Your SlideShare is downloading. ×
«Auriga» 62 (2012)
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

«Auriga» 62 (2012)

196
views

Published on


0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
196
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. AURIGANOVEMBRE 2012 62 9,00 € NÚMERO R E V I S TA D E D IVULGACIÓ I DEBAT DEL MÓN CLÀSSIC ENTREVISTA A VALERIO MASSIMO MANFREDI • XXI PREMIS AURIGA(2013) •EL PROFESSOR DE CLÀSSIQUES AL CINEMA ANGLÈS•
  • 2. P RESENTACIÓSUMARI El mes d’octubre el professor Valio Massimo Manfredi va visitar Barcelona i vam tenir l’oportunitat de fer-li una entrevista, que trobareu en aquest segon3. Presentació número digital i bimensual d’AURIGA.4. Entrevista amb el professorValerio Massimo Manfredi Aquest mes de novembre hem celebrat a Tarragona elJoan Pedrola i Xavier Yáñez VIII Fòrum Auriga amb la participació de més de 12010. La promoció i divulgació persones, i tot i que les actes seran al número 63 aradel món antic és un element hem inclòs una primera valoració.de desenvolupament econò-mic, segons els participants També trobareu en aquest número el Manifest dirigitdel VIII Fòrum Auriga al President del Govern de l’Estat espanyol per assegu-Tarragona 2012 rar la presència de les llengües clàssiques promogut per11. El professor de clàssiques la Sociedad Española de Estudios Clásicos, que formaal cinema anglès. part de l’intent de modificar la proposta del ministreJosé Luis Bartolomé d’Educació d’Espanya de pràcticament liquidar les19. Reconstrucció musical i matèries de llatí, grec i cultura clàssica del currículumrecreació escènica a partir de de l’ensenyament secundari.fonts clàssiques: Evocació.Ressons de l’Olimp Aprofito aquest editorial per recordar-vos que en elM. Isabel Panosa Domingo web d’AURIGA (www.auriga.cat) podeu trobar moltes23. Manifest dirigit al pre- de les activitats del món antic, que podeu enllaçarsident del Govern de l’Estat vosaltres mateixos a través de la dinàmica xarxa socialsespanyol per assegurar la Twitter, sempre que poseu els hashtags #RevistaAurigapresència de les llengües clàs- o bé, #revistaauriga.siques promogut per la SEEC24. LÈXICON: Neollatí i afers Finalment ens plau incloure la convocatòria dels XXIbancàris. Maria Jesús Espuña Premis Auriga.25. Convocatòria delsXXI Premis Auriga (2013) Montserrat Tudela AURIGA Editor: Xavier Tudela i Penya Rda. Universitat, 7, 3r, 4a. 08007 Barcelona Directora: Montserrat Tudela i Penya Telèfon: 93 412 32 94. Fax: 93 412 68 71 Consell de Redacció: Ma. Jesús Espuña i Ferrer E.Mail: auriga@ccc.cat Pere Izquierdo i Tugas www.auriga.cat Francesca Mestre i Roca Dipòsit Legal : B-12032-91 Mònica Miró Vinaixa ISSN Auriga paper: 1131-50087 Joan Pedrola i Santamarta ISSN Auriga digital: 2014-7856 Xavier Yáñez i Such Consell Assessor: Norbert Bilbeny i García Correcció: Lídia Fernàndez Joan Busqueta i Riu Disseny, assessor informàtic i webmaster: Sebastià Giralt i Soler Miquel Fernández i Barta Bàrbara Matas i Bellés AURIGA és membre de l’Associació de Publicacions Carles Miralles i Solà Peròdiques en Català (APPEC). Mercè Otero i Vidal Isabel Rodà de Llanza Fotografia de portada: Valerio Massimo Manfredi a Joan Sanmartí Barcelona el dia 15-X.2012. (X.Yáñez) Eulàlia Vintró i Castells La revista AURIGA no comparteix necessàriament les Col·laboradors número 62: opinions dels autors dels articles. Aquesta publicació es José Luis Bartolomé 3 pot reproduir, citant-ne, però, la procedència. M. Isabel Panosa Domingo AURIGA
  • 3. ENTREVISTA AMB EL PROFESSOR VALERIO MASSIMO MANFREDI Joan Pedrola i Xavier Yáñez El 15 d’octubre el professor i arqueòleg Valerio Massimo Manfredi va ser entrevistat per membres del consell de redacció d’AURIGA moments abans que participés en la sessió inau- gural de la interessant sèrie Converses a la Pedrera, organitzada per la Fundació Cata- lunyaCaixa. Des d’aquí volem agrair l’acurada atenció i disponibilitat de l’entitat esmenta- da, així com la del mateix entrevistat, les quals, en un ambient relaxat, van fer possible que fluís un riquíssim diàleg sobre el món clàssic i l’actualitat que ens envolta. Vostè ha obtingut una notorietat com a Quines obres i autors grecollatins consi- arqueòleg i com a escriptor, però la seva dera els més representatius a nivell gene- formació acadèmica és la llicenciatura en ral i quins li han resultat més atractius llengües clàssiques per la Universitat de dins de l’àmbit més personal? Bolonya. Ens podria parlar de la transcen- dència que el coneixement del grec i el llatí Evidentment, en grec Homer, Tucídides, ha tingut en els seus estudis posteriors? Heròdot i els grans tràgics són autors que tothom coneix i en els quals es fonamenten Ha estat fonamental perquè al final em vaig gran part dels estudis sobre la civilització dedicar a la investigació com a topògraf del grega. En llatí tenim Tàcit, Tit Livi i Virgili. món antic, i com a investigador necessites Són autors de referència. Quan un investi- llegir les fonts en la seva llengua original. Si gador s’apropa a un territori més especialit- les llegeixes a través d’una traducció, algú zat, hi ha una sèrie de fonts més específi- ja ha fet una elecció i ha pres una decisió. ques: per al topògraf, per exemple, són Així doncs, tota investigació seriosa s’ha de importants Estrabó, Xenofont, el mateix fer en la seva llengua original. Tota traduc- Heròdot, Pausànies, inclús la Tabula ció no deixa de ser una interpretació, al- Peutingeriana, els periples i tota la literatura menys una interpretació en clau personal. I, de viatges. Són obres que permeten a l’espe- de fet, llegeixo regularment en grec i en llatí cialista centrar la seva investigació, no es per mantenir un exercici. tracta d’un interès pròpiament literari. I aquesta formació de base li ha servit de Com a docent en diferents països i univer- suport i d’ajuda a l’hora d’afrontar els sitats, com veu la situació actual dels estu- seus estudis arqueològics, les seves inves- dis clàssics a Europa i als Estats Units? tigacions de caràcter més material? Canvia molt d’un país a l’altre o es pot parlar d’una certa tendència general? Sobretot si ets un topògraf. El topògraf fa una feina preliminar a la investigació prò- Fa uns mesos el New York Times feia un crit piament arqueològica. La investigació topo- d’alarma sobre l’eliminació de molts itine- gràfica es basa sobretot en el testimoni de les raris d’estudis clàssics. En temps de crisi fonts i fa una recerca, una correspondència com l’actual, la disponibilitat financera es amb les dades materials que emergeixen del concentra sobretot en les disciplines que territori. Així que, quan la font històrica i les permeten un ràpid retorn, un profit efec- dades materials coincideixen, s’aconsegueix tiu de les investigacions que donin resul- 4 un fonament, un punt en el qual es pot fona- tats més concrets i immediats. En aquestsAURIGA mentar la part següent de la investigació. termes, el risc és crear una generació d’és-
  • 4. sers tecnològics que sempre diguin que sí,que estiguin ben organitzats, ben dispo-sats a obeir, que siguin poc flexibles, efi-cients. Es produeix, doncs, una pèrdua delsentit de la llibertat, de la independència,de la individualització de la persona. Elconeixement de les arrels culturals és unelement d’estabilitat tant per a l’individucom per a la comunitat, perquè ningú potviure sense memòria; la memòria es con-verteix en identitat, i ningú pot viuresense identitat.En aquest context, poden els clàssics con-vertir-se en una eina per lluitar contra launiformitat de les societats tecnològiques?Els clàssics s’anomenen clàssics perquèestan en condicions de parlar a totes lesgeneracions humanes; sempre mantenentrets i valors que són entesos per qualsevolgeneració. Sempre són redescoberts perquè Valero Massimo Manfredi, el dia 5 d’octubre a Barcelona, poc abans de les seva intervenció a lesel diàleg és continu, perquè els personatges Converses a la Pedrera, organitzades per laes converteixen en un model del gust i de Fundació CatalunyaCaixala mentalitat de l’època; els grans heroisdel mite i de l’èpica sempre generen unafascinació imponent al llarg de tots els lització, els grups de professors i estudiantssegles entre els intel·lectuals de tots els sorgien de manera espontània. Però des delstemps. L’estudi de les llengües que ja no inicis de la Universitat de Pàdua (la segonaexisteixen és un exercici únic per adonar-se després de Bolonya, la qual va començar elsdel mecanisme lògic de les cultures que seus cursos l’any 1089), els primers cursos eshan creat el programa de la nostra manera fonamentaven en l’estudi del dret i de la lite-de pensar; el programa del nostre cervell ja ratura, i tot en llengua llatina. El grec va arri-s’escrivia al segle V aC amb els filòsofs, els bar més tard, amb la caiguda degrans poetes, els tràgics. El gust també, allò Constantinoble. Molts filòlegs van emigrar aque és bell, el sentit estètic, la percepció de Europa; Giovanni Boccaccio es vantavala realitat, resideix en els cànons estètics de d’haver estat el primer europeu que val’origen de la nostra civilització. Així escoltar Homer en la seva llengua original.doncs, renunciar al mitjà lingüístic i cultu-ral que ens posa en contacte amb aquestacultura és como una amputació, i confinar- Què li ha aportat el coneixement dels clàs-lo als límits d’una especialització acadèmi- sics en un àmbit més personal?ca és un suïcidi. Personalment vaig començar a estudiar llatí als 11 anys i des de sempre he tingutPerò això no sempre ha estat d’aquesta clar que el coneixement directe de les llen-manera… gües clàssiques m’ha reportat una confian- ça, una seguretat, una tranquil·litat que elsÉs evident que cal dir que en el passat els altres no tenen, perquè és com una casa que 5estudis eren voluntaris, no hi havia especia- es fonamenta en unes estructures molt pro- AURIGA
