Currículum d'educació primària a Catalunya

  • 961 views
Uploaded on

 

More in: Education , Technology , Travel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
961
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1

Actions

Shares
Downloads
7
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. 21822 Fkctk"QÝekcn"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c""""""P¿o0"6;37"Î"4;0804229DEPARTAMENTD’EDUCACIÓDECRET El centre escolar és l’àmbit on es desenvolu- seleccionar i organitzar de manera adequada142/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix parà el currículum i es posarà a prova la seva els continguts que es pretén que els nens i lesl’ordenació dels ensenyaments de l’educació gÝe ekc."eqjgtflpekc"k"wvknkvcv0"Gn"fgugpxqnwrc- nenes aprenguin; potenciar que l’activitat deprimària. ment del currículum a cada centre i a cada aula classe discorri en les millors condicions pos- implica disposar d’autonomia curricular, és a sibles perquè cada alumne i el grup en conjunt Nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c."fÓceqtf"cod" dir, que l’equip docent responsable de la seva s’esforci per aprendre, raonar i expressar el queel que es preveu a l’article 131.3.c) de l’Estatut aplicació pugui adaptar el currículum a les ca- se sap; per plantejar els dubtes; per reelaborarfÓcwvqpqokc"fg"Ecvcnwp{c."vfi"eqorgvflpekc"eqo- racterístiques del grup de nens i nenes i a la el coneixement; i per actuar amb autonomia,partida per a l’establiment dels plans d’estudi situació socioeconòmica i lingüística del centre responsabilitat i compromís; posar els mitjanscorresponents a l’educació obligatòria, incloent- k"fgn"ugw"gpvqtp"uqekcn0"Nc"Ýpcnkvcv"fgn"fgugp- necessaris perquè cada nen i nena se senti atès,hi l’ordenació curricular. volupament curricular és la millora del nivell orientat i valorat, quan ho necessiti i sense cap La Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’edu- educatiu de tot l’alumnat per conciliar la qualitat tipus de discriminació.cació, estableix a l’article 6 que s’entén per cur- de l’educació amb l’equitat en l’oferta educativa. Aquest Decret s’ha tramitat d’acord amb elrículum el conjunt d’objectius, competències Per assolir aquest objectiu és necessària la col- que disposa l’article 61 i següents de la Lleibàsiques, continguts, mètodes pedagògics i cri- laboració de les famílies comprometent-se a fer 13/1989, de 14 de desembre, d’organització,vgtku"fÓcxcnwcek„"fgnu"fkhgtgpvu"gpugp{cogpvu0" gn"ugiwkogpv"fgn"vtgdcnn"swqvkfk "fgnu"ugwu"Ýnnu" procediment i règim jurídic de l’AdministracióD’acord amb aquesta mateixa Llei, correspon al k"Ýnngu="fg"nÓcnwopcv"guhqt›cpv/ug"rgt"crtgpftg=" de la Generalitat i d’acord amb el dictamen delGovern regular l’ordenació curricular de l’educa- del professorat creant entorns motivadors per Eqpugnn"Gueqnct"fg"Ecvcnwp{c0ek„"rtko tkc."vgpkpv"gp"eqorvg"gnu"gpugp{cogpvu" a l’aprenentatge; i de l’administració educati- va, amb la corresponsabilitat dels ens locals, D’acord amb el dictamen de la Comissió Ju-mínims establerts pel Reial decret 1513/2006, de rídica Assessora;7 de desembre. És funció dels centres docents facilitant els recursos necessaris per millorardesenvolupar i completar el currículum. l’èxit educatiu. En virtut d’això, a proposta del conseller d’Edu- Gp"cswguv"Fgetgv"gu"fgÝpgkzgp"ngu"eqorgvflp- cació i amb la deliberació prèvia del Govern, D’altra banda, l’Estatut d’autonomia de Ca-vcnwp{c."gp"gn"ugw"ctvkeng"8."fgvgtokpc"swg"nc" cies bàsiques generals que els nens i les nenesnngpiwc"rt rkc"fg"Ecvcnwp{c"fiu"gn"ecvcn ."nc"swcn" han d’adquirir en l’educació primària, les quals DECRETO:ha de ser la llengua normalment emprada com es consolidaran al llarg de l’educació secun-c"xgjkewnct"k"fÓcrtgpgpvcvig"gp"nÓgpugp{cogpv0" dària obligatòria. Aquestes competències han CAPÍTOL INgu"fwgu"nngpi¯gu"qÝekcnu."ecvcn "k"ecuvgnn ."jcp" de contribuir al desenvolupament personal de Disposicions de caràcter generalfg"ugt"eqpgiwfgu"rgt"nc"ekwvcfcpkc"fg"Ecvcnwp{c0" l’alumnat, a la pràctica de la ciutadania activa,La Llei 7/1983, de 18 d’abril, de normalització a l’arrelament al país, a la incorporació a la vida Article 1nkpi¯ uvkec"c"Ecvcnwp{c."lc"fgÝpkc"nc"nngpiwc" adulta de manera satisfactòria i al desenvolupa- Principis generalsecvcncpc"eqo"c"nngpiwc"rt rkc"fg"Ecvcnwp{c"k"fg" ment de l’aprenentatge al llarg de la vida. 1.1 L’educació primària té caràcter obliga-nÓgpugp{cogpv"gp"vqvu"gnu"ugwu"pkxgnnu"gfwecvkwu=" Gnu"qdlgevkwu"fg"nÓgfwecek„"rtko tkc"gu"fgÝpgk- tori i gratuït. Comprèn sis cursos acadèmics,consideració que va mantenir la Llei 1/1998, xen per al conjunt de l’etapa. En cada àrea curri- que es cursaran normalment entre els sis i elsde 7 de gener, de política lingüística, en el seu cular es descriu l’aportació al desenvolupament fqv|g"cp{u0"NÓgfwecek„"rtko tkc"uÓkpkekc."cod"article 20. La major complexitat i la diversitat fg"ngu"eqorgvflpekgu"d ukswgu"k"gu"fgÝpgkzgp"gnu" ect evgt"igpgtcn."nÓcp{"pcvwtcn"swg"gu"eqorngkzgp"lingüística i cultural de la societat catalana actual objectius generals, i els continguts i els criteris gnu"uku"cp{u0fan necessari potenciar des de l’escola la llengua d’avaluació de cada cicle. Els elements que con- 1.2 L’educació primària s’organitza en trespròpia, que ha d’esdevenir llengua comuna i formen el currículum s’ordenen i es determinen cicles de dos cursos cada un: cicle inicial, ciclefactor de cohesió social de tota la població. tenint present els principis de comprensivitat, mitjà i cicle superior. Seguint una de les constants de la renovació de diversitat i d’autonomia del centre. Aquests 1.3 L’educació primària s’organitzaràrgfci ikec"c"Ecvcnwp{c."gn"Iqxgtp"xqn"fguvcect" rtkpekrku"jcp"fÓchcxqtkt"nc"Þgzkdknkvcv"ewttkewnct" d’acord amb els principis d’educació comuna ila importància de l’educació primària, com una rgt"cfgswct"nÓgpugp{cogpv"c"ngu"ectcevgt uvkswgu" la implantació d’un nou model educatiu basat enetapa fonamental i privilegiada en la formació de l’escola i a les diferències dels grups que la nc"ÝnquqÝc"eqgfwecfqtc"swg"fkuokpwgkzk"gn"ug-dels nens i les nenes. Aquesta etapa educativa conformen, i han de fer viable, possible i prio- xisme i l’androcentrisme, el reconeixement de laés el marc idoni per adquirir les competències ritària l’atenció a la diversitat com a base per diversitat afectivosexual i la valoració crítica debàsiques i els instruments necessaris per realitzar construir una escola realment inclusiva. les desigualtats, així com l’atenció a la diversitatnous aprenentatges i posar les bases d’una forma- fg"nÓcnwopcv."cod"nc"Ýpcnkvcv"swg"rwiwk"cuuqnkt" En aquesta etapa és fonamental que els contin- els objectius de l’etapa. Es posarà una especialció personal basada en l’autonomia personal, la guts de les diferents àrees es desenvolupin tenintresponsabilitat, la solidaritat, la llibertat, la par- atenció a l’adquisició de les competències bàsi- gp"eqorvg"nc"hwpekqpcnkvcv"k"ukipkÝecvkxkvcv"fgnu" swgu."c"nc"fgvgeek„"k"vtcevcogpv"fg"ngu"fkÝewnvcvu"ticipació i el compromís individual i col·lectiu; aprenentatges, la seva vinculació amb l’entornper conèixer els elements bàsics de la llengua, d’aprenentatge tan bon punt es produeixin, a la mediat i immediat, la participació de l’alumnat tutoria i orientació educativa de l’alumnat i anÓgpvqtp"igqit Ýe."nc"jkuv tkc"k"ngu"vtcfkekqpu"swg" en el procés d’aprenentatge i la permanent ade-permetin arrelar-se al país; per poder participar la relació amb les famílies per donar suport alen la construcció d’un món millor i continuar quació a les necessitats educatives dels infants. rtqefiu"gfwecvkw"fgnu"ugwu"Ýnnu"k"Ýnngu0 Per la manera com l’alumnat d’educació primària 1.4 L’educació primària mantindrà la cohe-aprenent al llarg de la vida. accedeix al coneixement, es fa necessària una rència amb l’educació infantil i amb l’educació El paper dels i de les mestres en aquesta eta- visió global dels continguts de les diferents àrees secundària obligatòria, garantint la coordinaciópa és fonamental perquè els nens i les nenes de manera que les competències bàsiques ad- entre les etapes, per tal d’assegurar una transicióxcnqtkp"gn"swg"ukipkÝec"crtgpftg"k"cfswktgkzkp" quireixen un paper rellevant. adequada de l’alumnat entre etapes i facilitar lala competència d’aprendre a aprendre amb la continuïtat del seu procés educatiu. Els centres concretaran en el seu Projectement oberta i amb la consciència i la voluntat de 1.5 L’acció educativa en l’educació primàriamillorar permanentment. Correspon al mestre Educatiu els elements bàsics que orientin el desenvolupament del currículum i en permetin procurarà la integració de les diverses experièn-k"c"nc"oguvtc"qtkgpvct."ceqorcp{ct."guvkownct." cies i aprenentatges de l’alumnat, la motivarà iimpulsar l’hàbit de descoberta i la creativitat i l’adequació a l’entorn. s’adaptarà als seus ritmes de treball.evitar dogmatismes. Per això serà fonamental, al L’acció educativa respectarà els principisequvcv"fgnu"rtqeguuqu"fÓgpugp{cogpv"k"fÓcrtgpgp- bàsics següents: tenir en compte les diverses Article 2tatge, una adequada acció tutorial que atengui maneres d’aprendre de l’alumnat; adequar l’ense- Finalitattant els aspectes individuals com els de treball p{cogpv"c"ngu"fkxgtugu"ectcevgt uvkswgu"rgtuqpcnu" Nc"Ýpcnkvcv"fg"nÓgfwecek„"rtko tkc"fiu"rtq-grupal de l’alumnat. i socials que condicionen els aprenentatges; porcionar a tots els nens i les nenes les com-
  • 2. Fkctk"QÝekcn"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c""""""P¿o0"6;37"Î"4;0804229 21823petències que els permetin assegurar el seu h) Utilitzar diferents representacions i expres- sones membres de la comunitat educativa i ga-desenvolupament personal i social; adquirir sions artístiques i iniciar-se en la construcció de rantirà que les comunicacions del centre siguinles habilitats i les competències culturals i so- propostes visuals. en aquesta llengua. Aquestes pautes d’ús han decials relatives a l’expressió i comprensió oral, a i) Iniciar-se en la utilització per a l’aprenen- possibilitar, alhora, adquirir eines i recursos perla lectura i a l’escriptura, al càlcul, a la igualtat tatge de les tecnologies de la informació i la a implementar canvis per a l’ús d’un llenguatgede drets i oportunitats entre homes i dones, a comunicació, seleccionar i valorar la informació no sexista ni androcèntric. Tanmateix, quan siguil’autonomia personal, la coresponsabilitat i la rebuda o aconseguida per mitjà de les tecnologies possible amb els mitjans de què disposi el centre,interdependència personal, a la resolució de de la informació i de la comunicació. s’arbitraran mesures de traducció en una de lesproblemes i als coneixements bàsics de la ciència, j) Desenvolupar les capacitats afectives en llengües d’ús familiar per al període d’acollidala cultura i la convivència, el rebuig de tot tipus tots els àmbits de la personalitat i en la manera de les famílies procedents d’altres països.de comportaments discriminatoris per raó de de relacionar-se amb els altres, així com una 4.6 El projecte educatiu dels centres pre-sexe; desenvolupar la competència d’expressar actitud contrària a la violència, als prejudicis de veurà l’acollida personalitzada de l’alumnatel que s’ha après, d’explicar amb raons coherents, qualsevol mena i als estereotips sexistes. pqwxkpiwv0"Gp"gn"rtqlgevg"nkpi¯ uvke"gu"Ýzctcp"Ýcdngu"k"dgp"lwuvkÝecfgu"gn"ugw"rwpv"fg"xkuvc"k"nc" k) Aplicar, en contextos diversos, els diferents criteris perquè aquest alumnat pugui continuarseva opinió, de saber escoltar el punt de vista coneixements adquirits i els recursos propis, a o iniciar, si s’escau, el procés d’aprenentatge dedels altres amb respecte i d’arribar a acords quan Ý"fg"tguqnftg"fg"ocpgtc"etgcvkxc"rtqdngogu." la llengua.sigui necessari; desenvolupar les habilitats soci- situacions personals i necessitats de la vida 4.7 L’alumnat te dret a no ésser separat enals, d’esforç, treball i estudi; expressar el sentit quotidiana. centres ni en grups classe diferents per raó deartístic, la creativitat i l’afectivitat; i conèixer l) Valorar la importància de la higiene i de llur llengua habitual.els elements bàsics de la llengua, la història, la la salut, acceptar el propi cos i el dels altres,igqitcÝc"k"ngu"vtcfkekqpu"rt rkgu"fg"Ecvcnwp{c" respectar les diferències i utilitzar l’educació Article 5que permetin el seu arrelament. física i l’esport per afavorir el desenvolupament La immersió lingüística personal i social. 5.1 En funció de la realitat sociolingüísticaArticle 3 m) Adquirir els elements bàsics d’una correc- de l’alumnat, s’implementaran metodologiesObjectius de l’educació primària ta educació vial i les actituds de respecte que afa- d’immersió lingüística en llengua catalana amb L’educació primària ha de contribuir a: voreixin la prevenció d’accidents de trànsit. nc"Ýpcnkvcv"fg"rqvgpekct/pg"nÓcrtgpgpvcvig0 a) Conèixer, valorar i aplicar els valors i les n) Conèixer i valorar el medi natural així 5.2 El programa d’immersió en llenguanormes de convivència per ser un ciutadà o com els animals més propers a l’ésser humà catalana tindrà en compte la llengua de l’alumnatciutadana lliure capaç de prendre compromi- i adoptar comportaments que afavoreixin la k"nÓgpugp{cogpv"fg"nc"nngpiwc"ecuvgnncpc0sos individuals i col·lectius, respectar els drets seva protecció. 5.3 Els centres que apliquin el programahumans i acceptar el pluralisme propi d’una d’immersió han d’adaptar els horaris a les ca-societat democràtica. Article 4 racterístiques d’aquest programa. En tot cas b) Tenir consciència del valor del treball indi- La llengua catalana, eix vertebrador del pro- es tindrà en compte el nombre d’hores de lesvidual i col·lectiu i desenvolupar hàbits d’esforç jecte educatiu àrees lingüístiques que s’ha d’impartir al llargk"vtgdcnn"gp"nÓguvwfk."ckz "eqo"cevkvwfu"fg"eqpÝ- 4.1 El català, com a llengua pròpia de Ca- de l’etapa.ança, amb iniciativa personal, autodisciplina, vcnwp{c."ugt "wvknkv|cv"pqtocnogpv"eqo"c"nngpiwc"sentit crític, responsabilitat, curiositat, interès xgjkewnct"fÓgpugp{cogpv"k"crtgpgpvcvig"k"gp"ngu" Article 6i creativitat en l’aprenentatge. activitats internes i externes de la comunitat edu- Nc"nngpiwc"qeekvcpc"c"Gtc"Xcn"fÓCtcp c) Adquirir habilitats per mantenir i millorar cativa: activitats orals i escrites de l’alumnat i del L’aranès, variant de la llengua occitana, s’im-el clima de convivència, i per prevenir i resoldre professorat, exposicions del professorat, llibres de parteix a Era Val d’Aran amb les assignacionseqpÞkevgu"fg"ocpgtc"rce Ýec"vcpv"gp"nÓ odkv" text i material didàctic, activitats d’aprenentatge i temporals i en els àmbits d’aprenentatge i lesfamiliar com en l’àmbit escolar i social. d’avaluació, i comunicacions amb les famílies. àrees que el Consell General d’Era Val d’Aran, d) Conèixer, comprendre i respectar les dife- 604" NÓcnwopcv"vfi"ftgv"c"tgdtg"nÓgpugp{cogpv" d’acord amb el Departament d’Educació, de-rents cultures i les diferències entre les persones, en català en l’educació primària. També tenen termini.facilitar que les noies i els nois elaborin una gn"ftgv"k"gn"fgwtg"fg"eqpflkzgt"cod"uwÝekflpekc"imatge de si mateixos positiva i equilibrada i qtcn"k"guetkvc"gn"ecvcn "k"gn"ecuvgnn "gp"Ýpcnkv|ct"adquireixin autonomia personal, la igualtat de nÓgpugp{cogpv"qdnkicvqtk."ukiwk"swkpc"ukiwk"nc" CAPÍTOL IIdrets i oportunitats entre homes i dones i la no- seva llengua habitual en incorporar-se a l’en- Currículumdiscriminació de persones amb discapacitats; ugp{cogpv0defensar l’aplicació dels drets humans en tots 4.3 L’objectiu fonamental del projecte edu- Article 7els àmbits de la vida personal i social, sense cap catiu és aconseguir que tot l’alumnat assoleixi Currículumtipus de discriminació. una sòlida competència comunicativa en acabar 7.1 S’entén per currículum de l’educació e) Conèixer i utilitzar de manera apropiada l’educació obligatòria, de manera que pugui primària el conjunt de competències bàsiques,tant la llengua catalana, com la llengua caste- utilitzar normalment i de manera correcta el objectius, continguts, mètodes pedagògics illana i, si s’escau, l’aranès, així com una llengua català i el castellà, i pugui comprendre i emetre criteris d’avaluació.estrangera, i desenvolupar hàbits de lectura. missatges orals i escrits senzills en una llengua 7.2 Per a cada àrea, aquest Decret determina f) Desenvolupar les competències matemà- estrangera decidida pel centre. Durant l’educació els objectius, per a tota l’etapa, així com elstiques bàsiques, iniciar-se en la resolució de primària es farà un tractament metodològic continguts i criteris d’avaluació en els diferentsproblemes que requereixin la realització d’ope- fg"ngu"fwgu"nngpi¯gu"qÝekcnu."vgpkpv"gp"eqorvg" cicles.racions elementals de càlcul, coneixements ge- el context sociolingüístic, per garantir el co- 7.3 Els centres educatius desenvoluparan iomètrics i estimacions, i ser capaç d’aplicar-les neixement de les dues llengües per part de tot completaran el currículum d’educació primària.a les situacions de la vida quotidiana. l’alumnat, independentment de les llengües El currículum elaborat pel centre formarà part g) Conèixer, valorar i estimar l’entorn natural, familiars. del seu Projecte Educatiu.social i cultural més proper, reforçant així el sen- 4.4 Tots els centres han d’elaborar, com atiment de pertinença i arrelament al país i la ca- part del projecte educatiu, un projecte lingüístic Article 8pacitat d’extrapolar aquests coneixements al món propi, que ha de ser autoritzat pel Departament Competències bàsiquesen general; comprendre, a partir de l’observació d’Educació, en el qual s’adaptaran els principis 8.1 S’entén per competència la capacitatde fets i fenòmens senzills, els principals meca- generals i la normativa a la realitat sociolingüís- d’utilitzar els coneixements i habilitats, de ma-nismes que regeixen aquest entorn per tal de ser tica de l’entorn. nera transversal i interactiva, en contextos icapaç de prendre compromisos responsables per 4.5 El projecte lingüístic establirà pautes situacions que requereixen la intervenció demantenir-lo o introduir elements de millora. d’ús de la llengua catalana per a totes les per- coneixements vinculats a diferents sabers, cosa
  • 3. 21824 Fkctk"QÝekcn"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c""""""P¿o0"6;37"Î"4;0804229swg"kornkec"nc"eqortgpuk„."nc"tgÞgzk„"k"gn"fku- 9.5 En l’àrea de llengües estrangeres, l’alum- 11.3 Sense perjudici de la permanènciacerniment tenint en compte la dimensió social nat iniciarà l’aprenentatge d’una primera llengua durant un curs més en el mateix cicle previstade cada situació. en el cicle inicial. a l’article 16.3, l’alumnat amb programacions 8.2 El currículum de l’educació primària 9.6 Els centres educatius podran oferir, de adaptades podrà ampliar la seva permanènciainclourà les competències bàsiques que es de- manera opcional per a l’alumnat, una segona en l’etapa de l’educació primària a un curs més,terminen en l’annex 1. llengua estrangera al cicle superior de l’educació sempre que això afavoreixi la seva integració 8.3 El currículum de cadascuna de les àrees primària. socioeducativa.conté les competències bàsiques que es treba- 11.4 L’alumnat d’incorporació tardana seràllen en aquella àrea, la contribució de l’àrea a Article 10 objecte d’una acollida personalitzada i de me-l’adquisició de les competències generals de Horari sures organitzatives i curriculars que permetinl’etapa, els objectius, els continguts i els criteris 10.1 En l’annex 3 s’estableixen els horaris nc"ugxc"kpvgitcek„"gueqnct"k"nÓcrtqÝvcogpv"fgnu"d’avaluació de cada cicle. A l’annex 2 s’estableix globals de cada àrea de coneixement en què seus estudis, d’acord amb les característiquesel currículum de les àrees, tenint en compte els s’organitza l’educació primària, computant 35 personals, d’aprenentatge i del context social.jqtctku"inqdcnu"swg"Ýiwtgp"c"nÓcppgz"5"fÓcswguv" setmanes lectives per curs a raó de 25 hores L’acolliment d’aquest alumnat tindrà en compteDecret. setmanals, inclòs l’esbarjo. de manera especial l’aprenentatge lingüístic, 8.4 La determinació dels projectes i el fun- 10.2 Els centres docents han d’organit- l’accés al currículum comú i els processos decionament del centre, l’organització de les activi- zar l’horari d’acord amb la seva programació, socialització. El desenvolupament d’aquestestats a l’aula, així com les activitats complemen- atenent les necessitats i les possibilitats de la mesures serà en tot cas simultani a l’escolarit-tàries i extraescolars poden contribuir, també, a ugxc"rncpkÝecek„"ewttkewnct."gurgekcnogpv"uk" zació de l’alumnat en els grups ordinaris, segonsl’adquisició de les competències bàsiques. s’organitza per projectes de treball interdisci- el nivell i evolució del seu aprenentatge. 8.5 La lectura és un factor fonamental per plinaris, en funció de l’edat i dels interessos de L’alumnat que presenti un desfasament deal desenvolupament de les competències bàsi- nÓcnwopcv0"Gp"cswguvc"Þgzkdknkv|cek„"fg"ngu"jqtgu" més d’un cicle en el seu nivell de competènciaques i ha d’estar inclosa en el desenvolupament dedicades a cada àrea es respectaran els horaris curricular, podrà ser escolaritzat en un cursde totes les àrees. Els centres, en organitzar globals de l’annex 3, i l’horari mínim establert inferior al que li correspondria per edat. En casla seva pràctica docent, han de garantir una per a cadascun dels cicles de l’etapa en l’annex que superi aquest desfasament s’incorporarà almitjana mínima de 30 minuts diaris destinats 4 d’aquest Decret. curs que el pertoqui per edat.a la lectura. 10.3 Les àrees de l’àmbit lingüístic (llengua i 11.5. L’escolarització de l’alumnat amb altes literatura catalana, llengua i literatura castellana, capacitats intel·lectuals podrà comportar tant llengua estrangera, i aranès a Era Val d’Aran) nÓcfcrvcek„"ewttkewnct"eqo"nc"Þgzkdknkv|cek„"fg"CAPÍTOL III i les matemàtiques tindran continuïtat a cada la permanència en un curs, en un cicle o en totaOrganització dels ensenyaments curs escolar. l’etapa. El Departament d’Educació establirà 10.4 A l’educació primària l’esbarjo es els requisits de diagnòstic i informe per als di-Article 9 considera una activitat educativa integrada en ferents casos.Àrees de coneixement l’horari lectiu de l’alumnat i, per tant, s’hi han 9.1 Les àrees de coneixement en què s’orga- de respectar també els principis del projectenitza l’educació primària són les següents: educatiu. CAPÍTOL V Llengua catalana i literatura, llengua castella- Ceek„"vwvqtkcn"k"qtkgpvcek„na i literatura i aranès, a Era Val d’Aran. Llengua estrangera. CAPÍTOL IV Article 12 Coneixement del medi natural, social i cul- Cvgpek„"c"nc"fkxgtukvcv Principistural. 12.1 L’acció tutorial és el conjunt d’accions Educació artística. Article 11 educatives i dels processos individuals i de grup Educació física. Cvgpek„"c"nc"fkxgtukvcv que contribueixen al desenvolupament personal Matemàtiques. 11.1 La intervenció educativa es regirà pel i a l’orientació de l’alumnat per assolir un millor 9.2 En un dels cursos del cicle superior de principi d’atenció a la diversitat, base d’una es- creixement personal i integració social. L’acciól’etapa, a més de les àrees esmentades, l’alumnat cola inclusiva. Els mecanismes que es posaran tutorial ha de contribuir a crear una dinàmicacursarà l’àrea d’Educació per a la ciutadania i en pràctica per fer-la efectiva seran organitzatius, positiva en el grup classe i a implicar l’alumnat iels drets humans, en la qual es prestarà especial curriculars i metodològics. Entre aquests me- les seves famílies en la dinàmica del centre.atenció a la igualtat entre homes i dones. canismes, han de considerar-se les adaptacions 12.2 L’acció tutorial integrarà les funcions ;05" C"ofiu"fgn"ugw"vtcevcogpv"gurge Ýe"gp" del currículum, com també el suport en el grup del tutor o tutora i les actuacions dels i de lesalgunes àrees del currículum, la comprensió qtfkpctk."gnu"citwrcogpvu"Þgzkdngu"q"gnu"fgufq- mestres i d’altres professionals que puguin in-lectora, la capacitat d’expressar-se amb correcció blaments dels grups d’alumnes. tervenir en el grup classe.oralment i per escrit, la comunicació audiovisual, 11.2 El Departament d’Educació posarà 12.3. Com a part de la formació integral del’ús de les tecnologies de la informació i la comu- les condicions necessàries perquè l’alumnat l’alumnat, l’acció tutorial ha de preveure elsnicació i l’educació en valors es desenvoluparan cod"pgeguukvcvu"gurge Ýswgu"fg"uwrqtv"gfwecvkw" procediments de treball conjunt amb les famí-en totes les àrees. En tot cas, la lectura, com a pugui assolir el màxim desenvolupament de les lies per a la coordinació i seguiment tant delfactor fonamental per al desenvolupament de seves capacitats personals i els objectius del procés d’aprenentatge com dels aspectes deles competències bàsiques, serà inclosa en les currículum i, per tant, s’asseguraran les mesures desenvolupament personal, orientació escolaractivitats de les diverses àrees. curriculars i organitzatives adients. i de convivència i cooperació. 9.4 Les competències bàsiques es desenvo- Així mateix, l’alumnat amb necessitats edu-luparan en les diferents àrees i amb activitats de catives especials que ho requereixi disposarà Article 13diferents graus de complexitat que comportin fÓcfcrvcekqpu"swg"uÓcrctvgp"ukipkÝecvkxcogpv" Organitzacióconnexions entre continguts intradisciplinaris dels continguts i dels criteris d’avaluació, amb 13.1. Cada grup d’alumnes disposarà d’uno de la pròpia àrea i interdisciplinaris o de les nc"Ýpcnkvcv"fg"hceknkvct/nk"nÓcfswkukek„"fgn"ewtt ew- tutor o tutora, que serà el responsable d’orientardiverses àrees, integrant les diferents experi- lum. Les esmentades adaptacions s’efectuaran el procés educatiu de l’alumnat, tant a nivell in-ències i aprenentatges dels alumnes. En cada per aconseguir el màxim desenvolupament dividual com col·lectiu. El tutor o tutora vetllaràcicle es realitzarà com a mínim un treball o de les competències bàsiques. L’avaluació i la especialment per al desenvolupament personalprojecte interdisciplinari de caire competencial promoció de l’alumnat amb aquestes adapta- de l’alumnat i per l’assoliment progressiu de lessobre un aspecte de la realitat, amb activitats cions prendran com a referent els objectius i competències bàsiques i coordinarà, a aquestsque requereixin l’aplicació de coneixements etkvgtku"fÓcxcnwcek„"Ýzcvu"gp"ngu"rtqitcocekqpu" efectes, els i les mestres que atenen un mateixde diverses àrees. adaptades. alumnat, com de l’elaboració d’adaptacions del
  • 4. Fkctk"QÝekcn"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c""""""P¿o0"6;37"Î"4;0804229 21825currículum a les necessitats i característiques Article 16. l’autonomia pedagògica i organitzativa dels cen-de l’alumnat. Promoció tres, potenciarà el treball en equip dels docents 13.2 Correspon al tutor o tutora la relació 38030" Gp"Ýpcnkv|ct"ecfc"ekeng."gn"rtqhguuqtcv"fgn" k"pÓguvkownct "nc"tgÞgzk„"k"nc"tgegtec"gfwecvkxc"amb les famílies o tutors legals dels alumnes grup prendrà les decisions oportunes sobre la promo- a partir de la seva pràctica docent.del grup i el seguiment de la documentació, ció de cada alumne. Es tindrà en compte, de manera 18.2 Per impulsar l’autonomia dels centres,acadèmica i de tot tipus, que sigui necessària fonamental, l’opinió del professor tutor de l’alumne el Departament d’Educació potenciarà la funciórgt"cn"rtqefiu"fÓgpugp{cogpv"k"crtgpgpvcvig"fg" i de l’equip docent del cicle corresponent. fktgevkxc"okvlcp›cpv"oguwtgu"gurge Ýswgu"cftg-l’alumnat del grup. 16.2 Cada alumne accedirà al cicle següent çades a reforçar el lideratge i la responsabilitat 13.3 L’equip directiu procurarà que el tutor sempre que hagi superat els aprenentatges cor- del director o directora, de l’equip directiu i lao tutora sigui el mateix al llarg de cada cicle. responents o l’equip docent consideri que po- corresponsabilitat dels òrgans de coordinació.Ckz "ocvgkz."gp"nc"rncpkÝecek„"k"fgugpxqnwrc- ft "ugiwkt"gn"ewtu"ugi¯gpv"cod"crtqÝvcogpv"k" 18.3 Cada centre elaborarà el seu projectement de l’acció tutorial el centre comptarà amb amb els ajuts i suport corresponent. Es posarà educatiu, en el qual, a més dels valors, objectiusl’assessorament de professionals dels serveis gurgekcn"cvgpek„"gp"Ýpcnkv|ct"gn"ekeng"kpkekcn"k" k"rtkqtkvcvu"fÓcevwcek„."gurgekÝect "gnu"rtkpekrku"educatius. el superior. bàsics per al desenvolupament curricular i el 16.3 Quan no es compleixin les condicions tractament transversal en les àrees de l’educacióArticle 14 guogpvcfgu."nÓcnwopcv"tqocpft "wp"cp{"ofiu"gp" en valors. El projecte educatiu tindrà en compteCevwcekqpu"fgnu"gswkru"fqegpvu"fg"ekeng el mateix cicle. Aquesta mesura es podrà adoptar les característiques de l’entorn social, cultural i 14.1 En relació amb el desenvolupament del una sola vegada al llarg de l’educació primària sociolingüístic del centre; farà palès el respec-currículum i el procés del seu alumnat, els equips k"gnu"egpvtgu"guvcdnktcp"wp"rnc"gurge Ýe"fg"tgew- te al principi de no discriminació i d’inclusióde cicle tindran les funcions següents: peració que permeti l’alumne incorporar-se tan educativa com a valors fonamentals; i establirà Fer el seguiment global de l’alumnat del grup aviat com pugui al curs que li correspondria. els principis per a l’atenció a la diversitat dei establir les mesures necessàries per a la mi- 16.4 S’accedirà a l’educació secundària obli- l’alumnat i l’acció tutorial, així com per a l’ela-llora de l’aprenentatge, d’acord amb el projecte gatòria si s’ha assolit el desenvolupament de les boració del pla de convivència i del projecteeducatiu del centre. competències bàsiques i un grau de maduresa lingüístic del centre. El projecte educatiu dels Fer col·legiadament l’avaluació de l’alumnat, adequat. S’hi accedirà, així mateix, sempre que centres privats concertats ha d’incloure el ca-d’acord amb la normativa establerta i amb el els aprenentatges no assolits no impedeixin ràcter propi del centre.projecte educatiu del centre, i adoptar les cor- ugiwkt"cod"crtqÝvcogpv"nc"pqxc"gvcrc."gp"nc"swg" 18.4 Els centres docents desenvoluparanresponents decisions de promoció. l’alumne/a rebrà els ajuts i suport corresponent. i concretaran el currículum per a tota l’etapa Qualsevol altra funció que estableixi el De- Quan no es compleixin les condicions suara es- k"Ýzctcp"ngu"oguwtgu"cfgswcfgu"fÓcvgpek„"c"nc"partament d’Educació o es determini en el pla mentades, no es podrà accedir a l’etapa següent diversitat. Així mateix, podran establir mecanis-d’orientació i acció tutorial del centre. si no s’han adoptat les mesures previstes en els mes per organitzar el reforç dels aprenentatges 14.2 Els equips de cicle col·laboraran per articles 15.3 i 16.3. c"Ý"swg"nÓcnwopg"rwiwk"eqpvkpwct"gnu"guvwfku"a prevenir els problemes d’aprenentatge que 16.5 El centre informarà els pares o tutors obligatoris amb més garanties d’èxit. Totespuguin presentar-se i compartiran tota la in- legals sobre la situació acadèmica de l’alumne aquestes actuacions constaran en el projecteformació que sigui necessària per a treballar de i sobre el seu progrés educatiu. Aquests col- educatiu de centre.manera coordinada en el compliment de les seves laboraran i participaran activament en les decisi- 18.5 El Departament d’Educació afavoriràfuncions. A tal efecte, els centres habilitaran ho- ons relatives al procés educatiu de l’alumne. i incentivarà la coordinació entre els projectestctku"gurge Ýeu"rgt"c"ngu"tgwpkqpu"fg"eqqtfkpcek„" educatius dels centres d’educació primària i elsdels equips dins del període de permanència del Article 17 fÓgfwecek„"ugewpf tkc"qdnkicv tkc"c"Ý"swg"gn"rcu"professorat en el centre. Cxcnwcek„"fkcip uvkec de l’alumnat d’una etapa a l’altra sigui viscut 17.1 En acabar el cicle mitjà es realitzarà una com a continuïtat positiva. avaluació diagnòstica, que no tindrà efectes en 18.6 Els centres podran establir compro-CAPÍTOL VI l’expedient acadèmic individual, sinó caràcter misos amb les famílies i la comunitat local perCxcnwcek„"k"rtqoqek„ orientador i formatiu per al centre, i informatiu incentivar el treball de l’alumnat i apel·lar a la per a les famílies i per al conjunt de la comunitat seva responsabilitat per millorar el seu procésArticle 15 educativa. d’aprenentatge.Cxcnwcek„ 17.2 Els centres utilitzaran els resultats de 18.7 Els centres docents, en el marc del seu 15.1 L’avaluació dels processos d’aprenentat- l’avaluació diagnòstica per prendre les mesures projecte, podran organitzar les hores dedicades age de l’alumnat serà contínua i global, de manera oportunes i garantir que tot l’alumnat assoleixi cada àrea i adaptar el currículum a les caracterís-que es tindrà en compte especialment el progrés de les competències bàsiques previstes per a aquest tiques de l’alumnat, a la situació socioeconòmical’alumne en el conjunt d’àrees del currículum. nivell d’escolaritat i, en particular per a orga- i lingüística del centre i al seu entorn social. Les 15.2 L’avaluació prendrà en consideració nitzar, en el tercer cicle de l’educació primària, assignacions temporals de cada àrea de coneixe-els diferents elements del currículum, el treball les mesures de reforç per a l’alumnat que les ment en què s’organitza l’educació primària, enfet a classe i l’interès i l’esforç a progressar de- requereixi. cadascun dels cicles, han de respectar i ajustar-semostrat per l’alumne. Es posarà especial cura 17.3 L’avaluació diagnòstica, conjuntament a les assignacions horàries globals establertes aen l’avaluació formativa i en el grau d’adquisició amb altres indicadors, permetrà analitzar, valo- l’annex 3. A l’annex 4 d’aquest Decret es concretade les competències bàsiques. rar i reorientar, si cal, els dos primers cicles de l’horari mínim que cal respectar per cadascun 15.3 En el supòsit que el progrés de l’alumne l’educació primària per aconseguir la formació dels cicles de l’etapa.no sigui l’adequat, s’establiran mesures de reforç i els aprenentatges previstos. 18.8 L’autonomia dels centres podrà comportarper facilitar-li l’adquisició dels aprenentatges 17.4 El Departament d’Educació facilitarà als dur a terme, dins el marc que estableixi el Departa-bàsics i imprescindibles per poder seguir el pro- centres els models, instruccions i suport necessari ment d’Educació, experiències innovadores, planscés educatiu. Aquestes mesures s’adoptaran en per dur a terme l’avaluació diagnòstica. de treball, formes organitzatives diferenciades,qualsevol moment del cicle. oqfkÝecekqpu"fg"nÓjqtctk"gueqnct"k"tgncekqpu"gurg- 15.4 Els i les mestres avaluaran els aprenen- e Ýswgu"cod"nc"eqowpkvcv"nqecn0"Gp"ecr"ecu."rgt ."vcvigu"fg"nÓcnwopcv."gnu"rtqeguuqu"fÓgpugp{cogpv" CAPÍTOL VII aquestes mesures no podran comportar aportacionsi la seva pròpia pràctica docent. Desenvolupament del currículum i autonomia extraordinàries de les famílies. 15.5 En acabar l’etapa s’elaborarà un infor- de centresme global individualitzat del procés seguit per Article 19l’alumne i del nivell d’adquisició dels aprenentat- Article 18 Material didàcticges i de les competències bàsiques. Es garantirà Cwvqpqokc"rgfci ikec"fgnu"egpvtgu Els materials didàctics i els llibres de textnc"eqpÝfgpekcnkvcv"fg"ngu"fcfgu"qdvkpiwfgu0 18.1 El Departament d’Educació fomentarà que s’utilitzin han de respectar els principis,
  • 5. 21826 Fkctk"QÝekcn"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c""""""P¿o0"6;37"Î"4;0804229valors, llibertats, drets i deures constitucionals relacionades amb aspectes que afavoreixen la ciutadania activa, incorporar-se a la vida adultai estatutaris i s’han d’adequar al que estableix formació integral de l’alumnat; en cap cas, però, de manera satisfactòria i ser capaços d’adaptar-seaquest Decret i a les normes de desenvolupa- les activitats de sisena hora avançaran elements a noves situacions i de desenvolupar un aprenen-ment. En particular, han d’incloure els principis i curriculars. tatge permanent al llarg de la vida.valors recollits en la Llei orgànica 1/2004, de 28 Nc"pgeguukvcv"fg"rncpvglct"eqo"c"Ýpcnkvcv"gfw-de desembre, de mesures de protecció integral cativa la millora de les capacitats de les personescontra la violència de gènere. DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA rgt"rqfgt"cevwct"cfgswcfcogpv"k"cod"gÝe ekc"hc" que sigui imprescindible centrar el currículum en Sense perjudici del que estableix la disposició les competències bàsiques per aconseguir, en pri- Ýpcn"rtkogtc"gp"tgncek„"cod"gn"ecngpfctk"fÓcrnk-DISPOSICIÓ ADDICIONAL PRIMERA mer lloc, integrar els diferents aprenentatges tot ecek„"fg"nc"pqxc"qtfgpcek„"fgnu"gpugp{cogpvu"fg" impulsant la transversalitat dels coneixements.L’ensenyament de la religió l’educació primària, queden derogats el Decret En segon lloc, centrar-se en les competències 95/1992, de 28 d’abril, pel qual s’estableix l’orde- 30" NÓgpugp{cogpv"fg"nc"tgnkik„"uÓkpenqwt " afavoreix que l’alumnat integri els seus apre- nació curricular de l’educació primària; el Decreta l’educació primària d’acord amb el que es- nentatges, posant en relació els distints tipus de 44513;;4."fg"47"fg"ugvgodtg."fg"oqfkÝecek„"fgn"tableix la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, continguts i utilitzant-los de manera efectiva en Decret 95/1992, i del Decret 75/1992, de 9 ded’educació. diferents situacions i contextos. I, en tercer lloc, març, pel qual s’estableix l’ordenació general dels 2. El Departament d’Educació garantirà que ckz "qtkgpvc"gn"rtqhguuqtcv."gp"rgtogvtg"kfgpvkÝ- gpugp{cogpvu"fg"nÓgfwecek„"kphcpvkn."nÓgfwecek„"tots els pares i tutors legals de l’alumnat puguin car els continguts i criteris d’avaluació que tenen primària i l’educació secundària obligatòria amanifestar la seva voluntat per poder rebre en- caràcter bàsic per a tot l’alumnat i, en general, Ecvcnwp{c<"ngu"tghgtflpekgu"c"nÓgfwecek„"rtko tkc"ugp{cogpv"tgnkik„u."ugpug"swg"nÓqrek„"hgvc"uwrquk" per inspirar les distintes decisions relatives al del capítol 1, el capítol 3 i l’apartat 2 de l’annex;cap tipus de discriminació. rtqefiu"fÓgpugp{cogpv"k"crtgpgpvcvig0 així com qualsevol altra norma de rang igual o Els centres docents adoptaran les mesures Nc"Ýpcnkvcv"egpvtcn"fg"ecfcuewpc"fg"ngu" tggu" inferior en allò que s’oposi al que s’estableix en curriculars és el desenvolupament de les com-organitzatives per tal que l’alumnat els pares aquest decret. petències bàsiques, tot tenint en compte queo tutors del qual no hagi optat perquè cursi en-ugp{cogpvu"fg"tgnkik„."tgdk"nc"fgiwfc"cvgpek„" cadascuna de les àrees contribueix al desen-gfwecvkxc."c"Ý"swg"nÓgngeek„"fÓwpc"q"cnvtc"qrek„" volupament de diferents competències i, a la DISPOSICIONS FINALSno suposi cap de mena de discriminació. Aquesta vegada, cada una de les competències bàsiquesatenció en cap cas comportarà l’aprenentatge de 1. Calendari d’aplicació s’assolirà com a conseqüència del treball en dis-continguts curriculars associats al coneixement NÓcp{"cecffloke"4229/422:"uÓkorncpvct " vkpvgu" tggu0"Rgt"vcpv"nÓgÝe ekc"gp"nc"eqpugewek„"del fet religiós, ni a qualsevol àrea de l’etapa. nc"pqxc"qtfgpcek„"fgnu"gpugp{cogpvu"cn"ekeng" de les competències bàsiques depèn d’una bonaLes mesures organitzatives que el centre adopti inicial. coordinació de les activitats escolars de totes lesseran conegudes per pares i tutors legals i estaran NÓcp{"cecffloke"422:/422;"uÓkorncpvct " àrees curriculars. I per aconseguir-ho és clau l’or-incloses en el projecte educatiu del centre. nc"pqxc"qtfgpcek„"fgnu"gpugp{cogpvu"cn"ekeng" ganització del centre i de les aules: l’articulació 3. La determinació del currículum de l’ense- mitjà. dels diferents àmbits d’organització del profes-p{cogpv"fg"nc"tgnkik„"ecv nkec"k"fg"ngu"fkhgtgpvu" NÓcp{"cecffloke"422;/4232"uÓkorncpvct "nc" sorat com els cicles i cursos; la participació deconfessions religioses que hagin subscrit acords pqxc"qtfgpcek„"fgnu"gpugp{cogpvu"cn"ekeng"uw- l’alumnat en la dinàmica del centre i en el propide cooperació en matèria educativa serà compe- perior. procés d’aprenentatge; la complementació deltència de les autoritats religioses corresponents. treball individual i el treball cooperatiu; l’ús de 2. S’autoritza el Departament d’Educació determinades metodologies i recursos didàctics,Aquest currículum haurà de respectar els princi- per dictar, mitjançant ordre, les disposicions com la concepció, organització i funcionamentpis, els valors, les llibertats, els drets i els deures que siguin necessàries per a l’aplicació del que de la biblioteca escolar; l’acció tutorial ambconstitucionals i estatutaris. El Departament disposa aquest Decret. atenció especial a les relacions amb les famíli-d’Educació vetllarà pel seu compliment. 60" NÓcxcnwcek„"fgnu"gpugp{cogpvu"tgnkikququ" 3. Aquest decret entrarà en vigor l’endemà gu="k."Ýpcnogpv."nc"rncpkÝecek„"fg"ngu"cevkxkvcvu"es farà amb els mateixos criteris que la de les de la seva publicació al Fkctk"QÝekcn"fg"nc"Ig- complementàries i extraescolars.cnvtgu" tggu="rgt "ngu"swcnkÝecekqpu"pq"ugtcp" neralitat de Catalunya. Perquè el currículum sigui coherent ambcomputables en les convocatòries en què han els plantejaments que s’acaben de proposar cald’entrar en concurrència els expedients acadè- Dctegnqpc."48"fg"lwp{"fg"4229 contemplar dos grups de competències bàsi-mics per tal de garantir el principi d’igualtat i de ques: unes són les més transversals, que sónlliure concurrència de tot l’alumnat. JOSÉ MONTILLA I AGUILERA la base del desenvolupament personal i les que Rtgukfgpv"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c construeixen el coneixement, entre les quals cal considerar les comunicatives per comprendre i ERNEST MARAGALL I MIRADISPOSICIÓ ADDICIONAL SEGONA expressar la realitat, les metodològiques, que Conseller d’Educació activen l’aprenentatge, i les relatives al des-Ensenyaments impartits en llengua estrange- envolupament personal; i un segon grup, lesra ofiu"gurge Ýswgu."tgncekqpcfgu"cod"nc"ewnvwtc" ANNEX 1 Els centres que imparteixin continguts d’una i la visió del món, que farà que les accions delso diverses àrees del currículum en una llen- Competències bàsiques pqku"k"pqkgu"ukiwkp"ecfc"xgicfc"ofiu"tgÞgzkxgu."gua estrangera aplicaran la mateixa normativa Nc"Ýpcnkvcv"fg"nÓgfwecek„"fiu"ceqpugiwkt"swg"gnu" crítiques i adequades.d’admissió d’alumnes que es reguli per a tota nois i les noies adquireixin les eines necessàries Per aconseguir un desenvolupament d’aques-l’educació primària. En els criteris d’admissió per entendre el món en què estan creixent i que tes competències, cal tenir en compte que totesd’alumnes no s’inclouran requisits lingüístics. els guiïn en el seu actuar; posar les bases perquè elles estan en estreta relació i complementa- esdevinguin persones capaces d’intervenir ac- rietat: la visió de la realitat social i física és tivament i crítica en la societat plural, diversa, una construcció cultural que es produeix enDISPOSICIÓ ADDICIONAL TERCERA i en continu canvi, que els ha tocat viure. A més les interaccions humanes que requereixen de de desenvolupar els coneixements, capacitats, competències personals i socials de la comuni-Centres amb una hora més de permanència habilitats i actituds (el saber, saber fer, saber ser cació i de les metodològiques. Alhora, aquestesde l’alumnat i saber estar) necessaris, els nois i les noies han competències no es poden desenvolupar si no és En els centres en què tot l’alumnat, a més de d’aprendre a mobilitzar tots aquests recursos qornkpv"fg"ukipkÝecv."fg"eqpvkpiwv"ukipkÝecvkw"l’horari lectiu, romangui una hora diària més, personals (saber actuar) per assolir la realització per als infants, la seva exercitació en les activitatses dedicarà aquesta sisena hora al desenvo- personal i esdevenir així persones responsables, escolars i fent-los útils en la resolució de les situ-lupament d’habilitats pràctiques i funcionals autònomes i integrades socialment, per exercir la acions que planteja el món físic i social. És a dir,
  • 6. Fkctk"QÝekcn"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c""""""P¿o0"6;37"Î"4;0804229 21827l’educació ha de desenvolupar harmònicament la geomètriques o útils estadístics). El desenvolu- així com els continguts violents que represen-competència d’actuar com a persona conscient, pament de tots aquests àmbits facilitarà el de la ten accions d’agressió directa o indirecta a lacrítica i responsable, en el món plural i divers competència intercultural per poder valorar la integritat de les dones. Només així els nois i lesque és la societat del segle XXI. diversitat cultural que fa comprendre i expressar noies esdevindran progressivament competents Rgt"c"nÓgfwecek„"qdnkicv tkc."uÓkfgpvkÝswgp" la seva percepció del món, la d’altri i la de la en l’expressió i comprensió dels missatges, tantcom a competències bàsiques les vuit compe- seva pròpia realitat. orals com escrits, visuals o corporals, que s’in-tències següents: Aprendre a comunicar vol dir saber expressar tercanvien en situacions comunicatives diverses Competències transversals: fets, conceptes, emocions, sentiments i idees. És que es generen a l’aula i podran adaptar la seva Les competències comunicatives: fonamental l’habilitat per expressar, argumentar comunicació als contextos, si es vol que siguin 1. Competència comunicativa lingüística i i interpretar pensaments, sentiments i fets i l’ha- gÝec›qu"gp"nc"eqortgpuk„"fgn"o„p"swg"gn"hct "audiovisual bilitat d’interactuar de manera adequada en con- actuar amb coherència i responsabilitat. 2. Competències artística i cultural textos socials i culturals diversos, amb atenció a D’una manera general els coneixements, les Les competències metodològiques: les conseqüències que comporta la presència de habilitats i les actituds propis d’aquesta compe- 3. Tractament de la informació i competència dones i homes en el discurs. En la comunicació tència han de permetre interactuar i dialogar ambdigital uÓkpvgtrtgvc"fg"hqtoc"ukipkÝecvkxc"nc"kphqtocek„" altres persones de manera adequada i apropar- 4. Competència matemàtica que es rep i, fent servir els processos cognitius se a altres cultures; expressar observacions, 5. Competència d’aprendre a aprendre adequats, es desenvolupa la capacitat per generar explicacions, opinions, pensaments, emocions, Les competències personals: informació amb noves idees, saber-les combinar vivències i argumentacions; gaudir escoltant, 6. Competència d’autonomia i iniciativa amb d’altres, i avaluar la informació rebuda més observant, llegint o expressant-se utilitzant re-personal gpnn "fgn"ugw"ukipkÝecv0"Crtgpftg"c"eqowpkect" cursos lingüístics i no lingüístics; aprofundir Eqorgvflpekgu"gurge Ýswgu"egpvtcfgu"gp"eqp- també és saber utilitzar diferents llenguatges i en la interpretació i comprensió de la realitatviure i habitar el món: tecnologies de la informació i la comunicació. que ens envolta i el món. D’aquesta manera es 7. Competència en el coneixement i la inte- Aquestes tecnologies condicionen la comunica- potencia el desenvolupament de l’autoestima iracció amb el món físic ek„"k."rgt"vcpv."oqfkÝswgp"nc"ocpgtc"fg"xgwtg" eqpÝcp›c"gp"uk"ocvgkz"rgt"gufgxgpkt"wp"ekwvcf " 8. Competència social i ciutadana el món i de relacionar-se, canviant alhora els o ciutadana responsables que estiguin preparats Els objectius i els continguts de cadascuna de hàbits en les relacions comunicatives personals, per aprendre al llarg de tota la vida.les àrees curriculars han de tenir en compte el laborals i socials. Per tot això, aquesta competència és essencialdesenvolupament integral de totes les compe- Comunicar-se, a més, afavoreix el desenvo- en la construcció dels coneixements i pensamenttències bàsiques i, en conseqüència, caldrà que lupament de les altres competències bàsiques: social crític: en el tractament de la informaciódes de totes les àrees es tinguin en compte les les metodològiques de la cerca i gestió de la (tècniques per memoritzar, organitzar, recuperar,competències comunicatives, les metodològi- informació, treballar de, manera cooperativa i resumir, sintetitzar, etc) i el domini dels recursosswgu."ngu"rgtuqpcnu"k."fg"ngu"gurge Ýswgu."cswgnnu" ser conscient dels propis aprenentatges, la inter- eqowpkecvkwu"gurge Ýeu"fg"ngu"fkxgtugu" tggu"aspectes peculiars que es relacionen amb la pretació de la realitat, habitar el món i conviure, han de facilitar la comunicació del coneixementpròpia disciplina. Els criteris d’avaluació servei- gp"fgÝpkvkxc."chcxqtgkz"nc"eqpuvtweek„"fgn"eq- k"eqorctvkt/nq<"fguetkxkpv."gzrnkecpv."lwuvkÝecpv."xen de referència per valorar el progressiu grau neixement i el desenvolupament del pensament interpretant o argumentant els fenòmens qued’adquisició de les distintes competències. Per propi i de la pròpia identitat. es plantegen en els projectes d’estudi a les au-tenir una visió més precisa de com en cadascuna Dues són les competències comunicatives les. Per fer-ho, cal tenir molt present la varietatde les àrees curriculars es plantegen aquestes que considerarem a continuació: la lingüística de textos que s’usen o que es construeixen encompetències bàsiques, en la introducció de i audiovisual, i l’artística i cultural. aquestes activitats. Com a exemple pot servircadascuna d’elles es precisa com contribueix a aquest llistat: Competència comunicativa lingüística i au- Textos que conten: reportatge, testimoniatge,desenvolupar-les. diovisual anècdota... A continuació es descriuen els aspectes nu- Com s’ha dit abans, la lingüística i audiovisual Textos que descriuen: informe d’observaci-clears d’aquestes competències la visió globals és saber comunicar oralment (conversar, escoltar ons, acta, llistats, descripció d’un lloc, d’unadels quals caldrà completar amb el que apareix i expressar-se) per escrit i amb els llenguatges situació, d’un personatge, d’un objecte, fulletóen cada àrea curricular, on es precisa la seva audiovisuals, fent servir el propi cos i les tecnolo- informatiu...contribució al desenvolupament d’aquestes gies de la comunicació (anomenada competència Textos que expliquen: presentació d’un ob-competències bàsiques. Tot i que hi ha aspectes digital), amb gestió de la diversitat de llengües, jecte, article d’enciclopèdia, llibre de text, re-eqpetgvu"fg"ngu"eqorgvflpekgu"swg"u„p"gurge Ýeu" amb l’ús adequat de diferents suports i tipus de portatge, notícia periodística...dels nivells educatius posteriors, cal exercitar- text i amb adequació a les diferents funcions. Textos que organitzen informació o idees:les des dels primers nivells educatius, si es vol La competència comunicativa lingüística és quadre, esquema, mapa conceptual, mural,ceqpugiwkt"wp"crtgpgpvcvig"inqdcn"uwÝekgpv"rgt" a la base de tots els aprenentatges i, per tant, el maqueta...part de tot l’alumnat. seu desenvolupament és responsabilitat de totes Textos que diuen com fer: recepta, instruc-Les competències comunicatives les àrees i matèries del currículum, ja que en cions de muntatge, consells o suggeriments, Atès que les persones van construint el seu totes elles s’han d’utilitzar els llenguatges com protocol de laboratori o dossier sortida de camp,pensament en les interaccions amb les altres a instruments de comunicació per fer possible consignes, normes o regles d’un joc...persones, aprendre és una activitat social, i sa- l’accés i gestió de la informació, la construcció Textos per a convèncer o fer actuar: anunci,ber comunicar esdevé una competència clau i comunicació dels coneixements, la represen- cartell de promoció, text d’opinió, debat...per a l’aprenentatge, que es va desenvolupant i tació, interpretació i comprensió de la realitat, Textos que impliquen interaccions verbals:matisant en totes i cadascuna de les activitats i l’organització i autorregulació del pensament, entrevista, conversa, dramatització, còmic...educatives. Comunicar, per tant, és fonamental les emocions i la conducta. Textos que serveixen d’eines de referència:rgt"c"nc"eqortgpuk„"ukipkÝecvkxc"fg"ngu"kphqt- Cal una atenció molt focalitzada en com diccionari, atlas, catàleg, anuari, banc de dades,macions i la construcció de coneixements cada utilitzen aquesta competència en les diverses glossari...vegada més complexos. activitats escolars de totes i cadascuna de les Cal tenir en compte que aquests textos es Aquesta competència suposa saber interaccio- àrees curriculars. Cal que en tots aquests àm- poden presentar amb l’ús de llenguatges au-nar oralment (conversar, escoltar i expressar-se), bits es trobin solucions creatives que ajudin diovisuals que, en l’àmbit de la divulgació deper escrit i amb l’ús dels llenguatges audiovi- a superar tota mena d’estereotips i a prendre determinades disciplines, tenen uns codis quesuals, tot fent servir el propi cos i les tecnolo- actituds crítiques davant dels continguts de risc cal reconèixer, i també cal contemplar que podengies de la comunicació, amb gestió de diverses que denigren les persones per motius de sexe o aparèixer en suport paper o digital, cosa que elsllengües, i amb l’ús de les eines matemàtiques que l’associen a imatges tòpiques que es conver- confereix unes formes diferents que s’han de(operacions fonamentals, eines aritmètiques i teixen en vehicle de segregació o desigualtat, considerar en el procés d’aprenentatge.
