar hàbits d’esforç,des del tercer curs de l’ESO, amb l’objectiu que drocentrisme, al reconeixement de la diversitat d’estudi, de treball individual i cooperatiu i del’alumnat que ho necessiti pugui aconseguir els afectivosexual i a la valoració crítica de les des- disciplina com a base indispensable per a unobjectius generals de l’etapa i el títol de graduat igualtats, així com a l’atenció a la diversitat de crtgpgpvcvig"gÝec›"k"rgt"ceqpugiwkt"wp"fgugp-en educació secundària obligatòria amb una nÓcnwopcv."cod"nc"Ýpcnkvcv"swg"rwiwk"cuuqnkt"gnu" volupament personal equilibrat.qticpkv|cek„"gurge Ýec"fgnu"eqpvkpiwvu."fg"ngu" objectius generals de l’etapa. En aquesta etapa, c) Valorar i respectar la diferència de sexes i laactivitats o de les matèries diferents de les es- es posa una especial atenció a l’adquisició de les igualtat de drets i oportunitats entre ells. Rebutjartablertes amb caràcter general, si l’equip docent competències bàsiques, a la detecció i tractament els estereotips que suposin discriminació entreho creu convenient. fg"ngu"fkÝewnvcvu"fÓcrtgpgpvcvig"vcp"dqp"rwpv"gu" homes i dones. Gnu"rtqitcogu"fg"swcnkÝecek„"rtqhguukqpcn" produeixin, a la tutoria i orientació educativa de d) Enfortir les capacitats afectives en tots elsinicial (PQPI) s’adrecen, com un itinerari edu- l’alumnat i a la relació amb les famílies per donar àmbits de la personalitat i amb la relació ambcatiu, formatiu i professionalitzador, al jovent uwrqtv"cn"rtqefiu"gfwecvkw"fgnu"ugwu"Ýnnu"k"Ýnngu0 els altres, i rebutjar la violència, els prejudicisque encara no ha obtingut el títol de graduat en 1.4 L’educació secundària obligatòria manté de qualsevol tipus, els comportaments sexistesESO. Es plantegen com una via d’oportunitats la coherència amb l’educació primària, garantint k"tguqnftg"gnu"eqpÞkevgu"rce Ýecogpv0que permet assolir competències professionals la coordinació entre les etapes, per tal d’assegu- e) Desenvolupar l’esperit emprenedor i lade nivell elemental en un sector professional rar una transició adequada de l’alumnat entre eqpÝcp›c"gp"uk"ocvgkz."nc"rctvkekrcek„."gn"ugpvkv"i desenvolupar habilitats personals i socials. etapes i facilitar la continuïtat del seu procés crític, la iniciativa personal i la capacitat perEls programes de qualificació professional educatiu, com a part integrant de l’educació crtgpftg"c"crtgpftg."rncpkÝect."rtgpftg"fgekukqpu"esdevenen així una via d’accés al món laboral bàsica. i assumir responsabilitats.i, alhora, una via d’accés tant cap als cicles 1.5 L’educació secundària obligatòria posa f) Conèixer, valorar i respectar els valorsformatius de grau mitjà per al jovent que opti especial atenció a l’orientació educativa i pro- bàsics i la manera de viure de la pròpia culturaper presentar-se a les proves d’accés i les su- fessional del conjunt de l’alumnat. Així mateix, i d’altres cultures, i respectar-ne el patrimoniperin com cap a d’altres ofertes formatives. l’acció educativa en aquesta etapa procurarà la artístic i cultural.Paral·lelament, els PQPI esdevenen una nova integració de les diverses experiències i aprenen- i+" KfgpvkÝect"eqo"c"rt rkgu"ngu"ectcevgt u-via per obtenir el títol de graduat en educació tatges de l’alumnat i s’adaptarà als seus ritmes tiques històriques, culturals, geogràfiques isecundària obligatòria per al jovent que, de de treball. socials de la societat catalana, i progressar enmanera voluntària, s’inscrigui en els mòduls el sentiment de pertinença al país.gurge Ýeu"swg"uÓqticpkv|kp"cod"cswguvc"Ýpc- Article 2 h) Comprendre i expressar amb correcció, Finalitat oralment i per escrit, textos i missatges comple-litat. És per aquest motiu que en aquest Decret 403" Nc"Ýpcnkvcv"fg"nÓgfwecek„"ugewpf tkc" xos en llengua catalana, en llengua castellanaes recullen, també, els referents curriculars obligatòria és proporcionar a tots els nois i les i, en el seu cas, en aranès, i consolidar hàbitsd’aquests mòduls. noies una educació que els permeti assegurar de lectura i comunicació empàtica. Iniciar-se Aquest Decret s’ha tramitat d’acord amb el un desenvolupament personal sòlid, adquirir les en el coneixement, la lectura i l’estudi de laque disposa l’article 61 i següents de la Llei habilitats i les competències culturals i socials literatura.13/1989, de 14 de desembre, d’organització, relatives a l’expressió i comprensió oral, a l’es- i) Comprendre i expressar-se de manera apro-procediment i règim jurídic de l’administració criptura, al càlcul, a la resolució de problemes piada en una o més llengües estrangeres.de la Generalitat i d’acord amb el dictamen del de la vida quotidiana, al rebuig de tot tipus de j) Desenvolupar habilitats bàsiques en l’úsEqpugnn"Gueqnct"fg"Ecvcnwp{c0 comportaments discriminatoris per raó de sexe, de fonts d’informació diverses, especialment
  • 3. 21872 Fkctk"QÝekcn"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c""""""P¿o0"6;37"Î"4;0804229en el camp de les tecnologies, per saber selec- sones membres de la comunitat educativa i ga- 7.4 L’organització de les activitats a l’aulacionar, organitzar i interpretar la informació rantirà que les comunicacions del centre siguin i el funcionament dels centres, les activitatsamb sentit crític. en aquesta llengua. Aquestes pautes d’ús han de docents, les formes de relació i de comunicació m+" Eqortgpftg"swg"gn"eqpgkzgogpv"ekgpv Ýe" possibilitar, alhora, adquirir eines i recursos per a que s’estableixen entre la comunitat educativaés un saber integrat que s’estructura en diverses implementar canvis per a l’ús d’un llenguatge no i la relació amb l’entorn, contribuiran a la con-disciplines, i conèixer i aplicar els mètodes de sexista ni androcèntric. Tanmateix, s’arbitraran solidació de les competències bàsiques. Lesnc"ekflpekc"rgt"kfgpvkÝect"gnu"rtqdngogu"rtqrku" mesures de traducció per al període d’acollida activitats complementàries i extraescolars podende cada àmbit per a la seva resolució i presa de les famílies. afavorir, també, la consecució de les competèn-de decisions. 4.5 En el projecte educatiu els centres cies bàsiques. l) Adquirir coneixements bàsics que capa- preveuran I’acollida personalitzada de I’alum- 7.5 Els centres fomentaran la lectura encitin per a l’exercici d’activitats professionals i nat nouvingut. En el projecte lingüístic es totes les matèries, com a factor bàsic per el des-alhora facilitin el pas del món educatiu al món Ýzctcp"etkvgtku"rgtswfl"cswguv"cnwopcv"rwiwk" envolupament de les competències bàsiqueslaboral. continuar, o iniciar si escau, el procés d’apre- i per l’adquisició dels objectius educatius de m) Gaudir i respectar la creació artística nentatge de la llengua catalana i de la llengua l’etapa.i comprendre els llenguatges de les diferents castellana.manifestacions artístiques i utilitzar diversos 4.6 Per l’alumnat nouvingut, s’implementa-mitjans d’expressió i representació. ran programes lingüístics d’immersió en llengua CAPÍTOL 3 n) Valorar críticament els hàbits socials rela- ecvcncpc"cod"nc"Ýpcnkvcv"fÓkpvgpukÝect/pg"KÓcrtg- Organització dels ensenyamentscionats amb la salut, el consum i el medi ambient, nentatge i garantir-ne el coneixement.i contribuir a la seva conservació i millora. Article 8 p) Conèixer i acceptar el funcionament del Article 5 Matèriespropi cos i el dels altres, respectar les diferències, Nc"nngpiwc"qeekvcpc"c"nc"Xcnn"fÓCtcp 8.1 En totes les matèries que cursin elsafermar els hàbits de salut i incorporar la pràctica L’aranès, variant de la llengua occitana, s’im- alumnes en l’educació secundària obligatòria, esde l’activitat física i l’esport a la vida quotidiana parteix a la Val d’Aran amb les assignacions posarà una especial atenció en les competènciesper afavorir el desenvolupament personal i social. temporals i en els àmbits d’aprenentatge i les lingüístiques, que els capacitin per comprendreConèixer i valorar la dimensió humana de la àrees que el Consell General de la Val d’Aran, i expressar el que han après, i per argumentar elsexualitat en tota la seva diversitat. d’acord amb el Departament d’Educació, de- punt de vista propi. termini. 8.2 En totes les matèries es treballaran laArticle 4 comprensió lectora, l’expressió oral i escrita,La llengua catalana, eix vertebrador d’un pro- la comunicació audiovisual, les tecnologiesjecte educatiu plurilingüe CAPÍTOL 2 de la informació i la comunicació, i l’educació 4.1 El català, com a llengua pròpia de Currículum en valors.Ecvcnwp{c."ugt "wvknkv|cv"pqtocnogpv"eqo"c" 8.3 Els objectius que estableix l’annex 2nngpiwc"xgjkewnct"fÓgpugp{cogpv"k"fÓcrtgpgp- Article 6 d’aquest Decret en relació amb l’educació per atatge i en les activitats internes i externes de la Currículum la ciutadania i els drets humans, han de formarcomunitat educativa: activitats orals i escrites 6.1 S’entén per currículum de l’educació se- part del projecte educatiu del centre per tal que hide I’alumnat i del professorat, exposicions del cundària obligatòria el conjunt de competències hagi continuïtat entre els valors que es treballenprofessorat, llibres de text i material didàctic, bàsiques, objectius, continguts, mètodes pedagò- en les diferents matèries i la tutoria, així comactivitats d’aprenentatge i d’avaluació, i comu- gics i criteris d’avaluació d’aquesta etapa. en la resta d’activitats que es desenvolupen ennicacions amb les famílies. 6.2 Per a cada matèria, aquest Decret de- el marc del centre. 4.2 L’objectiu fonamental del projecte edu- termina els objectius, per a tota l’etapa, així 8.4 Les competències bàsiques es desenvo-catiu plurilingüe és aconseguir que tot I’alumnat com els continguts i criteris d’avaluació en els luparan en les diferents matèries i amb activitatsassoleixi una sòlida competència comunicativa diferents cursos. de diferents graus de complexitat que comportinen acabar I’educació obligatòria, de manera que 6.3 Els centres educatius desenvoluparan i connexions entre continguts intradisciplinarispugui utilitzar normalment i de manera correc- completaran el currículum d’educació secundà- o de la pròpia matèria i interdisciplinaris o deta el català i el castellà, i pugui comprendre i ria obligatòria. El currículum elaborat pel centre les diverses matèries, i s’integraran les diferentsemetre missatges orals i escrits en les llengües formarà part del seu projecte educatiu. experiències i aprenentatges dels alumnes.estrangeres que el centre hagi determinat en el 8.5 Els centres podran organitzar programesprojecte educatiu. Article 7 de reforç per afavorir l’èxit escolar per a l’alum- Durant I’educació secundària es farà un trac- Competències bàsiques pcv"cod"fkÝewnvcvu"fÓcrtgpgpvcvig"swg"ceegfgkz"vcogpv"ogvqfqn ike"fg"ngu"fwgu"nngpi¯gu"qÝekcnu" 7.1 S’entén per competència la capacitat a l’educació secundària, d’acord amb el que es-tenint en compte el context sociolingüístic, per d’utilitzar els coneixements i habilitats, de ma- vcdngkz"gn"fgetgv"fÓqtfgpcek„"fgnu"gpugp{cogpvu"garantir el coneixement de les dues llengües per nera transversal i interactiva, en contextos i de l’educació primària a aquests efectes. Aquestspart de tot I’alumnat, independentment de les situacions que requereixen la intervenció de rtqitcogu"vgpgp"eqo"c"Ýpcnkvcv"cuugiwtct"gnu"llengües familiars. coneixements vinculats a diferents sabers, cosa aprenentatges bàsics que permetin als alumnes D’acord amb el projecte lingüístic, els centres swg"kornkec"nc"eqortgpuk„."nc"tgÞgzk„"k"gn"fku- rqfgt"ugiwkt"cod"pqtocnkvcv"gnu"gpugp{cogpvu"podran impartir continguts d’àrees no lingüísti- cerniment tenint en compte la dimensió social d’aquesta etapa.ques en una llengua estrangera. En cap cas els de cada situació. 8.6 Les matèries dels tres primers cursosrequisits d’admissió d’alumnes als centres que 7.2 El currículum de l’educació secundà- de l’educació secundària obligatòria són lesimparteixin continguts d’àrees no lingüístiques ria obligatòria inclourà les competències bà- següents:en una llengua estrangera podran ser diferents siques que es determinen a l’annex 1 d’aquest Ciències de la naturalesaper aquesta raó. Decret. Ekflpekgu"uqekcnu."igqitcÝc"k"jkuv tkc 4.3 Tots els centres han d’elaborar, com a 7.3 Al currículum de cadascuna de les matè- Educació físicapart del projecte educatiu, un projecte lingüístic ries hi constaran les competències bàsiques que Educació per a la ciutadania i els drets hu-propi, en què adaptaran aquests principis gene- es treballen en aquella matèria, la contribució mansrals i la normativa a la realitat sociolingüística de la matèria a l’adquisició de les competències Educació visual i plàsticade I’entorn i al mateix temps hi garantiran la generals de l’etapa, els objectius, els continguts Lengua catalana i literatura, llengua castella-eqpvkpw•vcv"k"nc"eqjgtflpekc"fg"nÓgpugp{cogpv"fg" i els criteris d’avaluació. A l’annex 2 s’estableix na i literatura, i aranès, a la Vall d’Aranles llengües estrangeres iniciades a primària el currículum de les matèries, tenint en compte Llengua estrangera 4.4 El projecte lingüístic establirà pautes nc"fkuvtkdwek„"rgt"ewtuqu"swg"Ýiwtc"c"nÓcppgz"6" Matemàtiquesd’ús de la llengua catalana per a totes les per- d’aquest Decret. Música
  • 4. Fkctk"QÝekcn"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c""""""P¿o0"6;37"Î"4;0804229 21873 Tecnologies relacionats amb la vida pràctica. Aquest treball coneixement, d’acord amb el que disposa l’article En cadascú d’aquests tres primers cursos tot ha d’integrar continguts de diverses matèries i 26.3 i la disposició addicional setena de la Lleil’alumnat haurà de fer les matèries següents: admet diverses concrecions temporals. orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació. Ciències de la naturalesa 9.2 Al llarg del treball, l’alumne o alumna 12.4 L’àmbit de coneixement s’avaluarà Ekflpekgu"uqekcnu."igqitcÝc"k"jkuv tkc ha de mostrar capacitat d’autonomia en l’or- en funció de cada una de les matèries que el Educació física ganització del seu treball individual, i també composin. Llengua catalana i literatura, llengua castella- de cooperació i col·laboració en el treball enna i literatura, i aranès, a la Vall d’Aran equip. Llengua estrangera 9.3 S’ha de fer un treball de síntesi en ca- CAPÍTOL 4 Matemàtiques dascun dels tres primers cursos de l’etapa. El Cvgpek„"c"nc"fkxgtukvcv 8.7 En el tercer curs la matèria de ciències vtgdcnn"fg"u pvguk"c"ghgevgu"fg"swcnkÝecek„"vkpft "de la naturalesa es podrà desdoblar en biologia la consideració d’una matèria optativa. Article 13i geologia, per un costat, i física i química, per Cvgpek„"c"nc"fkxgtukvcvnÓcnvtg0"C"nÓcxcnwcek„"Ýpcn"fg"ewtu"k"c"ghgevgu"fg" Article 10 13.1 L’educació secundària obligatòria s’or-promoció, la matèria mantindrà el seu caràcter Projecte de recerca ganitza d’acord amb els principis de l’educacióunitari. 10.1 En el quart curs tot l’alumnat ha de comú i d’atenció a la diversitat de l’alumnat. 8.8 Cada centre podrà proposar i organitzar realitzar un projecte de recerca en equip. Aquest Les mesures d’atenció a la diversitat tenen commatèries optatives en els tres primers cursos dins projecte ha d’estar constituït per un conjunt d’ac- a objectiu atendre les necessitats educatives dedel marge horari establert. tivitats de descoberta i recerca realitzades per cada alumne per poder assolir les competències 8.9 Dintre de l’oferta de matèries optatives l’alumnat entorn d’un tema escollit i acotat, bàsiques, els objectius educatius i els contin-els centres oferiran una segona llengua estran- en part, per ell mateix, sota el guiatge del pro- guts de l’etapa. Ni la diversitat sociocultural degera i la cultura clàssica. fessorat. l’alumnat, ni la diversitat en el procés d’apre- 8.10 Tots els alumnes de quart curs de l’edu- 10.2 Al llarg del projecte, l’alumne o alumna nentatge, ni les discapacitats, poden suposarcació secundària obligatòria han de cursar les ha de mostrar capacitat d’autonomia i iniciativa cap tipus de discriminació, que els impedeiximatèries següents: en l’organització del seu treball individual, i aconseguir els objectius previstos i la titulació Ekflpekgu"uqekcnu."igqitcÝc"k"jkuv tkc també de cooperació i col·laboració en el treball corresponent. Educació ètica cívica en equip. 13.2 Entre les mesures d’atenció a la di- Educació física 10.3 El projecte de recerca tindrà la consi- xgtukvcv"gu"rtgxgwtcp"citwrcogpvu"Þgzkdngu." Llengua catalana i literatura, llengua castella- deració d’una matèria optativa. el reforç en grups ordinaris, el desdoblamentna i literatura i aranès, a la Vall d’Aran de grups per reduir la ratio quan faci falta, les Matemàtiques Article 11 adaptacions curriculars, la integració de ma- Llengua estrangera Horari vfltkgu"rgt" odkvu."rtqitcogu"fg"fkxgtukÝecek„" 8.11 A més de les matèries enumerades en 11.1 En l’annex 3 s’estableixen els horaris curricular i altres programes personalitzats perl’apartat anterior, cada alumne haurà de cursar globals de cada matèria de coneixement en què cswgnnu"cnwopgu"cod"pgeguukvcvu"gurge Ýswgu"vtgu"ocvfltkgu"qrvcvkxgu"gurge Ýswgu"fÓgpvtg"ngu" s’organitza l’educació secundària obligatòria, de reforç educatiu.següents: computant 35 setmanes lectives per curs a raó 13.3 El Departament d’Educació, amb la Biologia i geologia de 30 hores setmanals als quatre cursos. Ýpcnkvcv"fg"hceknkvct"nÓceeguukdknkvcv"cn"ewtt ewnwo" Educació visual i plàstica 11.2 A l’annex 4 d’aquest Decret es con- establirà els procediments adequats, quan sigui Física i química creta la distribució de les matèries i l’horari, necessari realitzar adaptacions curriculars que Informàtica en hores setmanals de mitjana, per a cada curs uÓcnnwp{kp"ukipkÝecvkxcogpv"fgnu"eqpvkpiwvu"k" Llatí de l’etapa. dels criteris d’avaluació. Aquestes adaptacions Música 11.3 A primer i a segon curs el nombre de es realitzaran tenint present el desenvolupament matèries cursades per l’alumne no ha de su- de les competències bàsiques. Em aquests supò-Segona llengua estrangera perar en dues les de l’últim cicle d’educació sits, l’avaluació i la promoció de l’alumnat ambTecnologia primària. adaptacions curriculars es farà d’acord amb 8.12 Als centres d’una línia es cursarà un 11.4 Les matèries optatives, que hauran gnu"etkvgtku"fÓcxcnwcek„"Ýzcvu"gp"ngu"ocvgkzgu"mínim de quatre de les matèries optatives es- de ser d’un mínim de dues hores setmanals, adaptacions.rge Ýswgu"fg"nÓcrctvcv"cpvgtkqt0"Gp"gnu"egpvtgu" es podran organitzar al llarg de tot el curs o en 13.4 L’escolarització dels alumnes ambde dues o més línies es cursarà un mínim de trimestres o quatrimestres, tot i que, en l’ava- pgeguukvcvu"gurge Ýswgu"fg"tghqt›"gfwecvkw"gp"sis matèries. nwcek„"Ýpcn"fg"ewtu"k"c"ghgevgu"fg"rtqoqek„."gu" l’etapa d’educació secundària obligatòria es 8.13 Els centres informaran i orientaran a consideraran com una única matèria. podrà prolongar un curs més del previst ambl’alumnat perquè l’elecció de matèries optati- caràcter general, sempre que això afavoreixixgu"gurge Ýswgu"ugtxgkzk"rgt"eqpuqnkfct"crtg- Article 12 l’obtenció del títol de graduat en educació se-nentatges bàsics o puguin ser útils per estudis Àmbits de coneixement cundària obligatòria.posteriors o per incorporar-se al món laboral. 12.1 L’àmbit de coneixement és el conjunt 13.5 L’escolarització de l’alumnat d’incor-Amb l’objectiu d’orientar l’alumnat, les matè- de continguts interrelacionats que correspo- poració tardana al sistema educatiu tindrà enries optatives de quart curs es podran agrupar nen a dues o més matèries i que es treballen compte les seves circumstancies, l’edat, conei-en diferents opcions, d’acord amb els estudis integradament. xements i l’historial acadèmic. Quan aquestposteriors que vulguin fer o d’acord amb les 12.2 Per afavorir la integració de coneixe- alumnat presenti grans mancances en llenguaseves preferències. ments i que el nombre de professors i professores ecvcncpc"tgdt "wpc"cvgpek„"gurge Ýec"okvlcp›cpv" que intervenen en un grup d’alumnes de primer programes d’immersió simultàniament a la sevaArticle 9 i segon curs d’educació secundària obligatòria escolarització en els grups ordinaris, amb elsTreball de síntesi sigui el mínim possible, s’agruparan matèries que compartiran el major temps possible de 9.1 El treball de síntesi està format per un en àmbits de coneixement que seran impartides l’horari setmanal.eqplwpv"fÓcevkxkvcvu"fÓgpugp{cogpv/crtgpgpvcvig" rgn"ocvgkz"rtqhguuqtcv0"Gn"egpvtg"gfwecvkw"fgÝ- 13.6 L’alumnat d’incorporació tardana queque s’han de fer en equip, concebudes per desen- nirà els àmbits que crea i els recollirà en el seu rtgugpvk"wp"tgvctf"fg"fqu"q"ofiu"cp{u"fÓgueq-volupar competències complexes i comprovar si projecte educatiu. larització, podrà ser escolaritzat en un o dosuÓjc"ceqpugiwkv."k"Ýpu"c"swkp"rwpv."swg"nÓcnwopcv" 12.3 El Departament d’Educació establirà cursos inferiors als que li correspondria per edat,sigui capaç de relacionar les competències bàsi- els requisits de formació i/o titulació que haurà sempre que aquesta escolarització li permetiques treballades en les diferents matèries per a de reunir el professorat d’educació secundària acabar l’etapa en els límits d’edat establerts ambl’aplicació i la resolució de qüestions i problemes per impartir les matèries pròpies d’un àmbit de caràcter general. Per aquest alumnat s’establiran
  • 5. 21874 Fkctk"QÝekcn"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c""""""P¿o0"6;37"Î"4;0804229les mesures de reforç necessàries que facilitin Nngpiwc"guvtcpigtc"k"Ekflpekgu"uqekcnu."igqitcÝc"k" del grup i es responsabilitzarà de la seva tutoria.la integració escolar i la recuperació del desfa- jkuv tkc0"NÓ odkv"ekgpv Ýe"k"vgepqn ike"kpenqwt "gnu" Gp"ecuqu"gurge Ýeu"gu"rqv"cuukipct"wp"ugiqp"vwvqt"sament d’escolaritat, i li permeti continuar amb corresponents a les matèries de Matemàtiques, o tutora, que en compartirà la tutoria.èxit els estudis. Ciències de la naturalesa i Tecnologies. 16.2 El tutor o tutora és responsable del se- 13.7 L’escolarització de l’alumnat amb altes 3607" Ecfc"rtqitcoc"fg"fkxgtukÝecek„"ewt- guiment de l’alumnat i ha de vetllar especialmentcapacitats intel·lectuals podrà comportar tant tkewnct"jcwt "fÓgurgekÝect"nc"ogvqfqnqikc."gnu" per l’assoliment de les competències bàsiquesnÓcfcrvcek„"ewttkewnct"eqo"nc"Þgzkdknkv|cek„"fg" continguts i els criteris d’avaluació. i per la coordinació, a aquests efectes, de tot ella permanència en un curs o en tota l’etapa. El 3608" NÓcnwopcv"swg"gp"Ýpcnkv|ct"gn"rtqitcoc" professorat que incideix en un mateix alumne oDepartament d’Educació establirà els requisits no estigui en condicions d’obtenir el títol de alumna. La persona tutora, que preferentmentper a la detecció, l’avaluació i els informes per graduat en educació secundària obligatòria i ha de ser un/a professional amb experiència,a la regulació dels expedients acadèmics en compleixi els requisits de l’edat, podrà continuar ha de tenir cura que l’elecció del currículumcada cas. un curs acadèmic més en el programa. per part de l’alumne o alumna sigui coherent 13.8 L’escolarització de l’alumnat amb dis- 14.7 El Departament d’Educació establirà al llarg de l’etapa i doni resposta als seus in-capacitat o transtorns greus de conducta, podrà convenis amb ajuntaments, ens locals i altres teressos i necessitats, tant pel que fa a la sevacomportar tant l’adaptació curricular com la institucions per al desenvolupament dels pro- situació actual com a les seves opcions de futurÞgzkdknkv|cek„"fg"nc"rgtocpflpekc"gp"wp"ewtu"q" itcogu"fg"fkxgtukÝecek„"ewttkewnct"swg"eqo- acadèmic i laboral.en tota l’etapa. El Departament d’Educació es- portin la realització d’activitats fora del centre, 16.3 El director del centre assignarà la ma-tablirà els requisits per a la detecció, l’avaluació que en cap cas podran ser de tipus laboral ni tèria d’educació per a la ciutadania i els dretsi els informes per a la regulació dels expedients professional. humans, a un professor titular d’una especialitatacadèmics per als diferents casos. fqegpv"fg"ekflpekgu"uqekcnu"*igqitcÝc"k"jkuv tkc" 13.9 Les mesures d’atenció a la diversitat que k"ÝnquqÝc+"q"swg"vkpiwk"nc"kfqpg•vcv"eqttgurq-els centres adoptin, formaran part del projecte CAPÍTOL 5 nent.educatiu del centre. Ceek„"vwvqtkcn"k"qtkgpvcek„ En aquest segon supòsit la idoneïtat del pro- fessor es deduirà de la seva titulació acadèmicaArticle 14 Article 15 i experiència adquirida, sempre que es comptiRtqitcogu"fg"fkxgtukÝecek„"ewttkewnct Principis amb l’acceptació de l’interessat, i es valorarà 14.1 Els centres podran organitzar pro- 15.1 L’acció tutorial és el conjunt d’accions en primer lloc la idoneïtat del tutor per impartiritcogu"Þgzkdngu"fg"fkxgtukÝecek„"ewttkewnct." educatives que contribueixen al desenvolupa- aquesta matèria.per l’alumnat que necessiti una organització ment personal dels alumnes, el seguiment deldiferenciada de l’establerta en el centre, pel que seu procés d’aprenentatge i l’orientació escolar, Article 17fa als continguts i als criteris d’avaluació per acadèmica i professional per tal de potenciar la Cevwcekqpu"fgnu"gswkru"fqegpvutal que s’assoleixi els objectius i competències seva maduresa, autonomia i presa de decisions 17.1 En relació amb el desenvolupamentbàsiques de l’etapa i afavorir l’obtenció del títol coherents i responsables, de manera que tots del currículum i el procés d’aprenentatge delde graduat en educació secundària obligatòria. els alumnes aconsegueixin un major i millor seu alumnat, els equips docents, formats pelAixí mateix, el Departament d’Educació podrà creixement personal i integració social. Així professorat del grup d’alumnes, tindran les fun-cwvqtkv|ct"rtqitcogu"fg"fkxgtukÝecek„"ewttkewnct" mateix, l’acció tutorial ha de contribuir al des- cions següents:que comportin una organització curricular i un envolupament d’una dinàmica positiva en el Fer el seguiment global de l’alumnat del gruphorari de permanència en el centre diferent, ja grup classe i en la implicació de l’alumnat i les i establir les mesures necessàries per a la mi-sigui perquè comparteixen l’escolaritat ordi- seves famílies en la dinàmica del centre. L’acció llora de l’aprenentatge, d’acord amb el projectenària amb altres activitats externes al centre o tutorial ha d’emmarcar el conjunt d’actuacions educatiu del centre.perquè els centres organitzen altres activitats que tenen lloc en un centre educatiu, tot integrant Fer col·legiadament l’avaluació de l’alumnat,que afavoreixen continuar amb èxit els estudis les funcions del tutor i les actuacions d’altres d’acord amb la normativa establerta i amb el pro-i que requereixen una organització, diferent. professionals i organitzacions. jecte educatiu del centre, i adoptar les decisionsEn aquestes situacions, l’avaluació s’ajustarà 15.2 El Pla d’acció tutorial del centre ha de promoció corresponents.cn"swg"guvcdngkzk"gn"rtqitcoc"fg"fkxgtukÝecek„" de concretar els aspectes organitzatius i fun- Qualsevol altra funció que estableixi el De-curricular. cionals de l’acció tutorial i els procediments partament d’Educació o es determinin en el pla 14.2 Podrà participar en els programes de de seguiment i d’avaluació, i ha d’esdevenir d’orientació i acció tutorial del centre.fkxgtukÝecek„"ewttkewnct"nÓcnwopcv"fgu"fgn"vgtegt" un referent per a la coordinació del professo- 17.2 Els equips docents col·laboraran percurs d’educació secundària obligatòria, després rat i pel desenvolupament de l’acció educativa. a prevenir els problemes d’aprenentatge quede l’oportuna avaluació i a proposta dels equips L’acció tutorial és responsabilitat del conjunt del puguin presentar-se i compartiran tota la in-docents. També hi podran participar aquells nois professorat que intervé en un mateix grup, en formació que sigui necessària per treballar dei noies, un cop escoltat l’alumne i la família, que tant que l’activitat docent implica, a més del fet manera coordinada en el compliment de leshan cursat segon curs però no estan en condici- fÓkorctvkt"gnu"gpugp{cogpvu"rtqrku"fg"nÓ tgc."gn" seves funcions.ons de promocionar a tercer, i ja han repetit un seguiment i l’orientació del procés d’aprenentatgecurs en aquesta etapa. fg"nÓcnwopcv"k"nÓcfcrvcek„"fgnu"gpugp{cogpvu"c"nc" 3605" Gnu"rtqitcogu"fg"fkxgtukÝecek„"ewt- diversitat de necessitats educatives que presenten CAPÍTOL 6ricular tindran una durada d’un o dos cursos els alumnes i les alumnes. El centre garantirà la Cxcnwcek„"k"rtqoqek„escolars. Per a l’alumnat que s’incorpora en coherència i continuïtat de l’acció tutorial durantacabar el segon curs tindran una durada de dos l’escolarització de l’alumnat. Article 18cursos. 15.3 Com a part de la formació integral de Cxcnwcek„ 14.4 Els programes s’emmarquen en tres l’alumnat, l’acció tutorial ha de organitzar els 18.1 L’avaluació del procés d’aprenentatgegrans àmbits: un àmbit de caràcter lingüístic i procediments de treball conjunt amb les famílies de l’alumnat d’educació secundària obligatòriauqekcn="wp" odkv"ekgpv Ýe"k"vgepqn ike="k"wp" odkv" per a la coordinació i seguiment tant del procés serà contínua i diferenciada segons les diferentspràctic, que es podran desenvolupar, també, d’aprenentatge com dels aspectes de desenvolu- matèries. El professorat avaluarà tenint presentagrupant-los mitjançant projectes interdisci- pament personal, de convivència i cooperació, i els diferents elements del currículum.plinaris. L’alumnat cursarà un mínim de tres d’orientació acadèmica i professional. 18.2 Els criteris d’avaluació de les matèriesmatèries del currículum ordinari en un grup són un referent fonamental per determinar elordinari del curs corresponent. Article 16 grau d’assoliment de les competències bàsiques L’àmbit lingüístic i social inclourà els aspectes Organització i dels objectius de cada matèria.bàsics del currículum corresponent a les matèries 16.1 A cada grup d’alumnes se li assignarà 18.3 L’equip docent, coordinat pel tutor delde Llengua i literatura catalana i castellana, un tutor o tutora que coordinarà l’acció tutorial grup, actuarà de manera col·legiada en tot el
  • 6. Fkctk"QÝekcn"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c""""""P¿o0"6;37"Î"4;0804229 21875procés d’avaluació i en l’adopció de les decisions de les competències bàsiques i els objectius de 23.2 Per impulsar l’autonomia dels centres,que en resultin. nÓgvcrc."k"vcodfi"gnu"etkvgtku"fÓcxcnwcek„"gurge Ýeu" el Departament d’Educació potenciarà la fun- 18.4 Quan el progrés de l’alumne no sigui del programa. ek„"fktgevkxc"okvlcp›cpv"oguwtgu"gurge Ýswgu"l’adequat s’establiran mesures de reforç educatiu. 4205" Gu"cnwopgu"swg"gp"Ýpcnkv|ct"nÓgvcrc"pq" adreçades a reforçar el lideratge, competènciaAquestes mesures s’adoptaran quan es detecti hagin obtingut el títol de graduat en educació i la responsabilitat del director o directora i deel problema i en qualsevol moment del curs, i secundària obligatòria i tinguin l’edat màxima l’equip directiu.nc"ugxc"Ýpcnkvcv"ugt "ictcpvkt"nÓcfswkukek„"fgnu" per continuar al centre, disposaran, durant els 23.3 Cada centre elaborarà el seu projecteaprenentatges imprescindibles per continuar fqu"cp{u"ugi¯gpvu."fÓwpc"eqpxqecv tkc"cpwcn" educatiu, en el qual, a més dels valors, objectiusel procés educatiu amb èxit. de proves per superar les matèries pendents k"rtkqtkvcvu"fÓcevwcek„."gurgekÝect "gnu"rtkpekrku" 18.5 El professorat avaluarà tant els apre- d’avaluació positiva, sempre que el nombre de bàsics per al desenvolupament curricular i elnentatges de l’alumne, com els processos d’en- matèries no sigui superior a cinc. tractament transversal en les diverses matèries,ugp{cogpv"gortcvu"k"nc"rt rkc"rt evkec"fqegpv0 20.4 Els alumnes que hagin cursat l’educació els objectius de l’educació per la ciutadania i els 18.6 Els pares o tutors legals han de conèixer secundària obligatòria i no obtinguin el graduat drets humans. El projecte educatiu tindrà enla situació acadèmica de l’alumne i les decisions en educació secundària obligatòria rebran un compte les característiques de l’entorn social,relatives al procés seguit per l’alumne, així com egtvkÝecv"fÓgueqnctkv|cek„"qp"eqpuvctcp"gnu"cp{u" cultural i sociolingüístic del centre; farà palès elel seu progrés educatiu. i les matèries cursades. respecte al principi de no discriminació i d’in- 20.5 Els alumnes que hagin cursat un pro- clusió educativa com a valors fonamentals; iArticle 19 itcoc"fg"swcnkÝecek„"rtqhguukqpcn"kpkekcn"k"nÓjc- establirà els principis per a l’atenció a la diversitatPromoció gin superat podran obtenir el títol de graduat en de l’alumnat i l’acció tutorial, així com per a 19.1 En finalitzar cadascun dels cursos, educació secundària obligatòria en els termes l’elaboració del pla de convivència i del projectei com a conseqüència del procés d’avaluació, que estableix l’article 25 d’aquest Decret. lingüístic del centre.l’equip docent prendrà les decisions correspo- 23.4 Per garantir una millor acció educativanents sobre la promoció de l’alumnat. Article 21 s’han de constituir equips de professorat per cada 19.2 Es promocionarà al curs següent quan Documents i informes d’avaluació curs, procurant que el nombre de professorss’hagin assolit els objectius de les matèries cur- 21.1 El Departament d’Educació establirà i professores que intervé en un mateix grupsades o es tingui avaluació negativa en dues els protocols pertinents per als registres d’ob- sigui, especialment als primers cursos, el mésmatèries com a màxim, i es repetirà curs si es servació i avaluació dels alumnes de l’educació reduït possible.té avaluació negativa en tres o més matèries. De secundària obligatòria. 23.5 El Departament d’Educació afavoriràforma excepcional es pot permetre la promo- 21.2 Sense perjudici dels documents que en la coordinació entre els projectes educatius delsció amb avaluació negativa en tres matèries si gn"ugw"oqogpv"gu"fgvgtokpk."gp"Ýpcnkv|ct"nÓgvcrc" centres d’educació primària i els d’educació se-l’equip docent considera que l’alumne té bones s’elaborarà un informe global individualitzat del ewpf tkc"qdnkicv tkc"c"Ý"swg"gn"rcu"fg"nÓcnwopcv"gzrgevcvkxgu"rgt"ugiwkt"cod"crtqÝvcogpv"gn"ewtu" procés educatiu seguit per l’alumne i del nivell d’una etapa a l’altra sigui viscut com a continuïtatsegüent, que té bones expectatives de recupera- d’adquisició dels aprenentatges. Es garantirà la positiva.ció i que la promoció serà positiva per a la seva eqpÝfgpekcnkvcv"fg"ngu"fcfgu"qdvkpiwfgu0 23.6 Per millorar i incentivar el procésevolució acadèmica. d’aprenentatge de l’alumnat, els centres podran 19.3 Per facilitar a l’alumnat la recuperació Article 22 establir compromisos amb les famílies i la co-de les matèries que han tingut avaluació negativa Cxcnwcek„"fkcip uvkec munitat local d’acord amb la seva responsabilitatel Departament d’Educació establirà i regularà 4403" Gp"Ýpcnkv|ct"gn"ugiqp"ewtu"fg"nÓgfwecek„" educativa.el procediment de les proves extraordinàries secundària obligatòria es realitzarà una avaluació 23.7 L’autonomia dels centres podrà com-previstes en l’article 28.4 de la Llei orgànica diagnostica, que no tindrà efectes en l’expedient portar dur a terme, dins el marc que estableixid’educació que en qualsevol cas s’emmarcaran acadèmic individual, sinó caràcter formatiu i el Departament d’Educació, experiències inno-en el procés d’avaluació contínua. orientador per als centres i informatiu per a les vadores, plans de treball, formes organitzatives 19.4 Quan un alumne no promocioni haurà famílies i per a tota la comunitat educativa. fkhgtgpekcfgu."oqfkÝecekqpu"fg"nÓjqtctk"gueqnct"fg"eqpvkpwct"wp"cp{"ofiu"cn"ocvgkz"ewtu0"Cswguvc" 22.2 Els centres utilitzaran els resultats de k"tgncekqpu"gurge Ýswgu"cod"nc"eqowpkvcv"nqecn0"oguwtc"cpkt "ceqorcp{cfc"fÓwp"rnc"fg"tghqt›" l’avaluació diagnòstica per prendre les mesures En cap cas, però, aquestes mesures no podrani ajuda personalitzat, que haurà d’establir el oportunes i facilitar que tot l’alumnat assoleixi comportar aportacions extraordinàries de lescentre educatiu, per aconseguir que superi les les competències bàsiques previstes per a aquest famílies.fkÝewnvcvu"fgvgevcfgu"gp"gn"ewtu"cpvgtkqt0 nivell d’escolaritat. 23.8 Per al desenvolupament del currícu- 19.5 L’alumne podrà repetir el mateix curs 22.3 L’avaluació diagnòstica, conjuntament lum establert els centres podran implementaruna sola vegada i dues vegades, com a màxim, amb altres indicadors, permetrà analitzar, va- projectes didàctics propis que requereixin unadins de l’etapa. De manera excepcional podrà lorar i reorientar, si cal, la pràctica docent dels organització horària de les matèries diferent arepetir dues vegades a quart curs si no ha repetit dos primers cursos de l’educació secundària l’establerta amb caràcter general en l’annex 4,en cursos anteriors. En aquest cas s’ampliarà un obligatòria per aconseguir la formació i els sempre que es mantinguin els mínims d’horescp{"gn"n okv"fÓgfcv"guvcdngtv"gp"nÓctvkeng"3030 aprenentatges previstos. per matèria que s’estableixen a l’annex 5. L’apli- 19.6 L’alumne que promocioni sense haver 22.4 El Departament d’Educació facilitarà cació del projecte requereix l’aprovació prèviasuperat totes les matèries seguirà un programa als centres els models, instruccions i suport pel consell escolar o, en el seu cas, del titular delde reforç destinat a recuperar els aprenentatges necessari per dur a terme l’avaluació diagnòs- centre i l’autorització del Departament d’Edu-i haurà de superar l’avaluació corresponent a tica. cació, el silenci administratiu serà positiu. Elaquest programa. rtqlgevg"kpenqwt "nc"lwuvkÝecek„"k"ctiwogpvcek„" del canvi plantejat així com els instruments deArticle 20 CAPÍTOL 7 seguiment i d’avaluació previstos i el compromísTítol de graduat d’educació secundària obli- Desenvolupament del currículum i autonomia de dur-lo a terme per un període de 4 cursos ambicv tkc de centres nc"rquukdknkvcv"fg"rt ttqic"wp"eqr"cxcnwcv"k"tcvkÝ- 4203" NÓcnwopcv"swg"gp"Ýpcnkv|ct"nÓgfwecek„" cat pel centre i el Departament d’Educació.secundària obligatòria hagi assolit les compe- Article 23tències bàsiques i els objectius de l’etapa ob- Cwvqpqokc"fgnu"egpvtgu Article 24tindrà el títol de graduat d’educació secundària 23.1 El Departament d’Educació fomentarà Material didàcticobligatòria. l’autonomia pedagògica i organitzativa dels cen- Els materials didàctics i els llibres de text 20.2 Per l’obtenció del títol, l’avaluació de tres, potenciarà el treball en equip del professorat que s’utilitzin han de respectar els principis,nÓcnwopcv"swg"ewtuk"wp"rtqitcoc"fg"fkxgtukÝecek„" k"pÓguvkownct "nc"tgÞgzk„"k"nÓcevkxkvcv"kpxguvkicfqtc" valors, llibertats, drets i deures constitucionalscurricular tindrà com a referent l’assoliment a partir de la pràctica docent. i estatutaris i s’han d’adequar al que estableix
  • 7. 21876 Fkctk"QÝekcn"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c""""""P¿o0"6;37"Î"4;0804229aquest Decret i a les prescripcions que efec- 25.8 Per a aquells alumnes que vulguin els aspectes relacionats amb la salut i el medituï el Departament d’Educació per a la seva cursar els mòduls per a l’obtenció del títol de ambient recollits en el currículum d’educacióaplicació. graduat en educació secundària obligatòria, el física. Departament d’Educació establirà els proce- —6 Els centres podran incloure altres matèries diments que permetin el reconeixement dels que considerin necessàries, de les detalladesCAPÍTOL 8 aprenentatges adquirits tant en l’escolaritzacióRtqitcogu"fg"swcnkÝecek„"rtqhguukqpcn"kpk- a l’article 8 d’aquest Decret, per completar i ordinària en l’educació secundària obligatòriacial millorar els diferents àmbits. com en la resta dels mòduls del programa. 470;" NÓqhgtvc"fg"rtqitcogu"fg"swcnkÝecek„" —7 La superació dels tres àmbits donarà dretArticle 25 professional inicial podrà adoptar modalitats a l’alumne a l’obtenció del títol de graduat enRtqitcogu"fg"swcnkÝecek„"rtqhguukqpcn"kpk- fkhgtgpvu"cod"nc"Ýpcnkvcv"fÓcfcrvct/ug"c"ngu"pgegu- educació secundària obligatòria.cial sitats i interessos personals, socials i educatius 25.1 El Departament d’Educació organit- —8 El centre de formació de persones adul- de l’alumnat.zarà i, en el seu cas, autoritzarà programes de tes, d’acord amb què estableixi el Departament 25.10 D’acord amb el que estableix l’articleswcnkÝecek„"rtqhguukqpcn"kpkekcn"c"Ý"fÓchcxqtkt" d’Educació, valorarà la formació reglada que 75.1 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig,la inserció social, educativa i laboral del jovent l’alumne acrediti i farà també la valoració dels d’educació, entre aquestes modalitats s’hauràoclqt"fg"ugv|g"cp{u."hgvu"fwtcpv"nÓcp{"pcvwtcn" coneixements i experiències prèvies adquirits a fÓkpenqwtg"wpc"qhgtvc"gurge Ýec"rgt"cn"lqxgpv"de l’inici del programa, que no hagin obtin- vtcxgu"fg"nÓgfwecek„"pq"hqtocn."cod"nc"Ýpcnkvcv" amb necessitats educatives especials que, tot igut el títol de graduat en educació secundària d’orientar i adscriure al nou alumnat al nivell tenir un nivell d’autonomia personal i social queobligatòria. que li correspongui en cada un dels àmbits de li permeti l’accés a un lloc de treball, no pugui coneixement. 25.2 Excepcionalment podran incorporar-se integrar-se en una modalitat ordinària.gp"gnu"rtqitcogu"fg"swcnkÝecek„"rtqhguukqpcn"kpk- 25.11 Els programes organitzats pel De- —9 El Departament d’Educació organitzaràekcn"cnwopgu"fg"swkp|g"cp{u"swg."jcxgpv/jk"ewtucv" partament d’Educació es podran realitzar en periòdicament proves per les persones majorssegon, no estiguin en condicions de promocionar conveni amb altres administracions i entitats, fg"fkxwkv"cp{u"rgtswfl"rwiwkp"qdvgpkt"fktgevc-a tercer i hagin repetit ja una vegada en l’etapa. públiques o privades. ment el títol de graduat d’educació secundàriaEn aquests casos caldrà l’acord d’alumnes i pares obligatòria.o tutors, l’avaluació acadèmica de l’equip docenti l’avaluació psicopedagògica corresponent, així Ï32" Cswguvu"gpugp{cogpvu"ugtcp"korctvkvu"gp" DISPOSICIONS ADDICIONALScom els informes previs que el Departament egpvtgu"fqegpvu"qtfkpctku"q"gurge Ýeu."fgiwfc-d’Educació determini. Així mateix, caldrà el ment autoritzats pel Departament d’Educació. DISPOSICIÓ ADDICIONAL PRIMERAcompromís per part de l’alumne de cursar elsmòduls per a l’obtenció del graduat en educació Simultaneïtat d’estudis obligatoris i ensenya-secundària obligatòria. ments artístics o esportius DISPOSICIÓ ADDICIONAL TERCERA 4705" Gnu"rtqitcogu"fg"swcnkÝecek„"rtqhguuk- El Departament d’Educació establirà me- L’ensenyament de la religióqpcn"kpkekcn"tgurqpftcp"c"wp"rgtÝn"rtqhguukqpcn." sures per a facilitar el seguiment i superació Ï3" NÓgpugp{cogpv"fg"nc"tgnkik„"uÓkpenqwt "c"expressat a través de la competència general, les dels estudis d’educació secundària obligatòria l’educació secundària d’acord amb el que es-competències professionals, socials i personals a l’alumnat que cursa simultàniament aquesta tableix la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig,k"nc"tgncek„"fg"swcnkÝecekqpu"k"wpkvcvu"fg"eqorg- etapa i estudis de música o dansa, o bé amb una d’educació.tència incloses en el programa. fgfkecek„"ukipkÝecvkxc"c"nÓgurqtv0 4706" Gnu"rtqitcogu"fg"swcnkÝecek„"rtqhguukq- —2 El Departament d’Educació garantirànal inicial inclouran tres tipus de mòduls: mòduls que tots els pares i tutors legals de l’alumnatgurge Ýeu"swg"fgugpxqnwrctcp"ngu"eqorgvflpekgu" DISPOSICIÓ ADDICIONAL SEGONA puguin manifestar la seva voluntat per poderfgn"rgtÝn"rtqhguukqpcn"k"rtgxgwtcp."cod"ect evgt" tgdtg"gpugp{cogpv"tgnkik„u."ugpug"swg"nÓqrek„"general, una fase de pràctiques en centres de Educació de persones adultes feta suposi cap tipus de discriminació.treball; mòduls formatius de caràcter general —1 El Departament d’Educació farà una oferta Els centres docents adoptaran les mesuresque possibilitin el desenvolupament de les com- educativa per les persones adultes que vulguin organitzatives per tal que l’alumnat, els parespetències bàsiques i afavoreixin la transició des adquirir les competències i els coneixements o tutors del qual no hagi optat perquè cursindel sistema educatiu al món laboral, i mòduls corresponents a l’educació secundària obliga- gpugp{cogpvu"fg"tgnkik„."tgdkp"nc"fgiwfc"cvgpek„"que duguin a l’obtenció del títol de graduat en tòria. Aquesta oferta s’adaptarà a les condici- gfwecvkxc."c"Ý"swg"nÓgngeek„"fÓwpc"q"cnvtc"qrek„"educació secundària obligatòria. ons i necessitats de les persones que optin per no suposi cap mena de discriminació. Aquesta 25.5 L’alumnat que superi els mòduls es- aquesta formació i es podrà realitzar a través atenció en cap cas comportarà l’aprenentatge derge Ýeu"tghgtkvu"c"wpkvcvu"fg"eqorgvflpekc"tg- fÓgpugp{cogpv"rtgugpekcn."ugokrtgugpekcn"q"c" continguts curriculars associats al coneixementdtcp"wpc"egtvkÝecek„"cecfflokec"gzrgfkfc"rgn" distància. del fet religiós, ni a qualsevol àrea de l’etapa. LesFgrctvcogpv"fÓGfwecek„0"Cswguvc"egtvkÝecek„" mesures organitzatives que el centre adopti seranserà capitalitzable per a l’obtenció, quan corres- Ï4" Rgt"hceknkvct"nc"Þgzkdknkvcv"gp"gnu"crtgpgpvcv- conegudes pels pares i tutors legals i estaranrqpiwk."fgn"egtvkÝecv"eqttgurqpgpv"gzrgfkv"rgn" ges i la conciliació amb altres activitats, aquests incloses en el projecte educatiu del centre.Departament de Treball. estudis s’organitzaran de forma modular en tres 25.6 Els mòduls per a l’obtenció del títol de grans àmbits: l’àmbit de la comunicació, l’àmbit —3 La determinació del currículum de l’en-graduat en educació secundària obligatòria tin- uqekcn"k"nÓ odkv"ekgpv Ýe"vgepqn ike0"NÓqticpkv- ugp{cogpv"fg"nc"tgnkik„"ecv nkec"k"fg"ngu"fkhg-dran caràcter voluntari, excepte per als alumnes a |cek„"fÓcswguvu"gpugp{cogpvu"jc"fg"rgtogvtg" rents confessions religioses que hagin subscritqui fa referència l’apartat 2 d’aquest article i seran que els estudiants els puguin realitzar en dos Acords de Cooperació en matèria educativa, seràkorctvkvu"rgnu"egpvtgu"gurge Ýecogpv"cwvqtkv|cvu" cursos acadèmics. competència de les autoritats religioses corres-pel Departament d’Educació. ponents. Aquest currículum haurà de respectar —3 L’àmbit de la comunicació inclourà: llen- 25.7 Els mòduls per a l’obtenció del títol els principis, els valors, les llibertats, els drets i gua catalana i literatura, llengua castellana ide graduat en educació secundària obligatòria els deures constitucionals i estatutaris. literatura, i llengua estrangera.s’organitzaran de forma modular i correspondran Ï6" Swcp"uÓjcik"qrvcv"rgnu"gpugp{cogpvu"fg" —4 L’àmbit social inclourà: ciències socials,a tres àmbits: àmbit de la comunicació, àmbit tgnkik„"gu"rqft "gueqnnkt"gpvtg"gnu"gpugp{cogpvu"uqekcn"k" odkv"ekgpv Ýe"k"vgepqn ike0"Gn"Fgrct- igqitcÝc"k"jkuv tkc="gfwecek„"rgt"nc"ekwvcfcpkc=" de religió catòlica, els d’aquelles confessionstament d’Educació determinarà els aspectes educació visual i plàstica, i música. religioses que disposen d’acords internacionalscurriculars bàsics a desenvolupar en cadascun Ï7" NÓ odkv"ekgpv Ýe"vflepke"kpenqwt <"ekflpekgu" gp"ocvfltkc"gfwecvkxc."q"nÓgpugp{cogpv"fÓjkuv tkc"dels àmbits. de la naturalesa; matemàtiques; tecnologies, i i cultura de les religions.
  • 8. Fkctk"QÝekcn"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c""""""P¿o0"6;37"Î"4;0804229 21877Ï7" NÓcxcnwcek„"fgnu"gpugp{cogpvu"tgnkikq- i en continu canvi, que els ha tocat viure. A més una construcció cultural que es produeix ensos és farà amb els mateixos criteris que la de de desenvolupar els coneixements, capacitats, les interaccions humanes que requereixen dengu"cnvtgu"ocvfltkgu."rgt "ngu"swcnkÝecekqpu"pq" habilitats i actituds (el saber, saber fer, saber ser competències personals i socials de la comuni-seran computables en les convocatòries en les i saber estar) necessaris, els nois i les noies han cació i de les metodològiques. Alhora, aquestesque han d’entrar en concurrència els expedi- d’aprendre a mobilitzar tots aquests recursos competències no es poden desenvolupar si no ésgpvu"cecfflokeu."cod"nc"Ýpcnkvcv"fg"ictcpvkt"gn" personals (saber actuar) per assolir la realització qornkpv"fg"ukipkÝecv."fg"eqpvkpiwv"ukipkÝecvkw"principi d’igualtat i de lliure concurrència de personal i esdevenir així persones responsables, per als infants, la seva exercitació en les activitatstot l’alumnat. autònomes i integrades socialment, per exercir la escolars i fent-los útils en la resolució de les situ- ciutadania activa, incorporar-se a la vida adulta acions que planteja el món físic i social. És a dir, de manera satisfactòria i ser capaços d’adaptar-se l’educació ha de desenvolupar harmònicament laDISPOSICIÓ DEROGATÒRIA a noves situacions i de desenvolupar un aprenen- competència d’actuar com a persona conscient, tatge permanent al llarg de la vida. crítica i responsable, en el món plural i divers Sens perjudici del que estableix la disposició Nc"pgeguukvcv"fg"rncpvglct"eqo"c"Ýpcnkvcv"gfw- que és la societat del segle XXI.Ýpcn"rtkogtc"gp"tgncek„"cod"gn"ecngpfctk"fÓcrnk- cativa la millora de les capacitats de les persones Rgt"c"nÓgfwecek„"qdnkicv tkc."uÓkfgpvkÝswgp"ecek„"fg"nc"pqxc"qtfgpcek„"fgnu"gpugp{cogpvu" rgt"rqfgt"cevwct"cfgswcfcogpv"k"cod"gÝe ekc"hc" com a competències bàsiques les vuit compe-de l’educació secundària obligatòria, queden que sigui imprescindible centrar el currículum en tències següents:derogats: les competències bàsiques per aconseguir, en pri- Competències transversals: Del Decret 75/1992, de 9 de març, pel qual mer lloc, integrar els diferents aprenentatges tot Les competències comunicatives:uÓguvcdngkz"nÓqtfgpcek„"igpgtcn"fgnu"gpugp{c- impulsant la transversalitat dels coneixements. 1. Competència comunicativa lingüística iments de l’educació infantil, l’educació primària En segon lloc, centrar-se en les competències audiovisualk"nÓgfwecek„"ugewpf tkc"qdnkicv tkc"c"Ecvcnwp{c<" afavoreix que l’alumnat integri els seus apre- 2. Competències artística i culturalles referències a l’educació secundària obliga- nentatges, posant en relació els distints tipus de Les competències metodològiques:tòria del capítol 1, el capítol 4 i l’apartat 3 de continguts i utilitzant-los de manera efectiva en 3. Tractament de la informació i competèncial’annex. diferents situacions i contextos. I, en tercer lloc, digital ckz "qtkgpvc"gn"rtqhguuqtcv."gp"rgtogvtg"kfgpvkÝ- 4. Competència matemàtica El Decret 96/1992, de 28 d’abril, pel qual car els continguts i criteris d’avaluació que tenen 5. Competència d’aprendre a aprendreuÓguvcdngkz"nÓqtfgpcek„"fgnu"gpugp{cogpvu"fg" caràcter bàsic per a tot l’alumnat i, en general, Les competències personals:l’educació secundària obligatòria. per inspirar les distintes decisions relatives al 6. Competència d’autonomia i iniciativa El Decret 75/1996, de 5 de març, pel qual rtqefiu"fÓgpugp{cogpv"k"crtgpgpvcvig0 personals’estableix l’ordenació dels crèdits variables de Nc"Ýpcnkvcv"egpvtcn"fg"ecfcuewpc"fg"ngu" tg- Eqorgvflpekgu"gurge Ýswgu"egpvtcfgu"gp"eqp-l’educació secundària obligatòria. es curriculars és el desenvolupament de les viure i habitar el món: competències bàsiques, tot tenint en compte 7. Competència en el coneixement i la inte- Així com qualsevol altra norma de rang igual que cadascuna de les àrees contribueix al des- racció amb el món físico inferior en allò que s’oposi al que s’estableix envolupament de diferents competències i, a la 8. Competència social i ciutadanaen aquest decret. vegada, cada una de les competències bàsiques Els objectius i els continguts de cadascuna de s’assolirà com a conseqüència del treball en les àrees curriculars han de tenir en compte el fkuvkpvgu" tggu0"Rgt"vcpv"nÓgÝe ekc"gp"nc"eqpug- desenvolupament integral de totes les compe-DISPOSICIONS FINALS cució de les competències bàsiques depèn d’una tències bàsiques i, en conseqüència, caldrà que—1 El calendari d’aplicació del que estableix bona coordinació de les activitats escolars de des de totes les àrees es tinguin en compte lesaquest Decret és el següent: totes les àrees curriculars. I per aconseguir-ho competències comunicatives, les metodològi- és clau l’organització del centre i de les aules: swgu."ngu"rgtuqpcnu"k."fg"ngu"gurge Ýswgu."cswgnnu" NÓcp{"cecffloke"4229/422:"uÓkorncpvct "nc" l’articulació dels diferents àmbits d’organit- aspectes peculiars que es relacionen amb lapqxc"qtfgpcek„"fgnu"gpugp{cogpvu"cn"rtkogt" zació del professorat com els cicles i cursos; pròpia disciplina. Els criteris d’avaluació servei-i tercer cursos. la participació de l’alumnat en la dinàmica xen de referència per valorar el progressiu grau NÓcp{"cecffloke"422:/422;"uÓkorncpvct "nc" del centre i en el propi procés d’aprenentatge; d’adquisició de les distintes competències. Perpqxc"qtfgpcek„"fgnu"gpugp{cogpvu"cn"ugiqp"k" la complementació del treball individual i el tenir una visió més precisa de com en cadascunaquart cursos. treball cooperatiu; l’ús de determinades meto- de les àrees curriculars es plantegen aquestes—2 S’autoritza el Departament d’Educació per dologies i recursos didàctics, com la concepció, competències bàsiques, en la introducció dedictar les disposicions que siguin necessàries per organització i funcionament de la biblioteca cadascuna d’elles es precisa com contribueix aa l’aplicació del que disposa aquest Decret. escolar; l’acció tutorial amb atenció especial desenvolupar-les. c"ngu"tgncekqpu"cod"ngu"hco nkgu="k."Ýpcnogpv."nc" A continuació es descriuen els aspectes nu-—3 Aquest Decret entrarà en vigor l’endemà rncpkÝecek„"fg"ngu"cevkxkvcvu"eqorngogpv tkgu" clears d’aquestes competències la visió globalsde la seva publicació al DOGC. i extraescolars. dels quals caldrà completar amb el que apareix Perquè el currículum sigui coherent amb en cada àrea curricular, on es precisa la sevaDctegnqpc."48"fg"lwp{"fg"4229 els plantejaments que s’acaben de proposar cal contribució al desenvolupament d’aquestes contemplar dos grups de competències bàsi- competències bàsiques. Tot i que hi ha aspectesJOSÉ MONTILLA I AGUILERA ques: unes són les més transversals, que són eqpetgvu"fg"ngu"eqorgvflpekgu"swg"u„p"gurge Ýeu"Rtgukfgpv"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c la base del desenvolupament personal i les que dels nivells educatius posteriors, cal exercitar-ERNEST MARAGALL I MIRA construeixen el coneixement, entre les quals cal les des dels primers nivells educatius, si es volConseller d’Educació considerar les comunicatives per comprendre i ceqpugiwkt"wp"crtgpgpvcvig"inqdcn"uwÝekgpv"rgt" expressar la realitat, les metodològiques, que part de tot l’alumnat. activen l’aprenentatge, i les relatives al des- envolupament personal; i un segon grup, les Les competències comunicativesANNEX 1 ofiu"gurge Ýswgu."tgncekqpcfgu"cod"nc"ewnvwtc" Atès que les persones van construint el seuCompetències bàsiques i la visió del món, que farà que les accions dels pensament en les interaccions amb les altres Nc"Ýpcnkvcv"fg"nÓgfwecek„"fiu"ceqpugiwkt"swg"gnu" pqku"k"pqkgu"ukiwkp"ecfc"xgicfc"ofiu"tgÞgzkxgu." persones, aprendre és una activitat social, i sa-nois i les noies adquireixin les eines necessàries crítiques i adequades. ber comunicar esdevé una competència clauper entendre el món en què estan creixent i que Per aconseguir un desenvolupament d’aques- per a l’aprenentatge, que es va desenvolupant iels guiïn en el seu actuar; posar les bases perquè tes competències, cal tenir en compte que totes matisant en totes i cadascuna de les activitatsesdevinguin persones capaces d’intervenir ac- elles estan en estreta relació i complementa- educatives. Comunicar, per tant, és fonamentaltivament i crítica en la societat plural, diversa, rietat: la visió de la realitat social i física és rgt"c"nc"eqortgpuk„"ukipkÝecvkxc"fg"ngu"kphqt-
  • 9. 21878 Fkctk"QÝekcn"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c""""""P¿o0"6;37"Î"4;0804229macions i la construcció de coneixements cada activitats escolars de totes i cadascuna de les Cal tenir en compte que aquests textos esvegada més complexos. àrees curriculars. Cal que en tots aquests àm- poden presentar amb l’ús de llenguatges au- Aquesta competència suposa saber interaccio- bits es trobin solucions creatives que ajudin diovisuals que, en l’àmbit de la divulgació denar oralment (conversar, escoltar i expressar-se), a superar tota mena d’estereotips i a prendre determinades disciplines, tenen uns codis queper escrit i amb l’ús dels llenguatges audiovi- actituds crítiques davant dels continguts de risc cal reconèixer, i també cal contemplar que podensuals, tot fent servir el propi cos i les tecnolo- que denigren les persones per motius de sexe o aparèixer en suport paper o digital, cosa que elsgies de la comunicació, amb gestió de diverses que l’associen a imatges tòpiques que es conver- confereix unes formes diferents que s’han dellengües, i amb l’ús de les eines matemàtiques teixen en vehicle de segregació o desigualtat, considerar en el procés d’aprenentatge.(operacions fonamentals, eines aritmètiques i així com els continguts violents que represen- En el desenvolupament de les activitats es-geomètriques o útils estadístics). El desenvolu- ten accions d’agressió directa o indirecta a la colars el paper de la llengua oral és fonamental,pament de tots aquests àmbits facilitarà el de la integritat de les dones. Només així els nois i les cal aprendre a parlar, escoltar, exposar i dialogarcompetència intercultural per poder valorar la noies esdevindran progressivament competents per aprendre. Això implica ser conscient delsdiversitat cultural que fa comprendre i expressar en l’expressió i comprensió dels missatges, tant principals tipus d’interacció verbal, ser progres-la seva percepció del món, la d’altri i la de la orals com escrits, visuals o corporals, que s’in- sivament competent en l’expressió i comprensióseva pròpia realitat. tercanvien en situacions comunicatives diverses dels missatges orals que s’intercanvien amb Aprendre a comunicar vol dir saber expressar que es generen a l’aula i podran adaptar la seva utilització activa i efectiva de codis i habilitatsfets, conceptes, emocions, sentiments i idees. És comunicació als contextos, si es vol que siguin verbals i no verbals i de les regles pròpies defonamental l’habilitat per expressar, argumentar i gÝec›qu"gp"nc"eqortgpuk„"fgn"o„p"swg"gn"hct " l’intercanvi comunicatiu en diferents situacions.interpretar pensaments, sentiments i fets i l’habilitat actuar amb coherència i responsabilitat. S’aprèn a llegir i comprendre millor els textos,d’interactuar de manera adequada en contextos D’una manera general els coneixements, les k"c"guetkwtg"k"tgÞgzkqpct"k"tgxkuct"eqo"uÓguetkw."socials i culturals diversos, amb atenció a les con- habilitats i les actituds propis d’aquesta compe- s’aprèn a pensar, a partir d’unes bones interac-seqüències que comporta la presència de dones i tència han de permetre interactuar i dialogar amb cions orals. En això juguen un paper clau leshomes en el discurs. En la comunicació s’interpreta altres persones de manera adequada i apropar- preguntes, les que realitza el professorat i les quefg"hqtoc"ukipkÝecvkxc"nc"kphqtocek„"swg"gu"tgr"k." se a altres cultures; expressar observacions, han d’aprendre a formular els nois i les noies.fent servir els processos cognitius adequats, es explicacions, opinions, pensaments, emocions, En la llengua parlada per aprendre, el paperdesenvolupa la capacitat per generar informació vivències i argumentacions; gaudir escoltant, central és per a qui aprèn i cal que el professoratamb noves idees, saber-les combinar amb d’altres, observant, llegint o expressant-se utilitzant re- sàpiga orientar-los perquè l’ús de les habilitatsi avaluar la informació rebuda més enllà del seu cursos lingüístics i no lingüístics; aprofundir de la llengua parlada vagi generant l’hàbit de ferukipkÝecv0"Crtgpftg"c"eqowpkect"vcodfi"fiu"ucdgt" en la interpretació i comprensió de la realitat tgÞgzkqpct"uqdtg"eqo"gu"hcp"ngu"equgu0utilitzar diferents llenguatges i tecnologies de la que ens envolta i el món. D’aquesta manera es En el desenvolupament d’aquesta competènciainformació i la comunicació. Aquestes tecnologies potencia el desenvolupament de l’autoestima i juga un paper essencial saber seleccionar i aplicareqpfkekqpgp"nc"eqowpkecek„"k."rgt"vcpv."oqfkÝswgp" eqpÝcp›c"gp"uk"ocvgkz"rgt"gufgxgpkt"wp"ekwvcf " determinats propòsits o objectius a les accionsla manera de veure el món i de relacionar-se, canvi- o ciutadana responsables que estiguin preparats pròpies de la comunicació lingüística (el diàleg,ant alhora els hàbits en les relacions comunicatives per aprendre al llarg de tota la vida. la lectura, l’escriptura, etc.). Per aprendre a fer-personals, laborals i socials. Per tot això, aquesta competència és essencial ho, cal que en les diferents àrees curriculars es Comunicar-se, a més, afavoreix el desenvo- en la construcció dels coneixements i pensament generin situacions comunicatives i projectes olupament de les altres competències bàsiques: social crític: en el tractament de la informació tasques en la resolució dels quals calgui emprarles metodològiques de la cerca i gestió de la (tècniques per memoritzar, organitzar, recuperar, habilitats per a representar-se mentalment, in-informació, treballar de, manera cooperativa i resumir, sintetitzar, etc) i el domini dels recursos terpretar i comprendre la realitat, i organitzar iser conscient dels propis aprenentatges, la inter- eqowpkecvkwu"gurge Ýeu"fg"ngu"fkxgtugu" tggu" autorregular el coneixement i l’acció dotant-lospretació de la realitat, habitar el món i conviure, han de facilitar la comunicació del coneixement de coherència.gp"fgÝpkvkxc."chcxqtgkz"nc"eqpuvtweek„"fgn"eq- k"eqorctvkt/nq<"fguetkxkpv."gzrnkecpv."lwuvkÝecpv." Aquesta competència comunicativa cal queneixement i el desenvolupament del pensament interpretant o argumentant els fenòmens que s’apliqui també en la cerca, selecció i processa-propi i de la pròpia identitat. es plantegen en els projectes d’estudi a les au- ment de la informació provinent de tot tipus de Dues són les competències comunicatives les. Per fer-ho, cal tenir molt present la varietat mitjans, convencionals o digitals, i de tota menaque considerarem a continuació: la lingüística de textos que s’usen o que es construeixen en de suport; la comprensió i la composició de mis-i audiovisual, i l’artística i cultural. aquestes activitats. Com a exemple pot servir satges diferents amb intencions comunicatives aquest llistat: o creatives diverses, i en suports diversos, aixíCompetència comunicativa lingüística i au- Textos que conten: reportatge, testimoniatge, com donar coherència i cohesió al discurs i adiovisual anècdota... les pròpies accions i tasques, per resoldre les Com s’ha dit abans, la lingüística i audiovisual Textos que descriuen: informe d’observaci- situacions pròpies de cada àmbit curricular.és saber comunicar oralment (conversar, escoltar ons, acta, llistats, descripció d’un lloc, d’una A més la competència comunicativa i audi-i expressar-se) per escrit i amb els llenguatges situació, d’un personatge, d’un objecte, fulletó ovisual inclou, evidentment, tant el llenguatgeaudiovisuals, fent servir el propi cos i les tecnolo- informatiu... verbal com l’ús adequat dels recursos no ver-gies de la comunicació (anomenada competència Textos que expliquen: presentació d’un ob- bals que afavoreixen la comunicació: recursosdigital), amb gestió de la diversitat de llengües, jecte, article d’enciclopèdia, llibre de text, re- visuals, gestuals, corporals... De manera espe-amb l’ús adequat de diferents suports i tipus de portatge, notícia periodística... ekcn"ecn"tgÞgzkqpct"uqdtg"ngu"tgrtgugpvcekqpu"text i amb adequació a les diferents funcions. Textos que organitzen informació o idees: gràfiques específiques de cada construcció La competència comunicativa lingüística és quadre, esquema, mapa conceptual, mural, disciplinària.a la base de tots els aprenentatges i, per tant, el maqueta... Comprendre i saber comunicar són sabersseu desenvolupament és responsabilitat de totes Textos que diuen com fer: recepta, instruc- pràctics que han de recolzar-se en el coneixementles àrees i matèries del currículum, ja que en cions de muntatge, consells o suggeriments, k"tgÞgzk„"uqdtg"gn"hwpekqpcogpv"fgn"nngpiwcv-totes elles s’han d’utilitzar els llenguatges com protocol de laboratori o dossier sortida de camp, ig"k"fgnu"tgewtuqu"eqowpkecvkwu"gurge Ýeu"fg"a instruments de comunicació per fer possible consignes, normes o regles d’un joc... cada àrea curricular, i impliquen la capacitat del’accés i gestió de la informació, la construcció Textos per a convèncer o fer actuar: anunci, prendre el llenguatge com objecte d’observaciói comunicació dels coneixements, la represen- cartell de promoció, text d’opinió, debat... i anàlisi. En aquesta línia pot ser de gran ajuttació, interpretació i comprensió de la realitat, Textos que impliquen interaccions verbals: les precisions que sobre la competència comu-i l’organització i autorregulació del pensament, entrevista, conversa, dramatització, còmic... nicativa es fan en el currículum de les àreesles emocions i la conducta. Textos que serveixen d’eines de referència: de llengua, apartat en què totes les àrees són Cal una atenció molt focalitzada en com diccionari, atlas, catàleg, anuari, banc de dades, competents i que en la de llengua s’ha desen-utilitzen aquesta competència en les diverses glossari... volupat d’una manera més detallada i precisa.