  • 5. fundes i sòlides; no tens por de cap tornado una gran quantitat d’hores invertides en ni terratrèmol. Al final es tracta d’una qües- tasques de descripció, classificació i catalo- tió d’equilibri. gació, molt més rutinàries, però també hi és present la dimensió del protagonista d’un descobriment en estat pur. Sigui com sigui, Vostè ha protagonitzat diverses explora- el cert és que aquests dos esdeveniments cions, expedicions arqueològiques i/o han motivat el sorgiment d’una generació campanyes d’excavacions. Com valora la d’estudiants desitjosos de convertir-se en percepció que té el gran públic de l’ar- arqueòlegs. queologia? A Itàlia van tenir lloc dos esdeveniments Què ens pot dir de l’apogeu que en els que han conferit a l’arqueologia una aura darrers temps ha tingut l’arqueologia molt popular. El primer va ser el descobri- experimental? ment de dos monumentals bronzes, els herois de Riace, als anys setanta. Van caldre D’una banda, tenim a Itàlia una quantitat sis anys sencers per restaurar-los; de tota ingent d’associacions dedicades a l’arqueo- manera, l’exhibició pública, primer al logia experimental, com cossos de legiona- Museu Arqueològic Nacional de Florència i ris romanes que construeixen armadures, després al Quirinal de Roma, va comptar armes, rellotges solars, instruments musi- amb la presència de milers i milers de per- cals, instruments de centuriació i que desfi- sones que van fer cues de centenars de len a Roma el dia assenyalat com ab urbe metres, esperant per poder admirar aques- condita. Hi ha també Ars Dimicandi, que tes grans obres de l’escultura grega. La per- treballen el tema dels gladiadors, etc. fecció total d’aquestes dues grans escultu- res, el gran ressò de la troballa, la meravella de les dues peces originals en condicions Parlant d’arqueologia experimental, quina absolutament perfectes, la refulgència dels és l’acollida que reben aquests estudis a ulls, la policromia dels llavis i les dents de Itàlia actualment, tant per part de la comu- plata van captivar els espectadors. Durant nitat científica més tradicional com per un any sencer es va parlar d’aquestes colos- part del gran públic? sals estàtues i es va difondre una sensibili- tat. Això va donar lloc fins i tot al naixe- Hi ha un recorregut fet ara amb el tema de ment d’una disciplina específica, l‘arqueo- l’arqueologia experimental. Es reproduei- logia subaquàtica, i també al desenvolupa- xen monuments a través de diferents pro- ment d’un cos especial de funcionariat amb grames informàtics, es recreen situacions de jurisdicció sobre el mar, que té l’encàrrec de la línia de costa, el curs dels rius, es fan tutelar allò que es troba sota les aigües. reconstruccions navals d’importància, com També es va crear un cos de carabinieri espe- per exemple, la trirrem Olympia, en què jo cialitzat en la recuperació d’objectes mateix he navegat. arqueològics perduts, robats i/o venuts al mercat clandestí internacional. Com veu les llengües clàssiques, l’arqueo- logia, la història, la filosofia al segle XXI? I el segon esdeveniment? Comparteix el discurs recurrent que parla d’una decadència i/o d’un abandonament El segon ha estat una saga cinematogràfica, progressiu dels estudis humanístics en el Indiana Jones, que ha fascinat una quantitat món actual? impressionant de joves que han identificat 6 l’arqueòleg amb l’aventurer, l’home d’ac- Jo crec que hi ha un problema. El gran de-AURIGA ció. És veritat que en aquesta feina hi ha safiament és projectar un model econòmic
  • 6. diferent a la base de totes les nostres socie- especialista ha de poder fer-ho tot. Un topò-tats. Estem veient que la liberalització de graf ha de poder atendre aquesta diversitatl’economia ha conduït a una situació terri- d’estudiants sense dificultats. També pensoble, amb països que es troben enmig de que segurament serà inevitable que el llatí igrans dificultats. La idea que un país pròs- el grec es fusionin en una sola càtedra per-per i ben organitzat pot viure sol és una què estem vivint una situació de crisi excep-pura il·lusió; si, per exemple, es produís un cional, molt dura, molt difícil, en la qual lacol·lapse a Itàlia, Alemanya seria la primera despesa en educació, en sanitat, en segure-a notar-ho, en una mena d’efecte dominó tat, exigeix una quantitat de recursos en unaque arribaria a afectar també altres països. època en què això no és possible. La societatEn aquest estat de coses, s’han reformat i cada sector concret han d’acceptar limita-molt les universitats i s’han privilegiat els cions financeres.estudis tecnològics i científics, amb lacreença que són els que permeten competiren els mercats internacionals. Dins d’aquest Dins d’aquest context, podem entreveurecontext els estudis clàssics són considerats alguna esperança?molt minoritaris i pertanyen al conjunt dedisciplines que no donen una resposta Penso que el progrés dels instruments d’in-immediata a la inversió duta a terme, i això vestigació i els mitjans d’interpretació deés un perill. Fa tres anys em van entrevistar les fonts, així com l’apropament als proble-a Escòcia amb motiu del tancament de la mes des d’un punt de vista filosòfic, estandarrera escola universitària d’estudis clàs- en camí de consolidar-se. En aquest sentit,sics. Als Estats Units, l’ensenyament del llatí m’ha interessat moltíssim el llibre del pro-a les escoles de secundària es va eliminar als fessor de filosofia nord-americà Markanys trenta del segle passat. I estudiar grec Rowlands El filósofo y el lobo, on narra laés una extravagància: per què cal estudiar seva convivència al llarg de més de deuuna llengua que ja no es parlarà més? anys amb un llop anomenat Brenin, gràcies al qual va comprendre el sentit de la vida. De fet, el filòsof s‘adona que el llop té unaCertament, aquesta manera de pensar i acti- dignitat i una filosofia de la vida de quètud són molt pròpies d’un estat amb una nosaltres tenim molt per aprendre, des delhistòria relativament recent. Té sentit, al moment en què ens adonem que el llop ésseu parer, la creixent especialització a què un ser ancestral, portador d’un determinathan arribat els nostres estudis avui en dia? saber ancestral que no pot donar mai una cultura tecnològica i no hi té res a veure.Això és molt típic d’una civilització que noté arrels. Jo penso que la reestructuració delsestudis clàssics es va fer inevitable, perquè Considera que el qualificatiu de novel·lala creixent i desmesurada tendència a l’es- històrica és adequat per a la seva narrati-pecialització ha arribat a afavorir la creació va? Quina pot ser la raó de l’èxit qued’una quantitat excessiva de disciplines, a la aquest gènere ha experimentat en els dar-manera de compartiments estancs. Per rers temps? De fet, vostè s’ha dedicat aexemple, al meu departament de topografia presentar històries que tenen lloc en els’ha arribat a crear una càtedra de topogra- passat i són protagonitzades per personat-fia del món antic, topografia de Roma anti- ges del passat, i les ha alternat amb argu-ga, de geografia històrica del món antic, de ments situats en l’actualitat i que facilitentopografia urbanística. Això no té sentit. que algun dels protagonistes s’hagi deCada una d’aquestes disciplines tenia, en el remuntar a una civilització antiga.millor dels casos, sis o set estudiants. Estàclar que aquest tipus de situacions absurdes En el fons jo crec que l’art de narrar és el més 7no han ajudat gens. Una única persona antic del món. Primer de tot, hi va haver el AURIGA
  • 7. conte: un caçador paleolític al voltant del foc humà necessita tant l’emoció como el conei- narrava l’aventura de la persecució d’un ani- xement, la memòria, la identitat. La vida no mal terrible, com patia per les condicions cli- deixa de ser allò que recordem més, allò màtiques, la gana que passava i com final- que més ens ha emocionat, una mirada, un ment va poder abatre’l no sols en benefici paisatge natural; el sofriment, inclús el ter- propi, sinó de tota la seva família. I més ror, és millor que res. La majoria de perso- endavant aquesta mateixa història es va nes viu una vida sempre igual, tenen una difondre perquè altres la van cantar i final- vida plena de rutines; no tothom té la fortu- ment es va convertir en una història heroica. na, que nosaltres tenim, de viure una exis- Després es va inventar l’escriptura; i a conti- tència interessant d’estudis, d’experiències, nuació va venir Tucídides per declarar que de coneixements, d’investigacions, de des- els poetes havien de ser oblidats perquè par- cobriments. Hi ha gent que, en realitat, la laven i escrivien moguts pel plaer de l’audi- societat utilitza com si fossin màquines; tori, mentre que els historiadors com ell gent que reviu cada dia, cada mes i cada mantenien una relació vertadera amb els fets any els mateixos gestos i les mateixes situa- que narraven, bé presentant-se com a testi- cions vitals; inclús en temporada de vacan- monis oculars d’aquests mateixos fets i ces acaben anant als mateixos llocs i fent les introduint el concepte d’autòpsia, bé recor- mateixes coses. Aquestes persones, però, rent al testimoni d’altres persones considera- tenen un cervell com el d’Alexandre el des fidels. Amb la seva bona pau, com es diu Gran, com el de Dante Alighieri: si