  • 7. 21828 Fkctk"QÝekcn"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c""""""P¿o0"6;37"Î"4;0804229 En el desenvolupament de les activitats es- diversitat lingüística i cultural, així com algunes que comporta elaborar idees i regular sentimentscolars el paper de la llengua oral és fonamental, de les estratègies necessàries per a interactuar propis i aliens; trobar fonts, formes i vies de com-cal aprendre a parlar, escoltar, exposar i dialogar d’una manera adequada en contextos plurals. rtgpuk„"k"gzrtguuk„="rncpkÝect."cxcnwct"k"clwuvct"per aprendre. Això implica ser conscient dels Aquesta dimensió plurilingüe i intercultural de els processos creatius necessaris per aconseguirprincipals tipus d’interacció verbal, ser progres- la comunicació suposa poder comunicar-se en uns resultats, ja sigui en l’àmbit personal com ensivament competent en l’expressió i comprensió diverses llengües amb distint nivell de domini l’acadèmic. Es tracta, per tant, d’una competèn-dels missatges orals que s’intercanvien amb i formalització –especialment en l’escriptura–, cia que facilita tant expressar-se i comunicar-seutilització activa i efectiva de codis i habilitats amb la qual cosa, s’afavoreix l’accés a noves i com percebre, representar, comprendre i enri-verbals i no verbals i de les regles pròpies de més variades fonts d’informació, comunicació quir-se amb diferents realitats i produccions dell’intercanvi comunicatiu en diferents situacions. i aprenentatge. El coneixement d’altres llengües món de l’art i de la cultura considerat en el sentitS’aprèn a llegir i comprendre millor els textos, i cultures dóna, a més, una major obertura cap a més ampli del terme.k"c"guetkwtg"k"tgÞgzkqpct"k"tgxkuct"eqo"uÓguetkw." l’altre que és clau per al desenvolupament d’una Requereix posar en funcionament la iniciati-s’aprèn a pensar, a partir d’unes bones interac- societat solidària i que s’enriqueix amb les apor- va, la imaginació i la creativitat per expressar-secions orals. En això juguen un paper clau les tacions de tots els seus ciutadans i ciutadanes. mitjançant codis artístics i, en la mesura quepreguntes, les que realitza el professorat i les que La competència comunicativa també és im- les activitats culturals i artístiques suposen enhan d’aprendre a formular els nois i les noies. prescindible per adoptar decisions i cohesionar moltes ocasions un treball col·lectiu, disposar,En la llengua parlada per aprendre, el paper els grups humans; acceptar i realitzar crítiques d’habilitats de cooperació, i tenir consciènciacentral és per a qui aprèn i cal que el professorat constructives; posar-se en el lloc d’altri de ma- de la importància de donar suport i apreciar lessàpiga orientar-los perquè l’ús de les habilitats nera empàtica; respectar opinions diferents iniciatives i contribucions d’altri en la consecucióde la llengua parlada vagi generant l’hàbit de fer a les pròpies amb sensibilitat i esperit crític; fgn"tguwnvcv"Ýpcn0tgÞgzkqpct"uqdtg"eqo"gu"hcp"ngu"equgu0 fgugpxqnwrct"nÓcwvqguvkoc"k"nc"eqpÝcp›c"gp"wp" La competència creativa artística i cultural ha En el desenvolupament d’aquesta competència mateix o mateixa; treballar en grup de mane- de mobilitzar, també, el coneixement bàsic dejuga un paper essencial saber seleccionar i aplicar ra cooperativa. Comunicar-se i conversar són les principals tècniques, recursos i convencionsdeterminats propòsits o objectius a les accions accions que suposen habilitats per a establir dels diferents llenguatges artístics, així com depròpies de la comunicació lingüística (el diàleg, vincles i relacions constructives amb les altres les obres i manifestacions més destacades della lectura, l’escriptura, etc.). Per aprendre a fer- persones i amb l’entorn, i apropar-se a noves patrimoni cultural, de manera especial el de laho, cal que en les diferents àrees curriculars es cultures, que adquireixen consideració i respecte ewnvwtc"vtcfkekqpcn0"C"ofiu."eqorqtvc"kfgpvkÝ-generin situacions comunicatives i projectes o en la mesura en què es coneixen. Per això, la car la importància representativa, expressiva itasques en la resolució dels quals calgui emprar competència de comunicació lingüística està comunicativa que els factors estètics han tinguthabilitats per a representar-se mentalment, in- present en la capacitat efectiva de conviure i de i tenen en la vida quotidiana de la persona i deterpretar i comprendre la realitat, i organitzar i tguqnftg"eqpÞkevgu0 les societats.autorregular el coneixement i l’acció dotant-los En síntesi, el desenvolupament de la compe- Implica igualment una actitud d’estima dede coherència. tència lingüística i audiovisual suposa el diferent la creativitat implícita en l’expressió d’idees, Aquesta competència comunicativa cal que domini de llengües, tant oralment com per es- experiències o sentiments a través de diferentss’apliqui també en la cerca, selecció i processa- crit, en múltiples suports i amb el complement mitjans artístics, com la música, la literatura,ment de la informació provinent de tot tipus de dels llenguatges audiovisuals en varietat de les arts visuals i escèniques, o de les diferentsmitjans, convencionals o digitals, i de tota mena eqpvgzvqu"k"Ýpcnkvcvu."eqo"c"gkpc"rgt"crtgpftg" formes que adquireixen les anomenades artsde suport; la comprensió i la composició de mis- a aprendre. tradicionals populars. Exigeix també valorarsatges diferents amb intencions comunicatives el diàleg intercultural i la defensa de la llibertato creatives diverses, i en suports diversos, així Competència artística i cultural d’expressió en un marc de respecte i empatiacom donar coherència i cohesió al discurs i a La competència artística i cultural és un com- per les persones.les pròpies accions i tasques, per resoldre les plement necessari de la competència comunica- En síntesi, el conjunt de destreses que con-situacions pròpies de cada àmbit curricular. tiva i com a tal, cabdal per al desenvolupament Ýiwtgp"cswguvc"eqorgvflpekc"gu"tghgtgkz"c<"nÓ¿u" A més la competència comunicativa i audi- de la ciutadania, crítica i solidària, de la nova d’aquells recursos de l’expressió i representacióovisual inclou, evidentment, tant el llenguatge societat del segle XXI. Aquesta competència que faciliten la realització de les creacions in-verbal com l’ús adequat dels recursos no ver- suposa conèixer, comprendre, apreciar i valorar dividuals i socials; el coneixement bàsic de lesbals que afavoreixen la comunicació: recursos críticament diferents manifestacions culturals i diverses manifestacions culturals i artístiques ivisuals, gestuals, corporals... De manera espe- artístiques, tradicionals o no, utilitzar-les com a l’habilitat per apreciar i gaudir amb l’art i d’altresekcn"ecn"tgÞgzkqpct"uqdtg"ngu"tgrtgugpvcekqpu" font d’enriquiment i gaudi i considerar-les com a manifestacions culturals; l’aplicació d’habilitatsgràfiques específiques de cada construcció part del patrimoni dels pobles. A més, és saber de pensament divergent i de treball col·laboratiu;disciplinària. crear amb paraules, amb el propi cos, amb tota una actitud oberta, respectuosa i crítica cap a la Comprendre i saber comunicar són sabers mena de materials, suports i eines tecnològiques, diversitat d’expressions artístiques i culturals;pràctics que han de recolzar-se en el coneixement tant individualment com col·lectiva les repre- el desig i voluntat de cultivar la pròpia capacitatk"tgÞgzk„"uqdtg"gn"hwpekqpcogpv"fgn"nngpiwcv- sentacions i anàlisi de la realitat que facilitin guvflvkec"k"etgcfqtc="k."Ýpcnogpv"wp"kpvgtflu"rgt"ig"k"fgnu"tgewtuqu"eqowpkecvkwu"gurge Ýeu"fg" l’actuació de la persona per viure i conviure en participar en la vida cultural i per contribuir acada àrea curricular, i impliquen la capacitat de societat. Tot i que es pot relacionar especialment la conservació del patrimoni cultural i artístic,prendre el llenguatge com objecte d’observació amb àrees i de l’educació artística, d’alguns tant de la pròpia comunitat, com de les altres co-i anàlisi. En aquesta línia pot ser de gran ajut camps de les ciències socials o la literatura, és munitats i cultures, de manera especial aquellesles precisions que sobre la competència comu- una competència interdisciplinària que cal tenir c"ngu"swcnu"rgtvcp{gp"rgtuqpgu"fg"nÓgpvqtp"fgn"nicativa es fan en el currículum de les àrees en compte i desenvolupar en les activitats de totes centre educatiu.de llengua, apartat en què totes les àrees són les àrees i en la vida del centre escolar.competents i que en la de llengua s’ha desen- Apreciar el fet cultural en general, i el fet Ngu"eqorgvflpekgu"ogvqfqn ikswguvolupat d’una manera més detallada i precisa. artístic en particular, porta implícit disposar Les competències metodològiques focalit-Els continguts que apareixen en aquests apar- d’aquells coneixements, procediments i acti- zen determinats aspectes que són comuns atats del currículum, pròpiament, s’han de tenir tuds que permeten accedir a les seves diferents la competència comunicativa, fan referènciartgugpvu."cod"ngu"ugxgu"gurgekÝekvcvu."gp"vqvu"k" manifestacions, així com capacitats cognitives, c"fgugpxqnwrct"oflvqfgu"fg"vtgdcnn"gÝec›qu"k"cadascun d’ells. perceptives i comunicatives, sensibilitat i sentit adequats a les situacions escolars i a l’ús de les Aprendre a expressar i interpretar diferents estètic per a poder comprendre-les, valorar-les, tecnologies de la informació i la comunicaciótipus de discursos adequats a la situació comuni- emocionar-se i gaudir-les. per a la resolució de problemes que es plante-cativa i en diferents contextos socials i culturals, Aquesta competència implica posar en joc gin en diferents situacions i entorns. Es tracta,implica el coneixement d’alguns aspectes de la habilitats de pensament divergent i convergent, ja en essència, de competències per convertir la
  • 8. Fkctk"QÝekcn"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c""""""P¿o0"6;37"Î"4;0804229 21829kphqtocek„"gp"eqpgkzgogpv"gÝec›"rgt"iwkct"ngu" ofereixen les tecnologies de la informació i la formació, com per ampliar el coneixement sobreaccions, per tant, amb el raonament i l’esperit comunicació. aspectes quantitatius i espacials de la realitat,crític, amb la capacitat d’organitzar-se en les NÓ¿u"tgÞgzkw"k"eqorgvgpv"fÓcswguvgu"vgepqnq- i per entendre i resoldre problemes i situacionsfeines i també amb determinades actituds com gies és clau en el desenvolupament de totes les relacionats amb la vida quotidiana i el coneixe-el sentit de la responsabilitat i la disciplina, la competències, però en l’àmbit del tractament ogpv"ekgpv Ýe"k"gn"o„p"ncdqtcn"k"uqekcn0perseverança i el rigor en la realització dels tre- de la informació té una especial rellevància És a dir, la competència matemàtica implicaballs. Amb això es potencia l’interès i el plaer ja que ajuda a extreure el màxim rendiment a el coneixement i maneig dels elements matemà-pel treball realitzat, cosa que posa les bases per partir de la comprensió de la naturalesa i manera tics bàsics (distints tipus de números, mesures,aconseguir l’objectiu d’aprendre a aprendre al d’operar dels sistemes tecnològics, i de l’efecte símbols, elements geomètrics, etc.) en situacionsllarg de la vida. que aquests canvis tenen en el món personal i reals o simulades de la vida quotidiana; elaborar Parlem de tres competències metodològiques: uqekqncdqtcn"*vgpkt"wpc"cevkvwf"et vkec"k"tgÞgzk- la informació a través d’eines matemàtiquesa) la del tractament de la informació i compe- va davant de la ideologia que transmeten i que *ocrgu."it Ýeu000+"rgt"rqfgt/nc"kpvgtrtgvct="rquct"tència digital; b) la matemàtica, que se centra condiciona la vida individual i social). Aquesta en pràctica processos de raonament que condu-en aquest àmbit concret; i c) la competència per competència, que anomenem digital, també eixin a la solució de problemes o a l’obtencióaprendre a aprendre, que afavoreix la capacitat suposa emprar les TIC com a eina en l’ús de de la informació. Aquests processos permetende poder desenvolupar un aprenentatge continuat models de processos: matemàtics, físics, soci- aplicar la informació a una major varietat deal llarg de tota la vida. als, econòmics o artístics; processar i gestionar situacions i contextos, seguir cadenes argumen- adequadament informació abundant i complexa; vcnu"kfgpvkÝecpv"ngu"kfggu"hqpcogpvcnu."k"guvkoct"Tractament de la informació i competència resoldre problemes reals; prendre decisions; i jutjar la lògica i validesa d’argumentacions idigital treballar en entorns col·laboratius ampliant els informacions. La competència en el tractament de la in- entorns de comunicació, per participar en co- Forma part de la competència matemàticaformació incorpora diferents habilitats, que munitats d’aprenentatge formals i informals; i l’habilitat per analitzar, interpretar i expressarxcp"fgu"fg"nÓceefiu"c"nc"kphqtocek„"Ýpu"c"nc"ugxc" generar produccions responsables i creatives. amb claredat i precisió informacions, dades itransmissió, tot usant distints suports, incloent-hi El coneixement i domini d’habilitats tec- argumentacions. Suposa, també, seguir determi-la utilització de les tecnologies de la informació nològiques bàsiques permet incorporar amb nats processos de pensament (com la inducció i lai la comunicació com element essencial per gÝekflpekc"nÓ¿u"kpvgtcevkw"fÓcswguvgu"gkpgu"gp"ngu" deducció, entre altres) i aplicar alguns algoritmesinformar-se, aprendre i comunicar-se. Per això pràctiques educatives i saber optimitzar-les tot de càlcul o elements de la lògica, fet que con-és una competència transversal que cal atendre adaptant-les a propòsits col·lectius i personals. fwgkz"c"kfgpvkÝect"nc"xcnkfguc"fgnu"tcqpcogpvu"i particularitzar en cadascuna de les àrees curri- Per ser competent en aquest àmbit també i valorar el grau de certesa associat als resultatsculars. No hi ha un tractament de la informació s’han de mobilitzar estratègies d’ús davant derivats dels raonaments vàlids.cn"octig"fgnu"eqpvkpiwvu"gurge Ýeu"fg"ngu" tggu"k." els canvis de programari i maquinari que van També implica una disposició favorable i deper contra, el desenvolupament realitzat en una sorgint, així com fer ús habitual dels recursos rtqitguukxc"ugiwtgvcv"k"eqpÝcp›c"xgtu"nc"kphqt-àrea pot ser transferit a les altres, si el professorat tecnològics disponibles per resoldre situacions mació i les situacions (problemes; incògnites,fa activitats explícites de transferència. També reals (d’aprenentatge, treball, oci...) de manera etc.) que contenen elements i suports matemàtics,cal tenir present que hi ha factors personals gÝekgpv0"Gp"gurgekcn."ecn"vgpkt"gp"eqorvg"swg"gnu" així com en la seva utilització quan la situació(estils d’aprenentatge) i socioculturals que poden textos són no-líneals (hipertext), interactius i en ho aconsella, basades en el respecte i el gustdeterminar la manera d’accedir i processar la format multimèdia, la qual cosa exigeix l’ús de per la certesa i en la recerca per mitjà del ra-informació i que, per tant, el professorat haurà diferents tipus de processos de comprensió i de onament.de ser sensible a la diversitat de maneres de fer variades estratègies per al seu ús en diferents L’assoliment d’aquesta competència s’acon-amb què es pot trobar. A més, la comunicació contextos comunicatius, que la mateixa tecno- segueix en la mesura que els coneixements, lesd’aquesta diversitat pot donar pistes a altres nois logia potencia. habilitats i actituds matemàtics s’apliquen dei noies de com procedir en el desenvolupament En síntesi, el tractament de la informació i manera espontània a una amplia varietat de situ-d’aquesta competència. No solament cal res- la competència digital implica anar desenvolu- acions, provinents d’altres camps de coneixementpectar aquesta diversitat, sinó que pot ser una pant metodologies de treball que afavoreixi que i de la vida quotidiana, la qual cosa augmentagÝec›"gkpc"fÓcrtgpgpvcvig0 els nois i les noies puguin esdevenir persones la possibilitat real de seguir aprenent al llarg de Aquesta competència es desenvolupa en la cwv pqogu."gÝecegu."tgurqpucdngu."et vkswgu"k" la vida, tant en l’àmbit escolar o acadèmic comcerca, captació, selecció, registre i processa- tgÞgzkxgu"gp"nc"ugngeek„."vtcevcogpv"k"wvknkv|cek„" fora d’aquest, i afavoreix la participació efectivament de la informació, amb l’ús de tècniques i de la informació i les seves fonts, en diferents en la vida social.estratègies diverses segons la font i els suports suports i tecnologies. També ha de potenciar lesque s’utilitzin (oral, imprès, audiovisual, digital). Competència d’aprendre a aprendre cevkvwfu"et vkswgu"k"tgÞgzkxgu"gp"nc"xcnqtcek„"fg"nc"Tgswgtgkz"gn"fqokpk"fg"nngpiwcvigu"gurge Ýeu" Aprendre a aprendre implica disposar d’ha- informació disponible, contrastant-la quan cal-d ukeu"*vgzvwcn."pwofltke."ke pke."xkuwcn."it Ýe" bilitats per aconduir el propi aprenentatge i, gui, i respectar les normes de conducta acordadesk"uqpqt+"k"fg"ngu"ugxgu"rcwvgu"fg"fgeqfkÝecek„" per tant, ésser capaç de continuar aprenent de socialment per regular l’ús de la informació.i transferència, així com l’aplicació en distin- manera cada vegada més eficaç i autònomates situacions i contextos del coneixement dels Competència matemàtica d’acord amb els propis objectius i necessitats.diferents tipus d’informació, les seves fonts, La competència matemàtica és necessària en És la competència metodològica que, d’algunapossibilitats i localització, i dels llenguatges i la vida personal, escolar i social, ja que sovint manera, guia les accions i el desenvolupamentsuports més freqüents en què sol expressar-se cal analitzar, interpretar i valorar informacions de totes les altres competències bàsiques.aquest coneixement. de l’entorn i l’ús de les eines matemàtiques pot Aquesta competència té dues dimensions Transformar la informació en coneixement ugt"wp"kpuvtwogpv"gÝec›0"Cswguvc"eqorgvflpekc" fonamentals. D’una banda, l’adquisició de laexigeix el domini de les destreses relacionades adquireix realitat i sentit en la mesura que els consciència de les pròpies capacitats (intel-amb el raonament per organitzar-la, relacionar- elements i raonaments matemàtics són utilitzats lectuals; emocionals, físiques), del procés i lesla, analitzar-la, sintetitzar-la i fer inferències per enfrontar-se a aquelles situacions quotidia- estratègies necessàries per a desenvolupar-les,i deduccions de distint nivell de complexitat; nes, per tant, una competència que caldrà tenir així com del que es pot fer amb ajuda d’altresgp"fgÝpkvkxc."eqortgpftg/nc"k"kpvgitct/nc"gp" en compte en totes les àrees del currículum i persones o recursos. D’una altra banda, disposargnu"guswgogu"rtgxku"fg"eqpgkzgogpv0"UkipkÝ- activitats d’aprenentatge. d’un sentiment de competència personal, queca, així mateix, comunicar la informació i els La competència matemàtica implica l’habilitat redunda en el desenvolupament de les actituds,coneixements adquirits emprant, de manera per comprendre, utilitzar i relacionar els núme- nc"oqvkxcek„."nc"eqpÝcp›c"gp"wp"ocvgkz"k"gn"iwuv"creativa, recursos expressius que incorporin, ros, les seves operacions bàsiques, els símbols i d’aprendre.no solament diferents llenguatges i tècniques les formes d’expressió i raonament matemàtic, Per desenvolupar aquesta competència cal sergurge Ýswgu."ukp„"vcodfi"ngu"rquukdknkvcvu"swg" tant per produir i interpretar distints tipus d’in- conscient del que se sap i del que cal aprendre,
  • 9. 21830 Fkctk"QÝekcn"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c""""""P¿o0"6;37"Î"4;0804229de com s’aprèn, i de com es gestionen i controlen volupar-se en les situacions que l’àmbit escolar i i complir objectius i a mantenir la motivació perfg"hqtoc"gÝec›"gnu"rtqeguuqu"fÓcrtgpgpvcvig." la pròpia vida li plantegen, tot tenint en compte aconseguir l’èxit en les tasques escolars i elsoptimitzant-los i orientant-los a satisfer objec- les variacions que cal introduir per potenciar projectes personals.tius personals. També requereix conèixer les la construcció de la identitat femenina i de la A més, comporta una actitud positiva cap elsrt rkgu"rqvgpekcnkvcvu"k"ectflpekgu."vtckgpv"rtqÝv" masculina. ecpxku."cod"nc"pgeguu tkc"Þgzkdknkvcv"rgt"cfcrvct/de les primeres i tenint motivació i voluntat per Implica, així mateix, el desenvolupament de s’hi críticament i constructiva.superar les segones des d’una expectativa d’èxit, les competències emocionals, adreçades a un A més, comporta una actitud positiva cap alaugmentant progressivament la seguretat per mateix (com per exemple, el coneixement de ecpxk"k"nc"kppqxcek„"swg"rtguuwrquc"Þgzkdknkvcv"afrontar nous reptes d’aprenentatge. les pròpies emocions i les d’altri, la regulació de plantejaments, podent comprendre aquests Per això, comporta tenir consciència i regula- emocional i l’autoestima) i adreçades a les altres canvis com a oportunitats, adaptar-s’hi críti-ció conscient d’aquelles capacitats que entren en persones (l’empatia, l’assertivitat, l’escolta, el cament i constructiva, afrontar els problemes ijoc en l’aprenentatge: l’atenció, la concentració, la diàleg, l’animació de grups, la presa de decisions trobar solucions en cada un dels projectes vitalsmemòria, la comprensió i l’expressió lingüística, k"nc"tguqnwek„"fg"eqpÞkevgu."gpvtg"fÓcnvtgu+0 que s’emprenen.entre d’altres. També es planteja l’ús de tècniques L’estructuració de la identitat és un procés En la mesura que l’autonomia i la iniciativafacilitadores d’aquest autocontrol com les bases que comença prenent consciència del lloc que personal involucra sovint altres persones, aques-d’orientació, els plans de treball, i obtenir-ne ocupa en el seu àmbit familiar i integrant els ta competència obliga a disposar d’habilitatsun rendiment màxim i personalitzat amb l’ajut valors del seu entorn més proper. En arribar a socials per a relacionar-se, cooperar i treballarde diferents estratègies i tècniques d’estudi, de l’escola, cal que el nois i les noies, tot reconeixent en equip: posar-se en el lloc de l’altre, valorartreball cooperatiu i per projectes, de resolució les seves eleccions, les seves opinions i els seus les idees d’altri, dialogar i negociar, l’assertivitatde problemes, de planificació i organització propis valors, acceptin la diferència i s’obrin a per fer saber adequadament a les altres personesd’activitats i temps de forma efectiva. la diversitat. Cal treballar l’autoconeixement, la les pròpies decisions, i treballar de forma coo- Implica també fomentar el pensament creatiu, construcció i acceptació de la pròpia identitat, rgtcvkxc"k"Þgzkdng0nc"ewtkqukvcv"fg"rncpvglct/ug"rtgiwpvgu."kfgpvkÝect" la regulació de les emocions, l’autoexigència, el Una altra dimensió important d’aquesta com-i plantejar la diversitat de respostes possibles pensament crític, i el desenvolupament d’hàbits petència, molt relacionada amb aquesta vessantdavant una mateixa situació o problema utilitzant responsables. més social, està constituïda per aquelles habi-diverses estratègies i metodologies que permetin Ecfc"pqkc"k"pqk"jc"fg"eqpÝiwtct"fg"hqtoc" litats i actituds relacionades amb el lideratgeafrontar la presa de decisions, racionalment i eqpuekgpv"k"cwv pqoc"nc"ugxc"rt rkc"dkqitcÝc." fg"rtqlgevgu."swg"kpenqwgp"nc"eqpÝcp›c"gp"wp"crítica, amb la informació disponible. d’acord amb les seves voluntats i amb tots els mateix, l’empatia, l’esperit de superació, les Inclou, a més, habilitats per obtenir informa- referents culturals i històrics disponibles del habilitats per al diàleg i la cooperació, l’organit-ció –tant individualment com en col·laboració– i, seu entorn. |cek„"fg"vgoru"k"vcuswgu."nc"ecrcekvcv"fÓcÝtoct"k"molt especialment, per transformar-la en conei- Tots els àmbits d’aprenentatge contribueixen defensar drets o l’assumpció de riscos.xement propi, relacionant i integrant la nova a desenvolupar la identitat personal, social o En síntesi, l’autonomia i la iniciativa personalinformació amb els coneixements previs i amb cultural de l’alumnat posant-lo en contacte amb impliquen ser capaç d’imaginar, emprendre,la pròpia experiència personal i sabent aplicar universos de coneixement variats, ampliant els desenvolupar i avaluar accions o projectes indi-els nous coneixements i capacitats en situacions seus horitzons, mobilitzant les seves facultats, xkfwcnu"q"eqnángevkwu"cod"etgcvkxkvcv."eqpÝcp›c."semblants i contextos diversos. incitant-lo a pronunciar-se sobre els grans debats responsabilitat i sentit crític. Aquesta competència ajuda a plantejar-se que animen la societat, perquè així construeixi Ngu"eqorgvflpekgu"gurge Ýswgu"egpvtcfgu"gp"Ývgu"cuuqnkdngu"c"ewtv."okvlc"k"nncti"vgtokpk"k"eqo- la seva identitat. conviure i habitar el mónplir-les, elevant els objectius d’aprenentatge de Competència d’autonomia i iniciativa personal Després de parlar de les competències trans-forma progressiva i realista. Alhora suposa el Aquesta competència, en l’àmbit de les com- versals es passa ara a un àmbit més focalitzat:eqpvtqn"fg"nÓcuuqnkogpv"fÓcswguvgu"Ývgu."cod"nc" petències bàsiques, es refereix, d’una banda, a el d’aprendre a conviure i habitar el món, fo-reformulació de les activitats per adequar les l’adquisició de la consciència i aplicació d’un namental per tal que els ciutadans i ciutadanesugxgu"ceekqpu"c"ngu"Ývgu"rtgvgugu0"Hc"pgeguu tkc" conjunt de valors i actituds personals interrelaci- esdevinguin membres actius en una societattambé la perseverança en l’estudi i l’aprenen- onades, com la responsabilitat, la perseverança, democràtica i participativa.tatge, des de la seva valoració com un element el coneixement de si mateix i l’autoestima, la Aprendre a conviure implica tenir en compteque enriqueix la vida personal i social i que és, creativitat, l’autocrítica, el control emocional, la l’enriquiment que proporcionen les relacionsper tant, mereixedor de l’esforç que requereix. capacitat d’elegir, de calcular riscos i d’afrontar socials i, en especial, el diàleg intergeneraci-Comporta ser capaç d’autoavaluar-se i autorre- els problemes, així com la capacitat de demorar onal i valorar les aportacions, manifestacionsgular-se, responsabilitat i compromís personal, la necessitat de satisfacció immediata, d’apren- i produccions culturals en la seva diversitat isaber administrar l’esforç, acceptar les errades i dre de les errades i d’assumir riscos. pluralitat de gènere, temps i espai, com a partaprendre de i amb les altres persones. De l’altra banda, remet a la capacitat d’ele- del patrimoni cultural de la humanitat. En síntesi, aprendre a aprendre implica la gir amb criteri propi, d’imaginar projectes, i Aprendre a habitar el món requereix la com-consciència, gestió i control de les pròpies ca- de portar endavant les accions necessàries per prensió per part de l’alumnat de la realitat quepacitats i coneixements des d’un sentiment de desenvolupar les opcions i plans personals –en el l’envolta, que es reconegui en la seva pertinençaeqorgvflpekc"q"gÝe ekc"rgtuqpcn."k"kpenqw"vcpv" marc de projectes individuals o col·lectius– res- al grup i la societat, que interactuï amb l’entornel pensament estratègic, com la capacitat de ponsabilitzant-se, tant en l’àmbit personal, com i es comprometi a la seva millora.eqqrgtct."fÓcwvqcxcnwct/ug."k"gn"ocpgki"gÝekgpv" en el social i laboral. Els coneixements escolars han de perme-d’un conjunt de recursos i tècniques de treball Suposa poder transformar les idees en acci- tre al nen i la nena comprendre i interpretar elintel·lectual, i tot això es desenvolupa per mitja qpu."fiu"c"fkt."rtqrquct/ug"qdlgevkwu"k"rncpkÝect"k" món en què viu i facilitar-li la seva participaciód’experiències d’aprenentatge conscients i grati- portar a terme projectes individuals o col·lectius. en la construcció d’una societat més humana.Ýecpvu."vcpv"kpfkxkfwcnu"eqo"eqnángevkxgu0 Requereix, per tant, poder reelaborar els plan- L’educació escolar ha de contemplar les situaci-Competència personal tejaments previs o elaborar noves idees, buscar ons problemàtiques que tot ciutadà i ciutadana La competència personal està vinculada al solucions i portar-les a la pràctica. A més, analit- ha d’aprendre a administrar i solucionar en elsfgugpxqnwrcogpv"k"c"nÓcÝtocek„"fg"nc"kfgpvkvcv" zar possibilitats i limitacions, conèixer les fases ecoru"eqpetgvu"fg<"nÓgfwecek„"ekgpv Ýec"k"vge-rgtuqpcn"k"gu"vtcfwgkz"gp"cÝtoct"gnu"ugwu"rtq- fg"fgugpxqnwrcogpv"fÓwp"rtqlgevg."rncpkÝect." nològica i l’educació per a la salut, per al medipis valors i autonomia, però també en actituds prendre decisions, actuar, avaluar el que s’ha ambient i per al desenvolupament sostenible;fÓqdgtvwtc."Þgzkdknkvcv"k"fg"eqortqo u"xgtu"ngu" fet i autoavaluar-se, extreure’n conclusions i l’educació social i per a la ciutadania.altres persones. Aquest aprenentatge implica, valorar les possibilitats de millora. Si volem una major cohesió social, i una ac-d’una banda, fer-se com cadascú desitja i, de Exigeix, per tot això, tenir una visió estratègi- titud responsable i participativa de les noies il’altra, usar la pròpia manera de ser per a desen- ec"fgnu"tgrvgu"k"qrqtvwpkvcvu"swg"clwfk"c"kfgpvkÝect" els nois envers la comunitat escolar i l’àmbit
  • 10. Fkctk"QÝekcn"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c""""""P¿o0"6;37"Î"4;0804229 21831local cal, entre d’altres, la conscienciació de la –individual i col·lectiva– de la salut, i mostrar sablement els drets i deures de la ciutadania.pertinença social i comunitària, el coneixement actituds de responsabilitat i respecte envers les Entre les habilitats que tenen relació ambdels valors en què es fonamenta la societat demo- altres persones i envers un mateix. aquesta competència destaquen: conèixer-se icràtica i el dels drets humans, el respecte per la També incorpora l’aplicació d’algunes noci- valorar-se; saber comunicar-se en distints con-diversitat, el desenvolupament d’habilitats soci- qpu."eqpegrvgu"ekgpv Ýeu"k"vflepkeu."k"fg"vgqtkgu" textos; expressar les pròpies idees i escoltar lesals, el funcionament participatiu de la institució ekgpv Ýswgu"d ukswgu"rtflxkcogpv"eqortgugu." alienes; ser capaç de posar-se en lloc d’altri;escolar, el treball en equip, l’ús del diàleg en la eqo"rgt"gzgorng0"kfgpvkÝect"k"rncpvglct"rtqdng- prendre decisions en els distints nivells de la vidatguqnwek„"fg"eqpÞkevgu."gn"rncpvglcogpv"et vke" mes rellevants; realitzar observacions directes i comunitària; valorar les diferències i reconèixerdels hàbits de consum i dels estils de vida i el indirectes; plantejar i contrastar solucions temp- la igualtat de drets entre els diferents col·lectius,desenvolupament de projectes en comú. vcvkxgu"q"jkr vguku="kfgpvkÝect"gn"eqpgkzgogpv" en particular, entre homes i dones; practicar el Del que s’acaba de dir se’n dedueixen dues disponible i comunicar conclusions. diàleg i la negociació per arribar a acords com acompetències molt estretament relacionades: Aquesta competència proporciona, a més, hqtoc"fg"tguqnftg"gnu"eqpÞkevgu."vcpv"gp"nÓ odkv"la competència en el coneixement i la interac- fguvtgugu"cuuqekcfgu"c"nc"rncpkÝecek„"k"ocpgki"fg" individual com en el social.ció amb el món físic i la competència social i solucions tècniques seguint criteris d’economia, La dimensió ètica de la competència socialciutadana. gÝe ekc"k"uquvgpkdknkvcv."rgt"ucvkuhgt"ngu"pgeguukvcvu" i ciutadana suposa ser conscient dels valors de de la vida quotidiana i del món laboral. Suposa l’entorn, avaluar-los i reconstruir-los afecti-Competència en el coneixement i la interacció vament i racional per crear progressivament així mateix demostrar esperit crític en l’obser-amb el món físic un sistema de valors propi i comportar-se en vació de la realitat i en l’anàlisi dels missatges Aquesta competència mobilitza els sabers coherència amb ells en afrontar una decisió o informatius i publicitaris, així com uns hàbitsescolars que li han de permetre comprendre wp"eqpÞkevg0"Ckz "uwrquc"gpvgpftg"swg"pq"vqvc" de consum responsable en la vida quotidiana.la societat i el món en què es desenvolupa, fa posició personal és ètica, si no està basada en el Implica també la diferenciació i valoració delque l’alumnat superi la simple acumulació d’in- eqpgkzgogpv"ekgpv Ýe"cn"equvcv"fÓcnvtgu"hqtogu"fg" respecte a principis o valors universals com elsformacions per interpretar i apropiar-se dels que conté la Declaració dels Drets Humans. coneixement, i la utilització de valors i criterisconeixements sobre els fets i els processos, per La vessant social d’aquesta competència su- ètics associats a la ciència i al desenvolupamentrtgfkt"eqpugs¯flpekgu"k"fktkikt"tgÞgzkxcogpv"ngu" posa utilitzar el coneixement sobre l’evolució i tecnològic.accions per a la millora i preservació de les con- Gp"fgÝpkvkxc."cswguvc"eqorgvflpekc"uwrquc"gn" organització de les societats i sobre els trets idicions de vida pròpia, les de les altres persones valors del sistema democràtic, així com utilitzar desenvolupament i aplicació del pensament cien-k"ngu"fg"nc"tguvc"fgnu"fiuugtu"xkwu0"Gp"fgÝpkvkxc." el judici moral per elegir i prendre decisions i vkÝeqvflepke"rgt"kpvgtrtgvct"nc"kphqtocek„"swg"gu"actualitza el conjunt de competències per fer un exercir activament i responsable els drets i deures rep i per predir i prendre decisions amb iniciativaús responsable dels recursos naturals, tenir cura de la ciutadania. i autonomia en un món en què els avenços que esdel medi ambient, realitzar un consum racional Afavoreix també la comprensió de la realitat xcp"rtqfwkpv"gp"gnu" odkvu"ekgpv Ýe"k"vgepqn ike"i responsable i protegir la salut individual i col- històrica i social del món, la seva evolució, els u„p"oqnv"t rkfu"k"vgpgp"wpc"kpÞwflpekc"fgekukxc"lectiva com elements clau de la qualitat de vida seus assoliments i problemes. La comprensió en la vida de les persones, la societat i el mónde les persones. crítica de la realitat exigeix experiència, conei- natural. Implica també la diferenciació i valo- Per fer-ho, cal interpretar la realitat i aplicar xements i consciència de l’existència de distintes tcek„"fgn"eqpgkzgogpv"ekgpv Ýe"gp"eqpvtcuv"cod"conceptes i principis propis dels diferents camps perspectives en analitzar aquesta realitat. Com- d’altres formes de coneixement, i la utilitzaciódel saber que donin sentit als fenòmens quotidi- porta recórrer a l’anàlisi multicausal i sistèmic de valors i criteris ètics associats a la ciència ians, l’adequada percepció de l’espai físic en el per jutjar els fets i problemes socials i històrics, al desenvolupament tecnològic.qual es desenvolupen les activitats humanes i la k"rgt"tgÞgzkqpct"uqdtg"gnnu"fg"ocpgtc"inqdcn"k" En coherència amb tot el dit en els paràgrafsvida en general, tant a escala global com a escala crítica, així com realitzar raonaments crítics i anteriors, són parts d’aquesta competència bà-local. Finalment, també cal tenir en compte lògicament vàlids sobre situacions reals i dialo- sica l’ús responsable dels recursos naturals,l’habilitat per a interactuar en l’entorn més pro- gar per millorar col·lectivament la comprensió la cura del medi ambient, el consum racional,per: moure’s en ell i resoldre problemes en què de la realitat. responsable, i la protecció i promoció de la sa-intervinguin els objectes i la seva posició. lut individual i col·lectiva com a elements clau UkipkÝec"cnjqtc"gpvgpftg"gnu"vtgvu"fg"ngu"uqek- El coneixement i la interacció amb el món etats actuals, la seva creixent pluralitat i el seu de la qualitat de vida de les persones i de lesfísic és una competència interdisciplinària en caràcter evolutiu, a més de demostrar interès i societats.tant que implica habilitats per desenvolupar-se comprensió de l’aportació que les diferents cultu-adequadament, amb autonomia i iniciativa per- Competència social i ciutadana res han fet a l’evolució i progrés de la humanitat,sonal en àmbits de la vida i del coneixement molt Aquesta competència fa possible compren- i disposar d’un sentiment comú de pertinença adiversos (salut, activitat productiva, consum, dre la realitat social en què es viu, cooperar, nc"uqekgvcv"qp"gu"xkw0"Gp"fgÝpkvkxc."oquvtct"wp"ciència, processos tecnològics, etc.) i per inter- conviure i exercir la ciutadania democràtica sentiment de ciutadania global compatible ambpretar el món, la qual cosa exigeix l’aplicació, en una societat plural, així com comprometre’s la identitat local.dels conceptes i principis bàsics que permeten a contribuir en la seva millora. Sí bé aquesta També formen part d’aquesta competèncial’anàlisi dels fenòmens des dels diferents camps competència manté vincles més estrets amb aquelles habilitats socials que permeten saberde saber involucrats. També duu implícit ser les àrees de ciències socials i d’educació per a swg"gnu"eqpÞkevgu"fg"xcnqtu"k"kpvgtguuqu"kpvgtxg-eqpuekgpv"fg"nc"kpÞwflpekc"swg"vfi"nc"rtguflpekc"fg" la ciutadania, mobilitza recursos d’altres àrees nen en la convivència, resoldre’ls amb actitudles persones en l’espai, el seu assentament, les del currículum. constructiva i prendre decisions amb autonomiaoqfkÝecekqpu"swg"kpvtqfwgkzgp"k"gnu"rckucvigu" La competència social i ciutadana integra emprant, tant els coneixements sobre la societatresultants, així com la importància que tots els coneixements, habilitats i actituds que permeten com una escala de valors construïda per mitjafiuugtu"jwocpu"gu"dgpgÝekgp"fgn"fgugpxqnwrc- participar, prendre decisions, triar com compor- fg"nc"tgÞgzk„"et vkec"k"gn"fk ngi"gp"gn"octe"fgnu"ment i que aquest procuri la conservació dels tar-se en determinades situacions i responsabi- patrons culturals bàsics de cada regió, país orecursos i la diversitat natural, i es mantingui la litzar-se de les eleccions i decisions adoptades. comunitat.solidaritat global i intergeneracional. Pren com a referència un model de persona que La vessant de ciutadania d’aquesta competèn- Aquesta competència, i partint del coneixe- pugui ser un element actiu en la construcció cia implica l’exercici de la ciutadania activa i inte-ment del cos humà, de la naturalesa i de la inte- d’una societat democràtica, solidària i tolerant, i gradora que exigeix el coneixement i comprensióracció dels homes i les dones amb ella, permet compromès a contribuir en la seva millora. dels valors en què s’assenten els estats i societatsargumentar racionalment les conseqüències dels Globalment suposa utilitzar el coneixement democràtics, dels seus fonaments, maneres d’or-diferents modes de vida, i adoptar una dispo- sobre l’evolució i organització de les societats i icpkv|cek„"k"hwpekqpcogpv0"Rgtogv"tgÞgzkqpct"sició a una vida física i mental saludable en un sobre els trets i valors del sistema democràtic, críticament sobre els conceptes de democràcia,entorn natural i social que també ho sigui. Així així com utilitzar el judici moral per a triar i llibertat, solidaritat, corresponsabilitat, parti-mateix, suposa considerar la doble dimensió prendre decisions, i exercir activament i respon- cipació i ciutadania, amb particular atenció als
  • 11. 21832 Fkctk"QÝekcn"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c""""""P¿o0"6;37"Î"4;0804229drets i deures reconeguts en les declaracions àlegs interactius sobre fets i situacions, afavoreix Atès que la llengua i la comunicació són la basekpvgtpcekqpcnu."gp"nc"Eqpuvkvwek„"gurcp{qnc"k"gp" nc"eqpuvtweek„"fg"eqpgkzgogpvu"ofiu"ukipkÝecvkwu" de la captació, elaboració i comunicació delnÓGuvcvwv"fÓcwvqpqokc"fg"Ecvcnwp{c."ckz "eqo"nc" i cada vegada més complexos, i el compromís per coneixement, totes les àrees esdevenen tambéseva aplicació per part de diverses institucions, a implicar-se en processos de millora. Explorar, responsables del desenvolupament de les ca-i mostrar un comportament coherent amb els experimentar, formular preguntes i verificar pacitats comunicatives de l’alumnat. És a dir,valors democràtics, que a la vegada comporta jkr vguku."rncpkÝect"k"fgugpxqnwrct"rtqlgevgu." totes les àrees s’han de comprometre des de ladisposar d’habilitats com la presa de consciència cercar alternatives esdevenen elements clau en ugxc"gurgekÝekvcv"k"fgu"fg"ngu"ocpgtgu"rgewnkctu"dels propis pensaments, valors, sentiments i els processos de formació de l’alumnat. d’explicar el món en la construcció de les com-accions, i llur control i autorregulació. Aprendre a conviure i habitar el món per petències de comunicació. L’àrea lingüística se L’exercici de la ciutadania implica disposar tal que els nois i noies esdevinguin ciutadans i egpvtc"fÓwpc"ocpgtc"gurge Ýec"gp"nc"nkvgtcvwtc."d’habilitats per participar activament i plena ciutadanes actius en una societat democràtica i en el desenvolupament de la competència delgp"nc"xkfc"e xkec."ukipkÝec"eqpuvtwkt."ceegrvct"k" participativa. La conscienciació per la pertinença lector literari.practicar normes de convivència d’acord amb els social i comunitària, el respecte per la diver- sitat, el desenvolupament d’habilitats socials, El tractament de les llengüesvalors democràtics, exercir els drets, llibertats, el funcionament participatiu de la institució Nc"Ýpcnkvcv"fg"nÓgpugp{cogpv"fg"ngu"nngpi¯gu"responsabilitats i deures cívics, i defensar també escolar, el treball en equip, la gestió positiva dels és el progressiu domini de llengües, essencialels drets d’altri. eqpÞkevgu."gn"fgugpxqnwrcogpv"fg"rtqlgevgu"gp" en la vivència de la cultura i l’obertura al món, En síntesi, aquesta competència suposa com- comú, afavoreixen la cohesió social i la formació i un dels factors que contribueix més plenamentprendre la realitat social en què es viu, afrontar la a la identitat social i personal. Per a les escoleseqpxkxflpekc"k"gnu"eqpÞkevgu"gortcpv"gn"lwfkek"flvke" de persones compromeses i solidàries. fg"Ecvcnwp{c."nc"rtkogtc"tghgtflpekc"swg"ecn"vgpkt"basat en els valors i pràctiques democràtiques, i en compte és la legislació, l’Estatut i la Llei deexercir la ciutadania, actuant amb criteri propi, ANNEX 2 política lingüística, que estableix que la llenguacontribuint a la construcció de la pau i la demo- rt rkc"fg"Ecvcnwp{c"fiu"gn"ecvcn "k"swg"fiu"vcodfi"nc"cràcia, i mantenint una actitud constructiva, Àmbit de llengües llengua normalment emprada com a vehicular isolidària i responsable davant el compliment (Llengua catalana i literatura, Llengua caste- fÓcrtgpgpvcvig"gp"nÓgpugp{cogpv0"C"ofiu"gn"ecvcn "dels drets i obligacions cívics. llana i literatura, Llengua estrangera) fiu"nc"nngpiwc"qÝekcn"fg"Ecvcnwp{c0"Vcodfi"jq"fiu"Desenvolupament de les competències bàsi- L’objectiu central de l’educació és preparar gn"ecuvgnn ."swg"fiu"nc"nngpiwc"qÝekcn"fg"nÓGuvcv"ques nÓcnwopcv"fg"Ecvcnwp{c"rgtswfl"ukiwk"ecrc›"fg" gurcp{qn0"Gn"tgeqpgkzgogpv"fÓjcxgt"fÓcrtgpftg" El desenvolupament competencial implica la desenvolupar-se com a persona i, de comunicar- dues llengües, a més, és un privilegi que obre lescapacitat d’utilitzar els coneixements i habilitats, se i així pugui afrontar els reptes de la societat portes a desenvolupar-se en una societat pluralde manera transversal i interactiva, en contextos plural, multilingüe i multicultural del segle oberta a altres cultures.i situacions que requereixen la intervenció de ZZK0"Ckz "ukipkÝec"gfwect"ngu"pgpgu"k"gnu"pgpu" Aquesta obertura es reforça, a més, si conside-coneixements vinculats a diferents sabers, cosa perquè desenvolupin aquelles competències rem la nostra vinculació a Europa, per mitjà delswg"kornkec"nc"eqortgpuk„."nc"tgÞgzk„"k"gn"fku- comunicatives i lingüístiques que facin pos- Marc europeu comú de referència per a l’apre-cerniment tenint en compte la dimensió social sible que tant personalment com socialment pgpvcvig."nÓgpugp{cogpv"k"nÓcxcnwcek„"fg"nngpi¯gu."de cada situació. sigui capaç d’actuar i reeixir en el seu entorn elaborat pel Consell d’Europa que planteja com Per avançar en l’assoliment de les compe- i construir els fonaments de la ciutadania, del c"Ývc"crtgpftg"wpc"q"fwgu"nngpi¯gu"guvtcpigtgu."tències bàsiques és fonamental emmarcar els coneixement del que és la condició humana, de en coherència amb la competència plurilingüe irtqeguuqu"fÓgpugp{cogpv"k"fÓcrtgpgpvcvig"gpvqtp" la comprensió d’altri. intercultural, “la capacitat d’utilitzar les llengüesals quatre eixos següents: Per aconseguir-ho, cal plantejar, en l’educació cod"Ýpcnkvcvu"eqowpkecvkxgu"k"fg"rtgpftg"rctv" Aprendre a ser i actuar de manera autòno- primària, el desenvolupament integral i harmò- en la interacció intercultural que té una personama. nic dels aspectes intel·lectuals, afectius i socials que domina, en graus diversos, distintes llengües Aprendre a pensar i comunicar. de la persona, entre els quals l’educació lingüís- i posseeix experiència de diverses cultures”. És Aprendre a descobrir i tenir iniciativa. tica i comunicativa ocupa un lloc preferent. Per evident que així s’afavorirà la participació de Aprendre a conviure i habitar el món. formar parlants plurilingües i interculturals cal: l’alumnat en la vida escolar, acadèmica, afectiva i Aprendre a ser i actuar de manera autònoma l’assoliment de la competència plena en català, relacional, la transferència de coneixements entreper tal que cadascú construeixi la seva pròpia nc"nngpiwc"rt rkc"fg"Ecvcnwp{c."k"gp"ecuvgnn "eqo" llengües, les actituds obertes i de respecte en-manera de ser i utilitzi aquesta manera de ser per a garantia que l’escola proporciona als alumnes xgtu"nc"fkxgtukvcv"nkpi¯ uvkec"rt zkoc"k"nnwp{cpc."a desenvolupar-se en les situacions que l’àmbit la competència que els cal per tenir les mateixes entesa com un dels patrimonis de la humanitat.escolar i la pròpia vida li plantegen. Treballar oportunitats; també el respecte per la diversitat A més, aquest coneixement de diverses llengüesl’autoconeixement, la construcció i l’acceptació lingüística i el desig d’aprendre altres llengües potencia el domini del català i la valoració dede la pròpia identitat, la regulació de les emoci- i d’aprendre de totes les llengües i cultures; i la pròpia cultura.ons, l’autoexigència i el desenvolupament d’es- d’una manera totalment integrada l’assoliment Això vol dir que les nenes i els nens, en acabartratègies d’aprenentatge, del pensament crític i del domini de les competències comunicatives l’etapa: a) han de dominar el català, llenguad’hàbits responsables és essencial per a aprendre audiovisuals i digitals necessàries per accedir vehicular, de cohesió i d’aprenentatge, b) tambéa ser i actuar de manera autònoma. autònomament i crítica a les tecnologies de la han de dominar el castellà; c) han de conèixer una Aprendre a pensar i comunicar per tal d’afavo- informació i comunicació i poder interpretar o dues llengües estrangeres per tal d’esdevenirtkt"nc"eqortgpuk„"ukipkÝecvkxc"fg"ngu"kphqtocek- els missatges audiovisuals que formen part de usuaris i aprenents capaços de comunicar-se ions i la construcció de coneixements cada vegada la cultura dels infants i joves. accedir al coneixement en un entorn plurilingüemés complexos. Cercar i gestionar informació D’aquesta manera, l’alumnat esdevindrà capaç i pluricultural; d) han de comprendre missatgesprovinent de diferents fonts i suports, utilitzar de dur a terme les tasques de comunicació que escrits bàsics i establir relacions entre llengüesdiferents tipus de llenguatges (verbal, escrit, li permetin expressar la seva comprensió de la romàniques; e) han de tenir una actitud oberta,visual, corporal, digital...) en la comunicació realitat, relacionar-se amb persones de la seva respectar les llengües i cultures presents end’informacions, sentiments i coneixements, edat i adultes de tot arreu, integrar, comprendre, l’entorn on viuen i interessar-s’hi, i també ho hantreballar de manera cooperativa i ser conscient valorar i comunicar la seva cultura i sentiments, fg"hgt"tgurgevg"fÓcnvtgu"fg"ofiu"nnwp{cpgu."fg"ngu"dels propis aprenentatges afavoreix la construc- amb la utilització del llenguatge verbal, oral i quals poden aprendre i enriquir-se personalment,ció del coneixement i el desenvolupament del escrit, i el no verbal, amb la possibilitat d’emprar ocnitcv"pq"ngu"crtgpiwkp"ock="k."Ýpcnogpv."h+"pensament propi. els mitjans audiovisuals i les tecnologies de la han de desenvolupar la competència audiovisual Aprendre a descobrir i tenir iniciativa per tal de informació i la comunicació. amb la consciència de la importància de l’ús depotenciar la utilització dels coneixements de què El desenvolupament d’aquesta competència les tecnologies de la informació i comunicacióes disposa per a interpretar la realitat, establir di- no ha de ser un afer exclusiu de l’àrea de llengua. k"nc"kpÞwflpekc"swg"gnu"okuucvigu"cwfkqxkuwcnu"k"
  • 12. Fkctk"QÝekcn"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c""""""P¿o0"6;37"Î"4;0804229 21833els seus llenguatges tenen en els nous sistemes bals i la possibilitat d’emprar diferents mitjans ge a missatges cada cop més complexos i ambfg"eqowpkecek„"swg"eqpÝiwtgp"oqnvgu"fg"ngu" o les tecnologies de la informació i la comuni- funcions més diversificades i amb formats irealitats d’aquest món plural i divers. ecek„0"C"ofiu"nÓ¿u"tgÞgzkw"fg"nc"rctnc"fiu"nÓgkpc" suports més variats. L’objectiu d’aconseguir parlants plurilingües ofiu"gÝec›"rgt"cn"rknqvcvig"fgnu"crtgpgpvcvigu0" Wpc"ugiqpc"eqorgvflpekc."fÓceqtf"cod"nc"Ý-competents implica que cada escola, partint L’alumnat ha d’assumir el paper d’interlocutor nalitat de donar les eines perquè les nenes i elsd’una anàlisi sociolingüística rigorosa del cen- atent i cooperatiu en situacions de comunicació, nens puguin afrontar el reptes de la societat, éstre i del seu entorn, estableixi en el Projecte fet que l’ajudarà a intervenir de forma competent la competència plurilingüe i intercultural que,lingüístic del centre, amb programes precisos en el seu entorn i a desenvolupar-se amb expres- en essència, és actuar adequadament en un mónde gestió de les llengües per determinar com el ukxkvcv"k"Þw•fguc"gp"wpc"uqekgvcv"fgoqet vkec"k" plural, multilingüe i multicultural. Aquests con-català, llengua vehicular de l’escola, s’articula, participativa. tinguts també tenen relació amb les altres àreesfÓwpc"ocpgtc"eqjgtgpv."cod"nÓgpugp{cogpv"fg" Aquesta priorització de la llengua parlada ewttkewnctu."rgt "gp"nÓgpugp{cogpv"fg"ngu"nngp-les altres llengües tot establint acords per a rela- és de gran importància quan es tracta de l’en- i¯gu"vgpgp"wpgu"kornkecekqpu"ofiu"gurge Ýswgu0"cionar les diferents estratègies didàctiques. En ugp{cogpv"fÓwpc"nngpiwc"pqxc"rgt"c"nÓcnwopcv0" Gp"eqpetgv."c"ofiu"fgnu"crtgpgpvcvigu"gurge Ýeu"fer-ho, cal recordar que el català és una llengua En aquesta situació, l’ús de diferents recursos de cada una de les llengües, caldrà aprendreque l’escola ha de tractar amb especial atenció, didàctics, amb variats formats i suports i en actituds i habilitats per afrontar altres llengües,pq"pqofiu"rgn"ugw"guvcvwu"qÝekcn."ukp„"vcodfi"k" diferents contextos (festes, representacions, Ýpu"k"vqv"fgueqpgiwfgu"*eqpflkzgt"k"xcnqtct/ngu."sobretot pel desconeixement que en té una part projectes i activitats curriculars) ha de ser una saber gestionar el problemes de les interaccionsde l’alumnat pel que fa als seus usos col·loquials i fg"ngu"encwu"rgt"c"wp"crtgpgpvcvig"gÝec›0 multilingües, respectar altres maneres de veureinformals. L’escola té, doncs, la missió de trans- També té una especial rellevància en l’apre- el món...), en resum, estar obert a l’altre.metre-la perquè tota la població pugui emprar-la nentatge de les llengües estrangeres, ja que el Finalment, la competència literària, pròpi-en qualsevol situació comunicativa, fet que ha model lingüístic aportat per l’escola és la font cogpv"gurge Ýec"fg"nÓ tgc."hc"swg"ngu"pgpgu"k"de garantir la cohesió de tota la societat evitant bàsica de coneixement i aprenentatge d’aquesta els nens puguin comprendre millor el món queaixí la seva compartimentació en comunitats llengua. Els discursos orals utilitzats a l’aula són els envolta, les altres persones i a si mateixoslingüístiques separades. Alhora, l’escola ha al mateix temps vehicle i objecte d’aprenentat- a través de la lectura d’obres de qualitat i delde garantir que el seu alumnat tingui també un ge, per la qual cosa el currículum ha d’atendre contacte amb tot tipus de construccions de lafqokpk"rng"fgn"ecuvgnn ."qhgtkpv"nÓgpugp{cogpv" tant el coneixement dels elements lingüístics i cultura tradicional. L’accés guiat a aquestes obresfÓcswgnngu"hqtogu"fÓ¿u"ogp{u"eqpgiwfgu"rgn" comunicatius com la capacitat d’utilitzar-los en facilita el desenvolupament de l’hàbit lector iseu alumnat. També cal, respecte a les llengües l’aprenentatge de diferents continguts curriculars escriptor, i fa que les nenes i els nens descobrei-estrangeres, considerar la seva diferent presència i en les diferents situacions comunicatives; a zkp"gn"rncgt"rgt"nc"ngevwtc."u rkiwgp"kfgpvkÝect"social per fer-ne un tractament diferenciat. Per més, el seu treball en aquesta etapa ha de ser estètiques i recursos, i apreciïn textos literarisc"wp"gpugp{cogpv"cfgswcv"fg"ngu"nngpi¯gu."fiu" el fonament del treball dels continguts de la de gèneres diversos (poètic, narratiu i teatral),important el tractament integrat dels llenguat- competència escrita. i també d’altres formes estètiques de la culturages audiovisuals amb què es construeixen les La competència escrita s’ha de potenciar en que ens envolta de tipus tradicional com can-comunicacions. totes les seves dimensions, receptives (lectu- ›qpu."tghtcp{u."fkvgu"k"htcugu"hgvgu."gpfgxkpcnngu." El projecte lingüístic de centre pot ser també ra) i productives (escriptura), de comunicació i tqfqnkpu="q"ofiu"cevwcnu"eqo"xkfgqenkru"q"Ýeekqpu"wp"kpuvtwogpv"fg"tgÞgzk„"uqdtg"gn"rgtknn"swg"eqo- creació, i cal relacionar-la amb les interaccions audiovisuals. Amb tot això les nenes i els nensporta, per al desenvolupament de competències orals que afavoriran un aprenentatge cada cop xcp"kpvgtkqtkv|cpv"gnu"ugp{cnu"fg"nc"ewnvwtc"swg"gnu"lingüístiques i per a la integració social de les ofiu"eqpuekgpv"k"gÝec›0"Gnu"rtqeguuqu"fg"ngevwtc"k" aniran precisant els criteris per ser més rigorosospersones, la restricció del català als espais vincu- escriptura són complexos i diversos segons quin en les seves valoracions i gustos estètics, amb lalats al currículum escolar i la seva desvinculació sigui el tipus de text, el suport i el contingut que qual cosa, a més d’estimular la seva creativitat,de les relacions interpersonals, afectives, lúdi- s’hi vehicula, són processos que s’aprenen en la es desenvolupa el seu sentit crític.ques, etc. En aquest sentit, el professorat ha de ser lectura i escriptura de textos a qualsevol àrea o activitat escolar. Cal motivar qui llegeix i escriu Crqtvcekqpu"fg"nÓ tgc"c"ngu"eqorgvflpekgu"d -conscient de la necessitat del desenvolupament perquè descobreixi en la llengua escrita una eina siquesde les competències comunicatives, lingüístiques d’entendre’s a si mateix o a si mateixa i a les altres El paper que juga la llengua i la comunicaciói audiovisuals de l’alumnat per a l’assoliment persones, i els fenòmens del món i la ciència i en els processos d’aprenentatge i el fet que la basedels objectius bàsic de totes les àrees. I per tant, també que és una font de descoberta i de plaer fgn"ugwu"gpugp{cogpvu"ug"ukvw•"gp"nÓ¿u"uqekcn"fg"cal que s’impliqui en l’elaboració i aplicació del personal. En això té molta importància la poten- la llengua, fa que els aprenentatges lingüísticsprojecte lingüístic del centre ja que proporciona ciació d’institucions escolars com la biblioteca i comunicatius que es produeixen en qualse-les eines fonamentals per a la formació de les (mediateca), la ràdio o plataformes d’Internet, vol àrea, amb una bona coordinació docent,nenes i els nens de les nostres escoles. com a dinamitzadores de l’aprenentatge lector i es pugui aplicar a l’aprenentatge de les altres i,Eqorgvflpekgu"rt rkgu"fg"nÓ tgc escriptor. A més, cal aplicar-la progressivament alhora, afavoreixin la competència plurilingüe La primera competència que cal considerar a textos de nivells de complexitat cada vegada i intercultural de l’alumnat. Les activitats deés justament la més global i comú a totes les més gran i de tipologia i funcionalitat diversa, les àrees lingüístiques tenen, evidentment, unaàrees és la competència comunicativa, que en en diferents suports (paper, digital) i formats importància remarcable en el desenvolupamenttotes les àrees esdevé la clau i que en la lingüís- *xgtdcnu."it Ýeu"k"kocvig+0 de la competència comunicativa. Cal però re-tica articula els aprenentatges que s’han de fer La competència audiovisual, cal atendre-la cordar que en ser una competència transversal aen totes les llengües. Aquesta competència ha en totes les seves dimensions receptives, pro- totes les àrees, l’assoliment dels objectius bàsicsde ser atesa des de totes les àrees curriculars i ductives i crítiques; de comunicació i de creació, dependrà del tractament que se’n faci a totes. Elactivitats educatives del centre si es vol el seu i amb una clara relació amb les interaccions coneixement i vivència de la cultura, i de maneradesenvolupament coherent i eficaç. Aquesta orals que afavoriran un accés més conscient i especial la popular, en totes les seves manifes-competència es concreta en la competència oral, gÝec›"c"ngu"kphqtocekqpu"cwfkqxkuwcnu"fg"vcpvc" tacions té en la llengua una de les seves basesl’escrita i l’audiovisual. importància per l’impacte tan global que han i ha de ser a més una porta oberta que potenciï La competència oral facilita, a través dels aconseguit les tecnologies de la informació i el desenvolupament de la competència artística,intercanvis amb els altres, adults o no, elaborar comunicació. Els processos de recepció i cre- competència que té en la dimensió literària uni expressar idees, opinions i sentiments, és a ació són complexos i diversos segons el tipus i marc idoni i transcendental.dir, la construcció del propi pensament. Cal format triat i el contingut que s’hi vehicula, són Alhora les activitats relacionades amb aquestaconsiderar-la en totes les seves dimensions, la processos que s’aprenen en la seva utilització en competència també afavoreixen la millora de lesde la interacció, la de l’escolta i la producció, i la qualsevol àrea o activitat escolar. Cal motivar competències metodològiques. Els processos dede la mediació, en gran grup o grups més petits, la seva utilització per aprendre i comprendre’ls la llengua escrita, en concret, són una de les clausatenent tant els aspectes verbals com els no ver- com a globalitat, tot aplicant el seu aprenentat- en la competència del tractament de la informa-