  • 10. Fkctk"QÝekcn"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c""""""P¿o0"6;37"Î"4;0804229 21879Els continguts que apareixen en aquests apar- d’aquells coneixements, procediments i acti- la competència comunicativa, fan referènciatats del currículum, pròpiament, s’han de tenir tuds que permeten accedir a les seves diferents c"fgugpxqnwrct"oflvqfgu"fg"vtgdcnn"gÝec›qu"k"rtgugpvu."cod"ngu"ugxgu"gurgekÝekvcvu."gp"vqvu"k" manifestacions, així com capacitats cognitives, adequats a les situacions escolars i a l’ús de lescadascun d’ells. perceptives i comunicatives, sensibilitat i sentit tecnologies de la informació i la comunicació Aprendre a expressar i interpretar diferents estètic per a poder comprendre-les, valorar-les, per a la resolució de problemes que es plante-tipus de discursos adequats a la situació comuni- emocionar-se i gaudir-les. gin en diferents situacions i entorns. Es tracta,cativa i en diferents contextos socials i culturals, Aquesta competència implica posar en joc en essència, de competències per convertir laimplica el coneixement d’alguns aspectes de la habilitats de pensament divergent i convergent, ja kphqtocek„"gp"eqpgkzgogpv"gÝec›"rgt"iwkct"ngu"diversitat lingüística i cultural, així com algunes que comporta elaborar idees i regular sentiments accions, per tant, amb el raonament i l’esperitde les estratègies necessàries per a interactuar propis i aliens; trobar fonts, formes i vies de com- crític, amb la capacitat d’organitzar-se en lesd’una manera adequada en contextos plurals. rtgpuk„"k"gzrtguuk„="rncpkÝect."cxcnwct"k"clwuvct" feines i també amb determinades actituds comAquesta dimensió plurilingüe i intercultural de els processos creatius necessaris per aconseguir el sentit de la responsabilitat i la disciplina, lala comunicació suposa poder comunicar-se en uns resultats, ja sigui en l’àmbit personal com en perseverança i el rigor en la realització dels tre-diverses llengües amb distint nivell de domini l’acadèmic. Es tracta, per tant, d’una competèn- balls. Amb això es potencia l’interès i el plaeri formalització –especialment en l’escriptura–, cia que facilita tant expressar-se i comunicar-se pel treball realitzat, cosa que posa les bases peramb la qual cosa, s’afavoreix l’accés a noves i com percebre, representar, comprendre i enri- aconseguir l’objectiu d’aprendre a aprendre almés variades fonts d’informació, comunicació quir-se amb diferents realitats i produccions del llarg de la vida.i aprenentatge. El coneixement d’altres llengües món de l’art i de la cultura considerat en el sentit Parlem de tres competències metodològiques:i cultures dóna, a més, una major obertura cap a més ampli del terme. a) la del tractament de la informació i compe-l’altre que és clau per al desenvolupament d’una Requereix posar en funcionament la iniciati- tència digital; b) la matemàtica, que se centrasocietat solidària i que s’enriqueix amb les apor- va, la imaginació i la creativitat per expressar-se en aquest àmbit concret; i c) la competència pertacions de tots els seus ciutadans i ciutadanes. mitjançant codis artístics i, en la mesura que aprendre a aprendre, que afavoreix la capacitat La competència comunicativa també és im- les activitats culturals i artístiques suposen en de poder desenvolupar un aprenentatge continuatprescindible per adoptar decisions i cohesionar moltes ocasions un treball col·lectiu, disposar, al llarg de tota la vida.els grups humans; acceptar i realitzar crítiques d’habilitats de cooperació, i tenir consciència Tractament de la informació i competènciaconstructives; posar-se en el lloc d’altri de ma- de la importància de donar suport i apreciar les digitalnera empàtica; respectar opinions diferents iniciatives i contribucions d’altri en la consecució La competència en el tractament de la in-a les pròpies amb sensibilitat i esperit crític; fgn"tguwnvcv"Ýpcn0 formació incorpora diferents habilitats, quefgugpxqnwrct"nÓcwvqguvkoc"k"nc"eqpÝcp›c"gp"wp" La competència creativa artística i cultural ha xcp"fgu"fg"nÓceefiu"c"nc"kphqtocek„"Ýpu"c"nc"ugxc"mateix o mateixa; treballar en grup de mane- de mobilitzar, també, el coneixement bàsic de les transmissió, tot usant distints suports, incloent-hira cooperativa. Comunicar-se i conversar són principals tècniques, recursos i convencions dels la utilització de les tecnologies de la informacióaccions que suposen habilitats per a establir diferents llenguatges artístics, així com de les obres i la comunicació com element essencial pervincles i relacions constructives amb les altres i manifestacions més destacades del patrimoni informar-se, aprendre i comunicar-se. Per aixòpersones i amb l’entorn, i apropar-se a noves cultural, de manera especial el de la cultura tradi- és una competència transversal que cal atendrecultures, que adquireixen consideració i respecte ekqpcn0"C"ofiu."eqorqtvc"kfgpvkÝect"nc"korqtv pekc" i particularitzar en cadascuna de les àrees curri-en la mesura en què es coneixen. Per això, la representativa, expressiva i comunicativa que els culars. No hi ha un tractament de la informaciócompetència de comunicació lingüística està factors estètics han tingut i tenen en la vida quoti- cn"octig"fgnu"eqpvkpiwvu"gurge Ýeu"fg"ngu" tggu"k."present en la capacitat efectiva de conviure i de diana de la persona i de les societats. per contra, el desenvolupament realitzat en unatguqnftg"eqpÞkevgu0 Implica igualment una actitud d’estima de àrea pot ser transferit a les altres, si el professorat En síntesi, el desenvolupament de la compe- la creativitat implícita en l’expressió d’idees, fa activitats explícites de transferència. Tambétència lingüística i audiovisual suposa el diferent experiències o sentiments a través de diferents cal tenir present que hi ha factors personalsdomini de llengües, tant oralment com per es- mitjans artístics, com la música, la literatura, (estils d’aprenentatge) i socioculturals que podencrit, en múltiples suports i amb el complement les arts visuals i escèniques, o de les diferents determinar la manera d’accedir i processar ladels llenguatges audiovisuals en varietat de formes que adquireixen les anomenades arts informació i que, per tant, el professorat hauràeqpvgzvqu"k"Ýpcnkvcvu."eqo"c"gkpc"rgt"crtgpftg" tradicionals populars. Exigeix també valorar de ser sensible a la diversitat de maneres de fera aprendre. el diàleg intercultural i la defensa de la llibertat amb què es pot trobar. A més, la comunicació d’expressió en un marc de respecte i empatiaCompetència artística i cultural d’aquesta diversitat pot donar pistes a altres nois per les persones. La competència artística i cultural és un com- i noies de com procedir en el desenvolupament En síntesi, el conjunt de destreses que con-plement necessari de la competència comunica- d’aquesta competència. No solament cal res- Ýiwtgp"cswguvc"eqorgvflpekc"gu"tghgtgkz"c<"nÓ¿u"tiva i com a tal, cabdal per al desenvolupament pectar aquesta diversitat, sinó que pot ser una d’aquells recursos de l’expressió i representacióde la ciutadania, crítica i solidària, de la nova gÝec›"gkpc"fÓcrtgpgpvcvig0 que faciliten la realització de les creacions in-societat del segle XXI. Aquesta competència Aquesta competència es desenvolupa en la dividuals i socials; el coneixement bàsic de lessuposa conèixer, comprendre, apreciar i valorar cerca, captació, selecció, registre i processa- diverses manifestacions culturals i artístiques icríticament diferents manifestacions culturals i ment de la informació, amb l’ús de tècniques i l’habilitat per apreciar i gaudir amb l’art i d’altresartístiques, tradicionals o no, utilitzar-les com a estratègies diverses segons la font i els suports manifestacions culturals; l’aplicació d’habilitatsfont d’enriquiment i gaudi i considerar-les com a que s’utilitzin (oral, imprès, audiovisual, digital). de pensament divergent i de treball col·laboratiu;part del patrimoni dels pobles. A més, és saber Tgswgtgkz"gn"fqokpk"fg"nngpiwcvigu"gurge Ýeu" una actitud oberta, respectuosa i crítica cap a lacrear amb paraules, amb el propi cos, amb tota d ukeu"*vgzvwcn."pwofltke."ke pke."xkuwcn."it Ýe" diversitat d’expressions artístiques i culturals;mena de materials, suports i eines tecnològiques, k"uqpqt+"k"fg"ngu"ugxgu"rcwvgu"fg"fgeqfkÝecek„" el desig i voluntat de cultivar la pròpia capacitattant individualment com col·lectiva les repre- i transferència, així com l’aplicació en distin- guvflvkec"k"etgcfqtc="k."Ýpcnogpv"wp"kpvgtflu"rgt"sentacions i anàlisi de la realitat que facilitin tes situacions i contextos del coneixement dels participar en la vida cultural i per contribuir al’actuació de la persona per viure i conviure en diferents tipus d’informació, les seves fonts, la conservació del patrimoni cultural i artístic,societat. Tot i que es pot relacionar especialment possibilitats i localització, i dels llenguatges i tant de la pròpia comunitat, com de les altres co-amb àrees i de l’educació artística, d’alguns suports més freqüents en què sol expressar-se munitats i cultures, de manera especial aquellescamps de les ciències socials o la literatura, és aquest coneixement. c"ngu"swcnu"rgtvcp{gp"rgtuqpgu"fg"nÓgpvqtp"fgn"una competència interdisciplinària que cal tenir Transformar la informació en coneixement centre educatiu.en compte i desenvolupar en les activitats de totes exigeix el domini de les destreses relacionadesles àrees i en la vida del centre escolar. Ngu"eqorgvflpekgu"ogvqfqn ikswgu amb el raonament per organitzar-la, relacionar- Apreciar el fet cultural en general, i el fet Les competències metodològiques focalit- la, analitzar-la, sintetitzar-la i fer inferènciesartístic en particular, porta implícit disposar zen determinats aspectes que són comuns a i deduccions de distint nivell de complexitat;
  • 11. 21880 Fkctk"QÝekcn"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c""""""P¿o0"6;37"Î"4;0804229gp"fgÝpkvkxc."eqortgpftg/nc"k"kpvgitct/nc"gp" en compte en totes les àrees del currículum i d’un sentiment de competència personal, quegnu"guswgogu"rtgxku"fg"eqpgkzgogpv0"UkipkÝ- activitats d’aprenentatge. redunda en el desenvolupament de les actituds,ca, així mateix, comunicar la informació i els La competència matemàtica implica l’habilitat nc"oqvkxcek„."nc"eqpÝcp›c"gp"wp"ocvgkz"k"gn"iwuv"coneixements adquirits emprant, de manera per comprendre, utilitzar i relacionar els núme- d’aprendre.creativa, recursos expressius que incorporin, ros, les seves operacions bàsiques, els símbols i Per desenvolupar aquesta competència cal serno solament diferents llenguatges i tècniques les formes d’expressió i raonament matemàtic, conscient del que se sap i del que cal aprendre,gurge Ýswgu."ukp„"vcodfi"ngu"rquukdknkvcvu"swg" tant per produir i interpretar distints tipus d’in- de com s’aprèn, i de com es gestionen i controlenofereixen les tecnologies de la informació i la formació, com per ampliar el coneixement sobre fg"hqtoc"gÝec›"gnu"rtqeguuqu"fÓcrtgpgpvcvig."comunicació. aspectes quantitatius i espacials de la realitat, optimitzant-los i orientant-los a satisfer objec- NÓ¿u"tgÞgzkw"k"eqorgvgpv"fÓcswguvgu"vgepqnq- i per entendre i resoldre problemes i situacions tius personals. També requereix conèixer lesgies és clau en el desenvolupament de totes les relacionats amb la vida quotidiana i el coneixe- rt rkgu"rqvgpekcnkvcvu"k"ectflpekgu."vtckgpv"rtqÝv"competències, però en l’àmbit del tractament ogpv"ekgpv Ýe"k"gn"o„p"ncdqtcn"k"uqekcn0 de les primeres i tenint motivació i voluntat perde la informació té una especial rellevància És a dir, la competència matemàtica implica superar les segones des d’una expectativa d’èxit,ja que ajuda a extreure el màxim rendiment a el coneixement i maneig dels elements matemà- augmentant progressivament la seguretat perpartir de la comprensió de la naturalesa i manera tics bàsics (distints tipus de números, mesures, afrontar nous reptes d’aprenentatge.d’operar dels sistemes tecnològics, i de l’efecte símbols, elements geomètrics, etc.) en situacions Per això, comporta tenir consciència i regula-que aquests canvis tenen en el món personal i reals o simulades de la vida quotidiana; elaborar ció conscient d’aquelles capacitats que entren enuqekqncdqtcn"*vgpkt"wpc"cevkvwf"et vkec"k"tgÞgzk- la informació a través d’eines matemàtiques joc en l’aprenentatge: l’atenció, la concentració, lava davant de la ideologia que transmeten i que *ocrgu."it Ýeu000+"rgt"rqfgt/nc"kpvgtrtgvct="rquct" memòria, la comprensió i l’expressió lingüística,condiciona la vida individual i social). Aquesta en pràctica processos de raonament que condu- entre d’altres. També es planteja l’ús de tècniquescompetència, que anomenem digital, també eixin a la solució de problemes o a l’obtenció facilitadores d’aquest autocontrol com les basessuposa emprar les TIC com a eina en l’ús de de la informació. Aquests processos permeten d’orientació, els plans de treball, i obtenir-nemodels de processos: matemàtics, físics, soci- aplicar la informació a una major varietat de un rendiment màxim i personalitzat amb l’ajutals, econòmics o artístics; processar i gestionar situacions i contextos, seguir cadenes argumen- de diferents estratègies i tècniques d’estudi, deadequadament informació abundant i complexa; vcnu"kfgpvkÝecpv"ngu"kfggu"hqpcogpvcnu."k"guvkoct" treball cooperatiu i per projectes, de resolucióresoldre problemes reals; prendre decisions; i jutjar la lògica i validesa d’argumentacions i de problemes, de planificació i organitzaciótreballar en entorns col·laboratius ampliant els informacions. d’activitats i temps de forma efectiva.entorns de comunicació, per participar en co- Forma part de la competència matemàtica Implica també fomentar el pensament creatiu,munitats d’aprenentatge formals i informals; i l’habilitat per analitzar, interpretar i expressar nc"ewtkqukvcv"fg"rncpvglct/ug"rtgiwpvgu."kfgpvkÝect"generar produccions responsables i creatives. amb claredat i precisió informacions, dades i i plantejar la diversitat de respostes possibles El coneixement i domini d’habilitats tec- argumentacions. Suposa, també, seguir determi- davant una mateixa situació o problema utilitzantnològiques bàsiques permet incorporar amb nats processos de pensament (com la inducció i la diverses estratègies i metodologies que permetingÝekflpekc"nÓ¿u"kpvgtcevkw"fÓcswguvgu"gkpgu"gp"ngu" deducció, entre altres) i aplicar alguns algoritmes afrontar la presa de decisions, racionalment ipràctiques educatives i saber optimitzar-les tot de càlcul o elements de la lògica, fet que con- crítica, amb la informació disponible.adaptant-les a propòsits col·lectius i personals. fwgkz"c"kfgpvkÝect"nc"xcnkfguc"fgnu"tcqpcogpvu" Inclou, a més, habilitats per obtenir informa- Per ser competent en aquest àmbit també i valorar el grau de certesa associat als resultats ció –tant individualment com en col·laboració– i,s’han de mobilitzar estratègies d’ús davant derivats dels raonaments vàlids. molt especialment, per transformar-la en conei-els canvis de programari i maquinari que van També implica una disposició favorable i de xement propi, relacionant i integrant la novasorgint, així com fer ús habitual dels recursos rtqitguukxc"ugiwtgvcv"k"eqpÝcp›c"xgtu"nc"kphqt- informació amb els coneixements previs i ambtecnològics disponibles per resoldre situacions mació i les situacions (problemes; incògnites, la pròpia experiència personal i sabent aplicarreals (d’aprenentatge, treball, oci...) de manera etc.) que contenen elements i suports matemàtics, els nous coneixements i capacitats en situacionsgÝekgpv0"Gp"gurgekcn."ecn"vgpkt"gp"eqorvg"swg"gnu" així com en la seva utilització quan la situació ho semblants i contextos diversos.textos són no-líneals (hipertext), interactius i en aconsella, basades en el respecte i el gust per la Aquesta competència ajuda a plantejar-seformat multimèdia, la qual cosa exigeix l’ús de certesa i en la recerca per mitjà del raonament. Ývgu"cuuqnkdngu"c"ewtv."okvlc"k"nncti"vgtokpk"k"eqo-diferents tipus de processos de comprensió i de L’assoliment d’aquesta competència s’acon- plir-les, elevant els objectius d’aprenentatge devariades estratègies per al seu ús en diferents segueix en la mesura que els coneixements, les forma progressiva i realista. Alhora suposa elcontextos comunicatius, que la mateixa tecno- habilitats i actituds matemàtics s’apliquen de eqpvtqn"fg"nÓcuuqnkogpv"fÓcswguvgu"Ývgu."cod"nc"logia potencia. manera espontània a una amplia varietat de situ- reformulació de les activitats per adequar les En síntesi, el tractament de la informació i acions, provinents d’altres camps de coneixement ugxgu"ceekqpu"c"ngu"Ývgu"rtgvgugu0"Hc"pgeguu tkc"la competència digital implica anar desenvolu- i de la vida quotidiana, la qual cosa augmenta també la perseverança en l’estudi i l’aprenen-pant metodologies de treball que afavoreixi que la possibilitat real de seguir aprenent al llarg de tatge, des de la seva valoració com un elementels nois i les noies puguin esdevenir persones la vida, tant en l’àmbit escolar o acadèmic com que enriqueix la vida personal i social i que és,cwv pqogu."gÝecegu."tgurqpucdngu."et vkswgu"k" fora d’aquest, i afavoreix la participació efectiva per tant, mereixedor de l’esforç que requereix.tgÞgzkxgu"gp"nc"ugngeek„."vtcevcogpv"k"wvknkv|cek„" en la vida social. Comporta ser capaç d’autoavaluar-se i autorre-de la informació i les seves fonts, en diferents gular-se, responsabilitat i compromís personal, Competència d’aprendre a aprendresuports i tecnologies. També ha de potenciar les saber administrar l’esforç, acceptar les errades i Aprendre a aprendre implica disposar d’ha-cevkvwfu"et vkswgu"k"tgÞgzkxgu"gp"nc"xcnqtcek„"fg"nc" aprendre de i amb les altres persones. bilitats per aconduir el propi aprenentatge i,informació disponible, contrastant-la quan cal- En síntesi, aprendre a aprendre implica la per tant, ésser capaç de continuar aprenent degui, i respectar les normes de conducta acordades consciència, gestió i control de les pròpies ca- manera cada vegada més eficaç i autònomasocialment per regular l’ús de la informació. pacitats i coneixements des d’un sentiment de d’acord amb els propis objectius i necessitats. eqorgvflpekc"q"gÝe ekc"rgtuqpcn."k"kpenqw"vcpv"Competència matemàtica És la competència metodològica que, d’alguna el pensament estratègic, com la capacitat de La competència matemàtica és necessària en manera, guia les accions i el desenvolupament eqqrgtct."fÓcwvqcxcnwct/ug."k"gn"ocpgki"gÝekgpv"la vida personal, escolar i social, ja que sovint de totes les altres competències bàsiques. d’un conjunt de recursos i tècniques de treballcal analitzar, interpretar i valorar informacions Aquesta competència té dues dimensions intel·lectual, i tot això es desenvolupa per mitjade l’entorn i l’ús de les eines matemàtiques pot fonamentals. D’una banda, l’adquisició de la d’experiències d’aprenentatge conscients i grati-ugt"wp"kpuvtwogpv"gÝec›0"Cswguvc"eqorgvflpekc" consciència de les pròpies capacitats (intel- Ýecpvu."vcpv"kpfkxkfwcnu"eqo"eqnángevkxgu0adquireix realitat i sentit en la mesura que els lectuals; emocionals, físiques), del procés i leselements i raonaments matemàtics són utilitzats estratègies necessàries per a desenvolupar-les, Competència personalper enfrontar-se a aquelles situacions quotidia- així com del que es pot fer amb ajuda d’altres La competència personal està vinculada alnes, per tant, una competència que caldrà tenir persones o recursos. D’una altra banda, disposar fgugpxqnwrcogpv"k"c"nÓcÝtocek„"fg"nc"kfgpvkvcv"
  • 12. Fkctk"QÝekcn"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c""""""P¿o0"6;37"Î"4;0804229 21881rgtuqpcn"k"gu"vtcfwgkz"gp"cÝtoct"gnu"ugwu"rtq- zar possibilitats i limitacions, conèixer les fases ecoru"eqpetgvu"fg<"nÓgfwecek„"ekgpv Ýec"k"vge-pis valors i autonomia, però també en actituds fg"fgugpxqnwrcogpv"fÓwp"rtqlgevg."rncpkÝect." nològica i l’educació per a la salut, per al medifÓqdgtvwtc."Þgzkdknkvcv"k"fg"eqortqo u"xgtu"ngu" prendre decisions, actuar, avaluar el que s’ha ambient i per al desenvolupament sostenible;altres persones. Aquest aprenentatge implica, fet i autoavaluar-se, extreure’n conclusions i l’educació social i per a la ciutadania.d’una banda, fer-se com cadascú desitja i, de valorar les possibilitats de millora. Si volem una major cohesió social, i una ac-l’altra, usar la pròpia manera de ser per a desen- Exigeix, per tot això, tenir una visió estratègi- titud responsable i participativa de les noies ivolupar-se en les situacions que l’àmbit escolar i ec"fgnu"tgrvgu"k"qrqtvwpkvcvu"swg"clwfk"c"kfgpvkÝect" els nois envers la comunitat escolar i l’àmbitla pròpia vida li plantegen, tot tenint en compte i complir objectius i a mantenir la motivació per local cal, entre d’altres, la conscienciació de lales variacions que cal introduir per potenciar aconseguir l’èxit en les tasques escolars i els pertinença social i comunitària, el coneixementla construcció de la identitat femenina i de la projectes personals. dels valors en què es fonamenta la societat demo-masculina. A més, comporta una actitud positiva cap els cràtica i el dels drets humans, el respecte per la Implica, així mateix, el desenvolupament de ecpxku."cod"nc"pgeguu tkc"Þgzkdknkvcv"rgt"cfcrvct/ diversitat, el desenvolupament d’habilitats soci-les competències emocionals, adreçades a un s’hi críticament i constructiva. als, el funcionament participatiu de la instituciómateix (com per exemple, el coneixement de A més, comporta una actitud positiva cap al escolar, el treball en equip, l’ús del diàleg en lales pròpies emocions i les d’altri, la regulació ecpxk"k"nc"kppqxcek„"swg"rtguuwrquc"Þgzkdknkvcv" tguqnwek„"fg"eqpÞkevgu."gn"rncpvglcogpv"et vke"emocional i l’autoestima) i adreçades a les altres de plantejaments, podent comprendre aquests dels hàbits de consum i dels estils de vida i elpersones (l’empatia, l’assertivitat, l’escolta, el canvis com a oportunitats, adaptar-s’hi críti- desenvolupament de projectes en comú.diàleg, l’animació de grups, la presa de decisions cament i constructiva, afrontar els problemes i Del que s’acaba de dir se’n dedueixen duesk"nc"tguqnwek„"fg"eqpÞkevgu."gpvtg"fÓcnvtgu+0 trobar solucions en cada un dels projectes vitals competències molt estretament relacionades: L’estructuració de la identitat és un procés que s’emprenen. la competència en el coneixement i la interac-que comença prenent consciència del lloc que En la mesura que l’autonomia i la iniciativa ció amb el món físic i la competència social iocupa en el seu àmbit familiar i integrant els personal involucra sovint altres persones, aques- ciutadana.valors del seu entorn més proper. En arribar a ta competència obliga a disposar d’habilitats Competència en el coneixement i la interacciól’escola, cal que el nois i les noies, tot reconeixent socials per a relacionar-se, cooperar i treballar amb el món físicles seves eleccions, les seves opinions i els seus en equip: posar-se en el lloc de l’altre, valorar Aquesta competència mobilitza els saberspropis valors, acceptin la diferència i s’obrin a les idees d’altri, dialogar i negociar, l’assertivitat escolars que li han de permetre comprendrela diversitat. Cal treballar l’autoconeixement, la per fer saber adequadament a les altres persones la societat i el món en què es desenvolupa, faconstrucció i acceptació de la pròpia identitat, les pròpies decisions, i treballar de forma coo- que l’alumnat superi la simple acumulació d’in-la regulació de les emocions, l’autoexigència, el rgtcvkxc"k"Þgzkdng0 formacions per interpretar i apropiar-se delspensament crític, i el desenvolupament d’hàbits Una altra dimensió important d’aquesta com- coneixements sobre els fets i els processos, perresponsables. petència, molt relacionada amb aquesta vessant rtgfkt"eqpugs¯flpekgu"k"fktkikt"tgÞgzkxcogpv"ngu" Ecfc"pqkc"k"pqk"jc"fg"eqpÝiwtct"fg"hqtoc" més social, està constituïda per aquelles habi- accions per a la millora i preservació de les con-eqpuekgpv"k"cwv pqoc"nc"ugxc"rt rkc"dkqitcÝc." litats i actituds relacionades amb el lideratge dicions de vida pròpia, les de les altres personesd’acord amb les seves voluntats i amb tots els fg"rtqlgevgu."swg"kpenqwgp"nc"eqpÝcp›c"gp"wp" k"ngu"fg"nc"tguvc"fgnu"fiuugtu"xkwu0"Gp"fgÝpkvkxc."referents culturals i històrics disponibles del mateix, l’empatia, l’esperit de superació, les actualitza el conjunt de competències per fer unseu entorn. habilitats per al diàleg i la cooperació, l’organit- ús responsable dels recursos naturals, tenir cura Tots els àmbits d’aprenentatge contribueixen |cek„"fg"vgoru"k"vcuswgu."nc"ecrcekvcv"fÓcÝtoct"k" del medi ambient, realitzar un consum racionala desenvolupar la identitat personal, social o defensar drets o l’assumpció de riscos. i responsable i protegir la salut individual i col-cultural de l’alumnat posant-lo en contacte amb En síntesi, l’autonomia i la iniciativa personal lectiva com elements clau de la qualitat de vidauniversos de coneixement variats, ampliant els impliquen ser capaç d’imaginar, emprendre, de les persones.seus horitzons, mobilitzant les seves facultats, desenvolupar i avaluar accions o projectes indi- Per fer-ho, cal interpretar la realitat i aplicarincitant-lo a pronunciar-se sobre els grans debats xkfwcnu"q"eqnángevkwu"cod"etgcvkxkvcv."eqpÝcp›c." conceptes i principis propis dels diferents campsque animen la societat, perquè així construeixi responsabilitat i sentit crític. del saber que donin sentit als fenòmens quotidi-la seva identitat. Ngu"eqorgvflpekgu"gurge Ýswgu"egpvtcfgu"gp" ans, l’adequada percepció de l’espai físic en elCompetència d’autonomia i iniciativa perso- conviure i habitar el món qual es desenvolupen les activitats humanes i lanal Després de parlar de les competències trans- vida en general, tant a escala global com a escala Aquesta competència, en l’àmbit de les com- versals es passa ara a un àmbit més focalitzat: local. Finalment, també cal tenir en comptepetències bàsiques, es refereix, d’una banda, a el d’aprendre a conviure i habitar el món, fo- l’habilitat per a interactuar en l’entorn més pro-l’adquisició de la consciència i aplicació d’un namental per tal que els ciutadans i ciutadanes per: moure’s en ell i resoldre problemes en quèconjunt de valors i actituds personals interrelaci- esdevinguin membres actius en una societat intervinguin els objectes i la seva posició.onades, com la responsabilitat, la perseverança, democràtica i participativa. El coneixement i la interacció amb el mónel coneixement de si mateix i l’autoestima, la Aprendre a conviure implica tenir en compte físic és una competència interdisciplinària encreativitat, l’autocrítica, el control emocional, la l’enriquiment que proporcionen les relacions tant que implica habilitats per desenvolupar-capacitat d’elegir, de calcular riscos i d’afrontar socials i, en especial, el diàleg intergeneraci- se adequadament, amb autonomia i iniciativaels problemes, així com la capacitat de demorar onal i valorar les aportacions, manifestacions personal en àmbits de la vida i del coneixe-la necessitat de satisfacció immediata, d’apren- i produccions culturals en la seva diversitat i ment molt diversos (salut, activitat productiva,dre de les errades i d’assumir riscos. pluralitat de gènere, temps i espai, com a part consum, ciència, processos tecnològics, etc.) De l’altra banda, remet a la capacitat d’ele- del patrimoni cultural de la humanitat. i per interpretar el món, la qual cosa exigeixgir amb criteri propi, d’imaginar projectes, i Aprendre a habitar el món requereix la com- l’aplicació, dels conceptes i principis bàsicsde portar endavant les accions necessàries per prensió per part de l’alumnat de la realitat que que permeten l’anàlisi dels fenòmens des delsdesenvolupar les opcions i plans personals –en el l’envolta, que es reconegui en la seva pertinença diferents camps de saber involucrats. Tambémarc de projectes individuals o col·lectius– res- al grup i la societat, que interactuï amb l’entorn fww"korn ekv"ugt"eqpuekgpv"fg"nc"kpÞwflpekc"swg"ponsabilitzant-se, tant en l’àmbit personal, com i es comprometi a la seva millora. té la presència de les persones en l’espai, elen el social i laboral. Els coneixements escolars han de perme- seu assentament, les modificacions que in- Suposa poder transformar les idees en acci- tre al nen i la nena comprendre i interpretar el trodueixen i els paisatges resultants, així comqpu."fiu"c"fkt."rtqrquct/ug"qdlgevkwu"k"rncpkÝect"k" món en què viu i facilitar-li la seva participació la importància que tots els éssers humans esportar a terme projectes individuals o col·lectius. en la construcció d’una societat més humana. dgpgÝekgp"fgn"fgugpxqnwrcogpv"k"swg"cswguv"Requereix, per tant, poder reelaborar els plan- L’educació escolar ha de contemplar les situaci- procuri la conservació dels recursos i la diver-tejaments previs o elaborar noves idees, buscar ons problemàtiques que tot ciutadà i ciutadana sitat natural, i es mantingui la solidaritat globalsolucions i portar-les a la pràctica. A més, analit- ha d’aprendre a administrar i solucionar en els i intergeneracional.
  • 13. 21882 Fkctk"QÝekcn"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c""""""P¿o0"6;37"Î"4;0804229 Aquesta competència, i partint del coneixe- pugui ser un element actiu en la construcció La vessant de ciutadania d’aquesta competèn-ment del cos humà, de la naturalesa i de la inte- d’una societat democràtica, solidària i tolerant, i cia implica l’exercici de la ciutadania activa i inte-racció dels homes i les dones amb ella, permet compromès a contribuir en la seva millora. gradora que exigeix el coneixement i comprensióargumentar racionalment les conseqüències dels Globalment suposa utilitzar el coneixe- dels valors en què s’assenten els estats i societatsdiferents modes de vida, i adoptar una dispo- ment sobre l’evolució i organització de les democràtics, dels seus fonaments, maneres d’or-sició a una vida física i mental saludable en un societats i sobre els trets i valors del sistema icpkv|cek„"k"hwpekqpcogpv0"Rgtogv"tgÞgzkqpct"entorn natural i social que també ho sigui. Així democràtic, així com utilitzar el judici moral críticament sobre els conceptes de democràcia,mateix, suposa considerar la doble dimensió per a triar i prendre decisions, i exercir acti- llibertat, solidaritat, corresponsabilitat, parti-–individual i col·lectiva– de la salut, i mostrar vament i responsablement els drets i deures cipació i ciutadania, amb particular atenció alsactituds de responsabilitat i respecte envers les de la ciutadania. drets i deures reconeguts en les declaracionsaltres persones i envers un mateix. Entre les habilitats que tenen relació amb kpvgtpcekqpcnu."gp"nc"Eqpuvkvwek„"gurcp{qnc"k"gp" També incorpora l’aplicació d’algunes noci- aquesta competència destaquen: conèixer-se i nÓGuvcvwv"fÓcwvqpqokc"fg"Ecvcnwp{c."ckz "eqo"nc"qpu."eqpegrvgu"ekgpv Ýeu"k"vflepkeu."k"fg"vgqtkgu" valorar-se; saber comunicar-se en distints con- seva aplicació per part de diverses institucions,ekgpv Ýswgu"d ukswgu"rtflxkcogpv"eqortgugu." textos; expressar les pròpies idees i escoltar les i mostrar un comportament coherent amb elseqo"rgt"gzgorng0"kfgpvkÝect"k"rncpvglct"rtqdng- alienes; ser capaç de posar-se en lloc d’altri; valors democràtics, que a la vegada comportames rellevants; realitzar observacions directes i prendre decisions en els distints nivells de la vida disposar d’habilitats com la presa de consciènciaindirectes; plantejar i contrastar solucions temp- comunitària; valorar les diferències i reconèixer dels propis pensaments, valors, sentiments ivcvkxgu"q"jkr vguku="kfgpvkÝect"gn"eqpgkzgogpv" la igualtat de drets entre els diferents col·lectius, accions, i llur control i autorregulació.disponible i comunicar conclusions. en particular, entre homes i dones; practicar el L’exercici de la ciutadania implica disposar Aquesta competència proporciona, a més, diàleg i la negociació per arribar a acords com a d’habilitats per participar activament i plenafguvtgugu"cuuqekcfgu"c"nc"rncpkÝecek„"k"ocpgki"fg" hqtoc"fg"tguqnftg"gnu"eqpÞkevgu."vcpv"gp"nÓ odkv" gp"nc"xkfc"e xkec."ukipkÝec"eqpuvtwkt."ceegrvct"k"solucions tècniques seguint criteris d’economia, individual com en el social. practicar normes de convivència d’acord amb elsgÝe ekc"k"uquvgpkdknkvcv."rgt"ucvkuhgt"ngu"pgeguukvcvu" La dimensió ètica de la competència social valors democràtics, exercir els drets, llibertats,de la vida quotidiana i del món laboral. Suposa i ciutadana suposa ser conscient dels valors de responsabilitats i deures cívics, i defensar tambéaixí mateix demostrar esperit crític en l’obser- l’entorn, avaluar-los i reconstruir-los afecti- els drets d’altri.vació de la realitat i en l’anàlisi dels missatges vament i racional per crear progressivament En síntesi, aquesta competència suposa com-informatius i publicitaris, així com uns hàbits un sistema de valors propi i comportar-se en prendre la realitat social en què es viu, afrontar lade consum responsable en la vida quotidiana. coherència amb ells en afrontar una decisió o eqpxkxflpekc"k"gnu"eqpÞkevgu"gortcpv"gn"lwfkek"flvke"Implica també la diferenciació i valoració del wp"eqpÞkevg0"Ckz "uwrquc"gpvgpftg"swg"pq"vqvc" basat en els valors i pràctiques democràtiques, ieqpgkzgogpv"ekgpv Ýe"cn"equvcv"fÓcnvtgu"hqtogu"fg" posició personal és ètica, si no està basada en el exercir la ciutadania, actuant amb criteri propi,coneixement, i la utilització de valors i criteris respecte a principis o valors universals com els contribuint a la construcció de la pau i la demo-ètics associats a la ciència i al desenvolupament que conté la Declaració dels Drets Humans. cràcia, i mantenint una actitud constructiva,tecnològic. La vessant social d’aquesta competència su- solidària i responsable davant el compliment Gp"fgÝpkvkxc."cswguvc"eqorgvflpekc"uwrquc"gn" posa utilitzar el coneixement sobre l’evolució i dels drets i obligacions cívics.desenvolupament i aplicació del pensament cien- organització de les societats i sobre els trets i valors del sistema democràtic, així com utilitzar Desenvolupament de les competències bàsi-vkÝeqvflepke"rgt"kpvgtrtgvct"nc"kphqtocek„"swg"gu" el judici moral per elegir i prendre decisions i quesrep i per predir i prendre decisions amb iniciativa exercir activament i responsable els drets i deures El desenvolupament competencial implica lai autonomia en un món en què els avenços que es de la ciutadania. capacitat d’utilitzar els coneixements i habilitats,xcp"rtqfwkpv"gp"gnu" odkvu"ekgpv Ýe"k"vgepqn ike" Afavoreix també la comprensió de la realitat de manera transversal i interactiva, en contextosu„p"oqnv"t rkfu"k"vgpgp"wpc"kpÞwflpekc"fgekukxc" històrica i social del món, la seva evolució, els i situacions que requereixen la intervenció deen la vida de les persones, la societat i el món seus assoliments i problemes. La comprensió coneixements vinculats a diferents sabers, cosanatural. Implica també la diferenciació i valo- crítica de la realitat exigeix experiència, conei- swg"kornkec"nc"eqortgpuk„."nc"tgÞgzk„"k"gn"fku-tcek„"fgn"eqpgkzgogpv"ekgpv Ýe"gp"eqpvtcuv"cod" xements i consciència de l’existència de distintes cerniment tenint en compte la dimensió sociald’altres formes de coneixement, i la utilització perspectives en analitzar aquesta realitat. Com- de cada situació.de valors i criteris ètics associats a la ciència i porta recórrer a l’anàlisi multicausal i sistèmic Per avançar en l’assoliment de les compe-al desenvolupament tecnològic. per jutjar els fets i problemes socials i històrics, tències bàsiques és fonamental emmarcar els En coherència amb tot el dit en els paràgrafs k"rgt"tgÞgzkqpct"uqdtg"gnnu"fg"ocpgtc"inqdcn"k" rtqeguuqu"fÓgpugp{cogpv"k"fÓcrtgpgpvcvig"gpvqtp"anteriors, són parts d’aquesta competència bà- crítica, així com realitzar raonaments crítics i als quatre eixos següents:sica l’ús responsable dels recursos naturals, lògicament vàlids sobre situacions reals i dialo- Aprendre a ser i actuar de manera autòno-la cura del medi ambient, el consum racional, gar per millorar col·lectivament la comprensió ma.responsable, i la protecció i promoció de la sa- de la realitat. Aprendre a pensar i comunicar.lut individual i col·lectiva com a elements claude la qualitat de vida de les persones i de les UkipkÝec"cnjqtc"gpvgpftg"gnu"vtgvu"fg"ngu"uqek- Aprendre a descobrir i tenir iniciativa. etats actuals, la seva creixent pluralitat i el seu Aprendre a conviure i habitar el món.societats. caràcter evolutiu, a més de demostrar interès i Aprendre a ser i actuar de manera autònomaCompetència social i ciutadana comprensió de l’aportació que les diferents cultu- per tal que cadascú construeixi la seva pròpia Aquesta competència fa possible compren- res han fet a l’evolució i progrés de la humanitat, manera de ser i utilitzi aquesta manera de ser perdre la realitat social en què es viu, cooperar, i disposar d’un sentiment comú de pertinença a a desenvolupar-se en les situacions que l’àmbitconviure i exercir la ciutadania democràtica nc"uqekgvcv"qp"gu"xkw0"Gp"fgÝpkvkxc."oquvtct"wp" escolar i la pròpia vida li plantegen. Treballaren una societat plural, així com comprometre’s sentiment de ciutadania global compatible amb l’autoconeixement, la construcció i l’acceptacióa contribuir en la seva millora. Sí bé aquesta la identitat local. de la pròpia identitat, la regulació de les emoci-competència manté vincles més estrets amb També formen part d’aquesta competència ons, l’autoexigència i el desenvolupament d’es-les àrees de ciències socials i d’educació per a aquelles habilitats socials que permeten saber tratègies d’aprenentatge, del pensament crític ila ciutadania, mobilitza recursos d’altres àrees swg"gnu"eqpÞkevgu"fg"xcnqtu"k"kpvgtguuqu"kpvgtxg- d’hàbits responsables és essencial per a aprendredel currículum. nen en la convivència, resoldre’ls amb actitud a ser i actuar de manera autònoma. La competència social i ciutadana integra constructiva i prendre decisions amb autonomia Aprendre a pensar i comunicar per tal d’afavo-coneixements, habilitats i actituds que permeten emprant, tant els coneixements sobre la societat tkt"nc"eqortgpuk„"ukipkÝecvkxc"fg"ngu"kphqtocek-participar, prendre decisions, triar com compor- com una escala de valors construïda per mitja ons i la construcció de coneixements cada vegadatar-se en determinades situacions i responsabi- fg"nc"tgÞgzk„"et vkec"k"gn"fk ngi"gp"gn"octe"fgnu" més complexos. Cercar i gestionar informaciólitzar-se de les eleccions i decisions adoptades. patrons culturals bàsics de cada regió, país o provinent de diferents fonts i suports, utilitzarPren com a referència un model de persona que comunitat. diferents tipus de llenguatges (verbal, escrit,
  • 14. Fkctk"QÝekcn"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c""""""P¿o0"6;37"Î"4;0804229 21883visual, corporal, digital...) en la comunicació D’aquesta manera, l’alumnat esdevindrà ca- escrits bàsics i establir relacions entre llengüesd’informacions, sentiments i coneixements, paç de dur a terme les tasques de comunicació tqo pkswgu."k"Ýpcnogpv"g+"jcp"fg"vgpkt"wpc"ce-treballar de manera cooperativa i ser conscient que li permetin expressar la comprensió de la titud oberta, respectar les llengües i culturesdels propis aprenentatges afavoreix la construc- realitat, relacionar-se amb persones de la seva presents en l’entorn on viuen i interessar-s’hi, ició del coneixement i el desenvolupament del edat i adultes de tot arreu, integrar, comprendre, també ho han de fer respecte d’altres de més llu-pensament propi. valorar i comunicar la seva cultura i sentiments, p{cpgu."fg"ngu"swcnu"rqfgp"crtgpftg"k"gptkswkt/ug" Aprendre a descobrir i tenir iniciativa per tal amb la utilització del llenguatge verbal, oral i personalment, malgrat no les aprenguin mai.de potenciar la utilització dels coneixements escrit, i el no verbal, amb la possibilitat d’usar L’objectiu d’aconseguir parlants plurilingüesde què es disposa per a interpretar la realitat, els mitjans audiovisuals i les tecnologies de la competents implica que cada escola, partintestablir diàlegs interactius sobre fets i situacions, informació i la comunicació. d’una anàlisi sociolingüística rigorosa del centreafavoreix la construcció de coneixements més El desenvolupament d’aquesta competència i del seu entorn, estableixi en el Projecte lingüís-ukipkÝecvkwu"k"ecfc"xgicfc"ofiu"eqorngzqu."k" comunicativa plurilingüe i intercultural no ha tic del centre programes precisos de gestió de lesel compromís per a implicar-se en processos de ser un afer exclusiu de l’àmbit de llengua. llengües per determinar com el català, llenguade millora. Explorar, experimentar, formular Atès que la llengua i la comunicació són la base vehicular de l’escola, s’articula, d’una manerartgiwpvgu"k"xgtkÝect"jkr vguku."rncpkÝect"k"fgugp- per a la captació, elaboració i comunicació del eqjgtgpv."cod"nÓgpugp{cogpv"fg"ngu"cnvtgu"nngp-volupar projectes, cercar alternatives esdevenen coneixement, totes les matèries esdevenen tam- gües i de les altres matèries tot establint acordselements clau en els processos de formació de bé responsables del desenvolupament de les per a relacionar les diferents estratègies didàcti-l’alumnat. capacitats comunicatives de l’alumnat. És a ques. En fer-ho, cal recordar que el català és una Aprendre a conviure i habitar el món per dir, totes les matèries s’han de comprometre, llengua que l’escola ha de tractar amb especialtal que els nois i noies esdevinguin ciutadans i fgu"fg"nc"ugxc"gurgekÝekvcv"k"fgu"fg"ngu"ocpgtgu" cvgpek„."pq"pqofiu"rgn"ugw"guvcvwu"qÝekcn."ukp„"ciutadanes actius en una societat democràtica i peculiars d’explicar el món, en la construcció també, i sobretot, pel desconeixement que enparticipativa. La conscienciació per la pertinença de les competències de comunicació. té una part de l’alumnat pel que fa als seus usossocial i comunitària, el respecte per la diver- col·loquials i informals. Els centres educatius El tractament de les llengüessitat, el desenvolupament d’habilitats socials, tenen, doncs, la missió de transmetre-la perquè Nc"Ýpcnkvcv"fg"nÓgpugp{cogpv"fg"ngu"nngpi¯gu"el funcionament participatiu de la institució tota la població pugui emprar-la en qualsevol és el progressiu domini d’aquestes, essencial enescolar, el treball en equip, la gestió positiva dels situació comunicativa, fet que ha de garantir la vivència de la cultura i l’obertura al món, ieqpÞkevgu."gn"fgugpxqnwrcogpv"fg"rtqlgevgu"gp" un dels factors que contribueix més plenament la cohesió de tota la societat evitant així la sevacomú, afavoreixen la cohesió social i la formació compartimentació en comunitats lingüístiques a la identitat individual, social i personal. Perde persones compromeses i solidàries. separades. Alhora, l’escola ha de garantir que cnu"egpvtgu"gfwecvkwu"fg"Ecvcnwp{c."nc"rtkogtc" el seu alumnat tingui també un domini ple del referència que cal tenir en compte és la legisla- ecuvgnn ."qhgtkpv"nÓgpugp{cogpv"fÓcswgnngu"hqtogu" ció, l’Estatut i la Llei de política lingüística, queANNEX 2 fÓ¿u"ogp{u"eqpgiwfgu"rgn"ugw"cnwopcv0"Vcodfi" guvcdngkz"swg"nc"nngpiwc"rt rkc"fg"Ecvcnwp{c"fiu" cal, respecte a les llengües estrangeres, consi-Currículum de l’educació secundària obliga- el català i que és també la llengua normalment derar la seva diferent presència social per fer-nev tkc emprada com a vehicular i d’aprenentatge en wp"vtcevcogpv"fkhgtgpekcv0"Rgt"c"wp"gpugp{cogpv" nÓgpugp{cogpv0"C"ofiu."gn"ecvcn "fiu"nc"nngpiwc"Àmbit de llengües adequat de les llengües, és important el tracta- qÝekcn"fg"Ecvcnwp{c0"Vcodfi"jq"fiu"gn"ecuvgnn ." ment integrat dels llenguatges audiovisuals amb (Llengua catalana i literatura, Llengua caste- swg"fiu"nc"nngpiwc"qÝekcn"fg"nÓGuvcv0"Gn"tgeq-llana i literatura, Llengües estrangeres) què es construeixen les comunicacions. neixement d’haver d’aprendre dues llengües, L’objectiu central de l’educació és preparar El projecte lingüístic de centre pot ser també a més, és un privilegi que obre les portes anÓcnwopcv"fg"Ecvcnwp{c"rgtswfl"ukiwk"ecrc›"fg" wp"kpuvtwogpv"fg"tgÞgzk„"uqdtg"gn"rgtknn"swg" desenvolupar-se en una societat plural obertadesenvolupar-se com a persona, de comunicar- comporta, per al desenvolupament de compe- a altres cultures.se, i així pugui afrontar els reptes de la societat tències lingüístiques i per a la integració social Aquesta obertura es reforça, a més, si conside-plural, multilingüe i multicultural del segle XXI. de les persones, la restricció del català als espais rem la nostra vinculació a Europa, per mitjà del vinculats al currículum escolar i la seva desvin-Ckz "ukipkÝec"gfwect"gnu"pqku"k"ngu"pqkgu"rgtswfl" Marc europeu comú de referència per a l’apre- culació de les relacions interpersonals, afectives,desenvolupin aquelles competències comunica- pgpvcvig."nÓgpugp{cogpv"k"nÓcxcnwcek„"fg"nngpi¯gu." lúdiques, etc. En aquest sentit, el professorat hatives i lingüístiques que facin possible que tant elaborat pel Consell d’Europa, que planteja com de ser conscient de la necessitat del desenvo-personalment com socialment siguin capaços c"Ývc"crtgpftg"wpc"q"fwgu"nngpi¯gu"guvtcpigtgu." lupament de les competències comunicativesd’actuar i reeixir en el seu entorn i construir els en coherència amb la competència plurilingüe i i lingüístiques del alumnat per a l’assolimentfonaments de la ciutadania, del coneixement del intercultural: “la capacitat d’utilitzar les llengües dels objectius bàsics de la pròpia matèria. I perque és la condició humana, de la comprensió cod"Ýpcnkvcvu"eqowpkecvkxgu"k"fg"rtgpftg"rctv" tant, cal que se senti implicat en l’elaboració id’altri. en la interacció intercultural que té una persona aplicació del projecte lingüístic del centre ja Per aconseguir-ho, en l’educació secundària que domina, en graus diversos, distintes llengües que proporciona les eines fonamentals per a laobligatòria cal plantejar el desenvolupament i posseeix experiència de diverses cultures”. És formació dels nois i les noies.integral i harmònic dels aspectes intel·lectuals, evident que així s’afavorirà la participació deafectius i socials de la persona, entre els quals l’alumnat en la vida escolar, acadèmica, afectiva i Eqorgvflpekgu"rt rkgu"fg"nÓ odkv"fg"nngpi¯gul’educació lingüística i comunicativa ocupa un relacional, la transferència de coneixements entre La primera competència que cal conside-lloc preferent. Cal formar parlants plurilingües llengües, les actituds obertes i de respecte en- tct."fÓceqtf"cod"nc"Ýpcnkvcv"fg"fqpct"ngu"gkpgu"i interculturals; l’assoliment de la competència xgtu"nc"fkxgtukvcv"nkpi¯ uvkec"rt zkoc"k"nnwp{cpc." perquè els nois i les noies puguin afrontar elrngpc"gp"ecvcn ."nc"nngpiwc"rt rkc"fg"Ecvcnwp{c." entesa com un dels patrimonis de la humanitat. reptes de la societat, és la competència pluri-i en castellà és la garantia que l’escola propor- A més, aquest coneixement de diverses llengües lingüe i intercultural que, en essència, és actuarciona a l’alumnat la competència que els cal potencia el domini del català i la valoració de adequadament en un món plural, multilingüe iper tenir les mateixes oportunitats. Aquesta la pròpia cultura. ownvkewnvwtcn0"Ckz "uwrquc"swg"gp"nÓgpugp{c-competència plurilingüe i intercultural inclou Això vol dir que els nois i les noies, en acabar ment de les llengües, a més dels aprenentatgesel respecte per la diversitat lingüística i el de- l’etapa: a) han de dominar el català, llengua gurge Ýeu"fg"ecfc"wpc"fg"ngu"nngpi¯gu."ecnft "sig d’aprendre altres llengües i d’aprendre de vehicular, de cohesió i d’aprenentatge; b) també aprendre actituds i habilitats per afrontar altrestotes les llengües i cultures, i, d’una manera han de dominar el castellà; c) han de conèixer una nngpi¯gu."Ýpu"k"vqv"fgueqpgiwfgu"*eqpflkzgt"k"totalment integrada, l’assoliment del domini de o dues llengües estrangeres per tal d’esdevenir valorar-les, saber gestionar el problemes deles competències comunicatives audiovisuals usuaris i aprenents capaços de comunicar-se i les interaccions multilingües, respectar altresi digitals necessàries per ser competent en la accedir al coneixement en un entorn plurilingüe maneres de veure el món, etc.), en resum, estarnostra societat. i pluricultural; d) han de comprendre missatges obert a l’altre.
  • 15. 21884 Fkctk"QÝekcn"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c""""""P¿o0"6;37"Î"4;0804229 En relació directa amb aquesta competència més gran i de tipologia i funcionalitat diversa, més, la verbalització i les interaccions resultenmés global, hi ha una segona, la competència en diferents suports (paper, digital) i formats claus en el desenvolupament de la competènciacomunicativa, que en totes les matèries esdevé *vgzv."it Ýswgu"k"kocvig+0 d’aprendre a aprendre, ja que regulen i orienten lala clau i que en la lingüística articula els apre- La competència comunicativa audiovisual, la mateixa activitat amb progressiva autonomia.nentatges que s’han de fer en totes les llengües. qual cal atendre en totes les seves dimensions, La llengua, precisament pel paper que juga enAquesta competència ha de ser atesa des de totes receptives, productives i crítiques, de comuni- el desenvolupament de les competències metodo-les matèries curriculars i activitats educatives del cació i creació, i cal relacionar-la amb les inte- lògiques, ajuda a la comprensió dels processos decentre si es vol el seu desenvolupament coherent raccions orals que afavoriran un aprenentatge les competències centrades a conviure i habitark"gÝec›0"Cswguvc"eqorgvflpekc"gu"eqpetgvc"gp< ecfc"eqr"ofiu"eqpuekgpv"k"gÝec›0"Gnu"rtqeguuqu"fg" el món. D’una manera molt especial, la com- La competència oral, la qual facilita, a través recepció i creació són uns processos complexos petència plurilingüe i intercultural contribueixdels intercanvis amb els altres, adults o no, ela- i diversos segons quin sigui el tipus i format triat al desenvolupament de la competència social iborar i expressar idees, opinions i sentiments, i el contingut que s’hi vehicula, són processos ciutadana, entesa com les habilitats i destresesés a dir, la construcció del propi pensament. Cal que s’aprenen en la seva utilització en qualsevol per a la convivència, el respecte i l’entenimentconsiderar-la en totes les seves dimensions, la matèria o activitat escolar. Cal motivar la seva entre les persones. Aprendre llengües és, abansde la interacció, la de l’escolta i la producció, i la utilització per aprendre i comprendre’ls com que altra cosa, aprendre a comunicar-se amb elsde la mediació, en gran grup o grups més petits, a globalitat, tot aplicant el seu aprenentatge a altres persones, a prendre contacte amb distintesatenent tant els aspectes verbals com els no ver- missatges cada cop més complexos i amb fun- realitats i a assumir la pròpia expressió com abals i la possibilitat d’emprar diferents mitjans ekqpu"ofiu"fkxgtukÝecfgu"k"cod"hqtocvu"k"uwrqtvu" modalitat fonamental d’obertura als altres.o les tecnologies de la informació i la comuni- més variats. A més de reconèixer les llengües com unecek„0"C"ofiu."nÓ¿u"tgÞgzkw"fg"nc"rctnc"fiu"nÓgkpc" Finalment, la competència literària fa que component cultural de primer ordre, la lectura,ofiu"gÝec›"rgt"cn"rknqvcvig"fgnu"crtgpgpvcvigu0" els nois i les noies puguin comprendre millor comprensió i valoració de les obres literàries con-L’alumnat ha d’assumir el paper d’interlocutor el món que els envolta, les altres persones i a si tribueix d’una manera clau al desenvolupamentatent i cooperatiu en situacions de comunicació, mateixos a través de la lectura d’obres de qualitat de la competència artística i cultural.fet que l’ajudarà a intervenir de forma competent i del contacte amb les construccions de la cul-en el seu entorn i a desenvolupar-se amb expres- Estructura dels continguts tura tradicional. L’accés guiat a aquestes obresukxkvcv"k"Þw•fguc"gp"wpc"uqekgvcv"fgoqet vkec"k" La presentació unitària del currículum es fa facilita el desenvolupament de l’hàbit lector iparticipativa. per afavorir el desenvolupament de la competèn- escriptor, i fa que els nois i les noies descobrei- Aquesta priorització de la llengua parlada cia plurilingüe i intercultural. Així es facilita la zkp"gn"rncgt"rgt"nc"ngevwtc."u rkiwgp"kfgpvkÝect"és de gran importància quan es tracta de l’en- necessària coordinació de les propostes de totes estètiques i recursos, i apreciïn textos literarisugp{cogpv"fÓwpc"nngpiwc"pqxc"rgt"c"nÓcnwopcv0" ngu"nngpi¯gu"gpugp{cfgu"c"nÓcwnc."k"nc"rtkqtkv|cek„" de gèneres diversos (poètic, narratiu i teatral),En aquesta situació, l’ús de diferents recursos de les propostes derivades del diferent estatus i també d’altres formes estètiques de la culturadidàctics, amb variats formats i suports i en que té cada llengua i el domini de partida que swg"gpu"gpxqnvc"*ecp›qpu."tghtcp{u."fkvgu."gve0+0"diferents contextos (festes, representacions, en tenen les noies i els nois. Amb tot això els nois i les noies van interio-projectes i activitats curriculars) ha de ser una Aquest darrer aspecte ha estat clau en la tkv|cpv"gnu"ugp{cnu"fg"nc"ewnvwtc"swg"gnu"cpktcp"fg"ngu"encwu"rgt"c"wp"crtgpgpvcvig"gÝec›0 presentació dels continguts de les llengües precisant els criteris per ser més rigorosos en També té una especial rellevància en l’apre- estrangeres: es poden produir molt variades les seves valoracions i gustos estètics, amb lanentatge de les llengües estrangeres, ja que el situacions tant en la primera com, sobretot, en qual cosa, a més d’estimular la seva creativitat,model lingüístic aportat per l’escola és la font la segona llengua estrangera. El fet que pugui es desenvolupa el seu sentit crític.bàsica de coneixement i aprenentatge d’aquesta ser cursada una segona llengua des del darrerllengua. Els discursos orals utilitzats a l’aula són Crqtvcekqpu"fg"nÓ odkv"fg"nngpi¯gu"c"ngu"eqo- cicle de primària i que hi pugui haver d’altresal mateix temps vehicle i objecte d’aprenentat- petències bàsiques swg"pq"jq"hcekp"Ýpu"cn"vgtegt"fg"ugewpf tkc"hc"swg"ge, per la qual cosa el currículum ha d’atendre El paper que juga la llengua i la comunicació siguin tan diverses les possibilitats. Caldrà unatant el coneixement dels elements lingüístics i en els processos d’aprenentatge i el fet que la base eqqtfkpcek„"oqnv"cÝpcfc"rgtswfl"gn"vtcevcogpv"comunicatius com la capacitat d’utilitzar-los en fgn"ugwu"gpugp{cogpvu"ug"ukvw•"gp"nÓ¿u"uqekcn"fg" diferenciat, necessari, afavoreixi els aprenen-l’aprenentatge de diferents continguts curriculars la llengua, fa que els aprenentatges lingüístics tatges de tot l’alumnat.i en les diferents situacions comunicatives; a i comunicatius que es produeixen en qualsevol Nc"eqqtfkpcek„"fgnu"gpugp{cogpvu"fg"ngu"fk-més, el seu treball en aquesta etapa ha de ser matèria, amb una bona coordinació docent, es ferents llengües caldrà completar-la respecte alsel fonament del treball dels continguts de la pugui aplicar a l’aprenentatge de les altres i, llenguatges audiovisuals que es treballen en lescompetència escrita. alhora, afavoreixin la competència plurilingüe diferents matèries curriculars. L’elaboració del La competència comunicativa escrita, la qual i intercultural de l’alumnat. Les activitats de les projecte lingüístic i comunicatiu del centre, ens’ha de potenciar en totes les seves dimensions, matèries lingüístiques tenen, evidentment, una el qual hi ha de participar tot el professorat, jugareceptives (lectura) i productives (escriptura), importància remarcable en el desenvolupament wp"rcrgt"encw"gp"nc"fgÝpkek„"fgn"ewtt ewnwo."vcpv"de comunicació i creació, i cal relacionar-la de la competència comunicativa, cal però re- en el de les matèries lingüístiques com en el deamb les interaccions orals que afavoriran un cordar que en ser una competència transversal les no lingüístiques.crtgpgpvcvig"ecfc"eqr"ofiu"eqpuekgpv"k"gÝec›0"Gnu" a totes les matèries, l’assoliment dels objectius Els continguts de les matèries lingüístiquesprocessos de lectura i escriptura són complexos bàsics dependrà del tractament que se’n faci s’organitzen al voltant de les grans competènci-i diversos segons quin sigui el tipus de text i el a totes. gu."ekvcfgu"cdcpu."cod"nc"Ýpcnkvcv"fÓcvgpftg"gnu"contingut que s’hi vehicula, són processos que Alhora, les activitats relacionades amb aques- diferents usos socials. Per això el currículums’aprenen en la lectura i escriptura de textos a ta competència també afavoreixen la millora de presenta: la dimensió comunicativa, que inclouqualsevol matèria o activitat escolar. Cal mo- les competències metodològiques. Els processos participació en interaccions orals, escrites i au-tivar qui llegeix i escriu perquè descobreixi de la llengua escrita en concret són una de les diovisuals, la comprensió de missatges orals,en la llengua escrita una eina d’entendre’s a si claus en la competència del tractament de la in- escrits i audiovisuals, l’expressió de missatgesmateix o a si mateixa i a les altres persones, i formació i l’ús de les tecnologies de la informació orals, escrits i audiovisuals, i els coneixementsels fenòmens del món i la ciència, i també que i la comunicació per a l’elaboració de coneixe- del funcionament de la llengua i el seu apre-és una font de descoberta i de plaer personal. ment. La lectura i escriptura d’informacions nentatge; la dimensió literària, i la dimensióEn això té molta importància la potenciació de presentades en diferents llengües, fet facilitat plurilingüe i intercultural.la biblioteca (i mediateca) i altres institucions amb l’ús de les TIC, aporta una nova dimensió La dimensió comunicativa és la base delsescolars com la ràdio o plataformes d’Internet, als processos de tractament de la informació. aprenentatges de l’àmbit, com ho és de tots elscom a dinamitzadores de l’aprenentatge lector i La diversitat de punts de vista i la manera de aprenentatges escolars, per la qual cosa els con-escriptor. A més, cal aplicar-la progressivament rtgugpvct"ngu"kphqtocekqpu"hceknkvc"nc"Þgzkdknkvcv" tinguts que es presenten en aquesta dimensió noa textos de nivells de complexitat cada vegada mental necessària per a un aprenentatge crític. A u„p"gnu"gurge Ýeu"fg"nÓ odkv"nkpi¯ uvke."ukp„"swg"
  • 16. Fkctk"QÝekcn"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c""""""P¿o0"6;37"Î"4;0804229 21885caldrà atendre’ls en totes les activitats curricu- L’adquisició de la llengua catalana caldrà de la llengua. En primer lloc, perquè introduirlars. En aquest apartat, apareixen els continguts atendre-la en la diversitat que planteja l’alumnat i l’obertura i sensibilitat envers la diversitat lin-referits al funcionament de la llengua i el seu no es pot perdre de vista que, com a nova llengua, güística i cultural, present a l’aula o a l’entorncrtgpgpvcvig."cod"nc"swcn"equc"gu"xqn"ukipkÝect" és un procés llarg. Per afavorir-lo, les propostes o bé aportant experiències externes, és una deque per al seu aprenentatge cal introduir-los i fgtkxcfgu"fg"nÓgpugp{cogpv"eqowpkecvkw"k"fg" ngu"encwu"rgtswfl"gu"rtqfwgkzk"nc"pgeguu tkc"Þg-exercitar-los amb la funció exclusiva de millorar nÓgpugp{cogpv"kpvgitcv"fg"ngu"nngpi¯gu"k"gnu"eqp- xibilitat de pensament, i perquè tothom respectila comunicació, defugint el tractament gramati- tinguts curriculars són d’una importància clau. i s’interessi pels altres. En segon lloc, perquèecnkuvc"fg"nÓgpugp{cogpv"fg"ngu"nngpi¯gu0 Per aconseguir-ho, cal mesures organitzatives cal que l’alumnat sigui conscient del perill que La dimensió literària planteja els continguts que facilitin treballar els continguts escolars de la llengua i els diferents llenguatges es puguingurge Ýeu"fg"nc"ocvfltkc."fg"ocpgtc"swg"gn"vtce- ocpgtc"ofiu"vtcpuxgtucn"k"ogp{u"rctegnáncfc."swg" convertir en vehicles de transmissió de valorstament dels continguts de la dimensió comuni- contemplin l’heterogeneïtat real de les aules. negatius d’etnofòbia, de sexisme o d’intoleràn-cativa s’ha de focalitzar per a l’assoliment dels Cal atendre la diversitat de l’aula amb la cia. A l’escola cal fer una aposta seriosa per laobjectius d’aquesta dimensió. En aquest apartat, negociació permanent del que es fa i es diu a lluita contra l’etnocentrisme i totes les varietatscal posar atenció especial a la cultura tradicional l’aula. L’activitat dialògica, la conversa entre d’intolerància.i les obres de referència de la nostra cultura les noies i els nois, i entre l’alumnat i el pro- Pel que fa a l’avaluació, cal abandonar la visióescrita, la nacional i la universal, que han de fessorat ha d’impregnar totes les activitats de l’avaluació exclusivament sancionadora delseqpÝiwtct"nc"dcug"ewnvwtcn"fgn"pquvtg"cnwopcv0" fÓgpugp{cogpv"k"crtgpgpvcvig0"Ckz "eqorqtvc" resultats de l’alumnat, i passar a concebre-laCal recordar que, malgrat que el nucli el repre- una manera diferent d’actuar a l’aula i una or- fonamentalment com a activitat comunicativasenten els processos de recepció, la presència ganització diferent de l’alumnat. Cal potenciar que regula (i autoregula) els processos d’apre-d’activitats d’escriptura és un bon instrument gurcku"fg"eqowpkecek„"uwÝekgpvogpv"xctkcvu"rgt" pgpvcvig"k"¿u"fg"nc"nngpiwc."c"Ý"fg"rqvgpekct"gn"per a l’educació literària. a fer possible la seva adequació a tots els estils desenvolupament de la competència plurilingüe i Finalment la dimensió plurilingüe i intercul- i característiques d’aprenentatge, una escola l’assoliment de l’autonomia de l’aprenentatge. Entural planteja continguts relacionats amb els per a tothom, que afavoreixi que cada alumne i aquesta visió, l’avaluació forma part indestriableusos socials en contextos multilingües. Cert que alumna arribi a ser cada vegada més autònom en fg"nÓguvtwevwtc"fg"ngu"vcuswgu"fg"nÓgpugp{cogpv"aquesta dimensió s’ha de tenir en compte en totes el seu aprenentatge i, alhora, aprengui a treballar i aprenentatge de llengües. Cal preveure elsles accions docents, però en aquest àmbit cal fer cooperativament. dispositius d’avaluació com a activitat conjuntawpc"crtqzkocek„"ofiu"tgÞgzkxc"k"qticpkv|cfc"rgt" Gu"vtcevc"fÓgpugp{ct"ngu"nngpi¯gu"k"nc"eqowpk- *kpvgtcevkxc+"cod"nÓcnwopcv."eqo"c"tgÞgzk„"uqdtg"atendre totes les habilitats necessàries per a la cació amb un enfocament comunicatiu, que se els processos i sobre els resultats de l’aprenentat-comunicació en contextos plurals. Donada la egpvtc"gp"nc"eqpuvtweek„"uqekcn"fgnu"ukipkÝecvu." ge lingüístic, tot precisant les pautes i els criterispeculiaritat d’aquests continguts plurilingües, la qual cosa vol dir que, per donar sentit a tots per regular el procés, per a valorar els escullsgu"rtgugpvgp"wpkv tkcogpv"gp"wp"¿pke"dnqe"cn"Ýpcn" els aprenentatges del currículum, cal organitzar que es presenten, i per a introduir-hi millores, ade cada curs i precedint als criteris d’avaluació. el centre educatiu com un espai comunicatiu ofiu"fg"nc"pgeguu tkc"xcnqtcek„"fgn"tguwnvcv"Ýpcn0"És funció de l’equip docent que, en el Projecte amb institucions escolars com la biblioteca o L’ús dels diferents tipus d’avaluació (autoavalu-nkpi¯ uvke"fg"egpvtg."uÓctvkewnkp"gnu"gpugp{cogpvu" mediateca del centre, la revista de l’escola, la ació, heteroavaluació, coavaluació, individual,d’aquest àmbit en els de les diferents llengües, ràdio escolar i entorns virtuals que facilitin col·lectiva) i instruments (pautes d’avaluació,matèries curriculars i activitats escolars. l’intercanvi dintre de l’escola i l’obertura del qüestionaris, portfolis, dossiers) asseguraran centre al seu entorn. nÓgÝe ekc"gfwecvkxc0Consideracions sobre el desenvolupament del Pel que fa als recursos de les TIC intregrats Per a aconseguir totes les virtualitats d’aquestacurrículum a l’àmbit de llengües, s’utilitzen per organitzar, avaluació, cal que l’alumnat sigui conscient Cada cop és més gran l’acord segons el qual aplicar i presentar la informació en diferents de tot el procés seguit, que sigui capaç d’usarles llengües, totes les llengües i en totes les seves formats, per llegir i escriure de forma individual hwpekqpcnogpv"nc"tgÞgzk„"uqdtg"nc"nngpiwc."tgxk-dimensions, s’aprenen en l’ús social i que les i col·lectiva, per comunicar-se i publicar la infor- sant i reformulant les seves produccions, i quenecessitats pragmàtiques de comunicació són les mació per a una audiència determinada, facilitant aprengui a transferir el que ha après en altresque van orientant i afavorint l’assentament del la quantitat i qualitat dels documents produïts i situacions. Amb aquesta activitat cognitiva icodi. Per contra, s’ha demostrat a bastament que fent que el procés de lectura i escriptura esdevin- metacognitiva el professorat, com a mediadorpq"gp"ictcpvgkz"nÓcrtgpgpvcvig"pk"nÓgpugp{cogpv" gui més col·laboratiu, interactiu i social. i assessor, o un grup d’alumnes mitjançant eldirecte i explícit de les formes i normes, ni fer-ho Les tècniques del processador de text servi- treball cooperatiu, poden donar a cada noia icomponent per component, com proposaven els ran per organitzar el text, per gestionar-lo, per noi el protagonisme i la responsabilitat del seuenfocaments gramaticals, ni aïllar cada llengua oqfkÝect/nq."eqttgikt"gnu"gttqtu"k"oknnqtct/nq0"Gn" aprenentatge ajudant-lo a valorar el propi treballque s’aprèn. correctors canvien el procés de revisió. Equi- i a decidir com millorar-lo. Rgt"vcpv."rgt"gpugp{ct"cfgswcfcogpv"ngu"nngp- vocar-se forma part del procés d’aprenentatge. Cvflu."c"ofiu."swg"nÓqdlgevkw"fg"nÓgpugp{cogpv"i¯gu"k"nc"eqowpkecek„"ecn"fkuugp{ct"ukvwcekqpu" Les presentacions multimèdia donen suport a de la llengua és aconseguir que els nois i lesd’aprenentatge globals en què l’ús motivat i re- l’expressió oral. noies esdevinguin persones plurilingües, calÞgzkw"fg"ngu"guvtcvflikgu"nkpi¯ uvkswgu"k"eqowpk- Cal tenir en compte que sorgeixen noves es- canviar l’avaluació que podia tenir sentit en uncatives porti a la solució dels problemes que s’hi criptures -no-lineals (hipertext), interactives i marc monolingüe; cal partir de la idea que hi haplantegen. Atesa la realitat social, lingüística i gp"hqtocv"ownvkoflfkc/."cod"ukipgu"kfgqit Ýeu"k" diferents graus de domini d’una llengua, i que calewnvwtcn"fg"nc"pquvtc"uqekgvcv."ecn"wp"gpugp{c- amb ajudes per activar els coneixements i per a la tenir altres capacitats, com el canvi de llengües,ment integrat de les llengües, que coordini els generació de textos. Tot això requereix diferents desconegudes en una persona monolingüe. Encontinguts que s’aprenen i les metodologies en tipus de processos de comprensió i diferents aquesta avaluació és molt important que l’alum-ngu"fkhgtgpvu"ukvwcekqpu"fÓcwnc."c"Ý"swg"ngu"pqkgu" estratègies per al seu aprenentatge. nat sigui conscient de la seva situació plurilingüei els nois avancin cap a l’assoliment d’una com- En la cerca d’informació es treballa amb i del fet que aquesta pot canviar.petència plurilingüe i intercultural. mitjans tecnològics per tal d’arribar a enten- Finalment, tot el procés d’avaluació, i encara Un aspecte que no es pot oblidar és que una dre, registrar, valorar, seleccionar, sintetitzar ofiu"uk"gu"rgpuc"gp"gnu"rcuuqu"Ýpcnu"fgn"rtqefiu"part important de l’èxit dels programes d’im- i comunicar la informació, situant el procés fg"nÓgpugp{cogpv"qdnkicvqtk"k"nc"egtvkÝecek„."fiu"mersió lingüística es relaciona amb la manera de fÓgpugp{cogpv"k"crtgpgpvcvig"fkpu"fÓwp"eqpvgzv" una tasca col·laborativa i una responsabilitat detractar la llengua familiar de l’alumnat. Per això, real i dinàmic, introduint elements motivadors tot l’equip de professorat. La gestió d’aquestscal tenir en compte la llengua de l’alumnat, en k"fkxgtukÝecpv"ngu"rquukdknkvcvu"fkf evkswgu"gp"nc" procediments, decisions i implementacions,especial la de l’alumnat immigrat, tant a nivell forma de treballar els continguts. l’ha d’abordar conjuntament tot l’equip docent,simbòlic com en la pràctica educativa, cosa que, a Un darrer principi, relacionat amb els enfo- el qual haurà de decidir les mesures que caldràmés, afavorirà que el català esdevingui la llengua caments didàctics que s’acaben de descriure, organitzar, també en conjunt, per a facilitar lacomuna i eina de cohesió social. és l’educació en els valors i actituds respecte millora de l’aprenentatge del seu alumnat.