hagues- en italià, Homer sobreviu Tucídides i se- sin tingut una oportunitat, potser haurien gueix sent molt més popular per la guerra de arribat a ser... De fet, les persones volem Troia, el cavall d’Ulisses, el ciclop, les sirenes, tenir una vida alternativa i paral·lela; tenim etc. El desenvolupament de la ment humana aquesta necessitat, que es pot satisfer amb ha creat un cervell complex, polimetis en diu la imaginació, amb la creació d’històries l’Odissea d’Ulisses, un cervell tan complex originals que ja coneixem però que podem que al final va suggerir a Plató la idea de l’e- retornar a la vida una vegada rere l’altra. xistència de l’ànima, un principi vital immortal que sobreviu al cos. Aquesta ment és infinitament més gran que la vida de Es percep, en la seva obra, una voluntat cadascun de nosaltres, i per això hi ha una d’explorar les relacions entre història i mena de buit entre la nostra ment i la nostra literatura. Es pot arribar, a ulls de l’escrip- vida que s’omple amb altres vides virtuals, tor, a un equilibri satisfactori entre la que són les que narren els poetes, els autors realitat i la ficció? Té sentit que la realitat de contes, l’èpica. En la mateixa direcció prevalgui sobre la ficció en un relat que es actualment s’ha inventat el teatre, l’òpera, el pretén de caràcter històric? cinema, etc.; són totes unes vides virtuals que el nostre destí personal ens hauria negat. La veritat és que el que distingeix la litera- tura de la història és que la literatura pot recrear la vida. Mai en una pàgina d’histò- Els antics grecs i romans, fet i fet, conside- ria, pròpia del món científic, conviuen el raven literatura tot el que s’havia escrit menjar, els costums, els gestos, el vestit en amb la intenció de transmetre bellesa i un sol discurs, sinó que ho trobem en obres aquí hi entrava tot: des de la poesia fins a especialitzades; el menjar a la Grècia antiga la prosa historiogràfica... del segle V aC, la vida quotidiana en la Roma del primer segle, etc. Es tracta d’o- Igual que els mites, els poemes suposen la bres separades i especifiques. Però en una identificació del lector-espectador amb l’he- pàgina literària, sense exposició didascàli- roi de la dicció. La finalitat d’aquest tipus ca, tot remet a una visió, a una panoràmica; 8 de literatura és comunicar emocions molt la literatura té aquest privilegi. D’altraAURIGA més que no pas coneixements, perquè el ser banda, la història ha evidenciat en més
  • 8. d’una ocasió que el seu motor no ha estat la matèria i cada cop la recreava d’una mane-reflexió, la racionalitat, la consideració pau- ra absolutament original. Els Bruni són unasada de les situacions i les decisions, sinó família que viu tots els esdeveniments trà-més aviat l’acció de les passions: la recerca gics de la primera meitat del segle passat.del poder, del sexe, del diners... Això ha Set fills i dues filles; els set han d’anar a laestat en gran part el motor de la història. Primera Guerra Mundial i la segona gene-Així doncs, explorant darrere una narració ració també va a la Segona Guerra Mundial.basada en la restitució de la vida i de les Entre totes dues guerres hi ha l’experiènciapassions podem convenir que a vegades del feixisme i del conflicte civil que trenca ipodem apropar-nos a una possible veritat o desintegra la família. És una història que joveracitat més que no pas a partir de la coneixia molt bé, l’últim acte de la qual vainvestigació històrica. També cal tenir en ser l’assassinat del doctor, del metge delcompte que no sempre es produeix una poble el 19 de maig de 1946, un assassinatseparació dràstica entre història i literatura: de què van acusar Armando Bruni, el tietl’epitafi de Tucídides és un cas d’obra ora- de la meva mare, o més ben dit, els carabi-tòria perquè no és Pèricles qui parla, sinó el nieri li van fer signar una confessió tres anysmateix Tucídides; a més, el diàleg entre els després en què es declarava culpable, men-atenesos i els melis és un cas evident de tre que els veritables assassins restavenpeça teatral: ell no va assistir a aquella immunes. El cert és que la guerra fredaassemblea, sinó que el diàleg és fruit de la exigia els seus tributs i va aniquilar total-seva imaginació. Això és literatura. D’altra ment un pobre i fràgil home. El meu fill habanda, hi ha pàgines literàries que són veri- investigat aquest succés en la seva tesi doc-tables retrats històrics que recreen amb toral i ha interrogat testimonis que en aque-rigor i coneixement un determinat moment lla època no van parlar o inclús van mentir.o situació històrica: Robert Graves, per Finalment, s’ha restaurat l’honor delsexemple, va rehabilitar la figura de l’empe- Bruni, i crec que és el moment oportú perrador Claudi vint anys abans que ho fessin parlar d’aquest tema.els acadèmics. Per acabar, hi ha alguna novetat en la sevaDonat que ens acostem cap al final, podria faceta de guionista de documentals histò-dir-nos alguna paraula sobre la seva darre- rics o pel·lícules de ficció?ra creació literària? Pel que fa al cinema i la televisió, es tracta deLa meva darrera obra de ficció es publicarà projectes que no depenen de mi; són projec-a Espanya el 8 de novembre amb el títol Nit tes amb uns costos altíssims i, per tant, estand’hivern. El títol original és Otel Bruni, per- en mans dels productors. Hi ha diverses pro-què és la història de la meva mare i de la postes per a programes culturals i també permeva àvia, que tenien per cognom Bruni i a un guió cinematogràfic. De totes maneres,que oferien sostre a qualsevol persona que és un món molt efímer en què tot canviaes trobés a la carretera, sense protecció, totalment d’un dia per l’altre.sense casa ni diners, sota una tempestat osota la neu. Tothom s’allotjava en un enor-me estable on rebien alguna cosa per men- Professor Manfredi, moltes gràcies peljar i un vas de vi, i on podien dormir sobre temps que ha dedicat als lectors de la revis-la palla neta amb l’escalfor produïda pels ta AURIGA.animals. En aquest estable se celebravatambé el ritual de la narració: el meu avi eraun narrador popular que contava en dialec-te local de manera fantàstica. Exemple de 9tradició oral, l’avi dominava totalment la AURIGA
  • 9. LA PROMOCIÓ I DIVULGACIÓ DEL MÓN ANTIC ÉS UN ELEMENT DE DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC, SEGONS ELS PARTICIPANTS DEL VIII FÒRUM AURIGA TARRAGONA 2012 Els dies 17 i 18 de novembre es va celebrar a la Capital de la Cultura Catalana Tarragona 2012 el VIIIè Fòrum Auriga, promogut per la revista AURIGA, de divulgació del món clàs- sic. El número 63 de la revista estarà dedicat íntegrament a publicar les comunicacions que s’hi van presentar. A la trobada hi van assistir més de 130 professionals de diverses disciplines i institucions culturals, que hi han presentat un total de 21 projectes i han reflexionat sobre el rendiment social que aporta el patrimoni cultural material i inmaterial que ens ha deixat el món antic. Les principals conclusions que vam poder treure els participants del Fòrum Auriga Tarragona 2012 van demostrar que el món antic és un motor de desenvolupament econòmic, aporta progrés i cohesió social i situa Catalunya al món. El Fòrum Auriga és l’única trobada interdisciplinària dels professionals i interessats en el món antic a Catalunya, i se celebra anualment en el marc de la progra- mació dels actes de la Capital de la Cultura Catalana; i també per això s’aprofita la trobada perquè els diversos territoris de llengua cata- lana puguin mostrar als partici- pants algunes de les seves joies arqueològiques. En aquest vuitè fòrum vam visitar la Vil·la romana dels Munts, a Altafulla, el jaciment on hi ha el mitreu d’època romana més ben conservat del món. La revista AURIGA ha organitzat aquest VIII Fòrum Auriga amb la col·laboració de l’Organització Capital de la Cultura Catalana, l’Ajuntament de Tarragona, el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, l’Institut Català d’Ar- queologia Clàssica, el Col·legi de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalalunya, el Departament de Grec de la Universitat de Barcelona i l’Ajun- tament d’Altafulla. 10AURIGA Cartell del VIII Fòrum Auriga