  • 13. 21834 Fkctk"QÝekcn"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c""""""P¿o0"6;37"Î"4;0804229ció i l’ús de les tecnologies de la informació i la petència oral, l’escrita i l’audiovisual apareixen i evita les repeticions inútils que són sovint lacomunicació per a l’elaboració de coneixement. els referits al funcionament de la llengua i el seu octec"fÓwp"gpugp{cogpv"itcocvkecnkuvc0La lectura i l’escriptura d’informacions presen- aprenentatge, que en ser plantejats així es vol Consideracions sobre el desenvolupament deltades en diferents llengües i formats, fet facilitat ukipkÝect"swg"ecn"kpvtqfwkt/nqu"k"gzgtekvct/nqu" currículumamb l’ús de les TIC, aporta una nova dimensió amb la funció exclusiva de millorar la comuni- Cada cop és més gran l’acord segons el qualals processos de tractament de la informació, cació, defugint el tractament gramaticalista de les llengües, totes les llengües i en totes les sevesla diversitat de punts de vista i la manera de nÓgpugp{cogpv"fg"ngu"nngpi¯gu0 dimensions, s’aprenen en l’ús social i que lesrtgugpvct"ngu"kphqtocekqpu"hceknkvc"nc"Þgzkdknkvcv" La dimensió literària planteja els continguts necessitats pragmàtiques de comunicació sónmental necessària per a un aprenentatge crític. A gurge Ýeu"fg"nÓ tgc."fg"ocpgtc"swg"gn"vtcevcogpv" les que van orientant i afavorint l’assentamentmés, la verbalització i les interaccions resulten dels continguts de la dimensió comunicativa del codi. Per contra, s’ha demostrat a bastamentclaus en el desenvolupament de la competència s’han de focalitzar per a l’assoliment dels objec- que no es pot garantir l’aprenentatge ni ambd’aprendre a aprendre, ja que regulen i orienten tius d’aquesta dimensió. En aquest apartat, cal nÓgpugp{cogpv"fktgevg"k"gzrn ekv"fg"ngu"hqtogu"k"la pròpia activitat amb progressiva autonomia. posar atenció especial a la cultura tradicional normes, ni quan es fa component per component, La llengua, precisament pel paper que juga i les obres de referència de la nostra cultura com proposaven els enfocaments gramaticals,en el desenvolupament de les competències escrita que són adequades a l’edat. Cal recor- ni si s’aïlla cada llengua que s’aprèn.metodològiques, ajuda a la comprensió dels dar que, malgrat que el nucli el representen els Rgt"vcpv."rgt"gpugp{ct"cfgswcfcogpv"nngpi¯gu"processos de les competències centrades en processos de recepció, la presència d’activitats k"nc"eqowpkecek„"ecn"fkuugp{ct"ukvwcekqpu"fÓcrtg-conviure i habitar el món. D’una manera molt d’escriptura és un bon instrument per a l’edu- pgpvcvig"inqdcnu"gp"swfl"nÓ¿u"oqvkxcv"k"tgÞgzkw"fg"especial, la competència plurilingüe i inter- cació literària. les estratègies lingüístiques i comunicatives porticultural contribueix al desenvolupament de la Finalment, la dimensió plurilingüe i inter- a la solució dels problemes que s’hi plantegen.competència social i ciutadana, entesa com les cultural planteja continguts relacionats amb els Atesa la realitat social, lingüística i cultural dehabilitats i destreses per a la convivència, el res- usos socials en contextos multilingües. Aquesta nc"pquvtc"uqekgvcv."ecn"wp"gpugp{cogpv"kpvgitcv"pecte i l’enteniment entre les persones. Aprendre dimensió s’ha de tenir en compte en totes les de les llengües, que coordini els continguts quellengües és, abans que altra cosa, aprendre a accions docents, però en aquesta àrea cal fer s’aprenen i les metodologies en les diferentscomunicar-se amb altres persones, a prendre wpc"crtqzkocek„"ofiu"tgÞgzkxc"k"qticpkv|cfc" ukvwcekqpu"fÓcwnc."c"Ý"swg"ngu"pgpgu"k"gnu"pgpu"contacte amb distintes realitats i a assumir la per atendre totes les habilitats necessàries per a avancin cap a l’assoliment d’una competènciapròpia expressió com a modalitat fonamental la comunicació en contextos plurals. Donada la plurilingüe i intercultural.d’obertura als altres. peculiaritat d’aquests continguts plurilingües, es Un aspecte que no es pot oblidar és que una A més de reconèixer les llengües com element rtgugpvgp"wpkv tkcogpv"gp"wp"¿pke"dnqe"cn"Ýpcn"fg" part important de l’èxit dels programes d’im-cultural de primer ordre, la lectura, comprensió cada cicle i precedint als criteris d’avaluació: serà mersió lingüística es relaciona amb la manera dei valoració de les obres literàries contribueix funció de l’equip docent que, en el Projecte Lin- tractar la llengua familiar de l’alumnat. Per això,d’una manera clau al desenvolupament de la i¯ uvke"fg"Egpvtg."uÓctvkewnkp"gnu"gpugp{cogpvu" cal tenir en compte la llengua de l’alumnat, encompetència artística i cultural. d’aquest àmbit en els de les diferents llengües, especial la de l’alumnat immigrat, tant a nivell àrees curriculars i activitats escolars.Estructura dels continguts simbòlic com en la pràctica educativa, cosa que, a La presentació unitària del currículum es fa Estructures lingüístiques comunes més, afavorirà que el català esdevingui la llenguaper afavorir el desenvolupament de la competèn- En relació directa amb la dimensió pluri- comuna i una eina de cohesió social.cia plurilingüe i intercultural. Així es facilita la lingüe i intercultural, però tenint en compte L’adquisició de la llengua catalana caldrànecessària coordinació de les propostes de totes també la dimensió comunicativa, hi ha un atendre-la en la diversitat que planteja l’alumnat ingu"nngpi¯gu"gpugp{cfgu"c"nÓcwnc."k"nc"rtkqtkv|c- conjunt de continguts que són comuns a totes no es pot perdre de vista que, com a nova llengua,ció d’aquestes propostes derivades del diferent ngu"nngpi¯gu"gpugp{cfgu0"Pq"vfi"ugpvkv"swg"ecfc" és un procés llarg. Per afavorir-lo, les propostesestatus que té cada llengua i del domini que en llengua torni a plantejar-los des de l’inici com fgtkxcfgu"fg"nÓgpugp{cogpv"eqowpkecvkw"k"fg"tenen les nenes i els nens. uk"hquukp"gurge Ýeu."dgp"cn"eqpvtctk."ecn"kpvtq- nÓgpugp{cogpv"kpvgitcv"fg"ngu"nngpi¯gu"k"gnu"eqp- Nc"eqqtfkpcek„"fgnu"gpugp{cogpvu"fg"ngu"fk- fwkt/nqu"ofiu"ukuvgo vkecogpv"k"tgÞgzkxcogpv" tinguts curriculars són d’una importància clau.ferents llengües caldrà completar-la respecte en la llengua de l’escola per ser aplicats en les Per aconseguir-ho, cal mesures organitzativesals llenguatges audiovisuals que es treballen altres, i facilitar, així, la transferència neces- que facilitin treballar els continguts escolars deen les diferents àrees curriculars. L’elaboració sària d’aprenentatges entre llengües. Aquests ocpgtc"ofiu"vtcpuxgtucn"k"ogp{u"rctegnáncfc."swg"del projecte lingüístic i comunicatiu del centre, continguts comuns són més freqüents entre contemplin l’heterogeneïtat real de les aules.en el qual hi ha de participar tot el professorat, la llengua catalana, la castellana, la francesa Cal atendre la diversitat de l’aula amb lalwic"wp"rcrgt"encw"gp"nc"fgÝpkek„"fgn"ewtt ewnwo." o qualsevol altra romànica, però també n’hi negociació permanent del que es fa i es diu atant en el de les àrees lingüístiques com en el ha, i força, que es donen respecte a l’anglès, l’aula. L’activitat dialògica, la conversa entrede les altres. nÓcngocp{"q"cnvtgu"nngpi¯gu0 les nenes i els nens i entre l’alumnat i el pro- Els continguts de les àrees lingüístiques s’or- No és possible fer un llistat exhaustiu ni exclu- fessorat ha d’impregnar totes les activitatsganitzen al voltant de les tres grans competènci- siu d’aquests continguts, caldrà però considerar, fÓgpugp{cogpv"k"crtgpgpvcvig0"Ckz "eqorqtvc"gu."ekvcfgu"cdcpu."cod"nc"Ýpcnkvcv"fÓcvgpftg"gnu" entre d’altres, a més dels que apareixen explíci- una manera diferent d’actuar a l’aula i una or-diferents usos socials. Per això el currículum tament en la dimensió plurilingüe i intercultural, ganització diferent de l’alumnat. Cal potenciarpresenta: la dimensió comunicativa, que inclou la majoria dels recursos comunicatius, com són gurcku"fg"eqowpkecek„"uwÝekgpvogpv"xctkcvu"rgt"parlar i conversar; escoltar i comprendre; llegir les estratègies lectores o la redacció de resums i a fer possible la seva adequació a tots els estilsi comprendre; escriure; i els coneixements del esquemes; els aspectes més globals com els tipus i característiques d’aprenentatge, una escolafuncionament de la llengua i el seu aprenentatge; de text o altres de més concrets com la puntuació per a tothom que afavoreixi que cada alumne ila dimensió literària; i la dimensió plurilingüe o la terminologia gramatical. alumna arribi a ser cada vegada més autònom eni intercultural. Cal que el professorat de llengües es posi el seu aprenentatge i, alhora, aprengui a treballar La dimensió comunicativa és la base dels d’acord, en primer lloc, en quins són els aspectes cooperativament.aprenentatges de l’àrea, com ho és de tots els que es consideraran en aquest apartat; també cal- Gu"vtcevc"fÓgpugp{ct"ngu"nngpi¯gu"k"nc"eqowpk-aprenentatges escolars, per la qual cosa els con- drà acord en com s’introdueix el treball d’aquests cació amb un enfocament comunicatiu, que setinguts que es presenten en aquesta dimensió no continguts; qui ho fa, i com es farà en les altres egpvtc"gp"nc"eqpuvtweek„"uqekcn"fgnu"ukipkÝecvu0"u„p"gnu"gurge Ýeu"fg"nÓ tgc"nkpi¯ uvkec."ukp„"swg" llengües, per explicitar les diferències i assegurar La qual cosa vol dir que, per donar sentit a totscaldrà atendre’ls en totes les activitats curricu- la interiorització dels recursos; i, com ja s’ha els aprenentatges del currículum, cal organitzarlars, centrant les activitats de l’àrea en el que té dit, afavorir la transferència a noves situacions el centre educatiu com un espai comunicatiu onrelació amb els aprenentatges literaris. En aquest comunicatives. Aquest plantejament posa l’ac- la biblioteca, mediateca, del centre, la revistaapartat, a més dels continguts referits a la com- cent en el desenvolupament de les competències de l’escola, la ràdio escolar o altres elements
  • 14. Fkctk"QÝekcn"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c""""""P¿o0"6;37"Î"4;0804229 21835facilitin l’intercanvi dintre de l’escola i l’obertura Per a aconseguir totes les virtualitats d’aquesta 6. Comprendre i respondre en llengua es-del centre al seu entorn. avaluació, cal que l’alumnat sigui conscient trangera a les interaccions orals més habituals Un altre principi didàctic, relacionat amb els de tot el procés seguit, que sigui capaç d’usar de l’aula.enfocaments didàctics que s’acaben de descriure, hwpekqpcnogpv"nc"tgÞgzk„"uqdtg"nc"nngpiwc."tgxk- 7. Comprendre discursos i explicacions oralsés l’educació en els valors i actituds respecte sant i reformulant les seves produccions, i que que es donen en l’àmbit escolar i en el contextde la llengua. En primer lloc, perquè introduir aprengui a transferir el que ha après en altres social i cultural proper.l’obertura i sensibilitat envers la diversitat lin- situacions. Amb aquesta activitat cognitiva i 8. Comprendre els missatges orals en llen-güística i cultural, present a l’aula o a l’entorn metacognitiva el professorat, mediador i asses- gua estrangera sobre temes relacionats amb elso bé aportant experiències externes, és una de sor, o un grup d’alumnes mitjançant el treball interessos dels alumnes, els dels altres i el mónngu"encwu"rgtswfl"gu"rtqfwgkzk"nc"pgeguu tkc"Þg- cooperatiu, poden donar a l’alumnat el protago- que ens envolta.xibilitat de pensament, perquè tothom respecti nisme i la responsabilitat del seu aprenentatge 9. Comprendre textos escrits que es doneni s’interessi pels altres. En segon lloc, perquè ajudant-lo a valorar el propi treball i a decidir en l’àmbit escolar i en el context social i culturalcal que l’alumnat sigui conscient del perill que com millorar-lo. proper.la llengua i els diferents llenguatges es puguin Cvflu."c"ofiu."swg"nÓqdlgevkw"fg"nÓgpugp{cogpv" 10. Comprendre textos audiovisuals (pu-convertir en vehicles de transmissió de valors de la llengua és aconseguir que les nenes i els blicitat, pel·lícules, informatius), dels mitjansnegatius d’etnofòbia, de sexisme o d’intoleràn- nens esdevinguin persones plurilingües, cal de comunicació o de les tecnologies de la in-cia. A l’escola cal fer una aposta seriosa per la canviar l’avaluació que podia tenir sentit en un formació i la comunicació, i fer-ne una lecturalluita contra l’etnocentrisme i totes les varietats marc monolingüe; cal partir de la idea que hi ha crítica i creativa.d’intolerància. diferents graus de domini d’una llengua, i que cal 11. Utilitzar adequadament la biblioteca, els Pel que fa als recursos TIC integrats en el cur- tenir altres capacitats, com el canvi de llengües, mitjans de comunicació audiovisual i les tecno-rículum de llengües, s’utilitzen per organitzar, desconegudes en una persona monolingüe. En logies de la informació per obtenir, interpretar iaplicar i presentar la informació en diferents aquesta avaluació és molt important que l’alum- valorar informacions i opinions diferents.formats, per aprendre a llegir i escriure de for- nat sigui conscient de la seva situació plurilingüe 340" Wvknkv|ct"ngu"nngpi¯gu"gÝec›ogpv"gp"nÓcevk-ma individual i col·lectiva, per comunicar-se i del fet que aquesta pot canviar. vitat escolar, tant per buscar, recollir i processari publicar la informació per a una audiència Finalment, tot el procés d’avaluació, i encara informació, com per escriure textos vinculats adeterminada, facilitant la quantitat i qualitat ofiu"uk"gu"rgpuc"gp"gnu"rcuuqu"Ýpcnu"fgn"rtqefiu" les diferents àrees del currículum.dels documents produïts i fent que el procés de k"nc"egtvkÝecek„."fiu"wpc"vcuec"eqnáncdqtcvkxc"k" 13. Produir textos de diferent tipologia i amblectura i escriptura esdevingui més col·laboratiu, responsabilitat de tot l’equip de professorat. diferents suports, relacionats amb el context soci-interactiu i social. La gestió d’aquests procediments, decisions i al i cultural, amb adequació, coherència, cohesió Les funcions del processador de text servei- implementacions, l’ha d’abordar conjuntament i correcció lingüística, adequada a l’edat.xen per organitzar el text, per gestionar-lo, per tot l’equip, el qual haurà de decidir les mesures 360" TgÞgzkqpct"uqdtg"nc"nngpiwc"k"ngu"pqtogu"oqfkÝect/nq."eqttgikt"gnu"gttqtu"k"oknnqtct/nq0"Gn" que caldrà organitzar, també en conjunt, per de l’ús lingüístic, a partir de situacions de comu-correctors canvien el procés de revisió. Equi- a facilitar la millora de l’aprenentatge del seu pkecek„"tgÞgzkxc."rgt"guetkwtg"k"rctnct"fg"hqtoc"vocar-se forma part de procés d’aprenentatge. alumnat. adequada, coherent i correcta, i per comprendreLes presentacions multimèdia donen suport a textos orals i escrits.l’expressió oral. Objectius 15. Utilitzar la lectura com a font de plaer i Cal tenir en compte que sorgeixen noves es- Les àrees de Llengua catalana i literatura, enriquiment personal i apropar-se a obres de lacriptures –no-líneals (hipertext), interactives i Llengua castellana i literatura i Llengües es- tradició literària.gp"hqtocv"ownvkoflfkcÎ."cod"ukipgu"kfgqit Ýeu"k" trangeres de l’educació primària tenen com a 16. Comprendre textos literaris de gèneresamb ajudes per activar els coneixements i per a la objectiu el desenvolupament de les següents diversos adequats quant a temàtica i complexitatgeneració de textos. Tot això requereix diferents capacitats: i iniciar-se en els coneixements de les convenci-tipus de processos de comprensió i diferents 1. Valorar la realitat multilingüe i multicul- qpu"gurge Ýswgu"fgn"nngpiwcvig"nkvgtctk0estratègies per al seu aprenentatge. tural de la nostra societat com a font de riquesa 17. Manifestar una actitud receptiva, inte- En la cerca d’informació, es treballa amb personal i col·lectiva, prendre consciència de la tguucfc"k"fg"eqpÝcp›c"gp"nc"rt rkc"ecrcekvcv"mitjans tecnològics per tal d’arribar a enten- importància del domini de llengües en un món d’aprenentatge i d’ús de les llengües.dre, registrar, valorar, seleccionar, sintetitzar i cada cop més global i utilitzar amb progressivacomunicar la informació. autonomia tots els mitjans al seu abast, incloent- Continguts Pel que fa a l’avaluació, cal abandonar la visió hi les TIC, per obtenir informació i per comu- CICLE INICIALde l’avaluació exclusivament sancionadora dels nicar-se, evitant els estereotips lingüístics queresultats de l’alumnat per part del professorat, suposen judicis de valor i prejudicis classistes, Llengua catalana i literaturai passar a concebre-la fonamentalment com racistes o sexistes. 2. Desenvolupar la competència comunicativa Dimensió comunicativaa activitat comunicativa que regula (i autore-gula) els processos d’aprenentatge i ús de la oral i escrita en totes les llengües de l’escola per Parlar i conversarnngpiwc."c"Ý"fg"rqvgpekct"gn"fgugpxqnwrcogpv" comunicar-se amb els altres, per aprendre, per Participació activa en interaccions amb el grupde la competència plurilingüe i l’assoliment expressar les opinions i concepcions personals, o mestre en qualsevol situació comunicativa dede l’autonomia de l’aprenentatge. En aquesta apropiar-se i transmetre les riqueses culturals i l’aula, tant les referides a gestió, organització,visió, l’avaluació forma part indestriable de satisfer les necessitats individuals i socials. discussió dels problemes que sorgeixen en elnÓguvtwevwtc"fg"ngu"vcuswgu"fg"nÓgpugp{cogpv" 3. Desenvolupar la competència en la llengua dia a dia, explicació de vivències personals,i aprenentatge de llengües. Cal preveure els catalana com a vehicle de comunicació parlada o eqo"ngu"fgtkxcfgu"fg"ukvwcekqpu"fÓgpugp{cogpv"dispositius d’avaluació com a activitat conjunta escrita, per a la construcció dels coneixements, aprenentatge, amb respecte per les normes que*kpvgtcevkxc+"cod"nÓcnwopcv."eqo"c"tgÞgzk„"uqdtg" per al desenvolupament personal i l’expressió, regeixen la interacció oral (torns de paraula, toels processos i sobre els resultats de l’aprenentat- i per a la seva participació en les creacions cul- de veu, ritme).ge lingüístic, tot precisant les pautes i els criteris turals. Producció de textos orals memoritzats (can-per a regular el procés, per a valorar els esculls 4. Desenvolupar la competència en llengua çons, poemes, dramatitzacions) i de produccióque es presenten, i per a introduir-hi millores, ecuvgnncpc"fg"ocpgtc"swg"ukiwk"rquukdng"swg."cn"Ý- pròpia (exposicions , explicacions) adaptantq"rgt"c"nc"pgeguu tkc"xcnqtcek„"fgn"tguwnvcv"Ýpcn0" nal de l’educació obligatòria, utilitzi normalment l’entonació, el to de veu o el gest a la situacióL’ús dels diferents tipus d’avaluació (autoavalu- k"eqttgevcogpv"ngu"fwgu"nngpi¯gu"qÝekcnu0 comunicativa i amb la utilització de la comu-ació, heteroavaluació, coavaluació, individual, 5. Expressar-se oralment, adequant les formes nicació audiovisual sempre que l’activitat hocol·lectiva) i instruments (pautes d’avaluació, i el contingut als diferents contextos i situacions requereixi.qüestionaris, portafolis, dossiers) asseguraran comunicatives, i mostrant una actitud respectu- Interès per expressar-se oralment amb bonanÓgÝe ekc"gfwecvkxc0 osa i de col·laboració. entonació i pronunciació.
  • 15. 21836 Fkctk"QÝekcn"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c""""""P¿o0"6;37"Î"4;0804229 Escoltar i comprendre Eqpgkzgogpv"k"¿u"fg"nÓqtvqitcÝc"fg"dcug."swg" Interès per l’elecció de temes i textos i per la Comprensió de tot tipus de missatges orals comporta: separar bé les paraules, no alterar comunicació de preferències personals.en diferents contextos i en qualsevol dels es- l’ordre dels mots en una frase, fer correspondre Continguts comuns amb altres àreescenaris possibles: activitats d’aula, situacions wpc"itcÝc"c"ecfc"uq"*pq"ugÓp"fgkzc."pq"pÓjk"rquc" Interacció, comprensió i expressió de mis-d’aprenentatge en qualsevol àrea i en la vida de més, no altera l’ordre); fer correspondre un satges orals, escrits i audiovisuals vinculats aquotidiana. uq"c"wpc"fg"ngu"itcÝgu"rquukdngu"swg"hcp"cswgnn" continguts d’altres àrees. Comprensió de relats audiovisuals com a re- so (“gersei” seria acceptable). Producció de cançons amb entonació, to depresentació de la realitat, per tal de començar a Escriptura de paraules d’ús habitual a la veu i gest adequats a la situació comunicativa.diferenciar el món real i la seva representació classe, en els aprenentatges i en els seus textosaudiovisual. (ahir, avui, notícies, hi havia, carrer, dies de la Llengua castellana i literatura Comprensió de textos orals de diferents tipus, setmana).formats i mitjans, per obtenir informació i per Introducció a normes ortogràfiques més Dimensió comunicativaaprendre. senzilles i de més ús, i als signes de puntua- Parlar i conversar Interès i respecte per les intervencions dels ek„"ofiu"d ukeu"*rwpv"Ýpcn."eqoc."kpvgttqicpv." Participació activa en interaccions amb el grupaltres. admiració). o mestre en qualsevol situació comunicativa Introducció a la terminologia gramatical: de l’aula, respectant les normes que regeixen Llegir i comprendre nom, verb, oració, masculí, femení, article, la interacció. Comprensió de les informacions més habituals singular, plural. Producció de missatges orals: breus exposici-de classe, de la vida quotidiana i dels textos Discriminació fonètica de síl·labes i accents ons a classe, aprenent a adaptar l’entonació, el tovinculats a continguts curriculars en qualsevol en les paraules. de veu, el gest a la situació comunicativa, i ambdels formats possibles i de forma conjunta a Observació del funcionament de la llengua: l’ajut de la comunicació audiovisual sempre quepartir del text, imatges o esquemes. sinònims i antònims, derivació, composició, Utilització d’estratègies afavoridores del es requereixi per facilitar el discurs oral. ugpvkv"Ýiwtcv"*swcp"hqtoc"rctv"fÓwpc"ocpgtc"procés de comprensió lectora abans, durant i de parlar pròxima). Escoltar i comprendrefgurtfiu"fg"nc"ngevwtc"*rncpkÝecek„."cpvkekrcek„." Consciència de la transferència dels conei- Comprensió de missatges orals (instruccions,kfgpvkÝecek„"fg"oqvu."kphgtflpekgu."tgncek„"gpvtg" xements d’una llengua a les altres llengües que explicacions, narracions) del mestre/a o delsfragments, capacitat d’autocorrecció a partir està aprenent. eqorcp{u1gu"c"nÓcwnc0fgn"ugpvkv"inqdcn."kfgpvkÝecek„"fgnu"ukipgu"fg"vqv" Valoració del progrés del dia a dia en escrip- Comprensió de relats audiovisuals com a re-tipus que formen part del text). tura. Opinió ajustada de les seves capacitats, presentació de la realitat, per tal de començar a Ús d’estratègies lectores adequades en la sense infravalorar-se ni sobrevalorar-se. diferenciar el món real i la seva representaciólectura individual silenciosa o en veu alta amb audiovisual.el professorat. Dimensió literària Comprensió de textos orals de diferents mit- Ús d’estratègies de comprensió i interpretació jans (comunicació, ràdio, televisió, videojocs)crítica dels missatges audiovisuals adreçats a Interès i participació activa en les activitats per obtenir informació i per aprendre.les nenes i nens de la seva edat (publicitat de orientades al foment del gust per la lectura: lectu- Interès i respecte per les intervencions delsjoguines, i de productes d’alimentació, entre ra guiada; ús de l’audició, lectura i memorització altres.altres). fg"vgzvqu."rqgogu."ecp›qpu."tghtcp{u"fkvgu="¿u" Interès pels textos escrits i audiovisuals com a biblioteca d’aula i d’escola i revistes escolars; Llegir i comprendrefont d’informació i d’aprenentatge i com a mitjà ús de gravacions, i de mitjans audiovisuals, Comprensió de les informacions més habitualsde comunicació. dramatitzacions, entre altres. de classe, de la vida quotidiana i dels textos Interès i curiositat per mirar o llegir contes o Participació en activitats literàries de l’escola vinculats a continguts curriculars en qualsevolllibres de coneixements, però també per llegir un i de l’entorn proper. dels formats possibles i a partir del text, imatgesrètol, un títol d’un llibre, una notícia d’internet Comprensió a partir d’audicions i comentaris o esquemes que els componen.o qualsevol altre text. posteriors conjunts de literatura de tradició oral Utilització d’estratègies afavoridores del pro- Participació en activitats de lectura col- de tot tipus (rondalles, contes, cançons, dites). cés de comprensió lectora en la lectura individuallectiva. Comprensió dels elements fonamentals d’un silenciosa, amb el mestre o col·lectiva. relat audiovisual (personatges, espais, accions). Interès pels textos escrits i audiovisuals com Escriure Comprensió i aprofundiment en el sentit del a font d’informació i d’aprenentatge i com a Composició de textos escrits, que poden tenir text, a partir de lectures conjuntes guiades, pràc- mitjà de comunicació d’aprenentatges i d’ex-el suport d’imatges o esquemes, realitzats en tica d’algunes estratègies lectores, i interpretació periències.diferents situacions: a) situacions quotidianes del llenguatge literari: derivació, composició, Interès i curiositat per mirar o llegir contes ode l’aula i l’escola; b) experiències personals i ugpvkv"Ýiwtcv."kpvgtrtgvcek„"fg"nqewekqpu."htcugu" llibres de coneixements, però també per llegir unproduccions en l’àmbit creatiu (contes, poemes, hgvgu"q"tghtcp{u="k"fgueqdtkogpv"fgn"tkvog"k"nc" rètol, un títol d’un llibre, una notícia d’Internetvivències); c) textos de treball produïts en qual- rima, si es tracta de poesia o cançó. o qualsevol altre text.sevol de les àrees curriculars. Ús d’estratègies lectores apreses en altres Iniciació en els mecanismes que fan possible Escriure situacions, en la lectura individual silenciosa oel llenguatge audiovisual i en la seva funció Composició de textos escrits senzills produïts en veu alta: fer atenció al títol i a les imatges, anti-expressiva. en diferents situacions: a) reescriptura d’ex- ekrcek„."fgfweek„"fgn"ukipkÝecv"fÓwp"oqv."tgncek„" Ús de programari informàtic per escriure plicacions breus; b) experiències personals; c) amb els seus coneixements, entre altres.textos curts, especialment de tractaments de composicions a partir d’imatges. Lectura en veu alta tot fent atenció a la pro-vgzvqu."fÓgfkek„"it Ýec"k"fg"rtgugpvcekqpu0 Interès per la bona presentació dels textos nunciació, al to de veu, a l’entonació perquè tots Crnkecek„"fÓwp"rtqefiu"tgÞgzkw"gp"nÓguetkrvwtc" escrits i per aplicar-hi els coneixements orto- ho entenguin, i adequant l’entonació i el ritme ade textos: pensar, escriure i revisar. it Ýeu"vtgdcnncvu"c"encuug0 cada tipus de text. Interès per la bona presentació dels textos Escriptura de textos narratius i de caràcter Coneixements del funcionament de la llenguaescrits i per aplicar-hi els coneixements orto- rqflvke"*eqpvgu."rqgogu."gpfgxkpcnngu."tghtcp{u." i el seu aprenentatgeit Ýeu"vtgdcnncvu"c"encuug0 rodolins), basant-se en models observats i analit- Observació de les diferències d’ús de la llen- Coneixements del funcionament de la llengua |cvu."crtqÝvcpv"ngu"goqekqpu"swg"rtqxqswgp"ngu" gua oral i la llengua escrita a partir dels textosi el seu aprenentatge imatges i altres missatges audiovisuals. escrits utilitzats a l’aula. Observació de les diferències entre llengua Coneixement de la biblioteca de centre per òu"fgnu"crtgpgpvcvigu"qtvqit Ýeu"c"rctvkt"fgn"oral i escrita, a partir del seu ús en situacions adquirir autonomia per a la utilització dels seus realitzat en català: separar paraules; no alterarcomunicatives reals o simulades. recursos. l’ordre dels mots d’una frase; fer correspondre
  • 16. Fkctk"QÝekcn"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c""""""P¿o0"6;37"Î"4;0804229 21837wpc"itcÝc"c"ecfc"uq"q"fwgu"gp"gn"ecu"fgnu"f itchu<" predir amb ajut d’elements gestuals i icònics. Sensibilitat per a les diferències i les sem-sw."iw."tt="kfgpvkÝecek„"fg"ngu"ugodncpegu"k"fk- Comprensió específica del lèxic bàsic per blances entre llengües diferents i interès perferències entre els sons castellans i els catalans entendre el contingut de narracions, descripci- comparar-les.k"ngu"ugxgu"itcÝgu<"e1|0"l1i."kz."›."ej."‚000 ons i situacions, amb ajut d’elements gestuals Recerca, percepció i anàlisi de la realitat mul- Escriptura de paraules d’ús habitual a la classe i icònics. tilingüe i pluricultural de les famílies i l’entornen els aprenentatges i en els seus textos (perro, Interès i respecte per les intervencions orals de l’alumnat (a partir de persones conegudes,calle, hoy, ayer, había). dels altres. anuncis, cançons, pel·lícules, videojocs, objectes, Introducció de normes ortogràfiques sen- fqewogpvu."tflvqnu"fÓguvcdnkogpvu+."kfgpvkÝecpv" Llegir i comprendrezilles. semblances i diferències. Reconeixement i identificació de mots i Ús dels signes de puntuació que s’estan apre- Semblances i diferències entre les llengües vgzvqu"dtgwu"ceqorcp{cvu"fg"uwrqtv"xkuwcn"q"nent en català. gpugp{cfgu"c"nÓgueqnc."q"fg"nc"hco nkc"tqo pkec."c" audiovisual. Ús de la nomenclatura gramatical que s’està partir de contes, cançons o documents treballats Comprensió de mots i frases senzilles cone-aprenent en català. gp"nÓgpugp{cogpv"fg"ngu"nngpi¯gu0 gudes i treballades àmpliament en els contextos Eqpgkzgogpv"fg"xqecdwnctk"gurge Ýe"fgnu" orals de l’aula. Interès per escoltar cançons, contes i altrestemes que es tracten a l’aula i dels seus derivats, produccions tradicionals o actuals en llengua Ús d’estratègies de lectura: ús del contextsinònims i antònims. estrangera o altres llengües de l’entorn no co- visual i verbal i dels coneixements previs sobre negudes i interès per percebre-hi semblances el tema o la situació.Dimensió literària i diferències. Interès i curiositat per mirar i “llegir” contes o Interès i participació activa en les activitats Ús d’elements verbals i no verbals per a co- llibres (en diferents suports) escrits en la llenguaorientades al foment del gust per la lectura: municar-se en situacions multilingües. estrangera.lectura guiada de contes; ús de la biblioteca Reconeixement i aprenentatge de formes bà-d’aula i d’escola; audició de contes, lectura i Escriure siques de relació social en llengua estrangera imemorització de textos, poemes, cançons, re- Escriptura de mots i missatges breus a partir altres llengües i cultures properes.htcp{u"k"fkvgu0 de produccions orals relacionades amb les vivèn- Participació en les diferents activitats cultu- Comprensió i aprofundiment en el sentit del cies, les experiències i les activitats a l’aula. rals i lingüístiques del centre en què s’utilitzatext, pràctica d’algunes estratègies lectores, i Producció de missatges breus seguint un la llengua estrangera.interpretació del llenguatge literari. oqfgn"vtgdcnncv"k"h eknogpv"kfgpvkÝecdng"gp"nc" Cevkvwf"rqukvkxc"fÓkpvgtflu"k"fg"eqpÝcp›c"fc- Comprensió de contes llegits individualment llengua d’aprenentatge. vant de l’aprenentatge de llengües estrange-o en grup. res i motivació per a conèixer altres llengües Coneixements del funcionament de la llengua Dramatització de contes i altres textos literaris i cultures. i el seu aprenentatgeadequats a l’edat i als interessos dels infants. Observació de la importància dels aspectes Criteris d’avaluació Eqortgpuk„"k"¿u"fg"nqewekqpu."tghtcp{u."fkvgu" fonètics, de ritme, accentuació i entonació de lai frases fetes de la llengua castellana. Llengua catalana i literatura llengua estrangera i del seu ús per a la millora Comprensió, memorització i recitació de Participar de forma adequada en les situacions de la comprensió i producció orals.poemes amb ritme, pronunciació i entonació comunicatives habituals en el context esco- Reconeixement i ús de mots i estructuresadequades. lar i social, respectant les normes d’interacció senzills propis de la llengua estrangera. Escriptura de contes breus i altres textos ba- oral i mostrar interès i respecte quan parlen Observació de les diferències entre la llenguasant-se en models observats i analitzats i apro- els altres. oral i l’escrita.Ývcpv"ngu"goqekqpu"swg"rtqxqswgp"ngu"kocvigu" Comprendre tot tipus de missatges orals que Observació de la relació entre el so i la seva es produeixen en activitats d’aula, situacionsi altres missatges audiovisuals. itcÝc0 d’aprenentatge i vida quotidiana, i també elsPrimera llengua estrangera que provenen de mitjans audiovisuals i infor- Dimensió plurilingüe i intercultural màtics.Dimensió comunicativa Llengua catalana i literatura, llengua , castella- Realitzar exposicions orals de textos me- Parlar i conversar na i literatura i primera llengua estrangera moritzats o de producció pròpia referits a co- Producció de textos breus orals memoritzats Valoració de la pròpia llengua, de les que neixements, vivències o fets, adaptant el to decom cançons, poemes, rimes, amb la utilització es parlen a l’escola i a l’entorn, i de les de tot veu o el gest a la situació comunicativa, i ambd’imatges sempre que l’activitat ho requereixi, el món perquè totes serveixen per comunicar- utilització d’imatges o audiovisuals, si la situacióadaptant l’entonació, el to de veu o el gest al se i per aprendre i aproximar-se a d’altres ho requereix.contingut. cultures. Comprendre i extreure informacions relle- Reproducció del lèxic bàsic i dels missatges Interès per conèixer altres llengües i compa- vants de textos escrits i audiovisuals adequatsrelacionats a les situacions comunicatives ha- rar-les per observar semblances i diferències. a l’edat i presentats en diferents suports.bituals de l’aula. Valoració de la necessitat de conèixer llen- Aplicar a les lectures individuals algunes es- Participació activa en activitats de drama- gües estrangeres per poder comunicar-se amb tratègies treballades col·lectivament, començanttitzacions, explicació de contes dialogats i re- més gent. per les més senzilles, com mirar les imatges ipresentacions conjuntes, com recitacions de Reconeixement de la pròpia identitat lingüís- llegir el títol per fer hipòtesis.poemes o cançons, mostrant respecte per les tica i cultural i la de la resta de la classe a través Escriure textos de diferents tipologies i queproduccions dels altres. fg"nc"dkqitcÝc"nkpi¯ uvkec0 responguin a diferents situacions (notícies, expe- Actitud receptiva cap a persones que parlen riències, descripcions, textos imaginatius, entre Escoltar i comprendre una altra llengua i tenen una cultura diferent altres) a partir de models o de creació pròpia, Comprensió d’instruccions simples de treball a la pròpia. escrits a mà o amb eines informàtiques.i d’actuació a l’aula. Actitud crítica davant estereotips lingüístics Saber utilitzar algun recurs propi del llenguat- Comprensió de missatges quotidians d’inter- i audiovisuals –especialment els presents als ge poètic per explicar sentiments, emocions,canvi social –saludar, acomiadar-se, presentar- okvlcpu"fg"eqowpkecek„Î"swg"tgÞgevgkzgp"rtg- guvcvu"fÓ pko<"ugpvkv"Ýiwtcv."ukp pkou."eqorc-se–; i missatges d’ús habitual a l’aula: la data, el judicis racistes, classistes o sexistes. racions, entre altres.temps, assistència, localització d’objectes. Ús d’un llenguatge no discriminatori i res- Haver mecanitzat que abans d’escriure s’ha de Tgeqpgkzgogpv"k"kfgpvkÝecek„"fg"oqvu"k"vgzvqu" pectuós amb les diferències. pensar i, un cop escrit, s’ha de revisar. Aplicar-hodtgwu"ceqorcp{cvu"fg"uwrqtv"xkuwcn"k1q"cwfkq- Coneixement de la diversitat de llengües que a tot tipus de textos.visual. uÓgpugp{gp"c"nÓgueqnc."k"eqpuekflpekc"swg"cn"o„p"jk" Oquvtct"eqpgkzgogpv"fg"nÓqtvqitcÝc"fg"dcug" Comprensió global d’un text d’estructura ha llengües molt diverses i que s’escriuen amb k"fg"ngu"pqtogu"qtvqit Ýswgu"ofiu"d ukswgu"gp"repetitiva, amb un contingut fàcil d’entendre i de itcÝgu"fkhgtgpvu0 algunes o en la majoria de les produccions.
  • 17. 21838 Fkctk"QÝekcn"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c""""""P¿o0"6;37"Î"4;0804229 Ser capaç d’observar el funcionament de la llen- Captar informació rellevant d’un missatge per obtenir-ne informació i per aprendre, i valo-gua: canvis d’ordre dels elements, formació de oral. ració guiada de la informació que aporten.paraules, formes literàries, analogia, entre altres. Entendre i participar activament de les inte- Reelaboració i explicació de manera sintètica Interès per aplicar els coneixements apresos a raccions orals treballades. d’exposicions que fa alguna persona o bé quela lectura i a l’escriptura i per la bona presentació Reconèixer mots i expressions orals en la seva s’han escoltat o mirat a través d’algun mitjàdels treballs. forma escrita i usar-les oralment. audiovisual, informàtic o dels mitjans de co- Mostrar interès per la lectura en general i Reproduir textos orals tenint en compte l’en- municació.pels textos tradicionals i de literatura adequats tonació, el ritme, i l’entonació segons el model Kpvgtflu."tgurgevg"k"cwfkek„"tgÞgzkxc"fcxcpv"a l’edat. ofert. les intervencions dels altres. Escriure textos narratius de caràcter poètic Escriure paraules, expressions conegudes Llegir i comprendre*eqpvgu."rqgogu."gpfgxkpcnngu."tghtcp{u."tqfqnkpu+" k"htcugu"c"rctvkt"fg"oqfgnu"k"cod"wpc"Ýpcnkvcv" Comprensió de les informacions escritesbasant-se en models observats i analitzats. gurge Ýec0 més habituals de classe, de la vida quotidiana Conèixer el funcionament bàsic de la bibli- Comprendre que la llengua és un instrument i dels textos vinculats a continguts curricularsoteca de centre. de comunicació, per aprendre i apropar-se a en qualsevol dels formats possibles i de forma Comprendre que la llengua és un instrument altres cultures, que hi ha diversitat de llengües conjunta a partir del text, imatges o esquemesde comunicació, per aprendre i apropar-se a i mostrar respecte per totes. que el componen.altres cultures, que hi ha diversitat de llengües Percebre algunes característiques de les sem- Utilització d’estratègies afavoridores deli mostrar respecte per totes. blances entre les llengües que hi ha a l’aula o a procés de comprensió lectora abans, durant i Percebre algunes característiques de les sem- l’entorn més proper. fgurtfiu"fg"nc"ngevwtc"*rncpkÝecek„."cpvkekrcek„."blances entre les llengües que hi ha a l’aula o a Mostrar interès i valorar la utilització d’una kfgc"rtkpekrcn."kfgpvkÝecek„"fg"oqvu."kphgtflpekgu."l’entorn més proper. llengua estrangera per a la comunicació dins de relació entre fragments, capacitat d’autocorrec- Tenir una actitud crítica cap a tota mena d’es- nÓcwnc"k"gp"ngu"cevkxkvcvu"fÓgpugp{cogpv/crtgpgp- ek„"c"rctvkt"fgn"ugpvkv"inqdcn."kfgpvkÝecek„"fgnu"vgtgqvkru"swg"tgÞgevgkzgp"rtglwfkeku"tcekuvgu." tatge que es creïn dins de l’aula. signes de tot tipus que formen part del text).classistes o sexistes. Tenir una actitud crítica cap a estereotips Lectura, comprensió i anàlisi guiada d’in- nkpi¯ uvkeu"swg"tgÞgevgkzgp"rtglwfkeku"tcekuvgu."Llengua castellana i literatura formacions i relats procedents de documents classistes o sexistes. Participar adequadament en interaccions a audiovisuals i de mitjans de comunicacióclasse amb les nenes i nens i els mestres en di- Saber contestar preguntes a partir del text la CICLE MITJÀferents situacions comunicatives. resposta de les quals comporta reelaboració, Respectar les normes d’interacció oral i mos- Llengua catalana i literatura relació amb els coneixements de cadascú o ela-trar interès i respecte quan parlen els altres. boració d’inferències. Dimensió comunicativa Comprendre i extreure informació rellevant Ús d’estratègies lectores adequades en lade produccions adequades a l’edat, i de diferents Parlar i conversar lectura individual silenciosa o en veu alta ambsuports utilitzats a l’aula. Participació activa i col·laborativa en interac- el professorat. Realitzar breus exposicions orals sobre co- ció amb el grup o mestre en qualsevol situació Interès i curiositat per mirar o llegir contes oneixements, vivències o fets. comunicativa de l’aula i l’escola, tant les referides llibres de coneixements, però també per llegir Comprendre informacions rellevants de mis- a gestió, organització, discussió dels problemes qualsevol text que es té a l’abast: un rètol, unsatges escrits breus i mostrar comprensió per que sorgeixen en el dia a dia, explicació de vivèn- avís, un títol d’un llibre, una notícia de diari,mitjà d’explicacions orals o altres representaci- cies personals, com les derivades de situacions una informació d’Internet, entre altres.ons que s’hagin treballat a classe: contestar pre- fÓgpugp{cogpv/crtgpgpvcvig."tgurgevcpv"rgt"ngu" Coneixement del funcionament més bàsicguntes, completar un text, escollir un dibuix. normes que regeixen la interacció oral (torns de d’una biblioteca. Escriure missatges relacionats amb temes paraula, to de veu, ritme). Iniciació a cerques d’informació a Internet,d’aprenentatge i experiències pròpies. Redac- Exposició de temes de manera ordenada i utilització de l’hipertext i dels enllaços.vct"cod"enctgfcv"k"qtvqitcÝc"cfgswcfc"cnu"ugwu" comprensible. Participació activa en els diàlegs Interès pels textos escrits com a font d’infor-aprenentatges. o debats, aportant i defensant idees pròpies i mació i d’aprenentatge i com a mitjà de comuni- Mostrar coneixement en la correspondència defensant o contradient, si cal, les dels altres cació, d’aprenentatges i experiències.uq"itcÝc"k"vgpkt"cuuqnkfc"nÓqtvqitcÝc"fg"dcug" amb arguments raonats. Sentit crític davant produccions audiovisuals:i algunes regles bàsiques d’ortografia en els Producció de textos orals i audiovisuals (des- rwdnkekvcv."kphqtocvkwu."tgncvu"fg"Ýeek„0escrits fets a l’aula. etkrekqpu."gzrnkecekqpu."lwuvkÝecekqpu."rtgugp- Escriure Saber aplicar els coneixements apresos a tacions de temes), amb preparació prèvia utilit- Escriptura de textos escrits o audiovisualsllengua catalana. zant recursos adequats (to de veu, gesticulació, senzills produïts en diferents situacions: per Valorar l’actitud i l’atenció quan s’explica o es suports visuals). narrar, descriure, explicar fets o fenòmens, perllegeix un conte, un poema, una cançó. Exposicions a partir d’un guió, esquema o fer coses com receptes, entre altres. Mostrar interès i llegir contes adequats a la imatge, amb la possibilitat de fer-ho davant d’una Organització del text per millorar la coherèn-seva competència lectora. càmera de vídeo. cia i la cohesió amb l’ajuda de pautes i utilitzant Ser capaç d’escriure textos curts amb intenció Expressió d’emocions i sentiments utilitzant els coneixements lèxics i morfosintàctics deliterària. recursos verbals i no verbals adequats, amb l’edat. Comprendre que la llengua és un instrument la possibilitat de fer-ho davant d’una càmera Coneixement del programari de tractamentde comunicació, per aprendre i apropar-se a de vídeo. fg"vgzvqu."fÓgfkek„"it Ýec"k"fg"rtgugpvcek„"swg"altres cultures, que hi ha diversitat de llengües Adequació del llenguatge i els elements no els permeti escriure un text, inserir imatges, feri mostrar respecte per totes. verbals a la situació comunicativa. un esquema en ordinador. Percebre algunes característiques de les sem- Ús d’un llenguatge no discriminatori i que Utilització de correus electrònics per comu-blances entre les llengües que hi ha a l’aula o a respecti les diferències de gènere. nicar-se.l’entorn més proper. Escoltar i comprendre Expressió d’idees de forma sintètica a través Tenir una actitud crítica cap a estereotips KfgpvkÝecek„"k"eqortgpuk„"fg"vqv"vkrwu"fg"oku- d’un esquema o imatge.nkpi¯ uvkeu"swg"tgÞgevgkzgp"rtglwfkeku"tcekuvgu." satges orals en diferents contextos i en qualsevol Crnkecek„"fÓwp"rtqefiu"tgÞgzkw"gp"nÓguetkrvwtc"classistes o sexistes. dels escenaris possibles: activitats d’aula, situ- de textos: pensar, escriure i revisar.Primera llengua estrangera acions d’aprenentatge en qualsevol àrea, i en la Valoració dels avenços de cadascú en escrip- Captar el missatge global de les produccions vida quotidiana. tura i consciència de les mancances.orals amb suport visual i no visual més treba- Comprensió de textos orals de diferents mit- Interès per la bona presentació dels textosllades a l’aula. jans de comunicació audiovisual i informàtics escrits i per aplicar-hi els coneixements ortogrà-
  • 18. Fkctk"QÝekcn"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c""""""P¿o0"6;37"Î"4;0804229 21839Ýeu"crtguqu0"Ugpvkv"guvflvke"gp"nc"ugxc"rtgugpvcek„" gravacions, ús de mitjans audiovisuals o dra- Producció de textos orals i audiovisuals (des-formal. matitzacions. Participació en activitats literàries etkrekqpu."gzrnkecekqpu."lwuvkÝecekqpu."rtgugp- de l’escola i de l’entorn proper. tacions de temes) amb preparació prèvia utilit- Coneixements del funcionament de la llengua Lectura conjunta guiada per aprofundir en zant recursos adequats (to de veu, gesticulació,i el seu aprenentatge el sentit del text, practicar algunes estratègies suports visuals). Observació de les diferències entre llengua lectores, i aprendre a interpretar el llenguatge Expressió d’emocions i sentiments utilitzantoral i escrita, a partir del seu ús en situacions nkvgtctk<"fgtkxcek„."eqorqukek„."ugpvkv"Ýiwtcv." recursos verbals i no verbals adequats.comunicatives reals o simulades. interpretació de locucions, frases fetes o re- Interès per expressar-se oralment amb pro- Coneixement de la manera d’organitzar un htcp{u="fgueqdtkt"gn"tkvog"k"nc"tkoc."uk"gu"vtcevc" nunciació i entonació adequades a la situaciótext segons si és una explicació, una notícia, una de poesia o cançó. comunicativa.recepta, una instrucció o alguna altra tipologia. Lectura, anàlisi i reconeixement dels elements Adequació del llenguatge i dels aspectes noPràctica amb totes les tipologies. clau de la narració i de relats audiovisuals ade- verbals de la comunicació a la situació comu- Coneixement de les diferents categories de quats a l’edat. nicativa.textos audiovisuals segons la seva funció (notí- Ús d’estratègies lectores apreses en altres Ús d’un llenguatge no discriminatori i res-ekc."cpwpek."tgrqtvcvig."Ýeek„+"k"kpvtqfweek„"fgnu" situacions per a la comprensió en la lectura in- pecte per les diferències de gènere.elements bàsics del llenguatge audiovisual. dividual silenciosa o en veu alta, en petit grup Eqpgkzgogpv"k"¿u"fg"nÓqtvqitcÝc"fg"dcug"k"fg" Escoltar i comprendre o en gran grup.les regles treballades a cicle inicial. Coneixement Comprensió d’informacions de missatges i En la lectura en veu alta, fer atenció a la pro-k"¿u"rtqitguukw"fg"ngu"nngku"qtvqit Ýswgu"eqpuvcpvu" explicacions orals en diferents contextos i ac- nunciació, al to de veu i a l’entonació perquè tots(que no tenen excepcions). Memorització de mots tivitats d’aula. ho entenguin. També saber que cada tipus de textcod"fkÝewnvcv"qtvqit Ýec"fÓ¿u"jcdkvwcn0 Comprensió de textos orals de mitjans de co- demana una entonació i un ritme diferent. Aplicació dels signes de puntuació més bà- municació audiovisual, informàtics, per obtenir Escriptura de poemes per comunicar senti-ukeu"*rwpv"Ýpcn."eqoc."kpvgttqicpv."cfoktcek„." informació i per aprendre. ments, emocions, estats d’ànim o records, utilit-dos punts, guió). Transformació de frases per Reelaboració i explicació d’exposicions fetes zant llenguatge poètic: adjectius, comparacions,comprovar la relació entre puntuació, entonació per altres persones o que s’han sentit en els mit- ugpvkvu"Ýiwtcvu0k"ukipkÝecv0 jans de comunicació o informàtics. Escriptura de contes i textos narratius fent Kpvtqfweek„"c"nÓceegpvwcek„"it Ýec<"tgeqpgk- Kpvgtflu."tgurgevg"k"cwfkek„"tgÞgzkxc"fcxcpv" atenció a l’estructura d’aquest tipus de text, enxement de les síl·labes d’un mot, accent greu i les intervencions dels altres. què hi ha d’haver una situació inicial, un nus iagut, reconeixement de les paraules agudes, un desenllaç. Llegir i comprendreplanes i esdrúixoles. Escriptura de jocs lingüístics amb paraules, Comprensió de les informacions de diferents Ús de terminologia gramatical: nom, verb, sons, rimes (embarbussaments, cal·ligrames, tipus de text relacionats amb temes treballats,oració, masculí, femení, article, singular, plural, rodolins entre altres). tot utilitzant estratègies que els ajudin a com-passat, present, futur. Elaboració de missatges creatius i crítics mit- prendre i a relacionar el que diu el llibre amb els Observació del funcionament de la llengua en jançant associacions d’imatges, i d’imatges i sons. coneixements que tenen del tema.els textos que es llegeixen i en els de producció Possibilitat d’associació amb textos escrits. Resposta a preguntes sobre textos que llegei-rt rkc<"fgtkxcek„."eqorqukek„."ugpvkv"Ýiwtcv." Dramatització de contes i altres textos literaris xen, la resposta a les quals comporti reelabora-sinònims, polisèmia, família de paraules, entre adequats a l’edat i als interessos del grup. ció, relació amb els coneixements de cadascú ialtres. Reconeixement de les dades bàsiques d’un elaboració d’inferències. Reconeixement d’articles, connectors, noms, llibre: autor, adaptador, traductor, il·lustrador, Cerca guiada d’informació a la bibliotecaadjectius i verbs en un text. Diferenciar els temps editorial, col·lecció; i dels principals agents de escolar i amb l’ús de les TIC.verbals: passat, present i futur en enunciats. rtqfweek„"fÓwp"tgncv"fg"Ýeek„"cwfkqxkuwcn<"fk- Lectura, comprensió i anàlisi guiada de la Comparació i transformació d’enunciats per rector, guió, actors, música. informació provinent de documents escrits imitjà de canvis d’ordre, segmentacions, canvis en Coneixement del funcionament d’una bibli- audiovisuals que apareixen en diferents mitjansels connectors, per comprovar de quina manera oteca per saber on pot trobar llibres adequats agu"oqfkÝec"gn"ukipkÝecv"k"gnu"ecpxku"fg"rwpvwcek„" i suports. l’edat, i temes del seu interès i utilització de tot Interès pels textos escrits com a font d’infor-que comporta. tipus de recursos. mació i aprenentatge i com a mitjà de comuni- Aplicació de tots els recursos que s’ofereixen Consulta de biblioteques virtuals per trobar- cació d’experiències.a l’aula per millorar el treball escrit personal: hi novetats, síntesis de llibres, recomanacions o Participació en activitats de lectura col-consulta al diccionari o a algú altre, llibreta obres d’un tema o autor determinat. lectiva.personal, memorització, o bé orientar-se a partir Interpretació del sentit de les il·lustracions Lectura crítica de missatges escrits i audiovi-del coneixement de la llengua (analogia, família (colors, tècnica, estil) en referència al text. uwcnu"*rwdnkekvcv."kphqtocvkwu."tgncvu"fg"Ýeek„+0de paraules). Expressió de les impressions personals d’una Consulta al diccionari i introducció als diccio- Escriure lectura i, si cal, adoptar-hi una posició crítica.naris i correctors dels programaris de tractament Composició de textos relacionats amb els Participació en les converses, debats o pre-de textos. temes treballats a classe i amb l’experiència sentacions de llibres al grup classe. Progressiva autonomia en l’aprenentatge: re- personal: descripcions, explicacions, diàlegs, no-Þgzk„"uqdtg"gn"rtqefiu."nÓqticpkv|cek„"k"rncpkÝecek„" tícies, receptes, utilitzant procediments senzills Continguts comuns amb altres àreesdel treball, acceptació de l’error, autocorrecció i d’escriptura: pensar, escriure i revisar.autoavaluació de tot el procés. Interacció, comprensió i expressió de mis- Elaboració d’audiovisuals senzills per descriu- Valoració del progrés en escriptura. Opinió satges orals, escrits i audiovisuals vinculats a re, narrar i explicar situacions quotidianes.ajustada de les capacitats de cadascú, sense continguts d’altres àrees. Elaboració de textos escrits i d’audiovisuals akphtcxcnqtct/ug"pk"uqdtgxcnqtct/ug0"EqpÝcp›c" partir de models, per tal que millorin en l’organit- Llengua castellana i literaturaen les pròpies capacitats. zació dels mateixos (coherència i cohesió i ús del Tgeqpgkzgogpv"fgn"xcnqt"uqekcn"fg"nÓqtvqitcÝc" Dimensió comunicativa nflzke."qtvqitcÝc"k"guvtwevwtgu"oqthqukpv evkswgu"per comunicar-se amb els altres. Parlar i conversar adequats al seu nivell i al tema). Participació activa en interaccions amb el grup Interès per la bona presentació dels textosDimensió literària o mestre en qualsevol situació comunicativa de escrits. Adquisició de l’hàbit de lectura a partir de l’ús nÓcwnc."crqtvcpv"kfggu."tgÞgzkqpcv"uqdtg"gn"swg" Ús del programari del tractament de textos ide molts estímuls: audició, lectura i memoritza- diuen els altres, arribant de forma guiada a or- fÓgfkek„"it Ýec"k"fg"rtgugpvcek„"swg"gnu"rgtogvk"ek„"fg"vgzvqu."rqgogu."ecp›qpu."tghtcp{u"fkvgu=" ganitzar un aprenentatge o un tema, respectant escriure un text, amb la incorporació d’imatgesbiblioteca d’aula i d’escola, revistes escolars, les normes que regeixen la interacció. i àudios.