  • 17. 21886 Fkctk"QÝekcn"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c""""""P¿o0"6;37"Î"4;0804229Objectius coneixements a les altres llengües que s’aprenen l’alumnat, amb atenció als narratius, descriptius Les matèries de Llengua catalana i literatura, c"rctvkt"fg"nc"tgÞgzk„"uqdtg"gnu"rtqrku"rtqeguuqu" i conversacionals.Llengua castellana i literatura i Llengües es- d’aprenentatge. Comprensió de textos orals, escrits i audio-trangeres de l’educació secundària obligatòria 12. Conèixer la realitat plurilingüe de Cat- visuals de la vida acadèmica de l’alumnat, ambtenen com a objectiu el desenvolupament de les cnwp{c."fÓGurcp{c"k"fgn"o„p"cevwcn."k"xcnqtct"ngu" cvgpek„"c"ngu"ectcevgt uvkswgu"gurge Ýswgu"fgnu"capacitats següents: varietats de la llengua i la diversitat lingüística narratius, descriptius i expositius de les diferents 1. Valorar la llengua i la comunicació com a del món com una riquesa cultural. matèries curriculars.mitjà per a la comprensió del món dels altres i 13. Manifestar una actitud receptiva, inte- Anàlisi pautada dels diferents codis informa-d’un mateix, per a participar en la societat plural tguucfc"k"fg"eqpÝcp›c"gp"nc"rt rkc"ecrcekvcv" tius que es troben en un missatge audiovisual:i diversa del segle XXI, per a l’enteniment i me- d’aprenentatge i d’us de les llengües i participar paraula, text, elements icònics, so.diació entre persones de procedències, llengües activament en el control i avaluació del propi KfgpvkÝecek„"fg"nÓguvtwevwtc"eqowpkecvkxc"fgnu"i cultures diverses, evitant qualsevol tipus de aprenentatge i el dels altres. missatges: les intencions de l’emissor i l’ordre idiscriminació i estereotips lingüístics. jerarquia de les idees expressades. 2. Aconseguir la competència comunicativa Primer curs Cerca d’informació i hàbits de consulta peroral, escrita i audiovisual en les llengües de comprendre i ampliar el contingut dels missat-l’escola per comunicar-se amb els altres, per Continguts ges, utilitzant estratègies prèvies a la cerca iaprendre (en la cerca i elaboració d’informació, Llengua i literatura (catalana i castellana) amb recurs a fonts diverses: 1) escrites: llibres,i en la transformació dels coneixements), per enciclopèdies, revistes, diaris; 2) cercadors aexpressar les opinions i concepcions personals, Dimensió comunicativa Internet, enciclopèdies i diaris virtuals; 3) fontsapropiar-se i transmetre les riqueses culturals i Participació en interaccions orals, escrites audiovisuals de comunicació.satisfer les necessitats individuals i socials. i audiovisuals Ús d’estratègies de recollida d’informació oral, 3. Aconseguir la competència en la llengua Participació en les interaccions orals, escrites aprendre a escoltar, saber seleccionar i valorarcatalana com a vehicle de comunicació parlada o i audiovisuals que tenen com a eix la construc- les diferents informacions.escrita, per a la construcció dels coneixements, ció de la relació social a l’interior de l’aula i Contrastació dels continguts de textos ana-per al desenvolupament personal i l’expressió, del centre. litzats amb els coneixements propis, abans ii per a la seva participació en les creacions cul- Participació en activitats de relació social i després de la lectura.turals. comunicació amb altres comunitats escolars, Egtec"fgn"ukipkÝecv"fgn"nflzke"fgueqpgiwv"c" 4. Aconseguir la competència en llengua cas- amb l’entorn immediat al centre i amb la societat partir del context, analitzant la forma de lesvgnncpc"fg"ocpgtc"swg"ukiwk"rquukdng"swg."cn"Ýpcn" en general (publicació i difusió de les activitats paraules o usant diccionaris, amb la contextu-de l’educació obligatòria, s’utilitzi normalment escolars). alització de les accepcions.k"eqttgevcogpv"ngu"fwgu"nngpi¯gu"qÝekcnu0 Conversació per comprendre i per escriure 5. Aconseguir la competència en llengües Expressió de missatges orals, escrits i au- vgzvqu"k"rgt"tgÞgzkqpct"uqdtg"gnu"rtqeguuqu"fg"estrangeres com a eina d’aprenentatge de con- diovisuals comunicació en tota mena de situacions.tinguts diversos, com a font de plaer i de crei- Producció de textos orals, escrits i audiovi- Participació en interaccions per mitjà delxement personal, i com a porta oberta a altres suals amb intencions comunicatives diverses i correu electrònic i entorns virtuals de comu-persones i cultures. de diferents contextos d’espai i temps: narratius nicació. 6. Utilitzar amb autonomia i esperit crític els descriptius. Participació activa en situacions de comu-mitjans de comunicació social i les tecnologies Composició de textos orals, escrits (en suport nicació característiques de les activitats de lesde la informació i comunicació per obtenir, inter- paper o digital) i audiovisuals propis de l’àmbit diferents matèries curriculars, especialment perpretar, elaborar i presentar en diferents formats acadèmic, especialment resums, exposicions a l’organització i gestió de les tasques d’aprenen-informacions, opinions i sentiments diversos i senzilles i conclusions sobre les tasques i apre- tatge, en la recerca i aportació d’informacions, enper participar en la vida social. nentatges fets amb atenció especial als narratius, la petició d’aclariments davant d’una instrucció, 7. Interaccionar, expressar-se i comprendre descriptius i expositius. en la col·laboració del treball en grup i en el reculloralment, per escrit o audiovisualment, de mane- Ús de la comunicació no verbal en la pro- Ýpcn"fg"ngu"cevkxkvcvu"tgcnkv|cfgu0ra coherent i adequada als contextos acadèmic, ducció dels discursos orals i presentacions Valoració de la interacció com a eina per pren-social i cultural, adoptant una actitud respectu- audiovisuals. dre consciència dels coneixements i de les idees,osa i de cooperació. Lectura en veu alta amb dicció, entonació i per a la regulació dels processos de comprensió 8. Escoltar i comprendre informació gene- i ritme adequats a la situació comunicativa i i expressió propis de tot procés d’aprenentatgetcn"k"gurge Ýec."k"gzrtguuct/ug"k"kpvgtcevwct"gp" i tant en activitats individuals com en les del la seva funció, amb la possibilitat d’usar elsllengua estrangera en situacions habituals de recursos de les TIC (enregistrament de veu) i treball cooperatiu.comunicació adoptant una actitud adequada, els mitjans de comunicació (ràdio). Valoració de la interacció com a eina per pren-participativa, oberta i respectuosa i amb un cert Lectura en veu alta amb dicció, entonació i dre consciència dels sentiments propis i aliens,nivell d’autonomia. ritme correctes (interpretant els signes de puntu- i per a la regulació de la conducta. 9. Comprendre discursos orals i escrits en ació de forma apropiada), tot incidint en el posi- Valoració de les normes de cortesia i elsels diversos contextos de l’activitat acadèmica, cionament del lector respecte del text llegit. marcadors lingüístics de relacions socials,social i cultural tot valorant la lectura com a RncpkÝecek„"rgt"ceqpugiwkt"eqjgtflpekc"gp" com l’ús i selecció de formes de tractament,font de plaer, d’enriquiment personal i de co- les relacions internes i externes dels continguts convencions en el torn de paraula i estratègiesneixement d’un mateix i del món, i consolidar de textos orals, escrits i audiovisuals: cerca de d’interacció.hàbits lectors. documentació, pluja d’idees, i la seva selecció Ús de les diferents estratègies comunicatives 10. Comprendre i crear textos literaris uti- i ordenació. swg"clwfgp"c"nÓkpkek."ocpvgpkogpv"k"Ýpcnkv|cek„"litzant els coneixements bàsics sobre les con- Elaboració d’un còmic. de les interaccions.vencions dels gèneres, els temes i motius de Utilització dirigida de la biblioteca - medi- Actitud de cooperació i respecte crític enversla tradició literària i els recursos estilístics, tot ateca del centre així com dels recursos de les les diferències d’opinió en les situacions de tre-valorant el coneixement del patrimoni literari TIC com a font d’informació per a la realitza- ball compartit.com una manera de simbolitzar l’experiència ció dels treballs escrits propis de cada matèriaindividual i col·lectiva. Comprensió de missatges orals, escrits i au- curricular. 330" Crnkect"fg"ocpgtc"tgÞgzkxc"gnu"eqpgkzg- diovisuals Ús de la conversa i de tècniques d’explora-ments sobre el funcionament de la llengua i les Comprensió i interpretació de les informa- ció, discussió i elaboració d’idees mitjançantnormes d’ús lingüístic per comprendre i produir cions més rellevants de textos orals, escrits i l’ús d’esquemes que estructurin visualmentmissatges orals i escrits amb adequació, cohe- audiovisuals de la vida quotidiana i dels mit- les idees.rència, cohesió i correcció, i transferir aquests jans de comunicació pròxims als interessos de Textualització i revisió per aconseguir cohe-
  • 18. Fkctk"QÝekcn"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c""""""P¿o0"6;37"Î"4;0804229 21887rència dels continguts de textos orals, escrits i informàtiques de revisió de textos, compendis amb experiències i interessos personals, ambaudiovisuals. itcocvkecnu"k"tgewnnu"fg"pqtogu"qtvqit Ýswgu0 pronunciació i entonació adequades amb di- Adequació dels textos als registres col·loquial Acceptació de l’error com a part del procés xgtugu"Ýpcnkvcvu"eqowpkecvkxgu0o formal i acadèmic, segons ho requereixi la d’aprenentatge i actitud positiva de superació. Participació en converses pautades i con-situació comunicativa del missatge. Ús d’estratègies d’autoavaluació i autocorrec- trolades en l’entorn escolar relacionades amb Ús dels elements lingüístics i discursius es- ció del procés de realització i els resultats de les continguts d’altres àrees de coneixement, for-sencials per a la cohesió interna de les idees produccions orals i escrites. mulant preguntes i respostes adequades a lesdins dels textos orals, escrits o audiovisuals: Conscienciació de l’autodiagnòstic de les for- necessitats de les activitats i amb l’ús d’estratè-connectors textuals bàsics, concordança dins vcngugu"k"fkÝewnvcvu"fgn"rtqitfiu"gp"nÓcrtgpgpvcvig" ikgu"fg"eqowpkecek„"rgt"tguqnftg"ngu"fkÝewnvcvu"del sintagma nominal i dins del sintagma verbal lingüístic i comunicatiu. durant la interacció.amb el temps i persona. Organització i valoració del treball indivi- Comunicació a través de correspondència Ús de la puntuació del text escrit en relació dual per progressar en l’aprenentatge de ma- amb persones que parlen la llengua estrangeraamb l’organització oracional i amb la forma del nera autònoma i per a la millora personal i del a través de correu postal, correu electrònic itext (els paràgrafs i la distribució i ordenació de treball en equip per a la construcció col·lectiva entorns virtuals de comunicació.les idees expressades). del coneixement. Comprensió de missatges orals, escrits i au- òu"fgnu"gngogpvu"ke pkeu"gurge Ýeu"fg"ecfc" Continguts comuns amb altres matèries diovisualsmatèria curricular en la producció dels discursos Interacció, comprensió i expressió de mis- Comprensió de preguntes i diàlegs breus rela-orals, escrits i de les presentacions audiovisuals satges orals, escrits i audiovisuals vinculats a cionats amb les activitats habituals dels àmbitspròpies de l’àmbit acadèmic. continguts d’altres matèries curriculars. personal i de l’aula o l’entorn educatiu. Estructuració del text en relació amb els as- Dimensió estètica i literària Anticipació del contingut general d’allò quepectes formals i seguiment de les normes bàsi- Lectura autònoma o guiada d’obres de litera- s’escolta amb suport d’elements verbals (to deques de presentació dels treballs escrits. tura juvenil i de literatura tradicional i popular veu) i no verbals (icònics i gestuals). Ús de tècniques de tractament textual amb adequades a l’edat seguint un itinerari literari que Comprensió d’instruccions bàsiques per lales TIC: processadors de text, diccionaris elec- parteixi dels coneixements previs del lector. correcta resolució de tasques.trònics, correctors. Coneixement d’autors i d’obres contemporà- Comprensió i interpretació de missatges sen- Interès per la bona presentació dels textos nies o clàssiques, adequades a l’edat, a partir de zills, tot utilitzant estratègies bàsiques com ara,orals, amb respecte a les normes gramaticals, les lectures comentades d’obres o fragments, de kfgpvkÝecek„"fg"rctcwngu"encw."¿u"fgn"eqpvgzv"ortogràfiques, tipogràfiques i dels elements visionats de materials audiovisuals, recitat de verbal i no verbal, i ús dels coneixements previsicònics utilitzats. poesies, representacions o audicions de poemes sobre la situació. Interès per la bona presentació dels textos musicats. Qdvgpek„"fÓkphqtocek„"gurge Ýec"gp"vgzvqu"escrits i audiovisuals, tant en suport paper com Ús d’estratègies i tècniques que ajudin a ana- orals i audiovisuals sobre assumptes quotidiansdigital, amb respecte a les normes gramaticals, litzar i interpretar el text literari abans, durant i predictibles, presentats en formats i suports deqtvqit Ýswgu."vkrqit Ýswgu"k"fgnu"gngogpvu"ke - i després de la lectura. tipologia diversa.nics utilitzats. Diferenciació dels grans gèneres literaris Eqortgpuk„"igpgtcn"k"kfgpvkÝecek„"fgn"vgoc" Coneixements del funcionament de la llengua i reconeixement de les seves característiques k"kphgtflpekc"fg"ukipkÝecvu"fÓwp"vgzv"qtcn."guetkv"i el seu aprenentatge principals a partir de les lectures. o audiovisual: pel context visual, pels conei- Observació de les diferències rellevants entre Lectura comentada i expressiva de relats breus xements previs del tema, i per la comparacióel discurs oral i escrit. i rondalles, incloent-hi mites i llegendes de di- de paraules o frases similars en les llengües KfgpvkÝecek„"fgn"tgikuvtg"eqnánqswkcn."tgeq- ferents cultures, tot reconeixent els elements que coneixen sobre diversos temes adequats aneixement de la interacció emissor-receptor bàsics del relat literari i la seva funció. la seva edat i relacionats amb l’àmbit educatiui el paper que juga el llenguatge no verbal en Lectura comentada i recitat de poemes, tot i personal.la conversa. reconeixent els elements bàsics del ritme, la Expressió de missatges orals, escrits i au- KfgpvkÝecek„"k"eqpgkzgogpv"fg"ngu"ectcevg- xgtukÝecek„"k"ngu"Ýiwtgu"ugo pvkswgu"ofiu"jc- diovisualsrístiques dels discursos descriptius, narratius bituals. Formulació de preguntes sobre accions i fetsi de la conversa. Lectura comentada i dramatitzada d’obres de habituals a l’aula. KfgpvkÝecek„"k"¿u"fÓcniwpu"eqppgevqtu"cn"ugtxgk" teatre o fragments, tot reconeixent els aspectes Utilització de respostes adequades a les infor-de la cohesió del text, especialment els connec- formals del text teatral i els elements principals macions requerides en les activitats d’aula.tors d’enllaç, els connectors temporals i de lloc, i de la posada en escena. Producció de textos orals curts, amb estructu-d’alguns mecanismes de referència interna, com Creació de textos literaris amb tècniques de ra lògica i amb pronunciació adequada a partirla coherència verbal i nominal al llarg del text i foment de la creativitat i de simulació, versionat d’un model treballat prèviament a l’aula.els procediments de manteniment del referent. q"gncdqtcek„"c"rctvkt"fg"nc"tgÞgzk„"k"nÓcp nkuk"fg" Compleció i transformació de textos senzills KfgpvkÝecek„"fgnu"ecoru"ngzkequgo pvkeu"swg" textos models, utilitzant alguns aprenentatges en suport paper i digital.apareixen en els missatges i augment del conei- adquirits a les lectures. Elaboració guiada de textos curts coherents, ixement i domini del lèxic nou, dels mecanismes Utilització dirigida de la biblioteca del centre, cod"eqttgeek„"qtvqit Ýec"k"rwpvwcek„"cfgswcfc."de formació de paraules (derivació, composició) de les biblioteques virtuals i webs per al foment amb diverses intencions comunicatives.k"fg"htcugu"hgvgu"k"tghtcp{u0 i orientació de la lectura. Elaboració de notes i escrits breus per la co- Reconeixement del paràgraf com a unitat Desenvolupament progressiu de l’autonomia municació personal en suport paper i digital.de sentit i de la puntuació com a mecanisme lectora i de la consideració de la lectura com a Producció de textos, en suport paper i digital,organitzador del text escrit. font de coneixement del món i d’un mateix. que mostrin cura en la presentació. Fgfweek„"fg"nngku"qtvqit Ýswgu"c"rctvkt"fg" Lectura, anàlisi i ús d’altres llenguatges es-l’observació de les regularitats. Aprendre a uti- tètics: el còmic. Coneixements del funcionament de la llenguankv|ct"eqttgevcogpv"hqtogu"ogp{u"tgiwnctu"q" i el seu aprenentatgeirregulars de més freqüència en els textos. Llengües estrangeres Ús del coneixement lingüístic de la llengua Reconeixement que cada llengua té un funcio- pròpia, i d’altres, per facilitar el nou aprenen-nament propi i que no sempre hi ha paral·lelisme Dimensió comunicativa tatge.gpvtg"uk."pk"gp"qtvqitcÝc"pk"gp"ugo pvkec"pk"gp" Participació en interaccions orals, escrites Inferència de regles de funcionament de lamorfologia. i audiovisuals llengua estrangera a partir de l’observació d’al- Desenvolupament d’estratègies de correcció Participació en converses pautades i contro- gunes regularitats.lingüística i revisió gramatical dels textos mit- lades, en parella i en grup, dins de l’aula o en KfgpvkÝecek„"k"¿u"fÓgngogpvu"nkpi¯ uvkeu"d ukeu"jançant l’ús i la consulta de diccionaris, eines l’entorn escolar, i en simulacions relacionades i habituals en la comunicació oral i escrita.
  • 19. 21888 Fkctk"QÝekcn"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c""""""P¿o0"6;37"Î"4;0804229 Reflexió guiada sobre l’ús i el significat Disposició per utilitzar els coneixements de gènere i l’estructura global; valorar de manerad’elements lingüístics adequats a les diferents llengües, segons el domini diferent, en contextos general l’ús del llenguatge; i relacionar el con-funcions i intencions comunicatives. reals i funcions diverses: intercanvis amb per- tingut amb la pròpia experiència. Sensibilització envers la pronúncia dels fo- sones o en recerques d’informació en qualsevol Escriure textos, en suport paper o digital,pgogu"swg"rtgugpvgp"wpc"gurgekcn"fkÝewnvcv"gp" dels formats possibles (audiovisual, Internet, prenent com a model un text literari treballatles llengües estrangeres. material de consulta). a l’aula o realitzar-ne alguna transformació Ús d’estratègies bàsiques d’aprenentatge per Eqorctcek„"k"kfgpvkÝecek„"fg"ngu"ugodncpegu"k" senzilla.recordar, organitzar i revisar continguts lin- diferències dels sistemes fonètics i la prosòdia de Reconèixer i valorar la diversitat lingüística,güístics (lèxic, funcions i conceptes) situats en diferents llengües conegudes a partir de de temes amb especial atenció a la situació lingüísticacontextos comunicatius. propers als interessos de l’alumnat, mitjançant que es produeix al centre i en l’entorn proper KfgpvkÝecek„"fÓguvtcvflikgu"rgt"c"nc"eqortgp- eines i suports adequats. de l’alumnat.sió i interpretació de missatges i documents: Conscienciació que no hi ha cap llengua que Participar activament i reflexivament enkfgpvkÝecek„"fg"rctcwngu"encw."fgn"eqpvgzv"xgt- sigui inherentment superior o inferior -indepen- l’avaluació (autorregulació, coavaluació) delbal i no verbal, i coneixements previs sobre la dentment dels parlants de cada una- i que totes propi aprenentatge i el dels altres amb una ac-situació. estan adaptades a les necessitats de les persones vkvwf"cevkxc"k"fg"eqpÝcp›c"gp"nc"rt rkc"ecrcekvcv" Reconeixement i acceptació de les oportu- que les parlen. d’aprenentatge i ús de les llengües.nitats que ofereixen els materials de consulta, Coneixement i respecte per a les persones que Llengües estrangeresels mitjans audiovisuals i les tecnologies de la parlen una llengua o varietat lingüística diferentinformació i de la comunicació per a l’aprenen- a la que es parla a la comunitat lingüística pròpia, Participar en interaccions orals sobre te-tatge de continguts lingüístics i per a l’adquisició i així mateix que tenen una cultura diferenciada, mes coneguts o treballats prèviament, utilit-de competències lingüístiques comunicatives en especialment les de l’entorn més pròxim, comen- zant les estratègies adequades per facilitarllengua estrangera. çant per la classe, escola, poble o barri. la continuïtat de la comunicació i produir Reconeixement i acceptació de l’error com a Conscienciació de les pròpies actituds davant un discurs entenedor i adequat a la intenciópart del procés d’aprenentatge i actitud positiva les diferències de llengües i cultures, i valoració comunicativa.de superació. de les variacions lingüístiques i culturals. Comprendre la idea general i les informaci- TgÞgzk„"uqdtg"ocpgtgu"fÓqticpkv|ct"gn"vtgdcnn" Rgtegrek„"fg"ngu"fkÝewnvcvu"fg"eqowpkecek„" qpu"gurge Ýswgu"ofiu"tgnngxcpvu"fg"fqewogpvu"personal de manera efectiva per a progressar en amb persones que parlen altres llengües, es- orals senzills, emesos cara a cara, o procedentsl’aprenentatge autònom. pecialment amb les de l’entorn més pròxim, i de mitjans audiovisuals, si es parla lentament Kpvgtflu"rgt"crtqÝvct"ngu"qrqtvwpkvcvu"fÓcrtg- plantejar possibles solucions verbals i no verbals i amb claredat.nentatge creades en el context de l’aula i fora per facilitar la comunicació. Reconèixer la idea principal i extreure in-de l’aula. Ús d’un llenguatge no discriminatori i res- hqtocek„"gurge Ýec"k"inqdcn"fg"fqewogpvu"gu- Valoració del treball individual per a la millora pectuós amb les diferències. Ús de fórmules de crits senzills, en suport paper i i digital, sobrepersonal i del treball en equip per a la construcció cortesia en els intercanvis socials. continguts de diverses àrees de coneixement icol·lectiva del coneixement. Actitud crítica davant dels missatges que su- adequats a l’edat. TgÞgzk„"uqdtg"gnu"qdlgevkwu"fÓcrtgpgpvcvig" posin qualsevol tipus de discriminació i voluntat Produir textos breus, orals i escrits, coherents,fg"nngpi¯gu"k"xcnqtcek„"*hqtvcngugu"k"fkÝewnvcvu+" de superar els prejudicis. k"cod"dqpc"fkeek„"q"cod"eqttgeek„"qtvqit Ýec"k"del propi progrés. puntuació adequada, a partir de models. Criteris d’avaluació Observar algunes regularitats de la llenguaDimensió estètica i literària estrangera i induir-ne les regles de funciona- Llengua i literatura (catalana i castellana) Interès per conèixer i per la lectura i audició ment.de produccions tradicionals orals i escrites de Participar activament i reflexivament en Utilitzar de forma guiada els recursos de lesla llengua estrangera (rimes, cançons, contes, interaccions orals, escrites i audiovisuals per TIC per a la cerca, organització, intercanvi illegendes). a l’ aprenentatge i per a les relacions socials, presentació d’informació. Lectura, comprensió i gaudi de textos literaris dintre i fora de l’aula i amb l’ús dels recursos Utilitzar estratègies per progressar en l’apre-adaptats a la capacitat lectora i els interessos i de les TIC. nentatge de manera autònoma.gustos de l’alumnat. Comprendre textos (orals, escrits i audiovi- Mostrar una actitud respectuosa, d’interès i suals) de la vida acadèmica i altres situacions de descoberta envers la llengua, la cultura i lesDimensió plurilingüe i intercultural comunicatives, dels mitjans de comunicació formes de vida diferents a les pròpies. i literaris pròxims als interessos de l’alumnat Mostrar predisposició per al treball col-Llengua i literatura (catalana i castellana) i (propòsit, idea general), amb especial atenció laboratiu.Llengües estrangeres als narratius, i descriptius. Conscienciació que les llengües són elements Comprendre i sintetitzar seqüències audio- Segon cursswg"fgÝpgkzgp"nc"kfgpvkvcv"rgtuqpcn"k"eqnángevkxc" visuals, procedents dels mitjans de comunica-i una eina potenciadora de la comunicació i ció, relacionades amb les tipologies narrativa, Contingutsl’aprenentatge. descriptiva. Llengua i literatura (catalana i castellana) Eqpuekgpekcek„"fg"rgtv p{gt"c"wpc"eqowpkvcv" Usar tècniques de síntesi, en suport paperlingüística, social i cultural. o digital, per tal de comprendre textos orals i Dimensió comunicativa Interès per conèixer les varietats de la llengua escrits: subratllat, esquemes i resum. Participació en interaccions orals, escritescatalana en els diferents territoris on es parla. Produir textos (orals, escrits i en diferents i audiovisuals Coneixement de la família lingüística de la suports) narratius, descriptius i conversacionals, Participació en les interaccions orals, escritesllengua de l’escola: llengües romàniques. wucpv"rtqegfkogpvu"fg"rncpkÝecek„."gngogpvu" i audiovisuals que tenen com a eix la construc- Convenciment que el coneixement d’una o lingüístics per a la cohesió interna de les idees, ció de la relació social a l’interior de l’aula idues llengües romàniques proporciona un ba- registre adequat i revisió. del centre.gatge que facilita l’accés a altres llengües de Aplicar diferents procediments i formats Participació en activitats de relació social ila mateixa família, especialment en llengua per enriquir els textos orals, escrits o audio- comunicació amb altres comunitats escolars,escrita. visuals. amb l’entorn immediat al centre i amb la societat Valoració de l’adquisició de la competència Mostrar interès per la millora de l’expressió en general (publicació i difusió de les activitatscomunicativa en més d’una llengua, i interès oral, escrita i audiovisual pròpia i aliena i res- escolars).per efectuar intercanvis comunicatius amb par- pectar les opinions d’altri. Conversar per comprendre i per escriurelants d’altres llengües com a font d’enriquiment Exposar l’opinió sobre la lectura d’una obra vgzvqu"k"rgt"tgÞgzkqpct"uqdtg"gnu"rtqeguuqu"fg"personal. completa adequada a l’edat; reconèixer-ne el comunicació en tota mena de situacions.
  • 20. Fkctk"QÝekcn"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c""""""P¿o0"6;37"Î"4;0804229 21889 Participació en interaccions per mitjà del elaboració d’esquemes que estructurin visual- Estructuració del text en relació amb els as-correu electrònic i entorns virtuals de comu- ment les idees, resum. pectes formals i seguiment de les normes bàsi-nicació. Contrastació dels continguts de textos ana- ques de presentació dels treballs escrits. Participació en les interaccions orals, escrites litzats amb els coneixements propis, abans i Ús de tècniques de tractament textual amb lesi audiovisuals característiques de les situacions després de la lectura. TIC: processadors de text, programes de presen-acadèmiques, especialment per sol·licitar ajut i Egtec"fgn"ukipkÝecv"fgn"nflzke"fgueqpgiwv"c"rct- tació, diccionaris electrònics, correctors.per a les gestions de les tasques escolars i les tir del context, analitzant la forma de les paraules Interès per la bona presentació dels textosinteraccions pròpies dels intercanvis d’opinió i o usant diccionaris (en paper o virtuals), amb la orals, amb respecte a les normes gramaticals,de l’exposició de les conclusions i dels aprenen- contextualització de les accepcions. ortogràfiques, tipogràfiques i dels elementstatges de les diferents matèries curriculars. icònics utilitzats. Expressió de missatges orals, escrits i au- Interès per la bona presentació dels textos Valoració de la interacció com a eina per pren- diovisuals escrits i audiovisuals, tant en suport paper comdre consciència dels coneixements i de les idees, Producció de textos orals, escrits i audiovisu- digital, amb respecte a les normes gramaticals,per a la regulació dels processos de comprensió als amb intencions comunicatives diverses i de qtvqit Ýswgu0"vkrqit Ýswgu"k"fgnu"gngogpvu"ke -i expressió propis de tot procés d’aprenentatge, diferents contextos d’espai i temps: expositius de nics utilitzats.tant en activitats individuals com en les de treball fets, explicatius d’idees i conceptes, instructiuscooperatiu. Coneixements del funcionament de la llengua i argumentatius. Valoració de la interacció com a eina per pren- i el seu aprenentatge Composició de textos orals, escrits (en suportdre consciència dels sentiments propis i aliens, Observació de les diferències rellevants entre paper o digital) i audiovisuals propis de l’àmbiti per a la regulació de la conducta. el discurs oral i escrit. acadèmic, especialment: descriptius, expositius Valoració de les normes de cortesia i els mar- KfgpvkÝecek„"fgn"tgikuvtg"guv pfctf"gp"nÓqtcnkvcv" de fets, explicatius d’idees i conceptes, instruc-cadors lingüístics de relacions socials com l’ús i i de les formes d’expressió de la cortesia. tius i argumentatius.selecció de formes de tractament, convencions en KfgpvkÝecek„"k"eqpgkzgogpv"fg"ngu"ectcevg- Elaboració de textos escrits que tinguin comel torn de paraula i estratègies d’interacció. rístiques dels discursos expositius, instructius a funció la millor presentació oral dels aspectes Ús apropiat de fórmules lingüístiques i de i argumentatius, parant especial atenció a l’ex- treballats en les diferents matèries curriculars ocomportament social associades a situacions pressió de causa i conseqüència. en altres situacions comunicatives formals.concretes de comunicació: cortesia, acord, dis- KfgpvkÝecek„"k"¿u"fÓcniwpu"eqppgevqtu"cn"ugtxgk" Ús de la comunicació no verbal en la pro-crepància. de la cohesió del text, especialment els connec- ducció dels discursos orals i presentacions Ús de les diferents estratègies comunicatives tors d’enllaç, els connectors temporals, de lloc i audiovisuals.swg"clwfgp"c"nÓkpkek."ocpvgpkogpv"k"Ýpcnkv|cek„" útils per ordenar i indicar causa i conseqüència, i Lectura en veu alta amb dicció, entonacióde les interaccions. d’alguns mecanismes de referència interna, com i ritme adequats a la situació comunicativa i Actitud de cooperació i respecte crític envers la coherència verbal i nominal al llarg del text i els la seva funció, amb la possibilitat d’usar elsles diferències d’opinió en les situacions de tre- procediments de manteniment del referent, amb recursos de les TIC (enregistrament de veu) iball compartit. especial atenció a les substitucions lèxiques. els mitjans de comunicació (ràdio). Comprensió de missatges orals, escrits i au- Lectura en veu alta amb dicció, entonació i KfgpvkÝecek„"fgnu"ecoru"ngzkequgo pvkeu"swg"diovisuals ritme correctes (interpretant els signes de puntu- apareixen en els missatges, augment del conei- Comprensió i interpretació de les informa- ació de forma apropiada), tot incidint en el posi- xement i domini del lèxic nou i procedimentscions més rellevants de textos orals, escrits i cionament del lector respecte del text llegit. de precisió i genuïnitat lèxica. Ús de diccionarisaudiovisuals de la vida quotidiana i dels mit- Rtqegfkogpv"fg"rncpkÝecek„"rgt"ceqpugiwkt" temàtics i visuals.jans de comunicació pròxims als interessos de coherència en les relacions internes i externes Reconeixement del paràgraf com a unitatl’alumnat, amb atenció als expositius de fets, dels continguts de textos orals, escrits i audio- de sentit i de la puntuació com a mecanismeexplicatius d’idees i conceptes, instructius i visuals: documentació, pluja d’idees, i la seva organitzador del text escrit.argumentatius. selecció i ordenació. Eqpgkzgogpv"k"crnkecek„"fg"nngku"qtvqit Ýswgu" Comprensió de textos orals, escrits i audio- Utilització dirigida de la biblioteca - mediateca d’excepció en la majoria de textos de produccióvisuals de la vida acadèmica de l’alumnat, amb del centre així dels recursos de les TIC com a pròpia.cvgpek„"c"ngu"ectcevgt uvkswgu"gurge Ýswgu"fgnu" font d’informació per a la realització dels treballs Reconeixement dels elements que componennarratius, descriptius, expositius, instructius i escrits propis de cada matèria curricular. una oració: noms, verbs i complements, deter-argumentatius de les diferents matèries curri- Utilització d’esquemes senzills en l’estructu- minants, connectors. Funció de cada elementculars i amb atenció a l’obtenció d’informació ració dels textos orals, escrits i audiovisuals que en la comunicació.de diferents mitjans. ajudin a l’estructuració de les idees. Ús d’estratègies per a la correcció lingüística i Anàlisi pautada i interpretació dels diferents Procediment de textualització i revisió per revisió gramatical dels textos mitjançant l’ús i lacodis informatius que es troben en un missatge aconseguir coherència dels continguts de textos consulta de diccionaris, eines informàtiques deaudiovisual: paraula, text, elements icònics, orals, escrits i audiovisuals. revisió del text, compendis gramaticals i recullsso. Adequació dels textos al registre formal i fg"pqtogu"qtvqit Ýswgu0 KfgpvkÝecek„"fg"nÓguvtwevwtc"eqowpkecvkxc"fgnu" acadèmic, tot defugint els usos col·loquials Acceptació de l’error com a part del procésmissatges: les intencions de l’emissor i l’ordre i quan la situació comunicativa del missatge ho d’aprenentatge i actitud positiva de superació.jerarquia de les idees expressades. requereixi. Ús d’estratègies d’autoavaluació i autocorrec- Cerca d’informació i hàbits de consulta per Ús dels elements lingüístics i discursius es- ció del procés de realització i els resultats de lescomprendre i ampliar el contingut dels missat- sencials per a la cohesió interna de les idees produccions orals i escritesges, utilitzant estratègies prèvies a la cerca i amb dins dels textos orals, escrits o audiovisuals: Consciència de l’autodiagnòstic de les forta-recurs a fonts diverses: 1) escrites: cerca biblio- connectors textuals bàsics, concordança dins ngugu"k"fkÝewnvcvu"fgn"rtqitfiu"gp"nÓcrtgpgpvcvig"it Ýec"k"fqewogpvcn"gp"nnkdtgu."gpekenqrflfkgu." del sintagma nominal i dins del sintagma verbal lingüístic i comunicatiu. Organització i valoració del treball indivi-revistes, diaris; 2) operadors lògics en el cercador amb el temps i persona. dual per progressar en l’aprenentatge de ma-d’Internet; 3) fonts audiovisuals, recursos digi- Ús de la puntuació del text escrit en relació nera autònoma i per a la millora personal i deltals i entorns virtuals de comunicació. amb l’organització oracional i amb la forma del treball en equip per a la construcció col·lectiva Ús d’estratègies de recollida d’informació oral, text (els paràgrafs i la distribució i ordenació de del coneixement.aprendre a escoltar, saber seleccionar i valorar les idees expressades).les diferents informacions. òu"fgnu"gngogpvu"ke pkeu"gurge Ýeu"fg"ecfc" Continguts comuns amb altres matèries Ús de tècniques d’anàlisi del contingut de matèria curricular en la producció dels discursos Interacció, comprensió i expressió de mis-textos orals i escrits (en paper o digital): iden- orals, escrits i de les presentacions en format satges orals, escrits i audiovisuals vinculats avkÝecek„"fg"ngu"kfggu"rtkpekrcnu"k"ugewpf tkgu." multimèdia pròpies de l’àmbit acadèmic. continguts d’altres matèries curriculars.
  • 21. 21890 Fkctk"QÝekcn"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c""""""P¿o0"6;37"Î"4;0804229Dimensió estètica i literària Comprensió i interpretació de missatges orals Coneixements del funcionament de la llengua Lectura autònoma o guiada, en funció del produïts en interaccions quotidianes senzilles, i el seu aprenentatgegrau de complexitat, d’obres de literatura juvenil tot utilitzant estratègies bàsiques com ara, iden- KfgpvkÝecek„"k"¿u"fÓgngogpvu"nkpi¯ uvkeu"d ukeu"i de literatura tradicional i popular adequades vkÝecek„"fg"rctcwngu"encw."¿u"fgn"eqpvgzv"xgtdcn" i habituals en la comunicació oral i escrita.a l’edat seguint un itinerari literari que parteixi i no verbal, i ús dels coneixements previs sobre Transferència del coneixement lingüístic dedels coneixements previs del lector. la situació. la llengua pròpia, i d’altres, per facilitar el nou Coneixement d’autors de literatura catalana Correspondència amb persones que parlen aprenentatge.k"gurcp{qnc"/gurgekcnogpv"pqxgnánc"k"rqgukc/"fgn" la llengua estrangera a través de correu postal, Inferència de regles de funcionament de lasegle XX i contemporanis, a partir de lectures correu electrònic i entorns virtuals de comu- llengua estrangera a partir de l’observació d’al-comentades d’obres o fragments, visionat de nicació. gunes regularitats.materials audiovisuals vídeos, jornades o recitals Reflexió guiada sobre l’ús i el significatpoètics, assistència a representacions teatrals, Comprensió de missatges orals, escrits i au- diovisuals d’elements lingüístics adequats a les diferentsaudicions de poemes musicats. funcions i intencions comunicatives. Ús d’estratègies i tècniques que ajudin a ana- Comprensió de preguntes i de missatges eme- sos dins de l’aula relacionats amb les activitats Sensibilització envers la pronúncia dels fo-litzar i interpretar el text literari abans, durant habituals de l’àmbit personal i de l’aula. pgogu"swg"rtgugpvgp"wpc"gurgekcn"fkÝewnvcv"gp"i després de la lectura. les llengües estrangeres. Diferenciació dels grans gèneres literaris Anticipació del contingut general d’allò que s’escolta amb suport d’elements verbals (to de Sensibilització envers els patrons bàsics dei reconeixement de les seves característiques ritme, d’entonació i accentuació de paraulesprincipals a partir de les lectures. veu) i no verbals (icònics i gestuals). Comprensió d’instruccions per la a correcta i enunciats propis de les llengües estrange- Lectura comentada i expressiva de contes i res.altres relats breus, tot comparant i contrastant els resolució de tasques. Qdvgpek„"fÓkphqtocek„"igpgtcn"k"gurge Ýec"fg" Ús d’estratègies bàsiques d’aprenentatge pertemes i elements de la història, les formes d’inici, recordar, organitzar i revisar continguts lin-el desenvolupament cronològic i el desenllaç. textos senzills orals i audiovisuals de tipologia diversa, sobre assumptes quotidians i predicti- güístics (lèxic, funcions i conceptes) situats en Lectura comentada i recitat de poemes, tot contextos comunicatius.reconeixent el valor simbòlic del llenguatge bles procedents de diferents mitjans de comu- nicació i amb el suport d’elements verbals i no KfgpvkÝecek„"fÓguvtcvflikgu"rgt"c"nc"eqo-poètic, els recursos retòrics més importants i prensió i interpretació de missatges i docu-gnu"rtqegfkogpvu"fg"xgtukÝecek„0 verbals utilitzant estratègies bàsiques com ara, kfgpvkÝecek„"fg"rctcwngu"encw."¿u"fgn"eqpvgzv" ogpvu<"kfgpvkÝecek„"fgn"vgoc."fg"rctcwngu" Lectura comentada i dramatitzada d’obres de clau, del context verbal i no verbal, inferènciateatre o fragments, tot reconeixent els aspectes verbal i no verbal, i ús dels coneixements previs sobre la situació. fg"ukipkÝecv"k"eqpgkzgogpvu"rtgxku"uqdtg"nc"formals del text teatral, sobretot l’estructura. situació. Creació de textos literaris amb tècniques Comprensió de la informació general i espe- e Ýec"fg"vgzvqu"gp"uwrqtv"k"hqtocv"fg"vkrqnqikc" Ús de recursos per l’aprenentatge: dicciona-de foment de la creativitat i de simulació, ris, llibres de consulta, mitjans audiovisuals, iversionat a partir d’anàlisis de textos models, diversa, sobre temes adequats a la seva edat i relacionats amb l’àmbit educatiu i personal. materials en suport digital.i utilitzant alguns aprenentatges adquirits a Recerques a Internet en alguna de les llengües Reconeixement i acceptació de les oportu-les lectures. estrangeres. Utilització dels coneixements ad- nitats que ofereixen els materials de consulta, Utilització progressivament de manera autò- quirits en altres situacions per aplicar-los a la els mitjans audiovisuals i les tecnologies de lanoma de la biblioteca del centre, de les bibliote- comprensió de les idees bàsiques que s’expressen informació i de la comunicació per a l’aprenen-ques virtuals i webs per al foment i orientació en el text. tatge de continguts lingüístics i per a l’adquisicióde la lectura. Desenvolupament progressiu de l’autonomia Iniciativa per llegir de forma autònoma textos de competències lingüístiques i comunicativeslectora i de la consideració de la lectura com a escrits o audiovisuals senzills com a font de plaer en llengua estrangera.font de coneixement del món, de la naturalesa i de descoberta. Participació en l’avaluació i ús d’estratègieshumana i de les relacions entre les persones, i d’autocorrecció de les produccions orals, escrites Expressió de missatges orals, escrits i au- i audiovisuals.fÓwp"ocvgkz."vqv"crtqÝvcpv"nc"ngevwtc"rgt"c"tg- diovisualspensar les pròpies vivències. Reconeixement i acceptació de l’error com a Formulació de preguntes sobre accions i fets part del procés d’aprenentatge i actitud positiva Lectura, anàlisi i ús d’altres llenguatges estè- habituals en l’entorn escolar.tics: la cançó i la seva relació amb la poesia com de superació. Utilització de respostes adequades a les situ- TgÞgzk„"uqdtg"nÓqticpkv|cek„"fgn"vtgdcnn"rgt-a gènere literari a partir de lectures i audicions acions de comunicació a l’aula.de textos coneguts o propers als interessos i sonal com a estratègia per progressar en l’apre- Producció de textos orals breus i coherents: nentatge de manera autònoma.gustos de l’alumnat. cançons, poemes, rimes, temes d’interès personal Interès per desenvolupar un pensament crític,Llengües estrangeres i amb pronunciació adequada a partir d’un model qdgtv"k"Þgzkdng"gp"gnu"rtqeguuqu"eqowpkecvkwu"k" treballat prèviament. en el context de l’aula i fora d’aquesta.Dimensió comunicativa Ús d’expressions comunes, de frases fetes i de Valoració del treball individual per a la millora Participació en interaccions orals, escrites lèxic apropiat a contextos concrets i quotidians personal i del treball en equip per a la construcciói audiovisuals en l’àmbit educatiu i personal. col·lectiva del coneixement. Participació en converses pautades de l’en- Ús d’algunes fórmules que diferencien el TgÞgzk„"uqdtg"gnu"qdlgevkwu"fÓcrtgpgpvcvig"torn escolar i en simulacions relacionades amb llenguatge formal i informal en situacions co- fg"nngpi¯gu"k"xcnqtcek„"*hqtvcngugu"k"fkÝewnvcvu+"experiències i interessos personals, en parelles municatives característiques de l’entorn escolar del propi progrés.i en grup, fent ús d’estratègies per superar les o proper.interrupcions i per iniciar i cloure intercanvis Transformació de textos senzills de diferents Dimensió estètica i literàriacomunicatius; amb pronunciació i entonació uwrqtvu"k"hqtocvu."oqfkÝecpv"q"gzrcpfkpv"htcugu" Interès per conèixer i per la lectura i audiciócfgswcfgu"k"cod"fkxgtugu"Ýpcnkvcvu"eqowpk- i paràgrafs, i parant atenció a la redacció i revisió de produccions tradicionals orals i escrites decatives . fÓgudqttcp{u0 la llengua estrangera (rimes, cançons, contes, Participació en converses pautades i con- Producció semi controlada de textos, en suport llegendes, etc.).trolades en l’entorn escolar relacionades amb paper i digital, que mostrin coherència, amb Lectura i comprensió i gaudi de textos literariscontinguts d’altres àrees de coneixement, for- correcció ortogràfica i puntuació adequada, curosament seleccionats per la seva adequaciómulant preguntes i respostes adequades a les i estructurats en paràgrafs i amb presentació gp"vgo vkec"k"itcw"fg"fkÝewnvcv"cnu"crtgpgpvu"necessitats de les activitats i amb l’ús d’estratè- acurada, elaborats a partir de diverses intencions adolescents.ikgu"fg"eqowpkecek„"rgt"tguqnftg"ngu"fkÝewnvcvu" comunicatives, i prenent com a referència models Lectura, comprensió i valoració del llenguatgedurant la interacció. treballats prèviament. del còmic.
  • 22. Fkctk"QÝekcn"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c""""""P¿o0"6;37"Î"4;0804229 21891Dimensió plurilingüe i intercultural Actitud crítica davant dels missatges que su- ús d’estratègies per superar les interrupcions i per posin qualsevol tipus de discriminació i voluntat iniciar i concloure intercanvis comunicatius.Llengua i literatura (catalana i castellana) i de superar els prejudicis. Comprendre la idea general i informacions es-Llengües estrangeres rge Ýswgu"fg"okuucvigu"qtcnu"goguqu"ectc"c"ectc." Criteris d’avaluació Conscienciació que les llengües són ele- o en qualsevol suport sobre temes coneguts.ogpvu"swg"fgÝpgkzgp"nc"kfgpvkvcv"rgtuqpcn" Llengua i literatura (catalana i castellana) Eqortgpftg"nc"kphqtocek„"igpgtcn"k"gurge Ýec"i col·lectiva i una eina potenciadora de la de diferents textos escrits, en suport i formatcomunicació i l’aprenentatge i una porta Participar activament i reflexivament en de tipologia diversa, sobre temes adequats aoberta a la comprensió del món i de les al- interaccions orals, escrites i audiovisuals per l’edat i relacionats amb els àmbits educatiu itres persones. a l’ aprenentatge i per a les relacions socials, personal. Conscienciació de pertinença a una comunitat dintre i fora de l’aula i amb l’ús dels recursos Llegir textos breus de forma expressiva (ri-lingüística, social i cultural i actitud positiva de les TIC. mes, poemes, cançons).fÓkpvgtflu"k"eqpÝcp›c"fcxcpv"nc"fkxgtukvcv"fg"nngp- Comprendre textos (orals, escrits i audiovi- Produir de forma guiada textos orals breus,gües i cultures. suals) de la vida acadèmica i altres situacions coherents i amb bona dicció que siguin entene- Interès per conèixer les varietats de la llengua comunicatives, dels mitjans de comunicació dors per a l’interlocutor.catalana en els diferents territoris on es parla. de temàtica propera als interessos de l’alumnat Produir de forma guiada textos escrits, enConeixement, mitjançant els enregistraments, (propòsit, idea general), amb especial atenció als diferents suports, de tipologia diversa, que siguinde les varietats més rellevants de les varietats textos expositius, instructius i argumentatius. entenedors, utilitzant estructures, connectorsdel català. Comprendre textos literaris curosament selec- senzills i lèxic adequat, tenint cura dels aspec- Coneixement de la família lingüística de la cionats per la seva adequació en temàtica i grau tes formals i respectant les regles fonamentalsllengua de l’escola: llengües romàniques. fg"fkÝewnvcv"cnu"crtgpgpvu"cfqnguegpvu0 fÓqtvqitcÝc"k"fg"rwpvwcek„0 Convenciment que el coneixement d’una o Comprendre i sintetitzar seqüències audiovi- Utilitzar els coneixements adquirits sobredues llengües romàniques proporciona un ba- suals, procedents dels mitjans de comunicació, el sistema lingüístic de la llengua estrangeragatge que facilita l’accés a altres llengües de la relacionades amb les tipologies expositiva i en diferents contextos de comunicació, com amateixa família, especialment en llengua escrita. instructiva. instrument d’autoaprenentatge i d’autocorreccióLectura de textos en alguna llengua romànica Realitzar explicacions orals senzilles sobre de les produccions pròpies orals i escrites i perpoc coneguda. fets d’actualitat que siguin d’interès de l’alum- comprendre les produccions dels altres.Utilitzar Valoració de l’adquisició de la competència nat, amb ajuda de mitjans audiovisuals i de les de forma guiada els recursos digitals en la cerca,comunicativa en més d’una llengua, i interès TIC. organització i presentació d’informació.per efectuar intercanvis comunicatius amb par- Usar tècniques de síntesi, amb suport paper Mostrar una actitud respectuosa, d’interès ilants d’altres llengües com a font d’enriquiment o digital, per mostrar la comprensió de textos de descoberta envers la cultura i formes de vidapersonal. orals i escrits: esquemes, resums. diferents a la pròpia. Disposició per utilitzar els coneixements de Cercar informació per comprendre i ampli- Participar en l’avaluació de les produccionsllengües, segons el domini diferent que se’n ar el contingut dels missatges orals, escrits o pròpies i les dels altres.tingui, en contextos reals i funcions diverses: audiovisuals, utilitzant diverses estratègies i Mostrar predisposició per al treball col-intercanvis amb persones o en recerques d’in- suports. laboratiu.formació en qualsevol dels formats possibles Produir textos, orals i escrits, de diferents(audiovisual, Internet, material de consulta) tipus i en diferents supots: expositius de fets, Tercer cursespecialment en les recerques d’informació en explicatius d’idees i conceptes, instructius i ar- iwogpvcvkwu."wucpv"rtqegfkogpvu"fg"rncpkÝecek„." Contingutsqualsevol de les àrees curriculars. Eqorctcek„"k"kfgpvkÝecek„"fg"ngu"ugodncpegu"k" elements lingüístics per a la cohesió interna de Llengua i literatura (catalana i castellana)diferències dels sistemes fonètics i la prosòdia de les idees, registre adequat i revisió. Aplicar diferents procediments per enriquir Dimensió comunicativadiferents llengües conegudes a partir de de temespropers als interessos de l’alumnat mitjançant els textos orals, escrits o audiovisuals. Participació en interaccions orals, escriteseines i suports adequats. Mostrar interès per la millora de l’expressió i audiovisuals Conscienciació que no hi ha cap llengua que oral, escrita i audiovisual pròpia i aliena i res- Participació en les interaccions orals, escritessigui inherentment superior o inferior -indepen- pectar les opinions d’altri. i audiovisuals que tenen com a eix la construc-dentment del nombre de parlants de cada una- i Exposar una opinió sobre la lectura perso- ció de la relació social a l’interior de l’aula ique totes estan adaptades a les necessitats de les nal d’una obra completa adequada a l’edat; del centre.persones que les parlen. reconèixer l’estructura de l’obra i els elements Participació en activitats de relació social i co- Coneixement i respecte per a les persones caracteritzadors del gènere; valorar l’ús del municació amb altres comunitats escolars, ambque parlen una llengua o varietat lingüística llenguatge, el punt de vista de l’autor, i relacio- l’entorn immediat al centre i amb la societat endiferent de la pròpia, i així mateix que tenen nar-ne el contingut amb la pròpia experiència, general (cartes al director, notícies a la premsa,una cultura diferenciada, especialment les de sempre amb el suport de pautes d’anàlisi, models ràdio local o per al web del centre).l’entorn més pròxim, començant per la classe, o qüestionaris. Participació en interaccions per mitjà delescola, poble o barri. Crear textos, en suport paper o digital, prenent correu electrònic i entorns virtuals de comu- Coneixement i valoració de la cultura, his- com a model un text literari treballat a l’aula o nicació.v tkc."igqitcÝc."hqnmnqtg."nkvgtcvwtc"k"equvwou" realitzar-ne alguna transformació. Ús d’estratègies comunicatives per reformulardels llocs d’origen de l’alumnat nouvingut a Reconèixer i valorar la diversitat lingüística, els missatges i adaptar-se als interlocutors enles aules. amb especial atenció a la situació lingüística de contextos multilingües d’interacció. Conscienciació de les pròpies actituds davant Ecvcnwp{c"k"fgn"ecvcn "k"fgnu"vgttkvqtku"qp"gu"rctnc" Fgvgeek„"fg"ngu"fkÝewnvcvu"fg"eqowpkecek„"les diferències de llengües i cultures, i valoració aquesta llengua. i ús d’estratègies comunicatives de resolucióde les variacions lingüístiques i culturals. Participar activament i reflexivament en fgnu"eqpÞkevgu"cod"nÓ¿u"fg"tgewtuqu"xgtdcnu"k" Rgtegrek„"fg"ngu"fkÝewnvcvu"fg"eqowpkecek„" l’avaluació (autorregulació, coavaluació) del no verbals.amb persones que parlen altres llengües, es- propi aprenentatge i el dels altres amb una ac- Participació en les interaccions orals, escritespecialment amb les de l’entorn més pròxim, i vkvwf"cevkxc"k"fg"eqpÝcp›c"gp"nc"rt rkc"ecrcekvcv" i audiovisuals (sobretot en l’ús de les TIC) queplantejar possibles solucions verbals i no verbals d’aprenentatge i ús de les llengües. són necessàries per a l’organització i gestió de lesper facilitar la comunicació. tasques acadèmiques, per a la recerca i exposició Llengües estrangeres d’informació, per als intercanvis d’opinió i l’ex- Ús d’un llenguatge no discriminatori i res-pectuós amb les diferències. Ús de fórmules de Participar en interaccions orals bàsiques per posició de les conclusions i dels aprenentatgescortesia en els intercanvis socials. aconseguir comunicar de forma entenedora, fent de les diferents matèries curriculars.
  • 23. 21892 Fkctk"QÝekcn"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c""""""P¿o0"6;37"Î"4;0804229 Valoració de la interacció com a eina per pren- i resultats d’una conversa, col·loqui, entrevista bits d’ús. Distinció entre el registre col·loquial,dre consciència dels coneixements i de les idees, o debat. estàndard, acadèmic i culte.per a la regulació dels processos de comprensió Ús d’estratègies i tècniques de processament Ús dels elements lingüístics i discursius es-i expressió propis de tot procés d’aprenentatge, de la informació, tant de captació, elaboració i sencials per a la cohesió interna de les idees dinstant en activitats individuals com en les de treball síntesi com d’ampliació, i organització de la dels textos orals, escrits o audiovisuals: connec-cooperatiu. kphqtocek„"gp"Ývzgu."vcwngu."swcftgu"k"it Ýeu." tors textuals, tractament de les formes verbals i Valoració de la interacció com a eina per pren- mitjançant recursos de les TIC. adequació del registre dels textos orals, escritsdre consciència dels sentiments propis i aliens i Contrastació dels continguts de textos ana- o audiovisuals a les funcions comunicatives, enper a la regulació de la conducta. litzats amb els coneixements propis, abans i especial a les de les activitats acadèmiques. TgÞgzk„"uqdtg"ngu"fkhgtflpekgu"gpvtg"gnu"wuqu" després de la lectura. Ús de la puntuació del text escrit en relacióorals informals i formals de la llengua i cons- Valoració crítica en l’acceptació del contingut amb l’organització oracional i amb la forma delciència de les situacions comunicatives en què de missatges orals i escrits, tot desenvolupant text (els paràgrafs i la distribució i ordenació deresulten adequats. l’anàlisi intratextual i intertextual dels continguts les idees expressades). Pràctica de procediments bàsics d’assertivitat expressats, per tal de fer possible la interpretació Elaboració i organització del missatge audio-i de manteniment de les pròpies conviccions en del missatge des de diverses perspectives (única, visual: combinació del text i les paraules amb elsla interacció amb altres parlants. múltiple, complementària). altres recursos visuals, icònics i sonors. Participació en debats de temes acadèmics o Lectura, anàlisi i crítica de la funció persua- Ús dels elements formals en els treballs: lesescolars pautats i reglamentats. siva de la publicitat. ekvcekqpu"dkdnkqit Ýswgu"k"fÓcnvtgu"hqpvu"fÓkphqt- Ús de les diferents estratègies comunicatives mació. L’índex i la paginació. Les referències Expressió de missatges orals, escrits i au-swg"clwfgp"c"nÓkpkek."ocpvgpkogpv"k"Ýpcnkv|cek„"fg" intertextuals i intratextuals. Les notes al peu de diovisualsles interaccions i desenvolupament de les de les pàgina. L’organització dels títols, els capítols i Producció de textos orals, escrits i audiovisu-fkÝewnvcvu"fg"eqowpkecek„"cod"nÓ¿u"fÓgngogpvu" els apartats. La presentació escrita dels resultats: als amb intencions comunicatives diverses i deverbals i no verbals que faciliten la realització de polidesa, correcció, els marges, portada. diferents contextos d’espai i temps: expositius,les interaccions necessàries per aprendre. Ús de tècniques digitals de tractament textual: persuasius, predictius i dels gèneres periodís- Actitud de cooperació i respecte crític envers processadors de text per a l’organització dels tics (notícia, crònica, reportatge, entrevista,les diferències d’opinió en les situacions de tre- apartats i continguts: esquemes numèric, sinòptic opinió).ball compartit. i claus; programes de presentació, programes Composició, en suport paper o digital, de Assumpció de les responsabilitats i coavalua- de tractament de la imatge per a la utilització textos narratius, descriptius, expositius de fets,ció dels processos i dels resultats en les situacions gÝec›"fgnu"it Ýeu"gurge Ýeu"fg"ecfc"fkuekrnkpc" explicatius d’idees i conceptes, instructius ide treball compartit. i matèria curricular i les il·lustracions. argumentatius, propis de les diferents matèries Interès per la bona presentació dels textos Comprensió de missatges orals, escrits i au- curriculars, elaborats a partir de la informació orals, respectant les normes gramaticals, orto-diovisuals obtinguda en la biblioteca o mediateca escolar it Ýswgu."vkrqit Ýswgu"k"fgnu"gngogpvu"ke pkeu" Comprensió i interpretació de les informa- o en altres fonts d’informació i organitzada per utilitzats, i amb l’ús dels elements icònics quecions més rellevants de textos orals, escrits i okvl "fÓguswgogu."ocrgu"eqpegrvwcnu."Ývzgu"k" complementin i donin suport a la informacióaudiovisuals de la vida quotidiana i dels mitjans resums, amb l’ús adequat dels elements icònics verbal.de comunicació pròxims als interessos de l’alum- pertinents. Interès per la bona presentació dels textosnat, amb atenció als texts predictius, persuasius i Elaboració de textos escrits que tinguin com escrits i audiovisuals, tant en suport paper comgèneres periodístics (notícia, crònica, reportatge, a funció la millor presentació oral dels aspectes digital, respectant les normes gramaticals, orto-entrevista, opinió), reconeixent les diferències treballats en les diferents matèries curriculars o it Ýswgu."vkrqit Ýswgu"k"fgnu"gngogpvu"ke pkeu"entre informació i opinió. en altres situacions comunicatives formals. utilitzats. Comprensió de textos orals, escrits i audi- Presentació ordenada i clara d’informacionsovisuals de la vida acadèmica de l’alumnat, elaborades en les activitats acadèmiques amb Coneixements del funcionament de la llenguacod"cvgpek„"c"ngu"ectcevgt uvkswgu"gurge Ýswgu" l’ús dels mitjans i tecnologies de la informació i el seu aprenentatgedels narratius, descriptius , expositius de fets, i la comunicació, amb atenció especial al llen- KfgpvkÝecek„"k"¿u"fÓgngogpvu"nkpi¯ uvkeu"d ukeu"explicatius d’idees i conceptes, instructius, ar- guatge audiovisual que cal utilitzar per a una i habituals en la comunicació oral i escrita.gumentatius i els que expressen opinió raonada eqowpkecek„"gÝec›0 Reconeixement progressiu i producció de lesen les diferents matèries curriculars. Lectura en veu alta amb dicció, entonació peculiaritats fonètiques de cada llengua i dels Anàlisi de seqüències audiovisuals que re- i ritme correctes (interpretant els signes de patrons bàsics de ritme, entonació i accentuacióÞgevgkzgp"nc"tgncek„"gpvtg"gnu"tgewtuqu"xkuwcnu" puntuació de forma apropiada), tot incidint de paraules i enunciats.i sonors i els elements verbals, i adquisició de en el posicionament del lector respecte del KfgpvkÝecek„"fÓgzrtguukqpu"eqowpgu."fg"htcugu"criteris bàsics per tal d’observar, interpretar, text llegit. fetes i de lèxic apropiat a contextos concrets ianalitzar, valorar i prendre postura davant dels Rtqegfkogpv"fg"rncpkÝecek„"rgt"ceqpugiwkt" quotidians en l’àmbit educatiu i personal i amissatges audiovisuals. coherència en les relacions internes i externes continguts d’altres matèries del currículum. KfgpvkÝecek„"fg"nÓguvtwevwtc"eqowpkecvkxc" dels continguts de textos orals, escrits i audio- KfgpvkÝecek„"k"eqpgkzgogpv"fg"ngu"ectcevgt u-dels missatges orals, escrits i audiovisuals tre- visuals: documentació, pluja d’idees i la seva tiques dels discursos expositius de fets, explica-ballats: les intencions de l’emissor mitjançant selecció i ordenació. tius d’idees i conceptes, amb especial atenció ales modalitats oracionals i l’ordre jeràrquic de Utilització autònoma de la biblioteca - medi- l’expressió de causa i conseqüència, instructiusles idees expressades, entre d’altres. ateca del centre així com de las tecnologies de la i argumentatius. Cerca d’informació i hàbits de consulta per informació i la comunicació com a font d’infor- KfgpvkÝecek„"fÓcniwpu"ogecpkuogu"vgzvwcnu"comprendre i ampliar el contingut dels mis- mació i de models per a la realització dels treballs que donen agilitat al discurs, amb especial aten-satges, utilitzant estratègies prèvies a la cerca escrits propis de cada matèria curricular. ció a les substitucions lèxiques i als connectorsi amb recurs a fonts diverses: 1) escrites: cerca Creació i utilització d’esquemes i mapes con- útils per ordenar, donar aclariments i detalls,dkdnkqit Ýec"k"fqewogpvcn"gp"nnkdtgu."gpekenqrfl- ceptuals en format digital, com a suport en les indicar causa i conseqüència, indicar posicio-dies, revistes, diaris; 2) l’estratègia prèvia a l’ús exposicions orals, per tal de ser projectats amb nament adversatiu.dels cercadors d’Internet; 3) fonts audiovisuals i mitjans audiovisuals. Reconeixement d’estratègies bàsiques perelectròniques de comunicació: CD-ROM, DVD Procediment de textualització i revisió per recordar, organitzar i revisar vocabulari.i altres. aconseguir coherència dels continguts de textos Reconeixement de l’estructura dels diferents Representació mitjançant esquemes, diagra- orals, escrits i audiovisuals. tipus de text i la seva relació amb els paràgrafs.mes i mapes conceptuals de la interrelació de les Coneixement i aplicació dels diferents regis- La puntuació com a mecanisme organitzadoridees i els seus matisos. Síntesi dels arguments tres lingüístics en relació amb els diferents àm- dels textos escrits.