  • 10. EL PROFESSOR DE CLÀSSIQUES AL CINEMA ANGLÈS José Luis BartoloméL’estudi dels clàssics, al meu parer, és la base de grama exclusiu dels actuals plans d’estudila nostra cultura. I la cultura no és res més que del segle XXI.l’expressió del que hi ha a la societat. La filoso-fia, un govern honrat, la justícia, l’art, l’idioma. L’ambientació d’aquests films és en tots elsLa nostra herència clàssica ja no es valora prou. casos una prep school (15-16 anys) per a noisCom ajudarem a modelar éssers humans civilit- britànics o americans de nivell social benes-zats si ja… si ja no creiem en la civilització? tant o elitista, llevat de The History Boys. A Adiós Mr. Chips (1939) es relata la llarga tra-Pot sorprendre saber que aquest text no jectòria d’un professor a la Brookfieldprové d’una conferència d’associats de la School al cor d’Anglaterra. El film estàrevista AURIGA o d’un discurs d’investi- basat en la novel·la sentimental Good-Bye,dura d’un nou acadèmic de la Real Mr. Chips de James Hilton (1934). ArthurAcademia de la Lengua. És una cita, en part Clipping havia de ser un professor de clàs-memorable, de les paraules de comiat del siques al prestigiós col·legi de Harrow, peròprofessor Andrew Crocker-Harris al final va romandre a Brookfield educant moltesde la pel·lícula La versión Browning. I és que, generacions de nois durant 63 anys ininter-efectivament, el valor de les llengües i la romputs des de 1870.cultura clàssiques també ha estat tractat alcinema, sens dubte sense la magnitud del Mr. Chips és el prototip de professor boni-volum de les peces de recreació històrica, faci, que considera que es pot aprendrede pèplum o mitològiques (Gladiator, Troia, millor el llatí fent riure (Latin with laughter),Alexandre, Els 300, Furia de titanes, Jàson i els com quan ha d’explicar què era la Lexargonautes, per citar-ne només algunes de Canuleia: Era la llei que permetia als patricisles més recents).Al cinema anglès –i en certa mesura tambéal cinema occidental en general– es pot par-lar del gènere dels teachers movies, ja quesón nombroses les peces cinematogràfiquesde les darreres set dècades que giren al vol-tant de la professió docent. Dins dels recullsselectes de més de cent títols se’n pot gar-bellar un petit grapat on és l’estudi del llatío del grec, i la literatura clàssica en sentitmés ampli, el que esdevé fil argumentalmajor o menor, on l’element rellevant haestat el personatge del professor, el seu per-fil pedagògic, psicològic i moral. Tenint encompte els temps de descrèdit que vivimenvers la cultura clàssica, la visió i comen-tari d’aquests films poden resultar unainjecció de moralina i/o d’autocrítica perals professionals, estudiosos i amants d’a-questes llengües. També serveixen perconstatar que el problema del vigor de l’en- 11senyament de les humanitats no és un foto- AURIGA
  • 11. casar-se amb plebeus. Una llei pràctica perquè si Mr Patrician deia a Miss Plebs que lamentava no poder-se casar amb ella, aquesta podia dir: “I tant que pots, mentider! [rialles dels alumnes per la paròdia del professor]. El seu virtuo- sisme no coneix extrems: el mateix dia que la seva dona moria en el part d’un nadó també mort, un dia que es prestava a la gresca i bromes escolars (April Fool, el dia dels innocents), Mr Chips va anar a classe, no va acceptar cap substitut i va fer traduir en paral·lel als alumnes un text de les Guerres Púniques: The Roman ambassadors crossed from Carthage as it had been comman- ded to them in Rome into Spain in order that they might approach the state and entice them into an alliance. Un text suggeridor del pro- fund sentit del deure que tenia el docent per la seva professió. És memorable la seva conversa amb el director de l’escola, que vol modernitzar-la que arribarà a ser presidida per un presi- fent que Mr. Chipping (que representa la dent de la junta de rectors (John Colley) tradició) es jubili: “sense idea dels verbs llatins”. Durant la Primera Guerra Mundial Mr. Chipping – Mireu quina toga porteu. És el tema de esdevindrà el director de l’escola, minvada diversió de l’escola. Fa un any us vaig dir que per l’allistament de docents en l’exèrcit bri- volia el nou estil de pronunciació del llatí i no tànic. És també indeleble l’escena durant un em vau fer cas. bombardeig mentre la classe tradueix La Guerra de les Gàl·lies: El assumptes de Juli – Tonteries! De què serveix ensenyar als nois Cèsar a la Gàl·lia fa dos mil anys són de secun- a dir “Kikero” quan la resta de les seves vides dària importància. No es poden jutjar les coses encara diran “Cicero”? En comptes de “vicis- pel soroll que produeixin. Hi ha algun volunta- sim” els faríeu dir “wekissem”. ri per interpretar el text? [tots els nois aixe- quen la mà] Aneu a la pàgina 40 i comenceu en – Intento posar al dia Brookfield i vós insistiu la línia inferior. [Maynard llegeix i tradueix a quedar enganxats amb el passat. El món can- en paral·lel “This was the kind of fighting via, Mr. Clipping. in which the Germans busied themselves”. – Ja sé que el món canvia, Dr Ralston. He vist Veieu que les llengües mortes sí que ressusciten morir les tradicions antigues una per una. La de vegades, oi?, va sentenciar Mr. Chips. finor, la dignitat, el sentiment pel passat. Tot el Sense cap mena de dubte, el mestre de fic- que importa avui dia és un suculent compte ció literària i cinematogràfica més popular a bancari. Intenteu dirigir l’escola com una fàbri- Anglaterra al segle XX.1 ca per formar esnobs lucratius. Els mètodes moderns –la preparació intensiva– són bajana- des. Doneu al noi un sentit de l’humor i de la Als antípodes de la pedagogia de Mr. Chips proporció i superarà qualsevol prova. Jo no em trobem l’esmentat Andrew Crocker-Harris. retiraré. Ja podeu fer el que vulgueu. The Browning Version (1948) és una peça tea- 12 tral d’un únic acte de Terence Rattigan queAURIGA Els vents del canvi bufaran a Brookfield, va tenir un èxit renovat a les pantalles, amb
  • 12. dues versions que complementen en perío- El seu estat d’ànim canvia i és capaç d’ex-des diferents (1951, 1994) les lliçons de l’es- pressar emocions, compassió i humanitatcenari del Phoenix Theatre de Londres. En contingudes quan un dels seus alumnesun sentit clàssic podríem parlar d’un drama –Taplow– va a casa seva a acomiadar-se i limodern de hybris i katharsis en una public regala una versió del text que han treballat aschool del sud d’Anglaterra.2 classe: la versió que el poeta anglès Robert Browning havia fet de l’Agamèmnon d’Èsquil,El professor Crock (un dels epítets amb què amb una dedicatòria que li fa l’alumne delés obsequiat pels alumnes) és un erudit bri- discurs de l’heroi grec a la seva esposa: “Quillant, però rebutjat pels pupils perquè és mana dolçament, els déus se’l miren de llunyensopit, pedant, punyent, insensible. Sovint amb complaença.”. Millie vol ensorrar el seuexagera la seva idiosincràsia, fet que facilita marit dient que Taplow només cercava afala-les paròdies i imitacions entre els alumnes. gar-lo i evitar el suspens que provocaria des-La classe de grec en què disserta sobre la cobrir que havia estat imitant el seu profes-que considera la millor obra de la literatura sor. Malgrat tot, Crocker-Harris aconsegueixuniversal (l’Agamèmnon d’Èsquil) és para- commoure a tothom en el seu discurs dedigmàtica del seu sentit del sarcasme, comiat 3:sadisme verbal i la humiliació amb quètracta els joves estudiants incapaços de tra- [Abandonant el faristol i la tarima]duir i sentir el vers del grec antic. Aquestaescena, tant en la interpretació de Michael Ara ho sento, ho sento perquè crec que m’heRedgrave com en la d’Albert Finney, és merescut l’epítet de “Hitler de cinquè curs”. Hoantològica i hauria de ser motiu de discus- sento perquè no he aconseguit donar-vos el quesió en un màster de formació per a profes- teniu dret a exigir-me com a professor: compas-sorat de secundària. El seu perfil contrasta sió, ànims, humanitat. He degradat la professióamb el tarannà més alegre i empàtic de Mr. més noble que pugui exercir un home: la cura iHunter, el professor de ciències. formació dels joves. Quan vaig arribar a aquest col·legi encara creia que tenia una vocacióEl professor Crocker-Harris està vivint un docent, sabia el que volia fer i, tanmateix, no hofinal de curs que representa la seva sortida, i vaig fer. No puc donar cap excusa, he fracassatuna mena de calvari físic i moral. El motiu miserablement i només puc esperar que trobeuaparent de jubilació és una malaltia cardía- en els vostres cors, vosaltres i els alumnes queca, i la junta de govern li nega una pensió us han precedit, la manera de perdonar-me per-per no crear un precedent que ja havia creat què us he fallat. No em serà fàcil perdonar-me aamb un professor d’educació física (que feia mi mateix. Això és tot.guanyar partits de rugbi i prestigi a la insti-tució). Ha d’instruir el seu jove substitut de Aquestes paraules autoflagel·latòries no sónvint-i-dos anys, Mr. Gilbert, que involuntà- la millor crítica universal que els docents iriament el traumatitza en comentar que el els ministres d’educació de les darreres èpo-director de l’escola l’anomena “el Hitler del ques podrien fer de la davallada dels valorscinquè curs [Himmler a la peça teatral]” per- humans a les nostres aules? La versió dequè fa servir una disciplina i metodologia de 1994 acaba amb una trobada cordial del pro-bastó de ferro. A més, ha de sobreposar-se al fessor i l’alumne Taplow, a qui li desitja enmelodrama de les infidelitats de la seva llatí que no faci barbaritats quan faci experi-Clitemnestra domèstica (la seva esposa, ments científics al laboratori.Millie) amb el professor de ciències.Juntament amb el descrèdit professional, Avui dia als Estats Units es valoren molt alhaurà d’afrontar un futur professional i eco- mercat de treball els estudiants universitarisnòmic incert: com a preparador d’exàmens de filosofia o llengües “mortes” per la disci-(crammer) a la versió de 1951, i com a profes- plina, llibertat, rigor i inconformisme 13sor d’anglès per a estrangers a la de 1994. intel·lectual que demostren. Com que no AURIGA