  • 19. 21840 Fkctk"QÝekcn"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c""""""P¿o0"6;37"Î"4;0804229 Valoració dels avenços de cadascú en l’escrip- Primera llengua estrangera Escriptura de textos breus seguint modelstura i consciència de les mancances. vtgdcnncvu"c"nÓcwnc"cod"wpc"Ýpcnkvcv"eqowpkecvkxc." Dimensió comunicativa utilitzant, quan calgui, els recursos que ofereixen Coneixements del funcionament de la llengua Parlar i conversar les TIC o d’altres llenguatges.i el seu aprenentatge Producció de textos a partir de models i in- Participació activa en els intercanvis orals: Observació de les diferències d’ús de la formulació de preguntes, simulacions i diàlegs, corporant expressions i frases senzilles cone-llengua oral i la llengua escrita en situacions en el context de l’aula i pròxims a l’alumnat. gudes i treballades oralment per transmetrecomunicatives reals o simulades. Reproducció i memorització de textos breus informacions rellevants relacionades amb els Coneixement de diferents tipus de text: nar- orals com cançons, poemes, rimes, amb acom- temes de treball.ració, instrucció, descripció, explicació. rcp{cogpv"fÓgngogpvu"pq"xgtdcnu"swg"clwfkp"c" CrtqÝvcogpv"fg"ngu"vflepkswgu"k"tgewtuqu"fg" Coneixement de les diferents categories de la comprensió de la llengua. producció escrita apreses de les altres llengüesmissatges audiovisuals segons la seva funció (no- Participació activa en les interaccions orals del centre per a la producció de textos.v ekc."cpwpek."tgrqtvcvig."Ýeek„+"k"kpvtqfweek„"fgnu" emprant la pronunciació, l’entonació, ritme i Ús de les estructures pròpies de la llenguaelements bàsics del llenguatge audiovisual. expressions orals habituals d’ús a l’aula i va- estrangera en les produccions escrites. Capacitat per millorar el treball escrit a través lorant i respectant les normes que regeixen la Interès per la bona presentació i edició delsde l’organització i revisió de textos. comunicació (torns de paraules, to de veu, gest textos produïts. Observació de la formació de paraules: deriva- adequat i rols).ció, composició, polisèmia, famílies de paraules Coneixements del funcionament de la llengua Producció de missatges breus orals que per- i el seu aprenentatgeen els temes treballats. metin parlar sobre la vida quotidiana al centre Ús de la terminologia gramatical utilitzada Reconeixement i ús de lèxic, formes i estruc- o en els entorns més propers de l’alumnat tant tures bàsiques pròpies de la llengua estrangera,en català. en activitats individuals com en grup. Eqpgkzgogpv"k"¿u"fg"nÓqtvqitcÝc"d ukec"gp"rc- prèviament utilitzades. Ús de les estructures pròpies de la llengua Cuuqekcek„"fg"itcÝc."rtqpwpekcek„"k"ukipkÝecv"raules utilitzades en contextos molt treballats. estrangera en les produccions orals. Coneixement i ús progressiu de les normes a partir de models escrits i expressions orals. Úsqtvqit Ýswgu"eqpuvcpvu"*swg"pq"vgpgp"gzegr- Escoltar i comprendre kpvw•vkw"fg"nc"fgeqfkÝecek„0cions). Comprensió d’instruccions (rutines, ordres, Ús d’habilitats i estratègies per aprendre nou Introducció a l’accentuació gràfica: reco- etc.) simples i encadenades d’actuació a l’aula. lèxic, expressions i estructures (repetició, me-neixement de les paraules agudes, planes i es- Comprensió de missatges quotidians d’in- morització, associació, utilització de suportsdrúixoles. tercanvi social: saludar, acomiadar-se...; mis- multimèdia) de forma individual però també KfgpvkÝecek„"k"¿u"fgnu"ukipgu"fg"rwpvwcek„"ofiu" satges d’ús freqüent a l’aula: la data, el temps en grup.comuns apresos a llengua catalana. (atmosfèric i l’hora), l’assistència; informacions Ús de recursos TIC amb suports multimèdia personals sobre gustos, habilitats, sentiments, per al treball de vocabulari bàsic i d’amplia- òu"fg"ngu"pqtogu"qtvqit Ýswgu"crtgekcpv"gn" característiques físiques, rutines, entre altres. ció i d’estructures lingüístiques de la llenguaugw"xcnqt"uqekcn"k"nc"pgeguukvcv"fg"egp{kt/ug"c" KfgpvkÝecek„"fgn"nflzke"d uke"fÓwp"vgoc"gurg- estrangera.elles en els escrits. Coneixement de les normes e Ýe"cod"clwv"fÓknánwuvtcekqpu"q"ugpug0 Ús de recursos que ajudin a l’aprenentatge detreballades. Audició i comprensió global de textos orals la llengua (memorització, recitació, associació EqpÝcp›c"gp"nc"rt rkc"ecrcekvcv"rgt"crtgp- fg"oqvu+"k"tgÞgzk„"uqdtg"gn"rtqrk"crtgpgpvcvig."dre llengua i en les situacions d’aprenentatge de tipologia diversa, en diferents suports i for- mats (diàleg, relat, descripció) i amb un grau de especialment per captar els petits avenços quecompartit. s’assoleixen. fkÝewnvcv"cfgswcv"cn"pkxgnn0 Ús guiat d’estratègies de comprensió: anti- Xcnqtcek„"k"eqpÝcp›c"gp"nc"rt rkc"ecrcekvcv"rgt"Dimensió literària aprendre una llengua estrangera com a instru- cipació del contingut, formulació d’hipòtesis, Lectura silenciosa de textos narratius: contes i xgtkÝecek„."kfgpvkÝecek„"fg"rctcwngu"encw0 ment per a la realització de tasques, com a einanovel·les. Ús de la biblioteca d’aula i d’escola. Comprensió de textos de tipologia diversa d’aprenentatge i d’accés al coneixement i com a Lectura col·lectiva de novel·les amb comen- procedents de mitjans diversos i en diferents llengua de comunicació dins i fora de l’aula.taris sobre els temes i argument. Relació i rao- formats per accedir a una determinada infor-naments sobre la vida fora del llibre. mació i aprendre. Dimensió plurilingüe i intercultural Ngevwtc"k"tgekvcek„"fg"tghtcp{u."fkvgu"k"htcugu" Respecte i esforç d’atenció, comprensió i valo- Llengua catalana, castellana i primera llenguafetes, amb ritme, pronúncia i entonació ade- ració per les intervencions orals dels altres. estrangeraquats. Valoració de la llengua com a instrument de Lectura de poemes i anàlisi i comprensió Llegir i comprendre Comprensió de textos senzills en suport paper comunicació, d’aprenentatge i d’aproximacióposterior per entendre el sentit del poema i el a d’altres cultures i obertura a la diversitat deugw"nngpiwcvig<"ogv hqtgu."rgtuqpkÝecekqpu." i digital i de temàtica variada per copsar el sentit general i extreure’n informació per a la realit- llengües i cultures del món.comparacions i adjectius. Valoració de la llengua i cultura catalanes, Lectura, anàlisi i reconeixement dels elements zació de tasques concretes o com a gaudiment de la lectura. a partir del coneixement i valoració d’altresclau de la narració i de relats audiovisuals ade- llengües i cultures presents a l’aula.quats a l’edat. Utilització de tècniques de lectura apreses en les llengües d’aprenentatge del centre que Valoració de conèixer altres llengües que la Escriptura de poemes per comunicar senti- pròpia per poder comunicar-se amb més gent,ments, emocions, estats d’ànim o records, utilit- ajudin a la comprensió del text i que permetin nc"fgfweek„"fgn"ukipkÝecv"fgnu"oqvu"k"gzrtguukqpu" buscar informació a Internet, llegir textos.zant llenguatge poètic: adjectius, comparacions Valoració de la pròpia identitat lingüística ii les estratègies necessàries per a expressar-ho (predicció, suposició). de la riquesa que representa poder parlar mésrgt"guetkv."gudqttcp{u."tgxkukqpu0 Utilització de diccionaris il·lustrats en format d’una llengua. rcrgt"k"fkikvcn"rgt"c"eqortgpftg"gn"ukipkÝecv" Escriptura de contes, partint de lectures prèvi- Cevkvwf"rqukvkxc"fÓkpvgtflu"k"fg"eqpÝcp›c"fc-es que serveixin de model, i que els facin pensar del lèxic nou. vant de la diversitat de llengües i cultures.en el tema, els personatges, el context a través, Interès per la lectura de textos com a font Acceptació positiva de l’altre, del diferent, defg"nc"rncpkÝecek„."vgzvwcnkv|cek„"k"tgxkuk„+0 d’informació i de plaer. la diversitat lingüística i cultural i actitud recep- Elaboració de missatges creatius i crítics Ús dels recursos de la biblioteca d’aula i escola tiva cap a persones que parlen altres llengüesmitjançant associacions d’imatges, i d’imat- com a font d’informació i de plaer. i tenen altres cultures diferents i interès per ages i sons. Possibilitat d’associació amb textos Escriure comprendre-les.escrits. Producció de missatges breus relacionats amb Actitud crítica davant estereotips lingüístics i Dramatització de situacions i textos litera- situacions de la vida quotidiana, a partir dels cwfkqxkuwcnu"swg"tgÞgevgkzgp"rtglwfkeku"tcekuvgu."ris. models treballats a l’aula. classistes o sexistes.
  • 20. Fkctk"QÝekcn"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c""""""P¿o0"6;37"Î"4;0804229 21841 Ús d’un llenguatge no discriminatori i res- Exposar temes de manera ordenada i com- KfgpvkÝect"kphqtocekqpu"tgnngxcpvu"fg"vgzvqu"pectuós amb les diferències. prensible de totes les tipologies a partir d’un escrits diversos, comprendre-les per mitjà d’ex- Consciència que hi ha famílies al si de les guió i utilitzant els recursos adequats (to de veu, plicacions, reescriptures, resposta a preguntesquals es parlen diverses llengües. gesticulació) i suports audiovisuals sempre que que impliquin raonament i relació del que diu el Consciència positiva i coneixement de la va- sigui convenient. text i els coneixements dels alumnes.rietat lingüística (llengües diferents o varietat Realitzar breus intervencions davant una Vgpkt"kpvgtflu"k"nngikt"cod"tcrkfguc"uwÝekgpv"rgt"d’una mateixa llengua) existent en el context càmera de vídeo. comprendre textos tradicionals i de la literaturasocial i escolar, a partir de persones conegudes, Comprendre i extreure informació rellevant de infantil adequats a la seva edat.cpwpeku."ecp›qpu0"KfgpvkÝecek„"fg"ugodncpegu" textos presentats en qualsevol mitjà, distingint Buscar informacions a Internet de formai diferències. entre idees principals i secundàries. guiada. Eqpgkzgogpv"fÓcniwpgu"nngpi¯gu"fÓGurcp{c" Llegir de manera autònoma i comprensiva, Escriure textos descriptius, expositius, nar-i valoració positiva de la riquesa que suposa mostrant interès per llegir tot tipus de textos. ratius i poètics amb coherència, cohesió i cor-aquesta diversitat. Aplicar estratègies afavoridores del procés recció lingüística adequada a l’edat, utilitzant Coneixement del fet que al món hi ha llengües de comprensió abans, durant i després de la guvtcvflikgu"fg"rncpkÝecek„"k"tgxkuk„0molt diverses i que cada llengua té diferents ngevwtc"*rncpkÝecek„."cpvkekrcek„."kfgc"rtkpekrcn." Escriure textos a l’ordinador amb una rapidesaregles. inferències, entre altres). adequada, utilitzant els programes de tractament Coneixement que hi ha escriptures diferents i Conèixer el funcionament d’una biblioteca fg"vgzvqu."gfkek„"it Ýec"k"fg"rtgugpvcekqpu0que un mateix alfabet pot servir per a l’escriptura escolar i iniciar-se en l’ús de les virtuals. Conèixer les paraules dels temes treballatsde diferents llengües. Escriure textos de diferent tipologia a mà i a l’aula i les seves derivacions, o el seu ús amb Interès i motivació per a conèixer el funcio- amb ordinador aplicant-hi els coneixements fkhgtgpvu"ukipkÝecvu"*rqnkuflokc+0nament de distintes llengües i comparar-les per qtvqit Ýeu"k"vgzvwcnu"vtgdcnncvu0 Mostrar correcció en l’ortografia bàsica iobservar semblances i diferències. Revisar el text que s’ha escrit i millorar-ne la coneixement de les lleis constants en les seves Recerca, percepció i anàlisi de la realitat mul- coherència i la cohesió, el lèxic i la puntuació. produccions.tilingüe i pluricultural de les famílies i l’entorn Valorar els avenços en escriptura i consciència TgÞgzkqpct"uqdtg"gn"rtqrk"rtqefiu"fÓcrtgpgp-de l’alumnat (a partir de persones conegudes, de les mancances. tatge, detectant avenços i errades.anuncis, cançons, objectes, documents, rètols Oquvtct"ugiwtgvcv"gp"nÓqtvqitcÝc"fg"dcug"k" Comprendre les novel·les, contes i poemesfÓguvcdnkogpvu+"kfgpvkÝecpv"ugodncpegu"k"fk- eqpgkzgogpv"fg"ngu"pqtogu"qtvqit Ýswgu"swg" llegits i poder parlar del seu argument o delferències. responen a lleis constants. ugw"ukipkÝecv0 Identificació en produccions de diferents Tenir capacitat per observar el funcionament Escriure contes clars i ben estructurats, illengües romàniques (o d’altres llengües) de fg"nc"nngpiwc<"gnu"ecpxku"fg"ukipkÝecv"swcp"uÓjk" poemes.paraules que s’assemblen, arriscant-se a trobar fan transformacions, la formació de les paraules, Participar en representacions teatrals, apren-gn"ukipkÝecv"wucpv"guvtcvflikgu"fg"eqortgpuk„" la relació entre puntuació i sentit o el llenguatge dre el paper i declamar-lo bé.(hipòtesis, inferències). literari. Conèixer i valorar la diversitat lingüísti- Coneixement d’algunes semblances i diferèn- Mostrar autonomia progressiva en l’apre- ca (entre llengües diferents o dintre d’unacies en els costums quotidians i ús de les formes pgpvcvig<"tgÞgzk„"gp"gn"rtqefiu."qticpkv|cek„"k" mateixa llengua) i cultural de l’entorn, ambbàsiques de relació social als països on es parla rncpkÝecek„"fgn"vtgdcnn."ceegrvcek„"fg"nÓgttqt." actitud de respecte cap a les persones quela llengua estrangera i el nostre. autocorrecció. parlen altres llengües i tenir interès per com- KfgpvkÝecek„"fg"rctcwngu"fg"nngpi¯gu"fkhg- Participar en lectures conjuntes per apro- prendre-les.rents que s’assemblen i de la relació amb el seu fundir en el senti del text, practicar algunes Comparar produccions de diferents llengüesukipkÝecv0 estratègies lectores i aprendre a interpretar el per trobar-hi semblances i diferències. Rgtegrek„"fg"ngu"fkÝewnvcvu"fg"eqowpkecek„" llenguatge literari. Tenir una actitud crítica cap a els estereotipsamb persones que parlen altres llengües i plan- Escriure poemes i textos narratius fent atenció nkpi¯ uvkeu"swg"tgÞgevgkzgp"rtglwfkeku"tcekuvgu."tejament de possibles solucions verbals i no a l’estructura i al llenguatge. classistes o sexistes.verbals per resoldre les situacions. Produir textos audiovisuals senzills tenint en KfgpvkÝecek„"fgnu"eqorqtvcogpvu"k"tkvwcnu" Primera llengua estrangera compte els elements bàsics del llenguatge audio-(sobretot socials, com les salutacions i els co- Ecrvct"gn"okuucvig"inqdcn"k"gurge Ýe"fg"ngu"miats) que són característics de la llengua es- visual per expressar idees, emocions, records. produccions i interaccions orals més habitualstrangera. Conèixer i valorar la diversitat lingüística que es produeixen a l’aula. Ús de la llengua estrangera per expressar i (entre llengües diferents o dintre d’una mateixa Captar el sentit global de missatges orals imanifestar sentiments i afeccions en situacions llengua) i cultural de l’entorn, amb actitud de escrits sobre temes familiars, coneguts i d’in-d’aula. respecte cap a les persones que parlen altres terès. Valoració positiva de les diferents activitats llengües i tenir interès per comprendre-les. Emprar la llengua estrangera en situacionsculturals i lingüístiques del centre en què s’uti- Comparar produccions de diferents llengües pròpies d’aula.litza la llengua estrangera i participació activa per trobar-hi semblances i diferències. Produir textos orals seguint un model i atenenten elles. Tenir una actitud crítica cap a els estereotips a la pronunciació, ritme, entonació per explicar Valoració de les produccions tradicionals i nkpi¯ uvkeu"k"cwfkqxkuwcnu"swg"tgÞgevgkzgp"rtg- fets i conceptes relacionats amb ell mateix elactuals (rimes, cançons, contes, textos breus) judicis racistes, classistes o sexistes. món que l’envolta o per transmetre informacióde la llengua estrangera. Llengua castellana i literatura d’altres àrees curriculars. Cevkvwf"rqukvkxc"fÓkpvgtflu"k"fg"eqpÝcp›c"fc- Participar de forma adequada en situacions Extreure informació de textos escrits lligats avant de l’aprenentatge de llengües estrangeres i comunicatives diverses, respectant les normes vgogu"eqpgiwvu"k"cod"wpc"Ýpcnkvcv"eqowpkecvkxc"per conèixer altres llengües i cultures. d’interacció oral. concreta. Comprendre i extreure informació rellevant de Guetkwtg"htcugu"k"vgzvqu"ewtvu"ukipkÝecvkwu"Criteris d’avaluació produccions orals adequades a l’edat, provinents en situacions quotidianes i escolars a partir deLlengua catalana i literatura de diferents mitjans (explicacions, lectures, oqfgnu"cod"wpc"Ýpcnkvcv"fgvgtokpcfc"k"cod" Participar activament en les converses de missatges audiovisuals), diferenciant entre idees un format establert, tant en suport paper comclasse i utilitzar un llenguatge comprensible principals i secundàries. digital.per a les funcions bàsiques. Realitzar exposicions orals (coneixements, Usar algunes estratègies per aprendre a apren- Comprendre i extreure informació rellevant vivències, fets, idees), prèviament preparades, dre, com demanar aclariments, comunicar ambde produccions orals, presentades en qualsevol amb ordre i claredat, i utilitzant adequadament gestos, utilitzar diccionaris il·lustrats, i iden-mitjà, distingint entre les idees principals i les recursos no lingüístics (gesticulació, suports vkÝect"cniwpu"curgevgu"rgtuqpcnu"swg"clwfkp"c"secundàries. audiovisuals, recursos TIC) si escau. aprendre millor.
  • 21. 21842 Fkctk"QÝekcn"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c""""""P¿o0"6;37"Î"4;0804229 Mostrar un cert grau d’autonomia a l’hora de Comprensió de textos audiovisuals i iden- d’imatges o esquemes: narracions, explicacions,resoldre les situacions d’aprenentatge. vkÝecek„"k"xcnqtcek„"eqo"c"tgrtgugpvcekqpu"fg" descripcions, diàlegs, notícies, receptes, còmics, Conèixer i valorar la diversitat lingüística la realitat. entre d’altres.(entre llengües diferents o dintre d’una mateixa Aplicació d’anàlisis crítiques que permetin Coneixement i aplicació de l’estructura quellengua) i cultural de l’entorn, amb actitud de valorar adequadament l’interès de missatges determina la tipologia dels textos (per exem-respecte cap a les persones que parlen altres escoltats i qüestionar-los, si cal. ple, en una descripció, hi ha una presentacióllengües i tenir interès per comprendre-les. Capacitat crítica per comprendre allò que s’ha i un desenvolupament; en una notícia s’ha de Valorar la llengua estrangera com a instrument escoltat i fer-se preguntes a partir dels continguts respondre a unes preguntes, en una narració,de comunicació i participar amb interès en les exposats. hi ha de passar alguna cosa).activitats en què s’usa la llengua estrangera. Interès, atenció i respecte per les intervencions Consolidació de les estratègies adquirides en Comparar produccions de diferents llengües dels altres. cursos anteriors en el procés de producció deper trobar-hi semblances i diferències. textos: pensar (intencions, destinatari, contin- Llegir i comprendre Tenir una actitud crítica cap als estereotips gut possible), escriure (tenir present la intenció, Comprensió de les informacions escrites ennkpi¯ uvkeu"swg"tgÞgevgkzgp"rtglwfkeku"tcekuvgu." llegir la part escrita per saber com continuar, algun dels formats possibles que fan referència aclassistes o sexistes. afegir-hi o treure idees), revisar (comprovar si qualsevol àmbit de l’escola i de la vida quotidiana (material de treball, instruccions, anotacions, respon a la intenció primera, fer-ne una lecturaCICLE SUPERIOR fullets informatius, documentals, publicitat, en veu alta per comprovar-ne la coherència i laLlengua catalana i literatura cartes, articles del diari, reportatges, entrevistes eqjguk„."k"oqfkÝect"gn"vgzv"c"rctvkt"fg"vtgwtg." entre altres). afegir-hi o inserir-hi fragments).Dimensió comunicativa Expressió d’idees de forma sintètica a través Lectura silenciosa i comprensió guiada a di- Parlar i conversar ferents propòsits i intencions de temes treballats d’un esquema o imatge. Participació activa i col·laborativa, en interac- a classe. Utilització de manera autònoma de diferentsció amb el grup o mestre en qualsevol situació Ngevwtc"k"kpvgtrtgvcek„"fÓguswgogu."it Ýeu"k" recursos per autocorregir un text o corregir elscomunicativa de l’aula i l’escola, tant les referides mapes conceptuals per saber extreure’n la idea dels altres.a gestió, organització, discussió dels problemes principal i les relacions entre els elements. Coneixement dels recursos bàsics del maqui-que sorgeixen en el dia a dia, explicació de vi- Lectura de missatges en suport audiovisual, nari i del programari de tractament de textos,vències personals, com les derivades de situa- de manera que la informació que se n’extregui fÓgfkek„"it Ýec"k"fg"rtgugpvcekqpu"k"fg"fkdwkz"ekqpu"fÓgpugp{cogpv"crtgpgpvcvig."tgurgevcpv" gu"hcek"c"rctvkt"fgn"vgzv."kocvigu."it Ýeu"k"cnvtgu" que permeti elaborar-hi textos, fer-hi esque-les normes que regeixen la interacció oral (torns tgewtuqu"swg"gp"hqtogp"rctv"k"ucdgpv"kfgpvkÝect" mes o mapes conceptuals i inserir-hi imatgesde paraula, to de veu, ritme). les elements del llenguatge audiovisual i la seva i audios. Producció de textos orals i audiovisuals de funció expressiva. Utilització de programari per enviar i rebreproducció pròpia (exposicions, descripcions Utilització d’estratègies afavoridores del correus electrònics, per escriure i publicar ade situacions o processos, d’emocions), amb procés de comprensió lectora abans, durant i Internet per tal de comunicar-se.preparació prèvia, i adaptant l’entonació, el to després de la lectura. A més de saber aplicar les Coneixement d’altres mitjans que permetende veu o el gest a la situació comunicativa. de cursos anteriors, caldrà un èmfasi especial produir textos amb un component visual o au- Exposició de temes de manera ordenada i per esbrinar les intencions de l’autor del text, ditiu, com el vídeo o la ràdio.comprensible, i participar activament en els dià- mostrar una actitud crítica envers el que es lle- Valoració dels avenços de cadascú en escrip-legs o debats, aportant i defensant idees pròpies geix, comprensió de vocabulari en contextos, vwtc"k"eqpuekflpekc"fg"ngu"ocpecpegu0"EqpÝcp›c"i defensant o contradient, si cal, les dels altres realització d’inferències; formulació, compro- en un mateix per poder millorar.amb arguments raonats, amb la possibilitat de vació i reelaboració d’hipòtesis, captació de les Interès per la bona presentació dels textos es-fer-ho en presència d’una càmera. idees principals. crits i per aplicar-hi els coneixements apresos. Exposicions a partir d’un guió, esquema, imat- Respondre preguntes a partir d’un text la Coneixements del funcionament de la llenguage o bé utilitzant com a suport programaris de resposta de les quals comporti reelaboració. i el seu aprenentatgepresentació. Autoregulació de la comprensió d’un text: sa- Consciència que la llengua no funciona de Expressió del pensament de manera coherent dgt"swcp"vÓgswkxqswgu"k"swfl"jcu"fg"tgevkÝect0 la mateixa manera en un conte, en un text dei estructurada per satisfer necessitats personals, Lectura en veu alta de manera que s’ajusti el to ciències, en un de matemàtiques o en un poema.escolars i socials. de veu, la velocitat i l’entonació a l’auditori. Ecfc" tgc"vfi"wp"nflzke"gurge Ýe"k"wpc"ocpgtc" Interès per participar en les converses i per Recerca d’informació en un llibre o enciclopè- d’organitzar els enunciats i l’estructura delexpressar-se amb claredat i bona pronúncia. dia a partir de consultar els índexs i els glossaris, text. Adequació del llenguatge a la situació comu- en cas que n’hi hagi. Observació de l’organització interna dels tex-nicativa en converses informals, presentació de Utilització d’Internet per buscar informació: tos per explicar, per descriure, per dir com es fantreballs o relació amb persones més grans. coneixement dels cercadors més habituals, co- les coses, per recordar, per opinar, per informar, Ús de llenguatges no discriminatoris i que neixement de les adreces de més ús, capacitat per expressar sentiments, per divertir-se o perrespectin les diferències de gènere. per captar informació a partir d’enllaços i d’or- jugar. Pràctica amb les diferents tipologies a Escoltar i comprendre ganitzar-la per fer-ne un treball personal. totes les àrees. Comprensió de tot tipus de missatges orals Ús d’eines informàtiques de comunicació: Observació i ús de diferents connectors peren diferents contextos i en qualsevol dels es- correu electrònic i entorns virtuals. enllaçar oracions (i, però, perquè, sinó encaracenaris possibles: activitats d’aula, situacions Coneixement del funcionament d’una bibli- que, no obstant...). Transformacions d’oracionsd’aprenentatge en qualsevol àrea, i en la vida oteca-mediateca de manera que es pugui trobar gp"wp"vgzv"rgt"clwuvct"gn"ukipkÝecv"c"ngu"kpvgpekqpu"quotidiana. allò que es busca tan autònomament com sigui del que escriu. Utilització de les TIC per a la comprensió possible. Observació i pràctica amb els signes de pun-de textos orals de diferents mitjans de comu- Interès pels textos escrits com a font d’infor- tuació que organitzen el text en paràgrafs (punt mació i aprenentatge i com a mitjà de comuni-nicació audiovisual, per obtenir-ne informació k"c"rctv+."swg"octswgp"gn"Ýpcn"fÓqtcek„"*rwpv"k"i per aprendre. cació d’experiències. seguit, admiració, interrogant, punts suspensius), Reelaboració i explicació de manera sintètica Valoració crítica de la capacitat lectora d’un o que organitzen els elements de la frase (coma,d’exposicions o explicacions que ha fet alguna mateix. dos punts, cometes, guió, parèntesis).persona o bé que s’han escoltat o s’han mirat a Escriure Reconeixement en un enunciat del grup nomi-través d’algun mitjà audiovisual, amb especial Escriptura de textos produïts en diferents nal i del grup verbal: nom i complements, verb iatenció quan el procés de recerca s’ha fet amb situacions i que responguin a diferents intencions complements. Deducció del funcionament de lal’ús de les TIC. que, sempre que calgui, han de tenir el suport concordança. Aplicació de la complementació a
  • 22. Fkctk"QÝekcn"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c""""""P¿o0"6;37"Î"4;0804229 21843la descripció de persones, objectes, situacions, Producció de textos audiovisuals senzills convcpv"ngu"kfggu"fgnu"cnvtgu"rgt"oqfkÝect"ngu"estats d’ànim, o paisatges. *wvknkv|cpv"c"nc"kocvig"Ýzc"q"gp"oqxkogpv"k"gn"uq+" pròpies, si cal. Reconeixement dels trets bàsics que distingei- per descriure, narrar i informar, i per expressar Capacitat de reelaborar, contextualitzar i ex-xen un verb com a categoria gramatical: temps i emocions i opinions. plicar diferents textos procedents de mitjans depersona, aspectes perfectius i imperfectius. Creació de jocs lingüístics amb paraules, comunicació audiovisual: notícies, reportatges, Reconeixement de la funció dels determinants sons o rimes (embarbussaments, cal·ligrames, anuncis...del nom: articles i quantitatius, demostratius i rodolins entre altres). Producció de textos orals relacionats amb fetspossessius. Adequació del to, l’entonació i la modulació de viscuts, de successos l’entorn escolar i social Reconeixement dels pronoms i de la funció la veu en lectures públiques, de manera que atre- i dels que els arriben a través dels mitjans dede cohesió en els enunciats i en els textos. Els gui l’atenció de l’oient i siguin entenedores. comunicació, valorant i respectant les normespronoms i els seus referents. Deducció de les lleis Dramatització de contes, poemes i altres de la interacció oral.fonamentals de funcionament dels pronoms. textos literaris adequats a l’edat i als interessos Adequació del llenguatge a les diferents si- Observació i comprensió del funcionament del grup. tuacions comunicatives.semàntic de la llengua: comparació, derivació, Reconeixement de les dades bàsiques d’un Interès per expressar-se oralment amb pro-eqorqukek„."ugpvkv"Ýiwtcv."ogv hqtgu."ukp pkou." llibre: autor, adaptador, traductor, il·lustrador, nunciació i entonació adequades.polisèmia, família de paraules, entre altres. gfkvqtkcn."eqnángeek„."nqecnkvcv"k"cp{"fÓgfkek„." Ús d’un llenguatge no discriminatori i de Consulta de diccionaris de diferents orienta- hgpv"wpc"Ývzc"vflepkec"gp"swfl"eqpuvkp"cswguvgu" respecte envers las diferències.cions (general, enciclopèdics, de sinònims), en dades.format paper o virtuals. Reconeixement de les dades bàsiques d’una Escoltar i comprendre Capacitat per revisar els textos d’un mateix producció audiovisual, pel·lícula, anunci o no- Comprensió i extracció d’informacions aq"fÓcnvtgu"eqorcp{u."c"rctvkt"fÓcniwp"vkrwu"fg" tícia. partir de missatges i exposicions orals que essuport, tot el que fa referència a l’estructura Comprensió dels llibres de lectura i relats de produeixen a l’aula.i organització del text, puntuació, lèxic, així Ýeek„"cwfkqxkuwcn<"ectcevgtkv|cek„"fgnu"rtqvc- Comprensió de textos orals de mitjans decom els elements paratextuals que han de fer-lo gonistes, comprensió de la trama, situació en el comunicació audiovisual (ràdio i televisió, in-més entenedor. temps, comentari d’alguns trets del llenguatge formàtics i Internet), principalment notícies, Eqpgkzgogpv"k"¿u"fg"ngu"nngku"qtvqit Ýswgu" i interpretació del sentit de les il·lustracions entrevistes, debats i reportatges, per obtenirconstants (com ga, gue, gui, go, gu) i introducció a (colors, tècnica, estil) en referència al text. informació i per aprendre.ngu"nngku"fÓgzegrek„"*eqo"cnvgtpcpegu"e1i."v1f"c"Ýpcn" Coneixement del funcionament de les biblio- Anàlisi guiada de les informacions.de mot) i a les excepcions (com fred o cub). teques per saber on es poden trobar llibres per a Reelaboració i explicació resumida d’exposi- Ceegpvwcek„"it Ýec<"tgeqpgkzgogpv"fg"ngu" la seva edat i de temes del seu interès. cions fetes per altres persones o que s’han sentitsíl·labes d’un mot, accent greu i agut, reconei- Coneixement del funcionament d’una bibli- en els mitjans de comunicació.xement i accentuació de les paraules agudes, oteca virtual per trobar-hi novetats, recensions Kpvgtflu."tgurgevg"k"cwfkek„"tgÞgzkxc"fcxcpv"planes i esdrúixoles. de llibres, opinions de lectors, recomanacions les intervencions dels altres. Aplicació d’instruments personals per revi- d’obres, de temes o d’autors. Llegir i comprendreuct"nÓqtvqitcÝc"fgnu"vgzvqu<"tgingu"eqpgiwfgu." Escriptura de textos narratius i de caràcter Lectura silenciosa i comprensió guiada a di-deducció per comparació, associació de parau- rqflvke"*gpfgxkpcnngu."tghtcp{u."tqfqnkpu+."dc- ferents propòsits i amb diferents intencions deles, llibretes personals, consultes, diccionaris, sant-se en models observats i analitzats o en temes treballats a classe.corrector incorporat en un tractament de textos, idees personals. Participació en les converses, debats o pre- Resposta a preguntes que demanin raona-bases d’orientació, entre moltes altres. Capacitat ment, organització i reelaboració del que s’haper reflexionar sobre els errors de cadascú i sentacions de llibres al grup classe. Expressió d’impressions personals després de llegit a través d’esquemes i resums fets de formabuscar recursos per corregir-los. guiada. Tgeqpgkzgogpv"fgn"xcnqt"uqekcn"fg"nÓqtvqitcÝc" les lectures i adopció d’una posició crítica. Coneixement i valoració del text literari com Comprensió i interpretació d’esquemes, grà-per comunicar-nos amb els altres. Ýeu."ocrgu"eqpegrvwcnu0 a vehicle de comunicació i d’interacció, com a fet cultural i com a possibilitat de gaudiment Comprensió de textos vinculats als mitjansDimensió literària de comunicació: diari, web, tríptics informatius, personal. Adquisició de l’hàbit de lectura a partir de l’ús publicitaris i anàlisi guiada del que s’ha llegit,de molts estímuls: audició, lectura i memorit- Continguts comuns amb altres àrees per localitzar informacions rellevants.zació de tot tipus de textos, debats a partir d’un Utilització d’estratègies afavoridores del pro-tema o autor; biblioteca d’aula i d’escola, revistes Interacció, comprensió i expressió de mis- cés de comprensió lectora, seguint les que esescolars, i de les activitats literàries que s’orga- satges orals, escrits i audiovisuals vinculats a treballen en català.nitzen des de l’escola i de l’entorn proper. continguts d’altres àrees. Recerca d’informació en un llibre o enci- Audició i visionat de productes audiovisuals Llengua castellana i literatura clopèdia.adequats a l’edat per fomentar i potenciar el Utilització d’Internet per mitjà dels cercadorsgust estètic. Dimensió comunicativa per buscar informació. Lectura conjunta guiada per aprofundir en Parlar i conversar Utilització de la biblioteca d’escola (medi-el sentit del text, comparar autors, situar-los Participació activa en interaccions en petit o ateca), posant en pràctica els coneixementsen l’època, aprendre a fer lectura crítica, així gp"itcp"itwr"crqtvcpv"kfggu."tgÞgzkqpcpv"uqdtg" adquirits en català.com per practicar algunes estratègies lectores, el que diuen els altres, arribant a organitzar les Comprensió i localització d’informacionsi aprendre a interpretar el llenguatge literari: idees sobre el tema del qual es parla i poder-les rellevants en textos de mitjans de comunicacióeqorctcek„."fgtkxcek„."eqorqukek„."ugpvkv"Ý- explicar. social.gurat, interpretació de locucions, frases fetes Respecte per les formes que regeixen la in- Integració de coneixements i informacionsq"tghtcp{u="k"fgueqdtkt"gn"tkvog"k"nc"tkoc."uk"gu" teracció oral. procedents de diferents suports.tracta de poesia o cançó. Producció de textos orals preparats prèvia- Interès pels textos escrits com a font d’infor- Reconeixement d’aquests recursos retòrics en ment de manera ordenada i clara (descripció de mació i aprenentatge i com a mitjà de comuni-els missatges audiovisuals i les diferents funcions situacions, processos, exposicions). cació d’experiències.que juguen en el text literari i en altres textos. Utilització de recursos adequats a l’audiència, Valoració crítica de la capacitat lectora d’un Escriure textos de tot tipus: contes, poemes, to de veu, gesticulació, suports visuals, durant mateix.còmics, diaris personals, notícies i dramatitza- les exposicions. Actitud crítica davant de l’ús manipulatiu icions senzilles, per tal d’expressar sentiments, Participació en debats, aportant i defensant discriminatori de determinades informacionsemocions, estats d’ànim o records. idees pròpies de forma clara i ordenada i es- en textos periodístics i publicitaris.
  • 23. 21844 Fkctk"QÝekcn"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c""""""P¿o0"6;37"Î"4;0804229 Escriure tar el llenguatge literari i per practicar estratègies KfgpvkÝecek„"fgn"nflzke"k"gzrtguukqpu"d ukswgu" Composició de textos produïts en diferents si- de comprensió de lectura. fÓwp"vgoc"gurge Ýe0tuacions i que responguin a diferents intencions: Coneixement dels autors dels llibres llegits, Eqortgpuk„"inqdcn"k"gurge Ýec"fg"vgzvqu"fg"narracions, exposicions, descripcions, notícies, trobades amb ells per parlar dels llibres. tipologia i contingut divers i en diferents su-instruccions, cartes, resums, entre altres. Comprensió, memorització i recitació de poe- ports i formats, i extracció d’informació per Reconeixement i aplicació de l’estructura mes ,amb el ritme, la pronunciació i l’entonació a la realització d’una tasca concreta o com aprototípica d’una determinada tipologia textual, adequades. reforç/ampliació dels coneixements.per exemple en una exposició, presentació, cos Ngevwtc"fg"rqgogu"rgt"cpcnkv|ct"gn"ugw"ukipkÝ- Audició i comprensió de textos orals i audiovi-ordenat de l’explicació i conclusió. cat, les impressions que causen i el seu llenguatge suals (diàlegs, narracions, descripcions, instruc- Consolidació de les estratègies d’escriptura rqflvke<"ogv hqtgu."rgtuqpkÝecekqpu."cflgevkxc- cions de jocs, receptes) adequat al nivell i a l’edatadquirides en altres cursos i treballades en català: cions, personalitzacions. que facilitin la interacció entre l’alumnat.pensar (intenció, destinatari, contingut, forma), Creació i escriptura de poemes a partir de Distinció per l’ entonació entre una pregunta,escriure (llegint, rellegint, canviant), revisar si models i de situacions creades a classe, per co- una exclamació i una instrucció o una frase.el que hem escrit respon a la idea del que volíem municar sentiments i emocions, estat d’ànim. Interès i esforç per comprendre les produc-escriure, comprovar si és coherent i està ben Lectura i interpretació i dramatització d’obres cions orals a l’aula.cohesionat i reformular el que calgui. teatrals. Expressió d’idees de forma sintètica. Escriptura de contes amb diferents propòsits, Llegir i comprendre Ús dels coneixements del programari de basant-se en diferents temes o idees, tenir en Lectura de textos de tipologia diversa, envtcevcogpv"fg"vgzvqu"k"fÓgfkek„"it Ýec"k"fg"rtg- compte com es crea la situació, el temps, els suport paper i digital, per copsar el sentit generalsentacions. personatges, la creació del problema i la forma de i extreure’n informació per a la realització d’una Utilització de programaris per enviar correus desenvolupar-lo i solucionar-lo; utilitzar el procés tasca concreta o com a reforç/ampliació delselectrònics. de pensar, organitzar, escriure i revisar. coneixements ja treballats. Valoració dels avenços de cadascú en escrip- Comprensió d’informacions relacionades Primera llengua estrangera amb continguts de diferents àrees curricularsvwtc"k"eqpuekflpekc"fg"ngu"ocpecpegu0"EqpÝcp›c"en un mateix per poder millorar. Dimensió comunicativa i presentades en diferents suports. Interès per la bona presentació dels textos es- Utilització de tècniques de lectura apreses Parlar i conversar de les altres llengües del centre que ajudin a lacrits i per aplicar-hi els coneixements apresos. Interacció oral a l’aula en situacions reals comprensió del text i que permetin la deducció Coneixements del funcionament de la llengua o simulacions amb progressiva autonomia i fgn"ukipkÝecv"fgnu"oqvu"k"gzrtguukqpu"*rtgfkeek„."i el seu aprenentatge gÝe ekc0 suposició). Observació i explicació de l’organització Producció d’instruccions de treball i d’actu- Utilització de diccionaris en format paper idels textos llegits i escrits a l’aula: descripci- ació a l’aula. fkikvcn"rgt"c"eqortgpftg"gn"ukipkÝecv"fgn"nflzke"ons, exposicions, instruccions, diàlegs, notícies, Formulació de preguntes i respostes a mis- nou.narracions, cartes, entre d’altres. satges quotidians d’intercanvi social i relacio- Gaudiment de la lectura de textos reals i adap- Observació i ús de diferents connectors per nats amb el contingut temàtic que es treballa, tats adequats a l’edat.rtgekuct"gn"ukipkÝecv"fgnu"vgzvqu."gpvtg"cnvtgu." prestant atenció a l’entonació i la pronunciació Ús dels recursos de la biblioteca d’aula i escolaecwuc/eqpugs¯flpekc."Ýpcnkvcv."eqpfkek„0 adequades. com a font coma font d’informació i plaer. Aplicació dels signes de puntuació apresos a Participació activa en les interaccions orals Ús de les TIC per a la recerca guiada de lallengua catalana. a l’aula emprant la pronunciació, l’entonació, el informació en la realització de tasques espe- Ús de les formes verbals adequades a cada ritme i les estructures orals treballades i respec- e Ýswgu0tipus de text, i reflexió de l’ús: els diferents tant les normes bàsiques de comunicació (tornpassat en el text narratiu, l’imperatiu en les de paraula, to de veu). Escriureinstruccions. Reproducció i producció de textos orals com Producció de paraules, expressions i textos re- Aplicació dels coneixements gramaticals i cançons, poemes, rimes, narracions, textos breus lacionats amb situacions de la vida quotidiana.textuals apresos a llengua catalana. relacionats amb continguts curriculars d’altres Producció de textos (descripcions, diàlegs, Eqpgkzgogpv"k"¿u"fg"ngu"pqtogu"qtvqit Ýswgu." àrees o amb la pròpia àrea, emprant el llenguatge narracions, poemes) d’extensió controladacrtgekcpv"gn"ugw"xcnqt"uqekcn"k"egp{kpv/ug"c"gnngu" verbal i no verbal. ugiwkpv"oqfgnu"vtgdcnncvu"c"nÓcwnc"cod"wpc"Ý-en els escrits. Ús de les estructures pròpies de la llengua nalitat comunicativa, utilitzant, quan calgui, Ús de recursos i estratègies: associació de estrangera en les produccions orals. els recursos que ofereixen les TIC o d’altresparaules (composició, derivació i contrast), ob- Exposició oral individual o en grup de temes llenguatges.servació de models, diccionaris i correctors per treballats i utilitzant tots els suports visuals i Ús dels recursos TIC per establir contactesgarantir la correcta escriptura i comprensió de informàtics disponibles. amb d’altres persones i comunicar-se en la llen-les paraules i per enriquir el lèxic. Interacció en converses breus ja treballades en gua estrangera i per a la presentació, edició i EqpÝcp›c"gp"nc"rt rkc"ecrcekvcv"rgt"crtgpftg" situacions de similitud a la realitat o relacionades publicació de textos.llengua i en situacions d’aprenentatge compar- amb la realitat escolar. Reconeixement de les estratègies bàsiquestit. Valoració de les produccions orals com a (transferides de les llengües escolars) que són Anàlisi i comparació d’estructures sintàc- expressió del propi aprenentatge. necessàries per a la producció de textos escritstiques. Fkurqukek„"rgt"uwrgtct"ngu"fkÝewnvcvu"swg"rq- segons la tipologia treballada. TgÞgzk„"uqdtg"gn"rtqrk"crtgpgpvcvig."qtic- den sorgir en una interacció tot i utilitzant es- Ús de les estructures pròpies de la llenguanització del treball, acceptació de l’error com tratègies que facilitin la comunicació (repetició, estrangera en les produccions escrites.a part del procés d’aprenentatge, autocorrecció utilització d’exemples, gest, imatges). Interès per la presentació acurada dels textosi autoavaluació. escrits. Escoltar i comprendre Comprensió d’instruccions de treball i d’ac- Coneixements del funcionament de la llenguaDimensió literària tuació a l’aula. i el seu aprenentatge Lectura autònoma de textos narratius de tra- Comprensió de missatges quotidians d’inter- Reconeixement i ús de les similituds i irre-dició oral i de literatura infantil. Converses i canvi social –saludar, acomiadar-se, felicitar, gularitats bàsiques i formes gramaticals pròpiestertúlies sobre els llibres llegits, i capacitat per disculpar-se, demanar permís, donar les gràcies, de la llengua estrangera des d’una visió comu-recomanar llibres. comentar festes i sortides, adonar-se de les no- nicativa i d’ús. Lectura conjunta guiada per aprofundir en el vetats a l’aula–; i de missatges relacionats amb Reconeixement i ús de les estructures bàsi-sentit del text, per relacionar el tema del llibre gn"eqpvkpiwv"vgo vke"Îrtqegfflpekc"igqit Ýec." ques pròpies de la llengua estrangera, prèviamentamb els de la vida i cultura i època, per interpre- professions, adreces, suggeriments. utilitzades.
  • 24. Fkctk"QÝekcn"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c""""""P¿o0"6;37"Î"4;0804229 21845 TgÞgzk„"k"crtqÝvcogpv"fg"ngu"vflepkswgu"k"tg- vències, les experiències i les activitats a l’aula castellà, incloses les d’altres països on es parlacursos de producció escrita d’altres llengües per cod"wpc"Ýpcnkvcv"eqowpkecvkxc."wvknkv|cpv."swcp" el castellà.a la producció de textos escrits propis. calgui, els recursos que ofereixen les TIC. Coneixement de la varietat de llengües que Recerca de diferents fonts i models per ajudar- Producció de missatges breus seguint un es parlen al món, a partir de recerques guiadesse a la composició de textos propis. oqfgn"vtgdcnncv"k"h eknogpv"kfgpvkÝecdng"gp"nc" a Internet, visionats audiovisuals o d’observació Selecció de models molt estructurats que per- llengua d’aprenentatge. de llibres escrits en diferents alfabets, prospectesmetin accedir a la producció pròpia de textos. Interès per la presentació acurada dels textos i informacions sobre aparells. Utilització de recursos que ajudin a l’apre- escrits. Coneixement del fet que hi ha llengües quenentatge de la llengua com la memorització, la es parlen a molts països i del fet que hi ha països Coneixements del funcionament de la llenguarecitació, l’associació de mots, el reconeixement on es parlen moltes llengües. i el seu aprenentatged’estructures bàsiques. Motivació per a comparar i estudiar el funci- Reconeixement i ús de lèxic, formes i estruc- Progressiva autonomia en l’aprenentatge: onament de les distintes llengües. tures bàsiques pròpies de la llengua estrangera,tgÞgzk„"uqdtg"gn"rtqefiu."qticpkv|cek„"k"rncpk- Eqorctcek„"k"kfgpvkÝecek„"fg"ngu"ugodncpegu" prèviament utilitzades.Ýecek„"fgn"vtgdcnn."ceegrvcek„"fg"nÓgttqt."cwvq- Ús de recursos que ajudin a l’aprenentatge de i diferències del sistema fonètic i la prosòdiacorrecció i autoavaluació de tot el propi procés de diferents llengües a partir de produccions la llengua (memorització, recitació, associaciód’aprenentatge. tradicionals o actuals motivadores. fg"oqvu+"k"tgÞgzk„"uqdtg"gn"rtqrk"crtgpgpvcvig." Reconeixement i ús de la llengua estrangera KfgpvkÝecek„"fg"ngu"ugodncpegu"k"fkhgtgpekgu" especialment per captar els petits avenços quecom a eina d’aprenentatge, d’accés i organització en la manera de veure el món i expressar la seva s’assoleixen.d’informació i transmissió de coneixements. visió (el dies de la setmana, per exemple). Ús de recursos TIC i suports multimèdia per EqpÝcp›c"gp"nc"rt rkc"ecrcekvcv"rgt"crtgpftg" KfgpvkÝecek„"fg"ngu"ugodncpegu"k"fkhgtflpekgu" al treball de vocabulari bàsic i estructures lin-una llengua estrangera i valoració del treball entre el català i castellà com a llengües romàni- güístiques de la llengua estrangera.cooperatiu. ques en camps lèxics concrets i en contes, dites Valoració de la llengua estrangera com a ins- o cançons en diferents versions. trument per a la realització de tasques i com aSegona llengua estrangera KfgpvkÝecek„"fg"rctcwngu"swg"uÓcuugodngp"gp" llengua de comunicació dins l’aula. cnvtgu"nngpi¯gu."cttkuect/ug"c"vtqdct"gn"ukipkÝecv"Dimensió comunicativa k"kfgpvkÝect"ngu"guvtcvflikgu"swg"hcp"ugtxkt0 Dimensió plurilingüe i intercultural Parlar i conversar Coneixement d’algunes semblances i diferèn- Reproducció del lèxic bàsic i dels missatges Llengua catalana, castellana i primera llengua cies en els costums quotidians i ús de les formesrelacionats amb les situacions comunicatives estrangera bàsiques de relació social als països on es parlahabituals de l’aula. Valoració del coneixement de llengües per a la llengua estrangera i la nostra. Participació activa en activitats de dramatit- la comunicació i per a millorar la comprensió KfgpvkÝect"rctcwngu"swg"xkcvigp"fÓwpc"nngpiwc"zacions, explicació de contes dialogats i repre- dels altres i del món i per a valorar la pròpia a una altra i dels manlleus que hi ha a la llengüessentacions conjuntes com recitacions de poemes llengua i cultura. catalana i castellana, en camps lèxics concretso cançons, sempre mostrant respecte per les Valoració de la llengua i cultura catalanes, (la cuina, els esports, entre altres).produccions dels altres. a partir del coneixement i valoració d’altres Reconèixer els mots de les llengües estran- Interès per les produccions orals, valorant llengües i cultures. geres treballades a l’escola que hi ha al català il’esforç que suposa utilitzar una nova llengua. Valoració positiva de la varietat lingüística al castellà i en altres llengües. existent en el context social i escolar i de la di- Ús d’estratègies lingüístiques apreses en altres Escoltar i comprendre xgtukvcv"nkpi¯ uvkec"fÓGurcp{c0 llengües per comprendre produccions orals i Comprensió d’instruccions simples de treball Curiositat i interès per a la millora dels co- escrites en les llengües estrangeres treballadesi d’actuació a l’aula. neixements en les llengües estrangeres per a a l’escola. Comprensió de missatges quotidians d’inter- rqfgt"eqowpkect/ug"cod"eqorcp{u"k"eqorcp{gu" Rgtegrek„"fg"ngu"fkÝewnvcvu"fg"eqowpkecek„"k"canvi social i d’ús habitual a l’aula. d’altres països i per a l’intercanvi d’informació saber arribar a acords amb persones que parlen Tgeqpgkzgogpv"k"kfgpvkÝecek„"fg"oqvu"k"vgzvqu" dins de l’espai escolar. altres llengües.dtgwu"ceqorcp{cvu"fg"uwrqtv"xkuwcn"k1q"cwfkq- Valoració de la pròpia identitat lingüística Estratègies comunicatives per adaptar-se avisual. i cultural i assumpció d’una realitat multilin- l’interlocutor en contextos multilingües i refor- Comprensió global d’un text d’estructura güe. mular els missatges, o amb l’ús d’elements norepetitiva, amb un contingut fàcil d’entendre i de Eqpuekflpekc"fg"rgtv p{gt"c"wpc"eqowpkvcv" verbals per aconseguir que les altres personespredir amb ajut d’elements gestuals i icònics. lingüística, social i cultural. ens entenguin. Comprensió específica del lèxic bàsic per Valoració, actitud receptiva i de respecte cap Reconeixement i aprenentatge de formesentendre el contingut de narracions, descrip- a les persones que parlen altres llengües o vari- bàsiques de relació social en una nova llenguacions i situacions amb ajut d’elements gestuals ants del català i el castellà, i tenen una cultura estrangera.i icònics. diferent a la pròpia. KfgpvkÝecek„"k"eqpgkzgogpv"fg"ugodncpegu" Interès i respecte per les intervencions orals Consciència de les actituds personals davant i diferències dels costums i formes de relaciódels altres. les diferencies de llengües i cultures. social més habituals de les societats que parlen Llegir i comprendre Assumpció d’altres punts de vista deguts a les llengües estrangeres treballades a l’escola o Reconeixement i identificació de mots i una diferent llengua o cultura. d’altres llengües i cultures.vgzvqu"dtgwu"ceqorcp{cvu"fg"uwrqtv"xkuwcn"q" Actitud crítica davant missatges discrimi- Ús de la llengua estrangera per expressar i pcvqtku"k"guvgtgqvkru"swg"tgÞgevgkzgp"rtglwfkeku" manifestar sentiments i afeccions.audiovisual. racistes, classistes o sexistes. Valoració positiva de les diferents activitats cul- Comprensió de mots i frases senzilles cone- Disponibilitat a qüestionar les actituds nega- turals i lingüístiques del centre en què s’utilitza lagudes i treballades àmpliament en els contextos tives respecte a les llengües i cultures i a superar llengua estrangera i participació activa en elles.orals de l’aula els prejudicis. Reconeixement i valoració de les produccions Ús d’estratègies de lectura: ús del context Ús de llenguatges no discriminatoris i res- tradicionals (rimes, cançons, contes, llegendes,visual i verbal i dels coneixements previs sobre pectuosos amb les diferències. textos orals i escrits) i actuals (dibuixos animats,el tema o la situació. Coneixement de la varietat lingüística existent pel·lícules i d’altres recursos multimèdia). Interès per conèixer llibres escrits en aquesta en el context social i escolar. Consciència de la diversitat de situacions enllengua estrangera. Coneixement que el català es parla a altres què té sentit usar la llengua estrangera. Escriure nnqeu"hqtc"fg"Ecvcnwp{c0 Cevkvwf"rqukvkxc"fÓkpvgtflu"k"fg"eqpÝcp›c"fc- Escriptura de mots i missatges breus a partir Coneixement de la diversitat lingüística vant de l’aprenentatge de llengües estrangeres ide produccions orals relacionades amb les vi- fÓGurcp{c."nngpi¯gu"fkhgtgpvu"k"xctkgvcvu"fgn" per conèixer altres llengües i cultures.