  • 24. Fkctk"QÝekcn"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c""""""P¿o0"6;37"Î"4;0804229 21893 Ús de recursos per l’aprenentatge: dicciona- comparant el tractament de temes recurrents a través de correu postal i correu electrònic iris, llibres de consulta, mitjans audiovisuals i en diferents autors, i valorant la funció dels entorns virtuals de comunicació.materials en suport digital. elements simbòlics i dels recursos retòrics i Comprensió de missatges orals, escrits i au- Ús de procediments per compondre enunci- mètrics en el poema. diovisualsats amb estil cohesionat: aposició, adjectius i Lectura comentada i dramatitzada d’obres Comprensió d’instruccions, preguntes i mis-oracions de relatiu explicatius, construccions de teatre o fragments, tot reconeixent algunes característiques temàtiques i formals. satges en contextos reals i simulats.de participi i gerundi, oracions coordinades i Lectura en veu alta amb dicció, entonació i Anticipació i formulació d’hipòtesi del con-subordinades. tingut general d’allò que s’escolta amb suport Eqpgkzgogpv"fg"ngu"nngku"qtvqit Ýswgu"swg" ritme correctes, adequats al registre literari. Creació de textos literaris amb tècniques de d’elements verbals (to de veu)i no verbals (icònicscomporten més dificultat per aplicar-les en foment de la creativitat i de simulació, versionat i gestuals ).els textos propis, fent especial atenció en les o elaboració a partir de models, utilitzant alguns Comprensió d’instruccions per al correcteque suposen diferències entre les llengües que aprenentatges adquirits a les lectures (adaptant desenvolupament i resolució de tasques de des-s’aprenen. els missatges “clàssics” a l’actualitat , a un mis- coberta, individuals o de grup, i per al proces- Reconeixement del grau d’incidència de l’es- ucvig"ofiu"rtqrgt"k"rtqrk"q"oqfkÝecpv/pg"ngu" sament de la informació de diferents fonts, envtwevwtc"ukpv evkec"fÓwp"vgzv"gp"gn"ukipkÝecv0 formes o els formats). suport i format de tipologia diversa. Ús d’estratègies per a la correcció lingüística i Utilització progressivament de manera au- Comprensió de la informació general i es-revisió gramatical dels textos mitjançant l’ús i la tònoma de la biblioteca del centre, de les de pecífica de textos i documents orals, escritsconsulta de diccionaris, eines informàtiques de l’entorn, de les biblioteques virtuals i webs per o audiovisuals adequats a l’edat, en suport irevisió del text, compendis gramaticals i reculls format de tipologia diversa, autèntics i semifg"pqtogu"qtvqit Ýswgu0 al foment i orientació de la lectura. Desenvolupament progressiu de l’autono- autèntics, sobre temes quotidians d’interès per- Acceptació de l’error com a part del procés mia lectora i de la consideració de la lectura sonal i educatiu.d’aprenentatge i actitud positiva de superació. com a font de coneixement d’altres persones Ús d’estratègies per a la comprensió com ara: Participació en l’avaluació i ús d’estratègies i cultures. ús dels coneixements previs sobre el tema o lad’autoavaluació i autocorrecció, de les produc- Elaboració d’opinions pròpies i de treballs ukvwcek„"k1q"kfgpvkÝecek„"fg"rctcwngu"encw."fg"cions orals, escrites i audiovisuals. funcions comunicatives, de la intenció de qui Eqpuekgpekcek„"fg"ngu"crvkvwfu"k"fkÝewnvcvu" senzills sobre lectures literàries. KfgpvkÝecek„"k"kpvgtrtgvcek„"gnu"tgewtuqu"nkvg- parla, i dels elements paralingüístics.del progrés en l’aprenentatge lingüístic i co- raris en altres tipus de textos i altres funcions Iniciativa per llegir de forma autònoma textosmunicatiu. comunicatives, com els que s’empren amb funció escrits o audiovisuals relacionats amb els seus in- Interès per desenvolupar un pensament crític, persuasiva en la publicitat. teressos i com a font de plaer i de descoberta.qdgtv"k"Þgzkdng"gp"gnu"rtqeguuqu"eqowpkecvkwu"k" Lectura, comprensió i valoració del llenguatgeen el context de l’aula i fora d’aquesta. Llengües estrangeres fg"nc"rwdnkekvcv"kfgpvkÝecpv"ngu"rgewnkctkvcvu"fgnu" Organització i valoració del treball indivi- documents autèntics de diferents procedènciesdual per progressar en l’aprenentatge de ma- Dimensió comunicativa culturals.nera autònoma i per a la millora personal i deltreball en equip per a la construcció col·lectiva Participació en interaccions orals, escrites Expressió de missatges orals, escrits i au-del coneixement. i audiovisuals diovisuals Participació en converses i simulacions so- Utilització de respostes espontànies i adequa- Continguts comuns amb altres matèries bre temes quotidians i de interès personal amb des, i iniciativa en la formulació de preguntes en Interacció, comprensió i expressió de mis- fkxgtugu"Ýpcnkvcvu"eqowpkecvkxgu0 les situacions de comunicació a l’aula o l’entornsatges orals, escrits i audiovisuals vinculats a Interacció en tasques de comunicació simula- educatiu.continguts d’altres matèries curriculars. des o no amb diverses funcions comunicatives, Producció oral de cançons, poemes, rimes, i deDimensió estètica i literària fent ús autònom de les convencions més habituals descripcions i narracions breus sobre experièn- i pròpies de la conversa, i d’estratègies per su- cies i esdeveniments tenint cura de la pronúncia Lectura autònoma o guiada, en funció del perar les interrupcions i per iniciar i concloure i entonació adequades a la situació.grau de complexitat, d’obres de literatura juve- intercanvis comunicatius. Producció de textos orals i escrits amb úsnil i de la literatura clàssica adequades a l’edat Participació en converses relacionades amb del registre adequat a l’interlocutor a qui vanseguint un itinerari literari que parteixi dels continguts d’altres àrees curriculars, formulant dirigits.coneixements previs del lector. preguntes i respostes adequades per a la cerca i Producció semi controlada de textos, en suport Eqpgkzgogpv"fÓqdtgu"ukipkÝecvkxgu"fg"nc"ewn- elaboració de les informacions pertinents i amb paper o digital, que mostrin coherència, ambtura literària catalana i castellana, a partir de la l’ús d’estratègies de comunicació per resoldre qtvqitcÝc"k"rwpvwcek„"eqttgevgu."guvtwevwtcvu"gp"lectura comentada de fragments, del visionat ngu"fkÝewnvcvu"fwtcpv"nc"kpvgtceek„0 paràgrafs i amb presentació acurada, elaboratsd’audiovisuals, representacions teatrals o recitats Participació en interaccions orals, escrites i a partir de diverses intencions comunicatives,poètics o audició de poemes musicats. audiovisuals en les tasques acadèmiques per al i prenent com a referència models treballats TgÞgzk„"uqdtg"nc"ukvwcek„"fg"nÓqdtc"gp"gn"ugw" processament de la informació i l’activació de prèviament.eqpvgzv."vqv"crtqÝvcpv"gnu"eqpgkzgogpvu"rtgxku" processos cognitius.de l’alumnat i la relació amb els coneixements Comprensió i interpretació global de les in- Coneixements del funcionament de la llenguaadquirits en altres matèries. teraccions, tot utilitzant estratègies com ara: i el seu aprenentatge TgÞgzk„"uqdtg"gnu"gngogpvu"swg"hcp"swg"wpc" ús dels coneixements previs sobre el tema o la Cp nkuk"k"tgÞgzk„"uqdtg"nÓ¿u"k"gn"ukipkÝecv"fg"obra sigui considerada “clàssica” i sobre l’actu- ukvwcek„"q"kfgpvkÝecek„"fg"rctcwngu"encw."kpvgt- diferents formes lingüístiques adequades a di-alitat dels temes de les obres que han mantingut venint de manera adequada a les demandes de ferents intencions comunicatives, mitjançant lala seva vigència a través del temps. la situació comunicativa. comparació i el contrast amb les llengües que Ús d’estratègies i tècniques que ajudin a ana- Participació en intercanvis senzills amb par- coneix l’alumnat.litzar i interpretar el text literari abans, durant lants nadius sempre que l’interlocutor utilitzi KfgpvkÝecek„"k"¿u"fÓgngogpvu"nkpi¯ uvkeu"d ukeu"i després de la lectura. un registre estàndar de la llengua i parli amb i habituals en la comunicació oral i escrita i iden- Diferenciació dels grans gèneres literaris lentitud i claredat. vkÝecek„"fÓcpv pkou."Ðhcnuqu"cokeuÑ"k"fg"rctcwngu"i reconeixement de les seves característiques Ús d’estratègies comunicatives per reformular cod"rtgÝzqu"k"uwÝzqu"ofiu"jcdkvwcnu0principals a partir de les lectures. els missatges i adaptar-se als interlocutors i per Reconeixement progressiu i cura de la pro- Lectura comentada i expressiva de contes i a superar les interrupcions en la comunicació núncia dels fonemes que presenten una especialnovel·les; valoració dels personatges, de la veu en llengua estrangera. fkÝewnvcv"gp"ngu"nngpi¯gu"guvtcpigtgu0i de la perspectiva narrativa, i del diàleg. Comunicació a través de correspondència Sensibilització vers els patrons bàsics de Lectura comentada i recitat de poemes, tot amb persones que parlen la llengua estrangera ritme, d’entonació i accentuació de paraules i
  • 25. 21894 Fkctk"QÝekcn"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c""""""P¿o0"6;37"Î"4;0804229enunciats propis de les llengües estrangeres. Interès per conèixer les varietats de la llengua Consciència de les pròpies actituds davant les KfgpvkÝecek„"k"¿u"fÓguvtcvflikgu"fÓcrtgpgpvcvig" catalana en els diferents territoris on es parla. diferències de llengües i cultures, i valoració deper recordar, organitzar i revisar continguts lin- Coneixement, mitjançant els enregistraments de les variacions lingüístiques i culturals.güístics situats en contextos comunicatius. les varietats més rellevants de les varietats del Rgtegrek„"fg"ngu"fkÝewnvcvu"fg"eqowpkecek„" TgÞgzk„"uqdtg"nÓqticpkv|cek„"k"¿u."ecfc"xg- ecvcn 0"Hcevqtu"jkuv tkeu"k"igqit Ýeu"gzrnkecvkwu" amb persones que parlen altres llengües, es-gada més autònom, de recursos per l’aprenen- d’aquestes varietats. pecialment amb les de l’entorn més pròxim, itatge: diccionaris, llibres de consulta, mitjans Coneixement de les varietats més rellevants plantejament de possibles solucions verbals i noaudiovisuals,materials en suport digital, entre- fg"nc"nngpiwc"gurcp{qnc."vcpv"c"nc"rgp puwnc" verbals per facilitar la comunicació.vistes a experts. com en altres territoris de parla hispana. Fac- Ús d’un llenguatge no discriminatori i res- KfgpvkÝecek„"fÓguvtcvflikgu"rgt"c"nc"eqortgpuk„" vqtu"jkuv tkeu"k"igqit Ýeu"gzrnkecvkwu"fg"ngu" pectuós amb les diferències. Ús de fórmules dei interpretació de missatges i documents: ús dels varietats. cortesia en els intercanvis socials.coneixements previs sobre el tema o la situació, Observació de l’evolució de les relacions entre Actitud crítica davant dels missatges que su-kfgpvkÝecek„"fg"rctcwngu"encw."hwpekqpu"eqow- llengües en contacte i la diversitat de situacions posin qualsevol tipus de discriminació i voluntatnicatives, la intenció del parlant i els elements que es produeixen. de superar els prejudicis.paralingüístics. Coneixement de família lingüística de les llen- Utilització de diversitat de materials de con- gües romàniques: països on es parlen, varietats Criteris d’avaluaciósulta, documents de mitjans audiovisuals i de més importants, llengües en perill d’extinció o Llengua i literatura (catalana i castellana)les tecnologies de la informació i de la comu- ja desaparegudes.nicació per a la realització d’activitats d’altres Lectura de textos en alguna llengua romànica Rctvkekrct"cevkxcogpv"k"tgÞgzkxcogpv"gp"kp-àrees curriculars i per al desenvolupament de poc coneguda i estratègies que en facilita la seva teraccions orals, escrites i audiovisuals per a l’competències lingüístiques i comunicatives en comprensió. aprenentatge i per a les relacions socials, dintrellengua estrangera. Coneixement de la diversitat de llengües i fora de l’aula i amb l’ús dels recursos de les Participació en l’avaluació i ús d’estratègies swg"gu"rctngp"c"Gurcp{c"k"c"Gwtqrc0"Nngpi¯gu" VKE."kfgpvkÝecpv"gnu"rtqdngogu"fg"eqowpkecek„"d’autocorrecció de les produccions orals, escrites que ens són més pròximes i de les quals tenim i sabent resoldre-les convenientment.i audiovisuals. eqpgkzgogpv"k"nngpi¯gu"swg"gpu"u„p"ogp{u" Comprendre textos (orals, escrits i audiovi- Reconeixement i acceptació de l’error com a conegudes i que fins i tot utilitzen alfabets suals) de la vida acadèmica d’altres situacionspart del procés d’aprenentatge i actitud positiva ben diferenciats. Localització en un mapa i comunicatives o procedents dels mitjans de co-de superació. recerca d’informació a Internet. Relació entre municació: predictius, persuasius i dels gèneres TgÞgzk„"uqdtg"nÓqticpkv|cek„"fgn"vtgdcnn"rgt- llengua i estat. periodístics informatius i d’opinió.sonal com a estratègia per progressar en l’apre- Valoració de l’adquisició de la competència Comprendre textos literaris, propers als in-nentatge de manera autònoma. comunicativa en més d’una llengua, i interès per teressos de l’alumnat o curosament seleccio- Kpvgtflu"rgt"crtqÝvct"ngu"qrqtvwpkvcvu"fÓcrtg- efectuar intercanvis comunicatius amb parlants nats per la seva adequació en temàtica i graunentatge creades en el context de l’aula i fora d’altres llengües. Importància per a la formació, fg"fkÝewnvcv0de l’aula, en especial per participar de manera instrucció i relació amb l’exterior. Comprendre i sintetitzar seqüències audiovi-activa en el treball cooperatiu. Observació d’usos multilingües quotidians suals, procedents dels mitjans de comunicació, TgÞgzk„"uqdtg"gnu"qdlgevkwu"fÓcrtgpgpvcvig" en els mitjans de comunicació, al carrer o en la relacionades amb les tipologies expositives ifg"nngpi¯gu"k"xcnqtcek„"*hqtvcngugu"k"fkÝewnvcvu+" producció artística. persuasives.del propi progrés així com adopció de mesures Disposició per utilitzar els coneixements de Realitzar explicacions orals senzilles sobreper millorar l’aprenentatge. llengües, segons el domini diferent que se’n fets d’actualitat d’interès amb ajuda de mitjans tingui, en contextos reals i funcions diverses: audiovisuals i dels recursos de les TIC.Dimensió estètica i literària Utilitzar tècniques d’anàlisi del contingut intercanvis amb persones o en recerques d’in- Valoració i interès per conèixer, i per la lectura formació en qualsevol dels formats possibles de textos orals i escrits mitjançant l’ús d’einesi audició de produccions tradicionals i actuals (audiovisual, Internet, material de consulta) en informàtiques per elaborar xarxes i diagramesorals i escrites de la llengua estrangera (cançons, qualsevol de les matèries curriculars. conceptuals.contes, llegendes, etc.). Expressió d’emocions, afeccions i sentiments Cercar informació per comprendre i ampli- Lectura i comprensió i gaudi textos literaris amb l’ús de diferents recursos verbals i no verbals ar el contingut dels missatges orals, escrits oadaptats als gustos i capacitat lectora dels apre- de diverses llengües i cultures, en especial en les audiovisuals, utilitzant diverses estratègies inents adolescents. llengües estrangeres apreses a classe. suports. Lectura i comprensió de textos literaris, cu- Eqorctcek„"k"kfgpvkÝecek„"fg"ngu"ugodncpegu" Produir textos, orals i escrits, de diferentsrosament seleccionats i adaptats als aprenents i diferències dels sistemes fonètics i la prosòdia tipus i amb diferents formats: predictius, persua-adolescents, d’autors clau de la literatura en la de diferents llengües conegudes a partir de temes sius i gèneres periodístics informatius i d’opinió,llengua estrangera. propers als interessos de l’alumnat mitjançat wucpv"rtqegfkogpvu"fg"rncpkÝecek„"k"gngogpvu" Reconeixement i valoració dels autors dels eines i suports adequats. lingüístics per a la cohesió interna de les ideestextos llegits. Conscienciació que cada persona organitza (precisió lèxica, connectors, signes de puntua- el món i expressa sentiments a partir de la seva ció). Aplicar les estratègies per a la correccióDimensió plurilingüe i intercultural llengua, que prendre una llengua és també assu- lingüística i revisió gramatical dels textos. mir aquesta manera de veure el món i d’entendre Aplicar diferents procediments per enriquirLlengua i literatura (catalana i castellana) i els textos orals, escrits o audiovisuals.Llengües estrangeres les relacions que s’estableixen amb les persones i les coses. Mostrar interès per la millora de l’expressió Conscienciació que les llengües són elements Coneixement i respecte per a les persones oral, escrita i audiovisual pròpia i aliena i res-swg"fgÝpgkzgp"nc"kfgpvkvcv"rgtuqpcn"k"eqnángevkxc." que parlen una llengua o varietat lingüística pectar les opinions d’altri.una eina potenciadora de la comunicació i l’apre- diferent a la de la comunitat lingüística pròpia, Exposar l’opinió sobre la lectura d’una obranentatge i una porta oberta a la comprensió del i així mateix que tenen una cultura diferenci- completa adequada a l’edat; avaluar l’estructura imón i de les altres persones. ada, especialment les de l’entorn més pròxim, l’ús dels elements del gènere, l’ús del llenguatge Conscienciació de pertinència a una comunitat començant per la classe, escola, poble o barri, i el punt de vista de l’autor; situar el sentit delingüística, social i cultural i actitud positiva amb atenció preferent a les minoritàries i a les l’obra en relació amb el seu context i amb lafÓkpvgtflu"k"eqpÝcp›c"fcxcpv"nc"fkxgtukvcv"fg"nngp- poc valorades socialment. pròpia experiència.gües i cultures. Coneixement i valoració de la cultura, his- Utilitzar els coneixements literaris en la com- Sensibilitat per comprendre la complexitat i v tkc."igqitcÝc."hqnmnqtg."nkvgtcvwtc"k"equvwou" prensió i la valoració de textos breus o fragments,diversitat de relacions que cadascú manté amb dels llocs d’origen de l’alumnat nouvingut a tot tenint en compte alguns temes i motius re-les llengües i cultures. les aules. currents, les característiques del gènere, el valor
  • 26. Fkctk"QÝekcn"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c""""""P¿o0"6;37"Î"4;0804229 21895simbòlic del llenguatge poètic i la funcionalitat Participació en les interaccions orals, escrites administratius (carta a l’administració, instàn-dels recursos retòrics del text. i audiovisuals que tenen com a eix la construc- cia, currículums, sol·licitud de feina, carta de Crear textos, en suport paper o digital, prenent ció de la relació social a l’interior de l’aula i presentació, formularis).com a model un text literari treballat a l’aula o del centre. Comprensió de textos orals, escrits i audio-realitzar-ne alguna transformació senzilla. Participació en activitats de relació social i co- visuals de la vida acadèmica de l’alumnat, amb Reconèixer i valorar la diversitat lingüística municació amb altres comunitats escolars, amb cvgpek„"c"ngu"ectcevgt uvkswgu"gurge Ýswgu"fg"d’Europa i del món, amb especial atenció a la l’entorn immediat al centre i amb la societat en vqvu"gnu"vkrwu"fg"vgzvqu"gurge Ýeu"fg"ngu"fkhgtgpvu"realitat de la família lingüística romànica i de general (cartes al director, notícies a la premsa, matèries curriculars i amb atenció a l’obtenció ila realitat de les llengües a Europa. ràdio local o per al web del centre). comunicació d’informació dels diferents mitjans Participar activament i reflexivament en Participació en interaccions per mitjà del i suports utilitzats per a la construcció del saberl’avaluació (autorregulació, coavaluació) del correu electrònic i entorns virtuals de comu- propi de cada disciplina.propi aprenentatge i el dels altres amb una ac- nicació. Anàlisi de seqüències audiovisuals procedentsvkvwf"cevkxc"k"fg"eqpÝcp›c"gp"nc"rt rkc"ecrcekvcv" Ús d’estratègies comunicatives per reformular dels mitjans de comunicació, com a base per ad’aprenentatge i ús de les llengües. els missatges i adaptar-se als interlocutors en l’exercitació de situacions de conversa, expressióLlengües estrangeres contextos multilingües d’interacció. d’opinió i d’argumentació. Fgvgeek„"fg"ngu"fkÝewnvcvu"fg"eqowpkecek„" KfgpvkÝecek„"fgn"rqukekqpcogpv"fg"ngu"vguku" Participar en converses i simulacions breus, i ús d’estratègies comunicatives de resolució dels interlocutors i la defensa de les idees en elsrelatives a situacions habituals o d’interès per- fgnu"eqpÞkevgu"cod"nÓ¿u"fg"tgewtuqu"xgtdcnu"k" textos que expressen el perquè de les coses o eluqpcn"k"cod"Ýpcnkvcvu"eqowpkecvkxgu"fkhgtgpvu." no verbals. raonament i les argumentacions.utilitzant les convencions pròpies de la conversa Participació activa i crítica en converses i Cerca d’informació i hàbits de consulta peri les estratègies necessàries per resoldre les di- situacions comunicatives orals pròpies de l’àmbit comprendre i ampliar el contingut dels missat-Ýewnvcvu"fwtcpv"nc"kpvgtceek„0 acadèmic, especialment en aquelles necessàries ges, utilitzant estratègies prèvies a la cerca i amb Ús de fòrmules característiques del llenguatge rgt"c"nc"iguvk„"*rncpkÝecek„."ugiwkogpv"cxcnwcek„" tgewtu"c"hqpvu"fkxgtugu<"3+"guetkvgu<"dkdnkqitcÝc"formal i de l’informal en les comunicacions k"kphqtog"Ýpcn+"fg"ngu"vcuswgu"rt rkgu"fg"ngu" especialitzada; 2) en suport digital: bases deorals i escrites. diferents matèries curriculars, per a la recerca dades i catàlegs digitals; 3) fonts audiovisuals Comprendre la idea general i informacions i exposició d’informació, per als intercanvis i electròniques d’informació i comunicació:gurge Ýswgu"fg"okuucvigu"k"fqewogpvu"cwvflp- d’opinió i l’exposició de les conclusions i dels documentals, reportatges, webs i altres amb con-tics incloent-hi els procedents dels mitjans de aprenentatges. tinguts de les diferents matèries curriculars.comunicació, i semi-autèntics en suport i format Participació activa en les interaccions escrites Representació amb diferents suports mitjan-de tipologia diversa, sobre temes d’interès dels i audiovisuals (sobretot en l’ús dels recursos de çant esquemes, diagrames i mapes conceptualsàmbits personal i educatiu. les TIC) que són necessàries per a la recerca i de la interrelació de les idees i els seus matisos. Eqortgpftg"nc"kphqtocek„"igpgtcn"k"nÓgurge Ý- comunicació d’informació en les tasques aca- Síntesi dels arguments i resultats d’una conversa,ca de diferents textos escrits, autèntics i adaptats, dèmiques. col·loqui, entrevista o debat.d’extensió variada, i reconèixer la seva intenció Valoració de la interacció com a eina per pren- Ús de tècniques d’anàlisi del contingut decomunicativa. dre consciència dels coneixements i de les idees, textos orals, escrits i audiovisuals: quadres si- Elaborar de forma semi-comtrolada textos i per a la regulació dels processos de comprensió nòptics, diagrames i mapes conceptuals. Utilit-de tipologia diversa, orals i escrits, tenint cura i expressió propis de tot procés d’aprenentatge zació d’eines informàtiques per a elaborar xarxesdel registre, el lèxic, les estructures, i alguns i tant en activitats individuals com en les del i diagrames conceptuals.elements de cohesió i coherència per marcar treball cooperatiu. Valoració crítica en l’acceptació del contingutla relació entre idees i fer-los entenedors als Valoració de la interacció com a eina per pren- de missatges orals, escrits i audiovisuals, totdestinataris o desstinatàries. dre consciència dels sentiments propis i aliens i contrastant-la amb els coneixements propis i Utilitzar els coneixements adquirits sobre per a la regulació de la conducta. sospesant les causes i les conseqüències de lesel sistema lingüístic de la llengua estrangera Coneixement de les diferències entre els usos idees exposades.en diferents contextos de comunicació, com a orals informals i formals de la llengua i cons-instrument d’autoaprenentatge i d’autocorrecció Expressió de missatges orals, escrits i au- ciència de les situacions comunicatives en quède les produccions pròpies orals i escrites i per diovisuals resulten adequats.comprendre les produccions dels altres. Producció de textos orals, escrits i audiovisu- Pràctica de procediments bàsics d’assertivitat Utilitzar els recursos de les TIC de forma pro- als a partir d’intencions i contextos comunicatius i de manteniment de les pròpies conviccions engressivament autònoma per buscar informació, diversos: argumentació ideològica, exposició la interacció amb altres parlants.produir textos a partir de models, enviar i rebre de treballs i informes, administratius (carta a Participació en debats de temes acadèmics omissatges de correu electrònic i per establir l’administració, instància, currículums, sol- escolars pautats i reglamentats.relacions personals orals i escrites, i mostrar licitud de feina, carta de presentació, emplenat Ús de les diferents estratègies comunicativesinterès pel seu ús. de formularis) respectant les normes adequades swg"clwfgp"c"nÓkpkek."ocpvgpkogpv"k"Ýpcnkv|cek„" Mostrar una actitud respectuosa, d’interès i a cada situació, text i suport. de les interaccions i desenvolupament de lesde descoberta envers la cultura i formes de vida Presentacions orals, escrites i audiovisuals ben fkÝewnvcvu"fg"eqowpkecek„"cod"nÓ¿u"fÓgngogpvu"diferents a la pròpia. estructurades, amb suport multimèdia, tenint en verbals i no verbals que faciliten la realització de Participar en l’autocorrecció i l’avaluació de compte els diferents llenguatges, sobre temes les interaccions necessàries per aprendre.les produccions pròpies i les dels altres, i mostrar relacionats amb les diferents matèries curricu- Actitud de cooperació i respecte crític enverswpc"cevkvwf"cevkxc"k"fg"eqpÝcp›c"gp"nc"ecrcekvcv" les diferències d’opinió en les situacions de tre- lars, amb atenció especial als elements icònicsd’aprenentatge de llengües. necessaris per a una correcta comunicació. ball cooperatiu. Participar activament en el treball col·labo- Elaboració de textos orals, escrits o audiovi- Assumpció de les responsabilitats i coavalua-ratiu. suals ben estructurats, a partir de les idees obtin- ció dels processos i dels resultats en les situacions gudes en textos escrits o audiovisuals elaborats de treball cooperatiu.Quart curs en diferents llengües i suports. Comprensió de missatges orals, escrits i au- Elaboració de textos escrits que tinguin comContinguts diovisuals a funció la millor presentació oral dels aspectesLlengua i literatura (catalana i castellana) Comprensió i interpretació de textos orals, treballats en les diferents àrees curriculars o enDimensió comunicativa escrits i audiovisuals de la vida quotidiana, de les altres situacions comunicatives formals. relacions socials i dels mitjans de comunicació Presentació ordenada i clara d’informacions Participació en interaccions orals, escrites pròxims als interessos de l’alumnat: argumen- elaborades en les activitats acadèmiques ambi audiovisuals tació ideològica, exposició d’idees i informes, i l’ús dels mitjans i tecnologies de la informació
  • 27. 21896 Fkctk"QÝekcn"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c""""""P¿o0"6;37"Î"4;0804229i la comunicació, amb atenció especial al llen- Reconeixement progressiu dels símbols fonè- treball en equip per a la construcció col·lectivaguatge audiovisual que cal utilitzar per a una tics amb la pronunciació de fonemes d’especial del coneixement.eqowpkecek„"gÝec›0 fkÝewnvcv0 Continguts comuns amb altres matèries Rtqegfkogpv"fg"rncpkÝecek„"rgt"ceqpugiwkt" Reconeixement i producció de patrons bàsics Interacció, comprensió i expressió de mis-coherència en les relacions internes i externes de ritme, d’entonació i accentuació de paraules satges orals, escrits i audiovisuals vinculats adels continguts de textos orals, escrits i audio- i enunciats. continguts d’altres matèries curriculars.visuals: documentació, pluja d’idees i la seva KfgpvkÝecek„"fÓgzrtguukqpu"eqowpgu."fg"htcugu"selecció i ordenació. fetes i de lèxic apropiat a contextos concrets i Dimensió estètica i literària Utilització autònoma de la biblioteca - me- quotidians en l’àmbit educatiu i personal i a Lectura autònoma o guiada, en funció del graudiateca del centre així com de las tecnologies continguts d’altres matèries del currículum. de complexitat, d’obres o fragments de literaturade la informació i la comunicació com a font KfgpvkÝecek„"k"eqpgkzgogpv"fg"ngu"ectcevg- catalana i castellana des de l’Edat Mitjana ald’informació i de models per a la realització rístiques dels discursos argumentatius, exposi- segle XX adequades a l’edat.dels treballs escrits propis de cada matèria tius, administratius elaborats, i de la conversa Coneixement d’obres i autors de literaturacurricular. formal. wpkxgtucn"ofiu"ukipkÝecvkwu"gp"gn"vgoru."c"rctvkt" Creació i utilització d’esquemes i mapes Coneixement de les modalitats oracionals de fragments comentats, visionat de materialsconceptuals com a suport en les exposicions i la relació amb el context. L’estil directe i in- audiovisuals o vídeos, assistència a representa-orals, per tal de ser projectats amb format mul- directe. cions teatrals, recitat de poesies, audicions detimèdia. KfgpvkÝecek„"fÓcniwpu"ogecpkuogu"vgzvwcnu" poemes musicats. Relació amb altres arts com Textualització i revisió per aconseguir cohe- que donen agilitat al discurs, amb especial aten- arquitectura o pintura.rència dels continguts de textos orals, escrits i ció als connectors útils per introduir un tema, Contextualització dels textos literaris tre-audiovisuals. relacionar idees, posar èmfasi, donar detalls, ballats: obres, autors i períodes més represen- Aplicació dels elements característics del kpvtqfwkt"eqpenwukqpu."kpfkect"ecwuc."Ýpcnkvcv." tatius de la literatura catalana i castellana, desregistre lingüístic corresponent als diferents condició, objecció, posicionament davant de de l’Edat Mitjana a l’actualitat i especialmentàmbits d’ús dels textos produïts i selecció del diverses opcions. del segle XX.lèxic i la sintaxi adequats en cada situació co- KfgpvkÝecek„"fgnu"ecoru"ngzkequgo pvkeu"swg" TgÞgzk„"uqdtg"gnu"gngogpvu"swg"hcp"swg"wpc"municativa. apareixen en els missatges, augment del conei- obra sigui considerada “clàssica” i sobre l’actu- Ús dels elements lingüístics i discursius essen- xement i domini del lèxic nou, especialment de alitat dels temes de les obres que han mantingutcials per a la cohesió interna de les idees dins dels l’àmbit administratiu. la seva vigència a través del temps.textos orals, escrits o audiovisuals: connectors Aplicació de procediments per enriquir el text Ús d’estratègies i tècniques que ajudin a ana-textuals, procediments per a la progressió del escrit mitjançant elements d’estil (ús d’anàfores i litzar i interpretar el text literari: el comentaridiscurs i adequació dels registres lingüístics a eliminació de repeticions) i mitjançant la precisió de text.les funcions comunicatives, en especial a les de lèxica (eliminació de mots genèrics). Aplicació Lectura comentada i expressiva de contes iles activitats acadèmiques. de fórmules genuïnes, tant de lèxic com mo- novel·les que ofereixen estructures i veus nar- Ús de la puntuació del text escrit en relació dismes o proverbis, amb especial atenció a les ratives diferents.amb l’organització oracional i amb la forma del peculiaritats de cada llengua. Lectura comentada i recitat de poemes, tottext (els paràgrafs i la distribució i ordenació de Reconeixement de l’estructura dels diferents comparant el tractament de temes recurrents enles idees expressades). tipus de text i la seva relació amb els paràgrafs. diferents autors i períodes literaris, i valorant la Elaboració i organització del missatge audio- La puntuació com a mecanisme organitzador funció dels elements simbòlics i dels recursosvisual: combinació del text i les paraules amb els dels textos escrits. retòrics i mètrics en el poema.altres recursos visuals, icònics i sonors. Ús de procediments per compondre enunci- Lectura comentada i dramatitzada d’obres de Ús dels elements formals en els treballs: Les ats amb estil cohesionat: aposició, adjectius i teatre o fragments, tot valorant algunes innova-ekvcekqpu"dkdnkqit Ýswgu"k"fÓcnvtgu"hqpvu"fÓkphqt- oracions de relatiu explicatius, construccions cions en els temes i en les formes.mació. L’índex i la paginació. Les referències de participi i gerundi, oracions coordinades i Creació de textos literaris amb tècniques deintertextuals i intratextuals. Les notes al peu de subordinades. foment de la creativitat i de simulació, versio-pàgina. L’organització dels títols, els capítols i Aplicació de procediments per enriquir el text nat o elaboració a partir de models, utilitzantels apartats. La presentació escrita dels resultats: escrit mitjançant elements d’estil (ús d’anàfores i alguns aprenentatges adquirits en les lecturespolidesa, correcció, els marges, portada. eliminació de repeticions) i mitjançant la precisió (adaptant els missatges “clàssics” a l’actualitat, a lèxica (eliminació de mots genèrics). Ús de tècniques digitals de tractament tex- wp"okuucvig"ofiu"rtqrgt"k"rtqrk"q"oqfkÝecpv/pg"tual: processadors de text per a l’organització Coneixement i sistematització d’aquells as- les formes o els formats).dels apartats i continguts: esquemes numèric, rgevgu"qtvqit Ýeu"k"ukpv evkeu"gp"swfl"pq"eqkp- Elaboració de treballs crítics senzills sobresinòptic i claus; programes de presentació en cideix l’ús en la llengua parlada i la normativa obres literàries.format multimèdia; programes de tractament de de l’escrita. Utilització autònoma de la biblioteca delnc"kocvig"rgt"c"nc"wvknkv|cek„"gÝec›"fgnu"it Ýeu" Us d’estratègies per a la correcció lingüística i centre, de les de l’entorn, de les bibliotequesgurge Ýeu"fg"ecfc"fkuekrnkpc"k"ocvfltkc"ewttkewnct" revisió gramatical dels textos mitjançant l’ús i la virtuals i webs per al foment i orientació dei les il·lustracions. consulta de diccionaris, eines informàtiques de la lectura. Interès per la bona presentació dels textos revisió del text, compendis gramaticals i reculls Desenvolupament progressiu de l’autonomiaorals, respectant les normes gramaticals, orto- fg"pqtogu"qtvqit Ýswgu0 lectora i de la consideració de la lectura com ait Ýswgu."vkrqit Ýswgu"k"fgnu"gngogpvu"ke pkeu" Acceptació de l’error com a part del procés font de coneixement d’altres persones, èpoquesutilitzats, i amb l’ús dels elements icònics que d’aprenentatge i actitud positiva de superació. i cultures.complementin i donin suport a la informació Participació en l’avaluació i ús d’estratègies Lectura, anàlisi i ús d’altres llenguatges es-verbal per mitjà dels recursos digitals. d’autoavaluació i autocorrecció, de les produc- tètics: el cinema i la seva relació amb obres lite- cions orals, escrites i audiovisuals. Interès per la bona presentació dels textos ràries a partir de lectures, visionats i anàlisi de Eqpuekgpekcek„"fg"ngu"crvkvwfu"k"fkÝewnvcvu"escrits i audiovisuals, tant en suport paper com textos coneguts, propers als interessos i gustos del progrés en l’aprenentatge lingüístic i co-digital, respectant les normes gramaticals, orto- fg"nÓcnwopcv"q"qdtgu"fg"ukipkÝecek„"gp"nc"jkuv tkc" municatiu.it Ýswgu."vkrqit Ýswgu"k"fgnu"gngogpvu"ke pkeu" de la cultura. Interès per desenvolupar un pensament crític,utilitzats. qdgtv"k"Þgzkdng"gp"gnu"rtqeguuqu"eqowpkecvkwu"k" Llengües estrangeres Coneixements del funcionament de la llengua en el context de l’aula i fora d’aquesta. Dimensió comunicativai el seu aprenentatge Organització i valoració del treball indivi- KfgpvkÝecek„"k"¿u"fÓgngogpvu"nkpi¯ uvkeu"d ukeu" dual per progressar en l’aprenentatge de ma- Participació en interaccions orals, escritesi habituals en la comunicació oral i escrita. nera autònoma i per a la millora personal i del i audiovisuals
  • 28. Fkctk"QÝekcn"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c""""""P¿o0"6;37"Î"4;0804229 21897 Participació en converses, simulacions i en les situacions de comunicació a l’aula o en Kpvgtflu"rgt"crtqÝvct"ngu"qrqtvwpkvcvu"fÓcrtg-debats, pautats i preparats, sobre temes dels l’entorn educatiu. nentatge creades en el context de l’aula i fora odkvu"gfwecvkw"k"rgtuqpcn"cod"fkxgtugu"Ýpcnk- Producció de textos orals, com ara cançons, de l’aula.tats comunicatives i fent ús de les convencions poemes i rimes, i de descripcions i narracions Participació activa en el treball en col·labo-habituals de cada cas i també d’estratègies de sobre experiències i esdeveniments de l’àmbit ració.eqowpkecek„"rgt"tguqnftg"ngu"fkÝewnvcvu"fwtcpv" rgtuqpcn."gfwecvkw"q"igpgtcn."lwuvkÝecpv"k"gz- Interès per desenvolupar un pensament crític,la interacció. plicant breument les seves opinions, i tot tenint qdgtv"k"Þgzkdng"gp"gnu"rtqeguuqu"eqowpkecvkwu0 Participació en converses relacionades amb cura de la pronúncia i entonació adequades a TgÞgzk„"uqdtg"gnu"qdlgevkwu"fÓcrtgpgpvcvig"continguts d’altres àrees curriculars, formulant la situació. fg"nngpi¯gu"k"xcnqtcek„"*hqtvcngugu"k"fkÝewnvcvu+"preguntes i respostes adequades per a la cerca, Producció de textos escrits o audiovisuals del propi progrés així com adopció de mesureselaboració i comunicació de les informacions amb ús del registre apropiat a l’interlocutor a per millorar l’aprenentatge.pertinents. qui van dirigits. Participació en interaccions orals, escrites i Dimensió estètica i literària Producció semi controlada de textos, en suportaudiovisuals en les tasques acadèmiques per a paper o digital, que mostrin coherència, amb orto- Valoració i interès per conèixer, i per la lectural’activació de processos cognitius, i al proces- itcÝc"k"rwpvwcek„"eqttgevgu."guvtwevwtcvu"gp"rct - i audició de produccions tradicionals i actualsucogpv"fg"nc"kphqtocek„<"qtfgpct."encuukÝect"k" grafs i amb presentació acurada, elaborats a partir orals i escrites de la llengua estrangera (cançons,contrastar dades i informacions, i extreure’n de diverses intencions comunicatives, i prenent contes, llegendes, etc.).conclusions. com a referència models treballats prèviament Lectura i comprensió i gaudi textos literaris Ús d’estratègies comunicatives per reformular Ús d’expressions comunes, frases fetes i lèxic adaptats als gustos i capacitat lectora dels apre-els missatges i adaptar-se als interlocutors en sobre temes d’interès personal i general, quoti- nents adolescents.contextos multilingües d’interacció i per a supe- dians i relacionats amb continguts curriculars. Lectura i comprensió de textos literaris, cu-rar les interrupcions en la comunicació. rosament seleccionats i adaptats als aprenents Participació en intercanvis breus sobre temes Coneixements del funcionament de la llengua adolescents, d’autors clau de la literatura en lafamiliars amb persones que parlen la llengua i el seu aprenentatge llengua estrangeraestrangera, sempre que l’interlocutor utilitzi KfgpvkÝecek„"k"¿u"fÓgngogpvu"nkpi¯ uvkeu"d ukeu" Reconeixement i valoració dels autors delsun registre estàndard de la llengua i parli amb k"jcdkvwcnu"gp"nc"nngpiwc"k"kfgpvkÝecek„"fÓcpv - textos llegits.lentitud i claredat. pkou."Ðhcnuqu"cokeuÑ"k"fg"rctcwngu"cod"rtgÝzqu" Comunicació a través de correspondència k"uwÝzqu"ofiu"jcdkvwcnu0 Dimensió plurilingüe i interculturalamb persones que parlen la llengua estrangera Cp nkuk"k"tgÞgzk„"uqdtg"nÓ¿u"k"gn"ukipkÝecv"fg" Llengua i literatura (catalana i castellana) ia través de correu postal, correu electrònic i diferents formes lingüístiques adequades a di- Llengües estrangeresentorns virtuals de comunicació. ferents intencions comunicatives, mitjançant la comparació i el contrast amb les llengües que Conscienciació que les llengües són elements Comprensió de missatges orals, escrits i au- coneix l’alumnat. swg"fgÝpgkzgp"nc"kfgpvkvcv"rgtuqpcn"k"eqnángevkxc."diovisuals KfgpvkÝecek„"fÓguvtcvflikgu"rgt"c"nc"eqortgp- una eina potenciadora de la comunicació i l’apre- Comprensió, d’instruccions, preguntes i mis- sió i interpretació de missatges i documents nentatge i una porta oberta a la comprensió delsatges en situacions de comunicació interper- coneixements previs sobre el tema i la situació, món i de les altres persones.sonal, reals i simulades. kfgpvkÝecek„"fg"rctcwngu"encw."fg"hwpekqpu"eq- Conscienciació de pertinència a una comunitat Anticipació i formulació d’hipòtesi del con- municatives, de la intenció del parlant i dels lingüística, social i cultural i actitud positivatingut general d’allò que s’escolta amb suport elements paralingüístics. fÓkpvgtflu"k"eqpÝcp›c"fcxcpv"nc"fkxgtukvcv"fg"nngp-d’elements verbals (o de veu,) i no verbals (icò- Reconeixement progressiu i cura de la pro- gües i cultures.nics i gestuals). núncia dels fonemes que presenten una especial Sensibilitat per comprendre la complexitat i Comprensió d’instruccions per al correc- fkÝewnvcv"gp"ngu"nngpi¯gu"guvtcpigtgu0 diversitat de relacions que cadascú manté ambte desenvolupament i resolució de tasques de Reconeixement i producció autònoma de dife- les llengües i cultures.descoberta, individuals, de parella o de grup, rents patrons de ritme, d’entonació i accentuació Interès per conèixer les varietats de la llenguaamb l’ús d’estratègies per al processament de de paraules i frases. catalana en els diferents territoris on es parla.la informació de diferents fonts, i en suport i KfgpvkÝecek„"k"¿u"fÓguvtcvflikgu"fÓcrtgpgpvcvig" Coneixement, mitjançant els enregistraments,format de tipologia diversa. per recordar, organitzar i revisar continguts de les varietats més rellevants del català. Fac- Recerques a Internet en la llengua o llengües lingüístics situats en contextos comunicatius, tors històrics i geogràfics explicatius de lesestrangeres que s’estan aprenent. adaptant-les a la millor manera d’aprendre de varietats. Eqortgpuk„"inqdcn"k"gurge Ýec"fg"vgzvqu"qtcnu." cadascú. Coneixement de les varietats més rellevants deescrits o audiovisuals, en suport i format de Incorporació progressiva de recursos per a nc"nngpiwc"gurcp{qnc."vcpv"c"nc"rgp puwnc"eqo"gp"tipologia diversa, autèntics i semi autèntics, l’aprenentatge autònom: diccionaris, llibres de altres territoris de parla hispana. Factors històricssobre temes d’interès general i personal, i d’al- consulta, materials de referència, mitjans audi- k"igqit Ýeu"gzrnkecvkwu"fg"ngu"xctkgvcvu0tres relacionats amb continguts curriculars de ovisuals, materials en suport digital, entrevistes Conscienciació de l’evolució de les relacionsmatèries no lingüístiques. a experts. entre llengües en contacte i la diversitat de situ- Ús d’estratègies adquirides en altres situ- Utilització de diversitat de materials de con- acions que es produeixen.acions per a la comprensió i interpretació de sulta, documents de mitjans audiovisuals i de Ús de la comparació entre llengües romà-textos diversos com ara: ús dels coneixements les tecnologies de la informació i de la comu- niques conegudes i d’altres estratègies per a lartgxku"uqdtg"gn"vgoc"k"nc"ukvwcek„."kfgpvkÝecek„" nicació per a la realització d’activitats d’altres comprensió de missatges propers als interessosde paraules clau, de funcions comunicatives, matèries curriculars i per al desenvolupament de l’alumnat.de la intenció de qui parla, i dels elements pa- de competències lingüístiques i comunicatives Coneixement de la diversitat de llengüesralingüístics. en llengua estrangera. swg"gu"rctngp"c"Gurcp{c"k"c"Gwtqrc0"Nngpi¯gu" Iniciativa per llegir i interpretar textos rela- Participació en l’avaluació i ús d’estratègies que ens són més pròximes i de les quals tenimcionats amb els seus interessos, de tota mena d’autocorrecció de les produccions orals, escrites eqpgkzgogpv"k"nngpi¯gu"swg"gpu"u„p"ogp{u"eq-de format i tipus i d’extensió diversa, llegits de i audiovisuals. pgiwfgu"k"swg"Ýpu"k"vqv"wvknkv|gp"cnhcdgvu"dgp"forma autònoma o col·laborativa, com a font de Reconeixement i acceptació de l’error com a diferenciats. Visionat de material en diferentsplaer i de descoberta. part del procés d’aprenentatge i actitud positiva llengües europees. Localització en un mapa i Expressió de missatges orals, escrits i au- de superació. recerca d’informació a Internet. Les famíliesdiovisuals TgÞgzk„"uqdtg"nÓqticpkv|cek„"fgn"vtgdcnn"rgt- lingüístiques més conegudes. Utilització de respostes espontànies i adequa- sonal com a estratègia per progressar en l’apre- Valoració de l’adquisició de la competènciades, i iniciativa en la formulació de preguntes nentatge de manera autònoma. comunicativa en més d’una llengua, i interès per
  • 29. 21898 Fkctk"QÝekcn"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c""""""P¿o0"6;37"Î"4;0804229efectuar intercanvis comunicatius amb parlants VKE."kfgpvkÝecpv"gnu"rtqdngogu"fg"eqowpkecek„" uqpcn"k"cod"Ýpcnkvcvu"eqowpkecvkxgu"fkhgtgpvu."d’altres llengües. Importància d’aquesta com- i sabent resoldre-les convenientment. utilitzant les convencions pròpies de la conversapetència per a la formació, instrucció i relació Comprendre textos (orals, escrits i audiovisu- i les estratègies necessàries per resoldre les di-amb l’exterior. als) expositius i argumentatius per a l’expressió Ýewnvcvu"fwtcpv"nc"kpvgtceek„0 Observació d’usos multilingües quotidians d’idees i raonaments, expositius per a la presen- Fer ús de fòrmules característiques del llen-en els mitjans de comunicació, al carrer en la tació de treballs i informes, conversacionals per guatge formal i informal en les comunicacionsproducció artística. a l’obtenció d’informació i administratius per a orals i escrites. Disposició per utilitzar els coneixements de la relació formal amb l’administració i amb el Eqortgpftg"nc"kphqtocek„"igpgtcn"k"gurge Ý-llengües, segons el domini diferent que se’n món laboral. ca, de missatges i documents autèntics, incloent-tingui, en contextos reals i funcions diverses: Comprendre i sintetitzar seqüències audiovi- hi els procedents dels mitjans de comunicacióintercanvis amb persones o en recerques d’in- suals, procedents dels mitjans de comunicació, i semi-autèntics en suport i format de tipologiaformació en qualsevol dels formats possibles relacionades amb diversa tipologia de textos. diversa, sobre temes d’interès dels àmbits per-(audiovisual, Internet, material de consulta) en Realitzar exposicions orals sobre fets d’ac- sonal i educatiu.qualsevol de les matèries curriculars. tualitat que siguin d’interès de l’alumnat o Eqortgpftg"nc"kphqtocek„"igpgtcn"k"gurge Ýec" Expressió d’emocions, afeccions i sentiments continguts curriculars, amb ajuda de mitjans de diferents textos escrits, autèntics i adaptats,amb l’ús de diferents recursos verbals i no verbals audiovisuals i dels recursos de les TIC. d’extensió variada, i reconèixer la seva intencióde diverses llengües i cultures, en especial en les Cercar informació per comprendre i ampliar comunicativa.llengües estrangeres apreses a classe. el contingut dels missatges orals, escrits o audi- Elaborar textos diversos, orals o escrits, te- Eqorctcek„"k"kfgpvkÝecek„"fg"ngu"ugodncpegu" ovisuals, utilitzant diverses estratègies. nint cura del registre, el lèxic, les estructures,i diferències dels sistemes fonètics i la prosòdia Produir textos de diferents tipus: argumen- i alguns elements de cohesió i coherència perde diferents llengües conegudes a partir de temes tació ideològica, treballs i informes, i admi- marcar la relació entre idees i fer-los entenedorspropers als interessos de l’alumnat mitjançant pkuvtcvkwu."wucpv"rtqegfkogpvu"fg"rncpkÝecek„"k" als destinataris o destinatàries.eines i suports adequats. elements lingüístics per a la cohesió interna de Utilitzar de forma conscient, en contextos Conscienciació que cada persona organitza les idees dins del text. Aplicar les estratègies de comunicació variats, els coneixements ad-el món i expressa sentiments a partir de la seva per a la correcció lingüística i revisió gramatical quirits sobre el sistema lingüístic de la llenguallengua, i que aprendre una llengua és també dels textos. estrangera com a instrument d’autocorreccióassumir aquesta manera de veure el món i d’en- Conèixer les característiques estructurals i d’autoavaluació de les produccions pròpiestendre les relacions que s’estableixen amb les i gramaticals dels tipus de textos esmentats, orals i escrites i per comprendre les produccionspersones i les coses. posant especial atenció en el reconeixement de dels altres. Interès per parlar correctament la llengua les formes verbals i en les modalitats oracionals Utilitzar els recursos de les TIC de forma pro-pròpia i les apreses en el currículum escolar. i la relació amb el context. gressivament autònoma per buscar informació,KpÞwflpekgu"gpvtg"nngpi¯gu"cn"nncti"fg"nc"jkuv tkc" Aplicar procediments per enriquir el text es- produir textos a partir de models, enviar i rebrei en l’actualitat: manlleus, formes de calc. crit mitjançant elements d’estil (ús d’anàfores i missatges de correu electrònic i per establir Valoració i argumentació raonada que no hi eliminació de repeticions), mitjançant la precisió relacions personals orals i escrites, i mostrarha cap llengua que sigui inherentment superi- lèxica i l’aplicació de fórmules genuïnes, tant de interès pel seu ús.or o inferior -independentment del nombre de lèxic com modismes o proverbis. Mostrar una actitud respectuosa, d’interès iparlants de cada una i que tinguin estat o no- i Mostrar interès per la millora de l’expressió de descoberta envers la cultura i formes de vidaque totes estan adaptades a les necessitats de les oral, escrita i audiovisual pròpia i aliena i res- diferents a la pròpia.persones que les parlen. Recerca sociolingüística pectar les opinions d’altri. Participar en l’avaluació de les produccionsper captar actituds negatives envers llengües o Exposar una opinió ben argumentada so- pròpies i les dels altres i mostrar una actitudvariacions de llengües. bre la lectura d’una obra completa adequada a cevkxc"k"fg"eqpÝcp›c"gp"nc"ecrcekvcv"fÓcrtgpgp- Conscienciació de la vida, mort i la revitalit- l’edat; avaluar l’estructura i l’ús dels elements tatge de llengües.zació de les llengües al món: les llengües i els del gènere, l’ús del llenguatge i el punt de vista Participar activament en el treball col·labo-guvcvu."nngpi¯gu"qÝekcnu"k"gnu"hcevqtu"swg"ngu"jcp" de l’autor; situar el sentit de l’obra en relació ratiu.condicionat, llengües minoritàries. amb el context històric i cultural i amb la pròpia Coneixement, mitjançant l’exploració, de experiència. Ciències de la naturalesadiferents registres (vulgar, col·loquial, estàndard, Utilitzar els coneixements literaris en la com- L’estudi de les Ciències de la naturalesa, queacadèmic) del català en diversitat de situacions i prensió i la valoració de textos breus o fragments, són part de la cultura generada per la humanitatespecial en els mitjans de comunicació. tot tenint en compte alguns temes i motius re- al llarg de la seva història, han de promoure en Conscienciació de les pròpies actituds davant currents, les característiques del gènere, el valor gnu"lqxgu"nÓkpvgtflu"rgt"egtect"tgurquvgu"ekgpv Ý-les diferències de llengües i cultures, i valoració simbòlic del llenguatge poètic i la funcionalitat ques als interrogants que els planteja el contactede les variacions lingüístiques i culturals. dels recursos retòrics del text. fktgevg"cod"nc"pcvwtcnguc0"Nc"Ýpcnkvcv"fiu"eqo- Rgtegrek„"fg"ngu"fkÝewnvcvu"fg"eqowpkecek„" Mostrar coneixement d’autors/es, obres i pe- prendre el món natural i els canvis que l’activitatamb persones que parlen altres llengües, es- t qfgu"ofiu"ukipkÝecvkwu"fg"nc"nkvgtcvwtc"ecvcncpc" humana hi produeix i ajudar a prendre decisionspecialment amb les de l’entorn més pròxim, i i castellana de l’Edat Mitjana al segle XX. que tinguin en compte tant els coneixementsplantejar possibles solucions verbals i no verbals Crear textos, en suport paper o digital, prenent ekgpv Ýeu"eqo"gnu"rtqegfkogpvu"k"ngu"guvtcvflikgu"per facilitar la comunicació. com a model un text literari treballat a l’aula. que caracteritzen la ciència. Ús d’un llenguatge no discriminatori i res- Reconèixer i valorar la diversitat lingüística L’enfocament de les Ciències de la naturalesapectuós amb les diferències. Ús de fórmules de d’Europa i del món, analitzant la realitat de la a l’Educació secundària obligatòria, en cohe-cortesia en els intercanvis socials. vida i mort de les llengües. rència amb els aprenentatges realitzats a l’etapa Actitud crítica davant dels missatges que su- Participar activament i reflexivament en d’Educació primària, es dirigeix a l’anàlisi deposin qualsevol tipus de discriminació i voluntat l’avaluació (autorregulació, coavaluació) del problemes de l’entorn de l’alumnat i té en comp-de superar els prejudicis. propi aprenentatge i el dels altres amb una ac- te la valoració de les implicacions socials que vkvwf"cevkxc"k"fg"eqpÝcp›c"gp"nc"rt rkc"ecrcekvcv"Criteris d’avaluació comporten els coneixements i les aplicacions d’aprenentatge i ús de les llengües. ekgpv Ýswgu"cevwcnu0Llengua i literatura (catalana i castellana) Criteris d’avaluació Al llarg de l’Educació secundària obligatò- Rctvkekrct"cevkxcogpv"k"tgÞgzkxcogpv"gp"kp- ria s’ha de posar a l’abast de l’alumnat aquells Llengües estrangeresteraccions orals, escrites i audiovisuals per a l’ coneixements que proporcionen maneres útilsaprenentatge i per a les relacions socials, dintre Participar en converses i simulacions breus, de comprendre el món i els seus problemes mési fora de l’aula i amb l’ús dels recursos de les relatives a situacions habituals o d’interès per- rellevants, aquells que el ciutadà i ciutadana
  • 30. Fkctk"QÝekcn"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c""""""P¿o0"6;37"Î"4;0804229 21899trobarà sovint al llarg de la seva vida i sobre els dels grans models de la ciència. Aquests co- ekgpv Ýe"c"vtcxfiu"fg"vqvu"vkrwu"fg"okvlcpu."rgt "quals haurà de prendre decisions, especialment neixements han de proporcionar estratègies molt especialment d’Internet. Tanmateix, l’úsels relacionats amb els fenòmens i aparells quo- útils per descriure els fenòmens relacionats amb d’aquesta informació comporta saber utilitzartidians, la gestió sostenible del medi ambient problemes socialment rellevants, per explicar-los el coneixement bàsic que s’aprèn a l’escola peri la salut pròpia i la comunitària. Així, en fer i per fer prediccions. analitzar-la críticament. Al mateix temps, l’apre-comprensibles molts processos i fenòmens que Analitzar i donar resposta a problemes con- pgpvcvig"ekgpv Ýe"tgswgtgkz"eqowpkect"ngu"kfggu"són rellevants per a la vida dels nois i les noies, textualitzats, a partir de plantejar-se preguntes de manera convincent, concisa i unívoca, a partires donaran les condicions perquè puguin prendre kpxguvkicdngu"ekgpv Ýecogpv."fg"rncpkÝect"eqo" de combinar dades, informacions i coneixementsdecisions basades en arguments fonamentats trobar evidències de les explicacions inicials utilitzant tot tipus de suports. La utilització delsen la ciència. elaborades, de posar en pràctica el procés de recursos TIC, propis d’aquesta matèria, a més La ciència, en tant que activitat humana recerca d’aquestes evidències, de deduir con- de facilitar les observacions també permetencomplexa, implica múltiples dimensions de la clusions i d’analitzar-les críticament. la recopilació i el tractament de les dades, i lapersona, factors socials i recursos. En tot mo- Pensar de manera autònoma i creativa, tot modelització de fenòmens i, per tant, construirment, han d’estar presents i valorar-se adequa- cuuwokpv"swg"gn"eqpgkzgogpv"ekgpv Ýe"gxqnwekqpc" el coneixement.dament aspectes com: les emocions i el gaudi a partir de la recerca d’evidències i també de Competència matemàtica. El desenvolupa-que comporta el desenvolupament de l’activitat les discussions sobre les maneres d’interpretar ogpv"fg"nc"eqorgvflpekc"ekgpv Ýec"guv " pvkoc-ekgpv Ýec."gn"rncpvglcogpv"k"nc"rqucfc"gp"rtcevkec" els fenòmens. ment associat al de la competència matemàtica.de l’experimentació per recollir evidències, la Eqowpkect"gp"nngpiwcvig"ekgpv Ýe"ngu"fcfgu." La mesura, el tractament de les dades, la cons-recerca de la racionalitat en la formulació de les idees i les conclusions utilitzant diferents vtweek„"k"ngevwtc"fg"it Ýeu."ngu"tgrtgugpvcekqpu"conclusions i la comunicació de les idees i pro- modes comunicatius, i argumentar-les tenint en geomètriques i la deducció i interpretació decessos, utilitzant diferents tipologies textuals i compte punts de vista diferents del propi. models matematitzats són, entre d’altres, àmbitsmodes comunicatius, tot valorant els principis Eqortgpftg"vgzvqu"fg"eqpvkpiwv"ekgpv Ýe"fg" que els dos camps competencials comparteixenètics que han de presidir tots els passos de la diferents fonts (Internet, revistes i llibres de i que cal treballar conjuntament en la recerca dert evkec"ekgpv Ýec0 fkxwnicek„"ekgpv Ýec."fkuewtuqu"qtcnu."gve0+"k"fku- respostes a les preguntes que ens fem sobre els Les Ciències de la naturalesa han de permetre posar de criteris per analitzar-los críticament. fenòmens de la naturalesa.a l’alumnat viure, apreciar i gaudir totes aques- Wvknkv|ct"gn"eqpgkzgogpv"ekgpv Ýe"rgt"ctiw- Competència d’aprendre a aprendre. Lesvgu"fkogpukqpu"fg"nÓcevkxkvcv"ekgpv Ýec."vcpv"gp" mentar de manera fonamentada i creativa les persones generen en el context quotidià ideesla construcció de coneixement com en la seva actuacions com a ciutadans i ciutadanes res- per interpretar el món, idees que cal aprendre aaplicació. Per aconseguir-ho, cal que el treball ponsables, especialment les relacionades amb ecpxkct"rgt"crtqrkct/ug"fg"nc"ewnvwtc"ekgpv Ýec0"ekgpv Ýe"cfcrvk"gnu"vtgvu"swg"gn"ectcevgtkv|gp"c" la gestió sostenible del medi, la salut pròpia i la Per aprendre ciències, a l’escola i al llarg de totales condicions, circumstàncies i possibilitats de comunitària, i l’ús d’aparells i materials en la la vida, cal ser capaç de reconèixer les limitaci-l’activitat escolar i alhora es desenvolupi a partir vida quotidiana. ons de les pròpies idees i de fer-les evolucionarfÓwpc"ufltkg"fg"vcuswgu"ukipkÝecvkxgu"k"¿vknu"rgt"c" a partir d’observar el món amb nous ulls i de Crqtvcekqpu"fg"nc"ocvfltkc"c"ngu"eqorgvflpekgu" contrastar-les amb les dels altres. Això com-aquells que les duen a terme. En tots els cursos bàsiques porta ser capaç de fer-se preguntes sobre el quede l’etapa s’incideix en uns continguts comuns La formació de l’alumnat en els continguts succeeix en el seu entorn, d’imaginar respostes,referents a la implicació amb el treball cientí- de la matèria de les Ciències de la naturalesa d’autoregular-les, de treballar en equip, de noÝe"c"nÓcwnc0"Cswguvu"eqpvkpiwvu"u„p"kpjgtgpvu"c" contribueix a l’assoliment de totes les altres fgucpkoct/ug"fcxcpv"fg"ngu"fkÝewnvcvu."fg"tgeq-nÓcevkxkvcv"ekgpv Ýec"k"vcodfi"ecn"gpugp{ct/nqu"k" competències bàsiques de la manera que es de- nèixer les pròpies potencialitats i carències i, moltaprendre’ls, especialment fent-los servir en el talla a continuació. especialment, de reconèixer el plaer d’aprendretreball diari per avançar en els coneixements Competència comunicativa lingüística i au- i de compartir el saber amb els altres.ekgpv Ýeu"k"ngu"ugxgu"crnkecekqpu."k"eqodkpcpv/jq" diovisual. Les Ciències de la naturalesa con- Competència d’autonomia i iniciativa perso-cod"tgÞgzkqpu"rquvgtkqtu"rgt"rquukdknkvct"swg" tribueixen a aquesta competència aportant el nal. Tant la ciència com el seu aprenentatge sónl’alumnat transfereixi coneixements i continuï coneixement del llenguatge de la ciència, que el resultat d’un procés d’evolució constant. Laaprenent en un futur de manera progressivamentautònoma. és indissociable al del propi coneixement cien- eqorgvflpekc"ekgpv Ýec"eqorqtvc"ugt"ecrc›"fg" v Ýe0"Cswguv"nngpiwcvig"gu"eqpetgvc"gp"ocpgtgu" plantejar-se problemes rellevants i de donar-hi NÓcevkxkvcv"ekgpv Ýec"gp"gn"octe"gueqnct"ugt " gurge Ýswgu"fg"fguetkwtg"gnu"hgvu"k"hgp ogpu." respostes sovint provisionals i sotmeses a l’auto-reeixida en la mesura que l’alumnat trobi sen- fÓgzrnkect/nqu"k"gzrquct/nqu."fg"lwuvkÝect/nqu"k" crítica. Necessita posar en pràctica un pensamenttit a les diverses situacions que s’hi plategin ctiwogpvct/nqu."k"fg"fgÝpkt/nqu0"Ckz "ocvgkz."nc" divergent i creatiu, assumir que l’error forma parti li resultin útils per aprendre a enfrontar-se complexitat dels fets i fenòmens objecte d’estudi de l’aprenentatge i mantenir l’autoestima davantresponsablement i amb èxit als reptes que lasocietat planteja. requereix la col·laboració d’altres llenguatges fg"ngu"fkÝewnvcvu0"Cn"ocvgkz"vgoru."gu"rquc"gp" comunicatius com per exemple el multimèdia. acció en el marc de projectes de treball sovintEqorgvflpekgu"rt rkgu"fg"nc"ocvfltkc L’aprenentatge es construeix a partir de la inte- col·lectius que comporten tenir iniciatives, orga- Nc"eqorgvflpekc"ekgpv Ýec"gu"fgÝpgkz"eqo" racció entre aquests diferents llenguatges. nitzar-se de manera efectiva, negociar i prendrenc"ecrcekvcv"fÓwvknkv|ct"gn"eqpgkzgogpv"ekgpv Ýe" Competències artística i cultural . La ciència, decisions, etc. Tots aquests aspectes, junt ambrgt"kfgpvkÝect"rtgiwpvgu"k"qdvgpkt"eqpenwukqpu" vista com a conjunt de models i teories, de pro- d’altres, contribueixen al desenvolupament dec"rctvkt"fÓgxkfflpekgu."cod"nc"Ýpcnkvcv"fg"eqo- cessos i de valors construïts per homes i dones al l’autonomia de l’alumnat.prendre i ajudar a prendre decisions sobre el llarg dels segles, és una forma de cultura bàsica Competència social i ciutadana. Els aprenen-món natural i els canvis que l’activitat humana en el context actual. Més enllà de les seves apli- tatges en el camp de les ciències de la naturalesahi produeix. cacions, l’aprenentatge de la ciència possibilita aporten al desenvolupament d’aquesta competèn- Nc"eqorgvflpekc"ekgpv Ýec"guv "guvtgvcogpv" accedir a formes d’explicar, de raonar, de valorar cia, d’una banda, coneixements que possibilitenrelacionada amb la competència bàsica del co- i d’actuar sovint diferents de les del sentit comú. analitzar els problemes del nostre entorn i elsneixement i la interacció amb el món físic. L’apropiació d’aquest tipus de cultura necessita globals del planeta des de la seva complexitat, Cuuqnkt"nc"eqorgvflpekc"ekgpv Ýec"eqorqtvc< del desenvolupament de la imaginació i de la així com fonamentar les opinions i l’actuació Emocionar-se amb la ciència, amb la seva creativitat, aspectes que es comparteixen amb responsable. D’una altra banda, també aportenmetodologia per generar explicacions sobre la competència artística, i constitueix una font estratègies i actituds per afrontar aquesta anàlisiels objectes i fenòmens del món, amb la bellesa de plaer que és important que els nois i les noies relacionades amb la recerca de l’objectivitat, eld’aquestes explicacions i amb les seves apli- descobreixin. rigor i la racionalitat i, al mateix temps, amb elcacions quan s’utilitza de manera responsable. Tractament de la informació i competència reconeixement dels condicionaments socials Rgpuct"ekgpv Ýecogpv"c"rctvkt"fg"eqpuvtwkt" digital. Actualment les persones poden accedir en el desenvolupament de la ciència, del graui utilitzar versions elementals però complexes a la informació sobre temàtiques de contingut fÓkpegtvguc"gp"ngu"cÝtocekqpu"k"fg"nc"pgeguukvcv"
  • 31. 21900 Fkctk"QÝekcn"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c""""""P¿o0"6;37"Î"4;0804229d’aplicar el principi de precaució a l’hora de En tots els cursos hi ha un bloc de continguts desànim, i que pugui trobar sentit a les activitatsprendre decisions. comuns, que es refereixen als processos que que se li proposen realitzar. caracteritzen la ciència i les actituds i valors Aquestes activitats han de ser variades iEstructura dels continguts associats a ella. Aquests coneixements són co- orientades a promoure el desenvolupament de Els continguts de la matèria s’orienten a la muns a tots els cursos i a totes les disciplines capacitats diverses. És imprescindible el treballconstrucció de versions elementals dels grans ekgpv Ýswgu."rgt "gu"rncpvglc"kpekfkt"c"ecfc"ewtu" experimental, fent explícita la pregunta que elmodels de la ciència útils per conceptualitzar gp"cniwpu"curgevgu"gurge Ýeu0"Cswguvu"eqpvkpiwvu" guia, les dades que es recullen (què ha passat) i lala matèria, l’energia, els ésser vius en el seu uÓjcp"qticpkv|cv"gp"hwpek„"fg"swcvtg"Ýpcnkvcvu" possible interpretació (per què ha passat). És mésmedi i els canvis a l’Univers i a la Terra. Al llarg per: a) afrontar la comprensió de fenòmens i idoni aquell treball que es planteja com a punt dedels tres cursos obligatoris anirà augmentant la situacions complexos; b) investigar els proble- partida per fer-se preguntes o per trobar respostacomplexitat dels models objecte d’estudi. mes, obtenir dades i reconèixer evidències; c) c"rtqdngogu"qdgtvu."swg"pq"rcu"gn"fkuugp{cv"rgt" El treball entorn dels models ha de partir extreure conclusions, validar-les, sintetitzar-les i eqortqxct"cÝtocekqpu0"Vcodfi"u„p"korqtvcpvu"fg"nÓcp nkuk"fg"ukvwcekqpu"ukipkÝecvkxgu"rgt"c" comunicar-les, i d) transferir el nou coneixement les activitats de simulació i el joc, per afrontarl’alumnat. Cada situació es pot analitzar des de a la interpretació d’altres fenòmens i a l’actua- l’anàlisi de situacions complexes, l’ús d’analo-models corresponents a diferents disciplines ció conseqüent i responsable. Tot i que s’han gies, els debats, l’anàlisi crítica d’informacionsekgpv Ýswgu."k"gp"ecfc"ecu"ecnft "kfgpvkÝect"swkpc" descrit en un bloc diferenciat dels altres, el seu obtinguda a partir de diferents mitjans.és la que és més útil en funció de la pregunta aprenentatge ha de desenvolupar-se al mateix Les TIC esdevenen un instrument rellevanto del problema plantejat. Tanmateix en tots els temps que el dels continguts conceptuals, ja gp"nÓgpugp{cogpv"k"crtgpgpvcvig"fg"ngu"ekflpekgu."casos cal tendir a l’establiment de relacions en- que és important que hi hagi coherència entre fgu"fg"nÓqdugtxcek„"kpkekcn"Ýpu"c"nc"tgcnkv|cek„"tre els possibles models interpretatius, sovint les maneres de construir ciència i les maneres k"xcnqtcek„"Ýpcn0"C"rctvkt"fg"xkuwcnkv|cfqtu"k"complementaris. L’alumnat haurà de ser capaç d’aprendre-la. sensors es pot observar i mesurar fenòmensd’utilitzar aquests models per a la comprensió reals, transferint les dades a l’ordinador perde situacions o problemes ben diversos i per a Consideracions sobre el desenvolupament del qticpkv|ct/ngu."hgt/pg"gnu"it Ýeu"eqttgurqpgpvu"la presa de decisions. currículum i analitzar-ho sense haver de fer els càlculs me- El primer curs de l’Educació secundària obli- NÓcevkxkvcv"ekgpv Ýec"jc"fg"rctvkt"fg"nÓcp nkuk" cànicament. Amb la modelització de fenòmensicv tkc"guv "qticpkv|cv"cn"xqnvcpv"fg"nc"kfgpvkÝ- de situacions que tinguin sentit per a l’alumnat, i els simuladors, a partir de la interacció amb elscació, interpretació i anàlisi de la diversitat i de que siguin idònies per promoure una construcció objectes, es poden fer proves virtuals.les regularitats en els materials, els éssers vius, ukipkÝecvkxc"fg"ngu"itcpu"kfggu"fg"nc"ekflpekc"k"swg" L’avaluació ha d’estar dirigida fonamental-els embolcalls de la Terra i les estructures que siguin també rellevants socialment i ajudin a ment a millorar l’aprenentatge de l’alumnat. Enconformen l’Univers. prendre decisions en relació amb els problemes aquest sentit ha de possibilitar, en primer lloc, El segon curs està organitzat al voltant dels de les persones i del planeta. que els propis alumnes recullin informació sobrecanvis relacionats amb transferències d’energia En aquesta anàlisi serà important que el procés si la seva representació dels objectius del queen els objectes i materials, en els éssers vius i fÓgpugp{cogpv"fkuugp{cv"clwfk"nÓcnwopcv"c"hgt" estan aprenent coincideix amb la del docent,els ecosistemes, i en els processos geològics, evolucionar el seu pensament des de les seves uk"cpvkekrgp"k"rncpkÝswgp"gn"ugw"rgpucogpv"k"nc"ugortg"cod"nc"Ýpcnkvcv"swg"cswguvu"eqpgkzgogpvu" concepcions inicials, sovint alternatives, cap a seva acció adequadament, i si es representen elspromoguin que l’alumnat sigui capaç d’actuar idees més properes a les que manté la ciència criteris amb els quals seran avaluats. I en segonde manera fonamentada i responsable. actual i a adonar-se com els models i teories nnqe."rwiwkp"tgiwnct"ngu"fkÝewnvcvu"k"ocpecpegu" El tercer curs posa l’accent en aspectes funci- ekgpv Ýswgu"vtcpuhqtogp"nc"pquvtc"ocpgtc"fg" fgvgevcfgu0"Wp"rtqefiu"fÓgpugp{cogpv"pq"vfi"ugpvkv"onals i estructurals per explicar el canvi químic, xgwtg"gn"o„p0"C"vcn"Ý"fiu"korqtvcpv"swg"gu"fgfkswk" si no incorpora un pla d’acció per donar respostaels sistemes elèctrics, el cos humà i els processos vgoru"c"tgÞgzkqpct"uqdtg"gn"swg"uÓjc"hgv"k"gn"swg" c"ngu"fkÝewnvcvu"fgvgevcfgu"gp"nÓcnwopcv"cn"nncti"geològics interns. Aquest curs es pot plantejar queda encara per entendre, sobre com organitzar del procés d’aprenentatge.com una sola matèria o com dues diferencia- i sistematitzar tot el que s’ha fet i s’ha après, i NÓcxcnwcek„"Ýpcn."swg"vfi"eqo"c"Ýpcnkvcv"eqo-des i en ambdós casos serà important buscar uqdtg"ngu"ocpgtgu"fg"uqnwekqpct"ngu"fkÝewnvcvu"k" provar si l’alumnat ha assolit els continguts quela coordinació, tant pel que fa a les estratègies els dubtes plantejats. s’expliciten en dels criteris d’avaluació de cadai procediments objecte d’estudi com entre els Aquest creixement individual ha d’anar curs, s’haurà de fer a partir de proposar als noiscontinguts conceptuals. Per exemple, connectant ceqorcp{cv"fÓwp"vtgdcnn"eqnángevkw"fg"ocpgtc" i noies situacions o problemes en relació amb elsl’estudi de la matèria i els seus canvis amb el de que tothom pugui compartir representacions, quals, per donar-hi resposta, hagin d’aplicar elsles funcions en l’espècie humana. L’avaluació fkuewvkt"cÝtocekqpu."s¯guvkqpct"qrkpkqpu."fq- coneixements apresos i no tant repetir-los mecà-serà conjunta. nar arguments, aportar alternatives, proposar nicament. Les respostes poden ser comunicades El quart curs és optatiu i l’alumnat podrà es- experiments o suggerir nous reptes. A l’aula per mitjans i recursos diversos, com per exemple:collir les matèries de Biologia i Geologia o de s’han de donar totes les combinacions de treball fent una exposició oral, utilitzant un programaFísica i Química entre d’altres matèries optati- possibles: individual, per parelles, en petit grup de presentació, realitzant un vídeo, elaborantves. El contingut de Biologia que es planteja se i en gran grup, tenint present però que sempre un informe escrit, responent a preguntes encentra en la introducció de les tres teories-clau s’ha de promoure que inicialment cadascú tingui una prova escrita.de la disciplina: la teoria cel·lular, la teoria cro- la possibilitat de fer-se preguntes i d’imaginar-mosòmica de l’herència i la teoria de l’evolució. se les seves respostes. Sense haver formulat la ObjectiusLa Geologia s’aborda a partir de l’estudi de la pròpia idea, és impossible posar-la a prova ni La matèria de Ciències de la naturalesa dehistòria de la Terra i dels seus canvis a partir contrastar-la amb les dels altres. l’educació secundària obligatòria té com ad’introduir la teoria de la tectònica de plaques. També cal promoure en l’alumnat l’establi- objectiu el desenvolupament de las capacitatsEl currículum de Física es centra en l’estudi ment d’interrelacions entre els continguts de les següents:dels principis que governen el moviment de fkhgtgpvu"fkuekrnkpgu"ekgpv Ýswgu."fg"ocpgtc"swg" 1. Comprendre las grans idees de la ciènciales partícules i les ones, que han donat lloc a gn"rtqefiu"fÓgpugp{cogpv"ukiwk"ofiu"gÝekgpv"k."cn" i utilitzar-les per interpretar fets rellevants dela física moderna. El contingut de Química se mateix temps, tingui molt més sentit per als que la vida quotidiana així com per analitzar i va-centra en el de la interpretació de propietats de aprenen tot el que se’ls proposa fer i pensar. lorar les repercussions del desenvolupamentles substàncies i dels seus canvis en funció de la Per aprendre ciències també és fonamental vgepqekgpv Ýe0teoria atomicomolecular. Tot i que aquest curs desenvolupar actituds favorables al seu estudi 2. Utilitzar conceptes i estratègies pròpiesvfi"eqo"c"Ýn"eqpfwevqt"ngu"itcpu"vgqtkgu"fg"nc" i donar la possibilitat que l’alumnat descobreixi fgn"vtgdcnn"ekgpv Ýe"lc"ukiwk"ocpkrwncvkxcogpv"ciència, el seu estudi no s’ha de desvincular de el gaudi que representa poder comprendre els o a través de simulacions, per plantejar pre-la interpretació de problemes de la humanitat, fenòmens i fer prediccions. Tanmateix, per ar- guntes rellevants i obtenir conclusions a partiraixí com de l’anàlisi crític de les actuacions que ribar a experimentar aquest plaer necessita d’un d’evidències i proves experimentals, amb laes duen a terme. ceqorcp{cogpv"rgt"uwrgtct"gnu"oqogpvu"fg" Ýpcnkvcv"fg"eqortgpftg"k"clwfct"c"rtgpftg"fg-
  • 32. Fkctk"QÝekcn"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c""""""P¿o0"6;37"Î"4;0804229 21901cisions sobre canvis en la natura, produïts o no Per investigar els problemes, obtenir dades i kfgpvkÝecek„"fg"fkuuqnwekqpu"rtgugpvu"c"nc"xkfc"per les persones. reconèixer evidències quotidiana. 3. Comprendre missatges de continguts ci- Identificació de les magnituds a mesurar, Anàlisi del cicle de materials d’ús habitu-gpv Ýe."gncdqtct/pg"k"eqowpkect/pg."wvknkv|cpv"gn" estimació de la mesura i selecció dels instru- cn0"KfgpvkÝecek„"fg"ngu"ocvfltkgu"rtkogtgu"fÓqp"llenguatge oral i escrit i fent servir quan calgui ments més idonis (analògics i digitals) per ob- provenen, de diferents passos en el seu procésaltres llenguatges i recursos, especialment els tenir dades. d’obtenció i ús, i d’on van a parar els productes deprovinents de les TIC, que puguin ajudar a fer Fkuugp{"k"crnkecek„"fg"rtqegfkogpvu"fg"og- rebuig que es generen al llarg de tot el procés.nc"eqowpkecek„"ofiu"gÝec›0 sura, utilitzant amb cura els materials i ins- Realització d’un projecte sobre l’ús més sos- 4. Cercar i seleccionar informació sobre truments, respectant les normes de seguretat tenible d’alguns materials a partir de col·laborartemes científics, utilitzant diferents mitjans i recullin les dades amb un grau de precisió en grup en la cerca d’informació i en la presai fonts, valorar-la críticament i emprar-la per adequat a l’objectiu de la recerca. de decisions.orientar i fonamentar les pròpies opinions i l Gncdqtcek„"fg"vcwngu"k"fg"it Ýeu."hqpcogpvcn- ment histogrames, per comunicar les dades de L’Univers i el Sistema Solaractuacions. Observació del cel nocturn i diürn a ull nu i 5. Cooperar en grups socialment heterogenis forma convencional i amb els recursos TIC. KfgpvkÝecek„"fg"ngu"xctkcdngu"c"qdugtxct"rgt" amb instruments adequats. Diferenciació entreen la resolució de problemes abordables amb els les galàxies, estrelles i planetes.conceptes i procediments propis de les ciències, obtenir evidències sobre com els diferents éssers vius realitzen les funcions. KfgpvkÝecek„"fgnu"gngogpvu"fgn"Ukuvgoc"Uqnct0"demostrant iniciativa i creativitat en el plan- Observació de fenòmens relacionats amb movi-vglcogpv"fg"rtqrquvgu"k"clwfcpv"gnu"eqorcp{u" Cerca de dades en diferents fonts i anàlisi crítica de la informació trobada. ments i posicions del sistema Sol-Terra-Lluna.k"eqorcp{gu"gp"nc"tgiwncek„"fg"ngu"fkÝewnvcvu" Interpretació mitjançant models senzills de: elque es manifesten. Per extreure conclusions, validar-les, sintetitzar- dia i la nit, les estacions, la durada del dia al llarg 6. Tendir a actuar en funció d’actituds i hà- les i comunicar-les fg"nÓcp{."ngu"hcugu"nwpctu"k"gnu"genkruku0bits favorables a la cura i promoció de la salut Comparació entre observacions i mesures de Analitzar el geocentrisme i l’heliocentrismeindividual i comunitària fonamentats en els materials i d’éssers vius. Anàlisi dels diferents com les dues explicacions històriques per situareqpgkzgogpvu"d ukeu"ekgpv Ýeu."wvknkv|cpv"guvtc- tguwnvcvu"qdvkpiwvu."fg"ngu"tcqpu"swg"gnu"lwuvkÝ- la Terra a l’Univers.tègies que permetin enfrontar-se als riscos de quen i de les maneres d’afrontar el tractamentla societat actual en aspectes relacionats amb dels errors. La Terra i els seus embolcallsl’alimentació, les addiccions, la sexualitat i la KfgpvkÝecek„"fg"tgiwnctkvcvu"k"fg"fkhgtflpekgu" Reconeixement de la Terra com a sistema queprevenció de les malalties en general. swg"rquukdknkvkp"nc"encuukÝecek„"fg"ocvgtkcnu"k" conté els subsistemes: atmosfera, hidrosfera, bi- 7. Analitzar i valorar la importància d’utilit- éssers vius. Construcció de representacions osfera i geosfera que interaccionen entre ells.|ct"gnu"eqpgkzgogpvu"ekgpv Ýeu"k"ngu"kpvgtceekqpu" de models sobre la matèria, els éssers vius i la Descripció dels components de l’atmosfera ide la ciència i la tecnologia, per satisfer les ne- Terra i l’Univers coherents amb les observacions fg"nc"ugxc"xctkcek„"cod"nÓcnvkvwf."k"lwuvkÝecek„"cessitats humanes i per participar en la presa de realitzades. Disposició a revisar els models en de la importància que té per a la vida a la Terradecisions sobre problemes locals i globals que funció de les dades recollides i les opinions tant pel fet de possibilitar les combustions i las’enfronta la societat en vistes a assegurar un hqpcogpvcfgu"fgnu"eqorcp{u"k"eqorcp{gu0 fotosíntesi, entre d’altres canvis, com per la sevafutur més sostenible. funció reguladora de la temperatura. Per transferir el nou coneixement a la interpre- KfgpvkÝecek„"fÓcniwpgu"xctkcdngu"swg"eqpfkek- 8. Reconèixer que per a l’exercici de moltes tació d’altres fenòmens i a l’actuació conseqüentprofessions es necessiten coneixements cien- onen el temps atmosfèric. Ús d’instruments me- i responsable teorològics i registre sistemàtic de dades. Repre-v Ýeu"k"ucdgt"crnkect"rtqeguuqu"rtqrku"fÓcswguv" òu"fgnu"eqpgkzgogpvu"crtguqu"rgt"fkuugp{ct"k"camp de saber. ugpvcek„"it Ýec"k"cp nkuk"eqorctcvkxc"fg"ngu"fcfgu" argumentar plans d’actuació orientats a minimit- ogvgqtqn ikswgu"fg"fkhgtgpvu"rwpvu"igqit Ýeu0" ;0" Cpcnkv|ct"et vkecogpv"s¯guvkqpu"ekgpv Ý- zar el consum de materials i el manteniment de laques socialment controvertides, argumentar les Interpretació de la formació de precipitacions, biodiversitat en els entorns escolar i familiar. tempestes i fenòmens elèctrics a l’atmosfera.pròpies opinions tenint en compte les dels altresi aportant evidències i raons fonamentades en el Continguts Coneixement de mesures de seguretat.eqpgkzgogpv"ekgpv Ýe."k"vgpfkt"c"cevwct"fg"ocpgtc" Caracterització de la hidrosfera: aigües oce- La matèria àniques i continentals. Conceptualització delconseqüent, responsable i solidària. Caracterització de la matèria per la seva massa 10. Reconèixer la naturalesa de la ciència i ekeng"fg"nÓckiwc0"KfgpvkÝecek„"fg"tgewtuqu"j ftkeu<" i per ocupar un volum. Mesura directa i indi- cki¯gu"uwrgtÝekcnu"k"uwdvgtt pkgu0"KfgpvkÝecek„"fg"ukvwct"gnu"eqpgkzgogpvu"ekgpv Ýeu"ofiu"korqtvcpvu" recta de la massa i el volum de diferents sòlids,en un context històric, per comprendre tant la les fonts i processos principals de contaminació líquids i gasos. Ús de la balança i de material k"oflvqfgu"d ukeu"fg"fgrwtcek„0"LwuvkÝecek„"fg"nc"gènesi dels conceptes i teories fonamentals. com volumètric.les interaccions entre la ciència, la tecnologia importància de no malgastar l’aigua. Diferenciació de materials per la seva densitat, Descripció de la geosfera: estructura inter-i la societat. Càlcul experimental de la densitat de diferents na. Reconeixement dels materials que formen materials. Ús del concepte de densitat per inter- l’escorça terrestre: roques i minerals. DescripcióPrimer curs pretar diferents tipus de fenòmens. del cicle de les roques.Continguts comuns a tots els blocs KfgpvkÝecek„"gzrgtkogpvcn"fÓcniwpgu"rtqrk- Reconeixement dels tipus de roques i minerals etats característiques de diferents materials i més comuns. Ús de claus senzilles per a la sevaPer afrontar la comprensió de fenòmens i situ- relació amb la seva utilització. Aprofundimentacions complexos identificació. Relació entre les propietats de en el cas especial de l’aigua. Qdugtxcek„"k"fguetkrek„"ekgpv Ýec"fÓguvtwe- les roques i minerals i la seva utilització com Ús del model cineticomolecular (partícules)tures a l’Univers i a la Terra, de materials i és- a recurs. de la matèria per interpretar diferents fets i fe-sers vius, utilitzant el vocabulari de manera nòmens: pressió dels gasos, difusió, dilatació, La vida a la Terrarigorosa. estats de la matèria i canvis d’estat. KfgpvkÝecek„"k"ectcevgtkv|cek„"fgnu"vtgvu"eq- Eqorctcek„"fg"ngu"ectcevgt uvkswgu"kfgpvkÝ- KfgpvkÝecek„."gp"ocvgtkcnu"fg"nc"xkfc"swqvkfkc- muns de tots els éssers vius a nivell individu:cades utilitzant taules. na, de diferents tipus de mescles - heterogènies, la nutrició com a intercanvi de matèria i energia KfgpvkÝecek„"fgnu"etkvgtku"fg"encuukÝecek„"wvknkv- col·loides i solucions-, i de substàncies pures. amb al medi, la relació com a capacitat de respon-|cvu"rgt"nc"eqowpkvcv"ekgpv Ýec"k"tgeqpgkzgogpv" Representació mitjançant el model cineticomole- dre als estímuls del medi, la reproducció com aque responen a acords consensuats. cular (partícules). Aplicació d’algunes tècniques transferència d’informació i l’estructura cel·lular Plantejament de preguntes al voltant de les de separació de mescles. dels organismes, a partir de trobar evidènciescaracterístiques dels materials i dels éssers vius Reconeixement de les dissolucions com a en éssers vius de l’entorn proper.de l’entorn, i valoració del seu interès per a ser mescles homogènies. Preparació experimen- Interpretació de la diversitat dels grups d’és-investigades. tal de dissolucions de diferent concentració i sers vius com a maneres diferents de realitzar
  • 33. 21902 Fkctk"QÝekcn"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c""""""P¿o0"6;37"Î"4;0804229les funcions vitals. Anàlisi de la biodiversi- fkc"cn"nncti"fg"nÓcp{."hcugu"nwpctu."genkruku"k"nc" Per transferir el nou coneixement a la interpre-tat en organismes vius o a partir de registres longitud de les ombres. tació d’altres fenòmens i a l’actuació conseqüentfòssils. Explicar amb idees científiques senzilles i responsable Interpretació i observació directa o indirecta, cniwpu"hgp ogpu"ogvgqtqn ikeu"k"lwuvkÝect"ngu" òu"fgnu"eqpgkzgogpvu"crtguqu"rgt"fkuugp{ct"k"a ull nu i utilitzant lupa i microscopi i visualit- mesures de seguretat que calgui prendre. Enre- argumentar plans d’actuació orientats a estalviarzador digital, de les diferències morfològiques gistrar correctament les dades meteorològiques l’energia i preservar ecosistemes naturals.en els cinc regnes. gp"hqtoc"fg"vcwngu"k"it Ýeu."eqorctct"ngu"fcfgu" Lectura crítica de textos que mostrin apli- KfgpvkÝecek„"k"encuukÝecek„"fÓqticpkuogu"fg"c" de diferents estacions meteorològiques i inter- cacions dels coneixements apresos i la sevapartir de l’observació i utilitzant claus dicotòmi- pretar mapes del temps senzills. interpretació.ques senzilles. Utilització de la lupa binocular, el Argumentar amb criteris fonamentats cientí- Establiment de relacions amb aplicacionsmicroscopi i el visualitzador digital per a l’obser- Ýecogpv"nc"pgeguukvcv"fÓwvknkv|ct"uquvgpkdngogpv" tecnològiques.vació d’éssers vius no observables a ull nu. l’aigua i tot tipus de materials tant per al consum Interaccions en el món físic Argumentació de la importància de mante- personal com a la indústria i a l’agricultura, i Caracterització de les forces com a interacció.nir la biodiversitat. Anàlisi d’algun problema actuar de manera conseqüent. Oguwtc"k"tgrtgugpvcek„"it Ýec"fg"ngu"hqtegu0"cuuqekcv"cn"vt Ýe"ngicn"k"knángicn"fÓgurflekgu"k"cn" KfgpvkÝect"gnu"rtkpekrcnu"vkrwu"fg"tqswgu."gp" Diferenciació entre diferents tipus de forces.desplaçament d’espècies autòctones per espècies particular les de l’entorn proper, relacionant les Anàlisi de fenòmens de la vida quotidiana queinvasores. seves propietats amb l’ús més freqüent que se’n s’expliquen pel concepte de pressió. fa tant industrialment com ornamental.Connexions amb altres matèries KfgpvkÝecek„"fg"ocipkvwfu"swg"fguetkwgp"gnu" Reconèixer, a partir d’observacions directes moviments: posició, temps, velocitat i accele- Matemàtiques i indirectes, evidències de cadascuna de les ració. Caracterització del moviment rectilini Ús d’unitats de mesura de massa i volum. característiques dels éssers vius (es nodreixen, wpkhqtog0"Tgrtgugpvcek„"it Ýec"fgn"oqxkogpv" Aplicació de la proporcionalitat i percen- es relacionen, es reprodueixen i estan formats per rectilini uniforme.tatges. eflnánwngu+"k"wvknkv|ct/ngu"rgt"lwuvkÝect"swg"swgneqo" Anàlisi de casos d’equilibri de forces: repòs Representacions geomètriques a l’espai. és un ésser viu. i moviment rectilini uniforme. Ús d’escales d’espai i temps . Utilitzar claus dicotòmiques senzilles per Reconeixement de l’efecte d’una força o kfgpvkÝect"qticpkuogu"q"gn"tgipg"cn"swcn"rgtvc- suma de forces en moviments i deformacions. Llengua p{gp"c"rctvkt"fg"nÓqdugtxcek„"fktgevc"q"kpfktgevc" Relació qualitativa i experimental entre força Ús dels diferents tipus de textos per comunicar d’alguns organismes. i moviment: acceleració, frenada i desviació.i argumentar dades i idees oralment i per escrit: Argumentar les causes i els impactes d’al-fguetkrek„."gzrnkecek„."fgÝpkek„."gzrqukek„."lwu- Aplicació a la interpretació de causes d’acci- gunes activitats humanes en particular sobre elvkÝecek„."ctiwogpvcek„0 dents de trànsit. cicle de l’aigua i les possibles solucions que es Lectura crítica de textos amb contingut cien- proposen per minimitzar-ne els efectes. Contingutsv Ýe."qdvkpiwvu"fg"hqpvu"fkxgtugu0 L’energia Ciències socials Segon curs KfgpvkÝecek„"fg"nÓgpgtikc"k"nc"ugxc"tgncek„"cod" Interpretació de variables que condicionen el Continguts comuns a tots els blocs el canvi. Valoració del paper de l’energia en lavgoru"cvoquhfltke0"Gncdqtcek„"fg"it Ýeu0 vida quotidiana. KfgpvkÝecek„"fÓcevkxkvcvu"jwocpgu"swg"rqfgp" Per afrontar la comprensió de fenòmens i situ- Reconeixement de la transferència d’energiaincidir o incideixen sobre el medi. acions complexos en forma de treball. Valoració de la multiplicació KfgpvkÝecek„"fÓcniwpu"tgewtuqu"pcvwtcnu"tg- Qdugtxcek„"k"fguetkrek„"ekgpv Ýec"fg"ecpxku" de la força mitjançant màquines.novables. en els moviments, en els materials, en els és- Diferenciació entre energia cinètica i potencial sers vius i a la Terra utilitzant el vocabulari de a partir d’analitzar exemples. Tecnologies manera rigorosa. Interpretació de la calor com a forma de trans- Utilització dels dispositius TIC per a l’ob- Plantejament de preguntes que compor- ferir energia i de la seva relació amb la variacióservació, recollida i tractament de les dades i tin l’establiment de relacions entre variables. de temperatura i els canvis d’estat. Observació ipresentació i comunicació de resultats. KfgpvkÝecek„"fg"ngu"xctkcdngu"swg"rqfgp"ugt"ofiu" comprovació experimental de diferents formes Ús racional i estalvi de materials ukipkÝecvkxgu0 de propagació de la calor (conducció, conveccióCriteris d’avaluació Diferenciació entre observacions, inferències, k"tcfkcek„+0"KfgpvkÝecek„"fg"ocvgtkcnu"eqpfwevqtu" Plantejar preguntes a partir de l’observació, interpretacions o opinions personals. i aïllants i el seu ús a la vida quotidiana.kfgpvkÝect"ngu"xctkcdngu"swg"rquukdknkvgp"crtq- Per investigar els problemes, obtenir dades i Reconeixement de la transferència d’energiafundir en la descripció del fenomen o ésser viu, reconèixer evidències mitjançant la llum i el so. Experimentació de lesrecollir dades de manera sistemàtica i acurada, Fkuugp{"fg"rgvkvgu"kpxguvkicekqpu"rgt"tgurqp- propietats de la propagació de la llum i el so. In-representar-les utilitzant esquemes, taules i his- dre a les preguntes formulades. terpretació d’aplicacions a la vida quotidiana.togrames, i descriure-les utilitzant amb rigor el Gncdqtcek„"fg"vcwngu"k"fg"it Ýeu."hqpcogpvcn- Anàlisi de la conservació i dissipació de l’ener-xqecdwnctk"ekgpv Ýe0 gia en les transferències energètiques. Valoració ment funcionals, a partir de dades obtingudes Descriure materials de diferent tipus (mine- del rendiment de determinades transferències experimentalment i utilitzant recursos TIC.tcnu."tqswgu."cktg."ckiwc+"vcpv"c"rctvkt"fÓkfgpvkÝect" KfgpvkÝecek„"fÓgxkfflpekgu"fg"ecpxku"cn"ocvgkz" energètiques en la vida quotidiana.les seves propietats i de mesurar-les, com de Elaboració de propostes de mesures, individu- temps que dels aspectes que no canvien.distingir si es tracta d’una mescla heterogènia, als i col·lectives, d’estalvi energètic en l’entorn Cerca de dades en diferents fonts a partirwpc"uqnwek„"q"wpc"uwduv pekc"rwtc0"Fkuugp{ct" fÓkfgpvkÝect"rctcwngu/encw"k"cp nkuk"et vkec"fg"nc" proper.i realitzar la separació dels components d’una informació trobada. Els processos geològicsmescla senzilla, i relacionar les tècniques apli- Ús de recursos TIC (simuladors, sensors) per Caracterització del cicle geològic com a in-cades amb els mètodes de separació de mescles a la captació i tractament de dades. teracció dels processos geodinàmics interns iutilitzats en contextos quotidians (cuina) o in-dustrials (reciclatge de materials). Per extreure conclusions, validar-les, sintetitzar- gzvgtpu0"KfgpvkÝecek„"fg"ecpxku"c"nc"uwrgth ekg"fg" Interpretar observacions d’alguns canvis les i comunicar-les la Terra causants per agents geològics externs.en els materials a partir d’imaginar la matèria KfgpvkÝecek„"fg"tgncekqpu"gpvtg"xctkcdngu"k" Reconeixement de la meteorització de les roqueshqtocfc"rgt"rctv ewngu0"LwuvkÝect"gp"dcug"c"ngu" deducció de regularitats i lleis senzilles. i de l’acció d’alguns agents externs en el modelatobservacions realitzades la idoneïtat del model Elaboració d’informes sobre el treball realit- del relleu. Representació del relleu terrestre iinterpretatiu. |cv."gp"gnu"swcnu"gu"lwuvkÝswkp"ngu"eqpenwukqpu" ngevwtc"fg"ocrgu"vqrqit Ýeu0"Ectcevgtkv|cek„" Posicionar el Sol, la Terra i la Lluna per ex- tant a partir de les dades recollides com de re- dels processos de formació de les roques se-plicar el dia i la nit, les estacions, la durada del ferents teòrics. dimentàries.