  • 13. sempre ha estat així, ens podríem preguntar En aquesta primera lliçó Mr Keating traslla- si hi ha tingut alguna cosa a veure el fenomen da el tresor literari del Carpe diem, quam social de la pel·lícula del director australià minimum credula postero d’Horaci (Carmina Peter Weir El club de los poetas muertos (1989). I, XI), així com el Collige, virgo, rosas… És paradoxal que el guió cinematogràfic (de d’Ausoni (“De rosis nascentibus”). El títol i Tom Schulman) que millor ha venut un pro- els quatre primers versos que recita en ducte de la tradició clàssica (el carpe diem anglès són del poeta anglès Robert Herrick horacià) no giri al voltant d’un professor de (1591-1674), que va revifar l’esperit de l’an- clàssiques sinó de literatura anglesa. tiga lírica clàssica i és recordat justament pel vers “Gather ye rosebuds while ye L’any és el 1959. En un indret de paisatge may” (Colliu poncelles mentre sigueu a arcàdic es troba la millor escola preparatò- temps). La segona lliçó, molt més profunda, ria dels Estats Units: l’Acadèmia Welton de es podria anomenar “Free thinkers at 17”: Vermont, que es vanagloria d’enviar el 75% dels alumnes a l’Ivy League. Aquí set estu- Aprendreu a pensar per vosaltres mateixos. diants coneixeran un professor que els ins- Aprendreu a assaborir les paraules i la llen- pirarà per cercar en la poesia passions indi- gua. No importa el que us puguin dir, les viduals transgressores més enllà dels plans paraules i les idees poden canviar el món. ¿Que d’estudis. Els quatre pilars de la institució la literatura del segle XIX no té res a veure (tradició, honor, disciplina, excel·lència) amb la Facultat d’Economia o de Medicina? trontollen amb l’arribada del professor John No llegim i escrivim poesia perquè sigui boni- Keating (antic alumne de Welton, ara provi- ca. Llegim i escrivim poesia perquè som mem- nent de la Chester School de Londres) per bres de la raça humana... i la raça humana és substituir Mr. Portius del departament d’an- plena de passió. I la medicina, el dret, els nego- glès. Aquí s’ensenya llatí estàtic de pissarra cis, l’enginyeria… aquestes són nobles recer- (a declinar rex, regis, i agrícola, agricolae, o a ques i afanys, i necessàries per mantenir la conjugar el present dels verbs amo o esse) i vida. Però la poesia, la bellesa, la literatura de llatí peripatètic (“herba” és gramen, “pedra” sentiments, l’amor… aquestes són les coses per lapis, tot l’edifici aedificium, recita el magister les quals seguim vius. mentre caminen per l’exterior nevat), però són les inusuals classes de literatura les que A les classes del professor Keating es conrea generen dinamisme i el canvi de visió del la poesia romàntica i vitalista (Thoreau, microcosmos escolar. Mr. Keating és profes- Whitman, Cowley, Alfred Lord Tennyson, sor, però també un filòsof i orador que per- Robert Frost…) en detriment dels autors met el tracte informal i proper: realistes. És celebèrrima l’escena en què s’estripa la pàgina del llibre Understanding A partir d’ara em podeu dir “Oh capità, mon Poetry de J. Evans Pritchard (títol i autor són capità!”. ficticis), que defensa una aproximació També em podeu dir Mr. Keatings o “To the pedant i geomètrica de la poesia. Els mèto- Virgins to make much of time”. [Recita] des poc ortodoxos de Keating són motiu Gather ye rosebuds while ye may, d’amonestació verbal per part de Mr. Old time is still a-flying Nolan, el director de Welton: And this same flower that smiles today Tomorrow will be dying [Keating] Sempre vaig creure que la idea de El terme llatí per a aquest sentiment és “Carpe l’educació era aprendre a pensar per tu mateix. diem”. Qui coneix el que vol dir? [Nolan] Tradició, disciplina. Prepareu els vos- tres alumnes per a la universitat i la resta ja [Meeks, l’alumne aplicat] Carpe Diem. Això s’arreglarà tota sola. és “Recull el que el dia t’ofereix” (Seize the day) 14 [Keating] L’escriptor diu aquestes paraules El final de la història té elements de tragè-AURIGA perquè som menjar per als cucs, nois! dia grega: el ritual del suïcidi de Neil Perry
  • 14. i l’expulsió de John Keating, que recorda encerta manera el mite d’Èdip com a metàfo-ra de l’antic ritual de la víctima propiciatò-ria (scapegoat en anglès). El final no és feliç,però és que la poesia també ens instrueix enla mort. La pedagogia cinematogràfica deKeating tindria més tard un emulador en lafigura d’Hector a The History Boys.El mateix escenari de prep school per a famí-lies benestants nord-americanes el trobemdues dècades més tard a The Emperor’s Club(El club de l’emperador, 2002). És l’any 1976, iel lloc, fictici, St. Benedict’s Academy aAndover, Massachussets. El professorWilliam Hundert (Kevin Kline) és un apas-sionat professor de clàssiques que inspira Vint-i-cinc anys més tard el professortenacitat i treball dur entre els seus alumnes Hundert ha dimitit, perquè la junta deper arribar a ser un dels tres concursants de govern no ha acceptat que sigui el nou direc-“The Emperor’s Club”, en què el guanya- tor de l’escola per la seva incapacitat per pro-dor és coronat “Mr. Julius Caesar” després moure donacions econòmiques per a l’escola.de superar nombroses preguntes sobre cul- Rep una invitació per retrobar-se amb els seustura clàssica. El tarannà dels alumni és molt alumnes en una festa on l’amfitrió,divers: el despreocupat (Louis Masoudi), Sedgewick Bell, ofereix al professor un dona-l’introvertit (Martin Blythe), l’acadèmica- tiu per construir una nova biblioteca a St.ment brillant (Deepak Mehta). A aquest Benedict’s amb la condició que es jugui unaplec s’hi afegeix Sedgewick Bell, el fill fat- concurs-revenja de l’“Emperor’s Club”.xenda i destorbador d’un senador, a qui Torna a tenir de competidors Masoudi iHundert humilia quan demana a la classe Mehta. Vestits amb togues i esmòquing ique numerin en ordre cronològic tots els davant l’audiència de les dones i fills delsemperadors romans, posant en evidència la antics alumni, Masoudi s’autoelimina ambseva ignorància. una resposta humorística amb noms romans (“Gassius Flatulus”). A la final, Hundert per-Hundert intenta establir una relació més cep que Bell torna a fer trampes (ara a travéscàlida professor-alumne esdevenint el seu d’un estudiant graduat que li passa les res-mentor i ajudant-lo a millorar. Bell practica postes per uns auriculars clandestins) i perla cultura de l’esforç i arriba a ser el quart això formula una pregunta no oficial (“Qui vacandidat per a la fase final del concurs. ser Shutruk-Nahhunte?”)4 que atorgarà nova-Hundert modifica la nota del seu darrer tre- ment el títol de “Mr. Julius Caesar” a Mehta.ball per donar-li l’oportunitat de demostrarel seu talent acabat d’estrenar: això el Bell aprofita l’esdeveniment per anunciarcol·loca en tercer lloc en detriment d’un que competirà per un escó de senador comabatut Blythe. Hundert sent certs remordi- el seu pare, i que a la seva campanya insis-ments per aquest fet. Durant el concurs, en tirà que cal que els contribuents es paguinquè Hundert actua com a quiz master la seva educació. Hundert s’adona que ladavant tota l’escola, el professor sospita de trobada ha estat una excusa de Bell perles trampes que fa Bell quan es porta la toga obtenir el suport dels seus excompanys i, enal cap per pensar les respostes i li formula privat, li recrimina la seva immoralitat. “Nouna pregunta que no era als llibres: “Qui va importa que fes trampes, la vida és plenaser Amílcar Barca?” Bell queda eliminat i d’estafadors”, és la seva rèplica cínica. 15Mehta és coronat Mister Julius Caesar. Hundert se sent doblement fracassat per no AURIGA
  • 15. haver rehabilitat Bell i per haver “traït” El guió de la pel·lícula The History Boys, del Blythe, amb qui reconeix la seva deslleialtat director Nicholas Hytner (2006), és del dra- de vint-i-cinc anys abans. Es qüestiona el maturg Alan Bennett, que l’havia estrenat seu llegat com a docent, però al final retor- dos anys abans a Londres i des d’aleshores na a les aules de la St. Benedict’s Academy és una de les peces més representades arreu (ara ja coeducativa) quan Mehta (que també del món (als escenaris catalans també). La és professor) l’obsequia amb una placa en trama dibuixa el maniqueisme de dues for- què s’elogia la seva vàlua com a mentor. mes d’aplicar la pedagogia en una grammar school de Sheffield que vol millorar la seva El director, Michael Hoffman, va voler criti- posició al rànquing en la première league en car amb aquest film (basat en el relat curt què s’han convertit els centres de secundària “The Palace Thief” d’Ethan Canin) la filoso- anglesos aquestes dues darreres dècades. fia maquiavèl·licodarwiniana del tot s’hi val Vuit alumnes candidats a poder accedir a les per aconseguir els teus propòsits. El terme universitats d’Oxford o Cambridge Club de l’Emperador és una metàfora de l’ex- (Oxbridge) viuen el trimestre final del curs cel·lència social. Bell no havia pogut resistir la compartint l’estil del professor Irwin, jove, pressió de no poder guanyar i per això va fer astut i arribista, i Hector, vell i excèntric però trampes traient-se “xuletes” de la mànega de més carismàtic. L’heroi és Hector, professor la toga. Molts pares ianquis no perdonen d’estudis generals que inclouen la literatura tenir fills perdedors. A The Emperor’s Club es clàssica anglesa. Sembla que el missatge o contraposa l’ètica del foul play (joc brut) de les denúncia del film és que no hi ha espai o societats plutòcrates amb el fair play (joc net) racó per als estudis generals, per als models dels clàssics refinats. El professor Hundert clàssics, en els nous currículums escolars. I representa així el perfil de Petroni, un arbiter aquí el professor Hector podria molt ben ser elegantiarum, un jutge d’autoritat en matèria un professor de llatí o de grec en l’essència de gustos i moral davant els mètodes nero- del seu personatge pedagògic, que ha de nians del senador Bell: lluitar per dignificar el rol d’unes matèries menystingudes: Una gran ambició i la conquesta sense una acció de contribució no tenen cap transcendèn- No existeixen els estudis generals; aquests són cia. Quina serà la vostra aportació? Com us una pèrdua de temps. El coneixement no és recordarà la història? general, sinó específic. 16AURIGA