  • 25. 21846 Fkctk"QÝekcn"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c""""""P¿o0"6;37"Î"4;0804229Criteris d’avaluació el llenguatge i la il·lustració. Saber-ne fer una TgÞgzkqpct"uqdtg"gn"rtqrk"rtqefiu"fÓcrtgpgp- valoració global. tatge, detectant errors i avenços.Llengua catalana i literatura Escriure textos de tot tipus: contes, poemes, Gaudir amb la lectura de textos tradicionals i Valorar la participació activa en les converses còmics, diaris personals, notícies. de la literatura infantil adequats al cicle.de classe i l’ús d’un llenguatge comprensible Conèixer i valorar la diversitat lingüística i Escriure textos funcionals i textos narratiusper a les funcions bàsiques, com relacionar- ewnvwtcn"fg"Ecvcnwp{c."fÓGurcp{c"k"fgn"o„p."cod" i poètics amb coherència, cohesió i correccióse, aprendre, expressar experiències viscudes, actitud de respecte cap a les persones que parlen lingüística, utilitzant procediments adequatsimaginar. Així mateix, ha de saber escoltar els altres llengües i interès a comprendre-les. (selecció, ordenació i revisió).altres i respectar els torns de paraula. Saber comparar produccions de diferents Conèixer i valorar la diversitat lingüística i Comprendre produccions orals (conferèn- llengües per trobar-hi semblances i diferències ewnvwtcn"fg"Ecvcnwp{c."fÓGurcp{c"k"fgn"o„p."cod"cies, exposicions, explicacions), provinents de i canviar el punt de vista personal per poder actitud de respecte cap a les persones que parlendiferents mitjans. Tenir capacitat per fer-ne una comprendre altres maneres de veure el món. altres llengües i interès a comprendre-les.síntesi també oral a partir de les idees principals Tenir interès per solucionar el problemes de Saber comparar produccions de diferentsque s’hi han exposat. comprensió i comunicació que es produeixen llengües per trobar-hi semblances i diferèn- Exposar temes de producció pròpia oralment en contextos multilingües sabent adaptar els cies i canviar el punt de vista personal per(exposicions, processos, comentaris d’actualitat, missatges. poder comprendre altres maneres de veureentre altres) amb preparació prèvia, i adaptant Usar un llenguatge no discriminatori i respec- el món.l’entonació, el to de veu o el gest a la situació tuós amb els altres i ser crític amb els prejudicis Tenir interès per solucionar el problemes deeqowpkecvkxc0"Wvknkv|cek„"fg"ocvgtkcn"it Ýe0 racistes, sexistes i classistes. comprensió i comunicació que es produeixen Aplicar tot tipus d’estratègies per comprendre en contextos multilingües sabent adaptar elsgn"ugpvkv"inqdcn"k"kphqtocek„"gurge Ýec"fg"vgzvqu" Llengua castellana i literatura missatges.escrits de tipologia diversa i en diferents formats. Usar un llenguatge no discriminatori i respec-Saber elaborar síntesis en forma d’esquema o Participar de forma adequada en les situ- tuós amb els altres i ser crític amb els prejudicismapa conceptual, acions comunicatives, respectant les normes racistes, sexistes i classistes. Comprendre autònomament textos escrits d’interacció oral.(contes, poemes, articles, fullets informatius, Realitzar exposicions orals amb ordre, co- Primera llengua estrangeraentre d’altres) i audiovisuals (pel·lícules, anun- herència i claredat (coneixements, vivències,cis, informatius). Saber respondre i formular fets, idees, opinions), utilitzant adequadament Ecrvct"gn"okuucvig"inqdcn"k"gurge Ýe"fg"rtq-preguntes referides als textos que s’han llegit recursos no lingüístics (gesticulació, suports duccions i interaccions orals variades procedentso mirat. visuals). de diferents contextos relacionats amb els alum- Conèixer el funcionament d’una biblioteca Comprendre i extreure la informació relle- nes i el seu entorn més proper.–també de les virtuals–, per localitzar llibres vant de textos produccions adequades a l’edat, Gzrtguuct/ug"cod"egtvc"Þw•fguc"fcxcpv"ngu"de coneixements i lectures literàries. provinents de diferents mitjans (explicacions, produccions i interaccions orals més habituals Saber sintetitzar informació provinent de lectures, audiovisuals), diferenciant idees prin- en l’àmbit escolar i personal.webs utilitzant el format hipertext. ekrcnu"k"ugewpf tkgu."kfgpvkÝecpv"kfggu."qrkpkqpu" Participar amb naturalitat en les interaccions Escriure textos funcionals, narratius, litera- i valors no explícits. orals (fer preguntes, demanar aclariments oris i audiovisuals coherents –a mà i fent ús de Comprendre autònomament textos escrits disculpes, donar les gràcies) i mostrar interèsTIC– ben construïts, amb riquesa de llenguatge, (contes, poemes, articles, fullets informatius, en les produccions orals pròpies i respecte perpartint del procés de pensar escriure o elaborar entre d’altres) i audiovisuals (pel·lícules, anun- les produccions orals dels altres.i revisar. cis, informatius). Saber respondre i formular Emprar la llengua estrangera amb correcció Conèixer i aplicar l’estructura que determina preguntes referides als textos que s’han llegit tenint en compte l’entonació, el ritme i les es-la tipologia dels textos. o mirat. tructures pròpies per transmetre informacions Expressar idees a través d’esquemes. Exposar textos orals preparats prèviament fkxgtugu"fÓceqtf"cod"wpc"Ýpcnkvcv"eqowpkecvkxc" Utilitzar programari per comunicar-se amb de manera ordenada i clara (descripció de situ- i emprant els recursos disponibles.l’exterior: correu electrònic i entorns virtuals acions, de processos, exposicions). Utilització Fer petites exposicions orals individuals ode comunicació. de recursos adequats a l’audiència: to de veu, en grup de temes relacionats amb les diferents Saber escriure textos de totes les tipologies gesticulació, suports visuals. àrees del coneixement.amb un lèxic i estructura que s’adigui al tipus de Extreure i contrastar informacions de textos Comprendre el sentit global i informació es-text, a les intencions i al registre. Tenir capacitat escrits diversos i mostrar la comprensió per rge Ýec"fg"vgzvqu"guetkvu"fg"vkrqnqikc"fkxgtuc"k"per revisar i millorar els textos d’un mateix o mitjà de la lectura en veu alta. en diferents suports i formats.dels altres. Aplicar a les lectures estratègies treballades Elaborar textos escrits senzills tant en suport Conèixer la terminologia gramatical bàsica i a llengua catalana. paper com digital segons un model i tenint enla funció de cada element en un enunciat. Escriure textos funcionals i textos narratius eqorvg"gn"fguvkpcvctk."gn"vkrwu"fg"vgzv"k"nc"Ýpcnkvcv" Oquvtct"ugiwtgvcv"gp"nÓqtvqitcÝc"fg"dcug."dqp" i poètics. I elaborar textos audiovisuals amb comunicativa.eqpgkzgogpv"fg"ngu"pqtogu"qtvqit Ýswgu"swg" coherència i cohesió i correcció lingüística, Mostrar cura i interès per les produccionsresponen a lleis constants i haver après algunes utilitzant procediments adequats (selecció, or- escrites així com dels elements que en són pro-normes d’excepció i algunes excepcions; haver denació, revisió). rku"*eqttgeek„."rncpkÝecek„."eqpvgzvwcnkv|cek„."memoritzat les paraules d’ús freqüent. TgÞgzkqpct"uqdtg"gn"rtqrk"rtqefiu"fÓcrtgpgp- revisió). Crnkect"nÓceegpvwcek„"it Ýec"gp"nc"oclqtkc"fg" tatge, detectant errors i avenços. Valorar i reconèixer les diferents estratègiescasos en els textos de producció. Observació i aplicació de l’organització dels que ajuden a prendre consciència del propi apre- Coneixement dels mecanismes de la llengua textos llegits i escrits a l’aula: descripcions, ex- nentatge i mostrar un cert grau d’autonomia argt"etgct"ukipkÝecv."eqo"fgtkxcek„."eqorqukek„." posicions, instruccions, diàlegs, notícies, entre l’hora de resoldre situacions d’aprenentatge.ugpvkv"Ýiwtcv"k"vqvu"gnu"vtgdcnncvu"fwtcpv"gn"ewtu0" altres. Actitud de respecte cap a les persones queAplicació en els textos de producció pròpia. Observació dels connectors per precisar el parlen altres llengües i interès per compren- Mostrar progressiva autonomia en l’apre- ukipkÝecv"fgnu"vgzvqu0 dre-les.pgpvcvig<"tgÞgzk„"uqdtg"gn"rtqefiu."qticpkv|cek„" Aplicar la puntuació apresa a llengua cata- Valorar la llengua estrangera com a instrumentk"rncpkÝecek„"fgn"vtgdcnn."ceegrvcek„"fgnu"gttqtu." lana. de comunicació amb altres persones i cultures,autocorrecció i autoavaluació de tot el procés. Aplicar la terminologia gramatical apresa a interessant-se per les produccions tradicionals Mostrar comprensió dels llibres de litera- llengua catalana. i actuals en llengua estrangera.tura que llegeixen: saber explicar com són els Eqpgkzgogpv"fg"ngu"pqtogu"qtvqit Ýswgu." Saber comparar produccions de diferentsprotagonistes, la trama, els escenaris. Valorar apreciant el seu valor social. llengües per trobar-hi semblances i diferències
  • 26. Fkctk"QÝekcn"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c""""""P¿o0"6;37"Î"4;0804229 21847i canviar el punt de vista personal per poder Els diferents aspectes i dimensions que cons- territori utilitzant conceptes i procedimentscomprendre altres maneres de veure el món. titueixen l’entorn s’interrelacionen i interactuen. igqit Ýeu0 Tenir interès per solucionar els problemes de Convé tenir present que els fenòmens naturals i Conèixer i comprendre el context natural,comprensió i comunicació que es produeixen socials, objecte d’estudi de l’àrea, no es presenten social, cultural i tecnològic on està immers.en contextos multilingües, sabent adaptar els en la realitat sota un prisma disciplinar, sinó en Utilitzar críticament fonts d’informació quemissatges. hqtoc"fg"rtqdngogu."kpvgtguuqu."eqpÞkevgu"q" usin diferents tipus de suport per observar i Usar un llenguatge no discriminatori i respec- expectatives que es comprenen millor quan s’es- analitzar l’entorn.tuós amb els altres i ser crític amb els prejudicis tudien i s’analitzen relacionant els coneixements KfgpvkÝect"wp"rtqdngoc"fg"pcvwtcnguc"igqit -racistes, sexistes i classistes. propis de les disciplines que integren l’àrea. Ýec"q"ogfkcodkgpvcn."wdkect/nq"gp"gn"vgttkvqtk." Els objectius de l’àrea s’han de referir, doncs, analitzar-ne les causes i les conseqüències i el rolSegona llengua estrangera als conceptes propis del medi natural, social i dels seus protagonistes, valorar les alternatives Captar el missatge global de les produccions cultural, als aspectes metodològics i procedi- al problema, fer-ne una proposta pròpia que esorals més treballades a l’aula, amb suport visual mentals, i als hàbits i valors per la convivència. pugui dur a la pràctica, tenint en compte l’úsi no visual. Per assolir aquests objectius cal preparar l’alum- sostenible del medi. Captar informació rellevant d’un missatge pcv"rgtswfl"tgÞgzkqpk"uqdtg"gn"ugw"rtqrk"rtqefiu" Situar etapes i fets de la història personal,oral. d’aprenentatge. hcoknkct."nqecn."ecvcncpc"k"gurcp{qnc"gp"gn"vgoru" Entendre i participar activament de les inte- L’àrea contribueix molt especialment al pro- i en una estructura cronològica.raccions orals a l’aula. cés de creixement intel·lectual de les persones. Descriure, analitzar i valorar els canvis i les Reconèixer mots i expressions orals en la seva Juntament amb l’Educació per a la ciutadania continuïtats i les causes i les conseqüènciesforma escrita i usar-los oralment. i els drets humans, ha de contribuir de manera d’algun esdeveniment clau de la història de Reproduir textos orals seguint un model i rela- preferent a capacitar els infants per col·laborar Ecvcnwp{c"k"fÓGurcp{c"wvknkv|cpv"fkhgtgpvu"hqpvu"cionats amb l’alumnat o el món que l’envolta. en la construcció de la realitat futura. Per tant, històriques primàries i secundàries. Reproduir textos orals tenint en compte l’en- l’alumnat hauria de començar a aprendre a Relacionar alguns fets de la història del se-tonació i el ritme, segons el model ofert. plantejar alternatives i propostes de millora a gle XX i XXI amb la història familiar i local Escriure paraules, expressions conegudes través d’un treball cooperatiu amb una actitud k"pcttct/nqu0"KfgpvkÝect"k"xcnqtct"gngogpvu"fgn"k"htcugu"c"rctvkt"fg"oqfgnu"k"cod"wpc"Ýpcnkvcv" dialogant i oberta a les interpretacions dels altres, patrimoni. Participar en projectes de conservaciógurge Ýec0 competències que són pròpies dels ciutadans i i comunicació del patrimoni i de la memòria Saber comparar produccions de diferents ciutadanes del segle XXI. I també hauria de històrica.llengües per trobar-hi semblances i diferències saber com vetllar per la seva pròpia salut, i la Plantejar preguntes investigables sobre carac-i canviar el punt de vista personal per poder dels altres. terístiques i canvis observables en els materialscomprendre altres maneres de veure el món. Tots els infants construeixen representaci- i en els objectes tecnològics, en els éssers vius, Tenir interès per solucionar els problemes de ons del món i aprenen a elaborar explicacions en els ecosistemes propers i en la Terra vistacomprensió i comunicació que es produeixen personals sobre allò que els envolta. L’aula és el eqo"c"rncpgvc."kfgpvkÝect"gxkfflpekgu"k"gzvtgwtg"en contextos multilingües, sabent adaptar els lloc on s’han d’explicitar aquestes idees prèvies conclusions que possibilitin prendre decisionsmissatges. i les diverses concepcions del món que estan a per actuar. Mostrar interès i valorar la utilització d’una la base dels processos personals d’aprenentatge. Explicar els fenòmens amb l’ajuda de models,llengua estrangera nova per a la comunicació Només quan l’alumnat pren consciència del xgtkÝect"nc"eqjgtflpekc"gpvtg"ngu"qdugtxcekqpu"dins l’aula i per participar activament en les que sap, o pensa que sap, i ho comunica està i l’explicació donada, i expressar-la utilitzantdiferents situacions d’aprenentatge. en disposició de compartir-ho amb els altres i diferents canals comunicatius. Usar un llenguatge no discriminatori i respec- fg"oqfkÝect/jq"uk"guecw0"Cswguv"fiu"wp"rtqefiu" Wvknkv|ct"gn"eqpgkzgogpv"ekgpv Ýe"rgt"eqo-tuós amb els altres i ser crític amb els prejudicis tgÞgzkw"c"rctvkt"fgn"swcn"nÓcnwopcv"eqpuvtwgkz" prendre situacions properes relacionades ambracistes, sexistes i classistes. el seu propi aprenentatge i es dota d’eines per problemàtiques ambientals, amb la conservació trobar respostes vàlides i coherents a les qües- de la salut o amb l’ús d’objectes tecnològics i Coneixement del medi natural, social i cul- tions que es formula. per prendre decisions coherents per actuar ambtural aquest coneixement. L’àrea de Coneixement del medi natural, Eqorgvflpekgu"rt rkgu"fg"nÓ tgc Valorar la democràcia com a forma de convi-social i cultural a l’educació primària té com Coneixement del medi natural, social i cultu- vència i de govern que permet exercir i respectarc"Ýpcnkvcv"rtqrqtekqpct"c"nÓcnwopcv"gnu"eqpgk- ral hauria de facilitar el desenvolupament de les els drets i deures individuals i col·lectius.xements i les eines per ubicar-se en l’entorn on competències bàsiques de l’educació primària. Participar en la vida col·lectiva de la classe,viu, per aprendre a habitar-lo, a respectar-lo i Entenem per competència l’aplicació dels co- l’escola i la localitat, posant en pràctica habilitatsa millorar-lo. neixements, habilitats i actituds a la resolució socials que afavoreixen les relacions interper- El concepte de medi que dóna nom a l’àrea de problemes en contextos diferents. Per tant, el sonals.fa referència tant al conjunt de situacions, fe- desenvolupament de les competències exigeix Actuar en el marc de projectes col·lectius pernòmens, objectes, elements o problemes que sempre una pràctica concreta i una seqüència resoldre problemes i millorar la vida de la comu-integren l’espai natural i humanitzat –l’escenari dels continguts organitzats des del més simple nitat i per promoure una vida saludable.on conviuen les persones i on interactuen amb la k"eqpetgv"Ýpu"cn"ofiu"eqorngz"k"cduvtcevg"fÓceqtf"naturalesa– com a una manera d’aproximar-se amb el procés maduratiu dels infants i presentats Crqtvcekqpu"fg"nÓ tgc"c"ngu"eqorgvflpekgu"d -a l’estudi de la realitat natural i social. El conei- en una seqüència en espiral a través dels cursos, siquesxement del medi centra la seva intervenció di- cicles i etapes. Si considerem que l’àrea de Coneixement deldàctica a facilitar a l’alumnat el pas de la cultura Les competències pròpies de l’àrea estan es- ogfk"pcvwtcn."uqekcn"k"ewnvwtcn"vfi"eqo"c"Ýpcnkvcv"viscuda a la seva reconstrucció intel·lectual. tretament vinculades al bloc de competències proporcionar a l’alumnat els coneixements i L’àrea pretén capacitar l’alumnat per entendre, gurge Ýswgu"egpvtcfgu"gp"eqpxkwtg"k"jcdkvct"gn" les eines per situar-se en l’entorn on viu, peropinar i prendre decisions sobre els aspectes de món (competència en el coneixement i la inte- aprendre a respectar-lo, a millorar-lo i a conviu-l’entorn amb els que interacciona. L’aprenen- racció amb el món físic i competència social i re-hi, la contribució al desenvolupament de lestatge ha d’ésser contextualitzat i encaminat a ciutadana). eqorgvflpekgu"d ukswgu"fiu"hqt›c"ukipkÝecvkxc0"Gn"interpretar les experiències, tant directes com Assolir la competència de conviure i habitar coneixement del medi contribueix a l’assolimentindirectes, properes en el temps i en l’espai, i el món implica: de totes les altres competències de la manera queukipkÝecvkxgu"c"Ý"fg"rqfgt"guvcdnkt"tgncekqpu" Situar-se en l’espai, orientar-s’hi i desplaçar- es detalla a continuació:cognitives i afectives. El coneixement del medi s’hi utilitzant plànols i mapes. Competències comunicativesha de permetre a l’alumnat d’incidir en la millora KfgpvkÝect."nqecnkv|ct"k"fguetkwtg"ngu"rtkpekrcnu" Expressar idees i organitzar informacions dedel seu entorn i fer-ne un ús sostenible. característiques naturals, humanes i socials d’un ocpgtc"gÝec›"k"kpvgnánkikdng"uqdtg"gurcku."hgvu."
  • 27. 21848 Fkctk"QÝekcn"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c""""""P¿o0"6;37"Î"4;0804229problemes i fenòmens geogràfics, històrics, L’organització de l’espai i les condicions de L’energia, les seves fonts i com es transfereix,socials, naturals i tecnològics, vida de les persones que habiten els espais lo- per tal de valorar la necessitat d’utilitzar-la ra- Comunicar idees i informacions de manera ecn."eqoctecn."ecvcn "k"gurcp{qn"ugpug"fgkzct"fg" cionalment,oral, escrita, visual i utilitzant les TIC per in- banda altres espais on es produeixin situacions Els éssers vius: què els caracteritza i comformar, per convèncer, per dialogar, o problemes rellevants, s’interrelacionen entre ells i amb el medi, per Wvknkv|ct"eqpxgpekqpu"ectvqit Ýswgu."ocvgo - Els grans problemes relacionats amb l’adap- tal de comprendre la necessitat de conservar lavkswgu"k"ekgpv Ýswgu"k"ucdgt/ngu"kpvgtrtgvct. tació de les persones i de les societats a l’entorn seva diversitat i els diferents hàbitats i que les KfgpvkÝect"kphqtocekqpu"tgnngxcpvu"fg"nÓ tgc"gp" i la utilització dels recursos que ofereix, persones adoptin formes de viure que possibilitintextos que utilitzen diferents canals comunicatius Habilitats i estratègies per: el manteniment de la salut pròpia i col·lectiva,i de procedències diverses. Actuar en l’espai i aprendre a resoldre pro- La Terra, la seva situació a l’univers, la seva Competències metodològiques blemes, estructura i els seus canvis, per tal posar en dubte Plantejar-se preguntes que puguin ser objecte Dominar els mètodes que li permetin utilitzar mites i aprendre a buscar explicacions racionalsd’investigació, i realitzar plànols i mapes, imatges, croquis i als fenòmens observats, Wvknkv|ct"jcdknkvcvu"fg"rncpkÝecek„"fgn"vtg- guswgogu."fkcitcogu"k"it Ýswgu."qdugtxcekqpu." La tecnologia, les parts, l’estructura i el fun-ball, enquestes i entrevistes. cionament dels objectes tecnològics, per tal Utilitzar habilitats per a la recollida i tracta- Gp"fgÝpkvkxc."gnu"eqpgkzgogpvu"igqit Ýeu" fg"ugt"ecrc›"fÓcpcnkv|ct."fkuugp{ct"q"hcdtkect"ment de la informació, han de permetre a l’alumnat d’aquesta etapa objectes tècnics orientats a donar resposta a Utilitzar el pensament crític i creatiu per a educativa percebre i conèixer els seus espais alguna necessitat de les persones.l’anàlisi de la informació, la resolució de pro- de vida, saber pensar i interpretar l’espai, saber Habilitats i estratègies per:blemes i la presa de decisions. actuar en, sobre i amb l’espai, saber expressar Buscar respostes o solucions a problemes de Competències personals l’espai i saber expressar la dimensió espacial vkrwu"ekgpv Ýe"q"vgepqn ike."c"rctvkt"fgn"rncpvg- Aplicar coneixements i habilitats en contextos d’un problema. jament de preguntes i hipòtesis investigables,familiars i del seu entorn, La història ha de permetre que l’alumnat de fkuugp{ct"gp"gswkr"rtqeguuqu"rgt"fqpct/jk"tgu- Buscar els fonaments de la seva identitat, primària adquireixi: rquvc."tgeqnnkt"fcfgu"k"qticpkv|ct/ngu."kfgpvkÝ- Fkuugp{ct"k"crnkect"rtqlgevgu"kpfkxkfwcnu"k"eqn/ Coneixements sobre: car regularitats i deduir conclusions a partir delectius de manera responsable i creativa, Els propis referents temporals i cronològics les evidències obtingudes, construir models i Desenvolupar habilitats personals (autoesti- per organitzar la noció de temps, rtqvqvkrwu."k"fguetkwtg"k"lwuvkÝect"Îqtcnogpv."oc."cwvqet vkec."cwvqtgÞgzk„."cwvqcrtgpgpvcv- L’estructuració i la mesura del temps social i it Ýecogpv"k"rgt"guetkvÎ"gn"rtqefiu"fwv"c"vgtog"k"ge, iniciativa...) que afavoreixen les relacions històric (successió, simultaneïtat, durada, cro- els resultats obtinguts.interpersonals. nologia, periodització), Gp"tguwo."gnu"eqpgkzgogpvu"ekgpv Ýeu"k"vge- Maneres de viure en el passat, esdeveniments nològics a aprendre en l’educació primària hanEstructura dels continguts i personatges rellevants de la història local, ca- de permetre a l’alumnat començar a afrontar la Els continguts de l’àrea s’organitzen en set vcncpc"k"gurcp{qnc."gp"gurgekcn"fgnu"ugingu"ZKZ." recerca de possibles respostes a problemes oblocs: L’entorn i la seva conservació; El món XX i XXI, qüestions del seu entorn que siguin socialmentdels éssers vius; Les persones i la salut; Persones, Habilitats i estratègies per: rellevants i possibilitin donar sentit a les sevescultures i societats; Canvis i continuïtats en el Comparar diferents èpoques, esdeveniments o actuacions i, al mateix temps, apreciar el pla-temps; Matèria i energia; i Entorn, tecnologia problemes històrics ubicant-los cronològicament, er que comporta arribar a trobar explicacionsi societat. utilitzar i interpretar diferents fonts i evidències racionals dels fets i la utilitat de l’aplicació de Aquesta organització dels continguts integra del passat, consultar tota mena de documents i de rtqegfkogpvu"k"fÓcevkvwfu"ekgpv Ýswgu0coneixements, procediments i actituds diversos. mitjans, en especial, els tecnològics, i elaborar Encara que en l’educació primària els con-El professorat haurà de triar aquells continguts breus informes en relació amb l’estat de conser- tinguts es presentin organitzats per àrees, perconcrets que, depenent de l’entorn, facilitin que vació del patrimoni històric i cultural local. a l’assoliment de les competències bàsiques ésl’alumnat adquireixi eines útils per interpretar En síntesi, els coneixements històrics de convenient establir relacions entre ells sempreels fenòmens i problemes més rellevants i tingui l’educació primària han de permetre a l’alum- que sigui possible. La connexió entre contingutsmarcs de referència per aproximar-se a la com- nat ubicar la seva pròpia història en el temps d’àrees diverses mostra les diferents maneres deprensió del món. Aquesta aproximació no es pot social i relacionar el passat amb el present i el tractar una mateixa situació i dóna un sentit mésrestringir al marc espacial de la seva localitat, futur, situar-se davant dels grans períodes de la ampli als conceptes i n’afavoreix la comprensió.comarca o país, sinó que ha de poder abastar la jkuv tkc"fg"Ecvcnwp{c"k"Gurcp{c"ugpug"qdnkfct" De la mateixa manera, els continguts que en unainformació a la qual tenen accés a través de les alguns esdeveniments mundials, en especial àrea es presenten com a instrument trobaranTIC i d’altres mitjans de comunicació. dels segles XIX, XX i XXI, utilitzar tota mena en una altra àrea els contextos adequats que els Els coneixements conceptuals, vinculats d’informacions, evidències i fonts per construir donaran sentit.als procediments propis de les disciplines de relats i narracions històriques sobre situacions Les connexions poden establir-se amb natu-l’àrea, han de relacionar-se amb el procés d’ad- q"rtqdngogu"eqpetgvu"k."Ýpcnogpv."gncdqtct"rtq- ralitat en situacions de relació amb l’entorn i laquisició de competències relacionades amb els jectes relacionats amb la difusió i la conservació xkfc"fk tkc0"Cn"Ýpcn"fgnu"eqpvkpiwvu"fg"ecfc"ekeng"llenguatges oral, escrit i matemàtic i amb les de del patrimoni local. es concreten les connexions que es poden establirla resolució de problemes oberts. b) Els continguts del medi natural amb d’altres àrees; la proposta que es fa té un a) Els continguts del medi social i cultural Els continguts del medi natural procedeixen caràcter orientatiu i en cap cas és exhaustiva. Els continguts del medi social i cultural pro- fg"fkxgtugu"fkuekrnkpgu"ekgpv Ýswgu."eqo"u„p"nc"egfgkzgp"hqpcogpvcnogpv"fg"nc"igqitcÝc"k"fg" biologia, la física, la geologia i la química, així Consideracions sobre el desenvolupament della història. Aquestes dues disciplines han de com de la tecnologia. Aquests coneixements han currículumpermetre a l’alumnat de primària situar-se en de permetre a l’alumnat de primària fer-se pregun- A l’educació primària les nenes i els nensl’espai i en el temps i adquirir els instruments tes sobre fenòmens del món natural i els efectes estan habitualment interessats per molts fets queconceptuals i procedimentals necessaris per de l’activitat humana sobre el medi, i elaborar succeeixen al seu entorn i la metodologia percomprendre el món on viuen i contribuir a la explicacions racionals que tinguin en compte les ajudar-los en l’aprenentatge dels continguts deseva evolució. observacions i orientin la seva actuació. l’àrea de Coneixement del medi natural, social i Nc"igqitcÝc"jc"fÓclwfct"c"nÓcnwopcv"fg"rtk- Les ciències i la tecnologia han de permetre cultural hauria partir de l’anàlisi d’aquest tipus demària a construir: que l’alumnat de primària construeixi: situacions que els motiven, per tal d’estimular-los Coneixements sobre: Coneixements sobre: inicialment a plantejar-se preguntes rellevants i Els llocs, els paisatges i els territoris per poder Els materials, sobre com són i com canvien, a expressar els seus punts de vista.situar-hi les informacions a les que té accés, per tal de poder prendre decisions en relació La transformació d’aquestes idees inicials endesplaçar-s’hi i actuar, amb el seu ús, d’altres que estiguin més fonamentades en el
  • 28. Fkctk"QÝekcn"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c""""""P¿o0"6;37"Î"4;0804229 21849coneixement actual de les diferents disciplines TIC, tot i que s’han de treballar i avaluar dins col·lectius d’actuar en la protecció i millora delde l’àrea requereix un treball que afavoreixi la del context que cada àrea o projecte de treball medi ambient i del patrimoni cultural.seva evolució al llarg dels cicles. Els models determini. 7. Reconèixer en el medi natural, social iinterpretatius generats per les ciències implica- L’avaluació ha d’estar dirigida fonamental- cultural els canvis i les continuïtats relacionatsdes tenen un elevat nivell d’abstracció i el seu ment a millorar l’aprenentatge de l’alumnat, és amb el pas del temps, comprendre algunes rela-crtgpgpvcvig"tgswgtgkz"wp"gpugp{cogpv"swg" a dir, a subministrar informació, de diferents cions de successió i simultaneïtat, de cronologiaparteixi de l’anàlisi de diverses situacions con- procedències, per comprendre els punts forts i de durada, i aplicar aquests coneixements entextualitzades i a partir del treball en diferents i els punts febles de l’aprenentatge de l’alum- la interpretació del present, la comprensió delcicles i en una seqüència en espiral. nat en relació amb els objectius establerts i els passat i en la construcció del futur. Per a la selecció d’aquestes situacions s’ha continguts. D’aquesta manera, els i les mestres 8. Identificar els principals elements dede buscar l’equilibri entre les realitats locals, podran adaptar el programa a les necessitats l’entorn natural, social i cultural, analitzar laecvcncpc"k"gurcp{qnc"k"inqdcn"k"gpvtg"gnu"vgoru" reals de l’alumnat, per ajudar-los a superar els seva organització, les seves característiques iofiu"cnnwp{cvu"k"gnu"ofiu"rtqrgtu"vcpv"gp"gn"rcuucv" obstacles i assolir els objectius establerts. interaccions i aplicar aquest anàlisi a diferentscom en el futur i, a partir d’elles, promoure l’ob- Cod"cswguvc"Ýpcnkvcv."k"rgt"guvkownct"swg" escales espacials i temporals.servació i la cerca de dades. S’ha de potenciar els alumnes aprenguin a autoavaluar-se i a au- ;0" RncpkÝect"k"tgcnkv|ct"rtqlgevgu"k"crctgnnu"el coneixement directe de la realitat a l’hora toregular-se, entenem que s’ha de promoure senzills, analitzant les propietats dels materialsd’estudiar els fenòmens, els objectes tecnològics, una avaluació inicial de les idees prèvies i de i les eines i màquines que hi intervenen, totel propi territori o el passat que tenim present, les representacions sobre el que pensen que valorant la contribució de la ciència i la tècnicak"rtkxkngikct"nc"kfgpvkÝecek„"fÓgxkfflpekgu"swg" aprendran, i una avaluació en el procés d’apre- a la millora de les condicions de vida de leseqpÝtokp"q"rqukp"gp"fwdvg"ngu"kfggu"gzrtguucfgu." nentatge, incidint especialment en la regulació persones.així com la lectura de textos i imatges que es fg"ngu"hqtogu"fÓcpvkekrcek„"k"rncpkÝecek„"fgn"ugw" 10. Utilitzar de manera responsable i creativatroben en materials impresos o a Internet, per pensament i la seva acció. les TIC i el material relacionat amb l’experimen-poder accedir a informacions i coneixements Hkpcnogpv"ecnft "rncpkÝect"wpc"cxcnwcek„"Ýpcn" tació i el treball de camp, tant com a eines perdistants en el temps i en l’espai. o sumativa, d’acord amb els criteris d’avaluació, obtenir informacions, com a instruments per En el procés d’aprendre també serà impor- en la qual l’alumnat haurà de demostrar haver aprendre i compartir coneixements.vcpv"gn"vgoru"fgfkecv"c"gpugp{ct"nÓcnwopcv"c" assolit els objectius, a partir de la proposa de 11. Utilitzar la llengua com a eina per constru-prendre consciència dels propis aprenentatges, situacions o problemes en relació als quals, per ir coneixement, per comunicar-lo i per compar-a estructurar-los i a sintetitzar-los de manera donar-hi resposta, hagin d’aplicar els coneixe- tir-lo amb els altres, a partir del desenvolupamentque els puguin recordar quan els necessitin i, ments apresos. de les competències comunicatives pròpies deÝpcnogpv."gn"fgfkecv"cn"vtgdcnn"fg"ngu"cevkvwfu"k" nÓ tgc"*fguetkrek„."gzrnkecek„."lwuvkÝecek„."kpvgt-les habilitats que capacitin les nenes i nens per Objectius pretació i argumentació).actuar, tenint en compte el seu nivell i els conei- 12. Participar en l’elaboració, realització ixements apresos, en la promoció d’una forma de L’àrea de Coneixement del medi natural, so- cial i cultural de l’educació primària té com a avaluació de projectes relacionats amb aspectesvida saludable i d’un ús sostenible del medi i, en rellevants de l’entorn natural, social i cultural, ambgeneral, en situacions de participació ciutadana objectiu el desenvolupament de les capacitats següents: la conservació del medi ambient i del patrimoni ii de defensa dels drets humans. amb accions solidàries i de justícia social. Tot això comporta, a més, un treball de tipus 30" Rncpvglct/ug."kfgpvkÝect"k"tguqnftg"kpvgt- rogants i problemes relacionats amb fenòmens 13. Apreciar el gaudi que comporta arribarcooperatiu en petits grups que doni ocasió al a trobar explicacions racionals dels fets i pro-desenvolupament d’actituds i habilitats relacio- i elements significatius de l’entorn natural, social i cultural, utilitzant estratègies de cerca dngogu"swg"uÓkfgpvkÝswgp"gp"gn"pquvtg"gpvqtp"nades amb l’escolta, el consens, l’autoavaluació i de la utilitat de l’aplicació de procediments ii la coavaluació, i que possibiliti aprofundir i tractament de la informació, i analitzar els resultats i plantejar solucions alternatives als cevkvwfu"ekgpv Ýswgu0en les perspectives multicultural i de gènere.L’elaboració d’escrits que recullin les diferents problemes. 2. Utilitzar diversos llenguatges per expressar Contingutsidees, observacions o resums possibilita intro-fwkt"tkiqt"k"rtgekuk„"gp"ngu"tgÞgzkqpu"k"hceknkvc"nc" i comunicar els continguts de l’àrea de forma CICLE INICIALseva millora a partir d’activitats d’avaluació mú- personal i creativa, seleccionar i interpretar L’entorn i la seva conservaciótua. Convé, sempre que sigui possible, realitzar dades expressades per mitjà de codis diversos Observació d’elements i fenòmens naturalsaquests escrits utilitzant programes informàtics *nkpi¯ uvkeu."pwofltkeu."it Ýeu+"k"tgÞgzkqpct"uqdtg" i comunicació de les observacions utilitzantde tractament de textos i incloent-hi imatges. el propi procés d’aprenentatge. formes de representació bàsiques. Les TIC esdevenen un instrument rellevant 3. Comportar-se d’acord amb els hàbits de Orientació mitjançant l’observació d’elementsgp"nÓgpugp{cogpv"k"crtgpgpvcvig"fg"ngu"ekflpekgu." salut i higiene personal derivats del coneixement naturals i humanitzats de l’entorn.fgu"fg"nÓqdugtxcek„"kpkekcn"Ýpu"c"nc"tgcnkv|cek„" del cos humà, mostrant una actitud d’acceptació Exploració d’algun aspecte de l’entorn a partirk"xcnqtcek„"Ýpcn0"C"rctvkt"fg"xkuwcnkv|cfqtu"k" crítica i de respecte per les diferències indi- d’una qüestió rellevant, mitjançant el treballsensors es pot observar i mesurar fenòmens viduals (edat, sexe, característiques físiques i cooperatiu.reals, transferint les dades a l’ordinador per personalitat).qticpkv|ct/ngu."hgt/pg"gnu"it Ýeu"eqttgurqpgpvu" 4. Participar activament en el treball en grup, El món dels éssers viusi analitzar-ho sense haver de fer els càlculs me- adoptant una actitud responsable, solidària, Observació, utilitzant mètodes directes i in-cànicament. Amb la modelització de fenòmens cooperativa i dialogant, argumentar les pròpies directes, d’organismes i d’objectes inerts, peri els simuladors, a partir de la interacció amb els opinions i contrastar-les amb les dels altres, kfgpvkÝect/pg"ngu"fkhgtflpekgu0objectes, es poden fer proves virtuals. respectant els principis bàsics del funcionament Caracterització dels éssers vius per la seva A Internet, s’hi troben recursos d’informació, democràtic. capacitat de realitzar les funcions bàsiques:mapes virtuals, bases de dades i aplicacions 5. Prendre consciència de pertinença a di- nutrició, reproducció i relació.per als projectes a realitzar amb l’alumnat. Es ferents àmbits socials i culturals, reconèixer Observació a ull nu d’un organisme en eltreballaran estratègies per a la localització de la diversitat com a element enriquidor de la seu medi natural o reproduint el medi a l’aula.la informació, l’obtenció i tractament de les convivència, respectar la igualtat de drets i KfgpvkÝecek„"k"fgvgtokpcek„"fÓcpkocnu"k"rncpvgu"dades i les habilitats d’anàlisi i de comunicació deures de les persones, reconeixent les pròpies de l’entorn segons diferents criteris observables.(col·laborativa, de presentació i publicació dels responsabilitats. Valoració de la responsabilitat envers els animalsresultats). 80" KfgpvkÝect"nÓgurgekÝekvcv"fgnu"fiuugtu"jw- domèstics i plantes. En el bloc d’Entorn, tecnologia i societat mans i analitzar i valorar críticament la interven- KfgpvkÝecek„"fg"ngu"ectcevgt uvkswgu"k"eqo-s’inclouen els continguts per al treball de les ció humana en el medi i el seu impacte al llarg portaments d’animals i plantes per adaptar-sehabilitats bàsiques que es requereixen de les del temps, adoptant compromisos individuals i al medi.
  • 29. 21850 Fkctk"QÝekcn"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c""""""P¿o0"6;37"Î"4;0804229 Comunicació oral de les observacions realit- Manteniment de la neteja i col·laboració en manifestacions culturals presents en l’àmbitzades utilitzant diferents llenguatges. l’ordre i l’estalvi de materials a l’escola. escolar, local, mostrant empatia, valorar la seva riquesa i respectar la seva diversitat.Les persones i la salut Entorn, tecnologia i societat Valorar el paper de les famílies i descriure Caracterització de l’ésser humà com a ésser Observació del funcionament d’aparells ha- alguns aspectes de la vida personal i familiar.viu. bituals de casa i de l’escola, de les parts que els Ordenar temporalment alguns fets rellevants. KfgpvkÝecek„"fg"ngu"rctvu"fgn"equ0"Qdugtxcek„" componen i reconeixement de l’energia que Descriure altres fets quotidians i elementsde diferències i semblances, canvi i continuïtat wvknkv|gp0"KfgpvkÝecek„"fÓgngogpvu"swg"rqfgp" patrimonials aplicant nocions temporals bà-entre persones. ocasionar riscos. Adopció de comportaments siques. KfgpvkÝecek„"fg"nc"pwvtkek„"gp"tgncek„"cod"gn" que contribueixen a la seguretat personal i a Qdugtxct"k"kfgpvkÝect"ngu"rtqrkgvcvu"fÓcniwpu"creixement, recanvi i manteniment de la vida. la dels altres. materials i relacionar-les amb els seus usos, fent- Reconeixement dels diferents tipus d’aliments. Utilització de peces modulars per a la cons- se preguntes que permetin obtenir informacionsValoració d’una alimentació sana i variada. trucció d’estructures senzilles, tenint cura de rellevants. Qdugtxcek„"k"kfgpvkÝecek„"fg"ngu"rctvu"fgn"equ" les eines i dels materials. Desmuntar i tornar a muntar objectes senzillsque permeten la relació amb el medi. Percepció Muntatge i desmuntatge de joguines i d’iden- i joguines, diferenciar els diferents components,de la llum, el so, els sorolls i el silenci. vkÝecek„"fg"ngu"rctvu"swg"eqorqpgp"cniwpu"qd- manipulant-los amb precaució i descriure algu- Expressió raonada de sensacions personals i jectes. nes característiques del seu funcionament.respecte davant les opinions dels altres. Reconeixement d’elements bàsics de l’ordi- Col·laborar en les tasques del treball en grup, Xcnqtcek„"k"lwuvkÝecek„"fg"nc"pgeguukvcv"fg"nc" nador i del programari. Utilització del teclat, del contrastant i valorant les explicacions dels altreshigiene, del descans personal i valoració del bon ratolí i del micròfon i iniciació al programari i les pròpies amb respecte.ús del temps de lleure. d uke"fg"rtqeguucfqt"fg"vgzv."gfkek„"it Ýec"k" de presentació.Persones, cultures i societats CICLE MITJÀ Iniciació al correu electrònic en grup i amb KfgpvkÝecek„"fgnu"fkhgtgpvu" odkvu"cnu"swcnu" ajuda. L’entorn i la seva conservaciórgtvcp{"nÓcnwopcv<"nc"hco nkc."nÓgueqnc."gn"dcttk" Kpkekcek„"c"nÓ¿u"fg"nc"e ogtc"hqvqit Ýec0 Caracterització del sistema Sol-Terra-Llunao la localitat. i establiment de relacions entre els moviments Reconeixement de la importància de la par- Connexions amb altres àrees de rotació i translació de la Terra, el dia i la nitticipació i coresponsabilitat en les tasques de Comprensió i producció de missatges orals, i les estacions, i entre la posició del Sol i lesla vida domèstica, escolar i social, superant escrits i audiovisuals. ombres.estereotips sexistes. Comunicació d’informacions amb diferents Mesura de la temperatura, direcció i velocitat Fgueqdgtvc"k"kfgpvkÝecek„"fgnu"gngogpvu"ec- llenguatges simbòlics. del vent i quantitat de precipitacions. Iniciacióracterístics de l’entorn, els serveis i els espais Vivència del propi cos i valoració de la salut cn"tgikuvtg."tgrtgugpvcek„"it Ýec"k"kpvgtrtgvc-comuns, valorant la responsabilitat personal personal. ció de dades meteorològiques. Utilització deen el seu ús. Orientació en l’espai. recursos TIC. Descoberta de les formes d’organització de Ús d’unitats de mesura del temps. Reconeixement de formes de relleu i accidentsl’escola i de l’entorn proper, valorant la impor- Utilització dels recursos de les TIC. igqit Ýeu"k"nqecnkv|cek„"fgnu"ofiu"tgnngxcpvu"fg"tància de la convivència. Reconeixement dels l’entorn.drets i deures de les persones del grup, així Criteris d’avaluació Observació i descripció de diferents tipus decom la importància del diàleg en la resolució Qdugtxct"nÓgpvqtp"k"kfgpvkÝect"tgncekqpu"ugp- rckucvig"fg"nÓgpvqtp"rtqrgt"k"nnwp{ ."tgeqpgkzgpv"fg"eqpÞkevgu0 zilles entre els elements que en formen part, els elements naturals i humanitzats i l’impacte Representació de situacions quotidianes on distingint els elements humanitzats i els naturals. de l’activitat humana el paisatge.s’assumeixi rols culturals diferents del propi, Valorar la importància de respectar i protegir Aplicació de tècniques d’orientació a l’espai.s’observi les manifestacions culturals de l’entorn el medi. Inici a l’ús i elaboració de plànols i mapes deli es valori la seva diversitat i riquesa. Distingir éssers vius i objectes inerts i rela- barri o ciutat. cionar característiques (nutrició, relació, repro-Canvis i continuïtats en el temps KfgpvkÝecek„"k"fkuugp{"fÓcevwcekqpu"tgurqpuc- ducció) d’animals i plantes propers, amb la seva Observació dels canvis en les persones al bles orientades a l’ús sostenible de l’entorn. kfgpvkÝecek„"eqo"c"fiuugtu"xkwu0llarg del temps. Reconeixement de les diverses Realització d’un treball d’investigació a partir Tgeqpflkzgt"k"encuukÝect"cod"etkvgtku"gngogp-etapes de la vida. d’una qüestió rellevant, mitjançant el treball vcnu"gnu"fiuugtu"xkwu"fg"nÓgpvqtp"k"kfgpvkÝect"cniwpgu" Ús de fonts orals, imatges i materials per re- cooperatiu i l’ús de les TIC. relacions que estableixen amb el medi, utilitzantconstruir la pròpia història, valorant la dels altres els instruments adequats i mostrant una actitud El món dels éssers vius.i l’intercanvi comunicatiu dins el grup. de respecte per la natura i pel material. Caracterització de la funció de nutrició en els Ús de les nocions bàsiques de temps (abans/des- Reconèixer les principals parts del cos humà i animals i plantes.prés, passat/present/futur, durada) i de les unitats relacionar-les amb la seva funció i amb els can- Caracterització de la funció de relació a partirfg"oguwtc"d ukswgu"*fkc."ugvocpc."ogu"k"cp{+0 vis físics que es produeixen al llarg de la vida. de l’observació d’animals i plantes i relacionant- Aplicació de nocions de canvi i continuïtat en KfgpvkÝect"ugodncpegu"k"fkhgtflpekgu"gpvtg"ngu" les amb els seus hàbitats.fets quotidians propers a la seva experiència i persones i valorar la seva diversitat física. Caracterització de la funció de reproducció aen elements del patrimoni. Valorar positivament la relació entre la sa- partir de l’observació d’animals i plantes.Matèria i energia lut i el benestar de la persona i la pràctica de EncuukÝecek„"fgnu"fkhgtgpvu"itwru"fg"xgtvg- Qdugtxcek„."fguetkrek„"k"encuukÝecek„"fg"oc- determinats hàbits associats a la higiene, l’ali- brats i de plantes (herbes, arbustos i arbres) deterials en funció d’algunes propietats tot relaci- mentació variada i equilibrada, l’exercici físic l’entorn proper a partir d’algunes característi-onant-les amb els seus usos. i el descans. ques observables utilitzant claus dicotòmiques Distinció entre objectes d’un sol tipus de Conèixer alguns valors fonamentals de la senzilles.material o de diferents. Aplicació de criteris de convivència democràtica, especialment aplicats Identificació d’activitats econòmiques re-separació i selecció als residus urbans. Partici- a l’escola, i la necessitat de respectar les normes lacionades amb la cria d’animals i el cultiu depació en la reducció, reutilització i reciclatge de bàsiques com a ciutadans i ciutadanes. plantes.residus de l’escola. Tgeqpflkzgt."kfgpvkÝect"k"rquct"fÓgzgorngu" Interès per la protecció i cura d’animals i Observació i descripció d’interaccions que de les responsabilitats i de les tasques que des- plantes de l’entorn proper.produeixin canvis en un sistema. envolupen les persones a l’entorn, superant els Interès per l’observació i la generació de pre- Plantejament de preguntes a partir d’obser- estereotips sexistes. iwpvgu"ekgpv Ýswgu."ckz "eqo"rgt"nc"eqpuvtweek„"vacions i ús de taules simples per recollir dades KfgpvkÝect"gnu"itwru"fg"rgtvkpgp›c"fkpu"nÓgp- de respostes coherents amb el coneixement ci-i comparar-les. torn i les seves relacions. Reconèixer algunes gpv Ýe0
  • 30. Fkctk"QÝekcn"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c""""""P¿o0"6;37"Î"4;0804229 21851Les persones i la salut KfgpvkÝecek„"fgn"rcrgt"fgnu"jqogu"k"ngu"fqpgu." Analitzar i descriure elements naturals i hu- Reconeixement de la morfologia externa del individualment i col·lectiva, en la història. manitzats del paisatge de l’entorn proper i establircos. comparacions amb altres tipus de paisatges. Matèria i energia KfgpvkÝecek„"fgnu"ukuvgogu"swg"rctvkekrgp"gp" Utilitzar plànols i mapes, així com meca- Mesura, comparació i ordenació de propie-la funció de relació: locomotor i nerviós. nismes d’orientació espacial per a situar-se tats dels materials: longitud, massa, capacitat, Reconeixement dels canvis físics i personals en l’entorn, localitzar determinats elements ien les diferents etapes de la vida. temperatura. Conservació de la massa i volum desplaçar-se. KfgpvkÝecek„"k"lwuvkÝecek„"fÓj dkvu"fg"jkikg- amb els canvis de forma. EncuukÝect"cpkocnu"k"rncpvgu"fg"nÓgpvqtp"rtqrgt"ne, de descans, d’exercici físic i l’alimentació Experimentació dels canvis d’estat en l’aigua i reconèixer les característiques bàsiques dels k"nc"ugxc"tgxgtukdknkvcv0"KfgpvkÝecek„"fgn"ekeng"variada i equilibrada per a una vida saludable. xgtvgdtcvu"fÓceqtf"cod"etkvgtku"ekgpv Ýeu0KfgpvkÝecek„"fg"okuucvigu"k"rt evkswgu"swg"pq" de l’aigua a la Terra. Reconeixement dels usos KfgpvkÝect"ngu"rctvu"fgn"equ"swg"rgtogvgp"gn"afavoreixen el bon desenvolupament personal socials de l’aigua i importància de l’ús respon- moviment, relacionar-les amb altres òrgans ii la salut. sable. comprendre el funcionament del cos humà des Expressió de sensacions i emocions personals, KfgpvkÝecek„"fg"fkhgtgpvu"hqpvu"fÓgpgtikc"k"fg" d’un sentit global. Relacionar la nutrició ambaixí com respecte davant de les dels altres. cadenes energètiques relacionades amb canvis l’obtenció d’energia i el creixement. Formulació de propostes d’activitats creatives observats a la vida quotidiana. Valoració de l’ús Valorar positivament la pràctica de determi-rgt"c"nc"iguvk„"fgnu"vgoru"fg"nngwtg0"KfgpvkÝecek„" responsable de les fonts d’energia. nats hàbits associats a la higiene, l’alimentació,d’activitats d’oci individuals o col·lectives. Experimentació de la transmissió del so en l’exercici físic i el descans com a hàbits saluda- els diferents medis. Valoració del soroll i la con-Persones, cultures i societats bles que és recomanable mantenir, tot discernint taminació acústica. Identificació dels elements bàsics de l’es- les activitats que perjudiquen la salut. Formulació de preguntes sobre propietats Conèixer i valorar el funcionament bàsic de lestructura econòmica i de l’organització social, k"ecpxku"fgnu"ocvgtkcnu"k"fkuugp{"k"tgcnkv|cek„"política i administrativa dels municipis i les institucions municipals i comarcals i els meca- d’experiments per donar-hi resposta. Anàlisicomarques. nismes democràtics de participació, utilitzant-los dels resultats i comunicació oral i escrita. KfgpvkÝecek„"fg"ngu"tgncekqpu"kpvgtrgtuqpcnu" per participar activament al centre escolar. Responsabilització en el manteniment de ladins comunitat o grup. Coneixement i utilització Descriure alguns trets demogràfics i eco- neteja, l’ordre i l’estalvi de materials i energiadels mecanismes de la participació activa, la co- p okeu"fg"nÓgpvqtp."kfgpvkÝect"cniwpgu"ocpk- a l’escola i a casa.operació i el diàleg en la construcció de tasques festacions culturals, valorar la seva diversitateqowpgu"k"gp"nc"tguqnwek„"fg"eqpÞkevgu0 Entorn, tecnologia i societat i riquesa, i localitzar elements del patrimoni Valoració de la diversitat social, cultural i de KfgpvkÝecek„"fg"ngu"hqpvu"fÓgpgtikc"cod"swfl" comarcal natural i cultural.iflpgtg"k"tgurgevg"rgt"ngu"fkhgtflpekgu0"KfgpvkÝecek„" funcionen algunes màquines. Analitzar les situacions que poden comportarde les manifestacions culturals com a elements KfgpvkÝecek„"fgn"hwpekqpcogpv"fÓcniwpu"qrgtc- risc a nivell viari i proposar mesures de pre-de cohesió social. dors mecànics: eix, roda, politja, pla inclinat, en- venció. Reconeixement de situacions que poden granatges i altres. Utilització d’operadors mecànics Aplicar nocions de canvi i continuïtat acomportar risc, especialment les relatives a la per a la construcció d’estructures senzilles. alguns aspectes de la vida quotidiana de lesmobilitat viària. KfgpvkÝecek„"fÓgkpgu."o swkpgu"k"hqpvu"fÓgpgt- societats humanes i situar alguns fets històrics Anàlisi de missatges publicitaris i valoració gia utilitzades en diferents èpoques històriques rellevants, d’acord amb els criteris de successióde la seva incidència en la presa de decisions de i la seva relació amb les condicions de vida i i duració temporals. Utilitzar fonts documentalsla vida quotidiana. Desenvolupament d’actituds de treball. i patrimonials per justificar aquests canvis ide consum responsable. Reconeixement i utilització dels elements continuïtats. KfgpvkÝecek„"k"fguetkrek„"fÓcniwpu"vtgvu"fg- d ukeu"fg"nÓqtfkpcfqt"k"fgn"rtqitcoctk<"Ýpguvtgu." KfgpvkÝect"cniwpu"fgnu"wuqu"swg"gu"hcp"fgnu"oqit Ýeu"k"geqp okeu"fg"nÓgpvqtp"c"rctvkt"fg" menús. recursos naturals i algunes de les conseqüènciesl’observació directa de l’entorn proper i de dades Ampliació en l’ús de les funcions del pro- que se’n deriven. Analitzar l’impacte d’algunesk"tgrtgugpvcekqpu"it Ýswgu0"Cp nkuk"k"eqorctcek„" gramari bàsic de processador de text, edició activitats humanes sobre els recursos i en parti-de dades d’entorns rurals i urbans. it Ýec"k"fg"rtgugpvcek„"cod"vgzvqu."fkdwkzqu." cular sobre l’aigua. Elaboració d’un estudi de cas sobre elements imatges i audio. Saber muntar, desmuntar i utilitzar algunescaracterístics de l’entorn, per mitjà del treball Cerca, amb ajudes, a Internet. Reconeixement màquines senzilles, analitzant el seu funcio-cooperatiu i utilitzant de diferents fonts d’infor- de les pàgines web. nament, posant atenció especial a l’energia quemació (documents, informacions orals, mitjans Ús del correu electrònic i entorns virtuals de utilitzen i valorant la importància de fer un úsde comunicació, Internet). comunicació amb ajudes. responsable de les fonts d’energia. òu"fg"nc"e ogtc"hqvqit Ýec"k"kpkekcek„"c"nc" Plantejar-se interrogants sobre determinatsCanvis i continuïtats en el temps càmera de vídeo. fets i fenòmens, obtenir informació rellevant KfgpvkÝecek„"fgnu"ecpxku"gp"ngu"rgtuqpgu"cn" per mitjà de l’observació sistemàtica directa illarg del temps i de les diferents etapes personals. Connexions amb altres àrees indirecta i el recull de dades amb els mitjansÚs de tècniques de registre i representació de la Realització de mesures. i fonts adequats i comunicar els resultats de lahistòria pròpia i del passat familiar proper. Comprensió i producció de missatges orals, tgegtec"qtcnogpv."it Ýecogpv"k"rgt"guetkv0 Ús de fonts d’informació històrica diverses escrits i audiovisuals. Mostrar iniciativa i creativitat en la realit-per obtenir informació i evidenciar els canvis i Comunicació d’informacions amb diferents zació d’un treball d’investigació sobre un temacontinuïtats al llarg del temps d’aspectes de la llenguatges simbòlics. rellevant de l’entorn, utilitzant els recursos TICvida quotidiana de l’entorn proper. Aplicació d’hàbits de salut i higiene. fg"hqtoc"gÝekgpv0 Ús d’unitats de mesura temporal i aplicació de Descoberta i valoració del patrimoni naturalles nocions de canvi i continuïtat en l’anàlisi de i cultural. CICLE SUPERIORl’evolució d’algun aspecte de la vida quotidiana Experimentació amb sons.cn"nncti"fgn"vgoru."eqorctcpv"ewnvwtgu"cnnwp{cfgu" Utilització dels recursos de les TIC. Cerca L’entorn i la seva conservacióen l’espai o el temps. guiada de la informació a Internet. KfgpvkÝecek„"fg"nc"Vgttc"eqo"c"rncpgvc"swg" Descoberta i valoració del patrimoni comarcal forma part del sistema solar.natural i cultural i aplicació de nocions de canvi Criteris d’avaluació Lectura i interpretació de dades del tempsi continuïtat en els paisatges. Reconèixer i explicar, recollint dades i uti- atmosfèric en diferents representacions. Anàlisi diacrònic o sincrònic d’algun fet social litzant aparells de mesura, les relacions entre Reconeixement d’algunes característiquesi cultural (habitatge, vestit, utillatge) en diverses alguns factors del medi físic i les formes de del clima de l’entorn, en relació amb la varietatscultures, a partir del treball cooperatiu i l’ús vida i activitats humanes, mostrant una actitud enko vkswgu"fg"Ecvcnwp{c."k"eqorctcek„"cod"de les TIC. de respecte pel medi. altres climes.