  • 34. Fkctk"QÝekcn"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c""""""P¿o0"6;37"Î"4;0804229 21903 KfgpvkÝecek„"fg"ecpxku"c"nc"uwrgth ekg"fg"nc" Llengua característiques de la cèl·lula, relacionant laTerra relacionats amb les manifestacions dels Ús dels diferents tipus de textos lingüístics per diversitat de formes i mides amb les funcionsagents geològics interns: deformació de roques, comunicar i argumentar dades i idees oralment que realitzen el cos.sismicitat i vulcanisme. Reconeixement dels trets k"rgt"guetkv<"fguetkrek„."gzrnkecek„."fgÝpkek„." Interpretar alguns canvis que s’observen enfonamentals de la tectònica de plaques. Forma- gzrqukek„."lwuvkÝecek„."ctiwogpvcek„0 el medi com a conseqüència de les funcionsek„"fg"ugttcncfgu"fg"owpvcp{gu."fkuvtkdwek„"fgn" Lectura crítica de textos amb contingut cien- dels éssers vius, comprovant l’efecte que tenenvulcanisme i la simicitat. v Ýe."qdvkpiwvu"fg"hqpvu"fkxgtugu0 determinades variables en el processos de nu- Descripció dels processos de formació de trició, relació i reproducció. Educació visual i plàsticatqswgu"ocio vkswgu"k"ogvco tÝswgu0"Kfgp- Ugt"ecrc›"fÓkfgpvkÝect"gn"vkrwu"fg"tgrtqfweek„" Realització d’esquemes d’aparells, muntatgesvkÝecek„"k"tgncek„"fg"ngu"ugxgu"rtqrkgvcvu"cod" i de modelitzacions. (sexual o asexual) d’un organisme a partir de lesel seu origen. Representació de les roques en característiques del seu cicle biològic. Comunicació de les idees a partir d’esquemesocrgu"igqn ikeu0"KfgpvkÝecek„"fgnu"wuqu"fg"ngu" i dibuixos, i utilitzant vídeos, pòsters, programes Identificar el paper dels productors en elsroques en la construcció i en la indústria. Iden- ecosistemes com a reguladors de l’energia dis- de presentació i d’altres mitjans.vkÝecek„"fg"tgewtuqu"gpgtiflvkeu"h uuknu<"rgvtqnk." rqpkdng"rgt"vqvu"gnu"cnvtgu"pkxgnnu"vt Ýeu"c"rctvkt" Realització d’apunts i esbossos d’éssers viu engas, carbó. fg"nÓcp nkuk"fÓwpc"ukvwcek„"rtqdngoc0"LwuvkÝect" el seu medi i dels components del relleu. la funció dels components biòtics i abiòtics d’unLa vida en acció Educació física ecosistema proper i valorar la seva diversitat. KfgpvkÝecek„"fg"nc"eflnánwnc"eqo"c"wpkvcv"guvtwe- KfgpvkÝecek„"fg"fkhgtgpvu"oqxkogpvu0 Tgrtgugpvct"it Ýecogpv"ngu"tgncekqpu"vt Ýswgu"tural i funcional del éssers vius. Observació de establertes entre els éssers vius d’un ecosistemacèl·lules al microscopi, i visualitzador digital. Tecnologies KfgpvkÝecek„"fÓcniwpgu"hqpvu"fÓgpgtikc0 proper, així com deduir-ne possibles conseqüèn-Interpretació de la diversitat de formes, dimen- cies d’algun canvi.ukqpu"k"kfgpvkÝecek„"fÓcniwpgu"guvtwevwtgu"egn/ Anàlisi de mecanismes per a la transferència Analitzar la incidència d’algunes actuacionslulars (paret cel·lular, nucli, vacúols, cloroplasts d’energia. Tgeqpgkzgogpv"fg"nÓgÝekflpekc"fg"ngu"o swk- individuals i col·lectives en relació al consumi inclusions) i el tipus de funció que realitzen. d’energia i a possibles impactes de l’activitatLwuvkÝecek„"fg"nc"pgeguukvcv"egnánwnct"fg"pwvtkgpvu" nes. humana en algun medi o indret concret. Elaborari d’energia per al creixement, per al manteniment Utilització i ús d’Internet per a la recerca d’informació. propostes d’actuació alternatives que siguinde la vida i per a la reproducció. coherents amb l’anàlisi fet. Caracterització de la nutrició heteròtrofa Aplicació de recursos TIC en l’obtenció icom a procés cel·lular d’utilització de matèria tractament de dades. Tercer cursorgànica i oxigen del medi per a obtenir energia Criteris d’avaluaciói elaborar les seves estructures. Caracterització Rncpvglct"rtgiwpvgu"kpxguvkicdngu"k"fkuugp{ct" Continguts comuns a tots els blocsde la respiració com a procés de transferència petites investigacions per donar-hi resposta. Per afrontar la comprensió de fenòmens i situ-d’energia a la cèl·lula. Elaborar informes del treball experimental dut acions complexos Caracterització de la nutrició autòtrofa (fo- a terme i autoavaluar-los en funció de criteris Qdugtxcek„"k"fguetkrek„"ekgpv Ýec"fg"ecpxku"tosíntesi) com a procés cel·lular d’utilització de consensuats. en els materials i en el cos humà utilitzant ella matèria inorgànica del medi i l’energia solar Identificar alguns exemples especialment vocabulari de manera rigorosa.rgt"gncdqtct"ngu"ugxgu"guvtwevwtgu0"LwuvkÝecek„" significatius de forces com el pes i altres on Rncpvglcogpv"fg"rtgiwpvgu"k"kfgpvkÝecek„"fgnu"del paper de diferents variables a partir de la intervé la pressió i establir relacions entre les oqfgnu"ekgpv Ýeu"vg tkeu"swg"rqfgp"ugt"ofiu"¿vknu"realització d’experiments senzills. forces i el moviment dels cossos (moviment per respondre-les. Diferenciació entre la reproducció sexual i rectilini uniforme i moviment accelerat) per tal Plantejament d’hipòtesis per posar a proval’asexual, a nivell individu, fent especial èmfasi d’explicar fenòmens quotidians. els models propis.en si els descendents són genèticament idèntics Interpretar fenòmens en termes de transfe-o diferents al seu progenitor o progenitors. Anà- rència d’energia en forma de treball, calor o Per investigar els problemes, obtenir dades ilisi d’algun cicle biològic representatiu a partir ones mostrant que s’ha conservat, si el sistema reconèixer evidènciesfÓkfgpvkÝect"gxkfflpekgu"fg"ngu"fkhgtgpvu"hcugu0 és tancat, al mateix temps que s’ha degradat. Fkuugp{"fÓkpxguvkicekqpu"rgt"xcnkfct"jkr vguku." Caracterització de la funció de relació com Utilitzar aquest coneixement per argumentar que comportin controlar variables.a la capacitat de les cèl·lules de captar estímuls la importància d’estalviar l’energia en la nos- KfgpvkÝecek„"fÓgxkfflpekgu"swg"eqpÝtogp"q"k"igpgtct"tgurquvgu0"KfgpvkÝecek„"fgn"guv ownu" tra societat i possibles mesures d’actuació a refuten hipòtesis.gzvgtpu"k"kpvgtpu0"KfgpvkÝecek„"fgnu"tgegrvqtu." prendre. Lectura de recerques realitzades per altres (percoordinadors i efectors. Descriure experiències que demostrin que les exemple, en altres èpoques històriques) i anàlisi Cp nkuk"fÓwp"gequkuvgoc"rtqrgt"vqv"kfgpvkÝ- ones com la llum i el so transfereixen energia crítica dels procediments emprats per a la recollidacant el paper de cadascun dels elements que el sense transportar matèria. Interpretar alguns de dades i de les evidències que es mostren.eqpÝiwtgp0"Xcnqtcek„"fg"ngu"rquukdngu"eqpug- fenòmens òptics senzills amb el model de raigs Per extreure conclusions, validar-les, sintetitzar-s¯flpekgu"fg"nc"ugxc"oqfkÝecek„."gp"vgtogu"fg"nc" de llum, així com les característiques i propietats les i comunicar-lestransferència de matèria i energia (productors, dels sons mitjançant el model d’ones. Argumentació de les conclusions d’una recer-eqpuwokfqtu"k"fgueqorqpgfqtu+0"KfgpvkÝecek„" Relacionar el vulcanisme, la sismicitat, la ca tenint en compte variables diferents, punts dede similituds i diferències amb altres ecosis- formació del relleu i la gènesi de les roques vista alternatius i el seu caràcter provisional.temes. ogvco tÝswgu"k"ocio vkswgu"cod"nÓgpgtikc" Adaptació de l’expressió de les conclusions interna del planeta i utilitzar aquest coneixe- segons diferents destinataris i al tipus de mitjàConnexions amb altres matèries ment per interpretar característiques del relleu utilitzat (informe escrit, exposició oral, pàgina Matemàtiques o de roques. web, etc.) Ús d’unitats de mesura d’espai, temps, tem- Proposar hipòtesis sobre el possible origen Per transferir el nou coneixement a la interpre-peratura, energia. Canvis d’unitat. d’una roca trobada en un indret concret tot justi- tació d’altres fenòmens i a l’actuació conseqüent Ús de nombres positius i negatius. Ýecpv"gnu"rquukdngu"ecpxku"uqhgtvu"gp"gn"vgoru0 i responsable Reconeixement de funcions de proporcio- Aportar evidències (experimentals o bé si- òu"fgnu"eqpgkzgogpvu"crtguqu"rgt"fkuugp{ct."nalitat. mulades) que provin que un organisme deter- argumentar i aplicar plans d’actuació orientats a Lectura i construcció de representacions minat és autòtrof o heteròtrof segons obtinguin estalviar en el consum d’energia elèctrica i tenircartesianes. la matèria orgànica del medi o se la elaborin cura de l’entorn proper. Mesura d’angles. ells mateixos. Tendència a utilitzar el coneixement après Utilització d’escales ordinals com unitat de KfgpvkÝect"c"rctvkt"fg"rtgrctcekqpu"oketq- per fonamentar maneres de viure saludables,mesura. scòpiques, fotografies i diagrames algunes individuals i col·lectives.
  • 35. 21904 Fkctk"QÝekcn"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c""""""P¿o0"6;37"Î"4;0804229 Reconeixement de les limitacions de tot tipus, Observació de les propietats elèctriques de la Caracterització dels diferents receptors cel·lularsperò especialment les d’ordre socioeconòmic, matèria. Experimentació i interpretació de fenò- que capten estímuls.que condicionen tant les investigacions cientí- mens elèctrics mitjançant el model de càrrega Conceptualització de la neurona com a cèl-Ýswgu"eqo"ngu"ugxgu"crnkecekqpu0 elèctrica. Interpretació de fenòmens electros- lula especialitzada en la captació i transmissió tàtics: descàrregues elèctriques i ionització de d’estímuls i caracterització dels centres nervi-Física i Química nÓcktg0"LwuvkÝecek„"fg"oguwtgu"rtgxgpvkxgu"fgnu" ququ"k"fgnu"pgtxku0"KfgpvkÝecek„"fgnu" ticpu"fgn" La matèria a l’Univers efectes dels llamps. sistema nerviós com a òrgans coordinadors de Distinció experimental entre substàncies Anàlisi del funcionament d’un circuit elèctric fkhgtgpvu"tgurquvgu0"KfgpvkÝecek„"k"cxcnwcek„"fg"simples, substàncies compostes i mescles. Ob- tancat: transport d’energia, cicle d’electrons, di- factors que afecten la salut mental.servació experimental i mesura de propietats ferència de potencial i intensitat. Comprovació de Caracterització de l’aparell locomotor comcaracterístiques de substàncies pures. la relació entre diferència de potencial i intensitat a efector de respostes del cos. Relació entre la KfgpvkÝecek„"fgnu"gngogpvu"sw okeu"d ukeu"c"nc" en situacions de la vida quotidiana. morfoanatomia i el moviment: ossos, músculsVgttc"k"cnu"fiuugtu"xkwu0"EncuukÝecek„"fgnu"gngogpvu" Observació de canvis químics produïts pel i articulacions. Anàlisi del moviment. Estímulsen metalls i no metalls en funció de propietats eqttgpv"gnflevtke<"Gngevt nkuk0"KfgpvkÝecek„"fÓcrnk- que desencadenen respostes motores.observades. Ús de la Taula Periòdica per obtenir cacions en el context proper. Caracterització del sistema endocrí comdades de les propietats de diferents elements. Anàlisi dels principals processos de gene- a efector de respostes del cos. Aplicació delReconeixement dels símbols dels elements més ració de l’energia elèctrica a partir de diferents concepte d’equilibri hormonal a l’anàlisi delscdwpfcpvu"k"fgn"ukipkÝecv"fg"ngu"h„towngu"fg"ngu" fonts i del seu impacte en el medi. Valoració trastorns més freqüents. Identificació de lessubstàncies compostes. dels arguments a favor i en contra de cada tipus hormones com substàncies activadores o inhi- Utilització del model atòmic per descriure els de procés. bidores de funcions. Anàlisi de l’efecte d’algunadiferents components estructurals de la matèria: KfgpvkÝecek„"fg"ecfgpgu"gpgtiflvkswgu"k"tgeq- hormona.àtoms, molècules i ions. Comparació de subs- pgkzgogpv"swg"c"ecfc"rcu"vgpko"ogp{u"gpgtikc" Caracterització del sistema immunitari comtàncies amb estructures moleculars i estructures útil al sistema per fer treball. Anàlisi i valoració a efector de la resposta a la detecció de substàn-gegants, i interpretació de diferències en les crítica de l’ús de l’energia elèctrica. cies alienes al cos. Valoració de la importànciaseves propietats. de la higiene Diferenciació entre immunitat Biologia i Geologia Descripció de l’estructura de l’àtom: interpre- activa i passiva. Anàlisi i interpretació de si-tació de les diferències entre els àtoms de dife- La reproducció humana tuacions determinades: vacunació, al·lèrgies irents elements i entre isòtops d’un element. Interpretació de la funció de reproducció com transplantaments. Interpretació de la radioactivitat i dels efectes a la transferència de material genètic. Les cèl- Recerca sobre les variables que condicionende les radiacions ionitzants sobre els organismes lules reproductores com a vehicle de transmissió el binomi salut-malaltia. Valoració dels efec-i en particular els éssers humans. Valoració de dels caràcters hereditaris i la seva relació amb tes sobre la salut individual i col·lectiva de lesmesures preventives i protectores. el cicle biològic. conductes addictives. Valoració de la incidència Descripció d’altres tipus de radiacions i les Caracterització dels aparells genitals femení i de l’entorn social en les conductes i en la salut.seves aplicacions. masculí, dels gàmetes (òvuls i espermatozoides) així com del recorregut dels espermatozous i Interacció entre els subsistemes de la Terra i Les reaccions químiques l’activitat humana òvuls. Interpretació del cicle menstrual. Caracte- Caracterització dels canvis físics i dels canvis Anàlisi d’alguns impactes de l’activitat huma- rització del procés reproductiu (coit, fecundació,químics. Obtenció experimental de substàncies na sobre l’atmosfera i la hidrosfera. Diferenciació embaràs i part). Reconeixement i valoració decompostes a partir dels seus elements i vice- gpvtg"eqpvcokpcek„"k"eqpvcokpcpv"k"kfgpvkÝec- mètodes de control de natalitat: anticonceptiusversa. Reconeixement que es tracta de canvis ció d’alguns contaminants i el seu impacte en i tècniques de reproducció assistida.químics. alguns medis. Valoració dels canvis físics i psíquics a l’ado- Observació de canvis químics relacionats KfgpvkÝecek„"fÓcniwpu"fgnu"tkuequ"fgtkxcvu"fgnu" lescència. Reconeixement de la diversitat deamb fenòmens quotidians: reaccions àcid-base, iflpgtg0"KfgpvkÝecek„"fg"ocncnvkgu"fg"vtcpuoku- processos geològics externs. Reconeixement ded’oxidació i combustió, de descomposició, de l’activitat humana com a afavoridor d’alguns sió sexual i valoració de mesures preventives.precipitació, de fermentació i de putrefacció. d’aquests processos. Valoració de l’impacte i Caracterització de la resposta sexual humana:Identificació d’evidències que els elements mesures per a la seva predicció i prevenció. Sexe i sexualitat. Salut i higiene sexual.químics es conserven tot i que les substàncies Caracterització des riscos derivats dels pro-kpkekcnu"k"Ýpcnu"u„p"fkhgtgpvu0"Kpvgtrtgvcek„"fgnu" La nutrició humana cessos geològics interns: sismicitat i vulcanisme.canvis mitjançant el model atomicomolecular. Interpretació de l’alimentació i la respiració KfgpvkÝecek„"fg"|qpgu"fg"tkue"gp"gn"octe"fg"nc"Representació dels canvis amb el llenguatge com a processos per obtenir matèria i energia tectònica de plaques. Valoració de l’impacte iquímic. per viure. Caracterització de la digestió com a mesures de predicció i prevenció. Comprovació experimental de la conservació procés per transformar els aliments en nutrients Caracterització de les conseqüències de l’ac-de la massa d’un sistema tancat abans i després i de l’assimilació com a procés d’absorció de tivitat humana sobre la biosfera a partir d’ana-d’un canvi físic o químic. Càlcul de la massa de nutrients des de medi extern al medi intern. nkv|ct"nc"oqfkÝecek„"fgnu"ekengu"fg"ocvfltkc"k"fgn"reactius i de productes en una reacció química Concepte d’alimentació equilibrada i conductes Þwz"fÓgpgtikc"fg"nc"pcvwtc0"KfgpvkÝecek„"fgnu"senzilla. de risc relacionades amb l’alimentació. mecanismes autoreguladors dels ecosistemes Predicció i estudi experimental de la vari- LwuvkÝecek„"fg"nÓkpvgtecpxk"fg"ocvfltkc"k"gpgtikc" gp"gnu"ekengu"fg"ocvfltkc"k"gn"Þwz"fÓgpgtikc"fÓwp"ació de la velocitat d’una reacció en funció de que té lloc a les cèl·lules, relacionant-ho amb la ecosistema proper.les variables (temperatura, concentració, grau realització de les funcions cel·lulars i la síntesi Anàlisi de les causes, processos i conseqüèn-de divisió dels reactius sòlids). Observació de de molècules. cies d’alguns problemes ambientals, com ara: lal’efecte dels catalitzadors i aplicació a l’anàlisi Caracterització dels aparells, òrgans i sistemes generació de residus, la pluja àcida, la dismi-de l’acció dels enzims i dels catalitzadors dels que aporten els nutrients a la cèl·lula i n’elimi- nució de la capa d’ozó i l’augment del diòxid devehicles. nen els residus: digestiu, respiratori, circulatori carboni atmosfèric. Argumentació de mesures Anàlisi d’algun procés d’elaboració de mate- i excretor, fent èmfasis en els tipus cel·lulars preventives i correctores per afrontar algunsrials d’ús quotidià. Discussió sobre els aspectes característics de cadascun d’ells. d’aquests problemes i concreció de propostesa tenir en compte per minimitzar l’impacte en el Caracterització de la respiració cel·lular com d’actuació a l’entorn proper.medi del procés de producció o del seu ús. a procés d’oxidació del nutrients per a transferir energia a la cèl·lula. Connexions amb altres matèries Energia i canvis químics Reconeixement de la transferència d’energia Les respostes del cos Matemàtiquesen les reaccions químiques. Aplicació a l’anàlisi KfgpvkÝecek„"fgnu"fkhgtgpvu"guv ownu"*h ukeu"k" Ús de nombres grans i molt petits; expressióde les combustions i de la fotosíntesi. químics) i les respostes que genera el cos humà. de nombres en forma de potència.
  • 36. Fkctk"QÝekcn"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c""""""P¿o0"6;37"Î"4;0804229 21905 Resolució d’equacions lineals egrvg"fg"e ttgic"gnflevtkec0"EncuukÝect"uwduv pekgu" Per investigar els problemes, obtenir dades i Realització d’operacions combinades, per- en funció de criteris de conductivitat elèctrica. reconèixer evidènciescentatges. Explicar el funcionament d’una pila química i Anticipació de possibles estratègies diferents òu"fg"tgrtgugpvcekqpu"it Ýswgu"cod"fkcitc- fÓwpc"rknc"fg"eqodwuvkdng"k"kfgpvkÝect"nÓgngevt nkuk" per afrontar la recerca de respostes a una pre-mes de sectors i de barres. com un canvi químic. gunta i selecció de la més idònia. Ngevwtc"fg"ocrgu"vqrqit Ýeu0 Analitzar circuits elèctrics senzills utilitzant Recull sistemàtic de dades, utilitzant sen- els conceptes d’intensitat, voltatge, resistència sors quan calgui, i anàlisi del grau d’exactitud Llengua i potència elèctrica, especialment pel que fa a i precisió. Ús dels diferents tipus de textos lingüístics per les transferències i al consum energètic que es Cerca de dades per respondre a les qüestionscomunicar i argumentar dades i idees oralment produeixen. Interpretar i utilitzar la simbologia a partir de diferents fonts, primàries o secun-k"rgt"guetkv<"fguetkrek„."gzrnkecek„."fgÝpkek„." de representació dels components d’un circuit dàries, i anàlisi crítica del seu interès i de lesgzrqukek„."lwuvkÝecek„."ctiwogpvcek„0 elèctric senzill. seves limitacions. Lectura crítica de textos amb contingut cien- KfgpvkÝect"gn"eqpuwo"gnflevtke"fÓcrctgnnu"fÓ¿u" Tgoqfgncek„"fÓwp"fkuugp{"gzrgtkogpvcn"rtq-v Ýe."qdvkpiwvu"fg"hqpvu"fkxgtugu0 habitual. Calcular el consum elèctric a l’àmbit posat per tal de cercar noves dades o adequar-lo Ciències socials domèstic i plantejar propostes per al seu estalvi. a nous objectius. Reconeixement de variables socioeconòmi- Argumentar, amb criteris ambientals, l’ús que Per extreure conclusions, validar-les, sintetitzar-ques que condicionen canvis en el medi. relleu es fa de diferents fonts d’energia per a determi- les i comunicar-lesi en el paisatge nades aplicacions. KfgpvkÝecek„"fg"vgpfflpekgu"ukipkÝecvkxgu"gp" Elements a tenir en compte en l’obtenció in- Explicar els processos de la digestió dels ali- les dades obtingudes.dustrial de nous productes derivats de la inno- ments i absorció dels nutrients, respiració, circu- Rctvkekrcek„"gp"h twou"fg"eqpvkpiwv"ekgpv Ýe"xcek„"ekgpv Ýec"k"vgepqn ikec0 lació i excreció relacionant-los amb el aparells i i validació de les pròpies conclusions a partir de KfgpvkÝecek„"fgnu"korcevgu"fÓcniwpu"rtqeguuqu" òrgans corresponents i amb l’intercanvi de matèria la confrontació amb les d’altres.productius. k"gpgtikc"cod"gn"ogfk0"LwuvkÝect"nc"korqtv pekc" Formulació de noves preguntes a partir dels Educació visual i plàstica de l’alimentació equilibrada fent referència a la resultats obtinguts. Creació d’imatges utilitzant recursos infor- necessitat de nutrients a les cèl·lules. Valorar la importància del correcte funciona- Per transferir el nou coneixement a la interpre-màtics. ment del sistema nerviós, endocrí, immunitari tació d’altres fenòmens i a l’actuació conseqüent Anàlisi crítica de imatges de fenòmens pro- per a l’equilibri del cos relacionant-ho amb la i responsablevinents de diferents fonts, capacitat de les persones de captar i respondre Ús del coneixement après per interpretar Educació física als estímuls del medi. aplicacions tecnològiques i problemes socio- Reconeixement de la relació entre l’alimenta- Explicar el funcionament dels òrgans sexuals, ambientals, i per fonamentar l’actuació.ció, l’exercici físic i la pràctica de l’esport sobre relacionar el cicle menstrual amb l’ovulació i el Reconeixement que hi ha incertesa al ferla salut. rgt qfg"hfltvkn."k"xcnqtct"nÓgÝe ekc"fgnu"oflvqfgu"rgt" prediccions relacionades amb processos físics Mesura de pulsacions en repòs i en desenvo- controlar la natalitat. Diferenciar entre mètodes i químics i de la necessitat d’avaluar riscos.lupament de diverses activitats. anticonceptius i mètodes de prevenció de les Aplicació en l’actuació de principis com el de malalties de transmissió sexual la precaució i de valors com els d’equitat, soli- Tecnologies Utilitzar arguments relacionats amb el fun- daritat i responsabilitat. Introducció de dades, informacions i conclu- ekqpcogpv"fgn"equ"jwo "rgt"lwuvkÝect"gn"tkue" Reconeixement del caràcter evolutiu de lasions a una pàgina web. del tabac, l’alcohol i altres drogues. Valorar la ciència i valoració de les aportacions de les di- Valoració de l’estalvi de materials. importància la higiene personal i els hàbits salu- hgtgpvu"tgxqnwekqpu"ekgpv Ýswgu"gp"nc"uwrgtcek„" Creació i edició de pàgines web. dables com l’alimentació variada i equilibrada, de dogmatismes i en els canvis de les condicionsCriteris d’avaluació l’exercici físic i el descans per a l’equilibri i el de vida de les persones. Seleccionar la millor conclusió en funció de bon desenvolupament personal. Anàlisi crític de corrents d’opinió no fonamen-les evidències recollides en un procés de recer- KfgpvkÝect"k"xcnqtct"fÓcniwpu"tkuequ"fgtkxcvu" vcfgu"gp"gn"eqpgkzgogpv"ekgpv Ýe"cevwcn0ec."kfgpvkÝect"gnu"uwr ukvu"swg"uÓjcp"cuuwokv"cn" dels processos geològics interns i externs i la Contingutsdeduir-la, i argumentar-la tenint present raons seva relació amb algunes activitats humanes.a favor i en contra. Cercar informació, avaluar-la críticament i Forces i moviments KfgpvkÝect"ocvgtkcnu"fÓ¿u"jcdkvwcn"gp"gn"pquvtg" rtgpftg"fgekukqpu"lwuvkÝecfgu"uqdtg"cniwpu"ecuqu" Anàlisi qualitatiu dels moviments rectilinisentorn, i distingir si es tracten d’elements, com- dels efectes de l’activitat humana en el medi: i curvilinis. Associació del tipus de movimentrquvqu"q"oguengu"c"rctvkt"fg"fkuugp{ct"rtqeguuqu" eqpvcokpcek„."fgugtvkÝecek„."chgdnkogpv"fg"nc" cod"tgrtgugpvcekqpu"it Ýswgu0"Cp nkuk"swcpvk-per obtenir evidències experimentals. Utilitzar capa d’ozó i producció i gestió dels residus. tatiu del moviment rectilini uniforme.la taula periòdica per obtenir dades d’elements Rncpvglct"jkr vguku"lwuvkÝecfgu"uqdtg"gn"rtq- Caracterització de l’equilibri de forces. Iden-químics i aplicar un model elemental d’àtom cés de formació d’un relleu determinat. Llegir vkÝecek„"fgn"rgu"fgnu"qdlgevgu"k"gn"ugw"egpvtg"fg"per interpretar la seva diversitat i algunes de correctament la informació que ens aporta un gravetat. Reconeixement de la relació entre forçales propietats. ocrc"vqrqit Ýe0 i deformació en els cossos elàstics. KfgpvkÝect"ecpxku"sw okeu"gp"nÓgpvqtp"swqvkfk " Anàlisi experimental de la pressió exercidak"gp"gn"equ"jwo ."k"lwuvkÝect/nqu"c"rctvkt"fÓgxk- Quart curs (optativa) rgt"u nkfu."n swkfu"k"icuqu0"KfgpvkÝecek„"fg"ngu"dències observades experimentalment. Cercar xctkcdngu"swg"kpÞwgkzgp"gp"gn"xcnqt"fg"nc"rtguuk„"informació, avaluar-la críticament i prendre Física i Química atmosfèrica.fgekukqpu"lwuvkÝecfgu"uqdtg"nÓ¿u"swg"hgo"fgnu" Continguts comuns a tots els blocs Caracterització de les lleis de Newton i lamaterials en l’entorn proper. seva aplicació a la identificació i anàlisi de Utilitzar el model atomicomolecular per in- Per afrontar la comprensió de fenòmens i situ- moviments i forces en la vida quotidiana. In-terpretar i representar reaccions químiques, acions complexos terpretació de situacions relacionades ambaixí com la conservació de la massa en sistemes Plantejament de preguntes i discussió del seu accidents de trànsit i anàlisi de mesures preven-tancats. kpvgtflu"k"ocpgtc"fg"fgÝpkt/ngu0 tives. Anàlisi experimental de la caiguda lliure RncpkÝect"cniwp"gzrgtkogpv"k"tgcnkv|ct"rtgfke- Reconeixement de la complexitat dels proble- i de la independència de la seva acceleracióekqpu"uqdtg"nc"kpÞwflpekc"fg"fkhgtgpvu"xctkcdngu" mes quotidians i de la necessitat d’interrelacionar envers la massa.en la velocitat de reacció. Descriure l’efecte dels models teòrics provinents de diferents disciplines Caracterització de la llei de la Gravitaciócatalitzadors en reaccions d’interès quotidià. per donar-hi resposta. Universal i la seva aplicació en l’anàlisi del mo- Interpretar fenòmens d’interacció elèctrica Priorització del model o models a escollir per viment de diversos tipus d’astres i de les nausutilitzant el model atòmic de la matèria i el con- analitzar un problema. gurcekcnu0"KfgpvkÝecek„"fg"rtqdngogu"igpgtcvu"
  • 37. 21906 Fkctk"QÝekcn"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c""""""P¿o0"6;37"Î"4;0804229per la ingravidesa. Valoració dels avenços cien- k"rgt"guetkv<"fguetkrek„."gzrnkecek„."fgÝpkek„." Reconeixement de la complexitat dels proble-v Ýeu"k"vgepqn ikeu0 gzrqukek„."lwuvkÝecek„."ctiwogpvcek„0 mes quotidians i de la necessitat d’interrelacionar Evolució en les concepcions per explicar l’ori- Lectura crítica de textos amb contingut cien- models teòrics provinents de diferents disciplinesgen de l’Univers i la seva estructura. v Ýe."qdvkpiwvu"fg"hqpvu"fkxgtugu0 per donar-hi resposta. Priorització del model o models a escollir perLes ones Educació visual i plàstica analitzar un problema. Caracterització de les ones segons amplitud, Representació d’estructures en tres dimen-freqüència, període i longitud d’ona. Reconei- sions. Per investigar els problemes, obtenir dades ixement de la possibilitat de propagació d’ones reconèixer evidències Tecnologiesmecàniques en sòlids, líquids i gasos. Anàlisi Anticipació de possibles estratègies diferents Anàlisi de processos industrials d’obtencióexperimental d’ones estacionàries i de la res- per afrontar la recerca de respostes a una pre- de productes.sonància. gunta i selecció de la més idònia. Resolució de problemes tecnològics. Reconeixement del so i les ones sonores. Iden- Recull sistemàtic de dades, utilitzant sen-vkÝecek„"fg"hgp ogpu"tgncekqpcvu"cod"nc"tgÞgzk„" Música sors quan calgui, i anàlisi del grau d’exactituddel so. Anàlisi de la generació de sons en instru- Generació de sons en instruments musicals. i precisió.ments musicals, descripció de característiques Cerca de dades per respondre a les qüestions Criteris d’avaluaciófg"nÓcrctgnn"fg"hqpcek„"jwo "k"lwuvkÝecek„"fg" a partir de diferents fonts, primàries o secun- KfgpvkÝect"fkhgtgpvu"guvtcvflikgu"rgt"chtqpvct"mesures saludables en escoltar música. dàries, i anàlisi crítica del seu interès i de les l’anàlisi d’un problema complex, prioritzant la Kpvgtrtgvcek„"fg"nc"tgÞgzk„"k"tghtceek„"fg"nc" seves limitacions. més idònia en funció dels condicionaments dennwo"okvlcp›cpv"gn"oqfgn"fg"tckiu"k"lwuvkÝecek„" Tgiwncek„"fÓwp"fkuugp{"gzrgtkogpvcn"rtqrqucv" vqv"vkrwu"c"vgpkt"gp"eqorvg"k"crnkect/nc0"LwuvkÝect"del funcionament de diversos aparells òptics i per tal de cercar noves dades o adequar-lo a gn"rtqefiu"ugiwkv"k"kfgpvkÝect"gnu"curgevgu"swg"de l’ull humà. nous objectius. queden poc demostrats. Interpretació de la polarització, la dispersió Descriure diversos tipus de moviments i in- Per extreure conclusions, validar-les, sinte-cromàtica, els colors, les interferències mitjan- terpretar-ne representacions. titzar-les i comunicar-lesçant el model ondulatori. Establiment de rela- Wvknkv|ct"ngu"nngku"fg"Pgyvqp"rgt"lwuvkÝect."gp" KfgpvkÝecek„"fg"vgpfflpekgu"ukipkÝecvkxgu"gp"cions l’espectre electromagnètic, les propietats casos quotidians, la relació entre les forces que les dades obtingudes.dels diversos tipus d’ones electromagnètiques actuen sobre un cos i les característiques del Rctvkekrcek„"gp"h twou"fg"eqpvkpiwv"ekgpv Ýe"i les seves aplicacions. seu moviment, incloent-hi el cas de l’equilibri. i validació de les pròpies conclusions a partir de Cerca d’informació sobre alguna de les aplica- Interpretar de forma senzilla els moviments dels la confrontació amb les d’altres.cions de les ones electromagnètiques, analitzant astres i de les naus espacials, així com alguns Formulació de noves preguntes a partir delsles mesures de seguretat implicades i comunicant dels problemes que comporten. resultats obtinguts.les conclusions amb diferents suports. Interpretar diversos fenòmens com a resultat de Per transferir el nou coneixement a la interpre-Estructura i propietats de les substàncies la transferència d’energia mitjançant ones. Descriu- tació d’altres fenòmens i a l’actuació conseqüent Observació experimental de propietats de re i interpretar exemples de casos de ressonància. i responsablesubstàncies: conducció de l’electricitat en estat Interpretació de propietats del so i del funcionament Ús del coneixement après per interpretarpur o en dissolució, punt de fusió, duresa, etc. i de diversos instruments musicals. aplicacions tecnològiques i problemes socio-encuukÝecek„"fg"ngu"uwduv pekgu"ugiqpu"ngu"ugxgu" Interpretar diversos fenòmens lluminosos ambientals, i per fonamentar l’actuació.rtqrkgvcvu"kfgpvkÝecfgu0"Kpvgtrtgvcek„"gp"hwpek„" amb el model de raigs o l’ondulatori. Descriure Reconeixement que hi ha incertesa en ferde l’enllaç: iònic, covalent o metàl·lic. fenòmens i el funcionament d’aparells basats en prediccions relacionades amb processos bio- Establiment de relacions entre l’organització diversos tipus d’ones electromagnètiques. lògics i geològics i de la necessitat d’avaluardels elements en la Taula Periòdica i la seva es- Interpretar algunes evidències de la distri- riscos. Aplicació en l’actuació de principis comtructura. Interpretació de l’estructura de l’àtom a bució dels electrons en nivells energètics dins el de la precaució i de valors com els d’equitat,partir d’evidències de la distribució dels electrons de l’àtom. Argumentar la relació entre aquesta solidaritat i responsabilitat.en nivells d’energia. distribució i l’organització dels elements en la Reconeixement del caràcter evolutiu de la Diferenciació de les propietats de les dis- Taula Periòdica. Relacionar algunes propietats ciència i valoració de les aportacions de les di-solucions àcides i bàsiques i mesura de pH. de les substàncies amb la seva estructura i les hgtgpvu"tgxqnwekqpu"ekgpv Ýswgu"gp"nc"uwrgtcek„"Reconeixement de substàncies àcides i bà- característiques dels seus enllaços. de dogmatismes i en els canvis de les condicionssiques d’ús freqüent i de la seva utilització. Interpretar reaccions químiques tenint en de vida de les persones.Caracterització de les reaccions químiques compte els aspectes materials, energètics i cinè- Anàlisi crític de corrents d’opinió no fonamen-de neutralització. tics i ser capaç d’aplicar-los a l’anàlisi d’alguns vcfgu"gp"gn"eqpgkzgogpv"ekgpv Ýe"cevwcn0 Interpretació de la capacitat de l’àtom de processos químics naturals o industrials d’im-ectdqpk"rgt"hqtoct"gpnnc›qu0"KfgpvkÝecek„"fgnu" portància a la vida quotidiana. Saber realitzar Contingutshidrocarburs com a recurs energètic i dels pro- càlculs de quantitats de substància senzills a La Terra, un planeta canviantblemes ambientals relacionats amb el seu ús. partir d’equacions químiques. KfgpvkÝecek„"fg"rtkpekrku"k"rtqegfkogpvu"swg" Reconeixement experimental de propietats Relacionar la capacitat de l’àtom de carboni permeten reconstruir la història de la Terra.físiques d’alguns compostos orgànics senzills per formar enllaços amb la gran quantitat de Reconeixement del temps geològic: magnituds ii de macromolècules. Establiment de relacions compostos que l’inclouen i la seva importància datacions absolutes i relatives. Caracterització deamb la seva estructura. Obtenció de polímers, gp"nc"sw okec"fg"nc"xkfc0"KfgpvkÝecek„"fgnu"jkftq- les eres geològiques i ubicació de fets geològicsanàlisi de les seves aplicacions i dels problemes carburs com a recurs energètic i dels problemes i biològics rellevants.relacionats amb el seu reciclatge. ambientals relacionats amb el seu ús. KfgpvkÝecek„"fÓcniwpu"h uuknu"ectcevgt uvkeu"k" Representar l’estructura d’algunes substànciesConnexions amb altres matèries explicació del procés de fossilització. Anàlisi orgàniques d’interès quotidià i relacionar-les fg"h uuknu"rgt"kfgpvkÝect"codkgpvu"k"enkogu"fgnu" Matemàtiques amb les seves propietats. passat. Reconeixement i aplicació de funcions lineals, Biologia i Geologia Kpvgtrtgvcek„"fg"eqnwopgu"guvtcvkit Ýswgu"k"quadràtiques i de proporcionalitat inversa talls geològics. Aplicació en la reconstrucció de la Ús de potències negatives per expressar nom- Continguts comuns a tots els blocs historia geològica d’un territori. Reconeixementbres petits. Per afrontar la comprensió de fenòmens i fg"ngu"itcpu"wpkvcvu"igqn ikswgu"fg"Ecvcnwp{c0 Llengua situacions complexos Reconeixement dels desplaçaments dels con- Ús dels diferents tipus de textos lingüístics per Plantejament de preguntes i discussió del seu tinents i l’expansió dels fons oceànic: la derivacomunicar i argumentar dades i idees oralment kpvgtflu"k"ocpgtc"fg"fgÝpkt/ngu0 continental.
  • 38. Fkctk"QÝekcn"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c""""""P¿o0"6;37"Î"4;0804229 21907 KfgpvkÝecek„"fg"rncswgu"nkvquhfltkswgu<"oqxk- Llengua identitat territorial i cultural. Aquestes relaci-ments i límits. Distribució de volcans i sismes. Ús dels diferents tipus de textos lingüístics per ons estan a la base de la consciència històricaÚs d’escales de mesura de sismes: intensitat i comunicar i argumentar dades i idees oralment i de l’educació de la temporalitat i permeten amagnitud. Interpretació de la història dels con- k"rgt"guetkv<"fguetkrek„."gzrnkecek„."fgÝpkek„." l’alumnat d’ubicar-se en el present, i llegir-lo itinents i oceans. gzrqukek„."lwuvkÝecek„."ctiwogpvcek„0 interpretar-lo a la llum dels antecedents més Cerca d’informació sobre riscos geològics, Lectura crítica de textos amb contingut cien- immediats, dels segles XX i XXI. La identitatrtqrgtu"q"nnwp{cpu."cuuqekcvu"c"nc"fkp okec" v Ýe."qdvkpiwvu"fg"hqpvu"fkxgtugu0 territorial i cultural permet, per la seva banda,terrestre i anàlisi de les mesures de predicció l’adquisició d’una consciència de territorialitat, Educació visual i plàstica bàsica per entendre la globalització i les actu-i prevenció. Diferents representacions d’estructures com- Aproximació a la conceptualització de la Terra als relacions entre allò global i allò local i per plexes. poder emetre judicis i prendre decisions sobrecom un sistema que s’atorregula. Anàlisi de lesconseqüències d’algunes activitats humanes en Tecnologies l’impacte territorial i ambiental de determinadesfunció de la teoria Gaia. Anàlisi de processos industrials d’obtenció decisions polítiques i econòmiques que afecten de productes. simultàniament les realitats més properes i lesLa vida, conservació i canvi Resolució de problemes tecnològics. més distants. KfgpvkÝecek„"fg"nc"xctkcdknkvcv"fg"ngu"rgtuqpgu<" La consciència ciutadana és imprescindibleect evgtu"jgtgfkvctku"k"pq"jgtgfkvctku0"FgÝpkek„" Educació per la ciutadania perquè en un futur l’alumnat pugui:de fenotip. Les cèl·lules com a vehicle de trans- TgÞgzk„"flvkec"uqdtg"nÓcdcuv"fÓcniwpgu"rtqrqu- Intervenir en la vida laboral, social i polí-missió dels caràcters hereditaris. vgu"ekgpv Ýswgu"cod"kpekfflpekc"uqekcn0 tica. Caracterització dels cromosomes com a es- Criteris d’avaluació Prendre decisions en relació a la defensa deltructura que es conserva, es duplica i es trans- KfgpvkÝect"fkhgtgpvu"guvtcvflikgu"rgt"chtqpvct" patrimoni cultural i natural i l’ús sosteniblehgtgkz"rgt"okvquk1ogkquk0"KfgpvkÝecek„"fgnu"etq- l’anàlisi d’un problema complex, prioritzar la del medi.mosomes com a transmissors de la informació més idònia en funció dels condicionaments de Participar en la millora de la convivènciagenètica. Similituds i diferències entre la mitosi vqv"vkrwu"c"vgpkt"gp"eqorvg"k"crnkect/nc0"LwuvkÝect" democràtica.i la meiosi a nivell general. gn"rtqefiu"ugiwkv"k"kfgpvkÝect"gnu"curgevgu"swg" Defensar la justícia social, la solidaritat i KfgpvkÝecek„"fg"nÓCFP"eqo"c"wpc"fg"ngu"uwdu- queden poc demostrats. l’equitat.tàncies de les que estan formats els cromoso- Reconstruir de manera elemental la història Per afavorir el desenvolupament i la construc-mes: la seva composició, estructura i funcions d’un territori a partir de l’estudi d’una columna ek„"fg"nc"eqpuekflpekc"ekwvcfcpc."ecn"gpugp{ct"biològiques. Aproximació al concepte de gen. guvtcvkit Ýec"ugp|knnc"k"lwuvkÝect/pg"gnu"tguwnvcvu0" l’alumnat a pensar la realitat des del coneixementAnàlisi d’un cariotip. Conceptualització de les Ús dels models temporals a escala. ekgpv Ýe"k"rqfgt"eqpvtcuvct"gnu"ugwu"eqpgkzgogpvu"mutacions. LwuvkÝect"cniwpu"hgp ogpu"igqn ikeu"hgpv"tghg- i creences amb les aportacions de les disciplines Caracterització de la teoria cromosòmica de rència a la teoria de la tectònica de plaques. ekgpv Ýswgu."hgpv"rquukdng"qtkgpvct"nÓcnwopcv"l’herència i transmissió dels caràcters heredita- Reconèixer les característiques bàsiques del perquè descobreixi la naturalesa de les conductesris. Determinació cromosòmica del sexe. cicle cel·lular i descriure el procés de la repro- i pràctiques socials, valori críticament les seves Resolució de problemes senzills relacionats fweek„"egnánwnct."kfgpvkÝecpv"ngu"fkhgtflpekgu"k" idees i comportaments i aprengui a participaramb la herència i amb la herència del sexe. Iden- similituds bàsiques entre la mitosi i la meiosi i en la millora de la societat.vkÝecek„"fg"ocncnvkgu"jgtgfkv tkgu"k"xcnqtcek„"fgn" gn"ugw"ukipkÝecv"dkqn ike0 La consciència ciutadana democràtica s’afa-diagnòstic prenatal. Interpretar la transmissió d’alguns caràc- voreix amb el desenvolupament del pensament Aproximació històrica a la genètica: des de ters hereditaris, incloent-hi certes malalties, social crític i creatiu. L’alumnat ha d’aprendre aOgpfgn"k"gnu"rtkogtu"guvwfku"fg"igpflvkec"Ýpu"cn" mitjançant mecanismes genètics. Relacionar buscar les raons dels seus judicis sobre situacionsprojecte genoma humà. Valoració de les apli- cniwpu"oflvqfgu"fÓgpikp{gtkc"igpflvkec"cod"ngu" fgn"rcuucv"k"fgn"rtgugpv"k"rctvkekrct"gp"gn"fkuugp{"ecekqpu"fg"nc"gpikp{gtkc"igpflvkec"gp"fkhgtgpvu" ugxgu"dcugu"ekgpv Ýswgu0"Xcnqtct"ngu"kornkecekqpu" d’alternatives a problemes quotidians, socials icamps (els aliments transgènics, la clonació i ètiques d’algunes d’aquestes tècniques. polítics, a través del treball cooperatiu i ambel genoma humà) i de les repercussions en els Mostrar evidències de l’evolució de les es- una actitud dialogant, oberta al contrast ambéssers humans i en els ecosistemes. pècies i argumentar alguns processos que la les interpretacions dels altres i amb voluntat fan possible, interpretant-les mitjançant teories d’arribar al consens.Origen i evolució dels éssers vius Vivim en societats cada cop més heterogènies Exposició i anàlisi d’algunes teories sobre evolutives actuals. i complexes, presidides per un continu canvil’origen de la vida a la Terra. social i tecnològic que només es pot comprendre Caracterització de l’evolució com a procés Ekflpekgu"uqekcnu."igqitcÝc"k"jkuv tkc si dotem l’alumnat dels instruments teòrics,pel qual les espècies s’han anat succeint a par- Nc"ocvfltkc"fg"Ekflpekgu"uqekcnu."igqitcÝc"k" procedimentals i de valors per orientar-se en eltir de canvis que es transmeten de generació a història a l’Educació secundària obligatòria té món. A través del coneixement social, l’alumnatigpgtcek„0"KfgpvkÝecek„"fgn"eqpegrvg"fÓgurflekg0" eqo"c"Ýpcnkvcv"rtqrqtekqpct"c"nÓcnwopcv"gnu"eq- pot ampliar els seus horitzons per comprendreGzrnkecek„"fg"nÓgxqnwek„"c"rctvkt"fÓkfgpvkÝect/pg" pgkzgogpvu"ekgpv Ýeu"k"ngu"jcdknkvcvu"rgt"wdkect/ug" els resultats de l’acció humana tant a nivell es-proves. en el món, per esbrinar els orígens i les causes pacial com temporal, en un món globalitzat, Comparació entre el lamarckisme, darwi- dels problemes socials actuals i per integrar-se kpvgtfgrgpfgpv."fgukiwcn"k"gp"eqpÞkevg0nisme i altres teories actuals generades per la en la societat, com a persona individual i com Aquest món globalitzat exigeix de la forma-ciència per explicar l’origen, transmissió i se- a membre d’un col·lectiu. ció d’una ciutadania amb capacitat d’anàlisi ilecció dels canvis. Es pretén aprofundir en els aprenentatges raonament que aprengui a buscar, seleccionar Anàlisi de la biodiversitat en la història dels adquirits en l’etapa anterior en l’àrea de Conei- i utilitzar la informació de manera sistemàticaéssers vius: dels primers microorganismes als xement del medi natural, social i cultural, fent i crítica i, alhora, que aprengui a desenvoluparorganismes pluricel·lulars. presents com a eixos vertebradors de l’àmbit la capacitat d’empatia per comprendre la diver- KfgpvkÝecek„"fg"ngu"rtkpekrcnu"gvcrgu"gp"gn" uqekcn"nc"igqitcÝc"k"nc"jkuv tkc."rgt "pq"¿pkec- sitat existent en el món. L’estudi de les diversesrtqefiu"fg"nÓgxqnwek„"fgnu"jqo pkfu0"LwuvkÝecek„" ment aquestes, sinó amb la intervenció d’altres realitats socials del present i del passat hauriade les diferències i similituds dels fòssils humans disciplines com l’economia, la sociologia, la de conduir l’alumnat a construir la seva pròpiaamb les d’altres homínids. ÝnquqÝc."nÓcpvtqrqnqikc"q"nc"jkuv tkc"fg"nÓctv0 visió del món a partir de: Ngu"Ekflpekgu"uqekcnu."igqitcÝc"k"jkuv tkc"jcp" Confrontar percepcions i valors existents.Connexions amb altres matèries de facilitar el desenvolupament de la consciència Reconèixer i fer seus els drets i deures de la Matemàtiques ciutadana de l’alumnat. Aquesta consciència ciutadania democràtica. Ús de magnituds absolutes i relatives. els ha de permetre donar sentit a les relacions Descobrir-ne les arrels històriques. Aplicació de la combinatòria i probabilitat. entre el passat, el present i el futur, i a la seva Reconèixer el seu lloc entre els altres.
  • 39. 21908 Fkctk"QÝekcn"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c""""""P¿o0"6;37"Î"4;0804229 Treballar per a la cohesió social. 7. Respectar i assumir la diversitat cultural Utilitzar tècniques de representació geomè- Construir el sentiment de pertinença i la seva com a font de riquesa personal i col·lectiva, per trica per descriure, raonar i projectar formesidentitat social, política i cultural. enriquir la pròpia identitat i afavorir la convi- dels objectes i els espais. Nc"ocvfltkc"fg"Ekflpekgu"uqekcnu."igqitcÝc"k" vència. Utilitzar amb propietat instruments i tècniquesjkuv tkc"jc"fg"rtgrctct"c"nÓcnwopcv"rgtswfl"tgÞg- 8. Desenvolupar un pensament crític i crea- per dibuixar, mesurar i calcular.xioni sobre el seu propi procés d’aprenentatge. tiu, analitzant els problemes socials rellevants Recollir, interpretar i comunicar informacióQuan l’alumnat pren consciència del que sap i proposant solucions i alternatives a través del fg"vcwngu"k"it Ýeu0o creu saber, i és capaç de comunicar-ho, està diàleg, l’empatia i la cooperació. Plantejar-se preguntes per desenvolupar unen disposició de compartir-ho amb els altres i, 9. Participar de forma activa en la presa de pensament complex, crític, creatiu i amb capa-uk"guecw."fg"oqfkÝect/jq0"Cswguv"fiu"wp"rtqefiu" decisions en assumptes individuals i col·lectius citat de presentar alternatives.tgÞgzkw"c"rctvkt"fgn"swcn"nÓcnwopcv"tgeqpuvtwgkz" i adquirir el sentit de responsabilitat compartida Desenvolupar estratègies en la resolució deel seu propi aprenentatge i es dota de coneixe- envers el patrimoni cultural i natural, exercint problemes.ments i habilitats per trobar respostes vàlides i una ciutadania responsable i compromesa en Utilitzar i dominar tècniques i estratègiescoherents als interrogants que es formula i als les comunitats de pertinença. per organitzar i sistematitzar la informacióproblemes que se li plantegen. (resums, esquemes, mapes conceptuals, bases Crqtvcekqpu"fg"nc"ocvfltkc"c"ngu"eqorgvflpekgu" NÓgpugp{cogpv"fg"ngu"Ekflpekgu"uqekcnu."igq- bàsiques d’orientació, etc.).itcÝc"k"jkuv tkc"jc"fÓchcxqtkt"nÓgfwecek„"ekwvc- Si considerem que la matèria de Ciències Aplicar estratègies de regulació i autoregu-dana de l’alumnat per a què assumeixi els valors lació per aprendre a millorar. uqekcnu."igqitcÝc"k"jkuv tkc."vfi"eqo"c"Ýpcnkvcv"democràtics i aprengui a participar en la vida Desenvolupar la capacitat de previsió i adap- proporcionar a l’alumnat els coneixements i lescol·lectiva, per mitjà de projectes de cooperació tació als canvis. habilitats per ubicar-se en el món, per esbrinaren el seu entorn. els orígens i les causes dels problemes socials Les competències personalsEqorgvflpekgu"rt rkgu"fg"nc"ocvfltkc actuals i aprendre a participar en la societat EqpÝiwtct"nc"rt rkc"kfgpvkvcv"rgtuqpcn."uqekcn" El coneixement de la matèria de Ciències amb coneixement de causa, és important que, i cultural, amb els referents culturals i històricsuqekcnu."igqitcÝc"k"jkuv tkc"vcodfi"eqpvtkdwgkz" gp"Ýpcnkv|ct"nÓGfwecek„"ugewpf tkc"qdnkicv tkc." disponibles del seu entorn.al desenvolupament de les competències bà- nÓcnwopcv"vkpiwk"uwÝekgpvu"eqpgkzgogpvu"k"jcdk- Posar-se en contacte amb universos de conei-siques de l’educació obligatòria. Entenem per litats per saber d’on ve, on és i cap a on vol anar, xement variats, per tal de replantejar-se ideescompetències l’aplicació dels coneixements, com a individu i com a membre d’un col·lectiu. prèvies.habilitats i actituds en la resolució de problemes La contribució a l’assoliment de totes les altres Desenvolupar la capacitat d’iniciativa i com-en contextos diferents. Per tant, el desenvolupa- eqorgvflpekgu"d ukswgu"fiu"ukipkÝecvkxc"k"ug"egpvtc" promís personal i de l’acció.ment de les competències exigeix sempre una en els aspectes següents: Rtgpftg"fgekukqpu"c"rctvkt"fg"nc"tgÞgzk„"k"hgt"pràctica completa i una seqüència dels continguts propostes de millora. Les competències comunicativesorganitzats des del més simple i concret al més Fgugpxqnwrct"guvtcvflikgu"fg"rncpkÝecek„"k" Elaborar el discurs propi de les ciències so-complex i abstracte, d’acord amb el procés ma- execució en les tasques quotidianes. cials a partir de les competències lingüístiquesduratiu dels joves i presentats en una seqüència *fguetkrek„."gzrnkecek„."lwuvkÝecek„"kpvgtrtgvcek„" Estructura dels contingutsen espiral a través dels cursos de l’etapa. i argumentació), per donar sentit a la informació Els continguts de la matèria s’articulen en els Les competències pròpies de la matèria de i construir coneixement. dos primers cursos en una combinació de conei-ciències socials estan estretament vinculades al Decodificar i utilitzar diferents tipus de zgogpvu"jkuv tkeu"k"igqit Ýeu0"Gn"vgtegt"ewtu"gu"dnqe"fg"eqorgvflpekgu"gurge Ýswgu"egpvtcfgu"gp" nngpiwcvigu"*ke pkeu."ukod nkeu."ectvqit Ýeu." destina prioritàriament a l’organització econòmicaconviure i habitar el món, que comprèn la com- audiovisuals, informàtics, etc.) per comprendre k"igqrqn vkec"cevwcn"k"gn"swctv"ewtu"c"nÓgpugp{cogpv"petència en el coneixement i la interacció amb el i interpretar la realitat. de la història recent i del món d’avui.món i la competència social i ciutadana. Utilitzar adequadament el vocabulari propi Aquesta estructura pretén mantenir un Assolir la competència de conviure i habitar de les ciències socials per a la construcció d’un equilibri d’escales espacials i temporals, totel món implica: fkuewtu"ekgpv Ýe."rtge u"k"tkiqt„u. rtkqtkv|cpv"gn"eqpgkzgogpv"igqit Ýe"k"jkuv tke" 1. Percebre, comprendre, representar i in- Adquirir habilitats comunicatives en situaci- del món actual. Des d’una perspectiva espacialterpretar l’espai real i virtual, per situar-s’hi, ons d’interacció oral, d’exposició i comunicació gu"eqpukfgtc"hqpcogpvcn"swg"cn"Ýpcn"fg"nÓgvcrc"orientar-s’hi i desplaçar-s’hi utilitzant croquis, de resultats i de debats oberts o reglats. l’alumnat hagi adquirit un bon coneixementplànols, mapes i d’altres representacions car- Valorar les manifestacions artístiques històri- fg"nc"tgcnkvcv"ecvcncpc"k"gurcp{qnc"gp"gn"eqpvgzv"vqit Ýswgu0 ques i contemporànies per desenvolupar el sentit europeu, així com la construcció d’una aproxi- 2. Analitzar i valorar diferents realitats i estètic i la capacitat d’emocionar-se. mació a l’organització social, política, econòmicasistemes d’organització social, política i eco- Desenvolupar una actitud activa en relació a la i cultural del món. S’aposta per un enfocamentnòmica passats i presents, per contribuir a la conservació i preservació del patrimoni natural que prioritzi la comparació de situacions si-construcció d’una societat més justa, solidària i cultural, contribuint a donar-lo a conèixer. milars de diferents realitats territorials i quei democràtica. eviti plantejaments excessivament localistes, 3. Analitzar i interpretar la interacció que Ngu"eqorgvflpekgu"ogvqfqn ikswgu eurocentristes i etnocentristes. Amb tot, no s’haes produeix entre l’entorn i l’activitat humana, Buscar, obtenir, seleccionar, organitzar i in- de perdre de vista la dimensió europea, és a dir,per percebre els canvis socioambientals com terpretar la informació a partir de fonts diverses d’estudiar aquelles situacions la projecció de lesa resultat de la utilització del medi i els seus *fktgevgu"k"kpfktgevgu."guetkvgu."it Ýswgu."cwfk- quals permeti un estudi simultani amb la realitat ovisuals, i amb diferents suports, especialmentrecursos per part de les societats. nqecn."ecvcncpc"k"gurcp{qnc0 4. Comprendre la interrelació i interdepen- els relacionats amb les TIC). En relació a l’equilibri d’escales temporals, Distingir entre informacions rellevants idència dels agents, els fets i els fenòmens socials, cal posar èmfasi en la història més recent (segles anecdòtiques i entre informacions objectivesper conviure en un món global, complex, plural, ZZ"k"ZZK+"cvflu"swg"fiu"nc"swg"f„pc"ukipkÝecv" i subjectives, per copsar la intencionalitat delsfgukiwcn"k"gp"eqpÞkevg0 a les problemàtiques actuals. És convenient missatges. 5. Produir textos orals i escrits, en diferents swg"gp"swcnugxqn"ukvwcek„"igqit Ýec"k"uqekcn"gu" Contrastar la informació a partir de fontssuports, per comunicar i compartir idees i co- compari el passat i el present, buscant les arrels diverses, comparant-la per tal de desenvoluparneixements relatius a les ciències socials. històriques dels problemes. El tractament dels un pensament crític i creatiu. 6. Contribuir en la construcció d’un nou mo- continguts i de les situacions que se seleccionin Utilitzar els nombres i el càlcul (la propor-del de societat basat en els principis del desen- per desenvolupar-lo ha de representar de forma cionalitat, els percentatges, les taxes, els ín-volupament sostenible, afavorint les pràctiques equilibrada la diversitat social, inclosa la de dexs, etc.), aplicats a la cronologia i l’anàlisibasades en l’ús responsable, racional, solidari i gènere, i la presència de minories ètniques i de fenòmens.democràtic dels recursos. culturals.