  • 16. Més tard cita el poeta romàntic i pessimistaA.E. Housman (catedràtic de llatí delUniversity College del Londres victorià) perrecordar que Tot coneixement és preciós tant siserveix com si no al més petit dels usos humans.Malgrat les restriccions d’horari lectiuHector és capaç d’inspirar els seus alumnes,als quals fa cantar, actuar, recitar poesia, oaprendre citacions literàries de memòria(Keats, Hardy, Auden, Stevie Smith…), unacosa del tot obsoleta en el bagatge del pro-fessor jove o del mateix director, que les con-sideren coneixement inútil.L’assignatura impartida pel professorHector no està pensada per figurar als exà-mens semblants a la nostra selectivitat sinóper ajudar a fer persones més madures.Convèncer del valor atemporal, intangible amb arguments que ens remuntarien a laperò autèntic de la poesia és una tasca que tradició clàssica del gymnasion grec:no és gens fàcil. Sembla que Hector en elsegüent diàleg evoca el sentit grec de la sen- – La transmissió del coneixement és per sitència de Tucídides (1,22,4): “l’art o la lite- mateix un acte eròtic. Al Renaixement…ratura són una adquisició per sempre”. No – A prendre pel cul el Renaixement, Plató,és gens estrany que sigui un enamorat del Miquel Àngel, Oscar Wilde i totes les altres vio-subjuntiu, el mode per expressar el que letes marcides amb qui esteu alineat.podria haver passat o no o el que hom potimaginar: Hector mor en un accident de moto. Els nois cantaran al seu funeral i s’evocarà el seu Timms: Senyor, no sempre entenc la poe- entusiasme i passió per les paraules. Hector sia. és un romàntic de la pedagogia clàssica, Hector: Que no l’entens sempre? Jo no d’aquella que segons el headmaster de la l’entenc mai. Però l’ entenc ara, la coneixes Cutlers’ Grammar School només produeix ara i aleshores sempre l’entendràs. resultats imprevisibles no quantificables, “i Timms: No veig com la podem entendre. La en el clima actual de l’educació, això no ser- major part del que conté encara no ens ha veix per a res”. El professor Irving subscriu passat. aquest parer: “L’Hector és un bon home, Hector: Però us passarà, Timms, us passa- però ja no és moment per a aquesta manera rà. I quan això us passi tindreu a punt l’an- d’ense-nyar”. Tanmateix, Hector els corre- tídot per quan experimenteu el dolor, la feli- geix amb un missatge d’ultratomba: “No. citat, fins i tot quan estigueu morint. Juntament amb l’amor, aquesta és l’única educació digna de ser rebuda. Passeu elCom a la resta de pel·lícules, es planteja la relleu, preneu-lo, palpeu-lo i transmeteu-lo.jubilació anticipada d’Hector, que ell provo- Aquest és el joc que vull que aprengueu,ca quan es denuncien els tocaments sexuals nois. Transmeteu-lo!”6a què sotmet ocasionalment els alumnes“paquet” a la seva moto. La seva homose- Hector és un heroi tràgic. El seu perfil psi-xualitat no era un secret a l’escola. Intenta cològic té fortes arrels clàssiques. De fet, eljustificar-se amb metàfores senequianes seu nom real era Douglas; el motiu Hectordavant del director (The tree of man was never queda inexplicat a l’obra de teatre i al film. 17quiet / Then ‘twas the Roman, now “tis I”)5 o Però fent ús del subjuntiu, seria molt pro- AURIGA
  • 17. bable que l’hagués triat seguint una de les es trasllada el marc temporal: Mr Chips etimologies qüestionades del nom del guer- enceta la seva carrera al segle XX i l’acaba a rer troià: hektoreon (esculpir, formar, educar; la Segona Guerra Mundial. persona formada, amb cultura). 2. La versió de 1951 va ser dirigida per Anthony Asquit, amb guió del mateix drama- Finals majoritàriament dissortats. El profes- turg. El director de la versió de 1994 va ser M. sor Keating és expulsat; el de History Boys Figgis amb guió de Ronald Hardwood. mor després d’haver estat convidat a dimi- 3. El discurs final de “mea culpa” no és pre- tir quan la seva homosexualitat deriva cap sent a la peça teatral. A la versió de 1951 no als “abusos pederastes” amb alumnes; hi ha la referència al estudis clàssics com a Crocker-Harries és un jubilant forçós que base de la nostra cultura, afegit que resulta s’ha guanyat la fama de “Hitler de les proverbial en la versió dels anys noranta, aules”. Però aquest to grisós de les cloendes en què la formació acadèmica en estudis dramàtiques, mancades d’un happy ending, clàssics estava ja en decadència. no entelen la imatge de dignitat de la figura 4. Un rei d’Elam (1185-1155 aC) conegut per del professor de clàssiques que acaba rebent les seves conquestes i megalomania. Per el reconeixement dels seus alumnes (l’esce- Hundert és exemple de la manca d’aporta- na de comiat del Club dels Poetes és èpica). ció a la història, ja que és molt desconegut. 5. Manlleva novament un vers de Housman (del poema “On Wenlock Edge”), que NOTES expressa que cap generació té el monopoli 1. El director de la versió de 1939 va ser Sam de la tristesa o del dolor. Wood. Hi ha una segona adaptació al cine- 6. Tradueixo aquí lliurement pass the parcel, ma (1969) en forma de musical protagonit- un joc infantil en què els nens desemboli- zat per Peter O’Toole i Petula Clark, en què quen un paquet i el fan passar de mà en mà. A URIGA BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ REVISTA AURIGAPreu de subscripció anual:40 € (6 números i matrícula al Fòrum Auriga) Rda. Universitat, 7, 3r, 4a. 08007 Barcelona. Telèfon: 93 412 32 94. Fax: 93 412 68 71 www.auriga.cat auriga@ccc.catBUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ DOMICILIACIÓ BANCÀRIANom NomCognoms CognomsAdreça Banc/Caixa(4 dígits i nom) Agència (4 dígits)Població i CP Dígits de control (2 dígits)Telèfon Compte (10 dígits) AdreçaE. mail Població
  • 18. RECONSTRUCCIÓ MUSICAL I RECREACIÓ ESCÈNICA A EVOCACIÓ. RESSONS DE L’OLIMP PARTIR DE FONTS CLÀSSIQUES: M. Isabel Panosa Domingo mpanosa@icac.net Grup de recerca Produccions Artístiques i Ciències de l’Antiguitat (ICAC)1. Presentació ció sonora, sense cant, composta per MauricioEvocació. Ressons de l’Olimp, estrenada el 15 de Molina i basada en fonts textuals i iconogràfi-gener de 2012 al Teatre Can Rajoler (Parets del ques que aporten indicacions sobre els instru-Vallès), és un treball de recreació escènica i ments, el mode musical i el caràcter dels ritualsmusical basat en la recerca i la reconstrucció que se celebraven en honor de Dionís.històrica sobre el llegat hel·lènic. Finalment, una selecció de fragments literaris adaptats s’intercalaven en la música, declamatsLa formació Vox Feminae ja havia presentat en català segons traducció de Ramon Torné,bona part de les peces musicals el 15 de juliol de que també va actuar com a assessor literari en la2010 en el concert titulat Aplacaren el déu amb el producció de l’obra.cant al llarg del dia... Cants místics de l’antigaGrècia i dels primers cristians, amb ocasió del cursLa música en l’antiguitat i l’antiguitat en la música, 2. El context: Arqueoescenaorganitzat per la SCEC. En la posada en escenad’Evocació, els himnes van ser interpretats L’obra s’inscriu dins d’una línia pionera quesegons una nova ordenació per ajustar-se a la integra la recerca sobre el patrimoni històric inarrativa i a la dramatúrgia de l’obra. També cultural amb la nova creació escènica. Aquestas’hi van incorporar una sèrie d’improvisacions línia es condueix des de la plataformaque servien com a fons sonor, per il·lustrar Arqueoescena , que ha endegat i està desenvo-determinats moments de la seqüència de movi- lupant projectes en el camp de l’arqueologia dement o com a breus interludis en els punts de la música i l’arqueologia del moviment. Tambétransició. Es va crear també una nova peça aborda l’estudi de la interpretació teatral en elmusical per abordar el tema dionisíac en la dar- món antic.rera part de l’obra. Aquesta peça és una recrea- (http://grupsderecerca.uab.cat/arqueoescena) El principal antecedent d’aquesta línia és el lli- bre Grècia i Egipte en l’origen del drama. El context sagrat, que exposa els resultats d’una recerca comparativa sobre els primers drames sagrats i les pràctiques musicals en aquestes dues civilit- zacions amb relació als patrons culturals i ideo- lògics imperants. La primera derivació escèni- ca, com a proposta de transferència sobre el patrimoni egipci a l’àmbit de la difusió cultural, és l’obra Set Moviments – Egipte, estrenada al Teatre Zorrilla (Badalona) el 15 de desembre de 2009 (www.guizeb.com/setmoviments). L’han seguit l’activitat didàctica Música i dansa de l’an- tic Egipte (desembre de 2010) i l’obra que es comenta en aquest article. El programa d’Arqueoescena es basa en una metodologia transversal que encadena les tres fases del procés –recerca, creació i producció– 19 per assolir l’objectiu de transferir els resultats AURIGA