  • 31. 21852 Fkctk"QÝekcn"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c""""""P¿o0"6;37"Î"4;0804229 KfgpvkÝecek„"k"nqecnkv|cek„"fg"ngu"rtkpekrcnu" Qdugtxcek„."kfgpvkÝecek„"k"fguetkrek„"fÓcniwpu" obtenció de compost.wpkvcvu"fg"tgnngw"fg"Ecvcnwp{c."fÓGurcp{c"k"fgn" vtgvu"fgoqit Ýeu."geqp okeu"k"ewnvwtcnu"fg"nc" KfgpvkÝecek„"fgnu"fkhgtgpvu"kpuvtwogpvu"qd-món. uqekgvcv"ecvcncpc"k"gurcp{qnc0"Tgeqpgkzgogpv"k" jectes d’ús habitual al laboratori i coneixement Utilització i interpretació de diferents repre- valoració de la diversitat cultural i lingüística i aplicació de les normes d’ús i seguretat en elugpvcekqpu"ectvqit Ýswgu"*rn pqnu."hqvqu"cfltkgu." fÓGurcp{c0 laboratori.croquis), en diferents suports, per localitzar Reconeixement d’alguns trets de l’espai ge- Anàlisi dels efectes d’una força o diferentselements importants del medi físic. Realització qit Ýe"owpfkcn"k"cp nkuk"fÓcurgevgu"tgncvkwu"cnu" forces sobre un objecte. Aplicació a l’estudi dede croquis d’espais propers. moviments migratoris i la globalització. màquines simples que s’utilitzen habitualment Anàlisi dels elements naturals i antròpics Participació activa a l’escola com a aprenentat- a l’escola o a casa.swg"kpÞwgkzgp"gp"nc"eqpÝiwtcek„"fgn"rckucvig0" ge per a la vida en democràcia. Reconeixement Experimentació dels canvis d’estat en l’aiguaIdentificació d’alguns riscos ambientals: els de la diversitat d’opinions i de l’ús de diferents k"nc"ugxc"tgxgtukdknkvcv0"KfgpvkÝecek„"k"tgncek„"fgn"terratrèmols i les avingudes d’aigua. canals per a l’intercanvi d’opinions i difusió cicle natural i humà de l’aigua. Aplicació de l’ús Valoració d’actuacions que contribueixen a d’informacions. responsable de l’aigua.la protecció del medi. Valoració dels drets i deures ciutadans i del KfgpvkÝecek„"fg"ngu"hqpvu"fÓgpgtikc"ofiu"wvknkv- Realització d’un treball d’investigació a partir paper individual i col·lectiu en la construcció zades en la societat i diferenciació entre energiesdel plantejament de qüestions i problemes relle- d’un món més just i equitatiu, així com de la renovables i no renovables.vants de l’entorn, mitjançant el treball cooperatiu necessitat d’un compromís per la resolució de RncpkÝecek„"fÓgzrgtkflpekgu"rgt"eqortqxct"i a partir de l’experimentació i l’ús de diferents problemàtiques socials. propietats dels materials i el seu comportamentfonts d’informació. Argumentació oral i escrita Rebuig dels estereotips i prejudicis, així com davant la llum, la calor i l’electricitat. Elabora-de les propostes de solució. de les situacions d’injustícia i discriminació, per ció d’un informe per comunicar el procés i els raons de gènere, orientació afectiva, origen i resultats utilitzant l’ordinador.El món dels éssers vius creences, desenvolupant sentiments d’empatia Observació i descripció d’alguns éssers vius i Entorn, tecnologia i societat i respecte amb els altres.fg"nc"ugxc"kpvgtceek„"cod"gn"ogfk0"KfgpvkÝecek„" Valoració de l’impacte del desenvolupament Interpretació de la realitat a través dels mitjansde la relació entre funcions vitals i estructura tecnològic en les condicions de vida i en el tre- fg"eqowpkecek„"k"cp nkuk"et vkec"fg"nc"kpÞwflpekc"d’alguns animals, plantes i fongs. ball. de la publicitat sobre els hàbits de consum. KfgpvkÝecek„"k"¿u"fg"etkvgtku"rgt"c"nÓqdugtxcek„" KfgpvkÝecek„"fgnu"eqorqpgpvu"fÓwp"ektewkv"ekgpv Ýec"fÓfiuugtu"xkwu0"òu"fg"encwu"k"iwkgu"rgt"c" Canvis i continuïtats en el temps gnflevtke0"Fkuugp{"k"eqpuvtweek„"fg"ektewkvu"la determinació d’organismes. Comprensió del temps cronològic i ús de re- elèctrics senzills. Valoració de la importància Reconeixement dels microorganismes com rtgugpvcekqpu"it Ýswgu"rgt"ukvwct"hgvu"k"gvcrgu" d’adoptar comportaments que minimitzin ela altres formes de vida i valoració de la seva de l’evolució històrica. consum elèctric.intervenció en alguns processos quotidians. Ús de la periodització convencional i de les Recerca d’informació sobre com s’ha resolt Utilització de la lupa binocular per a l’ob- eqpxgpekqpu"fg"fcvcek„"k"kfgpvkÝecek„"fg"nc"fw- un problema bàsic de la vida quotidiana al llargservació de parts d’organismes o de petits or- rada, simultaneïtat i successió d’esdeveniments del temps a partir d’un treball comparatiu i d’úsganismes. Ús del microscopi per a l’observació històrics. de les TIC.d’alguns microorganismes. Ús de dispositius Ús de diferents fonts històriques (orals, docu- Ús responsable de les TIC. Valoració de laTIC per a l’emmagatzematge i tractament de mentals, patrimonials) per contrastar informa- necessitat de controlar el temps destinat a la sevales observacions. cions sobre un mateix esdeveniment i obtenir utilització i el seu poder d’addicció. Cerca i contrast d’informació en diferents factors explicatius de les accions humanes. Wvknkv|cek„"fg"nÓcfokpkuvtcfqt"fg"Ývzgtu0"Tg-suports sobre éssers vius i condicions de vida. Caracterització d’algunes societats de dife- coneixement i utilització dels menús per a lesComunicació de les informacions obtingudes rents èpoques històriques a partir de l’anàlisi de funcions del programari bàsic de processador deutilitzant diferents llenguatges. les formes d’organització social. Anàlisi de pro- vgzv."gfkek„"it Ýec"k"fg"rtgugpvcek„"cod"vgzvqu." blemes socials rellevants, comparant la situació dibuixos, imatges i audio.Les persones i la salut actual amb la d’altres èpoques històriques. Utilització d’Internet per a la cerca d’informa- KfgpvkÝecek„"k"lwuvkÝecek„"fg"nc"xkuk„"kpvgitcfc" Valoració de la pròpia història personal i ció (imatge, text i audio) a través de: cercadors,dels aparells i sistemes que possibiliten la realit- col·lectiva per a la comprensió del passat i del paraules claus, adreces web. Tractament de lazació de les funcions dels cos humà. present i la construcció del futur. Valoració de informació. KfgpvkÝecek„"fg"ngu"hwpekqpu"fg"tgrtqfweek„"k" l’intercanvi intergeneracional d’experiències. Ús del correu electrònic i entorns virtualsrelació en els éssers humans i dels òrgans, apa- Anàlisi de l’evolució d’algun element patri- de comunicació amb publicació de documentsrells i sistemes que hi intervenen. Reconeixement monial de l’entorn proper, a partir del treball a Internet.de la dimensió afectiva de la sexualitat. cooperatiu, i comunicació de la informació Valoració positiva dels hàbits d’higiene i dels Connexions amb altres àrees per mitjà dels recursos de les TIC, mostrantestils de vida saludables. òu"fg"vflepkswgu"fg"tgrtgugpvcek„"it Ýec0 valoració i respecte per les manifestacions del KfgpvkÝecek„"fgnu"ecpxku"swg"eqorqtvc"gn"etgk- Comunicació d’informacions i argumenta- patrimoni.xement en el desenvolupament físic, personal cions pròpies. Anàlisi del paper de les dones com a subjectesi relacional. Valoració d’estils de vida saludables. individuals o col·lectius de la història al llarg Valoració critica dels comportaments indivi- Anàlisi d’elements del patrimoni natural i del temps i valoració de la seva aportació alduals que afecten la salut dels altres i la pròpia. cultural. patrimoni i a la cultura.Riscos del consum de tabac i alcohol. Aplicació d’habilitats de relació social i res- Expressió raonada de les valoracions pròpies Matèria i energia pecte per la diversitat.i contrast amb les valoracions dels altres sobre Mesura i comparació de masses i volums Aplicació del diàleg i la mediació en la reso-decisions que afavoreixen un comportament de materials diversos. Experimentació de la nwek„"fgnu"eqpÞkevgu0responsable i saludable. Þqvcdknkvcv"fgnu"ocvgtkcnu"gp"nÓckiwc0 Utilització dels recursos de les TIC. Caracterització d’actuacions de primers au- KfgpvkÝecek„"fg"ngu"rtqrkgvcvu"fgnu"fkhgtgpvu"xilis per ajudar-se i ajudar els altres. materials d’una mescla relacionant-les amb l’ús Criteris d’avaluació de diferents tècniques de separació de substàn- Analitzar els elements físics i humanitzatsPersones, cultures i societats ekgu<"kocpvcek„."Ýnvtcek„."fgecpvcek„."gxcrqtcek„" dels paisatges i els principals factors de canvi KfgpvkÝecek„"fgnu"vtgvu"rtkpekrcnu"fg"nÓqticpkv- i destil·lació. Experimentació de les propietats produïts per processos naturals i per l’activitat|cek„"vgttkvqtkcn"fg"Ecvcnwp{c."Gurcp{c"k"Gwtqrc0" de l’aigua com a dissolvent. humana al llarg del temps. Reconèixer la diver-Aproximació al coneixement de les institucions Observació de canvis químics en relació amb ukvcv"fg"rckucvigu"fg"Ecvcnwp{c"k"Gurcp{c"k"nc"democràtiques, valorant el paper de les adminis- fenòmens quotidians: combustions, oxidacions necessitat de preservar la riquesa paisatgísticatracions en la garantia dels serveis públics. i fermentació. Aplicació a la prevenció del foc i i patrimonial.
  • 32. Fkctk"QÝekcn"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c""""""P¿o0"6;37"Î"4;0804229 21853 Analitzar alguns dels usos que es fan dels amb l’objectiu que adquireixin una formació Encara que en l’educació primària els con-recursos naturals i de les fonts d’energia, així que els permeti comprendre els móns artístics tinguts es presentin organitzats per àrees, percom algunes conseqüències dels usos inade- i culturals, i de manera molt especial els del a l’assoliment de les competències bàsiques ésquats. Valorar, entre d’altres recursos, l’aigua seu entorn més proper i els d’altres pobles, i convenient establir relacions entre ells semprecom un bé escàs, i conèixer maneres diferents participar-hi. que sigui possible. La connexió entre contingutsde prevenir o reduir l’impacte de les activitats L’educació artística afavoreix l’estructuració d’àrees diverses mostra les diferents maneres dehumanes sobre el medi. del pensament de l’alumnat en tant que analitza la tractar una mateixa situació i dóna un sentit més Utilitzar plànols i mapes a diferents escales i realitat, ajuda a comprendre i respondre, a sentir ampli als conceptes i n’afavoreix la comprensió.interpretant els diferents signes convencionals, i a distingir, a pensar i a construir. L’aprenentatge De la mateixa manera, els continguts que en unackz "eqo"hqvqitcÝgu"cfltkgu0"Gncdqtct"etqswku"k" de l’art i a través de l’art, genera coneixement àrea es presenten com a instrument trobaranplànols senzills com a mitjà per analitzar ele- i transferència a altres situacions i contextos en una altra àrea els contextos adequats que elsments del territori i comunicar els resultats de tot desenvolupant un pensament crític, obert donaran sentit.les observacions i interpretacions. k"Þgzkdng0 Les connexions poden establir-se amb natu- Reconèixer i explicar la presència ubiqua dels L’educació artística també té una gran relle- ralitat en situacions de relació amb l’entorn i lamicroorganismes en el medi. vància des de la perspectiva social i cultural, ja xkfc"fk tkc0"Cn"Ýpcn"fgnu"eqpvkpiwvu"fg"ecfc"ekeng" Relacionar l’estructura d’un ésser viu amb les que les manifestacions artístiques no tan sols es concreten les connexions que es poden establirhwpekqpu"swg"tgcnkv|c0"KfgpvkÝect"gnu"rtkpekrcnu" són generadores d’espais de coneixement sinó amb d’altres àrees; la proposta que es fa té unòrgans del cos humà i les funcions que realitzen també d’espais d’experiència dins l’entorn pro- caràcter orientatiu i en cap cas és exhaustiva.tot relacionant l’adequat funcionament del cos per (centre escolar, barri, poble, ciutat...) i de Eqorgvflpekgu"rt rkgu"fg"nÓ tgcamb determinats hàbits de salut. Conèixer les diàleg amb d’altres manifestacions artístiques Els continguts dels dos blocs desenvolupenrepercussions dels hàbits incorrectes sobre la i culturals del món. directament les competències comunicatives i,salut. Els objectius i els continguts de l’educació en especial, la competència artística i cultural, Conèixer, analitzar i valorar els mecanismes artística pretenen que les nenes i els nens adqui- atenent a la manera que l’art commou, el quede funcionament i de participació de les societats reixin la capacitat d’interpretar i representar el suscita i el que explica de les dones i els homesdemocràtiques, aplicats als òrgans de govern de món: aprendre a percebre, però també a produir en general i de nosaltres mateixos i mateixesdiferents institucions, assumint responsabilitats a partir del coneixement i de la comprensió de si en particular.en el sí del marc escolar. mateix i del seu entorn i a entendre les imatges El coneixement dels diferents codis artís- Reconèixer i respectar la diversitat de mani- com una representació de la realitat tics i l’ús de les tècniques i recursos que sónhguvcekqpu"ewnvwtcnu"fg"nÓgpvqtp."fg"Ecvcnwp{c"k" L’àrea d’educació artística manté uns enllaços propis de l’àrea ajuden l’alumnat a iniciar-seGurcp{c0"KfgpvkÝect"ngu"pqtogu"fg"eqpxkxflpekc" evidents amb l’àrea d’educació física, en tant en la percepció i comprensió del món que elsdels grups i respectar els drets i deures fonamen- que totes dues àrees treballen el sentit estètic i envolta. També li permeten ampliar les sevestals de les persones. creatiu de l’expressió i comunicació corporal, possibilitats d’expressió i comunicació amb els KfgpvkÝect."fguetkwtg"k"cpcnkv|ct"rtqeguuqu"fg" de manera especial per mitjà de la dansa. La altres per mitjà dels recursos que li proporcionencanvi i transformació social, cultural, econòmic dansa ajuda l’alumnat a conèixer les seves pos- els llenguatges artístics, promovent la iniciativai tecnològic en l’entorn, en especial, els canvis sibilitats corporals, a respectar-se i respectar els personal, la imaginació i la creativitat.rtqxqecvu"rgt"nc"inqdcnkv|cek„."kfgpvkÝecpv"k"xc- altres, i a compartir una experiència corporal L’apropament a les diverses manifestacionslorant algunes de les causes de les desigualtats transmesa per mitjà dels sentits i enriquida amb culturals i artístiques que propicia l’àrea educaen el món actual. la música. en el respecte per altres formes d’expressió i Usar diferents informacions procedents dels Estructura dels continguts pensament, ja que dota l’alumnat d’eines permitjans de comunicació per interpretar pro- L’experiència estètica incideix tant en el diàleg valorar-les i formular opinions fonamentadesblemes socials rellevants. Valorar la relació de que s’experimenta amb les manifestacions artís- swg"eqpvtkdwgkzgp"c"eqpÝiwtct"etkvgtku"rgtuqpcnu"proximitat que proporcionen les tecnologies tiques i culturals, com també en la creació. vàlids en relació amb els productes culturals ide la informació i la comunicació amb altres Per aquesta raó es proposen dos blocs de con- ampliar així les seves possibilitats de lleure.llocs del planeta. tinguts relacionats amb dos àmbits de l’experi- Utilitzar diferents tipus de fonts documen- Contribució de l’àrea a les competències bà- ència estètica: Explorar i percebre, i Interpretartals (textuals, patrimonials, orals) per obtenir siques i crear. Cada un d’aquests àmbits agrupen elsinformació sobre els trets significatius de la L’àrea d’Educació artística contribueix, a més, continguts en dos apartats: Visual i plàstica,societat d’èpoques passades, situant els fets en cn"fgugpxqnwrcogpv"fÓcurgevgu"swg"eqpÝiwtgp"nc" i Música i dansa, que constitueixen els llen-línies de temps. competència del coneixement i interacció amb guatges que integren l’àrea. Tant el llenguatge RncpkÝect"k"rqtvct"c"vgtog"gzrgtkflpekgu"ugp- el món, ja que l’àrea se serveix del medi com a rn uvke"eqo"gn"owukecn"u„p"gnu" odkvu"gurge Ýeu"zilles sobre alguns fenòmens físics i químics mitjà per a la creació artística. amb característiques pròpies que comparteixen,de la matèria, plantejant-se hipòtesis prèvies, Els intercanvis lingüístics, les cançons i les no obstant, aspectes relatius a la producció i laseleccionant el material necessari, i registrar els senzilles dramatitzacions contribueixen a la comprensió, fet que facilita la seva inclusió enresultats i comunicar les conclusions, oralment competència comunicativa, i l’ús de la tecnologia una sola àrea per permetre un enfocament glo-i per escrit, per mitjans convencionals i amb relacionada amb la música, les arts visuals i la balitzat que contempli les estretes connexionsl’ús de les TIC. cerca d’informació sobre manifestacions artísti- entre els diferents llenguatges i la incorporació RncpkÝect"k"tgcnkv|ct"rtqlgevgu"fg"eqpuvtweek„" ques contribueix al tractament de la informació de continguts de dansa i teatre.d’alguns objectes, maquetes i aparells senzills, i la competència digital. El bloc Explorar i percebre inclou aquellsseleccionant els materials pertinents, demostrant L’àrea desenvolupa també la competència aspectes relacionats amb el desenvolupamentresponsabilitat en les tasques individuals i acti- social i ciutadana, ja que la interpretació i la de capacitats de reconeixement visual, audi-tud cooperativa per al treball en grup i vetllant creació suposa el treball en equip i contribueix tiu i corporal, que ajuden a entendre les dife-per la pròpia seguretat i la dels altres. a la sociabilització dels infants en la mesura que rents manifestacions artístiques, així com el comparteixen experiències i manifestacions coneixement i gaudi de produccions plàstiquesEducació artística culturals. i musicals diverses. El bloc Interpretar i crear Les manifestacions artístiques tenen una pre- Participa també en el desenvolupament de es refereix a l’expressió d’idees i sentiments persència constant en l’entorn i en la vida de les per- la competència d’aprendre a aprendre i de l’au- mitjà del coneixement i l’ús de diferents codis isones i esdevenen espais de relació en els quals tonomia i iniciativa personal, pel que fa a la tècniques artístics. Per facilitar l’aplicació d’unaÞwgkzgp"gzrgtkflpekgu."ukipkÝecvu."goqekqpu." tgÞgzk„"uqdtg"gnu"rtqeguuqu"gp"nc"ocpkrwncek„" perspectiva integrada, els conceptes i actituds aidees i pensaments. L’àrea d’educació artística d’objectes, l’experimentació amb tècniques i treballar queden explicitats en la major part dede l’educació primària pretén desenvolupar en les materials, la capacitat d’observació, la indagació procediments de cada bloc.nenes i els nens la percepció i l’expressió estètica k"nc"rncpkÝecek„0"Hkpcnogpv."rctvkekrc"gp"nc"eqo-
  • 33. 21854 Fkctk"QÝekcn"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c""""""P¿o0"6;37"Î"4;0804229petència matemàtica, ja que aborda conceptes incorporar en el procés creatiu propi i dels altres les imatges, els objectes i les obres artístiques.i representacions geomètriques i es treballa el aspectes de la pròpia experiència o inquietud. Observació de recursos formals del llenguatgeritme i les escales musicals. 6. Valorar i gaudir de la interacció en el grup audiovisual (enquadrament i punt de vista). i el cooperativisme, tot participant conjuntament Apreciació dels objectes i imatges produïts perConsideracions sobre el desenvolupament delcurrículum gp"nc"rncpkÝecek„"fg"ngu"cevkxkvcvu"k"fg"nc"rtqfwe- un mateix o per altres i valoració pel progressiu NÓgpugp{cogpv"k"crtgpgpvcvig"rgt"c"nc"eqo- ció per crear un sentit de comunitat, desenvolu- coneixement que promouen.prensió dels móns artístics i culturals ha de rcpv"wpc"tgncek„"fg"eqpÝcp›c"gp"nc"fkp okec"fg" Percepció que a través de la participació artís-partir de les pròpies experiències de l’alumnat ngu"cevkxkvcvu"k"eqorctvkpv"cod"gnu"eqorcp{u"k"ngu" tica i de l’interès vers els fets artístics s’arriba a lai dels interrogants que es planteja entorn de les eqorcp{gu"kfggu."xcnqtcekqpu"k"rtqlgevgu0 satisfacció i l’emoció de l’experiència estètica.imatges, els objectes, la música i els espectacles 7. Mostrar curiositat per com les artistes i Música i dansavisuals i entorn el que se’ns esdevé. Aquesta els artistes indaguen en el coneixement, l’ex- Escolta, exploració i discriminació de sonsaproximació permet examinar els propòsits de la periència i la imaginació per fer música, arts presents en l’entorn natural, cultural i artístic:cultura i de les arts visuals, musicals i corporals, escèniques i, arts plàstiques i arts audiovisuals. elements de l’entorn que produeixen so, sons quei la seva incidència en la nostra manera de pensar Conèixer algunes de les institucions i professions es poden produir amb el cos, sons enregistrats.i actuar, atenent als diferents contextos socials i dels àmbits artístics i culturals i interessar-se per Percepció del so i del silenci, de les diferentsa les diferències culturals i de gènere. les característiques del seu treball. qualitats del so i de la seva combinació. Per adquirir competència artística cal posar 8. Compartir i reconstruir històries i pen- Exploració dels recursos creatius i expressiusl’alumnat en contacte amb contextos relacio- saments que ens desvetllen les manifestacions de la veu i dels instruments.nables i dialògics amb les manifestacions ar- artístiques i culturals i descobrir que poden Exploració sensorial de les possibilitats detístiques i culturals, i promoure la possibilitat kpÞwkt"gp"nc"pquvtc"ocpgtc"fg"rgpuct"k"gp"gnu" moviment del cos. Adequació, quan escaigui,d’implicar-se com a subjectes actius en projectes nostres propòsits. del moviment al so i a l’espai.on es pugui establir vinculacions amb les con- 9. Gaudir de l’aproximació a les manifestaci- Expressió oral d’idees, emocions i experiènci-vencions culturals i estètiques del passat i con- ons artístiques i desenvolupar una posició crítica es, que desvetllen les manifestacions culturals itemporànies, amb la tradició, amb la pluralitat i un posicionament pluralista en l’aproximació artístiques: audicions, espectacles, festes.del nostre entorn, amb la nostra experiència i als artistes, als autors/es i a les manifestacions Interès pel coneixement de cançons i dansesamb altres coneixements. artístiques i culturals. tradicionals catalanes i de cançons i danses tra- Els entorns multimèdia posen èmfasi en que 10. Utilitzar la comunicació audiovisual i les fkekqpcnu"fgnu"rc•uqu"fÓqp"rtqxgpgp"eqorcp{u"k"els audiovisuals, la música, les imatges i les TIC per a la cerca d’informació i conèixer els eqorcp{gu"fg"encuug0animacions son eines poderoses per comunicar codis del llenguatge audiovisual per elaborar Interès i curiositat per participar i gaudiridees. L’educació artística, conjuntament amb produccions tant de forma autònoma com en en les manifestacions artístiques que ofereixles altres àrees curriculars prepara als alum- combinació amb altres mitjans i materials. l’entorn: audicions, dansa, espectacles, festesnes en un món real i canviant. La utilització 11. Conèixer les intervencions artístiques tradicionals.dels recursos TIC permeten generar música, urbanes, els museus, els teatres, els auditoris, els Eqortgpftg"gn"ukipkÝecv"fg"ecp›qpu"k"fcpugu"eqodkpct"uqpu."vgzvqu."kocvigu."hqvqitcÝgu"k" gfkÝeku"ctswkvgev pkeu"k"ewnvwtcnu"fgn"dcttk."fgn" i la seva relació amb experiències conegudes oanimacions, obrint moltes possibilitats per a poble o de la ciutat. Adonar-se de les seves fun- imaginades.l’experiència estètica. cions socials vinculades a la vida del barri, del Interès en l’audició de peces instrumentals i L’experiència cultural i emocional que s’ad- poble o de la ciutat i a la noció de patrimoni. vocals de diferents estils i cultures.quireix a través de les manifestacions artístiques Reconeixement d’instruments musicals i dei culturals, com la llibertat en l’experimentació Continguts veus masculines, femenines i infantils en au-de tècniques i procediments comunicacionals, CICLE INICIAL dicions musicals.i l’anàlisi i l’avaluació del paper social i cultural Reconeixement, interpretació i representaciódels mitjans de comunicació, afavoreixen la Explorar i percebre it Ýec"k"eqtrqtcn"fÓgngogpvu"owukecnu0comprensió, la interpretació i la creació. Visual i plàstica Percepció que a través de la participació i deObjectius Observació, i exploració sensorial dels ele- l’interès s’arriba a la satisfacció en l’experiència L’àrea d’Educació artística de l’educació pri- ments presents en l’entorn natural, cultural i artística.mària té com a objectiu el desenvolupament de artístic experimentant les sensacions i emocions Interpretar i crearles capacitats següents: que provoquen. 1. Experimentar i indagar en les possibilitats Qdugtxcek„"k"xcnqtcek„"fÓkocvigu"Ýzgu"k"ugtk- Visual i plàsticaexpressives del so, de la imatge i del moviment i ades de contextos propers (historietes, còmics, Experimentació amb les qualitats visuals iapreciar que l’art és una manera de donar forma knánwuvtcekqpu."hqvqitcÝgu."ectvgnnu."rwdnkekvcv+" plàstiques dels materials dels elements presentsa les experiències, a les idees i a les emocions que provenen del camp de les arts i la cultura en l’entorn: manipulació i transformació dels 2. Explorar, conèixer i experimentar les visual. materials; utilització de diversos materials ipossibilitats que ofereix la veu, el cos, els sons, Expressió oral d’idees, emocions i experiènci- suports; intervenció espacial i compositiva.els instruments, l’experiència artística, la co- es, que desvetllen les manifestacions artístiques i Concepció i composició individual i col·lectivamunicació audiovisual, els materials, les TIC, culturals per promoure la comprensió crítica. d’imatges i objectes a partir de materials i tèc-mitjançant els llenguatges artístics i la realització Interès pel coneixement de les manifestaci- niques per a la representació bidimensional ide projectes expressius i de comunicació qpu"rqrwnctu"k"vtcfkekqpcnu"fg"Ecvcnwp{c"k"fg"nc" tridimensional, la composició d’objectes atenent 3. Comprendre que les manifestacions ugxc"kocvigtkc"k"fg"ngu"ewnvwtgu"fgnu"eqorcp{u"k" a l’equilibri i la utilització de ritmes visuals.artístiques i culturals estan fetes per homes i eqorcp{gu"cod"gzrgtkflpekgu"fkhgtgpvu0 Us progressiu dels materials, d’imatges idones i per a la gent, i representen les seves Interès i curiositat per descobrir i gaudir les d’objectes diversos de l’entorn en les produc-experiències. manifestacions artístiques que ofereix l’entorn cions pròpies i col·lectives: materials plàstics, 4. Valorar i respectar el fet artístic propi i dels (museus, exposicions, representacions, festes hqvqitcÝgu."tgxkuvgu."rtgouc."etqoqu."kocvigtkc"altres entenent que és una manera de comunicar- populars). popular i fantàstica.se i d’expressar els sentiments, les descobertes, Apreciació que els artistes i les artistes con- Elaboració de produccions plàstiques i mis-les capacitats i peculiaritats de cadascú. Apreciar ceben i produeixen objectes i imatges a partir satges audiovisuals a partir de la percepcióque les experiències culturals pròpies i les dels del que saben, coneixen o imaginen. Satisfacció sensorial, la imaginació, les experiències, laeqorcp{u"k"eqorcp{gu"gufgxgpgp"wp"gurck"fg" pel progressiu coneixement que els objectes i les realitat, les idees i les emocions, tot preveientdiàleg i enriquiment. imatges promouen. els recursos necessaris i les possibilitats dels 5. Participar, generar i afavorir l’intercanvi Discriminació de materials, colors, formes, ocvgtkcnu"k"cxcp›cpv"cod"eqpÝcp›c"k"ucvkuhceek„"d’opinions, experiències, idees i valoracions i volums, línies, grandàries, impacte visual... en en els diferents processos de producció.
  • 34. Fkctk"QÝekcn"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c""""""P¿o0"6;37"Î"4;0804229 21855 Incorporació i utilització progressiva de les esquemes rítmics i melòdics amb la veu, el cos ewnvwtcnu"fg"eqorcp{u"k"eqorcp{gu"c"vtcxfiu"fg"terminologies pròpies dels llenguatges artístics: i instruments. la música i la dansa.pintura, dibuix, escultura, il·lustració, collage, Llegir petits patrons melòdics i rítmics amb Reconeixement d’estructures de simulta-oqfgncvig."eqpuvtweek„."hqvqitcÝc."ekpgoc"k" els elements apresos. neïtat sonora en produccions musicals i ar-teatre. tístiques. Valoració de l’ordre, la cura i l’atenció en CICLE MITJÀ Apreciació de la incidència de la cultura musi-els processos de producció i del respecte en cal i corporal de l’entorn i de la manera de ser i de Explorar i percebreel treball. pensar propis, i en la manera com ens relacionem Interès, valoració i respecte davant del fet Visual i plàstica amb i a través de les manifestacions musicals iartístic i davant de les produccions artístiques KfgpvkÝecek„"fg"nc"fkxgtukvcv"fg"ocvgtkcnu"k"fg" escèniques. Valoració positiva de la diversitat depròpies i alienes. qualitats, i les tecnologies que s’utilitzen en la posicionaments, judicis i arguments que desvet-Música i dansa creació d’objectes artístics i imatges mitjançant llen les expressions musicals i corporals. Interpretació de cantarelles, cançons a una l’observació de produccions en l’entorn artístic i Interès per la cerca d’informació (individualxgw"cod"ceqorcp{cogpv"q"ugpug"k"fcpugu"vtc- cultural i dels mitjans de comunicació. i col·lectiva) sobre compositors/es, intèrprets,dicionals catalanes, d’altres cultures i d’autor, Aproximació al paper social i cultural de festivals de música i manifestacions musicalsdesenvolupant la tècnica vocal, instrumental les exposicions culturals i d’art, del cinema, i informació a l’entorn de la dansa.i corporal. del teatre i dels mitjans de comunicació (pu- Reconeixement de petites formes musicals, Realització de danses, exercicis corporals i blicitat, premsa, Internet) i de les produccions de qualitats del so, d’instruments i formacionslqeu"oqvtkwu."ceqorcp{cvu"fg"ugs¯flpekgu"uqpq- audiovisuals. instrumentals i vocals en peces musicals.res, cançons i obres musicals. Apreciació de la incidència de la cultura visual Reconeixement i representació d’elements Composició individual i col·lectiva de pro- de l’entorn i del patrimoni cultural en la vida quo- musicals i plàstics a través del moviment cor-fweekqpu"owukecnu"k"eqtgqitcÝgu0 tidiana de les persones i en la forma de pensar. poral. Ús progressiu de materials sonors i instru- Apreciació que la manera de ser i de pensar, Percepció que a través de la implicació i de laments convencionals i no convencionals, des- gnu"xcnqtu"k"ngu"etggpegu"kpÞwgkzgp"gp"nc"ocpgtc" constància, s’arriba a la satisfacció en la com-envolupant l’adaptació corporal i musical a les com ens relacionem amb i a través de l’art. Valo- prensió, interpretació i creació artística.característiques de cadascun d’ells. ració positiva de la diversitat de posicionaments, Reconeixement de la presència de la música i Incorporació i utilització progressiva de judicis i arguments que desvetllen els objectes la dansa en els mitjans de comunicació.itcÝgu"pq"eqpxgpekqpcnu"*fkdwkzqu."rctcwngu." i les imatges.u odqnu+"k"itcÝgu"owukecnu"eqpxgpekqpcnu"gp"nc" Exploració i diàleg entorn al que les imatges, Interpretar i crearlectura, la interpretació i la creació de partitures les produccions audiovisuals i els objectes poden Visual i plàsticasenzilles. explicar del món i de nosaltres mateixos. Experimentació i recerca de les possibilitats Incorporació i utilització progressiva de la Observació de recursos formals del llenguatge expressives i plàstiques i de transformació delsterminologia que s’empra en la pràctica i la vi- audiovisual i la seva funció expressiva i estètica materials; les possibilitats espacials en la inter-vència de la dansa i la música. *gpswcftcogpv."rncpkÝecek„"k"rwpv"fg"xkuvc+0 venció bidimensional i tridimensional; les acci- Valoració de l’atenció i el respecte en les in- Reconeixement de manifestacions culturals, ons que permeten els materials i les tècniquesterpretacions i produccions artístiques pròpies rqrwnctu"k"vtcfkekqpcnu"fg"Ecvcnwp{c"k"fg"nc"ugxc" ctv uvkswgu"fgn"rcuucv"k"fgn"rtgugpv"*hqvqitcÝc."i dels altres. imatgeria. Interès per a conèixer i dialogar sobre imatge digital, animació). ngu"fkxgtugu"gzrgtkflpekgu"ewnvwtcnu"fg"eqorcp{u"Connexions amb altres àrees Fkuugp{"k"eqorqukek„"kpfkxkfwcn"k"eqnángevkxc" k"eqorcp{gu0 Discriminació de formes i grandàries. d’imatges i objectes utilitzant materials tècniques Interès per qüestionar-se i cercar informació Expressió de les emocions i experiències i procediments diversos (materials naturals, in- sobre els motius i les raons de l’art i dels contex-sensorials. fwuvtkcnu"k"fg"tgdwki."tgewtuqu"rn uvkeu."hqvqitcÝc." tos de producció artística. Exploració sensorial d’elements de l’entorn, recursos de les TIC...), atenent a l’equilibri/tensió Observació i discriminació de materials, co-imatges, moviment, so i espai. k"wvknkv|cpv"tkvogu"xkuwcnu."rncpu"*Ýiwtc/hqpu+"k" lors, formes, volums, línies, contorns, textures, Realització d’exercicis corporals i jocs mo- punts de vista diversos. grandàries, perspectives, en la bidimensionalitat,trius. Ús progressiu d’imatges i objectes de l’entorn i la tridimensionalitat dels objectes, les imatges Comprensió de textos de cançons. rtqrgt."cod"nc"Ýpcnkvcv"fÓgzrnkect"cniwp"curgevg" i les obres artístiques. de la nostra vida. (imatgeria popular i mediàtica, Establiment de relacions entre les qualitatsCriteris d’avaluació els records, la vida quotidiana, la història i la perceptibles de les produccions artístiques i el Reconèixer i anomenar algunes de les ca- memòria del barri). swg"eqooqw"q"rtqxqec0"KfgpvkÝecek„"fÓcniwpu"racterístiques i de les possibilitats d’utilització Elaboració de propostes artístiques a resultes materials i tecnologies emprats pels artistes enplàstica, sonora i corporal dels elements presents de la percepció sensorial, la imaginació, les el present i en el passat.en l’entorn natural, cultural i artístic. experiències, la realitat, les idees i les emocions, Percepció que a través de la implicació, de la Expressar de forma senzilla i compartir amb tot preveient els recursos necessaris i les possibi- resolució de problemes i de la constància, s’arribagnu"eqorcp{u"k"ngu"eqorcp{gu"gn"swg"gpu"fguxgv- nkvcvu"fgnu"ocvgtkcnu."k"cxcp›cpv"cod"eqpÝcp›c"k" a la satisfacció en la comprensió, interpretaciólla una experiència cultural o artística, individual amb satisfacció en el procés de producció. i creació artística.o col·lectiva. Caracterització de personatges, producció Realitzar senzilles composicions visuals Música i dansa d’imatges i objectes, recreació d’espais imagina-*kocvigu"k"qdlgevgu+."uqpqtgu"k"eqtgqit Ýswgu" KfgpvkÝecek„"fg"nc"xctkgvcv"fg"uqpu."o¿ukswgu." ris, creació d’estructures, decorats i exposicionsque representin el món imaginari, afectiu i social moviments corporals i tecnologies que utilitzen amb propòsits relacionables amb la pròpia ex-i participar en produccions col·lectives. les artistes i els artistes en l’expressió musical periència i amb el desenvolupament d’activitats Emprendre processos de creació i producció i corporal mitjançant l’escolta i l’observació culturals als centres educatius i enregistramentsctv uvkec"k"fgugpxqnwrct/nqu"cod"eqpÝcp›c."uc- de produccions en l’entorn artístic i cultural. audiovisuals.tisfacció i respecte. Reconeixement de famílies instrumentals. Assumir responsabilitats i afavorir dinàmi- Mostrar respecte en el treball cooperatiu a Exploració i diàleg de com les artistes i els ques de treball cooperatiu i participatiu en l’ela-l’hora de participar en projectes artístics col- artistes expressen, mitjançant la música i la dan- boració de projectes artístics i culturals.lectius. sa, idees i emocions molt properes a les nostres Utilització progressiva de les terminologies Reconèixer elements musicals en audicions experiències. pròpies dels llenguatges artístics: pintura, dibuix,k"eqtgqitcÝgu0 Reconeixement de cançons i danses populars escultura il·lustració, arquitectura, gravat, colla- Interpretar de memòria cançons i danses. k"vtcfkekqpcnu"fg"Ecvcnwp{c0"Kpvgtflu"rgt"c"eqpflk- ig."oqfgncvig."eqpuvtweek„."hqvqitcÝc."kocvig" Realitzar patrons de moviment, jocs motrius, xer i dialogar sobre les diverses experiències digital, cinema-vídeo.
  • 35. 21856 Fkctk"QÝekcn"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c""""""P¿o0"6;37"Î"4;0804229 Interès, valoració i respecte pel fet artístic Realitzar composicions visuals (imatges i ob- guvflvkec"*gpswcftcogpv."rncpkÝecek„."rwpv"fg"propi i dels altres i per les obres artístiques de lgevgu+."uqpqtgu."k"eqtgqit Ýswgu"swg"tgrtgugpvkp" vista, il·luminació).diferents característiques. les nostres idees, emocions i experiències utilit- Kpvgtflu"rgt"kfgpvkÝect"nc"oqvkxcek„"gp"nc"etg- Consciència del propi aprenentatge en els zant materials i instruments diversos inclosos els ació d’objectes i d’imatges, les diferents visionsprocessos de la producció, creació i interpre- recursos de les TIC i els audiovisuals. de l’art i la relació dels objectes i les imatges ambtació artística. Utilitzar en les produccions artístiques aquells els contextos de producció artística. elements que ens mostren com som tot preveient Discriminació de materials, colors, formes,Música i dansa recursos i materials propis del nostre entorn i volums, línies, contorn, textures, grandària, Interpretació, improvisació i creació de can- afavorint la dinàmica del fet cooperatiu. llum, moviment, bidimensionalitat i tridimensi-çons a una i més veus, danses, jocs motrius Cxcp›ct"cod"eqpÝcp›c"k"ucvkuhceek„"k"tgu- onalitat, establiment de relacions entre les qua-fgugpxqnwrcpv"nÓcÝpcek„."nc"fkeek„."nc"vflepkec" pecte en els processos de creació i producció litats perceptibles i el què pretenen les imatgesvocal, instrumental i corporal i la coordina- artística. i els objectes (informar, fer pensar, convèncer,ció tant individual com col·lectiva. Pràctica de Mostrar respecte i responsabilitat en el treball persuadir).vflepkswgu"d ukswgu"fg"oqxkogpv"ceqorcp{cvu" cooperatiu alhora de participar en projectes Apreciació d’algunes característiques (for-o no de seqüències sonores, cançons i obres artístics col·lectius. mals, materials i tecnològiques) en la creaciómusicals. Interpretar cançons i danses apreses uti- d´ objectes i d’imatges que han canviat o es Interpretació de cançons i danses tradicionals litzant les tècniques bàsiques de la veu i del mantenen al llarg del temps.catalanes i cançons i danses d’altres països, en moviment. Percepció que a través de la implicació, de lagurgekcn"fÓqp"rtqxgpgp"eqorcp{u"k"eqorcp{gu" Improvisar i crear cançons participant en resolució de problemes i de la constància s’arribade classe. creacions individuals i col·lectives emprant degu- a la satisfacció en la comprensió, interpretació Composició individual i col·lectiva de fcogpv"nc"vgtokpqnqikc"k"itcÝc"eqttgurqpgpv0 i creació artística.ecp›qpu."o¿ukswgu"k"eqtgqitcÝgu"wvknkv|cpv" Llegir petites partitures amb els elementsmaterials i instruments de percussió diver- Música i dansa musicals apresos.sos, inclosos els recursos TIC i audiovisuals. Experimentació de les possibilitats sonoresIncorporació progressiva de la terminologia que poden suggerir la utilització de les TIC, la CICLE SUPERIORcorresponent. interacció de diferents mitjans i llenguatges Creació i producció de musica i de danses que Explorar i percebre artístics, les famílies i les agrupacions instru-es relacionin amb les pròpies idees, emocions o mentals. Visual i plàsticaexperiències. Recerca i utilització de musiques Recerca de les possibilitats corporals comuni- Indagació sobre les possibilitats comunicati-que ens mostren com som: cançons, danses, catives per a una millor relació entre les persones. ves suggerides per la comunicació audiovisual(populars, culturals i mediàtiques). Recerca d’imatges que ens ofereixin tot tipus de i la utilització de les TIC i per les possibilitats Elaboració de produccions musicals, esceno- moviment: anàlisi i interpretació corporal. plàstiques dels materials i les seves qualitatsit Ýswgu"k"cwfkqxkuwcnu"c"rctvkt"fg"nc"rgtegrek„" Utilització dels mitjans de comunicació i d’In- hqtocnu"gp"gn"fkuugp{"fÓkocvigu"k"fÓqdlgevgu"sensorial, la imaginació, les experiències, la ternet per obtenir informació sobre audicions, artístics, i per comunicar idees, emocions irealitat, les idees i les emocions, tot preveient concerts, espectacles musicals, estils musicals experiències.tgewtuqu"pgeguuctku"k"cxcp›cpv"cod"eqpÝcp›c"k" k"eqtgqit Ýeu0 Elaboració i seguiment de protocols per asatisfacció en el procés de producció. Valoració de l’ús de la música en els mitjans de l’observació d’aspectes i qualitats d’elements Utilització progressiva de les terminologies pcvwtcnu"k"ctvkÝekcnu0 comunicació i en produccions audiovisuals.rt rkgu"fgnu"nngpiwcvigu"ctv uvkeu<"itcÝc"owuk- Reconeixement de la relació de les expressions Utilització dels mitjans de comunicació ical convencional en la lectura, interpretació i musicals i les danses amb les idees, les emocions d’Internet per obtenir informació sobre qües-creació de partitures senzilles, terminologia i les realitats socials. tions relacionades amb l’art i els contextos depròpia de la dansa. Crtgekcek„"fg"nc"kpÞwflpekc"fg"nÓgzrgtkflpekc" producció i exposició artística. Interès, valoració i respecte pel fet artístic cultural de l’entorn en la comprensió, interpre- Valoració del paper de les exposicions, lapropi i dels altres i per les obres artístiques de tació i creació musical i escènica. publicitat, Internet, el cinema, la televisió perdiferents característiques. Comprensió i comunicació de les maneres informar, fer pensar, persuadir. Acceptació i adaptació de les pròpies possi- KfgpvkÝecek„"fg"ocpgtgu"fg"xkwtg"k"hqtogu" de viure, de les ideologies i de les concepcionsbilitats davant de la producció, creació i inter- a través del so i del cos. d’organització social en les imatges i els objectes;pretació artística. Apreciació, valoració i anàlisi de la funció de percepció i comprensió d’algunes idees, valors oConnexions amb altres àrees creences que desvetllen els objectes i les imatges; la música i de la dansa en la promoció de noves Comunicació de judicis i arguments sobre apreciació de la relació de l’entorn cultural i els expectatives i propòsits pel que fa als valors iobjectes i imatges artístics. aspectes personals dels artistes i de les artistes les concepcions ideològiques. KfgpvkÝecek„"fg"ocvgtkcnu"k"swcnkvcvu"fgnu"qd- en la creació d’objectes i imatges. Kpeqtrqtcek„"rtqitguukxc"fg"nc"itcÝc"owuk-jectes i de les tecnologies per produir-los. Crtgekcek„"fg"nc"kpÞwflpekc"fg"nÓgzrgtkflpekc" cal convencional en la lectura, interpretació i Ús d’objectes i imatges per explicar aspectes cultural de cadascú en les reaccions davant les creació de partitures. Incorporació i utilitzacióde la vida pròpia i de l’entorn. manifestacions artístiques, i en l’ús i en la creació progressiva de la terminologia que s’empra en d’objectes i imatges. la pràctica i vivència de la dansa.Criteris d’avaluació Comprensió i comunicació de les maneres de Exploració de diverses estructures de simul- KfgpvkÝect"k"xgtdcnkv|ct"cod"nc"vgtokpqnqikc" viure, de les ideologies i de les concepcions, a taneïtat en produccions musicals i artístiques deadequada les possibilitats plàstiques, sonores través dels objectes i de les imatges. Percepció complexitat creixent.i corporals que utilitzen els i les artistes, i els i comprensió de les atribucions de temps, lloc, Interès i recerca d’informació (individual imitjans de comunicació presents en l’entorn gènere i classe que desvetllen els objectes i les col·lectiva) sobre compositors, intèrprets, fes-natural, cultural i artístic. imatges atenent el seu context social. tivals de música i manifestacions musicals en Gzrtguuct"k"eqorctvkt"cod"gnu"eqorcp{u"k" Apreciació, valoració i anàlisi de la funció general, i la dansa: diferents formes de viure-langu"eqorcp{gu"gn"swg"gpu"fguxgvnnc."fg"pqucnvtgu" de les imatges i dels objectes en la promoció i entendre-la.mateixos i de la nostra manera de pensar, una de noves expectatives i propòsits pel que fa als Apreciació i reconeixement de diferents qua-experiència cultural o artística, individual o valors i concepcions ideològiques. Comunicació litats del so, de petites formes musicals, d’ins-col·lectiva. de les experiències, pensaments i inquietuds truments i formacions instrumentals i vocals Cercar informacions i respostes a partir de personals que promou la experiència amb els en peces musicals.dubtes i qüestions plantejades al voltant de les objectes i les imatges. Reconeixement i escriptura de ritmes i me-manifestacions artístiques i culturals i dels con- Utilització dels recursos formals del llenguat- nqfkgu."gortcpv"nc"itcÝc"owukecn"eqpxgpekqpcn."textos de producció artística. ge audiovisual i de la seva funció expressiva i utilització corporal i verbal de la terminologia
  • 36. Fkctk"QÝekcn"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c""""""P¿o0"6;37"Î"4;0804229 21857bàsica de dansa que representi les necessitats Música i dansa de la utilització dels mitjans de comunicació imés properes a nosaltres. KfgpvkÝecek„"k"crnkecek„"fg"ngu"rquukdknkvcvu"fg" d’Internet, atenent el seu paper social i cultural Percepció que a través de la implicació, de la comunicació que poden suggerir la utilització i la manera que comprenem l’entorn.resolució de problemes i de la constància s’arriba del cos, de sons, de musiques, d’instruments, de Cercar, elaborar i valorar concepcions al vol-a la satisfacció en la comprensió, interpretació mitjans audiovisuals i de les TIC per comunicar tant de les manifestacions artístiques i culturalsi creació artística. de forma sonora i corporal coneixements, pen- i dels contextos de producció artística. saments, emocions i experiències. Comunicar de forma visual, sonora i corporalInterpretar i crear Interpretació, improvisació i creació de can- coneixement, pensament, emocions i experièn- çons, danses i jocs motrius, desenvolupant la cies, tot aplicant i combinant les possibilitats deVisual i plàstica vflepkec"xqecn."nc"fkeek„."nÓcÝpcek„."ngu"vflepkswgu" comunicació que suggereixen el cos, els sons, KfgpvkÝecek„"k"crnkecek„"fg"ngu"rquukdknkvcvu" ngu"o¿ukswgu."ngu"kocvigu."gnu"qdlgevgu."ngu"Ý- instrumentals i corporals i la coordinació tantde comunicació que poden suggerir la utilitza- gures geomètriques, els mitjans audiovisuals individual com col·lectiva. Pràctica de tècniquesció d’imatges, d’objectes, d’elements naturals, i les TIC. bàsiques de moviment i utilització d’estructu-d’estructures geomètriques, de materials, de Elaborar produccions artístiques que promo- res sonores en la improvisació i composiciómitjans audiovisuals i de les TIC per comuni- eqtgqit Ýswgu0 guin la valoració crítica del nostre entorn.car de forma visual, coneixement, pensament, RncpkÝect"gnu"rtqeguuqu"fg"rtqfweek„"rgn"swg" Experimentació de sincronitzacions de músicaemocions i experiències. fa a previsió de recursos, materials, moments i moviment. Recerca de les possibilitats de comunicació de revisió i assumpció de responsabilitats en el Creació de missatges sonors i corporals aque ofereixen els materials plàstics, el com- treball cooperatiu. partir de la combinació de diversos mitjans iportament d’alguns materials amb d’altres, les Mostrar respecte, responsabilitat i valoració tecnologies de la comunicació, incorporant ladiverses possibilitats espacials en la intervenció crítica en el treball cooperatiu i argumentar i terminologia corresponent; creació de música,bidimensional i tridimensional, les accions que resoldre les discrepàncies a l’hora de participar cançons i danses a partir dels elements apre-permeten els materials, les possibilitats de la en projectes artístics col·lectius. sos.llum, i els mitjans artístics del passat i del present Interpretar cançons i danses apreses uti- Recerca, utilització i valoració de cançons,*kocvig"fkikvcn."x fgq."hqvqitcÝc."kpuvcnáncek„+0 litzant les tècniques bàsiques de la veu i del interpretacions i danses de l’entorn. Participació Construcció i caracterització de personatges, moviment. en esdeveniments col·lectius (amb música i dan-recreació d’espais imaginats, creació d’estructu- Improvisar i crear cançons participant en ses) de la comunitat (escola, barri, ciutat).res, maquetes, decorats i exposicions en propò- creacions individuals i col·lectives emprant degu- Elaboració de produccions a partir de la per-sits relacionables amb la pròpia experiència i en fcogpv"nc"vgtokpqnqikc"k"itcÝc"eqttgurqpgpv0 cepció sensorial, la imaginació, les experiències,el desenvolupament d’activitats del centre. Llegir petites partitures amb els elements la realitat, les idees i les emocions, tot preveient Creació de missatges visuals mitjançant ma- musicals apresos. gnu"tgewtuqu"pgeguuctku"k"cxcp›cpv"cod"eqpÝcp›c"terials plàstics i tecnologies de la comunicació i amb satisfacció en el procés de producció.*kocvig"fkikvcn."x fgq."hqvqitcÝc."kpuvcnáncek„+" Educació per al desenvolupament personal i Assumir responsabilitats i afavorir la dinà-per a la composició d’objectes i imatges, atenent la ciutadania mica del treball cooperatiu, establint momentsl’equilibri, el moviment, la utilització de diferents Educar per al desenvolupament personal i de revisió, respectant les aportacions dels/depunts de vista, el pla (general, mig, de detall), el la ciutadania és afavorir que les nenes i nens les altres i resolent les discrepàncies amb ar-hqtocv"*xgtvkecn."jqtkv|qpvcn."tqf„+"k"nc"Ýpcnkvcv" puguin viure plenament i desenvolupar-se en el guments.(informar, persuadir). sí de la comunitat, adoptant estratègies per viure Incorporació i utilització progressiva de les Reutilització d’objectes i imatges de l’entorn en un món complex, canviant i ple d’incertesa, terminologies pròpies dels llenguatges artístics:cod"nc"Ýpcnkvcv"fÓgzrnkect"xkuwcnogpv"gzrgtkflpek- i desenvolupant actituds de responsabilitat i itcÝc"owukecn"eqpxgpekqpcn"gp"nc"ngevwtc."kpvgt-es, desitjos, i valoracions crítiques de l’entorn. compromís per a la construcció d’una societat pretació i creació de partitures , terminologia Ús progressiu en projectes artístics de re- més justa, democràtica i participativa. musical i terminologia pròpia de la pràctica ipresentacions culturals: imatgeria popular i Els canvis radicals en les formes de vida vivència de la dansa.ogfk vkec."gn"dcttk"q"nc"ekwvcv."ngu"hqvqitcÝgu." tradicionals, que han reforçat els valors indivi- Interès per conèixer i valorar el fet artísticels objectes, col·leccions, estils i moda, desitjos, dualistes i han generat inseguretats; l’evolució propi i el dels altres, i les manifestacions artís-fgugpicp{u0"Rctvkekrcek„"gp"rtqlgevgu"ctv uvkeu" econòmica i tecnològica, que ha canviat el valor tiques i culturals del nostre entorn.que interaccionin amb la comunitat. del treball i ha fet créixer la distància entre les Adquisició de constància i progressiva exi- Elaboració de produccions artístiques com a societats del benestar i les que n’estan excloses; gència en la realització de produccions artís-resultat de la percepció sensorial, la imagina- la degradació dels ecosistemes i la globalització tiques.ció, les experiències, la realitat, les idees i les i la seva representació a través dels mitjans deemocions, tot preveient els recursos necessaris Connexions amb altres àrees comunicació, que han augmentat la necessitati les possibilitats dels materials i les tècniques i Discriminació d’objectes bidimensionals i de conviure en la diversitat, fan necessari que enrtqegfkogpvu"cfgswcvu0."cxcp›cpv"cod"eqpÝcp›c" tridimensionals. el sistema educatiu s’introdueixin elements quei amb satisfacció en el procés de producció. Creació de missatges audiovisuals i plàs- permetin a l’alumnat incorporar-se a una realitat Assumir responsabilitats i afavorir la dinà- tics per comunicar experiències, pensaments canviant, sovint incerta i imprevisible, amb novesmica del treball cooperatiu, establint moments i emocions. competències i recursos per fer front a aquestsde revisió, respectant les aportacions dels/de KfgpvkÝecek„"fÓcurgevgu"ewnvwtcnu"k"jkuv tkeu" canvis i comprometre’s a treballar per trobarles altres i resolent les discrepàncies amb ar- de la societat per mitjà de les produccions ar- solucions als reptes que la vida planteja.guments. tístiques. L’Educació per al desenvolupament personal Incorporació i utilització progressiva de les Valoració dels mitjans de comunicació, inclo- i ciutadania inclou tant el desenvolupament determinologies pròpies dels llenguatges artístics: sa la publicitat, en la representació del món. totes les dimensions personals i la construcciópintura, dibuix, escultura, espectacle visual Apreciació de l’evolució formal dels objectes responsable de la pròpia identitat –aprendre ainstal·lació, còmic, cartellisme, arquitectura, pu- al llarg del temps. ser i actuar de forma autònoma–, com la relacióblicitat, gravat, collage, modelatge, construcció, amb els altres –aprendre a conviure–, com elhqvqitcÝc."kocvig"fkikvcn."ekpgoc/x fgq0 Criteris d’avaluació compromís social –aprendre a ser ciutadans i Interès per conèixer i valorar el fet artístic KfgpvkÝect"k"tgeqpflkzgt"gp"ngu"fkxgtugu"hqtogu" ciutadanes en un món global.propi i dels altres, i les manifestacions artístiques d’expressió artística i cultural alguns trets soci- En la concreció de l’Educació per al desen-i culturals del nostre entorn. als, culturals, formals, estructurals, ideològics, volupament personal i ciutadania a l’etapa de Adquisició de constància i progressiva exi- psicològics, semiòtics i de gènere. primària, es consideren, d’una banda, els objec-gència en la realització de produccions artís- Formular opinions i argumentacions al voltant tius generals que cal desenvolupar al llarg delstiques. de les manifestacions artístiques i culturals, tres cicles i des de totes les àrees i, de l’altra, els
  • 37. 21858 Fkctk"QÝekcn"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c""""""P¿o0"6;37"Î"4;0804229eqpvkpiwvu"gurge Ýeu"c"fgugpxqnwrct"gp"wp"fgnu" respectuosa. Alhora també requereix posar en L’Educació per al desenvolupament personal icursos del cicle superior en l’àrea d’Educació funcionament la creativitat per contribuir a la la ciutadania ha d’esdevenir l’eix vertebrador deper la ciutadania i drets humans. construcció d’un món millor. l’educació en valors a l’escola, per tal de fomen- Aquest procés, iniciat al cicle inicial i que tar, reconèixer i valorar les bones pràctiques i Estructura dels contingutstindrà continuïtat en l’educació secundària obli- les iniciatives que es proposen des dels diferents L’Educació per al desenvolupament personalgatòria, pretén que l’educació per la ciutadania àmbits de la comunitat escolar. Ha de promoure i ciutadania engloba tres blocs de continguts queresponsable i compromesa amb la pròpia realitat també el bon clima escolar i la implicació dels s’interelacionen: Aprendre a ser i actuar de formano es limiti a romandre tancada en el seu món, diferents estaments que componen la comunitat autònoma, Aprendre a conviure i Aprendre asinó que es projecti cap a àmbits de ciutadania educativa en l’objectiu comú d’educar per a ser i ser ciutadans i ciutadanes en un món global. Esi realitats progressivament més globals, a partir conviure, amb el màxim de coherència entre el parteix, per tant, de continguts relatius a l’esferafÓgzrgtkflpekgu"fg"rctvkekrcek„"ukipkÝecvkxgu"k" que es diu i el que es practica en tots els àmbits individual i les relacions entre les persones, perproperes, de manera que aquesta nova perspec- de la vida escolar. passar a abordar la convivència social en l’àmbittiva d’entendre el món acabi incidint en la pròpia Cal reconèixer els valors que existeixen en més proper, però també en altres entorns, dinsrealitat i contribueixi a canviar percepcions, els missatges dels mitjans de comunicació i la consciència de pertinença a una ciutadaniaactituds i prejudicis. d’Internet i, tanmateix, mostrar-se crítics davant global. de la representació de la realitat que ens propor-Eqorgvflpekgu"rt rkgu"fg"nÓ tgc “Aprendre a ser i actuar de forma autònoma” cionen, així com un ús responsable dels mitjans L’àrea d’Educació per al desenvolupament implica construir una manera de ser harmònica, vgepqn ikeu"k"fg"nc"kphqtocek„."kfgpvkÝecpv"gnu"personal i la ciutadania contribueix al desen- conscient i volguda, desenvolupar un pensament problemes ètics, culturals i socials relacionatsvolupament de les competències bàsiques però, autònom, crític i sensible davant de situacions amb les TIC i prenent una actitud positiva ende manera especial i directa, a desenvolupar la injustes i de les necessitats dels altres, potenciar la seva utilització, que recolzi l’aprenentatgecompetència social i ciutadana, ja que propicia l’autoregulació de la pròpia conducta i assolir individual i el col·laboratiu.l’adquisició d’habilitats per viure en societat el major grau possible d’autonomia i respon- Gp"fgÝpkvkxc."nÓcrtgpgpvcvig"fÓcswguvc" tgc"i exercir la ciutadania democràtica; afavoreix sabilitat. Suposa també superar estereotips i va més enllà de l’adquisició de coneixements,la universalització de les pròpies aspiracions i reconèixer-se iguals en la diversitat social, cul- per centrar-se en les pràctiques escolars quedrets per a tots els homes i dones; ajuda a generar tural o de gènere. estimulen el pensament crític, la participa-valors com la cooperació, la solidaritat, el com- “Aprendre a conviure” comporta desenvolupar ció i l’assimilació dels valors fonamentalspromís i la participació; valora la conquesta dels els valors fonamentals de la convivència i la de la societat democràtica, amb l’objectiu deftgvu"jwocpu"k"tgdwvlc"gnu"eqpÞkevgu"gpvtg"itwru" tguqnwek„"rqukvkxc"fgnu"eqpÞkevgu"cod"etkvgtku" formar futurs ciutadans i ciutadanes respon-humans i les situacions d’injustícia. ètics de justícia; adquirir recursos que orientin sables i participatius, però també empàtics Nc"kfgpvkÝecek„"fgnu"ftgvu"k"fgwtgu"ekwvcfcpu." vers l’obertura cap als altres de manera altruista i i solidaris.així com l’assumpció dels hàbits cívics per mitjà generant sentiments d’afecte i empatia; i superarde la seva pràctica, afavoreix l’assimilació de l’individualisme amb actituds de col·laboració Objectiusdestreses per conviure i construir, en qualitat i compromís en la realització de projectes ende futurs ciutadans i ciutadanes, societats més comú. Suposa també conrear habilitats que ens 1. Crtgpftg"c"ugt"k"cevwct"fg"ocpgtc"cw-cohesionades, lliures i equitatives, des d’un permetin participar activament en la vida cívi- v pqocsentiment d’identitat compartida. ca, assumir els valors democràtics, acceptar i KfgpvkÝect."ceegrvct"et vkecogpv"k"eqpuvtwkt" La competència d’autonomia i iniciativa practicar normes socials d’acord amb aquests la pròpia identitat, desenvolupant l’autoestimapersonal també es considera una competència principis, així com conèixer els fonaments i les en tots els àmbits de la personalitat.pròpia, en tant que afavoreix les iniciatives de formes d’organització de l’estat democràtic i Reconèixer l’alteritat des de criteris d’igualtatrncpkÝecek„."rtguc"fg"fgekukqpu."qticpkv|cek„" l’exercici de les llibertats en forma de drets i el k"kfgpvkÝect"ngu"tgncekqpu"fÓkpvgtfgrgpfflpekc"cod"i assumpció de responsabilitats. Per mitjà del compliment dels corresponents deures. els altres. Desenvolupar una actitud favorable a ladiàleg i el debat, els infants s’aproximen de forma “Aprendre a ser ciutadans i ciutadanes en un superació dels prejudicis i contrària a la violènciarespectuosa a la diversitat i a la diferència i les món global” ha de contribuir al desenvolupament i als comportaments discriminatoris.valoren de forma crítica. També s’afavoreix d’actituds per a viure de manera sostenible, dins Desenvolupar mecanismes d’autoregulaciónÓcwvqpqokc"k"nÓcwvqeqpÝcp›c"gp"nc"eqpuvtwe- la consciència dels vincles que ens lliguen com de les pròpies emocions i de la pròpia con-ció de projectes personals de vida i en la presa a éssers humans i els que ens relacionen amb ducta, habilitats emocionals i de comunicacióde postures sobre els problemes i les possibles la natura. Implica responsabilitzar-nos de les assertiva en les relacions personals i de grup,solucions. conseqüències dels nostres actes i hàbits de la mostrant actituds empàtiques, solidàries i vida quotidiana sobre les condicions futures de la constructives.Crqtvcekqpu"fg"nÓ tgc"c"ngu"eqorgvflpekgu"d - vida humana. També suposa reconèixer-se com a Actuar amb autonomia i responsabilitat ensiques ogodtgu"fÓwp"itwr"uqekcn"k"kfgpvkÝect"gnu"xcnqtu" la vida quotidiana i en les relacions de grup, Igualment, l’Educació per al desenvolupament comuns que compartim dins la diversitat. tot elaborant i aplicant valors i normes de con-personal i la ciutadania contribueix a l’adquisició vivència.de la competència d’aprendre a aprendre, en Consideracions sobre el desenvolupament della mesura que proposa l’estímul de les habili- currículum 2. Crtgpftg"c"eqpxkwtgtats socials, impulsa el treball cooperatiu i l’ús El desenvolupament dels continguts no pot Reconèixer i practicar els valors i normes quesistemàtic de l’argumentació, que implica el reduir-se a la impartició d’una àrea en un curs afavoreixen la convivència i la relació entre lesdesenvolupament d’un pensament propi. de l’etapa, sinó que han d’impregnar tot el procés persones, així com estratègies de resolució de També contribueix a la competència comu- d’aprenentatge al llarg de tots els cicles, incloent- eqpÞkevgu"fgu"fgn"fk ngi"k"nc"ogfkcek„0nicativa lingüística i audiovisual, a partir del hi l’àmbit de les relacions interpersonals dins Reconèixer i sentir la diversitat social, cultu-coneixement i l’ús de conceptes propis, de la el centre docent i el seu entorn. Són molts els ral, de gènere i d’orientació afectiva com un fetpràctica sistemàtica del debat i tot el que implica aspectes de l’Educació per al desenvolupament enriquidor de la convivència, sabent explicar els(saber escoltar, exposar i argumentar) i de la personal i ciutadania que s’han de treballar pro- propis costums i mostrant respecte pels costums igestió de les diverses fonts d’informació per a gressivament dins de l’acció tutorial i des dels maneres de viure de cultures diferents a la pròpiala construcció del coneixement. currículums de les diferents àrees, però també i facilitar la incorporació de les nenes i nens Finalment, l’àrea aporta destreses relaciona- fiu"egtv"swg"vtgdcnnct"fg"ocpgtc"gurge Ýec."gp" nouvinguts en l’entorn sociocultural.des amb la competència artística i cultural, ja un curs determinat abans d’acabar l’etapa, els Conèixer i valorar els drets reconeguts a laque fomenta l’actitud d’estima pel fet cultural, aspectes més fonamentals de l’Educació per la persona en la Declaració Universal dels Dretsl’empatia per apropar-se a les seves diferents ciutadania i els drets humans, pot contribuir a Humans, en la Convenció sobre els Drets demanifestacions i la sensibilitat per compren- consolidar determinats aprenentatges desenvo- nÓKphcpv."gp"nÓGuvcvwv"fÓCwvqpqokc"fg"Ecvcnwp{c"dre-les i valorar-les amb una actitud oberta i lupats prèviament. k"gp"nc"Eqpuvkvwek„"Gurcp{qnc0
  • 38. Fkctk"QÝekcn"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c""""""P¿o0"6;37"Î"4;0804229 21859 Prendre consciència de pertinença a diferents pràctica en hàbits cívics aplicables a d’altres Defensa i cura de l’entorn, valorant lesàmbits i grups socials i de les formes de contribu- àmbits relacionals. repercussions que té a nivell global la ges-ir al seu desenvolupament i la seva millora. Valoració i aplicació del diàleg i la mediació vk„"nqecn"fgnu"tgewtuqu"k"kfgpvkÝecpv"ngu"dqpgu" com a instruments per resoldre els problemes pràctiques alternatives i estratègies de consum 3. Crtgpftg"c"ugt"ekwvcfcpu"k"ekwvcfcpgu"gp" fg"eqpxkxflpekc"k"gnu"eqpÞkevgu"fÓkpvgtguuqu"gp" responsable.un món global les relacions interpersonals. Desenvolupament Valoració de la capacitat per adaptar-se a una Conèixer els mecanismes de funcionament de de la capacitat d’expressió d’opinions i judicis realitat en constant evolució, per mitjà d’actitudsles societats democràtiques i el paper de les ad- de forma assertiva. Þgzkdngu"k"qdgtvgu0"Xcnqtcek„"fg"nc"fkurqpkdknkvcv"ministracions en la garantia dels serveis públics. Identificació i desenvolupament de senti- per trobar solucions als problemes i intentarFomentar iniciatives de participació democràtica ments favorables als valors cívics de la societat millorar la realitat.i responsable dins del centre, participant acti- democràtica (respecte, tolerància, participació,vament en activitats fora del centre, com a eina Connexions amb altres àrees solidaritat, convivència, compromís, justícia,per aprendre a assumir els deures ciutadans i Desenvolupament de la capacitat d’expressió igualtat, llibertat) i aplicació en situacions decompromisos socials. d’opinions i judicis de forma assertiva. convivència dins l’entorn immediat (família, KfgpvkÝect."cpcnkv|ct"k"tgdwvlct"ngu"ukvwcekqpu" Identificació dels valors de la societat de- veïnatge, amistats), entre iguals i en les relacionsd’injustícia i discriminació, per raó de gènere, mocràtica i de la necessitat de la participació intergeneracionals.origen o creences, sensibilitzant-se al davant social. KfgpvkÝecek„"fgnu"ftgvu"k"fgwtgu"kpfkxkfwcnu"de les necessitats de les persones i grups més KfgpvkÝecek„"fgnu"ftgvu"k"fgwtgu"kpfkxkfwcnu" i col·lectius recollits en les declaracions uni-desafavorits. Desenvolupar sentiments d’em- i col·lectius. xgtucnu."nÓGuvcvwv"fÓcwvqpqokc"fg"Ecvcnwp{c"k"patia i actituds que garanteixin el respecte i la Assumpció de pràctiques de consum respon- nc"Eqpuvkvwek„"gurcp{qnc0"Tgurqpucdknkvcv"gp"convivència entre els diversos grups. sable i de defensa del medi. l’exercici dels drets i deures que ens correspo- Valorar i tenir cura del medi, així com assumir KfgpvkÝecek„"fg"ngu"ocpkhguvcekqpu"ewnvwtcnu" nen com a membres d’un grup i acceptació decomportaments de consum responsable que com a signes d’identitat i cohesió social. compromisos i assumpció de responsabilitatscontribueixin a la sostenibilitat. en activitats de l’entorn. Desenvolupar la capacitat d’escolta i d’ex- Criteris d’avaluació Valoració de les administracions (local,posició argumentada de les pròpies opinions i Mostrar un adequat nivell de coneixement autonòmica, estatal, europea) com a garantiarespecte per les dels altres. Valorar críticament personal, d’autoestima i de gestió emocional dels serveis públics i de la importància de laels missatges dels mitjans de comunicació per en les activitats quotidianes, així com motiva- participació ciutadana en el funcionament detal de construir-se una opinió pròpia. ció per la millora personal i en la relació amb les institucions. els altres. Reconèixer, acceptar i respectar les KfgpvkÝecek„"fg"ftgvu"k"fgwtgu"swg"tgiwngp"nÓ¿u"CICLE SUPERIOR ectcevgt uvkswgu"rt rkgu"k"ngu"fgnu"eqorcp{u"k" dels béns comuns i dels serveis públics, aplicant eqorcp{gu"k"gn"ftgv"c"nc"rt rkc"kfgpvkvcv."xcnq-Educació per a la ciutadania i drets humans conductes de responsabilitat i preservació en rant les diferències. Practicar hàbits de salut i el seu ús.Continguts seguretat personal. Valoració de la participació com un dret i un Argumentar i defensar les pròpies opinionsIdentitat i autonomia fgwtg0"KfgpvkÝecek„"k"¿u"fgnu"ogecpkuogu"fg" desenvolupant habilitats de comunicació as- KfgpvkÝecek„"fgnu"vtgvu"fÓkfgpvkvcv"k"fgnu"kpvg- participació en el funcionament de l’aula i de sertiva. Escoltar i respectar les opinions delsressos personals i dels altres. Expressió de les l’escola, valorant les estratègies de treball en altres, actuar amb autonomia valorant i res-emocions pròpies i autoregulació de la conducta, grup implicades. ponsabilitzant-se de les conseqüències de lesdesenvolupant l’autoestima. Pràctica de normes cíviques i assumpció de pròpies accions. Desenvolupament de les capacitats emoci- rols per mitjà del joc i la simulació. Entendre, acceptar i practicar les normesonals i cognitives de presa de decisions, valo- Pertinença i ciutadania de convivència i els hàbits cívics en les sevesrant la dignitat, la llibertat i la responsabilitat, Presa de consciència dels diferents grups so- relacions personals entre iguals o amb adults.així com el desenvolupament de l’autonomia ekcnu"cnu"swcnu"nÓcnwopcv"rgtvcp{0"KfgpvkÝecek„"fg" Participar amb responsabilitat en la presa depersonal. les aportacions que com a ciutadans es poden fer decisions del grup, utilitzant el diàleg i la me- KfgpvkÝecek„"fgnu"rtqrku"rtglwfkeku"k"tgdwki"fg" a cada un dels nostres grups de pertinença. diació per arribar a acords, i ser-ne conseqüentcomportaments i actituds discriminatòries (se- Reconeixement de costums, tradicions i estils assumint les pròpies obligacions. Assumir ixistes, de preponderància de la força física i altres fg"xkfc"rtqrku"k"fÓcnvtgu"eqorcp{u"k"eqorcp{gu0" practicar hàbits cívics i actes adreçats al benestarcondicions personals i socials) en els diferents Valoració de les celebracions i manifestacions dels altres.àmbits relacionals escolars i extraescolars. culturals com a signes d’identitat i formes de Reconèixer els drets humans fonamentals Reconeixement de les diferències de gènere cohesió social. recollits en les declaracions universals, l’Esta-com un element enriquidor de les relacions in- Reconeixement de la diversitat social, cul- vwv"fÓcwvqpqokc"fg"Ecvcnwp{c"k"nc"Eqpuvkvwek„"terpersonals. Valoració de la igualtat de drets tural, de gènere i d’opcions religioses i laiques gurcp{qnc."k"gnu"rtkpekrku"fg"eqpxkxflpekc"swg"uÓjk"d’homes i dones en les famílies i en qualsevol que es manifesten a l’entorn i manifestació tgewnngp."rgt"kfgpvkÝect"gnu"fgwtgu"ofiu"korqt-àmbit personal, laboral i social. d’actituds de sensibilitat, respecte i empatia tants que se’n deriven i les situacions en què es Interpretació crítica de la realitat que ens envers costums, valors morals, sentiments i vulneren aquests drets.presenten els mitjans de comunicació, inclòs el formes de vida diferents als propis. Reconei- Identificar els serveis públics prestats perllenguatge publicitari, per tal de desenvolupar xement dels valors comuns en les diferents fkhgtgpvu" odkvu"cfokpkuvtcvkwu"cnu"swcnu"rgtvcp{"la capacitat d’elecció responsable. manifestacions de la diversitat i dels valors com a ciutadà/ana i conèixer algunes de les se- KfgpvkÝecek„"fÓcevkvwfu"k"guvtcvflikgu"rgtuqpcnu" de les dones que han estat tradicionalment ves competències i responsabilitats socials i eli col·lectives de consum responsable i cura del marginats per la societat. paper que compleixen aquests serveis públicsmedi. KfgpvkÝecek„"k"tgdwki"fg"ngu"ecwugu"swg"rtqxq- en la vida de la ciutadania, conjuntament amb Aplicació de conductes responsables en l’ús de quen situacions de marginació, discriminació la importància de la participació i implicacióles TIC (autonomia, autocontrol i seguretat). i injustícia social en l’entorn local i en el món, ciutadanes en el seu manteniment. Interpretació correcta de les normes de mo- incidint especialment en les referides a l’explo- Descriure els mecanismes bàsics del fun-bilitat viària, tant com a vianants com a usuaris tació a la infància. Manifestació d’actituds de cionament democràtic, aplicats als òrgans dede vehicles amb o sense motor. cooperació i solidaritat davant els problemes i govern de diferents institucions (municipals,Convivència i valors cívics les necessitats dels altres. cwvqp okswgu."guvcvcnu."gwtqrggu+."vqv"kfgpvkÝ- Valoració de les normes de convivència que Desenvolupament de l’hàbit d’observar i inter- cant els valors cívics de la societat democràticahan de regular les relacions socials a les famílies pretar críticament la representació de la realitat i establint un paral·lelisme amb els mecanismesi a l’escola, i de la transformació de la seva bona a través dels mitjans de comunicació. de participació a l’aula i a l’escola.