  • 40. Fkctk"QÝekcn"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c""""""P¿o0"6;37"Î"4;0804229 21909 Atesa la riquesa i complexitat de fets, situaci- preservin per al futur la memòria històrica del NÓgfwecek„"igqit Ýec"jc"fg"hgt"swg"ngu"rgtuq-qpu"k"rtqdngogu"igqit Ýeu"k"jkuv tkeu"gu"hc"pgegu- passat i el patrimoni cultural. nes s’apropiïn dels espais i medis on desenvolu-sària una selecció i una seqüencia dels continguts La formació del pensament històric suposa pen la seva vida quotidiana, així com apreciïn elsque permeti a l’alumnat adquirir coneixements l’aprenentatge d’aquelles capacitats que perme- paisatges i les civilitzacions i cultures diferentsbàsics i fonamentals per seguir aprenent i que tran a l’alumnat donar sentit al passat: compren- a les seves. Una apropiació desitjable de l’espaili permeti desenvolupar un pensament històric, dre els fets i els problemes objecte d’estudi de la comporta fer-ne un ús racional, habitar-lo ambigqit Ýe"k"uqekcn"cwv pqo0 història, per després analitzar-los, contrastar-los, gnu"cnvtgu"k."Ýpcnogpv."qticpkv|ct/nq"k"cfokpku- L’anàlisi de problemàtiques socials, utilitzant argumentar-los amb el suport d’evidències i trar-lo de forma sostenible, per garantir el seuinformacions de diferents fonts i perspectives percebre la complexitat del temps històric. futur. D’aquesta manera, l’alumnat coneixerà elsk"cdqtfcpv"gnu"eqpÞkevgu"fÓkpvgtguuqu"gpvtg"gnu" La consciència històrica, entesa com la ca- orígens i les evolucions del territori propi i delsdiversos agents socials que intervenen, així com pacitat de pensar-se com a ésser històric i de altres i, comprenent-los, podrà actuar en ells ila cerca de solucions per la via del consens per- donar sentit al passat, és fonamental per la contribuir, si escau, a la seva transformació ambmeten contextualitzar el coneixement a partir de construcció de les identitats personals i soci- coneixement de causa.situacions reals. La diversitat d’opinions i opci- als dels joves i per a saber-se membres d’un Gn"eqpgkzgogpv"igqit Ýe"vfi"eqo"c"qdlgevkw"qpu"swg"uÓjk"rqugp"gp"lqe"eqpÝiwtgp"wpc"ocpgtc" grup o col·lectiu amb el qual comparteixen gpugp{ct"c"rgpuct"nÓgurck"gp"wp"o„p"inqdcn0"Gn"d’entendre el món i una manera de resoldre els una història, un territori, unes tradicions i una tcqpcogpv"igqit Ýe."crnkecv"gp"wp"vgttkvqtk."jc"problemes individuals i col·lectius que ajuden determinada visió del món. de ser dinàmic i contemplar una pluralitat d’es-a comprovar la relativitat del coneixement. En El desenvolupament de la consciència histò- cales. Implica aprendre a analitzar els diferentsun món globalitzat i interconnectat cal cercar rica haurà de permetre l’alumnat de construir elements que caracteritzen un territori, triant elespais comuns de coneixement per a alumnes la seva consciència temporal, és a dir, haurà de nivell espacial més adequat per a tractar cadaamb realitats culturals i socials diverses, que poder construir la seva historicitat com a con- problema. També s’hauria de tenir en compteserveixin de referència a tots, respectant les seqüència de les interrelacions entre el passat, el les diferents escales temporals per trobar endiferents identitats. present i el futur. Haurà de ser capaç de percebre el passat les explicacions de les estructures El currículum planteja un bloc comú per la presència del passat en el present i poder pro- espacials del present i, a partir de les tendèn-a tota l’etapa. Seguidament, en tots els cur- jectar-se del present cap al futur. cies actuals, pensar en els escenaris futurs. Elsos, hi ha un bloc de continguts comuns, que Gn"rcrgt"fg"nÓgpugp{cogpv"fg"nc"jkuv tkc"gp"nc" tcqpcogpv"igqit Ýe"fiu."rgt"vcpv."tgvtqurgevkw"incorpora l’aprenentatge de procediments i formació de les identitats ha de tenir en compte i prospectiu.actituds de caràcter general que ha de servir la pluralitat i la complexitat del nostre món i les Nc"igqitcÝc"rgtogvt "nÓcnwopcv"xkpewnct"nc"com a marc per desenvolupar la resta de blocs, opcions de les persones per prendre lliurement idea de lloc amb la idea de cultura, i la idea deels quals es poden impartir en un ordre diferent i autònoma les decisions relacionades amb la globalitat amb la d’interdependència i complexi-del proposat. Els coneixements bàsics i fona- construcció de la seva personalitat i del seu fu- tat. Així podran entendre que la nostra quotidia-mentals de cada bloc es poden seleccionar i tur. Aquestes característiques -la pluralitat, la nitat ve determinada avui pels canvis que tenenseqüenciar a partir de conceptes socials clau, complexitat i la llibertat- expliquen la necessitat lloc arreu del planeta i que el que succeeix en elcom per exemple: identitat-alteritat, diferenci- de trobar elements de cohesió social i de preser- pquvtg"ogfk"nqecn"kpÞwgkz"gp"gn"fgugpxqnwrcogpv"ació, racionalitat-irracionalitat, organització var les memòries plurals dels protagonistes del fÓcnvtgu"vgttkvqtku"cnnwp{cvu0"Rgt"ckz "fiu"oqnv"social, canvi-continuïtat, creences i valors, passat, i totes aquelles evidències que faciliten important educar en la responsabilitat enversi interrelació. Aquests coneixements, a més, comprendre millor com eren, com vivien, com les nostres accions individuals i col·lectives ens’haurien de presentar a partir de problemes pensaven els homes i les dones que ens han la construcció del sistema-món.socials rellevants, situacions-problema o de precedit en el temps i han tingut un paper clau Qtkgpvcekqpu"ogvqfqn ikswgula problematització dels continguts. en la construcció del present. NÓgpugp{cogpv"fg"ngu"Ekflpekgu"uqekcnu."nc" Encara que en l’Educació secundària obliga- La formació del pensament històric, el des- igqitcÝc"k"nc"jkuv tkc"uÓjc"fg"dcuct"gp"nÓ¿u"fg"tòria els continguts es presentin organitzats per envolupament de la consciència històrica i la fonts i recursos diversos per obtenir infor-matèries, per a l’assoliment de les competències rtgugtxcek„"fg"nc"ogo tkc"k"fgn"rcvtkoqpk"lwuvkÝ- mació, per interpretar-la i comunicar-la debàsiques és convenient establir relacions entre swgp"k"fqpgp"ugpvkv"c"nc"Ýpcnkvcv"ofiu"korqtvcpv"fg" ocpgtc"gÝec›"k"eqortgpukdng0"Ecn"rqvgpekct"ells sempre que sigui possible. La connexió nÓgpugp{cogpv"fg"nc"jkuv tkc"c"nÓGUQ<"nÓgfwecek„" l’observació directa i indirecta, la lectura deentre continguts de matèries diverses mostra les per a la ciutadania democràtica. diferents documents i fonts orals i, especial-diferents maneres de tractar una mateixa situació El coneixement històric és clau perquè l’alum- ogpv."ecn"gpugp{ct/nqu"c"vtgdcnnct"cod"ngu"VKE"i dóna un sentit més ampli als conceptes i n’afa- nat aprengui a participar en la vida democràtica i els mitjans de comunicació que estan a l’abastvoreix la comprensió. De la mateixa manera, els d’un país, prendre partit davant dels problemes de qualsevol ciutadà.continguts que en una matèria es presenten com del món, participar en la transformació i la mi- A Internet s’hi troben recursos d’informació,a instrument, trobaran en una altra els contextos llora de la pròpia societat i del món, i seguir mapes virtuals, bases de dades i aplicacionsadequats que els donaran sentit. aprenent per participar-hi en el futur. En aquest per als projectes a realitzar amb l’alumnat. Es Les connexions poden establir-se amb na- sentit, les relacions entre la matèria de Ciències treballaran estratègies per a la localització deturalitat en situacions de relació amb l’entorn i uqekcnu."igqitcÝc"k"jkuv tkc"k"nÓGfwecek„"rgt"nc" la informació, l’obtenció i tractament de lesnc"xkfc"fk tkc0"Cn"Ýpcn"fgnu"eqpvkpiwvu"fg"ecfc" Ciutadania són molt estretes. dades i les habilitats d’anàlisi i de comunicaciócurs es concreten les connexions que es poden Crqtvcekqpu"fg"nc"igqitcÝc"c"nc"ocvfltkc"fg" (col·laborativa, de presentació i publicació delsestablir amb d’altres matèries; la proposta que Ciències socials resultats).es fa té un caràcter orientatiu i en cap cas és La realitat espacial és complexa. El medi és S’han de crear situacions educatives queexhaustiva. producte dels fenòmens de la natura i de l’ac- permetin a l’alumnat expressar les seves repre-Crqtvcekqpu"fg"nc"jkuv tkc"c"nc"ocvfltkc"fg"Ek- tivitat dels grups socials; en conseqüència, l’ ugpvcekqpu"uqekcnu."igqit Ýswgu"k"jkuv tkswgu"ències socials estudi de l’espai habitat per les societats s’ha de amb l’objectiu d’analitzar i valorar els seus Ngu"uqekgvcvu"qeekfgpvcnu"eqpÝgp"c"nÓgpugp{c- fer sense separar els components naturals dels orígens i la seva racionalitat. Cal tenir presentment de la història la formació d’una ciutadania jwocpu0"NÓguuflpekc"fgn"eqpgkzgogpv"igqit Ýe" que bona part de les representacions socials deinformada i crítica, capacitada per participar gp"nÓgpugp{cogpv"qdnkicvqtk"tcfkec"gp"eqpxgtvkt" l’alumnat, en part provinents dels mitjans deen la vida democràtica dels seus països. També en intel·ligibles els territoris propers i els més comunicació, s’han construït fora de l’escolaeqpÝgp"swg"nÓgpugp{cogpv"fg"nc"jkuv tkc"rgt- cnnwp{cvu0"NÓcnwopcv"jc"fÓwdkect/ug"gp"tgncek„" i sovint es basen en estereotips, informacionsmetrà a les joves generacions formar-se el seu amb les decisions espacials i socials i obtenir parcials i subjectivismes. Per aquesta raó convépensament, la seva consciència història i les coneixements, habilitats i actituds per a actuar presentar situacions que ajudin a qüestionar-seugxgu"kfgpvkvcvu0"C"ofiu."nÓgpugp{cogpv"fg"nc"jku- de manera responsable, individualment i col- i a replantejar-se les representacions pròpies i,tòria ha de possibilitar que les joves generacions lectiva, en el territori. si escau, a canviar-les.
  • 41. 21910 Fkctk"QÝekcn"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c""""""P¿o0"6;37"Î"4;0804229 Perquè l’alumnat pugui desenvolupar tots i l’alumnat els obstacles del seu aprenentatge i la cació com a eines per obtenir i processar infor-ecfcuewp"fÓcswguvu"curgevgu"nÓgpugp{cogpv"jc" construcció d’estratègies de superació. mació diversa per a la resolució de demandesde fomentar: Juntament amb l’avaluació formativa, s’ha de gurge Ýswgu."crnkecpv"kpuvtwogpvu"fÓcp nkuk"fg" El lligam entre el passat, el present i el fu- potenciar l’avaluació en l’acció, és a dir, l’ava- les fonts utilitzades.tur. luació de l’elaboració i aplicació de projectes 10. Distingir els trets fonamentals de les so- La comparació de diferents situacions, pro- d’intervenció social en la comunitat (problemes cietats democràtiques i valorar les consecucionsblemes o fets, prèviament contextualitzats en la socials, patrimoni natural i cultural, memòria de la democràcia i la vigència dels drets humanssocietat que els ha generat, i entre civilitzacions, històrica, sostenibilitat, etc.). individuals i col·lectius i de les llibertats. As-ewnvwtgu"q"uqekgvcvu"rtqrgtgu"q"cnnwp{cfgu"gp" sumir els valors democràtics en la convivèncial’espai i en el temps. Objectius escolar i de l’entorn, rebutjant situacions injustes L’aprenentatge d’aquelles destreses que per- Nc"ocvfltkc"fg"Ekflpekgu"uqekcnu."igqitcÝc"k" i discriminatòries. història de l’Educació secundària obligatòriametin a l’alumnat buscar de forma autònoma 330" KfgpvkÝect"ngu"ecwugu"fÓcniwpu"eqpÞkevgu"kphqtocek„."encuukÝect/nc"ugiqpu"nc"ugxc"rtqeg- té com a objectiu el desenvolupament de les al llarg de la història i en l’actualitat, valorantdència, sistematitzar-la, organitzar-la, i analit- capacitats següents: la necessitat de trobar solucions dialogades alszar, comparar, criticar i avaluar les fonts i les 30" KfgpvkÝect."nqecnkv|ct"k"cpcnkv|ct."c"fkhgtgpvu" problemes. Assumir els valors de la cultura deevidències utilitzades. escales espacials i temporals, els elements bàsics la pau en el decurs de debats i tasques de grup, La construcció de models d’explicació i in- que caracteritzen el medi natural, social i cultu- adoptant una actitud responsable, solidària,terpretació dels fets, problemes o situacions ral. Comprendre el territori com a resultat de les participativa i dialogant.uqekcnu."jkuv tkswgu"k"igqit Ýswgu0 interaccions al llarg del temps entre els grups 12. Participar de forma cooperativa en l’ela- L’aprenentatge de coneixements històrics humans i els recursos disponibles, valorant les boració, realització i avaluació de projectes re-temporals (cronologia, periodització, canvi, conseqüències econòmiques, socials, polítiques llevants a partir del plantejament d’interrogantscontinuïtat, simultaneïtat, sincronia, diacronia, i mediambientals que se’n deriven i la necessitat i problemes en relació a la recuperació de lacausalitat, etc.) aplicables a diferents situaci- de garantir la sostenibilitat. memòria històrica, la conservació del patrimonions. 2. Reconèixer les principals unitats paisat- natural i cultural i la vida social de l’entorn. NÓcrtgpgpvcvig"fg"eqpgkzgogpvu"igqit Ýeu" i uvkswgu"fgn"o„p."Gwtqrc."Gurcp{c"k"Ecvcnwp{c"espacials (representació espacial, escales, in- i valorar-les en la seva diversitat, en tant que Continguts comuns per a tota l’etapaterdependència, complexitat, etc.) aplicables a productes del temps i de la relació entre elements KfgpvkÝecek„"k"¿u"fg"fkhgtgpvu"vkrwu"fg"hqpvu."diferents territoris. físics i humans. valorant les seves aportacions al coneixement El protagonisme d’homes, dones, nois i noies 3. Identificar els processos i mecanismes del medi físic i de les formes de vida en el pre-en els esdeveniments del passat i del present, bus- que regeixen els fets i la interrelació entre fe- sent i el passat.cant un equilibri entre els grups i els col·lectius nòmens polítics, econòmics, socials i culturals, Desenvolupament de les competències lin-socials d’un mateix país i apreciant l’intercanvi conèixer la multicausalitat dels fets i les seves güístiques pròpies del coneixement social enintergeneracional. conseqüències i valorar el paper dels homes i les l’anàlisi i interpretació dels fenòmens, així com La interrelació entre països, territoris, cul- dones com a subjectes individuals i col·lectius en la comunicació de resultats d’una recerca.tures i civilitzacions incorporant com a objecte dels processos. Valoració de la necessitat de protegir i difon-d’estudi tot allò que caracteritza a l’ésser humà: 60" KfgpvkÝect"k"nqecnkv|ct"gp"gn"vgoru"k"gp"nÓgu- dre el patrimoni natural i cultural com a herènciales necessitats i les maneres de satisfer-les, les pai els processos i esdeveniments rellevants de cultural dels grups humans i manifestació deactivitats econòmiques, l’organització social i la història del món, posant èmfasi en Europa, riquesa i diversitat.política, les cosmovisions, les manifestacions Gurcp{c"k"Ecvcnwp{c0"Cuuqnkt"wpc"rgturgevkxc" Crnkecek„"fg"nc"tgrtgugpvcek„"it Ýec"fg"nc"artístiques, etc. global de l’evolució de la humanitat que faciliti cronologia i de les variables històriques de canvi, La comprensió empàtica dels altres i la re- la comprensió de la pluralitat i de la diversitat continuïtat i simultaneïtat.lativització de les valoracions sobre el que és social i cultural, i aplicar aquests coneixements Situació en el temps i en l’espai dels fetspropi i el que és aliè. a la interpretació del present, la comprensió del històrics rellevants, aplicant la periodització Els mètodes de treball orientats a formular passat i la construcció del futur. convencional.hipòtesis i explicacions precises, exposar mane- 5. Prendre consciència de pertinença a dife- KfgpvkÝecek„"fgnu"fkhgtgpvu"tkvogu"gxqnwvkwu"res de fer diferents, resoldre problemes, buscar rents àmbits socials i culturals i de la igualtat de de les societats, valorant el caràcter no lineal depossibles solucions i alternatives, argumentar drets i deures dels individus, reconèixer la diver- l’evolució històrica.opinions sobre fets i idees, etc. sitat com a element enriquidor de la convivència, Localització i caracterització de diferents NÓgpugp{cogpv"fg"ngu"Ekflpekgu"uqekcnu."nc" emetre judicis fonamentats i manifestar actituds paisatges, analitzant la interacció entre els grupsigqitcÝc"k"nc"jkuv tkc"jc"fÓcrquvct."Ýpcnogpv." de respecte cap a valors i opinions diferents del humans i el medi i caracteritzant les formes deper un enfocament interdisciplinari que integri propi, valorant-los críticament. vida que possibiliten.manifestacions diverses de les societats huma- 6. Valorar el patrimoni cultural com a he- Lectura i interpretació de mapes, plànols ines, ubicades en l’espai i en el temps, com ara rència i llegat dels grups humans i manifestació imatges de diferents característiques i suports,la música, la literatura, la ciència, la tècnica o de la seva riquesa i diversitat. Comprendre els per localització i per caracteritzar els grans àm-el pensament, possibilitant que l’alumnat trans- elements bàsics de les manifestacions artístiques bits geopolítics i econòmics.vasi continguts entre les diverses disciplines dins el seu context. Cerca, anàlisi i contrast d’informacions es-que cursa. 7. Expressar i comunicar els continguts de vcf uvkswgu."it Ýeu"k"ocrgu."gurgekcnogpv"cod" L’avaluació és una pràctica fonamental en la matèria de forma personal i creativa, selec- suport TIC.gn"rtqefiu"fg"nÓgpugp{cogpv/crtgpgpvcvig"fgnu" cionant i interpretant dades i informacions Contrast i valoració crítica d’informacionscontinguts de la matèria de Ciències socials, expressades per mitjà de llenguatges diversos diferents, incloses les dels mitjans de comuni-igqitcÝc"k"jkuv tkc"k"uÓjc"fg"tgncekqpct"cod"gnu" *nkpi¯ uvkeu."pwofltkeu."it Ýeu."ownvkoflfkc"k" cació, sobre un mateix fet o fenomen, valorantobjectius de la matèria i els criteris d’avaluació. cwfkqxkuwcnu+"k"tgÞgzkqpcpv"uqdtg"gn"rtqrk"rtqefiu" solucions i alternatives als problemes.Aquesta avaluació ha de permetre al professorat d’aprenentatge. Reconeixement dels drets i deures individualscontrastar els aprenentatges assolits amb les 8. Utilitzar les llengües com a eina per cons- k"eqnángevkwu."kfgpvkÝecpv"k"tgdwvlcpv"ngu"ukvwcek-competències que es pretenen desenvolupar, truir coneixement, per comunicar-lo i compartir- ons de desigualtat, injustícia i discriminació,c"vtcxfiu"fg"nÓcp nkuk"fgn"rtqefiu"fÓgpugp{cogpv/ lo amb els altres, a partir del desenvolupament especialment les relatives al gènere, que afectenaprenentatge. de les competències lingüístiques pròpies de persones i col·lectius en el món. L’avaluació formativa ha d’implicar tant el nc"ocvfltkc"*fguetkrek„."gzrnkecek„."lwuvkÝecek„." KfgpvkÝecek„"fgnu"hqewu"fg"eqpÞkevg"gp"gn"o„p"professorat com l’alumnat, atès que ha de per- interpretació i argumentació). actual i valoració del diàleg i de la cooperacióogvtg"cn"rtqhguuqtcv"kfgpvkÝect"nc"kfqpg•vcv"k" 9. Utilitzar de manera responsable i creativa eqo"c"hqtogu"rce Ýswgu"fg"tguqnwek„"fg"eqp-cfgswcek„"fg"ngu"guvtcvflikgu"fÓgpugp{cogpv"k"c" les TIC i altres mitjans d’informació i comuni- Þkevgu0
  • 42. Fkctk"QÝekcn"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c""""""P¿o0"6;37"Î"4;0804229 21911 Valoració de la funció de la memòria històrica Valoració de les accions, tant individuals com FgeqfkÝect"nc"kphqtocek„"ukod nkec"fg"rn -en la construcció del futur. col·lectives, que afavoreixen un desenvolupa- nols de diferents característiques i a escales Aplicació dels coneixements històrics a la ment sostenible. Aproximació a polítiques de diverses. Reconèixer elements del territori sotacomprensió i interpretació d’alguns dels pro- protecció mediambiental des d’àmbits diversos tgrtgugpvcekqpu"gurcekcnu"k"it Ýswgu"fkxgtugu."blemes de l’actualitat, des d’una perspectiva (municipal, autonòmic, estatal, europeu, entitats aplicant tècniques d’orientació.global del món. no governamentals, etc.). Diferenciar els recursos renovables i els no Treball dels diferents continguts de la matèria renovables, i els riscos naturals i antròpics. Iden- El coneixement del passat: de les societats pre-amb mitjans audiovisuals i recursos TIC de vkÝect"nÓkorcevg"fg"nÓcevkxkvcv"jwocpc"uqdtg"gn" històriques al món clàssicforma creativa i responsable. territori. Anàlisi de les formes de vida dels pobles KfgpvkÝect"cevwcekqpu"gpecokpcfgu"c"rtgxg- prehistòrics (organització social, economia,Primer curs nir riscos a partir d’una situació determinada i creences, manifestacions artístiques, etc.) a valorar les accions humanes que afavoreixenContinguts través de les seves restes materials. un desenvolupament sostenible a nivell local Valoració dels factors que van permetre elContinguts comuns i mundial. desenvolupament de les primeres civilitza- Coneixement de diferents projeccions car- Distingir els períodes convencionals de la his- ekqpu"wtdcpgu."vqv"kfgpvkÝecpv"ngu"tgncekqpu"vqit Ýswgu"rgt"tgrtgugpvct"nc"Vgttc0"Ngevwtc" v tkc"k"tgrtgugpvct/nqu"it Ýecogpv."vqv"xcnqtcpv" fg"ecwucnkvcv"gpvtg"hgp ogpu0"KfgpvkÝecek„"i interpretació de mapes, plànols i imatges de la relativitat cultural de les diferents maneres d’elements de canvi i continuïtat en les formesdiferents característiques i suports (convencio- de comptar el temps. de vida i subsistència i en l’organització depcnu"k"fkikvcnu+0"òu"fÓguecngu"it Ýswgu"k"pwofltk- la societat. Relacionar els canvis i continuïtats tecnolò-ques. Aproximació a les cosmovisions d’altres gics i socials, i aplicar aquesta relació a alguns Caracterització de l’intercanvi econòmic icultures. exemples de societats prehistòriques i primeres cultural entre els pobles colonitzadors de la Obtenció i processament d’informació a partir ekxknkv|cekqpu"wtdcpgu0"KfgpvkÝect"cniwpu"hcevqtu" Mediterrània i les poblacions autòctones de lade l’observació directa i indirecta de paisatges implicats en l’aparició d’organitzacions socials Península Ibèrica.rtqrgtu"k"nnwp{cpu0 Anàlisi d’alguns elements de l’organització complexes i de les primeres formes estatals i Crnkecek„"fg"vflepkswgu"fÓqtkgpvcek„"igqit Ýec" social, política i econòmica de la Grècia clàssica. imperials.convencionals i coneixement d’algunes eines Localitzar elements rellevants del patrimoni KfgpvkÝecek„"fgnu"hcevqtu"swg"xcp"rgtogvtg"nc"digitals d’orientació i localització. cultural i artístic de les societats prehistòriques consolidació de l’Imperi Romà i dels que van KfgpvkÝecek„"k"¿u"fg"fkhgtgpvu"vkrwu"fg"hqpvu" provocar la seva crisi posterior, aplicant nocions i de les civilitzacions històriques, col·laborant*ocvgtkcnu."keqpqit Ýswgu."vgzvwcnu."qtcnu."ect- de causalitat. en la seva protecció i difusió.vqit Ýswgu."fkikvcnu."gve0+."xcnqtcpv"ngu"ugxgu" KfgpvkÝecek„"fgn"nngicv"ewnvwtcn"fgn"o„p"en uuke" Analitzar els trets bàsics de l’organitza-aportacions al coneixement del medi físic i de ció social, política i econòmica de Grècia i i valoració de les seves aportacions.les formes de vida en el present i el passat. Roma, valorant l’intercanvi econòmic i cul- Aplicació de les nocions històriques de canvi, Crnkecek„"fg"nc"tgrtgugpvcek„"it Ýec"fgn"vgoru" tural amb les poblacions autòctones de la continuïtat i simultaneïtat en alguns exempleshistòric. Ús de la periodització convencional i Rgp puwnc"Kdfltkec"k"kfgpvkÝecpv"gnu"fkhgtgpvu" del món tardoantic, tot incidint en l’origen ianàlisi de maneres de comptar el temps d’altres ritmes evolutius. expansió del cristianisme.cultures. Comparar alguns elements originals de la Valoració de la necessitat de protegir i difon- Connexions amb altres matèries civilització clàssica amb altres civilitzacionsdre el patrimoni natural i cultural com a herèn- wtdcpgu"k"tgeqpflkzgt"curgevgu"ukipkÝecvkwu"fg"nc" Matemàtiquescia cultural dels grups humans i manifestació seva aportació a la civilització occidental. Representació gràfica de seqüències tem-de riquesa i diversitat. Localització i obtenció Interpretar diverses fonts d’informació es- porals.d’informacions diverses sobre restes arqueolò- etkvgu."ocvgtkcnu"k"keqpqit Ýswgu"k"eqowpkect" Orientació i interpretació de l’espai. Lecturaikswgu"k"gngogpvu"rcvtkoqpkcnu"fg"Ecvcnwp{c"k" la informació obtinguda de formes diverses, fÓguecngu"it Ýec"k"pwofltkec0Gurcp{c0 incloses les TIC i mitjançant el treball coope- Gncdqtcek„"k"ngevwtc"fg"it Ýeu0 ratiu, especialment a través de descripcions,El paisatge com a resultat de la interacció entre Ciències de la naturalesa síntesis i esquemes explicatius que relacioninla humanitat i el medi KfgpvkÝecek„"fgnu"gngogpvu"fgn"rckucvig."fgnu" causes i conseqüències dels fets. Caracterització de diferents paisatges, amb recursos naturals i de l’impacte de l’activitatgurgekcn"cvgpek„"cn"vgttkvqtk"ecvcn ."gurcp{qn"k" humana sobre el medi. Segon curseuropeu, analitzant i descrivint els elements na- Valoració de la necessitat de preservar i donarturals i humans que els caracteritzen, copsant els Continguts a conèixer el patrimoni natural i de fer un úscanvis, i valorant la necessitat de protegir-los. sostenible dels recursos. Continguts comuns Anàlisi de la interacció entre els grups humans Lectura i interpretació de mapes, plànols ii el medi al llarg de la història, tot caracteritzant Llengua imatges de diferents característiques i suportsles diferents relacions entre les societats i els Producció de textos orals, escrits i audio- (convencionals i digitals).seus entorns. visuals per comunicar i compartir idees i co- Cerca, anàlisi i contrast d’informacions esta- neixements. Reconeixement de la distribució en l’espai de f uvkswgu"k"it Ýeu."rgt"okvlcpu"eqpxgpekqpcnu"k"eqpvkpgpvu."qegcpu"k"octu"k"nqecnkv|cek„"k"kfgpvkÝ- Tecnologies fkikvcnu."rgt"c"kpvgtrtgvct"hgp ogpu"fgoqit Ýeu"cació de les principals unitats de relleu i unitats Ús d’instruments TIC amb tècniques per di- i socials.jkftqit Ýswgu"cn"o„p."Gurcp{c"k"Ecvcnwp{c."eqo" buixar, mesurar i calcular. Aplicació de les nocions històriques de canvi,a escenari de les activitats humanes. Ngevwtc"fÓguecngu"it Ýec"k"pwofltkec0 continuïtat i simultaneïtat en diversos fenòmens KfgpvkÝecek„"fgnu"hcevqtu"d ukeu"fgn"enkoc"k" històrics. Educació físicade les principals varietats climàtiques per mitjà Ús i contrast de diferents fonts documentals Orientació i interpretació de l’espai.de l’elaboració i interpretació de climogrames primàries i secundàries (materials, textuals,i de la incidència de l’activitat humana sobre Criteris d’avaluació keqpqit Ýswgu."ectvqit Ýswgu."fkikvcnu."gve0+"el clima. Comparar i analitzar els principals paisatges, per contextualitzar els conceptes generals a fets Distinció entre riscos naturals i antròpics. distingir-los en funció dels elements naturals i fg"nÓgpvqtp"rtqrgt0"Tgrtgugpvcek„"it Ýec"fg"ngu"Descripció d’alguns casos d’impacte mediam- humanitzats que hi interaccionen i caracteritzar seqüències temporals.biental derivats de l’acció humana, especialment les formes de vida valorades en la seva diver- Valoració del paper de les dones i dels ho-c"Ecvcnwp{c."egtecpv"ecwugu"k"eqpugs¯flpekgu0" sitat, així com els obstacles i les oportunitats mes com a subjectes de la història i del present.KfgpvkÝecek„"fgnu"fkhgtgpvu"vkrwu"fg"tgewtuqu" que possibiliten d’acord amb els recursos que Exercitació de l’empatia històrica i establimentnaturals renovables i no renovables. proporcionen. de relacions entre el passat i el present.
  • 43. 21912 Fkctk"QÝekcn"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c""""""P¿o0"6;37"Î"4;0804229 Reconeixement dels elements bàsics que ca- Connexions amb altres matèries de l’actualitat. Valorar les aportacions d’altresracteritzen els estils artístics a l’època medieval civilitzacions. Matemàtiquesi moderna, per mitjà de l’observació directa i Reconèixer elements patrimonials de l’època Lectura, interpretació i elaboració de tauleskpfktgevc."k"kpvgtrtgvcek„"fÓqdtgu"ukipkÝecvkxgu" ogfkgxcn"k"oqfgtpc"c"Ecvcnwp{c"c"rctvkt"fg"nc" guvcf uvkswgu"k"fg"it Ýeu."gurgekcnogpv"gp"uwrqtv"fg"nÓ odkv"ecvcn ."gurcp{qn"k"gwtqrgw"fkpu"gn"ugw" recerca d’informació en fonts diverses, inclo- fkikvcn0"KfgpvkÝecek„"k"¿u"fg"pqodtgu"cduqnwvu"context cultural. Valoració de la necessitat de ses les TIC, i de l’observació directa i indirecta i relatius.protegir i difondre el patrimoni. d’aquests elements, comunicant i valorant la Representació gràfica de seqüències tem- L’ocupació del territori: població i societat porals. documentació històrica i artística que propor- Anàlisi de l’evolució històrica de la població cionen, per mitjà del treball cooperatiu. Educació visual i plàsticaa nivell local i mundial: poblament, dinàmiques Valoració de la necessitat de preservar i Tercer cursfgoqit Ýswgu"k"tkvogu"fÓwtdcpkv|cek„"cn"nncti"fg" donar a conèixer el patrimoni cultural de lesnc"jkuv tkc0"KfgpvkÝecek„"fg"ngu"hqpvu"rgt"c"nÓguvwfk" Continguts societats.de la població (censos, padrons o registres) Localització de les principals concentraci- Llengua Continguts comunsqpu"k"dwkvu"fgoqit Ýeu."kfgpvkÝecpv"gnu"hcevqtu" Producció de textos orals, escrits i audiovi- Cerca, anàlisi i contrast d’informacions es-naturals i humans que expliquen la distribució suals usant el vocabulari adient. tadístiques, gràfics i mapes, així com de lesde la població. Localització de les principals informacions que ens proporcionen els mitjans Tecnologies. de comunicació. Contrast i valoració críticaeqpegpvtcekqpu"wtdcpgu"c"Ecvcnwp{c."Gurcp{c" Anàlisi de la interacció entre l’entorn, la tec- d’informacions diferents sobre un mateix feti el món. nologia i la societat. o fenomen, valorant solucions i alternatives Crnkecek„"fgnu"eqpegrvgu"d ukeu"fg"fgoqitcÝc"c"nc"eqortgpuk„"fg"fkp okswgu"fgoqit Ýswgu" Educació física als problemes.cevwcnu"*etgkzgogpv"fgoqit Ýe."okitcekqpu." Habilitats de treball en equip i actitud de res- Ús de diferents fonts d’informació, especi-esperança de vida), analitzant i interpretant les pecte per la diversitat. alment amb suport TIC, per contextualitzar elsseves causes i conseqüències. conceptes generals a fets de l’entorn proper, Criteris d’avaluació comunicant de forma argumentada els resultats KfgpvkÝecek„"fgnu"gngogpvu"guvtwevwtcnu"fg"ngu" Localitzar les àrees de concentració (inclosessocietats actuals (edat, sexe, ocupació, mobili- de la recerca. les principals aglomeracions urbanes) i buit Reconeixement dels drets individuals i col-tat), caracteritzant especialment alguns factors fgoqit Ýe"gp"gn"o„p."Gurcp{c"k"Ecvcnwp{c."vqv"de desigualtat social i diversitat cultural de la ngevkwu0"KfgpvkÝecek„"k"tgdwki"fg"ngu"ukvwcekqpu"fg" interpretant alguns dels factors naturals i humans desigualtat, injustícia i discriminació que afectenuqekgvcv"gwtqrgc."gurcp{qnc"k"ecvcncpc"k"ocpk- que expliquen els desequilibris territorials.festant respecte per la diversitat i riquesa de persones i col·lectius en el món actual. Analitzar algunes de les tendències demogrà- Valoració crítica dels prejudicis sexistes i dis-manifestacions culturals. Ýswgu"fqokpcpvu"gp"gn"o„p"cevwcn"c"rctvkt"fgn" criminacions de gènere per mitjà de l’anàlisi i de- Les societats preindustrials e newn"k"kpvgtrtgvcek„"fgnu"kpfkecfqtu"fgoqit Ýeu" bat de casos, en la nostra societat i en d’altres. KfgpvkÝecek„"fgnu"vtgvu"d ukeu"fg"nc"uqekgvcv." bàsics (natalitat, mortalitat, saldo migratori), Valoració del diàleg i de la cooperació com al’economia i els poders polítics a l’Europa feudal, distingint les causes i les conseqüències dels hqtogu"rce Ýswgu"fg"tguqnwek„"fg"eqpÞkevgu0incidint en els elements referits a la desigualtat fenòmens, especialment dels moviments mi- TgÞgzk„"k"fgdcv"uqdtg"gnu"tgrvgu"fg"nc"uqekgvcv"legal dels estaments socials. Localització es- gratoris. multicultural en relació a la convivència i lapacial i temporal de les diverses unitats políti- Analitzar els trets característics de la societat cohesió social, fonamentant les opinions pròpiesques que van coexistir en la Península Ibèrica gwtqrgc."gurcp{qnc"k"ecvcncpc."ectcevgtkv|cpv"gnu" i respectant les dels altres.durant l’Edat mitjana i anàlisi dels diferents elements de diversitat cultural i de desigualtatgrups socials. social, manifestant una actitud de rebuig envers Cevkxkvcv"geqp okec"k"gurck"igqit Ýe Aplicació de les nocions històriques de can- les desigualtats i de compromís social envers Reconeixement i aplicació de conceptes bàsicsvi i continuïtat en la interpretació de l’origen i l’equitat. d’economia a l’anàlisi del funcionament de lesl’expansió de l’Islam. Anàlisi de les formes de Descriure alguns trets socials, econòmics, activitats econòmiques i de l’organització delxkfc"k"fg"nc"eqpÞwflpekc"fg"ewnvwtgu"*etkuvkcpu." polítics, culturals i artístics que caracteritzen món del treball, tot caracteritzant els trets gene-musulmans i jueus) en les ciutats de la Penín- gn"hgwfcnkuog"c"Ecvcnwp{c."Gurcp{c"k"Gwtqrc"k" tcnu"fg"nÓgeqpqokc"gwtqrgc."gurcp{qnc"k"ecvcncpc"sula Ibèrica. reconèixer els trets principals de la seva evolució dins un món globalitzat i establint relacions amb KfgpvkÝecek„"fgnu"vtgvu"d ukeu"fgn"rtqefiu"fg"hqt- Ýpu"nÓcrctkek„"fg"nÓguvcv"oqfgtp0 fets i realitats de l’entorn proper.ocek„"fgnu"eqovcvu"ecvcncpu"Ýpu"c"nc"eqpuqnkfcek„" Situar en el temps i l’espai les diverses unitats Anàlisi de les relacions entre la tecnologia,de la Corona catalano-aragonesa. Caracterització polítiques i grups socials que van coexistir en la l’organització social i la producció de béns en unde les principals institucions catalanes, establint Península Ibèrica, valorar la diversitat cultural i territori al llarg de la història. Presa de conscièn-relacions amb algunes institucions actuals. reconèixer exemples actuals de pervivència del cia del caràcter exhaurible dels recursos i de la Anàlisi dels canvis econòmics i polítics de seu llegat cultural. necessitat d’una producció respectuosa amb ella Baixa Edat Mitjana, incidint especialment Reconèixer i valorar alguns dels aspectes medi ambient i d’un consum responsable.en l’auge de la vida urbana i del comerç i en els fonamentals de la institucionalització del po- Reconeixement de paisatges agraris, exem-eqpÞkevgu"cn"o„p"twtcn0"Cp nkuk"fgn"rcrgt"fg"nÓGu- fgt"rqn vke"c"Ecvcnwp{c."kfgpvkÝecpv"gnu"qt igpu" rnkÝecpv"ngu"ectcevgt uvkswgu"d ukswgu"fg"ecfc"glésia en la cultura i la mentalitat medievals. d’algunes institucions actuals en l’època me- wp"k"kfgpvkÝecpv"ngu"vtcpuhqtocekqpu"gp"gn"o„p" Anàlisi de l’evolució social, política i eco- dieval. rural. Anàlisi dels principals paisatges agrarisnòmica a l’Edat moderna, situant l’Imperi his- Reconèixer el paper de les religions en la c"Ecvcnwp{c."ckz "eqo"fg"ngu"cevkxkvcvu"swg"jk"pànic dins el context europeu. Comparació de eqpÝiwtcek„"fg"ngu"ogpvcnkvcvu"fg"ngu"uqekgvcvu" estan associades.situacions històriques d’època moderna, com de l’època medieval i moderna, posant algun KfgpvkÝecek„"fg"ngu"rtkpekrcnu"|qpgu"kpfwuvtk-l’ampliació del món conegut pels europeus o els exemple. als a nivell mundial i dels factors de localitzacióeqpÞkevgu"tgnkikququ."gpvtg"fÓcnvtgu."cod"hgvu"fg" Distingir els trets principals de la formació i industrial i la seva relació amb les xarxes del’actualitat. Caracterització d’alguna civilització gxqnwek„"fg"nÓguvcv"oqfgtp"k"kfgpvkÝect"cswgu- comunicació i transport. Anàlisi de l’evolucióno europea. tes característiques en la monarquia hispànica de l’activitat dels sectors secundari i terciari a Reconeixement dels elements bàsics de l’evo- k"cpcnkv|ct"cniwp"eqpÞkevg"rqn vke"k"uqekcn"swg" Ecvcnwp{c0nwek„"jkuv tkec"fg"Ecvcnwp{c"fkpu"nc"oqpctswkc" chgevk"Ecvcnwp{c0 Comprensió de la relació entre serveis, societathispànica, analitzant les causes i les conseqüèn- Analitzar alguns factors històrics de l’època fgn"dgpguvct"k"ukuvgoc"eqpvtkdwvkw0"EncuukÝecek„"k"ekgu"fÓcniwpu"eqpÞkevgu"rqn vkeu"k"uqekcnu0"Ectce- moderna, particularment les causes i conse- anàlisi d’alguns serveis a nivell mundial i local.terització d’elements de canvi i continuïtat en la qüències de l’ampliació del món conegut pels KfgpvkÝecek„"fg"nc"vgpfflpekc"c"nc"vgtekctkv|cek„"Ecvcnwp{c"fgn"uging"ZXKKK0 europeus, i relacionar-los amb fets o situacions de les societats actuals.
  • 44. Fkctk"QÝekcn"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c""""""P¿o0"6;37"Î"4;0804229 21913Transformacions i desequilibris en el món ac- Educació per a la ciutadania i drets humans mitjans de comunicació i, si escau, d’entrevistestual Anàlisi dels canvis i desequilibris en el món i enquestes, tot analitzant els seus antecedents Valoració de les conseqüències de la glo- actual i de les seves implicacions globals. històrics i establint relacions entre l’àmbit mun-balització de l’economia, entre les quals la Anàlisi del funcionament del sistema demo- dial i el local.deslocalització industrial i les noves formes de cràtic i de les vies de participació de la ciuta- Recerca d’aspectes de la vida quotidiana delcomerç. Anàlisi de casos d’intercanvi desigual dania. passat, a partir d’informacions extretes de fontsentre països. Valoració del diàleg o la cooperació en la primàries, prioritzant les fonts orals i d’arxiu, Anàlisi del desenvolupament humà desigual, tguqnwek„"fg"eqpÞkevgu0 i secundàries. Elaboració i lectura de mapesa partir de la selecció i contrast d’informacions Reconeixement dels drets humans i rebuig històrics.i, especialment, dels indicadors socioeconò- de les desigualtats. òu"fg"hqtogu"fkxgtukÝecfgu."vcpv"guetkvgu"eqo"mics. orals, prioritzant els mitjans audiovisuals i les Anàlisi de les noves formes de producció Criteris d’avaluació TIC, per comunicar els resultats d’una recercad’aliments i del problema de la fam al món i les Reconèixer i analitzar, per mitjà dels indica- individual o en grup.seves implicacions globals. Valoració de les dors socioeconòmics, els desequilibris en la dis- KfgpvkÝecek„"fÓcniwpu"fgnu"ecpxku."eqpvkpw•vcvu"polítiques de cooperació i solidaritat. tribució dels recursos, explicant possibles causes i ruptures en el món de la cultura, de l’art i de Identificació de l’impacte dels processos i conseqüències i cercant propostes alternatives les mentalitats, a nivell mundial i local, i inter-productius, dels moviments de població i del a la desigualtat i de suport al desenvolupament pretació dins el context, amb atenció especialcreixement urbà sobre el territori. Anàlisi de sostenible. als rols de gènere.les formes de vida, dels problemes i de la gestió Analitzar aspectes del funcionament de l’eco- TgÞgzk„"et vkec"k"fgdcv"uqdtg"nc"kpÞwflpekc"fg"ngu"ekwvcvu"cevwcnu."gurgekcnogpv"c"Ecvcnwp{c" nomia en el món, destacant la interdependència dels mitjans de comunicació en les mentalitatsk"Gurcp{c0 entre països i el seu impacte en la realitat eco- individuals i col·lectives. nòmica de l’entorn proper. Anàlisi d’imatges com a documents històrics,Qticpkv|cek„"rqn vkec"k"rncpkÝecek„"fgn"vgttk- Caracteritzar els principals sistemes d’explota- referents estètics i interpretacions de la realitat.tori ek„"cit tkc"gzkuvgpvu."kfgpvkÝecpv"k"gzgornkÝecpv" Xkuwcnkv|cek„"fÓcniwpu"Ýnou"fqewogpvcnu"q"fg" Anàlisi i contrast de diferents formes d’or- en el cas català algunes de les transformacions Ýeek„"k"xcnqtcek„"eqo"c"hqpvu"jkuv tkswgu"k"nngp-ganització política i territorial. Comparació del món rural. Analitzar les relacions entre la guatges expressius.amb algunes formes d’organització política del producció d’aliments i la fam al món.passat. Distinció entre les fronteres tradicionals Descriure i analitzar les transformacions en Les arrels del món contemporanii els nous espais convivencials. les activitats i els espais industrials, localitzant KfgpvkÝecek„"fgnu"gngogpvu"fg"ecpxk"k"eqp- KfgpvkÝecek„"fgnu"rtkpekrku"k"kpuvkvwekqpu"fgnu" els principals centres de producció en el món, tinuïtat entre l’Antic Règim i l’època contem-règims democràtics i valoració de la participació Gurcp{c"k"Ecvcnwp{c0"Guvcdnkt"tgncekqpu"gpvtg" porània.ciutadana en les institucions públiques. Distinció la deslocalització industrial i la globalització Anàlisi de les revolucions i transformacionsentre sistemes democràtics i autoritaris. econòmica. polítiques que donen inici a l’època contempo- Anàlisi dels elements bàsics de l’organit- Relacionar les xarxes viàries i de transport de t pkc0"KfgpvkÝecek„"fgnu"ugwu"cpvgegfgpvu."gpvtg"zació política i administrativa de la Unió Ecvcnwp{c"cod"gn"fgugpxqnwrcogpv"geqp oke." els quals el reformisme il·lustrat, i de les sevesGwtqrgc."Gurcp{c"k"Ecvcnwp{c."ckz "eqo"fgnu" aplicant criteris de sostenibilitat mediambi- eqpugs¯flpekgu"uqekcnu."Ýpu"cn"rtgugpv0"Cp nkuk"òrgans principals de govern i el seu funci- ental. fg"nÓgxqnwek„"jkuv tkec"fÓGurcp{c"k"Ecvcnwp{c"onament. Comparació entre els òrgans de Valorar els elements que conformen l’estat al segle XIX i valoració dins el context inter-govern municipal i els d’àmbits territorials del benestar en les societats actuals i analitzar nacional.més grans. situacions de desigualtat en l’accés als serveis Valoració dels canvis socioeconòmics que Localització i caracterització dels grans àm- bàsics. implica la revolució industrial i interpretacióbits geopolítics i econòmics a nivell mundial. Valorar els principis del funcionament polític del fenomen des de la multicausalitat. AnàlisiKfgpvkÝecek„"fg"ngu"hwpekqpu"fÓcniwpgu"qtic- democràtic, aplicant-los en el reconeixement de les formes de vida en les ciutats industrialsnitzacions internacionals. dels drets i deures i dels principis del sistema del segle XIX a partir d’algun exemple pro- representatiu. Superar prejudicis i estereotips per. Interpretació de la problemàtica i de lesConnexions amb altres matèries aportacions d’algunes ideologies i revolucions, sobre grups socials i culturals amb una actitud empàtica. analitzant especialment els moviments socials i Matemàtiques Utilitzar fonts diverses per obtenir informació rqn vkeu"c"Ecvcnwp{c0 Lectura, interpretació i construcció de taules Nqecnkv|cek„"igqit Ýec"fg"nÓgzrcpuk„"korg-guvcf uvkswgu"k"fg"it Ýeu"cod"uwrqtv"rcrgt"k" sobre fets econòmics i socials de l’entorn i relaci- tkcnkuvc0"KfgpvkÝecek„"fg"ngu"tgncekqpu"fg"ecwuc"fkikvcn0"KfgpvkÝecek„"k"¿u"fg"pqodtgu"cduqnwvu" onar-los amb el context mundial. Comunicar les conclusions de forma organitzada i intel·ligible i efecte entre l’imperialisme i la consolidaciói relatius. utilitzant recursos TIC. del capitalisme. Conceptes bàsics d’economia. Realitzar de forma cooperativa treballs de Itcpu"eqpÞkevgu"fgn"uging"ZZ Tecnologies. Ciències de la naturalesa síntesi i recerca sobre situacions de desigualtat, KfgpvkÝecek„"fgnu"gngogpvu"d ukeu"fg"nÓqtftg" KfgpvkÝecek„"fg"nÓkorcevg"fÓcniwpu"rtqeguuqu" injustícia i discriminació que afectin persones i polític i social de la primera meitat del segleproductius sobre el medi i de la necessitat d’un col·lectius en el món actual, a partir del planteja- ZZ."kpekfkpv"gp"ngu"nnwkvgu"uqekcnu"k"gnu"eqpÞkevgu"ús sostenible dels recursos. ment d’hipòtesis o interrogants a resoldre. bèl·lics. Caracterització d’aspectes relatius a la Anàlisi de la interacció entre l’entorn, la tec- Conèixer els mecanismes de gestió urbana ukvwcek„"jkuv tkec"fg"Ecvcnwp{c"k"Gurcp{c."gp"gu-nologia i la societat. de l’entorn local i les formes de participació pecial, durant la II República i la Guerra civil. Utilització de recursos TIC per a la informa- ekwvcfcpc"gp"nc"rncpkÝecek„"wtdcp uvkec0"Rtqrquct" Comparació dels sistemes totalitaris del segleció, comunicació i processament de les dades. iniciatives de millora que tinguin en compte XX, caracteritzant especialment l’evolució del Llengua la sostenibilitat mediambiental i la cohesió i htcpswkuog"c"Ecvcnwp{c"k"Gurcp{c0 Desenvolupament de competències lingüísti- convivència social i, en especial, les que són Anàlisi del procés de descolonització i de lesswgu"rgt"fguetkwtg."gzrnkect."lwuvkÝect."kpvgtrtgvct" rqvgpekcnogpv"crnkecdngu"c"Ecvcnwp{c0 seves conseqüències. Valoració argumentadai argumentar situacions i fenòmens. de la repercussió de l’imperialisme en l’actual Quart curs eqpÝiwtcek„"fgn"o„p."cpcnkv|cpv"cniwp"ecu"fgn" Música. Educació visual i plàstica continent africà. Continguts Ús de diferents tipus de llenguatges (icònics, Anàlisi del procés de reconstrucció de l’ordresimbòlics, audiovisuals, etc.) per interpretar Continguts comuns rqn vke"k"geqp oke"fgurtfiu"fgnu"eqpÞkevgu"dflnánkeu0"la realitat i per comunicar els resultats d’una Obtenció d’informació relativa a situacions Valoració de les intervencions dels organismesrecerca. k"eqpÞkevgu"fg"nÓcevwcnkvcv."c"rctvkt"fg"fkxgtuqu" internacionals, com l’ONU, en matèria de políti-
  • 45. 21914 Fkctk"QÝekcn"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c""""""P¿o0"6;37"Î"4;0804229ca mundial i de la seva vigència. Caracterització fÓwpc"rgturgevkxc"inqdcn"fgn"o„p."cnnwp{cfc"fg" Eqorgvflpekgu"rt rkgu"fg"nc"ocvfltkcdels models socioeconòmics de postguerra. l’eurocentrisme. Valorar el paper històric dels El desenvolupament personal esdevé una Valoració dels canvis i ruptures en les formes organismes internacionals i la seva vigència competència central de la matèria d’Educaciói funcions de l’art, per mitjà de l’anàlisi de l’obra actual. física, que s’assoleix amb el treball i cura deld’alguns artistes representatius. Valorar el necessari equilibri entre drets i propi cos i la motricitat, al mateix temps que es deures individuals i col·lectius i reconèixer la tgÞgzkqpc"uqdtg"gn"ugpvkv"k"gnu"ghgevgu"fg"nÓcevkxkvcv"El món d’avui física, assumint actituds i valors adequats a la democràcia com un procés en construcció que Anàlisi del procés de construcció de la Unió gestió del cos i la conducta motriu. requereix un compromís personal i col·lectiuGwtqrgc"Ýpu"c"nÓcevwcnkvcv"k."gp"gurgekcn."fg"nc" Els continguts de la matèria pretenen donar contra la desigualtat i l’exclusió.kpvgitcek„"fÓGurcp{c."ckz "eqo"fgn"rcrgt"fg" RncpkÝect"k"tgcnkv|ct"vtgdcnnu"kpfkxkfwcnu"k"gp" resposta a necessitats que portin cap al benestarEcvcnwp{c"fkpu"gn"octe"gwtqrgw0 personal i promoguin una vida més saludable i grup sobre algun focus de tensió política o social Valoració de la transició cap a la democràcia a de més qualitat. La competència en la pràctica en el món actual, a partir d’informacions diverses,Ecvcnwp{c"k"Gurcp{c"c"rctvkt"fg"nÓcp nkuk"fgn"rcrgt" d’hàbits saludables de forma regular i continuada inclosos els mitjans de comunicació (premsa,dels homes i les dones com a subjectes dels can- contribueix a sentir-se bé amb el propi cos, a la televisió, cinema, etc.) i les TIC, assumint unavis històrics, individualment i col·lectiva. Anàlisi millora de l’autoestima i el desenvolupament actitud crítica i oberta al contrast de fonts.dels reptes de la democràcia a l’actualitat. del benestar personal. Participar en debats, exposant opinions ra- Reconeixement de les conseqüències de la La competència comunicativa s’assoleix amb onades sobre canvis, continuïtats que afectinglobalització i localització dels nous centres l’experimentació del cos i el moviment com aspectes de l’actualitat, aportant argumentaci-de poder. Argumentació crítica del sistema instruments d’expressió i comunicació; l’ex- ons basades en les ciències socials, respectanteconòmic actual en relació a la sostenibilitat i pressió i comunicació de sentiments i emocions les opinions dels altres i cercant l’obtenció iplantejament d’alternatives. individuals i compartides per mitjà del cos, el comunicació de conclusions comunes. KfgpvkÝecek„"fgnu"hqewu"fg"eqpÞkevg"gp"gn"o„p" gest i el moviment i la valoració crítica dels usos Comparar els règims autoritaris i democràtics.actual, tot relacionant les seves causes amb fac- expressius i comunicatius del cos. Conèixer aspectes del franquisme i de la transiciótors històrics. Valoració del diàleg i de la coope- fgoqet vkec"c"Ecvcnwp{c"k"Gurcp{c"swg"rgtogvkp" Aquesta matèria també desenvolupa la com-tcek„"eqo"c"hqtogu"rce Ýswgu"fg"tguqnwek„"fg" kfgpvkÝect"gn"rcrgt"fg"ngu"kpfkxkfwcnkvcvu"eqo"c" petència social centrada en les relacions inter-eqpÞkevgu0"Xcnqtcek„"fg"nc"hwpek„"fg"nc"ogo tkc" personals per mitjà de l’adquisició de valors subjectes de la història i la necessitat de preservarhistòrica en la construcció del futur. com el respecte, l’acceptació o la cooperació, la memòria històrica.Connexions amb altres matèries Reconèixer alguns elements culturals i ar- que seran transferits a l’activitat quotidiana tístics del món contemporani. Analitzar l’obra (jocs, esports, activitats en la natura, etc.). Les Matemàtiques possibilitats expressives del cos i de l’activitat d’algun artista, valorant els seus components Lectura i interpretació de dades estadístiques motriu potenciaran la creativitat i l’ús dels guvflvkeu"k"kpvgtrtgvcpv"gn"ugw"ukipkÝecv"k"hwpek„"k"fg"it Ýeu"gp"uwrqtv"eqpxgpekqpcn"k"fkikvcn0 llenguatges corporals per a transmetre senti- dins el context. Llengua Xcnqtct"nc"kpÞwflpekc"cevwcn"fgnu"okvlcpu"fg" ments i emocions que humanitzen el contacte Adquisició d’habilitats comunicatives en si- comunicació sobre les mentalitats individuals i personal.tuacions d’interacció oral, com els debats oberts col·lectives a partir d’alguns exemples. Crqtvcekqpu"fg"nc"ocvfltkc"c"ngu"eqorgvflpekgu"o reglats. bàsiques Educació física La matèria d’Educació física contribueix al Educació civicoètica Cp nkuk"fgnu"eqpÞkevgu"gp"gn"o„p"cevwcn"k"xc- El desenvolupament personal i la millora de desenvolupament de les competències bàsiques,loració del diàleg i la cooperació en la resolució nc"swcnkvcv"fg"xkfc"u„p"Ýpcnkvcvu"hqpcogpvcnu"fg" essencialment a la de coneixement i interacciófgnu"eqpÞkevgu0 l’educació obligatòria. La matèria d’Educació amb el món, mitjançant la interacció del pro- Comprensió de la realitat des d’una perspec- física ha de tenir un paper primordial en el des- pi cos i l’espai determinat, el coneixement, lativa global. envolupament de les competències centrades pràctica i la valoració de l’activitat física per Fkuugp{"fg"rtqrquvgu"fÓcevwcek„"gp"tgncek„"c" en la cura del cos i de la salut, en la millora preservar la salut.problemàtiques ciutadanes. corporal i la forma física i en l’ús constructiu del També contribueix essencialment en la temps lliure mitjançant la pràctica d’activitats competència social i ciutadana, ja que ajuda Educació visual i plàstica. Música a aprendre a conviure, acceptar les regles per esportives individuals i col·lectives. Valoració dels canvis en el món de l’art a al funcionament col·lectiu, la participació i el Cn"Ýpcn"fg"nÓgvcrc"gnu"pqku"k"ngu"pqkgu"jcp"fg"l’època contemporània. respecte envers les diferències i conèixer les eqortgpftg"gnu"dgpgÝeku"fg"nc"rt evkec"fÓcevkxkvcv" Anàlisi de l’obra d’artistes representatius de possibilitats i limitacions pròpies i alienes. física sistemàtica i permanent i han d’adquirirla contemporaneïtat. El reconeixement i l’apreciació de les mani- les eines necessàries per a organitzar la prò-Criteris d’avaluació pia pràctica de forma autònoma. Per a assolir hguvcekqpu"ewnvwtcnu"gurge Ýswgu"fg"nc"oqvtkekvcv" KfgpvkÝect"xctkcdngu"vgorqtcnu"*fwtcfc."uwe- aquesta autorregulació és fonamental vincular humana col·labora amb la competència culturalcessió, ritme, simultaneïtat, etc.), pel que fa a les la pràctica d’activitats físiques a una escala de i artística.itcpu"vtcpuhqtocekqpu"k"eqpÞkevgu"owpfkcnu"swg" valors, actituds i normes i al coneixement dels Els intercanvis comunicatius i la valoraciócaracteritzen l’època contemporània (revolucions seus efectes sobre la salut, el creixement personal crítica dels missatges i estereotips referits al cosburgeses, revolució industrial, etc.). i la millora de la qualitat de vida. procedents dels mitjans d’informació i comuni- Reconèixer alguns elements de canvi i de En aquesta etapa, en què els nois i les noies cació, contribueixen al desenvolupament de lacontinuïtat de l’estat liberal respecte de l’Antic experimenten grans canvis a nivell corporal, competència comunicativa i al tractament de laRègim, a partir de l’evolució política i econò- afectiu i social, pren importància la consciència informació i competència digital.okec"fg"Ecvcnwp{c"k"Gurcp{c"gp"tgncek„"cod"gn" del propi cos i l’acceptació d’un mateix i dels El coneixement d’un mateix o d’una mateixacontext europeu. altres. El cos ha de ser entès com a mitjà de co- i de les pròpies possibilitats i carències, l’au- Relacionar la consolidació del sistema capita- tosuperació, perseverança i actitud positiva, i municació, de creació, interpretació i expressió, l’organització individual i col·lectiva contribu-lista amb l’expansió colonial i valorar les seves tal com ja es planteja en l’etapa de primària. Els eixen a la competència d’aprendre a aprendre irepercussions actuals. nois i les noies han de ser capaços d’utilitzar el a l’autonomia i iniciativa personal. KfgpvkÝect"cniwpu"gngogpvu"fg"ngu"ogpvcnkvcvu." cos i el seu moviment per a expressar sensacionscostums i factors culturals, inclosos els rols de i sentiments davant diferents situacions. Estructura dels contingutsgènere, i la seva evolució històrica. Les activitats de la matèria han de potenciar Els continguts d’Educació física de cada curs Aplicar els coneixements històrics a la com- les actituds i valors propis d’una societat soli- s’organitzen en quatre apartats: condició físicaprensió i interpretació d’alguns dels problemes dària, sense discriminació, respectuosa amb les i salut, jocs i esports, expressió corporal i acti-internacionals més destacats de l’actualitat, des persones i l’entorn. vitats en el medi natural.
  • 46. Fkctk"QÝekcn"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c""""""P¿o0"6;37"Î"4;0804229 21915 NÓguvtwevwtcek„"fgnu"eqpvkpiwvu"tgÞgevgkz"ecfc" Les activitats en el medi natural s’han de Pràctica de posicions corporals adequades perun dels eixos que donen sentit a l’Educació fí- presentar com una forma més d’activitat física a les activitats físiques i la vida quotidiana.sica en l’educació secundària obligatòria: el saludable que permet, a més del contacte amb el Pràctica d’exercicis per a la millora del todesenvolupament de les capacitats cognitives, medi natural terrestre o aquàtic, una possibilitat muscular i postura corporal.físiques, emocionals i relacionals vinculades d’utilització del temps de lleure. Les activitats Control de la respiració i consciència del cosa la motricitat, l’adquisició de formes socials i a la natura han de ser també una eina per a la en relaxament.culturals de la motricitat, l’educació en valors i valoració del medi natural i fomentar-ne el res- Jocs i esportsl’educació per a la salut. pecte i la conservació. Aplicació de les habilitats motrius als esports Encara que en l’Educació secundària obliga- En les activitats, no s’han de perseguir rendi- individuals i col·lectius.tòria els continguts es presentin organitzats per ments esportius ni resultats concrets en proves Execució de jocs per a la comprensió de lesmatèries, per a l’assoliment de les competències físiques. S’ha de valorar la millora i esforç in- fases del joc col·lectiu: atac i defensa.bàsiques és convenient establir relacions entre dividuals, així com la cooperació activa amb el Realització d’activitats i jocs per a l’aprenen-ells sempre que sigui possible. La connexió grup, i tenint sempre molt present que l’objectiu tatge dels esports col·lectius.entre continguts de matèries diverses mostra les Ýpcn"fg"nÓgfwecek„"h ukec"c"nÓGfwecek„"ugewpf tkc" Pràctica d’activitats i jocs per a l’aprenentatgediferents maneres de tractar una mateixa situació obligatòria és la formació de persones físicament dels esports individuals.i dóna un sentit més ampli als conceptes i n’afa- actives, saludables i participatives. Acceptació del nivell individual i la disposicióvoreix la comprensió. De la mateixa manera, els Objectius de millora.continguts que en una matèria es presenten com La matèria d’educació física de l’educació Respecte i acceptació de les normes de joc,a instrument, trobaran en una altra els contextos secundària obligatòria té com a objectiu el des- les activitats i els esports practicats.adequats que els donaran sentit. envolupament de les capacitats següents: Valoració de l’esport individual i col·lectiu Les connexions poden establir-se amb na- 30" Eqpflkzgt"gnu"vtgvu"swg"fgÝpgkzgp"wpc"ce- com fenomen social i cultural.turalitat en situacions de relació amb l’entorn i vkxkvcv"h ukec"ucnwfcdng"k"gnu"dgpgÝeku"swg"nÓce- Valoració de les activitats esportives com unanc"xkfc"fk tkc0"Cn"Ýpcn"fgnu"eqpvkpiwvu"fg"ecfc" tivitat física comporta per a la salut individual forma de millorar la salut.curs es concreten les connexions que es poden i col·lectivaestablir amb d’altres matèries; la proposta que Expressió corporal 2. Valorar la pràctica regular d’activitat físicaes fa té un caràcter orientatiu i en cap cas és KfgpvkÝecek„"fgn"equ"gzrtguukw<"rquvwtc."iguv"k" com a mitjà de millora de la salut i de la qualitatexhaustiva. moviment. Aplicació de la consciència corporal de vida. a les activitats expressives.Consideracions sobre el desenvolupament del 3. Realitzar activitats físiques dirigides a Experimentació d’activitats expressives ori-currículum nc"oknnqtc"fg"nÓgÝekflpekc"k"nc"tkswguc"oqvtkw"k" entades a afavorir una dinàmica positiva del Gp"cswguvc"gvcrc"ecn"hgt"wp"vtgdcnn"gurge Ýe" la millora de la condició física per respondre grup.per a la millora de la condició física. A partir de davant de diferents situacions. Disposició favorable a la desinhibició en lesla valoració i acceptació de les capacitats indi- 4. Manifestar autonomia en l’organització activitats d’expressió corporal.viduals, l’alumnat ha d’esforçar-se per millorar k"rncpkÝecek„"fg"nÓcevkxkvcv"h ukec."eqpuqnkfcfc"el seu nivell de condició física i contribuir al com hàbit de vida saludable. Activitats en el medi naturaldesenvolupament corporal harmònic. 5. Conèixer les normes principals de segure- Tgcnkv|cek„"fÓcevkxkvcvu"Ýukeqgurqtvkxgu"gp" Aquesta millora s’ha d’enquadrar en un marc tat i mesures preventives i actuar amb respecte el medi natural.saludable, per això és important que els nois i les i cura de l’entorn en les activitats en el medi Acceptació i respecte de les normes de con-pqkgu"eqpgiwkp"gnu"dgpgÝeku"fg"nÓcevkxkvcv"h ukec" natural. servació dels medi urbà i natural.regular sobre l’organisme. Ha de treballar-se 6. Practicar diferents activitats físiques, Connexions amb altres matèriesgurge Ýecogpv"nÓcp nkuk"k"xcnqtcek„"et vkec"fg" esportives i recreatives, en l’àmbit de la com-determinats models presents a la nostra socie- petició i en el temps de lleure per la millora de Ciències de la naturalesatat, amb especial incidència en problemàtiques la condició física. Respecte per les normes de conservació delque es poden donar en aquestes edats, com el 7. Utilitzar el cos com a eina de comunicació, medi.sedentarisme, els trastorns alimentaris i les expressió i creació. Llenguapràctiques de risc. 8. Valorar les capacitats individuals, acceptar Interacció oral en jocs i esports. Els jocs i els esports es presenten com a ngu"fkhgtflpekgu"kpfkxkfwcnu"k"rqvgpekct"nÓchcp{"fg"mitjans de treball, tant per a la millora de la millora personal. Criteris d’avaluaciócondició física i el desenvolupament de les 9. Mostrar habilitats i actituds de respecte, KfgpvkÝect"ngu"rctvu"fÓwpc"uguuk„"fÓcevkxkvcv"relacions interpersonals com per al coneixe- treball en equip i esportivitat en la participació física i l’objectiu de cadascuna.ment de formes d’activitat física aptes per a la en activitats, jocs i esports, independentment de Eqpflkzgt"gn"ukipkÝecv"fg"nc"eqpfkek„"h ukec"k"competició, la recreació i el temps de lleure. En les diferències culturals, socials i d’habilitat. reconèixer les qualitats físiques com a qualitatsaquestes pràctiques és fonamental la valoració 10. Adoptar una actitud crítica davant el trac- de millora.k"tgurgevg"rgt"ngu"pqtogu."rgnu"eqorcp{u"k"gnu" tament del cos, l’activitat física i l’esport en la so- Incrementar el nivell individual de condicióadversaris, així com el respecte pel material i cietat actual i valorar-ne els aspectes positius. física per millorar la salut pròpia.les instal·lacions. Millorar l’execució dels aspectes tècnics bà- El treball d’equip per a la consecució d’un Primer curs sics d’un esport individual, acceptant el nivellqdlgevkw"eqo¿"cnu"gurqtvu"eqnángevkwu"k"nÓchcp{"fg" assolit. Contingutsmillora als individuals i d’adversari són aspectes Millorar l’execució tècnica i tàctica d’un es-que cal tenir en compte. Evidentment, en aquesta Condició física i salut port col·lectiu, demostrant haver comprès lesetapa l’esport ha de tenir un caràcter obert a KfgpvkÝecek„"fg"ngu"rctvu"fÓwpc"rt evkec"h ukec<" fases del joc (atac i defensa) i el respecte per lesdiverses especialitats, amb una participació escalfament, activitat física i exercicis de baixa normes del joc.que no estigui supeditada a les característiques intensitat. Elaborar i expressar missatges de forma col-de sexe, nivells d’habilitat o altres criteris de Realització d’exercicis apropiats per a l’es- lectiva utilitzant tècniques com el mim, el gest,discriminació, i ha de respondre a plantejaments calfament general. la dramatització o altres, i mostrar desinhibiciómés enllà dels competitius. En conseqüència, Caracterització de la condició física i de les en les activitats d’expressió corporalcal fomentar l’esperit crític en el tractament qualitats físiques. Mostrar habilitat i respecte per a la realitzaciód’alguns esports i activitats físiques als mitjans Realització de jocs per a la millora de la con- d’activitats en el medi natural.de comunicació i en la societat en general, i dició física. Mostrar hàbits higiènics i posturals saluda-valorar-ne els aspectes positius com l’esforç o Atenció a la higiene després de fer activitat bles relacionats amb l’activitat física i la vidael treball d’equip. física. quotidiana.