  • 19. nàlisi bibliogràfica com el treball de camp. S’investiga i es recull informació a partir de fonts arqueològiques, filològiques, musicològi- ques, de representació teatral, etnogràfiques, etc. Posteriorment s’aplica un tractament trans- versal a les dades obtingudes, que es vehicula mitjançant el treball en equip entre investiga- dors de l’àmbit acadèmic i creadors artístics professionals adscrits a l’Institut del Teatre de Barcelona i a conservatoris de música. Per a cada cas concret es duu a terme, en primer de la investigació a la difusió cultural mitjan- lloc, una immersió en fonts iconogràfiques çant propostes innovadores i amb rigor cientí- (ceràmica, relleus, escultures, pintures, fic. El procés es duu a terme sobre la base d’un mosaics, monedes, etc.) sobre música, dansa, diàleg continuat entre investigadors, creadors codis gestuals, símbols, rituals, celebracions i escènics i intèrprets, en el marc d’un equip temes mitològics adients a la proposta escènica especialitzat en la reconstrucció i la recreació que es planifica. Aquesta tasca es complementa històrica de caràcter professional, que compta amb l’estudi de fonts filològiques sobre lírica, amb el valor afegit del talent artístic. gènere dramàtic, tractats de música i dansa (teoria i formes d’execució) amb relació a una La versatilitat de les obres resultants permet la proposta comunicativa. seva presentació pública tant en teatres o audi- toris convencionals com en espais monumen- Després ve la cerca i selecció de partitures tals –teatres grecs i romans, parcs arqueològics, musicals o –en la seva absència– d’informació espais històrics, espais museístics, etc.– i fins i escrita sobre aspectes musicològics de l’època. tot –considerant la seva significació global– L’estudi organològic basat en instruments projectar-les a l’exterior i desenvolupar-les en el antics avui conservats i en les seves representa- marc d’un xarxa de cooperació internacional. cions aporta elements fonamentals per a la pro- posta de reconstrucció musical. En contextos monumentals o museístics, la representació s’adapta a l’espai específic per Les partitures són seleccionades amb vista al ressaltar-ne el valor patrimonial i dotar-lo d’un guió de l’obra. Aquests documents són analit- caràcter singular: el monument es converteix en zats tant en els seus aspectes musicals (mode, un espai escènic amb característiques pròpies. escala, ritme, dinàmica, estructura, fraseig, estil, etc.) com amb relació al contingut del text que Aquesta simbiosi entre el monument o museu i els acompanya i al seu context d’ús segons el l’esdeveniment escènic té per finalitat promou- període històric a què pertanyen. A continuació re el seu llegat històric mitjançant una nova lec- es fa una proposta argumentada d’instrumenta- tura, que dinamitza les possibilitats narratives ció que va seguida de l’execució musical en viu. de la seva memòria històrica i contribueix alho- El text es treballa primer en forma declamada, ra a reforçar-ne tant la identitat com la capacitat atenent a les regles de pronunciació, prosòdia i per atraure visitants. Aquests s’amplien i diver- ritme de la llengua en què està escrit (en aquest sifiquen per incorporar també els assistents cas la grega), i d’acord amb assessorament filo- habituals de les activitats de música, teatre i lògic. A continuació s’incorpora al conjunt dansa, a més dels amants de la cultura en gene- sonor mitjançant el cant. ral. Aporta, doncs, un vincle dinàmic entre recerca, creativitat, talent artístic i difusió del Del corpus d’imatges recollides se seleccionen patrimoni cultural. les que estan directament relacionades amb les diferents parts de la seqüència del guió i que constitueixen la base sobre la qual es construeix 3. El procés de recerca i creació la coreografia de l’obra. Aquestes imatges també serveixen per al plantejament gestual i El traçat de les línies mestres que orienten la dramàtic dels artistes que l’han de representar. 20 producció escènica és precedit per un període És important remarcar que la cerca i anàlisi deAURIGA de recerca interdisciplinària que afecta tant l’a- referents iconogràfics va més enllà d’imatges
  • 20. concretes per a moments estrictament de dansa. planteja segons un punt de vista essencial: s’haEn realitat, se n’examina un ventall molt més de crear sobre bases científiques, però s’ha deampli per confegir un corpus que permeti crear transmetre per mitjà del llenguatge artístic iun model global de representació. En aquest d’una interpretació dramàtica que, més enllà demodel s’estableixen els estats i els codis ges- la simple imitació, persegueixi l’autenticitat; és atuals que es desprenen de la iconografia, i que dir, l’expressió versemblant d’una realitat prè-han d’emprar els artistes com un llenguatge viament entesa i interioritzada per l’intèrpret.genuí per interpretar el conjunt de la narraciómitjançant l’art del moviment amb coherència Aquest model de transmissió persegueix l’objec-històrica. És a dir, els artistes aporten el recorre- tiu d’aconseguir en l’espectador una captaciógut dinàmic que s’amaga darrere l’aparença directa no sols mitjançant la cognició, sinó tambéestàtica de les “instantànies” contingudes en per la via sensorial. El resultat deriva en una assi-els elements arqueològics i artístics del llegat milació de coneixements per mitjà de la vivència,antic. Aquestes accions congelades es desple- en una aportació de gaudi estètic i en una portaguen, doncs, en l’escena, al llarg de tota la línia oberta a la reflexió sobre allò que s’ha presenciat.dramàtica.Una altra tasca del procés consisteix a seleccio- 4. Estructura de l’obranar i adaptar determinats fragments literarisque s’adeqüen a la temàtica de l’obra. Aquests L’obra té l’afany de comunicar i evocar deter-fragments, traduïts aquí al català per Ramon minats aspectes de la psicologia humana trans-Torné, s’ordenen amb relació al fil narratiu per mesos per la mitologia grega que són perfecta-ser declamats durant l’espectacle. Tenen la fina- ment corrents en el món actual. Per aquesta raó,litat de descriure accions o posar en relleu la en la interpretació s’ha perseguit la conciliaciócaracterització o el simbolisme dels personatges dels continguts extrets durant el treball científici els conceptes que l’obra recull. S’hi integren, amb uns criteris estètics comprensibles des deaixí mateix, una sèrie d’imatges, prèviament l’òptica contemporània.escollides i tractades, que es projecten enmoments particulars per afegir relleu al text Es tracta d’un espectacle de nova creació i prin-declamat i a l’acció. cipalment de dansa, però en el qual el llenguat- ge corporal constitueix el contrapunt principalFinalment, es fa un estudi d’ambientació i posa- d’una dramatúrgia integrada també pels altresda en escena que afecta tant el vestuari com la elements, ja descrits. La part musical comprènil·luminació i altres elements escenogràfics. Se una selecció d’himnes grecs dels quals s’ha con-cerca per damunt de tot la coherència històrica, servat la partitura en documents epigràfics,però també s’apunta vers la construcció d‘un papirològics o en textos de transmissió posterior.espai autònom d’expressió que evoluciona amb La interpretació musical, en directe i d’acordun batec propi i dins d’una dimensió d’evoca-ció especialment configurada per a l’ocasió.Tots els elements compositius de l’obraque deriven del treball previ de recerca ianàlisi (elements musicals, gestuals, tex-tuals i visuals) s’incorporen a una dra-matúrgia que es tradueix en una narrati-va particular, en un llenguatge integratque té per missió transferir el propòsitcomunicatiu de partida.Així doncs, la dramatúrgia es construeixa partir d’aquests continguts i elements,i té per finalitat conferir al conjunt unformat coherent i definitiu. Cal subrat-llar que, des de la nostra perspectiva 21d’Arqueoescena, l’estil comunicatiu es Evocació, 15 de gener de 2012. Foto: Ramon Torné AURIGA
  • 21. amb criteris històrics, és a càrrec de músics pro- Musa el ritme és iàmbic, i en la dedicada a fessionals amb una destacada trajectòria com a Cal·líope, dactílic. membres de formacions de cambra i com a solis- tes. En aquesta ocasió interpreten amb rèpliques III. Hèlios d’instruments originals: lira, pandouris, tympa- Himne al Sol, de l’autor anterior. Està escrit non, aulos, krotala i kymbala, entre d’altres. també en mode dòric i gènere diatònic, amb ritme anapèstic. Evocació. Ressons de l’Olimp s’exposa com una narració visual i sonora en set moviments que IV. Nèmesi evolucionen sense solució de continuïtat. La Himne a Nèmesi, del mateix autor. El gènere seqüència inclou les peces musicals següents: també és diatònic i el ritme, anapèstic. I. Apol·lo V. Hades a) Primer himne dèlfic a Apol·lo, gravat en Epitafi de Sícil, concretament el cant gravat a diversos fragments d’una inscripció sobre partir de la sisena línia d’una inscripció sepulcral suport lapidi procedent de l’edifici del tresor procedent de Trales (Cària). L’epígraf es conser- dels atenesos, al santuari de Delfos. La datació va al Museu de Copenhaguen i data del s. I dC, proposada per Marsà és el 279-278 aC pel que fa encara que el cant podria ser anterior. La peça a la composició musical, i del 138 aC quant a la musical és de gènere diatònic, amb un àmbit seva interpretació als Jocs Pítics. La peça, escri- d’octava i indicacions de temps i accentuació. ta amb ritme peònic i en un registre agut, es caracteritza pel fet d’emprar sovint l’escala VI. Demèter pentatònica. Himne homèric XIII a Demèter, possible prelu- di de sols tres versos que possiblement precedia b) Primera Oda Pítica atribuïda a Píndar, peça un cant més extens. Està en mode hipolidi, de gènere diatònic basada en el polèmic frag- segons notació musical de B. Marcello. ment transcrit per A. Kircher. VII. Dionís II. Musa Nova composició musical sense cant i en mode Himne a la Musa i a Cal·líope, de Mesomedes frigi. S’executa amb instruments de vent i percus- de Creta, s. II dC. La peça està escrita en mode sió, a més d’efectes sonors vocals. S’acompanya dòric i gènere diatònic. En la part dedicada a la amb fragments d’himnes declamats. 22AURIGA Díptic de l’obra