  • 39. 21860 Fkctk"QÝekcn"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c""""""P¿o0"6;37"Î"4;0804229 KfgpvkÝect"ngu"tgncekqpu"swg"gu"fqpgp"gpvtg" amb el treball i cura del propi cos i la motrici- envolupament de les capacitats cognitives,les pròpies vides i els propis actes i les vides vcv."cn"ocvgkz"vgoru"swg"gu"tgÞgzkqpc"uqdtg"gn" físiques, emocionals i relacionals vinculadesde persones d’altres parts del món, tenint en sentit i els efectes de l’activitat física, assumint a la motricitat, l’adquisició de formes socials icompte la representació que en fan els mitjans de actituds i valors adequats a la gestió del cos i la culturals de la motricitat, l’educació en valorscomunicació, entenent les relacions entre pobles conducta motriu. i l’educació per a la salut.des de la igualtat, el respecte i la cooperació. Els continguts de l’àrea pretenen donar res- Encara que en l’educació primària els con-KfgpvkÝect"gnu"ogecpkuogu"fg"rctvkekrcek„"gp" posta a necessitats que portin cap al benestar tinguts es presentin organitzats per àrees, peraccions col·lectives més enllà del marc escolar personal i promoguin una vida més saludable i a l’assoliment de les competències bàsiques ési adaptar-se al treball en equip en la recerca de més qualitat. La competència en la pràctica convenient establir relacions entre ells sempred’alternatives. d’hàbits saludables de forma regular i continuada que sigui possible. La connexió entre continguts KfgpvkÝect"k"tgdwvlct"ngu"ecwugu"swg"rtqxqswgp" contribueix a sentir-se bé amb el propi cos, a la d’àrees diverses mostra les diferents maneres desituacions de marginació, discriminació, injus- millora de l’autoestima i al desenvolupament tractar una mateixa situació i dóna un sentit méstícia social i violació dels drets humans. Mostrar del benestar personal. ampli als conceptes i n’afavoreix la comprensió.empatia i valorar i respectar la diversitat social, La competència comunicativa s’assoleix amb De la mateixa manera, els continguts que en unaewnvwtcn"k"fg"iflpgtg."kfgpvkÝecpv"ukvwcekqpu"fg" l’experimentació del cos i el moviment com àrea es presenten com a instrument trobarandesigualtat d’oportunitats. instruments d’expressió i comunicació; l’ex- en una altra àrea els contextos adequats que els KfgpvkÝect"ngu"dqpgu"rt evkswgu"gp"tgncek„" pressió i comunicació de sentiments i emocions donaran sentit.al medi i de consum responsable, assumint el individuals i compartides per mitjà del cos, el Les connexions poden establir-se amb natu-compromís personal per transformar les actituds gest i el moviment i la valoració crítica dels usos ralitat en situacions de relació amb l’entorn i lai estils de vida propis en pro de la sostenibilitat. expressius i comunicatius del cos. xkfc"fk tkc0"Cn"Ýpcn"fgnu"eqpvkpiwvu"fg"ecfc"ekeng"KfgpvkÝect"cniwpgu"kpkekcvkxgu"fg"rctvkekrcek„" Aquesta àrea també desenvolupa la compe- es concreten les connexions que es poden establirciutadana que promouen aquestes pràctiques tència social centrada en les relacions interper- amb d’altres àrees; la proposta que es fa té uni mostrar-se sensible pels problemes mediam- sonals per mitjà de l’adquisició de valors com el caràcter orientatiu i en cap cas és exhaustiva.bientals. respecte, l’acceptació o la cooperació, que seran Consideracions sobre el desenvolupament del transferits a l’activitat quotidiana (jocs, esports, currículumEducació física activitats en la natura entre altres). Les possibi- Els continguts de l’àrea plantegen educar mit- NÓgpugp{cogpv"k"nÓcrtgpgpvcvig"fg"nÓgfwecek„" litats expressives del cos i de l’activitat motriu jançant el moviment, afavorint el desenvolupa-física en l’etapa de l’educació primària ha de potenciaran la creativitat i l’ús dels llenguatges ment de capacitats físiques i habilitats tècniquesfonamentar-se en l’adquisició d’aquells conei- corporals per a transmetre sentiments i emocions que permetin resoldre de forma creativa i seguraxements, habilitats i competències relacionades que humanitzen el contacte personal. els diferents reptes de la vida quotidiana. Tambéamb el cos i la seva activitat motriu que contribu- Crqtvcekqpu"fg"nÓ tgc"c"ngu"eqorgvflpekgu"d - potencien la millora de la qualitat de vida, ambeixen al desenvolupament integral de la persona siques l’adopció d’hàbits de salut i d’higiene personal,i a la millora de la qualitat de vida. En l’àrea L’àrea d’Educació física contribueix al des- i l’adquisició d’una major consciència de lesfÓGfwecek„"h ukec."nc"tgÞgzk„"uqdtg"gn"ugpvkv"k"gnu" envolupament de les competències bàsiques, possibilitats del propi cos.efectes de l’activitat motriu; el desenvolupament essencialment a la de coneixement i interacció Els diferents apartats presenten de formad’hàbits saludables, regulars i continuats; i el sen- amb el món, mitjançant la interacció del pro- integrada conceptes, procediments i actituds.tir-se bé amb el propi cos constitueixen principis pi cos i l’espai determinat, el coneixement, la Establir una prioritat de continguts en Educacióvaluosos de l’acció educativa i contribueixen a pràctica i la valoració de l’activitat física per física requereix respectar la doble polaritzacióla millora de l’autoestima. preservar la salut. entre continguts procedimentals i actitudinals. L’escola ha d’oferir a l’alumnat mitjans i re- També contribueix essencialment en la Els primers permetran a les nenes i nens sen-cursos per integrar l’activitat física a la vida competència social i ciutadana, ja que ajuda tir-se competents en el pla motor. Els segonsquotidiana, establint així una tendència que a aprendre a conviure, acceptar les regles per els permetran afrontar, des d’una perspectivapotenciï el seu desenvolupament motriu, la seva al funcionament col·lectiu, la participació i el ètica, les nombroses i complexes situacions quecapacitat de socialització, la seva salut i la seva respecte envers les diferències i conèixer les envolten l’activitat física i esportiva, així comintegritat com a persona. possibilitats i limitacions pròpies i alienes. les relatives a la cultura corporal. D’altra banda, L’alumnat ha de construir el seu coneixement El reconeixement i l’apreciació de les mani- l’adquisició de conceptes, tot i estar supeditadaa partir d’activitats individuals i en grup que li hguvcekqpu"ewnvwtcnu"gurge Ýswgu"fg"nc"oqvtkekvcv" als anteriors tipus de continguts, facilitarà lapermetin descobrir les possibilitats de practicar humana col·laboren amb la competència cultural comprensió de la realitat corporal i de l’entornactivitats físiques en el seu entorn proper, pre- i artística. físic i social.venir situacions de risc associades a la pràctica Els intercanvis comunicatius i la valoració L’alumnat ha de construir el seu coneixementd’activitats físiques i desenvolupar una mirada crítica dels missatges i estereotips referits al cos a partir de diferents tipus d’activitats: individu-crítica envers certes imatges corporals difoses procedents dels mitjans d’informació i comuni- als i col·lectives, cooperatives, expressives, depels mitjans de comunicació. cació, contribueixen al desenvolupament de la condicionament físic, a l’aire lliure, etc. Aquest L’àrea d’Educació física manté relacions amb competència comunicativa i al tractament de la coneixement permetrà descobrir les possibilitatsl’àrea d’educació artística, ja que les dues àrees informació i competència digital. de practicar activitats físiques en el seu entorntreballen el sentit estètic i creatiu de l’expressió i El coneixement d’un mateix o mateixa i de les proper, prevenir situacions de risc associadescomunicació corporal. Aquest sentit es presenta pròpies possibilitats i carències, l’autosuperació, a la pràctica d’activitats físiques, tenir una mi-des de dues vessants: la interacció amb la pròpia perseverança i actitud positiva, i l’organització rada crítica vers les imatges corporals difosespersona des del punt de vista dels sentiments i individual i col·lectiva contribueixen a la com- pels mitjans de comunicació, i ser sensible a lessensacions pròpies; i la interacció amb l’entorn petència aprendre a aprendre i a l’autonomia i fkhgtflpekgu"ewnvwtcnu"k"nc"ugxc"kpÞwflpekc"uqdtg"i els altres, a partir de la percepció d’estímuls iniciativa personal. els hàbits de vida i sobre la pràctica d’activitatsexterns i la utilització del cos com a llenguatge físiques. Estructura dels contingutsd’expressió, comunicació i representació. Els continguts d’educació física de cada cicle Objectius Finalment, les activitats de l’àrea han de po- s’organitzen en cinc apartats: el cos, imatge i L’àrea d’Educació física en l’etapa de l’edu-tenciar les actituds i valors propis d’una societat percepció, habilitats motrius i qualitats físi- cació primària té com a objectiu el desenvolu-solidària, sense discriminació, respectuosa amb ques bàsiques, activitat física i salut, expressió pament de les capacitats següents:les persones i l’entorn. corporal i el joc. 1. Conèixer, acceptar i valorar el propi cosEqorgvflpekgu"rt rkgu"fg"nÓ tgc NÓguvtwevwtcek„"fgnu"eqpvkpiwvu"tgÞgevgkz" i l’activitat física com a mitjà d’exploració per El desenvolupament personal esdevé una cada un dels eixos que donen sentit a l’Edu- a l’elaboració de l’autoimatge, l’autoestima icompetència central de l’àrea que s’assoleix cació física en l’educació primària: el des- nÓcwvqeqpÝcp›c0
  • 40. Fkctk"QÝekcn"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c""""""P¿o0"6;37"Î"4;0804229 21861 40" Crtgekct"gnu"ghgevgu"dgpgÝekququ"gpxgtu"nc" Valoració de la relació entre l’activitat física CICLE MITJÀsalut de l’exercici físic i de l’adquisició d’hàbits i la salut i benestar. El cos: imatge i percepcióhigiènics, alimentaris i posturals. Respecte per les normes d’ús de materials i Descobriment dels elements orgànics i fun- 3. Utilitzar el coneixement del propi cos, les espais en la pràctica d’activitat física. cionals relacionats amb el moviment.capacitats físiques i les habilitats motrius per Expressió corporal Adequació de la consciència i control delresoldre i adaptar el moviment a les necessitats Exploració i descobriment de les possibilitats cos en relació amb la tensió, la relaxació i lao circumstàncies de cada situació. expressives del cos i del moviment. respiració. 60" Ugngeekqpct"k"crnkect"fg"hqtoc"gÝec›"k"cwv - Sincronització del moviment amb pulsacions Representació del propi cos i el dels altres.noma, principis i regles per resoldre problemes i estructures rítmiques senzilles. Adequació de la postura a les diferents ne-motors en la pràctica d’activitats físiques. Desinhibició en l’exteriorització d’emoci- cessitats expressives i motrius. 5. Participar en jocs com a element d’apro- ons i sentiments a través del cos, el gest i el Realització d’activitats en las que intervinguiximació als altres, seleccionant les accions i moviment. l’equilibri estàtic i dinàmic.controlant l’execució de les mateixes, prèvia Experimentació del plaer que proporciona el Intervenció de l’organització espacio-temporalvaloració de les pròpies possibilitats. treball d’expressió a través del propi cos. en el desenvolupament d’activitats físiques. 80" Tgiwnct"k"fqukÝect"nÓguhqt›."cuuqnkpv"wp" Exploració de les possibilitats expressives Valoració i acceptació de la pròpia realitatnivell d’autoexigència d’acord amb les pròpies amb objectes i materials. corporal i la dels altres.possibilitats i les característiques de la tasca. Participació en situacions que suposin comu- 7. Explorar les possibilitats i recursos expres- Habilitats motrius i qualitats físiques bàsi- nicació corporal amb valoració i reconeixementsius del propi cos per comunicar sensacions, ques de les diferències en la manera d’expressar-se.emocions i idees. Execució de formes i possibilitats de movi- 8. Compartir i gaudir de l’exercici físic i El joc ment, ajustant i consolidant els elements fona-de l’expressió i comunicació corporal en col- Apreciació del joc com activitat comú a totes mentals a l’execució de les habilitats motriuslectivitat mitjançant el joc, la dansa i qualsevol les cultures. bàsiques.activitat física que comporti el desenvolupament Experimentació dels diferents rols en el joc Wvknkv|cek„"gÝec›"fg"ngu"jcdknkvcvu"d ukswgu"k"de la persona. actuant amb comprensió i compliment de les gurge Ýswgu"gp"ogfku"k"ukvwcekqpu"eqpgiwfgu" 9. Participar en activitats físiques compartint normes del joc. i estables.projectes, establint relacions de cooperació per Valoració, reconeixement i respecte cap a les Elaboració d’un control motriu i dominiassolir objectius comuns sense discriminacions, persones que participen en el joc. corporal.per mitjà de la participació solidària, tolerant, EqpÝcp›c"gp"ngu"rt rkgu"rquukdknkvcvu"k"guhqt›" Consecució de la millora de les qualitats fí-tgurqpucdng"k"tgurgevwquc"k"tguqngpv"gnu"eqpÞkevgu" personal en els jocs. siques bàsiques de forma genèrica i orientada amitjançant el diàleg. Valoració del joc com a mitjà de relació amb l’execució motriu en múltiples situacions. 10. Conèixer i valorar la diversitat d’activitats els altres i de divertiment. Disposició a participar en activitats diverses,físiques, lúdiques i esportives com elements acceptant les diferències individuals en el nivell Connexions amb altres àreesculturals, propis i d’altres cultures, mostrant de l’habilitat. Orientació en l’espai.una actitud crítica tant des de la perspectiva de Pràctica d’activitats físiques elaborades. Valoració de la relació entre activitat físicaparticipant com d’espectador/a. Apreciació de l’esforç tant individual com i salut. Descobriment de les possibilitats expressives col·lectiu en les activitats físiques.Continguts del cos i el moviment. Cevkxkvcv"h ukec"k"ucnwvCICLE INICIAL Interacció oral en el desenvolupament dels Adquisició d’hàbits posturals i alimentarisEl cos: imatge i percepció jocs. saludables relacionats amb l’activitat física i la Vivència del propi cos en situacions referents Desinhibició en activitats comunicatives higiene corporal.a la tensió, la relaxació i la respiració. verbals i no verbals. Adopció de mesures bàsiques de seguretat Experimentació del cos en postures corporals Criteris d’avaluació en la pràctica de l’activitat física i utilitzaciódiferents. Orientar-se a l’espai en relació a la pròpia dels materials i els espais d’acord amb unes Experimentació, exploració i discriminació persona utilitzant les nocions topològiques normes.de diferents sensacions bàsiques. Pràctica habitual d’exercicis d’escalfament CÝtocek„"fg"nc"ncvgtcnkvcv0 Equilibrar el cos adoptant diferents postu- previs i control de l’esforç durant la realització Experimentació de situacions d’equilibri i res, amb control de la tensió, la relaxació i la de l’activitat física.desequilibri. respiració. Actitud favorable cap a l’activitat física en Execució de diferents situacions que provo- Desplaçar-se i saltar de forma diversa, variant relació amb la salut.quin la coordinació de moviments. les posicions corporals i la direcció i sentit dels Expressió corporal Participació en situacions que provoquin la desplaçaments. Experimentació del cos i el moviment cominteracció entre espai i temps. Percepció espai- KfgpvkÝect"eqo"ceekqpu"ucnwfcdngu"ngu"pqtogu" instruments d’expressió i comunicació.temps. d’higiene personal associades a la realització Adequació del moviment a estructures es-Habilitats motrius i qualitats físiques bàsiques d’activitats físiques i prendre consciència del pacio-temporals. Experimentació de diferents formes i pos- risc de les mateixes. Expressió d’emocions i sentiments a travéssibilitats del moviment i d’execució i control Sincronitzar els moviments corporals mit- del cos, el gest i el moviment.d’habilitats motrius bàsiques. jançant estructures rítmiques senzilles i co- Utilització d’objectes i materials com a ins- Participació de forma activa i autònoma en la negudes. truments d’expressió i comunicació.resolució de problemes motrius senzills. Reaccionar davant els estímuls auditius o Participació en la creació i interpretació de Disposició a participar en activitats diverses visuals que arriben de l’entorn, tot utilitzant el situacions que suposin comunicació corporal.acceptant l’existència de diferències en el nivell moviment o els gestos. Participació en la realització de balls, danses Representar personatges i situacions mitjan-d’habilitat. k"eqtgqitcÝgu"ugp|knngu0 çant el cos i el moviment amb desinhibició.Cevkxkvcv"h ukec"k"ucnwv Valoració i apreciació de les diferents formes Participar i gaudir en els jocs ajustant la pròpia Acceptació crítica de la pròpia realitat cor- d’expressar-se. actuació, tant pel que fa a aspectes motrius comporal i elaboració de l’autoimatge. fg"tgncek„"cod"gnu"eqorcp{u"k"ngu"eqorcp{gu0 El joc Adquisició d’hàbits bàsics higiènics, ali- Col·laborar activament en el desenvolupament Apreciació del joc com a element de la realitatmentaris i posturals relacionats amb l’activitat dels jocs col·lectius, mostrant responsabilitat i social i cultural.física. cooperació. Participació en diferents tipus de joc.
  • 41. 21862 Fkctk"QÝekcn"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c""""""P¿o0"6;37"Î"4;0804229 Execució i descobriment de les estratègies Habilitats motrius i qualitats físiques bàsi- Participació en jocs cooperatius i per a labàsiques del joc relacionades amb la cooperació, ques pau.l’oposició i la cooperació/oposició en relació amb Adaptació de l’execució de les habilitats Connexions amb altres àreesles regles del joc. motrius a entorns de pràctica de complexitat Participació en l’elaboració de dramatitza- Actitud responsable en relació amb l’estra- etgkzgpv."cod"gÝekflpekc"k"etgcvkxkvcv0 cions.tègia del joc. Adquisició d’un control motor i corporal previ a l’acció. KfgpvkÝecek„"fg"ngu"rt evkswgu"ucnwfcdngu0 Reconeixement i valoració de les persones Execució d’activitats de condicionament Participació en l’elaboració de balls i core-que participen en el joc. físic orientades a la millora de les habilitats qitcÝgu0 Comprensió, acceptació i compliment de lesnormes del joc. motrius. Criteris d’avaluació Valoració de l’esforç en els jocs. Valoració individual i col·lectiva del treball Ajustar els moviments corporals a diferents Valoració del joc com a mitjà de relació, de des del punt de vista motriu. canvis de les condicions d’una activitat utilitzantdivertiment i d’ús del temps de lleure. Disposició a participar en activitats diverses, les nocions topològiques bàsiques. acceptant l’existència de diferències en el nivell Opinar de forma crítica en relació a situacionsConnexions amb altres àrees de l’habilitat. sorgides en la pràctica de l’activitat física. Expressió d’emocions per mitjà del cos, el Cevkxkvcv"h ukec"k"ucnwv Desenvolupar conductes actives per incre-gest i el moviment. Adquisició dels hàbits de postura i alimentaris mentar la condició física, ajustant la pròpia ac- Representació espacio-temporal de les acti- saludables i autonomia en la higiene personal. tuació a les pròpies possibilitats i limitacionsvitats físiques. KfgpvkÝecek„"fg"ngu"rt evkswgu"rqe"ucnwfc- corporals. Ús dels espais i materials d’acord amb unes bles. KfgpvkÝect"cniwpgu"fg"ngu"tgncekqpu"swg"uÓgu-normes Prevenció de lesions en l’activitat física tot tableixen entre la correcta i habitual pràctica Interacció oral en desenvolupament dels jocs valorant la importància de l’escalfament, la do- d’exercici físic i millora de la salut.i les activitats. ukÝecek„"fg"nÓguhqt›"k"nc"tgewrgtcek„0 Construir composicions col·lectives en inte- Comprensió de les normes dels jocs i les Utilització de materials i espais, respectant tceek„"cod"gnu"eqorcp{u"k"eqorcp{gu"wvknkv|cpv"activitats. les normes. els recursos expressius del cos i partint d’estí-Criteris d’avaluació Valoració de l’activitat física per al mante- muls musicals, plàstics o verbals. Utilitzar les nocions topològiques per orientar- niment i millora de la salut en el present i el Utilitzar els recursos expressius del cos perse a l’espai en relació a la posició de persones futur. comunicar idees i sentiments i representar per-i d’objectes. sonatges o històries reals o imaginàries. Participar en les activitats físiques ajustant la Expressió corporal Identificar com a valors fonamentals delspròpia actuació a les possibilitats i limitacions Elaboració, participació i conscienciació de jocs i les pràctiques d’activitat física, l’esforçcorporals i de moviment. les possibilitats i recursos que ofereix el llen- personal i les relacions que s’estableixen amb Desplaçar-se i saltar mitjançant un moviment guatge corporal. el grup i actuar d’acord amb ells.corporal coordinat. Composició individual i/o col·lectiva de movi- Saltar i llençar objectes coordinadament. ments a partir d’estímuls rítmics i musicals. Matemàtiques Incorporar conductes actives d’acord amb el Participació en l’elaboració de balls i coreo- Les matemàtiques són un instrument de co-valor de l’exercici físic per a la salut, mostrant itcÝgu"ugp|knngu0 neixement i anàlisi de la realitat i al mateix tempsinterès per la cura del propi cos. Expressió i comunicació de sentiments i emo- constitueixen un conjunt de sabers d’un gran va- cions individuals i compartides a través del cos, lor cultural, el coneixement dels quals ha d’ajudar Proposar estructures rítmiques senzilles i re- el gest i el moviment.produir-les corporalment o amb instruments. a totes les persones a raonar, de manera crítica, Utilització d’objectes i materials en la rea- Utilitzar els recursos expressius del cos i sobre les diferents realitats i problemàtiques del lització de dramatitzacions i en la construcciópromoure el treball en grup per representar i món actual. Per això l’educació matemàtica en d’escenaris.guegpkÝect"jkuv tkgu"tgcnu"q"kocikp tkgu0 Valoració crítica dels usos expressius i co- les etapes obligatòries ha de contribuir a formar Participar i gaudir dels jocs i les activitats municatius del cos. ciutadans i ciutadanes que coneguin el món enfísiques amb coneixement i respecte de les nor- Participació i respecte davant situacions que el que viuen i que siguin capaços de fonamentarmes i mostrant una actitud d’acceptació vers suposin comunicació corporal. els seus criteris i les seves decisions, així comgnu"eqorcp{u0 adaptar-se als canvis, en els diferents àmbits El joc de la seva vida.CICLE SUPERIOR Consolidació del joc com a fenomen social Per això, el currículum de matemàtiques a i cultural. l’educació primària es planteja amb la perspec-El cos: imatge i percepció Realització de jocs de diferents modalitats i tiva d’un aprenentatge de les matemàtiques per Reconeixement dels elements orgànics i fun- fg"fkÝewnvcv"etgkzgpv0 a la vida diària, i unes matemàtiques que ajudincionals relacionats amb el moviment. Pràctica d’habilitats bàsiques d’iniciació es- a interpretar el món que ens envolta, facilitant Domini de la consciència i control del cos en portiva en situacions de joc. nc"swcpvkÝecek„"k"nc"oguwtc"fg"hgvu"k"rtqeguuqu"repòs i en moviment. Promoció de l’ús adequat de les estratègies naturals i socials, per tal de poder-los comparar, Aplicació del control tònic i de la respiració bàsiques del joc relacionades amb la cooperació, qtfgpct."encuukÝect"k"rgt"vcpv"eqpflkzgt/nqu"oknnqt="al control motor. la oposició i la cooperació/oposició. organitzant la situació dins de l’espai i del temps; Adequació de la postura a les necessitats Acceptació i respecte vers les normes, regles permetent descobrir semblances i regularitats enexpressives i motrius de forma econòmica i i persones que participen en el joc. l’observació de l’entorn; modelitzant problemesequilibrada. Elaboració i compliment d’un codi de joc de la vida real, per tal de cercar-los-hi solucions; Utilització adequada de la discriminació net. fomentant la comunicació de coneixements iselectiva dels estímuls i de l’anticipació per- Estimació de l’esforç personal i col·lectiu en d’informació; i facilitant la fonamentació deceptiva. els diferents tipus de joc al marge de les prefe- criteris i la presa de decisions. Gzgewek„"fg"oqxkogpvu"cod"egtvc"fkÝewnvcv" rències i prejudicis.amb els segments corporals no dominants. Valoració del joc com a mitjà de relació, de Contribució a l’adquisició de les competències Adquisició del desenvolupament de l’equilibri divertiment i d’utilització satisfactori del temps bàsiquesestàtic i dinàmic en situacions complexes. de lleure. La competència matemàtica és una de les Resolució de l’estructura de l’espai i del temps Participació en la pràctica de jocs d’arreu competències bàsiques que han d’assolir elsen accions i situacions motrius complexes. del món. alumnes en aquesta etapa, ja que és necessària Valoració i acceptació de la pròpia realitat Incorporació d’elements creatius en els en la vida personal, social i escolar. Nombrosescorporal i la dels altres. jocs. situacions quotidianes, i de les diverses àrees,
  • 42. Fkctk"QÝekcn"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c""""""P¿o0"6;37"Î"4;0804229 21863requereixen l’ús de les matemàtiques per poder del món físic. El desenvolupament de determi- que fa als conceptes i als processos matemàticsanalitzar-les, interpretar-les i valorar-les. Aques- nats àmbits com la mesura i la visualització, que s’han d’anar desenvolupant a mesura queta competència té un caràcter transversal a totes nc"kpvgtrtgvcek„"k"eqpuvtweek„"fg"it Ýeu."ckz " es va progressant en l’aprenentatge i ús de lales àrees, encara que és l’àrea de matemàtiques com de processos com el raonament matemàtic competència matemàtica. Així mateix cal des-la que s’ocupa especialment d’ella. i l’argumentació, i la resolució de problemes envolupar en l’alumnat actituds positives envers Encara que els continguts que es proposen relacionats amb el món físic, contribueixen de el coneixement matemàtic, tenint en comptesón els necessaris per a l’adquisició de la com- manera directa a l’adquisició d’aquesta com- la seva dilatada història i la seva contribuciópetència matemàtica, cal tenir en compte que petència. a la cultura.aquesta difícilment s’adquireix si no s’orienta Competència en el tractament de la informació Els continguts de l’àrea de matemàtiquesl’aprenentatge dels continguts de manera que es i competència digital. Molta de la informació s’organitzen en cinc blocs: numeració i càlcul;possibiliti la seva utilització fora de les classes de que rebem conté elements matemàtics, nom- relacions i canvi; espai i forma; mesura, i esta-matemàtiques, tant en la vida diària dels alumnes bres, formes i mesures entre d’altres, expressats dística i atzar.com en totes les altres àrees. de manera diversa, el coneixement dels quals Gpugp{ct"k"crtgpftg"pwogtcek„"k"e newn"jc"fg" Assolir la competència matemàtica impli- és necessari per aquesta competència. També ukipkÝect"rqvgpekct"nc"eqortgpuk„"fgnu"pqodtgu."ca: els continguts del bloc estadística i atzar, així dels seus usos diversos, de les seves formes de Pensar matemàticament. Construir conei- com la utilització d’ordinadors i calculadores, representació i del sistema de numeració enxements matemàtics a partir de situacions on estan relacionats amb l’adquisició d’aquesta el qual s’expressen; també la comprensió delstinguin sentit, experimentar, intuir, relacionar competència. ukipkÝecvu"fg"ngu"qrgtcekqpu"k"fg"ngu"tgncekqpu"conceptes i realitzar abstraccions. Competència en autonomia i iniciativa per- que hi ha entre unes i altres, i la comprensió de Raonar matemàticament. Realitzar induc- sonal. Plantejar i resoldre qüestions i problemes la funcionalitat del càlcul i l’estimació.cions i deduccions, particularitzar i generalit- matemàtics, i tots el processos associats a aques- Gpugp{ct"k"crtgpftg"tgncekqpu"k"ecpxku"uki-zar; argumentar les decisions preses, així com vc"cevkxkvcv"*rncpkÝecek„."tgegtec"fÓguvtcvflikgu." pkÝec"fgugpxqnwrct"nc"eqortgpuk„"k"cp nkuk"fg"l’elecció dels processos seguits i de les tècniques validació de solucions i contrast amb les dels patrons (relacions i canvi) i l’ús de models iutilitzades. altres) implica, entre altres coses, una presa expressions matemàtiques per representar les Plantejar-se i resoldre problemes. Llegir i constant de decisions, la pràctica de les quals relacions.entendre l’enunciat, generar preguntes relacio- incideix en la progressiva adquisició d’autono- Pel que fa a l’espai i forma, cal desenvoluparpcfgu"cod"wpc"ukvwcek„/rtqdngoc."rncpkÝect"k" okc"fg"nÓcnwopcv"k"fg"eqpÝcp›c"gp"ngu"rt rkgu" el coneixement i l’anàlisi de les característiquesfgugpxqnwrct"guvtcvflikgu"fg"tguqnwek„"k"xgtkÝect" capacitats. k"rtqrkgvcvu"fg"ngu"Ýiwtgu"fg"vtgu"k"fwgu"fkogp-la validesa de les solucions. Competència per aprendre a aprendre. Per sions; localitzar i descriure relacions espacials; Obtenir, interpretar i generar informació amb aprendre matemàtiques cal desenvolupar, entre kfgpvkÝect"k"crnkect"vtcpuhqtocekqpu"igqofl-contingut matemàtic. d’altres, capacitats relacionades amb la presa triques, i utilitzar la visualització i els models Utilitzar les tècniques matemàtiques bàsiques de decisions i el sentit crític, la creativitat i la geomètrics per resoldre problemes.(per comptar, operar, mesurar, situar-se a l’espai sistematització, l’esforç i la constància, la síntesi Quant a la mesura, és molt important desen-i organitzar i analitzar dades) i els instruments i la generalització. Totes elles, juntament amb volupar la comprensió de les magnituds mesu-(calculadores i TIC, de dibuix i de mesura) per nc"tgÞgzk„"uqdtg"gn"rtqrk"vtgdcnn"k"nc"ecrcekvcv" rables, de les unitats i del procés de mesurar,a fer matemàtiques. per comunicar-lo, formen part d’aquesta com- així com l’aplicació de tècniques i d’instruments Interpretar i representar a través de paraules, petència bàsica per a l’aprenentatge al llarg de adequats per a mesurar cada magnitud.dibuixos, símbols, nombres i materials, expres- tota la vida. En relació amb l’estadística i l’atzar, cal po-sions, processos i resultats matemàtics. Competència en comunicació lingüística. Les tenciar la formulació de preguntes que es puguin Comunicar el treball i els descobriments als matemàtiques contribueixen a aquesta compe- respondre a través de l’ús de dades (recollida,altres, tant oralment com per escrit, utilitzant de tència aportant el coneixement d’un llenguatge organització i representació de dades); la selec-manera progressiva el llenguatge matemàtic. gurge Ýe."pgeguuctk"gp"gn"fgugpxqnwrcogpv"fg" ció i ús de mètodes estadístics elementals per La competència matemàtica s’ha d’adquirir a les ciències i en la resolució de molts problemes analitzar dades, per treure conclusions i per ferpartir de contextos que tinguin sentit tant per a quotidians. També, en el treball matemàtic, l’ús prediccions basades en dades; i la comprensió il’alumnat com per al coneixement matemàtic que de la llengua, tant oral com escrita, és fonamental aplicació dels conceptes bàsics d’atzar.és pretén desenvolupar. Aprendre amb compren- per descriure conceptes i processos, expressar Són processos comuns a tots els continguts:sió és fonamental per capacitar l’alumnat en l’ús raonaments i argumentacions, i en concret, el l’organització del pensament matemàtic propi i lade tot el que aprèn i per capacitar-lo a continuar llenguatge oral per a comunicar, discutir, com- seva comunicació (mitjançant explicacions orals,aprenent, de forma autònoma, al llarg de tota parar i validar el treball realitzat. it Ýswgu"k"guetkvgu+"c"eqorcp{u1gu"k"rtqhguuqtu1gu"la vida. Per això, cal proporcionar en totes les Competència en expressió cultural i artística. i el contrast amb el dels altres. També cal tenirclasses de matemàtiques oportunitats per tal que Les matemàtiques constitueixen una creació en compte la importància d’establir connexionsl’alumnat aprengui a raonar matemàticament, humana present en totes les cultures que cal entre els diferents blocs de continguts de lesproposant activitats d’aprenentatge on la reso- començar a conèixer, valorar i relacionar amb matemàtiques, entre els continguts matemàticslució de problemes, entesa en un sentit ampli, la realitat actual. D’altra banda, i a un nivell més i els d’altres àrees, per treballar-los de maneragufgxkpiwk"gn"pwenk"fg"nÓgpugp{cogpv0 concret, hi ha una relació entre continguts de conjunta sempre que sigui possible. Per tal de contribuir a l’assoliment de les dife- tipus geomètric i artístic, la connexió dels quals Atès que els processos matemàtics s’assoleixentgpvu"eqorgvflpekgu"d ukswgu"nÓgpugp{cogpv"fg" contribueix a aquesta competència. en la mesura que es van aprenent els contingutsles matemàtiques ha d’aconseguir que l’alumnat Competència social i ciutadana. El treball dels diferents blocs, cal que en tots els cicles esintegri i utilitzi de manera funcional tots els en grup, entès com un treball de cooperació, i desenvolupin els quatre processos següents:aprenentatges que va adquirint, a partir dels nÓceegrvcek„"fg"ngu"kfggu"fgnu"eqorcp{u"k"fg"ngu" La resolució de problemes, com a nucli delseus coneixements previs, de l’experimentació, diferents estratègies emprades en la realització treball de matemàtiques, ja que facilita la cons-de la representació i comunicació i del contrast trucció de nous coneixements, la transferència de d’un càlcul, d’una mesura o en el procés de re-amb els altres. conceptes, el desenvolupament d’estratègies de solució d’un problema, són aspectes del procés La formació en matemàtiques, a més d’incidir resolució i l’anàlisi del procés de resolució. Cal fÓgpugp{cogpv"k"crtgpgpvcvig"fg"ngu"ocvgo -en la competència matemàtica, contribueix a tenir en compte que els problemes, a més d’apli- tiques que contribueixen al desenvolupamentl’assoliment de totes les altres competències car el coneixement adquirit en altres contextos, d’aquesta competència.bàsiques de la manera que es detalla a conti- han de possibilitar la construcció del coneixe-nuació: Estructuració dels continguts ment matemàtic i mostrar-ne la utilitat. Competència en el coneixement i interac- Els continguts de l’àrea de matemàtiques, que El raonament i la prova, com a formes deció amb el món físic. Les matemàtiques són un integren l’ús de les TIC i dels mitjans tecnolò- desenvolupar coneixements, fer-se preguntes iinstrument d’anàlisi de la realitat, en particular gics, expressen els aspectes fonamentals pel tractar de respondre-les, formular conjectures
  • 43. 21864 Fkctk"QÝekcn"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c""""""P¿o0"6;37"Î"4;0804229i argumentar la seva validesa o refutar-la, donar Les situacions quotidianes, les culturalment Objectiusraons a les respostes, i reconèixer l’existència ukipkÝecvkxgu."ngu"rtkpekrcnu"vgo vkswgu"fg"ngu" L’àrea de matemàtiques de l’Educació primà-de diferents camins per arribar a una resultat diverses disciplines, però també els jocs i les ria té com a objectiu el desenvolupament de lesdeterminat. pròpies matemàtiques, i en particular la seva capacitats següents: La comunicació i la representació de la infor- història, han de ser les fonts que ens proporcio- 1. Utilitzar i valorar les matemàtiques commació, de les idees i dels processos seguits, que nin els contextos més rellevants per a aprendre una eina útil per comprendre el món i per ex-suposa l’organització i estructuració del conei- matemàtiques. pressar informacions i coneixements sobre l’en-xement per tal de donar-li ordre i coherència i Equilibri, connexió entre els continguts i tre- torn, i reconèixer-les com una ciència oberta iafavorir el contrast amb altres formes de fer dels ball interdisciplinari. L’ordenació dels blocs de dinàmica.eqorcp{u"k"eqorcp{gu"fg"encuug0"Ecn"rqvgpekct" continguts no implica una jerarquització dels 2. Reconèixer el raonament, l’argumentaciól’ús de diferents formes de representació per mateixos. Cal trobar un equilibri entre el desen- i la prova com aspectes fonamentals de les ma-comunicar allò que es vol expressar, a partir de volupament dels diferents blocs en el conjunt de temàtiques, així com el valor d’actituds com lala verbalització i, de manera progressiva, del cada cicle, i tenir en compte que hi ha diverses perseverança, la precisió i la revisió.llenguatge simbòlic. Aquest procés afavoreix seqüenciacions possibles dels continguts: hi 3. Reconèixer situacions-problema de l’entornnc"kpeqtrqtcek„"itcfwcn"fgn"nngpiwcvig"gurge Ýe" ha continguts que es poden treballar de ma- i utilitzar les matemàtiques per resoldre-les,de les matemàtiques i esdevé una eina per a nera transversal, altres que es poden treballar triant els recursos que es considerin més adientsresoldre problemes. juntament amb continguts d’un bloc diferent, i i explicant-ne l’elecció. La connexió entre els diferents continguts també en el marc d’un projecte interdisciplinari, 60" RncpkÝect"k"crnkect"guvtcvflikgu"*cp nkuk"fg"de les matemàtiques, així com entre aquests i la qual cosa possibilita el desenvolupament de semblances i diferències, exploració sistemàticaels continguts d’altres àrees, ja que serveix per la competència matemàtica. de diferents possibilitats, particularització imostrar la relació entre conceptes de diferents Valoració d’actituds relacionades amb les ma- generalització, comprensió de l’ús de les ope-àrees, la qual cosa eixampla la comprensió de temàtiques. Per fer matemàtiques, i aconseguir racions, entre altres) per resoldre problemes iles matemàtiques. Encara que els continguts actituds positives envers elles, cal desenvolupar oqfkÝect/ngu."uk"ecn0es presentin organitzats per blocs, en el procés la curiositat, la creativitat, la imaginació, l’interès 5. Organitzar i consolidar el pensament mate-fÓgpugp{cogpv"k"crtgpgpvcvig"fiu"eqpxgpkgpv" per fer-se preguntes, per trobar respostes i per màtic a partir de la comunicació coherent i claraestablir relacions entre ells sempre que sigui resoldre problemes; també, és important adquirir de les pròpies idees, i dels processos matemàticspossible. Per exemple, comprendre que els nom- eqpÝcp›c"gp"ngu"rt rkgu"rquukdknkvcvu"k"vtqdct"gn" gortcvu."cnu"eqorcp{u"k"cnu"oguvtgu0bres decimals serveixen per expressar amb més gust per realitzar un descobriment i per resoldre 6. Crear i utilitzar representacions per or-precisió una mesura, a la classe de matemàtiques un repte. Actituds com la tenacitat, la precisió ganitzar, registrar i comunicar les idees i elso a qualsevol altra, ajuda, entre altres coses, i el gust pel treball ben fet són molt importants processos matemàtics, així com interpretar ia comprendre millor el concepte de mesura i quan es fan matemàtiques. usar el llenguatge matemàtic, com ara xifres,la seva relació amb els nombres. Així mateix, Diversitat en les formes de treball. En la gestió ukipgu."fkdwkzqu"igqoflvtkeu."vcwngu"k"it Ýeu"rgt"els nombres apareixen en la majoria de blocs i, de la classe, cal combinar el treball en gran grup, a descriure fenòmens habituals.en particular, tant en el bloc de mesura com el en petit grup i el treball individual, tot respectant 7. Comprendre el sistema de numeració de-d’estadística, es poden treballar aspectes que els estils de cadascú. Plantejar-se preguntes, re- ekocn"k"gn"ukipkÝecv"fg"ngu"qrgtcekqpu0"Ecnewnct"apareixen en el bloc de numeració i càlcul. Així, soldre problemes, realitzar petites investigacions, cod"Þw•fguc"k"hgt"guvkocekqpu"tcqpcdngu."vqv"el treball sobre la recta numèrica, que implica, practicar les tècniques apreses, exposar les idees utilitzant diferents tècniques: càlcul mental,entre d’altres, un procés de visualització, rela- pròpies i discutir sobre elles, utilitzant priorità- càlcul escrit, i càlcul amb calculadora i altresciona continguts numèrics i geomètrics. També riament el llenguatge oral. També és important TIC, d’acord amb la situació.la introducció tant de les fraccions com dels emprar la manipulació d’objectes i de materials :0" KfgpvkÝect"k"fguetkwtg"hqtogu"igqoflvtkswgu"decimals va lligada a la mesura; la interpretació didàctics, per no perdre de vista l’origen concret de l’entorn, tot utilitzant el coneixement dels seusfÓcniwpu"it Ýeu"gu"tgeqn|c"gp"gn"vtgdcnn"uqdtg"nc" de les matemàtiques, així com la visualització per elements i de les seves propietats. Interpretar irecta numèrica. I, pel que fa al bloc de geome- a realitzar i fonamentar raonaments matemàtics i utilitzar procediments d’orientació espacial entria, la representació geomètrica dels nombres desenvolupar els propis sistemes de representa- contextos diversos.permet utilitzar la visualització per conèixer ció. Cal tenir en compte que les TIC faciliten la 9. Comprendre les magnituds mesurables ipropietats numèriques, possibilitant la relació interacció de l’alumnat amb objectes matemàtics el procés de mesurar, i aplicar les unitats d’úsentre continguts numèrics i geomètrics. k"ngu"ugxgu"tgncekqpu."nc"eqpuvtweek„"fg"Ýiwtgu" habitual, les tècniques i els instruments de me- D’altra banda, molts dels continguts de mate- geomètriques, ajuden a la resolució de problemes, sura adequats a cada situació.màtiques es relacionen amb continguts d’altres a aprendre dels errors per mitjà d’una retroalimen- 10. Interpretar la informació, elaborar pre-àrees i tant es poden treballar en aquestes com tació immediata i efectiva, a treballar amb càlculs guntes, recollir, organitzar i representar les dadesen l’àrea de matemàtiques, on podran servir i entorns que amb altres mitjans poden ser feixucs per a respondre-les, utilitzant els mètodes esta-de contextos per donar sentit i desenvolupar i complexos, i afavoreixen la presentació, la col- dístics apropiats, així com comprendre i aplicardeterminats continguts. En tant que són con- laboració i la comunicació de les experiències. En els conceptes bàsics d’atzar.tinguts per a desenvolupar-se adequadament en fgÝpkvkxc."ngu"encuugu"fg"ocvgo vkswgu"jcwtkgp" Contingutsl’entorn, en la vida diària i, de manera especial, de proporcionar a tot l’alumnat possibilitats de Processos a desenvolupar en tots els cicles ien els diferents àmbits curriculars de l’etapa, al pensar matemàticament. comuns a tots els continguts:Ýpcn"fgnu"eqpvkpiwvu"fg"ecfc"ekeng"gu"eqpetgvgp" Finalment, cal considerar la importància de Organització del pensament matemàtic pro-les connexions que es poden establir amb d’al- nÓcxcnwcek„"eqo"c"rctv"fgn"rtqefiu"fÓgpugp{cogpv/ pi.tres àrees; la proposta que es fa té un caràcter crtgpgpvcvig."swg"kpenqw"nc"tgÞgzk„"uqdtg"gn"swfl" Comunicació del pensament matemàtic propi s’aprendrà, s’està aprenent o ja s’ha après. Calorientatiu i en cap cas és exhaustiva. *okvlcp›cpv"gzrnkecekqpu"qtcnu."it Ýswgu"k"gu- tenir present la diversitat d’instruments per aConsideracions per al desenvolupament del etkvgu+"c"eqorcp{u"k"rtqhguuqtu."k"eqpvtcuv"cod" realitzar l’avaluació: discussions en gran i petit el dels altres.currículum grup, preguntes i respostes orals, treballs indi- Connexions entre els diferents blocs de ma- Gn"rtqefiu"fÓgpugp{cogpv"k"crtgpgpvcvig"fg" viduals i en petit grup, i realització progressiva temàtiques i amb les altres àrees.les matemàtiques ha de tenir en compte els se- d’exercicis escrits. Tots ells es complementen igüents aspectes: proporcionen informació, tant als mestres com CICLE INICIAL Rellevància dels contextos. Cal que els con- als alumnes, sobre els avenços en l’aprenen-tinguts curriculars es treballin en contextos tatge. Al final de cada cicle, i com a darrera Rtqeguuqu"gurge Ýeu"c"fgugpxqnwrct<ukipkÝecvkwu"k"tkeu"swg"oquvtkp"nÓqtkigp"eqpetgv" part d’aquest document, s’inclouen criteris 1. Resolució de problemes (Reconeixement.dels conceptes matemàtics, la relació entre ells fÓcxcnwcek„"cod"nc"Ýpcnkvcv"fg"iwkct"gn"fkuugp{" KfgpvkÝecek„0"RncpkÝecek„0"Qticpkv|cek„0"Crtqzk-i la seva aplicació a problemàtiques diverses. i elaboració dels instruments. mació. Estimació. Exploració. Elaboració)