  • 47. 21916 Fkctk"QÝekcn"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c""""""P¿o0"6;37"Î"4;0804229Segon curs Criteris d’avaluació Disposició favorable a la pràctica de les activi- KfgpvkÝect"gnu"qdlgevkwu"fg"nÓguecnhcogpv"k"tg- vcvu"fÓgzrtguuk„"eqtrqtcn"cod"vqvu"gnu"eqorcp{u"Continguts copilar activitats, estiraments i exercicis de mo- k"eqorcp{gu0Condició física i salut bilitat articular apropiats per a l’escalfament. Activitats en el medi natural Realització de jocs d’escalfament, tot reconei- Incrementar el nivell individual de condició Realització de recorreguts en el medi natural,xent els objectius que es persegueixen. física per millorar la salut. utilitzant l’equipament, les eines i tècniques Reconeixement de les qualitats físiques re- Valorar la freqüència cardíaca com a indicador d’orientació adients.lacionades amb la salut: resistència aeròbica de la intensitat de l’esforç. Coneixement i pràctica de les normes de pre-k"Þgzkdknkvcv0 Millorar l’execució dels aspectes tècnics d’un venció i seguretat per a la realització d’activitats Realització d’activitats i de jocs per a la millo- esport individual. al medi natural.ra de la condició física, amb especial incidència Manifestar actituds de cooperació, tolerànciagp"nc"tgukuvflpekc"cgt dkec"k"nc"Þgzkdknkvcv0 i esportivitat en els esports i jocs col·lectius. Connexions amb altres matèries Control i valoració de la freqüència cardíaca Mostrar autocontrol i participació en les ac- Ciències de la naturalesa. Educació per a lacom a indicador del grau d’esforç. tivitats d’oposició. ciutadania Valoració de la importància d’adoptar una Crear i posar en pràctica una seqüència har- Coneixement del cos i d’hàbits saludables.bona postura corporal en la pràctica de les ac- mònica de moviments corporals a partir d’untivitats físiques i en la vida quotidiana. ritme triat. Llengua Reconeixement de la relació entre hidratació Conèixer la importància de la pràctica d’ac- Interacció oral en jocs i esports.i activitat física. tivitats a la natura. Música Valoració d’hàbits saludables com una bona Cercar informació de diferents mitjans i recur- Improvisacions individuals i col·lectives ambalimentació, el descans i l’activitat física, i iden- uqu"rgt"rncpkÝect"ngu"uqtvkfgu"cn"ogfk"pcvwtcn0 suport musical.vkÝecek„"fÓj dkvu"fg"tkue0 Coneixement i vivència de diferents tècniques Tercer curs Criteris d’avaluacióde respiració i relaxació, i aplicació en situacions RncpkÝect"k"rquct"gp"octzc"wp"guecnhcogpv" Contingutsquotidianes. general. Condició física i salut Relacionar les activitats físiques amb els efec-Jocs i esports Reconeixement dels efectes de l’escalfament tes que produeixen en els diferents aparells i Realització d’activitats i jocs per a l’aprenen- i elaboració de pautes per dur-lo a terme. sistemes del cos humà, especialment amb aquellstatge dels fonaments tècnics i reglamentaris d’un Elaboració i pràctica d’escalfaments, generals que són més rellevants per la salut.esport individual. k"gurge Ýeu."rtgxk"cp nkuk"fg"nÓcevkxkvcv"h ukec"c" Incrementar el nivell individual de condició Pràctica d’activitats i jocs per a l’aprenentatge realitzar. física per millorar la salut, participant en les ac-dels fonaments tècnics, tàctics i reglamentaris Condicionament de les qualitats relaciona- vkxkvcvu"swg"gu"rtqrqugp"k"kfgpvkÝecpv"swkpc"fiu"nc"d’un esport col·lectiu. fgu"cod"nc"ucnwv<"tgukuvflpekc"cgt dkec."Þgzk- qualitat física susceptible de millora. Reconèixer Realització d’activitats i jocs per a l’aprenen- bilitat i força resistència general, mitjançant a partir de la mesura de la freqüència cardíacatatge dels fonaments tècnics, tàctics i reglamen- la posada en pràctica de sistemes i mètodes la intensitat del treball realitzat.taris d’un esport d’adversari. d’entrenament. TgÞgzkqpct"uqdtg"nc"korqtv pekc"fÓwpc"cnk- Autocontrol en les situacions de contacte. KfgpvkÝecek„"fgnu"ghgevgu"fgn"vtgdcnn"fg"ngu" mentació equilibrada i les variacions de demanda Cooperació en les funcions atribuïdes en un qualitats físiques sobre la salut i els aparells segons l’activitat física que es desenvolupa.equip per a la consecució d’objectius comuns. del cos humà. Realitzar de forma autònoma recorreguts en Valoració de l’esportivitat per sobre de la Coneixement de la freqüència cardíaca mà- el medi natural, utilitzant l’equipament, einesconsecució de resultats. xima, la freqüència en repòs i càlcul de la zona i tècniques d’orientació adients. Mostrar una Valoració dels esports d’adversari com a fe- d’activitat. actitud de respecte pel medi natural.Resoldrenomen social i cultural. KfgpvkÝecek„"k"cfqrek„"fg"rquvwtgu"eqttgevgu" situacions de joc en un o més esports col·lectius, en les activitats físiques i en la vida quotidi- aplicant coneixements tècnics i tàctics.Expressió corporal ana. Millorar l’execució dels aspectes tècnics d’un Recerca de diferents maneres de comunicar- Reconeixement de la relació entre l’alimen- esport individual.se, per mitjà del llenguatge corporal, utilitzant tació, la salut i l’activitat física. Equilibri entre Mostrar una actitud crítica davant el tracta-les diferents parts del cos alhora i separadament, ingesta i despesa calòrica. ment de l’esport i l’activitat física en la societatamb i sense suport musical. Execució de mètodes de relaxació amb l’ob- actual. Disposició favorable a la desinhibició en les jectiu d’alliberar tensions. Crear i posar en pràctica seqüències de movi-activitats comunicatives. Valoració de l’efecte positiu que la pràctica ments, individualment i col·lectiva, amb i sense Acceptació de les diferències individuals i d’activitat física produeix en l’organisme. suport musical.respecte davant l’execució dels altres. Utilitzar els tipus de respiració i les tècniques Jocs i esportsActivitats en el medi natural Pràctica d’activitats i jocs per a l’aprenentatge i mètodes de relaxació com a mitjà per a la re- Reconeixement i realització d’activitats en el dels fonaments tècnics i reglamentaris d’un ducció de desequilibris i minimitzar les tensionsmedi natural com a activitats per a la millora de esport individual. produïdes en la vida quotidiana.la condició física i la recreació. Realització d’activitats i jocs per a l’aprenen- Respecte i valoració del medi natural com tatge dels fonaments tècnics, tàctics i reglamen- Quart cursa espai idoni per a la realització d’activitats taris d’un esport col·lectiu. Contingutsfísiques. Assumpció de responsabilitat individual en Cerca prèvia d’informació sobre l’indret, una activitat col·lectiva com a condició indis- Condició física i salutnatural o urbà, en el que es desenvolupin les pensable per aconseguir un objectiu. Realització i pràctica d’escalfaments autòno-activitats. Tolerància i esportivitat per sobre de la recerca mament segons l’activitat a realitzar. dels resultats. Valoració de l’escalfament com a prevencióConnexions amb altres matèries de lesions. Demostració d’una actitud crítica davant el Ciències de la naturalesa tractament del cos i l’activitat física als medis de Reconeixement dels efectes del treball de Respecte i valoració del medi natural. comunicació i en la societat en general. tgukuvflpekc"cgt dkec."fg"Þgzkdknkvcv"k"fg"hqt›c" resistència sobre l’estat de salut: efectes bene- Llengua Expressió corporal Ýekququ."tkuequ"k"rtgxgpek„0 Interacció oral en jocs i esports. Realització d’improvisacions individuals i Aplicació dels sistemes d’entrenament de les Desinhibició en activitats comunicatives. col·lectives, amb i sense suport musical. qualitats físiques.
  • 48. Fkctk"QÝekcn"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c""""""P¿o0"6;37"Î"4;0804229 21917 Presa de consciència de la condició física física per millorar la salut, a partir del coneixe- actuar de forma autònoma, Aprendre a conviureindividual i predisposició per millorar-la. ment de sistemes i mètodes d’entrenament. i Aprendre a ser ciutadans i ciutadanes en un RncpkÝecek„"cwv pqoc"fg"nÓcevkxkvcv"h ukec"c" Participar en l’elaboració d’un pla de treball món global.partir de pautes bàsiques. per a la millora de la condició física. “Aprendre a ser i actuar de forma autòno- Constància en l’adopció de postures correctes Realitzar exercicis d’acondicionament físic ma” comporta educar per a viure en la llibertaten l’activitat física i consciència de la importàn- atenent a criteris de correcció postural com a responsable, l’autoestima, l’autorregulació, elcia d’evitar postures inadequades. estratègia per a la prevenció de lesions. discerniment i la presa de decisions autònoma Aplicació de les normes bàsiques de segu- Participar de forma activa en activitats espor- i conscient. Ajudar l’alumnat a mirar-se a siretat i prevenció de riscos durant la realització tives individuals, col·lectives o d’adversari. mateix, incrementant l’autodomini i el benestard’activitat física. Participar en l’organització i posada en pràc- propi, afavoreix el seu creixement com a perso- Reconeixement de les actuacions bàsiques tica de torneigs o competicions esportives. nes i com a ciutadans o ciutadanes. Gestionara prendre davant un contratemps o una lesió Participar de forma constructiva en la cre- i expressar els propis sentiments i emocionsdurant la pràctica d’activitat física. cek„"k"tgcnkv|cek„"fg"eqtgqitcÝgu"cod"uwrqtv" l’ajuda també a reconèixer l’alteritat, tot desenvo- Valoració dels efectes negatius de determinats musical. lupant habilitats comunicatives i comportamentshàbits sobre la condició física i la salut. Actitud Utilitzar la respiració i la relaxació com a empàtics i solidaris.crítica envers aquests hàbits. mètodes d’alliberament de tensions. “Aprendre a conviure” fa referència a les Valoració i utilització de la respiració i la RncpkÝect"wpc"cevkxkvcv"gp"gn"ogfk"pcvwtcn." relacions humanes des del respecte per larelaxació de forma autònoma al servei d’una seleccionant l’equipament adient, seguint les dignitat personal i la igualtat de drets. Com-millora en la qualitat de vida. normes bàsiques de seguretat i cercant infor- porta desenvolupar els valors fonamentals de ocek„"ukipkÝecvkxc"fg"nc"|qpc"gp"tgncek„"cod" la convivència, la responsabilitat cívica, laJocs i esports les activitats a realitzar. justícia i l’equitat, prestant especial atenció a Realització de jocs i esports individuals, d’ad-versari i col·lectius, d’oci i recreació. la de gènere. Promou igualment la participació Educació per al desenvolupament personal i democràtica en el centre escolar, usant el diàleg Realització d’activitats i jocs per a l’aprenen-tatge dels fonaments tècnics i reglamentaris d’un la ciutadania k"nc"ogfkcek„"rgt"cdqtfct"gnu"eqpÞkevgu"k"kfgpvk-esport individual i d’un esport d’adversari. Educar per al desenvolupament personal i Ýecpv"k"tgdwvlcpv"gnu"eqorqtvcogpvu"k"cevkvwfu" Pràctica d’activitats i jocs per a l’aprenentatge la ciutadania és promoure el desenvolupament discriminatòries envers persones i col·lectius.dels fonaments tècnics, tàctics i reglamentaris de ciutadans i ciutadanes responsables i demo- Suposa també superar estereotips i prejudicisd’un esport col·lectiu. cràtics i possibilitar la transformació personal i per mitjà d’una aproximació respectuosa a Acceptació de les funcions atribuïdes dins l’adquisició de competències i habilitats neces- la diversitat personal i cultural, defugint und’una tasca d’equip i cooperar-hi. sàries que contribueixin a l’assoliment d’una relativisme acrític. Rctvkekrcek„"gp"nc"rncpkÝecek„"k"nÓqticpkv|cek„" societat més lliure, justa i equitativa. “Aprendre a ser ciutadans i ciutadanes ende campionats en que s’utilitzin sistemes de L’Educació per al desenvolupament perso- un món global” adquireix a l’educació secun-puntuació que potenciïn les actituds, valors i nal i la ciutadania ha de promoure l’adquisició dària una dimensió més gran, tot aprofundintrespecte de les normes. d’uns valors humanitzadors, que no excloguin en continguts ja tractats en el cicle superior Valoració dels jocs i esports com a activitats cap persona ni cap col·lectiu, ajudant els nois i de l’Educació primària. Es pretén no nomésd’oci i temps de lleure. les noies a manifestar una actitud d’empatia i gn"eqpgkzgogpv"ukp„"vcodfi"nc"tgÞgzk„"uqdtg" Acceptació de les normes socials i democrà- fg"eqpÝcp›c"lwuvkÝecfc"gpxgtu"gnu"cnvtgu0"Ckz " els drets i deures cívics com a referències èti-tiques que regeixen en un treball d’equip. mateix, ha de contribuir a desenvolupar valors ques de conducta, així com la seva assumpció i elements d’identitat personal i de pertinença, i defensa. Implica també el conreu d’habili-Expressió corporal tats que permetin participar activament en la i ha de promoure l’autocrítica, l’actitud oberta i Etgcek„"fg"eqorqukekqpu"eqtgqit Ýswgu"fg" Þgzkdng"k"gn"eqortqo u"rgt"eqpvtkdwkt"c"nc"oknnqtc" vida cívica, assumint els valors democràticsgrup amb el suport d’una estructura musical, de la societat. En un món globalitzat i intercon- i coneixent els fonaments i organització deincloent els elements: temps, espai i intensitat. nectat cal cercar espais comuns de convivència l’estat democràtic i les formes de participació Participació i aportació del treball en grup en per a alumnes amb realitats culturals i socials ekwvcfcpc0"Uwrquc."gp"fgÝpkvkxc."cpcnkv|ct"ngu"les activitats rítmiques. diverses, que serveixin de referència a tothom, transformacions i desequilibris existents en Disposició favorable a la desinhibició en la respectant les diferents identitats. el món actual, valorant críticament les causespresentació individual o col·lectiva d’exposicions Des d’aquesta perspectiva, s’opta pel nom que provoquen les desigualtats i adquirint elorals i rítmiques en públic. d’Educació per al desenvolupament personal i compromís individual i col·lectiu per fer unActivitat física en el medi natural la ciutadania, entenent que no es redueix només món més just i equitatiu. RncpkÝecek„"k"tgcnkv|cek„"fÓcevkxkvcvu"gp"gn"ogfk" a les matèries prescrites en dos dels cursos de Al costat d’aquests objectius genèrics per totanatural per a la millora de la condició física. l’Educació secundària obligatòria. En tant que l’etapa de l’Educació secundària obligatòria, Presa de consciència de l’impacte que tenen educació en valors, ha de ser present en la vida uÓgzrnkekvgp"wpu"eqpvkpiwvu"ofiu"gurge Ýeu"rgt"cnu"certes activitats físiques sobre l’entorn. del centre, impregnant el seu Projecte educatiu, cursos tercer i quart, per les matèries d’Educació Valoració de la relació entre l’activitat física, contemplant el treball des de totes les matèries per a la ciutadania i drets humans i Educacióla salut i el medi natural. curriculars, des de les activitats que tenen lloc eticocívica, respectivament. El desenvolupament Cerca d’informació sobre l’indret on es vol dins i fora del centre i, molt especialment, des d’aquests continguts ha de servir, també, perrealitzar la sortida i l’itinerari. de la tutoria, entesa com a espai comú. En con- fomentar, reconèixer i valorar les bones pràcti- seqüència, el Pla d’acció tutorial haurà d’expli- ques i les iniciatives del professorat i l’alumnatConnexions amb altres matèries que tendeixen a augmentar el bon clima escolar, citar-ne també els continguts comuns. Llengua Els objectius i continguts aporten elements amb el màxim de coherència entre el que es diu Presentació individual o col·lectiva d’expo- que contribueixen a desenvolupar competènci- i el què es practica dins l’organització del centresicions orals. es per interpretar adequadament la realitat i a k"fg"nÓcwnc0"Jc"fÓclwfct."gp"fgÝpkvkxc."nÓcnwopcv" incorporar positivament la pluralitat familiar, c"nÓcp nkuk."nc"tgÞgzk„"k"nc"eqortgpuk„"fg"nc"tg- Educació civicoètica alitat que l’envolta, per descobrir la pluralitat sexual, cultural, lingüística, nacional, religiosa TgÞgzk„"uqdtg"ngu"eqpfwevgu"fg"tkue"swg"chge- d’interpretacions i la complexitat d’interessos i política de tota la societat, segons la Declara-ten la pròpia salut i la dels altres. ció dels Drets Humans i les recomanacions i que subjau en cada posicionament i per saber queCriteris d’avaluació declaracions d’altres organismes internacionals nc"fgueqpÝcp›c"k"nc"kpugiwtgvcv"rqtvc"cn"tgdwki" RncpkÝect"k"rquct"gp"rt evkec"guecnhcogpvu" democràtics. i als prejudicis, i ser conscient que sovint allòautònoms per a una activitat concreta. Els objectius, que abracen tota l’etapa de que es veu depèn més de la pròpia percepció Incrementar el nivell individual de condició l’Educació secundària, són: Aprendre a ser i que del fet observat.
  • 49. 21918 Fkctk"QÝekcn"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c""""""P¿o0"6;37"Î"4;0804229Eqorgvflpekgu"rt rkgu d’un pensament i projecte de vida i en la presa de per la continuïtat del procés d’educació per a la L’Educació per al desenvolupament perso- postures sobre els problemes i les possibles solu- ciutadania responsable i compromesa al llargnal i la ciutadania contribueix al desenvolu- cions. El plantejament de dilemes morals, propi de les etapes d’educació obligatòria.pament de les competències bàsiques però, de de l’educació eticocívica, condueix l’alumnat a Al tercer curs, els continguts anteriors es des-manera especial i directa, de les centrades en la construcció d’un judici ètic propi, basat en els envolupen en tres apartats: Identitat i autonomia,conviure i habitar el món (competència social valors i les pràctiques democràtiques. Convivència i valors cívics i Pertinença i ciuta-i ciutadana i competència en el coneixement i dania. Al quart curs, els apartats són: Capacitat Crqtvcekqpu"fg"nc"ocvfltkc"c"ngu"eqorgvflpekgu"la interacció amb el món físic), ja que propicia crítica i iniciativa personal, Valors ètics per una bàsiquesl’adquisició d’habilitats per viure en societat i societat democràtica i Ciutadania en un món glo- L’Educació per al desenvolupament personal iexercir la ciutadania democràtica; afavoreix la bal. Ambdues matèries s’estructuren, doncs, en la ciutadania contribueix igualment a l’adquisicióuniversalització de les pròpies aspiracions i drets tres blocs que van des d’allò personal i pròxim a de la competència d’aprendre a aprendre, en laper a totes les persones; ajuda a generar valors allò més general i global, si bé la darrera se centra mesura que proposa l’estímul de les habilitatscom la cooperació, la solidaritat, el compromís socials, impulsa el treball cooperatiu i capacita gp"nc"tgÞgzk„"flvkec"swg"eqogp›c"gp"ngu"tgncekqpu"i la participació; valora la conquesta dels drets afectives amb l’entorn proper per contribuir, a l’alumnat per a l’ús sistemàtic de l’argumentaciójwocpu"k"tgdwvlc"gnu"eqpÞkevgu"gpvtg"itwru"jw- través del plantejament dels dilemes morals, a la en la confrontació i intercanvi de coneixements,mans i les situacions d’injustícia. Així doncs, construcció d’una consciència moral cívica. La afavorint el desenvolupament d’un pensamentaspira al desenvolupament de la igualtat de drets presentació dels continguts en blocs no implica propi.i oportunitats i fomenta la igualtat efectiva entre que s’hagin d’impartir separadament ja que, en També contribueix a la competència comu-homes i dones, tot valorant la diferència de sexes, tractar-se de continguts referits a les diferents nicativa lingüística i audiovisual, a partir delperò reconeixent-ne alhora la igualtat de drets i dimensions de la persona dins la col·lectivitat, coneixement i l’ús de conceptes propis, de larebutjant els estereotips i prejudicis que fomenten estan fortament relacionats entre sí. pràctica sistemàtica del debat i tot el que implicasituacions discriminatòries. Els coneixements bàsics i fonamentals de (saber escoltar, exposar i argumentar) i de la L’educació afectivoemocional, la convivència, cada apartat es poden seleccionar i seqüenciar a gestió de les diverses fonts d’informació per ala participació, el coneixement de la diversitat partir de l’anàlisi de problemàtiques o l’estudi de la construcció del coneixement. La comunicaciói de les situacions de discriminació i injustícia, casos, fent ús d’informacions de diverses fonts i verbal i escrita de sentiments, idees i opinions,permeten consolidar les habilitats socials, ajuden imprescindibles per aconseguir els objectius rgturgevkxgu"k"cdqtfcpv"gnu"eqpÞkevgu"fÓkpvgtguuqu"a generar sentiments d’identitat compartida, i a entre els diferents agents socials que intervenen, de la matèria, així com la valoració crítica delsreconèixer, acceptar i assumir hàbits cívics per així com potenciant la cerca de solucions per la missatges explícits i implícits en fonts diversesokvl "fg"nc"ugxc"rt evkec0"UÓchcxqtgkz."gp"fgÝ- via del consens. Aquest fet permet contextualit- i, particularment, en la publicitat i els mitjansnitiva, que l’alumnat, i alhora futurs ciutadans zar el coneixement a partir de situacions reals i de comunicació, també ajuden a l’adquisició dei ciutadanes, assimili destreses per conviure ukipkÝecvkxgu"rgt"cnu"cnwopgu."vqv"rtkqtkv|cpv"nc" la competència.i construir societats més cohesionades, lliu- comparació de situacions similars en diferents Pel que fa a la competència sobre el tractamentres i equitatives, amb un sentiment d’identitat àmbits territorials, mantenint un equilibri d’es- de la informació i la competència digital, s’hicompartida. cales, des d’allò local a allò global, sense perdre contribueix en tant que s’exposen les oportunitats També es contribueix a les competències de vista les diferents dimensions de la ciutadania swg"qhgtgkzgp"ngu"VKE."gu"tgÞgzkqpc"uqdtg"gnu"centrades en conviure i habitar el món a par- i, en especial, la dimensió europea. problemes ètics, culturals i socials relacionatstir de l’adquisició de coneixements sobre fets i Encara que en l’Educació secundària obliga- amb la seva utilització, i se’n promou un ús res-processos interpretatius de la societat i el món tòria els continguts es presentin organitzats per ponsable, amb actituds positives que recolzingp"swfl"nÓcnwopcv"xkw"k"etgkz."rgt"fktkikt"tgÞgzkxc- matèries, per a l’assoliment de les competències l’aprenentatge, la col·laboració, la comunicacióment accions per a la millora i preservació de les bàsiques és convenient establir relacions entre i la posada en comú de coneixements.condicions de vida pròpia i dels altres, per tenir ells sempre que sigui possible. La connexió Finalment, els continguts de l’àrea aportencura del medi, fer un ús responsable dels recursos entre continguts de matèries diverses mostra les destreses relacionades amb la competència ar-i racionalitzar el consum. Igualment integra diferents maneres de tractar una mateixa situació tística i cultural, ja que fomenta l’actitud d’estimaconeixements sobre els fonaments i models orga- i dóna un sentit més ampli als conceptes i n’afa- pel fet cultural, l’empatia per apropar-se a lesnitzatius dels estats i de les societats democràtics voreix la comprensió. De la mateixa manera, els seves diferents manifestacions i la sensibilitatk"fÓcnvtgu"eqpvkpiwvu"gurge Ýeu"eqo"nc"rtqitguukxc" continguts que en una matèria es presenten com per comprendre-les i valorar-les amb una actitudconsecució dels drets i llibertats i la percepció a instrument, trobaran en una altra els contextos oberta i respectuosa. Alhora, també requereixfg"nc"ugxc"xkiflpekc"cevwcn."kfgpvkÝecpv"ecuqu"fg" adequats que els donaran sentit. posar en funcionament la creativitat per contri-vulneració i injustícia, així com reconeixent els Les connexions poden establir-se amb na- buir a la construcció d’un món millor.moviments i organitzacions compromesos en la turalitat en situacions de relació amb l’entorn idefensa dels drets humans i de la pau. Estructura dels continguts nc"xkfc"fk tkc0"Cn"Ýpcn"fgnu"eqpvkpiwvu"fg"ecfc" Així mateix, contribueix directament a la El currículum estableix, d’una banda, els curs es concreten les connexions que es podendimensió ètica de la competència social i ciutada- objectius generals que cal desenvolupar al llarg establir amb d’altres matèries; la proposta quena, i afavoreix que l’alumnat reconegui els valors de tota l’etapa, des de totes les matèries i, molt es fa té un caràcter orientatiu i en cap cas ésde l’entorn i actuï de forma coherent en prendre especialment, des de l’acció tutorial, en coordi- exhaustiva.fgekukqpu"q"gp"chtqpvct"wp"eqpÞkevg."fÓceqtf"cod" nació amb altres activitats dins i fora del centre.el referent comú dels valors universals i els drets Fg"nÓcnvtc."gu"eqpukfgtgp"gnu"eqpvkpiwvu"gurge Ýeu" Consideracions sobre el desenvolupament deli deures continguts en la Declaració Universal a desenvolupar en el curs de tercer d’ESO en currículumdels Drets humans i altres principis de caràcter la matèria d’Educació per a la ciutadania i els El desenvolupament dels continguts, comfonamental. drets humans, i a quart d’ESO en la d’Educació s’ha dit, ha d’impregnar totes les matèries al La competència d’autonomia i iniciativa perso- eticocívica. llarg de l’etapa, per bé que se n’aprofundeix alsnal també es considera una competència pròpia, en L’Educació per al desenvolupament personal cursos tercer i quart. L’aprenentatge dels valorsvcpv"swg"chcxqtgkz"ngu"kpkekcvkxgu"fg"rncpkÝecek„." i la ciutadania inclou el desenvolupament de fonamentals de la convivència social ha de tenirpresa de decisions, organització i assumpció de la pròpia identitat i la responsabilitat personal lloc des de cada una de les matèries curricularsresponsabilitats. L’acció educativa ha de permetre -aprendre a ser i actuar de forma autònoma-, la i, molt especialment, des de les Ciències socials,els nois i noies assumir de manera crítica i pro- relació amb els altres -aprendre a conviure-, i el des de la tutoria, des de l’organització escolaritguukxcogpv"tgÞgzkxc"nÓgzgtekek"fg"nc"nnkdgtvcv." compromís social -aprendre a ser ciutadans i ciu- i des de la participació als òrgans i activitatsdels seus drets i els seus deures individuals i col- tadanes en un món global. Aquests tres apartats, escolars, dins i fora del centre, i també ha delectius en un clima de respecte cap a les altres que també s’apliquen a l’educació primària, són potenciar-se a través dels valors de convivènciapersones i postures morals. També s’afavoreix presents en els continguts concrets dels cursos entre tots els estaments de la comunitat escolar.nÓcwvqpqokc"k"nÓcwvqeqpÝcp›c"gp"nc"eqpuvtweek„" tercer i quart, amb les seves singularitats, vetllant Ara bé, l’existència de continguts amb entitat
  • 50. Fkctk"QÝekcn"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c""""""P¿o0"6;37"Î"4;0804229 21919pròpia en el currículum de l’etapa proporciona Aprendre a conviure dels interessos personals, del benestar propi i delswp"gurck"gurge Ýe"rgt"c"tgÞgzkqpct."gzrnkekvct"k" Aprendre a pensar i a comunicar els sentiments, altres. Expressió i gestió de les pròpies emocionscomplementar els valors que estan darrera dels emocions i les opinions tot exercitant les habilitats i autogestió de les pròpies conductes.coneixements, aprenentatges i actituds assumits assertives, des del respecte per les diferències amb Valoració de la dignitat, la llibertat i la respon-en un grau o en un altre, dels quals sovint no els altres. Desenvolupar la capacitat d’escolta i sabilitat en la presa de decisions, desenvolupanten tenim consciència; explicitar-los de manera d’exposició argumentada de les pròpies opinions l’autonomia personal i l’autoestima.conscient proporciona les bases per a la progres- i respecte per les dels altres. Coneixement i cura del propi cos, desenvo-siva maduresa ètica i intel·lectual de l’alumnat Participar en activitats de grup amb una ac- lupant hàbits de salut i mobilitat segura i iden-al llarg de l’etapa. titud solidària i respectuosa, usant el diàleg i la vkÝecpv"eqpfwevgu"fg"tkue0 L’Educació per al desenvolupament perso- ogfkcek„"rgt"cdqtfct"gnu"eqpÞkevgu0 Valoració de la diversitat de les relacions afec-nal i la ciutadania ha d’esdevenir l’eix verte- Conèixer i assumir els drets i deures deri- vkxgu"k"ugzwcnu"fgu"fgn"tgurgevg."nc"eqpÝcp›c."nc"brador de l’educació en valors a l’escola, per xcvu"fg"nÓGuvcvwv"fg"Ecvcnwp{c."nc"Eqpuvkvwek„" igualtat i la capacitat de decisió, rebutjant elstal de fomentar, reconèixer i valorar les bones gurcp{qnc."k"ngu"fgenctcekqpu"fg"ftgvu"jwocpu" prejudicis i estereotips i les relacions basadespràctiques i les iniciatives que es proposen des d’àmbit internacional. Reconèixer aquests drets en el domini de l’altre.dels diferents àmbits de la comunitat escolar com a referències ètiques de conducta i com a Distinció i relació entre els drets individualsi de l’entorn, per mitjà d’experiències d’apre- conquestes històriques inacabades. i drets col·lectius i entre els drets i deures, totnentatge-servei, entre d’altres. Ha de promoure KfgpvkÝect"gnu"ogecpkuogu"fg"hwpekqpcogpv"fg" reconeixent el seu caràcter universal.també el bon clima escolar i la implicació dels les societats democràtiques i el paper de les admi- Convivència i valors cívicsdiferents estaments que componen la comunitat nistracions en la garantia dels serveis públics. Coneixement de la Declaració Universal delseducativa en l’objectiu comú d’educar per a ser i Reconèixer els drets de les dones, valorar la Drets humans i d’altres documents de caràcterconviure, amb el màxim de coherència entre el diferència de sexes i la igualtat de drets entre fonamental i universal i presa de consciència deque es diu i el que es practica en tots els àmbits gnnu."kfgpvkÝecpv"k"tgdwvlcpv"ukvwcekqpu"fg"fku- la seva necessitat i vigència.de la vida escolar. criminació i violència de gènere. KfgpvkÝecek„"k"tgdwki"fg"ukvwcekqpu"fÓkpeqornk- En conclusió, l’aprenentatge d’aquesta matèria Reconèixer la diversitat social i cultural com ment d’aquests drets a nivell global i anàlisi de lava més enllà de l’adquisició de coneixements: se enriquidora de la convivència, mostrant respecte situació a l’entorn proper, per mitjà de l’observa-centra en les pràctiques escolars que estimulen el per cultures diferents a la pròpia i valorant els ció i la interpretació crítica de la realitat.pensament crític, la participació i l’assimilació costums i estils de vida propis com a signes Reconeixement de les diferències de gèneredels valors fonamentals de la societat democrà- d’identitat i formes de cohesió social. com un element enriquidor de les relacions in-tica, amb l’objectiu de formar futurs ciutadans Aprendre a ser ciutadans i ciutadanes en un terpersonals. Valoració de la igualtat de dretsi ciutadanes responsables i participatius, però món global d’homes i dones en la família i en qualsevol altretambé empàtics i solidaris. Juntament amb l’ava- Desenvolupar la iniciativa personal partici- àmbit de relació.luació formativa, s’ha de potenciar l’avaluació pant democràticament i responsable dins i fora Identificació i rebuig de comportaments ien l’acció, és a dir, l’avaluació de l’elaboració i del centre, com a eina per aprendre a assumir els actituds discriminatòries (sexistes, misògines,aplicació de projectes d’intervenció social en deures ciutadans i compromisos socials. homofòbiques, xenòfobes, de preponderància dela comunitat. Cal trobar, doncs, estratègies per Prendre consciència de la pertinença als la força física) en els diferents àmbits relacionalsavaluar els diferents tipus de continguts que hi diferents àmbits de ciutadania propis (local, escolars i en les relacions personals i socialssón presents: els referits a aspectes més con- autonòmic, estatal, europeu i global) i de la ne- d’àmbit extraescolar.ceptuals; les destreses i habilitats d’aplicació i cessitat de contribuir al seu desenvolupament Reconeixement de la diversitat social, cultu-participació activa i els relatius a l’adquisició de i la seva millora. ral, afectiva i d’opcions religioses i laiques quexcnqtu"e xkeu."vqv"tgeqtfcpv"swg."gp"fgÝpkvkxc."nc" KfgpvkÝect"k"tgdwvlct"ngu"ukvwcekqpu"fÓkplwu- es manifesten en el nostre entorn i manifestacióciutadania s’aprèn exercint-la. tícia i discriminació, per raó de gènere, origen d’actituds de sensibilitat, respecte i empatia en-Objectius o creences, dins i fora del propi entorn, sensi- vers costums, valors morals, sentiments i formes bilitzant-se al davant de les necessitats de les de vida diferents als propis, tot reconeixent els L’Educació per al desenvolupament personal i persones i grups més desafavorits i valorant la valors comuns.la ciutadania a l’Educació secundària obligatòria importància de formes de cooperació ciutadana, Anàlisi dels règims democràtics, entre elsté com a objectiu el desenvolupament de les com l’associacionisme i el voluntariat. swcnu"nÓguvcv"gurcp{qn"k"nc"eqowpkvcv"cwv pqoc"fg"capacitats següents: TgÞgzkqpct"k"tgncekqpct"fkpu"wp"eqpvgzv"ngu" rgtvkpgp›c."tgÞgzkqpcpv"uqdtg"ngu"ugxgu"tgiwnc-Aprendre a ser i actuar de manera autònoma causes i les conseqüències de les desigualtats cions, el funcionament de les seves institucions Conèixer i acceptar críticament la pròpia iden- geqp okswgu"k"uqekcnu"k"fgnu"eqpÞkevgu"dflnánkeu0" i valorant el seu model contributiu.titat, les característiques i experiències perso- TgÞgzkqpct"uqdtg"gnu"fkngogu"oqtcnu"fgn"o„p" Valoració de les administracions (local,nals, desenvolupar l’autoestima, l’autogestió de cevwcn0"KfgpvkÝect"guvtcvflikgu"k"cnvgtpcvkxgu"rgt"c" autonòmica, estatal, europea) en la prestacióles emocions i conductes i la presa de decisions, aconseguir una societat més justa i equitativa. dels serveis públics i de la importància de larespectant les diferències amb els altres i desen- Valorar i tenir cura del medi, així com assumir participació ciutadana en el funcionament devolupant la capacitat de diàleg i l’empatia. comportaments de consum responsable que les institucions. Desenvolupar l’afectivitat en tots els àmbits de eqpvtkdwgkzkp"c"nc"uquvgpkdknkvcv0"KfgpvkÝect"ngu" KfgpvkÝecek„"fg"ngu"pqtogu"fg"rctvkekrcek„"gp"la personalitat i en les relacions amb els altres, accions individuals, col·lectives i institucionals ngu"fgekukqpu"eqnángevkxgu"k"gp"nc"iguvk„"fg"eqpÞke-fgu"fgn"tgurgevg."nc"eqpÝcp›c"k"nc"kiwcnvcv."tgdwv- per a la preservació del medi. tes. Valoració i aplicació del diàleg i la mediaciójant els prejudicis, els estereotips i les relacions KfgpvkÝect"gnu"vtgvu"d ukeu"fgn"nngpiwcvig"fg" com a instruments per resoldre els problemesbasades en el domini de l’altre. Reconèixer i la publicitat i dels mitjans de comunicació i fg"eqpxkxflpekc"k"gnu"eqpÞkevgu"fÓkpvgtguuqu"gpvtg"fgugpxqnwrct"cevkvwfu"ucnwfcdngu."kfgpvkÝecpv" interpretar críticament els seus missatges, va- iguals i en les relacions intergeneracionals.les pràctiques de risc. lorant la incidència que tenen en la pròpia presa KfgpvkÝecek„"k"¿u"fgnu"ogecpkuogu"fg"rctvkek- Reconèixer els valors de l’esforç personal, de decisions. pació en el funcionament de l’aula i de l’escola iaprenent dels propis èxits i assumint els errors dels valors cívics que hi estan implicats. Valo-i els riscos amb la responsabilitat que implica Educació per a la ciutadania i drets humans. ració de les estratègies del treball en grup coml’ús de la llibertat d’elecció. Tercer curs. a potenciador d’aquests valors. Desenvolupar la capacitat crítica i la iniciativa Desenvolupament d’actituds de comprensió, Contingutspersonal, assumint responsabilitats i actuant cooperació i solidaritat amb persones depenentsamb autonomia en la vida quotidiana i en les Identitat i autonomia i col·lectius en situacions desfavorides.relacions de grup, tot aplicant les normes de KfgpvkÝecek„"fgnu"vtgvu"eqpuvkvwvkwu"fg"nc"rt rkc" Respecte i valoració crítica per les opcionsconvivència. identitat, inclosa la identitat de gènere. Valoració i plantejaments dels altres, desenvolupant una
  • 51. 21920 Fkctk"QÝekcn"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c""""""P¿o0"6;37"Î"4;0804229actitud autocrítica davant de les opcions i plan- Criteris d’avaluació a la transformació positiva. Expressió i controltejaments propis i la capacitat per expressar Reconèixer els components individuals i de les emocions i autogestió de les conductes,opinions i judicis de forma assertiva. col·lectius de la dimensió humana i expressar aprenent dels propis èxits i fracassos. les pròpies emocions respectant les dels altres Desenvolupament de la capacitat crítica i laPertinença i ciutadania des de la valoració de la dignitat i la llibertat iniciativa personal per assumir la responsabilitat KfgpvkÝecek„."cp nkuk"k"tgdwki"fg"ngu"ecwugu" humanes. Expressar judicis i opinions pròpies que implica l’ús de la llibertat d’elecció en la pre-que provoquen situacions de marginació, des-igualtat i injustícia social en el món, incidint de forma argumentada, desenvolupant una ac- uc"fg"fgekukqpu"oqtcnu."kfgpvkÝecpv"gnu"fkhgtgpvu" titud autocrítica i acceptant les discrepàncies tipus de raonament implicats i reconeixent lesespecialment en la privació dels infants del dret amb els altres. coherències i contradiccions entre els judicis ia l’educació. KfgpvkÝect"k"tgdwvlct"gnu"hcevqtu"fg"fkuetkokpc- les accions. Anàlisi de les causes i conseqüències dels con-Þkevgu"c"pkxgnn"owpfkcn."tgeqpgkzgpv"gn"rcrgt"fgnu" ció envers persones per motiu d’origen, gènere, KfgpvkÝecek„"fg"nÓgzkuvflpekc"fÓwpc"eqpuekflpekc" creences, ideologia i orientació afectivosexual ètica, capaç d’orientar l’acció de manera lliureqticpkuogu"kpvgtpcekqpcnu0"KfgpvkÝecek„"fÓcevkvwfu" en les societats actuals, manifestant una actitud i racional i en el context de les llibertats i dretsi estratègies de construcció de la pau des del com- respectuosa i empàtica envers costums, valors, humans.rtqo u"fg"vtqdct"uqnwekqpu"cnu"eqpÞkevgu0 sentiments i formes de vida diferents al propi. Reflexió i debat sobre els dilemes morals KfgpvkÝecek„"fg"ngu"tgncekqpu"gzkuvgpvu"gpvtg" Identificar els valors cívics de la societat aplicats a conductes de risc que afecten la salutla vida de les persones de diferents parts del democràtica en situacions de convivència de o la integritat personal i la dels altres, especial-món i dels criteris d’igualtat, respecte i coo- l’entorn immediat, participar en la vida del centre ment en relació amb la sexualitat i les conductesperació implicats en aquestes relacions. Re- i de l’entorn, desenvolupant habilitats socials de addictives i compulsives.coneixement d’accions solidàries i iniciativesde voluntariat. respecte i usant el diàleg i la mediació com a TgÞgzk„"et vkec"uqdtg"ngu"eqpfwevgu"tgurqp- kpuvtwogpvu"rgt"tguqnftg"gnu"eqpÞkevgu0 sables en la utilització de les TIC (autonomia, Defensa i cura de l’entorn, coneixent les reper- Utilitzar de forma rigorosa diferents fonts autocontrol, seguretat, etc.) i en la mobilitatcussions que tenen a nivell global les formes de d’informació per documentar-se sobre alguns viària.xkfc"k"nc"iguvk„"nqecn"fgnu"tgewtuqu"k"kfgpvkÝecpv" dels problemes i reptes de la societat actual, Identificació i presa de consciència delsles bones pràctiques alternatives i d’estratègies kfgpvkÝecpv"ngu"ecwugu"fg"nc"fgukiwcn"fkuvtkdwek„" elements del context social i cultural, inclososde consum responsable. fg"nc"tkswguc."fgnu"eqpÞkevgu"eqpxkxgpekcnu"fkpu" els mitjans de comunicació i la publicitat, que Interpretació crítica de la realitat a través dels la diversitat i dels enfrontaments bèl·lics, contras- condicionen el sistema de valors propi i podenmitjans de comunicació, inclòs el llenguatgepublicitari, per tal de desenvolupar capacitats tant punts de vista i considerant alternatives per kpÞwkt"gp"nc"rt rkc"rtguc"fg"fgekukqpu."cpcnkv|cpv" tal d’elaborar una opinió crítica pròpia. especialment els estereotips que tendeixen ad’elecció responsables. Analitzar els principis bàsics de la Declaració imposar-se com a models de conducta. Aplicació de conductes responsables entorn Wpkxgtucn"fg"ftgvu"jwocpu"k"kfgpvkÝect"ukvwc-de les TIC (autonomia, autocontrol, seguretat) Valors ètics per una societat democràtica cions de violació d’aquests drets dins i fora dek"tgÞgzk„"et vkec"uqdtg"gnu"xcnqtu"k"oqfgnu"swg" Reconeixement de la ciutadania en la seva nÓgpvqtp0"KfgpvkÝect"ukvwcekqpu"fg"fgukiwcnvcv"transmeten alguns jocs interactius. dimensió individual i social. Conceptualització d’oportunitats per raó de gènere i rebutjar la Valoració de la capacitat per adaptar-se a i anàlisi dels principis ètics que estan a la base violència de gènere.una realitat en constant evolució, per mitjà dels drets, deures i llibertats de les persones i dels Reconèixer els principis del funcionamentfÓcevkvwfu"Þgzkdngu"k"qdgtvgu0"Xcnqtcek„"fg"nc" col·lectius. Distinció entre normes jurídiques i democràtic i aplicar-lo a diferents situacionsdisponibilitat per trobar solucions als problemes morals i entre drets cívics i polítics. reals, dins i fora del centre, i a l’organització,i intentar millorar la realitat de manera crítica Anàlisi de la progressiva consecució dels funcions i funcionament dels principals òrgansi responsable. drets i llibertats, percepció de la seva vigència i de govern municipals, autonòmics i estatals, va- Pràctica de normes cíviques per mitjà de la consideració d’alguns drets emergents (bioètica, lorant la importància d’assumir responsabilitatsparticipació en activitats socials de l’entorn tecnoètica, ecoètica, etc.). i treballar en comú.proper, assumint responsabilitats i treballant KfgpvkÝecek„."cp nkuk"k"tgdwki"fg"ukvwcekqpu" Reconèixer els principals serveis públics quede forma cooperativa. d’incompliment dels drets humans a nivell lo- les diferents administracions han de garantir iConnexions amb altres matèries les obligacions dels ciutadans en la seva cura i cal i global. Coneixement de mecanismes per manteniment, així com els valors cívics impli- combatre l’incompliment i la violació dels drets Llengua jwocpu0"TgÞgzk„"et vkec"uqdtg"ngu"ictcpvkgu"k" cats en la cura de l’entorn, la seguretat viària i Participació en debats, expressant les opinions límits dels drets i les llibertats. el consum responsable.i judicis de forma assertiva. Reconeixement de les diferències de gènere Valorar el paper de les tecnologies de la infor- Ciències Socials mació i de la comunicació en la concepció global com un element enriquidor de les relacions in- Reconeixement dels drets humans i rebuig de les relacions existents entre les vides de les terpersonals. Anàlisi dels estereotips i prejudicisde les desigualtats. persones de diferents parts del món. Reconèixer c"nÓgpvqtp"fg"nc"kfgpvkvcv"fg"iflpgtg0"KfgpvkÝecek„" Reconeixement de la diversitat cultural. les formes de viure i gestionar els recursos a i rebuig de la violència de gènere, tot coneixent Anàlisi del funcionament de les institucions nivell local que tenen repercussions globals els mitjans de prevenció i protecció.democràtiques. negatives, manifestant actituds favorables a la KfgpvkÝecek„"fg"ngu"gvcrgu"rtkpekrcnu"fg"nc" solidaritat i cooperació internacionals. conquesta dels drets de les dones i valoració Educació Física de la seva situació actual en diferents indrets, Assumir i practicar estratègies de consum Assumpció de responsabilitats en el treball tcekqpcn"k"tgurqpucdng."kfgpvkÝecpv"nc"kpÞwflpekc" analitzant-ne les causes.cooperatiu. Kpvgtrtgvcek„"fgn"ukipkÝecv"jkuv tke"k"rnwtcn"fg" dels mitjans de comunicació, inclosa la publici- Valoració del propi benestar i dels altres i les pautes culturals i valors morals dels individus tat, en la presa de les pròpies decisions i en elsdesenvolupament d’hàbits saludables. i les societats actuals, tot apreciant la diversitat, hàbits i models socials. Desenvolupar conductes Ciències de la naturalesa tgurqpucdngu"gp"vqtp"fg"ngu"VKE."tgÞgzkqpcpv" des del reconeixement de les llibertats i drets Defensa i cura de l’entorn i pràctiques de críticament sobre els valors i models que trans- personals i col·lectius i rebutjant comportamentsconsum responsable. meten alguns jocs interactius. i actituds discriminatoris. KfgpvkÝecek„"fgnu"eqpegrvgu"encwu"fgn"uku- Tecnologies tema democràtic (parlamentarisme, sistema Educació eticocívica. Quart curs. Assumpció d’actituds responsables a l’entorn electoral, pluralisme polític, representativitat)de les TIC. Continguts i aplicació a l’anàlisi del sistema polític espa- Educació visual i plàstica. Música Capacitat crítica i iniciativa personal p{qn."tgeqpgkzgpv"gnu"xcnqtu"fgoqet vkeu"fgn" Anàlisi de la representació del món per mitjà Acceptació crítica de la identitat i els inte- seu funcionament i de les seves institucionsdels missatges audiovisuals ressos personals, mostrant una actitud oberta i regulacions.
  • 52. Fkctk"QÝekcn"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c""""""P¿o0"6;37"Î"4;0804229 21921 Segon fascicle Interpretació de la democràcia com a conques- Ciències socials Analitzar les causes que provoquen els prin-ta eticopolítica de la comunitat i anàlisi del seu Anàlisi de les causes i conseqüències dels ekrcnu"eqpÞkevgu"gp"gn"o„p"cevwcn."xcnqtcpv"nc"ukipkÝecv"flvke."lwt fke"k"rqn vke0"Xcnqtcek„"fg"nc" eqpÞkevgu"dflnánkeu."xcnqtcpv"nc"pgeguukvcv"fg"nc" necessitat de desenvolupar una cultura de la paunecessitat de preservar la memòria històrica de tguqnwek„"rce Ýec"fgnu"eqpÞkevgu0 i de la justícia en les situacions convivencialsnc"nnwkvc"rgt"nc"fgoqet ekc0"TgÞgzk„"uqdtg"nc"rct- Anàlisi històric dels canvis en relació als rols quotidianes i en la política internacional.ticipació ciutadana en les democràcies actuals. de gènere. Assumir responsabilitats personals i compro-Valoració de la responsabilitat pública de l’Estat TgÞgzk„"uqdtg"gnu"tgrvgu"fg"nc"fgoqet ekc" misos per fer un món més just i equitatiu dins lesi dels seus dirigents envers la ciutadania. actual. pròpies possibilitats, per mitjà de la participació Contrast de valors i argumentació dels va- individual i en grup en activitats socials a dins Educació físicalors propis. Respecte i valoració crítica de les i fora del centre. TgÞgzk„"uqdtg"ngu"eqpfwevgu"fg"tkue"swg"chge-opcions i plantejaments personals dels altres, Assumir i practicar estratègies de consum ten la salut pròpia i dels altres.desenvolupant una actitud assertiva. tcekqpcn"k"tgurqpucdng."kfgpvkÝecpv"nc"kpÞwflpekc" Biologia i Geologia. Tecnologia. Informà- dels mitjans de comunicació, inclosa la publici-Ciutadania en un món global tica tat, en la presa de les pròpies decisions i en els TgÞgzk„"uqdtg"ngu"vtcpuhqtocekqpu"k"fgugswk- TgÞgzk„"flvkec"uqdtg"nÓcdcuv"fg"nc"ekflpekc"k"fg" hàbits i models socials. Desenvolupar conducteslibris socials i econòmics existents en el món la tècnica, incloses les TIC. responsables entorn de les TIC, identificantactual, analitzant les seves implicacions en el els valors i models que transmeten alguns jocsmón laboral de l’entorn, així com les seves re- Educació visual i plàstica interactius.lacions dins un món globalitzat. Interpretació TgÞgzk„"flvkec"uqdtg"nc"kpÞwflpekc"fg"nc"rw-de les conseqüències socials de la globalització blicitat sobre els comportaments individuals Educació visual i plàsticade l’economia. i col·lectius. KfgpvkÝecek„"k"tgdwki"fg"ukvwcekqpu"fg"oct- Criteris d’avaluació La matèria d’Educació visual i plàstica téginació, intolerància, desigualtat i injustícia eqo"c"Ýpcnkvcv"fgugpxqnwrct"ngu"ecrcekvcvu"rgt- Expressar i controlar les pròpies emocions,social en el món, desenvolupant una consci- ceptives, expressives i estètiques de l’alumnat respectant les dels altres des de la valoracióència ètica. i dotar-lo de les eines que li permetin accedir i de la dignitat i la llibertat humanes. Expressar Anàlisi de les causes i conseqüències dels con- transformar la informació en coneixement. En judicis i opinions pròpies de forma argumentada,Þkevgu"c"pkxgnn"owpfkcn."tgeqpgkzgpv"gn"rcrgt"fgnu" desenvolupant una actitud autocrítica i acceptant efecte, el desenvolupament dels nois i les noiesqticpkuogu"kpvgtpcekqpcnu0"KfgpvkÝecek„"fÓcevk- l’existència de discrepàncies amb els altres. es realitza a través de la interacció amb el seutuds i estratègies de construcció de la pau des del entorn natural i social. L’acte de conviure es basa Valorar la dimensió lliure i responsable decompromís de les actituds convivencials. en aspectes com l’intercanvi i la interpretació de l’acció humana, així com la dimensió moral Reconeixement de la pertinença a una ciuta- la informació, i la creació de continguts fruit de dels comportaments.fcpkc"gwtqrgc"k"inqdcn."kfgpvkÝecpv"gnu"okvlcpu." nc"tgÞgzk„."itcp"rctv"fgnu"swcnu"u„p"rtgugpvu"c"nc" Prendre consciència de la pluralitat d’opcionstant individuals com col·lectius, per procurar un societat, als esdeveniments artístics i culturals i i posicionaments entorn dels dilemes morals deldesenvolupament humà sostenible i assumint als mitjans de comunicació, i adquireixen sentit o„p"cevwcn."xcnqtct/nqu"et vkecogpv."kfgpvkÝecpv"estratègies de consum racional i responsable. a través de les interaccions amb l’entorn i les els elements del context social i cultural que TgÞgzk„"uqdtg"gnu"fkngogu"oqtcnu"fgn"o„p" rgtuqpgu0"C"Ý"swg"cswguvc"kphqtocek„"rwiwk" els condicionen, i formar-se una opinió pròpia,actual en els que es manifestin plantejaments ser assimilada i transformada en coneixement qdgtvc"k"Þgzkdng."gurgekcnogpv"gp"tgncek„"cod"antropològics i ètics diferents, desenvolupant ecn"rqfgt"tgÞgzkqpct."fg"ocpgtc"et vkec."uqdtg"nc" conductes de risc que afecten la sexualitat i laun criteri propi a partir de la posada en comú i el realitat visual i plàstica i audiovisual del nostre mobilitat.contrast d’informacions, opinions i valors. entorn. Adquirir valors humanitzadors que no siguin Defensa i cura de l’entorn entès com a espai L’Educació visual i plàstica està vinculada excloents i manifestar una actitud de respectecomú on es desenvolupa la convivència i conei- amb el món de les experiències que tenen el seu i empatia envers els altres. Reconèixer el valorxement de les accions individuals i col·lectives i origen no únicament en els sentits, sinó també de la pluralitat i de la diversitat, distingint-lesde les polítiques institucionals en pro de la seva en la interacció d’aquests amb l’activitat i la dels elements diferenciadors que estan a la baseconservació. etgcek„"jwocpgu0"Ngu"ctvu"xkuwcnu."gn"fkuugp{" d’algunes discriminacions. Interpretació crítica de la influència dels i, en general, totes les representacions visuals Reconèixer els drets humans com a princi-mitjans de comunicació i d’informació en el presents a la societat són objecte d’estudi en pal referència ètica per a la conducta humana, aquesta matèria. Actualment, és important cen-món actual. kfgpvkÝecpv"ngu"rtkpekrcnu"hcugu"jkuv tkswgu"fg"nc" Anàlisi sobre l’ús de les TIC en una societat vtct"eqo"c"rtkpekrcn"rwpv"fg"rctvkfc"nc"tgÞgzk„" seva consecució i la seva perfectibilitat, valorantfgoqet vkec"k"tgÞgzk„"et vkec"uqdtg"gnu"xcnqtu" sobre el món de les imatges i els fets artístics, i el seu compliment i reconeixent situacions dei models que transmeten alguns jocs interac- la seva relació amb continguts històrics, socials violació d’aquests drets en entorns propers i o polítics, susceptibles de ser treballats en elstius. nnwp{cpu0 Valoració de la racionalitat i d’una actitud àmbits de les arts tradicionals com ara el dibuix, Reconèixer els estereotips i els prejudicisdialògica com a mitjans per assolir una con- la pintura o l’escultura, i també els nous mitjans implicats a l’entorn de la identitat de gènere.egrek„"fgn"o„p"Þgzkdng"k"qdgtvc"k"cfcrvct/ug"c" ownvkoflfkc."gn"fkuugp{."nc"rwdnkekvcv."gn"ekpgoc." KfgpvkÝect"ngu"gvcrgu"rtkpekrcnu"fg"nc"eqpswguvc"una realitat en constant evolució. Compromís nc"vgngxkuk„."gn"x fgq"q"nc"hqvqitcÝc0 dels drets de les dones, valorant la seva vigènciaper trobar alternatives i solucions als problemes NÓcuukokncek„"tgÞgzkxc"k"et vkec"fg"nÓgpvqtp" actual i analitzant les causes de situacions actualsper intentar fer un món més just. visual i plàstic ha d’esdevenir un centre d’interès de desigualtat i violència, manifestant rebuig. Reconeixement de diverses formes de parti- i d’atracció a partir del qual es pugui desenvo- Conèixer i expressar de forma argumentadacipació ciutadana, com el voluntariat, l’associ- lupar un projecte educatiu que doni resposta a la noció de sistema democràtic, comprendre les necessitats de comprensió i acció al mónacionisme i altres moviments compromesos en gn"ugw"ukipkÝecv"jkuv tke"k"cpcnkv|ct"nc"ukvwcek„"la defensa dels drets humans, i dels valors que actual i contribuir a la socialització responsable de la democràcia en el món actual, valorant laaporten a la societat. Pràctica de normes cíviques de l’alumnat. El desenvolupament de la perso- participació ciutadana i la responsabilitat delsper mitjà de la participació en activitats socials na en la societat actual es realitza no només poders públics envers la ciutadania. Aplicar a partir dels estímuls sensorials, sinó tambéde l’entorn proper, assumint responsabilitats i aquests principis al marc polític vigent. cod"gn"vtgdcnn"cod"rtqrquvgu"tgÞgzkxgu"fÓqtkigp"treballant de forma cooperativa. Utilitzar de forma rigorosa i contrastada di- conceptual, amb base històrica i dirigides cap ferents fonts d’informació per documentar-seConnexions amb altres matèries a l’acció. sobre alguns dels problemes i reptes de la soci- Llengua etat actual, valorant la possibilitat de solucions Eqorgvflpekgu"rt rkgu"fg"nc"ocvfltkc Expressió argumentada de les pròpies opi- alternatives i manifestant actituds favorables a Els continguts de la matèria d’Educació vi-nions. la solidaritat i cooperació internacionals. sual i plàstica desenvolupen directament les
  • 53. 21922 Fkctk"QÝekcn"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c""""""P¿o0"6;37"Î"4;0804229competències comunicatives, tant la lingüística La importància que adquireixen en el currícu- Encara que en l’Educació secundària obliga-i audiovisual, com l’artística i cultural. D’una lum els continguts relatius a l’entorn audiovisual i tòria els continguts es presentin organitzats perbanda, amb la competència lingüística i audi- multimèdia, amb la utilització dels recursos TIC, matèries, per a l’assoliment de les competènciesovisual es potencia l’observació, l’anàlisi i la expressen el paper que s’atorga a aquesta matèria bàsiques és convenient establir relacions entrevaloració dels missatges audiovisuals des del en l’adquisició de la competència en tractament ells sempre que sigui possible. La connexiópunt de vista de la innovació formal i temàtica, de la informació i competència digital. entre continguts de matèries diverses mostra lesde l’educació del sentit estètic i de la capacitat Així mateix, es contribueix a l’adquisició de diferents maneres de tractar una mateixa situaciócomunicativa. De l’altra, amb la competència la competència en el coneixement i interacció i dóna un sentit més ampli als conceptes i n’afa-artística i cultural s’afavoreix tot el que suposa amb el món físic per mitjà de l’ús de proce- voreix la comprensió. De la mateixa manera, elsconèixer, comprendre, apreciar i valorar crí- fkogpvu."tgncekqpcvu"cod"gn"oflvqfg"ekgpv Ýe." continguts que en una matèria es presenten comticament diferents manifestacions culturals i eqo"nÓqdugtxcek„."nÓgzrgtkogpvcek„"k"nc"tgÞgzk„" a instrument, trobaran en una altra els contextosartístiques, utilitzar-les com a font d’enriquiment posterior. Finalment, també són objectius de la adequats que els donaran sentit.personal i gaudi, i considerar-les com a part del matèria el domini del llenguatge simbòlic i el Les connexions poden establir-se amb na-patrimoni de la col·lectivitat. coneixement d’aspectes espacials de la realitat, turalitat en situacions de relació amb l’entorn i La competència artística incorpora igual- per mitjà de la representació geomètrica de les nc"xkfc"fk tkc0"Cn"Ýpcn"fgnu"eqpvkpiwvu"fg"ecfc"ment el coneixement bàsic de les principals formes, la qual cosa contribueix a l’adquisició curs es concreten les connexions que es podentècniques, recursos i convencions dels diferents de la competència matemàtica. establir amb d’altres matèries; la proposta quellenguatges artístics. Suposa també desen- es fa té un caràcter orientatiu i en cap cas és Estructura dels continguts exhaustiva.volupar actituds de valoració i estima de la A l’Educació secundària obligatòria l’alumnatcreativitat implícita en l’expressió artística, Consideracions sobre el desenvolupament del està capacitat per a realitzar anàlisis i actuacionsd’interès per cultivar la pròpia capacitat estè- ofiu"eqpvgzvwcnkv|cfgu."tgÞgzkxgu"k"eqorngzgu" currículumtica i creativa i de respecte cap a la diversitat En l’Educació visual i plàstica cal desenvolu- que a l’educació primària, i d’una major es-d’expressions artístiques i culturals de la pròpia rct"gn"vtgdcnn"fÓceqtf"cod"wpu"qdlgevkwu"rtgÝzcvu" pecialització en les tècniques i habilitats delscomunitat i d’altres. i una revisió periòdica de la seva consecució, la diferents àmbits artístics. Per tant, procedeix, L’aprenentatge conscient i amb finalitats qual cosa obliga l’alumnat a elaborar estratègies de forma gradual, anar enriquint les capacitatsrtgÝzcfgu"fg"nc"rtqfweek„."fkuugp{"k"etgcek„" fg"rncpkÝecek„."tgikuvtgu"ukuvgo vkeu"fÓcxcnwcek„." artístiques de l’alumnat mitjançant el desenvo-d’imatges, objectes o fets a través de codis vi- rtgxkuk„"fgnu"tgewtuqu"pgeguuctku."gp"fgÝpkvkxc." lupament de les tres línies en què es fonamentasuals, artístics i tècnics ha de concretar-se en elaborar un procés que permet afrontar, amb el plantejament curricular de la matèria: saberpropostes diverses que van des de la represen- èxit, l’aprenentatge autònom. Tot aquest procés mirar per comprendre; saber fer per expressar-se,tació descriptiva, a l’expressió subjectiva, la d’adquisició d’autonomia, conjuntament amb k"ucdgt"cpcnkv|ct"k"tgÞgzkqpct"c"rctvkt"fÓcurgevgu"transferència i la transformació, amb l’objectiu l’esperit creatiu, l’experimentació -utilitzant, conceptuals i complexos per a construir novesd’afavorir el desenvolupament artístic i el conei- quan calgui, recursos TIC de l’entorn audiovisual visions alternatives sobre si mateix i els diferentsxement complex. Aquest aprenentatge s’ha de i multimèdia-, la investigació, la responsabili- aspectes de la realitat. Aquests continguts esdur a la pràctica a través de la contextualització, tat i l’autocrítica, condueixen l’alumnat a tenir desenvolupen, respectivament, en els apartatsnc"tgÞgzk„."gnu"okvlcpu"itcÝeqrn uvkeu"vtcfkekq- iniciativa per descobrir i millorar, de forma “Explorar i percebre”, “Interpretar i crear” i “Di-nals i actuals i, també, utilitzant les tecnologies autònoma, el seu aprenentatge. mensió social i cultural”, seguint una coherènciadigitals, per investigar i experimentar amb noves Els continguts conceptuals, procedimentals cod"nÓgpugp{cogpv"fg"nc"O¿ukec"gp"cswguvc"formes d’expressió. i actitudinals de les unitats didàctiques s’han etapa, tal com s’esdevé a l’educació primària, onCrqtvcekqpu"fg"nc"ocvfltkc"c"ngu"eqorgvflpekgu" els continguts relatius a plàstica, música i dansa d’elaborar segons el nivell de complexitat quebàsiques com a expressions artístiques de representació s’adeqüi millor a cada circumstància, emfatitzant Atès el caràcter instrumental i la diversitat de d’idees i sentiments, es desenvolupen de manera gn"xguucpv"tgÞgzkw."gzrgtkogpvcn"k"etgcvkw"cod"continguts que s’hi treballen, aquesta matèria globalitzada. els enfocaments metodològics que millor esparticipa en l’adquisició d’altres competències En aquesta etapa, a segon curs, convé que eqttgurqpiwkp"cod"gnu"qdlgevkwu"rtgÝzcvu0bàsiques. l’aprenentatge s’iniciï a partir del diàleg visual En el desenvolupament dels continguts, cal L’Educació visual i plàstica constitueix un i tàctil, mitjançant l’aproximació i el contacte tenir en compte les activitats que mantenenbon vehicle per al desenvolupament de la com- amb la producció plasticovisual més prope- coherència amb l’experiència formativa depetència social i ciutadana, ja que es treballa ra i rellevant, realitzant visites, degudament l’alumnat en l’Educació primària, per reforçar,amb eines pròpies del llenguatge visual que preparades, a espais diversos (exposicions, si cal, el seu desenvolupament emocional, afectiucondueixen a la comprensió crítica, el pensament monuments, jardins, museus, etc.), per tal d’es- i expressiu i, d’aquesta manera, fer que aquestacreatiu i l’expressió de les emocions, vivències timular i potenciar en l’alumnat una actitud ini- creativitat pugui aplicar-se, també, a qualsevoli idees. Aquestes pràctiques estan directament cial d’interès imprescindible per la consecució situació de la vida quotidiana i contribueixi, així,relacionades amb la resolució positiva de con- fÓcrtgpgpvcvigu"ofiu"ukipkÝecvkwu0"Ecn"fqpct"c" a l’alfabetització visual i al desenvolupament deÞkevgu0"Ngu"ogvqfqnqikgu"fÓcrtgpgpvcvig"swg"gu" l’alumnat els mitjans per esdevenir espectadors la personalitat de cada noia i noi.proposen (per exemple, activitats que comporten crítics i creatius davant de les seves obres i les Objectiustreball cooperatiu) promouen actituds de respec- dels altres. És a dir, partint de l’exploració, La matèria d’Educació Visual i Plàstica devg."vqngt pekc."Þgzkdknkvcv."uqnkfctkvcv"k"kpvgtflu." lligada a l’entorn social i cultural de l’alum- l’educació secundària obligatòria té com ai afavoreixen el reconeixement dels altres, la nat, i el treball de les eines d’interpretació, es objectiu el desenvolupament de les capacitatsparticipació social i la cultura de la pau. podrà potenciar la sensibilització i comprensió següents: La matèria col·labora en gran mesura en que impulsin la participació, l’expressió, la 1. Observar, mirar, comprendre i interpretarl’adquisició de la competència d’autonomia i creació i la cooperació amb els altres. Amb fg"hqtoc"tgÞgzkxc"k"et vkec"nÓgpvqtp"pcvwtcn"k"iniciativa personal, ja que la comprensió i inter- aquests fonaments, a tercer curs es pot abordar cultural propi, demostrant sensibilitat vers lapretació crítica de les imatges i les produccions la tridimensionalitat, tant pel que fa a treballar realitat patrimonial i les seves qualitats, estèti-artístiques condueix l’alumnat a aprendre a ser i a les bases dels sistemes de representació de les ques i funcionals, així com contemplar d’altresactuar de forma autònoma i solidària. A la com- formes com al tractament del volum. realitats culturals, com a forma d’enriquimentpetència d’aprendre a aprendre es contribueix Els continguts del quart curs, de caràcter op- cultural i de generar nous coneixements.en la mesura que el pensament crític implica la tatiu, desenvolupen el treball de procediments 2. Apreciar els valors culturals i estètics iden-presa de consciència de les pròpies capacitats, el més avançats i la seva utilització en projectes vkÝecpv."kpvgtrtgvcpv"k"xcnqtcpv"gnu"ugwu"eqpvkp-tgeqpgkzgogpv"fg"nc"fgnu"cnvtgu"k"nc"kfgpvkÝecek„" més complexos, tant pel que fa a la seva inten- guts, entenent-los com a part de la diversitatde les pròpies limitacions com a instrument ekqpcnkvcv."tgÞgzk„"rtflxkc"k"rncpkÝecek„."eqo"c" cultural, contribuint al respecte, conservacióde millora. la seva execució tècnica. i millora.