  • 22. MANIFEST DIRIGIT AL PRESIDENT DEL GOVERN DEL’ESTAT ESPANYOL PER ASSEGURAR LA PRESÈNCIA DELES LLENGÜES CLÀSSIQUES PROMOGUT PER LA SEECReproduïm la petició adreçada al president del Govern d’Espanya, Mariano Rajoy, que varedactar i promoure la Sociedad Española de Estudios Clàsicos.Aquesta petició ha estat redactada per la Comissió Executiva de la SOCIEDAD ESPAÑOLADE ESTUDIOS CLÁSICOSPodeu adherir-vos a aquest manifest, redactat originalment en castellà, amb la vostra signa-tura a:http://www.change.org/es/peticiones/mariano-rajoy-presidente-del-gobierno-que-se-asegure-la-presencia-de-las-lenguas-cl%C3%A1sicas-en-la-lomce?utm_campaign=peti-tion_created_email&utm_medium=email&utm_source=guidesLes persones signants d’aquesta petició, mogudes pel seu interès demostrat per l’educació ila cultura a l’Estat espanyol, i més concretament, pel manteniment de la seva relació estretaamb els seus orígens grecs i llatins, desitgem fer-li arribar la nostra alarma després de llegirl’avantprojecte acabat de conèixer d’una nova reforma de l’ensenyament secundari(LOMCE), que en la seva formulació actual representa la mort real dels ensenyaments clàs-sics en el sistema educatiu d’aquest Estat.Es tracta, al nostre parer, d’un assumpte d’interès nacional en què ens arrisquem a posar l’e-ducació de l’Estat per darrere dels sistemes d’altres països europeus amb què volem i hemde comparar-nos.Efectivament, si aquest avantprojecte arribés a aprovar-se i posar-se en pràctica, els resultatsserien, entre d’altres, la desaparició immediata no només d’una matèria instrumental que hagaudit de la màxima acceptació per part dels alumnes, com és la Cultura Clàssica, sinótambé la desaparició virtual del grec, i molt aviat també del Llatí.Per això proposem:El manteniment de la Cultura Clàssica de 3r i 4t d’ESO com a matèria d’oferta obligatòria,atès que és el primer contacte dels alumnes amb el món antic i la porta d’entrada als estudisposteriors de llatí i grec.El manteniment del Llatí a 4t d’ESO en condicions d’optativitat real, substituint l’opcionali-tat que la LOMCE proposa (quatre optatives de lliure elecció) per itineraris més clars:Geografia i Història i Llatí per a Humanitats i Ciències Socials; Física i Química i Biologiaper a Ciències. Això contribueix a millorar la formació dels estudiants i evita problemesd’horaris en grups als mateixos centes.El manteniment del Grec I i II com a matèria obligatòria de modalitat en el Batxilleratd’Humanitats. La seva conversió en optativa, en competència directa amb la segona llenguaestrangera i Història de l’Art, la fa difícilment viable i la condemna a l’extinció.Per això ens adrecem a vostè par instar l’actual govern a assegurar la presència dels estudisclàssics en els ensenyaments de l’Estat en consonància amb els més alts interessos educatiusi culturals. Jaime Siles Ruiz 23 President de la SEEC AURIGA
  • 23. LÈXICON NEOLLATÍ I AFERS BANCARIS Quantum quisque sua nummorum seruat in arca, tantum habet et fidei Juvenal, Sàtires, III, 143 Maria Jesus Espuña A la Ciutat del Vaticà es troba l’Institut per a les Obres de Religió, una banca privada insti- tuïda l’any 1942 pel papa Pius XII, que custodia i administra béns mobles i immobles de per- sones físiques o jurídiques per a suport de les missions i altres obres de caritat. Tot i no ser el banc de l’Estat del Vaticà, popularment l’anomenen Banca Vaticana o Banc del Papa, i a la dècada del 1980 va saltar a les planes dels diaris arran de l’escàndol de la Banca Ambrosiana. A la seu de l’institut es troba un caixer automàtic que permet fer operacions bancàries en llengua llatina si es disposa d’una targeta de crèdit (Inserito scidulam quaeso ut faciundam cognoscas rationem). Per si mai us trobeu en la tessitura d’administrar els vostres estalvis en aquest caixer, us ani- mem a incorporar uns quants termes financers al vostre vocabulari en llengua llatina, men- tre jugueu amb aquest senzill exercici de correspondències. 1. Treure diners 2. Saldo 3. Operació bancària 4. Agent bancari 5. Pensió 6. Descompte 7. Hisenda 8. Banca 9. Comptable 10. Reemborsament a muneribus uacatio; argentaria; calculator; curator nummularius; deductio ex pecunia; domus effectoria; negotium argentarium; pecuniae redditio; pretii deminutio; rationum aexequatio. SOLUCIONS 1.- Deductio ex pecunia: treure diners. 2.- Rationum aexequatio: saldo. 3.- Negotium argenta- rium: operació bancària. 4.- Curator nummularius: agent bancari. 5.- A muneribus uacatio: 24 pensió. 6.- Pretii deminutio: descompte. 7.- Domus effectoria: hisenda. 8.- Argentaria: banca.AURIGA 9.- Calculator: comptable. 10.- Pecuniae redditio: reemborsament
  • 24. PREMI DIDASCÀLIA D’EXPERIÈNCIES DOCENTS Cartell de Premis 1. Poden optar a aquest premi els treballs o AURIGA projectes realitzats a les aules, així com ini- ciatives relacionades amb la docència del món clàssic als Països Catalans. 2. Els treballs poden presentar-se en qualse- XXI edició (2013) vol dels suports que ens ofereixen les tecno- logies de la comunicació (disquets, pàgina web, vídeo, etc.). 3. L’experiència docent pot presentar-se indi- vidualment o en grup.BASES 4. Els guanyadors han d’enviar un abstract de 6.000 caràcters abans de l’1 de setembre de1. La revista AURIGA, convoca els Premis 2013.Auriga 2013 d’acord amb les bases gene-rals següents i les bases específiques quefiguren en cada premi. PREMI NÚRIA TUDELA I PENYA2. Les persones, o els col·lectius, que optin PER A ESTUDIANTSal premi hauran d’adreçar una còpia deltreball que es presenti, personalment o per 1. Poden optar a aquest premi els treballscorreu certificat, a: Revista AURIGA, Ronda relacionats amb qualsevol aspecte del mónUniversitat, 7, 3r, 4a. 08007. Barcelona. clàssic realitzats per estudiants d’ESO, batxi-Hi hauran d’incloure el nom, adreça, telèfon llerat, cicles formatius, o ensenyament uni-i correu electrònic dels autors o institució. versitari, bé individualment o en grup.Aquells treballs que siguin presentats amb 2. Els premiats hauran d’enviar un resum d’unpseudònim inclouran en sobre tancat les màxim de 6.000 caràcters per a la posteriormateixes dades. publicació abans de l’1 de setembre de 2013.3. El termini de lliurament de candidatures 3. Tots els treballs presentats hauran d’in-de tots els premis finalitza el dia 15 de juliol cloure el nivell educatiu de l’alumne o grupde 2013. d’alumnes que l’ha realitzat i un escrit del4. Els treballs que es presentin hauran de professor/professora que ha supervisat elser originals i escrits en català. treball per certificar-ne l’autoria.5. Els treballs presentats seran estudiats per 4. La valoració serà per nivell educatiu.un jurat, nomenat per la revista AURIGA, elqual resoldrà l’atorgament del premi, quepodrà ser concedit ex aequo o declarat desert. PREMI MUSALa composició del jurat es donarà a co- DEXPOSICIONS SOBRE EL MÓN ANTICnèixer el dia que el premi es faci públic. Ladecisió del jurat serà inapel·lable. 1. Poden optar a aquest premi les exposicions6. Els treballs presentats a concurs podran temporals o permanents, o altres iniciativesser retornats als autors que ho sol·licitin de divulgació del món antic i la cultura clàssi-abans del 30 de setembre de 2013. ca realitzades des dels museus darreu dels7. Cadascun dels premiats rebrà un diplo- Països Catalans.ma acreditatiu del seu guardó i la difusió 2. Poden presentar les candidatures tant elsde l’obra guanyadora. museus com el seu públic, acompanyades8. Qualsevol incidència no prevista en a- dun breu dossier que inclogui imatges.questes bases serà resolta per la revista 3. Els premiats hauran de presentar una expli-AURIGA. cació del plantejament museogràfic de 6.0009. La presentació dels treballs comporta caràcters com a màxim, que podrà ser publi-l’acceptació d’aquestes bases. cada a la revista AURIGA.
  • 25. Ja el teniu? El podeu adquirir al web d Auriga www.auriga.cat Què tenien en comú els interessos de labat Oliba i la poetessa Maria Mercè Marçal; larqueòleg Pere Bosch Gimpera, el primer rector de la Universitat Autònoma de Barcelona; Joanot Martorell, Verdaguer, Maragall, Josep Puig i Cadafalch, Maria Àngels Anglada, Joan Lluís Vives i Carles Riba? Fins a quin punt la cultura catalana sha creat a partir del món clàssic grec, romà i iber? Quin interès transversal fa néixer, a les primeries del segle XX, alhora que les institucions nacionals, tantes excavacions arqueològiques i molts delsmuseus locals i comarcals arreu del Principat, les Illes, el País Valencià i Catalunya Nord? Per què les edicions iles traduccions de clàssics grecs i llatins han estat tan importants en la nostra cultura i la primera eina per a lanormalització ortogràfica del català? Què té a veure lexcavació de la ciutat antiga dEmpúries amb el naixement de lInstitut dEstudis Catalans i la seva presència com a membre de ple dret de la Unió Acadèmica Internacional, el màxim nivell de les acadèmies estatals?. Més de cent seixanta personatges de les nostres lletres i el nostre pensament han estat tractats i reunits enaquesta obra col·lectiva de descobriment i dhomenatge a un corrent de pensament que més que les arrels, és la saba que ha nodrit i fet desenvolupar la nostra cultura des que el llatí, impregnat de mots i de fonètica ibèrica, enriquit pel grec i trufat de paraules germàniques, esdevingué el català.
  • 26. La c a p i ta l c u l t u r a l u n e i x to t e l t e r r i t o r i d e p a r l a c a ta la n a 2016 Vic (Osona) 2015 Vilafranca del Penedès (Penedès) 2014 Barcelona (Barcelonès) 2013 Ripoll (Ripollès) 2012 Tarragona (Tarragonès) 2011 Escaldes-Engordany (Principat d’Andorra) 2010 Badalona (Barcelonès) 2009 Figueres (Alt Empordà) 2008 Perpinyà (Rosselló) 2007 Lleida (Segrià) 2006 Amposta (Montsià) 2005 Esparreguera (Baix Llobregat) 2004 Banyoles (Pla de l’Estany) Organització Capital de la Cultura Catalana Ronda Universitat, 7, 08007 Barcelona Tel: 934 123 294 Fax: 934 126 871 info@ccc.cat www.ccc.cat