  • 44. Fkctk"QÝekcn"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c""""""P¿o0"6;37"Î"4;0804229 21865 2. Raonament i prova (Comprensió. Compa- Relacions i canvi Reconeixement de formes i d’estructuresració. Diferenciació. Cerca de regularitats. Orde- Comprensió i anàlisi dels patrons, relacions geomètriques a l’entorn, i determinació de lapcek„0"EncuukÝecek„0"Fgugpxqnwrcogpv"fÓguvtc- i canvis seva situació.tègies de càlcul. Desenvolupament d’estratègies Descripció de canvis qualitatius i quantitatius Mesurade mesura. Composició i descomposició) entre dues situacions. Comprensió de les magnituds mesurables, de 3. Comunicació i representació (Descripció. Ugngeek„."encuukÝecek„"k"qtfgpcek„"fÓqdlgevgu" les unitats i del procés de mesurarExpressió. Representació. Modelització. Ús de segons diferents criteris.diferents models. Lectura i escriptura. Ús de Tgeqpgkzgogpv."gp"eqpvgzvqu"ukipkÝecvkwu." Seguiment de sèries (de sons, numèriques, de les magnituds de longitud, capacitat, massa ifkhgtgpvu"nngpiwcvigu0"òu"fg"xqecdwnctk"gurge Ýe0" geomètriques).Situació sobre la recta. Verbalització) temps. Diferenciació de les magnituds discretes Cerca de regularitats en els nombres i les i les magnituds contínues relacionades amb l’ús 4. Connexions (Relació. Interpretació. Apli- formes.cació. Utilització) dels nombres. Ús de models i expressions matemàtiques per Comparació directa i indirecta i ordenació deNumeració i càlcul representar les relacions mesures de les diferents magnituds. Comprensió dels nombres, de les seves formes Representació d’una sèrie de forma material, Mesura de les diferents magnituds utilitzantde representació i del sistema de numeració xgtdcn"k"it Ýec0 unitats no convencionals i convencionals (lon- Comprensió i ús del comptatge amb signi- Lectura i escriptura de frases matemàtiques gitud: m; massa: kg; capacitat: l; temps: dia,Ýecv"fg"swcpvkvcvu"fkuetgvgu0"Fguetkrek„"qtcn." cod"ukipkÝecv"rtqrk"swg"eqpvkpiwkp"gn"ukipg"?0 setmana, mes, hora).it Ýec"k"guetkvc"fgnu"rtqeguuqu"fg"eqorvcvig" Oqfgnkv|cek„"cod"qdlgevgu"q"it Ýecogpv"fg" Selecció de la unitat i de l’instrument ade-i de càlcul. situacions relacionades amb la suma i la resta. quats, d’acord amb la magnitud a mesurar. òu"fgnu"nngpiwcvigu"xgtdcn."it Ýe"k"ukod nke" Espai i forma Expressió, mitjançant pictogrames i taules, deper representar els nombres (aproximadament Anàlisi de les característiques i propietats de mesures preses.Ýpu"cn"okngt+0"Kpvgtrtgvcek„"k"gncdqtcek„"fg"it Ýeu" ngu"Ýiwtgu"igqoflvtkswgu Lectura i escriptura de mesures en contextosa partir del comptatge. Visualització geomètrica Tgeqpgkzgogpv"fg"Ýiwtgu"fg"vtgu"k"fwgu"fk- reals.de nombres utilitzant materials. Posada en comú mensions en objectes de la realitat. Construcció Aplicació de tècniques i d’instruments perde les diferents representacions. k"pqokpcek„"fg"Ýiwtgu"fg"vtgu"k"fwgu"fkogpukqpu<" mesurar Reconeixement dels nombres en situacions esfera, prisma, cilindre, cub; triangle, rectangle, Aplicació del procés de mesurar, tot utilitzantquotidianes. Ús dels nombres naturals per a quadrat, cercle. una unitat de forma repetida i un instrumentresoldre problemes dins de contextos signi- Coneixement i ús del vocabulari adequat per adequat: cinta mètrica, regle, rellotge analògic,Ýecvkwu0 fguetkwtg"ngu"Ýiwtgu."gnu"ugwu"gngogpvu"k"ngu"ugxgu" balança de plats. Ús de diferents models per comparar i ordenar propietats. Desenvolupament de referents comuns que fa-gnu"pqodtgu"*crtqzkocfcogpv"Ýpu"cn"okngt+0" Eqorctcek„"k"encuukÝecek„"fg"Ýiwtgu"fg"vtgu"k" cilitin la comparació, la mesura i l’estimació.Situació dels nombres sobre la recta numèrica. dues dimensions segons les seves semblances i Descripció oral del procés de mesura i d’es-Arrodoniment de quantitats. diferències: cares planes, cares corbes, vèrtexs, timació. Ús de les fraccions un mig i un quart en con- costats, angles. Estadística i atzarvgzvqu"ukipkÝecvkwu0 Eqorqukek„"k"fgueqorqukek„"fg"Ýiwtgu"vtkfk- Formulació de preguntes abordables amb Ús del sistema monetari en contextos reals. mensionals i planes amb suports físics i virtuals. dades i recollida, organització i presentació deL’euro. Localització i descripció de relacions espa- dades rellevants per respondre-les. Kpvgtrtgvcek„"fgnu"pqodtgu"eqo"kfgpvkÝecfqtu"en situacions properes. cials Elaboració de preguntes sobre temes propers a EncuukÝecek„"fgnu"pqodtgu"ugiqpu"fkhgtgpvu" Descripció, nominació i interpretació de la pròpia experiència i recollida de les respostescriteris (d’una xifra, de dues, de la família del 10, posicions relatives a l’espai, en referència a un donades.etc.). Cerca de regularitats en els nombres. Inici a mateix i a altres punts. RncpkÝecek„"ugp|knnc"fg"tgeqnnkfgu"fg"fcfgu"les taules de multiplicar (taules del 2, 5 i 10). Descripció i interpretació de la direcció en amb mostres més petites de 30. Lectura de la els desplaçaments a l’espai. Representació i ela- freqüència absoluta. Eqortgpuk„"fgnu"ukipkÝecvu"fg"ngu"qrgtcekqpu" boració d’itineraris senzills, laberints o plànols. Organització i representació de dades ob-i de les relacions que hi ha entre unes i altres Interpretació d’operacions de nombres naturals tingudes a partir d’experiències de comptatge Eqortgpuk„"fgnu"fkhgtgpvu"ukipkÝecvu"fg"nc" mitjançant la recta numèrica. i d’ordenació, mitjançant objectes concrets,suma i la resta amb nombres naturals, així com òu"fgn"xqecdwnctk"d uke"*c"rtqr."nnwp{."uqdtg." fkdwkzqu"k"it Ýeu0de la relació que hi ha entre una i altra. sota, darrere, davant, entre) i de recursos TIC per Utilització d’un vocabulari per descriure els Comprensió de les situacions d’agrupament orientar-se a través de laberints i plànols. cvtkdwvu"k"rgt"encuukÝect"ugiqpu"etkvgtku"fgvgt-com a multiplicació i les accions de repartiment KfgpvkÝecek„"k"crnkecek„"fg"vtcpuhqtocekqpu" minats.com a divisió. geomètriques Selecció i ús de mètodes estadístics per ana- Interpretació d’operacions de nombres natu- Reconeixement de moviments (desplaça- litzar dadesrals mitjançant la recta numèrica. ments, simetries i girs). Comparació quantitativa de dades numè- Comprensió de la funcionalitat del càlcul i Exploració de moviments utilitzant materi- riques.l’estimació als físics (tessel·les, miralls, plegat de paper) i Gngeek„"fgn"vkrwu"fg"it Ýe"q"tgrtgugpvcek„" Desenvolupament de l’agilitat mental en des- suports virtuals. més convenient.compondre additivament els 20 primers nombres Tgeqpgkzgogpv"k"etgcek„"fg"Ýiwtgu"swg"vkp- Elaboració de qüestions relatives al comptatgenaturals. guin simetries. i aplicació a la resolució de problemes. Inici en l’elaboració d’estratègies de càlcul Utilització de la visualització i de models Treure conclusions i fer prediccions basadesmental. Explicació verbal de les estratègies prò- geomètrics per resoldre problemes en dadespies emprades i assaig de les alienes. Etgcek„"fÓkocvigu"ogpvcnu"fg"Ýiwtgu"igqofl- Discussió sobre quan es poden aplicar o no Establiment d’analogies entre càlculs (de les triques utilitzant la memòria i la visualització les conclusions obtingudes de les dades d’unaunitats a les desenes i les centenes). espacial. Visualització geomètrica de nombres població, a una altra població. Estimació dels resultats de sumes i restes. utilitzant materials. Comprensió i aplicació de conceptes bàsics Realització de la suma i la resta (sense por- Utilització de recursos TIC per girar, reduir i d’atzartar) utilitzant algoritmes estàndard i mètodes fghqtoct"Ýiwtgu"fg"fwgu"k"vtgu"fkogpukqpu0 Resposta a preguntes relacionades amb lespropis. Tgeqpgkzgogpv"k"tgrtgugpvcek„"fg"Ýiwtgu"fgu" experiències pròpies sobre la probabilitat de Ús de jocs de taula, de les TIC i calculadores de diferents perspectives. successos utilitzant expressions com possibleper desenvolupar el càlcul i per explorar els Visualització i descripció del camí seguit en o impossible.nombres i les operacions. un itinerari senzill abans de realitzar-lo. Reconeixement de l’atzar mitjançant la rea-
  • 45. 21866 Fkctk"QÝekcn"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c""""""P¿o0"6;37"Î"4;0804229lització d’experiments amb materials (extrac- tot utilitzant instruments propers i adequats a Exploració de les propietats de les opera-ek„"fg"Ývzgu"fg"eqnqtu"fÓwpc"dquuc."vktct"fcwu." cada situació. cions.ruletes...). Kpvgtrtgvct"k"eqpuvtwkt"it Ýeu"*rkevqitcogu" Comprensió de la funcionalitat del càlcul i Realització d’experiments en situacions i jocs i diagrames de barres) amb dades sobre fets l’estimacióon intervinguin factors d’atzar. coneguts relatius a la vida quotidiana i a altres Desenvolupament de l’agilitat mental per Connexions amb altres àrees àrees. descompondre els nombres additivament i fac- Ús i interpretació del comptatge per analit- torialment. Automatització de taules de multi-zar, comparar i descriure situacions de l’entorn CICLE MITJÀ plicar. Representació geomètrica dels nombres inatural i social. Rtqeguuqu"gurge Ýeu"c"fgugpxqnwrct< del producte relacionada amb la descomposició Interpretació de la moneda com a valor de 1. Resolució de problemes (Reconeixement. factorial.canvi (situacions de compra-venda). KfgpvkÝecek„0"RncpkÝecek„0"Crtqzkocek„0"Gu- Ús de les relacions entre les operacions per Cerca de regularitats i diferències en l’ob- timació. Predicció. Exploració. Investigació. agilitar el càlcul mental. Establiment d’analogiesservació de l’entorn (per exemple, canvis en les Fkuugp{0"Gncdqtcek„0"Etgcek„0"Eqpuvtweek„0" entre càlculs (pas de les unitats a les desenes ipersones al llarg del temps). Comprovació). centenes). Observació i localització de formes geomè- 2. Raonament i prova (Comprensió. Anàlisi. Explicació i contrast de les estratègies detriques a l’entorn: materials, sers vius i objectes Eqorctcek„0"EncuukÝecek„0"Qtfgpcek„"0Ugngeek„0" càlcul mental emprades.i produccions humanes. Establiment d’analogies. Desenvolupament d’es- Estimació dels resultats de les operacions Descripció de posicions i seguiment d’iti- tratègies de càlcul. Desenvolupament d’estratè- amb nombres naturals.neraris. gies de mesura. Composició i descomposició. Realització de restes portant-ne, multipli- Descripció oral del procés de mesura i d’es- Formulació de preguntes). cacions i divisions amb nombres naturals ambtimació. Ús de comparatius i d’adverbis de 3. Comunicació i representació (Descripció. algorismes estàndard.temps. Expressió. Representació. Modelització. Ús de Realització de sumes i restes amb fraccions Interpretació de la mesura com a instrument diferents models. Ús de diferents llenguatges. ugp|knngu"ceqorcp{cfgu"fg"fkhgtgpvu"hqtogu"fg"de coneixement del món natural: longitud (crei- Situació sobre la recta. Lectura i escriptura. Ús tgrtgugpvcek„"it Ýec0xement), pes/massa, capacitat. de vocabulari). Ús de models geomètrics per resoldre pro- Kpvgtrtgvcek„"k"gncdqtcek„"fg"it Ýeu"gp"gzrg- 4. Connexions (Relació. Interpretació. Apli- blemes numèrics.riments realitzats en altres àrees. cació. Utilització). Ús de les calculadores i altres recursos TICCriteris d’avaluació Numeració i càlcul per desenvolupar el càlcul i per explorar els Reconèixer i utilitzar diferents usos dels Comprensió dels nombres, de les seves formes nombres i les operacions.pqodtgu"*ectfkpcnu."qtfkpcnu."kfgpvkÝecfqtu+" de representació i del sistema de numeració Selecció adequada del tipus de càlcul segonsen situacions familiars i en altres àrees. Comprensió del sistema de numeració deci- la situació: càlcul mental, càlcul escrit i calcu- Cercar semblances i diferències entre objectes ocn0"Xcnqt"rqukekqpcn0"Fguetkrek„"qtcn."it Ýec"k" ladora.i situacions (en particular, els canvis que es pro- escrita dels processos de comprensió del Sistema Càlcul amb monedes: euros i cèntims.fwgkzgp"gp"wpc"ugs¯flpekc+."k"encuukÝect"k"qtfgpct" de Numeració Decimal i del càlcul. Relacions i canviobjectes d’acord amb diferents criteris. òu"fg"fkhgtgpvu"nngpiwcvigu"*xgtdcn."it Ýe." Comprensió i anàlisi dels patrons, relacions Comprendre situacions-problema relacio- simbòlic...) per representar el sistema de nume- i canvisnades amb aspectes concrets i vinculats a la ració decimal. Contrast de diferents represen- Anàlisi de les peculiaritats dels nombres i depròpia experiència. Emprendre la resolució tacions. Reconeixement i ús de representacions les operacions. Seguiment de sèries numèriques,de forma autònoma i expressar la solució i el equivalents d’un nombre. geomètriques i descoberta del patró.procés seguit. Lectura i escriptura dels nombres fins al Creació de sèries numèriques i geomètriques. Usar l’assaig-error per cercar solucions als milió. Cerca de regularitats.problemes i a les exploracions. Ús i contrast de diferents models per comparar Descripció de situacions en què es produeixen Formular preguntes en situacions conegudes. k"qtfgpct"gnu"pqodtgu"Ýpu"cn"oknk„0 canvis o altrament es mantenen constants.Comunicar oralment coneixements i processos Reconeixement de la fracció com a part d’una Interpretació de l’equivalència en l’ús de di-matemàtics duts a terme (càlcul, mesura, reso- unitat i d’una col·lecció. ferents unitats de mesura.lució de problemes). Ús de diferents models de representació de Relació perímetre-longitud i àrea-superfí- Usar el llenguatge verbal per interpretar grà- les fraccions. Situació dels nombres naturals i cie.Ýeu."pqodtgu"k"ukipgu"ocvgo vkeu0 fraccionaris més comuns (1/2, 1/3, 1/4) sobre Ús de models i expressions matemàtiques per Interpretar, representar (amb materials diver- la recta numèrica. Arrodoniment de nombres representar les relacionssos) i utilitzar els nombres naturals (inferiors en context. Expressió del patró d’una sèrie verbalmenta 1.000) en contextos de la vida quotidiana. Aplicació dels nombres decimals en contextos q"it Ýecogpv0Comparar, ordenar i descompondre els nombres reals. Coneixement i ús del sistema monetari: Modelització de situacions problema mit-utilitzant diferents models. l’euro i els cèntims. Interpretació i ús de les lcp›cpv"qdlgevgu."it Ýeu"*Þgvzgu+."ukipgu"oc- Desenvolupar agilitat en el càlcul mental (des- unitats de mesura. temàtics.composició additiva dels 20 primers nombres, Ús i relació dels decimals i fraccions com a Lectura i escriptura de frases utilitzant sím-dobles, estratègies personals...). Usar els algo- nombres que aproximen més la mesura. dqnu"ocvgo vkeu"*2."?."@.">+0rismes de suma i resta (sense portar), les TIC i Cerca i anàlisi de peculiaritats dels nombres Espai i formala calculadora per calcular i cercar regularitats (parells, senars, de la taula del...). Anàlisi de les característiques i propietats dedels nombres i operacions. Interpretació dels nombres naturals i de codis ngu"Ýiwtgu"igqoflvtkswgu FgÝpkt"nc"ukvwcek„"fÓwp"qdlgevg"c"nÓgurck"k"fÓwp" pwofltkeu"gp"vcwngu"k"it Ýeu0"Gncdqtcek„"fg"it Ýeu" Identificació i descripció verbal, usant el i taules a partir del comptatge i la mesura. vocabulari especialitzat, de les propietats dedesplaçament en relació a un mateix, tot utilitzant Ús de propietats numèriques per recollir, Ýiwtgu"igqoflvtkswgu"fg"fwgu"k"vtgu"fkogpukqpu<"gnu"eqpegrvgu<"fcxcpv/fcttgtc="rtqr/nnwp{="fcnv/ descriure i interpretar dades. polígons, cercles, poliedres i cossos rodons. Uti-baix; dreta-esquerra. KfgpvkÝect."cpcnkv|ct"k"fguetkwtg"qdlgevgu"k" Eqortgpuk„"fgnu"ukipkÝecvu"fg"ngu"qrgtcekqpu" lització de la mesura i els nombres per investigarespais amb formes geomètriques tridimensionals i de les relacions que hi ha entre unes i altres propietats geomètriques.i planes. Buscar semblances i diferències entre Eqortgpuk„"fgnu"fkhgtgpvu"ukipkÝecvu"fg"nc" Representació, construcció i comparació defwgu"Ýiwtgu0 multiplicació i divisió amb nombres naturals així Ýiwtgu"fg"vtgu"k"fwgu"fkogpukqpu"cod"ocvgtkcnu" Mesurar objectes, espais i temps familiars com de la relació que hi ha entre una i altra. k"tgewtuqu"VKE0"EncuukÝecek„"ugiqpu"ngu"ugxgu"amb unitats no convencionals (pams, peus, KfgpvkÝecek„"k"¿u"fg"ngu"qrgtcekqpu"kpxgtugu<" propietats.passes...) i convencionals (kg, m, l, dia i hora) suma i resta; multiplicació i divisió. Kpxguvkicek„"fg"nc"tgncek„"gpvtg"Ýiwtgu"c"rctvkt"
  • 46. Fkctk"QÝekcn"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c""""""P¿o0"6;37"Î"4;0804229 21867de la seva composició, descomposició i trans- Selecció de la unitat més adequada i de l’ins- Ús dels nombres fraccionaris i decimals enformació. trument per realitzar una mesura. Ús de regle i situacions de mesura de fets o fenòmens na- Gzrnqtcek„"k"tgeqpgkzgogpv"fg"Ýiwtgu"eqp- cinta mètrica i balances. turals.itwgpvu"k"Ýiwtgu"ugodncpvu0 Fkuugp{"fÓcevkxkvcvu"fg"oguwtc"fkpu"fÓwp"eqp- Interpretació del diner com a valor de can- Localització i descripció de relacions espa- vgzv"ukipkÝecvkw0"Tgncek„"rgt ogvtg/nqpikvwf"k" vi.cials àrea-superfície. Analogia entre la recta numèrica i la línia Descripció de la localització i el moviment Descripció oral i escrita del procés de mesura. del temps.d’un objecte utilitzant el vocabulari adequat. Reconeixement i ús de l’estructura multiplicativa Cerca de regularitats i diferències en l’ob- Utilització d’adreces o punts de referència en el procés de mesurar. servació de l’entorn (per exemple, canvis enper moure’s en l’entorn proper. Interpretació i expressió d’intervals de me- el paisatge). Creació i ús de sistemes de coordenades per sures. Anàlisi i representació de relacions causalslocalitzar distàncies entre dos punts i descriure Ús de models geomètrics per resoldre pro- en el món natural i social.camins. blemes numèrics i de mesura. Estudi de mapes (tècniques d’orientació a Realització, interpretació i ús de plànols d’iti- l’espai). Estadística i atzarneraris coneguts utilitzant diferents suports. Kpvgtrtgvcek„."fkuugp{"k"fkdwkz"fÓkvkpgtctku0 Formulació de preguntes abordables amb KfgpvkÝecek„"k"crnkecek„"fg"vtcpuhqtocekqpu" Ús de models geomètrics per resoldre pro- dades i recollida, organització i presentació degeomètriques blemes d’altres àrees. dades rellevants per respondre-les Realització de simetries, desplaçaments i girs Utilització de la simetria i d’elements geo- Formulació de preguntes basades en fets pro-gp"Ýiwtgu"fg"fwgu"fkogpukqpu"cod"ocvgtkcnu" mètrics per analitzar i realitzar produccions pers i interessos propis.tradicionals i amb suport de les TIC. Predicció artístiques. Recollida de dades mitjançant observacions,i descripció dels resultats. Interpretació i ús de la mesura com a instru- enquestes i experiments amb mostres més petites Descripció d’un o diversos moviments que ment de coneixement del món natural: longitud, de 50. Interpretació de la freqüència absoluta.oquvtkp"swg"fwgu"Ýiwtgu"u„p"eqpitwgpvu0 pes/massa, capacitat. Lectura, interpretació i utilització de diverses KfgpvkÝecek„"k"fg"ngu"ukogvtkgu"czkcn"k"egpvtcn" òu"fg"oguwtgu"fg"vgoru"itcpu"*cp{/fflecfc/ tgrtgugpvcekqpu"fg"fcfgu."gp"rctvkewnct"it Ýeu"gp"Ýiwtgu"fg"fwgu"fkogpukqpu0 segle). (com pictogrames i diagrames de barres), amb Utilització de la visualització i de models Gncdqtcek„"fg"rtgiwpvgu"k"fkuugp{"fÓgzrgtk- recursos tradicionals i tecnològics. Ús de lageomètrics per resoldre problemes ments i activitats de mesura relacionades amb numeració i de conceptes espacials per recollir, KfgpvkÝecek„"fg"ngu"xkuvgu"rctekcnu"fÓwpc"Ý- diferents àrees. descriure i interpretar dades.gura. Elaboració i interpretació de registres i de grà- Reconeixement de les diferències en la repre- Construcció i representació sobre paper de Ýeu"gp"gzrgtkogpvu"tgcnkv|cvu"gp"cnvtgu" tggu"*rgt" sentació de dades qualitatives i quantitatives.poliedres i polígons. gzgorng."tgikuvtgu"k"it Ýeu"gp"ogvgqtqnqikc+0 Lectura i interpretació de dades estadístiques Creació i descripció d’imatges mentals d’ob- k"fg"it Ýeu"gzvtgvu"fg"nnkdtgu."fkctku."Kpvgtpgv"k" Criteris d’avaluaciójectes, patrons i camins. altres mitjans. Reconèixer i utilitzar els conceptes associats KfgpvkÝecek„"k"eqpuvtweek„"fÓwpc"Ýiwtc"fg"vtgu" Selecció i ús de mètodes estadístics per ana- a la multiplicació (mesura, repetició de la unitat)dimensions a partir de representacions en dues litzar dades i divisió (partició, agrupament, aproximació) enfkogpukqpu"fÓcswguvc"Ýiwtc"*k"c"nÓkptgxfiu+0 Descripció de la forma i de les característiques situacions de vida quotidiana i en altres àrees. Ús de regle, escaire i recursos TIC per ampliar importants d’un conjunt de dades. Cercar amb criteri les regularitats i canvis quela capacitat de raonament espacial. Anàlisi de les característiques d’una col·lecció es produeixen en una col·lecció o una seqüència, Ús de conceptes espacials per recollir, des- de dades quantitatives ordenades. fguetkwtg/ngu"k"eqpvkpwct"nc"ugs¯flpekc0"EncuukÝect"criure i interpretar dades. KfgpvkÝecek„"k"eqortgpuk„"fg"ngu"pqekqpu"fg" k"guvcdnkt"etkvgtku"fg"encuukÝecek„0 Ús de models geomètrics per resoldre pro- moda i mediana. Aplicació a la resolució de Comprendre situacions-problema de l’entornblemes numèrics i de mesura. problemes. rtqrgt0"Egtect"k"wvknkv|ct"it Ýeu"ugp|knnu"*Þgvzgu."Mesura Introducció a la noció de mitjana aritmètica. taules...), xifres i signes adients per representar Comprensió de les magnituds mesurables, de Treure conclusions i fer prediccions basades situacions-problema. Cercar i seleccionar lesles unitats i del procés de mesurar en dades dades necessàries i estimar una resposta. Des- Reconeixement de les magnituds de longitud, Distinció entre el que mostren les dades i el envolupar estratègies de solució. Expressar elmassa, capacitat, àrea, temps i amplitud d’angles. que es podria esperar dels resultats. procés de solució i la resposta. Comparació directa d’angles i d’àrees. Comprensió que molts conjunts de dades són Formular preguntes en situacions conegudes Comprensió de la mesura com aproximació. mostres de poblacions més grans. Aplicació a i poc conegudes. Comunicar oralment i per es-Ús de múltiples i submúltiples de la unitat. Ús la resolució de problemes. crit, de forma clara, coneixements i processosdels decimals i fraccions com a nombres que Descripció oral d’una situació a partir de matemàtics duts a terme (càlcul, mesura, cons-permeten aproximar una mesura. l’anàlisi de les dades. truccions geomètriques, resolució de problemes). Ús de les unitats més comuns del Sistema Comprensió i aplicació de conceptes bàsics Reconèixer la validesa de diferents processosInternacional: longitud (km, m, cm, mm); massa d’atzar de solució d’una situació-problema.(kg, g); capacitat (l, ml). Equivalència d’unitats Descripció de successos i discussió del seu Interpretar el valor posicional del sistema deofiu"eqowpgu"gp"eqpvgzvqu"ukipkÝecvkwu0"Kpvgt- grau de probabilitat utilitzant expressions com numeració decimal. Interpretar i utilitzar depretació de l’equivalència en l’ús de diferents segur, possible, impossible. hqtoc"cfgswcfc"gnu"pqodtgu"pcvwtcnu"*Ýpu"c"uku"unitats de mesura. Kpkek"c"nc"swcpvkÝecek„"fg"nc"rtqdcdknkvcv"swg"wp" xifres) i els fraccionaris i decimals com expressió Utilització de la mesura i dels nombres per succés sigui segur, possible o impossible. concreta de l’aproximació de la mesura.investigar propietats geomètriques. Predicció de la probabilitat de resultats d’ex- Eqortgpftg"k"wvknkv|ct"gn"ukipkÝecv"fg"ngu"qrg- Eqortgpuk„"k"¿u"fg"ngu"wpkvcvu"fg"vgoru"*cp{." periments senzills i comprovació d’aquestes racions (suma, resta, multiplicació i divisió) ambmes, setmana, dia, hora, minut) i de les seves prediccions. els nombres naturals de forma apropiada a cadarelacions. Coneixement del calendari. Exploració de la probabilitat mitjançant expe- context. Desenvolupar agilitat en el càlcul exacte Lectura i interpretació de taules de mesura riments i jocs que produeixin pocs resultats. i aproximat: càlcul mental (descomposició addi-d’ús comú. Resolució de problemes on intervinguin fac- tiva i factorial dels nombres, producte i divisió Aplicació de tècniques i instruments adequats tors d’atzar. Ús de l’atzar per reforçar conceptes per la unitat seguida de zeros); ús dels algoris-per mesurar numèrics. mes de càlcul escrit, de les TIC i la calculadora Desenvolupament d’estratègies d’estimació Connexions amb altres àrees per calcular i cercar propietats dels nombres ien les diferents magnituds, tot utilitzant refe- Interpretació i ús de nombres grans (per exem- operacions. Seleccionar el càlcul adient a cadarents comuns. rng."gp"fgoqitcÝc+0 situació: mental, escrit, amb mitjans tècnics.
  • 47. 21868 Fkctk"QÝekcn"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c""""""P¿o0"6;37"Î"4;0804229 Interpretar i realitzar representacions espaci- ció dels nombres decimals. Comprensió i ús del Creació de sèries numèriques i geomètriques.als (croquis d’un itinerari, plànol d’una pista...) nombres decimals i fraccionaris en l’aproximació Cerca de propietats.utilitzant referents concrets de l’entorn proper. de la mesura. Exploració de la dependència de variables en Identificar, reconèixer i descriure figures Cerca de característiques dels nombres (pri- eqpvgzvqu"ukipkÝecvkwu0planes (polígons) i cossos geomètrics de l’en- mers, compostos, múltiples, divisors). Elaboració Wvknkv|cek„"k"gncdqtcek„"fg"it Ýeu"k"fg"vcwngu"vqtp0"EncuukÝect"ngu"hqtogu"k"equuqu"fÓceqtf"cod" de conjectures. per analitzar constants i canvis.característiques geomètriques (costats, angles). Interpretació i representació, utilitzant dife- Ús de models i expressions matemàtiques perUtilitzar les TIC i els instruments de dibuix per rents models, dels nombres quadrats i cúbics. representar les relacionsrepresentar models geomètrics. Representació geomètrica del producte i super- Interpretació i expressió de funcions lineals Seleccionar de forma adequada a cada si- fície del rectangle. conegudes (creixement, temperatura...).tuació la unitat i instrument de mesura adient Relació de les mesures de superfície i de vo- Aplicació de models geomètrics per represen-de les magnituds de longitud, massa, capaci- lum amb les potències. Anàlisi de les relacions tar i explicar relacions numèriques i algèbriques.tat, temps. En contextos quotidians i en altres gpvtg"nc"uwrgth ekg"k"gn"xqnwo"fÓwpc"Ýiwtc0 Cp nkuk"fgnu"ecpxku"gp"gn"rgt ogvtg"gp"Ýiwtgu"swg"àrees, realitzar l’estimació prèvia, efectuar la Interpretació dels nombres grans expressats mantenen l’àrea constant i viceversa.mesura, comprovar-la i expressar el resultat com a producte d’una potència en contextos Modelització i contrast de situacions-problemaamb precisió. Utilitzar l’equivalència d’unitats ukipkÝecvkwu0 okvlcp›cpv"it Ýeu"*Þgvzgu."vcwngu"fg"fqdng"gpvtcfc."d’una magnitud. Interpretació dels nombres negatius en con- diagrames d’arbre) i frases matemàtiques. Recollir dades sobre fets coneguts tot utilit- vgzvqu"ukipkÝecvkwu"k"tgcnu0zant tècniques de recompte senzilles, ordenar- Interpretació dels nombres naturals, decimals Espai i formangu"k"gzrtguuct/ngu"okvlcp›cpv"it Ýeu"*vcwngu"fg" k"htceekqpctku"gp"vcwngu"k"it Ýeu0"Gncdqtcek„"fg" Anàlisi de les característiques i propietats defcfgu."it Ýeu"fg"dcttgu."rkevqitcogu+."wucpv" it Ýeu"k"vcwngu"c"rctvkt"fgn"eqorvcvig"k"nc"oguwtc0" ngu"Ýiwtgu"igqoflvtkswgules TIC si s’escau. Creació de codis numèrics. Descripció amb precisió i vocabulari adequat, Interpretar la informació relativa a fets quo- encuukÝecek„"k"eqortgpuk„"fg"ngu"tgncekqpu"gpvtg" Eqortgpuk„"fgnu"ukipkÝecvu"fg"ngu"qrgtcekqpu" fkhgtgpvu"Ýiwtgu"fg"fwgu"k"vtgu"fkogpukqpu."wvk-tidians o present en altres àrees expressada en i de les relacions que hi ha entre unes i altreshqtoc"it Ýec0 nkv|cpv"ngu"rtqrkgvcvu"swg"ngu"fgÝpgkzgp0 Eqortgpuk„"k"¿u"fgnu"fkhgtgpvu"ukipkÝecvu"fg" Etgcek„"fg"Ýiwtgu"vtkfkogpukqpcnu"wvknkv|cpv" les operacions amb nombres decimals. Multi- materials físics i recursos TIC.CICLE SUPERIOR plicació i divisió per nombres positius inferiors Kpvgtrtgvcek„"k"gncdqtcek„"fg"fgÝpkekqpu"dcuc- Rtqeguuqu"gurge Ýeu"c"fgugpxqnwrct< a 1. fgu"gp"ngu"rtqrkgvcvu"fÓcniwpgu"Ýiwtgu0 1. Resolució de problemes (Reconeixement. Comprensió i ús de la suma i la resta de frac- Elaboració de conjectures sobre propietatsIdentificació. Aproximació. Estimació. Pre- ekqpu"okvlcp›cpv"tgrtgugpvcekqpu"it Ýswgu"k" geomètriques.fkeek„0"Cpvkekrcek„0"RncpkÝecek„0"Gzrnqtcek„0" aritmètiques. Localització i descripció de relacions espa-Gncdqtcek„0"Etgcek„0"Eqpuvtweek„0"Fkuugp{0" Reconeixement de la relació entre elevar al cialsComprovació). quadrat i trobar la superfície d’un quadrat. Tgrtgugpvcek„"fg"Ýiwtgu"igqoflvtkswgu"uqdtg" 2. Raonament i prova (Comprensió. Anàlisi. Exploració i comprensió de propietats de les eixos de coordenades: polígons regulars, paral-Eqorctcek„0"EncuukÝecek„0"Qtfgpcek„0"Ugngeek„" operacions i elaboració de conjectures. ngnqitcou0"Cp nkuk"k"kpvgtrtgvcek„"it Ýec"fg"ngu". Establiment d’analogies. Elaboració de conjec- Comprensió de la funcionalitat del càlcul i rtqrkgvcvu"fÓcswguvgu"Ýiwtgu0tures. Contrast. Inferència. Desenvolupament l’estimació Utilització d’escales sobre mapes per calculard’estratègies de càlcul. Desenvolupament d’estra- Desenvolupament d’estratègies de càlcul distàncies reals.tègies de mesura. Composició i descomposició. mental amb nombres naturals, fraccionaris i Localització de punts, creació de camins iFormulació de preguntes). decimals. Establiment d’analogies entre nombres determinació de la distància entre punts situats 3. Comunicació i representació (Descripció. naturals i nombres decimals. Anàlisi i contrast en un sistema de coordenades. Ús del raonamentExpressió. Representació. Modelització. Ús de d’estratègies. Descripció oral i escrita acurada gurcekcn"gp"nc"wvknkv|cek„"fg"ocrgu."nc"rncpkÝecek„"diferents llenguatges. Situació sobre la recta. de les estratègies emprades. fÓkvkpgtctku"k"gn"fkuugp{"fg"rn pqnu."gp"uwrqtvu"Ús de vocabulari. Localització). Ús de les propietats de les operacions i de físics i virtuals. 4. Connexions (Relació. Interpretació. Apli- les relacions entre elles per agilitar el càlcul KfgpvkÝecek„"k"crnkecek„"fg"vtcpuhqtocekqpu"cació. Utilització). mental. geomètriquesNumeració i càlcul Relació de les taules de doble entrada i els Descripció de transformacions utilitzant dis- Comprensió dels nombres, de les seves formes diagrames en arbre amb la multiplicació. tàncies, angles i direccions.de representació i del sistema de numeració. Estimació raonable dels resultats de les Qdvgpek„"fÓkocvigu"fg"Ýiwtgu"igqoflvtkswgu" Ús i comprensió de les fraccions i dels deci- operacions amb nombres naturals, decimals i wvknkv|cpv"uwrgth ekgu"tgÞgevqtgu."tgewtuqu"VKE"mals per mesurar quantitats continues en contex- fraccionaris. Descripció coherent del procés i altres materials.vqu"ukipkÝecvkwu0"Fguetkrek„"qtcn."it Ýec"k"guetkvc" d’estimació. Anàlisi de les característiques de simetries,dels processos de comprensió dels diferents Realització d’operacions amb nombres deci- girs i translacions.conjunts numèrics i del càlcul. mals que tinguin sentit (i amb un nombre reduït Reconeixement i construcció d’angles a partir Reconeixement i ús de les relacions entre frac- de xifres) emprant els algorismes de la suma, de girs.cions, decimals i percentatges en casos senzills la resta, la multiplicació i la divisió (amb de- Utilització de la visualització i de models(0,5, 1/2, 50%; 0,25, 1/4, 25%; 0,1, 1/10, 10%). cimals només al dividend). Percentatge d’una geomètrics per resoldre problemesAnalogia entre el Sistema de Numeració Deci- quantitat. Representació geomètrica dels nombres: qua-mal i el Sistema Internacional de Mesura. Ús de les TIC i calculadores per desenvo- drats, cúbics, compostos, primers. Representació Ús i contrast de diferents models per repre- lupar el càlcul i per explorar els nombres i les geomètrica del producte i superfície del quadratsentar les relacions entre decimals, fraccions i operacions. i rectangle.percentatges. Selecció adequada del tipus de càlcul segons Tgrtgugpvcek„"uqdtg"rcrgt"fg"Ýiwtgu"igqofl- Reconeixement i cerca de fraccions equiva- la situació: càlcul mental, càlcul escrit i calcu- vtkswgu"cod"rtqrkgvcvu"Ýzcfgu."eqo"ngu"nqpikvwfu"lents seguint camins diversos. ladora. dels costats o les mesures dels angles. Relació dels nombres fraccionaris amb el Relacions i canvi Ús de representacions planes d’objectes tridi-càlcul de probabilitats. Comprensió i anàlisi dels patrons, relacions mensionals per visualitzar i resoldre problemes Ús de diferents models per comparar i ordenar i canvi d’àrees i volums.fraccions i decimals. Anàlisi de les propietats dels nombres i de les Ús del compàs, el transportador d’angles i Situació dels nombres decimals, fraccionaris i operacions. Seguiment de sèries numèriques, dels recursos TIC per ampliar la capacitat depercentatges sobre la recta numèrica. Aproxima- geomètriques i descoberta del patró. raonament espacial.
  • 48. Fkctk"QÝekcn"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c""""""P¿o0"6;37"Î"4;0804229 21869 Aplicació d’idees i conceptes geomètrics a a representar les dades obtingudes. Relació de (negocis, política, investigació, vida quotidiana)problemes de la vida diària i de l’entorn. Re- les taules de doble entrada i els diagrames en i per poder raonar estadísticament.presentació i resolució de problemes geomètrics arbre amb la multiplicació. Determinació del Criteris d’avaluacióque comprenguin nocions de fraccions, d’àrea tipus de representació més apropiada al resoldre Xcnqtct"nc"swcpvkÝecek„"gp"ukvwcekqpu"fg"nc"i de mesura. problemes. vida real com un aspecte que afavoreix la com- Aplicació de models geomètrics per repre- Selecció i ús de mètodes estadístics per ana- rctcek„."nÓqtfgpcek„"k"nc"encuukÝecek„0sentar i explicar relacions numèriques i algè- litzar dadesbriques. Comparació de conjunts de dades que tinguin Cercar amb criteri les regularitats i canvis que alguna relació entre si. es produeixen en una col·lecció o una seqüèn-Mesura cia. Fer conjectures i comprovar-les. Establir Coneixement i utilització de la mitjana arit- Comprensió de les magnituds mesurables, de generalitzacions. Establir criteris consistents mètica i ús de la mediana i la moda en un conjuntles unitats i del procés de mesurar de dades no superior a 50. fg"encuukÝecek„"k"eqortqxct/nqu0 Reconeixement de les magnituds de capacitat, Reconèixer i comprendre les situacions-pro- Utilització de la calculadora i de recursos TICvolum, àrea, amplitud d’angles. per elaborar taules de valors i calcular la medi- dngoc0"Egtect"k"wvknkv|ct"vcwngu"k"it Ýeu"*vcwngu" Comparació i ordenació de mesures de volum, ana, la mitjana aritmètica i la moda. Aplicació fg"fqdng"gpvtcfc."Þgvzgu."fkcitcogu"fÓctdtg000+."àrea i amplitud d’angles. Selecció i ús de les xifres i signes adients per representar tot tipus a la resolució de problemes.unitats adequades per mesurar-les de situacions-problema. Cercar, seleccionar i Treure conclusions i fer prediccions basades Comprensió i ús del sistema internacional de organitzar les dades necessàries. Estimar una en dadesmesura i de les unitats de temps. Ús dels nombres resposta raonable. Desenvolupar estratègies de Realització d’observacions, formulació dedecimals i fraccionaris en l’aproximació de la conjectures i proposta de noves preguntes basa- tguqnwek„"*cpcnqikc."rctvkewnctkv|cek„."kfgpvkÝ-mesura. Equivalència d’unitats. Ús de l’equi- cació d’operacions...). Expressar verbalment el des en les diferències entre dues mostres.valència tant numèrica com geomètrica en el procés de solució i la resposta de forma coherent Utilització de diagrames de punts per ana-procés de mesurar. Analogia entre el sistema i clara. Comprovar la validesa de les respostes. litzar la relació entre dues característiques ende numeració decimal i el sistema internacional Reconèixer la validesa de diferents processos poblacions diferents. Aplicació a la resolucióde mesura. de resolució d’una situació-problema. de problemes. Lectura d’escales i de taules de mesura en Formular problemes a partir de situacions Eqortgpuk„"swg"jk"jc"ocpgtgu"fg"swcpvkÝect"contextos reals. conegudes. Comunicar oralment i per escrit, de el grau de certesa dels resultats estadístics. Fguetkrek„"qtcn."it Ýec"k"guetkvc"fg"nc"oguwtc" forma coherent, clara i precisa, coneixements Descripció oral i escrita d’una situació a partirde les diferents magnituds. Contrast i anàlisi de i processos matemàtics realitzats (càlculs, me- de l’anàlisi de les dades.diverses estratègies de mesura. sures, construccions geomètriques, resolució Comprensió i aplicació de conceptes bàsics Aplicació de tècniques i instruments adequats de problemes). d’atzarper mesurar Interpretar el sistema de numeració decimal. Comprensió i utilització de la terminologia Desenvolupament d’estratègies d’estimació Interpretar i utilitzar els nombres naturals, frac- probabilística apropiada per descriure successosen les diferents magnituds, tot utilitzant refe- ekqpctku."fgekocnu"*Ýpu"gnu"egpvflukou+"k"pqodtgu" complementaris i mútuament excloents.rents comuns. negatius d’acord amb contextos de la vida quo- Comprensió que la mesura de la probabilitat Anticipació i interpretació de l’error d’una tidiana. Reconèixer les relacions entre nombres d’un succés pot representar-se per un nombremesura. decimals, fraccionaris i percentatges. comprès entre 0 i 1. Relació dels nombres frac- Selecció amb criteri dels instruments i les tèc- Wvknkv|ct"gn"ukipkÝecv"fg"ngu"qrgtcekqpu"cod" cionaris amb el càlcul de probabilitats.niques apropiades per trobar la longitud, l’àrea, els nombres naturals, fraccionaris i decimals de Realització de prediccions i discussió si elsel volum i l’amplitud dels angles amb la precisió forma apropiada a cada context. Desenvolupar resultats obtinguts concorden o no amb les pre-adequades. Ús del transportador d’angles. agilitat en el càlcul exacte i aproximat: realitzar diccions. Fkuugp{"fg"nÓguvtcvflikc"cfgswcfc"rgt"tgcnkv|ct" les operacions bàsiques mentalment, mitjançant Ús dels recursos TIC per treballar amb mostreswpc"oguwtc"gp"wp"eqpvgzv"ukipkÝecvkw0"Etgct"k" els algorismes de càlcul escrit i usar les TIC i la grans. Aplicació a la resolució de problemes.resoldre problemes. calculadora per calcular i cercar propietats dels Connexions amb altres àrees Fkuugp{"fÓguecngu"k"fÓkpvgtxcnu"fg"oguwtc"rgt" pqodtgu"k"qrgtcekqpu0"Ugngeekqpct"k"lwuvkÝect"gn" Interpretació i ús dels nombres decimals cominterpretar dades. càlcul adient a cada situació: mental, escrit, amb a expressió de precisió en la mesura de fets i Realització de mesures i contrast amb les mitjans tècnics. fenòmens naturals.corresponents estimacions. Interpretar i realitzar, amb els instruments de Interpretació de nombres grans (potències) Descripció acurada, oral i escrita, del procés dibuix i els recursos TIC adients, representacions dins de l’entorn natural i social.de mesura realitzat. Kpvgtrtgvcek„"k"¿u"fg"it Ýeu"k"vcwngu"rgt"cpc- espacials (itineraris, plànols, maquetes, mapes) Determinació de les àrees del rectangle, el utilitzant referents concrets i generals, de l’entorn litzar canvis en fenòmens del món natural iquadrat i el triangle. Determinació del volum quotidià i d’altres àrees. social.del cub. Anàlisi de les relacions entre la super- KfgpvkÝect."tgeqpflkzgt"k"fguetkwtg"cod"rtgekuk„" Fkuugp{"fÓgzrgtkogpvu."fkpu"fg"nÓ odkv"fg"ngu"h ekg"k"gn"xqnwo"fÓwpc"Ýiwtc0"Kpvgtrtgvcek„"fg"nc" Ýiwtgu"k"equuqu"igqoflvtkeu"fg"nÓgpvqtp."wvknkv|cpv" naturals, amb control de variables.fórmula de l’àrea del cercle i del perímetre de la nocions com: perpendicular, paral·lel, simètric... Observació i exploració de conceptes i patronscircumferència. EncuukÝect"ngu"Ýiwtgu"k"gnu"equuqu."fÓceqtf"cod" geomètrics en la natura, l’art i les ciències.Estadística i atzar Reconeixement de la congruència i la sem- característiques geomètriques (vèrtexs, costats, Formulació de preguntes abordables amb blança en el món de l’art, en l’arquitectura i en angles, cares, arestes, diagonals...) i expressardades i recollida, organització i presentació de situacions de la vida diària. els criteris i els resultats.dades rellevants per respondre-les. Interpretació i elaboració de plànols i ma- Seleccionar de forma adequada a cada situació Hqtowncek„"fg"rtgiwpvgu"k"fkuugp{u"fÓgzrg- pes. la unitat, instrument i estratègia de mesura deriments o enquestes per recollir dades i poder Fkuugp{"fÓgzrgtkogpvu"k"cevkxkvcvu"fg"oguwtc" les magnituds de longitud, massa, capacitat,comparar característiques en una mateixa po- relacionades amb diferents àrees. temps, superfície i amplitud angular, en entornsblació. Ús de la numeració i la geometria per Utilització de les dades numèriques obtin- quotidians i en altres àrees. Realitzar l’estimaciórecollir, descriure i interpretar dades. gudes en experiments i anàlisi matemàtica prèvia, la mesura, expressant el resultat amb Utilització de dades recollides per altres o ge- posterior. precisió, i comprovar-la. Utilitzar l’equivalèn-nerades a partir de simulacions (Internet, premsa Kpvgtrtgvcek„"k"eqpuvtweek„"fg"it Ýeu"fg"uk- cia d’unitats d’una magnitud, en situacions onescrita...). Obtenció de la freqüència absoluta en tuacions del món natural i social (per exemple: tingui sentit.un conjunt de dades no superior a 50. meteorologia, població). Interpretar amb llenguatge precís i seleccionar Utilització, amb recursos TIC i sense, de fre- Ús de l’estadística i l’atzar per recolzar la i realitzar, amb els instruments de dibuix i elsqüències, diagrames de barres i histogrames per presa de decisions en diferents àrees de la vida tgewtuqu"VKE"cfkgpvu."gnu"it Ýeu"cfgswcvu"*vcwngu."
  • 49. 21870 Fkctk"QÝekcn"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c""""""P¿o0"6;37"Î"4;0804229histogrames, diagrames de barres, de sectors...) Llengua estrangera: 140 hores màxim desenvolupament del talent de tots i cadaa cada situació sobre un conjunt de dades de fets Coneixement del medi natural, social i cul- un dels nois i de les noies per aconseguir l’èxitconeguts de l’entorn i d’altres àrees. Interpretar tural: 140 hores escolar de tot el jovent.el valor de la mitjana, la mediana i la moda dins Educació artística: 70 horesdel context. Educació física: 70 hores Aquesta etapa educativa és el marc idoni per Realitzar estimacions basades en l’experiència Matemàtiques: 175 hores consolidar les competències bàsiques, realit-sobre els resultats (segur, probable, possible, Educació per a la ciutadania i els drets hu- zar nous aprenentatges i posar les bases per aimpossible) de jocs d’atzar. Comprovar-ne els mans: 35 hores una formació personal basada en l’autonomiaresultats. Religió (voluntària): 105 hores personal que permeti l’aprenentatge al llarg de tota la vida, en la responsabilitat, en la solida- (07.176.074) ritat, en la participació i en la capacitat d’ad-ANNEX 3 quirir compromisos individuals i col·lectius, per aprendre a participar activament en unaHoraris globals DECRET societat democràtica. 143/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix L’assignació horària global de les àrees de El centre docent és l’àmbit on es desenvolupa, l’ordenació dels ensenyaments de l’educaciól’educació primària és la següent: aplica i completa el currículum i és on se n’evi- ugewpfctkc"qdnkicv tkc0 Llengua i literatura catalana i castellana: 1.085 fgpekc"nÓgÝe ekc."nc"eqjgtflpekc"k"nc"wvknkvcv0"¡u"gp"hores (llengua i literatura catalana 420 hores i l’aplicació del currículum, en cada centre i en Nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c."fÓceqtf"cod"cnn "llengua i literatura castellana 420 hores, estruc- ecfc"cwnc."qp"uÓjc"fg"eqpetgvct"nc"Þgzkdknkvcv"k" previst a l’article 131.3.c) de l’Estatut d’autonomiatures lingüístiques comunes 245 hores) fg"Ecvcnwp{c."vfi"eqorgvflpekc"eqorctvkfc"rgt"c" l’autonomia curricular, en funció de les carac- Llengua estrangera: 420 hores terístiques del grup de nois i noies, de l’equip l’establiment dels plans d’estudi corresponents Coneixement del medi natural, social i cul- docent que és el responsable de la seva aplicació, a l’educació secundària obligatòria, incloent-hitural: 630 hores de les característiques del centre i de l’entorn ter- l’ordenació curricular. Educació artística: 525 hores ritorial on està ubicat. Els nois i les noies s’hauran Educació física: 385 hores La Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’edu- d’esforçar per aprendre, les famílies hauran de Matemàtiques: 665 hores cació, estableix a l’article 6 que s’entén per cur- col·laborar amb el professorat fent el seguiment Educació per a la ciutadania i els drets hu- rículum el conjunt d’objectius, competències fgn"vtgdcnn"swqvkfk "fgnu"ugwu"Ýnnu"k"Ýnngu."gn"rtq-mans: 35 hores bàsiques, continguts, mètodes pedagògics i fessorat haurà de crear entorns motivadors per a Religió (voluntària): 315 hores criteris d’avaluació de cadascun dels diferents l’aprenentatge i l’administració educativa haurà Esbarjo: 525 hores gpugp{cogpvu0 de facilitar els recursos necessaris per millorar De les 5250 hores totals lectives de l’etapa, l’èxit escolar. Aquesta autonomia dels centres ha D’acord amb aquesta mateixa Llei, corresponles 665 hores restants es destinaran a completar fÓcpct"ceqorcp{cfc"fg"ogecpkuogu"fÓcxcnwcek„" cn"Iqxgtp"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c"Ýzct"l’organtizació del currículum mitjançant, entre l’ordenació curricular de l’educació secundària, i de rendició de comptes.d’altres, l’atenció a la diversitat de l’alumnat, vgpkpv"gp"eqorvg"gnu"gpugp{cogpvu"o pkou"Ýzcvu"nÓqticpkv|cek„"fÓcitwrcogpvu"Þgzkdngu."gn"tghqt›" Gp"cswguv"Fgetgv"gu"fgÝpgkzgp"ngu"eqorg- pel Reial decret 1631/2006, de 29 de desembre.educatiu i l’ampliació horària de les àrees. tències bàsiques generals que els nois i les noies Correspon als centres docents, d’acord amb el principi d’autonomia pedagògica d’organització i jcp"fg"fgugpxqnwrct"k"eqpuqnkfct"gp"Ýpcnkv|ct" de gestió que la Llei els atribueix, desenvolupar i l’Educació secundària obligatòria. AquestesANNEX 4 competències contribueixen al desenvolupament completar, si ho creuen necessari, el currículumHoraris mínims per cicles establert per l’administració educativa, amb la personal de l’alumnat, a la pràctica de la ciuta- Ýpcnkvcv"swg"gn"ewtt ewnwo"ukiwk"wp"kpuvtwogpv" dania activa, a la incorporació a la vida adultaCicle inicial de manera satisfactòria i al desenvolupament de vàlid per a donar resposta a les característiques Llengua i literatura catalana 140 hores l’aprenentatge al llarg de tota la vida. i a les diferents realitats de cada centre. Llengua i literatura castellana 140 hores Estructures lingüístiques comunes: 105 ho- La Llei 1/1998, de 7 de gener, de política Fomentar l’aprenentatge al llarg de tota lares nkpi¯ uvkec."c"nÓctvkeng"42."fgÝpgkz"nc"nngpiwc" vida suposa que el jovent ha de tenir una for- Llengua estrangera: 70 hores ecvcncpc"eqo"nc"nngpiwc"rt rkc"fg"Ecvcnwp{c"k"fg" mació completa, tant en coneixements, com en Coneixement del medi natural, social i cul- nÓgpugp{cogpv"gp"vqvu"gnu"ugwu"pkxgnnu"gfwecvkwu." competències bàsiques, que els permetin seguirtural: 140 hores com ja ho feia la Llei 7/1983, de 18 d’abril, de aprenent i poder combinar l’estudi i la formació Educació artística: 70 hores pqtocnkv|cek„"nkpi¯ uvkec"c"Ecvcnwp{c0 amb l’activitat laboral o amb altres activitats. Educació física: 105 hores Els objectius de l’educació secundària obli- NÓGuvcvwv"fÓcwvqpqokc"fg"Ecvcnwp{c."c"nÓctvkeng" Matemàtiques: 175 hores icv tkc"gu"fgÝpgkzgp"rgt"cn"eqplwpv"fg"nÓgvcrc0" 8."fgvgtokpc"swg"nc"nngpiwc"rt rkc"fg"Ecvcnwp{c" Religió (voluntària): 105 hores En cada àrea curricular es descriu la seva apor- és el català i que és també la llengua normalmentCicle mitjà emprada com a vehicular i d’aprenentatge en tació al desenvolupament de les competències Llengua i literatura catalana: 140 hores nÓgpugp{cogpv0 d ukswgu"k"gu"fgÝpgkzgp"gnu"qdlgevkwu"igpgtcnu." Llengua i literatura castellana: 140 hores i els continguts i criteris d’avaluació de cada La generalització de l’educació bàsica i obli- curs. Els elements que conformen el currícu- Estructures lingüístiques comunes: 70 ho- icv tkc"Ýpu"cnu"ugv|g"cp{u"vfi."eqo"wpc"fg"ngu" lum s’ordenen i es determinen tenint presentres ugxgu"Ýpcnkvcvu."eqodkpct"nc"swcnkvcv"cod"nÓgswk- els principis de comprensivitat, de diversitat i Llengua estrangera: 105 hores tat de l’oferta educativa i potenciar la igualtat d’autonomia del centre. Aquests principis han Coneixement del medi natural, social i cul- d’oportunitats per a tota la infància i jovent que fÓchcxqtkt"nc"Þgzkdknkvcv"ewttkewnct"rgt"cfgswct"tural: 175 hores xkw"c"Ecvcnwp{c0"Gn"pquvtg"rc u"eqorvc"cod" nÓgpugp{cogpv"c"ngu"ectcevgt uvkswgu"fg"nÓgueqnc" Educació artística: 105 hores una tradició important i amb un model propi i a les diferències dels grups que la conformen, i Educació física: 70 hores per a l’escolarització de joves adolescents entre han de fer viable, possible i prioritària l’atenció a Matemàtiques: 175 hores gnu"34"k"gnu"38"cp{u<"nÓkpuvkvwv"gueqnc."rtgegfgpv" la diversitat com a base per construir una escola Religió (voluntària): 105 hores de referència del que ha de ser una educació realment inclusiva.Cicle superior secundària de qualitat per a tothom. Tenint en Llengua i literatura catalana: 140 hores compte aquesta tradició, però amb la voluntat Els centres concretaran en el seu projecte Llengua i literatura castellana: 140 hores d’actualitzar-la a les necessitats i demandes de educatiu els elements bàsics que orientin el des- Estructures lingüístiques comunes: 70 ho- la societat d’avui i del futur, es proposa una envolupament del currículum i en permetinres ordenació curricular que faciliti i potenciï el l’adequació a l’entorn.