  • 54. Fkctk"QÝekcn"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c""""""P¿o0"6;37"Î"4;0804229 21923 3. Emprar diverses tècniques i recursos artís- sos, tècniques i procediments propis de la foto- Tecnologiestics per representar de forma creativa, la realitat, itcÝc."gn"x fgq"k"gn"ekpgoc."k"nc"wvknkv|cek„"fgnu" Ús d’instruments i tècniques diverses perles idees, les emocions, els sentiments, les vi- recursos TIC, per investigar i produir narratives dibuixar, mesurar i calcular.vències., mostrant les adequades competències i discursos en format multimèdia. Ciències socialscomunicatives i expressives. Interpretar i crear Valoració de la necessitat de preservar i donar a 4. Comprendre els conceptes artístics i visu-als, així com les tècniques i els procediments Experimentació i utilització de procediments conèixer el patrimoni cultural de les societats.que permeten la necessària competència comu- de representació en funció de les intencions Llenguapkecvkxc"itcÝeqrn uvkec"uwÝekgpv"rgt"eqortgpftg" comunicatives, informatives, expressives, des- Elaboració de projectes audiovisuals i experi-i comunicar-se. etkrvkxgu."tgÞgzkxgu"k"et vkswgu0 mentació de les diferents fases de la producció: 5. Expressar-se amb creativitat, mitjançant Realització d’apunts, esbossos i esquemes fgÝpkek„"fg"nc"kfgc."fgn"r¿dnke"c"swk"uÓcftg›c."fgn"les eines del llenguatge plàstic, visual i audiovi- en tot el procés de creació (des de la idea inicial mitjà que s’utilitza, elaboració del guió, entreuwcn"k"gortct"fg"hqtoc"Þgzkdng"cnvtgu"tgewtuqu." Ýpu"nÓgncdqtcek„"fg"hqtogu"k"kocvigu+."hceknkvcpv" altres.tècniques i mitjans, provinents d’ altres àmbits nÓcwvqttgÞgzk„."cwvqcxcnwcek„"k"cxcnwcek„0del coneixement. Dibuix de les formes planes orgàniques i ge- Criteris d’avaluació 6. Conèixer i utilitzar diversitat de tècniques omètriques i aplicació a estructures de formes Identificar els elements del llenguatge vi-i procediments artístics i els recursos TIC en les compostes. uwcn."eqpuvkvwvkwu"guugpekcnu"*eqpÝiwtcekqpu"propostes i creacions personals i col·lectives. Utilització adequada dels fonaments dels estructurals, variacions cromàtiques, orientació 90" RncpkÝect"k"tgÞgzkqpct."fg"hqtoc"kpfkxkfw- ukuvgogu"fg"tgrtgugpvcek„"gp"gn"fkuugp{"*fgu- espacial i textura) dels objectes i/o aspectes decn"k"eqnángevkxc."uqdtg"gn"rtqefiu"fg"fkuugp{"k"fg" cripció, expressió) i aplicació en situacions la realitat.realització d’un objecte partint d’uns objectius quotidianes. Utilitzar la terminologia pròpia del llenguatgertgÝzcvu"k"tgxkuct"k"xcnqtct"gp"ecfc"hcug"fgn"rtq- Representació personal d’idees, d’acord amb artístic per descriure els objectes i les imatges,jecte l’estat de consecució. uns objectius, utilitzant el llenguatge plàstic, les tècniques i els procediments, els materials 8. Desenvolupar activitats i projectes col- visual i audiovisual, els recursos TIC, entre i les eines.lectius que potenciïn les possibilitats expressives, d’altres, i manifestant iniciativa, creativitat i Representar objectes i idees de forma bidi-crítiques i comunicatives dels diferents procedi- imaginació. mensional i tridimensional aplicant tècniquesments i processos de recerca artística i visual i Responsabilitat en el desenvolupament diverses i aconseguir resultats en funció de laafavoreixin el diàleg i la col·laboració. d’activitats artístiques i visuals individuals o proposta i les intencions prèvies. 9. Representar formes i espais amb domini col·lectives. Diferenciar i reconèixer els processos, tèc-de la geometria plana, els sistemes de repre- Construcció de formes bidimensionals en niques i estratègies i materials en imatges desentació, les proporcions i la representació de funció d’una idea o objectiu amb diversitat de l’entorn audiovisual i multimèdia.ngu"swcnkvcvu"fg"ocpgtc"swg"ukiwkp"gÝecegu"rgt" tècniques, procediments i materials. Elaborar i participar, activament, en projec-a la comunicació. tes de creació formal i visual individualment i Dimensió social i cultural eqqrgtcvkxcogpv"eqo"rtqfweekqpu"xkfgqit Ý- 320" Qdugtxct."eqortgpftg"k"tgÞgzkqpct"uqdtg" Anàlisi d’obres d’art del patrimoni cultural ques o plàstiques de gran format, aplicant lesel sentit i la diversitat de les imatges de la cultura tot situant-les en el context social i territorial estratègies pròpies i adequades del llenguatgevisual i mediàtica, mostrant el necessari sentit d’on provenen i detectant similituds i diferències plàstic i visual.crític i delimitant el seu origen, els canals, elsàmbits dels que provenen i la seva funció. respecte altres societats i cultures. Realitzar creacions plàstiques bidimensionals Coneixement i utilització de les terminologies i tridimensionals seguint el procés de creacióSegon curs gurge Ýswgu0 i demostrant interès i iniciativa, creativitat i Determinació dels aspectes formals, estètics, imaginació.Continguts de context i discursius que destaquen en una Utilitzar el dibuix com a instrument de repre-Explorar i percebre obra determinada (factors personals, socials, sentació i de comunicació, i com a eina bàsica Lectura i interpretació d’objectes artístics i ideològics, simbòlics) per a la plasmació d’idees.fÓkocvigu"vqv"kfgpvkÝecpv"k"tgncekqpcpv"gnu"curge- Identificació i comparació de temàtiques, Seleccionar els materials més adequats pertes formals, de contingut i contextuals. estils i tendències de les arts visuals valorant, crear un producte artístic d’acord amb uns ob- Tgeqpgkzgogpv"fg"ngu"Ýpcnkvcvu"kphqtocvkxc." respectant i gaudint del patrimoni històric i lgevkwu"rtgÝzcvu"k"c"nc"tgÞgzk„"k"cxcnwcek„"fg"ngu"exhortativa, expressiva, estètica i discursiva de cultural. fkhgtgpvu"hcugu"fgn"rtqefiu"fg"eqpegrek„."fkuugp{."la comunicació artística i visual. Comparació dels missatges audiovisuals pro- formalització i realització. Gzrnqtcek„"fgnu"rquukdngu"ukipkÝecvu"fg"ngu" vinents de diferents mitjans de comunicació Diferenciar temes, estils i tendències de lesformes i les imatges segons el seu context ex- (cinema, televisió, Internet) amb altres formes arts visuals i audiovisuals a través del tempspressiu, referencial i simbòlic. de manifestació artística i mediàtica. i atenent la diversitat cultural i el context on Reconeixement i comprensió de formes ge- Responsabilitat i actitud de valoració i res- s’ha produït.omètriques bidimensionals i tridimensionals i pecte en el desenvolupament de les activitats i Wvknkv|ct"eqfkÝecekqpu"d ukswgu"fg"nc"igqog-de les seves funcions. propostes artístiques, tant les pròpies com les tria plana i descriptiva. Anàlisi i realització de composicions utilitzant fgnu"eqorcp{gu"k"ngu"eqorcp{gu0els elements conceptuals propis del llenguatge KfgpvkÝecek„"fÓguvtcvflikgu"fgn"nngpiwcvig"xkuw- Tercer cursvisual com elements de descripció i expressió, al, plàstic i audiovisual en l’àmbit de la premsa, la publicitat i la televisió. Contingutstenint en compte conceptes d’equilibri, pro-porció i ritme. Actitud crítica davant les necessitats de con- Explorar i percebre KfgpvkÝecek„"k"gzrgtkogpvcek„"cod"gngogpvu" sum creades per la publicitat i el rebuig dels Lectura i interpretació de formes i imatges totfgn"nngpiwcvig"xkuwcn"eqo"c"eqpÝiwtcfqtu"fg" elements d’ella que suposin discriminació de kfgpvkÝecpv"k"tgncekqpcpv"gnu"curgevgu"hqtocnu."formes i imatges (llum, forma, color, textura, gènere, edat, físic, social, cultural, racial, etc. gzrtguukwu."fg"eqpvkpiwv"k"ukipkÝecv."fkuewtukwu"dimensió). Reconeixement i valoració del paper discursiu i contextuals. KfgpvkÝecek„"fÓgngogpvu"fgn"o„p"tgcn"k"kocik- de la imatge en la societat actual. Anàlisi de composicions utilitzant els ele-nari (posició, situació, ritmes, clarobscur, efectes ments conceptuals propis de les arts visuals. Connexions amb altres matèriesvisuals, imaginació, fantasia). Experimentació i exploració dels elements KfgpvkÝecek„"fg"tgewtuqu"fgn"nngpiwcvig"cwfk- Matemàtiques k"ngu"vgo vkswgu"swg"guvtwevwtgp"k"eqpÝiwtgp"ovisual utilitzats en els mitjans de comunicació Construcció de formes bidimensionals i tridi- formes, imatges i temàtiques.(premsa, publicitat, televisió, Internet). mensionals. Anàlisi d’elements de la composició, Representació de formes a partir de punts de Estudi i experimentació a través dels proces- proporció i ritme. rctvkfc"fkxgtuqu."tgÞgzkqpcpv"uqdtg"curgevgu"eqo"
  • 55. 21924 Fkctk"QÝekcn"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c""""""P¿o0"6;37"Î"4;0804229la posició, la situació, els ritmes, el clarobscur, Criteris d’avaluació processos per al desenvolupament de la creati-els efectes visuals, la imaginació, la fantasia, la Identificar els elements del llenguatge ar- vitat i la imaginació.comprensió i la proposta alternativa. v uvke."eqpuvkvwvkwu"guugpekcnu"*eqpÝiwtcekqpu" Autoexigència i esperit de superació en els Estudi i experimentació a través dels pro- estructurals, variacions cromàtiques, orientació processos i creacions pròpies.cessos, tècniques i procediments propis de la espacial i textura) dels objectes i/o els aspectes Realització d’experimentacions amb mate-hqvqitcÝc."gn"x fgq"k"gn"ekpgoc"k"nc"wvknkv|cek„" de la realitat. rials diversos.de recursos TIC per investigar i produir nar- Representar objectes i idees de forma bidi- Interès per la recerca de materials, suports,ratives i discursos audiovisuals i en format mensional i tridimensional aplicant tècniques tècniques i eines per aconseguir un resultatsmultimèdia. it Ýswgu"k"rn uvkswgu"k"ceqpugiwkpv"tguwnvcvu" satisfactoris. concrets en funció d’uns objectius i intencions Reconeixement de la sintaxi dels llenguatgesInterpretar i crear determinats. xkuwcnu"fgn"fkuugp{"*it Ýe."kpvgtkqtkuog."oqfgu+" Realització d’apunts, esbossos i esquemes en TgÞgzkqpct"k"ctiwogpvct"qdlgevkxcogpv"ngu" i audiovisual (cinema i vídeo).vqv"gn"rtqefiu"fg"etgcek„"*fgu"fg"nc"kfgc"kpkekcn"Ýpu" activitats i els processos artístics desenvolu- TgÞgzk„"c"nÓgpvqtp"fg"ngu"guvtcvflikgu"k"gn"rcrgt"a la concreció de resultats), facilitant l’autore- pats. de la publicitat i els mitjans de comunicació enÞgzk„."nÓcwvqcxcnwcek„"k"nÓcxcnwcek„0 Elaborar i participar, activament, en projectes la societat. Creació col·lectiva de produccions artístiques de creació cooperatius, bidimensionals, tridi- Crnkecek„"fg"nc"kocvig"Ýzc"k"cpkocfc"k"tgewt-visuals i audiovisuals. mensionals i visuals i audiovisuals. sos de les TIC en les creacions multimèdia. Responsabilitat en el desenvolupament de Realitzar activitats artístiques seguint el proces- Reconeixement d’entorns i àmbits d’aplicaciól’activitat pròpia o col·lectiva. sos de creació adequats a les propostes i demostrar dels sistemes de representació. Utilització dels fonaments dels sistemes con- interès i iniciativa, creativitat i imaginació. Ús de la normalització en els treballs que aixíxgpekqpcnu"rtqlgevkwu."cod"Ýpcnkvcvu"fguetkrvkxgu" Dibuixar cossos i espais simples aplicant els ho requereixin.i creatives. fonaments dels sistemes de representació. Aplicar la geometria descriptiva en la repre- Dimensió social i cultural Seleccionar els materials més adequats persentació de cossos i espais. Reconeixement, comprensió i interpretació de crear un producte plàstic i visual en base uns Construcció de formes bidimensionals i tri- representacions visuals des diferents períodes qdlgevkwu"rtgÝzcvu"k"nÓcxcnwcek„"rgtocpgpv"fwtcpv"dimensionals en funció d’una idea o objectiu ctv uvkeu"guvcdnkpv"k"tgÞgzkqpcpv"uqdtg"gnu"ugwu" gnu"rtqeguuqu"fg"fkuugp{"k"gzgewek„0amb diversitat de materials. sentits i els discursos des d’una perspectiva Diferenciar els estils, les tendències i els Utilització dels recursos TIC per a la recerca contemporània. discursos de les arts visuals i audiovisuals ate-i creació d’imatges. Reconeixement dels principals agents de pro- nent les etapes i moviments més rellevants i la Construcció de propostes multidisciplinars ducció visual i audiovisual en el procés d’elabo- diversitat cultural.en funció d’una idea o objectiu amb diversitat ració dels productes.de materials, tècniques i procediments. KfgpvkÝecek„"k"kpvgtrtgvcek„"fg"ngu"kocvigu"k"ngu" Quart curs (optativa) rtqrquvgu"fg"nÓgpvqtp"fgn"fkuugp{"k"nc"rwdnkekvcv."Dimensió social i cultural Continguts fg"nÓ odkv"fgn"x fgq."nc"hqvqitcÝc"k"gn"ownvkoflfkc" Establiment de relacions entre els factors i també del cinema i de la televisió.personals, socials, plàstics, i simbòlics amb els Explorar i percebre Lectura de representacions bidimensionalsvalors estètics i artístics de les representacions Anàlisi, comprensió i ús de les tècniques ar- d’obres arquitectòniques i urbanisme i d’objectesde la cultura visual i mediàtica i comunicació tístiques tradicionals: dibuix artístic, volum i i artefactes tècnics.oral dels resultats. rkpvwtc."itcxcv."tgrtqitcÝc."collage, escultura, Contextualització de les obres estudiades en Crtqrcogpv"c"nc"ewnvwtc"ekpgocvqit Ýec"k"c" i descripció objectiva de les formes com a part el seu entorn social i històric.la seva relació amb la resta de manifestacions del procés creatiu. Reconeixement i valoració del paper de lesartístiques. Anàlisi dels valors funcionals, estètics, cul- obres d’art com a font d’informació sobre la vida Qdugtxcek„."cp nkuk"k"tgÞgzk„"uqdtg"gnu"qdlgevgu" turals i discursius en les arts aplicades, i del i el pensament de les societats, contemporàni-artístics tot sintetitzant i destacant els valors fkuugp{0 gu"k"jkuv tkswgu."vqv"tgÞgzkqpcpv"uqdtg"gnu"ugwu"més importants. Anàlisi dels elements bàsics de la comunicació aspectes formals i narratius. Acceptació, respecte i valoració crítica vers les audiovisual. Introducció del gust per la cultura cinemato-cevkxkvcvu"ctv uvkswgu"rt rkgu"k"ngu"fgnu"eqorcp{u" Aplicació de les tècniques multimèdia a it Ýec"k"nc"ugxc"tgncek„"cod"ngu"ctvu0k"ngu"eqorcp{gu0 l’edició d’imatges estàtiques i animades, a la Introducció gradual de la terminologia especí- interactivitat i a l’elaboració de propostes mul-Connexions amb altres matèries Ýec"eqo"c"tgewtu"rgt"c"nc"pcttcek„"k"xgtdcnkv|cek„" tidisciplinàries. de les propostes. Tecnologies Ús de tècniques de descripció objectiva de les Ús de recursos i materials, especialment les formes com a part del procés creatiu. Connexions amb altres matèriesTIC, per investigar i produir discursos plasti- Interès per la recerca d’informació i constàn- Música. Ciències socials. Educació civico-covisuals. cia en el treball. ètica Música. Ciències socials Interpretar i crear Anàlisi de produccions audiovisuals, inclosa Ús de diferents tipus de llenguatges (icònics, Realització i seguiment del procés de creació: la publicitat, en el seu context i interpretaciósimbòlics, audiovisuals) per interpretar la realitat esbós (croquis), guió (projecte), presentació dels missatges.i per comunicar els resultats d’una recerca. Ýpcn"*ocswgvc+"k"cxcnwcek„"*cwvqtgÞgzk„."cw- Tecnologia. Informàtica Valoració de les manifestacions artístiques toavaluació i avaluació col·lectiva del procés i Ús de recursos TIC en la creació, elaboracióen la seva diversitat i complexitat. fgn"tguwnvcv"Ýpcn+0 i difusió de produccions artístiques. Aplicació de la geometria plana i geometria Matemàtiques descriptiva en la representació de formes, cossos Criteris d’avaluació EqfkÝecekqpu"d ukswgu"fg"nc"igqogvtkc"rncpc" i espais arquitectònics i del paisatge. Prendre decisions per a la realització de produc-i descriptiva. Construcció de formes bidimensionals i tri- ekqpu"ctv uvkswgu"gurgekÝecpv"gnu"qdlgevkwu."rtqrq- Llengua dimensionals en funció d’una idea o objectiu sant diverses opcions i avaluant la solució. òu"fgn"xqecdwnctk"gurge Ýe"rgt"fguetkwtg"gng- amb diversitat de materials. Utilitzar recursos TIC en el camp de la imat-ments visuals i plàstics. Elaboració de projectes artístics i de comu- ig"hqvqit Ýec."gn"fkuugp{."gn"fkdwkz"cuukuvkv"rgt" Producció de missatges audiovisuals amb nicació audiovisual de forma creativa i coo- qtfkpcfqt"k"nÓgfkek„"xkfgqit Ýec0intencionalitats diverses (informar, seduir, perativa. Col·laborar en la realització de projectes queentretenir), emprant els recursos expressius Desenvolupament i representació personal eqorqtvgp"rtqeguuqu"fg"eqpegrek„."fkuugp{"k"adequats. de les idees cercant recursos propis i introduint execució cooperativa.
  • 56. Fkctk"QÝekcn"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c""""""P¿o0"6;37"Î"4;0804229 21925 Dibuixar formes i espais aplicant els fona- com el resultat concret d’una evolució i apre- rellevants de la cultura romana i posa l’accentments dels sistemes de representació. ciar en quina mesura la seva estructura i el seu en la pervivència del món clàssic que ofereix Realitzar obres bidimensionals i tridimen- lèxic estan amb deute amb la llengua de la qual el món contemporani, en l’anàlisi comparativasionals, experimentant i utilitzant diversitat procedeixen. dels seus corresponents antecedents clàssics i ende tècniques (escultura, dibuix artístic, volum, Les activitats de la llengua llatina també inci- la valoració crítica dels aspectes de continuïtatpintura, gravat, etc.). deixen en el desenvolupament de la competència evolució i canvi. Gortct"guvtcvflikgu"rt rkgu"fgn"fkuugp{."nc" estètica i literària: la lectura de textos literaris, Consideracions sobre el desenvolupament delhqvqitcÝc."nc"rwdnkekvcv."gn"x fgq"k"gnu"okvlcpu" traduïts o no, és una porta oberta al coneixement currículumde comunicació i multimèdia per a realitzar de les arrels de la nostra literatura i ajuda a des- La distribució dels continguts, alhora queprojectes artístics i visuals. cobrir com temes i tòpics de la cultura llatina pÓkornkec"wp"vtcevcogpv"gurge Ýe."qdnkic"vcodfi"c" Elaborar produccions multimèdia, videogrà- uÓjcp"vtcpuoflu"Ýpu"cxwk"k"ugiwgkzgp"kortgipcpv" situar-los en un context general en què els diver-Ýswgu"k"hqvqit Ýswgu"wvknkv|cpv"ngu"vflepkswgu" molts escrits actuals. sos elements troben una explicació relacionadaadequades a cada mitjà tecnològic. Pel que fa a la competència plurilingüe i inter- k"eqjgtgpv0"NÓgpugp{cogpv"k"crtgpgpvcvig"fg"nc" Descriure les formes aplicant sistemes de cultural, l’estudi de la llengua i la cultura llatina matèria ha de ser funcional i útil en diversosrepresentació i normalització. és la porta cap a la intercomprensió entre les contextos d’aprenentatge, en el desenvolupament Reconèixer i llegir imatges, obres i objectes llengües romàniques i, alhora cap a una valora- personal i social, i ha de permetre establir lesfgnu"gpvqtpu"xkuwcnu"*qdtgu"fÓctv."fkuugp{."ekpg- ció més ponderada de la diversitat lingüística i dcugu"uwÝekgpvu"rgt"c"nc"eqpvkpwcek„."gp"gn"ugw"ma, multimèdia), atenent els aspectes formals cultural, ja que l’origen comú dóna una mateixa cas, dels estudis relacionats amb les humanitats ii narratius de les propostes. validesa a totes les llengües sigui quina sigui la les ciències socials. Per mitjà dels seus objectius quantitat de parlants i l’actual situació de reco- i continguts, la matèria de llatí ha de servir a totLlatí (optativa de quart) neixement. Caldrà ser molt sensible i mostrar l’alumnat que la cursi per potenciar un llatí útil com l’extensió de les llengües romàniques no La matèria de llatí, opcional a quart curs, per a la vida actual i per ajudar a adquirir, en ha de ser impediment per al rebuig de l’etno-uwrquc"wp"crtqrcogpv"gurge Ýe"c"nc"nngpiwc" un grau satisfactori, les competències que s’han centrisme i el reconeixement d’altres llengüesi cultura llatina, amb continguts lingüístics i d’assolir en l’etapa. i cultures, i de la seva valoració com a riquesaculturals complementaris entre si i units pel seu Aquest principi general de la funcionalitat de la humanitat.caràcter d’aportacions substancials del que es cal aplicar-lo des del començament i, per tant,coneix com a herència clàssica. S’adreça a totes Crqtvcekqpu"fg"nc"ocvfltkc"c"ngu"eqorgvflpekgu" és molt important que l’alumnat percebi el lla-les noies i els nois d’aquest curs aportant con- bàsiques v "eqo"swgneqo"rtqrgt"swg"rqv"kfgpvkÝect"gp"tinguts de l’educació bàsica com a complement Com passa en la resta de matèries lingüís- moltes situacions de la seva vida quotidiana.dels aprenentatges lingüístics i comunicatius i tiques, el llatí fa una contribució a les compe- Gp"rtkogt"nnqe"ecn"hgt"swg"nc"tgÞgzk„"uqdtg"ngu"dels coneixements de l’herència cultural. Per a tències comunicatives i les metodològiques. llengües romàniques i els aspectes històrics il’alumnat que pretén cursar el batxillerat d’hu- Aquesta matèria, a més, en fa una altra de més socials siguin el marc de descoberta de la llenguamanitats i ciències socials, es planteja com a precisa a la competència artística i cultural, i a que doni sentit als treballs sobre el sistema deintroducció als seus estudis. la competència social i ciutadana. La història la llengua llatina. La matèria persegueix dos objectius fona- i evolució de la llengua llatina aborda el co- L’estudi del llatí ha de partir de la compara-mentals: iniciar un estudi bàsic de la llengua pgkzgogpv"fgn"octe"igqit Ýe"k"jkuv tke"k"fgnu" ció dels textos originals i traduïts de diferentsque és l’origen de la família lingüística de les aspectes més rellevants de la societat romana, moments de la seva història, presentant-los ambllengües romàniques, i conèixer els aspectes més des de la qual s’han transmès maneres de viure, fkÝewnvcv"rtqitguukxc"k"fÓceqtf"cod"gn"vtgdcnn"swg"rellevants de la cultura i la societat romanes per institucions o creacions literàries, tècniques i es vagi fent a les altres matèries lingüístiques delpoder relacionar-los amb els del món actual. El ctv uvkswgu"swg"u„p"c"nc"dcug"fg"nc"eqpÝiwtcek„" ewtt ewnwo."hgv"swg"jc"fg"rgtogvtg"tgÞgzkqpct"primer objectiu ajuda a millorar el coneixement i del progrés d’Europa. i facilitar la transferència d’aprenentatges (lai ús de la llengua de l’escola, com a instrument Aquest coneixement suposa un referent ne- intercomprensió), entre les llengües romàniquesprimordial d’aprenentatge i comunicació; el cessari per rastrejar els antecedents històrics k"vcodfi"cod"ngu"cnvtgu"swg"uÓgpugp{gp"cn"egpvtg0"segon aporta dades per a una interpretació més de l’organització social o de la delimitació dels Això es facilitarà alhora amb l’estudi de la his-ponderada de la societat actual. Ambdós col- drets de les persones. La cultura que ha mode- tòria i evolució de la llengua llatina que aportancdqtgp"gÝec›ogpv"gp"nÓcfswkukek„"fg"eqorg- lat el nostre present i impregna bona part dels a l’alumnat els coneixements necessaris pertències bàsiques i contribueixen a l’assoliment nostres cànons estètics del món occidental, és entendre l’evolució lingüística, determinar elsdels objectius de l’etapa d’educació secundària també transmissora de valors, que entronquen processos de canvi fonètic i semàntic i il·lustrarobligatòria. la nostra herència cultural amb les arrels del els procediments que actuen en la formació món clàssic. del lèxic.Eqorgvflpekgu"rt rkgu"fg"nc"ocvfltkc La pràctica de la traducció constitueix una La competència bàsica que es pretén des- Estructura dels continguts experiència de descoberta de la llengua i alhoraenvolupar en les activitats d’aquesta matèria D’acord amb el plantejament d’un enfocament d’investigació que utilitza la lògica del pensa-és la competència comunicativa. Per això els hwpekqpcn"fg"nÓgpugp{cogpv"fg"ngu"nngpi¯gu."gnu" ment, afavoreix la memòria i potencia els hàbitscontinguts pròpiament lingüístics ocupen una continguts de la matèria s’organitzen en tres de disciplina en l’estudi, habilitats amb les qualspart important de la matèria, atès que la llengua blocs: el sistema de la llengua llatina; la història es raona millor i s’aprèn a aprendre.llatina és una de les més importants aportacions i l’evolució de la llengua llatina; i la cultura El treball dels aspectes culturals i socials esdel món clàssic a la civilització occidental; per llatina: del món clàssic a l’actualitat. Aquest farà també a partir dels aprenentatges de lesgxqnwek„"q"rgt"kpÞwflpekc"nflzkec."gn"nncv "fiu"rtgugpv" repartiment no suposa una temporalització de matèries de ciències socials i visual i plàstica. Elsen les llengües que utilitzem o en les que són la seva presentació i desenvolupament, sinó textos i documents necessaris per al treball de laobjecte d’aprenentatge. que justament la interrelació entre els diferents matèria es poden presentar en diversos suports, Més en concret, l’estudi del sistema de la llen- blocs ha de ser la clau per a un aprenentatge més incloent-hi les TIC i els mitjans audiovisuals.iwc"nncvkpc."eqo"c"oqfgn"fg"nngpiwc"Þgzkxc." ukipkÝecvkw"k"gÝec›0incideix en l’àmbit dels coneixements sobre el Els dos primers blocs posen l’accent en contin- Objectiusfuncionament de la llengua i el seu aprenentatge guts pròpiament lingüístics i s’interrelacionen, La matèria de llatí de l’educació secundàriaja que permet, per mitjà de la comparació, una contribuint no tan sols a un coneixement de obligatòria té com a objectiu el desenvolupamenttgÞgzk„"rtqhwpfc"uqdtg"gnu"gngogpvu"nkpi¯ u- la llengua llatina sinó a un coneixement més de les capacitats següents:tics i els mecanismes sintàctics de les llengües precís de la pròpia llengua i de les llengües de 1. Reconèixer elements de la llengua llatinagpugp{cfgu"c"nÓgueqnc"k"ngu"fÓ¿u"fg"nÓcnwopcv0"Gn" l’escola. observables en qualsevol suport material.coneixement del llatí, encara que sigui bàsic, El darrer bloc, la cultura llatina: del món 40" KfgpvkÝect"k"tgncekqpct"gnu"gngogpvu"itc-fa possible entendre les llengües romàniques clàssic a l’actualitat, tracta dels aspectes més maticals, lèxics i sintàctics de la llengua llati-
  • 57. 21926 Fkctk"QÝekcn"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c""""""P¿o0"6;37"Î"4;0804229na que permetin l’anàlisi i traducció de textos paraules. Nexos coordinants més freqüents. lectores i interessos de l’alumnat) i presentaciósenzills. Anàlisi morfosintàctica, traducció de textos de la important tradició que en aquest camp té 50" Vtcfwkt"vgzvqu"nncvkpu"fg"fkÝewnvcv"gngogpvcn" breus i senzills en llengua llatina i retroversió el nostre país. A partir de la lectura d’aquestsa partir de l’adquisició dels mecanismes d’anà- d’oracions simples. vgzvqu."encuukÝecek„"fg"ngu"ectcevgt uvkswgu"fgnu"lisi. Valoració de la llengua llatina com a instru- principals gèneres literaris llatins, i coneixement 60" KfgpvkÝect"gp"nc"nngpiwc"qtcn"k"guetkvc"gng- ment per a la comprensió del sistema de les llen- fg"nc"ugxc"kpÞwflpekc"gp"ngu"nkvgtcvwtgu"rquvgtkqtu"ments del vocabulari i les estructures gramaticals gües romàniques. Interès per la intercomprensió estudiades per l’alumnat.llatines. entre les llengües romàniques i per descobrir les Coneixement del marc històric i cultural de la 5. Conèixer l’origen i evolució de les llengües arrels llatines de les llengües de l’escola i d’altres societat romana, a partir dels aprenentatges fetsromàniques per valorar els trets comuns i la que coneix l’alumnat. en altres matèries curriculars i amb la utilitzaciódiversitat lingüística com a mostra de la riquesa Nc"jkuv tkc"k"nÓgxqnwek„"fg"nc"nngpiwc"nncvkpc de fonts primàries i secundàries.cultural dels pobles d’Europa. KfgpvkÝecek„"fgn"xqecdwnctk"fg"nc"ekflpekc"k"fg" Observació directa i indirecta del patrimo- 6. Aplicar les regles fonamentals d’evolu- la tècnica. Reconeixement d’ètims grecs i llatins ni arqueològic romà, fent servir tota mena deció fonètica del llatí a les llengües romàniques, c"ngu"vgtokpqnqikgu"gurge Ýswgu0"Nncvkpkuogu"k" suports materials (especialment les TIC i elsrgt"kfgpvkÝect"ngu"rctcwngu"rcvtkoqpkcnu."gnu" locucions llatines. Reconeixement de les ex- mitjans audiovisuals) per a l’emmagatzematgecultismes i les expressions llatines en diferents pressions llatines incorporades a les llengües i recreació posterior d’aquestes informacions,contextos lingüístics. que es parlen actualment. amb l’ús dels aprenentatges de les matèries ar- 7. Aplicar la intercomprensió entre les llen- Anàlisi de l’aportació lèxica del llatí a les llen- tístiques, anàlisi, valoració i creació de versionsgües romàniques i per a la comprensió del lèxic gües actuals a partir de camps lèxics o semàntics de les obres clàssiques.eqo¿"k"fgn"xqecdwnctk"ewnvg."ekgpv Ýe"k"vflepke." oqnv"eqowpu."eqo"gn"oguqu"fg"nÓcp{0"Ngevwtc" Interpretació i discussió dels referents institu-prenent com a base els coneixements de la llen- fg"vgzvqu"gp"cswguvgu"nngpi¯gu"k"kfgpvkÝecek„" cionals i de la vida quotidiana de la civilització degua llatina. dels termes d’origen llatí en textos escrits en Roma. Comparació i anàlisi crítica de tota mena :0" TgÞgzkqpct"uqdtg"gnu"gngogpvu"hqtocnu"k" aquestes llengües. d’estructures socials, familiars, educatives.els mecanismes de les llengües conegudes per Reconeixement de l’origen i evolució del llatí. Reconeixement de la mitologia en tota menal’alumnat a partir de la comparació amb el llatí, Llatí culte i llatí col·loquial. Diferenciació en- d’arts, literàries, plàstiques i visuals dels romans.oqfgn"fg"nngpiwc"Þgzkxc0 tre llengua parlada i escrita. El llatí en l’època Nc"ugxc"kpÞwflpekc"gp"cnvtgu"ewnvwtgu"c"rctvkt" 9. Valorar els aspectes cabdals de la cultura i medieval i la seva permanència a través dels d’obres literàries, pictòriques, escultòriques inc"ekxknkv|cek„"tqocpgu"c"rctvkt"fg"nc"kfgpvkÝecek„" segles en determinats àmbits de la vida social. ekpgocvqit Ýswgu0de la seva pervivència en el nostre patrimoni El naixement, la vida i la mort de les llengües, Valoració del paper de Roma en la històriacultural, artístic i institucional. aplicar aquests coneixements a llengües deri- dels països de la mediterrània i d’altres d’Eu- 10. Valorar el patrimoni literari, els gèneres vades del llatí. ropa, respecte per l’herència del seu patrimonii obres principals, com a base comuna de la KfgpvkÝecek„"k"encuukÝecek„"fg"ngu"nngpi¯gu" arqueològic, artístic i literari, i interès per lahistòria literària universal. indoeuropees i de les llengües romàniques a lectura de textos de la literatura llatina.Continguts partir de textos o paraules de llengües actuals. Criteris d’avaluació Anàlisi dels processos d’evolució de les llengües Reconèixer els llatinismes i locucions habi-Quart curs romàniques, amb especial atenció als canvis fo- tuals d’ús llatí incorporades a les llengües co- nètics. Termes patrimonials i cultismes, Relació pgiwfgu"rgt"nÓcnwopcv"k"gzrnkect"gn"ugw"ukipkÝecv"El sistema de la llengua llatina semàntica entre paraules de la mateixa arrel en expressions orals i escrites per tal de poder Reconeixement de l’abecedari i la pronúncia llatina i amb evolucions fonètiques diferents. transferir-lo a noves situacions.del llatí. Lectura de textos escrits en llatí i en KfgpvkÝecek„"fgnu"eqorqpgpvu"nncvkpu"fg"ngu" Reconèixer els elements morfològics i lesdiferents suports materials com pedra, papir, nngpi¯gu"tqo pkswgu<"ngzgogu."rtgÝzqu"k"uwÝzqu" estructures sintàctiques elementals de la llenguapergamí o paper, reconeixement dels termes fgn"nncv ."k"vcodfi"cniwpc"tghgtflpekc"c"nc"kpÞwflpekc" llatina i comparar-los amb els de les llengüestransparents i, comparant aquests textos i les indirecta grega, utilitzats a la pròpia llengua. conegudes per l’alumnat.seves traduccions amb d’altres de diferents llen- FgÝpkek„"fg"rctcwngu"c"rctvkt"fgnu"ugwu"flvkou0" Conèixer els elements morfològics i sintàcticsi¯gu"cevwcnu."kfgpvkÝecek„"fg"rctcwngu."htcugu" Camps lèxics que es poden analitzar i contex- bàsics de la llengua llatina per poder traduirfetes (a priori, maremàgnum, tros de quòniam, tualitzar en situacions reals. textos breus i senzills de manera literal i produir,etc.) abreviatures (etc., e.g., i.e., etc.) i altres Reconeixement de l’expansió del llatí a través mitjançant retroversió, estructures oracionalselements lingüístics. de les llengües llatines a partir del segle XV. pròpies de la llengua llatina. Ectcevgtkv|cek„"fgn"nncv "eqo"c"nngpiwc"Þgzkxc0" Reconeixement de països on es parlen llengües Aplicar les regles bàsiques d’evolució fonèticaReconeixement de les diferències i semblances romàniques i d’organitzacions que fomenten les a ètims llatins productius en relació amb lesbàsiques entre l’estructura de la llengua llatina i relacions entre ells. nngpi¯gu"tqo pkswgu."k"Ýpu"k"vqv"pq"tqo pkswgu="la de les llengües romàniques, o altres conegudes Valoració de l’origen comú d’algunes llen- deduir les regles a partir de la comparació ambper l’alumnat, a base de contrastar formes de gües europees. Interès per l’adquisició de nou els termes heretats, i establir la relació semànticatextos originals i les seves traduccions. Els casos vocabulari. Respecte per totes les llengües, inde- entre un terme patrimonial i un cultisme.i els seus principals valors sintàctics. pendentment del nombre de parlants, i valoració KfgpvkÝect"eqorqpgpvu"fÓqtkigp"nncv "gp"rc- Ús d’estratègies per a la intercomprensió entre de la riquesa cultural que suposa la diversitat raules del llenguatge quotidià i en el vocabularillengües romàniques a partir del reconeixement lingüística. gurge Ýe"fg"ngu"ekflpekgu"k"fg"nc"vflepkec."k"gzrnkect/dels elements de la llengua llatina (sobretot lè- Ewtkqukvcv"rgt"eqpflkzgt"gn"ukipkÝecv"gvkoqn ike" ne el sentit etimològic.xics). Aplicació d’aquestes estratègies a la com- de les paraules i interès en la utilització precisa Aplicar la intercomprensió entre elementsrtgpuk„"fg"nngpi¯gu"fg"nÓguvcv"gurcp{qn."c"rctvkt" del vocabulari. lingüístics de les llengües romàniques a partirde la seva relació amb el llatí. Confecció d’un La cultura llatina: del món clàssic a l’actu- d’elements de la llengua llatina.lèxic llatí de freqüència i aplicació d’aquest a alitat Resumir els continguts de textos traduïts d’au-contextos diferents d’aquells on s’ha après. Lectura de textos diversos, incloent-hi còmics vqtu"en uukeu"k"oqfgtpu"k"kfgpvkÝect/pg"curgevgu" KfgpvkÝecek„"fg"ngu"encuugu"fg"rctcwngu0"Tg- i visionat de pel·lícules o altres documents, on culturals rellevants.coneixement de les categories gramaticals de es faci versions amb referència explícita a la Identificar, independentment del suportÞgzk„"nncvkpc"k"eqorctcek„"cod"gnu"gngogpvu" cultura llatina o les seves llegendes. Introduc- material, diferents manifestacions literàries iÞgzkwu"fg"cniwpgu"nngpi¯gu"cevwcnu0"Nc"Þgzk„" ció a la important tradició de traduccions en artístiques que la mitologia clàssica, com a fontnominal, pronominal i verbal. Ecvcnwp{c0 d’inspiració, ha proporcionat al llarg de la histò- Reconeixement de les estructures oracio- Lectura de textos clàssics traduïts al cata- ria de la cultura, i reconèixer l’empremta de lanals bàsiques del llatí. Concordança i ordre de là (triats amb molta cura segons les capacitats romanització en el nostre patrimoni cultural.
  • 58. Fkctk"QÝekcn"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c""""""P¿o0"6;37"Î"4;0804229 21927 Elaborar treballs temàtics senzills, individuals reconèixer conceptes matemàtics en situacions bres, formes, mesures i funcions, expressatso en grup, sobre aspectes de producció artística concretes; argumentar les decisions preses, així de manera diversa, el coneixement dels quals ési/o cultural, o sobre les institucions públiques com l’elecció dels processos seguits i de les necessari. També els continguts del bloc estadís-i privades, o també sobre qualsevol aspecte de tècniques utilitzades. tica i atzar, així com la utilització d’ordinadors ila vida quotidiana a Roma. Plantejar-se i resoldre problemes. Llegir i en- calculadores, estan relacionats amb l’adquisició tendre l’enunciat, generar preguntes relacionades d’aquesta competència.Matemàtiques amb una situació-problema, plantejar i resoldre Competència en autonomia i iniciativa per- Les matemàtiques són un instrument de co- rtqdngogu"cp ngiu."rncpkÝect"k"fgugpxqnwrct" sonal. Plantejar i resoldre qüestions i problemesneixement i anàlisi de la realitat i al mateix temps guvtcvflikgu"fg"tguqnwek„."xgtkÝect"nc"xcnkfguc" matemàtics, i tots el processos associats a aques-constitueixen un conjunt de sabers d’un gran va- de les solucions, cercar altres resolucions, can- vc"cevkxkvcv"*rncpkÝecek„."tgegtec"fÓguvtcvflikgu."lor cultural, el coneixement dels quals ha d’ajudar viar les condicions del problema, sintetitzar validació de solucions i contrast amb les delsa totes les persones a raonar, de manera crítica, els resultats i mètodes emprats, i estendre el altres) implica, entre altres coses, una presasobre les diferents realitats i problemàtiques del problema, recollint els resultats que poden ser constant de decisions, la pràctica de les qualsmón actual. Per això l’educació matemàtica en útils en situacions posteriors. incideix en la progressiva adquisició d’autono-les etapes obligatòries ha de contribuir a formar Obtenir, interpretar i generar informació amb okc"fg"nÓcnwopcv"k"fg"eqpÝcp›c"gp"ngu"rt rkgu"ciutadans i ciutadanes que coneguin el món en contingut matemàtic. capacitats.què viuen i que siguin capaços de fonamentar Utilitzar les tècniques matemàtiques bàsiques Competència per aprendre a aprendre. Perels seus criteris i les seves decisions, així com (per comptar, operar, mesurar, situar-se a l’espai aprendre matemàtiques cal desenvolupar, entreadaptar-se als canvis, en els diferents àmbits i organitzar i analitzar dades) i els instruments d’altres, capacitats relacionades amb la presa dede la seva vida. Així mateix, les matemàtiques (calculadores i recursos TIC, de dibuix i de me- decisions i el sentit crític, la creativitat i la siste-rquukdknkvgp"nc"etgcek„"fg"oqfgnu"ukornkÝecvu" sura) per a fer matemàtiques. matització, l’esforç i la constància, la síntesi i ladel món real que permeten una interpretació Interpretar i representar (a través de paraules, generalització. També la capacitat per relacionaracotada d’aquest i alhora generen problemes it Ýeu."u odqnu."pqodtgu"k"ocvgtkcnu+"gzrtguuk- fets i conceptes per tal de generar-ne de nous.adequats al moment educatiu de l’alumne tot ons, processos i resultats matemàtics. Vqvgu"gnngu."lwpvcogpv"cod"nc"tgÞgzk„"uqdtg"gn"facilitant el seu esperit crític i despertant la seva Comunicar als altres el treball i els descobri- propi treball i la capacitat per comunicar-lo,creativitat. ments realitzats, tant oralment com per escrit, formen part d’aquesta competència bàsica per D’acord amb l’anterior, el currículum de ma- utilitzant el llenguatge matemàtic. a l’aprenentatge al llarg de tota la vida.temàtiques a l’educació secundària obligatòria La competència matemàtica s’ha d’adquirir a Competència en comunicació lingüística. Lespretén contribuir a la formació integral de l’alum- partir de contextos que tinguin sentit tant per a matemàtiques contribueixen a aquesta compe-nat. Les capacitats que potencia el currículum de l’alumnat com per al coneixement matemàtic que tència aportant el coneixement d’un llenguatgematemàtiques han d’ajudar l’alumnat a: establir fiu"rtgvfip"fgugpxqnwrct0"Crtgpftg"cod"ukipkÝecv" gurge Ýe."pgeguuctk"gp"gn"fgugpxqnwrcogpv"fg"raonaments quantitatius sobre situacions de vida és fonamental per capacitar l’alumnat en l’ús de les ciències (i en general del coneixement) i en lareal i sobre el món que ens envolta; organitzar tot el que aprèn i per capacitar-lo a continuar resolució de molts problemes quotidians. També,l’espai i el pla a base d’anomenar i establir re- aprenent, de forma autònoma, al llarg de tota en el treball matemàtic, l’ús de la llengua, tantlacions precises de comparació, semblança o la vida. Per això, cal proporcionar en totes les oral com escrita, és fonamental per descriureequivalència entre els seus elements, i la seva classes de matemàtiques oportunitats per tal que conceptes i processos, expressar raonaments,kfgpvkÝecek„"gp"gn"o„p"tgcn="oqfgnkv|ct"ukvw- l’alumnat aprengui a raonar matemàticament, argumentacions i proves, i en general, per aacions de la vida real i vinculades a d’altres proposant activitats d’aprenentatge on la reso- comunicar, discutir, comparar i validar el treballàrees del coneixement i traduir-les a models lució de problemes, entesa en un sentit ampli, realitzat.matemàtics, per tal de cercar solucions amb gufgxkpiwk"gn"pwenk"fg"nÓgpugp{cogpv0 Competència en expressió cultural i artística.més facilitat i certesa; apreciar estructures i Les matemàtiques, més enllà de les seves apli- Contribució a l’adquisició de les competènciesrelacions abstractes. cacions, constitueixen una creació humana d’un bàsiques gran valor cultural que cal conèixer, valorar iCompetència matemàtica Per tal de contribuir a l’assoliment de les dife- relacionar amb la realitat actual. A més, al ser La competència matemàtica, una de les com- tgpvu"eqorgvflpekgu"d ukswgu"nÓgpugp{cogpv"fg" una ciència i un llenguatge construït històrica-petències bàsiques que han d’assolir els alumnes les matemàtiques ha d’aconseguir que l’alumnat ment per les diferents cultures, atorga valor a laen aquesta etapa, és necessària en la vida perso- integri i utilitzi de manera funcional tots els construcció de la identitat, tant de les culturesnal, social i escolar. Nombroses situacions quo- aprenentatges que va adquirint, a partir dels com de les persones. D’altra banda, i a un nivelltidianes, i de les diverses matèries, requereixen seus coneixements previs, de l’experimentació, més concret, hi ha una relació entre continguts del’ús de les matemàtiques per poder analitzar-les, de la representació i comunicació i del contrast tipus geomètric i artístic, la connexió dels qualsinterpretar-les i valorar-les. Aquesta competència amb els altres. contribueix a aquesta competència.té un caràcter transversal a totes les matèries, La formació en matemàtiques, a més d’incidir Competència social i ciutadana. Cada personaencara que és la matèria de matemàtiques la que en la competència matemàtica, contribueix a és diferent i per això l’alumnat ha d’aprendres’ocupa especialment d’ella. l’assoliment de totes les altres competències a reconèixer i controlar les conseqüències de Encara que els continguts que es proposen bàsiques de la manera que es detalla a conti- la seva pròpia actuació, així com respectar elsón els necessaris per a l’adquisició de la com- nuació: procés d’aquelles amb les que comparteix elpetència matemàtica, cal tenir en compte que Competència en el coneixement i interac- treball. El treball en grup, entès com un treballaquesta difícilment s’adquireix si no s’orienta ció amb el món físic. Les matemàtiques són de cooperació, i l’acceptació de les idees delsl’aprenentatge dels continguts de manera que es un instrument d’anàlisi de la realitat, en parti- eqorcp{u"k"fg"ngu"fkhgtgpvu"guvtcvflikgu"gortcfgu"possibiliti la seva utilització fora de les classes de cular del món físic; de fet, el raonament mate- en la realització d’un càlcul, d’una mesura o en elmatemàtiques, tant en la vida diària dels alumnes màtic promou una actitud davant del món. El procés de resolució d’un problema, són aspectescom en totes les altres matèries. desenvolupament de determinats àmbits com fgn"rtqefiu"fÓgpugp{cogpv"k"crtgpgpvcvig"fg"ngu" Assolir la competència matemàtica impli- la mesura i la visualització, la interpretació i matemàtiques que contribueixen al desenvolu-ca: eqpuvtweek„"fg"it Ýeu."ckz "eqo"fg"rtqeguuqu" pament d’aquesta competència. Pensar matemàticament. Construir conei- com el raonament matemàtic, l’argumentacióxements matemàtics a partir de situacions on i la resolució de problemes relacionats amb el Estructuració dels contingutstingui sentit, experimentar, intuir, formular, món físic, contribueixen de manera directa a Els continguts de l’àrea de matemàtiques, queeqortqxct"k"oqfkÝect"eqplgevwtgu."tgncekqpct" l’adquisició d’aquesta competència. integren l’ús de les TIC i dels mitjans tecnolò-conceptes i realitzar abstraccions. Competència en el tractament de la informació gics, expressen els aspectes fonamentals pel Raonar matemàticament. Realitzar inducci- i competència digital. Molta de la informació que fa als conceptes i als processos matemàticsons i deduccions, particularitzar i generalitzar, que rebem conté elements matemàtics, nom- que s’han d’anar desenvolupant a mesura que
  • 59. 21928 Fkctk"QÝekcn"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c""""""P¿o0"6;37"Î"4;0804229es va progressant en l’aprenentatge i ús de la La resolució de problemes, com a nucli del les connexions que es poden establir amb d’altrescompetència matemàtica. Així mateix cal des- treball de matemàtiques, ja que facilita la cons- matèries; la proposta que es fa té un caràcterenvolupar en l’alumnat actituds positives envers trucció de nous coneixements, la transferència orientatiu i en cap és exhaustiva, i ha de servirel coneixement matemàtic, tenint en compte de conceptes, el desenvolupament d’estratègies per treballar continguts de manera conjuntala seva dilatada història i la seva contribució de resolució i l’anàlisi del procés de resolució. sempre que sigui possible.a la cultura. Cal tenir en compte que els problemes, a més Per tal de facilitar la relació entre els processos Coherentment amb aquests supòsits, el currí- d’aplicar el coneixement adquirit en altres con- i els continguts s’ha optat per escriure en cursivaculum de Matemàtiques per a l’ESO s’ha desen- textos, han de possibilitar la construcció del els diferents termes associats a cada procés. Envolupat en estreta relació amb el currículum de coneixement matemàtic i mostrar-ne la seva aquest sentit es trobarà tant en la descripció delsMatemàtiques de l’Educació primària. Els cincs utilitat. continguts com en el quadre de processos queblocs de continguts en què s’ha estructurat tenen El raonament i la prova, com a formes de encapçala cada curs.continuïtat amb els establerts per a l’Educació desenvolupar coneixements, fer-se preguntes i D’altra banda, en el desenvolupament de totsprimària: numeració i càlcul, canvi i relacions, tractar de respondre-les, formular conjectures els continguts cal tenir en compte l’organitzacióespai i forma, mesura, i estadística i atzar. i argumentar la seva validesa o refutar-la, donar del pensament matemàtic propi i la seva comu- Gpugp{ct"k"crtgpftg"pwogtcek„"k"e newn"jc" raons a les respostes, i reconèixer l’existència pkecek„"*okvlcp›cpv"gzrnkecekqpu"qtcnu."it Ý-de significar potenciar la comprensió dels de diferents camins per arribar a un resultat swgu"k"guetkvgu+"c"eqorcp{u1gu"k"rtqhguuqtu1gu"k"gn"nombres, dels seus usos diversos, de les se- determinat. contrast amb el dels altres. També és importantves formes de representació i del sistema de La comunicació i la representació de la infor- potenciar en l’alumnat, al llarg de tota l’etapa,numeració en el qual s’expressen; també la mació, de les idees i dels processos seguits, que dues actituds bàsiques per al desenvolupamenteqortgpuk„"fgnu"ukipkÝecvu"fg"ngu"qrgtcekqpu" suposa l’organització i estructuració del conei- fg"nc"eqorgvflpekc"ocvgo vkec<"nc"eqpÝcp›c"gp"i de les relacions que hi ha entre unes i altres, xement per tal de donar-li ordre i coherència i la capacitat pròpia i la perseverança en la cercai la comprensió de la funcionalitat del càlcul afavorir el contrast amb altres formes de fer dels de solucions.i de l’estimació. eqorcp{u"k"eqorcp{gu"fg"encuug0"Ecn"rqvgpekct" En els cinc blocs de continguts, la relació de Gpugp{ct"k"crtgpftg"tgncekqpu"k"ecpxku"ukipk- l’ús de diferents formes de representació per continguts està ordenada a partir de les com-Ýec"fgugpxqnwrct"nc"eqortgpuk„"k"cp nkuk"fgnu" comunicar allò que es vol expressar, a partir petències que li són pròpies i que, amb diferentpatrons i l’ús de models i expressions matemà- fg"nc"xgtdcnkv|cek„"Ýpu"cttkdct."fg"ocpgtc"rtq- intensitat, són les mateixes al llarg dels quatretiques per representar les relacions, i el treball al gressiva, al llenguatge simbòlic. Aquest procés cursos. Aquestes competències s’inicien ja avoltant del concepte de funció. També de dotar afavoreix la incorporació gradual del llenguatge l’Educació Infantil, continuen a l’Educaciófg"ukipkÝecv"c"ngu"xctkcdngu"swg"kpvgtxgpgp"gp" gurge Ýe"fg"ngu"ocvgo vkswgu"k"gufgxfi"wpc"gkpc" primària, i són recurrents en l’ordenació delwpc"ukvwcek„"fg"ecpxk"k"fÓkfgpvkÝect"ngu"tgncekqpu" per a resoldre problemes. currículum de matemàtiques de les etapesde dependència entre variables. La connexió entre els diferents continguts de gfwecvkxgu"swg"eqpuvkvwgkzgp"nÓgpugp{cogpv" Pel que fa a l’espai i forma, cal desenvolupar les matemàtiques, així com entre aquests i els obligatori.l’anàlisi de les característiques i propietats de continguts d’altres matèries, ja que serveix per Vcodfi"cn"Ýpcn"fgnu"eqpvkpiwvu"fg"ecfc"ewtu."ngu"Ýiwtgu"fg"fwgu"k"vtgu"fkogpukqpu="nqecnkv|ct" mostrar la relació entre conceptes de diferents es suggereixen a tall d’exemple, aproximacionsk"fguetkwtg"tgncekqpu"gurcekcnu="kfgpvkÝect"k"crnk- disciplines, la qual cosa eixampla la comprensió de caràcter històric a determinats continguts.car transformacions geomètriques, i utilitzar la de les matemàtiques. Encara que els continguts Amb elles es pretén d’una banda mostrar elvisualització i models geomètrics per resoldre es presentin organitzats en cinc blocs, en el pro- desenvolupament històric de les matemàtiquesproblemes. efiu"fÓgpugp{cogpv"k"crtgpgpvcvig"fiu"eqpxgpkgpv" com a ciència en evolució i sotmesa a canvis, i de Quant a la mesura, és molt important des- establir relacions entre ells sempre que sigui l’altra evidenciar contextos on aquests contingutsenvolupar la comprensió de les magnituds possible. Per exemple, el bloc de mesura contem- cfswktktgp"gn"ugw"ukipkÝecv0mesurables, de la necessitat de l’establiment pla en el seu desenvolupament molts contingutsd’unitats i del procés de mesurar, i de l’aplicació dels blocs de nombres i de geometria, i permet Consideracions per al desenvolupament delde tècniques i instruments adequats per mesurar donar sentit a molts d’ells (fraccions i decimals currículumde forma directa i indirecta. Cal tenir en compte k"ngu"ugxgu"qrgtcekqpu."kiwcnvcv"fg"Ýiwtgu."gnu" Gn"rtqefiu"fÓgpugp{cogpv"k"crtgpgpvcvig"fg"que, en aquesta etapa, la mesura constitueix un pqodtgu"tgcnu."gve0+."Ýpu"cn"rwpv"swg"rqv"cttkdct" les matemàtiques ha de tenir en compte els se-nucli que permet desenvolupar gran part dels a esdevenir, especialment en els dos primers güents aspectes:continguts no només d’aquest bloc sinó també cursos, el nucli des del qual desenvolupar una Rellevància dels contextos. Cal que els con-d’altres com el de nombres i el de geometria. part molt important dels continguts de les ma- tinguts curriculars es treballin en contextosLa mesura també intervé en la identificació temàtiques. També la proporcionalitat és un ukipkÝecvkwu"k"tkeu"swg"oquvtkp"nÓqtkigp"eqpetgv"de patrons. concepte clau que apareix en els diferents blocs i dels conceptes matemàtics, la relació entre ells En relació amb estadística i l’atzar, cal po- caldrà establir relacions entre la visió numèrica, i la seva aplicació a problemàtiques diverses.tenciar l’elaboració de preguntes que es puguin geomètrica, de mesura i funcional d’aquest con- Les situacions quotidianes, les culturalmentrespondre amb dades (recollida, organització cepte. També el llenguatge algèbric, important ukipkÝecvkxgu."ngu"rtkpekrcnu"vgo vkswgu"fg"ngu"i representació de dades); la selecció i ús de en els dos darrers cursos d’aquesta etapa, s’ha de diverses disciplines, però també els jocs i lesmètodes estadístics per analitzar dades, treure relacionar amb aspectes numèrics, geomètrics, pròpies matemàtiques, i en particular la sevaconclusions i fer prediccions basades en dades; de mesura i funcionals. El bloc d’estadística i història, han de ser les fonts que ens proporci-i la comprensió i aplicació dels conceptes bàsics atzar també ofereix oportunitats per relacionar onin els contextos més rellevants per aprendred’atzar. curgevgu"pwofltkeu"k"it Ýeu0"Cn"ocvgkz"vgoru."gnu" matemàtiques. Atenent als tres vessants de les matemàti- blocs de mesura i d’estadística són aquells que Equilibri, connexió entre els continguts iques (formatives per elles mateixes, aplicables ofereixen un major nombre de contextos reals i treball interdisciplinari. L’ordenació dels blocsen contextos reals i instrumentals per a altres de connexions amb les altres disciplines. de continguts no implica una jerarquitzacióàrees) s’ha optat per encapçalar els continguts D’altra banda, molts dels continguts de mate- dels mateixos. Cal trobar un equilibri entre elde cada curs amb els processos matemàtics màtiques es relacionen amb continguts d’altres desenvolupament dels diferents blocs i tenirque han de desenvolupar els alumnes mentre àrees; establir connexions entre diferents con- en compte que hi ha diverses seqüenciacionstreballen uns continguts concrets. Es tracta de tinguts matemàtics i no matemàtics és important possibles dels continguts: hi ha continguts quecapacitar l’alumnat perquè pugui fer, realment, per donar sentit a aquells, mostrar el seu origen es poden treballar de manera transversal, altresmatemàtiques a l’aula, més que de transmetre-li concret i la seva aplicació. En tant que són con- que es poden treballar juntament amb contin-determinats continguts; aquest fer matemàtiques tinguts per a desenvolupar-se adequadament en guts d’un bloc diferent, i també en el marc d’uninclou una sèrie de processos que es desenvolu- l’entorn, en la vida diària i, de manera especial, projecte interdisciplinari, la qual cosa possi-pen al treballar els continguts de tots els blocs, en els diferents àmbits curriculars de l’etapa, al bilita el desenvolupament de la competènciai en tots els cursos: Ýpcn"fgnu"eqpvkpiwvu"fg"ecfc"ewtu"gu"eqpetgvgp" matemàtica.
  • 60. Fkctk"QÝekcn"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c""""""P¿o0"6;37"Î"4;0804229 21929 Valoració d’actituds relacionades amb Objectius Perseverança i flexibilitat en la cerca deles matemàtiques. Per fer matemàtiques, i 1. Valorar les matemàtiques com a part de la solucions als problemes i en la millora de lesaconseguir actituds positives envers elles, cultura, tant des del punt de vista de la història proposades.cal desenvolupar la curiositat, la creativitat, com des de la diversitat cultural del món actu- Comunicació del pensament matemàtic propila imaginació, l’interès per fer-se preguntes, al, i utilitzar la competència matemàtica per c"eqorcp{u"k"rtqhguuqtu"k"eqpvtcuv"cod"gn"fgnu"per trobar respostes i per resoldre problemes; analitzar tot tipus de fenòmens del nostre món altres.també és molt important que l’alumnat par- k"rgt"cevwct"fg"ocpgtc"tgÞgzkxc"k"et vkec"gp"gnu" Connexions entre els diferents blocs de ma-vkekrk"c"vqvu"gnu"pkxgnnu."cfswktgkzk"eqpÝcp›c" diferents àmbits de la vida. temàtiques i amb altres matèries.en les pròpies possibilitats i trobi el gust per 2. Plantejar i resoldre problemes, aborda-realitzar un descobriment i per resoldre un bles des de les matemàtiques, que sorgeixin en Primer cursrepte. Actituds com la tenacitat, la precisió i situacions de l’entorn, en altres disciplines i enel gust pel treball ben fet són molt importants les pròpies matemàtiques, aplicant i adaptant Processos que es desenvolupen durant el curs aquan es fan matemàtiques. fkxgtugu"guvtcvflikgu"k"lwuvkÝecpv/pg"nÓgngeek„0 través dels diferents continguts Diversitat en les formes de treball. Cal com- 3. Reconèixer el raonament, l’argumentació Resolució de problemes (recollida de dades,binar el treball en gran grup, en petit grup i i la prova com aspectes fonamentals de les ma- fkuugp{."kfgpvkÝecek„."fkuvkpek„."rtgfkeek„."ukow-el treball individual, tot respectant els estils temàtiques, així com el valor d’actituds com la lació, estimació, desenvolupament d’estratègies,de cadascú. Plantejar-se preguntes, resoldre perseverança, la precisió i la revisió. comprovació)problemes, realitzar petites investigacions, 4. Organitzar i consolidar el pensament ma- Raonament i prova (ús/utilització, interpreta-practicar les tècniques apreses, exposar les vgo vke"rtqrk"k"eqowpkect/nq"cnu"eqorcp{u1gu." ció, anàlisi, distinció, comparació, comprensió,idees pròpies i discutir sobre elles. També és professors/es i altres persones amb coherència ugngeek„."ukipkÝecv."ghgevg+important emprar la manipulació d’objectes i i claredat, utilitzant i creant representacions Comunicació i representació (descripció, ar-de materials didàctics, per no perdre de vista matemàtiques que possibilitin aquesta comu- gumentació, expressió, representació, dibuix,l’origen concret de les matemàtiques, així com nicació. elaboració, generació)la visualització per a realitzar i fonamentar ra- 5. Reconèixer i aplicar les matemàtiques en Connexions (aplicació, contextualització,onaments matemàtics i desenvolupar els propis contextos no matemàtics, tot integrant-les en el relació, generalització, investigació, exploració,ukuvgogu"fg"tgrtgugpvcek„0"Gp"fgÝpkvkxc."ngu" conjunt de sabers que ha anat adquirint des de les detecció, reconeixement)classes de matemàtiques haurien de propor- diferents matèries així com des de la perspectiva Numeració i càlculcionar a tot l’alumnat possibilitats de pensar del seu paper a la societat actual.matemàticament. 80" Oquvtct"eqpÝcp›c"gp"nc"rt rkc"ecrcekvcv" Comprendre els nombres i les diferents formes Cal introduir una manera de fer a l’aula que per resoldre problemes, afrontar-ne la resolució de representacióes pot resumir dient que l’alumne ha d’aprendre amb actitud positiva i assolir un nivell d’au- Tgeqpgkzgogpv"fgn"ukipkÝecv"fg"fkhgtgpvu"vkrwu"a fer (i fer-se) preguntes i el professor l’ha de toestima que li permeti gaudir dels aspectes de nombres en contextos diversos.guiar perquè se les faci: Què estic fent? Per creatius, manipulatius, estètics i útils de les Utilització de nombres enters per a expressarswfl"jq"hckiA"Cod"swkpc"Ýpcnkvcv"jq"hckiA"Uk" matemàtiques. valors o variacions (quantitats, valor monetari,ho aconsegueixo, com ho faré servir després? 90" Eqortgpftg"gn"ukipkÝecv"fgnu"fkhgtgpvu" temps, temperatures, etc.) per resoldre problemesHi ha també altres factors que interfereixen en tipus de nombres i de les operacions. Calcular en diferents contextos.la presa correcta de decisions en la realització cod"Þw•fguc."hgt"guvkocekqpu"tcqpcdngu"k"wvknkv|ct" Utilització de fraccions, decimals i percen-d’activitats i en la resolució de problemes: in- els mitjans tecnològics per obtenir, tractar i re- tatges per a resoldre problemes en diferentsÞgzkdknkvcv"c"nÓjqtc"fg"eqpukfgtct"cnvgtpcvkxgu." presentar informació, així com per calcular. contextos .rigidesa en l’execució de procediments, manca 8. Utilitzar diferents llenguatges (verbal, Comparació i ordenació de fraccions, deci-de previsió de les conseqüències d’una certa pwofltke."it Ýe"k"cnifldtke+"k"oqfgnu"ocvgo vkeu" mals i percentatges.acció, manca d’avaluació del que s’està fent, rgt"c"kfgpvkÝect."tgrtgugpvct"k"fqvct"fg"ukipkÝecv" Utilització de factoritzacions, múltiples i di-etc. relacions quantitatives de dependència entre visors en la resolució de problemes. Cal tenir en compte que les TIC faciliten la variables. Expressió dels nombres: llenguatge verbal,interacció de l’alumnat amb objectes matemàtics ;0" KfgpvkÝect"ngu"hqtogu"k"tgncekqpu"gurcekcnu" tgrtgugpvcek„"it Ýec"k"pqvcek„"pwofltkec0k"ngu"ugxgu"tgncekqpu."nc"eqpuvtweek„"fg"Ýiwtgu" presents en l’entorn, i utilitzar la visualitza- Utilització de models matemàtics per a lageomètriques, ajuden a la resolució de proble- ció, el raonament matemàtic i la modelització resolució de problemes recreatius i per a la de-mes, a aprendre dels errors per mitjà d’una re- geomètrica per a descobrir i provar propietats terminació d’estratègies de resolució de jocstroalimentació immediata i efectiva, a treballar geomètriques i per a resoldre problemes. d’estratègia de tipus numèric.amb càlculs i entorns que amb altres mitjans 10. Reconèixer la importància de la mesura Eqortgpftg"gn"ukipkÝecv"fg"ngu"qrgtcekqpupoden ser feixucs i complexos, i afavoreixen la tant en la vida quotidiana com en el desenvo- UkipkÝecv"k"ghgevg"rtqfw•v"rgt"ngu"qrgtcekqpu"presentació, la col·laboració i la comunicació lupament de la ciència i aplicar tècniques, ins- amb fraccions, decimals, percentatges i nom-de les experiències. truments i fórmules apropiades per a obtenir bres enters. Finalment, cal considerar la importància de mesures (de manera directa i indirecta) i fer Utilització de les relacions inverses entre l’ad-nÓcxcnwcek„"eqo"c"rctv"fgn"rtqefiu"fÓgpugp{cogpv" estimacions raonables, en contextos diversos. dició i la subtracció, la multiplicació i la divisió/"crtgpgpvcvig."swg"kpenqw"nc"tgÞgzk„"uqdtg"gn" 330" KfgpvkÝect"gnu"gngogpvu"ocvgo vkeu"rtgugpvu" rgt"c"ukornkÝect"e newnu"k"tguqnftg"rtqdngogu0què s’aprendrà, s’està aprenent o ja s’ha après. en tot tipus d’informacions per tal d’analitzar-lesCal tenir present la diversitat d’instruments críticament, i formular preguntes abordables amb Ecnewnct"cod"Þw•fguc"k"hgt"guvkocekqpu"tc-per a realitzar l’avaluació: discussions en gran dades, utilitzant els mètodes estadístics apropiats onablesi petit grup, preguntes i respostes orals, treballs (recollida, organització, anàlisi i presentació de Ús d’algorismes per calcular amb fraccions,individuals i en petit grup, exposició a l’aula dels dades) per poder respondre-les. decimals, percentatges i nombres enters. Ús detreballs, problemes o investigacions realitzades, i la jerarquia i propietats de les operacions. Continguts Selecció i ús de l’eina més adequada per arealització de proves. Tots ells es complementen iproporcionen informació, tant al professorat com Processos i actituds que cal desenvolupar de calcular amb fraccions, decimals i percentat-a l’alumnat, sobre els avenços en l’aprenentatge. manera general en tots els cursos ges (càlcul mental, estimació, calculadora iGnu"etkvgtku"fÓcxcnwcek„"swg"uÓkpenqwgp"cn"Ýpcn" Organització del pensament matemàtic pro- ordinador, paper i llapis). Argumentació de lade cada curs pretenen explicitar els objectius pi. selecció.generals de les matemàtiques per aquesta etapa, i Confiança en les capacitats pròpies per Desenvolupament d’estratègies de càlcules refereixen tant als processos matemàtics com afrontar situacions problemàtiques, copsant mental i d’estimació de càlculs, i comparacióa la comprensió i capacitat d’aplicar els diferents les relacions matemàtiques i utilitzant-les per amb els resultats obtinguts a través dels càlculscontinguts apresos. a prendre decisions. exactes.
  • 61. 21930 Fkctk"QÝekcn"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c""""""P¿o0"6;37"Î"4;0804229Canvi i relacions Utilització de les diferents unitats de mesura El sistema Sol - Terra - Lluna: moviments en la resolució de problemes. i posicions Comprendre patrons, relacions i funcions Aplicació de les equivalències entre diferents Estudi de les ombres Representació, anàlisi i generalització de unitats en situacions on tinguin sentit. Massa, volum, densitatrcvtqpu"fkxgtuqu"c"rctvkt"fg"vcwngu."it Ýswgu." Ús de mesures directes per aprofundir en els Unitats i instruments de mesuraparaules i, quan sigui possible, regles simbò- conceptes de perímetre, àrea i volum. Lectura i interpretació de mapes del tempsliques. Aplicar tècniques, instruments i fórmules Utilització de les TIC com a eina de suport, atmosfèric apropiats per a obtenir mesures i fer estimacionsgp"nc"igpgtcek„"fg"vcwngu"k"it Ýswgu"k"gp"nÓcp nkuk" raonables Ciències socialsde les seves relacions. Aplicació d’instruments adequats en les me- Temperatures i precipitacions. Lectura, inter- Representar i analitzar situacions i estructures sures d’objectes. pretació i construcció de climogramesmatemàtiques utilitzant símbols algebraics Estimació a vista de mesures d’objectes que Gn"vgoru"jkuv tke<"tgrtgugpvcek„"it Ýec"fg" Introducció a la comprensió dels diferents ens envolten utilitzant unitats de mesura ade- seqüències temporalsukipkÝecvu"fg"ngu"xctkcdngu0 quades. Ngevwtc"fÓguecngu"it Ýec"k"pwofltkec Desenvolupament d’estratègies per deter- Lectura, interpretació i construcció de taules Utilitzar models matemàtics per a representar minar perímetres i àrees de figures planes a guvcf uvkswgu"k"fg"it Ýeu"fg"n pkgu."fg"dcttgu"k"i comprendre relacions quantitatives rctvkt"fgn"rgt ogvtg"k"nÓ tgc"fg"Ýiwtgu"gngogpvcnu" de sectors Modelització i resolució de problemes utilit- (rectangle, cercle).|cpv"gzrtguukqpu"xgtdcnu."vcwngu"k"it Ýswgu0 Música Utilització de la mesura del temps i de les Elements de l’harmonia i el ritme Analitzar el canvi en contextos diversos seves unitats en la resolució de problemes. Investigació del canvi que experimenta una Tecnologia Estadística i atzar Escales i acotacióvariable en relació al temps en situacions concre-tes (per exemple, el creixement d’una planta). Formular preguntes abordables amb dades i Eqpvgzvqu"jkuv tkeu Utilització de diferents expressions per l’anà- recollir, organitzar i presentar dades rellevants Com en el cas de les connexions, es presentankuk"fgn"ecpxk<"xgtdcn."vcdwnct"k"it Ýec0 per respondre-les una llista, no exhaustiva i per tant ampliable, de Interpretació i construcció qualitativa de grà- Fkuugp{"fÓkpxguvkicekqpu"rgt"cdqtfct"rtg- possibles aproximacions històriques relacionadaÝeu"swg"gzrtguugp"tgncekqpu"fg"ecpxk0 guntes. amb els continguts del curs: Kpvgtrtgvcek„"swcpvkvcvkxc"fg"vcwngu"k"it Ýeu" Tgeqnnkfc"q"kfgpvkÝecek„"fg"fcfgu"c"vtcxfiu" Els orígens del sistema de numeració deci-que expressen relacions de canvi. d’observacions, enquestes i experiments. mal Representació de dades utilitzant taules i grà- La introducció del zero i els sistemes de nu-Espai i forma Ýeu"cfgswcvu"*fkcitcogu"fg"rwpvu."fg"dcttgu"k" meració posicional Analitzar les característiques i propietats de de sectors). La geometria a les antigues civilitzacionsÝiwtgu"igqoflvtkswgu"fg"fwgu"k"vtgu"fkogpuk- Distinció entre dades qualitatives i quan- (Egipte i Babilònia).ons i desenvolupar raonaments sobre relacions titatives. Les primeres aproximacions del nombre pgeomètriques Ús del full de càlcul, i de les TIC en general, (Egipte, Xina i Grècia) Fguetkrek„"fg"Ýiwtgu"igqoflvtkswgu"fg"fwgu" per a l’organització de dades, realització de càl-i tres dimensions a partir de l’observació d’ob- ewnu"k"igpgtcek„"fg"it Ýeu"cfgswcvu0 Criteris d’avaluaciójectes de la realitat. Resoldre problemes de la vida quotidiana en els Seleccionar i utilitzar mètodes estadístics Gzrnqtcek„"fg"Ýiwtgu"igqoflvtkswgu"k"cp nkuk" que calgui la utilització de les quatre operacions apropiats per analitzar dadesde les seves característiques mitjançant geo- amb nombres enters, decimals, fraccions i percen- Descripció de la forma i de les característi-plans, papers pautats (punts, línies), programes ques d’un conjunt de dades, i comparació de tatges, fent ús de la forma de càlcul més apropiadainformàtics dinàmics. diferents distribucions de dades entre conjunts i valorant l’adequació del resultat al context. relacionats. Expressar verbalment raonaments, relacions Aplicar transformacions i utilitzar la simetria quantitatives i informacions que incorporinper analitzar situacions matemàtiques Utilització de les mesures de centralització *okvlcpc"k"ogfkcpc+"k"cp nkuk"fgn"ugw"ukipkÝecv0 elements matemàtics adequats al nivell, valorant Descripció de la grandària, la posició i l’ori- la utilitat del llenguatge matemàtic i la sevagpvcek„"fg"Ýiwtgu0 Comparació de representacions diferents d’un mateix conjunt de dades. evolució al llarg de la història. Detecció de simetries en l’entorn proper Analitzar i avaluar les estratègies i el pensa-(natura, construccions, etc.) i fer-ne la repre- Desenvolupar i avaluar inferències i predic- ment matemàtic dels altres, a través del treballsentació . cions basades en dades per parelles, en petit grup, i en la posada en comú Utilitzar la visualització, el raonament mate- Elaboració de conclusions i prediccions basa- amb tota la classe.màtic i la modelització geomètrica per a resoldre fgu"gp"fcfgu"k"fkuugp{"fg"pqwu"guvwfku0 Expressar per escrit raonaments, conjectu-problemes Kpvgtrtgvcek„"fg"it Ýeu"k"vcwngu"swg"tgrtgugp- res, relacions quantitatives observades i infor- Dibuix d’objectes geomètrics a partir de dades ten dades estadístiques. macions que incorporin elements matemàtics,(longituds i angles), mitjançant instruments Comprendre i aplicar conceptes bàsics de ukod nkeu"q"it Ýeu"k"eqpvtcuvct/nqu"cod"gnu"fgnu"de dibuix (regle, escaire, compàs i transpor- probabilitat eqorcp{u0tador). Identificació de successos probables o no Reconèixer diferents tipus de nombres i for- Representació plana d’objectes en la resolució probables, i discussió del grau de probabilitat mes geomètriques en contextos no matemàticsde problemes d’àrees. (qualitatiu) utilitzant expressions com segur, o en d’altres matèries i utilitzar les seves carac- Reconeixement de la forma dels objectes en igualment probable i improbable. terístiques i propietats per a resoldre situacionscontextos diversos (l’arquitectura, l’art, la natu- Predicció de la probabilitat de resultats d’expe- que apareixen en treballs per projectes realitzatstcnguc."gn"fkuugp{"k"nc"xkfc"swqvkfkcpc+0 riments senzills i comprovació de les prediccions des de la pròpia àrea o de manera interdisci- Utilització de models geomètrics per a la a través de la prova experimental reiterada. plinària.resolució de problemes recreatius i per a la de- KfgpvkÝecek„"fg"nc"rtqdcdknkvcv"fÓwp"uweefiu" Utilitzar nombres enters, fraccions, decimalsterminació d’estratègies de resolució de jocs amb un nombre comprès entre 0 i 1. i percentatges, les seves operacions i les sevesd’estratègia de tipus geomètric. Utilització de les TIC com a suport per a la propietats per a recollir, transformar i intercan- realització de càlculs i simulacions. viar informació i resoldre problemes relacionatsMesura amb la vida diària. Connexions amb altres matèries Organitzar i interpretar informacions diverses Comprendre els atributs mesurables delsobjectes, i les unitats, sistemes i processos de Ciències de la naturalesa mitjançant relacions de dependència en situa-mesura Concentració d’una dissolució (%) cions quotidianes.
  • 62. Fkctk"QÝekcn"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c""""""P¿o0"6;37"Î"4;0804229 21931 Tgeqpflkzgt."fguetkwtg"k"tgrtgugpvct"Ýiwtgu" comparació amb els resultats obtinguts a través Aplicació dels teoremes de Tales i Pitàgoresespacials en l’entorn que ens envolta i aplicar dels càlculs precisos. en la resolució de problemes relatius a l’obtencióel coneixement geomètric per descriure el món Utilització de models matemàtics per a la de mesures.físic. resolució de problemes recreatius i per a la de- Utilitzar la visualització, el raonament mate- Estimar, mesurar i resoldre problemes de terminació d’estratègies de resolució de jocs màtic i la modelització geomètrica per a resoldrelongituds, amplituds, superfícies i temps en d’estratègia de tipus numèric. problemescontextos reals, així com determinar períme- Representació plana d’objectes tridimen- Canvi i relacionsvtgu." tggu"k"oguwtc"fÓcpingu"fg"Ýiwtgu"rncpgu" sionals en la resolució de problemes d’àrees iutilitzant la unitat de mesura adequada. Comprendre patrons, relacions i funcions volums. Fer prediccions sobre la possibilitat que esde- Comparació entre diferents formes de repre- Ús d’eines visuals en la representació i reso-vingui un succés a partir d’informació prèvia- sentació d’una mateixa relació. lució de problemes de la vida quotidiana.ment obtinguda de forma empírica o raonada. KfgpvkÝecek„"fg"hwpekqpu."nkpgcnu"q"pq"nkpgcnu." Construcció, composició i descomposició i anàlisi de les seves propietats, a partir de des- d’objectes de dues i tres dimensions. Ús de cro-Segon curs etkrekqpu"xgtdcnu."vcwngu"k"it Ýswgu."gp"fkhgtgpvu" quis amb paper i llapis, models geomètrics i contextos. programes informàtics dinàmics.Processos que es desenvolupen durant el curs a Utilització de les TIC, com a eina de suport, Ús de models geomètrics per representar itravés dels diferents continguts gp"nc"igpgtcek„"fg"vcwngu"k"it Ýswgu"k"gp"nÓcp nkuk" explicar relacions numèriques i relacions al- Resolució de problemes (formulació de pre- de les seves relacions.iwpvgu"fkuugp{."kfgpvkÝecek„."ukowncek„."fgugp- gebraiques.volupament d’estratègies) Representar i analitzar situacions i estructures Utilització de models geomètrics per a la Raonament i prova (ús/utilització, anàlisi, matemàtiques utilitzant símbols algebraics resolució de problemes recreatius i per a la de-ugngeek„."encuukÝecek„."qticpkv|cek„."tguqnwek„." Exploració de relacions entre expressions terminació d’estratègies de resolució de jocsaproximació històrica) xgtdcnu."vcwngu"k"it Ýswgu."gp"ukvwcekqpu"fg"rtq- d’estratègia de tipus geomètric. Comunicació i representació (descripció, ar- porcionalitat directa i inversa. Mesuragumentació, expressió, representació, creació, Utilització de l’àlgebra simbòlica en la repre-construcció, elaboració, composició, descom- sentació de situacions i la resolució problemes Comprendre els atributs mesurables delsposició, generació) particularment els que presenten relacions de objectes, i les unitats, sistemes i processos de Connexions (aplicació, contextualització, proporcionalitat directa i inversa. mesura.interpretació, relació) Identificació i utilització de formes equi- Relació entre longituds i àrees, i entre àrees valents d’expressions algebraiques senzilles i k"xqnwou"fg"Ýiwtgu0Numeració i càlcul Selecció i ús del tipus d’unitat per a cada si- resolució d’equacions lineals. Comprendre els nombres i les diferents formes KfgpvkÝecek„"fg"xctkcdngu"gp"ukvwcekqpu"qp"ngu" tuació de mesura.de representació variables no estan, necessàriament, aïllades. Relació entre unitats i conversió entre unitats Relació entre les diferents maneres d’ex- d’un mateix sistema en la resolució de proble- Utilitzar models matemàtics per a representar mes.pressar un nombre racional (fracció, decimal, i comprendre relacions quantitativespercentatge) i utilització en la resolució de Aplicar tècniques, instruments i fórmules Modelització i resolució de problemes utilit-problemes. apropiats per a obtenir mesures i fer estimacions zant representacions diverses, com expressions Utilització de raons i proporcions per a repre- raonables xgtdcnu."vcw